Espurnes núm. 11 - Març 2014

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

LA JUNTA DE L’AMPA US DESITGEM

BONASETMANA SANTA

Per als que no estem acostumats a escriure articles, sempre és complicat poder triar un tema, però la setmana passada mentre esperava que la meva filla Jana sortís del Conservatori, vaig llegir a la pantalla de televisió que hi ha a la salauna frase d’Albert Einstein:

“Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat.”

Aquesta frase em va donar motiu per pensar què és el que mou algunes persones a implicar-se en tasques que requereixen invertir les seves hores de lleure per col·laborar, conjuntament amb l’escola, per millorar l’educació i els valors dels nostres fills.

La conclusió és precisament aquesta: la força de la voluntat. Des d’aquí vull agrair a tots els integrants de la Junta de l’Ampa, la seva força de voluntat, per estar sempre disposats a col·laborar, participar, opinar, aportar idees i buscar solucions.

Així, doncs, us convido a tots a invertir una mica de la vostra força de voluntat per col·laborar amb l’Ampa.

No fa falta ocupar gaire hores per a això. De vegades cinc minuts són suficients per tenir una bona idea.

Lluís LópezPresident de l’AMPA

AMPAAssociació de Mares i ParesMaristes Champagnat

COORDINACIÓ DISSENY I MAQUETACIÓSergi Arévalo, Montserrat SalaCOL.LABOREN Mercè Pérez, Estel Suau, Rosa Arjona, Miguel Àngel Fernandez, Laura Berengué,

SUMARI EDITORIAL Lluís López President de l’AMPA

LA CARTA DEL DIRECTOR Montse Torices Directora MARISTES BADALONA

ACTUALITATComunicacions i Publicacions

VISITA DELS DELS PATGES REIALSMiquel Àngel Fernandez - Comissió de Recreatives

ESPORTS D’ALT RENDIMENTGerard Sánchez - 2n de Batxillerat

PROFESSIONAL MEETINGSLorena García - Cap d’estudis d’ESO i Batxillerat

ART THROUGH NATURE Visual Arts teachers

L’ENTREVISTA Laura Aixut

PRELIMINARY ENGLISH TEST PET Escola d’idiomes Teachers

TALLER PRÀCTIC DE PRIMERS AUXILISDolors Carrión - Escola de Pares

LA REPORTERA ESPURNETA Imma Roig

FORMIGUES VERMELLES AL PARC D’AUTOBUSOSAnna Serra

ASSESSORAMENT FINANCERJordi Verge

SI LA CANDELERA PLORA... Josep Burriel - Pres. Associació d’Antics Alumnes

OLLA DE LLETRESLidia Soriano

PARLEM DE CUINAJuan Roanes PETITS GOURMETSMontserrat Sala

EL RELAT Txell Llussà

ESPURNES NEWSComunicacions i Publicacions

EDITORIAL

Hi ha una força motriu més poderosa que el vapor, l’electricitat i l’energia atòmica: la voluntat. ( Albert Einstein )

“

“

[email protected] · ampamaristesbadalona.ning.com

facebook.com/ampamaristesbadalona twitter.com/ampamaristesbdn

REVISTA ESPURNES CRÈDITS

però un sol esperit; la importància de ser grup, perquè és el lloc que permet l’aprofundiment de lligams comunitaris, la construcció de la pròpia identitat, el fet de compartir punts de vista i experiències, la formació de l’esperit crític. El desenvolupament de valors comunitaris, el sentit d’Església, de solidaritat i de seguiment i trobada amb Jesús de Natzaret.

A través de tots els projectes educatius a tot el món, els Maristes podem estar en contacte amb tots els joves, podem oferir diferents programes que donin sentit a les seves vides. Tenim una joventut amb la voluntat de participar en la transformació de la realitat, i a la recerca intensa de l’espiritualitat.

Em sento amb l’obligació de fer-vos fer un tastet a tots aquells que podeu llegir aquest article, perquè val la pena conèixer una mica el missatge Marista d’avui. És ben cert que en el document “Evangelitzadors entre els joves” es renova l’opció de tot l’Institut Marista arrelat a tot el món, per l’evangelització d’adolescents i joves. A les seves pàgines es reflecteix les nostres creences i el nostre estil de viure i anunciar la Bona Nova.

“Com a Pastoral Juvenil Marista, afirmem la riquesa de la vida en grup, la importància de l’acompanyament i el valor del procés i de l’organització. Ja que la joventut és heterogènia, creiem que cal treballar de manera diferenciada, amb els diferents tipus de joves i les diverses realitats en què viuen.

Creiem que els principis pedagògics i la metodologia proposada no són quelcom accidental en aquest camí, sinó que determinen el nostre estil característic d’educar i evangelitzar. Creiem que la realitat juvenil està revestida de signes i símbols que són una interpel·lació perquè el nostre llenguatge els parli amb profunditat. Creiem que som Església i portem endavant la nostra missió d’evangelitzar infants, adolescents i joves en els àmbits que ens han estat confiats”

I és així a molts llocs del món, en diferents llengües però amb el mateix llenguatge. L’esperit marista està present tant en la nostra ciutat de Badalona, en la nostra escola, com ho és al Brasil, a Grècia o a ... No estem sols..., tot aquest missatge el trobem en el llibre Evangelitzadors entre els joves en què se’ns presenta la PJM (Pastoral Juvenil Marista), una xarxa que s’estén per tot el món. Val la pena conèixer-la... és l’esperit de la nostra escola. És el lloc on es promou el creixement personal i espiritual dels joves, i se’ls ajuda a ser protagonistes de la seva existència i se’ls ofereix l’oportunitat de construir el seu projecte de vida tant per a la seva realització personal com per implicar-se en la transformació del món.

Montse Torices Directora Maristes Badalona

És ben cert que quan pots endinsar-te a l’Hermitage pots gaudir de moments de reflexió personal que et fan pensar en allò més transcendental que ens mou.

Els que no coneixeu l’Hermitage, és el lloc on Sant Marcel·lí va construir el que avui coneixem com a obra Marista i que ja està estesa per tot el món.

A la trobada d’Obres Educatives que va tenir lloc els dies 4, 5, 6 i 7 de febrer, més enllà de les diferents realitats de tota la província, i amb un gran ventall de llengües (grega, francesa, hongaresa, catalana) vaig poder gaudir de la visió de maristes en conjunt. Diferents realitats,

UN TASTET D’EVANGELITZACIÓ

A través de tots els projectes educatius a tot el món, els Maristes podem estar en contacte amb tots els joves, podem oferir diferents programes que donin sentit a les seves vides.

“

“

CARNESTOLTES

2014

Espurnes Març 20144

Un any més, la comissió de cultura de l’AMPA ofereix l’esmorzar de Nadal a totsels alumnes de secundària i batxillerat.

A les 7 del matí un grup de 10 mares i 2 alumnes, s’afanyaven a preparar 500entrepans pels alumnes i els mestres, ja que a les 9 del matí havien de començarla campanya Quilo per la ciutat.

Els esmorzars anaven acompanyats de 90 litres entre sucs i aigües. Gran varietati respectant les intoleràncies, és a dir, entrepans per a tots. Fins i tot, els nois i lesnoies demanaven repetir. L’acceptació que té aquest esmorzar entre els alumnesmés grans de l’escola és molt bona, a part de molt saludable.

Els professors van agrair a les mares i les alumnes, la feinada feta i ens van felicitarper l’agilitat en la preparació de tants entrepans en tan poc temps.

La comissió de cultura fa molts anys que organitza i subvenciona els esmorzarsde Nadal a tots els alumnes de secundària i batxillerat. Aquests són molt valoratsper tots. Tenim molta sort de poder comptar sempre amb un equip de maresvoluntàries, que ens ajuden a poder fer possible aquesta tasca i els hi agraïmmolt la seva implicació, tot i reconèixer que han de fer un gran esforç per estara l’escola a aquelles hores del matí, tenint en compte que alguna d’elles té fills aprimària i van haver de marxar tan aviat vam acabar, per anar a casa a recollir-losi portar-los a l’escola.

Moltes gràcies a tothom per la col·laboració a l’escola dels nostres fills.

Margarita Guaita Comissió de Cultura

ESMORZARS DE NADAL

I UN ALTRE ANY EL CARNESTOLTES HA ESTAT PRESENT A LA NOSTRA ESCOLA !!!

Ens les hem empescat cada dia per trobar aquell barret, accessori o altres elements que ens han demanat a classe, fins que hem arribat el dijous i després de dinar ens hem posat les nostres disfresses! Grans i petits aprofitem aquest dia tan especial per disfressar-nos d’allò que ens fa il·lusió.

5

LA PAU TAMBÉ ÉS COSA NOSTRAObre els ulls, els sentits i veuràs… que la Pau també és cosa nostra!

Tots els alumnes i mestres d’Infantil i Primària, fins i tot les seves famílies, van escriure o dibuixar un missatge de Pau el 30 de gener. Aquest va ser el resultat ! (adjuntar aquí foto de la paret del pati amb els missatges de Pau).

Però atenció ... més enllà de la bellesa del resultat, el que cadascú va posar en el seu missatge va ser fruit de la sensibilització feta al llarg de tota la setmana.

Cada matí ens hem aturat per conèixer i compartir, cadascú al seu nivell, el missatge de Pau de Nelson Mandela i aprendre les cançonsant tot el curs.

Pastoral

GRÀCIEST.H. - 20/01/2014

Quiero expresar públicamente mi agradecimiento al colegio Maristes Champagnat por todo el trabajo, el esfuerzo, la dedicación y el compromiso que ofrecen.

En mi caso particular , con dos hijos en el centro, y cada uno tan diferente al otro, no podría haber escogido mejor compañía en sus años escolares. A una, con muy buen rendimiento escolar, la empujan, la estimulan, responden a sus inquietudes, la presentan a concursos externos y asumen y aceptan sin problemas una estética un tanto peculiar, y a otro, inmerso en la adolescencia, un poco perdido y con mal rendimiento académico, no lo abandonan, lo animan, le dan alternativas y buen trato.

Aparte de esto, a los padres concretamente, nos ofrecen un apoyo incondicional, felicitándonos y animándonos cuando procede.

No sólo enseñan cultura en este centro. ofrecen una mano que acompaña durante toda la edad escolar a los niños y a los padres. Equipo docente, orientadores e incluso administrativo se han volcado en mi caso. Ahora que se acerca el final de su estancia, tengo que decir que todo, todo ha sido más fácil, más rico, más amable, y más provechoso gracias a todos vosotros.

Gracias!


.

Visita delsPATGES REIALS

Com cada any quan s’apropen les dates, i ja són molts, una sensació estranya i màgica inunda l’ambient. És meravellós la situació que es produeix. Tothom esperant amb papallones a la panxa, amb tots els millors desitjos per veure els Patges dels Reis d’Orient, entregar-li la carta i esperar que li puguin portar, mínim un regal ....

Aquest any amb els meus fills a la porta de l’escola, com tants i tants anys havia fet amb els meus pares. Els nens estaven súper - emocionats, el petit encara no s’adonava gaire, però la gran, ostres la gran, 6 anys ja, buff que ràpid passa el temps.

Baixem la rampa i uns senyors ens explicaven una història, que bona... Unes àvies preparàven xocolata i ja es començava a muntar la cua.... tot és diferent i tot igual a l’hora.

La gent continuava arribant i els nens s’ajunten amb els seus amics i juguen, els pares esperemja a la fila per quan arribin els patges.

S’anava fent de nit i encara no arriben...

Miquel Àngel FernandezComissió de Recreatives

una sensació estranya i màgica inunda l’ambient. És meravellós la situació que es produeix.

““

.

Espurnes Març 2014 7

S’anava fent de nit i encara no arriben...

“Segur que vindran papi?” “No s’hauran perdut?” Em preguntava la meva filla....

”Segur, vindran segur, ja veuràs!” “Quins nervis papi! Els hi vull donar ja la meva carta... i que m’ho portin tot... .” “Però has estat bona aquest any?” “Bé una miqueta si......”De cop un soroll ensordidor trencava l’ambient, i per la rampa baixaven unes motos enormes amb.... Si.... Si.... són ells, els Patges dels Reis d’Orient.

El petit no sabia que pensar, estava bocabadat, que és això! La gran estava súper - nerviosa i il·lusionada.Van baixar, van saludar a tothom... els motoristes que els portaven deixaven que els nens es muntessin a les motos, apagades això si... “Que guay”

I vinga!!! Tothom cap a dintre!! Fent la fila i respectant l’ordre!!! A poc a poc....Quan vam entrar al teatre estava preciós, tot decorat, estrelles gegants llums de colors, els Patges dels Reis a les seves cadires amb els sacs amb totes les cartes, i esperant als nens uns “follets” i “mama Noels”,

Espectacular!

Però, encara s’havia d’esperar una estona, la fila era llarga, quina gentada, això vol dir que a tothom li agraden aquests patges, crec....Arriba el moment “Quin patge vols per donar-li la carta? Ah! És el que toca, perfecte...” I comença a plorar dels nervis. Cada vegada és més conscient de les coses, que els reis ho veuen tot i que cal portar-se bé,

“Papi, segur que em portaran

el que demano? M’he portat bé... Bueno una miqueta bé saps....““Segur, un regal segur que t’ho porten. Has de millorar, però segur que t’ho porten. Vine que et faig un petó”

Al final se’n va cap al patge i li dóna la carta. Ja està!

Feina Feta!Sortim a fora i una bona xocolata calenta!!! Què bona!!! Ve de gust, a aquestes hores i després de tants nervis...

I així un altre any.... els patges,... màgics.... ens fan passar una molt bona estona amb aquells que més estimem.

Ara només falta que els reis llegeixin la carta i ens portin... mínim un regal. ;-)


Em dic Gerard Sánchez Pérez, sóc alumne de 2n de Batxillerat de Maristes Champagnat Badalona i sóc esportista d’alt rendiment.

Practico Taekwondo des que tenia 4 anys, des que els meus pares em van inscriure en el gimnàs Escola Lee Young de Badalona.

Molta gent creu que els esportistes d’alt rendiment són els jugadors professionals de futbol o de bàsquet, i la veritat és que el món de l’esport és molt més ampli del que sem-bla. Tinc amics i companys que també són esportistes d’alt rendiment i practiquen vela, rugbi, etc.

La certificació i reconeixement com a esportista d’elit o d’alt rendiment l’atorga el Consell General de l’Esport de la Generalitat de Catalunya o el Ministerio de Cultura y De-portes d’Espanya, a partir de la participació en campionats territorials, estatals i/o internacionals.

Ser esportista d’alt rendiment vol dir estar a un nivell supe-rior de la resta de competidors que podríem considerar es-tàndard, però arribar a aquest punt implica un sacrifici im-mens, no només per l’esportista sinó també per a la família i gimnàs. Moltes hores entrenant i sacrificant gran part del teu temps només per poder entrar al gimnàs i continuar entrenant a l`igual que vas fer el dia anterior. El meu cas, no és diferent.

Com dic la família juga un paper molt important i més en el cas dels esportistes menors d’edat, ja que ells són els encarregats d’acompanyar-nos als entrenaments tots els dies de la setmana, i malauradament els que han de fer-se càrrec de les despeses d’hotels, viatges en cotxe, tren, avió, etc. ja que encara que estiguis seleccionat i representant al teu país, Catalunya i/o Espanya, les federacions territorials i nacionals com a conseqüència de la crisi que es pateix a escala mundial no tenen diners per subvencionar-ho, ja que ells també han patit les retallades en subvencions per part de l’estat.

Fa uns mesos, vaig tenir el goig de participar en el meu primer campionat d’Europa, en el que vam quedar cam-pions i d’anar també al meu primer mundial, que es va celebrar a Bali (Indonèsia). La dedicació que vaig tenir per-sonalment va ser molt gran, vaig haver de dedicar el 100% del meu temps lliure cada un dels set dies de la setmana, i per fer això has de tenir una mentalitat diferent a la que un

ESPORTS D’ALT RENDIMENT

esportista estàndard té, tenir sempre una motivació en ment i algú que la fomenti, ja que nosaltres, els esportistes, també patim moments en els que sentim que hauríem de deixar-ho tot perquè no arribarem enlloc, però sempre ha d’haver-hi una persona darrera, en el meu cas els entrenadors, que ens estan animant contínuament. En aquests moments dolents, la famíl-ia, amics i parella formen part d’aquest grup de motivació que ens ajuda a continuar endavant sense defallir.

Òbviament, i com he dit anteriorment, ser esportista d’alt rendi-ment comporta unes responsabilitats que en una edat tan jove com és la meva (18) és difícil assumir i mantenir. I aquesta mentali-tat que canvia en nosaltres només es du a terme quan t’enfrontes a les responsabilitats/dificultats que ens trobem pel camí.

Afrontar més de vint hores setmanals d’entrenament i a part intentar compaginar aquest entrenament intensiu amb els estudis és una de les responsabilitats/dificultats que afrontem més sovint.

L’escola també juga un paper molt important en la nostra vida i en aquest sentit haig de dir, que durant aquests mesos de tanta dedicació als entrenaments i preparació pels campionats i que ha coincidit en una etapa molt important de la meva vida esco-lar, com és el segon de batxillerat, he tingut el suport i ajuda de l’escola, del meu tutor i de tots els professors, que m’han ajudat a portar endavant el curs i als quals els estic molt agraït.

Ser esportista d’alt rendiment és un rol difícil d’adquirir i només s’hi arriba amb sacrifici, sincerament, jo no hauria estat capaç d’arribar on he arribat si no hagués tingut una família i uns entrenadors darrere pressionant i animant. Però una vegada adoptes l’actitud correcta, tu sol pots començar a fer-te càrrec de les teves responsabilitats, i els resultats acaben sortint a la llum.

Per mi una de les millors recompenses són les amistats que he fet al llarg de tots aquests anys en campionats, nacionals i internacionals i les vivències que he compartit amb tots ells, i aquest és el premi final després dels centenars d’hores que pas-sem entrenant.

Si pogués escollir una feina per treballar tota la vida, escol-liria ser esportista d’elit.

Malauradament, són molt pocs els esports en els quals els es-portistes reben un salari decent i poden viure de l’esport, com podrien ser el futbol, o el bàsquet.

Confio en el fet que algun dia els esports minoritaris represen-taran un paper més important del que tenen ara i molts més esportistes podran viure del que més els agrada, fer esport!!!

Gerard Sánchez 2n de Batxillerat - Esportista d’alt rendiment

Si pogués escollir una feina per treballar tota la vida, escolliria ser esportista d’elit. “

“


ESPORTS D’ALT RENDIMENT

PROFESSIONAL MEETINGSEl passat mes d’octubre es va iniciar a l’escola el Projecte Meeting Professionals amb els alumnes de 1r i 2n de BTL.Aquest projecte consisteix en apropar a l’alumne al món professional amb xerrades de diferents persones vinculades a diferents àmbits, per donar una visió real d’allò que es poden trobar en el futur i donar un ventall de possibilitats professionals i laborals. Són xerrades enfocades tant a l’àmbit universitari com a l’àmbit professional i es preparen prèviament a l’hora de tutoria per tal que l’alumne tingui clar la importància de la preparació del seu futur.

En el primer trimestre es van iniciar amb diverses accions:

El Sr. Rovira, catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra i professor dÉconomia Internacional, va venir a fer una xerrada als alumnes de 2BTL sobre el món universitari.Durant la setmana de la Ciència, es van portar a terme diverses activi-tats i xerrades per als alumnes de BTL. Entre aquestes xerrades vàrem tenir a la Dra. Blanca Bermejo (Llicenciada en Farmàcia i Doctora en Biologia Molecular per la Universitat Complutense de Madrid. Des de l’any 1994 treballa en el Laboratori d’anàlisi clínics Dr. Echevarne, on ha ocupat diversos llocs de treball. Actualment, és la Directora de Desenvolupament de l’àrea Molecular del Laboratori Dr. Echevarne. Especialista en proves genètiques per a la medicina personalitzada).

La Dra. ens va visitar per a donar una xerrada als alumnes de primer i segon de batxillerat científic. La xerrada, d’una hora de du-rada, tractava temes com farmacogenètica - ciència que permet iden-tificar les bases genètiques de les diferències interindividuals en la re-sposta a drogues-, nutrigenètica – estudi de les variacions genètiques que regeixen la resposta del nostre organisme a diferents nutrients que ingerim-, epigenètica –estudi dels canvis que es produeixen al DNA però sense que els gens pateixin cap alteració-, la nova medicina

4P –preventiva, predictiva, personal i participativa-, i la rellevància d’aquesta un futur no gaire llunyà. Els alumnes de BTL també van par-ticipar a la jornada que es va fer a la nostra ciutat Badalona emprèn amb els joves, on van poder escoltar casos de joves emprenedors que han muntat algun tipus démpresa o servei.

En el segon trimestre ens han acompanyat:

Per l´àmbit científic- tècnic: Ponent: Cristina Portillo Torres (És arquitecta per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barce-lona. Durant els seus estudis va obtenir la beca de mobilitat internac-ional com a estudiant visitant al College of Architecture of the Illinois Institute of Technology a Chicago, USA. A l’actualitat combina la seva feina d’arquitecta a MUDI Shanghai amb l’activitat acadèmica partici-pant com a membre del tribunal de projectes d’últim curs al College of Architecture de l’Illinois Institute of Technology a Chicago. La seva experiència professional es desenvolupa en tres continents, Europa, Amèrica i l’Àsia. Viure a diferents ciutats com Barcelona, Berlín, New York, Chicago o Shanghai li ha proporcionat una interessant varietat d’estils arquitectònics desenvolupant dissenys sostenibles i manten-int sempre present la dinàmica relació entre el paisatge natural, el projectat i el construït)

Per l´àmbit Social-Humanístic: Ponent: Matías Guerra (És eng-inyer superior dÍnformàtica i té Màsters en Educació i Direcció dÉmpreses per ESADE i en Direcció i Gestió en Publicitat. Ha treballat com a Director de Màrqueting de mercat creatiu per Iberia (Adobe); també ha treballat en Agencia de Publicitat com a Director estratègic de Màrketing i avui en dia treballa com a Director de Màr-keting estratègic per serveis de web a HP)

Lorena GarcíaCap d’estudis d’ESO i Batxillerat


Last January, Year 3 and Year 4 went to the park. It was not a trip, it was not a day out! It was one of the Visual Arts sessions! As this year we are dealing with this subject in English and we are trying to rein-force our own creativity, we went out to realize that we could create amazing artworks from natural elements.

Students had fun and they enjoyed. Moreover, they had the oppor-tunity to be in contact with Alex, the language assistant, beyond the ordinary lessons realizing that English can be learnt not only in the classrooms but also in your daily life.

Here you have his opinion about this experience:

“Recently, I have had the opportunity to accompany Year 3 and 4´s in their Visual Arts class. This was a different and more importantly a positive experience for me as I could socialize with the children outside of the class environment. This allowed them to ask me ques-tions and help them with the activity. I noticed that when we were in the park, the children were more relaxed and practiced more with me than they had been practicing in their classes. This is because they were given this freedom to do the activity outside of school and the responsibility was passed to them to practice and do the activity.”Alex, the language assistant

To finish with, you can check different pictures with the students’ smiley faces and their great works of art because, of course, in Maristes Champagnat… WE ARE ARTISTS!

Visual Arts teachers

... they had the opportunity to be in contact with Alex, the language assistant, beyond the ordinary lessons realizing that English can be learnt not only in the class-rooms but also in your daily life.

“

“

ART THROUGH NATURE


Per Laura Aixut

Oriol PujolBomberVaig estudiar... EGB i FP 2 (Formació Professional de segon grau, en l’especialitat de micromecànica)

La meva professió... Actualment bomber, però també vaig treballar uns quants anys com a rellotger.

El teu repte diari... Estar tranquil, ser feliç i fer moltes coses.

Un indret on perdre’m... Mar endins.

El millor aprenentatge que he fet a la vida... Ser autosuficient.

Un llibre per recomanar: Eh... Petrel, de Julio Villar

Em treu de polleguera: La gent que no respecta el medi ambient i embruta la muntanya, el mar, etc.

Si pogués ser una altra persona seria... Un navegant, aventurer i descobridor, d’aquells que fa anys s’endinsaven en el mar.

Una mania...Cuidar les meves coses.

La meva pel·lícula favorita...Memòries d’Àfrica. L’he vist moltes vegades i sempre em fa plorar.

Quelcom que mai no oblidaré...El naixement dels meus fills i enamorar-me.

Quan m’aixeco al matí el primer que penso...En tot el que vull fer durant el dia.

Hola a tots i a totes! En aquest nou número d’Espurnes tinc l’honor de mostrar-vos una professió que pot semblar molt tòpica, però que admiro profundament. Es tracta de camions, sirenes i molts, molts litres d’aigua! Sí, L’Oriol Pujol és un bomber de cap a peus, que treballa al parc de bombers de Badalona, i, gràcies a aquesta entrevista, resulta més fàcil endinsar-nos en aquesta necessària i perillosa professió, la de bomber.

Cal tenir el cap molt clar, ja que és una feina força dura tan físicament com emocional.

“

“


Quin consell li donaries a algú que vulgui ser bomber?

Estudiar molt i fer molt exercici físic. Cal tenir el cap molt clar, ja que és una feina força dura tan físicament com emocionalment.

Creus que s’ha de tenir un perfil determinat per treballar com a bomber?

La nostra feina és tan diversa que hi tenen cabuda molts tarannàs i perfils diferents.

Moltíssimes gràcies !!!

Agrairíem que si algun dels pares vol ser entrevistat o si teniu algu conegut que ho vulgui ser contacteu amb la revista de l’AMPA per correu electrònic: [email protected] a Espai Entrevista i ens posarem en contacte amb vosaltres. Recordeu que sense la vostra col·laboració aquesta secció no hi seria. Gràcies, pares!!!

La segona part compren les preguntes més encaminades cap a la teva professió.

Com és un dia laboral al parc de bombers?

Som com una família; realitzem des de les tasques més quotidianes com cuinar, llargues tertúlies, fins a la part més professional com ara el manteniment i revisió de tots els materials i maquinària, moltes pràctiques i simulacres i, la part més important: quan sona la sirena interrompem TOT el que estem fent i sortim amb els camions a resoldre el servei.

Quines tasques desenvolupes com a bomber?

Principalment totes les que acabo d’anomenar i, a més, disposem d’una llista de rotacions en les que tant podem fer de conductors, com de bombers o ser els responsables de les comunicacions.

Quines són les principals dificultats amb les que et trobes diàriament?

Actualment, seguir motivat i amb ganes de seguir fent la feina en un moment de retallades brutals; en un moment en què les màximes dificultats no les trobem en els serveis sinó en els governants que ens estan pressionant laboralment.

Quina situació ha estat la més difícil en la que t’has trobat?

Fa prop de 20 anys que sóc bomber i en un segon em vénen força serveis al cap. Però principalment aquells en què hi ha hagut infants implicats i/o afectats i, també les vegades en què ens hem trobat desbordats en grans incendis forestals.

El fet de que un servei no surti tal com esperàveu o no surti bé, us repercuteix anímicament? Fins a quin punt? Cal conscienciar-se i marcar-se límits emocionals?

Sí, ens afecta força. Som força crítics entre nosaltres i quan arribem al parc, moltes vegades estem xerrant durant molta estona per tal de millorar. Però també tenim la capacitat de no posar-nos a la pell dels afectats, ja que si ho féssim acabaríem molt més tocats emocionalment.

Què et va fer decidir ser bomber?

L’essència de la feina m’agradava i sobretot els horaris que tenim. Compactar la nostra jornada laboral en guàrdies de 24 hores fa que tinguem força dies lliures.


El Preliminary English Test és el que podríem entendre com el pas previ del First Certificate (FC). Tan el podem entendre com un fi en ell mateix com un mitjà que ens obre camí cap al First Certificate. El format de prova és molt semblant i els alumnes ja arriben al nivell de First amb una certa habilitat a l’hora de fer front a la tipolo-gia de tasques que se’ls demana. A més, si no es té previst acabar adquirint el FC, sempre és bo obtenir una titulació que ens acrediti un nivell d’anglès determinat.

Mireu què ens expliquen els nostres alumnes: l’Alexandra, en Jordi i la Laura.Gràcies a tots tres!

Why is PET a good idea?Why is PET a good idea?

I would recommend PET to people that love English, and who to want learn it for their fu-ture, because if you love English it seems easy for you to study.I think that it is very important for your future because when you search for work if you have any tittle in English you will have a little more preference than other candidates that don’t have it.

For example, in a supermarket if you know English, and there’s and other girl that doesn’t speak English, the director of supermarket will choose you because you know English.And if a tourist comes to the supermarket and she doesn’t know Spanish you can help her. An-other reason that why it is important to study English is that if you want to travel, with English you can go wherever you want.

I’m learning PET because my mum told me that it is very important and because I want to learn languages to travel around the world.Laura

Who is Laura?Laura is an extracurricular teacher in Maristes Champagnat. She is 22 years old. She teaches English in primary and secondary school. She studied Translation and Interpretation at UAB and she spent one year in Vienna, Austria. When she was younger, she went to the United Kingdom to study English. Her biggest pas-sions are writing and travelling.

How did you meet Estel?I met Estel last year. I was looking for a job and a friend told me that she was recruiting teachers for the extracurricular classes at Maristes.

How many years have you been teaching?I have been teaching for five years, since I started university.

How many years have you been learning English?I started learning English when I was eleven and I took my FCE exam when I was 15 years old. Then I got CAE when I was 17 and before I started uni-versity I passed my Certificate in Proficiency Exam.

Do you like teaching?I had never thought that I would teach English in a school because I studied Translation and Interpre-tation, but this opportunity has shown me that I really like being a teacher.

It makes me really happy and I feel really glad to have been given this job.

Do you have another job?Yes, I do. I am an intern in a translation company in Barcelona two days a week.

Where did you study English?I studied English in a school of languages in Badalona.

Did your parents help you to find a job?Yes, my mum helped me to find my first job as an English teacher.

How do you prepare your classes?I prepare my classes according to the level. If we have books, as in the PET class, I try to find ac-tivities related to the unit of the book that we are working on. Otherwise, my aim is to find creative ways of teaching English to kids. Alexandra

Who is Tawny?What is your name?Hello! My name is Tawny Van Baelenberghe.

How old are you?I am 22 years old. My birthday is in May, so I am almost 23 years old.

Where are you from and where do you live now?I am from Belgium but since August I live in Bar-celona. I didn’t like the weather in Belgium so I decided to move to Barcelona.

Do you have a boyfriend?Yes, I have a boyfriend. He is from London but now we are living together in Barcelona.

Where did you study and what did you graduate in?I studied in Ghent, a lovely city in Belgium. In June 2013 I graduated as a teacher.

How many languages do you speak?Good question! I speak 5 languages. I have to speak so many languages since Belgium has 3 official languages: Dutch, French and German. I studied English at school and I speak English with my boyfriend. The last language is Spanish. I understand everything, but speaking is still a bit difficult for me.

Do you like teaching?To be honest, I don’t like teaching… I LOVE it!

Do you like your students?Of course I like my students! They are always motivated and fun. I hope we have a nice year together with lots of English! Jordi

Follow all groups on Escola d’Idiomes Maristes Champagnat blog!http://eimaristeschampagnat.blogspot.com

Un bon camíTHAT’S THE WAY!

PETPreliminary English Test


Són rares les ocasions en les quals haurem d’actuar davant una emergència vital, en elles una actuació correcta serà clau per augmentar les probabilitats de supervivència. La prim-era persona que accedeix a l’emergència és clau, de fet els re-animadors llecs han obtingut millors resultats quant a su-pervivència que els re-animadors professionals(1) en ser els primers a actuar.

És per això que l’Escola de Pares desitja dedicar uns minuts per reflexionar sobre què fer davant aquests casos i presen-tar-vos la cadena d’accions per mantenir les funcions vitals d’una persona fins a l’arribada dels Serveis Sanitaris.

Obrir bé els ulls, evitar exposar-nos a perill abans d’accedir a una persona inconscient. Avaluar l’estat de consciència, cridant o donant palmadetes.

Comprovar la respiració obrint la via aèria: Retirar prim-er objectes de la boca, estendre el coll i aixecar el mentó (no en accidents de trànsit o cops en el cap).

En cas que NO respiri espontàniament demanar ajuda o demanar a una altre persona que ho faci.

Iniciar RCP: 30 compressions toràciques i 2 ventilacions o solament compressions toràciques.

En cas de disposar de desfibril·lador automàtic proper (per exemple el d’un centre comercial) procedir a em-prar-ho: Col·locar els adhesius com diu el dibuix i esper-ar les instruccions de l’aparell.

Ref: (1) Currents in Emergency Cardiovascular Care 16(4). ACVA Manual.AHA.

Escola de ParesDolors Carrión

LA VIDALA CADENA DE

1

2

13

4

5


També hi ha els núvols negres. Són els núvols de les enrabi-ades, els dels grans empipaments. Quan pugen al cel i escla-ten, les llàgrimes es transformen en xàfecs, les rebequeries en llamps i els crits en trons sorollosos.

De sobte, en Marc va descobrir damunt els seus caps un núvol negre, tan negre com la nit o com el pèl arrissat del seu gos Brau. I si era el núvol del seu propi empipament?

-Ara bé, els núvols dels empipaments es poden desfer - va continuar explicant la mare-. Només cal respirar fondo i deixar anar l’aire molt a poc a poc.

En Marc va agafar aire, va posar la boca en forma de “u” i va bufar lentament. De sobte, es va girar una brisa fresca que es va endur tots els núvols. I davant la mirada somrient d’en Marc, va aparèixer el cel més blau que havia vist mai.

-I si això no funciona, hi ha un remei infal·lible: els petons i les abraçades de tota la gent que t’estima - li va dir la mare -

I mentre ella l’abraçava i li feia carantoines, un sol enorme i radiant va començar a brillar al cel. I al cor d’en Marc. (Bibliografia: “Creixecontes. 10 contes per fer-se gran.” Carmen Gil. Anna Laura Cantone. Ed. Parramón.2013)

Quan l’equip que formem l’Escola de Pares ens vam trobar per organitzar el taller de Primers Auxilis, ens va venir al cap la idea de poder tenir cura de tots els sentiments que a cada moment hem de tractar als nostres fills/es.

Es fa difícil curar una sensació, un sentiment...que fa mal o no sabem com tractar-lo i que pot afectar el desenvolupament emocional dels nens. Així vam pensar de seguida en els contes, transmissors de fantasies i pensaments que poden ajudar molt a fer real allò que no es veu, allò que no coneixem, allò que ens fa por...

I de sobte vam recordar un llibre emocionant on els nens apre-nen a créixer i fer-se grans. Us deixem un dels contes com a exemple, que parla sobre com tractar les rebequeries. Esperem que us agradi!!!

En Marc estava molt enfadat: se li havia fet malbé el seu robot preferit. I quan en Marc s’enfadava, serrava les dents, arrufava el nas i s’aguantava la respiració. I l’atac de geni no trigava a arribar. Per intentar calmar-lo, la mare el va portar al jardí, li va demanar que s’estirés al seu costat a la gespa i el va fer mirar cap amunt.

-Veus els núvols, Marc? Són els empipaments dels nens i les nenes, que han pujat fins al cel. Hi ha els vermellons, que són les rebequeries, els empipaments sorollosos. Floten en l’aire fent tombarelles i vesteixen el cel de color rosat. A més, tenen formes molt divertides.

-Veus aquell que sembla un drac?

A en Marc li va agradar especialment un que li va recordar el cavaller del conte que estava llegint. Era un cavaller molt di-vertit, al qual li feien molta por les princeses i fugia espaordit cada vegada que en veia una.

- Els núvols blancs - va continuar la mare- són els dels disgus-tos, els empipaments petits. De seguida es transformen en cotó fluix i volen per fer-li pessigolles al Sol a la panxa.

A en Marc no li costava gaire imaginar el tacte suau d’aquells núvols. Segur que s’assemblava a les carícies de la mare.

QUIN NUVOLOT!!

PRIMERS AUXILISPER LES EMOCIONS

Espurnes Març 2014

Hola família !!!

Ja tornem a ser aquí una altra vegada.

Sembla mentida com passa el temps. Fa quatre dies que celebràvem el Nadal i, sense adonar-nos, ja està aquí la Setmana Santa.

Bé doncs, suposo que estareu desitjant saber amb qui he estat aquests darrers dies. Ja sabeu que sóc un cul inquiet i que sempre vaig amunt i avall per tota l’escola buscant... la notícia més interessant; La feina de reportera és súper engrescadora, ja que s’ha d’estar sempre ben alerta i amb els ulls ben oberts.... perquè no se t’escapin les notícies ;-)

Darrerament he estat molt enfeinada.... passejant per les classes de les formigues. Les formigues són els mitjans del cicle infantil i són molt treballadores. Tot tornant de les vacances de Nadal, van començar a treballar els oficis, per així anar descobrint..que voldran fer quan siguin grans.

Aquestes formigues tenen molta sort, ja que durant unes setmanes les mares, els pares i algun avi.... van passar per les tres classes de P-4 per explicar-los quina és la seva feina i ensenyar, potser, les eines o el material que necessiten per treballar. Així és que les nostres petites formiguetes, ja en saben una miqueta més.... de com ser un bon arquitecte, mestre de grans, conductor d’autobús o forner.

Si, els nois i noies de P-4, van aprendre... gràcies a Forn de pa Bertran, com s’ha de fer, per ser un bon forner... sí, no us quedeu amb la boca tan oberta... que us entrarà una mosca ;-).

Els de Can Bertran, van convidar a les formigues a visitar el seu obrador..., van ser molt amables, ens van explicar que amb: aigua, llevat, farina i un pessic de sal..., Ummmm!!!! Surt un pa boníssim.

Un cop la massa va sortir de la pastera, que és l’encarregada de barrejar els ingredients, ens van donar a tots un tros de massa perquè la poguéssim treballar amb les mans...

També ens van ensenyar el forn, que es súper gros i que necessiten una pala molt llarga de fusta, per posar a coure el pa, les pizzes o els croissants.

Finalment, quan ja ho varem veure tot, i no teníem cap dubte, varem tornar a l’escola... per continuar treballant i aprenent moltes més coses dels oficis.

Bé doncs família... aquí us deixo algunes fotos perquè veieu aquestes formigues com han après a fer pa.

APA DONCS A REVEURE... I ANEU AMB COMPTE AMB LA XOCOLATA DE LA MONA...

BONES PASQÜES PER TOTHOM!!!!

Per Imma Roig Vocal de l’AMPA amb la col·laboració dels Alumnes de P-4.

ESPURNETAREPORTERA INVESTIGADORA


REPORTERA INVESTIGADORA

LA CREATIVITAT QUE ES MENJAGALETES + PASTISSOS DECORATS I PERSONALITZATS

WWW.GALETARIUM.CAT


LES FORMIGUES VERMELLES

D’allà vam passar per la sala de les oficines, que és on treballa en Joan, i sortint ens van donar una gorra de TMB a cadascú.Per acabar la visita vam tornar als aparcaments, i allà ens esperava el que portàvem tot el matí desitjant... fer una volta dalt d’un bus turístic!!! Va ser molt divertit!!! Tots cap al pis de dalt, nens, nenes i fins i tot les mamis que hi vam anar d’acompanyants, ho vam pas-sar pipa, donant voltes, pujant i baixant les rampes que van d’un pis a l’altre de l’aparcament...

Hauríem volgut estar més estona donant voltes perquè ho està-vem passant d’allò més bé, però ja era l’hora de marxar. O sigui que vam canviar de bus, i en Mouhci ens va tornar a portar cap a l’escola.En nom de totes les formigues vermelles, agrair al Joan García per haver fet possible una sortida com aquesta, i al Mouhci per contribuir a que la visita fos tot un èxit.

Anna Serra

Dins el tema que s’està treballant a P4 durant aquest segon trimes-tre, “Els oficis”, cada classe n’ha triat un per treballar-lo més a fons. La nostra classe va triar el de conductor d’autobús i tot el que té relació amb els autobusos.

És per aquest motiu, que el passat 11 de febrer, la classe de les for-migues vermelles vam fer una sortida matinal d’allò més diverti-da, al Parc d’autobusos de Barcelona de TMB. Tot gràcies al Joan García, pare d’en Joan company classe, que hi treballa.A quarts de deu del matí, un autobús de TMB conduït per en Mouhci, ens venia a recollir a l’escola. Tots els nens i nenes de la classe, estaven molt emocionats per l’aventura que els esperava!

Així doncs, ens va portar fins al Parc d’autobusos TMB, al barri d’horta de Barcelona. Sense baixar del bus i per començar la visita, vam poder fer pre-guntes al Mouhci. Ens van ensenyar on fan la neteja als autobusos: diàriament a la zona dels aspiradors per netejar el seu interior, i el que se’n diria “túnel” de rentat, que hi passen a dies alterns.

Vam passar pel taller on els revisen i/o arreglen, i seguidament ens va pujar als aparcaments on ens va fer una volta. Allà hi havia apar-cats el que en diuen “jardineres”, que són els bus turístics d’un sol pis i que només surten a l’estiu, i també hi havia un bon grapat dels “clàssics” bus turístics de dos pisos que al febrer que es considera temporada baixa, no surten tots.En aparcar el bus, amb en Mouhci vam fer com una mena de re-cordatori del que hem de fer quan pugem al bus; el primer i molt important, dir Bon dia...introduir la targeta a la màquina per validar el tiquet... recordar que els seients tapissats de color vermell són els seients reservats per a persones amb necessitats especials com ara gent gran, amb crosses, dones embarassades... I que hem de prémer el botó vermell “stop” quan s’acosta la nostra parada i hem d’avisar al conductor perquè s’aturi i obri la porta...

Seguidament vam baixar del bus i ens van portar a la zona d’ofici-nes. Allà vam aprofitar per esmorzar i després ens van ensenyar la sala de recaptació, una sala amb una mena de caixers automàtics que és on van els conductors quan acaben el seu torn per introduir els diners dels bitllets que han venut durant el servei. Ens van fer una demostració pràctica i tot!

AL PARC D’AUTOBUSOS DE TMB


El destí habitual dels estalviadors conservadors, anava dirigit majoritàriament a dipòsits sense risc.

Des de fa més d’un any, aquests dipòsits es presenten amb mínims històrics (fins al 0’25%) i les seves rendibilitats no fan més que minvar.

Això fa que els inversors actuals busquin unes altres opcions i és per això, que les entitats financeres han desenvolupat productes d’inversió més complexos, que ofereixen un atractiu amb les seves rendibilitats.

Exemple d’aquests productes són els bons de titulació d’actius, convertibles, subordinades, pagarés d’actius, estructurats,warrants, etc.. Però, alerta!

Aquests productes que ens anirem trobant, els hem de llegir i entendre, perquè en ells es garanteix el capital invertit però la rendibilitat final dependrà de la marxa de l’Ibex o altres referències de Borsa.

En aquest article, us puc donar uns consells bàsics, per tal de no enlluernar-nos per expectatives d’alta rendibilitati el que hem de tenir present, és que ens hem de llegir la lletra petita per molta mandra que ens faci, sense acabar de confiar totalment amb l’entitat o professional que ens faci l’oferta.

lEl més important de tot, és que entenguem el producte que ens estan oferint. Hem de conèixer les característiques, comprendre-les i detectar els riscos que s’assumeixen. Hi ha fórmules que s’apliquen a aquests productes que són força complexes i també condicions de mercat a tenir en compte que afectarien la seva rendibilitat. És per aquest motiu que hem de demanar assessorament a un professional (assessor financer).

Per altra banda, hi ha diferents productes que inclouen sancions a l’hora de demanar un anticip o capital total abans d’un venciment pactat. Aquestes sancions no es solen explicar alhora que les entitats ofereixen aquests tipus de productes. Un cas ben clar

és el de les participacions preferents que tenen un venciment a molt llarg termini o inclús perpetua i alhora de la seva venda anticipada, han perdut més de la meitat del seu valor.

També hem de tenir molt present, les despeses que assumirem amb la contractació, ja que hi ha comissions directament proporcionals a la complexitat dels productes oferts. Un producte monetari comporta menys comissions que un de renda variable, degut a que els últims necessiten d’una gestió més activa. La veritat és que aquestes comissions són molt difícils de detectar.

El noms dels productes d’inversió, no sempre són fidels a la seva realitat. Quan ens parlin de “elevada”, “garantida”, etc... aconsellaré sempre desconfiar de les promeses inicials. No ens hem de deixar portar per un nom de producte atractiu, hem de desconfiar i esbrinar la realitat. Alerta amb les promeses enganyoses.

I per finalitzar, no ens hem de deixar aconsellar per les qualificacions creditícies de la mateixa entitat emissora. Ells no parlaran mai malament dels seus productes, tot i que potser sigui cert en la majoria de casos. Hi ha molta informació a Internet o societats de qualificació no vinculades a cap entitat, que ens donaran una informació més real i no viciada. Per damunt de tot, hem de tenir molt en compte el fet de consultar la solvència de l’entitat emissora.

Aquests productes que ens anirem trobant, els hem de llegir i en-tendre perquè en ells es garanteix el capital invertit..

“

SI VOLEM INVERTIR...ALERTA!!

“

FINANCERASSESSORAMENT

Per Jordi Verge, Assessor Financer i Assegurador

22

SI LA CANDELERA PLORA...“Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu”. Així diu la dita popular més coneguda en referència a aquesta festivitat.

Resulta que el dia de la Candelera està al bell mig del hivern: han passat els mateixos dies d’hivern com els que falten per a acabar-lo. Just al mig. I això ho van aprofitar els romans per a celebrar la festa de la llum que era un homenatge a la primavera que s’estava acostant. Segons sembla, es feia una mena de celebració o ritual on es repartien espelmes a tots els assistents per guardar-los de les malalties pròpies d’aquesta època de freds.

També es diu que antigues costums romanes celebraven una processó amb petites espelmes beneïdes que els romans feien i, vestits de negre, anaven fins als cementiris per guiar les ànimes dels difunts, en una mena de culte als morts.

En temps de Jesucrist, 40 dies després que una dona hagués donat a llum, havia d’anar al temple a presentar el nounat als sacerdots i fer una petita ofrena. Hi tenia lloc un ritus de purificació de la mare. Segons la tradició cristiana, com que Jesús va néixer el 25 de desembre, curiosament 40 dies més tard, és a dir, el 2 de febrer, Maria va anar a presentar-lo als sacerdots.

D’aquesta manera, es tanca el cicle del naixement de Jesús i, per això, una altra tradició relacionada amb aquesta data, era quan la gent desmuntava els pessebres de les cases.

Per tant, com moltes de les celebracions cristianes, s’ha fet una relectura de la festa adaptant-la a la religió cristiana. Passa el mateix amb Nadal o Pasqua, per exemple.

Estrictament, les processons de la Candelera eren -en tant que es recrea el que va fer la Mare de Déu quaranta dies després d’haver infantat Jesús- a càrrec de les dones que havien infantat durant l’any anterior, dones embarassades, dones que havien perdut un infant o dones vídues. La processó es desenvolupava a l’exterior o interior de l’església i els que l’efectuaven portaven grans candeles de cera enceses. Actualment, a les esglésies, es reparteixen petites espelmes com a senyal d’aquesta celebració. Son candeles que, al beneir-les, tenen virtuts protectores.

La Presentació del Nen Jesús i la Purificació de Maria és una de les festes més antigues d’entre les tributades a Maria durant l’any. Va ser introduïda a la litúrgia cristiana pel papa Gelasi I l’any 496 com a continuació de diverses tradicions gregues i romanes que se celebraven per aquestes dates.

L’Associació d’Antics Alumnes dels Maristes de Badalona va endegar fa més de 30 anys la celebració d’aquesta festa i la manté encara actualment. Es celebra una eucaristia amb els ex-alumnes que hi assisteixen i, després, es fa un senzill ressopó en el mateix col·legi. Es una manera de preservar una tradició que també passa pel sedàs dels temps però manté l’essència i l’esperit del que se celebra.

Aprofitant que La Candelera ja hem dit que divideix l’hivern en dues parts, també la tradició l’ha considerat una data per pronosticar la meteorologia. Per la qual cosa el poble ha fet del dia un observatori de predicció temporal, com es reflecteix en la coneguda dita “Si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, l’hivern és viu”

Josep Burriel President de l’Associació d’Antics Alumnes

En Pep s’agafa molt malament que el pare i la mare decideixin marxar de la ciutat per anar a viure a pagès. El lloc on s’instal·len no li agrada gens i comença a l’escola de molt mala gana, desitjant que els plans dels seus pares se’n vagin en orris i tornin aviat a la vida d’abans.

L’actitud d’alguns dels nous companys no l’ajudarà gens, ben al contrari: es burlen d’ell, el marginen i li fan la vida impossible.

Però un amic, L’Ibra, li descobrirà la Font, una petita vall que convertirà en el seu refugi.

Hi passarà moltes estones amb el seu nou amic contemplant unes arpelles majestuoses, i a poc a poc se sentirà fascinat per la vegetació i el paisatge. L’ Ibra també li ensenyarà una altra cosa: que ha de plantar cara als qui el volen tenir collat....

Una situació econòmica difícil aboca a una família que viu a Barcelona a canviar de vida i marxar a viure al camp.

Aquesta nova vida, la difícil adaptació que suposa, l’ acceptació i la superació dels problemes són el fil conductor d’una trama molt ben lligada i el pretext per exposar temàtiques tan actuals com l’amistat, la sempre difícil relació amb els pares, el bullying, el respecte per la natura i la crisi econòmica com a punt d’inflexió i desencadenant del canvi.

Títol: La vergonyosa excusa de la hiena

Autors: M. Angels Juanmiquel. Il.lustracions de Cristina Picazo

Editorial: Cruïlla1ª edició: Octubre 2013 Nº de pàgines: 159

ISBN: 978-84-661-3368-5

de 9 a 13 anys

Quan en Pep ho dona tot per perdut, l’ Ibra, un nen d’ origen magrebí , li ofereix la seva amistat i li fa descobrir les meravelles dels voltants obrint un món nou per un nen de ciutat.

Poc a poc, en Pep anirà acceptant la seva nova situació i aprendrà a gaudir de les oportunitats que li ofereix el seu nou entorn, tot trobant el seu lloc.

La vergonyosa excusa de la hiena és una narració d’ una altíssima qualitat lingüística, amb un vocabulari de gran nivell, descripcions de paisatges molt elaborades i expressions riquíssimes.

Sens dubte, M. Angels Juanmiquel deu considerar que els nens són lectors exigents i els ofereix literatura de molta qualitat. Un cop més, aquest llibre farà sens dubte gaudir a petits i grans, i és una bona lectura per ser compartida i comentada per tota la família.

M. Angels Juanmiquel, nascuda a l Empordà i llicenciada en filologia, és escriptora de literatura infantil i juvenil.

La seva trajectòria ha estat merescudament reconeguda diverses vegades amb els premis Crítica Serra d’Or, Mercè Llimona, Barcanova i el XXIX Premi Vaixell de Vapor amb aquest el seu últim títol.

Lidia Soriano Vocal P5

és una narració d’ una altíssima qualitat lingUística, amb un vocabulari de gran nivell, descripcions de paisatges molt elaborades i expressions riquíssimes. “

“

..

C/ Sant Ramon 7-9 cantonada Coll i Pujol · Badalona Tel. 93 399 22 04 · [email protected]

Infantil y AdultosKárate Kyokushinkai

BERNARDO FIDALGO PÉREZ6º DAN DE TAEKWONDO

Profesor titulado por elConsejo Superior de Deportes,

Federación Española de TaekwondoY Magisterio de Educación


ELABORACIÓ

Comencem tallant la tonyina amb ganivet en daus molt petits ho assaonem amb oli i ho reservem en fred, seguidament piquem la ceba i el tomàquet també molt petit ho barregem amb la tonyina en un bol sempre treballant-ho sobre una base de gel per no pujar la temperatura. Afegim la sal, pebre , sèsam, mostassa , gotes de tabasc, una cullerada de soja, cibulet i calvados. Ho barregem bé i al final afegim la ratlladura de la llima i un raig de vinagre.

Ho tastem i ho rectifiquem al nostre gust, mai utilitzar vinagres blancs o gotes de llimona per que ho couríem i li llevaríem el color vermell tan bonic que caracteritza a aquesta tonyina.

També podem substituir la llima i el tabasc pel wasabi o per gingebre ratllat.Si estem acostumats als restaurants japonesos li donaríem aquest toc mès oriental.Ficar la massa dins d’un motlle rodó o quadrat, emplatar-ho i acompanyar-ho amb torrades de pa i una mica d’amanida tipus mesclum o brots.

MARIDATGE

Aquest tàrtar de tonyina és molt suau i poc gras però si molt aromàtic per la llima, per la qual cosa aconsellem un vi lleuger i fàcil. Podria ser una varietat verdejo de roda per suavitat i el seu gran potencial aromàtic.

TÀRTAR DE TONYINA SASHIMI

RECEPTA

PARLEM DE CUINA

Per Juan Roanes

100 gr. de tonyina fresca en sashimi1 tomàquet pelat i sense llavors solament la carnMitja cebaSèsam torratCibuletMostassa antiga

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES

TabascSojaOliSal i pebreCalvadosPell de llimaVinagre balsàmic


“DANONINOS” de maduixa casolans

Petits Gourmets serà a partir d’ara un espai on us proposarem receptes bones i senzilles per gaudir de la cuina i rebosteria en companyia dels vostres fills i filles. Feu que us ajudin a barrejar, amassar, decorar... i assaborir-ho!

Per Montserrat Sala

· 1/2 litre de llet

· 1 sobre de gelatina de maduixa

· 200g de philadelphia

· 200ml de nata

· 60g de sucre

ELABORACIÓ

Posem 250ml de llet al foc (no necessita bullir) i la retirem quan sigui calent.

Afegim el sobre de gelatina i remenem bé perquè es dissolgui perfectament.

A partir d’aquí ja us poden ajudar els vostres fills a continuar amb el postre.

Posem la llet amb la gelatina en un bol, a continuació afegim la resta dels ingredients i remenem bé. Si queden grumolls, passem la batedora per desfer-los.

Aboquem la crema resultant en pots de iogurt de vidre o similars i ho deixem a la nevera un mínim de dues hores, tot i que és recomanable deixar-los d’un dia per l’altre.

1.

2.

3.

4.

5.

ELABORACIÓ Ingredients


En algun indret. En un altre ambient. Qui sap si en un altre horitzó. El lloc no el sé. Però t’he vist abans. No només t’he vist. Sé qui ets. No recordo per què, però et conec. Ho sé perquè he parlat amb tu. No sé de què, però ho he fet. Conec molt bé aquesta manera de caminar, aquest pas ferm amb els braços penjant com fils, com si et pesessin.

Una imatge amb moviment m’apareix a la ment intentant fer-se lloc entre els dispersos pensaments que no la deixen veure’s bé. Veig una ombra. Una figura semblant a l’esbós d’un dibuix. L’intento relacionar amb la imatge que tinc davant. T’observo des de la mateixa perspectiva en què ho faig en la fotografia que tinc en ment. Enfoco els ulls com si fossin l’objectiu d’una càmera. Col·loco mentalment una imatge sobre l’altra. Una d’elles sembla haver estat calcada. Concorden a la perfecció. El que la meva mirada desconcertada observa amb gran confusió sembla ser una còpia mal feta del que tinc en ment. És com si t’haguessin dibuixat, però malament. Recordo molt bé el teu cos. Eres més prim, no tenies l’esquena tan ampla. Però, tot i així, sé que ets tu. La manera de caminar ho diu tot. Deixo que l’ombra que tinc en ment es difumini per tornar a fixar els ulls en tu.

Ara t’asseus. Col·loques un genoll a terra, només un. I aquí és quan ho recordo tot. Aquesta imatge la tinc gravada com un tatuatge al cor. Fa 32 anys vaig veure el mateix. Inclús la sensació que ara tinc és semblant a la d’aquell moment. Els dos teníem 18 anys. Aquell dia et vas ajupir i vas alçar les mans fins a l’alçada del meu cor. La veu et tremolava, però les teves paraules demostraven la seguretat que sempre t’ha acompanyat. Volies casar-te amb mi. Des d’aquella confessió, els dies al teu costat van ser encara millors que els anteriors. No ens separàvem ni per dormir. I és que no existia cap força capaç d’impedir que estiguéssim junts. Tu formaves part de mi. Jo formava part de tu. Érem una mateixa ànima separada en dos cossos diferents. Però estàvem tan units que em deies que les nostres vides estaven fusionades tant en ànima con en cos. Érem un de sol. I així havia de ser per sempre.

I ho va ser fins que la cosa que més odio en aquest món va construir un mur entre nosaltres. Havia arribat la guerra. I va venir per quedar-s’hi. Ella es quedava i tu, el meu germà i una infinitat d’homes marxàveu. Exactament dos mesos després d’haver-nos promès amor etern, els nostres cossos van tornar a ser dos. Te n’anaves lluny. Sentia que et perdia. Però abans de marxar vas donar-me un petó ple de coratge. Em vas transmetre una força que avui encara segueix amb mi. Després de l’última abraçada vaig saber que tornaries. Eres valent. Te’n sortiries.

A quilòmetres de tu, d’alguna manera seguia estant al teu costat. Ja no érem un de sol, però seguies formant part de mi. Vas prometre’m que tornaries. Però no ho vas fer. L’únic que em va quedar de tu va ser el record i les 100 cartes que em vas enviar fins al dia que vas deixar de contestar. Tothom deia que havies mort, però jo sabia que no. N’estava tan segura com ho estic ara de la persona que tinc davant i que encara no m’ha vist. Vull recórrer els centímetres que em separen de tu, dir-te que vaig ser l’única

que va negar la teva mort després de la teva desaparició. Estic a punt de cridar el teu nom quan el sento pronunciat a l’aire. Penso que no m’he pogut contenir i que l’he pronunciat inclús abans de ser-ne conscient.

Però tot canvia quan veig un nen d’uns 10 anys corrent cap a tu. T’abraça i et diu <<papa>>. Caic a terra. La meva vida es trenca en mil bocins de vidre que tallen i em fan mal. Quan creia que la promesa s’havia complert, m’enduc la decepció més gran que he tingut mai. En aquests moments semblo jo qui ha passat per una guerra. La força de l’últim petó m’acaba d’abandonar. Mires el nen. Li somrius, però ni parles ni et mous. Mires en la direcció per la que ha aparegut la veu i esperes. Hi ha algú més. S’acosta una dona amb un altre nen. Quan esteu tots junts, t’aixeques i us foneu en una abraçada. És la teva família. Tu i jo seguim compartint edat, però les nostres vides ja no tenen res a veure. La teva dona em mira i fa una expressió de sorpresa al veure les meves galtes xopes de llàgrimes amargues que no volen amagar-se. Em pregunta si em pot ajudar i decideixo explicar-li la nostra història. No entenc per què tu no em dius res. Em mires amb uns ulls que no semblen estar enfocats en mi. Estàs en silenci, però no sembla que m’escoltis. No puc entendre la teva indiferència al veure’m. No desperto res dins teu. Alguna cosa no va bé.

La dona m’escolta amb admiració i deixa anar una llàgrima. Em diu que desconeixia tot el que li he dit i decideix explicar-me la seva història. La vostra història. Et va conèixer enmig de la guerra. Una nit vas rebre un cop molt fort al cap i et van dur amb els malalts. Ella era infermera i et va cuidar. Encara avui ho fa. Diu que les conseqüències d’aquell maleït cop et fan ser una mica especial. Et va esborrar la memòria. Es va apoderar dels teus sentiments. Et va fer oblidar la nostra promesa. No recordes res dels teus primers 18 anys de vida.

Els metges no van poder contactar amb la teva família perquè els teus papers van perdre’s entre bales i malalts i tu eres incapaç d’explicar qui eres. No recordes absolutament res de mi. No tens ni una mínima idea del que t’estimo i del temps que fa que t’espero.

No saps ni qui sóc. Però jo et recordo tan bé... Em mires. Sento que el cor se’m fa gran. Una enorme força, fruit d’un petó que queda molt lluny, m’ha envaït de nou. Estic a punt de dir-te <<Vine. T’he de parlar d’una promesa.>> Però no, això només és el desig. No ho faig. No et dic res. Reprimeixo el desig més gran de la meva vida, perquè sé que cap altre no el superarà.

Em quedo mirant-te mentre jugues amb el fill i decideixo que no sóc avui ningú per dir-te res del teu passat. Vaig ser el teu passat i havia de ser el teu futur, però no puc prendre’t de cop el teu present que és l’únic que tens i que ho és tot per a tu: la teva esposa, el teu fill. Són el teu present i no tinc dret a prendre’ls el que poden viure amb tu, ni a tu el que pots viure amb ells.

No et puc fer sentir artificialment en nom d’un record, has de viure segons el que sents. Si ara me’n vaig és perquè t’estimo i t’estimaré sempre. No et trencaré el teu món. Sé el que és. I si mai et tornés la memòria, que el destí triï el nostre futur, ja que nosaltres no hem pogut. Ara sé que no vas trencar la promesa. Adéu, amor, adéu.

Si ara me’n vaig és perquè t’estimo i t’estimaré sempre. No et trencaré el teu món.“

“

EL RELATPer Txell Llussà

NEWSEl dissabte 22 de febrer, va tenir lloc a l’escola la Jornada de Portes Obertes amb una bona molt bona participació de famílies.

Com cada any, les famílies interessades en Infantil i Primària, van fer una visita guiada per l’edifici del carrer Temple, en la qual el professorat de l’escola va poder in-formar-los del projecte educatiu Marista.

La visita va finalitzar al menjador d’infantil, on el cap de serveis Joan Sánchez va poder informar també de les diferents activitats extraescolars, servei de menjador, etc. Durant aquesta presentació la junta de l’AMPA hi va participar, convidant a les famílies a formar part de l’associació.

A l’edifici Dos de Maig es va rebre a totes les famílies inter-essades en la Secundària i Batxillerat. Les diferents aules de l’escola van restar obertes durant la jornada, perquè els visitants hi poguessin entrar.

A l’aula de música, un grup d’alumnes acompanyats per la Srta. Mónica González al piano, va amenitzar la jornada tocant algunes peces musicals.

Les presentacions de les diferents etapes acadèmiques, van estar a càrrec de la cap d’estudis Lorena García i la di-rectora del centre Montserrat Torices. La junta de l’AMPA també va estar representada en aquest edifici per alguns dels seus membres.

JORNADA DE PORTES OBERTES

Transitaris de DuanesTransports Locals, Nacionals i Internacionals

C. Galicia núm. 8 08915 Badalona - Barcelona. Tel.934 973 970 Fax.933 956 322

Espurnes núm. 11 - Març 2014

Documents

Transcript of Espurnes núm. 11 - Març 2014