Facultat de Magisteri Ausiàs March

Didàctica de les Ciències

ELS CARAGOLS

Autors: Professor:

Carla Jaén Cervera Valentín Gavidia Catalán

Julio Martínez Gallent

Marta Ramón Querol

Grup: 4-A Grau d’Educació Primària Curs: 2011-2012

1

ÍNDEX

1. Què deu saber l’alumne en acabar Educació Primària ....................... 2

2. Mapa conceptual ............................................................................ . 3

3. Dificultats d’aprenentatge i idees prèvies dels alumnes ........................5

4. Proposta d’activitats per cicles ......................................................... ..7

5. Desenvolupament d’una activitat ........................................................22

6. Bibliografia ........................................................................................30

2

1. QUÈ DEU SABER L’ALUMNE EN ACABAR L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

Primer cicle

Hi ha un sèrie de continguts que volem que els alumnes dels primers

cursos de l’etapa de l’Educació Primària (primer i segon) coneguen, per

augmentar els seus coneixements respecte als caragols. Ja que pensem que es

tracta d’un tema molt interessant i curiós que mai han treballat. Els continguts

que tractarem són els següents, no obstant és treballaran de manera molt bàsica

perquè tinguen unes primeres nocions:

Què és un caragol. Definir-lo.

Per on es desplacen. Com es desplacen.

La baba del caragol.

L’alimentació del caragol.

Construcció d’una caragolera

Segon cicle

Respecte als continguts del segon cicle, hem pensat que el més adient és

treballar-los de manera gradual respecte del cicle anterior. D’aquesta forma, els

continguts, ja treballats en el primer cicle, els serveixen per entendre aquest

nous més específics, doncs ja coneixen els conceptes bàsics. Els continguts són:

Criteris de classificació dels animals invertebrats.

Família dels caragols.

Distinció entre closca i sense closca.

Tipus de caragols ( Específics a la Comunitat Valenciana).

3

Tercer cicle

Per finalitzar amb l’estudi del caragol, a l’últim cicle de l’Educació Primària,

presentem els següents continguts, basat en molts experiments al laboratori i

observació de la caragolera construïda al primer cicle:

Comportament. Els sentits del caragol.

Adherència dels caragols a terra.

Desplaçament segons el tipus de material.

Tipus de reproducció. La reproducció dels caragols.

Hibernació. Per què és important?

Altres formes de vida dins dels caragols.

2. MAPA CONCEPTUAL

Primer cicle

4

Tercer cicle

5

2

3

3. DIFICULTATS D’APRENENTATGE I IDEES PRÈVIES DELS

ALUMNES

PRIMER CICLE PROBLEMES I POPOSTA DE SOLUCIONS

- Els xiquets poden tindre dificultats a l’hora de saber què és un

caragol i definir-lo. Per tant, farem una activitat on realitzaran un dibuix i,

a partir de la seua pròpia creació, el definiran bàsicament i per tal que els

queden clars els conceptes principals.

- Respecte a la alimentació, poden creure que no s’alimenten per la

boca o no saben la forma en la que ho fan. Per tant, quan es tracte la part

d’alimentació, se’ls indicarà de què s’alimenten, per on s’alimenten, etc.

- Poden tindre dificultats, o desconèixer la importància de la baba o

mucosa del caragol. Com que els serveix per mantindre’s humits, per

desplaçar-se, per regenerar-se, etc. Per tant, es portaran a terme una

sèrie d’activitats on es treballaran tots aquest punts.

- En quant a les condicions de vida per a un caragol dins d’una

caragolera, probablement no sabran que necessiten estar humits, amb

elements com ara pedres, terra, o algeps per tal d’obtenir el calci que

necessiten per a la seua closca. És per això, que mitjançant la construcció

de la caragolera es podran assabentar de totes aquestes condicions.

- També que no comprenguen que els caragols puguen regenerar-

se les parts que tenen ferides. Ací es pot fer una relació de com els

humans, també som capaços en certa forma de regenerar la nostra pell,

per exemple quan es fem una ferida i aquesta amb el temps desapareix.

6

SEGON CICLE PROBLEMES I SOLUCIONS

- Es possible que no sàpiguen definir que és un animal invertebrat o

no se’ls ocorreguen exemples d’aquest tipus d’animals, Per això, duren a

terme una activitat que treballarà bàsicament que són els animals

invertebrats, per introduir els mol·lusc i els donarem exemples, a més

d’aquest.

- Podem presentar dificultats per diferenciar els tipus de caragols

que hi ha, així com que hi ha caragols que són marins i altres terrestres.

Per tant, amb activitats de classificació de les closques de diferents

caragols, poden descobrir que hi ha més dels que pensen.

- Tanmateix, poden tindre dificultats per diferenciar els caragols

típics d’ací. Per tant, els mostrarem per a que els xiquets els veguen, els

observen i extraguen també els seus propis criteris, per classificar-los.

TERCER CICLE PROBLEMES I SOLUCIONS

- Poden tindre dificultats per entendre el tipus de reproducció dels

caragols, a més de tindre idees errònies respecte al tema. Per exemple, no

saber si són ovípars, o si la seua reproducció es sexual, asexual, etc. Per

tant, es duran a terme activitats com la visualització d’un vídeo on es veu

clarament com és la reproducció, ja que si ho veuen els xiquets, ho

entendran molt millor que no pas amb la teoria.

- Respecte al sentits, pensaran que els caragols no en tenen.

D’aquesta forma, es realitzaran activitats teòriques i pràctiques on podran

experimentar que les seues idees eren ingènues i estaven equivocades.

- També potser, tinguen dificultats amb l’anatomia dels caragols,

doncs és tracta d’un tema que mai es dona a la Primària. A més que és

7

molt diferent, en alguns aspectes, al cos humà. Amb l’ús de lupes o

microscopi, o mitjançant representacions esquematitzades dels caragols,

trobaran una manera senzilla de veure i diferenciar les parts.

- Associar la hibernació dels caragols als óssos i que utilitzen el

mateix mètode. Mitjançant l’observació dels exemplars a la caragolera, es

podran assabentar d’aquestes semblances.

4. PROPOSTA D’ACTIVITATS PER CICLE

PRIMER CICLE:

Perquè els alumnes assolissen els continguts que volem desenvolupar

portarem a terme un seguit d’activitats:

Per treballar com és un caragol començarem fent unes preguntes per tal

de conéixer les idees prèvies que tenen els xiquets:

- Alguna volta haveu vist un caragol?

- Sabeu com són?

- Després d’aquestes preguntes, els demanarem als xiquets que facen el

dibuix d’un caragol i que descriguen les característiques més destacades

d’aquest.

Fonts:http://clubdelecturaontigola.blogspot.com/2011/03/dibujo -de-

alba.html

8

D’aquesta manera, els alumnes ens aportaran els seus coneixements

respecte als caragols. Tanmateix, serem sabedors des de quin punt podem

partir. D’altra banda, podem introduir un nou concepte, respecte a la forma que

té la closca. Doncs com vegem, als dibuixos, els xiquets han dibuixat la closca

fent la forma d’espiral.

Els dibuixos fets pels alumnes ens permeten tractar els següents

continguts de manera molt bàsica, per simplement introduir una primera idea, a

partir de la qual construiran els nous coneixements que s’aportaran en els cicles

posteriors:

- Segons el dibuix de dalt veiem que una xiqueta ha posat que el caragol

es desplaça per l’aire. Per tant farem la següent reflexió:

- Per on es desplacen els caragols? Es desplacen per terra com els cucs.

No poden anar per l’aire perquè no tenen l’habilitat, ni les condicions per

poder volar.

- Com es desplacen? Amb la contracció i elongació del seu cos i amb

l’ajuda de la baba que produeixen.

Fonts:http://actualcurioso.blogspot.com/2011/03/como-se-desplazan-los-

caracoles.html

http://albertobermudez.pbworks.com/w/page/4844313/TEMA3%3ALOS%20INVERTE

BRADOS

- Cregueu que la baba és important perquè puguen viure?

Per respondre aquesta pregunta hauran de fer un xicotet treball

d’investigació, doncs hauran de buscar les funcions d’aquesta mucosa.

9

Com per exemple, que els serveix per estar sempre humits i poder viure,

desplaçar-se, regenerar parts de la closca que estan trencades, etc.

Com que ja coneixen molts dels aspectes bàsics del caragol, poden

realitzar la construcció d’una caragolera, on puguen veure com és el seu

dia a dia, la seua estructura, el desplaçament, la baba que produeixen, el

ambient on viuen, etc.

Per últim treballarem l’alimentació. Les primeres idees dels xiquets seran

que són herbívors, per vore què saben els farem les següents qüestions:

- De què s’alimenten els caragols?

- Tots s’alimenten del mateix?

- Cregueu que prefereixen uns aliments respecte d’uns altres?

Fonts:http://turrusta.blogspot.com/2009/05/plagas-babosas-y-caracoles.html

Respecte açò, farem un xicotet experiment on col·locarem dins a la

caragolera dos tipus d’aliments amb la mateixa quantitat (50grams), per

una banda vegetals (encisam i julivert) i per altra fruita (pell de tomata,

poma i plàtan). Amb açò, al passar una estona veuran que estan menjant

i al dia següent pesarem les restes dels aliments per comprovar que és

allò que més agrada als caragols.

SEGON CICLE

Una vegada tractats els conceptes bàsics dels caragols en el primer cicle,

els treballarem de manera més específica, començat per situar-los dins de

10

la seua família. D’aquesta forma ens introduirem en el món dels

invertebrats. Primerament veuríem què coneixen:

-Podríeu dir exemples d’animals invertebrats?

En el cas que no se’ls ocorre cap, els mostrarem una sèrie d’animals

que seran invertebrats o no:

- Dels animals següents, digues quins són invertebrats i quins no.

Raona la teua resposta:

11

Fonts: http://es.wikipedia.org

http://www.canalpatrimonio.com/imagftp/im156361medusas.jpg

http://www.fotos.org/galeria/showphoto.php/photo/12817/size/big http://www.bfotos.com/cache/animales/arana.jpg_w400.jpg

http://perdonaqueseasoez.files.wordpress.com/2010/11/almeja.jpg http://www.carvision3d.com/Fotografia/Macro/Gusano.jpg

http://lanaturalezahabla.megustaescribir.com/2011/08/16/el-caracol/

Amb aquesta pregunta ens adonaríem de què saben i quins errors tenen, i

introduir el concepte d’animals invertebrats. Posteriorment, els presentaríem una

activitat per classificar animals invertebrats, on els xiquets per xicotets grups

utilitzaran els seus propis criteris. Entre els animals, trobaríem al caragol, a més

d’altres mol·luscs de la mateixa família, i d’altres, però que no tenen closca.

Aquest seria un exemple de classificació d’una sèrie d’invertebrats donats:

Font: Coneixement del Medi, 4t de Primària. Projecte Terra. SM

Amb aquesta activitat, els alumnes veuran característiques per definir als

animals invertebrats en general, però més concretament els caragols, que són

els que ens interessen. Una volta feta l’activitat, tots els grups posaran en comú

12

els seus criteris, perquè tots els alumnes tinguen en compte totes les

característiques que els determinen.

A propòsit d’aquesta activitat introduirem la família dels caragols

mitjançant una sèrie de preguntes:

- A partir de les classificacions fetes, podríeu dir a quina família pertany el

caragol?

- Hi ha altres animals en la classificació que pertanyen a la mateixa

família?

- Que ocorre amb els que tenen closca?

- Són també mol·luscs?

- Poden haver-hi terrestres i marins?

Amb açò presentarem la següent imatge de mol·luscs que es protegeixen

amb la seua closca, que reforçarà les respostes donades a les preguntes

anteriors:

Font: Coneixement del Medi, 4t de Primària. Projecte Terra . SM

En tot moment, la mestra ajudarà i guiarà les respostes del nostres

alumnes, però sense dir les solucions, intentant que els alumnes les descobreixen

per ells mateixa. Aquetes preguntes ens permetran treballar el següent

contingut, les característiques generals dels diferents mol·luscs, a més dels

gasteròpodes:

13

QUÈ HAN DE SABER SOBRE ELS MOL·LUSCS?

Característiques generals dels mol·luscs:

1.- Tenen el cos moll.

2.- Poden tindre una o dos closques.

3.- Es menegen gràcies a un peu musculós.

4.- Respiren per pulmons o per brànquies.

5.- Son ovípars

Dins de la família de mol·luscs hi ha tres espècies: les abans

nomenades: clòtxina, ostra, etc. Altres com la sèpia, el calamar o el

polp, on la closca es troba a l’interior (com el cas del calamar), o pot

faltar-ne per complet (com és cas del polp). Altra característica

d’aquests, és que tenen tentacles amb ventoses. I, per últim, els

gasteròpodes com el caragol, la bavosa, etc.

Nosaltres ens centrarem en els gasteròpodes (que vol dir que

porten el estómac, “gaster”, peu “podes”).

Les seues característiques són:

- Tenen sols una closca, interna o externa.

- Els ulls els porten en els extrems d’uns tentacles, que amaguen en

cas de perill.

- Hi ha terrestres i marins. Els terrestres, com el caragol o la bavosa

(que també és un gasteròpode), respiren pels pulmons; els caragols

de mar, respiren per brànquies.

Font: http://thales.cica.es/rd/Recursos/rd99/ed99-0040-02/moluscos.html

GASTERÒPODES

14

Per últim, com que ací a la comunitat els caragols són molt apreciats,

pensem que és molt interessant que els xiquets coneguen els tipus de caragols

de la comunitat. D’aquesta forma, prepararíem una eixida al camp (amb el seu

itinerari corresponent, i en mesos de pluja i humitat, perquè siga més fàcil

trobar-ne), perquè els xiquets pogueren vore certs caragols, a més d’altres

especies, i aproximar al xiquet a la natura i afavorir hàbits de respecte i cura del

medi.

Tanmateix, el xiquet podrà diferenciar els tipus de caragols de la

comunitat, així com determinar uns criteris, propis, que caracteritzen a cadascun

d’aquests caragols.

- Tipus de caragols de la comunitat:

MORO (HELIX ASPERSA)

Font: http://www.sekano.es/?p=1865

CHONETA (IBERUS CARTHAGINENSIS)

Font: http://waste.ideal.es/fotos2/eobaniavermiculata.jpg

15

VAQUETA (IBERUS ALONENSIS)

Font:

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Iberus_gualterianus_alonensis2.JPG

AVELLANENCS (THEBA PISANA)

Font: http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/usr29858/12452707Qj.jpg

Una volta finalitzades aquestes activitats, realitzarem una altra a mode se

síntesi on hauran de completar els espais en blanc:

SÍNTESI

ELS CARAGOLS SÓN UN CONJUNT D’ANIMALS, QUE PERTANYEN ALS MOL·LUSCS. TENEN

ELS COS MOLLET, AMB UNA CLOSCA, EXTERNA.

ES DESPLACEN PER TERRA, ARRASTRANT-SE AMB MOVIMENTS DE CONTRACCIÓ I

ELONGACIÓ.

LA MAJORIA S’ALIMENTEN D’HERVA O GESPA. PER TANT SÓN HERBÍVORS.

16

TERCER CICLE

Finalment, acabarem amb l’estudi dels caragols utilitzant la via

experimental. Tenint com a finalitat que els xiquets puguen assolir allò estudiat

en els cursos anteriors i adquirir el que es proposa en aquest últim cicle de

l’etapa Primària. De tots es sabut que allò visual, que pot ser manipulat, sempre

ajuda més en l’adquisició de coneixements que allò simplement escrit.

Començaríem tractant els sentits dels caragols. D’aquesta forma els

mostraríem als alumnes la següent imatge, per vore si tenen idees errònies,

respecte als sentits dels caragols. Per exemple:

- Què penseu: Els caragols tenen ulls?

Després de formular la pregunta els mostraríem la imatge del caragol

Serafín, i els continuaríem preguntant-los:

Font: http://crariberadecanedo.centros.educa.jcyl.es/bitacora/index.cgi?wIdPub=7

- Penseu que aquesta imatge del caragol mostra, realment, on tenen els

ulls?

- I, les altres antenes, quina funció tenen?

- Tenen olfacte i tacte?

Amb les respostes, el mestre ensenyarà als alumnes que els caragols

tenen dos antenes, les quals són els ulls, i es troben a la part superior. Mentre

que hi ha altres dos antenes, a la part inferior, que tenen la funció de tacte i

17

olfacte. Posteriorment, els alumnes ho podrien comprovar amb l’observació dels

caragols i veurien com s’amaguen quan entren en contacte amb algun objecte.

Font: http://genedenxxi.com/page2.php

A continuació, per introduir l’adherència dels caragols a terra, els faríem la

següent pregunta:

- Per què penseu que els caragols poden escalar fins i tot una paret que

està a 90º del terra?

FONT: http://www.salegre.es/sesion-de-fotos-acuarofila

Totes aquest preguntes es demostrarien, posteriorment, de manera

pràctica i visual, perquè veuen que realment ocorreix.

18

Després de ser aclarides aquestes preguntes i totes les que pugueren

sortir a partir d’aquestes, faríem l’experiment de la corriola.

FONT: GAVIDIA. V y GUILLÉN. E, Biología en el taller: Abril, 1986

El desplaçament dels caragols és un altre tema ben important en l’estudi

d’aquests. Per estudiar-lo, posaríem primerament el caragol damunt d’un vidre

per tal de veure com són els moviments que fa al desplaçar-se. I el rastre que

deixa amb la seua baba. Ja que està clar que no és el mateix que es desplacen

per una superfície totalment llisa com que es desplacen per el terra. Molts

xiquets es pregunten si es desplacen en línia recta o no. Per tant, portaríem a

terme un experiment per poder comprovar-ho. El que farem serà posar una

safata amb aigua i safrà per a que la baba que facen els caragols siga de color o

puguem veure el camí que fa. A continuació, dibuixarem en un full en blanc una

línia recta i posarem el caragol damunt. Deixarem que, aquest, faça el seu camí i

comprovarem que no segueixen la línia recta.

19

FONT:http://www.xtec.es/centres/c5001084/experiencies/experienciesp3/paginaexperienciesp3/we

b%20cargol/liniarecta.htm

També els faríem la següent pregunta:

Per què creieu que si el caragol es desplaça sobre la fulla del ganivet

aquest no es talla?

Açò, ho podrien comprovar fent que els caragols passen per la fulla del

ganivet i veient que, realment, no es tallen. La qual cosa ja ho hauria verificat el

mestre, amb anterioritat.

La característica que abordarem a continuació és la reproducció. Ens

basarem en la lectura d’un article del periòdic El País per tal de variar en la

utilització de recursos. A més, pensem que és un article molt adequat per a la

seua edat.

CUPIDO ES UN CARACOL

Aunque son hermafroditas, estos

moluscos necesitan de un

compañero para fecundarse. Y en

su caso, lo del flechazo no es

ninguna metáfora, ya que antes

de la cópula se lanzan unos

dardos de calcio ¿Las flechas

del amor se inspirarían en

ellos?

Siempre se ha dicho que son San

Valentín o Cupido quienes lanzan

los dardos del amor. Falso. Los

que se comportan de semejante

forma son los caracoles. Uno

podría pensar que estos moluscos

tienen cierta tendencia al

romanticismo, pero la cruda y

anatómica realidad es que su

ritual amatorio peca más bien de

agresivo, pues se insertan,

literalmente, unas saetas

espirales de carbonato cálcico

antes de la cópula. A cámara

lenta, eso sí. Porque durante la

reproducción hacen también honor

a su fama de lentos.

Los caracoles, como ya es bien

sabido, son hermafroditas:

poseen órganos reproductores

20

femeninos y masculinos. Sin

embargo, necesitan de un

compañero para perpetuar su

especie. Nada de yo me lo guiso

y yo me lo como.

Todo empieza pacíficamente, con

un cortejo que se suele

prolongar durante media hora

hasta que los caracoles se

trasmutan en arqueros del amor.

Porque en estos animales lo del

flechazo no es ninguna metáfora.

Los científicos discrepan sobre

qué misión cumple este dardo,

aunque parece que estimula

sexualmente a la pareja.

Desgraciadamente, los caracoles,

al igual que sucede con muchos

humanos, no siempre ponen el

dardo donde ponen el ojo y, a

veces, esas duras flechas

terminan en el cerebro o en el

corazón del amado, con

resultados nefastos

Amor ensartado

Si el caracol tiene buena

puntería, tras el dardazo llega

la cópula. Los animales se

penetran mutuamente y permanecen

entrelazados durante unas doce

horas. Ahí es nada. El acto

sexual suele llevarse a cabo con

nocturnidad (y no se sabe si

alevosía), porque es entonces

cuando más humedad hay y más a

gusto se sienten los caracoles.

Después, si te he visto no me

acuerdo.

Los óvulos fecundados suelen

tardar unos 15 días en

convertirse en huevos y los

caracoles emplean cerca de 24

horas en poner 50 unidades. Un

simple agujero en el suelo es el

lugar elegido para depositarlos.

Como son muy delicados, el

progenitor los envuelve en una

mucosa para que se no rompan al

caer al suelo. Hasta ahí llega

su papel como preocupados

padres.

Los huevos tardan en eclosionar

más o menos una semana, aunque

todo depende de las

características atmosféricas, y

los nuevos y pequeñísimos

caracoles han de enfrentarse

solos al mundo. Estos moluscos

realizan entre 3 ó 4 puestas al

año, con sus previos

lanzamientos de flechas del amor

incluidos.

Font:http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cupido/caracol/elpepusoc/20110926elpepusoc_11/Tes

21

Seguidament, tractarem la hibernació dels caragols. Utilitzaríem la

següent pregunta per tal d’introduir-nos:

Per què penseu que és important la hibernació en els caragols?

El que pretenem en aquest apartat es fer veure als xiquets la rellevància

que té, aquest període, en la vida d’aquests mol·luscs. Intentaríem guiar als

alumnes per a que pugueren arribar a la conclusió que la hibernació és una

estratègia dels caragols per tal de fer front a les condicions atmosfèriques

adverses. El període d’hibernació va des d’octubre fins l’abril.

Tant d’important és estudiar com es desplacen, com viuen, etc., com

estudiar quin són els paràsits que habiten al seu interior. Aquí els preguntaríem:

Penseu que si un animal ingereix un caragol portador de paràsits pot arribar a

infectar-se?

Al llarg de tot el cicle, utilitzaríem la caragolera construïda durant el

primer cicle de Primària amb la finalitat de veure tots aquets continguts i poder

demostrar i dur a terme tots els experiments abans nombrats.

22

5. DESENVOLUPAMENT D’UNA ACTIVITAT

Comentaris per al mestres: Aquesta activitat aniria dirigida per al

tercer cicle, doncs pensem que es treballen continguts més complexes, a més

que la part d’investigació és molt important. No obstant això, són conceptes i

activitats molt interessants i dinàmiques, a més d’adients, per aquest cicle.

La tasca que anem a realitzar és tracta

d’un treball d’investigació, el qual es basa en

l’ experimentació, la investigació i l’observació

dels caragols.

D’aquesta forma, la classe s’ha de dividir en tres

grups, els quals aniran passant per diferents

activitats molt interessants.

A quina família pertanyen?

.............................................................................................................

Quins altres animals poden pertànyer a la mateixa família?

.............................................................................................................

Són invertebrats? Per què?

.............................................................................................................

DE QUÈ ES TRACTA? SOM INVESTIGADORS

QUÈ SAPS DELS CARAGOLS?

23

Comentaris al professor: Amb açò el que pretenem és que els xiquets

puguen extraure els seus coneixements o ideés prèvies que tenen d’aquest

tema, a més del possibles errors. Tanmateix, podrem introduir la nova

informació que han de saber dels caragols, per poder realitzar les activitats que

es plantejaran.

Gràcies a què es menegen?

............................................................................................................

Per a què creues que serveix la baba?

............................................................................................................

Tenen closca? Com d’important creus que és la closca per a sobreviure?

...............................................................................................................

...............................................................................................................

Poden vore? I, tindran altres sentits com per exemple olfacte o tacte?

...............................................................................................................

...............................................................................................................

Per on respiren?

...............................................................................................................

Hi ha caragols marins?

..............................................................................................................

24

SÓN MOL·LUSCS GASTERÒPODES: Que significa estómac per terra: “gaster”

(estómac) i “podes” (peu), que és on es troba l’estómac.

Tenen un cos moll.

Es menegen gràcies a un peu musculós.

Tenen una closca externa.

Tenen els ulls en uns tentacles que amaguen en cas de perill.

Tenen dos antenes inferior on es troben el sentit de l’olfacte i el tacte.

Poden respirar per brànquies (marins) o per pulmons (terrestres).

La baba els serveix per poder desplaçar-se, combatre possibles

infeccions, a més de mantindré humits.

Són ovípars.

QUÈ HAS DE SABER DELS CARAGOLS?

25

UN CIRCUIT D’ACTIVITATS:

- Primera activitat: Es tracta de vore l’adherència dels caragols segons el

tipus de material:

Per a aquesta activitat, necessitem una corriola, fil de cosir, pegament, pesos i

diferents materials on comprovar-ho, com per exemple: metall, plàstic, fusta,

etc.

FONT: GAVIDIA. V y GUILLÉN. E, Biología en el taller: Abril, 1986

Posteriorment, replena la següent fitxa de qüestions:

ET PROPOSEM QUE FAGES

26

L’ADHERÈNCIA DELS CARAGOLS

1. A quin material s’adhereix millor i a quin pitjor?

____________________________________________________________________

____________________________________________________________

2. ¿Quin és el pes que pot aguantar sense despagar-se del sostrat per on es

desplaça?_______________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

3. Per què penseu que ocorre això?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

4. Quin altre material utilitzaries per mirar l’adherència d’aquests?

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

5. Si recolzes tot el pes del teu cos sobre un ganivet i camines, et tallaries? I un

caragol? Tant si penses que si com no, demostra-ho.

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

________________________________________________________________

27

- Segona activitat: Aquesta activitat es tracta de vore, mitjançant la lupa,

totes les bactèries o microorganismes que conformen el caragol per dins.

Necessitem caragols que no estiguin vius, un microscopi, unes pinces i tindre

ganes d’aprendre. Posteriorment, omplir la fitxa de preguntes:

OBSERVEM A TRAVÉS DE LA LUPA

1. Què observes?

...........................................................................................................................

...........................................................................................................................

...........................................................................................................................

...........................................................................................................................

2. Fes un dibuix d’allò que has observat.

28

- Tercera Activitat: Per últim et presentarem una sèrie de coscles i fòssils de

caragols marins i/o terrestres. S’han d’observar, analitzar, palpar i realitzar la

següent fitxa d’activitats:

INVESTIGEM

1. Realitza una classificació respecte al tamany, la forma i el color. A més, digues quins poder

ser més antics i quins menys.

FONT:http://www.google.es/imgres?q=CARACOLES&um=1&hl=ca&sa=N&biw=1280&bih=699&tbm=isch&tbnid=fr7KsABm-5FO-

M:&imgrefurl=http://desarrolloydefensa.blogspot.com/2011/01/helicultura-caracoles-sanos-y-

salvos.html&docid=efbgh5_jK7ssKM&imgurl=http://3.bp.blogspot.com/_kdcsVoFMTKM/TUbL1ofc9ZI/AAAAAAAAfsQ/BxnumkUu5HE/s1600/800px-

LCAC.jpg&w=1024&h=768&ei=_50MT6X1Cs7rOd_XzK0H&zoom=1&iact=hc&vpx=879&vpy=162&dur=735&hovh=194&hovw=259&tx=133&ty=54&sig=1149952428

51611984519&page=1&tbnh=159&tbnw=206&start=0&ndsp=15&ved=1t:429,r:3,s:0

FONT: http://decorazonmarinero.wordpress.com/2009/07/09/del-mar-y-sus-tesoros-caracolas-y-conchas-4/

FONT: http://www.lacomarcadepuertollano.com/diario/noticia.php?dia=2009_12_01&noticia=2009_12_01_No_15.xml

FONT: http://www.google.es/imgres?q=fosiles+de+caracolas&hl=es&client=firefox-a&hs=YgO&rls=org.mozilla:es-

ES:official&biw=1366&bih=649&tbm=isch&tbnid=XI1czt7wuRZmpM:&imgrefurl=http://espai.antville.org/stories/712480/&docid=Fh9Af_cUZ3zHCM&imgurl=http://www.fosil.c

l/shark01g2.jpg&w=300&h=257&ei=754MT8vKLIqbOuXcsbsH&zoom=1&iact=rc&dur=222&sig=101511857787655775705&page=1&tbnh=148&tbnw=183&start=0&ndsp=18&v

ed=1t:429,r:0,s:0&tx=101&ty=89

29

Penses que el tema dels caragols ha sigut interessant? Per què?

....................................................................................................................

....................................................................................................................

...........................................

Què és allò que més t’ha agradat? ¿Per què?

....................................................................................................................

....................................................................................................................

Indica les parts principals del caragol, ja comentades en les activitats de “et

proposem”.

FONT:http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.kalipedia.com/kalipediamedia/cienciasnaturales/media/200704/17/delavida/20070417klpcnavid_49.Ees.SCO.png

&imgrefurl=http://www.kalipedia.com/ciencias-vida/tema/graficos-partes-

caracol.html%3Fx1%3D20070417klpcnavid_49.Ees%26x%3D20070417klpcnavid_85.Kes&h=159&w=555&sz=91&tbnid=B2JQ_l-Phz-

OLM:&tbnh=34&tbnw=120&prev=/search%3Fq%3Dpartes%2Bde%2Bun%2Bcaracol%26tbm%3Disch%26tbo%3Du&zoom=1&q=partes+de+un+caracol&docid=0VUR-

ICNxrWHlM&sa=X&ei=D5wMT6W4MYKgOqD1wbEH&ved=0CDsQ9QEwAw&dur=372

CONCLUSIONS QUE EXTRAUS

30

6. BIBLIOGRAFIA

Coneixement del Medi, 4t de Primària. Projecte Terra. SM

GAVIDIA. V y GUILLÉN. E, Biología en el taller: Abril, 1986

http://clubdelecturaontigola.blogspot.com/2011/03/dibujo -de-

alba.html

http://actualcurioso.blogspot.com/2011/03/como-se-desplazan-los-

caracoles.html

http://turrusta.blogspot.com/2009/05/plagas-babosas-y-caracoles.html

Coneixement del Medi, 4t de Primària. Projecte Terra. SM

http://es.wikipedia.org

http://www.canalpatrimonio.com/imagftp/im156361medusas.jpg

http://www.fotos.org/galeria/showphoto.php/photo/12817/size/big

http://www.bfotos.com/cache/animales/arana.jpg_w400.jpg

http://perdonaqueseasoez.files.wordpress.com/2010/11/almeja.jpg

http://www.carvision3d.com/Fotografia/Macro/Gusano.jpg

-http://lanaturalezahabla.megustaescribir.com/2011/08/16/el-caracol/

http://www.sekano.es/?p=1865

http://waste.ideal.es/fotos2/eobaniavermiculata.jpg

http://genedenxxi.com/page2.php

http://www.salegre.es/sesion-de-fotos-acuarofila

http://www.botanical-online.com/animales/caracol.htm

http://www.xtec.es/centres/c5001084/experiencies/experienciesp3/pagin

aexperienciesp3/web%20cargol/liniarecta.htm

http://www.elpais.com/articulo/sociedad/Cupido/caracol/elpepusoc/2011

0926elpepusoc_11/Tes

http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Iberus_gualterianus_alonensis2.JPG

http://www.fotonatura.org/galerias/fotos/usr29858/12452707Qj.jpghttp:

//crariberadecanedo.centros.educa.jcyl.es/bitacora/index.cgi?wIdPub=7

http://albertobermudez.pbworks.com/w/page/4844313/TEMA3%3ALOS

%20INVERTEBRADOS