Esquema rev russa
12
UNA SOCIETAT RURAL EN RÈGIM FEUDAL LA REVOLUCIÓ RUSSA Algunes dades de la gran Rússia: Igual que a les monarquies absolutes del s.XVII a l’Europa occidental, el tsar Nicolau II poc abans de la I Guerra Mundial, encara es considera com un representant de Déu a la Terra, el seu poder està investit directament per l’autoritat divina, i no tan sols ostenta el poder sobre l’exèrcit, i les institucions polítiques, sinó que a més a més és el cap de l’Església ortodoxa, i fins el 1861 els seus súbdits són serfs adscrits a la dinastia dels Romanov, com si en fossin els amos. 170 milions d’habitants 200 nacionalitats diferents 175 llengües 22 milions de km2 300 anys de monarquia absoluta i teocràcia dels tsars Romanov Condicions de vida miserables en una societat de base agrària. Comunitats “mir” de producció comunitària (Reforma Stolipin) Empobriment dels pagesos expulsats de les “mir”, mujiks Enriquiment dels pagesos benestants, kulaks, que es queden les terres alliberades Emigració massiva dels pagesos expulsats de les terres Constitució d’una nova classe obrera que alimenta el ràpid creixement industrial Descontentament d’aquestes classes tan empobrides i esclat de revoltes socials Mir Comuna camperola russa tradicional, de base familiar, en què la propietat de la terra era col·lectiva i es distribuïa periòdicament -cada tres anys- perquè fos treballada.
-
Upload
esther-marine -
Category
Documents
-
view
232 -
download
1
description
Â
Transcript of Esquema rev russa
UNA SOCIETAT RURAL
EN RÈGIM FEUDAL
LA REVOLUCIÓ RUSSA
Algunes dades de la gran Rússia:
Igual que a les monarquies absolutes del s.XVII a l’Europa occidental, el tsar Nicolau II poc abans de la I Guerra Mundial,
encara es considera com un representant de Déu a la Terra, el seu poder està investit directament per l’autoritat divina, i
no tan sols ostenta el poder sobre l’exèrcit, i les institucions polítiques, sinó que a més a més és el cap de l’Església
ortodoxa, i fins el 1861 els seus súbdits són serfs adscrits a la dinastia dels Romanov, com si en fossin els amos.
170 milions
d’habitants
200
nacionalitats
diferents
175
llengües
22 milions
de km2
300 anys de
monarquia
absoluta i teocràcia
dels tsars Romanov
Condicions de vida miserables en una societat
de base agrària.
Comunitats “mir” de producció comunitària
(Reforma Stolipin)
Empobriment dels pagesos expulsats de les
“mir”, mujiks
Enriquiment dels pagesos benestants, kulaks,
que es queden les terres alliberades
Emigració massiva dels pagesos expulsats de les
terres
Constitució d’una nova classe obrera que
alimenta el ràpid creixement industrial
Descontentament d’aquestes classes tan
empobrides i esclat de revoltes socials
Mir
Comuna camperola
russa tradicional, de
base familiar, en què
la propietat de la
terra era col·lectiva i
es distribuïa
periòdicament -cada
tres anys- perquè
fos treballada.
camperols del mir
posseïen una petita
parcel·la en
Els moviments d’oposició al tsar
DARRER TERÇ S.XIX
Context de descontentament social, tant al camp com a les ciutats = inici dels primers moviments opositors.
Context polític autoritari amb control de la població mitjançant l’exèrcit i la policia política (Ojranka) = moviments opositors clandestins
Conscienciació de la classe intel·lectual = Intel·liguèntsia minoria il·lustrada i culta en desacord amb el règim dels tsars
Conscienciació dels moviments populars = Narodniki grups populistes de base agrària Nihilistes d’inspiració
anarquista amb Bakunin com a líder (instrucció de la pagesia i les classes populars, acció directa mitjançant atemptats terroristes,
assumpció del comunisme sense passar pel capitalisme)
FINALS S.XIX INICIS S.XX
Fracàs de les accions narodniki i anarquistes
Aparició dels primers partits polítics:
o Partit Obrer Socialdemòcrata Rus de Plekhanov, de les dues tendències que s’hi troben sorgeixen els menxevics (moderats i
defensors de la revolució liberal encapçalada per la burgesia abans d’arribar al socialisme) i els bolxevics (liderats per Lenin i que
posaven l’accent revolucionari en el poble, per la debilitat de la burgesia).
o Partit Socialista Revolucionari (hereu dels populistes narodniki) de Kerenski, però són la vessant més moderada del socialisme,
defensaven el sistema parlamentari.
o Partit Constitucional Demòcrata (cadets), va ser un moviment més minoritari de tendència liberal que volia imitar els models
capitalistes a l’estil britànic, sense procés revolucionari.
“DIUMENGE SAGNANT” = Repressió de
la manifestació pacífica de Sant
Petersburg (1905)
ONADA DE VAGUES A LES ZONES INDUSTRIALS
REVOLTES PAGESES
AIXECAMENTS NACIONALISTES ALS PAÏSOS BÀLTICS I UCRAÏNA
REVOLTES A L’EXÈRCIT (FETS DEL CUIRASSAT POTEMKIN)
APARICIÓ DELS SOVIETS (AGRUPACIONS REVOLUCIONÀRIES) AMB EL DE SANT PETERSBURG LIDERAT PER TROTSKI AL
CAPDAVANT
CREACIÓ D’UNA ASSEMBLEA LEGISLATIVA (DUMA O PARLAMENT)
RECONEIXEMENT DE CERTES LLIBERTATS CIVILS (PREMSA, REUNIÓ, ASSOCIACIÓ,…)
AMPLIAT DRET DE VOT
SUPRESSIÓ D’IMPOSTOS A LA PAGESIA
La revolució de 1905
Els antecedents de la revolta de 1905
Derrota humiliant davant Japó en la seva contesa a Manxúria
Esgotament econòmic per la guerra = situació de descontentament social
Mobilitzacions obreres
PETICIÓ ADREÇADA AL TSAR PELS
MANIFESTANTS DE SANT PETERSBURG
RESPOSTA
POPULAR
MANIFEST
D’OCTUBRE DEL
TSAR NICOLAU II
NOMÉS ELS CADETS ES DONEN PER SATISFETS
LA DUMA TÉ POC PODER I NOMÉS HI PARTICIPEN DE FORMA SIGNIFICATIVA ELS PROPIETARIS
EL TSAR SEGUEIX ESSENT UN GOVERNANT AUTOCRÀTIC
ELS LÍDERS POLÍTICS QUE DISSENTEIXEN AIXÍ COM ELS SINDICALS SÓN PERSEGUITS (EXILI DE LENIN)
PERÒ A LA
PRÀCTICA
LA REVOLUCIÓ DE 1917
Mobilització de 14 milions d’homes
Estancament de l’agricultura per manca de mà
d’obra
Crisi d’aprovisionament tant civil com militar
(manca d’aliments)
Escassedat de productes = pujada de preus
Augment dels impostos
FAM I
MISÈRIA
Paralització de les vies de comunicació
Manca de matèries primeres
Tancament d’empreses
ATUR
Derrotes successives a la guerra
Desmoralització de les tropes, mal alimentades i
mal armades
DESERCIONS
LA TSARINA I EL SEU CONSELLER, RASPUTIN CAUEN EN DESCRÈDIT, TAMBÉ DAVANT DE L’ESTAMENT POLÍTIC I
MILITAR QUE TOT I INTENTAR INTRODUIR REFORMES DEMOCRATITZADORES AL RÈGIM, JA NO PODEN EVITAR
L’ESCLAT REVOLUCIONARI.
PA
RTI
CIP
AC
IÓ R
USS
A A
LA
1ª
GU
ERR
A M
UN
DIA
L
FEBRER
LA REVOLUCIÓ MODERADA DE FEBRER
S’inicia amb la vaga de Pretrograd i
s’estén ràpidament, inclosos els
militars
Abdicació del tsar Nicolau II
Entrada d’un govern provisional
EL GOVERN PROVISIONAL
En mans del príncep Lvov i
amb la participació de
Kerenski.
La Duma amb majoria cadet
Es proclama la república.
Amnistia política + restauració
dels drets sindicals i les
llibertats individuals.
Convocatòria d’una Assemblea
Constituent.
PARAL·LELAMENT ES CREA EL SOVIET
D’OBRERS I SOLDATS DE PETROGRAD
QUE S’ESTENEN PER TOTA RÚSSIA
FORMANT UNA MENA DE
PARLAMENTS DEL POBLE. PRIMER
RECOLZEN EL GOVERN, PERÒ LA
LENTITUD A LES REFORMES I
L’APOSTA DEL GOVERN PER
RECOLZAR ELS INTERESSOS DEL
CAPITAL I LA BURGESIA ELS PORTEN
A UN GOVERN EN PARAL·LEL.
DUALITAT DE PODERS:
1. EL LEGAL EN MANS
DEL GOVERN
PROVISIONAL
(BURGESIA)
2. EL REAL EN MANS
DEL SOVIET DE
PETROGRAD (POBLE)
LA REVOLUCIÓ D’OCTUBRE: EL SOCIALISME
Menxevics i social revolucionaris segueixen al costat del govern legal
Els bolxevics, amb Lenin retornat de l’exili al capdavant dirigeixen la
revolta popular. Les Tesis d’Abril de Lenin exposen la màxima “tot el
poder pels soviets” “Pa, terra i pau”
Els esdeveniments al front atien les revoltes i donen l’excusa perfecte al
govern per intentar aturar la revolució amb el cop d’estat del general
Kornilov. Després del fracàs, entre el 24 i 25 d’octubre, Lenin al
capdavant dels bolxevics ocupen punts claus de Pretrograd i finalment
el Palau d’Hivern.
EL TRIOMF DE LA REVOLUCIÓ
OCTUBRE
El primer govern bolxevic
S’anomena Consell dels Comissaris del Poble, amb Lenin al capdavant i amb figures com Trotski o Stalin anomenats
ministres. Per començar a legislar van promulgar diversos decrets que van directament als principals mals i
descontentaments del poble rus, cal destacar-ne:
Decret sobre la pau: inici de
les negociacions i Tractat de
Brest-Litovsk
Decret sobre la terra :
expropiació, ocupació i
repartiment de la terra
Decret sobre les empreses
industrials: control de les fàbriques
en mans dels soviets d’obreres
Decret de les nacionalitats: igualtat,
sobirania i autodeterminació per
tots ell pobles de Rússia.
Des del 2 de
novembre, Moscou
està en mans dels
revolucionaris, i
l’extensió per tota la
Rússia europea ja no té
aturador. S’HA
ESTABLERT LA
PRIMERA REVOLUCIÓ
SOCIALISTA DEL MÓN.
DE LA GUERRA CIVIL A LA CONSTITUCIÓ DE LA URSS
El triomf de la revolució no és un fet tancat, el que fa és iniciar un estat de guerra civil per la resistència dels moviments contrarevolucionaris que continuen
vius dintre del país, recolzats per l’oposició externa de les potències occidentals, tot això dificultava la tasca de reforma que s’havia iniciat amb els primers
decrets. El projecte comunista s’ha de posposar i adopten una posició basada en el comunisme de guerra mentrestant planifiquen la nova política
econòmica.
El Tractat de Bret-Litovsk amb Alemanya crea un fort descontentament entre els “patriotes” russos i sobretot entre les potències de l’Entesa que s’ho
prenen com una traïció. El fet que les tropes russes estiguessin mobilitzades i que la dinàmica de guerra fos global, va facilitar la constitució d’un exèrcit
dissident capitanejat per liberals i tsaristes: L’EXÈRCIT BLANC. Ràpidament van iniciar l’ofensiva contra els bolxevics.
LA GUERRA CIVIL (1918-1921)
- Bloqueig econòmic de les potències a Rússia
- Creació de l’EXÈRCIT ROIG sota comanament de Trotski
- El final no és un derrota militar a l’ús de l’exèrcit blanc, sinó una conjunció de problemes interns dins les files contrarevolucionàries, aixecament del
bloqueig després de la 1ª Guerra Mundial i la massa de camperols decididament a defensar el govern revolucionari per tal de defensar les terres que
els havien concedit.
UN NOU ESTAT: L’ESTAT SOVIÈTIC
S’inicia al 1917 un procés electoral seguint la idea d’establir el passos per arribar finalment a la dictadura del proletariat, però els bolxevics en surten
derrotats, i Lenin decideix dissoldre l’Assemblea i centralitzar el poder en els bolxevics. La democràcia queda oblidada i s’inicia un dur procés de repressió
envers la resta de partits polítics. Per fer aquesta tasca el crea una nova policia política “La Txeca”.
Amb el poder controlat i centralitzat, el següent pas es donar forma i nom al nou i únic partit polític el PCUS, encarregat de fer al 1918 la nova Constitució,
és l’aplicació a la pràctica de a DICTADURA DEL PROLETARIAT, doncs s’aboleixen tots els mecanismes de representació parlamentària plural.
S’unifica el poder polític, però també cal unificar el territori, per fer-ho, Rússia es dota d’una estructura federal, esdevenint així la Unió de Repúbliques
Socialistes Soviètiques (URSS) : República Russa, Ucraïna, Bielorússia i Transcaucàssia.
ESTRUCTURA D’ESTAT PIRAMIDAL
PCUS
CARACTERÍSTIQUES DEL COMUNISME DE GUERRA
- Calia garantir els recursos necessaris per assegurar el triomf de la revolució enfront de les forces
contrarevolucionàries, els instruments van ser:
- Nacionalització de la indústria i dels transports (garantir el subministrament, al front i a les ciutats)
- Requisa dels productes agraris i monopoli de la producció cerealística ( tancar la possibilitat de que la por i l’estat de
guerra fes que els propietaris acaparessin i guardessin la producció) calia assegurar l’aliment per la població civil i
per les tropes mobilitzades.
Tot i aquestes mesures, la fràgil situació de la que venia i immersa en una guerra civil, van perpetuar l’escassedat sense alternativa pel que fa el
comerç a petita escala, sense moneda i amb les fabriques paralitzades per la manca de primeres matèries i fonts d’energia, tot s’abraona en
una població a més a més castigada per un ferri control del partit recolzat en formes de repressió especialment violentes (la por eterna del
comunisme a una conspiració mundial). Les revoltes proliferen i les insurreccions es fan patents dins de l’àmbit de l’exèrcit que vol conservar el
poder dels soviets enfront del creixent monopoli del Partit.
Repercussions internacionals i la III INTERNACIONAL
El bolxevisme entès com un moviment a nivell mundial.
L’organització en soviets està a la base d’altres revoltes: l’espartaquista a Alemanya (Lliga Espartaquista de Berlín) i la revolta frustrada d’Hongria.
La polarització de les corrents socialistes i comunistes dins la III Internacional Comunista (Komintern) presidida per Zinoviev (1919)
