Flexió del substantiu (Nombre)

Singular i Plural

Formació del nombre

Hi ha dues regles bàsiques de formació del plural. Cada una, a més, presenta algunes

modificacions:

NORMA EXEMPLES MODIFICACIONS EXEMPLES

1) S’afegeix al

singular la

desinència –s

Cotxe>cotxes;

riu>rius;

mare>mares;

font>fonts;

rei>reis;

moto>motos;

pal>pals;

llibre>llibres;

examen>exàme

ns, etc.

La terminació –a àtona es

transforma en –es.

- Algunes paraules

acabades en vocal átona

(sense titla) tenen 2

acabaments ns i s:

Orfe> òrfens / orfes

Terme> tèrmens / termes

Rave> ràvens / raves

Jove> jóvens / joves

Home> hòmens / homes

Verge> vèrgens / verges

Marge> màrgens / marges

pota>potes;

orella>orelles;

modista>modistes

, etc.

1

A voltes, aquesta

transformació requereix

canvis ortogràfics:

-ca>ques

-ça>ces

-ja>ges

-ga>gues

-gua>gües

-qua>qües

xica>xiques

raça>races

barreja>barreges

eruga>erugues

paraigua>paraigü

es

pasqua>pasqües

NORMA EXEMPLES MODIFICACIONS EXEMPLES

La terminació en vocal

tònica del singular afegeix

–ns en el plural.

Però n’hi ha excepcions, ja

que afegeixen només –s:

Els noms de les lletres.

Els noms de notes

musicals.

Partícules gramaticals

usades com a noms.

Noms d’origen no llatí.

*camió>camions

*as, bes...

*dos, res, mis...

*sis, nos, perquès,

peròs...

*canapés,

ximpanzés, cafés,

purés, bambús,

etc.

2

NORMA EXEMPLES MODIFICACIONS EXEMPLES

2) Els noms que en

singular acaben en

–s, -ç, -x, -ix, -tx,

fan el plural en –os.

Excepcions:

En canvi, els

substantius de

gènere femení

acabats en -ç

formen el

plural afegint una -

s (encara que es

tracta d’una marca

purament

ortogràfica):

Amb tot, els

monosíl·labs

acabats en -x

bes>besos;

gas>gasos;

braç>braços;

comerç>comerços;

reflex>reflexos;

pantaix>pantaixos;

despatx>despatxos.

faç> façs (faz/cara)

falç > falçs (hoz)

calç > calçs (cal)

box > boxs (boxes)

dux > duxs (En las

repúblicas de

Venecia y Génova,

Entre els mots acabats en -s

molts dupliquen la essa per

formar el plural

(normalment els acabats en

–as, -es, -os).

passos, nassos,

congressos,

accessos, óssos,

suïssos, trossos,

arrossos, anissos,

cossos, etc.

Excepció:

-participis acabats en

as, es, os:

ofés> ofesos

fos >fosos

-gentilicis (noms

d’habitants d’algun

lloc) acabats en es:

francés>francesos

-adjectius derivats

d’altra paraula

acabats en os:

graciós>graciosos (de

gràcia)

*gros>grossos (no ve

d’altra paraula)

3

(excepte fax, que fa

faxos), així

com les paraules

planes acabades en

-x precedides de

vocal o les agudes

precedides de

consonant, fan el

plural afegint una -

s:

Algunes paraules

acabades en –tx fan

el plural amb una

sola –s:

príncipe o

magistrado

supremo)

apèndix>apèndixs

tòrax>tòraxs

índex> índexs

esfinx > esfinxs

linx > linxs (lince)

matx > matxs

càrritx > càrritxs

(Carrizo: planta

perenne de les

gramínies)

sandvitx > sandvitxs

Si el masculí acaba en ís,

ús el plural no duplica la

s.

** Si una paraula té “ss”,

els seus derivats també la

tenen:

pastissos>pastisseria

Pis pisos

gris grisos

llis llisos

autobús autobusos

Excepció :

- bus bussos (ve de

busseig que té la s

doble)

-adjectius derivats

d’altra paraula

acabats en ís, ús.

Malaltís, malaltús (de

malaltia)

malaltussos,

giradís (de girar)

giradissos

4

Hi ha alguns noms que

acaben en “S” i són

invariables.

excepció : diners es

sempre en plural excepte

quan diem:

diner brut o diner

negre.

pols, dilluns,

dimarts,

dimecres, dijous,

divendres (però

dissabtes i

diumenges),

temps, atles,

globus, cactus,

focus, llapis.

l’acròpolis les

acròpolis

la càries les càries

la pelvis les pelvis

l’urbs les urbs

Poden seguir tant la

primera com la

segona norma els

substantius

masculins acabats

en –sc, -st, -xt, -ig.

casc>cascs/

cascos

disc>discs/

discos

gust>gusts/

gustos

llest>llests/

llestos

text>texts/textos

roig>roigs/rojos

desig>desigs/

desitjos

Les paraules femenines

acabades en –st només

admeten una –s :

Els noms composts el

segon constituent dels

quals és una forma de

Plural canvia al plural

mitjançant l’article,

demostratiu, etc.:

un comptagotes> uns

comptagotes

un torcamans> uns

torcamans

un llepafils> uns llepafils

(escrupuloso, remirado)

un posagots> uns

La host > les hosts

La post > les posts

5

posagots

Substantius defectius

Reben el nom de defectius els substantius que no tenen variació de nombre, bé perquè

s’utilitzen exclusivament en plural (coneguts amb la locució llatina pluralia tantum, que

literalment significa ‘només plurals’) o bé perquè només s’usen en singular (coneguts, en este

cas, amb la locució singularia tantum). Formen part del grup de substantius pluralia tantum:

a) Algunes paraules que sovint designen peces de vestir o instruments que consten de dos

parts o més unides indivisiblement:

els calçotets, els sostenidors, les alicates, les tisores, les ulleres, els prismàtics, etc.

b) Certes malalties: les angines, les paperes, etc.

c) Alguns jocs: les birles, els escacs, etc.

d) I, en general, aquelles paraules que representen un concepte que conté implícitament una

vaga idea de multiplicitat: els annals, els antípodes, les exèquies, els honoraris, etc.

En canvi, formen part del grup de paraules conegudes com a singularia tantum:

a) La major part dels noms abstractes: el caos, el coratge, la paciència, la salut, etc.

b) Alguns noms col·lectius que al·ludixen a un conjunt indeterminat de persones: la plebs, la

prole, la gentola, la xusma, etc.

c) Els noms de certes malalties: la malària, la pallola, la pigota, el tifus, etc.

d) El nom dels elements químics o dels metalls: l’hidrogen, l’oxigen, l’alumini, el plom, etc.

e) Alguns productes alimentaris: l’avena, el blat, la llet, la mel, etc.

Observació: Alguns d’estos noms poden admetre en algun cas el formant de plural, però esta

marca no té un valor quantificador en sentit estricte, sinó que més aïna és indicativa d’una

diversitat de classes. Així, les mels valencianes, per exemple, designen ‘les diverses classes de

mel’: de romer, de taronger, de timonet, d’espígol (espliego), etc.

6

Exercicis

1. Canvia el nombre:

Adreça, aigua, botiga, boca, butxaca, plaça, esponja, foca, llengua, llesca, mantega, taronja,

autobús, avís, obrellaunes, trencaclosques

2. Fes el mateix amb aquestes paraules:

Pi, coixí, camí, gas, arròs, tros, pis, abús, temps, llest, os, llangardaix, nas, disc, telèfon, llum,

llepafils, matx, host

3. Canvia el nombre dels substantius de les frases següents i fes-hi les modificacions

oportunes:

1. Les oques que es passegen per la plaça molesten el trànsit.

2. Els soterranis de les cases antigues són tètrics.

3. Algun fenomen que ha ocorregut ací al costat m’ha fet por.

4. Les pluges dels últims anys han acabt amb les anyades.

7

5. Tinc la mà grossa com la d’un porc.

6. El reflex de l’espillet que hi ha al fons del calaix em fa nosa.

7. El comerç i les arts són bones dedicacions.

8. No em dónes més medecines, que tinc marejos.

9. El despatx que m’ha posat l’empresa és el millor de l’edifici on s’hi troba.

10. El vaixell, l’avió, el tren, el cotxe i caminar, són mitjans de transport.

4. Posa en plural les paraules entre parèntesi:

Les (taronja) valencianes són massa (dolç).

Tots els (nen) tenen els (mateix) (desig)

.

Amb les (màquina) de rentar la roba s’han perdut els (safareig) dels (poble).

8

Quants (dilluns) i (dimecres) tenen classe de francés?

Han de ser recuperades les (cançó) tradicionals de les (nació).

Al prat hi ha uns (ramat) de (vaca) que pasturen.

Les (aigua) de les (font) d’aquell poble tenien (gust) molt (diferent).

Les (barca) de pesca no ixen els (dissabte) a la nit.

Són (fàcil) d’endevinar les (professió) més habituals dels (suís).

5. Transforma el text posant en plural els substantius que convinga:

“Don Emili m’assenyalava una senyora jove i poderosament ben alimentada.

Va del braç del seu marit, i ell exhibeix una epidermis massa bronzejada per a

ser obra d’estiu i cosmètica. Es veu a la llegua que la intempèrie que li ha

donat tint és solament laboral, de jornades de treball en el camp. El matrimoni

circula sense pressa, tafanejant algun aparador, un possible escot, cabelleres

i qualsevol cotxe”.

(Fuster, J. Viatge pel País Valencià. Ed. 62, Barna, 1984)

9