examens 2005-2010

Història de la Filosofia. Informació de la matèria• Estructura de l'examen• Criteris generals d'avaluació• Informació addicional de la matèria

La prova d’accés a la Universitat de l’alumnat que ha cursat els ensenyaments de batxillerat prevists a la LOE de la matèria d’Història de Filosofia tindrà com a referència els continguts, objectius i criteris d’avaluació especificats per a aquesta matèria al Reial decret 1467/2007, de 2 de novembre, i els que complementàriament s’indiquen al Decret 82/2008, de 25 de juliol (BOIB d’1 d’agost), que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears.

El Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre, estableix que la prova consistirà en la resposta per escrit a una sèrie de qüestions adequades al tipus de coneixements i capacitats que s’hagin d’avaluar, el format de resposta de les quals ha de garantir l’aplicació de criteris objectius prèviament aprovats. La prova ha de presentar dues opcions diferents, entre les quals l’estudiant ha d’elegir-ne una.

La comissió organitzadora de les proves d’accés a la Universitat va acordar, en virtut del que estableix el Reial decret 1892/2008, de 14 de novembre:

• Cada model de la prova presentarà dues opcions diferents amb la mateixa estructura, entre les quals l’estudiant n’haurà de triar una.• La prova contindrà una part pràctica.

El Decret 82/2008, de 25 de juliol, estableix els següents continguts (procedimentals) comuns del currículum d’Història de la Filosofia:

• Lectura, anàlisi i comentari de textos filosòfics, emprant amb propietat i rigor els principals termes i conceptes filosòfics.• Exposició escrita, i, si escau, oral, d’aspectes del pensament dels autors estudiats, de la seva relació amb qüestions actuals o de les pròpies reflexions sobre els principals problemes filosòfics, incorporant-hi críticament el pensament dels diferents filòsofs.• Planificació i execució de petits treballs d’investigació relacionats amb algun apartat del currículum.• Pràctica del diàleg i del debat sobre els problemes filosòfics tractats, mitjançant l’exposició raonada del propi pensament i la recepció atenta i crítica dels arguments dels altres.

I, a més, especifica tres blocs de continguts:

Bloc 1. La filosofia antiga i medieval

• Els orígens del pensament filosòfic occidental. • Plató. • Aristòtil. • L’hel·lenisme, Roma i el cristianisme.• La filosofia escolàstica. El lul·lisme.

Bloc 2. La filosofia moderna

• El Renaixement. La revolució científica. • Descartes i el racionalisme.• L’empirisme. Hume.• La Il·lustració. • Kant i l’idealisme.

1

Bloc 3. La filosofia contemporània

• Marx i el marxisme.• Nietzsche i la crisi de la raó.• La filosofia analítica. • Altres corrents filosòfics del segle XX. • La filosofia hispana.

Estructura de l'examen

Per tot això es proposa, per a cadascuna de les dues opcions, una estructura consistent en tres preguntes, una de les quals de caire pràctic, relativa a un text filosòfic d’un dels autors que formen part del currículum d’Història de la Filosofia. Amb una distribució de la puntuació de 5 punts per a la primera pregunta, 2,5 punts per a la segona i 2,5 per a la tercera.

La primera pregunta, de tipus pràctic, constarà de dues parts:

La primera part consistirà a realitzar un comentari del text proposat. Aquest comentari ha d'incloure els elements següents:

a) Context històric, social i cultural. b) Identificació del tema/problema/qüestió concret de què tracta el text i de la tesi sostinguda al text. c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de la relació entre aquestes.

La segona part consistirà en una valoració crítica, emprant els coneixements de la matèria que ha adquirit l’alumne, a favor o en contra del que diu l’autor del text o de l’actualitat d’algun aspecte central del text.

La segona pregunta consistirà a explicar una teoria, una expressió, un concepte o algun aspecte concret de la filosofia d’un autor del currículum.

La tercera pregunta consistirà a establir una relació o comparació entre conceptes o teories fonamentals dels autors del currículum.

A la segona i tercera pregunta l’alumnat podrà escollir una entre dues opcions.

Criteris generals d'avaluació

Els criteris generals d’avaluació són els determinats pel que estableix el currículum d’Història de la Filosofia de segon de batxillerat en el marc del Decret 82/2008, de 25 de juliol, que estableix l’estructura i el currículum del batxillerat a les Illes Balears. Els criteris específics són:

A la primera part, que valdrà 3 punts com a màxim, l’alumnat ha de demostrar que ha entès de què tracta el text i ho ha de saber explicar de manera clara i precisa, assenyalant-ne les idees principals i secundàries i determinant les relacions existents entre les unes i les altres:

1.1 Correcta contextualització. (1 punt) 1.2 Encert en la identificació del tema/problema/qüestió concret de què tracta el text i de la tesi sostinguda al text. (1 punt) 1.3 Identificació i explicació de les idees presents al text i de la relació entre aquestes. (1 punt)

NB. A cada apartat és valorarà l’ordre, la claredat i la precisió en l’exposició.

A la segona part, que valdrà com a màxim 2 punts, l’alumnat ha de demostrar que sap argumentar la seva valoració crítica respecte dels conceptes o teories que són presents al text, o que la pot relacionar oportunament amb temes d’actualitat:

2

1.4. Donar bons arguments que donin suport a la valoració crítica. 1.5. Consistència, creativitat, originalitat en la resposta.

A la segona pregunta, amb un màxim de 2,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que sap explicar una teoria, un concepte o una expressió amb detall, emprant el vocabulari tècnic bàsic de la qüestió.

2.1. Explicació detallada de la teoria, el concepte o l’expressió, emprant el vocabulari bàsic. (2 punts) 2.2. Ordre expositiu, claredat i precisió en l’explicació. (0,5 punts)

A la tercera pregunta, que es valorarà amb un màxim de 2,5 punts, l’alumnat ha de demostrar que és capaç de trobar les semblances, les diferències i les connexions entre conceptes i teories, tenint en compte que el nivell que s’assoleix a segon de batxillerat és general i no es pot pretendre una profunditat excessiva.

3.1. Mostrar un coneixement de les idees, els conceptes o les teories que s’han de relacionar. (1 punt) 3.2. Establir i explicar les relacions correctament. (1 punt) 3.3. Ordre expositiu, claredat i precisió en l’exposició. (0,5 punts)

Es podrà davallar fins a un 10 per cent de la qualificació per faltes d’ortografia, redacció, expressió o terminologia no apropiada, d’acord amb els criteris objectius que estableixi el coordinador del professorat corrector.

Informació addicional de la matèria

Professor especialista d’Universitat:Dr. Joan Lluís Llinàs Begon Telèfon: 971 17 30 28 Ed. Ramon [email protected]

Darrera actualització: (05/05/2011)

3

Prova d’accés a la Universitat (2005)

SelectivitatFilosofia II

Model 2

Tria un d’aquests dos textos i respon les preguntes formulades.

Opció A

«Tota la història de la societat humana, fins a l’actualitat, és una història de lluita declasses. Lliures i esclaus, patricis i plebeus, barons i serfs de la gleva, mestres i oficials;i en una paraula, opressors i oprimits, sempre enfrontats, entossudits en una lluitaininterrompuda unes vegades, encoberta; i unes altres, franca i oberta que condueixen cada etapa a la transformació revolucionària de tot el règim social o a l’exterminid’ambdues classes bel·ligerants».

Marx

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts)2. Explica el concepte d’«història» en Marx. (2,5 punts)3. Relaciona la teoria marxiana de la història amb les transformacions

socioeconòmiques del seu temps. (2,5 punts)4. Creus que avui en dia podem parlar d'opressors i oprimits? (2,5 punts)

Opció B

«I, havent advertit que aquesta gran certesa que tothom els atribueix no es basa sinó enel fet de concebre-les amb evidència, segons la regla formulada abans, vaig advertirtambé que no hi havia en elles absolutament res que m’assegurés l’existència del seuobjecte. Ja que per exemple, si suposem un triangle, cal que els seus tres angles siguiniguals a dos de rectes; però no veia res per això que m’assegurés que hi ha al món captriangle. Mentre que, tornant a examinar la idea que tenia d’un ésser perfecte, trobavaque l’existència hi és compresa de la mateixa manera que en la idea d’un triangle éscomprès que els seus tres angles són iguals a dos de rectes, o en la d’una esfera quetotes les seves parts són igualment distants del centre, i fins i tot de manera encara mésevident; i que per consegüent, és almenys tan cert que Déu, que és aquest ésser perfecte,és o existeix, com ho pugui ser cap demostració de geometria».

Descartes

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts)2. Quins tipus d’idees hi ha segons Descartes i a quin tipus pertany «la idea que tenia

d'un ésser perfecte»? (2,5 punts)3. Compara les demostracions de l'existència de Déu de Descartes i de Tomàs

d'Aquino. (2,5 punts)4. Quin sentit té parlar avui de la demostració filosòfica de l'existència de Déu? (2,5

punts)

4


SelectivitatHistòria de la Filosofia

Model 2

Tria un d’aquests dos textos i respon les preguntes formulades.

Opció A

«I, havent advertit que aquesta gran certesa que tothom els atribueix no es basa sinó enel fet de concebre-les amb evidència, segons la regla formulada abans, vaig advertirtambé que no hi havia en elles absolutament res que m’assegurés l’existència del seuobjecte. Ja que per exemple, si suposem un triangle, cal que els seus tres angles siguiniguals a dos de rectes; però no veia res per això que m’assegurés que hi ha al món captriangle. Mentre que, tornant a examinar la idea que tenia d’un ésser perfecte, trobavaque l’existència hi és compresa de la mateixa manera que en la idea d’un triangle éscomprès que els seus tres angles són iguals a dos de rectes, o en la d’una esfera quetotes les seves parts són igualment distants del centre, i fins i tot de manera encara mésevident; i que per consegüent, és almenys tan cert que Déu, que és aquest ésser perfecte,és o existeix, com ho pugui ser cap demostració de geometria».

Descartes

1. Comenta el text i la qüestió que tracta. (3 punts)2. A quina classe d’idea pertany «la idea que tenia d'un ésser perfecte» i quines són les

seves característiques? (3 punts)3. Classes d’idees segons Descartes i propietats de cada una d’aquestes classes. (2

punts)4. Compara les demostracions de l'existència de Déu de Descartes i de Tomàs

d'Aquino. (2 punts)

Opció B

«És indubtable que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència. Car, ¿compodria deixondir-se la nostra facultat de conèixer sinó mitjançant objectes que afectenels nostres sentits i que ara produeixen per ells mateixos representacions, adés posen enmarxa la capacitat de l’enteniment per comparar aquestes representacions, per enllaçar-les o destriar-les i elaborar així la matèria bruta de les impressions sensibles, amb vista aun coneixement dels objectes denominat experiència? Per tant, en l’ordre temporal, capconeixement precedeix l’experiència i tot coneixement comença amb ella.»

Kant

1. Explica les idees centrals del text. (3 punts)2. Tria dues de les següents parelles de conceptes: analític/sintètic; a priori/a posteriori;

fenomen/noümen; intuïció/concepte; explica’n el significat i assenyala les relacionsentre ells. (3 punts)

3. «L’estètica transcendental», «L’analítica transcendental» i «La dialècticatranscendental» són els tres apartats bàsics de la Crítica de la raó pura. Quinesfacultats humanes i quines ciències, segons Kant, corresponen a cada un d’aquestsapartats? (2 punts)

4. Compara la doctrina de la causalitat de Hume amb la de Kant. (2 punts)

5


Selectivitat Filosofia II

Model 1 Tria un d’aquests dos textos i respon les preguntes formulades. �� «És indubtable que tot el nostre coneixement comença amb l’experiència. Car, ¿com podria deixondir-se la nostra facultat de conèixer sinó mitjançant objectes que afecten els nostres sentits i que ara produeixen per ells mateixos representacions, adés posen en marxa la capacitat de l’enteniment per comparar aquestes representacions, per enllaçar-les o destriar-les i elaborar així la matèria bruta de les impressions sensibles, amb vista a un coneixement dels objectes denominat experiència? Per tant, en l’ordre temporal, cap coneixement precedeix l’experiència i tot coneixement comença amb ella. »Però encara que tot el nostre coneixement comenci amb l’experiència, no per això tot ell en procedeix. En efecte, podria esdevenir-se que el nostre coneixement empíric fos una composició del que rebem mitjançant les impressions i del que la nostra facultat de conèixer produeix (simplement motivada per les impressions) a partir d’ella mateixa.»

Kant 1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Quines diferències hi ha entre «començar amb» i «procedir de» l’experiència? (2,5

punts) 3. Compara la teoria kantiana sobre el coneixement amb la del racionalisme i la de

l'empirisme. (2,5 punts) 4. Creus que procedeix tot el nostre coneixement de l’experiència? (2,5 punts) �� «Sovint, Sòcrates va dir Cebes, prenent la paraula, dius que aprendre no és, en el fons, altra cosa que recordar. Segons això, sens dubte és forçós que en un temps anterior hàgim après allò que ara recordem. Això no seria possible si la nostra ànima no existís en cap altre lloc abans d’arribar a existir en aquesta forma humana. De manera que també per això sembla que l’ànima és immortal. Però Cebes va replicar Simmies, quines proves hi ha? Recorda-m’ho, perquè en aquest moment no me’n recordo. Es demostra per un bonic argument: interrogats els individus, si es fa bé, ho diuen tot com realment és. No obstant això, si en ells no hi hagués ciència i conceptes correctes, no serien capaços de fer això.»

Plató 1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica la teoria de la reminiscència i relaciona-la amb la teoria de l'ànima. (2,5

punts) 3. Compara la teoria del coneixement de Plató amb la dels sofistes i la d'Aristòtil. (2,5

punts) 4. Quina opinió et mereix i quin sentit té avui parlar de la immortalitat de l'ànima? (2,5

punts)

6


Selectivitat

Filosofia II

Model 3

Tria un d’aquests dos textos i respon les preguntes formulades. Opció A «Què és, doncs, la veritat? Un exèrcit mòbil de metàfores, metonímies, antropomorfismes, en poques paraules, una suma de relacions humanes que han estat augmentades, transferides, adornades poèticament i retòricament, i que després d’un ús de molt de temps a un poble li semblen fixes, canòniques i obligatòries: les veritats són il·lusions de les quals hom ha oblidat que ho són, metàfores que han esdevingut gastades i sense força sensible, monedes que han perdut la imatge i que ara ja no considerem com a monedes sinó com a metall.»

Nietzsche

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Relaciona el concepte de veritat de Nietzsche amb la seva crítica dels valors de la cultura occidental. (2,5 punts) 3. Compara els punts de vista de Marx i de Nietzsche sobre la religió. (2,5 punts) 4. Creus que la veritat és quelcom més que una metàfora o una il·lusió? (2,5 punts) Opció B «I aquí s’ha d’indicar que l’odi es conquereix tant a través de les bones obres com a través de les dolentes; per això, un príncep que vulgui governar l’estat, es veu forçat sovint a no

ser bo, perquè quan aquella col·lectivitat sigui el poble, els soldats o els grans, de la qual te’n sents necessitat per mantenir-te, està corrompuda, et convé seguir el seu humor per satisfer-la i llavors les bones obres et són enemigues».

Maquiavel

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica els conceptes de «príncep» i «virtut» en Maquiavel. (2,5 punts) 3. Relaciona el concepte maquiavèlic de «príncep» amb el platònic de «filòsof governant». (2,5 punts) 4. Què et sembla la proposta política formulada al text? (2,5 punts)

7


Selectivitat

Filosofia II

Model 1

Triau un d’aquests dos textos i responeu les preguntes formulades. Opció A «Per resumir, i atès que tots els coneixements i totes les intencions es proposen alguna mena de bé, enraonem de quin és el bé al qual diuen que tendeix la política i quin el més encimbellat de tots els béns que es poden dur a la pràctica. Pel que fa al nom, quasi tothom hi està d’acord, car tant la majoria com els il·lustrats l’anomenen felicitat, i tenen la impressió que viure bé o obrar bé és el mateix que ésser feliç. Però sobre què és la felicitat debaten i responen dissemblantment, la majoria i els savis.»

ARISTÒTIL 1. Explica breument les idees del text. (2,5 punts) 2. Explica el concepte de bé d’Aristòtil. (2,5 punts) 3. Quina relació hi ha entre l’ètica aristotèlica i els pensadors anteriors? (2,5 punts) 4. Què opines de la següent idea del text: «viure bé o obrar bé és el mateix que ésser feliç»? (2,5 punts) Opció B «L’obrer és més pobre com més riquesa produeix, com més creix la seva producció en potència i volum. El treballador es converteix en mercaderia més barata com més mercaderia produeix. La devaluació del món humà creix proporcionalment a la valoració del món de les coses. El treball no tan sols produeix mercaderies; es produeix també a si mateix i a l’obrer com a mercaderia, i justament en la proporció en què produeix mercaderies en general.»

KARL MARX 1. Explica breument les idees del text. (2,5 punts) 2. Explica el concepte de treball de Marx. (2,5 punts) 3. Situa el pensament de Marx en el seu context socioeconòmic i/o filosòfic. (2,5 punts) 4. Creus que actualment el treball és alienant? (2,5 punts)

8


Selectivitat

Filosofia II

Model 1

A

Tornem ara a la nostra primera afirmació i, ja que tot coneixement i tota decisió del nostre esperit té necessàriament en compte un bé d’una classe determinada, expliquem quin és el bé que segons el nostre parer és objecte de la política, i per tant el bé suprem que podem perseguir en tots els actes de la nostra vida. La paraula que el designa és acceptada per tot el món. Tant el poble com les persones il·lustrades anomenen aquest bé suprem felicitat, i segons aquest comú parer viure bé, actuar bé és sinònim de ser feliç. Però en el que ja es divideixen les opinions és quant a la naturalesa i l’essència de la felicitat, i en aquest punt el poble està molt lluny del que opinen els savis. Uns la col·loquen en les coses visibles i que ressalten als ulls, com el plaer, la riquesa, els honors; mentre que altres la col·loquen en una altra part. Afegiu a això que l’opinió d’un mateix individu varia moltes de vegades sobre aquest punt; malalt creu que la felicitat és la salut; pobre, que és la riquesa; o bé quan un té consciència de la seva ignorància, es limita a admirar els que parlen de la felicitat en termes pomposos, i dibuixen d’ella una imatge superior a la que aquell s’havia fet.

ARISTÒTIL, Ètica a Nicòmac.

1. Explica breument el contingut del text.

2. Explica la relació del concepte aristotèlic de «felicitat» amb la resta de la filosofia aristotèlica.

3. Relaciona i compara l’ètica aristotèlica amb una de les tres següents: a) platònica, b) cartesiana, c) nietzscheana.

4. Quina opinió et mereix la tesi del text sobre la felicitat i quin sentit té parlar-ne avui en dia?

9

B

Què som, aleshores? Una cosa que pensa. I què és una cosa que pensa? És una cosa que dubta, que entén, que afirma, que nega, que vol, que no vol, que imagina també, i que sent. Sens dubte no és poc, si tot això pertany a la meva naturalesa. I per què no hauria de pertànyer-li? No som jo el mateix que dubta de quasi tot, que entén, malgrat tot, certes coses, que afirma que són només aquestes les vertaderes, que nega totes les altres, que vol conèixer-ne d’altres, que no vol ser enganat, que imagina moltes coses fins i tot contra la seva pròpia voluntat i que en sent moltes mitjançant els òrgans del nostre cos? Hi ha quelcom de tot això que no sigui tan vertader com ho és que som, que existesc, fins i tot en cas que estigués sempre adormit, que el que m’ha donat la meva existència empràs totes les seves forces per enganar-me? Hi ha alguna d’aquestes propietats que pugui distingir-se en el meu pensament, o que pugui considerar-se separada de si mateixa? És tan evident que som jo qui dubta, entén i desitja que no fa falta afegir aquí res per explicar-ho. I també és cert que tenc el poder d’imaginar: encara que pugui ser que les coses que imagín no siguin vertaderes, així i tot aquest poder per imaginar no deixa d’estar en mi i forma part del meu pensament. Per acabar, també som jo el mateix que sent, és a dir, que percep i coneix les coses com a través dels òrgans dels sentits, ja que, en efecte, veig la llum, sent el so, sent el calor. Se’m pot dir que aquestes aparences són falses, i que estic dormint. Posem que sigui així: de totes formes així i tot, és cert que em pareix veure, sentir, sentir el calor, i això és pròpiament el que en mi s’anomena sentir, i així considerat, no és altra cosa que «pensar».

R. DESCARTES: Meditacions metafísiques.

1. Explica breument les idees principals del text.

2. Explica el concepte cartesià de «pensar» i relaciona’l amb el que significa en Descartes «realitat».

3. Relaciona la idea cartesiana de «pensar» amb aquesta mateixa concepció en a) Plató, b) els empiristes britànics o c) Kant.

4. Què opines de la tesi del text i quin sentit té avui en dia?

10


Selectivitat

Filosofia II

Model 3

A

−Ara, vaig continuar, imagina’t la nostra natura, pel que es refereix a la ciència, i a la ignorància, mitjançant la següent escena. Imagina uns homes en una habitació subterrà-nia en forma de caverna amb una gran obertura del costat de la llum. Es troben en ella des de la seva infància, subjectes per cadenes que els immobilitzen les cames i el coll, de tal manera que no poden ni canviar de lloc ni girar el cap, i no veuen més que el que està davant ells. La llum els ve d’un foc encès a una certa distància darrere ells sobre una eminència del terreny. Entre aquest foc i els presoners, hi ha un camí elevat, al llarg del qual has d’imaginar un petit mur semblant a les barreres que els il·lusionistes aixe-quen entre ells i els espectadors i per sobre de les quals mostren els seus prodigis. −Ja ho veig, va dir. −Pensa ara que al llarg d’aquest mur uns homes porten objectes de totes classes, figures d’homes i d’animals de fusta o de pedra, i de mil formes diferents, de manera que apa-reixen per sobre del mur. I naturalment entre els homes que passen, uns parlen i altres no diuen res. −És aquesta una estranya escena i uns estranys presoners, va dir. −S’assemblen a nosaltres, vaig respondre.

PLATÓ: República.


2. Explica l’expressió platònica «s’assemblen a nosaltres» i la seva relació amb la doc-trina platònica del que és «la realitat».

3. Relaciona l’anterior tesi platònica amb la que manté a) Aristòtil, b) Descartes o c) Marx.

4. Quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia?

11

B

El nostre dret a la nostra follia. Com hem d’actuar? Per a què hem d’actuar? Quan es tracta de les necessitats immediates i simples de l’home aquestes qüestions es contesten sense dificultat, però quan més es puja a nivells més refinats de l’acció, de més amplitud i importància, aleshores més insegura, i aleshores més arbitrària, serà la resposta. I pre-cisament aquí està exclosa l’arbitrarietat de les decisions. Això exigeix l’autoritat de la moral: una por i reverència obscures han de guiar immediatament els homes en aquelles accions de les quals precisament els objectius i mitjans els resulten menys clars imme-diatament. Aquesta autoritat de la moral impedeix pensar equivocadament en coses que podria ser perillós pensar equivocadament: d’aquesta manera es justifica davant els seus acusadors. Error: aquí vol dir «perillós», però perillós per a qui? Generalment el que tenen a la vista els promotors de la moral autoritària no és el perill de l’acció, sinó el seu propi perill, el de perdre el poder o el prestigi, des del moment en què es concedeix a tothom el dret d’actuar arbitràriament i bojament, segons el propi enteniment, sigui gran o petit. Ells, en canvi, fan ús indiscriminat del dret a l’arbitrarietat i a la follia, ells ma-

nen, també en els casos en què les preguntes «com he d’actuar? Per a què he d’actuar?» són difícils o impossibles de contestar. I si la raó humana s’ha desenvolupat amb tanta lentitud que fins i tot es pot negar el seu creixement al llarg de la història, a què es deu si no principalment a aquesta solemne presència (a aquesta omnipresència, diria jo) dels manaments morals, que no permeten que ni tan sols manifesti la qüestió individual del perquè? I del per a què? No ens han educat a sentir patèticament i a refugiar-nos en l’obscuritat precisament quan la raó hauria de mirar amb la major claredat i fredor pos-sibles! Que és en tots els assumptes superiors i importants.

F. NIETZSCHE: Aurora. Reflexions sobre els prejudicis morals.


2. Explica el significat en Nietzsche de «veritat» i la seva relació amb la teoria nietzs-cheana del coneixement.

3. Relaciona les tesis del text amb tesis sobre el tema en a) Descartes, b) Kant o c) Marx.

4. Quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia?

12

---- -

"'" Prova dacces a la Universitat (2008) UIB Nt"

Filosofia II Modell

-,._--

Triau un d'aquests dos textos i responeu les preguntes formulades.

OPCIOA

Dones aquest quadre, vaig fer jo, estimat Glauco, cal aplicar-lo, tot ell, al que haviem dit abans, bo i comparant aquest ambit que apareix a la vista amb l'habitacle de la preso, i la llum del foe dalli amb el poder del sol; la pujada cap a dalt i la contemplacio des dalli dalt, si poses que es com lascensio de l 'anima cap a la regio intel-ligible no t'erraras, almenys de com jo ho espera, ja que vols sentir-ho, Si s'escau que es vera aquesta meva opinio, deu ho sap, pero ami el que em sembla m'ho sembla aixi: en el mon intel-ligible, lultima idea que es veu, iamb prou feines, es la del be, i d'Iiaver-Ia vista cal concloure que ella es arreu la causa de tot el recte i el bell, que ha parit, en el mon que es veu, la llum i l'amo de la llum, que en el mon intel-ligible es ella la mestressa que produeix la veri tat i el coneixement, i que es ella que cal que vegi qui ha d'obrar assenyadament, privadament i publica.

PLATO, Republica

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts)

2. Explica la teoria de Plato de les idees i la seva relacio amb: a) la seva teoria politica, o b) la seva teoria del coneixement. (2,5 punts)

3. Relaciona i compara la concepcio platonica de la realitat amb la de: a) Aristotil, 0 b) Descartes. (2,5 punts)

4. Quina opinio et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

OPCIOB

En tant que en aquestes (ciencies) ha d'haver-hi rao, cal que alguna cosa hi sigui coneguda a priori, i aquest coneixement es pot relacionar amb el seu objecte de dues maneres: be per determinar simplement aquest objecte i el seu concepte (que ha de ser donat per una altra banda) 0 be per fer-lo real. El primer es el coneixement teoric i l'altre es el coneixement practic de la rao. La part pura dambdos, per ample 0 per redurt que sigui el contingut, co es, la part en que la rao determina el seu objecte completament a priori, ha de ser exposada primerament sola, per no barrejar-hi el que pracedeix d'altres fonts [. 00].

KANT, Critica de la rao pura


2. Explica les nocions de Kant de coneixement a priori i a posteriori i relaciona-les amb: a) la seva classificacio dels tipus de judicis, 0 b) la seva nocio de l'idealisme transcendental. (2,5 punts)

3. Relaciona i compara la teoria kantiana del coneixement amb la teoria del coneixement de: a) Plato, b) Aristotil 0 c) Descartes. (2,5 punts)


13


Filosofia II Model 3

Triau un d’aquests dos textos i responeu les preguntes formulades.

OPCIÓ A

Sembla, doncs, que totes les afeccions de l’ànima es produeixen mitjançant el cos, com és ara el coratge, la dolcesa, la temença, la compassió, la gosadia, com també el fet d’alegrar-se, d’estimar i d’odiar. Alhora, naturalment, en totes aquestes afeccions participa també el cos. […] Per això, correspon al físic la tasca d’observar l’ànima, l’ànima en conjunt o bé aquesta ànima concreta.

ARISTÒTIL, De l’ànima


2. Explica les nocions aristotèliques d’ànima i cos i relaciona-les amb: a) l’hilemorfisme, o b) la teoria de les quatre causes. (2,5 punts)

3. Relaciona l’antropologia aristotèlica amb la de: a) Plató, b) Tomàs d’Aquino o c) Descartes. (2,5 punts)

4. Quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia? (2,5 punts) OPCIÓ B Les idees de la classe dominant són en cada època les idees dominants, és a dir, la classe que és la força material dominant n’és a l’ensems la força espiritual dominant. La classe que té a la seva disposició els mitjans de la producció material disposa així també dels mitjans de la producció intel·lectual, de manera que, en general, li són sotmeses també les idees d’aquells que estan privats dels mitjans de la producció intel·lectual. Les idees dominants no són més que l’expressió ideal de les relacions materials dominants, són les relacions materials dominants concebudes com a idees; l’expressió, doncs, de les relacions que fan precisament d’una classe la classe dominant.

K. MARX - F. ENGELS, La ideologia alemanya


2. Explica la noció marxista de classe i relaciona-la amb: a) el materialisme històric, o b) la noció d’ideologia. (2,5 punts)

3. Relaciona la concepció marxista de la societat amb la de: a) Plató, o b) Maquiavel. (2,5 punts)

4. Quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

14

I'.

UIB Prova d'acces ala Universitat (2009) Nt"

Filosofia II Modell

Triau un d 'aquests dos textos i responeu les preguntes fonnulades .

OPCIOA

Despres daixo, vaig considerar que es requereix, en general, perque una proposicio sigui vertadera i certa; perque com n'acabava de trobar una que jo sabia que ho era, vaig pensar que havia de saber tambe en que eonsisteix aquesta certesa . I, havent remareat que en la proposici6 penso, ergo existeixo no hi ha res que m'asseguri que die la veritat fora del fet de veure molt clarament que per a pensar cal existir, vaig jutjar que podia prendre com a regla general que les coses que eoneebem molt clarament i molt distintament son totes vertaderes , eneara que hi hagi alguna dificultat a reconeixer be quines s6n aquelles que coneebem distintament.

R. DESCARTES, Discurs del metode


2. Expliea la proposici6 penso, ergo existeixo i la seva relaci6 amb: a) la nocio de substancia pensant, 0 b) la noci6 de coneixement vertader. (2,5 punts)

3, Relaciona i compara el metode cartesia amb: a) el de l'empirisme, 0 b) el de Kant. (2,5 punts)


OPCIOB

Jo us conjuro , germans meus, manteniu-vos fidels a la Terra i no us cregueu aquells que parlen d 'esperances sobreterrenals. Destil·len metzina, tant si ho saben com si no. Menyspreen la vida, agonitzen d 'haver-se emmetzinat ells mateixos, i la Terraja ri'esta

cansada: tant de bo se'n perdi la mena! Antany ultratjar Deu era I'ultratge pitjor, perc Deu ha mort, iamb Ell tambe han mort

aquests ultratjadors. Ara el mes terrible es ultratjar la Terra i estimar les entranyes de I'Inescrutable rnes que no pas el sentit de la Terra!

F. NIETZSCHE, Aixiparla Zaratustra


2. Explica el vitalisme de Nietzsche i la seva relaci6 amb: a) la nocio de superhome, 0

b) la seva critica dels valors de la cultura occidental. (2,5 punts)

3. Explica el punt de vista de Nietzsche sobre la religi6 i relaciona'l amb el de: a) Tomas d'Aquino, 0 b) Marx . (2,5 punts)

4. Quina opini6 et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)


15

1""\

UfO Prova d'acces a la Universitat 2009 Nt"

Filosofia II Model 3

Triau un d'aquests dos textos i responeu les preguntes fonnulades.

OPCIOA

Fins ara horn admetia que tot el nostre coneixement s'havia de regir pels objectes; pero, arnb aquesta pressuposici6, tots els assaigs fets mitjancant conceptes per decidir a priori alguna cosa sobre ells, amb la qual eixamplar el nostre coneixement, quedaven anihilats. Assagem, dones, per una vegada si no avancarem millor en les tasques de la metafisica admetent que els objectes han de regir-se pel nostre coneixement, la qual cosa ja concorda mes be amb la desitjada possibilitat d'un coneixement a priori d'aquests objectes que establira quelcom sabre ells abans que ens siguin donats.

1. KANT, Critica de fa rao pura


2. Explica el significat de «transcendental» segons Kant i la relacio de l'idealisme transcendental arnb: a) el racionalisme, 0 b) l'empirisme. (2,5 punts)

3. Compara el punt de vista de Kant sobre la metafisica amb els de: a) Tomas d'Aquino, o b) Nietzsche. (2,5 punts)


OPCIOB

Es diu causa, en un primer sentit, la materia immanent de la qual alguna cosa es fa; per exemple, el bronze es causa de I'estatua, i la plata, de la copa [...]. En un altre sentit, es causa, la forma i el model; i aquest es l'enunciat de I'essencia i els seus generes (per exemple, de l'octava musical, la relaci6 de dos a un i, en suma, el nombre) i les parts que hi ha a l'enunciat. Ames, allo del qual procedeix el primer principi del canvi i del repos; per exemple, aquell que va aconsellar es causa de l'acci6, i el pare es causa del fill i, en suma, l'agent, d'allo fet, i el que produeix el canvi, del que el pateix. A mes, (hi ha la causa entesa) com el fi, i aixo ~s allo per al que alguna cosa es fa; per exemple, del passejar es causa la salut. Per que , efectivament, es passeja? Diem: per estar sa. I, tot dient aixo, creiem haver adduit la causa.

ARISTOTIL, Metafisica


2. Explica la teoria hilemorfista d' Aristotil i compara-la amb: a) la teoria de les idees de Plat6,o b) la noci6 presocratica de principi (arkhe). (2,5 PW1tS)

3. Explica la noci6 aristotelica de substancia i compara-la amb: a) la de Descartes, 0 b) la de Kant. (2,5 punts)


4. Quina opini6 et mereix la tesi del text i quin sentit te parlar-ne avui en dia? (2,5 punts) 16


Història de la Filosofia Model 1

Triau un d’aquests dos textos i responeu les preguntes formulades. OPCIÓ A Però us hem engendrat nosaltres, per a vosaltres mateixos i per a la resta de la ciutat, en qualitat de caps i reis d’un eixam, millor i més completament educats que aquells i més capaços, per tant, de participar tant de la filosofia com de la política. Heu de baixar, doncs, un després d'un altre a la casa dels altres i acostumar-vos a veure-hi en la foscor. Una vegada acostumats, veureu infinitament millor que els d'allà i coneixereu el que és cada imatge i de què ho és, perquè haureu vist ja la veritat respecte al bell i al just i al bo. I així, la ciutat nostra i vostra viurà a la llum del dia, i no entre somnis, com viuen ara la major part d'elles per obra de qui lluiten uns amb altres per vanes ombres i es disputen el comandament com si aquest fos algun bé. Però la veritat és, crec jo, la següent: la ciutat en la qual estiguin menys ansiosos per ser governants qui hagin de ser-ho, aquesta ha de ser forçosament la que visqui millor i amb menys dissensions que cap altra; ben al contrari de la que tingui uns governants que ho desitgin.

(PLATÓ, República)

1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica com es relaciona la teoria política que defensa Plató a la República amb: a) la seva teoria del coneixement; o b) la seva antropologia. (2,5 punts) 3. Compara la teoria política de Plató amb la d’un d’aquests dos autors: a) Marx; o b) Arendt. (2,5 punts) 4. Tenint en compte els coneixements que has adquirit sobre la història de la filosofia, quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia? (2,5 punts) OPCIÓ B Què és aleshores la veritat? Una host en moviment de metàfores, metonímies i antropomorfismes, en resum, una suma de relacions humanes que han estat realçades, extrapolades i adornades poèticament i retòricament i que, després d’un ús perllongat, un poble considera fermes, canòniques i vinculants; les veritats són il·lusions de què s’ha oblidat que ho són; metàfores ja gastades i sense força sensible, monedes que han perdut el seu encuny i que ja no es consideren monedes sinó simple metall.

F. NIETZSCHE, Sobre veritat i mentida en sentit extramoral 1. Explica breument el contingut del text. (2,5 punts) 2. Explica la crítica de Nietzsche a la filosofia occidental i la seva relació amb: a) el vitalisme, o b) la noció de superhome. (2,5 punts) 3. Compara el pensament de Nietzsche amb el d’un d’aquests dos autors: a) Descartes; b) Plató. (2,5 punts) 4. Tenint en compte els coneixements que has adquirit sobre la història de la filosofia, quina opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

17


Història de la Filosofia Model 3

Triau un d’aquests dos textos i responeu les preguntes formulades.

OPCIÓ A I en fi, considerant que tots els pensaments que ens vénen estant desperts també se’ns

poden ocórrer durant el son, sense que cap aleshores sigui vertader, vaig resoldre fingir

que totes les coses que fins llavors havien entrat en el meu esperit no eren més

vertaderes que les il·lusions dels meus somnis. Però després vaig advertir que, volent

pensar jo d’aquesta manera, que tot és fals, calia que jo, que ho pensava, fos alguna

cosa; i observant que aquesta veritat: «jo penso, doncs sóc», era tan ferma i segura que

les suposicions més extravagants dels escèptics no són capaces de commoure-la, vaig

jutjar que podia rebre-la, sense escrúpol, com el primer principi de la filosofia que

estava cercant.

R. DESCARTES, Discurs del mètode


2. Explica el mètode cartesià posant-lo en relació amb: a) la seva metafísica; o b) la

filosofia de Hume. (2,5 punts)

3. Compara la teoria del coneixement de Descartes, bé amb la de a) Plató, o bé amb la

de b) Nietzsche. (2,5 punts)

4. Tenint en compte els coneixements que has adquirit d’història de la filosofia, quina

opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

OPCIÓ B [...] en la seva feina, el treballador no s’afirma, sinó que es nega; no se sent feliç, sinó

desgraciat; no desenvolupa una energia física i espiritual lliure, sinó que mortifica el seu

cos i arruïna el seu esperit. Per això el treballador només se sent en si fora de la feina, i

en la feina se sent fora de si. Se sent realitzat quan no treballa, i quan treballa no se sent

realitzat. El seu treball no és, doncs, voluntari, sinó forçat, treball forçat. Per això no és

la satisfacció d’una necessitat, sinó un simple mitjà de satisfer les necessitats fora de la

feina [...] D’això resulta que l’home (el treballador) només se sent lliure en les seves

funcions animals, en el menjar, el beure, l’engendrar, i, com a màxim, en el que es

refereix a l’habitatge i el vestit; i, en canvi, en les seves funcions humanes se sent com

un animal. El que és animal esdevé humà, i el que és humà, animal.

KARL MARX, Manuscrits econòmico-filosòfics de 1844


2. Aquest text parteix d’una concepció de l’home. Explica l’humanisme de Marx,

posant-lo en relació amb: a) la teoria de l’alienació; o b) el materialisme històric. (2,5

punts)

3. Compara la proposta filosòfica de Marx amb un d’aquests dos autors: a) Plató; b)

Kant. (2,5 punts)

4. Tenint en compte els coneixements que has adquirit d’història de la filosofia, quina

opinió et mereix la tesi del text i quin sentit té parlar-ne avui en dia? (2,5 punts)

18

examens 2005-2010

Documents

Transcript of examens 2005-2010