Escola La Mar Bella

Reinventant l’escola amb el

Projecte Transversal d’Escola

Projecte Aprenem en Xarxa. Escoles i Instituts públics del Poblenou

2 Reinventant l’escola amb el PTE

1. Contextualització del centre

La creació de l’escola La Mar Bella se situa a l'any 1957 i juntament amb l’escola que

actualment s’anomena Les Acàcies (inaugurada l’any 1962) van ser durant molts anys

les úniques escoles públiques del barri.

Uns 25 anys enrere es podia trobar una escola en què cada mestra treballava dins de

la seva classe, amb poca coordinació amb la resta del professorat. L'ensenyament es

feia de manera tradicional, basat en el treball individual, amb llibres, i l’alumne era poc

protagonista del seu aprenentatge.

Cap a finals dels 90 es va produir una renovació del professorat en desaparèixer 7è i

8è de primària i en produir-se moltes jubilacions. Les professionals que van anar

arribant a l’escola en aquell moment ja tenien una visió més innovadora, i al parvulari

ben aviat es començà a treballar en equip.

També es va produir una renovació de l’equip directiu, que va voler començar a

transformar l’escola amb accions engrescadores. Els primers canvis es van concretar

en qüestions de millora externa, una neteja de cara de l’escola que va començar amb

el canvi de nom, la supressió de l’edifici d’infantil que ocupava bona part del pati, i

l’eliminació de l’estàtua de Pius XII de la façana. Immediatament, s’inicià una tasca

més profunda i es va fer un treball d’integració en el barri, concretant la feina en el

primer Projecte Transversal d’Escola (PTE). Es tractava de trobar un tema integrador i

unificat per a tot el centre, que es treballava transversalment tot l’any a tots els grups

de nivell i totes les matèries, i en què cada classe va assumir el nom d’un element

important del Poblenou (2000). Aquest projecte i els que vindrien després van suposar

que els professors i professores de l’escola s’haguessin de reunir, coordinar i treballar

junts, és a dir, que haguessin de formar un autèntic equip.

L’aparició de noves escoles al barri amb línies de treball innovadores, edificis nous i

sense un passat tradicional, va ser un revulsiu per al claustre de l’escola La Mar Bella.

Ben aviat varen participar en la primera Fira Matemàtica amb altres escoles del

districte, i tot va començar a rodar; es van anar engrescant en diferents projectes que

van donar com a resultat una transformació integral vers un objectiu comú: el Projecte

Transversal d’Escola.



Tal com s’ha dit, la implantació del PTE (un tema interdisciplinar que cada any es tria i

treballa a tots els nivells de l’escola, des de P3 fins a 6è) va ser un punt d’inflexió en la

manera de fer. El fet d’haver de treballar tota l’escola en el mateix projecte, va crear la

necessitat de posar en comú la forma de funcionar com a col·lectiu de mestres i

d’unificar organitzativament la relació amb l’exterior i el treball amb els alumnes. Els

mestres es varen haver de reunir per triar el PTE i coordinar-ne les actuacions

estratègiques necessàries per dur-lo a terme. Com que el PTE culminava amb una

Setmana Cultural, es feia necessari buscar unes activitats menys acadèmiques i més

vivencials. Això implicava iniciar una dinàmica de treball diferent, com per exemple fer

tallers, agrupar-los per petits grups de diferents edats… Cal afegir que, en aquelles

setmanes culturals, també es van començar a obrir les portes a les famílies. L’equip

docent era conscient que el canvi estava en marxa.

2. El projecte

L’escola la Mar Bella introdueix en la seva línia d’escola el treball transversal i per

projectes, tot avançant en la transformació i modernització de l’escola.

Des del primer moment el claustre tenia diversos objectius per iniciar aquesta

transformació de l'escola:

● Aconseguir un aprenentatge més motivador i significatiu en què l’alumne

aprengui fent i en sigui el protagonista, i en què el paper de la mestra sigui el

d’acompanyant i facilitadora; educar per a les necessitats de la societat actual i

obtenir millors resultats;

● Treballar en equip i crear una línia d’escola;

● Implicar més les famílies en la nostra escola;

● Canviar la imatge que se’n tenia al barri.

Per arribar a assolir aquests objectius, es van seguir, i encara segueixen, diverses

línies d’actuació en tots els àmbits escolars: la gestió dels continguts curriculars,

l’organització dels recursos, les metodologies aplicades i les formes de relacionar-se

dins i fora de la comunitat educativa. Aquestes són les principals estratègies del canvi:



El treball amb els alumnes

Les noves experiències a l’escola van permetre veure la funcionalitat del treball per

projectes i l’enfocament cooperatiu, i van fer decidir el professorat a aplicar diversos

canvis metodològics innovadors, no només en el PTE sinó en el treball del dia a dia en

tot el currículum. Poc a poc es van anar implantant noves tècniques de treball:

autoavaluació, treball cooperatiu, ús de les noves tecnologies com a eina per a

l’aplicació del currículum, treball experimental a ciències, realització de maquetes,

treball integrat de llengües, taller d’escriptura, dinamització de la lectura, tallers de

plàstica en internivells, treball entre diferents grups de l’escola...

Un llenguatge comú: Formació de centre

Aquests canvis implicaven que el professorat s’havia de formar com a col·lectiu i

acordar noves maneres de fer a l’aula. Des d’aleshores tothom que ha passat pel

claustre s’ha vist motivat a ser part de la transformació, participant en algunes de les

formacions docents per a la millora professional. Els canvis endegats també han estat,

i continuen sent, una oportunitat per revisar el que es fa a l’escola, per compartir-ho,



per reflexionar sobre la pràctica educativa i per anar innovant i avançant en la

construcció de la línia educativa a compartir. Algunes d’aquestes formacions han estat

sobre el treball per projectes, les tipologies textuals, l'avaluació per competències,

repensar les matemàtiques, el treball de ciències, l’ús de noves tecnologies, l’educació

emocional…

Participació en projectes externs

També s’han necessitat més recursos, intercanviar amb altres centres, i l’ajut

d’especialistes, per desplegar les diferents estratègies del projecte. Per això el claustre

va decidir començar a participar en projectes externs d’innovació, com el projecte TAC

que els va permetre dotar l’escola d’ordinadors i iniciar el treball amb les noves

tecnologies, i que va tenir una segona versió en el programa educat 2.0, en el que

l’escola La Mar Bella també va participar; o com les dues convocatòries del Pla

Experimental de Llengües Estrangeres (PELE), que van servir per posar en marxa el

projecte d’anglès en el centre; o el PuntEdu, per activar la biblioteca escolar; o el

projecte de l’Agenda 21 que els va ajudar a millorar la seva participació en la cura del

medi ambient.

El treball amb les famílies

En aquests anys la relació amb les famílies s’ha anat fent més estreta ,i actualment la

comunitat educativa compta amb la col·laboració de les famílies, que fan escola amb

els seus fills i les mestres, que en són partícips.

3. El lideratge i la participació

El lideratge del canvi ha tingut diferents protagonistes, en diversos moments de la

història del centre, i segons l’àmbit d’actuació on calia aplicar-lo. Els diferents ritmes en

la presa de consciència docent han fet que, quan als cicles, a Primària encara tothom

funcionava de forma més individual, a l’Educació Infantil ja s’havia iniciat un treball

d’equip ben coordinat. En aquesta línia, va ser l’equip directiu qui va impulsar la

iniciativa de participar al PTE vers el canvi metodològic, i tot el claustre va acollir bé la

proposta i es va posar a treballar conjuntament.



Atès que l’estil de lideratge que es practica al centre és altament participatiu, de

vegades costa identificar d’on surten les iniciatives, si de l’equip directiu o del claustre

de professors, per la relació d’escolta i intercanvi que s’ha promogut en tot moment. En

certa manera, el claustre de l’escola és el que promou la majoria de canvis, perquè el

composen docents professionals compromesos amb la feina, capaços d’innovar,

d’implicar-se, d’aportar la seva experiència, de sentir l’escola com a projecte propi,

d’il·lusionar-se. L’equip directiu és obert a noves idees en tot moment, a les

aportacions que fan els professionals que arriben al centre amb altres experiències i

noves idees. L’estabilització de la plantilla en els darrers anys ha permès consolidar la

línia de centre i construir el Projecte Educatiu innovador i participatiu que existeix

actualment.

Per a la implantació de les diferents iniciatives pedagògiques ha estat important la

reserva d’un horari dedicat a l'organització i coordinació del projecte. S'han creat

espais de trobada per als membres del claustre implicats en cada una de les

actuacions, per poder fer la feina de presa d'acords, creació de materials i escriptura

dels trets bàsics de planificació. Això s'ha fet amb rigor i dedicació, de manera que la

implantació de la pràctica ha estat constant i s'han creat les bases per tal de garantir el

traspàs d'informació a les persones que s'hi van incorporant posteriorment.

L’escola és molt conscient que aquesta manera de fer requereix exigir-se, com a

equip, el compliment estricte de tot el que s’acorda i l’avaluació dels resultats.

L’experiència demostra que descuidar-ho podria implicar que sigui difícil arribar a la

consolidació d’algunes pràctiques de la forma que s’havien planificat: tot plegat

requereix estar disposat a superar les dificultats.

4. Les dinàmiques

L’escola La Mar Bella fa una aposta ferma per l’educació integral de l’alumnat, que

resumeixen amb el lema “APRENDRE FENT”. Les bases del projecte radiquen en les

diferents actuacions metodològiques i curriculars que s’organitzen en el centre:

a) El treball per projectes: Un tipus de treball que es fa a l’escola des de P3 fins a 6è.

Entre d’altres, cada curs cada grup escull el nom de la classe i en fa un projecte

col·laboratiu.



b) El treball experimental a ciències. L’aplicació del mètode científic en

l’aprenentatge de les ciències implica un treball de reflexió, elaboració d’hipòtesis,

experimentació i manipulació, cerca d’informació, i obtenció de conclusions, on els

infants aprenen d’una manera vivencial.

c) El treball integrat de llengües. S’entén la llengua com el principal vehicle de

comunicació en tots els aprenentatges que es fan a l’escola, i es va aprenent a

mesura que s’aprenen la resta de matèries. A l’escola hi ha 3 llengües de treball: el

català, el castellà i l’anglès. Així, es reparteixen els continguts de l’àrea de medi per tal

de treballar-los en les tres llengües, en diferent mesura. A més, hi ha participació de

les 3 llengües en altres activitats generals d’escola com ara el concert de Nadal.

d) Ús de les tecnologies informacionals. Es considera que les eines TAC són

importants perquè són un mitjà per assolir la resta d’aprenentatges de l’escola. Els

alumnes més petits estan en contacte amb aquestes eines amb activitats lúdiques que

els permeten adquirir destresa en el seu ús. Més endavant, les fan servir com a eina

per a la obtenció d’informació, i per a la comunicació de les seves produccions i amb

companys de l’escola o de fora del centre.



e) El treball cooperatiu està molt present en totes les activitats del centre. Els

alumnes aprenen a treballar en grup, a repartir-se la feina i a negociar davant les

dificultats que van sorgint.

f) El treball en desdoblaments. El centre prioritza el treball en grup reduït sempre

que és possible. Els desdoblaments permeten fer un millor treball de llengua oral, dóna

més facilitat en l’experimentació i manipulació i una major atenció en els

aprenentatges.

g) La compartició del coneixement. Es comparteix i s’aprèn conjuntament, no només

a través del treball cooperatiu, sinó també mitjançant les exposicions orals d’allò que

s’ha après, a l’aula i fora de l’aula. Els alumnes d’un grup classe presenten les seves

descobertes als altres grups; es fan exposicions dels treballs als passadissos; o es

creen presentacions que es pengen al blog o a la web de l’escola.

h) L’avaluació, autoavaluació i avaluació entre iguals. S’ha introduït l’avaluació

integral mitjançant bases d’orientació, rúbriques i fulls d’autovaluació que permeten

l’avaluació entre iguals i l’autoavaluació de les produccions, per tal que els alumnes

siguin conscients del seu propi aprenentatge.

5. Resultats

Les dinàmiques que s’han anat implementant a l’escola han permès aconseguir uns

millors resultats educatius, que s’han constatat a les avaluacions internes i als resultats

de les proves externes de Competències Bàsiques que s’apliquen anualment al centre.

El professorat destaca que els alumnes estan més implicats amb l’escola i amb el seu

propi aprenentatge, com es pot veure en els dossiers i treballs que fan, així com en

els resultats dels controls i les proves de seguiment.

L’equip docent està convençut què a conseqüència de la importància que li se dóna a

la funcionalitat del llenguatge oral, s’ha observat una millora constatable en les

exposicions orals dels nois i noies del centre. Els alumnes treballen molt bé en equip,

coneixen el rol de cadascú, participen més activament a l’aula, i ha augmentat la

qualitat dels treballs que en resulten. Hi ha un bon ambient de treball, i es gestionen de

forma positiva els conflictes que es generen.



L’autoavaluació ha esdevingut un recurs de millora per tal què els alumnes siguin més

conscients del seu propi procés d’aprenentatge: tenen clar què han de saber i s’aturen

a pensar en els seus coneixements. Aquestes eines, juntament amb el taller

d’escriptura, han estat clau en la millora dels textos escrits.

Es pot constatar que, gràcies al treball per projectes i de racons que es fa des de

l’etapa d’Educació Infantil, els alumnes aprenen a identificar allò que saben i el que

necessiten aprendre, a desenvolupar estratègies per arribar a la informació què

necessiten i mostren una major autonomia i iniciativa personal.

L’aplicació del mètode científic els ha fet més competents a l’hora de fer-se preguntes

sobre el món que els envolta i de cercar-hi respostes. Són capaços de fer processos

mentals per arribar a conclusions complexes, individualment i en grups de treball.

A l’escola hi ha una bona convivència, un bon clima, i els alumnes de diferents nivells

mantenen bona relació entre ells. L’hora dels patis en són un bon exemple: els nens

de diferents nivells juguen entre ells indiscriminadament, tots es coneixen, i els

conflictes són pràcticament inexistents.

Pel que fa a l’equip docent, treballa seguint una línia d’escola clara i coherent, una

manera de fer, compartint uns mateixos recursos, que han estat establerts pel conjunt

del claustre de l’escola. Les modificacions significatives que s’apliquen passen

prèviament per un procés de reflexió i debat col·lectiu de tots els professionals

implicats.

S’ha aconseguit mantenir una comunicació fluïda i constant amb les famílies que

permet conèixer quines són les seves expectatives, comprendre els seus neguits com

a pares i mares, i adoptar les seves propostes quan s’escau. Són part activa de la

comunitat educativa, com ho indica l’augment de la seva participació a les reunions de

curs, a les entrevistes, i a les activitats obertes generals de l’escola, així com

l’aportació de materials i ajut específic quan es requereix.

L’equip directiu és conscient que l’objectiu de millorar la imatge de l’escola al barri no

ha estat del tot assolit encara. Cal lluitar contra estereotips i prejudicis i fer públics tots

els grans canvis produïts a l’escola, una part del barri no ens coneix suficientment.

Però, per contra, el grau de satisfacció de les famílies de l’escola és elevat, cosa que

queda palesa en la fidelització de l’alumnat i les famílies.



6. Conclusions

Sovint les escoles se centren en un aspecte que cal millorar i hi aboquen els seus

esforços durant el període de temps que els és necessari per a una bona

implementació del canvi. En el cas de l’escola La Mar Bella, no s’han volgut limitar a

millorar en un sol punt ja que els propis docents consideraven que calia abordar una

innovació general i profunda. En aquest document s’ha volgut reflectir com s’han anat

introduint aquests canvis, cosa que ha suposat tenir molts fronts oberts a la vegada,

amb els avantatges i inconvenients que això suposa.

Els resultats indiquen que l’escola és en el bon camí. Ara cal fer una anàlisi d’allò que

encara s’ha de canviar, el que s’ha de seguir fent i el que es vol millorar.

L’equip directiu ho diu clarament: “Tot aquest treball ha estat possible perquè hi ha

hagut la necessitat de canvi i la bona disposició del professorat per dur-lo a terme”.

D’una banda, hi ha contribuït el fet que els diferents equips directius han estat motor o

facilitadors d’aquest canvi, quan les idees provenien de diferents agents de la

comunitat educativa, i d’altra banda ha estat decisiva la formació específica rebuda pel

claustre de professors, per a dur a terme els diferents projectes endegats.

L’escola sap que els queda, encara, molt camí a fer, i com diuen els mateixos

docents:.

● Es va veure que hi havia molt per innovar, i hem volgut fer-ho tot a la vegada.

S’han fet molts canvis, però encara ens falta fer un major aprofundiment en

alguns aspectes, tornar a reflexionar-hi, i consolidar-los.

● És el moment d’asseure’ns a escriure tot el que fem i com ho fem per agilitzar

els relleus de personal.

● Cal millorar els espais d’intercanvi i reflexió de les pràctiques educatives. Tenim

experiències positives derivades del treball per comissions en aspectes

determinats, però actualment ens falta temps i personal per continuar-les

desenvolupant.

L’escola La Mar Bella està en procés de canvi, i té un projecte que és dinàmic, que

com a tal, mai es tanca. Per això, els aspectes a millorar no deixen de ser uns nous



objectius que han de fer que l’escola no s’aturi. Saben que hi ha d’haver escletxes

perquè hi tinguin cabuda les noves incorporacions a l’equip, les canviants necessitats

de la societat, i tot allò que fa que el projecte educatiu no sigui estanc, sense que les

coses es vagin fent any rere any només perquè un bon dia van funcionar, sinó perquè

es busca en tot moment el creixement i la millora educativa. Es volen definir com una

escola en construcció i es proposen que sempre sigui així.

http://www.lamarbella.cat/

Mestres de l’escola La Mar Bella: Montse Claverol, Montse González,

Cristina Marzo, Àngels Balañá, Marta Portell i Àngels Mata.

Barcelona, febrer de 2015

http://www.lamarbella.cat/

Escola La Mar Bella

Documents

Transcript of Escola La Mar Bella