ESTUDI COMPARATIU DE CULTIVARS DE MELÓ CALAPOTER. …

UUUnnniiivvveeerrrsssiiitttaaattt dddeee llleeesss IIIlllllleeesss BBBaaallleeeaaarrrsss

EEESSSTTTUUUDDDIII CCCOOOMMMPPPAAARRRAAATTTIIIUUU DDDEEE

CCCUUULLLTTTIIIVVVAAARRRSSS DDDEEE MMMEEELLLÓÓÓ CCCAAALLLAAAPPPOOOTTTEEERRR...

AAANNNÀÀÀLLLIIISSSIIISSS QQQUUUAAALLLIIITTTAAATTTIIIVVVAAA,,,

QQQUUUAAANNNTTTIIITTTAAATTTIIIVVVAAA III MMMOOORRRFFFOOOLLLÒÒÒGGGIIICCCAAA...

PPPRRROOOJJJEEECCCTTTEEE FFFIIINNNAAALLL DDDEEE CCCAAARRRRRREEERRRAAA

EEENNNGGGIIINNNYYYEEERRRIIIAAA TTTÈÈÈCCCNNNIIICCCAAA AAAGGGRRRÍÍÍCCCOOOLLLAAA

AAAUUUTTTOOORRR::: LLLLLLOOORRREEENNNÇÇÇ MMMAAASSS PPPAAARRREEERRRAAA

DDDIIIRRRIIIGGGIIITTT PPPEEERRR:::

AAANNNDDDRRREEEUUU JJJUUUAAANNN SSSEEERRRRRRAAA

JJJOOOAAANNN MMMAAARRRCCCHHH MMMAAASSSCCCAAARRRÓÓÓ

SSSEEETTTEEEMMMBBBRRREEE 222000111222

Aquest treball ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’Institut de Recerca i Formació Agrària i Pesquera de la Conselleria d’Agricultura,

Medi Ambient i Territori del Govern de les Illes Balears, l’única institució governamental que en moments

difícils com els que vivim, i gràcies a la dedicació entusiasta del seu personal, segueix apostant per

la innovació i la recerca en el sector agrari com a motor de progrés i prosperitat futures.

AGRAÏMENTS

A n’Antoni Negre i na Joana Maria Luna per la seva ajuda en el treball de camp i dins del laboratori. A na Carme Garau i en Rafel Figuera per tot el que m’han ajudat en aquest treball des del començament fins a on som ara. A en Joan March i n’Andreu Juan per la seva direcció i suport.

Índex

ÍNDEX

1. Introducció ......................................................................................................... 13

1.1. Justificació del projecte.................................................................................... 13

1.2. Història del cultiu............................................................................................. 13

1.3. Taxonomia....................................................................................................... 15

1.4. Morfologia....................................................................................................... 16

1.5. Aspectes agronòmics del cultiu ........................................................................ 16

1.5.1. Exigències del cultiu.......................................................................................... 16

1.5.2. Plagues, malalties i fisiopaties.......................................................................... 17

1.5.2.1. Plagues.................................................................................................................................17

1.5.2.2. Malalties ..............................................................................................................................18

1.5.2.3. Fisiopaties ............................................................................................................................19

1.5.3. Maneig del cultiu .............................................................................................. 21

1.5.3.1. Sembra i marcs de plantació................................................................................................21

1.5.3.2. Cultius forçats: encoixinat i tunelat .....................................................................................22

1.5.3.3. Sistema de poda...................................................................................................................22

1.5.3.4. Pol·linització .........................................................................................................................22

1.5.3.5. Fertirrigació..........................................................................................................................22

1.5.3.6. Recol·lecció ..........................................................................................................................24

1.5.3.7. Emmagatzematge i conservació ..........................................................................................24

1.6. Produccions, comercialització i consum............................................................ 25

1.6.1. Producció .......................................................................................................... 25

1.6.2. Comercialització i consum................................................................................ 27

1.7. El meló Calapoter (Piel de sapo) ....................................................................... 29

2. Objectiu del treball ............................................................................................. 31

3. Material i mètodes ............................................................................................. 33

3.1. Localització i climatologia ................................................................................ 33

3.1.1. Localització ....................................................................................................... 33

3.1.2. Meteorologia .................................................................................................... 33

3.2. Material vegetal: cultivars ............................................................................... 35

3.3. Disseny de l’experiment i controls realitzats ..................................................... 37

Índex

3.4. Tècniques de cultiu desenvolupades ................................................................. 38

3.4.1. Preparació del terreny i implantació del cultiu ................................................ 38

3.4.1.1. Encoixinat.............................................................................................................................38

3.4.1.2. Sembra i transplantament ...................................................................................................39

3.4.1.3. Manta tèrmica .....................................................................................................................40

3.4.2. Sòl i adobat ....................................................................................................... 41

3.4.2.1. Descripció i anàlisi del sòl ....................................................................................................41

3.4.2.2. Programa de fertilització......................................................................................................42

3.4.3. Tractaments fitosanitaris.................................................................................. 43

3.4.4. Control de males herbes................................................................................... 44

3.4.5. Reg i instal·lacions ............................................................................................ 44

3.4.5.1. Instal·lacions i maquinària ...................................................................................................44

3.4.5.1.1. Programador de reg ................................................................................................44

3.4.5.1.2. Motor de reg............................................................................................................45

3.4.5.1.3. Dipòsits per a solucions nutritives. ..........................................................................46

3.4.5.1.4. Safareig....................................................................................................................46

3.4.5.1.5. Degotadors. .............................................................................................................46

3.4.5.2. Programa de reg ..................................................................................................................47

3.4.5.3. Descripció i anàlisi de l’aigua de reg ....................................................................................48

3.4.7. Recol·lecció ....................................................................................................... 50

3.4.8. Conservació ...................................................................................................... 50

3.5. Paràmetres morfològics del fruit ...................................................................... 50

3.5.1. Pes..................................................................................................................... 50

3.5.2. Longitud............................................................................................................ 50

3.5.3. Diàmetre........................................................................................................... 51

3.5.4. Coeficient de forma dels fruits ......................................................................... 51

3.5.5. Gruix de la polpa............................................................................................... 51

3.5.6. Volum................................................................................................................ 52

3.6. Paràmetres de qualitat .................................................................................... 53

3.6.1. Duresa............................................................................................................... 53

3.6.2. Contingut en sòlids solubles totals (°Brix) ........................................................ 54

3.6.3. pH...................................................................................................................... 54

3.6.3. Acidesa.............................................................................................................. 54

Índex

4. Resultats i discussió ............................................................................................ 57

4.1. Producció......................................................................................................... 57

4.1.1. Producció total ................................................................................................. 57

4.1.2. Produccions de les cultivars per collites........................................................... 58

4.3.2. Producció no comercial .................................................................................... 60

4.3.3. Precocitat.......................................................................................................... 62

4.2. Característiques morfològiques........................................................................ 63

4.1.2. Pes, llargària i diàmetre.................................................................................... 63

4.1.3. Volum................................................................................................................ 64

4.1.4. Coeficient de forma .......................................................................................... 65

4.1.5. Duresa de la polpa............................................................................................ 66

4.1.6. Gruix de la polpa............................................................................................... 67

4.3. Paràmetres de qualitat del fruit ....................................................................... 68

4.2.1. pH...................................................................................................................... 68

4.2.2. Acidesa.............................................................................................................. 69

4.2.3. Contingut en Sòlids Solubles Totals (SST)......................................................... 69

4.3. Altres paràmetres ............................................................................................ 70

4.3.1. Conservació ...................................................................................................... 70

4.4. Descripció cultivars .......................................................................................... 71

5. Conclusions ........................................................................................................ 77

6. Bibliografia ......................................................................................................... 80

7. Annexes ............................................................................................................. 83

Annex I: Dades meteorològiques diàries. Temperatura i humitat. ........................... 84

Annex II: Dades diàries d’evapotranspiració i estrès hídric del cultiu. ...................... 86

Índex

ÍNDEX TAULES

Taula 1-1. Classificació taxonòmica de Cucumis melo. ............................................... 15

Taula 1-2. Temperatures per a la producció del meló................................................ 17

Taula 1-3. Extraccions d’1 ha de cultiu del meló........................................................ 24

Taula 1-4. Evolució històrica de la producció de meló, 2000-2010 ............................. 27

Taula 1-5. Comercialització a Mallorca (2011)........................................................... 28

Taula 1-6. Producció exportació, evolució històrica. Estat espanyol. .......................... 28

Taula 3-1. Temperatura i humitat. Mitjanes mensuals............................................... 34

Taula 3-2. Informació de la parcel·la (Son Pou des Calderer). .................................... 37

Taula 3-3: Interpretació dels paràmetres analitzats al sòl. ......................................... 42

Taula 3-4. Fertilització. ............................................................................................ 43

Taula 3-5. Unitats fertilitzants utilitzades durant el cultiu.......................................... 43

Taula 3-6. Tractaments fitosanitaris realitzats........................................................... 44

Taula 3-7: Interpretació dels paràmetres analitzats a l’aigua de reg. .......................... 49

Taula 4-1: Producció total de les cultivars................................................................. 57

Taula 4-2: Producció total per unitats....................................................................... 58

Taula 4-3: Producció de les cultivars: 1a collita. ........................................................ 59



Taula 4-6: Dimensions del fruit per cultivars. ............................................................ 64

Taula 4-7: Distribució dels fruit per pes de les cultivars. ............................................ 64

Taula 4-8: Duresa de la polpa segons cultivars. ......................................................... 67

Taula 4-9: Gruix de la polpa segons cultivars. ........................................................... 68

Taula 4-10: pH segons cultivars................................................................................ 68

Taula 4-11: Acidesa segons cultivars. ....................................................................... 69

Taula 4-12. Sòlids Solubles Totals segons cultivars. ................................................... 70

Índex

ÍNDEX FIGURES

Figura 1-1. Meló picat de perdiu. ............................................................................. 18

Figura 1-2. Melons deformes. .................................................................................. 20

Figura 1-3. Melons amb problemes de planxat. ........................................................ 20

Figura 1-4. Melons amb problemes de clivellat. ........................................................ 21

Figura 1-5. Pèrdues de pes en funció del dies de conservació i de la humitat relativa. 25

Figura 1-6. Països productors de meló...................................................................... 26

Figura 3-1. Vista aèria de la parcel·la on s’ha dut a terme el projecte......................... 33

Figura 3-2. Temperatura i humitat. Mitjanes diàries.................................................. 35

Figura 3-3. Distribució de les cultivars sobre el terreny. ............................................ 38

Figura 3-4. Encoixinat. ............................................................................................. 39

Figura 3-5. Manta tèrmica. ...................................................................................... 41

Figura 3-6: Imatge del programador de reg. ............................................................. 45

Figura 3-7: Motors de reg utilitzats. ......................................................................... 46

Figura 3-8. Reg, precipitacions, evapotranspiració i estrès hídric. .............................. 48

Figura 3-9. Longitud i diàmetre equatorial................................................................ 51

Figura 3-10. Mesures del gruix de la polpa................................................................ 52

Figura 3-11. Esferoide prolat.................................................................................... 53

Figura 3-12. Duròmetre digital. ................................................................................ 53

Figura 3-13: Refractòmetre utilitzat per mesurar la dolçor del fruit. .......................... 54

Figura 3-14: Equip per valorar l’acidesa i el pH.......................................................... 55

Figura 4-1. Percentatge de rebuig per cultivars......................................................... 61

Figura 4-2. Percentatge de rebuig per fisiopaties segons cultivars. ............................ 62

Figura 4-3. Percentatge de producció per collites segons cultivars............................. 63

Figura 4-4. Volum mig dels melons segons cultivars.. ................................................ 65

Figura 4-6. Conservació de les diferents cultivars.. .................................................... 71

Figura 4-7. Cultivar Komkal. ..................................................................................... 72

Figura 4-7. Cultivar Don Quixote. ............................................................................. 72

Figura 4-8. Cultivar Paladar...................................................................................... 72

Figura 4-9. Cultivar Valverde.................................................................................... 73

Figura 4-10. Cultivar 93148...................................................................................... 73

Figura 4-11. Cultivar 93150...................................................................................... 73

Índex

Figura 4-12. Cultivar Hispano. .................................................................................. 74

Figura 4-13. Cultivar Hidalgo.................................................................................... 74

Figura 4-14. Cultivar Hispalis.................................................................................... 75

Figura 4-15. Cultivar Local........................................................................................ 75

Introducció

13

1. Introducció

1.1. Justificació del projecte

El sector agrari dedicat a la producció i comercialització hortofrutícola, tot i dedicar-se a una activitat primària de producció d’aliments, segueix les pautes comercials i productives típiques del qualsevol altre sector industrial o de serveis. La lògica i les estratègies empresarials globals que s’aplicaven sobretot a la indústria i al sector serveis, ara, s’utilitzen també en el sector agrari i això ha modificat de forma important la forma de produir, la localització de les produccions i el producte final que arriba al consumidor. Aquest nou model de producció i comercialització ha donat lloc a canvis importants en les estructures agràries i comercials tradicionals amb l’obertura de nous mercats, la sortida al mercat de nous productes, l’estandarització de productes ja existents, la deslocalització de les zones de producció, la millora en els controls de qualitat o l’augment de forma exponencial de noves varietats fruit de la investigació i la millora genètica. El resultat de tot això, entre molts altres efectes no desitjats en els que no entrarem en aquest estudi (problemes ambientals, biodiversitat, economies locals, etc.) ha estat l’aparició de noves varietats cada cop més productives, més resistents a malalties i plagues i/o amb fruits més homogenis en forma i dimensions, les quals, després un cop comercialitzades tenen una molt bona acollida en el mercat. De fet, les cases comercials inverteixen grans quantitats de diners en millorar les varietats i fer-se, així, amb una quota de mercat en el sector, amb estratègies semblants a qualsevol altra empresa present en la resta de sectors econòmics. En aquest sentit, l’estudi comparatiu de diferents cultivars és una tasca molt valorada per productors i comercialitzadors que necessiten cada cop més informació alhora de decidir quina varietat o cultivar produiran aquell any, quan de temps es conserva en bon estat o a on la podran dur a vendre.

1.2. Història del cultiu

El meló és una planta anual i el seu cultiu és conegut des de fa molt temps. El seu origen no està molt clar, alguns autors creuen que té un sol lloc de domesticació (Whitaker i Davis, 1962), mentre d’altres autors defensen que va haver-hi diverses domesticacions independents (Esquinas-Alcazar i Gullick, 1983). En qualsevol cas, es creu que l’origen del seu cultiu es troba a l’Àsia occidental o a l’Àfrica i que es va dispersar arreu del món a través de L’Índia (Catalá, M.S. et al. 2009). Es cultiva pels seus fruits arrodonits de mida gran i sabor dolcenc.

Introducció

14

El seu cultiu s’estén a totes les zones de clima càlid durant qualsevol estació de l’any i a la primavera-estiu a les zones de clima temperat. És un cultiu que necessita temperatures elevades per al seu correcte desenvolupament. Les produccions de meló a Amèrica del Sud i al nord d’Àfrica han experimentat un fort augment els darrers 20-30 anys degut a la producció destinada a l’exportació a Europa i Amèrica del Nord. En molts indrets, el maneig del cultiu de meló no ha evolucionat massa en tots aquests anys i se segueix cultivant de la mateixa manera que ho feien fa 50 anys, guardant la llavor any rere any, i fent la seva pròpia selecció genètica. Nogensmenys els darrers 20 anys, i degut sobretot a la demanda que s’ha anat originant a nivell mundial d’aquest producte, s’ha començat a treballar amb la selecció de cultivars més productius o amb característiques determinades que millorin el seu rendiment. En aquest sentit, l’aplicació de la millora genètica en el cultiu del meló amb tècniques modernes ha arribat més tard que en altres cultius. En qualsevol cas, la major part de les empreses que actualment produeixen i comercialitzen meló ho fan amb cultivars sortides de laboratoris d’enginyeria genètica que pertanyen a cases comercials importants. A Mallorca, aquest és un cultiu amb molta tradició i un dels fruits per excel·lència durant l’època estiuenca. Tradicionalment era un fruit el consum del qual s’allargava fins a Nadal tot guardant els exemplars en llocs frescs i airejats per tal d’augmentar els dies de conservació del producte. No cal dir, que tot això s’està perdent atès el comerç mundial de fruites i hortalisses que ens proveeix de gairebé qualsevol fruit en qualsevol època de l’any. Tot i així, s’han conservat una quantitat important de varietats locals que encara es cultiven a nivell no professional. Les varietats amb més tradició cultivades habitualment a Mallorca (Serra, 2008) són:

1. Eriçó: rodonenc, petit i tacte rugós (1,5-2kg de pes). De color groc o verd clar. És un meló primerenc i dolç.

2. Blau o Claudi: rodonenc, gros, de 4-5kg. De color blau marí. Tardà, es pot emmagatzemar i dura fins a 4 mesos.

3. Fei: allargat i un poc aixafat, de coloració irregular i tacte llis (4-5kg de pes). Molt resistent a la sequera.

4. Tendral: de grans dimensions (7-8 kg) pot arribar fins els 12 kg de pes. Té forma ovalada i color verd fosc.

5. Calapoter (piel de sapo): forma ovalada molt regular i definida. Entre 2,5 i 3,5 kg de pes. Color verd clar amb taques més obscures. És el meló del qual n’estudiarem alguns cultivars.

6. Blanc: meló de clovella pàl·lida, amb tons verdosos molt pàl·lids i blanquinosos. Oscil·la entre els 4 i 5 kg de pes.

7. Groc: ovalat i de color groc (2-3 kg de pes). Carn fluixa i molt dolç. 8. Roget: ovalat, de petites dimensions (1,5-2 kg).

Introducció

15

1.3. Taxonomia

El meló, Cucumis melo (Linneo 1753), pertany a la família de les cucurbitàcies com el cogombre, la síndria, la carabassa o el carabassó. La classificació taxonòmica completa apareix a la taula següent:

Taula 1-1. Classificació taxonòmica de Cucumis melo.

Regne Vegetal

Divisió Espermatòfita o Fanerògama

Subdivisió Angiosperma

Classe Dicotiledònies

Ordre Cucurbitals

Família Cucurbitàcies

Gènere Cucumis

Espècie melo

Les varietats botàniques a les quals pertanyen les cultivars més importants a nivell mundial segons la classificació botànica més acceptada (Maroto, 1989) són les següents:

1. Varietat botànica cantaluoensis Naud.: engloba diverses cultivars comercials amb fruits globosos o deprimits, amb pell rugosa, llistada o amb costelles. El meló més típic dins d’aquesta varietat és el Cantalupo. Altres melons inclosos dins d’aquest grup són Chanterais, Doublon i Vendatrais.

2. Varietat botànica reticulatus Naud.: cultivars de fruits de mida mitjana, amb escorça reticulada o escriturada. Entre els cultivars més coneguts trobam el Grande alargado i el Verde oloroso reticulado.

3. Varietat botànica inodorus Naud.: també s’anomenen “melons d’hivern”. Són cultivars adaptades a climes secs i càlids, amb la pell llisa o escriturada, tardans i amb bona aptitud per a la conservació. Els més coneguts són Honey Dew i Oliva de invierno.

4. Varietat botànica saccharinus Naud.: inclou aquelles cultivars amb característiques intermitges entre reticulatus i inodorus (en algunes classificacions la majoria són considerats inodorus). Donen fruits de mida mitjana, llisos, escriturats o clapats, amb coloracions verdoses i escorça gruixuda. Dins d’aquest grup hi trobam el meló Calapoter, Rotget, Tendral, etc.

La major part dels melons que es cultiven a Mallorca són del grup de cultivars anomenat saccharinus (calapoter, rotget, groc, tendral,...). Altres varietats botàniques existents però amb manco importància a la nostra àrea d’influència són: Varietat flexuosus Naud., Varietat chito Naud., Varietat dudaim Naud., Varietat conomon Makino i Varietat agrestis Naud.

Introducció

16

1.4. Morfologia

La melonera és una planta anual herbàcia de tiges rastreres i fulles grans que dóna fruits de grans dimensions i rics en aigua. El seu sistema radicular és abundant, molt ramificat i de ràpid desenvolupament. Algunes arrels poden arribar als 120 cm de profunditat encara que el més normal són els 30-40 cm. La seva tija té un ràpid desenvolupament. Presenta vellositats, pot ser rastrera o enfiladissa. La tija principal es ramifica molt a prop de terra en tiges secundàries que normalment no es tornen a ramificar i donen lloc a fulles a banda i banda de la tija secundària. A les axil·les entre les fulles i les tiges secundàries és on es formen les flors, masculines i femenines. Les flors són solitàries, de color groc. Poden ser masculines, femenines o hermafrodites. La pol·linització és entomòfila. Les fulles de limb orbicular ovat, reniforme o pentagonal estan dividides en 3-7 lòbuls amb els marges dentats i presenten vellositats al revers. Botànicament el fruit és una pepònida, fruit típic de totes les cucurbitàcies. És una infrutescència carnosa, unilocular, constituïda per mesocarpi, endocarpi i teixit placentari, que estan recoberts per una escorça o epicarpi més o manco dura. A la part oposada del peduncle les peces florals i l’estil deixen sobre el fruit una cicatriu pistilar. La forma del fruit és molt variable (ovalada, el·líptica o esfèrica), l’escorça pot ser de color verd, groc, taronja o blanc i la seva superfície pot ser llisa, reticulada o escriturada. Els fruits són de grans dimensions i en general pesen entre 1,5 i 4 kg. La polpa pot presentar diferents colors segons la varietat (blanca, crema, verda, groga, salmó,...).

1.5. Aspectes agronòmics del cultiu

1.5.1. Exigències del cultiu

El meló és un cultiu que tradicionalment resistia molt bé la sequera i necessitava poques aportacions nutricionals. Amb el temps, els nous cultivars i la necessitat d’oferir en el mercat millors productes han fet augmentar tant les necessitats hídriques com nutricionals d’aquest cultiu que ja presenta uns requeriments estàndard molt semblants als d’altres cultius. On millor es desenvolupa és en climes càlids i secs tot i que amb un maneig adequat i en determinades èpoques de l’any es pot cultivar també en zones temperades-càlides.

1. Temperatura: la temperatura adient per al cultiu del meló depèn de l’estat fenològic de la planta. En qualsevol cas és un cultiu que necessita temperatures elevades en gairebé totes les etapes. A la taula següent podem veure de manera orientativa les temperatures que el cultiu necessita en cada moment.

Introducció

17

Taula 1-2. Temperatures per a la producció del meló.

Gelada Aire 1°C

Aire 13-15°C Aturada vegetativa

Sòl 8-10°C

Mínima 15°C

Òptima 22-28°C Germinació

Màxima 39°C

Desenvolupament Òptima 25-30°C

Floració Òptima 20-23°C

Maduració del fruit Mínima 25°C

2. Humitat: per a un correcte desenvolupament de la planta el més adient és una

humitat relativa del 65-75% a l’inici del desenvolupament de la planta, un 60-70% en el moment de la floració i un 55-65% en el moment de la fructificació. Les necessitats hídriques d’aquest cultiu són elevades (300-700 litres/m²).

3. Lluminositat: la temperatura i les hores de llum tenen una forta influència en el

creixement de la planta, en la inducció floral, en la fecundació de les flors i en el ritme d’absorció dels elements nutritius. Per altra banda, els teixits de l’ovari de la flor estan estretament influenciats per la temperatura i les hores d’il·luminació de tal manera que els dies llargs amb temperatures elevades afavoreixen la formació de flors masculines mentre que els dies curts i amb baixes temperatures indueixen el desenvolupament de flors femenines, que són les que donaran lloc als fruits (Maroto, J.V. 1995).

4. Sòl: el meló no és molt exigent en sòl però els resultats de la producció del

cultiu milloren en funció de la riquesa en nutrients i la profunditat del sòl. El cultiu sí que és exigent quant a drenatge atès que un excés d’aigua produeix asfíxia radicular a les arrels i pudricions en els fruits. Tolera moderadament la salinitat tant en el sòl (CE de 2,2 dS/m) com en el reg (CE de 1,5 dS/m). És sensible a les carències de nutrients, tant de microelements com de macroelements.

1.5.2. Plagues, malalties i fisiopaties

1.5.2.1. Plagues

La major part de les plagues del cultiu del meló tenen poca incidència en la producció. El major perill que presenten és sovint el fet de servir de vectors de transmissió de virus o les excrecions de melassa que afavoreixen l’aparició de fongs. Algunes de les plagues més significatives són les següents:

Introducció

18

1. Aranya roja (T. urticae, T. turkestani i T. ludeni): Provoquen decoloracions a revers de la fulla i en atacs forts arriben a dessecar les fulles i poden provocar defoliacions.

2. Mosca blanca (Trialeurodes vaporariorum i Bemisia tabaci): sovint és un plaga

amb poca incidència. Els problemes poden sorgir degut a les seves excrecions de melassa que poden donar lloc a la proliferació de fongs com la “mascara” i com a vectors de virus.

3. Pulgons (Aphis gossypii i Myzus persicae): no representen un problema en

cultius a l’aire lliure com el que s’ha realitzat en aquest estudi.

4. Trips (Frankliniella occidentalis): en el cultiu de meló el danys més importants es donen degut a la transmissió del virus del broncejat de la tomàtiga (TSWV).

5. Conills i perdius: els conills quan la planta es jove poden provocar danys greus

en les collites mentre que les perdius piques els fruits i els deformen.

Figura 1-1. Meló picat de perdiu.

1.5.2.2. Malalties

Les malalties fúngiques tenen una incidència important en el cultiu i, tal com hem comentat en l’apartat de plagues, també tenen efectes secundaris que poden donar lloc a minves en la producció degut a fisiopaties com el planxat o el clivellat. La malaltia

Introducció

19

més important a Mallorca és sens dubte l’oïdi o cenrada. A continuació s’enumeren les més importants:

1. Oïdi de les cucurbitàcies (Sphaerotheca fuliginea): aquest fong, més conegut com a cenrada per la polsina de color blanquinós que fa a l’anvers i al revers de la fulla és una de les principals malalties fúngiques que afecten el cultiu del meló a Mallorca. Les zones atacades engrogueixen i poden arribar a secar-se completament. L’oïdi actua en condicions d’humitat baixa i no necessita que la fulla estigui completament banyada per actuar i provocar danys importants. La defoliació pot donar lloc a planxat del fruit un cop aquest queda desprotegit del sol per l’absència de fulles.

2. Mildiu (Pseudoperonospora cubensis): els símptomes apareixen en forma de

taques groguenques anuloses, com a taques d’oli. A Mallorca aquesta malaltia no dóna problemes en cicles d’exterior atès que necessita episodis plujosos amb temperatures altes la qual cosa no és molt habitual en el nostre clima, que es caracteritza per un estrès hídric durant l’època càlida.

3. Fusarium (Oxysporum f.sp. melonis): és un fong que ataca les arrels i debilita la

planta. Provoca engroguiment o marcescència sobtada de les fulles depenent del tipus de Fusarium.

4. Virus: hi ha molts diferents tipus de virus que afecten el cultiu del meló. En la

major part dels virus, només la prevenció té efectes sobre la malaltia ja que un cop infectada la planta és molt difícil la seva eradicació.

1.5.2.3. Fisiopaties

Actualment les fisiopaties són tant o més importants que les plagues i malalties en el cultiu del meló atès que en la comercialització del producte és bàsic el seu aspecte extern. Qualsevol malformació o defecte en el meló suposa la impossibilitat de col·locar-lo en el mercat i això representa unes pèrdues econòmiques a tenir en compte. Hi ha molts tipus de fisiopaties que devaluen el producte, les més importants quant a pèrdues econòmiques són les següents:

1. Deformacions del fruit: pot ser degut a diferents causes com la mala pol·linització, l’estrès hídric, la incorrecta utilització de certs fitorreguladors per millorar l’engrossiment del fruit, condicions climàtiques adverses, deficient fecundació per inactivitat o insuficiència de pol·len, etc... (Figura 1-2).

Introducció

20

Figura 1-2. Melons deformes.

2. Cop de sol o planxat: taques blanquinoses o grisoses en els fruits ocasionades

com a conseqüència de la incidència directa dels raigs de sol associats a altes temperatures. La defoliació provocada per plagues o malalties (cenrada) afavoreix aquest tipus de fisiopatia. (Figura 1-3).

Figura 1-3. Melons amb problemes de planxat.

Introducció

21

3. Clivellat del fruit: normalment es forma longitudinalment. Està provocat per desequilibris en la humitat ambiental o del reg (excés d’aigua o estrès hídric en les fases prèvies a la maduració final), per canvis bruscs de la conductivitat (CE) de la solució nutritiva o per mantenir durant massa temps el fruit madur a la planta. (Figura 1-4).

Figura 1-4. Melons amb problemes de clivellat.

4. Avortament dels fruits: l’avortament en fruits acabats de quallar es produeix

per una càrrega excessiva de fruits, per la falta de nutrients i d’aigua o per les dues coses alhora.

1.5.3. Maneig del cultiu

1.5.3.1. Sembra i marcs de plantació

En cultius rastrers els marcs de plantació són d’entre 2 m × 0,80 m i 2 m × 0,50 m, el que suposa una densitat de 1-1,6 m²/planta. La sembra pot ser directa o a partir de planter. En agricultura comercial el més habitual és utilitzar planter atès que el procés de creixement és més ràpid i la plàntula està menys exposada a les baixes temperatures de principis de primavera. El trasplantament del planter es realitza a les 2-3 setmanes de la germinació.

Introducció

22

1.5.3.2. Cultius forçats: encoixinat i tunelat

En el cultiu del meló és molt habitual dur a terme alguna tècnica de forçat del cultiu, ja sigui per augmentar la seva precocitat, evitar gelades o millorar les condicions de la producció. Una tècnica molt utilitzada en la sembra de melons és l’encoixinat que consisteix en cobrir el sòl amb una pel·lícula de polietilè negre amb la finalitat d’augmentar la temperatura del sòl, disminuir l’evaporació d’aigua, impedir l’emergència de males herbes, augmentar la concentració de CO2 en el sòl i millorar la qualitat del fruit (el fruit es posa sobre el plàstic i no està en contacte amb la humitat del sòl). El més habitual és col·locar el plàstic abans d’implantar el cultiu tot i que també es pot esperar uns dies per no provocar cremades a la tija quan la planta encara no està protegida del sol per les fulles. El tunelat consisteix en un petit túnel de plàstic que cobreix les plantes quan encara són joves per protegir-les del fred i de les ventades o dels conills. Es poden utilitzar diversos materials tant plàstics com tèxtils. És molt habitual en tot tipus de cultiu primerenc.

1.5.3.3. Sistema de poda

Es realitza amb la finalitat d’afavorir la precocitat i el quallat de les flors, controlar el número i la mida dels fruits, accelerar la maduració i facilitar la ventilació i l’aplicació de tractaments fitosanitaris. No és una pràctica massa habitual a Mallorca.

1.5.3.4. Pol·linització

La pol·linització de la flor és entomòfila i, per tant, necessita de la presència d’abelles o altres insectes pol·linitzadors. Per a una bona pol·linització, es requereix que la temperatura no sigui inferior als 18 °C, els millors resultats de pol·linització es donen entre els 20-21°C.

1.5.3.5. Fertirrigació

El mètode de reg que millor s’adapta al cultiu del meló és el degoteig. El meló és un cultiu molt sensible a l’embassament d’aigua i a les malalties fúngiques i, per això, altres sistemes de reg no són adients. A més, el reg per degoteig permet l’aportació d’aigua i nutrients en funció de l’estat fenològic de la planta i de les seves necessitats en cada moment.

Introducció

23

El moment i el volum de reg vendrà donat per la tensió del sòl (tensió màtrica), el tipus de sòl (capacitat de camp, percentatge de saturació), evaporació del cultiu, eficàcia del reg i qualitat de l’aigua de reg (a pitjor qualitat, major volum d’aigua). Pel que fa a la nutrició, el nitrogen és abundant en tota la planta, el fòsfor és molt present en els aparells florals i en el sistema radicular i el potassi és abundant en els fruits i en els teixits conductors de la tija i de les fulles. Un altre element important és el calci, que s’acumula a les fulles a nivell de la làmina intermitja de les parets cel·lulars i juga un paper molt important en les estructures de sostén de la planta. Una nutrició deficient en nitrogen, tot i que tots els altres elements es trobin en la concentració suficient, provoca una disminució entorn el 25% en el creixement de la planta, amb especial incidència en el sistema radicular. Per altra banda, un excés de nitrogen durant el període de floració es tradueix en una reducció de les flors femenines i hermafrodites. Una deficiència en fòsfor pot ocasionar una disminució del creixement de la part aèria i de les arrels. Quan conflueixen uns nivells deficients en fòsfor i excessius nivells de nitrogen això es tradueix en una reducció de fins el 70% del potencial de floració i una disminució considerable del nombre de fruits fecundats. Una deficiència severa de potassi durant l’etapa de floració pot produir una reducció important del nombre de flors hermafrodites. L’acció dels macronutrients secundaris (calci, magnesi i sofre) sobre el creixement de la planta és limitada. Tot i així , la deficiència prolongada d’aquests elements pot provocar reduccions de creixement i necrosi foliar. Pel que fa als efectes de la nutrició sobre el desenvolupament i maduració dels fruits, el potassi i el calci exerceixen un paper determinant en relació amb la qualitat i les característiques organolèptiques. Les aportacions de microelements resulta de vital importància per a una nutrició adequada atès que la melonera cultivada sota condicions de deficiència en microelements no produeix melons comestibles i, per tant, comercialitzables. A la taula 1-3 que tenim a continuació podem observar les exigències mitjanes del cultiu segons diferents autors:

Introducció

24

Taula 1-3. Extraccions d’1 ha de cultiu del meló (Camacho, 2003).

(Kg/ha) Rendiments (t/ha) N P2O5 K2O CaO MgO

Font

16 56,2 17,2 101,2 69,7 16,3 Thompson i Kelly (1957)

20 49 23 112 88 13 INRA, Monfavet (1976)

24 122 17 229 - - Robin (1967)

67 (tot inclòs) 283 137 503 412 77 Anstett (1965)

15-20 50 20 10 - - Chaux (1972)

1.5.3.6. Recol·lecció

La recol·lecció del fruit ha de ser el més continuada possible atès que si deixam els fruits madurs massa temps a la melonera apareixen problemes de clivellat i podridura que fan malbé la collita i perjudiquen seriosament la comercialització del producte. El més adient és fer una recollida de fruits cada 2-3 dies a partir del dia en que els fruits comencen a ser madurs. Normalment, la maduresa del fruit es coneix pel canvi en les tonalitats del meló que passa de tons més verdosos a tons més marronosos (no en totes les cultivars de meló), un augment de l’aroma i augment de l’elasticitat de la part basal del fruit. És important collir el fruit en el moment de maduresa òptim atès que el meló ès un fruit que no augmenta el nivell de sucres un cop ha estat collit. Un altre factor a tenir en compte és no colpejar molt el fruit. Tot i que el meló té una escorça bastant dura és important que no sofreixi danys importants i així poder-lo presentar en condicions òptimes en els lineals de venda.

1.5.3.7. Emmagatzematge i conservació

Un dels problemes de conservació del meló és la ràpida pèrdua de qualitat del producte un cop ha estat recol·lectat. Per això, un dels factors més importants a tenir en compte alhora d’escollir una varietat o una altra és la seva capacitat de conservació durant la post-recol·lecció. El fruit sofreix un procés de deshidratació un cop ha estat recol·lectat amb pèrdues que poden superar el 5% (màxim de pèrdua per a la comercialització, Figura 1-5) en alguns casos i que provoca una acceleració del procés de senescència del fruit. Aquest aspecte sovint “no ha estat valorat suficientment” segons alguns autors, tot i la seva importància quant a la rendibilitat del cultiu. En qualsevol cas, segons alguns estudis fets a l’estat espanyol, les altes humitats, amb una temperatura al voltant dels 20°C i l’aplicació de recobriments amb ceres són algunes de les millors solucions per allargar la vida comercial dels melons sense que

Introducció

25

això suposi una forta despesa econòmica com a contrapartida i se pugui mantenir la qualitat del producte i la rendibilitat del cultiu (Valdenegro et al. 2006).

Figura 1-5. Pèrdues de pes en funció del dies de conservació i de la humitat relativa

(Valdenegro et al 2006).

A nivell comercial, en la categoria de productors exportadors de llarga distància, es considera que entre els 2,2°C i els 5,0°C de temperatura, i un 90% d’humitat són les millors condicions per a la seva conservació frigorífica. A 5°C el meló es conserva en òptimes condicions entre 12 i 15 dies mentre que a 2,2°C pot durar fins a 21 dies, tot i que la qualitat sensorial es pot veure reduïda. En tot cas, això sempre dependrà de la varietat i no hi ha uns estàndards vàlids per a tot tipus de meló. Un altre aspecte a tenir en compte és l’oxidació de l’escorça del meló que li pot donar un aspecte envellit i poc saludable, amb la conseqüent depreciació del seu preu en el mercat. A mesura que passa el temps d’emmagatzematge a l’escorça comencen a aparèixer, fruit de processos oxidatius, taques de color ocre o groc. El meló pot madurar un cop recol·lectat pel fet de ser un fruit climatèric. Això dóna la possibilitat de collir-lo lleugerament verd un cop ha arribat a la maduresa fisiològica.

1.6. Produccions, comercialització i consum

1.6.1. Producció

El cultiu del meló ha anat en augment els darrers 20 anys arreu del món i cada cop es cultiven més varietats diferents. Tot i així, segons alguns experts s’ha produït un cert estancament de la seva producció els darrers 10 anys i una minva de la seva extensió degut a l’aparició de varietats híbrides més productives. Els majors productors mundials per ordre d’importància són la Xina, Iran, Turquia, Egipte, EUA, Índia, Espanya i el Marroc (FAOSTAT 2010). A la Figura 1-5 podem veure els majors productors mundials de meló per ordre de volum de producció:

Introducció

26

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

Xina

Turquia

Iran

Egipte

EUA

Espan

yaÍn

diaItà

lia

Mar

roc

Mèxic

Guatem

alaBra

sil

Kazajs

tan

França

Pakist

an

Korea

del Sud

Veneçuela

Costa R

ica

Aràbia

Saudí

Bangladesh

mile

rs d

e t

on

es

Figura 1-6. Països productors de meló (FAO 2010).

A nivell mundial les varietats comercials de meló més importants són el Cantalupo i el Honey Dew, molt esteses als EUA i que reben diversos noms en funció del lloc de cultiu. A Europa, els tipus de meló més cultivats són el Galia i el Chanterais mentre que a l’estat espanyol els més estesos són el Calapoter, el Roget, el Tendral i el Groc. De totes formes, la indústria dedicada a l’obtenció de noves varietats de meló és molt activa i cada any apareixen nous híbrids i nous cultivars que surten al mercat amb més o menys èxit i que són modificacions o variacions d’aquestes varietats principals. La producció mundial de meló fou de 24.993.340 tones durant el 2010 segons la FAO, la de la Unió Europea de 2.156.334 tones i la de l’estat espanyol un total de 926.700 tones. A la Taula 1-4, s’observa l’evolució històrica de les superfícies, produccions i rendiments dels darrers anys a les Illes Balears, a l’estat espanyol i al món.

Introducció

27

Taula 1-4. Evolució històrica de la producció de meló, 2000-2010 (CAIB, MAGRAMA, FAO 2010).

IB Estat Espanyol Món

Any Superfície (000 Ha)

Rendiment (t/Ha)

Producció (000 t)

Superfície (000 Ha)

Rendiment (t/Ha)

Producció (000 t)

Superfície (000 Ha)

Rendiment (t/Ha)

Producció (000 t)

2000 - - - 41,60 25,70 1.068,00 1.008,36 19,38 19.539,37

2001 - - - 40,20 25,80 1.038,00 1.142,37 21,05 24.042,46

2002 - - - 39,20 28,10 1.101,80 1.168,81 21,53 25.158,88

2003 - - - 38,90 27,50 1.071,20 1.238,31 19,94 24.690,84

2004 - - - 37,60 28,50 1.071,20 1.195,97 20,99 25.101,60

2005 - - - 40,40 26,90 1.086,70 1.238,67 21,41 26.524,41

2006 0,17 23,80 3,98 40,30 27,00 1.087,90 1.228,03 22,35 27.446,93

2007 0,20 25,30 5,09 38,70 30,60 1.183,20 1.234,32 22,99 28.371,85

2008 0,15 26,17 3,85 33,40 31,20 1.042,40 1.253,54 23,87 29.917,84

2009 0,21 25,89 5,44 31,30 31,40 984,80 1.097,79 23,68 26.000,28

2010 0,18 25,24 4,54 30,60 30,30 926,70 1.074,56 23,26 24.993,34

A Mallorca, el cultiu del meló representa unes 180 Ha i es produeixen unes 4.540 tones (Secció Estadística CAIB 2011). Les varietats més habitualment cultivades són el meló Eriçó (tipus Galia), el Calapoter (Piel de sapo), el Fei, el Tendral i el meló Groc.

1.6.2. Comercialització i consum

Actualment el comerç mundial de fruites i hortalisses ha modificat molts aspectes del maneig dels cultius atès que les prioritats i interessos han canviat respecte d’altres èpoques en que els fluxos de mercaderies entre regions no eren tan habituals i, per tant, els mercats potencials eren més reduïts. Tant és així, que en l’actualitat alguns dels factors més importants a tenir en compte en la producció de fruita i hortalissa en el sector agroalimentari són el rendiment del cultiu, la transportabilitat del producte i el seu aspecte extern, mentre que es deixa en un segon pla el seu valor organolèptic, la seva adaptació al clima o la demanda interna o propera del producte en una regió determinada. En aquest sentit les noves cultivars de fruites i hortalisses que han anat apareixent els darrers 20-30 anys s’han dissenyat en la seva major part seguint aquesta tendència. Per aquest motiu és habitual veure en el mercat productes de mides estàndard, durs i sense defectes. Així, les regions de producció de meló i de molts altres productes no respon a raons històriques o culturals, com abans, sinó a raons purament comercials o de negoci. Més concretament, pel que fa al cultiu del meló entre els nostres principals competidors en el mercat en trobam d’indrets molt diferents. Per una banda tenim els competidors locals com les Comunitats Autònomes de Múrcia, Andalusia i Castella La Manxa a l’estat espanyol i, per l’altra, a nivell mundial, països càlids de la conca mediterrània i de la zona equatorial com Marroc, Brasil (molt important en la producció de meló de la varietat Calapoter), Costa Rica, Israel i Senegal (Secció Estadística CAIB 2011).

Introducció

28

Segons la Taula 1-5 que tenim a continuació un 56,6% dels melons que se comercialitzen a Mallorca a través de MERCAPALMA són produïts en la mateixa illa tot i que en el cas del meló calapoter el percentatge disminueix fins al 36,3%. En tot cas, aquests percentatges de producció pròpia respecte de la comercialització total són molt elevats en ambdós casos.

Taula 1-5. Comercialització a Mallorca (2011).

Vendes Producte kg

Melons 2.562.828 Produït a Mallorca

Meló calapoter 1.088.043

Melons 4.527.465 Importat de fora

Meló calapoter 2.996.002

A Mallorca, on la major part dels aliments provenen de l’exterior, aquest fet només es dona en un parell de productes molt concrets com el meló, la síndria o la tomàtiga. En la resta de casos els productes duts de fora superen amb escreix la producció pròpia. Pel que fa a les dades de consum (MAGRAMA 2011) a les Illes Balears el consum per càpita és de 9,7 kg/any de meló durant 2011 mentre que a l’estat espanyol és de 8,7 kg/any, lleugerament inferior. Tradicionalment el consum de meló es concentra sobretot a l’estiu i a la tardor que són les èpoques que en el clima mediterrani tenim la màxima producció a l’aire lliure i les temperatures són elevades. A nivell estatal (Taula 1-6), el balanç del comerç exterior mostra les importacions i exportacions en els darrers 10 anys. L’Estat Espanyol és el major exportador mundial de meló i el primer productor de la Unió Europea (Escribano 2010).

Taula 1-6. Producció exportació, evolució històrica. Estat espanyol.

Comerç exterior (t) Any

Producció (000 t)

Preu mitjà percebut per l'agricultor

(€/100kg)

Valor (000 €) Importacions Exportacions

1999 1.150 23,49 270.129 18.590 390.417

2000 1.068 26,40 281.952 17.686 339.709

2001 1.038 25,79 267.690 19.888 390.557

2002 1.102 23,55 259.469 28.955 390.397

2003 1.071 31,67 339.249 40.993 430.210

2004 1.071 29,74 318.561 47.085 396.793

2005 1.087 25,84 280.808 57.033 386.557

2006 1.088 31,01 337.363 62.728 380.039

2007 1.183 34,64 409.845 66.751 374.413

2008 1.042 42,06 438.450 67.262 349.109

2009 985 30,09 296.322 58.949 362.671

Introducció

29

1.7. El meló Calapoter (Piel de sapo)

El meló Calapoter és un meló de forma el·líptica o ovalada regular i ben definida. La seva pell té un color verd amb taques més obscures que recorda la pell d’un calàpet, també pot presentar escriturats mitjans. La polpa és dura, de color verd clar o crema. La seva mida és mitjana (2-3,5 kg). Té una elevada aptitud per a la conservació. Presenta una precocitat mitjana o baixa (100 dies aproximadament). La polpa és de color blanquinós o color crema, compacta, cruixent i molt dolça (12-15°Brix) i poc olorós. L’escorça és fina i sovint escripturada, de color verd amb taques més obscures. La seva conservació és acceptable (de 2 a 3 mesos) i la resistència al transport és bona. La planta és vigorosa i ben coberta de fulles (Cantón, et al., 2003) El seu cultiu està estès arreu del món tot i que és més freqüent a l’estat espanyol (Almeria i Castella La Manxa), d’on és originari, però també és present a Brasil, Costa Rica, Sud-àfrica, Israel i Egipte. Actualment, el meló calapoter és la varietat de meló que més està creixent en superfície a l’estat espanyol en detriment de varietats com Tendral i Roget. La superfície cultivada creix al mateix ritme que ho fan les exportacions d’aquest producte a Alemanya i Regne Unit, i França i Països Baixos (que són importadors i a la vegada exportadors d’altres varietats de meló). El principal competidor en producció i exportació de meló calapoter de l’estat espanyol en el món durant els propers anys pareix ser que serà el Brasil, un país amb un gran potencial agronòmic i un clima adequat per al cultiu de tot tipus de meló.

Materials i mètodes

30


31

2. Objectiu del treball

L’objectiu principal d’aquest assaig és conèixer i avaluar el rendiment productiu i de qualitat de diferents cultivars de meló Calapoter i establir, si escau, les diferències observades entre elles. Per tal d’aconseguir aquest objectiu principal s’han marcat uns altres objectius més concrets: 1r. Anàlisi del rendiment productiu de les cultivars assajades. 2n. Coneixement del comportament de la producció rebuig en cada cultivar. 3r. Avaluació dels paràmetres de qualitat. 4t. Determinació de la cultivar amb més producció primerenca. 5è. Avaluació del comportament en postcollita.


32


33

3. Material i mètodes

3.1. Localització i climatologia

3.1.1. Localització

La finca on es realitzà l’experiment amb cultivars de meló calapoter s’anomena Son Pou des Calderer i està situada al terme municipal de Felanitx (Mallorca, Illes Balears), al polígon 49, parcel·la 96. Aquesta finca és explotada per l’empresa AGROMART SL que col·labora en aquest i d’altres projectes amb la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i la Universitat de les Illes Balears (Figura 3-1). La zona de cultiu és un terreny pla amb una lleugera pendent en algunes zones. És un terreny que cada any s’utilitza per a sembrar diferents tipus d’hortalisses. La finca compte amb unes instal·lacions adequades per al cultiu intensiu d’hortalisses (instal·lacions de reg, electricitat, maquinària, etc.)

Figura 3-1. Vista aèria de la parcel·la on s’ha dut a terme el projecte. En blau el recinte utilitzat.

(SIGPAC, MAGRAMA 2012).

3.1.2. Meteorologia

Pel que fa al cultiu estudiat, les dades meteorològiques que ens interessen són les que van des del 10 de maig de 2011 al 19 d’agost del mateix any (Taula 3-1). Per enregistrar aquestes dades es va instal·lar un data logger amb una sonda d’humitat i temperatura


34

que enregistrava dades cada quatre hores (6vegades/dia) durant tot el període en que durà el cultiu. Durant aquest període les precipitacions foren escasses (60,6 l/m²), amb només 4 dies en que es superessin els 5 l/m². Les temperatures foren les habituals en aquesta època de l’any, 24,3°C de mitjana, i en cap cas es donaren problemes per temperatures mínimes massa baixes. En alguns moments les temperatures foren elevades però sense arribar a límits que provoquessin aturades vegetatives o dificultats en la floració. La humitat relativa mitjana fou del 74,9%.

Taula 3-1. Temperatura i humitat. Mitjanes mensuals.

2011 MAIG

(10/05) JUNY JULIOL

AGOST (19/08)

Temperatura mitjana 21,3 22,3 25,0 26,4

Temperatura mínima enregistrada 14,2 10,0 17,0 17,0

Temperatura màxima enregistrada 29,5 31,7 31,5 36,3

Humitat mitjana 62,0 79,3 81,7 75,7

Humitat mínima enregistrada 29,5 32,0 34,5 59,8

Humitat màxima enregistrada 100,0 100,0 100,0 100,0

Les temperatures mitjanes que s’enregistraren els mesos en que durà el cultiu són les habituals en aquesta època de l‘any. La mitjana del mes de maig fou la més baixa amb 21,3°C i la de l’agost la més alta amb 26,4°C. Les temperatures mínimes i màximes enregistrades no suposaren cap problema per al cultiu, que com a molt va veure alentit el seu desenvolupament fenològic en alguns moments de temperatures molt baixes, com la enregistrada al juny, i temperatures molt elevades, com la màxima enregistrada a l’agost. Pel que fa a la humitat, els únics problemes podien venir per humitats molt baixes que impedissin el quallat del fruit i el desenvolupament posterior. Això no va ser així i les humitats mitjanes han estat les habituals en aquesta època de l’any, tal com s’observa a la següent figura:


35

0

5

10

15

20

25

30

35

10/05/2

011

20/05/2

011

30/05/2

011

09/06/2

011

19/06/2

011

29/06/2

011

09/07/2

011

19/07/2

011

29/07/2

011

08/08/2

011

18/08/2

011

Tem

per

atu

ra (

°C)

0

20

40

60

80

100

120

Hu

mit

at (

%)

Temperatura Humitat

Figura 3-2. Temperatura i humitat. Mitjanes diàries (dades enregistrades a la parcel·la).

3.2. Material vegetal: cultivars

El material vegetal utilitzat ha estat subministrat per diverses cases comercials que es dediquen a la creació de noves varietats de meló calapoter. De les deu cultivars estudiades nou pertanyen a cases comercials importants mentre que una d’elles ha estat aconseguida de pagesos que amb el mètode tradicional han anat fent la seva pròpia selecció varietal. A continuació, es mostren les cultivars en estudi amb les corresponents descripcions de les cases comercials:

1. Komkal (Fitó): planta vigorosa, molt equilibrada amb gran facilitat de quallat i molt productiva. Adaptada a cultius primerencs. Fruit precoç, el·líptic, amb escripturat longitudinal d’intensitat mitja-alta. Carn blanca, dura i cruixent. Dolç i sucós, de llarga vida. Alta resistència a fusariosi vascular. Mitjana resistència a oïdi.

2. Don Quixote (Sakata Seed Iberica S.L.): adaptat al cultiu a l’aire lliure. Sistema

radicular molt potent. Molt resistent al clivellat i a tornar aiguardenter. Excel·lent cubrició de fulles. Fruit molt uniforme, amb una aparença externa molt atractiva. La carn és ferma i cruixent, amb un alt contingut en sucres i una


36

llarga vida en postcollita. Pot arribar als 15-16° Brix. Alta resistència a fusariosi vascular i al virus del “cribado” (MNSV). Mitjana resistència a oïdi.

3. Paladar (Hort Seed Mediterranea): ideal per a la plantació amb trasplantaments

de maig. Meló gustativament molt valorat. Producció de 2-3 melons per planta. No escriptura. Baixa resistència a oïdi. Forma del fruit entre el·líptica i oval. Vigorositat mitjana.

4. Valverde (Clause): especialment adaptat als trasplantaments primerencs, molt

productiu i amb un punt de recol·lecció fàcil de reconèixer. Carn cruixent i bon aroma, amb un nivell de sucres acceptable. Alta resitència a fusariosi vascular i al virus del “cribado”. Mitjana resistència a oïdi.

5. 93148 (Hort Seed Mediterranea): ideal per a plantació amb trasplantament

d’abril, plantacions primerenques. Fruit escripturat i allargat. Bon meló en dolçor. Baixa resistència a oïdi. Vigorositat mitjana. Melons de mida i color uniforme.

6. 93150 (Hort Seed Mediterranea): ideal per a la plantació amb trasplantaments

de maig. Considerat un meló tardà. Baixa resistència a oïdi. Menys dolç que 93148 però de mida més gran. Color verd mig. Forma del fruit oval el·líptica. Escripturat lleuger-mig i fi. Vigorositat mitjana.

7. Hispano (Nunhems): sabor intens i bon nivell de sucres. Molt resistent a oïdi i

adaptat al cultiu primerenc. Mitjana resistència a oïdi.

8. Hidalgo (Nunhems): Molt apreciat per tractar-se de la varietat amb major resistència a l’oïdi. Meló de gran qualitat. Planta forta i vigorosa amb excel·lent comportament en sòls cansat. Elevada producció. Fruit de bon sabor amb una mida i aspecte uniformes. Alta resistència a fusariosi vascular. Mitjana resistència a diferents tipus d’oïdi (Podosphaeria xantii i Golovinomyces cichoracearum).

9. Hispalis (Zeta Seed): permet el cultiu molt primerenc a l’aire lliure. Gran calibre

i planta de vigor intermig i elevada rusticitat amb flors capaces de quallar en condicions adverses. Carn blanca i consistent de llarga duració durant el període de recol·lecció. Destaca el seu elevat nivell de sucres i la precocitat en que hi arriba. És la varietat ideal per a l’inici de la collita a l’aire lliure. Alta resistència a fusariosi vascular. Mitjana resistència a diferents tipus d’oïdi (Podosphaeria xantii i Golovinomyces cichoracearum).

10. Local (Son Mas): varietat de meló Calapoter seleccionada a partir de llavor. Bon

comportament en cultiu de secà. Melons de mida mitjana. Alt poder de conservació.


37

3.3. Disseny de l’experiment i controls realitzats

El disseny experimental es va fer en blocs a l’atzar, amb 3 repeticions per cultivar i 8 plantes per repetició, en un marc de plantació de 2 x 0,8 m, amb una densitat de plantació de 6.250 plantes per hectàrea. A la taula següent se’ns mostren les dades de superfície del cultiu:

Taula 3-2. Informació de la parcel·la (Son Pou des Calderer).

Dades del cultiu Valor

Superfície de la parcel·la 384 m²

Superfície de les parcel·les elementals 12,8 m²

Separació entre plantes 0,8 m

Separació entre línies 2 m

Densitat de plantació 0,625 plant./m²

Durant l’experiment es van supervisar tots els procediments però es va optar per deixar el maneig de la parcel·la a la mateixa empresa de tal forma que els resultats obtinguts fossin el més reals possible i que les produccions i la seva qualitat fossin representatives d’una explotació agrícola convencional alhora de fer estudis de tipus econòmic o de qualitat del producte. En total es feren tres collites, tal i com es fa habitualment en l’explotació, en intervals de 7-9 dies entre elles. La collita es va dur a terme pel mateix personal de l’empresa amb la nostra supervisió però deixant que fossin ells qui decidissin quins melons s’havien de collir i quins eren massa verds o no aptes per a la seva comercialització. En cadascuna de les tres collites, sobre el terreny, es va determinar el pes, el diàmetre equatorial i la llargària del fruit, així com també la seva aptitud comercial. Per a realitzar l’estudi de qualitat s’utilitzaren 2 melons de cada repetició, es a dir 6 melons per cada cultivar. Un cop els melons foren traslladats al laboratori es van analitzar altres paràmetres de qualitat com el gruix (estilar, mig i peduncular) i la duresa de la polpa, el pH, el grau de dolçor i l’acidesa. La distribució de les cultivars dins la parcel·la és la que apareix a la figura següent. Cada requadre conté 8 exemplars de la cultivar:


38

VALVERDE PALADAR HISPALIS

93148 VAR. LOCAL QUIXOTE

HIDALGO KOMKAL PALADAR

VAR. LOCAL QUIXOTE HIDALGO

HISPALIS 93148 HISPANO

QUIXOTE VALVERDE KOMKAL

93150 HIDALGO VAR. LOCAL

HISPANO 93150 VALVERDE

PALADAR HISPANO 93150

KOMKAL HISPALIS 93148

1a Repetició 2a Repetició 3a Repetició

Figura 3-3. Distribució de les cultivars sobre el terreny.

3.4. Tècniques de cultiu desenvolupades

3.4.1. Preparació del terreny i implantació del cultiu

Per a la preparació del terreny es feren diverses passades amb cultivadors per tal d’esponjar la terra, evitar l’excessiva compactació i afavorir l’arrelament de les plantes. Posterioment es realitzà una passada de fressadora per eliminar les males herbes i deixar el terreny més uniforme, preparat per a la plantació.

3.4.1.1. Encoixinat

Consisteix en la cubrició total o parcial del terreny amb una làmina de plàstic. En el nostre cas es va fer un encoixinat de 0,80 m d’amplària amb polietilè de 80 galgues. Aquesta pràctica és molt antiga tot i que abans es feia amb palla (empallat). La seva funció és evitar l’aparició de males herbes, augmentar la temperatura del sòl i millorar la qualitat de la producció. Les avantatges més importants que s’atribueixen a l’encoixinament (Viver 2010) amb plàstic són les següents:


39

− Major precocitat de les collites, i, per tant, millor comercialització del producte (major preu) pel fet de ser primerenc.

− Millora de la qualitat de les produccions. Els melons, en aquest cas, al no tocar directament la superfície del sòl presenten menys problemes de pudricions o taques que devaluen el valor del producte en el mercat.

− Millor aprofitament de l’aigua de reg. S’evita l’evaporació d’aigua del terreny i s’aconsegueix que la humitat en el sòl sigui més estable i presenti menys oscil·lacions en funció de la metereologia.

− Quan s’empren làmines de plàstic opaques, com és el cas, l’encoixinat és un sistema molt eficaç en la prevenció d’aparició de males herbes.

L’encoixinat pot ser parcial o total depenent si es recobreix tota la superfície o si només es cobreixen les línies de sembra. En el nostre cas s’ha optat per un encoixinat parcial (Figura 3-4), el que s’utilitza habitualment en tots els cultius de meló de l’explotació o finca col·laboradora. La col·locació de l’encoixinat és manual, mentre un operari s’encarrega d’estendre la làmina de polietilè els altres dos s’ocupen del recalçament d’ambdós costats de la làmina amb la mateixa terra del terreny. Després de la col·locació del plàstic es va procedir al trasplantament del planter.

Figura 3-4. Encoixinat.

3.4.1.2. Sembra i transplantament La sembra de la llavor es feu en viver el dia 19 d’abril i 21 dies després, el 10 de maig, es feu el trasplantament sobre el terreny. Una setmana després del primer trasplantament es revisaren totes les plantes i es féu una reposició de tots aquells exemplars que per diferents motius (conills, malalties o falta d’aigua) no aconseguiren sobreviure. Tot i així, amb posterioritat a aquesta


40

primera revisió alguns exemplars moriren i ja no foren reemplaçats atès que el cultiu ja estava en un estat fenològic avançat.

3.4.1.3. Manta tèrmica

Un cop es produir el trasplantament de les plantes de meló, s’instal·là una petita coberta, o túnel, amb manta tèrmica d’uns 30 cm d’alçada. La manta tèrmica és un no-teixit estabilitzat contra rajos ultraviolats que permet el pas de la llum en un 80%. És un material porós, la qual cosa garanteix la circulació de l’aire i de l’aigua. La manta tèrmica és lleugera i resistent i protegeix els cultius contra el fred, i en el nostre cas, contra els conills. En el seu interior la temperatura és de 4 a 5 °C superior a la temperatura de l’exterior. Aquesta diferència de temperatura és suficient per evitar que la planta sofreixi problemes durant les gelades. Les avantatges més importants que s’atribueixen a la manta tèrmica (Viver 2010) són les següents:

− Un major desenvolupament de la planta. Si el cultiu és primerenc, i per tant les temperatures baixes, un augment de la temperatura a l’interior del túnel suposa un creixement més ràpid de la planta.

− Major precocitat de producció. Un major creixement inicial suposa un entrada en producció més ràpida.

− Un increment en la producció. El major creixement inicial també suposa una major producció final.

− Evita les agressions del vent, els insectes i els animals. Els conills són un greu problema en aquella zona en plantes joves.

− Protegeix el cultiu de les gelades.

− Minimitza els perills provocats per fortes pluges, calabruixades i temporals.

− Permet una ventilació més uniforme la qual cosa millora el creixement de la planta.

La manta tèrmica es va col·locar l’endemà del trasplantament i es va mantenir fins que les meloneres assoliren unes dimensions de planta adulta (Figura 3-5). La col·locació de la manta és senzilla, semblant a la col·locació de l’encoixinat tot deixant un espai perquè la planta es pugui desenvolupar.


41

Figura 3-5. Manta tèrmica.

3.4.2. Sòl i adobat

A la zona de l’estudi trobam un terreny pla amb lleugera pendent que ha estat utilitzat per a l’agricultura intensiva els darrers anys seguint un programa de rotació de cultius tal i com es recomana en agricultura integrada.

3.4.2.1. Descripció i anàlisi del sòl

L’anàlisi de sòl ha estat realitzat pel laboratori oficial de l’Institut de

Biologia Animal de Balears S.A. Pel que fa a la interpretació i valoració dels resultats, s’ha elaborat la taula següent:


42

Taula 3-3: Interpretació dels paràmetres analitzats al sòl.

Paràmetre analitzat Resultat Òptim Interpretació del valor

Arenes (%) 22,00%

Llims (%) 36,00%

Argiles (%) 42,00%

Textura ARGILOSA

Matèria orgànica 2,00% 1,88% CORRECTE

CIC (meq/100g) 19,27 NORMAL

Carbonats (%) 20,66% SÒL CALCARI

Calcària activa 6,93% MITJÀ

pH (en pasta saturada) 8,18 BÀSIC

Conductivitat (dS/m, 25°C) 0,22 SÒL NO SALÍ

Nitrogen total (%) 0,19% MITJÀ

Relació C/N 6,11 ALLIBER. EXCESSIVA DE N

Fòsfor assimilable (P) (ppm) 36,71 24,00 ALT

Potassi intercanviable (K) (ppm) 884,00 140,02 EXCESSIU

Mg intercanviable (meq/100g) 4,11 0,47 EXCESSIU

Ca intercanviable (meq/100g) 17,00 ALT

Sodi intercanviable (Na) (ppm) 81,00 BAIX

H intercanviable (meq/100g) 0,00

% de Na intercanviable (PSI) 1,83% SALINITAT NORMAL

Relació Ca/Mg 4,14 NORMAL

Relació K/Mg 0,55 POSS. CARÈNCIES DE Mg

Saturació (%) 49,86%

Capacitat de camp (%) 0,00%

Punt de marciment (%) 0,00%

El sòl on s’han realitzat l’experiment té una textura argilosa, amb un nivell de matèria orgànica adequat i una capacitat d’intercanvi catiònic normal. És un sòl calcari no salí, amb una concentració de carbonats del 20,66%, un nivell de calcària activa mitjà (6,93%) i un pH bàsic del 8,18. L’anàlisi indica un excés de potassi i magnesi intercanviables i una alliberació excessiva de nitrogen degut a la relació C/N. Possibles carències de magnesi. El nivell de nitrogen total és mitjà i la quantitat de fòsfor assimilable elevada.

3.4.2.2. Programa de fertilització

La fertilització del cultiu es va fer per fertirrigació amb un bomba injectora que mescla els adobs que estan dins dels tancs amb l’aigua de reg. Els tancs tenen un volum de 1.000 litres cadascun i es van reomplint durant tot el temps que dura el cultiu seguint un programa de fertirrigació preestablert. Aquests tancs serveixen per fertirrigar 23 Ha


43

de cultiu de meló, de les quals només 384 m² corresponen a superfície de meló d’aquest estudi. A la Taula 3-5 podem veure quins foren els adobs utilitzats:

Taula 3-4. Fertilització.

Dipòsit A (1000 litres) Dipòsit B (1000 litres) Adob kg Adob kg

Nitrat amònic de calç 27% 16 Àcid fosfòric 20 (12,3 l)

Nitrat de potassa 29 Nitrat de potassa 9

Microelements (Mo, B, Mg) 3 Sulfat de potassa 20

Quelat de ferro 0,5

La conductivitat elèctrica assolida fou de 2,3 i el pH del 5,5. Les unitats fertilitzants per unitat de superfície utilitzades durant el cultiu foren les que apareixen a la taula següent:

Taula 3-5. Unitats fertilitzants utilitzades durant el cultiu.

Element (UF) Quantitat

N 70,72 kg/Ha P2O5 82,48 kg Ha

K2O 208,50 kg/Ha

Fe 0,23 kg/Ha

MgO 1,26 kg/Ha

B 1,72 kg/Ha

Mo 2,47 kg/Ha

3.4.3. Tractaments fitosanitaris

En el cultiu es realitzaren 9 aplicacions de fitosanitaris. Una aplicació el mes de maig, cinc el mes de juny i tres al juliol.


44

Taula 3-6. Tractaments fitosanitaris realitzats.

Data Tractament

18/05/2011 Coure 50%, Sofre “mojable” 80%, Cimoxanilo 4% + Mancozeb 40%

06/06/2011 Coure 50%, Sofre “mojable” 80%, Trifloxistrobin 50% (Flint-Bayer),

Fosetil 35% + Mancozeb 35%

14/06/2011 Coure 50%, Mancozeb 40%, Sofre “mojable” 80%,

Ciproconazol 10% (Caddy 10 Pepite-Bayer)

15/06/2011 Sofre espolvoreig 99%

16/06/2011 Coure 50%, Sofre “mojable” 80%, Trifloxistrobin 50% (Flint-Bayer)

22/06/2011 Coure 50%, Sofre “mojable” 80%, Triadimenol 25% p/v EC

07/07/2011 Coure 50%, Sofre “mojable” 80%

Ciproconazol 10% (Caddy 10 Pepite-Bayer)

14/07/2011 Coure 50%, Sofre “mojable” 80%, Penconazol 10% p/v EC

26/07/2011 Coure 50%, Sofre “mojable” 80%, Trifloxistrobin 50% (Flint-Bayer)

3.4.4. Control de males herbes

En la preparació del terreny ja es va tenir en compte que s’havia de fer un maneig del cultiu de tal manera que les tasques de desbrossament i retirada de males herbes fos el mínim necessari. Per això es va fer una neteja de males herbes abans d’implantar el cultiu i un encoixinat negre que inhibeix la seva aparició. En tot cas, el control de males herbes posterior a aquestes mesures preliminars s’ha realitzat de forma manual, arrabassant les plantes invasores amb l’ajuda de diferents eines.

3.4.5. Reg i instal·lacions

3.4.5.1. Instal·lacions i maquinària

3.4.5.1.1. Programador de reg

Aquest programador és de la casa Irritec (figura 3-6). Està compost per multitud de plaques electròniques que controlen les entrades i sortides de les ordres desitjades mitjançant relés.


45

Figura 3-6: Imatge del programador de reg.

Per a cada cultiu es fa un programa diferent on es marquen els diferents paràmetres, com el pH, la conductivitat, les hores de reg, les freqüències de reg i les prioritats de reg segons cultiu.

3.4.5.1.2. Motor de reg

Per a la realització dels recs es disposa de 6 motors de pressió, 2 de 15 cv, 2 de 20 cv i 2 de 23 cv (Figura 3-7), els quals s’utilitzaran en funció de la superfície de cada parcel·la. Es disposa de 2 motors de cada per si un d’ells es romp automàticament es pugui engegar el seu homòleg. El motor que s’utilitza per a regar l’assaig es el de 7 cv. La finca està dotada d’un pou de 80 m de profunditat del qual se’n poden treure fins a 45.000 litres/hora. La motobomba d’extracció d’aigua consumeix 25 kw/hora.


46

Figura 3-7: Motors de reg utilitzats.

3.4.5.1.3. Dipòsits per a solucions nutritives.

Es varen col·locar tres dipòsits. Dins un d’ells hi havia els quelats i el adobs càlcics i dins un altre, la potassa i l’àcid fosfòric. En el tercer dipòsit hi havia l’àcid nítric al 10% que ens va servir per a regular el pH. Dins cada un dels dipòsits hi ha una canonada amb sortida d’aire que serveix per dissoldre els adobs. Per a una correcta dissolució aquest bufador d’aire es posa en marxa 30 segons cada 5 minuts.

3.4.5.1.4. Safareig.

L’aigua que treu la bomba submergida s’emmagatzema dins un safareig amb capacitat per emmagatzemar 500 m³ d’aigua.

3.4.5.1.5. Degotadors.

Cada planta disposava de dos degotadors autoregulats marca Supertif d’un cabal de 4 litres/h cadascun a una distància de 40 cm. Aquests degotadors proporcionen un flux d’aigua uniforme, independent de la pressió d'entrada de l'aigua o de les condicions topogràfiques. Els degotadors estan equipats amb un dispositiu antidrenatge integral que evita el drenatge de l'aigua del sistema després de tallar el subministrament d'aigua. La pressió de tancament és de 0,2 atm. i la pressió d'obertura de 0,4 atm.


47

3.4.5.2. Programa de reg

El programa de reg d’un cultiu es du a terme amb un programador digital que s’encarrega d’executar les ordres que li hem donat, en el nostre cas el programa de reg escollit per al cultiu de meló fou el següent:

1. Durant el primer mes i mig es regà el terreny 3 h/set. (dilluns, dimecres i dissabte), el que suposa uns 3,43 l/plant./dia o 2,14 l/m²/dia.

2. A partir del mes i mig es començà a regar 1 h/dia, el que suposa 8 l/plant./dia o 5 l/m²/dia.

Les necessitats hídriques dels cultius depenen de diversos factors (sòl, temperatura, radiació solar, humitat, pendent, tipus de reg, exposició al vent, etc.) i valorar tots aquests aspectes en cada parcel·la concreta d’una explotació a l’aire lliure resulta complicat. Per això, per determinar les necessitats hídriques d’un cultiu concret s’utilitzen valors estàndard per a cada cultiu, (Kc), que són el resultat de l’experimentació en aquest camp i que donen com a resultat valors aproximats de les necessitats hídriques del cultiu (Junta de Andalucía 1999). Aquests valors estàndard poden ser diferents en funció de la zona de cultiu i de les varietats utilitzades. En qualsevol cas, per aquest estudi hem utilitzat un Kc del meló elaborat per la Junta de Andalucía per la seva proximitat geogràfica i climàtica. Aquests valors de Kc, que poden canviar en funció de l’estat fenològic de la planta, estan relacionats amb el valor d’evapotranspiració potencial (EVTo), la fórmula és la següent:

EVT del cultiu = EVT potencial × Kc del meló

A l’Annex II es pot veure com s’han calculat les necessitats hídriques teòriques segons l’evapotranspiració potencial i la del cultiu i l’estrès hídric resultant que ha patit el cultiu. A la Figura 3-8 següent podem veure les dades diàries d’aportacions d’aigua del cultiu i d’evapotranspiració. Les dades d’estrès hídric no tenen en compte la capacitat de camp del sòl que fa que en la realitat la planta no sofreixi cap dèficit hídric en els primers estadis del cultiu ja que agafa l’aigua que necessita de la que queda emmagatzemada pel sòl.


48

0

5

10

15

20

25

10/05/2

011

20/05/2

011

30/05/2

011

09/06/2

011

19/06/2

011

29/06/2

011

09/07/2

011

19/07/2

011

29/07/2

011

08/08/2

011

18/08/2

011

(mm

)

EVT de l me l ó Pre ci p i ta ci ons + re g Es trè s h ídri c

Figura 3-8. Reg, precipitacions, evapotranspiració i estrès hídric.

3.4.5.3. Descripció i anàlisi de l’aigua de reg

La interpretació dels resultats es presenta en la taula 3-7. L’aigua es pot considerar de bona qualitat per al consum agrícola no obstant destaca l’alta presència de nitrats (198mg/l) i la salinitat lleugerament elevada.


49

Taula 3-7: Interpretació dels paràmetres analitzats a l’aigua de reg.

Paràmetre analitzat Resultat Interpretació del valor

PH 7,49 NORMAL Conductivitat elèctrica (MS/cm, 25ºC) 1,478

Salinitat(segons Normes Riverside) SALINITAT ALTA

Salinitat (segons la FAO) SALINITAT LLEUGERA

Contingut total de sals (g/l) 0,95 NORMAL

Clorurs (mg/l) 205,00 POT PRODUIR DANYS

Bicarbonats (mg/l) 412,00 NORMAL

Nitrats (mg/l) 198,00 ALT

Sulfat (mg/l) 62,00 NORMAL

Sodi (mg/l) 109,00 NORMAL

Calci (mg/l) 129,00 NORMAL

Magnesi (mg/l) 39,00 NORMAL

Fòsfor (mg/l) 0,08

Bor (mg/l) 0,60 NORMAL

Potassi (mg/l) 6,00 ALT

Càlcul del Ras 2,16 NORMAL

Risc d’alcalinització del sòl (Normes Riverside) BAIX

Duresa (graus hidrotimètrics francesos) 48,32 DURA

Interpretació dels resultats anteriors: Contingut en sals totals (CTS). El CTS de l’aigua és adequat per a l’ús agrícola. S’expressa en g/l i, generalment, no s’ha de superar el valor d’1 g/l. Aquest valor s’obté multiplicant el valor de la conductivitat elèctrica (CE) per 0,64 obtindrem els grams de sals per litre d’aigua. Relació d’Absorció de Sodi (Ras) Els cations s’expressen en meq/l i no s’ha de superar un valor de 15. El poder alcalinitzant augmenta a mesura que augmenta aquest valor. El resultat de la RAS indica que l’aigua és apte. Carbonat Sòdic Residual (CRS)

Carbonat Sòdic Residual (CSR) = ([CO32-

] + [CO2H-]) – ([Ca

2+] + [Mg

2+]) = 6,7 - 4,15 – 4,7 = -2,15 meq/l

• Segons els graus hidromètrics francesos aquesta aigua és dura.

• Segons les Normes Riverside aquesta aigua és de bona qualitat i apta per al reg.

• Segons el CSR, la nostra aigua es pot classificar com a recomanable, ja que CSR (-2,15meq/l) < 1,25 meq/l.


50

• Segons el coeficient salí d’Scott (K=9,99) aquesta aigua es pot usar normalment si hi ha un bon drenatge. Si no és així s’ha d’usar amb precaució.

• El risc d’obstrucció segons el valor IL (Índex de Langelier) seria: mitjà - alt. Tot i que l’índex indica un alt nivell, el risc d’obstrucció es farà zero ja que es mantindrà el pH de l’aigua constantment amb àcid nítric i fosfòric a un valor de 5,5. .

3.4.7. Recol·lecció

La recol·lecció del meló es féu manualment. El personal de l’explotació va realitzar 3 recol·leccions (els dies 2, 12 i 19 d’agost) separades per uns 7-9 dies cadascuna. Un cop recol·lectats els melons es pesaren i s’amidaren, els que no s’utilitzaren per a l’estudi es posaren en el mercat amb la resta de producció de l’explotació.

3.4.8. Conservació

L’estudi de conservació s’ha basat en guardar 4 exemplars de cada cultivar, excepte 93150 i Komkal que no es van poder trobar exemplars en bon estat en el moment de fer la tria. Els melons es guardaren en lloc fresc, en absència de llum, a temperatura ambient. Cada mes es pesaren amb una balança de precisió 0,001 kg i es revisaren, els que no estaven en un estat òptim o havien perdut més d’un 5% del seu pes inicial s’anaren descartant.

3.5. Paràmetres morfològics del fruit

3.5.1. Pes

S’han utilitzat dos tipus de balances digitals diferents, una per al treball de camp tipus romana i una precisió de 0,001 kg, i una altra per a les tasques dins del laboratori, també amb una precisió de 0,001 kg.

3.5.2. Longitud

La longitud dels melons s’ha mesurat amb un metre. Se considera la llargària del fruit a partir del punt d’inserció a la cicatriu de l’estil. La precisió del mesurador és de mil·límetres. S’expressa en centímetres.


51

3.5.3. Diàmetre

El diàmetre equatorial del meló s’ha mesurat a la zona de màxima amplada del meló. S’expressa en centímetres. La precisió del calibrador és de 0,1 cm.

Figura 3-9. Longitud i diàmetre equatorial.

3.5.4. Coeficient de forma dels fruits

Per determinar la forma del meló es fa la relació entre la seva llargària i el seu diàmetre. Aquest relació dóna com a resultat un nombre que ens indica la forma del fruit, si és més allargat o si és més arrodonit. Un coeficient amb valors propers al valor 1 es tracta de melons arrodonits, semblants a l’esferoide oblat. Si obtenim un coeficient molt inferior a 1 es tracta d’un meló proper a la forma el·líptica i, per tant, més allargat (esferoide prolat).

3.5.5. Gruix de la polpa

El gruix de la polpa s’ha mesurat en tres llocs: el gruix peduncular, el gruix mig i el gruix estilar. Per poder du a terme aquestes mesures es fa un tall longitudinal al meló de tal manera que queda dividit en dues parts iguals. Aleshores es realitzen les tres mesures a l’endocarpi. El calibrador té un precisió de mil·límetres. El resultat s’expressa en centímetres. Gruix estilar (Gr. E): la mesura es realitza a 4 cm de la cicatriu de l’estil. Gruix mig (Gr. M): la mesura es realitza a la zona equidistant entre els dos extrems del meló.


52

Gruix peduncular (Gr. P): la mesura es realitza a 4 cm de la inserció del peduncle.

Figura 3-10. Mesures del gruix de la polpa.

3.5.6. Volum

El volum es va calcular com si es tractés d’un esferoide prolat, com s’ha comprovat en l’apartat anterior aquesta és la forma més habitual en aquesta varietat de meló. El càlcul d’aquest paràmetre parteix de la base que el meló que analitzam és un esferoide regular, resultat de la revolució d’un el·lipsoide amb eixos regulars. Per conveni, s’estableix que l’eix de simetria es denomina c i es situa a l’eix de coordenades cartesianes z. L’eix perpendicular al de simetria s’anomena a. Si a < c (el que significa que l’eix de simetria és major), es tracta d’un esferoide prolat (allargat). El volum d’un esferoide és:


53

Figura 3-11. Esferoide prolat.

3.6. Paràmetres de qualitat

3.6.1. Duresa

A la figura 3-12 es pot observar el duròmetre digital model HPE-II Fff, amb penetrador cilíndric de 0,25 cm² (BAREISS. Alemanya) amb què es mesurà la duresa. Es va obtenir prenent dues mesures a la regió mitja de cadascun dels fruits estudiats, amb 16 mesures per cultivar. Els resultats foren expressat en unitats de duresa SHORES.

Figura 3-12. Duròmetre digital.


54

3.6.2. Contingut en sòlids solubles totals (°Brix)

Per aquest estudi s’han mesurat els graus Brix en Gota directa i en polpa liquada. Per du a terme aquestes mesures s’ha utilitzat un refractòmetre com el de la Figura 3-13.

Figura 3-13: Refractòmetre utilitzat per mesurar la dolçor del fruit.

3.6.3. pH

Per a determinar el pH s’utilitzà un pH-metre (Figura 3-14) model pH-Meter Basic 20+ (CRISON Instrument SA, Espanya). Les mostres provenien dels melons liquats anteriorment. Al principi de cada mesura el pH-metre es va calibrar a la regió àcida amb un buffer de 4,01 i un de 7,01.

3.6.3. Acidesa

L’acidesa total s’obtingué a partir de 20 ml de mostra, mitjançant una valoració amb NaOH 0,1N fins a arribar a un pH de 8,1. Els resultats s’expressaren en grams d’àcid cítric/100 ml. A la Figura 3-14 es pot observar el lector digital i la sonda de pH i la pipeta amb l’ NaOH necessaris per a mesurar l’acidesa. Per a mesurar l’acidesa s’utilitzen els mateixos instruments que per a mesura el pH.


55

Figura 3-14: Equip per valorar l’acidesa i el pH.

Resultats i discussió

56


57

4. Resultats i discussió

Per aquest assaig s’han estudiat un total de 501 melons de les diferents cultivars, 314 d’ells eren de producció comercial i 187 producció rebuig. Les collites s’han analitzat per separat i de forma conjunta, d’aquesta manera s’ha pogut determinar el comportament de les diferents cultivars al llarg de tot el procés de recol·lecció i les diferències que poden existir entre elles en funció del moment de la collita.

4.1. Producció

4.1.1. Producció total

A la Taula 4-1 tenim els resultats de les produccions totals de les 10 cultivars estudiades. Les cultivars amb valors més alts de producció total són Quixote, 6,15 kg/m², Valverde, 5,50 kg/m², i Paladar, amb 4,92 kg/m². La producció de la cultivar Local ha estat la més baixa, amb 1,84 kg/m². Pel que fa al pes mig dels fruits comercials Quixote presenta els valors més alts, 4,73 kg, seguit de Valverde, 4,20 kg, Komkal, 3,46 kg, i de 93148, 3,51 kg. Segons les dades dels diferents paràmetres de producció analitzats Valverde apareix com la cultivar que dóna millors resultats conjunts en producció, producció comercial, PMFC i producció de rebuig. Altres cultivars interessants podrien ser Quixote i Paladar.

Taula 4-1: Producció total de les cultivars.

Cultivar Producció

(kg/m²)

Producció comercial

(kg/m²)

PMFC (kg)

Producció rebuig (kg/m²)

Quixote 6,15a 4,22ab 4,73a 1,92ab

Valverde 5,50a 4,70a 4,20ab 0,79c

Paladar 4,92ab 4,06ab 2,97bcd 0,86c

Komkal 3,80bc 1,72cd 3,46abc 2,08a

Hidalgo 3,78bc 3,05bc 2,54cd 0,74c

Hispano 3,44c 2,31cd 3,21bcd 1,13bc

93150 3,35c 2,43c 3,35bcd 0,91c

Hispalis 3,24c 2,28cd 3,01bcd 0,95c

93148 3,18cd 2,55c 3,51abc 0,64c

Local 1,84d 0,94d 2,12d 0,90c

95% 95% 95% 95%

Test LSD. Diferents lletres indiquen diferències significatives (p<0,05).

Pel que fa a la producció en unitats de les diferents cultivars Paladar apareix com la més productiva de totes amb 1,79 u/m², en segon lloc tenim Quixote i Hidalgo. En els darrers llocs trobam 93148 i Local.


58

En producció comercial Paladar torna aparèixer com la més productiva, 1,35 u./m², seguida de Hidalgo, 1,17 u./m², i Valverde, 1,11u./m². En producció no comercial Komkal és la que mostra uns valors més negatius amb 0,86 unitats/m². En segon lloc trobam Quixote, 0,65 u./m², i en tercer lloc Local, 0,57 u./m². Valverde apareix com la cultivar amb menor producció no comercial.

Taula 4-2: Producció total per unitats.

Cultivar Producció

(unitats/m²) Producció comercial

(unitats/m²) Producció no comercial

(unitats/m²)

Quixote 1,59ab 0,93bcd 0,65ab

Valverde 1,43bc 1,11abc 0,31c

Paladar 1,79a 1,35a 0,44bc

Komkal 1,31bcd 0,44e 0,86a

Hidalgo 1,59ab 1,17ab 0,41bc

Hispano 1,22cd 0,73de 0,49bc

93150 1,23cd 0,73de 0,50bc

Hispalis 1,22cd 0,75cde 0,47bc

93148 1,06d 0,72de 0,33bc

Local 1,02d 0,45e 0,57abc

95% 95% n.s.


4.1.2. Produccions de les cultivars per collites

En aquest estudi es realitzaren tres collites diferents, amb diferències de 7-9 dies entre elles, tal i com es fa habitualment a l’explotació. La collita de melons requereix de cert personal qualificat atès que les diferències entre un meló madur i un que encara no ho és, són molt petites. El color de la pell dels fruits, que passa de verd a verd fosc amb lleugeres tonalitats marrons, i les diferències en la turgència, són els principals indicadors de que el fruit està apunt per a la recol·lecció. Com podem veure a la Taula 4-3 a la primera collita (2/08/2011) la cultivar amb una major producció fou la Valverde, amb 4,6 kg/m², seguida de Quixote, 3,85 kg/m², en tercer lloc trobam la cultivar Paladar, 2,81 kg/m², i Komkal, 2,54 kg/m². Les cultivars Local, 0,10 kg/m², i Hidalgo, 0,16 kg/m², encara no havien pràcticament entrat en producció. La producció de rebuig és en tots els casos força baixa en part degut a que les primeres flors sempre han demostrat ser les que donen lloc a fruits més sans i de majors dimensions. A més, la planta està en un moment en que les diferents plagues i malalties que l’afecten encara no s’han desenvolupat lo suficient per donar lloc a problemes en aquest sentit.


59

La 93150 és la cultivar amb un pes mig del fruit comercial major, 5,63 kg. Local és la cultivar amb el PMFC més baix en la 1a collita. Les cultivars amb una major producció de rebuig són Quixote i Komkal.

Taula 4-3: Producció de les cultivars: 1a collita (2/08/2011).

Cultivar Producció

(kg/m²)


(kg/m²)

PMFC (kg)


Quixote 3,85ab 2,73ab 4,85ab 1,11a

Valverde 4,60a 4,19a 4,74ab 0,41abc

Paladar 2,81bc 2,51b 4,18abc 0,29bc

Komkal 2,54bc 1,53bcd 4,16abc 1,00ab

Hidalgo 0,16d 0,16d 3,16bc 0,00c

Hispano 1,24cd 0,85cd 4,98ab 0,38abc

93150 1,41cd 1,41bcd 5,63a 0,00c

Hispalis 1,30cd 1,30bcd 5,31ab 0,00c

93148 1,73cd 1,73bc 4,25abc 0,00c

Local 0,10d 0,10d 2,53c 0,00c

95% 95% n.s. 95%


A la Taula 4-4 es mostren les dades de les produccions durant la segona collita (12/08/2011). Hispalis, 1,38 kg/m², i Quixote, 1,16 kg/m², són les cultivars amb una major producció. Komkal, 0,41 kg/m², Valverde, 0,47 kg/m², i 93148, 0,52 kg/m², les que presenten un valors de producció més baixos. El pes del fruit (PMFC) disminueix considerablement respecte de la primera collita en totes les cultivars i la producció comercial només augmenta en el cas de Local i de Hidalgo, les dues cultivars amb un comportament més tardà.


Cultivar Producció

(kg/m²)


(kg/m²)

PMFC (kg)


Quixote 1,16a 0,64abcd 2,04ab 0,52a Valverde 0,47b 0,35cde 1,89ab 0,13ab

Paladar 0,96ab 0,71abc 1,96ab 0,24ab

Komkal 0,41b 0,05e 1,96ab 0,36ab

Hidalgo 0,90ab 0,90a 1,89ab 0,00b

Hispano 0,86ab 0,60abcd 2,18a 0,25ab

93150 0,84ab 0,63abcd 2,12ab 0,21ab

Hispalis 1,38a 0,78ab 2,01ab 0,59a

93148 0,52b 0,25de 1,88b 0,26ab

Local 0,91ab 0,41bcde 1,79b 0,50a

n.s. 95% n.s. n.s.



60

La tercera collita (Taula 4-5) mostra clarament el comportament tardà de la cultivar Hidalgo, amb valors de producció totals majors que qualsevol altra cultivar, 2,72 kg/m². El pes mig del fruit augmenta lleugerament respecte de la segona collita tot i que queda força lluny de la primera collita.


Cultivar Producció

(kg/m²)


(kg/m²)

PMFC (kg)


Quixote 0,35c 0,05b 2,16 0,29

Valverde 0,34c 0,17b 3,25 0,17

Paladar 1,01bc 0,84b 2,17 0,17

Komkal 0,57bc 0,13b 2,47 0,44

Hidalgo 2,72a 1,98a 2,83 0,74

Hispano 1,34b 0,85b 3,13 0,49

93150 1,08bc 0,39b 2,01 0,69

Hispalis 0,55bc 0,19b 1,70 0,35

93148 0,93bc 0,56b 2,72 0,37

Local 0,92bc 0,52b 2,03 0,40

95% 95% n.s. n.s.


4.3.2. Producció no comercial

El percentatge de producció no comercial d’un cultiu té repercussions econòmiques importants per als productors. A més, actualment, els requisits que exigeixen els comercialitzadors quant a aspecte i presentació són molt elevats i la mínima fisiopatia o deformitat pot suposar que un meló sigui classificat com a de rebuig. La producció no comercial ha estat molt elevada en algunes cultivars la qual cosa demostra diferències importants entre les cultivars en aquest aspecte. Com podem veure a la Figura 4-1, les cultivars amb més producció no comercial són Komkal (53,2%) i Local (39,1%). Les cultivars amb una producció de rebuig propera a la mitjana són Quixote, Hispano, Hispalis, Paladar i 93150, mentre que per davall de la mitjana trobam Valverde (14,5%), amb els millors resultats de totes les cultivars estudiades, 93148 i Hidalgo.


61

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

93148 93150 Hidalgo Hispalis Hispano Komkal Local Paladar Quixote Valverde

Figura 4-1. Percentatge de rebuig per cultivars. Mitjanes ± desviació estàndard.

L’estudi de les diferents fisiopaties que han afectat a cadascun dels melons de les cultivars estudiades ens dóna una informació addicional del que ha succeït durant el cultiu. Les diferències en les resistències a malalties i fisiopaties de les cultivars són cabdals en els valors de producció de rebuig assolits. Un fet que cal esmentar respecte de l’estudi en la producció de rebuig és que el cultiu va sofrir un atac d’oïdi de certa intensitat i això va debilitar algunes plantes i va condicionar l’aparició de determinades fisiopaties com el planxat. En aquest sentit, esmentar que, com podem veure a la Figura 4-2 el planxat ha estat la fisiopatia més comuna amb una gran presència en els melons de rebuig de totes les cultivars. Les cultivars que mostren un percentatge més elevat de problemes de planxat dins del conjunt de fisiopaties són Paladar, Local, 93148, 93150 i Hispalis. En problemes de deformitats o mida reduïda destaquen Hidalgo, 93150 i Local. En podridures destaca sobretot la cultivar Quixote. En clivellat destaquen Valverde i Hispalis. Aquesta fisiopatia s’associa en aquest cas a determinat maneig del reg i de la fertirrigació, que un cop corregit, pot evitar-se fàcilment.

Mitjana cultivars


62

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

93148 93150 Hidalgo Hispalis Hispano Komkal Local Paladar Quixote Valverde

Deforme Podrit Clivellat planxat

Figura 4-2. Percentatge de rebuig per fisiopaties segons les diferents cultivars (kg).

4.3.3. Precocitat

Com ja es podia intuir en l’apartat dedicat a producció per collites, les diferents cultivars han entrat en producció en diferents moments mostrant diferències de volum en les produccions de la 1ª, la 2ª i la 3ª collita. Les varietats més precoces habitualment tenen un major interès pels productors atès que amb elles poden aconseguir un millor preu per la collita en el mercat. Per tant, la precocitat es considera un atribut positiu en la selecció varietal. A la Taula 4-3 podem veure com les cultivars més primerenques són Komkal, amb un 93,4% de la producció en la primera collita i Valverde, amb un 81,2%. Per altra banda, com la cultivar més tardana tenim la Hidalgo, amb un 75,8% de la producció en la 3ª collita. Hispano seria la cultivar més equilibrada, amb produccions molt semblants durant les tres collites.


63

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

93148 93150 Hidalgo Hispal i s Hispa no Komkal Local Pala da r Quixote Valverde

02-ago 12-ago 19-ago

Figura 4-3. Percentatge de producció per collites segons cultivars.

4.2. Característiques morfològiques.

4.1.2. Pes, llargària i diàmetre.

Les dimensions del fruit i la seva homogeneïtat són importants alhora de la comercialització ja que és un dels principals criteris en l’elecció dels consumidors (Escribano, 2010). Melons massa petits o massa grans tenen dificultats en el mercat atès que no resulten atractius pels consumidors. Un altre factor important per a la comercialització dels fruits en els lineals de venda actualment és que el producte sigui el més uniforme possible, la qual cosa confereix un aspecte més atractiu i saludable al conjunt de producte exposat. En aquest estudi es mesuraren les dimensions dels melons produïts (Taula 4-6). La cultivar que obtingué un valor més alt en llargària fou 93150 i el valor més baix fou per Local. Pel que fa al diàmetre equatorial Valverde, amb 18,33 cm, fou el que obtingué un major diàmetre.


64

Taula 4-6: Dimensions del fruit per cultivars.

Cultivar Llargària (cm) Diàmetre

equatorial (cm)

Hispalis 30,94ab 17,67ab Quixote 29,04abc 17,36abc

Paladar 28,36bc 16,01cd

Local 25,52d 15,59d

Hidalgo 28,58bc 16,86bcd

Hispano 28,97bc 18,09ab

93150 31,70a 18,06ab

93148 31,05ab 16,06cd

Valverde 29,87abc 18,33a

Komkal 27,62cd 17,06abc

95% 95%


Les dimensions del fruit més interessants a nivell comercial en meló Calapoter són les que oscil·len entre els 3 kg i els 5 kg. En aquest sentit, la cultivar amb major percentatge d’exemplars en aquest interval són la Komkal, amb un 61,0% de la producció total, i la Valverde, amb un 44,3%. La cultivar Local és la que mostra uns resultats més desfavorables, amb 0,0% dels exemplars en aquest interval. A continuació es presenta la taula amb tots els valors per cultivars:

Taula 4-7: Distribució dels fruit per pes de les cultivars.

Cultivar Melons <3kg

(%kg) Melons entre 3kg i 5kg

(%kg) Melons >5kg

(%kg)

Hispalis 53,3% 35,3% 11,3%bc Quixote 41,6% 30,3% 28,3%ab

Paladar 66,3% 27,0% 6,6%c

Local 100,0% 0,0% 0,0%c

Hidalgo 69,0% 31,0% 0,0%c

Hispano 51,6% 33,6% 15,3%bc

93150 60,3% 23,3% 16,3%bc

93148 49,3% 32,3% 18,0%bc

Valverde 18,3% 44,3% 37,3%a

Komkal 39,0% 61,0% 0,0%c

n.s. n.s. 95%


4.1.3. Volum

La mitjana de volum dels melons estudiat està en els 9,03 litres, la qual cosa indica que la varietat de meló Calapoter és un meló de grans dimensions.


65

Les cultivars 93150 (9,55 l), Hispalis (8,88 l) i Valverde (8,58 l) serien les cultivars més voluminoses. Local (5,46 l), Paladar (6,76 l) i Komkal (6,81 l), les de menys volum. La resta de cultivars estarien al voltant de la mitjana. A la taula següent podem observar el volum per cultivars i el valor mig de tots els melons mesurats:

0

2

4

6

8

10

12

93148 93150 Hida lgo Hispalis Hispano Komkal Local Pa ladar Quixote Va lverde

Figura 4-4. Volum mig dels melons segons cultivars. Mitjanes ± desviació estàndard.

4.1.4. Coeficient de forma

El coeficient de forma és la relació que s’estableix entre la llargària del meló i el seu diàmetre equatorial, com més s’aproxima el resultat al valor 1 indica una major similitud entre els dos paràmetres i, per tant, una forma més arrodonida del fruit. La forma del fruit és un paràmetre molt important des del punt de vista del consumidor atès que aquest cerca unes formes característiques depenent de la varietat de meló. Així, en el cas dels Galia o Cantalupo el meló ha de ser arrodonit mentre que en melons Calapoter la forma del meló ha de ser ovalada, però no massa allargada (Escribano, 2010). Així els fruits més arrodonits en ordre descendent són Hispano, Komkal, Valverde, Quixote, Local i Hidalgo mentre que els fruits més allargats són 93148, Hispalis, 93150 i Paladar. En qualsevol cas, totes les cultivars es troben dins l’interval del que consideram meló ovalat.

mitjana cultivars


66

0,50

0,52

0,54

0,56

0,58

0,60

0,62

0,64

Hispano Komkal Valverde Quixote Local Hidalgo Paladar 93150 Hispalis 93148

Figura 4-5. Coeficient de forma dels melons segons cultivars.

4.1.5. Duresa de la polpa

La duresa de la polpa és un atribut molt rellevant (Martín Fernández, 2010) en els melons atès que una major duresa indica una major vida postcollita (Escribano, 2010). Aquesta major duresa també millora les possibilitats de comercialització del producte ja que implica una millor aptitud per a 4a gamma trossejat, per al transport fins a mercats llunyans i/o per guardar sencer en cambra frigorífica per posar-lo a la venda mesos més tard. Com podem veure a la Taula 4-8, el cultivar Hidalgo amb 4,93 shores de duresa és el meló que presenta un valors més elevats. En segon lloc tenim la cultivar Quixote, amb 4,16 shores. La cultivar amb un menor valor de duresa en polpa és la 93150 amb 1,97 shores.

Melons més

arrodonits

Melons més

allargats


67

Taula 4-8: Duresa de la polpa segons cultivars.

Cultivar Duresa de la polpa

(shores)

Hidalgo 4,93a Quixote 4,16ab

Valverde 3,21bc

Local 2,91cd

Komkal 2,85cd

Hispalis 2,83cd

Paladar 2,72cd

Hispano 2,53cd

93148 2,05cd

93150 1,97d

95%


4.1.6. Gruix de la polpa

Les mesures de gruix no mostren diferències estadístiques significatives entre les diferents cultivars (Taula 4-9). En qualsevol cas, en la mesura del gruix mig de la polpa podem observar com la cultivar amb un valor major és Hispalis. En un segon grup trobam Hidalgo, Hispano, 93150 i 93148. Les mesures de gruix estilar mostren lleugeres diferències amb les mesures del gruix mig de la polpa. Hispalis segueix essent la cultivar més gruixuda, en aquest cas seguida de 93148, Quixote, Hidalgo i 93150. La cultivar amb un major gruix peduncular és Hidalgo, seguida de 93150, Hispalis i Quixote.


68

Taula 4-9: Gruix de la polpa segons cultivars.

Cultivar Gruix mig

(mm) Gruix estilar

(mm) Gruix peduncular

(mm)

Hispalis 57,9 50,1 54,1a Hidalgo 55,7 46,3 55,44a

Hispano 55,6 45,6 52,5a

93150 55,5 46,2 54,4a

93148 55,4 46,6 52,3a

Quixote 52,7 46,4 53,0a

Komkal 52,6 44,4 49,3a

Paladar 52,2 44,3 50,8a

Local 51,9 44,3 49,5a

Valverde 51,7 45,0 52,5a

n.s. n.s. n.s.


4.3. Paràmetres de qualitat del fruit

4.2.1. pH

S’han observat diferències estadístiques significatives (Taula 4-10) entre un primer grup format per 93150 (6,10) i Paladar (6,06), un segon format per Hispano, Quixote i Hispalis, un tercer grup format per 93148, i un quart grup que inclou Komkal, Hidalgo, Local i Valverde (5,68).

Taula 4-10: pH segons cultivars.

Cultivar pH

93150 6,10a

Paladar 6,06a

Hispano 5,96ab

Quixote 5,93ab

Hispalis 5,93ab

93148 5,92abc

Komkal 5,80bc

Hidalgo 5,75bc

Local 5,69bc

Valverde 5,68c

95%



69

4.2.2. Acidesa

S’han detectat diferències estadístiques significatives entre diferents cultivars. La cultivar que presenta una major acidesa és Hidalgo, en segon lloc trobam Valverde i en tercer lloc la cultivar Local, Quixote i Hispalis. Les cultivars amb una menor acidesa són 93150 en primer lloc i Paladar, Komkal i 93148 en segon lloc. A continuació, espresenta la taula amb totes les dades dels cultivars:

Taula 4-11: Acidesa de les diferents cultivars.

Cultivar Acidesa

Hidalgo 2,86a Valverde 2,29b

Local 2,20bc

Quixote 2,16bc

Hispalis 2,09bc

Hispano 1,81bcd

93148 1,79cd

Komkal 1,78cd

Paladar 1,75cd

93150 1,62d

95%


4.2.3. Contingut en Sòlids Solubles Totals (SST).

La concentració de sucres en els fruits és un aspecte fonamental de la qualitat sensorial del fruit (Yamaguchi et al 1977). En el càlcul realitzat per determinar els graus Brix en gota directa trobam diferències estadístiques significatives. Els que mostren un major contingut en sòlids solubles en gota directa (Taula 4-12) són Quixote, Hidalgo, Paladar, 93148, Hispalis i Hispano. Amb el valor més baix trobam Komkal. En gota de polpa liquada tenim a Quixote, Hidalgo i Paladar amb els valors més alts mentre que Komkal torna apresentar el menor contingut en sòlids solubles.


70

Taula 4-12. Sòlids Solubles Totals de les diferents cultivars.

Cultivar Graus Brix

(gota directa) Graus Brix

(gota liquat)

Quixote 14,20a 12,74a Hidalgo 13,44ab 12,82a

Paladar 13,25ab 12,95a

93148 12,85ab 12,12ab

Hispalis 12,75ab 12,04ab

Hispano 11,90abc 10,92abc

93150 11,80bc 11,70ab

Valverde 11,77bc 11,30ab

Local 10,46cd 10,26bc

Komkal 9,22d 8,57c

95% 95%


4.3. Altres paràmetres

4.3.1. Conservació

La conservació de les cultivars de meló és un dels aspectes que més es tenen en compte a l’hora d’escollir una varietat, sobretot en les produccions destinades a l’exportació. De les cultivars estudiades, amb dues d’elles no es varen fer estudis de conservació degut als pocs exemplars en bon estat de que es disposà. Les cultivars 93150 i Komkal no tenien a la darrera collita exemplars suficients en bon estat que permetessin aquesta anàlisi. Pel que es desprèn de l’experiment realitzat (Figura 4-6), existeix una gran variabilitat tant dins de la mateixa cultivar com entre diferents cultivars. No obstant, els resultats observats coincideixen força amb les informacions donades pels experts i les cases comercials. Els melons amb una major aptitud per a la conservació foren Hidalgo, 97,5 dies, 93148 (95 dies), Local (95 dies) i Paladar (88,75 dies). Les varietats Valverde i Hispalis presentaren sobretot problemes de pèrdua de pes (>5% del pes inicial) durant el període de conservació tot i que el seu aspecte seguí essent adequat. Les cultivars Hispano, 61,75 dies, i Don Quixote, 53,25, presentaren els fruits amb podridures i falta de fermesa. En el cas de l’Hispano la casa comercial (Nunhems) ja ens havia avisat que era un meló per collir i menjar, que no tolerava molts dies de conservació.


71

A la Figura 4-6 s’observen les diferències i el valor mig de totes les cultivars:

0

20

40

60

80

100

120

140

93148 Hidalgo Hispalis Hispano Local Paladar Quixote Valverde

die

s

de c

on

serv

ació

Figura 4-6. Conservació de les diferents cultivars. Mitjanes ± desviació estàndard.

4.4. Descripció cultivars

El comportament fisiològic de les diferents varietats o cultivars depèn de la genètica de la planta, del maneig del cultiu i del medi en què es cultivi. Com no podria ser d’altra manera, les cases comercials que es dediquen a la venda d’aquestes cultivars les descriuen de la manera més beneficiosa possible pels seus interessos ressaltant els atributs positius. Així mateix, les varietats comercials en fase d’estudi han estat cultivades en condicions òptimes per un personal amb un gran coneixement de les seves necessitats. Aquestes condicions no són sempre les que trobam en la producció agrícola convencional i, per aquest motiu, hi ha certa divergència entre la descripció comercial i la realitat. Sense menystenir les descripcions comercials, que segueixen uns protocols estipulats estrictes, i abans d’entrar en l’anàlisi pròpia d’aquest estudi, hem cregut necessari fer una breu descripció del comportament observat en cadascun dels cultivars en relació a un maneig, un tipus de sòl i una aigua de reg concrets com els que ens ocupa. Breu descripció del comportament observat en les diferents cultivars en estudi:

1. Komkal (Fitó): escorça de color verd/verd fosc. Fruit en forma oval allargada. Escripturat molt lleuger. Baixa producció comercial. Molt poc resistent a oïdi.

mitjana cultivars


72

Varietat tardana amb presència de molts fruits no comercials (planxats, podrits i clivellats). Poca vigorositat, sense presència de segones flors. Alta precocitat. Fruits molt poc dolços.

Figura 4-7. Cultivar Komkal.

2. Don Quixote (Sakata Seed Iberica S.L.): forma oval. Escripturat mig. Color verd.

Alta producció comercial. Fruits grans i dolços. Sensible a oïdi. Vigorositat mitjana. Alta precocitat. Vida curta en postcollita. Duresa de la polpa elevada.

Figura 4-7. Cultivar Don Quixote.

3. Paladar (Hort Seed Mediterranea): color verd/verd clar. Sense escripturat o

escripturat molt lleuger. Forma del fruit entre el·líptica i oval. Producció comercial elevada. Fruits grans i dolços. Carn poc dura. Vigorositat mitjana. L’oïdi dóna molts problemes al cultivar. Vida postcollita mitjana però amb forta tendència a l’aiguardentejat.

Figura 4-8. Cultivar Paladar.


73

4. Valverde (Clause): color verd fosc. Forma oval. Producció comercial elevada i primerenca. Mitjanament resistent a oïdi. Fruits grossos i escripturats. Vigorositat elevada. Alt nivell de sucres (°Brix). Vida postcollita mitjana.

Figura 4-9. Cultivar Valverde.

5. 93148 (Hort Seed Mediterranea): color verd clar. Fruit de forma ovalada

allargada i de mida mitjana. Producció comercial mitjana. Escripturat mig i de gruix baix (fi). Vigorositat mitjana. Poc resistent a oïdi. Alt nivell de sucres (°Brix).

Figura 4-10. Cultivar 93148.

6. 93150 (Hort Seed Mediterranea): color verd mig. Producció comercial mitjana.

Fruit de forma oval el·líptica i de mida mitjana. Escripturat lleuger-mig i fi. Poca resistència a oïdi, menys que la cultivar 93148. Vigorositat mitjana. Alt nivell de sucres (°Brix). Poca duresa de la polpa.

Figura 4-11. Cultivar 93150.


74

7. Hispano (Nunhems): Color verd clar amb taques més obscures. Escripturat

elevat i fi. Precocitat mitjana. Fruit de forma ovalada i mida mitjana. Producció comercial mitjana. Resistent a oïdi. Presenta certa tendència al clivellat si no es controla el rec. Té una vida postcollita molt curta. Alt nivell de sucres (°Brix).

Figura 4-12. Cultivar Hispano.

8. Hidalgo (Nunhems): forma el·líptica ovalada. Color verd mig amb taques més

obscures. Producció comercial elevada però no tant com Paladar, Quixote o Valverde. Escripturat dèbil. Precocitat baixa. Molt resistent a oïdi, el millor de les cultivars estudiades. Melons de mida petita/mitjana i molt uniformes. És un meló amb gran aptitud per a la conservació. Alt nivell de sucres (°Brix). Dur i cruixent.

Figura 4-13. Cultivar Hidalgo.

9. Hispalis (Zeta Seed): color verd/verd fosc. Forma el·líptica allargada. Escripturat

mig i fi. Vigorositat mitjana. Mitjanament resistent a oïdi. Producció comercial baixa i fruit de mida petita/mitjana. Alt nivell de sucres (°Brix). Duresa de la polpa mitjana.


75

Figura 4-14. Cultivar Hispalis.

10. Local: fruit de mida petita de color verd mig amb taques obscures. Escripturat

lleuger. Producció comercial molt minsa. Forma del fruit el·líptica. Poc resistent a oïdi. Vigorositat baixa. Llarga vida postcollita. Nivell de dolçor baix.

Figura 4-15. Cultivar Local.

Conclusions

76

Conclusions

77

5. Conclusions

Tenint en compte els objectius que ens havíem marcat, s’ha arribat a les següents conclusions: 1r. Anàlisi del rendiment productiu de les cultivars assajades. Les cultivars amb unes millors dades de producció total i comercial són Valverde, Quixote i Paladar. Les tres varietats mostren produccions comercials per sobre dels 4kg/m²: Valverde 4,70 kg/m², Quixote 4,22 kg/m² i Paladar 4,06 kg/m². Quixote i Valverde són, a més, les cultivars amb melons de PMFC (pes mitjà del fruit comercial) més elevat. Les cultivars amb unes dades de producció comercial més baixes són Local i Komkal. La producció de la cultivar Local ha estat molt baixa, tan la producció total com la comercial, mentre que Komkal té una producció total acceptable però una producció comercial molt baixa. Els melons amb el pes mig del fruit comercial més baix han estat els de la cultivar Local, 2,12 kg. 2n. Coneixement del comportament de la producció rebuig en cada cultivar. Komkal i Quixote són les cultivars amb una major producció de rebuig. En el cas de Quixote estam parlant d’una cultivar amb una producció elevada on la producció rebuig representa el 31,2% però en el cas de Komkal la producció de rebuig representa el 54,7% de la seva producció total. Les causes de producció rebuig han estat diverses però la més habitual ha estat el planxat del fruit que s’ha donat en el 39,7% dels exemplars de meló no comercials. 3r. Avaluació dels paràmetres de qualitat. La duresa de la polpa és un atribut molt apreciat en aquesta varietat de meló, les cultivars que donen més bons resultats en aquest sentit són Hidalgo (4,93) i Quixote (4,16). Les cultivars 93148 (2,05) i 93150 (1,97) són les que tenen la polpa amb una duresa més baixa de les cultivars assajades. Pel que fa al contingut de sòlids solubles Quixote (12,74°Brix), Hidalgo (12,82°Brix) i Paladar (12,95°Brix) són les que tenen uns valors més alts en gota liquada. Komkal és la cultivar amb un resultat més negatiu en aquest sentit (8,57°Brix). Els resultats d’acidesa mostren Hidalgo amb els valors més alts (2,86) i 93150 amb els valors més baixos (1,62). Amb pH elevats tenim 93150 (6,10) i Paladar (6,06) i amb pH baixos Local (5,69) i Valverde (5,68).

Conclusions

78

4t. Determinació de la cultivar amb més producció primerenca. La major part de les cultivars assajades poden ser considerades precoces, destacant Valverde, Komkal, 93148 i Quixote. La cultivar més tardana ha estat Hidalgo. Cultivars com Hispano o Local mostren característiques intermitjes. 5è. Avaluació del comportament en postcollita. La millor cultivar en comportament de postcollita ha estat Hidalgo, seguida de Local i 93148. Les cultivars que mostren una vida més curta en postcollita són Quixote i Valverde.

Bibliografia

79

Bibliografia

80

6. Bibliografia

AA.VV. (2000). Melones en Europa y en el mundo.. Dossier Horticultura. Melones. Nº142. AA.VV. (1999). Manual de riego para agricultores. Módulo 1. Junta de Andalucía. Consejería de Agricultura y Pesca. 1999. AGUAYO, E. I ARTÉS, F. (1987). Procesado en fresco del meló Amarillo y evolución de su calidad sensorial. Revista Alimentaria. Dic. 01/87. BAIXAULI, C. ET AL. (2008). Comparativa de nuevas variedades de melón del tipo piel de sapo. Fundación Ruralcaja Valencia. Revista Horticultura Internacional, Nº61, febrer-2008. CANTÓN, J. M.; GALERA, I.; MARTÍNEZ A., (2003). Técnicas de producción en cultivos protegidos. Ediciones Agrotécnics. Tom 2. 18:591-631. CAMACHO, F. ET AL. (2003). Técnicas de producción de cultivos protegidos. Tomo I y II. Instituto Cajamar. Ed. Caja Rural Intermediterránea, Cajamar. ISBN: 84-95531-17-8. CATALÁ, M. S. ET AL. (2009). Estado actual de la mejora en las principales enfermedades de melón. Phytoma España: La revista profesional de sanidad vegetal, ISSN 1131-8988, Nº 205, 2009. DESCO, Y., MAS, LL. (2011). Estadístiques bàsiques de l’agricultura, la ramaderia i la pesca a les Illes Balears, 2010. Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori. Govern de les Illes Balears. ESCRIBANO MARTÍN, S. (2010). Tesi doctoral “Caracterización etnobotànica, Agro-morfológica, sensorial, fisico-química, nutricional y molecular de las variedades locales de melon de Villaconejos”. Madrid. Octubre 2010. LÓPEZ SERRA, M. (2009). Estudi de la qualitat i la conservació de la tomàtiga de ramellet de les Illes Balears. Projecte final de carrera. Universitat de les Illes Balears. MAGRAMA (2011). Anuario de estadística agraria. Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. Disponible de www.magrama.es. MARCH, J. et al. (2009). Assaig d’avaluació de noves cultivars de meló de pell de calàpet. IRFAP. Conselleria d’Agricultura i pesca del Govern de les Illes Balears. Palma. MAROTO, J.V. (1989): Horticultura herbácea especial. Ed. Mundi-Prensa, S.A., Madrid.

Bibliografia

81

MAROTO, J.V. (1995). Hortalizas aprovechables por sus frutos. En: Horticultura herbácea especial. Ed.: Mundi-Prensa. Madrid. MAYOL COLOM, B. I PONS ROS, R. (2001). Ensayo de cultivares de melón tipo piel de sapo al aire libre. Conselleria d’Agricultura i Pesca i Fruita Bona Hortofrutícola SAT. Mallorca. MERCAPALMA SA. (2012). Butlletí mensual. Dades de 2011. Palma. SERRA, M. (2008). L’horticultura ecològica a Mallorca. Quaderns d’Agricultura. Govern de les Illes Balears. SISTEMA DE INFORMACIÓN AGROCLIMÁTICA PARA EL REGADÍO. Disponible a www.magrama.es. VALDENEGRO M., RAMIREZ M., CABELLO M.J.,RIBAS F., ROMOJARO F. (2006). Tecnología postcosecha. Conservación de cultivares de melón piel de sapo. Revista Horticultura 190-Gener 2006. Pàgs 38-46. VIVER PIZÀ, J. (2010). Assaig experimental amb dues varietats de col i distints mètodes de protecció. Projecte final de carrera. Universitat de les Illes Balears. YAMAGUCHI, M., GES D.L., YABUMOTO K. i JENNINGS, W.G. (1977) Quality of cantaloupes: variability and attribute. Sienta Hort 6: 59-70. YAMIN, J. ET AL. (2009). Producción de meló piel de sapo en Valledupar Cesar Colombia con destino España. Fundación Carboandes. Colombia. ZAPATA, M. et al. (1989). El melón. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid

Annexes

82

Annexes

83

7. Annexes

Annexes

84

Annex I: Dades meteorològiques diàries. Temperatura i humitat.

Data Temp.

mitjana (°C)

Temp. màxima

(°C)

Temp. mínima

(°C)

Humitat mitja (%)

Humitat màxima (%)

Humitat mínima

(%)

Radiació (MJ/m²/dia)

Prec. (mm)

10/05/2011 18,8 26,0 11,5 70,4 100,0 33,7 26,6 0,0

11/05/2011 17,6 25,3 9,1 66,2 100,0 32,3 27,3 0,2

12/05/2011 18,8 28,8 9,5 63,1 98,1 28,6 26,0 0,0

13/05/2011 19,4 28,0 10,6 69,8 96,4 41,0 24,3 0,0

14/05/2011 20,9 28,4 12,7 65,1 95,6 27,8 25,6 0,0

15/05/2011 18,3 25,0 13,0 64,1 90,8 35,8 18,8 0,2

16/05/2011 17,1 24,8 9,9 70,2 97,2 39,5 18,6 0,0

17/05/2011 18,1 25,8 9,8 71,0 97,8 31,6 26,6 0,0

18/05/2011 18,2 24,6 10,4 68,0 98,6 34,1 22,1 0,0

19/05/2011 18,2 23,3 14,4 76,2 95,1 52,9 12,9 0,0

20/05/2011 19,0 26,8 13,5 72,0 97,3 35,6 18,0 0,0

21/05/2011 19,1 25,7 13,7 67,9 94,0 34,5 20,6 0,0

22/05/2011 20,3 29,5 10,4 61,4 97,6 21,6 27,7 0,0

23/05/2011 21,7 30,3 12,5 57,5 90,3 29,8 27,4 0,0

24/05/2011 23,4 33,9 13,1 51,3 93,3 19,2 27,8 0,0

25/05/2011 22,6 29,8 14,7 65,2 94,7 22,2 3,7 0,2

26/05/2011 23,2 31,6 16,4 62,7 99,6 24,3 28,5 0,0

27/05/2011 22,7 30,6 16,2 67,9 91,3 35,7 21,2 0,0

28/05/2011 20,9 27,2 15,4 58,6 85,3 34,0 28,5 0,0

29/05/2011 20,6 28,4 12,8 67,5 94,2 41,3 27,8 0,0

30/05/2011 20,3 25,4 15,7 80,9 96,7 53,1 15,7 1,0

31/05/2011 20,4 26,5 15,4 74,5 99,8 44,8 18,1 0,2

01/06/2011 16,2 19,0 12,2 66,8 93,3 48,4 8,6 1,6

02/06/2011 15,1 22,9 10,4 79,5 98,0 40,2 15,1 7,0

03/06/2011 15,1 23,1 10,1 85,8 100,0 47,3 13,9 5,4

04/06/2011 15,6 22,3 12,3 94,0 100,0 60,9 11,3 21,6

05/06/2011 17,4 24,0 10,9 80,2 100,0 49,3 18,6 0,2

06/06/2011 18,3 25,0 11,8 80,4 100,0 47,0 18,1 0,0

07/06/2011 20,1 26,5 15,0 81,5 100,0 51,0 24,7 4,4

08/06/2011 17,8 24,4 13,6 91,5 100,0 62,6 12,8 8,2

09/06/2011 20,0 27,1 13,2 77,8 100,0 45,5 27,6 0,2

10/06/2011 20,3 27,2 15,1 80,6 100,0 40,2 19,3 0,0

11/06/2011 20,6 26,9 15,8 72,2 100,0 42,0 21,9 0,0

12/06/2011 20,7 28,2 14,2 78,6 100,0 48,5 24,9 0,0

13/06/2011 22,4 29,8 16,1 69,4 100,0 35,0 25,6 0,2

14/06/2011 23,1 29,8 15,8 65,4 100,0 35,1 29,5 0,0

15/06/2011 24,0 31,7 16,2 61,3 94,6 30,4 29,2 0,0

16/06/2011 23,7 30,4 16,0 63,4 98,6 34,7 27,9 0,0

17/06/2011 24,9 32,5 17,2 63,4 98,0 24,2 29,7 0,0

18/06/2011 23,8 31,7 17,3 69,9 99,2 38,8 26,2 0,0

19/06/2011 21,4 26,4 16,3 63,4 87,3 45,6 28,2 0,0

20/06/2011 23,0 30,3 14,8 65,5 92,7 39,4 29,7 0,0

21/06/2011 24,1 31,2 15,9 59,8 97,1 26,3 30,1 0,0

22/06/2011 25,0 32,5 17,3 68,8 91,9 38,2 29,3 0,0

23/06/2011 25,0 32,3 19,4 69,4 95,9 43,0 26,8 0,0

24/06/2011 22,9 29,0 17,6 61,1 86,6 35,8 29,1 0,0

25/06/2011 23,8 32,3 15,9 61,0 89,7 30,7 29,7 0,0

26/06/2011 24,6 33,3 16,3 63,4 92,0 27,4 29,6 0,0

27/06/2011 25,0 33,1 16,9 62,4 97,2 23,1 29,8 0,0

28/06/2011 26,7 37,3 17,5 62,4 94,4 28,5 29,4 0,0

29/06/2011 25,6 32,8 20,3 66,2 96,8 33,3 28,4 0,0

30/06/2011 24,5 31,5 19,2 60,5 81,7 38,2 27,2 0,0

01/07/2011 23,8 31,1 17,9 63,7 84,1 41,9 22,6 0,0

02/07/2011 24,8 32,1 18,5 59,1 86,4 26,1 28,0 0,0

03/07/2011 24,8 31,7 18,5 69,0 92,7 38,4 16,8 0,0

04/07/2011 26,9 33,6 20,3 64,1 90,5 31,2 25,0 0,2

05/07/2011 24,9 32,6 17,3 66,8 96,1 32,1 29,0 0,0

06/07/2011 25,9 33,1 19,2 66,4 99,1 30,7 28,6 0,0

Annexes

85

Data Temp.

mitjana (°C)

Temp. màxima

(°C)

Temp. mínima

(°C)

Humitat mitja (%)

Humitat màxima (%)

Humitat mínima

(%)


Prec. (mm)

07/07/2011 26,5 33,6 18,3 65,3 94,8 31,5 29,0 0,0

08/07/2011 26,1 33,5 20,2 67,7 91,3 39,2 28,4 0,0

09/07/2011 25,6 31,7 19,5 68,3 92,9 41,9 26,8 0,0

10/07/2011 27,5 35,7 21,1 70,6 96,1 39,3 26,8 0,0

11/07/2011 27,7 34,3 22,3 69,2 93,0 42,0 26,9 0,0

12/07/2011 28,7 37,2 21,3 67,2 96,1 39,3 21,8 0,0

13/07/2011 26,7 33,6 20,9 65,7 96,0 22,7 24,4 0,8

14/07/2011 23,1 29,1 18,5 60,7 82,6 37,4 17,0 0,0

15/07/2011 23,1 28,7 16,5 63,7 87,0 44,0 23,1 0,0

16/07/2011 24,2 30,0 16,4 64,2 91,7 35,8 27,8 0,0

17/07/2011 25,3 32,1 17,5 71,8 96,9 52,3 26,7 0,0

18/07/2011 23,4 27,4 21,5 62,2 81,9 47,7 15,5 0,0

19/07/2011 25,3 33,3 19,1 62,9 91,3 20,9 19,4 0,0

20/07/2011 23,5 31,9 16,1 55,2 85,8 24,6 26,3 0,0

21/07/2011 23,6 30,5 15,2 60,9 79,9 37,4 27,6 0,0

22/07/2011 22,8 29,0 20,0 62,2 78,9 38,7 13,9 0,0

23/07/2011 22,5 28,0 16,0 65,6 90,8 44,6 13,1 0,0

24/07/2011 20,2 27,9 15,7 81,2 95,3 47,6 9,0 2,0

25/07/2011 22,5 30,9 13,6 71,8 98,1 37,5 24,8 0,0

26/07/2011 25,6 31,8 20,2 73,8 97,5 47,3 26,1 0,0

27/07/2011 23,8 30,8 18,9 76,8 99,2 48,7 20,4 3,0

28/07/2011 23,4 31,1 16,7 70,4 97,4 38,0 23,2 0,2

29/07/2011 23,9 32,0 17,2 66,7 97,3 34,9 25,4 0,0

30/07/2011 23,1 29,6 18,9 80,5 97,8 46,0 15,1 3,8

31/07/2011 23,9 31,5 17,1 70,9 98,8 34,1 25,6 0,0

01/08/2011 24,6 30,2 18,0 67,4 97,1 38,9 26,3 0,0

02/08/2011 25,6 30,6 20,2 71,5 88,2 44,9 23,5 0,0

03/08/2011 26,9 33,2 22,9 75,8 92,6 50,2 18,1 0,0

04/08/2011 26,3 34,2 20,1 68,8 98,5 35,8 26,5 0,0

05/08/2011 26,3 34,2 18,9 62,9 91,0 33,5 26,0 0,0

06/08/2011 25,8 32,5 19,8 73,9 95,2 44,7 25,2 0,0

07/08/2011 27,8 36,3 21,5 73,5 95,9 36,8 25,6 0,0

08/08/2011 25,5 32,2 20,2 69,1 96,9 42,0 20,9 0,0

09/08/2011 22,9 29,2 17,7 63,1 78,2 40,8 15,1 0,0

10/08/2011 22,7 30,0 15,9 60,9 83,5 37,3 20,1 0,0

11/08/2011 23,0 31,3 14,4 63,1 89,8 33,5 26,5 0,0

12/08/2011 24,4 34,0 16,3 58,7 88,7 25,9 25,6 0,0

13/08/2011 25,5 34,0 17,1 57,9 89,8 18,8 24,8 0,0

14/08/2011 26,5 34,3 19,8 66,1 92,7 26,5 24,4 0,0

15/08/2011 27,1 35,2 20,0 59,0 92,1 29,1 25,2 0,0

16/08/2011 27,0 34,5 19,8 59,1 92,6 29,7 25,0 0,0

17/08/2011 26,6 33,5 19,2 62,1 90,7 34,4 25,1 0,0

18/08/2011 26,9 33,6 21,3 69,6 93,4 33,6 25,1 0,0

19/08/2011 28,4 35,4 22,5 54,6 93,0 25,3 24,8 0,0

Annexes

86

Annex II: Dades diàries d’evapotranspiració i estrès hídric del cultiu.

Data Temp.

mitjana (°C)

Humitat mitja (%)


Prec. (mm)

Reg (mm)

EVT potencial

(mm)

Kc del cultiu

EVT del cultiu (mm)

Estrès hídric (mm)

10/05/2011 18,8 70,4 26,6 0,0 5 4,7 0,45 2,1 0,0

11/05/2011 17,6 66,2 27,3 0,2 5 4,6 0,45 2,1 0,0

12/05/2011 18,8 63,1 26,0 0,0 0 4,5 0,45 2,0 2,0

13/05/2011 19,4 69,8 24,3 0,0 0 4,4 0,45 2,0 2,0

14/05/2011 20,9 65,1 25,6 0,0 5 4,7 0,45 2,1 0,0

15/05/2011 18,3 64,1 18,8 0,2 0 3,6 0,45 1,6 1,4

16/05/2011 17,1 70,2 18,6 0,0 5 3,5 0,45 1,6 0,0

17/05/2011 18,1 71,0 26,6 0,0 0 4,5 0,45 2,0 2,0

18/05/2011 18,2 68,0 22,1 0,0 5 4,2 0,45 1,9 0,0

19/05/2011 18,2 76,2 12,9 0,0 0 2,8 0,45 1,3 1,3

20/05/2011 19,0 72,0 18,0 0,0 0 3,6 0,45 1,6 1,6

21/05/2011 19,1 67,9 20,6 0,0 5 4,1 0,75 3,0 0,0

22/05/2011 20,3 61,4 27,7 0,0 0 4,8 0,75 3,6 3,6

23/05/2011 21,7 57,5 27,4 0,0 5 4,9 0,75 3,7 0,0

24/05/2011 23,4 51,3 27,8 0,0 0 5,1 0,75 3,8 3,8

25/05/2011 22,6 65,2 3,7 0,2 5 2,7 0,75 2,0 0,0

26/05/2011 23,2 62,7 28,5 0,0 0 5,6 0,75 4,2 4,2

27/05/2011 22,7 67,9 21,2 0,0 0 4,5 0,75 3,4 3,4

28/05/2011 20,9 58,6 28,5 0,0 5 5,3 0,75 4,0 0,0

29/05/2011 20,6 67,5 27,8 0,0 0 5,2 0,75 3,9 3,9

30/05/2011 20,3 80,9 15,7 1,0 5 3,3 0,75 2,4 0,0

31/05/2011 20,4 74,5 18,1 0,2 0 3,5 0,75 2,6 2,4

01/06/2011 16,2 66,8 8,6 1,6 5 2,0 0,75 1,5 0,0

02/06/2011 15,1 79,5 15,1 7,0 0 2,8 0,75 2,1 0,0

03/06/2011 15,1 85,8 13,9 5,4 0 2,7 0,75 2,0 0,0

04/06/2011 15,6 94,0 11,3 21,6 5 2,1 0,75 1,6 0,0

05/06/2011 17,4 80,2 18,6 0,2 0 3,4 0,75 2,5 2,3

06/06/2011 18,3 80,4 18,1 0,0 5 3,5 0,75 2,6 0,0

07/06/2011 20,1 81,5 24,7 4,4 0 4,5 0,75 3,3 0,0

08/06/2011 17,8 91,5 12,8 8,2 5 2,6 0,75 1,9 0,0

09/06/2011 20,0 77,8 27,6 0,2 0 4,9 0,75 3,6 3,4

10/06/2011 20,3 80,6 19,3 0,0 0 3,7 0,75 2,8 2,8

11/06/2011 20,6 72,2 21,9 0,0 5 4,3 0,75 3,2 0,0

12/06/2011 20,7 78,6 24,9 0,0 0 4,6 0,75 3,5 3,5

13/06/2011 22,4 69,4 25,6 0,2 5 5,1 0,75 3,8 0,0

14/06/2011 23,1 65,4 29,5 0,0 0 5,6 0,75 4,2 4,2

15/06/2011 24,0 61,3 29,2 0,0 5 5,6 0,75 4,2 0,0

16/06/2011 23,7 63,4 27,9 0,0 0 5,7 0,75 4,2 4,2

17/06/2011 24,9 63,4 29,7 0,0 0 6,3 0,75 4,7 4,7

18/06/2011 23,8 69,9 26,2 0,0 5 5,1 0,75 3,8 0,0

19/06/2011 21,4 63,4 28,2 0,0 0 5,3 0,75 3,9 3,9

20/06/2011 23,0 65,5 29,7 0,0 5 5,6 0,75 4,2 0,0

21/06/2011 24,1 59,8 30,1 0,0 0 6,1 1,00 6,1 6,1

22/06/2011 25,0 68,8 29,3 0,0 5 5,8 1,00 5,8 0,8

23/06/2011 25,0 69,4 26,8 0,0 0 5,4 1,00 5,4 5,4

24/06/2011 22,9 61,1 29,1 0,0 0 5,7 1,00 5,7 5,7

25/06/2011 23,8 61,0 29,7 0,0 5 5,6 1,00 5,6 0,6

26/06/2011 24,6 63,4 29,6 0,0 5 5,8 1,00 5,8 0,8

27/06/2011 25,0 62,4 29,8 0,0 5 6,3 1,00 6,3 1,3

28/06/2011 26,7 62,4 29,4 0,0 5 6,0 1,00 6,0 1,0

29/06/2011 25,6 66,2 28,4 0,0 5 6,2 1,00 6,2 1,2

30/06/2011 24,5 60,5 27,2 0,0 5 5,7 1,00 5,7 0,7

01/07/2011 23,8 63,7 22,6 0,0 5 4,6 1,00 4,6 0,0

02/07/2011 24,8 59,1 28,0 0,0 5 5,7 1,00 5,7 0,7

03/07/2011 24,8 69,0 16,8 0,0 5 4,2 1,00 4,2 0,0

04/07/2011 26,9 64,1 25,0 0,2 5 5,8 1,00 5,8 0,6

05/07/2011 24,9 66,8 29,0 0,0 5 5,7 1,00 5,7 0,7

06/07/2011 25,9 66,4 28,6 0,0 5 5,9 1,00 5,9 0,9

Annexes

87

Data Temp.

mitjana (°C)

Humitat mitja (%)


Prec. (mm)

Reg (mm)

EVT potencial

(mm)

Kc del cultiu

EVT del cultiu (mm)

Estrès hídric (mm)

07/07/2011 26,5 65,3 29,0 0,0 5 6,3 1,00 6,3 1,3

08/07/2011 26,1 67,7 28,4 0,0 5 5,8 1,00 5,8 0,8

09/07/2011 25,6 68,3 26,8 0,0 5 5,7 1,00 5,7 0,7

10/07/2011 27,5 70,6 26,8 0,0 5 5,8 1,00 5,8 0,8

11/07/2011 27,7 69,2 26,9 0,0 5 5,8 1,00 5,8 0,8

12/07/2011 28,7 67,2 21,8 0,0 5 5,0 1,00 5,0 0,0

13/07/2011 26,7 65,7 24,4 0,8 5 5,6 1,00 5,6 0,0

14/07/2011 23,1 60,7 17,0 0,0 5 4,1 1,00 4,1 0,0

15/07/2011 23,1 63,7 23,1 0,0 5 4,7 1,00 4,7 0,0

16/07/2011 24,2 64,2 27,8 0,0 5 5,6 1,00 5,6 0,6

17/07/2011 25,3 71,8 26,7 0,0 5 5,4 1,00 5,4 0,4

18/07/2011 23,4 62,2 15,5 0,0 5 3,9 1,00 3,9 0,0

19/07/2011 25,3 62,9 19,4 0,0 5 5,2 1,00 5,2 0,2

20/07/2011 23,5 55,2 26,3 0,0 5 5,7 1,00 5,7 0,7

21/07/2011 23,6 60,9 27,6 0,0 5 5,5 1,00 5,5 0,5

22/07/2011 22,8 62,2 13,9 0,0 5 3,7 1,00 3,7 0,0

23/07/2011 22,5 65,6 13,1 0,0 5 3,0 1,00 3,0 0,0

24/07/2011 20,2 81,2 9,0 2,0 5 2,4 1,00 2,4 0,0

25/07/2011 22,5 71,8 24,8 0,0 5 4,9 1,00 4,9 0,0

26/07/2011 25,6 73,8 26,1 0,0 5 5,3 0,75 4,0 0,0

27/07/2011 23,8 76,8 20,4 3,0 5 4,1 0,75 3,1 0,0

28/07/2011 23,4 70,4 23,2 0,2 5 4,7 0,75 3,5 0,0

29/07/2011 23,9 66,7 25,4 0,0 5 5,2 0,75 3,9 0,0

30/07/2011 23,1 80,5 15,1 3,8 5 3,3 0,75 2,5 0,0

31/07/2011 23,9 70,9 25,6 0,0 5 5,2 0,75 3,9 0,0

01/08/2011 24,6 67,4 26,3 0,0 5 5,4 0,75 4,0 0,0

02/08/2011 25,6 71,5 23,5 0,0 5 5,4 0,75 4,0 0,0

03/08/2011 26,9 75,8 18,1 0,0 5 4,1 0,75 3,1 0,0

04/08/2011 26,3 68,8 26,5 0,0 5 5,4 0,75 4,0 0,0

05/08/2011 26,3 62,9 26,0 0,0 5 5,4 0,75 4,0 0,0

06/08/2011 25,8 73,9 25,2 0,0 5 5,2 0,75 3,9 0,0

07/08/2011 27,8 73,5 25,6 0,0 5 5,4 0,75 4,1 0,0

08/08/2011 25,5 69,1 20,9 0,0 5 4,4 0,75 3,3 0,0

09/08/2011 22,9 63,1 15,1 0,0 5 3,5 0,75 2,6 0,0

10/08/2011 22,7 60,9 20,1 0,0 5 4,1 0,75 3,0 0,0

11/08/2011 23,0 63,1 26,5 0,0 5 4,9 0,75 3,7 0,0

12/08/2011 24,4 58,7 25,6 0,0 5 5,2 0,75 3,9 0,0

13/08/2011 25,5 57,9 24,8 0,0 5 5,5 0,75 4,1 0,0

14/08/2011 26,5 66,1 24,4 0,0 5 5,0 0,75 3,8 0,0

15/08/2011 27,1 59,0 25,2 0,0 5 5,1 0,75 3,8 0,0

16/08/2011 27,0 59,1 25,0 0,0 5 5,2 0,75 3,9 0,0

17/08/2011 26,6 62,1 25,1 0,0 5 5,3 0,75 4,0 0,0

18/08/2011 26,9 69,6 25,1 0,0 5 5,6 0,75 4,2 0,0

19/08/2011 28,4 54,6 24,8 0,0 5 5,6 0,75 4,2 0,0

ESTUDI COMPARATIU DE CULTIVARS DE MELÓ CALAPOTER. …

Documents

Transcript of ESTUDI COMPARATIU DE CULTIVARS DE MELÓ CALAPOTER. …