Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)

FITXA 16: COLOSSEU (AMFITEATRE FLAVI)Júlia López ValeraINSTITUT BANÚS

Júlia López Valera

Edifici Colosseu o amfiteatre Flavi

Autor Desconegut (encarregat per l’emperador Flavi Vespasià)

Cronologia s. I (72-80)Tipologia AmfiteatreMaterials Blocs de marbre travertí, maó, pedra i estuc.Estil Romà ImperialLocalització Roma


CONTEXT

El Colosseu es va començar a construir l’any 72 d.C., durant el mandat de l’emperador Flavi Vespasià (69-79), i va ser inaugurat l’any 80 pel seu successor Tit (79-81), encara que no es va acabar completament fins a l’any 82 gràcies a la iniciativa de Domicià (81-96). Acabades les obres, el Colosseu es va convertir en l’amfiteatre més gran que s’havia construït mai. Durant gairebé 500 anys, al seu interior s’hi celebraren nombrosos jocs fins i tot després de la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident el 476 d.C. L’abandonament i dos terratrèmols van provocar la ruïna parcial del monument, fet que el va convertir en una magnifica pedrera de marbre travertí per a la construcció d’altres edificis.


DESCRIPCIÓ FORMAL

La part de la façana conservada està articulada en quatre nivells aixecats sobre un estilòbat o podi, que no es corresponen amb els pisos interiors. Els tres primers nivells estan formats per una successió de 80 arcs de mig punt, acompanyats per columnes adossades que suporten un entaulament purament decoratiu. El quart nivell, o àtic, està format per un mur amb pilastres adossades i petites finestres rectangulars.

De baix a dalt, se superposen aquests ordres: dòric-toscà, jònic i corinti. L'últim pis, l’àtic, estava decorat amb lesenes d’estil corinti i 24 màstils de fusta que sostenien un tendal (velarium) que protegia els espectadors de la pluja i del sol.

Planta el·lipsoidal

càveaarena

Vuitanta accessos

primer nivelld’ordre dòric

segon nivelld’ordre jònic

tercer nivelld’ordre corinti

àtic o quart nivell(estructura massissa)

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

vomitoria

La planta el·líptica defineix l’espai de manera concèntrica. Al centre hi ha l’arena, on tenia lloc l’espectacle, i al voltant hi ha la càvea, lloc on se situaven les graderies en les quals s’asseien els 50000 espectadors que podia arribar a acollir.


L'accés al recinte es feia a través dels arcs del pis inferior. A partir d’aquí, una complexa organització de galeries anulars i radials coronades per voltes de canó i d’aresta permetien la circulació per tot el recinte. Les comunicacions entre cada nivell es feien mitjançant escales i rampes que donaven accés a les grades a través d’unes portes anomenades vomitoris.

DESCRIPCIÓ FORMAL

vomitoriaarcades

càvea

arena

vuitanta accessos

primer nivelld’ordre dòric

segon nivelld’ordre jònic

tercer nivelld’ordre corinti

àtic o quart nivell(estructura massissa)

velarium

màstils pel velarium

Sistema esglaonat de galeries amb voltes

màstils pel velarium

Sistema de politges per tensar i desplegar el velarium


Sota l’arena, al subsòl, hi havia visible una complexa obra de maons que, a més d’albergar les diferents dependències de servei i les cel·les per a les feres, estava dotada amb un sistema impermeabilitzat de conducció de l’aigua capaç de transformar l’arena en una gran piscina.

DESCRIPCIÓ FORMAL


ENTORN I INTEGRACIÓ

El Colosseu es va construir sobre les ruïnes del gran parc creat per Neró al voltant del seu palau, la Domus Aurea, concretament al lloc que ocupava el llac artificial. Situat en un dels extrems dels antics fòrums de la ciutat de Roma i proper al circ Màxim, el paisatge urbà que envoltava aquest monument es veurà alterat l’any 1936 amb l’obertura de la Via dei Fori Imperiali.


FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

A l’amfiteatre Flavi, anomenat Colosseu per la colossal estàtua de 40 m de l’emperador Neró que estava situada a prop del monument, s’hi celebraven nombrosos espectacles de lluita entre gladiadors (munera) i feres salvatges (venationes), i, fins i tot, s’hi escenificaven batalles històriques i naumàquies (batalles navals), per a les quals omplien l’arena d’aigua. L’entrada era gratuïta i la gent es col·locava segons el seu estatus social.

La construcció del Colosseu va ser considerada un regal generós de l’emperador al poble, am el qual potenciava la imatge benefactora del seu poder i glorificava la seva divinitat. L’emperador, assegut en una tribuna, podia salvar o condemnar els lluitadors aixecant o baixant el polze.

1. El maenianum summum in ligneis, fet de fusta, sense seients per a les dones pobres.

2. El maenianum secundum, dividit en el imum per als ciutadans rics i el summum, per als pobres.

3. El maenianum primum, pels aristòcrates que no pertanyien al senat.

4. Al podium hi seien els senadors, magistrats, sacerdots i vestals. Als extrems hi havia dos palcos: la tribuna imperial, i el reservat al magistrat que a vegades presidia els Jocs.


MODELS I INFLUÈNCIES

L’amfiteatre, la planta el·líptica del qual sorgeix de la unió de dos teatres grecs, va ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà. La superposició d’ordres als diferents pisos era habitual en l’època hel·lenística. Ja havia estat utilitzada al teatre Marcello (13 a.C.) i va ser un model molt copiat posteriorment per arquitectes del Renaixement, com ALBERTI, i del Barroc. Tant el sistema de graderies com les instal·lacions de l’arena al subsòl van ser un model prototípic molt seguit en la construcció d’altres amfiteatres. Fins i tot, algunes solucions han servit de model per a la construcció de recintes esportius moderns, entre els quals, els estadis de futbol.

Teatre Marcello (13 a.C.)


MODELS I INFLUÈNCIES

Alberti: Palau Rucellai de Florència (1404-1472)

Nou Camp

Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)

Education

Transcript of Fitxa 16 colosseu (amfiteatre flavi)