Escola Marta Mata

Vilanova del Camí

He escollit aquest tema perquè crec que és inte-res-sant , i a mi m’agraden molt les coses salvatges.

Començaré per el cavall. El cavall menja herba i alguns ferratges i com a cosa extraordinària pas-

tanagues o pomes que per a ells són com llami-nadures.

Buscant per internet he trobat un grup de cavalls que viuen al sud de Rús-sia en una zona amb un llac d’aigua salada i una vegetació bàsicament

d’herba.

Els elefants mengen fu-lles d’arbres i beuen 100 litres d’aigua. Els ele-fants viuen en parts molt llunyes. Viuen com per exemple a Africà, a les zones de la sabana afri-

cana. També n’hi ha a l’Àssia. En molts lloc els han fet servir per ani-mals de càrrega ja que tenen molta força.

Les girafes mengen fulles de les copes dels arbres i petits branquillons. Quan viuen en captivitat

també els dónen fruites, pa i altres menjars. Vi-uen a llocs com Africà i

no tenen molta protecció perquè tenen al costat els lleons i els lleons se la poden menjar.

L’ós formiguer em sem-bla un animal molt curi-ós. Mengen formigues que les agafen amb la seva llarga i enganxosa llengua. Amb el morro destrossen els nius i fan sortir les formigues.

Lisette Mar-tin

Animals rars i estranys! Un dels animals més estranys és un que es diu AYE-AYE. Aquest animal és de la família dels lèmurs i viu a Madagascar, també està en perill d’extinció perquè allà el consideren el dimoni. El Tamarino emperador és natural de l'Àfri-ca, però també de l'est de Perú i de l’extrem nord de Bolívia. Habita en les selves plujoses i i als boscós de baixa elevació.

Aquest ani-mal esta amenaçat per altres subes-pècies de tamarins A mi em sem-bla que és un animal estrany per la forma del cos i la seva cara. El Tasero Fantasma, es caracte-ritza per tenir dos enormes ulls que de mirar-te fixament t’hipnotittzen i pots perdre la vista. Aquest animal encara no està en perill d’extinció pot ser

que dins d'uns anys redueixi la quantitat d’espècies i aleshores potser si que ho estarà. Aquests són només tres exemples de tots els animals estranys del món. Lidia Rojas

Els animals que més m’agraden

1

Animals rars i estranys 1

Tenir o no tenir… os-so,,, aquesta és … una qüestió!!!

2

Més històries d’ossos… que no pas d’óssos!!!

2

M’apassionen els ani-mals domèstics.

3

La importancia de l’alimentació

3

Què són els ecosiste-mas?

4

Els animals, els aven-turers de moltes histò-ries de cinema.

4

Invertebrats a tope!!! 5

Poesia sobre els conills 5

Una zebra, una balena de Groenlàndia, una rata pinyada i...molts animals arreu del món.

6

El cavall 6

Els Megadolons i altres animals extingits.

7

Millorant l’exposició Oral

8

Sumari Els animals que més m’agraden

Esquitxos de Sal

2 de desembre del 2010 Volum 3, núm 3

He escollit aquest tema perquè ja l'hem treballat a la classe i crec que em seria més fàcil explicar-lo. Jo par-laré de cóm es classifiquen els ani-mals. Espero que gaudiu d’aquesta estona de lectura i que a més apren-gueu més coses. Els animals es poden classificar de moltes maneres. La més acceptada actualment, des d’un punt de vista de la ciència, és la següent: Inverte-brats i Vertebrats. Dins dels invertebrats els podem classificar en Porífers (Embarca-ment d'animals metazous pluri-cel�lulars diploblàstics, aquàtics i generalment marins), Cnidris

(Embarcament d'animals metazous diploblàstics), Cucs (nom aplicat a un gran nombre d'animals inverte-brats amb el cos tou, cilíndric, llarg i prim), Mol�luscs (construeixen un fílum d’animals), Equinoderms (són un fílum d'animals Deuteròstom), Artròpodes (són animals invertebrats dotats d'un exosquelet). Pel que fa als Vertebrats parlem de Peixos, Amfibis, Rèptils, Ocells i Ma-mífers. Els peixos són animals de sang freda, respiració primàriament brancal i habitat aquàtic. Els Amfi-bis són animal que poden viure en un medi terrestre i aquàtic, com la gra-nota. Els Rèptils, com les sarganta-nes tenen elcos més dur i són també

de sang freda. Els Ocells són de sang calenta i ovípars amb el cos recobert de plomes. En són exemple les orene-tes i els coloms, per exemple. Pel que fa als Mamífers són aquells proveït de glàndules mamàries, com les per-sones. En conclusió els animals són molt interessants. Lídia Rojas

Tenir o no tenir... ossos… aquesta és ...una qüestió!!

EL DOFÍ: el dofí es un animal verte-brat, com podeu veure a la foto te vertebres, cosa que un animal inver-tebrat efectivament no en tindria. Un animal invertebrat tampoc te columna vertebral i un animal ver-tebrat si que en te. El dofí viu al mar a les aigües fredes i profundes. Al-guns viuen als golfs, a les badies... Mengen peixos calamars i molts al-tres animals petits. Normalment no es mengen però a la japó i a les illes Feroes si que els tenen tradicional-ment com aliment.

EL MUSCLO: el musclo és un ani-mal invertebrat n’hi ha molts més però jo he triat aquest. És un animal

molt estrany, pel seu aspecte no sembla que sigui un animal. És comestible i no te vertebres sinó una closca que es va obrint i tancant. Normalment te la closca negre ai dins te la part comestible que és de color taronja. Els musclos viuen al mar i els agrada agafar-se a les roques amb uns fils molt finets. A Sant Carles de la Ràpi-ta vam po-

der veure les muscle-res.

Violeta Forn

Jo he triat aquest tema perquè sa-bia unes quantes coses dels ani-mals vertebrats i dels invertebrats. Penso que és un tema molt interes-sant. Classifiquem els animals per si són vertebrats o invertebrats depèn de si tenen o no columna vertebral. Els animals vertebrats són els animals que tenen columna vertebral i un esquelet format per ossos. Els animals vertebrats es poden classificar en 5 grups: mamí-fers, peixos, amfibis, rèptils i aus. Exemples de vertebrats serien el cangur, el camaleó, la foca, la granota, el pingüí...

Els invertebrats són aquells animals que no tenen columna vertebral ni un esquelet format per ossos. Per exemple l’aranya, les cloïsses, els cucs, el pop, el cargol, el cranc...

Em centraré en 2 casos, un exemple d’un animal amb verte-bres i un altre exemple d’un ani-mal sense vèrtebres, perquè us feu la idea de quin cos tenen els vertebrats i quin cos tenen els invertebrats.

Més històries d’ossos que no pas d’óssos!!!!

Página 2 Esquitxos de Sal

Jo he escollit aquest tema perquè m’agraden molt els animals do-mèstics i a més a més en sé una mica i us puc explicar coses so-bre ells. Els que més m’agraden són els conills, els gossos i els gats. Crec que són molts interes-sants i que us poden agradar a tots.

Els animals domèstics són aquells que viuen amb les perso-nes i estan domesticats. Això vol dir que són animals ensenyats a fer cas dels humans que els en-volten. El primer animal domès-tic va ser al gos ja que el feien servir per fer de guardià i a més els podia ajudar a recollir els pe-tits animals que caçaven. Ara, però hi ha una gran varietat d’animals domèstics entre els quals també hi ha els animals de granja que pertanyen a aquest

grup. Hi ha d’altres animals de companyia que no estan encara ben

domesticats o que fins i tot, no es poden domesticar mai. Són els animals exòtics com la iguana, les serps, els insectes, etc. D’altres tot i que no s’acaben de domesticar del tot si que s’acostumen a viure amb les per-sones com el conill, algunes clas-ses d’esquirols,...

Jo he arribat a tenir a casa 16 animals i ara només en tinc 5. Havia tingut dos peixos, 10 co-nills, un gos, un gat i dues tortu-gues. Ara només tinc 3 conills i dues tortugues. Els meus conills (Lili, Manchita i Platera), tenen una casa de fusta gran amb dos pisos. A l’estiu estan tot el dia lliures a la terrassa de casa.

Mengen pinso que hem de comprar en les botigues especialitzades en animals. Les dues tortugues d’aigua que viuen en una safata especial dins del lavabo es

diuen Dèisi i Hulk. Tenen molta aigua i molt menjar, el que més els agrada es menjar gambes pe-tites. M’agradaria poder tenir un gos però sóc al�lèrgica i de mo-ment no puc.

Carla Mar-tínez

tanagues, herbes i verdures, poma, blat de moro i pinso. La Tortuga menja aquest ali-ments per que la tortuga te la boca molt petita i no te la ma-teixa capacitat de menjar alguna cosa més gran. El Koala menja aquest aliments per que te la boca una mica gran i te la capa-citat de menjar els aliments que

Jo us explicaré l'alimentació que tenen els animals,i perquè serveix l'alimentació. Jo he es-collit aquest tema perquè m'a-gradaria saber les alimentaci-ons d'alguns animals. La tortu-ga menja algues, gambes pela-des i peixos petits. El koala eu-caliptus i fruites. El Gos,menja pinso que té nutrients i proteï-nes. El Conill menja ranxo, pas-

us he dit. El Gos pot menjar els aliments que us he dit per que te la capacitat de menjar coses grans gràcies a les seves dents i la seva boca. Una cosa curiosa els gossos casi mai tenen caries!!!

Aida Diaz

M’apassionen els animals domèstics!!!

La importancia de l’alimentació

Volum 3, núm 3 Página 3

Us agraden els animals? Sabeu coses dels habitats dels ani-mals? Segur que d’algun no recordeu gai-re coses!! Doncs llegiu bé aquest article i n’aprendreu més. Per què he escollit aquet tema?? Simple-ment, m'ha cridat l’atenció!! L’habitat d’un animal forma part d’un ecosistema .

Un ecosistema està format per un conjunt de organismes en un espai concret. A cada ecosistema hi viuen i s’hi relacionen diferents éssers vius que es necessiten els uns dels altres per tal de mantenir l’equilibri. En els

Ecosistemes aquàtics comprenen sistemes d’aigua dolça i d’altres de salada com els ecosistemes marins. Els rius, els llacs, pantans, aigua-molls, ... Formen part dels ecosiste-mes aquàtics. En els marins també hi ha zones diferents en funció de la quantitat de llum que hi arribi i de la capacitat de les plantes de realit-zar la fotosíntesi. La vida va sorgir quan el mar va evolucionar.

En la terra existeixen diversos eco-sistemes terrestres: deserts, boscos praderies, selves tropicals, manglars, etc. Els manglars són boscos tropi-cals típics ,de zones amb gran influ-ència d’aigües salobres i salades. Per

això sol estar a les àrees costeres. Les selves tropicals for-men un ecosistema caracteritzat per pluges constants i altes temperatu-res. Pel que fa als deserts n’hi ha d’estacions llargues caluroses i se-ques i d’altres més fredes, com els deserts de mongòlia. Mar Iborra

Què són els ecosistemes??

Un altre pel·lícula molt important en la historia del cinema va ser Lassie, una pel·lícula de l’any 1943, que va posar de moda als gossos de la raça de la protago-nista. D’aquesta pel·lícula n’han fet moltes versions i capítols al llarg del temps. Un altre gos que es va posar de moda va ser el Sant Bernat, gràci-es a les pel·lícules de Beethoven, un cadell de Sant Bernat que va escapar d’una malvada banda de lladre de gossos. Anirà a parar a la casa de la tranquil·la i afable família Newton. El pare accepta quedar-se amb el cadell fins que apareguin els veritables amos, però ignora que la seva família és tot el que Beethoven necessita. Amb els seus vuitanta i cinc quils d’amor, emoció, valor audàcia i litres i litres de babes que omplen tota la casa, el gos Beethoven canviarà la vida de la família per

sempre.

Judit López

He escollit aquet tema perquè m’agrada els animals i el cine-ma. La informació que he utilit-zat la podeu trobar a la pagina: http://www.decine21.com/especial/las-100-mejores-peliculas-de-animales-728 .

En la llista de els 100 millors títols de animals han inclòs es-pecies terrestres, aquàtiques i d’altres àrees. Tenim vertebrats e invertebrats, éssers grans i diminuts, .... Si algú troba a fal-tar la pel·lícula del seu animal preferit, que no ens tiri als lle-ons, això ens diuen els crea-dors de la pàgina. De totes les películes n’he destacat tres: Babe, el porquet valent, Lassie i Bethoven, un més a la família.

Babe, el porquet valent és una pel·lícula molt bonica que te de protagonista a un porquet que vol fer de gos pastor i cuidar i protegir les ovelles de la gran-ja.

Els animals, els aventurers de moltes històries de

cinema.

Página 4 Esquitxos de Sal

He escollit aquest tema per-què jo ja sé alguna cosa so-bre els animals invertebrats i m'agradaria investigar o saber alguna cosa més sobre ells. Jo ja sé una mitjana part del que són, com són, on viuen, que mengen, a quin regne pertanyen i din-tre del regne a quin grup. Els animals invertebrats són petits insectes o ani-mals que no tenen columna vertebral, en fi no tenen os-sos. Hi han diferents tipus de grups on es classifiquen que són els anèl�lids, els ar-tròpodes, els cnidaris, els equinoderms, els mol�luscs, els porífers, els nematodes i els platihelmints. Els animals invertebrats viuen en segons quin tipus d'animal sigui perquè si es marí com el corall o la me-dusa viuen al mar, si es ter-restre com el cargol, el lli-mac o d'altres viuen a la terra. El cargol com ja de-veu saber surt quan plou. Els animals invertebrats mengen depèn de quin sigui

el seu habitat, com per exem-ple el cargol menja fulles, el corall es carnívor i menja animals microscòpics o mol-tes poques vagades s'alimen-ta del menja que tiren al mar, la serp s'alimenta de menjar que troba en el seu habitat o de petits animals que troba, hi han molts més per això he posat uns quants exemples. Els invertebrats estan a tot arreu del mon encara que

nosaltres alguns no els veiem però sempre estan. Els ani-mals invertebrats inclouen tots al mateix grup excepte un altre grup que es diu poli-filètic, es podria dir que no es un “grup natural”. Hi han alguns animals invertebrats que tenen potes, d'altres te-nen ales, d'altres tenen ten-tacles i també poden tenir ales. He après coses noves

sobre els ani-mals inverte-brats com per exemple quins són per què hi havia algun que no sabia com per exemple la bavosa o el corall, i m'ha agradat fer aquest tema ja que sa-bia una mitjana part de la informació, també he après que mengen alguns d'ells com el corall. Jo em pensava que d’invertebrats nomes hi ha-via un grup i ara ja se que hi han més d’un grup d'in-vertebrats.

Meritxell Navarro

Invertebrats a tope!!!!

Volum 3, núm 3 Página 5

Un conill, blanc o negre,

de tots colors, és igual...

tots són igual de bonics.

De moltes races com

Angora o Belier, tant fa.

D’aquests jo també n’he tingut.

Els Beliers tenen les orelles cai-gudes.

Els d’Angora tenen el pèl molt llarg i suau.

Segur que us agradaran a tots

Carla Martinez

Poesia sobre els conills

Jo ja sé una mitjana part del

que són, com són, on viuen, que

mengen, a quin regne pertànyen

i dintre del regne a quin grup.

Jo he escollit aquet tema perquè crec que és prou interessant i a mi m’agrada.

Espero que us agradi igual que a mi. Us parlaré de la diversitat en-tre els animals que hi ha al món.

Aquí veieu com es distribueixen els animals més coneguts arreu del planeta.

En aquest article jo només parlaré de 3 d’ells.

Les zebres són mamífers quadrú-pedes africans de la família dels èquids. Com tots els èquids, les zebres són perissodàctils, o ungu-lats amb un nombre imparell de peülles. Se'n distingeixen tres es-pècies, cadascuna amb un patró de ratlles específic: la zebra del Gré-vy, la zebra de muntanya i la zebra

comuna. Les zebres són uns ani-mals mol coneguts a l’Àfrica. Habi-ten en una varietat d'ecosistemes incloent-hi les sabanes, les prade-ries, les regions boscoses o amb arbusts, i les muntanyes i turons costaners. Són de color blanc i te-nen ratlles negres. Encara que les regions de dues espècies diferents poden encavalcar-se, no es creuen a causa del nombre diferent de cro-mosomes; les zebres de Grévy en tenen quaranta-sis, les zebres co-munes quaranta-quatre i les zebres de muntanya trenta-dos.

La balena de Groelandia és un animal força impressionant. Els balènids són una família de cetà-cies misticets que inclouen dos ge-ners. El terminí "balena" designa en principi a tot los misticets. Una balena arriba a pesar aproximada-ment 60 tonelades.

I es rates pinyates? Que men-

gen?

Els rates pinyates s’alimenten de distintes maneres depenent de la espècie que es tracti. Frugívors: s’alimenten de fruites silvestres, ajudant a dispersar les seves llavors. Insectívors: s’alimenten d’insectes i

altres artrópo-dos. Nectarívors: s’alimenten de pol�len i nèctar, de manera que pol�linit-zant un gran número de plantes. Carnívors: s’alimenten de peixos, amfibis, rèptils, petites aus i ma-mífers. Hematófagos: s’alimenten de sang. Fan una petita ferida a la pell de qui s’alimenten i així la sang surt lliurement sense coagular-se ja que la saliva de la rata pinyada té una substància d’acció anticoagulant.

Dana

Sanchez

molt córrer i guanyar als altres cavalls. Els cavalls tenen molts colors: blanc, negre, gris, marró i barrejats. Als cavalls les persones els hi posem una sabata especial que es diu ferradura perquè no se li gasti l’ungla i estiguin més prote-gits. Els humans les hi claven amb claus perquè no se li caigui i les perdin. Les races poden ser bolo-nyesa, flamenca, frisona, clydesda-le kathiawari, fell, dalles, etc. Els

Jo he escollit el cavall perquè m’agrada i sé que m’agradarà estudiar-l’ho.

El cavall és alt, corre molt... i fins i tot amb algú a l’esquena. El cavall és un ésser viu, són llargs, mengen herba, ... Les cries dels cavalls es diuen poltre i les femelles són les eugues. Al cavall se’l pot ensinis-trar per fer curses ja que li agrada

cavalls porten el fill durant 11 me-sos i sol viuen 25 o 30 anys. Poden consumir aproximadament 2-2,5% del seu pes corporal. A mi m’ha agradat fer el cavalls i he après més coses dels cavalls.

Sandra López

Una zebra, una balena de Groenlàndia, una rata pinyada i molts

animals arreu del món.

El Cavall

Página 6 Esquitxos de Sal

Jo vull fer aquest article perquè m’interessaria saber més coses d’altres animals d’abans, de les seves mides, què menjaven, on vivien, quins eren Mamífers, Peixos, etc …Jo vaig veure a la TV un tauró extin-git que mesurava 15 metres, i això em va agradar molt. En aquest arti-cle vull escriure sobre animals que s’han extingit i quant l’acabi sé que hauré après moltes coses.

Els Humans hem de respectar més el medi, tots els ecosistemes, el conjunt d’essers vius i l’espai on habiten. Pe-rò no estem acostumats a fer-ho. Els humans amb la nostra contaminació hem extingit molts animals tant grans o petits. Alguns animals extin-gits són: el lleó del cap, l’ós de l’atlas, el tigre de Tasmania, el quagga, el dents de sable, el mamut, el dodo,el megadolon, que per cert m’agrada molt perquè era un gran depredador i el rei del mar que mesurava 15 me-tres i era un tauró, entre d’altres que segur no sabem.

El lleó del Cap vivia de la regió del Cap fins a la regió de Natal, al conti-nent africà i més concretament a Sud-Àfrica. Els mascles tenien la cabellera espessa i fosca que els co-bria part de el cap, el coll, el pit i tot el ventre. Aquests tipus de lleons es van extingir l’any 1865.

L’ós de l’atlas era una espècie d’ós de color marró que vivia com diu el

seu nom a la serralada de l’Atles ( que va des del Marroc a Líbia). Aquests óssos els buscaven i cacaven per matar-los en activitats lúdiques, sobretot, després que l’imperi romà ocupés aquella regió. A vegades di-uen que aquests óssos encara estan vius però de moment no hi ha proves que ho certifiquin.

El tigre de Tasmanià va ser un dels marsupials carnívors més grans coneguts des de l’edat moderna. El seu hàbitat estava a Austràlia i a Nova Guinea. Aquest mamífer era un gran caçador, era ràpid i molt silenciós. Va morir al segle XX, fa realment molt poc.

La quagga és una subespècie de la zebra comuna, antigament molt nombrosa a la província de Sud-Àfrica i a l’estat lliure d´Orange. La quagga té ratlles com les zebres però només a la part de davant. Al mig del cos les ratlles es tornaven vagues i els espais que les separaven esdeve-nien més amples fins que a la part més posterior era simplement marró.

El terme dents de sable s’utilitza per descriure moltes especies de Ma-mífers dotats d’enormes canines que visqueren a diferents èpoques del Cenozoic i adquiriren característi-ques dents de sabre de manera total-ment independent.

Els mamuts són un gènere d’animals primitius que es reconeixi-

en pels seus ullals llarguíssims i cor-bats i tenien un espès pelatge. Es van extingir fa només 3.600. L’animal més semblant és l’elefant.

El dodo era una espècie d’ocell no volador de 70cm d’alçada i d’un pes de 13 a 25 kg. Els dodos vivien a l’illa Maurici, situada a l’oceà Índic. S’alimentaven de fruits. El seu bec, gràcies a la seva forma els permetia obrir els cocos.

El megadolon fou un tauró prehis-tòric i el peix carnívor més gran de la història de la terra. Visqué entre 20 i 16 milions de anys, tot i que s’han suggerit dates d’extinció més tarda-nes. Aquest tauró mesurava 15 me-tres.

Si voleu saber més coses... Llegiu i llegiu!!

Ander Requena

El Megadolon i altres animals extingits.

Volum 3, núm 3 Página 7

Telf: 93 8070846 Fax: 93 8070846 ceipmartamata@xtec.cat

quen els residus sense controlar-se, també els pot contaminar quan estan construint fàbriques actives. La part que més contaminada està és la part on desemboquen al mar. Els rius de Catalunya normalment neixen a les Serralades Litoral, als Pirineus i el riu Ebre a la serrala-da Cantàbrica. Tots els rius de Ca-talunya desemboquen al mar Medi-terrani però el riu Garona desem-boca a l'oceà Atlàntic. Els embassaments que hi ha són el pantà de Sau, el pantà de Seva, el pantà de Sant Ponç, el pantà de Sant Martí de Tous, pantà de Olia-na, pantà de Rialb, el pantà de Flix, el pantà de Siurana, etc. Els embassaments serveixen per-què si hi ha una sequera podem beure aigua dels embassaments o també es fan servir per a les turbi-nes d'aigua, que serveixen per fa-bricar energia elèctrica. Les depuradores serveixen per ne-tejar l'aigua que ve del riu o que ja l'hem utilitzat. Les depuradores van començar a existir el segle XX perquè abans ja

He escollit aquest tema perquè a projectes d'entorn he fet una expo-sició oral dels rius de Catalunya i la Marta m'ha dit que podria fer un article sobre aquest tema, i jo pen-so que és bastant interessant. Aquest tema és important perquè encara que conegueu alguns rius podeu aprendre coses noves. Per a què s’han fet servir els rius de Catalunya al llarg de la histò-ria? Al llarg de la història es feien servir els rius per poder rentar-se la roba, també els feien servir per-què poguessin menjar animals o insectes dels rius,també els feien servir per poder dutxar-se i més coses que no sé. Els principals rius de Catalunya són: el riu Muga, el riu Ter, el riu Fluvià, el riu la Noguera Ribagor-çana, el riu Anoia, el riu Ebre, el riu Francolí, el riu Garona, el riu Llobregat, el riu Segre, el riu Gaià, el riu Foix, el riu Besòs i el riu Tor-dera. Els dos rius més grans són el riu Ebre de 910km i el riu Llobre-gat de 790km. Les causes que contaminen els rius poden ser les indústries, que avo-

no sabien que existien. El riu Anoia neix a prop de la Pa-nadella, desemboca al riu Llobre-gat i passa per Jorba, per Iguala-da, per Santa Margarida de Mont-bui, per Vilanova del Camí, per la Pobla de Claramunt, per Capella-des, per Vallbona d'Anoia, per Pie-ra, per Sant Sadurní d'Anoia, per Gelida i per Martorell. Té una lon-gitud de 68km, té bastantes depu-radores i una d'elles està aquí a Igualada, situada al Rec.

Meritxell Navarro

Millorant l’exposició oral!!!

Escola Marta Mata

Vilanova del Camí

Ambient de Redacció