escoltescatalans Educant ciutadanes ¡ ciutadans compromesos, conscients, critics i responsables

Num. 8. Tardor-hivern 2006

Director

Óscar Esteban

Redactara en cap

Laura Castillo

Conseil de redacció Aina Fernández, Elena Jiménez, Josep Ma­ria Rodés, Eduard Vallory, Joan Vilaplana, Laura Castillo, Óscar Esteban.

Han collaborât en el número 8 AE Terranova, AE Vicens vives, Laia Aleober, Ricard Alonso, Silvia Ayala, Joan Codina, Irene Colell, Arnau Cristóbal, Amalia Fernández, Marina Gay, Enric Larreula, Pau Pertegaz, Joan Jordi Rossell i Gerard SegCi.

Disseny i maquetació

Faino Comunicado, SL

Edita

Fundació Escolta JOSEP CAROL

C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 11 www.josepcarol.org comunicacio@josepcarol.org

cSCOI l<rS catalans

C/Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona 93 268 91 10 www.escoltes.org ec@escoltes.org

Dipòsit legal

44691 -2005

ISSN 1885-4737 Membre de lAssociació de Publicacions Périodiques en Cátala

En conveni amb

Generalität de Catalunya

Ajuntament de Barcelona

Amb el suport de

CAIXA CATALUNYA ^ I I L O B R A SOCIAL "=Î)(F

Subscripció anual

6 euros o adhesió a Amescoltes.

escqJtescatalans

100 anys educant en la ciutadania

l moviment d'educació en la ciutadania mes

gran del planeta, que combina des del compro­

mis l'arrelament local, el sentiment nacional i

la pertinença global, commemora aquest 2 0 0 7

el seu centenari. Présent activament a cent setanta

països, l 'escoltisme mundial és avui el moviment ju­

venil que aplega major diversità! culrural, religiosa i

ètnica de tot el món, amb una vocació d'aprendre a

conviure en la diversitat bastida molt abans que apa-

regués el concepte 'globalització'.

La seva tasca silent i constant, de la qual tanu'ssimes

societats n'han recollit - i en segueixen recoll int- els

fruits, no sempre ha comptât amb el reconeixement

que es mereix. A la ciutat de Barcelona, el novem­

bre passât agrupamenrs escoltes i centres d'espiai van

protagonitzar la Manca Educativa, una festa reivindi-

cativa que apiegava els infants i joves d'associacions

éducatives, i també mares i pares, per a mostrar tant el

valor ciutadà de la seva tasca com, alhora, els obstacles

amb qué es troben per a dur-la a terme.

L'enyorada Marta Mata, de qui tant vani aprendre

com a membre del Conseil Assessor d'Escoltes Cata­

lans, ens deia que no havíem de deixar d'insistir en la

importancia de tteure l'educació de la lògica del mer-

cat. L'educació no és només transmetre aptituds

i coneixements, també és formar persones. I

com que aquesta tasca educativa és difícil-

ment quantificable, sembla que no s'hagi de

valorar.

Però no és cert. L'estiu vinent, milers de

joves es trabaran al Jamboree escolta

mundial del centenari, que commemo­

rata els cent anys d'escoltisme i, també, el

servei que ha fet en favot del compromis,

de la cohesió, de la justicia i de la pau en tantes i tantes

societats al llarg de tots aquests anys. Un contingent

cátala està treballant per a poder ser-hi présent, però a

banda, arreu del planeta es duran a terme "gestos per

la pau", iniciatives d'associacions escoltes per a cele­

brar els cent anys tal com ho sabem fer: amb accions

de compromis ciutadà, que en el cas nostre van des

d'un intercanvi internacional de reconstrucció de la

memoria histórica ais Tres Turons de Barcelona fins a

la Trabada de Follets centrada en la cultura de pau.

"Cal que la tasca

deis caps a

l'agrupament

siguí coneguda

reconeguda com

a agent educatiu

que son"

"Els agrupaments

escoltes pateixen

l'agressivitat de

Tespeculació

urbanística i

l'escassetat de

sòl public "

El reconeixement i el suport

que necessita el treball educa­

tiu de l'escoltisme és clau per

a una major qualitat en la seva

accio. Cal que la tasca deis caps a

l'agrupament sigui coneguda i re­

coneguda com a agent educatiu que

son, igual que a Pescóla els mestres,

dues tasques complementarles des de

logiques dilerents -ded icado no remu­

nerada els uns, treball professional els

altres. Aquest reconeixement, a mes, re­

força la conscièneia d'educadors deis i de

les caps escoltes, i també la seva dedicació,

esforç, il-lusió i compromis co l lec t iu .

Cal un suport institucional i social mes ampli,

en especial pel que fa ais espais. Els agrupaments

escoltes pateixen l'agressivitat de l'especulació ur­

banística i l'escassetat de sòl public per a equipa-

ments, amb locáis poc condicionats a les seves ne-

cessitats o fins i tot sensé local. Però aquest suport

institucional no arribará senso cl suport social. Va

ser emocionant veurc tantes mares i pares manifes-

tant-se en suport de la tasca de Tassociacionisme

educatiu. Aquesta és la fundó que volem que tin-

gui Amescoltes, la xarxa de suport a Escoltes Ca­

talans: un espai on mostrar el reconeixement i el

suport a l'escoltisme.

La nova legislatura que ara comença planteja un

horitzó definitiu per a l'aprovació de la Ilei per

al reconeixement i foment de l'associacionisme

educatiu. El moviment escolta hi aposta ferma-

ment, en especial pel que fa a ajudar a garanrir

la qualitat de la tasca educativa deis agrupaments

escoltes. Perqué és cada cap amb la seva actuació

a l'agrupament qui demostra cada dissabte, a cada

excursió, a cada campament, que el eau és un es­

pai cabdal de vivencia i de realització personal i

col-lectiva. Ho demostren cent anys de caus, de

campaments i, per damunt de tot, de caps.

Marina Gay i Faura Presidenta d'Escoltes Catalans

Eduard Vallory i Subirà President de la Fundació Escolta Josep Carol

Ara fa més de quinze anys va sorgir l'equip de cooperado a Escoltes Catalans. D'enea aquell moment s'han seguit projectes, reunions, jornades de formació i conferencies internacionals... tot amb un sol objectiu comú, contribuir a mi-llorar la nostra realitat a través de l'educació.

RFWbperació a escoltes catalani En 1990 quatre joves d'Escoltes Ca­

talans (EC) van participar amb eis

Scouts et Guides Pluralistes de Bel­

gique com a observadors en un pro-

jecte a Niakhar (Senegal). Aquest va

ser el principi de la implicació en

la cooperano pel desenvolupament

per part d 'EC.

Lobjectiu d'aquell projecte era do­

tar al pöble d'una estructura sani­

tària adient per eradicar les épidé­

mies de còlerà que patia la població.

L'experiència va set tan enriquidora

que aviat sorgi l'Equip de Solidari­

tät d'Escoltes Catalans, ptedecessor

de l'acrual Àrea de Cooperació.

"H¡ ha més reptes, aquí, a les nostres ciutats; per aixó, Tarea de Cooperado no bada ¡ja ha posat en marxa el seu engranatge"

La creació d'una xarxa de ludo-

teques a La Ciénaga de Zapata

(Cuba); la reforestació a la Repú­

blica de Centràfrica; el campament

conjunt de nens i nenes catalans i

de Bosnia i Herzegovina d'orígens

diversos, l'agermanament amb els

escoltes de Senegal i els diferents

projectes de construcció de latrines

a Niakhar; la construcció de centres

educatius a Savi i Cotonou (Benin);

la rehabilitació de pisos a Ciutat

Velia (Catalunya); o la formació de

mestres sahrauis per l'educació en el

Heure son només alguns exemples

deis projectes que han fet madurar

i créixer tant Escoltes Catalans i en

concret l'àrea de Cooperació com a

tots els que hi han participât.

La darrera aventura la van iniciar ara

fa un any, quan el grup de Motiváis i

Motivades iniciaven la seva formació

i feien els preparatius per a desplacar­

se al Senegal i col-laborar en la cons­

trucció d'un centre social de formació

per dones. Lequip ja ha tornat fa set-

manes, però hi ha més reptes, aquí,

a les nostres ciutats, i a 10.000 qui-

lòmetres de distancia. Per això, l'àrea

de Cooperació no bada i ja ha tornat

a posar en marxa el seu engranatge;

perqué com deia Miquel Martí i Poi,

tot està per fer i tot és possible.

4

catalans

L'AVENTURA INTERNACIONAL

Ngoumsane: formado de futur pel desenvolupament comunitari

El passât mes d'Agost, el grup de Motivats i Motivades d'Escoltes Catalans format per 15 caps de diferents agrupaments i la coordi­nadora de l'àrea de Cooperado Silvia Ayala, es van embarcar en un nou projecte de cooperado. Desti: Senegal.

El projecte, de gairebé un mes de

durada, ha consistit en la cons-

trucció d'una sala polivalent del

centre de formació de Ngoumsane

(Senegal) conjuntament amb 19

joves deis Eclaireuses et Eclaireurs

du Sénégal (EEdS). Aquest centre

acull principalment a unes 500 do­

nes de tres poblats de la regió de

Thiés que participen en les diverses

activitats de formació que prepa­

ren les monitores i els voluntaris

d'EEdS i de Jeunessse et Dévelop-

pement ( J E D ) , l 'ONG que s'ocupa

de la part técnica deis projectes deis

Eclaireuses.

A les zones rurals del Senegal, els

infants i sobretot les nenes, han

d'abandonar leseóla per poder

donar un cop de má a casa ja si­

guí allihcrant a la mare de tas­

ques domestiques o treballanr per

augmentar els ingressos familiars.

Aquesta segona opció pero, resulta

difícil sobretot si no es té cap ti-

pus de formació. Molts de les/els

que decideixen mancar a la ciutat

en busca de feina tornen a casa

amb les mans buides o es veuen

obligáis a conviure amb la pobresa

del carrer. El centre de Ngoumsa­

ne ofereix l'accés a una formació de

futur: perruqueria, costura, cuina i

pròximament mecánica i informà­

tica. Per altra banda, aquest centre

resulta de vital importancia per a la

comunitat ja que acull l'únic dis­

pensari mèdie de la zona.

L'emancipació d e les

dones

Moltes de les dones que s'han for­

mat al centre de Ngoumsane han

tingut l'oportunitat d'obrir un ne-

gocipropi, millorareconòmicament

i poder portar els filis a l'escola. Cai

recordar que més del 9 0 % de la po­

blado senegalesa és musulmana i

la majoria pracriquen la poligamia

(fet més comú en les zones rurals) i

que, per tant, és necessari més d'un

sou per poder escolaritzar a tots els

filis i filies. A més, aquest pas cap a

l'emancipació de les dones va de la

ma del desenvolupament comuni­

tari: són elles qui fan que augmenti

l'activitat econòmica locai amb la

seva empenta.

Pedagogía en acció: el pro­

grama d e sensibi l i tzació

El projecte pero, no va consistir tan

sois en la construcció de la sala. A

part de posar totxos, fer ciment, ca­

var fosses sèptiques, fer bíceps quan

tocava, anar a buscar aigua al pou i

tapar forats (tôt aixô sota el calorós

sol d'Àfrica), les tardes es van dedi­

car a fer dinàmiques, activitats i

xerrades sobre la S IDA i malalties

véneries, sexualitat, drogues, mala­

ria i moviments migratoris.

El grup de catalans va preparar al-

gunes activitats per poder treballar

aquests temes i conèixer el punt

de vista deis i les joves senegalesos.

Aqüestes activitats entraven dins

el programa de sensibilització que

els Motivats van definir abans de

marxar al Senegal amb l'objectiu

d'extreure el màxim profit del

viatge per després poder donar a

conèixer la rcalitat scncgalcsa als

agrupaments.

Els projecres de cooperado

d'Escoltes Catalans s'estructuren

en 3 fases: formació, acció en el te-

rreny i sensibilització. La formació

va traduir-se en 3 jornades. La pri­

mera per conscienciejar-se de la si­

tuado actual del món i veure quines

vies d'actuació existeixen per millo-

rar l'entorn, la segona sobre África

i Senegal i Púltima sobre genere i

desenvolupament, eix sobre el que

gira el programa de sensibilització

de l'equip.

El dia a dia en un c a m p d e

c o o p e r a d o : la intercul tu-

ral i tat

La convivencia 24 hores al dia du­

rant un mes amb els senegalesos

va permetre conèixer-los més pro-

fundament i xerrar de molts te­

mes, inclosos la situació de la dona

al país. Malgrat les dificultáis idi­

omatiques iniciáis, totes es van

acabar resolent a mesura que pas-

saven els dies. Durant les 3 setma-

nes els participants es van organit-

zar les tasques própies d'un

campament per petits grups de ca­

talans i senegalesos: camp, aigua,

plats i cuina.

El dia que tocava cuina (altrament

dit "pelar cebes") no podien estar

a l'obra i aprofitaven per conèixer

més a fons les dues cultures. A més,

també es va dedicar un dia sencer a

conèixer la culrura senegalesa i un

altre dia per a la cultura catalana.

Tôt i que no es van poder acom-

panyar les mongetes amb unes

bones botifarres, els senegalesos es

van mostrar molt intéressais per la

identitat catalana, la truita de pa­

tates, les sardanes, la política i els

castellers. Un cop els catalans van

conèixer el carácter senegalès, toca-

va veure l'entorn i l'última setmana

els senegalesos els van portar a des­

cubrir el país.

Tota l'organització i la programació

de les activitats al llarg del mes es

van decidir entre l'equip coordi­

nador senegalès i el cátala. La con-

fiança i la bona entesa que va haver-

hi des d'un inici van permetre que

n o hi hagués cap problema entre els

participants. Es va crear un ambient

moit positiu i molta complicirat en­

tre els participants. Aixó es va notar

sobretot el dia en que uns quants

catalans i catalanes (la majoria) i

algún senegalès i senegalesa, van

caure malalts i tot el campament

se'n va ressentir bastant. Els ànims

van decaure un pareil de dies pero

així que es van recuperar tothom va

carregar piles i el camp va funcionar

amb mes ganes que mai.

Si les piles estaven carregades o no, es

notava ais trajectes en furgoneta on

els djembés no paraven de sonar i els

culs s'aixecaven de les cadires sense

deixar de bailar tôt i no tenir gaire

espai. Normalment els senegalesos

tenien mes energía que els catalans

ja que mes d'un es va adormir peí

cansament amb 3 djembés tocant al

seu costat. I és que a part de l'obra,

la calor i els viatges amunt i avall,

quan s'atribava a terra ferma i es po­

día descansar, sortien nens i nenes

de sota les pedtes i els catalans, en-

yorats potser del cau, no paraven de

bailar, correr i jugar amb ells.

L'endemà del retorn . . .

El futur del projecte encara esta per

definir pero la voluntat de continuí-

tat es pot respirar tant per la banda

senegalesa com per la catalana. De

moment, a Catalunya, es començarà

a dur a terme el programa de sensi-

bilització i s'estan programant acti­

vitats, exposicions, vídeos i xerrades.

Es pretén que la sensibilització arribi

a tots els i les membres d'Escoltes

Catalans i a totes les associacions ju-

venils de Catalunya. Donat que

aquest projecte ha guanyat el Premi

de Cooperació del Conseil Nacional

de Joventut de Catalunya (CNJC) ,

volem aprontar aquest espai per fer

arribar la sensibilització a totes les

sèves entitats membres.

D'on prové la relació entre

EC i E E d S ?

Les relacions bilaterals d'Escoltes

Catalans i els Eclaireuses Eclaireurs

du Sénégal es van intensificar gracies

a la perrinença d'ambdues entitats a

la C O F R A S L (Coopération Fran­

cophone des Associations Scouts

Laïques), la xarxa que agrupa les di-

ferents associacions d'escoltisme laie

i francôfones. Malgrat que la nostra

associació no és francófona va entrar

dins la xarxa perqué nés membre

fundadora i per vineles histories

amb associacions africanes laiques.

Es en aquest marc que Escoltes Ca­

talans té relacions multilaterals amb

les associacions laiques africanes i

és d'aquestes assemblées, simposis

i reunions d'on sorgeixen els pro-

jectes de cooperació, els seminaris

de formació en educació peí des-

envolupament, etc. En aquesr sen­

tii, els escoltes senegalesos (EEDS)

van proposar un primer projecte

concret de cooperació a Escoltes

Catalans l'any 1990. Consistia en

la construcció d'una infrastructura

sanitària de base a la comunità! de

Niakhar, per paMiar les epidèmies

cicliques de còlerà. El projecte el

van realitzar un grup de joves de ca-

dascuna de les entitats.

En ocasió de la darrera assemblea de

la C O F R A S L que tingué Hoc a Por­

to Novo (Benin) l'any 2 0 0 4 , E E D S

van fer una proposta a Escoltes

Catalans de dur a terme novament

un projecte de cooperació conjun­

tamene Aixi és com va comencar

aquest projecte a Ngoumsane.

Mostra de la continuità! de la re­

lació i la bona entesa de les dues

associacions, un grup deis i les

Amescoltes (la Xarxa de Suport a

Escoltes Catalans), que fa 15 anys

van participar en el primer projec­

te EC - E E D S , enguany han rea-

litzat la celebració dels 15 anys de

cooperació conjunta a Senegal. Els

Motivats i Motivades han participât

també de la celebració.

Aquests actes de celebració, conjun-

tament amb l'execució del projecte

a Ngoumsane, signifiquen un pas

més cap a la col-laboració a llarg

termini entre ambdues associacions

escoltes.

Grup de Motivats i Motivades 2006

Cara a cara amb els responsables de l'area de Cooperació

1 . Quins han estât

els reptes i objec-

t ius més importants

a l 'Area?

Bàsicament han estât

cinc. El primer sistema­

tizar i millorar la sensi­

bilització dels projectes

de cooperació. En segon Hoc, capitalitzar els con-

ceptes i els processos perqué quedi constancia

d'aliò que fem i avancem a partir de les fîtes ja

aconseguides. En tercer Hoc, generar debat i

consolidar el diseurs de la cooperació a Escoltes

Catalans perqué sigui un réfèrent. En quart Hoc,

consolidar restructura de funcionament de l'area,

treballant amb els responsables d'equips i coor-

dinant-nos amb la resta de l'àmbit de relacions

exteriors. I cinque, millorar la tasca dels equips i

projectes ja existents i crear-ne de nous.

Quan vaig entornar el carree hi havia dos equips,

l'equip de Cuba i la Murga, aquest darrer estava

a punt de desaparéixer. El repte ha sigut man-

tenir i millorar-los qualitativament, dotant-los

de més contingut pedagogic. L'altre repte as-

solit ha sigut crear un equip i un projecte nou:

els motivats/des amb els seu projecte a Sene-

gal, Ngoumsane 2006.

2. Quin és el record que més t'ha marcat

de tot aquest temps?

Tine una tirallonga de records, imatges, pa-

raules, situacions, espais, persones, sensa-

cions... que em fan difícil escollir un de sol,

pero fent memoria dels tres anys i escaig que

porto coordinant Tarea em centro en l'inici i

dedico el meu record ais responsables de que

estigui aquf. A ells i a ella els agraeixo sincera-

ment que m'embarquessin en aquest viatge!

Era la primavera del 2003, anàvem caminant

a pie sol pel mig del desert del Sahara (cam-

paments de refugiats sahrauis - Projecte Iri-

fi), tot mantenint un intéressant debat sobre

cooperaciô i el Ricard Alonso em va animar a

que coordinés l'àrea.

El juliol del mateix any estava al Marroc pre-

nent un té d'aroma àrab amb el Gerard Segû

(Intercanvi Tanger) i em va engrescar perquè

fos la seguent coordinadora de cooperaciô

d'EC. En el mateix viatge vaig tenir diferents

converses pels carrers de Tanger amb la Ma­

rina Gay qui em va proposar fermament ser la

responsable de la cooperaciô al desenvolu-

pament de l'associaciô, formant part del seu

equip de relacions exteriors. D'ells i amb ells

n'he après moltissim!

escoltescatalans

Fa calor, molta calor, a Niakhar

El 1993 l'equip de cooperado d'Escoltes Catalans iniciava a Niakhar el primer projecte al país. Enguany, un grup d'aquells pioners ha retornat a Senegal amb l'objectiu no només de recordar les experiències viscudes, sino de recolzar la tasca actual de l'associació.

Fa calor, molta calor, aquest dia

d'agost a Niakhar. Sort que hem po-

gut passât el migdia en el centte de

formació, construit pels Eclaiteurs

du Sénégal i Escoltes Catalans, que

ofereix ombra i ventilació en mig de

la sabana ardent. Comença a caure

el dia. Ja ha marxar el ministre de

joventut i el seu seguici. Els Moti-

vats i Motivades tomen a treballar

a Ngoumsane. Sembla que refresca

una mica i nosaltres intentem posar

ordre a les emocions que hem vis-

cut els darrers dies i sobretot avui,

a Niakhar.

Feia calor, molta calor, fa 15 anys

a Niakhar quan quatre membres

d'Escoltes Catalans, el primer

Equip de Cooperació, van partici­

par com a observadors amb belgues

i senegalesos en la construcció de la-

trines en aquest poblat de la sabana.

Tres anys després es va realitzar el

primer projecte amb la participació

de ¡oves catalans, belgues i senegale­

sos. Després vindrien mes projectes

a Niakhar, i a Cuba, i a Sahara, i a

Benin, i a Togo, i eis Companys de

La Murga i...

Les anciens

Onze membres d'Amescoltes, an­

tics components de l 'Equip de

Cooperaciô d'Escoltes Catalans i

participants de diferents projectes

a Niakhar, "les anciens" con ens

anomenen els companys senega­

lesos, hem vingut al Senegal per

celebrar els 15 anys de cooperaciô

d'Escoltes Catalans junt amb els

equips de joves escoltes que rea-

litzen el projecte d'enguany a

Thies .

Després de l'estada a Dakar i la in­

augurado del camp de treball de

Ngoumsane, hem arribat per fi a

Niakhar: alegría, emoció, nostal­

gia, satisfacció, fins i tot orgull...

és difícil explicar la barreja de sen-

timents que hem tingut avui en

tornar a caminar per Niakhar, en

visitat els llocs deis diferents pro­

jectes, inaugurant el centre de for­

mació i sobretot en retrobar el an-

tics companys deis camps de

treball.

Hi ha moments en qué es fa difí­

cil contenir l 'emoció, com mentre

mirem l'exposició deis projectes al

centre de formació i alguns joves

senegalesos s'assenyalen a les foto-

grafies de la construcció de les la-

rrines, quan eren infants. Ara son

escoltes de Niakhar i ens pregun­

ten pels catalans que van treballar

a casa seva i que li van posar el seu

nom al germá nascut aquell any.

La mateixa presidenta del centre

de formació ens demostra que

a aprés a escriure i ens agraeix la

nostra contribució a la construcció

del centre.

Ara ja és fose, com només pot set

fose enmig de la sabana africana,

sembla que vol fer tempesta aques­

ta nit. Els escoltes de Niakhar ens

volen oferir un foc de camp. Pen-

sem en els joves de Ngoumsane i

en que tinguin un bon camp de

treball, en com viuran aquesta ex­

periencia. Segur que algún d'ells

tornará per retrobar els antics

companys.

Grup Amescoltes d'antics Coopérants d'Escoltes Catalans.

1 . Quins han estât

els reptes i objec-

tius mes impor­

tants a l'Àrea?

Després d'uns anys

de gran activitat i

creixement de la

cooperació a EC, el

repte era mantenir la

qualitat a la que havia arribat l'àrea. De bon

principi es plantejava un objectiu engresca-

don iniciar projectes de cooperació a Benín,

després de força anys actuant a Sénégal.

Sensé oblidar que continuàvem sent actius

a Cuba i Barcelona. Agafar el relleu d'en Ri­

card Alonso i les persones que havien portât

a un ait nivell la cooperació d'EC va ser un

piaer i en certa forma, la bona feina feta fins

llavors, amb una darà i potent definició de

la cooperació i el paper d'EC en aquest am­

bit, facilitava la feina.

2. Quin és el record que més t'ha marcat

de tot aquest temps?

De moments n'hi ha molts i sobretot van

associats als equips de persones que van

posar il-lusió, esforç i compromis per a tirar

endavant els projectes. Per intensitat, potser

destacaria l'estada a Benin Testiu de 2000,

on vam dur a terme dos projectes a Coto-

nou i Savi simultàniament. Penso que va ser

un moment dolç de la cooperació d'EC, un

pas endavant i, evidentment, un moment

inoblidable personalment.

1 . Els reptes i ob-

jectius més impor­

tants?

Els objectius no

cree que hagin can-

viat gaire. De fet en

aquella época vam

crear el document

on s'establia quina

era la línia i perqué EC havia de fer Coope­

ració. L'objectiu principal sempre ha estât

Teducació per al desenvolupament i realitzar

projectes de cooperació era una de les ma-

neres, a banda de les millores que el propi

projecte podia comportar ais beneficiaris. La

nostra idea era que joves de Tassociació co-

neguessin i participessin de la vivencia amb

Ü

" PROJEC DECOOPERACIO ¥

CATALUNYA

Barcelona: El projecte'La Murga: Peí ciiot a un habitatge

digne" rehabilito habitatges de Cíutat Vella de persones amb

pocs recursos económics. Es un classíc de cada primavera

dencá 1995 i ha estat premiat per la Fundació Lluís Carulla.

Sedyint amb el projecte, la Fundació Escolta Josep Carol

organitza també un camp de treball internacional perdonar

a coneixer una alna cara de Barcelona.

9kul •

BOSNIA I HERZEGOVINA

Nens i nenes del m ó n : entre 2001-02 aquesta exposidó

interat ti\a i monitorada destinada a nens de 6 a 12anys va

se per tota Catalunya

SAHARA OCCIDENTAL (Camps de refugiats a Tindouf (Algeria)

CUBA

La Habana: creácíó de

ludoteques i rehabilitado deis

centres educatius Protesta de

Baraguá i Vado del Yeso, entre

1997-2000.

Xarxa Ciénaga: con?: ucció

i rehabilitado descoles turáis, creado d'una xarxa de ludo­teques a diferents comunitats de la Ciénaga de Zapata ^

asasa 2001; La Ceiba i jp

¡neón 2004: Cocodrilo i

Projecte Rosa del Desert Entre

1994-97 EC va col-laborar en la

construccló del projecte educatiu

deis escoltes sahrauís.

Projecte IRIFI

EC va organitzar jornades defor­

mado sobre educado en el Heure

en el marc del CNJC entre 2002-03.

Diversos sahrauís han visitât cam paments d'EC a Catalunya

meja 2005).

• »

•

BURKINA FASO

Promoció de les ac-

tivitats comunitàries

de les dones en

ambients rurals.

A TOT EL MÓN

A mes. shan célébrât reunions, conferen­

cies i seminari; a Zimbabwe, Paris, Marsella,

Bangkok. Senegal. Paris. Marrakech, Costa

divori, Dakar Porto Novo, Uganda, Nairobi,

Bénin, Gabon...

Sara jevo i Vali d 'Aran: El 1999. el pio

iecte de dinamització del teixit associa­

tili a BiH es va plasmar én un intercanvi

de més de 100 persones entre catalans i

bosnis dórigen serbi, cioat i musulmà.

SENEGAL

Construcció de latrines a Niakhar: diverses

edicions entre 1990 i 1 ° ° o

Construcció d 'un centre pol iva lent a

Niakhar 1998: el local esta obert tant ais es­

coltes de Niakhar com a la resta d'associacions

juvenils de la comunitat i es, alhora, un centre

de formado per a la salut.

Projecte Mekhé : entre 1994-99.

Projecte Ngoumsane 2006: és el projec­

te d'aquest reportatge. Va ser guardonat la

primavera passada peí Conseil Nacional de la

Joventut de Catalunya (CNJC).

Construcció

del centre sa­

nitari del barrí

d'Hedzranawoé

1996 i 97.

BENIN

S a v i : Consti uccio i ampliació de

l'escola pumjria al poblat de Savi

auranlVi-, anys i99i> 2 1 1 0 2 .

Posterioi ment es va crear un joc inte-

rattiu per donar a conèixer la realitat

del pais.

Cotonou: Projecte de formació

professional entre els anys 1993-2002.

L'experiència va quedar recollida a un

CD-Rom amb dmàmiques i activitats.

d'altres pobles del món i poguessin, després,

apor tar la seva exper iencia a la nostra societat

a través del seu agrupament, però també a ni-

vell individuai.

2. Quin és el record que més et va marcar? Molts... alguns de bons i d'altres de no tant...

Però sobretot l'any 1998, quan vaig tornar a

Niakhar -a Senegal- on havíem estat fent un

projecte de latrinització amb els escoltes se-

negalesos durant 6 anys. Anàvem a tancar

aquest projecte i en la cerimònia hi estàvem

els dos représentants d'EC, représentants deis

escoltes senegalesos, els notables del poblé

i les autorítats oficiáis. Llavors, el governador

de la regió va dir que gracies a l'esforç de tots

plegats es podia afirmar que la cólera havia

desaparegut de la regió. Em va emocionar

molt recordar tots els i les joves que amb el

seu petit esforç ho havien fet possible.

1 . Els reptes i objec-tius més importants? Els objectius en aquell

moment van ser con­

solidar i ampliar l'equíp,

continuar amb el pro­

jecte de Niakhar i posar en marxa noves línies

de cooperació. A l'equip sempre va estar molt

ciar que l'objectiu era canviar les estructures i

idees que perpetúen la desigualtat per mítjá

de l'educació peí desenvolupament. Els pro-

jectes de cooperació son una eina pero no la

solució. Per aixó els participants es compro-

metíen a treballar un any després fent difusió

i sensibilizado dins l'equip. Per mi i els mem-

bres de l'equip d'aquells anys va ser una gran

satisfacció ( i molta feina) que cada any hi ha-

gués més projectes, la Murga i la gran quanti-

tat d'activitats de tot tipus que es van fer.

2. Quin és el record que més et va marcar?

Potser una de les sensacions que més recor-

do és el primer viatge a Niakhar. Vam treballar

molt de temps per preparar el projecte i el

dia de sortida a l'aéroport va venir molta gent

d'EC a acomiadar-nos. Parlem de fa 13 anys i

era el primer cop que EC enviava un grup de

20 joves un mes a un projecte a l'Àfrica. Per a

tots era el primer projecte i el primer cop que

estariem al continent africà. Quan vam entrar

a la zona internacional, de cop vaig ser ple-

nament conscient de que marxava al Sénégal

amb 20 joves ...i que jo era el responsable del

grupl! N0 sé com explicar la sensaciô perô un

cert acolloniment séria el més semblant...

També recordo l'arribada a Dakar. Durant el

viatge vaig parlar una mica amb un senegalès

que seia al davant meu. En aterrar, es va girar

i amb una encaixada de mà em va dir: Ben-

vingut a l'Àfrica (encara se'm posa la pell de

gallina).

8

GENT D'AM ESCOLTES catalans

Entrevista amb:

Raul Adroher "La la'ícitat també es refereix

R a ü l A d r o h e r i M o n s e r r a t

lant de religio. "Però no sóc un "Ca­pelle" de laics!" explica somrient. La seva formado d'economista ha fet que la seva vida hagi estat vinculada al món de la gestio empresarial, tot i que el seu interés humanista l'ha fet

MI M.* LH K S I H LH Í H I I WllllHüm.4llF laïcitat a l'escoltisme a tôt Europa.

Va ser un dels fundadors d'Escoltes Catalans el 1974, al capdavant del procès d'unificaciô de les associa-dons précédents, i en va ser el pri­mer comissari gênerai. També va

lH^Bl l | I I*r^L* [•] ^E* l h HM*] I VT h I I k r- !•([•] ir-1

de la Joventut de Catalunya i vice-president de la Federado Catalana d'Escoltisme i Guiatge. El seu llibret La la'ícitat a l'escoltisme (1997) ha es-devingut un classic. També ha estat un dels editors del llibre Escoltisme laic i transformado social (2006).

y

escoltescatalans i l a r * » - - hivem 06

La D e c l a r a d o d e Pr incipis d 'Escol tes

Cata lans parla d 'educar els nois i

no ies "en una v ivenc ia d e l l ibertat

persona l i col-lectiva',' i és aquesta

idea d e l l ibertat i d e respecte a les

idees pol í t iques i a les creences deis

seus m e m b r e s la q u e f o n a m e n t a la

laicitat de l nost re pro jecte . P e r o a l ­

bora , l 'escolt isme educa e n el d e s e n -

v o l u p a m e n t espir i tual d e la perso­

na, q u e és la recerca d 'un signif ícat

t ranscendenta l d e la v i d a , i t a m b é

e n la c iu tadania responsab le .

La d o b l e v e s s a n t d e la la'icitat, la Mi­

g a d a a la d i m e n s i ó esp i r i tua l i a la

re l ig ió i t a m b é la Hígada a la v i d a

c i u t a d a n a i a la po l í t ica , va ser l'eix

d e la conversa q u e v a n m a n t e n i r

a q u e s t a t a rdor e n R a ü l Adroher ,

la La ia A lcober , v i c e p r e s i d e n t a

d 'Esco l tes C a t a l a n s , i l 'Eduard Va-

l lory, p res ident d e la F u n d a d o E s ­

col ta J o s e p C a r o l .

Eduard: Aquest octubre ha sortit el World

Scouting Report (www.scout.org), on per primer

cop es diferencia el desenvolupament espiritual de

l'educació religiosa i del desenvolupament de la

fe. Diu l'informe que l'escoltisme ha de deixar a

Vesglésia la part de la creença i la fe, i centrarse

en la cerca d'un sentit transcendental a la vida.

Sembla que es recali el que ja deies fa vint anys...

Raül: Es cert. I és una molt bona noticia que

aquesta siguí la línia de l'escoltisme mundial

precisament quan la tendencia neoconserva-

dora és cada cop mes important a la socie-

tat, i no tan sols a America sino també aquí.

L'escoltisme ha de teforçar aquesta visió ober-

ta del desenvolupament espiritual, que és la

propia de la laïcitat d'Escoltes Catalans.

E: Però encara avui, sembla que parlar de laïcitat

siguí negar el desenvolupament espiritual...

R: A les associacions que estan en un entorn

religiös eis és difícil entendre que fora d'aquest

entorn es puguin sostenir propostes etiques i

moráis valides. Quan l'estiu passât vaig fer una

xerrada a la trobada de joves Roverway, a Italia,

un pioner italià em va donar les gracies dient

"menys mal que hi ha algo que està dient el

que necessito sentir sobre l'escoltisme! ". Molta

gent pensa que només des de la fe religiosa es

pot donar una proposta ètica vàlida. Però el

diseurs espiritual no és exclusiu de l'adscripció

religiosa.

Laia: Des d'Escoltes Catalans, veiem que la laìci-

tat és un dels nostres punts forts com a base de la

nostra proposta educativa oberta en una societat

complexa...

R: Hi ha una qiiestió bàsica en tota associa-

ció que treballi amb joves. Amb els infants

l'educació es basa en el respecte. Però amb els

joves és diferent, perqué és una etapa de con­

solidado personal, de definido. Pot ser dones

que se sentin mes embolcallats en associacions

que aporten respostes basades en la religió que

no en associacions on ells han de decidir. No-

saltres oferim camins, no solucions, i eduquem

per a conviure amb el dubte, i no a témer-lo. I

això sempre és més complicat per a un jove.

E: La perspectiva laica de l'educació és educar en

la llibertat. Pero avui, la idea de llibertat perd

força davant la demanda de seguretat.

R: Jo porto anys dient que la laïcitat no és no­

més quelcom religiós: la laïcitat també es refe-

reix a la política. En realitat, he dedicat molt

de temps a la tolerancia en política. Veiem

diàriament com la gent s'insulta per temes

polítics, i fins i tot, la vinculació que hi ha

últimamenr entre terrorisme i islam és el que

du a plantejar que sacrifiquen"! llibertat per se­

guretat. I aixô no és acceptable. La laïcitat és

un marc on ningú no pot ser discriminât per

rao del seu pensament o creença. I aixó afecta'

tant a la religió com a la política.

L: Tothom ha de pensar i poder expressar el seu

pensament lliurement sense sentirse exclbs pero...

com ha de pensar a nivell polític una associació

laica? Molts associais demanen que ens posicio-

nem i aixb crea molta controversia perqué sempre

algú pot sentirse exclbs.

R: És un tema sobre el que he reflexionat molt

perqué és complicat i, a més, la nostra situado

com a país ho enreda. Quan es va crear, nosal-

tres vam concebre l'escoltisme com una forma

de reivindicar i conservar la nostra nacionali-

tat; el que passa és que en aquests moments

tenim unes llibertats individuáis reconegudes

i hi ha gent que opina que ja en tenim prou i

uns altres que diem que no. L'associació fun-

10

escola

ciona perqué entre tots plegáis hem pactat un

marc comú. I tot i que tu i jo podem pensar

una cosa o una altra, seguim en aquest marc

compartit. Llavors el que l'associació no pot

fer, perqué no és la seva missió, és posicionar-

se en totes les coses que son dins del marc.

E: Com ara quines?

R: Tot alió que trenqui el marc. Per exemple,

imagineu-vos que es volgués reinstaurar la

pena de mort. Aixó trencaria el marc i per tant

l'associació tindria tot el dret de posicionar-

se. I pedagógicament seria molt bo que ho fes.

Pero aquesta reflexió feta al País Base és com-

plicadíssima per la situació a qué s'ha arribar

on la violencia está molt arrelada. Si jo formes

part d'una associació laica amb el mateix marc

que E C em pronunciaría obertament en con­

tra de la kale borroka. Per qué? Perqué el marc

que ens hem donat exclou la violencia, peí res­

pecte que ens hem de teñir els uns pels altres.

L: Davant del referéndum sobre la Constitució

Europea, alguns agrupaments demanaven que

EC es posiciones...

R: S'hauria de dir clarament que hi ha coses

on no podem posicionarnos com a grup. Cal

anar amb molt de compte perqué ningtí dins

l'associació se senti incomode. Una de les co­

ses mes fonamentals de l'escoltisme és que és

una acció per a les persones. Volem que siguin

lliures i que vulguin que la resta també ho si­

guí.

E: Pero no és el mateix posicionar-se a favor o en

contra de la Constitució europea o l'Estatut, que

son temes moltpoliédrics, que demanarper exem­

ple que els poders publics prioritzin les politiques

de joventut o l'educació no formal.

catalans

R: El que esta ciar és que cal molt de seny i

sentit comú i explicar molt bé perqué ens po-

sicionem d'una forma o perqué no ho fern. I

sobretot no perdre de vista que la nostra tasca

és educativa. No ens em de preocupar tant pel

tema concret sino per com el tractem de forma

pedagógica.

L: Cal donar mes pes al procès, dones, fomentar el

debat sense forçar...

R: Sí, sha de promoure el debat dins els agru­

paments, parlar sobre temes que preocupen,

argumentar... Aixó és molt mes important

pedagógicament que no pas si l'Associació es

posiciona. Perqué hi haurà temes en qué pren­

dre postura és un aspecte mes individual. I si

ja és complicat ara, imagineu-vos durant el

franquisme! Era complicadíssim! Molts grups

politics veien en E C joves amb compromis,

actius, organitzats, i es fregaven les mans per

mirar de controlar-los. Llavors es va haver de

vetar el pas a tots els que ens volíem utilitzar.

1 aquest és un perill constant, malgrat que es

faci amb bona fe. La laïcitat també comporta,

a vegades, ser intolerant amb la manipulado

o Tintent d'utilització. I aixó, ben explicat

de forma pedagógica, pot set extremadament

útil. •

S'ha de promoure el debat ¡ parlar sobre temes que preocupen. Aixó és molt mes

mportantque no pas posicionar-se.

eSCOlteSCatalanS Tarder hivern 06

NOTÍCIES»

Durant poc mes d'un any, la seu d'Escoltes Catalans i la Fundaciô han tingut uns nous inqui-lins: la pois, els paletes i els arquitectes responsables de les reformes de l'edifici. Ara que les obres toquen a la seva fi és hora de fer una radiografia de les noves instaMacions.

La seu canvia de cara Tots aquells que passegin pel carrer Mare de Déu del Pilar s'adonaran que la seu d'Escoltes Catalans i la Fun­daciô Escolta Josep Carol ha canviat força. Gracies a l'ad-quisiciô del local adjacent i les reformes de les instal-lacions, el total de superficie Util s'ha ampliat en mes de 150 m2. Un espai que ja s'ha transformat en noves sales per a reunions i cursos, una cuina, un parking de bicicle-tes o un nou centre de recur-sos i documentaciô.

Planta baixa

Un centre de recursos

Un dels elements centrals de les noves instaMacions és el nou centre de recursos, una sala lluminosa de 60m2 que esdevindrà la primera biblioteca especializada en escoltisme i educado en el Heure de la ciutat. El nou centre de recursos I documentado esta­rá habilitada amb ordinadors i accès a Internet, i estará oberta ais agrupaments.

Perô no només s'ha millorat Tespai físic on s'installarà l'antic Cen­tre de Documentado i Recursos (el CRID). Bona part dels sis mil euros recaptat a través d'Amescoltes, la Xarxa de Suport a l'escoltis-me, s'invertlran en mi-llorar el fons documen­tal (llibres, mapes) i teenies (equips multi­média, ordinadors, etc) d'aquest espai didactic i interactiu.

Apostant per un transport sostenible

Els amies de la bicicleta están d'enhorabona, perqué la seu comp­ta des d'ara amb un parking a l'entrada. L'associació també gua-nyarà tres nous espais per a reunions, cadascun d'uns 17 m2 aproximadament, un WC adaptât i un petit magatzem. Amb les reformes, Escoltes Catalans quedará definitivament installât a la ' primera planta de l'edifìci juntament amb els Amies de la Bresso-la i la Federado d'Escoltisme i Guiatge, mentre que la Fundado Escolta Josep Carol s'ubicarà a la segona i tercera.

Per fer possible la transfor-maciô s'han hagut d'ender-rocar gran part de les parets interiors, els envans, els pa-vlments i algun tram de pa-ret mestra. A mes, s'han ré­novât totes les instaMacions existents d'electricitat, ai-gua, sanejament i s'han afe-git instaMacions de ventila-ciô i telecomunicacions.

Sabies qué...?

L'edifici de la seu era anti-gament una fábrica d'ai-xetes; i els nous espais, que corresponien al local contigu, eren la botiga deis seus productes.

escoltescatalans

« NOTÍCIES

Recursos per ais centres educatius Coincidint a m b l'inici d e curs, la Fundació Escolta J o s e p Carol ha l lancat una nova oferta

d'activitats éducat ives per ais i les joves i un ampl i ven tad d e servéis.

Ser jove, ser protagonista

La societat canvia i planteja reptes que cal treballar amb els joves. Per aixô, el nou catàleg d'activitats en valors pro­posa dinàmiques i joes per treballar el maltractament entre iguals o bulling, la participaciô i el compromis, la inter-culturalitat o el deute extern. Totes les activitats estan focalitzades en els joves i dirigides per professionals.

Gestio cívica de centres educatius

L'oferta es complementa amb activitats per a realitzar dins i fora del centre escolar com ara servéis d'extraescolars, d'esports, ser-vei d'acollida, així com casáis, intercanvis, camps de treball o estades a l'estranger.

Per a mes informació, podeu contactar a través del correu electronic fundacio@josepcarol.org o bé trucant al teléfon93 268 91 11

La revista escoltescatalans a la web

La revista escoltescatalans aviat tam­bé estará disponible a Internet. El nou portal permetrà recuperar números an-tics, descarregar articles i noticies i con­tactar amb l'equip de redacció. El des-envolupament de la web s'esta fent en collaboració amb l'APPEC, l'Associació de Publicacions Périodiques en Cátala. Es preveu que l ' ap l icac ió estigui enllesti-da durant el primer trimestre del 2007.

www.escoltescatalans.lesrevistes.cat/

Escoltes Catalans col-labora amb els Plans Educatius d'Entorn Per segon any consecutiu, Escoltes Cata­lans (EC) participara en els Plans Educatius d'Entorn (PEE) del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.Un deis objec-tius deis PEE és incrementar la col-laboradó entre l'associaclonisme educatiu I el món escolar, col-laboradó que avui día és encara molt embrionaria a Catalunya.

En aquest sentit, EC té obertes dues línies d'actuació: incrementar la relació deis agru-paments escoltes amb la comunitat educa­tiva de la seva població, ¡ fer néixer agrupa-ments escoltes alla on encara no existeixen, atenent a les caractéristiques de cada terri-

tori. En definitiva, es tracta d'oferir un espai educatiu de participaciô a infants i joves, entenent que el cau és un espai ideal per a la participado d'infants i joves d'origen im­migrât, i on la cohesió social és molt mes fácil de treballar.

Aquest és el segon any que EC participa en el projecte. Durant el curs 05/06 tot just es va iniciar els contactes amb diversos Ajunta-ments i centres educatius, i es va acostar el projecte d'EC i de la Fundació Escolta Josep Carol a altres actors socials i a joves. Enguany s'intensificaran els contactes i s'ampliaran a noves poblacions.

En record de Marta Mata Aquest juny ens acomiadàvem de la mestra i pedagoga Marta Mata, una de les figures cabdals de l'educació i del Moviment de Renovado Pedagògica. Però també d'una de les dones que va defensar el valor edu­catiu de l'escoltisme.

La seva vida va estar Migada a l'educació i la defensa d'un model d'ensenyament progressista i laie. La Marta Mata va donar les primeres classes al poble de Saifores, va col-laborar en la fundació de l'éditorial "La Galera" i també de l'Associació de Mestres Rosa Sensat, nudi impulsor de la renovado pedagògica a Catalunya. Va ser diputada socialista al Congrès i al Parlament,aixícom

regidora d'Educació de l'Ajuntament de Barcelona. Fa dos numéros, aquesta revista s'asseia amb ella per parlar d'escoltisme i educació. La Marta coneixia tots dos móns. Als anys 60 havia estât assessora pedagò­gica de la Germanor de Noies Guies i for­mava part del Conseil Assessor d'Escoltes Catalans i d'Amescoltes des de la seva creació.

L'exemple de la seva vida, dedicada a l'educació i la transformació de l'escola per a aconseguir una societat millor, és el millor llegat que ens podia deixanla il-lusió per un sistema educatiu global i progres­sista i la constància per fer-lo realitat.

La Marta Mata, en una fotografia de la primavera passada

13

e s c o l t e s c a t a l a n s

AE Terra-Nova

r - hivern 06

C A M P A M K N T S D ' K S T I I J

De descoberta pel País Base

N H 0 Ü S t R l A C O O P E R A R D

Serveis generals d'arts gràfiques: • disseny • f i lmaciô • tecnologia CTP • enquadernac iô • manipulats i acabats de tota mena • t ransport i loglstica arreu d 'Europa

Especialistes en tot tipus d'impressions: llibres revistes catàlegs cartells calendaris

F e m b o n a i m p r e s s i ó ! c / C o r d e r s , 22-28 • 08911 B a d a l o n a

Tel 933 899 460 Fax 933 899 542 c o r r e u electronic: g r a m a g r a f @ g r a m a g r a f . c o m

Andorra, Menorca, Portbou, Andalusia, el Pont de Suert, Cadis, Pisa o Formentera son algunes de les destinacions dels campa-ments d'aquest estiu. En total s'han organitzat 50 campaments amb la participaciô de tots els caus d'arreu de Catalunya. Un any mes, molts agrupaments van optar per situar els campa­ments de les unitats mes petites (Follets i Llops) als Pirineus i Pre-Pirineus; mentre que les unitats grans (Raîers, Pioners î Clan) es desplaçaven fora dels Països Catalans.

escoll

Dilluns 3 de juliol, 7.03 hores del matf. 16 Pioners i 4 caps esperen a

l'Estaciô de Sants el tren que els ha de portar fins a Pamplona. Morxi-

lles, olles, paelles, farmaciola, càmeres de fer fotos i son, moka son.

S'han trobat a dos quarts de sis de la matinada al eau per no fer tard.

Porten dos mesos préparant la ruta, treballant en comissions, veient

videos tipus "Catalunya des de l'aire" perô d'Euskadi. La Joana, cap

de l'AE Ramon Llull, s'encarrega dels bitllets. "Va ser molt divertit

-ens explica- perquè per no perdre la réserva anàvem trucant cada 72

hores reservant els mateixos bitllets!"

Pamplona, Ochagavia, Roncesvalles, Berbaritz de Elizondo, Rio, Bera

de Bidasoa, Iran, Donostia... A mesura que passen dies i kilomètres,

pero, han de canviar una mica la ruta, sobretot pels pobles de Nava-

rra. "No era massa realista! -comenta la Irène, de ГАЕ Terra-Nova, recordant-ho- A mes, al final va haver gent lesionada i estàvem mes cansats".

A toc de despertador "A les nou sonava el despertador i calia llevar tota la colla. Un drama!" riu la Joana. Després tocava posar-se les piles: esmorzar, recollir i po-sar-se en marxa, autobús o tren, visites, organitzar-se en equips per fer la compra i el menjar, tornar a caminar... no hi havia temps per avorrir-se.

Durant el dia a dia tampoc no es van fer tantes activitats propies dels campaments com de costum, "a vegades cal prioritzar altres coses, com fer una descoberta del poblé on estas o anar a un museu" comenten. Perô malgrat aixô van trobar moments per fer-ne. La mes divertida? Els i les caps del Terra-Nova i del Ramon Llull no s'ho han de pensar gaire: "els vàrem donar la lletra de varies cançons i calia esbrinar quina música feien! Hi va haver un grup de pioners que va acabar a casa un home molt motivât que els va explicar un munt de coses del País Base".

L'estela de moments per recordar no s'acaba: banyar-se a Rio, la canço de Lo tio Pep, el raid a Mutriko, la visita al museu Gernika, el Par-dalet del Ramon Llull cantant cançons sensé parar en tots el idiomes imaginables...

I per amanir... una mica d'aventura! El mes difícil? "Clavar la ruta, coordinar-ho amb els Uocs on comprar menjar, i sobretot trobar llocs gratuits on dormir", confessen des de ГАЕ Terra-Nova. Anar de ruta també implica imaginació, aventura i capacitat de reacció, i aquests campaments no van ser l'excepció. El darrer dia, a Bilbao, els va fallar el contacte per a la nit. "Al final vàrem deixar les motxilles a les taquilles de l'estació i vàrem passar tota la nit desperts a les festes de Santurtzi, al costat de Bilbao". Una bona traca final per a treize dies d'aventura.

Descans durant la ruta

5 ;

La Laia i ГAriadna descansant a Bilbao

15

escoltescatalans CAMPAMKNTS i r K S T I I I

Temps d'aventures AE Vicens-Vives

El Joan no oblidarà el descens del Sella (Asturies) amb canoa, plovent a bots i barrais; el Joaquim pensa en els campements i en l'autobus on va deixar-se la cartera; l'Adela recorda la boira espessa del Нас Enol mentre el Joan recorda la xancleta que hi va perdre a les sèves aiguës. Tots quatre son de l'AE Jaume Vicens-Vives, de Molins de Rei, i juntament amb vuit joves mes van realitzar una ruta per Asturies durant aquest estiu.

El paisatge del nord convida a l'aventura i els deu claners (17 -18 anysi i .

. dosTâps de ГАЕ Jaume Vlcens^ives* n'o Wn'rebuVjar la invitación i ^ r a n T deu dies van baixar en canoa, muntar a cavall, van organitzar Olimpiades a les platges del Cantàbric î, sobretot, van gaudir al màxim de l'entorn i la convivencia amb els companys.

at al massis occidental dels Pics d'Europa, el Нас Enol sorprèn pel seu

verd maragda -mes fose a Festin- i les boires de la matinada. En aquest

paratge de conte de fades el 25 de juliol se celebren les Festes del Bon

Pastor, també conegudes com a "Romería cerca del Cielo".

A 1.070 metres per sobre el nivell del mar, els dotze aventurers de ГАЕ Vicens-Vives van poder escoltar els grups de gaiters, veure les competicio-ns entre pastors i els joes de força i habilitât. El Jordi no té cap dubte al

respecte, "no oblidaré les Festes del Bon Pastor" afirma. I és que part de la

magia dels campaments és la convivencia amb l'entorn, conèixer la gent i

la terra i aprendre a respectar i conèixer la riquesa cultural del planeta'.

~\л Ñuna^rmvrhT Ella té un altre

la pell com un escamarla després d'adorrhir-se a la p

pent'iltim dia. I és que llevar-se d'hora —a quarts de nou

no parar en tot el dia té conseqiiències: el cansament.

L'organització

Per a cap dels claners eren els primers campaments, i van arribar-a Astu­

ries amb els deures fets. Durant els darrers mesos van estar organitzant

campanyes per recollir fons i fent reunions per conèixer la ruta i distri-

buir-se les moites tasques que un campament d'aquest estil implica.

Però la m i I lor organització no pot evitar els imprevistos d'ultima hora i els

de ГАЕ Jaume Vicens Vives, igual que els de ГАЕ Terra-Nova, també van

^Êier de fer front a alguna batzegada. Com el dia que un grup de domin­

gueros els van avisar que els podien fer fora si dormien una altra nit al Нас i van haver de baixar enmig de boira espessa fins a Covadonga.

OPINIO

H i ha famílies a Catalun­

ya amb filles i filis joves

que vivim l'experiència

del seu despertar com a

adults participant a un agrupa-

ment escolta o a un esplai vo­

luntan. Com a pare, he viscut

la infantesa dels meus filis fent excursions i vivint la natura

amb eus. Gaudir de com es des­

penen els sentits i les mirades

de les nenes i els nens convivint

a la muntanya és quelcom que

passa a formar part de la propia

escorça.

Ja fa mes de dos anys que la Fa-

PaC i Escoltes Catalans mante-

nen un conveni decollaboració,

i aixô ja comença a ser un vin-

cle. Potser és important recor­

dar el perqué d'aquest vincle i

la seva relació amb l'obtenció

d'una eina educativa útil per a

la nostra societat, a Catalunya,

al segle X X L

Escoltes Catalans és una asso-

ciació educativa juvenil que

promou l'educació en llibertat

i el creixement personal a tra­

vés de l'educació no formai,

l'encontre amb la natura i l'espai

Uiure. Perô també és moites al-

tres coses. Les noies i els nois

escoltes participen en una asso-

ciació educativa que organitza i

mante una estructura informal

d'aprenentatge-servei autoges-

tionada. L'agrupament és una

entitat que genera una educació

de qualitat que acompanya el

desenvolupament emocional i

la identificado dels valors com-

partits amb els iguals. Es una

associació basada en la partici­

pado de tothom qui ho vulgui

en els valors del pensament Uiu­

re i el respecte de tcitty4£s idees

i creences o formes de viure.

escoltescatalans

1 .t.

Escoltisme, escola ¡ familia: còmplicitats reforçade

i ts una associacioí iy?et aixo tan bé té en conni amb l 'ÀMPA el f<

que l'adquisició de \a condicio c s soci a m b rcsponsab,ihtat compon i

un aprenenratge afe-giri forrrja per sones implicadcs en una activita :

o centre d'interès cçnapartit. Tote

dues están a l'entóin educatiu,

cada una des de les seves funtion;

complementa l'educació formal da

la Primària, l 'ESO i el batxillerat de

la nostra mainada.

El moviment escolta segueix un mo­

del d'organització en agrupamekts,

que al seu temps s'organitzen per

unitats. Les unitats estan confpr-

mades per infants o joves del matf ix

tram d'edat, en cicles de tres anys,

de manera que cada any el grup es

diferent perqué en marxen els mes

grans i n'arriben de més petits. Junt^,

comparteixen centres d'interès que

decideixen col-lectivament. Apre-

nen a compartir, aprenen a plani­

ficar i aprenen a executar activitats

0 accions en equip. Quan son noies

1 nois, moites d'aquestes activitats

formen part de programes i accions

compartides d'implicació social.

Actualment ja hi ha experiències

a diferents territoris d'utilització

compartida dels centres educatius,

i aqüestes experiències han estât

reveladores, malgrat les dificultats.

Els centres on hi ha un agrupament

presenten un valor afegit i compar­

ut al seu projecte educatiu, i aixô és

important perqué suposa interacció

de leseóla amb el seu entorn social.

Els ceîitre^ on

hi ha un

agrupament

presenten un

valor afegit i

compartii al

seu projecte

educatiu J aixô

és important

perqué suposa

interacció de

escola amb el m i

seu entorn'

social.

ï s

1

A m b l 'agrupament, arriben als insti­

tuts en hores i dies no lectius infants

i joves que provenen de l'entorn

social del centre i de les diferents escoles de primària de les proximi-

tats, es genera una identificacio de les families a m b el centre i un vin-

cle amb les AMPA per a promoure

l 'educaciô en el Heure dels infants i

nois i noies.

3

La coflaboració entre EC i 1; FA-

PAC ha produit, com a ext mple

recent i concret, dues ttameses de

correu postal a les AMPA ffedera-

des més pröximes als agruparnents

per a que es coneguin i perqué

l'AMPA contribueixi a fer lifusió

de l'agrupament escolta a le; famí­

lies de l'escola.

Aquesta i altres idees i accioi s con­

juntes només poden con portar

beneficis col-lectius, i contribuir al

desenvolupament local i a la < ohesió

social. Per aixô manifestem un cop

més el nostre ferm compromis amb

la promoció de l'associacipnisme

educatiu.

Joan Jordi Rossell

President de la Federado d'AMPAs

de Catalunya (FaPaC)

i Membre del Conseil Assessor

d'Escoltes Catalans

17

escoltescatala ns

Nova etapa, nous reptes L'Assemblea General d'Escoltes Catalans celebrada el cap de setmana del 18 i 19 de n o v e m b r e v a s u p o s a r C i n i c i d ' u n n o u trienni per a l ' a s s o c i a c i ó .

Un pia de t r e b a l l per a l 2007 - 2010 i la c a n d i d a t u r a de la M a r i n a Gay, com a presidenta, van ser aprovats per una amplia majoria deis i les caps.

Amb ¡Musió, nervis i moites ganes de "donar­

se tota", Marina Gay va exposar la proposta de

Pía Triennal 2007 - 2 0 1 0 davant la platea plena

del teatre de La Massa (Vilassar de Dalt). No és

l'unie canvi aprovat durant l'assemblea, l'Edgar

Cristobal (AE Can Baró) va incorporar-se com

a cap Economic en funcions i en Guifré Lloses

(AE Pere Rosselló) va ser elegit com a cap de Rela­

cions Exteriors.

Per un dia, el teatre La Massa de Vilassar de Dalt

va aparcar bambolines i comedia per ser escena-

ri d'un procès democratic: l'Assemblea General

d'Escoltes Catalans, el maxim organ de govern

de l'associació format per tots els i les caps (edu-

cadors/es) i tots els membres dels equips generals,

en total mes de 4 0 0 persones.

Durant el cap de setmana es van valorar, discutir

i sotmetre a votació totes les memories i els pro­

grames dels diferents ambits, així com algunes

propostes presentades per agrupaments. Aques­

ta 32a Assemblea també ha suposat la fi del Pía

Triennal 2 0 0 3 - 0 6 que ha marcat l'aposta per

potenciar la qualitat educativa, la complicitat, la

visibilitat i la implantado de l'associació, eixos

que continúen impregnant, amb un enrocament

diferent, el nou pía triennal.

Nous Amescoltes L'AGO 0 6 també va teñir moments de comiac.

El Josep Maria Rodés, fins ara president, la Laia

Alcober, fins ara vicepresidenta i el Ricard Gar­

cía, fins ara cap Económic, van acomiadar-se

de l 'AGO. Deixen la Junta Permanent pero no

l'escoltisme, ja que a part de seguir col-laborant

en projectes associatius, entren en una altra fa­

milia, la d'Amescoltes, la Xarxa de Suport a Es­

coltes Catalans. Per exemplificar-ho, tots tres van

estampar la seva signatura en una butlleta gegant.

"No hauré canviat el món, pero almenys he fet

que quadri" va bromejar un Ricard molt emo­

cional fent referencia a la seva tasca com a cap

económic de l'associació.

Nous agrupaments Fulards enlaire, aplaudiments i crits van do­

nar la benvinguda ais membres deis tres nous

Nous carrees agrupamenrs que enguany passen a formar part de l'associació com a aspirante: l'AE Alzinar (a Torre-farrera, Segrià), ГАЕ el Nus (a Sant Poi de Mar, el Maresme) i ГАЕ el Turo (a Montcada i Reixac, al Vallés Occidental). Per la seva banda i desprès de tot

un any dins de l'associació, ГАЕ l'Espiga i ГАЕ Can Barò van rebre la bandera d'EC com a si'mbol del

seu reconeixement com a agrupament constitu'it.

A més a més, ГАЕ Apel-les Mestre, que l'any ante-rior havia decidit aturar la seva activitat durant un temps, torna a obrir les seves portes enguany.

Però no tot van ser bones notfeies, ГАЕ Joan Mara-gali (al barri de Sants, a Barcelona) i ГАЕ Balaqui (a Balaguer) van anunciar que aquest curs tenen pro-blemes per a continuar la seva activitat amb norma-litat, per manca de relleus.

Amb bona musica i fìns l'any que ve Enguany, l'agrupament responsable d'acollir els més

de 400 associats va ser ГАЕ Serra de Marina (Vilassar de Dalt). Aquest és el segon сор que l'agrupament organitza l'assemblea en els seus 15 anys de vida. La festa de la nit de dissabte, celebrada al poliesportiu del poble, va incloure els concerts d'AJoc (folk tra-dicional), The Jau+ (rumba desenfadada) i Capita Hardrock (rock).

La J u n t a Permanent d 'EC la fo rmen set persones electes per l 'Assemblea Genera l . Tres d'elles han estât escoll ides aquest curs

després de defensar les seves candidatures davan t l 'Assemblea:

la Mar ina G a y per a la Presidencia , l 'Edgar Cristóbal com a cap

economic i el Gui fré Lloses com a cap d e relacions exteriors.

Marina Gay ¡ Faura. Barcelona, 1977 Ha estât cap a l'agrupament AE Pere Rosselló, responsable de

Política Local de Joventut, coordinadora de Relacions Escoltes/

Guies i cap de Relacions Exteriors. Va ser représentant al Con-

sell de Joventut de Barcelona, ha estât comissària internacional

de l'associació i de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge,

i ha participât a diversos projectes de cooperació a Senegal i a

Benin. A nivell professional és enginyera de camins, canals i ports i treballa en una con-

sultoria de projectes d'obra pública.

Edgar Cristóbal i Mestres. Barcelona, 1978. Ha estat cap d'agrupament а ГАЕ Can Baró, on va impulsar el

traspás de l'agrupament a l'associació laica de l'escoltisme cátala.

Ha estat responsable pedagogic i territorial. A nivell professional,

és técnic en Prevenció de Riscos Laboráis i Recursos Humans i

actualment treballa com a director de Recursos Humans.

L'acte de cloenda diumenge al migdia, on van assis-

tir diversos membres d'Amescoltes, va comptar amb

la intervenció de Gabriela Serra, una activista defen­

sora deis drets humans i el desenvolupament soste-

nible, membre d'Amescoltes i del Conseil Assessor

d'Escoltes Catalans. Serra va parlar de la vessant

més humana i emocional de formar part d'aquest

col-Iectiu de joves que treballen per fer un mon mi-

llor. Les seves paraules, enmig d'un silenci impres-

sionant, van aixecar sentits i llargs aplaudiments.

Guifré Uoses i Fontich. Barcelona, 1979 s n Ha estat cap d'agrupament de l'AE Pere Rosselló i de l'AE Wé-

Ziza i membre de l'equip de muntanya. Ha participât a mol-

I " " - ' » * \ * * E tes activitats internacionals i ha estat Coordinador de l'Area de

• s ^ ^ M Relacions Escoltes/Guies. També ha estat Comissari Interna-

• k ^SQJT ^ B cional i ha representar a l'associació dins. la Federació Catalana

* * d'Escoltisme i Guiatge. Ha estudiat Geografia i treballa de pro­

fessor de Coneixement del territori a 1' Escola de Policía de Catalunya. Actualment destina

molts esforços a la creado d'una empresa propia de consultoria territorial i ambiental.

Apostant per la qualitat "Volem apostar encara més per la qualitat educativa deis agrupaments i sobretot deis i les caps,

ells son el pal de palier" Amb aqüestes paraules la presidenta d'Escoltes Catalans, Marina Gay,

exposava el que sera el pilar del pía Triennal que tot just comença ara.

Si durant l'anterior exercici el lema va ser Actuem per multiplicar, durant els propers tres anys

l'associació treballarà per consolidar un projecte educatiu de qualitat. Un dels punts forts dels

programa és l'elaboració del Pla de Qualitat de cadascun dels gairebé 40 agrupaments de

l'associació. D'aquesta manera"podrem conèixer les potencialitats (punts forts) i les nécessitais

(punts febles) de cada agrupament i podrem donar-hi resposta de forma més contundent'.'

19

У.

escolt catalans ardor - hivern 06

INTERNACIONAL E n g u a n y es celebrará arreu del món el centenar i d e l'escoltisme, pero els pre-

parat ius per a l'ocasió ja fa mesos que están en marxa. U n exemple son els

Gifts forpeace, un projecte q u e l 'Organització Mund ia l del M o v i m e n t Escolta

impulsa des del 2004 i al que Escoltes Catalans s'hi ha sumat a m b ¡Musió.

ÍRegalant

"Fidels a la ¡dea que la millor

forma d'educar és a través de

l'accio, els «Gifts for peace»

son projectes de pau que les

diferents associations escoltes

de cada país han desenvolupa

desenvolupen a les seves

respectives societats.

"L'objectiu no és només realitzar

els projectes, sino aconseguir la

major repercussió possible en

els mitjans de comunicado per

donar a conéixer qué aporta

l'escoltisme."

Is regáis son intangibles

L'educació per la pau ha estât sempre un élément fonamental de

I'escoltisme. I per a qui encara ho pogués dubtar, l'Organització

Mundial del Moviment Escolta ( W O S M en angles) ha posât en

marxa el projecte Gifts for peace en el marc de la celebrado del

centenari de I'escoltisme el 2007 .

Fidels a la idea que la millor forma d'educar és a través de l'ácció,

els Gifis for peace son projectes de pau que les diferents associa­

cions escoltes de cada país han desenvolupat i desenvolupen a

les seves respectives societats. Les temàtiques son molt àmplies:

la lluita contra l'abús, la reeducado de nens que han estât sol­

dats, combatre la violencia al carrer, regular el treball infantil,

establir igualtat d'oportunitats per les persones amb discapaci-

tats, treballar per la inclusió de grups margináis o educar en la

interculturalitat i en la cultura de la pau son alguns exemples.

Els regáis de pau d'Escoltes Catalans

Emmarcades en el projecte de la W O S M , Escoltes Catalans

desenvolupa aquest curs dues grans activitats: un intercanvi in­

ternacional a tres bandes i la Folletada ambientada en l'eix de

la pau.

El primer d'aquests projectes reunitá a tres grups, un cátala i dos

de diferents pa'fsos europeus, per col-laborar en Farranjament

de les bateries antiaéries de la guerra civil de Tres Turons (Bar­

celona). La recuperado del Turó de la Rovira i les restes de les

defenses antiaéries va iniciar-se aquest estiu amb un.camp de

treball internacional organitzat per la Fundació Escolta Josep

Carol i l'Associació de Veíns. D'aquesta manera, agrupaments

escoltes se sumaran també a aquesta iniciativa.

El segon deis "regáis per la pau" que es proposen des de l'associació

és la Folletada, la trobada de totes les unitats de follets (nens i

nenes d'entre 6 i 8 anys) de l'associació que se celebrará al maig.

Els objectius pedagógics de la trobada i l'ambientació ja s'estan

cuinant a les reunions de caps de la Branca Follets.

Altaveu mundial L'objectiu no és només realitzar els projectes, sino aconseguir la

major repercussió possible en els mitjans de comunicado per

donar a conéixer qué aporta l'escoltisme. Per aixó també, tots

els projectes quedaran enregistrats curosament i es donaran a

conéixer durant el Jamboree Mundial que commemorarà el cen­

tenari del moviment entre el 27 de juliol i el 8 d'agost de 2 0 0 7

al Regne Unit, una trobada que reunirà mes de 4 0 . 0 0 0 persones

i a la qual ja s'han inserir una seixantena de persones d'EC.

+ informado: www.scouts.org

20

Quins son els requisits d un

«Gift for peace»?

itats reals de la societat

Han de donar resposta a necessitats que son

importants pels joves .

Han d 'arr ibara coMect iusamb els que l 'escoltisme

no sol estar en contacte, per crear ponts.

Han de basar-se en projectes anteriors.

. Han de tenir una durada minima de 12 mesos.

El Salvador, resolució de conflictes La violencia al carrer i a les escoles per enfron-

taments entre bandes de joves és un problema

greu a El Salvador. L'Associació escolta jun-

tament amb experts en educado van estudiar

les raons que empenyien els joves a unir-se a

una banda i van descobrir que eren gairebé les

mateixes que els motivaven a formar part d'un

agrupament. A partir d'aquí van convidar a

estudiants d'escoles amb bandes rivais a uns

campaments gratuits. Tôt i la reticencia inicial,

els joves van aprendre a cooperar i a divertir-se

plegats. L'experiència es va repetir en 5 ocasions

entre 2001 i 2 0 0 4 .

Hong Kong, treballant a les presons L'Associaciô Escolta de Hong Kong porta setze

anys treballant amb joves que estan a la presô

o en centres correccionals. S han créât agrupa-

ments dins de les presons, amb un programa

que inclou activitats a l'exterior i programes

d'educacio. Fins a data d'avui ja son mes de

2 .000 joves els que han format part d'aquest

projecte

El Regal de Pau deis Éclaireuses et Éclaireurs

de France será la Caravana de la Pau. Dos con-

tingents sortiran alhora de dos punts geográfics

ben diferents: París i Benín. Cada grup realitza-

rá la seva ruta fins arribar al Senegal, on es tra­

baran i realitzaran activitats conjuntes. A mes,

tots dos grups estaran formats per nois i noies

escoltes de diverses associacions i pa'isos. Escol­

tes Catalans hi participará no només amb gent,

sino també acollint la caravana que arribará de

París en el seu pas per Catalunya.

telf. 9 3 2 6 8 9 1 1 1

WWW.ESCrJLAFORC/k.ORG

30 ANFS D'£NS£N YA AA£N T €N CÁTALA A LA CATALUNYA NORD

La primera classe amb l'Úrsula Ferrer, 1975

Deis mes de 400.000 habitants que té actualment la Catalunya Nord, i segons les estadístiques de l'Estat Francés, gairebé el 40% de la població desitjaria es-colarítzar els seus filis en cátala. Només ho aconse-gueixen 1*1,5%: son els gairebé 600 nens i nenes que avui día estudien a les set escoles que la Bressola manté al sud de l'estat gal.

A p o c a p o c i amb bona lletra. Així és

c o m va c o m e n c a r la Bressola ara fa

trenta anys a Perpinyá, el matí del 16

de setembre de 1 9 7 6 . Llavors, la primera

escola moderna en cátala mes enllá deis Pi-

rineus només tenia c inc alumnes i una mes-

tra , l 'Úrsula Ferrer.

Ara , pero, ja son gairebé 6 0 0 nens i ne­

nes els que estudien en un deis set centres

de pre-escolar, primaria i secundaria que

l'escola té repartits entre el Rosselló, el

Conflent i la Cerdanya. I és que la Bressola

no ha deixat de créixer i finanear-se d'encA

el seu naixement .

C O A A L ' A L L - i - o L i

Durant aquests trenta anys, la Bressola ha

ajudat a recuperar el cátala a I 'ensenyament

d'infants i joves a la Catalunya Nord, des­

prés que s'hagués in terromput p r à c t k a -

ment fins i tôt la transmissió oral i familiar

de la llengua.

La batalla mes àrdua és ais patis. Per aixô

des de la Bressola s'aposta per un model de

creixement prudent , évitant que un excès de

francofonia posi en perill l 'hegemonia del

cátala a les aules i el pati. Un sistema que

el seu director, J o a n Pere Le Bihan, c o m ­

para amb la recepta de l'allioli: pr imer es

fa la base i s'hi afegeix oli, de rojea en'mica

per no negar-ho. D'aquesta manera , quan

s'obre una nova escola només c o m e n ç a amb

uns c inc nens i nenes. E n els anys segiients

i de forma esglaonada, es va incorporant un

número major d'alumnes. H • '

Perô no tôt ha estât bufar i fer ampolles. Els

inicis van estar plens de dificultats écono­

miques i durant algun temps ¿els sous dels

professors es van haver de pagar amb les

donacions o amb els fons generats pels con­

certs que feia en Lluis Llach.

Actualment La Bressola c o m p t a amb el

suport de 1 7 2 ajuntaments i conseils co ­

marcáis catalans i balears, la D i p u t a d o de

Girona i la General i tat de Cata lunya que

subvencionen el seu funcionament . A mes a

mes, des de 1 9 9 5 el govern francés assumeix

una part del sou dels professors, mentre que

el govern regional del Llenguadoc-Rossel ló

i el Conseil General dels Pirineus Orientais

també ofereixen el seu suport économie .

22

ÇAITANT F R O N T O C S

Coincidint amb el 3 0 è aniversari de

l'ensenyament en cátala a la Cata lunya

Nord, l'Associació els Amies de la Bresso­

la ha organitzat una exposició que recorre

tota la historia d'aquest projecte . Alhora,

l'exposició ofereix una mirada general so­

bre que és i que representa la Catalunya

Nord, "la mes malaurada -que va dir en

LIuís Llach- un territori tan català c o m la

Catalunya autonómica , pero sovint força

desconegut".

Precisament va ser el cantant de Verges

qui va donar el tret de sort ida a tô t un any

d'activitats i c o m m e m o r a c i ó . Mes de mil

persones van gaudir del concert "Saltem

Fronteres" ais peus del castell de la Bella-

guarda a Portús (Vallespir).

P€R SABER-NE MES www.bressola.cat

www.amicsbressola.cat

Oleguer Presas visita la Bressola

escoltescatalans

Els amies de la Bressola Donar suport moral, material i economie a la Bres­

sola i divulgar la seva feina han estât els objectius de

l'Associació Amies de la Bressola. Tot i que els origens

de l'associació es troben en 1 9 7 9 , quan Francese Fe­

rrer i Girones va obrir a Girona un compte corrent

per recollir diners per a la Bressola, no va ser fins una

década desprès, el 1 9 8 9 , que es creava FAssociació

Amies de la Bressola. Avui dia, l'associació agrupa

mes de 400 socis.

Per collaborar... Si voleu fer una donació o adherir-vos ais Amies de la Bressola, només cal que accediu a la seva pagina web. http://www.amics-bressola.tk

A l 'Assemblea general de socis que els "Amies" vam dur a

terme ais locáis d ' O m n i u m Cultural de Barcelona el dia 24

de maig de 1989 el llavors secretan de relacions exteriors

d 'Escoltes Catalans, i bon amie meu, Josep López i Puyol, va

entrar en contac te amb en Joan Pere. Josep López estava in­

téressât a crear un agrupament escolta al nord coordinat a m b

els que ja hi havia al sud, o a establir contactes estables amb

eis que ja hi haguessin. Alhora va divulgar entre eis agrupa-

ments escoltes sud-catalans la idea de la Bressola.

Les trobades entre nosaltres es van repetir fins que Josep L ó ­

pez, j a président d 'Escoltes Catalans, va suggerir un ager-

manament entre La Bressola i Escoltes Catalans. Malgrat les

diferencies estructuráis i de funció que separaveh les dues

entitats, d 'una manera o altra compart ien un projecte sem­

blant: la coeducació i formació laica del jovent , l 'amor al

nostre país i ais altres, a la natura, la S o l i d a r i t ä t amb aquells

que ho necessiten, e t c . .

Fruit d'aquell agermanament , el dia 22 de setembre de 1994

els Amics de la Bressola ens traslladàvem legalment a la seu

d 'Escoltes Catalans, al carrer Cervantes , de Barcelona.

Enric Larreula Vidal,

President d'Honor dels Amics de la Bressola

Aquest agermanament va pressuposar una gran ajuda per a

Amics de la Bressola, ja que a mes de la cessio del seu lo­

cal per a les nostres reunions, alguns destacáis représentants

d'Escoltes Catalans, c o m el mateix Josep López i Puyol, o

d'Eduard Vallory i Subirá, van participar activament en les

décisions de la Junta d'Amics i en el disseny i promoció de

noves accions i campanyes. Fins i tot vam iniciar la publica­

d o d'un butlletí per repartir entre els socis i simpatitzants

d'Amics de la Bressola: "El mes petit de tots", amb la idea

que servís d'instrument d'informació de les nostres activitats

i cohesió general. Tanmateix a partir del tercer número es va

abandonar la idea del butlletí d'Amics de la Bressola perqué

vam entendre que els nostres socis estarien mes interessats a

rebre el butlletí que editava la mateixa Bressola, que no pas cl

nostre, i cap a aquí vam encaminar les gestions.

Quan a l'any 1997 Escoltes es v a traslladar al número 18 del

carrer Mare de Déu del Pilar, de Barcelona, nosaltres v a m

anar amb ells. Es p o t dir que per als Amics de la Bressola

hi va haver un abans i un després de l 'agermanament amb

Escoltes Catalans, a l s quais s e m p r e h a u r e m d 'agrair la S o l i d a ­

rität i ajut que ens van proporcionar.

23

Començaven a treballar molt d'hora. A

dos quarts de vuit els vint-i-quatre joves

ja estaven damunt del Turó de la Rovira.

L'espectacle era impressionant. La ciutat s'estenia

ais seus peus, una munió de carrerons, cases, an-

tenes que s'allarguen per la plana fins el mar. Una

vista en 360° . Precisament per aquesta raó, ara fa

setanta anys, el govern república va construir-hi

les défenses antiaèries de la ciutat de Barcelona.

Han vingut des de Mèxic, Canada, Franca, Iu­

goslavia, Anglaterra, Italia... i durant quinze dies

s'han allotjat a FEscola Pirineus. A quarts de vuit

ja es trobaven dalt del cim, picant terra, carre-

tejant la runa fins els contenidors, desbrossant

les bardisses. Els matins els dedicaven a netejar i

desbrossar la zona ajudats per un arqueòleg. A les

dotze el sol els obligava a aturar la feina. "Es una

feina molt dura, però el pitjor és el sol", afìrmava

l'Ekaterina, vinguda de Rùssia.

Descobrir la ciutat, descobrir-se a si mateixos Perô no tot ha de ser desbrossar i treure runa. Els

coopérants van aprofirar les tardes per passejar,

visitar museus, parlar amb els veins. A les nits

sortien a prendre quelcom, explica l'unie català

del grup, el Jordi, perô tornaven "abans de l'hora

limit perquè matinem molt".

Quinze dies per descobrir la ciutat i descobrir-se

a si mateixos. Com li ha passât a l'Ola, ucraïnesa,

que bocaoberta va descobrir el nom del seu bes-

avi en una llista que els va mostrar l'historiador

Josep Contel durant la xerrada de presentado del

camp. El seu besavi havia participât com aviador

durant la Guerra Civil recolzant el govern legitim

de la República.

Afalagats per l'ampli ressô mediàtic que ha tingut

la iniciativa, la majoria dels participants es decla-

raven entusiastes de la cultura mediterrània. Peter

Shacour, palesti de 20 anys, assegurava que admi­

ra Barcelona: "sempre he volgut visitar la ciutat",

explica des de dalt del Turó de la Rovira, mirant

la ciutat als seus peus. Peter va decidir participar

en el camp de treball motivât també per la recu­

perado de la historia. "No es poden oblidar els

efectes de la guerra", afirmava convençut.

Els veïns han participât de forma

activa durant tôt el camp de treball

L'Associaciô de Veïns de Can Barô ha estât clau

pel bon desenvolupament del camp. Els veïns

han participât de forma activa durant tôt el camp

de treball, ajudant els nois, obrint casa seva per

Durant el camp de treball s'han extret

mes de 60m3 de runa i brossa

a guardar material, realitzant activitats conjuntes

amb ells o apropant-se per compartir els records

de quan les bateries encara eren en funcionament

i els avions bombardejaven la ciutat.

El punt i final a aquesta convivencia es va posar

amb un sopar de germanor, amenitzat amb un

concert de música per part de grups del barri, i

un petita projecció fotográfica dins del refugi.

Superades les prévisions iniciáis El treball realitzat ha superar les prévisions ini­

ciáis. Els coopérants, supervisais per personal téc-

nic especialitzat, han buidat l'antiga estanca de

la tropa i han obert un nou accès a l'interior del

complex. En total s'han extret mes de 6 0 m 3 de

runa i brossa.

Aquest pero, només ha estât el primer d'una serie

d'actuacions per rehabilitar la zona. Durant el curs,

serán els veïns els qui prendran el relleu i continua­

ran la tasca encetada pels coopérants internacionals

i els propers estius, noves edicions d'aquest camp

continuaran condicionant la zona.

24

RAÚL OJ EDA (Mèxic) > >

"Dubtava entre fer un camp de treball a Madrid o a Barce­lona, pero uns amies em van comentar que havia de veure per força aquesta ciutat. Es­tudio Estudis Internacionals i com que alla estan molt cen­trais en America, m'agrada venir a Europa i conèixer la cultura d'aquí, fer amies. Espero viure dues setmanes intenses, aprendre del país i fer bons amies."

escoltes

"Jo ja havia participât en altres camps de treball i aquest estiu volia cercar alguna cosa emocionant. Vaig trobar que aquest era el camp mes intéressant de tota la llista. No conec gaire sobre la histôria de la Guerra Civil espanyola, perô espero que aquesta sigui una oportunitat per fer-ho. "

Quan l'estiu és compromis Aquest estiu, al voltant de 4.000 joves catalans I estrangers han participât en la cam-panya d'activitats d'Estiujove. I és que dedicar les vacances a collaborar en un pro-jecte social, conèixer la realitat d'altres pobles o conviure amb joves d'altres Indrets son opeions que cada cop guanyen mes seguidors. Aquests son alguns exemples:

Coopera amb Barcelona

Una quarantena de joves catalans i estrangers van ajudar durant l'agost a restaurar habitatges de persones sense recursos de Ciutat Vella (Barcelona).

Intercanvi a Turquia

Vint catalans van viatjar fins el sud deTiirquia per reflexionar sobre el significat de la interculturali-tat, el racisme, la xenofobla i els moviments migra-toris. Els participants van conviure durant deu dies amb joves turcs, realitzant débats, jocs de roi i ac-tlvitats entorn al futur de la regiô Mediterrània.

Punta de la Mora

La vintena de participants que es van despla^ar a Punta de la Mora (Tarragona), van poderconelxer com es gestlona un espai natural del litoral i com es realitzen els estudis d'aus marines.

"Aquesta és la pr imera v e g a a Europa , i la veritat és q u e te ganes de conéixer Barce lona . H e estudiat e s p a n y o l durant d o s a n y s a la Universität i he l legit a l g u n a cosa sobre la G u e r r a Civ i l i Franco. Per a ixo he v ingu t , p e r q u é m'interessa molt la cultura d'aquí."

es de l'associació de ve­

ïns de Can Baró hem

engegat un procès de re­

cuperado del turó de la

Rovira a través de 1'impli­

c a d o i la participació ciu-

tadana. El cim concentra

diferents patrimonis de la

ciutat; per aixo estem llui-

tant per recuperar l'espai

deis antiaeris i els bún-

quers per acollir un mu-

seu que ho expliqui: el

poblat íber, el castell, la

historia deis masos, les canteres de pedrés, la de­

fensa de la ciutat durant la guerra civil, el b a r r a -

quisme i el futur dins del pare deis tres turons...

També volem recuperar aquest espai com a mira­

dor i com a espai de Heure per la ciutat.

Per aconseguir-ho estem organitzant diades de

neteja amb entitats del barri i del districte, or-

ganitzem estades de cap de setmana per entitats

d'educació en Heure i realitzem camps de tre­

ball. Creiem que d'aquesta manera tôt el procès

és mes vivencia! i participatiu. També realitzem

activitats ( rutes, xerrades, cinefórums...) que

fomenten la recuperació de la memoria históri­

ca i el coneixement de la república. Quim Marti

AVV Can Baró

25

_

U na faceta poc coneguda de l'escoltisme és L'altre 5 0 % es destinarà a continuar becant la

la tasca que realitza en cooperació per al formació dels i les caps per tal que puguin millo-

desenvolupament; una feina que va molt rar la seva acciò educativa amb els infants i joves

més enllà d'accions puntuals en diferents dels seus agrupaments.

indrets del món i que inclou tot un treball edu-

catiu a fons sobre la desigualtat, el desenvolupa-

ment i la cooperació.

Baiane de donacions

Fins ara, els diferents equips de cooperació de

l'associació eren els encarregats de buscar finan-

cament per als seus projectes. A partir d'ara,

però, comptaran amb una altra font d'ingressos:

les donacions canalitzades a través d'Amescoltes.

Concretament, el 5 0 % de totes les donacions

realitzades a la Xarxa de suport a l'escoltisme es

destinaran als projectes de cooperació d'Escoltes

Catalans.

El recolzament cap aquests projectes donará més

llibertat als equips i els permetrà centrar la seva

feina en la tasca educativa; alhora que refo^arà el

compromís deis i les adherides a Amescoltes.

Durant el darrer exercici, els gairebé 6 .000 euros

rebuts de donacions van permetre becar la for­

mació deis i les caps, i millorar i ampliar el Cen­

tre de Recursos.

Amescoltes va néixer amb motiu del 30é aniversa-

ri d'Escoltes Catalans, el 22 de febrer de 2 0 0 5 ,

com un espai comú per a tots aquells que havien

passât per un agrupament escola, els pares i mares

que valoren la tasca educativa que es realitza al cau

i tots aquells que creuen en l'educació en el Heure

i en valors. Podeu trobar més informado a:

www.amescoltes.org

Sabies qué? >>

TA 0

Una petita donació no només ajuda a l'associació

a poder dur a terme els seus projectes amb més

independencia; també pot teñir beneficis fiscals

segons la Uei 49/2002 de 23 de desembre.

Els donatius dineraris i les donacions de béns a

fundacions i associacions declarades d'utilitat pú­

blica teñen una deducció del 25% peí que fa a

l'impost sobre la renda, ¡ del 35% per a l'impo

de societats que han de pagar les empreses.

J

Vull col-laborar amb els projectes de suport

a l'escoltisme que impulsa Amescoltes

O C o l - l a b o r a n t c o m a expe r t en

O Realitzant una aportado material de (exemple: cedint o donant un bé immoble, cedint o donant un tcrcny d'acampada...

F o r m a d e p a g a m e n t

O Un sol cop

<̂> Faré una transferencia al compte 2100-0647-91-0200220328

O Per domiciIiació bancària (nosaltres car regarem la quant i ta t que senyalis)

O A n u a l m e n t

Només per domic i l i ado bancària. Ens posarem en contac te a m b tu per notrf icar- te quan et carregarem la teva aportació econòmica . S i desitges donar de baixa la donació anual envia un mail a amescol tes(§ iosepcarol.org o truca al 93 268 91 11.

O R e a l i t z a n t u n a a p o r t a c i ó e c o n ó m i c a de

O 30 € (representa 0,08 € d ia /any)

O 60 € ( representa 0,16 € d ia /any)

O 100 € ( representa 0,27 € d ia /any)

O 300 € ( representa 0,82 € d ia /any)

(una altra quant i ta t )

D o m i c i l i a d o b a n c à r i a

Banc o Caixa:

Núm, de compte: J _ L I I I

Ent i ta t Oficina DC Codi de compte

_L_U

Signatura

j& a m e s c o l t e s xarxa de supor t a escoltes catalans

reix-t

Projecte de cooperado d'Escoltes Catalans, Cuba 2005

Com adherir-se a Amescoltes > per internet: www.amescoltes.org

(adhesió en linia) > telèfon: 93 268 9111

fax: 93 268 9112

> per correu postal: Amescoltes-Xarxa de Suport a Escoltes Catalans Fundado Escolta Josep Carol Mare de Déu del Pilar 16-18 08003 Barcelona

esco l tes ca ta lans l'associano laica de l'escoltisme català

www.escoltes.org

F u n d a d o Escol ta

JOSEP CAROL www.josepcarol.org

Amb el suport de:

Obra Social Fundació "laCaixa"

But l le ta d'adhesió a Amescoltes - Xarxa de suport a Escoltes Catalans DADES PERSONALS

Nom i Cognoms

E n t l t a t *

Si a c t ú e s en nom d'una enti tat , empresa o urganització, introdueix aquí el seu nom compier! i a partir d'aleshores introdueix el formular i amb les seves dades.

NIF o CIF *

Per la teva d e s g r a v a d o fiscal necessi tem el NIF o CIF i l 'adreça

Data de naixement

Adre;a

Poblado

Codi Postal

Telefons

Telefon

Correu electronic

Professió

Podem posar el teu nom en el llistat de membres d'Amescoltes

publicat en la plana web? s | Q N 0 0>

Si has estat mal escolta o guia omple les següent preguntes:

Quina és la teva associació escolta d'oriqen?

Quin és el teu agrupament d'origen?

O Vull rebre la revista escoltes catalans

Les teves dades s'incorporaran a un

fitxer automatitzat ¡ confidencial

d'Amescoltes. Quan ho desltgis,

podrás accedir-h¡, rectif icar-Íes o

cancel-lar- les trucant al 932689111 0 per correu ordinari al C/Mare de

Deu del Pilar, 16-18, 08003, Barcelona.

Amb la teva adhesió decideixes donar

suport públic al projecte associatiu

1 educatiu d'Escoltes Catalans.

L'adhesió és un acte voluntan de

suport ¡ no obliga a realitzar cap

donació.

La revista eseoltes catalans s'edita dos cops a l'any i recull in formacions i ar t ic les d'opinió sobre les principals act iv i ta ts i projectes d'Escoltes Cata lans i Amesco l tes

o Vull rebrc el butllcti electronic d'Amescoltes * El butlleti electronic t'informa bimensualment sobre els principals projectes d'Amescoltes