GENT DEL MASNOUpodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa...
24
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 363, maig del 2018 GENT DEL MASNOU
Transcript of GENT DEL MASNOUpodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa...
Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 363, maig del 2018
GENT DEL MASNOU
Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · [email protected]
Recollida del vehicle a domicili · Cotxe de substitució gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. Servei ITV 100%
T/ 93.555.69.03www.meslloc.com
FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO
S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -
Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd ica
Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90
www.finquespuig.net · [email protected]
Finques Puig slF PEl
Petit VailetEduquem amb felicitat
Escola bressol a partir dels 4 mesos
Anglès · Psicòleg · Pediatre
MATRÍCULA OBERTA TOT L’ANY 93 555 57 11
ENS AGRADARIA SER L'ESCOLA BRESSOL DELS VOSTRES FILLS!
Ventura i Gassol, 29, el Masnou
www.petitvailet.com · [email protected] · petitvailet.blogspot.comCuina pròpia
Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.
Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol - Lluís Valls
Portada: Alien de primavera. Albert Valls
Correcció: Esteve Pujol i Pons
Publicitat: 93 555 80 06
Imprimeix: Jobagraf
Tiratge: 3.500 exemplars
Paper ecològic de 90 g
Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87
GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 [email protected]
L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.
El repartiment dʼaquest butlletí alssocis es fa amb el suport delʼAjuntament de la Vila.
SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5PERSONES NO HUMANES Esteve Pujol ............................................. 5VERGONYA ALIENA Joan Camps ...................................................... 6PRESONS Joan Maresma Duran ........................................................ 7VIVÈNCIES Pep Parés ........................................................................... 9HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray ................................................... 10CRÒNIQUES Esteve Pujol ..................................................................... 12DITES POPULARS (45) Albert Vidal ..................................................... 13PARLEM DE LLIBRES Núria Tomàs Mayolas ...................................... 14LA PUNTA DE LA LLENGUA (96) Esteve Pujol ................................... 14EL NAUFRAGI DEL MERY ROSE Josep Condeminas ....................... 15TEATRE CAPITAL Rosa Ma Isart ......................................................... 16 CRÒNIQUES D’ULTRAMAR Joan Muray .......................................... . 16 SOM Oriol Lugo ...................................................................................... 17HISTÒRIA IMPRESCINDIBLE Jaume Clotet i Lluís Valls...................... 18GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany ........................... 20GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................ 21ARRAN DE SÒL Pledebuit ................................................................. 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA El cullerot ................................................... 22
Encara tenim gravades, ulls endins, les impactants imatges de l’Avingudadel Paral·lel de Barcelona plena a vessar per la gernació pacífica, peròtossuda i indestructible, aplegada a la manifestació del diumenge 15 d’abrilpassat, convocada pel recent constituït Espai Democràcia i Convivència,amb l’impuls i coordinació de diferents entitats, associacions i sindicatscom l’ANC, Òmnium Cultural, Unió de Federacions Esportives de Catalu-nya, CCOO de Catalunya, Unió de Pagesos i UGT de Catalunya, Confe-deració d’Associacions Veïnals de Catalunya, etc., amb la finalitat de de-fensar les institucions catalanes, la convivència, la cohesió social i elsdrets i llibertats fonamentals de la ciutadania vulnerats al nostre país i,alhora, reclamar l’alliberament dels líders independentistes presos.Reproduïm el text fundacional de Democràcia i Convivència, amb el qualens sentim identificats: “Les entitats, sindicats i organitzacions de la socie-tat catalana que conformen l’Espai Democràcia i Convivència, defensem icompartim els següents valors:1. Donar una resposta unitària en defensa de les institucions catalanes, eldret que té el poble català a decidir el seu futur polític i la democràcia.2. Preocupació per la vulneració dels drets fonamentals i les llibertatsdemocràtiques i la polarització social produïda en l’actual situació del país.3. Ens constituïm en un espai plural i unitari per defensar les institucionsde Catalunya i els drets i llibertats fonamentals dels ciutadans, ciutadanes,i la cohesió social.4. Els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressivai, per això, demanem a totes les institucions catalanes, de l’estat i euro-pees a cercar les formes i espais per diàleg i la negociació política.5. Fem una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífi-ca i ferma en defensa de les institucions, del respecte a la diversitat delpaís i dels drets fonamentals, a favor del diàleg.6. Ens comprometem a respondre de manera coordinada davant de qual-sevol acció que conculqui els drets fonamentals i a treballar per la convi-vència, la cohesió social i el diàleg. Davant d’aquests fets no descartemcap forma pacífica de mobilització i resposta de país.”Manllevem un fragment de la carta escrita per Jordi Cuixart, el passat 20d’abril, injustament reclòs a la presó de Soto del Real: “La causa de Catalunya és cada dia més una causa internacional per lademocràcia i la llibertat, contra l’abús de poder de l’estat espanyol, queviolenta el Conveni Europeu dels Drets Humans i el Pacte Internacional deDrets Civils i Polítics. L’estratègia unitària és l’únic camí possible per fer-hifront. Fins a la resolució política d’un conflicte polític, fins al ple reconeixe-ment del mandat democràtic del poble de Catalunya”.
El President
Editorial Indestructibles
3
GENT DEL MASNOU
“DIUMENGEAMB
LLETRES” EDICIÓ EXTRA DE
PRIMAVERADiumenge 27 de
maig, a les 7 de latarda, a Gent delMasnou, vetlladaartística, literària imusical, amb la
col·laboració especial de laCoral Xabec.
Entrada gratuïta
1 de Maig
FARM
ACÈU
TICS
DEL
MAS
NOU 24 hores al seu servei
-- Maig 2018 --
-- Juny 2018 --
293031
123456789
101112131415161718
dimartsdimecresdijous
divendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns
AymarOcataRiera
FàbregasViamarViamarAymarOcataRieraFàbregasViamarDominguezDominguezFàbregasRieraViamarOcataDominguezAymarAymarRiera
dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns
123456789
10111213141516171819202122232425262728
ViamarFàbregasRieraDominguezAymarAymarFàbregasViamarDominguezAymarOcataRieraRieraOcataFàbregasViamarDominguezAymarOcataOcataOcataDominguezAymarOcataRieraFàbregasFàbregasDominguez
Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.15 - 21 9.15 - 14
Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30
FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13
OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 20.30
Riera (Club nàutic)
J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30
Viamar Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 20.30 9 - 14
Horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte
FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores seguides.
De les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.
PasquaGranada
FESTALOCAL
5
VORERES ESTRETES ICONTENIDORS
Quan les voreres són es-tretes s’hi hauria de constru-ir un doble voraviu que fre-nés els contenidors de la bro-ssa i evités que envaïssin lavorera. Quan això passa hiha punts pels quals gairebéno es pot caminar amb co-
moditat. Pitjor per als cotxetsinfantils i per als carros de lacompra, que no passensense fregar els contenidors.A més, a l’estiu fan un tuf in-suportable.A la vila hi ha carrers que entenen, de doble voraviu, peròsón molt pocs.
M. Valldeperas Roig
Totes les cartes de la Bústia Oberta cal que portin: nom, cognoms, adreça, núm.del DNI i signatura de l’autor i es publicaran, només, amb el nom i cognoms del’autor . En cap cas no es publicaran cartes amb pseudònim o inicials. L'extensióno excedirà de 1.500 caràcters, espais inclosos; en cas contrari, la Redacciópodrà abreujar-les o rebutjar-ne la publicació. Gent del Masnou no es fa respon-sable del contingut de les cartes. Seleccionarà les que siguin d'interès general ino mantindrà correspondència amb els seus autors.
Al vespre del dia 1 d’abril el 30 minutsde TV3 va tenir com a tema els dretsdels animals, als quals van qualificar depersones no humanes. Jo tenia entèsque les úniques persones no humaneseren les de la Santíssima Trinitat, quesón divines. I ara resulta que les bèstiestambé ho són, d’humanes vull dir, oalmenys ho poden ser, i hem de consi-derar-les com a tals.Tinc un dubte substancial entorn d’a-questa afirmació, tot seguint l’argumen-tació fins i tot avalada per una magistra-da de la justícia argentina: tenim ani-mals tancats en gàbies sense havercomès cap delicte i això és il·legal; cal,doncs, deixar-los en llibertat. Algunsecologistes (?) deien que els fem viureen hàbitats no naturals que els impedei-xen de viure tal com els correspon; elshem de respectar la vida tal com ho femamb les persones humanes (Déu nosen guard que complíssim aquest princi-pi al peu de la lletra!, pobres animals!).Permeteu-me unes quantes preguntesingènues: Aquests drets depenen de lamida o de la forma externa de l’animalen qüestió? Vull dir: quan exterminem,sí sí exterminem, plagues (assassinatsmassius) de qualsevol espècie animal,per exemple, rates, llagostes, proces-sionàries del pi, mosques, mosquits,puces, gossos rabiosos, tèrmits, arnes,polls, crancs invasors…, fins i tot sen-glars si són massa abundants, tambécomentem crims? Cometem un delicte?Privem de la vida a milions d’animalsperquè simplement obeeixen els seusinstints naturals.Ningú no considera que tenir gossos,gats, hàmsters, lloros, canaris… dintrede cases particulars, en pisos petits,
potser tancats o transportats en gàbies estretes o no tan estretes, els fa viure en hàbitats naturals?Recloure un ximpanzé o un elefant o unos bru o un llop o un dofí en un espaisegur d’un zoològic… és gaire diferentde mantenir un gos en un pis de quaran-ta metres quadrats i treure’l a passejarper l’asfalt, lligat amb una corretja i pot-ser fer-li passar la nit tancat al lavabo?Si una bèstia qualsevol agredeix unapersona humana i li fa mal, caldrà con-demnar-la a una reclusió penitenciària(no executar-la, és clar) i alimentar-la itenir-ne cura (a compte del contribuent,o sigui de vostè i de mi) fins que estiguireinserida a la societat civilitzada? O enaquest cas li aplicarem la reclusió per-pètua revisable? Qui avaluarà la sevaexitosa reeducació?Tots els microbis i éssers vivents dotatsde sistema nerviós –sensibles, pertant– que ens envaeixen i ens causenmalalties, algunes de terribles, no elspodrem eliminar amb antibiòtics i altresmitjans letals?Caldrà que desapareguin la SeccióMuntada de la Guàrdia Urbana i l’EscolaEspanyola d’Equitació de Viena i laReial Policia Muntada del Canadà i totesles competicions, olímpiques incloses,amb cavalls, ja que són organitzacionsdelictives, i punibles, per tant?Podrem ensinistrar gossos per detectardrogues, explosius, víctimes d’esfon-draments, recerca de persones perdu-des, cadàvers ocults…? Caldrà pres-cindir dels benèfics i pacients gossospigalls per a cecs? I anul·lar el suport decavalls i ponis per a criatures autistes?És que tot això no ho fan naturalment i,
a més, aquests aprenentatges exigei-xen moltes hores de doma i de privacióde llibertat. Abans d’experimentar nousfàrmacs amb humans, no podrem fer-ho prèviament amb animals… per si decas?Ja no parlo dels pobres toros turmen-tats i assassinats a les places de braussense cap defensa legal ni cap perse-cució judicial dels presumptes (i confes-sos i lloats!) agressors públics ambnoms i cognoms.Caldrà eliminar veterinaris, clíniquesd’animals, protecció de fauna ja que lanatura no ho fa de manera… natural? Ide la millora artificial de races en totssentits, què cal dir-ne? A veure si arriba-rem a la conclusió que el que és legítimper als humans, és il·legítim per als ani-mals?No goso ni tocar de lluny les granges ipiscifactories, la ramaderia, els establesi corts i solls ni les gàbies de conills…Tothom ha de ser vegetarià o vegà?Potser caldrà recordar que moltíssimesespècies animals són carnívores, de-predadores, homòfagues i tot, diguem-ne caníbals, o bé omnívores. La naturano ens dona pas gaires bons exemplesen aquest sentit; la crueltat natural (algúpotser en diria sadisme) és una cons-tant, dintre les espècies mateixes i entreelles.Una darrera pregunta maliciosa: Si elsanimals tenen drets, quines obligacionstenen? Només tenen drets? Drets i obli-gacions sempre es corresponen. Queho tenen més bé que nosaltres, vaja!Potser que ens hi apuntéssim!
PERSONES NO HUMANES?Esteve Pujol i Pons
De la meva infantesa tinc un recordquasi fotogràfic, el qual, donat l’esde-veniment i el fred que feia, situo unasetmana abans del Nadal del 1941, osigui que aleshores devia tenir cincanys. Sense saber-ne ben bé elperquè, era al mig d’una multitudcridanera, la majoria eren dones i cria-tures com jo, que omplia tota la voreradel carrer Entença fent una cua atapeï-da que, a l’entorn de la presó Modelo,donava la volta cap a la cruïlla del car-rer Provença. La mare em tenia agafatde la mà per no perdre’m i la sevamadrastra, la iaia Irene com l’anomena-va jo, ens anava empenyent amb afanyd’aproximar-nos al màxim a una granportalada d’entrada. El momentcomençava a ser asfixiant quan es vaobrir la porta i la gent de davant nostreavançà mentre els de darrere ensempenyien fins entrar al pati interiorenmig d’un passadís format per duesfiles de guàrdia civils uniformats amb tri-corni i armats amb metralletes que ensaprimaven el passadís i ens endin-sàvem en un gran pavelló, que aviatvam omplir com si fóssim sardines dinsla llauna. La mare m’havia enfilat a colli, ensenyant-me com si fos un escut,barallant-se i donant empentes, haviaabastat la primera fila davant una tancaque impedia entrar més endins. A tresmetres de distància, rere uns barrotscarceraris folrats amb una espessa telametàl·lica de galliner, una multitud depresos intentava identificar els seusfamiliars. La mare cridava: “Mira l’avi,és aquell, el qui té la mà enlaire!”. Peròjo, enmig de tant guirigall i la poca llumque hi havia, no vaig ser capaç d’identi-ficar-lo, perquè darrere les reixes totsels presidiaris cridaven i alçaven lesmans confosos en la foscor.No havien passat més de deu minutsquan un altaveu anticipat per unapotent sirena cridava els infants menorsde deu anys. Aleshores la mare em vadeixar sol a la cua dels petits, nens inenes a qui enmig de aquella atmos-fera sorollosa i confusa i acompanyatspels guardes armats ens van fer entrar
en un gran pati on l’avi, que jo noconeixia encara, em va agafar de la mà.Tot i ser més aviat baix, a mi em vasemblar molt alt i sobretot molt obès,era com el fati de la parella Oliver iHardy de la pel·lícula que jo havia vistfeia poc al cinema La Calàndria. L’aviJosep, que així es deia, em va obse-quiar amb una joguina feta a la fusteriade la presó: un gos de fusta amb rodesexcèntriques, pintat de colors llam-pants, que s’arrossegava estirant d’uncordill i mentre avançava feia un vaivéamunt i avall, com si cavalqués. Unajoguina que encara recordo amb lainnocència i emoció d’infant juganer.Dies abans del Nadal passat, recor-dant-me de l’avi Josep, enviava unacarta amb segell d’urgència a Soto delReal amb un text que parcialment seriavàlid per a tots aquells presos políticsque malauradament es troben injusta-ment empresonats pel món, jo escriviaal meu amic ...T’escric de nou desit-jant que aquesta carta ja no t’ar-ribi a temps... Tant de bo ja esti-guis a casa abraçant els teus esti-mats més propers i puguis afrontarel teu futur en plena llibertat... laresposta datada el 7 de gener deia:
...Venen moments de moltapressió, on el que cal és queens mantinguem units en ladefensa dels drets civils i lallibertat... i tot seguit recalcava:...d’aquesta manera cívica,pacífica i militant.
Aquestes últimes setmanes la Modeloha sortit a TV3. A la fi s’ha tancat com apresó i ha estat escenari musical reivin-dicatiu de la llibertat d’expressió davantels relats judicials, que, buscant trespeus al gat a la jurisprudència i pre-sumptament afinats, pretenen encolo-mar-nos la lectura doctrinal que PP,PSOE-PSC i Cs fan del text constitu-cional justificant el 155. Prenent-nos perimbècils, volen que tots aquells que femús del dret d’expressió declarant-nospacífics demòcrates als antípodes deltarannà justicier del seu dogma, ensculpabilitzen de ser reus de crimssumaríssims que van des del delicted’odi fins al de rebel·lió. Un relatd’enginyeria jurídica per justificar lapresó incondicional dels dos milions iescaig de catalans que vam manifestar-nos pacíficament l’1 d’octubre votantRepública. Ara, com que per engarjolar-nos provisionalment a tots necessi-tarien habilitar tots els camps de futbolde primera, segona, tercera divisió iregional sense que hi cabéssim, hanoptat per assenyalar els dretsdemocràtics universals de conspiració i,fent enginyeria jurídica, convertir encaps de turc els adversaris políticsd’una violència inexistent. No admetenels resultats de les eleccions del 21 dedesembre llevat que ens comportemcom vassalls estúpids combregant ambtan monumentals rodes de molí. Doncsens caldrà seguir amb cura com sabemfer-ho: ...d’aquesta manera cívi-ca, pacífica i militant.
6
VERGONYA ALIENA Joan Camps i Ortiz
Albert Einstein va deixar Europa el 1933,l’any en què Adolf Hitler es va convertiren el canceller d’Alemanya. Potser jadevia suposar com acabaria tot. Lesidees del científic, no obstant, van sercombatudes pel règim que havia dedurar mil anys… La pretensió del nougovern alemany era aniquilar la culturafins al 1932 i tornar-la a escriure sota laseva ideologia distorsionada… com dis-torsionats són tots els totalitarismes…A l’època del III Reich es va publicar unllibre anomenat Cent autors contraEinstein. Un llibre en el qual es reunienarticles desacreditant la Teoria de la Re-lativitat… Com que va ser escrita per unjueu, la teoria era part d’una cultura queels nazis volien anihilar… Einstein vacontestar: “Si jo estigués equivocat, noserien necessaris cent autors. Amb unn’hi hauria prou”.No sé si el cas Einstein es podria com-parar al cas de Lula… He sentit a mol-tes persones favorables a l’expresidentque el jutge Sérgio Moro es va equivo-car, que va posar a la presó Lula senseproves –argument que el mateix Lularepeteix amb fermesa– i que el PoderJudicial mou una campanya anti-PT (elPartit dels Treballa-dors, el partit deLula i Dilma Roussef) i contra l’esque-rra en general; que ja existeix literaturaamb més de cent juristes que assenya-len tots els errors en el procés –en sóntants que no sé com el jutge i els altresmagistrats que són en el camí de la con-demna encara mantenen el càrrec…Si la Justícia s’hagués equivocat, no se-rien necessaris tots els juristes de lesxarxes socials, ni centenars d’autors omobilitzacions de masses per demostrarque aquesta condemna estava errada…Amb un crític n’hi hauria prou…Perquè aquesta teoria conspiratòria iles anàlisis jurídiques de diferents espe-cialistes tinguessin sentit, seria obliga-tori suposar que no haurien fet bé lafeina ni el jutge de primera instància niels jutges de segona instància ni els jut-ges del Supremo Tribunal Federal… Ésmassa conspiració… Tal vegada seria
una variant de la Navalla d’Ockham, elprincipi d’economia o de parsimònia–lex parsimoniae– del frare franciscàdel segle XIII en el qual I això vol dirque quan dues teories, en igualtat decondicions, tenen les ma-teixes conse-qüències, la teoria més simple té mésprobabilitats de ser correcta que la queés més complexa… Tot i que, en algu-nes ocasions, sí que em crec aquestes
7
fecte que, com a mínim, Lula no vaseguir al peu de la lletra allò que deiende la dona del Cèsar, que no noméshavia de ser honesta sinó també apa-rentar-ho…Som en una democràcia –el menysimperfecte dels sistemes, em fa l’efecte–i tothom té el dret de queixar-se. Peròtambé és cert que ningú no reconeix–almenys els llatins; a Suècia dimiteixen
PresonsJoan Maresma Duran
conspiracions…No vull pas donar a entendre que l’actu-al president de Brasil és millor que Lulao Dilma… Em sembla un pocavergonyade marca major… Però sí que em fa l’e-
i al Japó es fan el harakiri (és un mite totplegat) – que va estar a la frontera –o lava traspassar– de la il·legalitat…PD. La mare en fa 85 el dia 17. Moltes felici-tats.
Sant Miquel, 21, A-baixosTel 93 540 40 53
ASSESSORIA IGLESIASFiscal. LaboralComptabilitat AssegurancesGestió immobiliària i trànsit
CENTRE VETERINARI EL MASNOUUrgències 24h93 555 73 52
Horari de dill. a div. de 10 a 20Diss. de 10 a 14 i de 17 a 20
St. Miquel, 9 el Masnou 93 555 73 [email protected]
COMERCIANTS DELCARRER ST. MIQUEL
St. Miquel, 15 · 93 540 06 [email protected]
El Clipp a p e r e r i aMaterial dʼescolaMaterial dʼoficinaFotocòpies b/n, colorCòpies de plànolsManualitats Belles arts
Sant Miquel, 6.93 555 15 38
Reparació en general de lʼautomòbil.Mecànica
Xapa Electricitat
Sant Miquel, 10 el MasnouTel 93 540 34 36 · Fax 93 540 60 47
[email protected] · www.asm.cat
Ptor. Domènech Farré, 3 El Masnou
610 01 93 65 · 93 555 67 744colors.cat
Dr. A. Claville InglesCol·lagiat núm. 910
Dr. G. Claville ForchCol·lagiat núm. 4.850
Sant Miquel, 2893 555 63 64
Descans LlarPuericultura
matalasseria
Sant Miquel, 25,93 540 88 02
Mercat Municipal parada, 41,
93 540 10 61El Masnou
IX Trobada de flabiolaires escolarsDijous 17 de maig a les 11:00. Plaça Ramón i Cajal350 nens i nenes de 6 escoles de CatalunyaHo organitzen: Associació Cultural i Educativa “la Riscla”Escola Bergantí i Ajuntament del Masnou
EL FLABIOL A LʼESCOLA
Sovint, als qui estem emparats per laMediterrània ens sobrevé una certa tris-tor quan no lluu el sol. Semblen dies fal-sos, encortinats. Tenim el cel i el mar depanoràmica visual, extensa fins a l’horit-zó i, si canvien de color, claror o intensi-tat, de cop, tot el Maresme viu un canvifort. I també el nostre estat d’ànim.La claror va lligada a l’alegria; el sol, al’optimisme. Els dies diàfans i transpa-rents a la vitalitat, ens podríem menjarel món! Amb la pluja passa el contrari. Hem defer reflexions serenes per entendre queva molt bé que plogui, que fa créixer lesplantes i neteja camins i clavegueram.Que ens garanteix el subministrament.Que fins i tot és maca de veure. Però noens facilita la vida. Tendim a agafar elcotxe i es fan cues i més cues, etmulles, no es pot fer vida al carrer i tot-hom esdevenim un mer trànsit d’aixo-pluc a aixopluc. Des de terra ferma, amb els peus benassentats, admirem la mar brava, elsonatges tempestuosos, els jocs d’escu-ma salada; la força que es desprèn dela natura quan s’agita. Però tot des deterra estant. Des de dins del mar laperspectiva canvia de totes totes. Nocontroles la barca com voldries i, sovint,t’has de deixar portar, bo i evitant leszones de perill.Observar la vida, la nostra, la delsaltres, sempre depèn, també, des d’onl’estàs mirant. Si tens els peus a terra ipots guaitar equilibradament el quepassa, o si, per malaltia o tristesa, estàssurant al mig d’incontrolats cops de cor-rent. Si tots els dies els veus grisos o si,més enllà del clima, et pots garantir elsol amb la teva pròpia claror. La prova del nou la tenim quan lescoses es torcen, el sol s’amaga, nedema contracorrent i ens plou a sobre. Aquícomencem a tirar del nostre arsenal derecursos, els que la vida ens ha propor-cionat. I parlem de genètica, capacitatd’empatia, afectes; de família, d’amis-tats, de cultura, del treball; de convic-cions polítiques i socials i, si són com-
partides, millor. De tots aquests recur-sos tirem, des de fa anys, els que volemun país independent.A més de dos milions de persones i amolta de la joventut que no pot votarens sembla que no ens tracten com vol-dríem, que no hi ha manera d’albirardies de sol. No ens deixen ni posarblanc sobre negre en un referèndum oncadascú pot votar com vulgui, en lliber-tat. Ens diuen que convencem tots elsespanyols que el que proposem ésmillor, que es canviïn les lleis d’Es-panya, es voti i ja estarà resolt el proble-ma (Felipe González dixit). La implaca-ble imposició de les majories a lesminories! Ens deien que, sense violèn-cia, es podia parlar de tot, però no. AEuskadi, a part del terror injustificabled’ETA, l’Estat (govern, justícia i forcesarmades) va aniquilar una gran part deles entitats de la societat civil, tingues-sin a veure o no amb el terrorisme, el deveritat. La idea que “tot és ETA” aEuskadi, la volen reconvertir aCatalunya en “tot és terrorisme”, fins itot la desobediència civil. Ho volen feramb els CDR’s. Per cert, en la sentèn-cia 480/2009 del Tribunal Suprem –onhi havia José Manuel Maza, al tribu-nal!!!–, on es van absoldre els membresde la Fundació Joximi Zumalabe, esdeia el següent: “La desobediencia civilpuede ser concebida como métodolegítimo de discrepancia frente alEstado, cuya admisión como tal formade ideología o pensamiento, no puede
ser cuestionada en un “Estado demo-crático”. Però només tenen memòria per a allòque els convé... I, mentrestant, nosal-tres esperant que s’aclareixi el cel ambmés resiliència que uns sants barons. A mi em passa una mica com a enJosep Ramoneda, que deia en unaentrevista: “Si hi ha un referèndum jovotaré sí a la independència. Però nosóc nacionalista ni sé què vol dir serindependentista. Moltes de les incom-prensions hi són per ser una naciósense estat”. Altrament totes les nostrespretensions serien ben normals.Els que volem la independència sompacífics –a mi m’agrada més dir no vio-lents, fent servir el terme gandhià de lameva joventut. No som ètnics perquèadmetem tothom qui vulgui. Somdemòcrates perquè volem votar-ho.Som transversals: mireu les manifesta-cions. I som molts, milions. Tampoc noens hem d’enfadar amb ningú d’Es-panya que ens respecti, malgrat que elrelat ens el tenen guanyat amb la con-nivència de l’Estat i els mitjans de co-municació. Es diuen mentides gruixu-des com si fossin veritats absolutes.Però podrem ser veïns cordials perquèens uneixen molts llaços positius. Tard o d’hora el sol tornarà a lluir diesseguits i ho podrem veure des de terraferma! I si és massa demanar, com lacançó, que qualsevol nit pugui sortir elsol, doncs que surti molt sovint de diaen un país millor!
9
VivènciesPep Parés
QUALSEVOL (NIT) DIA POT SORTIR EL SOLQUALSEVOL (NIT) DIA POT SORTIR EL SOL
Tant a la vida quotidiana com a la his-tòria ens trobem amb molts per què?Ara, en aquestes històries, i desprésde més de trenta anys de trajectòria,he cregut que valia la pena d’intentarexplicar-ne alguns, especialment diri-gits als masnovins d’adopció, aquellsmasnovins que un dia decidiren reca-lar a la nostra vila.Aquests per què? els dedicaré acomentar petites coses, indrets, mate-rials, objectes, etc. quasi impercepti-bles del nostre entorn als quals, avoltes, els qui hi hem nascut, no do-nem gaire importància, doncs sempreels hem vist, però en canvi a aquestsaltres masnovins els pot sobtar, ialgun d’ells m’ho ha fet avinent.Són aquests:
VORERES EN SARDINELLSèrie de maons posats de cantell for-mant una vorada. Al Masnou fins aran’hi havia al carrer Capitans Comellas,entre Sant Felip i Mestres Villà, al deJoan Roig, la baixada entre el delmestre Rafael Bert i el de Bonaven-tura Basegoda i, és clar, a les famosesSeixanta Escales, la part baixa del’avinguda Joan XXIII.Ara, als carrers que seran de vi-anants, com el de Cuba, Josep Agell,
Joan Muray
10
Pere Grau, etc., també n’hi posen coma vorera prop de les cases.Antigament al Masnou n’hi havia mési això era degut, potser, al fet que hihavia hagut al municipi tres bòbilesque produïen força maons.Una d’aquestes era sobre l’autopista,prop del Parc Vallmora, una altra estrobava al Camí del Mig i la darrera atocar del Torrent Umbert.
CARRERS MÉS FONDOSAlguna vegada s’ha tocat el tema,encara que sigui de passada; araveurem quins són i per què estan a unaltre nivell que la resta.Començant per llevant, o sigui pelcostat d’Ocata, tenim el carrer d’Adra.Carrer que va entre el de CapitansComellas i Pintor Villà.Després, tirant cap a ponent, elsegüent que es troba és un tros de
CARRERS TORTS Aquests carrers en realitat són elsantics torrents, torts perquè que elscursos d’aigua no coneixen la líniarecta, i quan els urbanitzaren entemps passats construïen les casesseguint el traçat del torrent. Al Masnoutenim els de: l’Asa, conegut popular-ment amb aquest nom, tot i dir-seMare de Déu de Núria; el de Riquers,que conserva el seu nom en un pas-satge de la part alta i la part baixa esdiu Tomàs Vives; el de Vallmora(Roger de Flor) i el d’Umbert.
Històries de la vila
PER QUÈ?
Voreres en sardinell (C/ Joan Roig)
Carrers més fondos (C/ del Pou)
dues cases al de Sant Rafael, el queestà a tocar del torrent Vallmora (c/Roger de Flor), on es conserva unaportella que antigament servia per tan-car el carrer quan hi havia perill de tor-rentades.I el darrer, i més fondo, és el carrer delPou, que va, fent una ziga-zaga, desdel 1r de Maig, passant peld’Enamorats, fins al Torrent Umbert.Aquest segon tram conserva per amb-dós costats escales per accedir-hi.Aquests carrers deuen el seu diferentnivell que la resta al fet que aquest fouel nivell de bona part del poble entemps remots; però com que de la car-retera N-II, el Camí Ral, al posar-hillambordes i canalitzacions n’apujarenel nivell, la resta o s’hi adaptà o quedàmés baix.
Carrers torts (Torrent d’Asa, des de dalt)
Portella del carrer de Sant Rafael
PORTELLA del carrer de SantRafael Aquesta portella, ara inutilitzada, peròexistent, servia per tancar el carrerquan hi havia fortes pluges, que pro-duïen torrentades fortes que podieninundar el carrer, com la més tràgica,la de l’any 1909, que inundà el casinoi altres cases i produí fins i tot un mort.
És de fusta i ferro. Aleshores, en aitals casos, amb ellatancaven el carrer fent-la córrer perunes guies metàl·liques per on llisca-va. Segurament no era del tot segurque no entrés aigua al carrer, peròimpedia que el mal fos major.Sembla que aquesta portella és unapeça única, no sols al Masnou, que síque ho és, sinó en tot el país.
GUARDA-RODES En queden pocs d’aquests pilons depedra picada que es posaven en can-tonades, enganxats a les cases, i erenperquè els carros, amb l’eix de la roda oamb la mateixa roda, no rasquessin alcantell de la casa. A voltes també erensimplement unes pedres tosques,
esmentats va des del carrer de JosepAgell i fins al de la Mare de Déu deMontserrat, dues llenques de terraque en deien partides, la de Fontanillsi la de Casas, que hi hagué fins acomençament del segon terç del segleXIX, quan se’n començà la urba-nització.Aquest espai formà el primer eixampledel Masnou; i, si les dates són totescorrectes, seria un eixample anterioral de Barcelona, Viena i Chicago.
PLAÇA DE LA VILAAquest indret, inexistent, no l’hem tro-bat en cap plànol antic, però sí en lamemòria oral. Potser és una llegendaurbana. Per si de cas, en deixaremconstància.Es conta que hauria estat a llevant del’Ajuntament, on hi ha el passatge deMarià Rossell, dedicat al primer batllede la vila, i hauria agafat algunes deles cases, no se sap quantes, peròdiverses, amb la qual cosa hauria for-mat la plaça de la Vila.Podem observar que la façana del’Ajuntament, per aquest costat, tambété quatre columnes i una balconada,com a la façana principal actual, la deldavant, sense els guarniments artís-tics que té aquesta. No sabem si foufeta per a aquest ús, el de façana dela plaça. El cas és que no hi és.El motiu de la seva absència és,segons la transmissió oral, que l’espaique havia d’ocupar fou venut perconstruir les cases esmentades perun tinent d’alcalde que actuava d’al-calde accidental en absència del titu-
11
rasant, coneguts popularment com aesquena d’ase. És on comença el car-rer Gaudí (conegut com a la baixadade ca l’Estudiant), entre el final delcarrer de Barcelona i començamentdel de Mossèn Jacint Verdaguer, alcostat del Col·legi de la Sagrada
Inflexió al Camí Ral (entre C/ Barcelona i C/ J. Verdaguer)
Guarda-rodes (C/ M de Déu de Montserrat)
Inflexió al carrer Adra
adherides a la paret de cases o a latanca de l’hort. Els més visibles són alcarrer Enamorats. Precisament enaquest carrer, el que hi ha a la cantona-da amb el Camí Ral fou reposat pelspropietaris de la casa, quan fa unsquants anys fou arrabassat l’original, ien previsió que els fos malmesa laparet en ser el carrer tan estret.
INFLEXIÓ AL CARRER ADRAEs troba cap a la meitat del carrer iforma com una bé baixa molt oberta, acausa que a l’indret de la inflexió, a lescases o eixides de les cases que donenal Camí Ral, hi havia hagut una torre dedefensa. Torre que tenia el nom de«Torre de N’Anglada», i que fou ender-rocada a començament del segle XIX,però en quedà aquesta inflexió.Malauradament no se’n conserva capimatge. Sembla que aquesta torre teniauns passadissos i/o escales subterranisper on, per alguna mina o eixida, s’hipodia accedir. INFLEXIÓ AL CAMÍ RAL Aquesta inflexió és més un canvi de
Família (Ca l’Estudiant).Aquesta mena de turó és el resultat delque queda del Turó de la Roca de Xeix,que començava dalt de les «seixantaescales» i que s’endinsava fins a mar,més o menys com el Turó de Montgat,però no se’n saben les seves mesuresni quan va desaparèixer.
CARRERS RECTES I AMPLES Aquests carrers rectes i amples esdistingeixen de la resta del poble, elssectors més antics, com el veïnatd’Ocata i el tros que va des del C/Josep Agell fins a la carretera d’Alellai, passada aquesta, que corresponienals veïnats pertanyents abans del1825 i 1846 als municipis de Teià id’Alella.L’espai urbanitzat entre els sectors
Carrers rectes i amples (Mestres Villà, desde M. de D. de Montserrat)
12
lar, el qual devia ser fora de la vila almoment de la venda, ja que es troba-va navegant perquè era capità de la
nostra marina.
RACÓ DE LA PLAÇA DE LA LLIBERTATEl que hi ha al fons, a mà esquerra,que a molts pot semblar un xicestrany, perquè trenca l’estructuraquadrada de la plaça.És degut al fet que, on ara hi ha l’an-gle de l’edifici del Casinet, hi va haverfins als anys quaranta del segle passatuna torre de defensa, rodona, que esva enderrocar en aquella data.Era l’anomenada torre d’en Riera,torre de grans dimensions, que durantun temps, sembla que cap al segleXVII, fou també presó municipal. Eraal davant d’una masia, la de CanCorbera, també desapareguda, peròaïllada d’ella sense formar-ne part. Era
una de les sis torres de defensa delMasnou antic.
Dia rúfol pel que fa a l’atmosfera –queno lligava gaire amb un Diumenge deRams, vaja!–; dia especial com sempreal cor. Era el diumenge 25 de març icomençàvem la Setmana Santa. El plu-gim matinal no havia espantat gaire elsfidels que es reunien a la Plaça de l’Es-glésia per a la celebració de la Bene-dicció de Palmes i Palmons, Llorers iRams d’Olivera. Ha estat una primave-ra de mal encetar, cal reconèixer-ho.Quan la processó, encapçalada permossèn Ignasi Fuster, rector de laParròquia de Sant Pere, entrava al tem-ple, la Coral Xabec, dirigida per laMontserrat Llagostera, entonava elLocus iste, cant gradual d’A Bruckner,una lloança a la sacralitat del lloc on esreuneix l’assemblea cristiana; boncomençament.Com a cant entre les lectures bíbliquesdel Vell i del Nou Testament, un salmis-ta de la Coral va entonar l’antífona Déumeu, Déu meu, amb la resposta delpoble, i va cantilar uns versets del Salm21 (D. Cols).El Coral n.23 de la Passió segons SantMateu, de J.S. Bach, A Vós vull acos-tar-me va introduir-nos en la proclama-
ció de la Passió segons el text del’Evangelista Marc; recolliment de l’es-perit i súplica.Al llarg de la lectura, solemne i pausa-da, la Coral va intercalar un fragmentdel Kyrie de la Messe Brève de L.Delibes; el clam de Jesús Pater, dimitteillis, de Les set darreres paraules deJesús a la Creu, de J. Haydn; i un frag-ment del cant de la litúrgia de DijousSant, d’A. Bruckner, Christus factus est.Tota l’assemblea va confessar la fe ambel Crec en un Déu, musicat fa moltsanys per mossèn Lluís Romeu, preverevigatà.Mentre hom parava la taula amb el pa iel vi, la Coral ens va regalar O salutaris,
de la Messe Brève de L. Delibes, cantper a l’ofertori, una dolcesa musicalmolt remarcable.El Sanctus, de la Missa Alemanya de F.Schubert, al bell mig de l’anàfora euca-rística, amb els àngels i els sants. Imentre el prevere partia el pa, l’AgnusDei, de la mateixa Messe Brève de L.Delibes, demanava a l’Anyell immolattendresa de cor i pau.Com a processional de comunió el res-ponsori de la litúrgia de Divendres Sant,de Narcís Casanoves, monjo deMontserrat del s XVIII, Tenebrae factaesunt, glossa d’un fragment evangèlic,on trobem dues de les set paraules deJesús a la Creu, una de dramàtica
Racó de la plaça de la Llibertat
Plaça de la Vila (P. Marià Rossell)
LA CORAL EN EL DIA DEL RAMEsteve Pujol i Pons
Cròniques
13
Del 10 de març al 5 d’abril hem tingutaquesta singular exposició, la primeraque es fa en record de l’excel·lentartista que fou Gerard Rosés, i queens deixà el passat estiu de 2017.Ens la va portar el seu germà Josep,amb les singulars obres que fa, ba-sades en el collage, i que en féu unaextensa representació extretes de lespintures d’en Gerard.Es va dedicar a reproduir i retallar lesfigures humanes de les obres d’enGerard i amb elles com a leitmotiv varecrear uns paisatges urbans surrea-listes de gran impacte visual i cromàtic.
Són unes obres fetes amb l’amor idedicació al germà a qui admirava.Unes obres fetes amb molta cura ienginy, que no deixaren indiferent capde les persones que visitaren l’exposi-ció, i foren força elogiades. La resta de l’exposició constava d’al-tres obres seves, però ja fetes lliure-ment, entre les quals també cal
destacar les extretes de còmics d’è-poca i pel·lícules conegudes.També ens aportà uns teatrins, fetsamb la mateixa tècnica, dos d’ellstambé fets amb figures de les obresd’en Gerard.Moltes felicitats, Josep, per haver-nospermès de gaudir del teu record vers enGerard, al qual ens afegim de tot cor.
Exposició: RECORDANT GERARD ROSÉS perJosep RosésJoan MurayVocal de Cultura
Cròniques
esperança enmig del sofriment extrem iuna altra de plena confiança en l’amordel Pare.Com tantes vegades Alba Codina i
Satenik Lalayan als violins, FerranVilanova a la viola, Pol Farell al violon-cel i Manel Vega al contrabaix. Gràcies,amics; és molt plaent de retrobar-vos.
La fotografia de ritual no va poder ser ales escales de l’església sinó a les delpresbiteri perquè... encara queia unxim-xim empipador.
L’expressió popular es refereix a algunlloc on regna el desordre i el malendreç.L’origen de la dita el podem trobar aBarcelona, concretament a l’actual car-rer de la Riereta, al barri de Sant Antoni,a tocar del Raval.En l’espai que ara ocupa aquest carrer–que en començar a edificar-se, cap alsegle XVIII, s’havia dit Carrera de laCadena–, a començaments del segleXVII hi havia una petita masia i un hortque pertanyien a un noble francès ano-menat Nicolas de Renault. Se’n feiacàrrec un pagès per contracte d’emfi-teusi, és a dir, que podia gaudir i dispo-sar dels fruits que es produïssin mitjan-çant el pagament d’un cànon anual.Pel que sembla, aquest pagès era forçatossut i en una anyada en què el preu
de les cebes va anar pujant de manerapoc freqüent, segurament a causa deles tempestes que durant força tempshavien castigat l’àrea de Barcelona ihavien malmès bona part de les collites,va escampar a tort i a dret que no pen-sava collir-les fins que arribessin a sei-xanta diners de billó (moneda d’ungram que només contenia el 35 percent de plata, sent així la de més baixvalor de l’època). Però les cebes no vanabastar mai aquest preu, que, malgratl’alça del mercat, resultava abusiu. Així,possiblement per un equívoc sentimentd’orgull o vergonya, el pagès va preferirque se li podrissin a vendre-les per sotade les seves expectatives.El fet fou motiu de befa entre els horto-lans del Raval, que, a partir d’aquellmoment, van anomenar el lloc com al’hort d’en seixanta.Quan a final del segle XVIII va comen-
çar a urbanitzar-se la zona i acollir uncreixement de la ciutat que es faria real-ment efectiu en enderrocar-se lesmuralles que la partien en dues, entre1864 i 1873, va edificar-se una fàbricatèxtil en l’indret que ocupava l’hort i quefou coneguda popularment amb elmateix nom, seixanta, afegint-hi aldavant Can –contracció de la paraulacasa i l’article en.Es diu que aquella fàbrica es caracterit-zava pel seu gran desordre i, així, unacosa portà a l’altra i quedà per semprel’expressió Can Seixanta com a sinònimd’algun lloc desorganitzat.
Dites i personatges populars (45)Albert VidalPer què diem...SEMBLAR CAN SEIXANTA
Sant Jordi era un cavaller / que atothom volia bé. / Un dia el van cridar /per la princesa salvar. /No s’ho va ferrepetir / i va començar el camí. Aquests versos són el tret de sortidad’una proposta que, tant pel text comper les il·lustracions, s’inspira en lesversions més populars i tradicionals dela Llegenda de Sant Jordi (1). La nar-ració conté dosis de violència, d’amor ide civisme amb l’objectiu de mantenir laflama viva de la història i dels valors ques’hi amaguen. Compta, però, amb certsmatisos que la fan especial i molt reco-manable, com ara el format del text enrodolins heptasíl·labs (que aporten unritme molt fluid de lectura); el fet que eldrac sigui tricèfal, comú en el bestiarifolklòric català, però amb un color depell i unes banyes de clara influènciaoriental; i per una metafòrica transfor-mació del paisatge cremat en un boscfrondós quan el drac es mor, un recursque segons l’autor també trobem en laliteratura popular. L’escriptor Pere Martíi Bertran no és la primera vegada queadapta narracions populars: fa un parelld’anys va adaptar les Faules del Llibrede les Bèsties, de Ramon Llull, i anysenrere també havia versionat un conte
popular rus sobre “Baba Iaga”. Tampocés la primera vegada que treballa ambrodolins: justament amb la mateixa edi-torial Barcanova ha impulsat unacol·lecció adreçada a primers lectors,“Rodolins, rodolins”, que ja porta noutítols publicats. En aquesta adaptacióde la Llegenda de Sant Jordi, la sevaaportació més personal ha estat el fetde trencar amb la idea de l’heroi solitarii amb poders extraordinaris, per donarprotagonisme a personatges secunda-ris que simbolitzen la gent anònima –elcol·lectiu–, que en realitat són els quiactualment sabem que aconsegueixen
les fites socials més importants.L’artista Lluís Masachs, que ja portauna desena de llibres il·lustrats, ha estattambé fidel a l’imaginari popular i ensha situat la història a l’època medieval,acompanyant en tot moment els con-tinguts del text però deixant-hi unaempremta personal a través de múlti-ples detalls i d’històries paral·leles quede ben segur atrauran la mirada delsinfants. El seu treball destaca per l’ex-pressivitat dels personatges, la destre-sa amb què fusiona les diferents tèc-niques que ha utilitzat –acrílic,aquarel·la i retoc digital–, i l’encaix com-positiu de cada pàgina, un interessantequilibri entre el text, la imatge i el fonsblanc del paper. A la darrera doble pàgi-na del llibre ens repta a un joc d’obser-vació visual de cercar alguns personat-ges i objectes dibuixats en les il·lustra-cions i, alhora, ens mostra l’escena finaldel banquet entre Sant Jordi i la prince-sa. És una manera simpàtica de ferretornar el lector als continguts.L’editorial Barcanova ha apostat, doncs,per publicar la llegenda en una edicióelegant, de format gran i tapa dura, quees diferencia del que podem trobar almercat i que té uns objectius molt clarsde fer gaudir els lectors.
(1) Pere Martí i Bertran. El cavaller de SantJordi. Il·lustrador: Lluís Masachs i Mestres.Editorial Barcanova, Barcelona, 2018. 42pàgines.
14
Parlem de llibresNúria Tomàs Mayolas
Un drac roig de tres caps
La punta de la llengua (96) Esteve Pujol i Pons
Al butlletí del mes passat feia l’observació que hi ha catalanoparlants que, quan volen citar paraules textuals, ho fanen castellà, encara que la llengua original sigui una altra, ja que així “sona a frase genuïna”. Un cas semblant es dona quan, enmig d’una conversa en català, engeguem expressions en castellà, si bé en catalàen tenim d’equivalents o potser més expressives i tot. En posaré alguns exemples i vosaltres en podreu constatar elfet en qualsevol conversa. Actualment hi ha una sèrie de TV3 on fan la mateixa pallassada! Endevineu quina és?Va i algú diu: Perquè, és clar, no us sembla que “¡esto es demasiado!”?. Voleu dir que no hi esqueia de dir: “Això ésmassa!”, o bé “Això passa de taca d’oli!”…? Va un altre i diu pagar a toca-teja, en comptes de dir pagar bitllo-bitllo?I un tercer: I jo que li dic “¡Hasta aquí hemos llegado, macho! No hauria pogut dir “Para el carro, noi!”?I el quart va i fa: És que la noia “habla como un libro abierto”. Hauria estat més coherent: “Parla com un llibre”.I el que fa cinc: Ja ho sabem, ja, “poderoso caballero es Don Dinero”. Potser hauria pogut dir “ Pagant, sant Perecanta”.I ve el sisè: Ja veurem com acaba la cosa, “toca madera”. Si en català diem “toca ferro”.I en molts casos no cal complicar-se gaire la vida, ja que “vale la pena, hombre”, podem dir-ho perfectament amb un“val la pena, home”. En comptes de dir “ser la nota discordante”, n’hi ha prou amb “ser la nota discordant”. O no cal“de cuerpo presente”; amb “de cos present” ja n’hi ha prou.Per sort tenim una llengua molt rica i no ens cal pas de manllevar recursos de les altres.
15
sa, i les lluites entre tots dos països sesucceïen de manera cíclica. Perabreujar direm que a l’any 1544Anglaterra posseïa la ciutat francesade Boulogne-sur-Mer i França donavasuport als escocesos en les seves llui-tes contra els anglesos; i, com quecap dels dos reis volia afluixar, final-ment Francesc I de França va decidirenvair Anglaterra, concretament unapart del sud del país i l’illa de Wight,amb la finalitat de pressionar elsanglesos perquè, a canvi d’aquestespossessions conquerides, els tornes-sin Boulogne-sur-Mer. A tal fi, els fran-cesos van organitzar una tropa de30.000 homes transportats en 200 vai-xells. Una força formidable en contra-st amb els 12.000 homes i 80 vaixellsque hi oposaren els anglesos. El 18de juliol de 1544, la flota francesa vapenetrar pel canal de Solent, que estàentre el comtat de Hampshire i l’illa deWight. Tot i la diferència de forces, elsanglesos van presentar batalla. Sotaun intens foc, el Mary Rose al capda-vant de la flota va girar de costat i vadisparar els canons, però una forta
ràfega de vent va desestabilitzar brus-cament la precària estabilitat de lanau, cosa que va embarcar granquantitat d’aigua a través de les trone-res de vora la línia de flotació, ja queaquestes no s’havien tancat, i el vai-xell va sotsobrar i es va enfonsar comun plom. De totes maneres els angle-sos van resistir l’atac francès i, al messegüent, els francesos es van retirarde la costa anglesa i de l’illa de Wighten no poder consolidar aquestes posi-cions.A l’any 1979 sota el patrocini del prín-cep Carles d’Anglaterra, es va consti-tuir el Mary Rose Trust amb la missióde rescatar el vaixell o el que en que-dava, així com gran quantitat d’objec-tes, material que constitueix l’actualmuseu instal·lat al denominatPortsmouth Historic Dockyard de lamateixa ciutat de Portsmouth, museuque vaig tenir l’oportunitat de visitar al’any 2004.
Fonts consultades: material publicitarii Internet
Comencem per dir que a l’època delrei anglès Enric VIII els denominatsvaixells de guerra anglesos eren navi-lis mercants modificats per a les acti-vitats bèl·liques i, per aquest motiu, elMary Rose va ser el primer vaixellconstruït expressament per a la guer-ra marítima i, per tant, la creació pre-dilecta del rei anglès, que li va posar elnom de Mary en honor de la seva ger-mana Maria, i Rose perquè era l’em-blema de la dinastia dels Tudor, larosa. Durant més de trenta anys vaser el vaixell insígnia de la flota. El Mary Rose va ser construït aPortsmouth entre l’any 1509 i 1511, iavarat el 1512. Tenia 45 metres d’es-lora per 11,7 de mànega. Desplaçava500 tones, i portava 78 canons. La tri-pulació la componien 415 homes (200mariners, 185 soldats i 30 canoners).Al llarg d’aquests trenta anys de ser-vei, va participar en diverses batalles iva ser un vaixell molt temut pelenemics, però els anys no passen enva, i va arribar el moment de posar-loal dia i incrementar-ne la capacitatofensiva. Les innovacions van consis-tir a augmentar el nombre de canons,passar de 78 a 91, a més de lainstal·lació d’altres vuit canons decoure de llarg abast, quatre a babord iquatre a estribord, amb la qual cosas’afegia un considerable pes a la nau,ja que cada un d’aquest vuit canonspesava una tona, a la qual s’haviend’afegir els dos-cents quilograms quepesava l’estructura de fusta que elsaguantava. Tot aquest pes addicionalcomportaria finalment una greu ines-tabilitat al vaixell.França durant molt anys va ser l’ene-mic tradicional d’Anglaterra, o vicever-
FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOUDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
[email protected] • www.gentdelmasnou.cat
EL NAUFRAGI DEL MARY ROSEJosep Condeminas
16
La vida és: fer i deixar fer. I deixar de fer. I reemprendre. Irecomençar. I repensar. I no fer res. I fer-ho tot. I voler fer-ho tot. Voler dir-ho tot amb quatre esguards i vint paraules.O no poder dir res. I d’aquesta manera en neix un fill: elteatre. Una meravella incitadora i una eina cultural que fahistòria, que explicat fets i gents, que aporta màgia quanl’amor encara no l’ha donada. I així vivim. I així viurem.El maig, que cada dia un raig, té a platea forma de dona.De la humorista Sil de Castro. La vam descobrir l’abril–grata sorpresa. Una boníssima guionista i actriu còmica,una dona que trenca esquemes i barreres, tòpics i tabús iens fa de comedianta: riurem més d’una hora seguida ambun humor intel·ligent amb temàtiques subjacentes ben con-temporànies i a tenir (ben) en compte: la desigualtat, la vio-lència de gènere, el masclisme, l’educació, la pràctica se-xual, la dignitat humana, la tecnocràcia... No us perdeuaquest espectacle (Mira, mamá,¡estoy en el Molino!) que cada dis-sabte (el 5, 12, 19, i 26) al vespre,a dos quarts de deu, obre unamàgia diferent al Paral·lel, a ElMolino. Ella ens va salvar la vida iencara no ho sap: ens va treure eldesarrelament i la desubicació queens estan omplint les venes per unaestona curta i saborosa, d’agrair eternament.Del 6 de maig fins al 28 de maig seguirem a El Molino. Araens toca parlar d’una altra gran dama escènica, MontPlans. Amb el muntatge (el diumenge i dilluns a escena)Sembla que rigui ha creat un monòleg –amb la complicitatd’Òscar Constantí i Mariona Vila– sobre la vida, la mort,l’existència, les decisions: en definitiva, sobre aquellescoses que ens importen als humans, a les persones.
Hi haurà llamps i trons i fullaraques que van entrar a la nos-tra vida un estiu, que no sabem com ni per què, ni per quèhi vam parar tanta atenció. Però tot té un sentit. De bensegur. I un dia vindrà qui ens ho expliqui. De manera que elsomriure podrà ja romandre sempre als llavis. I seguramenttambé la felicitat, aquell dret que tenim entre gel i gel, entrevermut i cinc dies feiners.(Fins a sempre, amics teatrers capitals.)
La vida és...
Teatre capital(La cartellera barcelonina)Rosa M. Isart ([email protected])
Amb aquest nom em refereixo a la península que ocupal’espai de la civilització maia, que separa el golf de Mèxicdel mar Carib; actualment en poder de diversos estats, comMèxic, Guatemala, Hondures, etc.El nom, erroni, ja que, tot i que no se sap com l’anomena-ven els maies, li fou donat pels primers conquistadorsespanyols que hi arribaren cap al 1517.Hi ha diverses versions del fet, però totes coincideixen a dirque prové de la mala interpretació dels conquistadors a laresposta que els donaven els maies en ser preguntats pelsespanyols com es deia aquella terra, preguntes que, comés natural, no entenien.Una d’elles era Tectetam, que en llengua maia vol dir: not’entenc. Els espanyols pensaren que així es deia; però,corrompent més el vocable, l’anomenaren Yucatán. Una altra era que, en fer-los la mateixa pregunta, el maiava contestar: Ma’anaatik ka t’an, que en llengua maia voldir: no entenc la teva parla.També es diu que els maies, a les seves preguntes, els res-ponien uh yu ka t’ann, que vol dir: mira com parlen.I la darrera és que en preguntar-los els conqueridors, itenint en aquell moment alguns maies una mena de colla-rets de les seves dones, els contestaren U yu c-atan, quevol dir precisament això.Tot i que encara n’hi ha una, anterior a la data del 1517,que diu que uns espanyols que es trobaren amb maies queen aquell moment navegaven pel mar Carib i fer-los lamateixa pregunta, contestaren Yuk’al-tan mayab, que és: ladesignació lingüista de la nostra nació. Actualment encaras’usa per dir: tots els qui parlen la llengua maia. És curiós com es formen els topònims i quants fets hipoden intervenir. En aquest cas el topònim que ha quedatprové de la ignorància d’uns que no pensaven que el seullenguatge no seria entès per una gent que l’únic que veiaera uns invasors, i encara no sabien el que els esperava, sino, potser no els haurien rebut pacíficament.O sigui que ja ho sabeu, i a tall de fer un xic de barrila, bées podria dir que aquell espai de terra entre dos mars espodria anomenar la península del «no t’entenc».
YUK AT TAN
Cròniques d’ultramarJoan Muray
Vas conduint per la carretera i desobte s’encén el senyal del motor enel panell lluminós. La gran majoria deles persones que esteu llegint aque-stes pàgines us aturaríeu en unaàrea de servei o espai de descans iconsultaríeu l’origen del problema.Però, i si, en lloc que s’encegués unllum en el cotxe, es tractés d’un dolord’esquena, d’un sentiment de ràbia ouna gran tristesa? La gran majoria de les personesacostumem a no aturar-nos, a noconsultar ni explorar-ne l’origen. Total contrari, tenim tendència a seguirendavant, a prendre una pastilla o adistreure’ns amb quelcom que enspugui entretenir.Què li passa a un cotxe quan no esrepara?Doncs que al final acaba patint unaccident.Què passa a les persones quan noescolten el seu cos ni les sevesemocions?Doncs que al final també acabenpatint. Potser no d’un accident, peròsí en els millors dels casos demalestar i neguits, i en els pitjorsdels casos de malalties o trastorns.Cada dolor és un avís, un senyal dequelcom que no va bé en la nostravida. Cada emoció o sentiment és
SomCom ho podem fer perquè siguem tots una mica més feliços i gestionar millorels nostres conflictes...Oriol Lugo Psicòleg & Coach Executiu i Personal. Expert en Teràpies Neurocientífiqueswww.oriolugoreal.com · http://owlinstitutpsicologic.com/
una crida que fa el nostre organismeper tal d’avisar-nos d’algun assum-pte no resolt.Les emocions són crides a canviar oa passar a l’acció. La por ens indicaque hi ha algun element que inter-pretem com un perill. En excés la porens bloqueja i ens paralitza (excésde protecció), en una falta depresència, llavors iniciem comporta-ments temeraris. La ràbia és unacrida a defensar-nos, a canviar elsesdeveniments. En un excés podemarribar a ser impulsius i destructius.En una falta d’aquesta emoció, lla-vors som passius i no ens femrespectar o valer.I la tristesa? Aquesta és l’emoció o elsentiment més mal interpretat.La tristesa és una emoció que comles altres també compleix una funció,concretament la d’alliberar les nos-tres tensions i els nostres mals. A
l’igual que la pluja neteja els carrers,les llàgrimes ens ajuden a poderdeixar anar allò que ens ha fet mal. Tenim molt clar que quan un surt afer esport acabarà suant. Doncs bé,amb el plor activem un mecanismed’alliberació de les tensions acumu-lades. En resum, plorar no és defebles, és de persones fortes que escuiden i que es donen el permís perpoder alliberar allò que els ha fet malo que els està fent patir. A més amés, quan plorem alliberem hor-mones que ens ajuden a sentir-nosmés tranquils i relaxats.Per tant, la pròxima vegada que elteu cos o la teva ment t’indiqui quetens algun dolor, malestar o preocu-pació, no ho tapis, no fugis, nodesviïs la teva atenció. Pregunta’tquè et vol dir aquesta sensació oaquest sentiment. Potser no en sapsl’origen, però si pares atenció segurque en descobreixes el missatgeocult.Com si es tractés d’una carta, de tudepèn de si vols obrir-la i què en volsfer al respecte.Jo et recomano que, un cop et parisa sentir-te, puguis començar a fer lesaccions o els comportaments quet’ajudin a sentir-te millor. Cuida’t,perquè només tens un cos i noméstens una vida.
17
LES EMOCIONS I EL SEU SIGNIFICAT
Als vespres Fem comandes a domicili Alella, el Masnou, Teià i Premià de Mar. De dimarts a diumenge de 20 a 22:30/23h.
Comanda mínima 15€
93 555 78 94
Prat de la Riba 98 (Camí Ral Ocata) el Masnouwww.frankfurtparera.com · [email protected]
TALLER
DE PU
BLICIT
ATDIS
SENY
GRÀ
FIC
Francesc Macià, 299 3 5 5 5 1 6 5 96 6 0 0 9 2 3 8 1
08320 El Masnou · El Maresme
En
tem
ps d
ifíci
ls u
na im
atge
i m
il pa
raul
es CAMPANYA DEDONACIÓ DE SANGResultat de la darrera cam-panya de Gent del Masnouel passat diumenge 15 d’a-bril: Total de donants: 9En nom del Banc de Sang iTeixits agraïm profunda-ment la generositat delsdonants.
18
El Compromís de CaspEl 1410 la mort de Martí I l’Humà sensedescendència masculina legítima vamarcar el futur de Catalunya d’unamanera determinant. La lògica aconse-llava fer successor el comte Jaumed’Urgell, besnet d’Alfons el Benigne ihome de confiança del mateix rei Martí.Però Jaume d’Urgell tenia una fortaoposició dels barons aragonesos, d’unapart de la noblesa catalana i de la bur-gesia urbana emergent disposats a nodeixar-lo governar. Tots tres grups vanoptar per altres candidats. En aquestsentit a Catalunya les divisions existien,però sempre es van vehicular d’unamanera dialogada. Foren als regnesd’Aragó i València on es va produir unaforta pugna entre urgellistes i francò-fons. En el cas d’Aragó la confrontaciófou tan forta que un dels màxims defen-sors urgellistes, Antón de Luna, vaassassinar l’arquebisbe García Fer-nández de Heredia, un ferm partidari deLluís d’Anjou. Aquesta acció va ser ungreu error d’estratègia per als urgellis-tes ja que els partidaris de la causafrancesa, veient-se amenaçats, vanapostar en bloc per Ferran d’Antequera.Aquest noble castellà, que fins alesho-res s’havia mantingut en un segon pla,tenia motius per optar a la corona per-què era net de Pere III el Cerimoniós i amés tenia un poderós exèrcit i era undels homes més rics de Castella.Aprofitant l’oportunitat va entrar amb lesseves tropes a Aragó amb el pretext dedefensar els partidaris de l’arquebisbeassassinat i va col·locar el seu exèrcitals límits entre Catalunya i València,
cosa que va propiciar que els partidariscatalans i valencians de Lluís d’Anjoul’abandonessin i s’afegissin a la causade Ferran d’Antequera. Cada cop mésassetjat, Jaume d’Urgell va veure coml’emergent burgesia catalana tambés’acostava a l’aspirant castellà.A finals de l’estiu del 1411 les CortsCatalanes es van traslladar a Alcanyís,on hi havia reunides, per intentar dedesbloquejar el conflicte, les d’Aragó iValència. Després de moltes discus-sions estèrils el papa Benet XIII, refu-giat a Peníscola a causa del Cismad’Occident (*), va reclamar a principi del1412 que es formés una comissió ambrepresentants de cada regne per solu-cionar definitivament la qüestió succes-sòria. Es va acordar que cada regne hiaportés tres representants, però elpapa Benet es va assegurar de conspi-
rar amb els nobles aragonesos i valen-cians un resultat favorable a Ferrand’Antequera. Les simpaties de Benetper aquest candidat tenien una raó:enfrontar França amb Roma per la legi-timitat papal i això requeria aliar-se ambCastella per no perdre opcions al tronde Sant Pere. El nou organisme va fixarla seva seu a Casp.Davant de la més que provable tupina-da, un dels compromissaris va fingir unatac de bogeria per ser substituït i nohaver de ser còmplice d’aquella opera-ció, que ja tenia per endavant el nomdel guanyador. Ferran d’Antequera vaobtenir sis vots i Jaume d’Urgell un imig, i mig Alfons de Gandia. Un altremembre de la comissió es va abstenir.No és un detall menor que només undels tres representants de Catalunyavotés per Ferran d’Antequera. D’aques-ta manera s’inaugurava la dinastiaTrastàmara al capdavant de la coronaCatalanoaragonesa en substitució delCasal de Barcelona.
(*) Cisma d’Occident o Cisma Papal és lacrisi viscuda a l’Església entre 1378 i 1417durant el qual dos papes rivals, l’un establerta Roma i l’altre a Avinyó, es consideravenl’únic i legítim papa.
La Guerra Civil CatalanaDes de principi del segle xv les moltespenúries de Catalunya n’havien delmatgreument la demografia i la situacióeconòmica era al fons d’una profundarecessió. L’abandonament del camp il’estancament del comerç feien que hihagués un malestar general a causadels anomenats mals usos que eren unconjunt de normes d’explotació extremadels senyors feudals als camperols. Enaquests mals usos el més detestat erala remença, que obligava els pagesos apagar al seu senyor si volien abandonarles terres a les quals estaven lligats. Tampoc no es pot entendre aquest con-flicte sense tenir en compte la pugnaentre la Biga i la Busca. Aquests dosbàndols o partits rivalitzaven per ocuparel poder a Barcelona i, de retruc, a laGeneralitat. La Biga estava formada per
No conèixer el nostre passat ens fa ignorants de la nostra història. Intentarem explicar els fets i, per fer-ho, extractem el llibre de Jaume Clotet“50 moments imprescindibles de la Història de Catalunya”. Capítols anteriors:Abril17 (1)Els ibers, (2)Arriben els grecs. Maig17 (3)La romanització, (4)Indíbil i Mandoni.Juny17(5)Terra de Gots, (6)La invasió musulmana. Juliol-agost17 (7)El Pare de la pàtria,(8) La primera independència. Setembre17 (9) Pau i treva, (10) Els primers textos en cata-là. Octubre17 (11) La unió dinàstica entre Catalunya i Aragó, (12) La conquesta de Tortosai Lleida. Novembre17 (no editat). Desembre17 (13)La batalla del Muret. (14)La conquestade Mallorca. Gener18 (15) La conquesta de València. (16) El testament de Jaume I. Febrer18(17) Les Corts Catalanes. Març18 (18) Les vespres sicilianes. (19) Els almogavers a Grecia.Abril18 (20)La pesta negre. (21)Els jueus a Catalunya.
Continuem.
50 moments imprescindibles de la història de CatalunyaDe Jaume Clotet Editorial Columna. Barcelona 2014Resumit del llibre per Lluís Valls
Jaume dʼUrgell
19
Al mateix temps va firmar un pacte ambFrança oferint-los els comtats delRosselló i Cerdanya si rebia ajuda mili-tar. Les autoritats catalanes van des-posseir per traïció Joan II i automàtica-ment Catalunya va quedar dividida endos bàndols. A part dels francesos, elrei comptava amb els pagesos remen-ces i un sector de les classes mitjanesque s’havien unit a la Busca. Per con-tra, la Diputació de Barcelona, elConsell de Cent i la Biga van mobilitzarels sectors populars, seguidors delPríncep de Viana. Les institucions cata-lanes van bastir un exèrcit, però la con-fusió era notable, moltes famílies vanquedar dividides pels dos bàndols, aixícom la comunitat eclesiàstica. ElConsell del Principat va oferir la Coronaa diferents personalitats de Castella,Provença i Portugal. Després de deuanys, el 1472 es va signar la Capitula-ció de Pedralbes. Joan II es va mostrar magnànim excep-te amb Roger III, cap de l’exèrcit català,però va mantenir els privilegis de la ciu-tat de Barcelona, encara que no vaacomplir les promeses amb el pagesosi remences, cosa que va provocar aixe-caments posteriors. Es van intensificar els impostos perpoder pagar les despeses de guerra i laindústria i el camp van quedar molt mal-mesos i, amb el descobriment d’Amè-rica, Catalunya i la Mediterrània perdienel seu lloc de privilegi. Catalunya deixa-va definitivament l’edat mitjana en unasituació molt precària.
alliberar el seu fill, que fou rebut ambtots els honors a Barcelona. Per intentar normalitzar la situació el1461 les institucions catalanes i el reivan signar la Concòrdia de Vilafranca,que reconeixia Joan II com a rei, si béno podia entrar a Catalunya senseautorització de les Corts. L’Infant Carlesseria lloctinent del Principat i, a la mortdel monarca, seria l’hereu de la corona.Aquest acord era sens dubte un triomfde la Generalitat i la Biga, però la mortinesperada de Carles va fer capgirar-hotot. Tot i havent mort per malaltia, es vafer córrer la brama que fou assassinatpel seu pare, el rei, i per aquesta raó vahaver-hi els primers aldarulls aBarcelona. Decidit a imposar-se per lesarmes, Joan II va entrar per la força aCatalunya sense el permís de les Corts.
ciutadans honrats, terratinents, rendis-tes i grans comerciants que dominaveni controlaven el govern de la ciutat desde feia molts anys i amb un pes espe-cífic en la Diputació del General, queservia de contrapès al poder del rei. Perl’altre costat la Busca havia nascut feiamolt poc, cap al 1450, i aplegava laclasse mitjana emergent formada perartesans, menestrals, mercaders i artis-tes. Aquest grup, entre altres coses,impulsava reformes econòmiques,demanava una devaluació monetària ola renovació del govern de Barcelona,que trobava poc eficaç. Els reis cata-lans anteriors sempre havien respectatels equilibris institucionals nascuts delpactisme català; en canvi, els nous reisTrastàmara tendien a un govern mésautoritari sense respectar el sistema deCatalunya. El nou poder va trobar unaforta resistència en l’aristocràcia catala-na, que juntament amb la Biga domina-ven la política del país i, per tant, entor-pia la nova acció reial. Per fer-hi front elrei Alfons el Magnànim va buscar unaaliança amb la Busca i el 1453 li va ator-gar el govern de Barcelona. La decisiófou una autèntica revolució social, peròva irritar profundament la Biga. A la mortd’Alfons, el subtituí el seu germà JoanII, dit el Sense Fe, tot i que la Bigadefensava la candidatura del seu fillCarles, dit Príncep de Viana, i a qui elseu pare Joan va fer empresonar.Aquest fet va tensionar molt greumentel conflicte entre la Corona i la Diputaciódel General. Pressionat, el rei Joan va
Joan II de Castella
SOLIDARITAT CONTRA LES AGRESSIONS DE L’ESTAT
transferència per Internet: http://caixadesolidaritat. catPer banc ES78 2100 5000 5102 0017 2439ES41 3025 0002 4514 3338 9791Pel justificant i certificat fiscal, cal indicar: el concepte, el nom complet, el NIF i el correu electrònic.
T’AGRADARIA CANTAR EN UNA CORAL?Et proposem de venir a cantar a la Coral Xabec de Gent del Masnou; hi seràs ben rebut.
Hi tindràs lloc com a tenor o com a baix o bé com a soprano o com a contralt.Anima-t’hi i vine a provar la veu qualsevol dimarts abans de començar l’assaig, o sigui,
una mica abans de dos quarts de deu del vespre.
Qui canta, els seus mals espanta!
20
Fa pocs mesos vaig anar a Ripoll perveure la fira de la llana que celebraven.La visita fou molt interessant. Vaigveure bens, ovelles i xaiets. De les dife-rents races, podies captar-ne les dife-rències que oferien en la producció dela llet, de la llana, de la carn i de lareproducció segons la seva procedèn-cia, tot escoltant els pastors o bé l’amodel ramat, que era persona entesa en lacria i negoci del bestiar que hi havia.Van cridar-me l’atenció la finor de lallana i el recargolament de les banyesd’alguns dels exemplars exposats.
També, la presència de la peça alfa delramat, per la seva esquella. Cadaesquella té el seu to i diuen que tot elramat l’identifica i s’hi deixa guiar.Anys enrere es feien “esquellots”. Elsesquellots no eren pas més grossos nimés sonors, simplement era una formafestiva de tocar els nassos al vidurecent casat.En aquell temps quan un vidu es deci-dia a contraure un nou matrimoni, elsamics li feien una visita per posar-lo alcorrent de les seves intencions.Pactaven una data “a la nit” manifestantque els farien “esquellots”. Per als lectors joves, els diré que aixòera fer un gran xivarri, ja fos amb l’es-
quella o bé amb qualsevol estri de cuinacom paella, cassola, corns o llaunes icolpejant amb l’ajut d’una cullera o ambuna mà de morter.Si els contraents no es feien pregar,obrien les portes de la seva llar i feienpassar la gentada i els convidaven a vidolç i galetes o quelcom semblant (totdependria dels possibles); la cosa aca-bava amb una encaixada de mà o béamb abraçades. De no ser així, la xeri-nola es podia repetir setmanes… finsque els contraents claudicaven i posa-ven les galetes i el vi en circulació forade l’armari. No tinc coneixement de si a la inversa,que fos la vídua la que prenia nou estat,passava el mateix; la feminitat sol sermés discreta…Per comiat permeteu-me fer-ho ambuns quants refranys:Els uns neixen amb estrella i els altresamb esquella.Ha perdut els bous i les esquelles.Tot hi va: bous i esquelles.De llop i ovella, només un duu esquella.El so de les esquelles engreixa les ovelles. Llop amb pell d’ovella (mai) no portaesquella.
Gairebé tot això és veritat Carles Maristany
DE L’ESQUELLA ALS ESQUELLOTS
ExposicionsFins al 3/5 Mandales, de Vicenç CasasúsDel 5 al 31/5 Pintures, de Josep Igual Del 2 al 28/6 Fotografies, de Toni García
I n f o r m a
L’enigma V.D.R.
Col·loqueu 8 fitxes-reines en un tauler d’escacs senseque es matin entre elles.
Resposta:Hi ha moltes solucions. Persi no en trobeu,
us en poso dues:
GENT DEL MASNOU
21
Estimats clients i amics us informem que per raons diverses, i molt a contracor, aquesta
primavera-estiu no obrirem l’orxateria. Ens retrobarem altre cop, i amb moltes
ganes, aquest proper Nadal.Moltres gràcies
Classes de iogaEls dimarts de les 19.30 a les 21 Aprendreu tècniques de meditació,
respiració i relaxació.Curs impartit per Ivet Compañó, professora de
Kundalini-ioga.Cal portar una estoreta (o matalasset),
tovallola, coixí petit, pareo i roba còmoda.Preu trimestral 80€ socis 70€
Inscripcions a Gent del Masnou Tardes laborables, de 6 a 2/4 de 9
Vocalia RecreativaMés info: [email protected] · 607 74 74 99
CURSETS DE GAITA
Informació
a Gent del MasnouDr. Agell, 9 · 93 126 82 20
“DIUMENGE AMB LLETRES” EDICIÓ EXTRA DE PRIMAVERA
Diumenge 27 de maig, a les 7 de la tarda, a Gent delMasnou, vetllada artística, literària i musical,
amb la col·laboració especial de la Coral Xabec.Entrada gratuïta
22
El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25
De tot per a la cuina
La cuina de l’AntòniaEl Cullerot
2 llobarros de quilo a filets, 6 patates, 3 tomàquets madurs, 2 cebes, 2 alls, Sal, pebre,
oli d’oliva, 2 fulles de llorer, 1 raig de vi blanc
Elaboració:Tallem les patates a rodanxes i les fregim en una
paella amb força oli fins que quedin ben rosses. Uncop fetes, les posem ben escampades en una safata
de forn. Fem el mateix amb la ceba tallada prima i elsalls tallats petits per no trobar-los quan ho mengem.
Un cop la ceba serà transparent, en traiem l’olisobrant i l’escapem també sobre les patates ja a la
safata. Tallem el tomàquet en cru a llesques i elposem sobre les patates i la ceba. Salem.
Salpebrem els filets de llobarro i els col·loquem a lasafata amb la pell cap amunt. Hi afegim les fulles de
llorer i, si volem, una branqueta de farigola. Horeguem amb un raig de vi blanc i ho podem posar alforn ja calent a 200º. Ho deixem coure al forn uns15 minuts. I… ja estarà a punt! Quan emplatem elpeix, veureu que és molt fàcil de treure-li la pell. Tingueu a punt unes bones llesques de
pa... perquè no se sap ben bé què és mésbo, si el peix amb les verdures o escurar
el plat amb el pa!
Fa temps us vaig parlar que tenia una amigueta, de quatrepotes com jo, molt xamosa, i que amb els que viu, que de tanbé que la tracten no vol dir-ne els amos, sinó amb els qui com-parteix casa, i que algun cop també se m’endugueren a mi ambells, de vacances?, doncs noi, estan passant un tràngol, peròdels grossos, més aviat deu ser una galerna.M’explico. Aquesta parella de bípedes que viu amb la mevaamiga no tenen fills, potser per això el tracte amb ella era, sí,dic era, tan bo, ja que d’un temps ençà s’ha espatllat i tot va enorris, de capgirells, de mal en pitjor.I quin és el problema?, doncs que a la parella se’ls ha refredatla passió, l’amor que es tenien, el respecte per l’altre, i han arri-bat, primer a la separació, per si amb distanciament temporaltornaven les aigües a mare, però, com que no hi anaven, alfinal s’han tirat, literalment, els plats pel cap, i aquí rau el pro-blema de la pobra gosseta.Quan decidiren tirar pel dret i divorciar-se, amb tots els ets i uts,d’un principi semblava que estaven d’acord amb tot. Tu et que-des això i jo allò, etc.Semblava que actuaven com éssers civilitzats, ja que, fins i tot,com que treballen tots dos, no hi havia d’haver problemes ambla pela; però, ai las, no tot havien de ser flors i violes.I arribà el problema, greu sobretot per a la meva amiga. Totsdos la volien i, com que l’havien comprada ambdós, era de totsdos; però, és clar, no podien fer com aquell Salomó i partir-se-la. Els aconsellaren que fos compartida.I el bo del cas és que, a ella, no li preguntaren l’opinió, com sino comptés. Començaren discutint, que si te la quedes tu, i l’al-tre ni t’ho pensis, jo també la vull. Que si on viuràs no hi tenslloc, que si ella està acostumada a aquesta casa, etc.I ella, escoltant, però sense vot ni veu, com si no comptés laseva opinió. Mentre vivien en harmonia, li parlaven i li feien mili una magarrufes, però ara passaven d’ella, i la pobra patint nosabeu com. Us deveu pensar que quan les coses van bé us entenem, peròque quan van a mal dades no. I us equivoqueu, nosaltrestambé tenim cor i ens angoixa veure quan ho passeu mala-ment, i a sobre no ens en feu partícips. Ja veieu com està el pati. Oh, i encara no s’ha acabat. Demoment la meva amiga viu amb ella, ja que decidiren que esquedés la casa. Ell es quedaria la segona residència i cercariaun pis de lloguer, prop de la feina, ja que fins ara tenia un llargdesplaçament.Però i quan tot s’hagi resolt via notari?, aleshores és quan ellapatirà de debò, perquè han estipulat que sigui una custòdiacompartida; i això què vol dir?, que o bé passarà mig mes ambun i mig amb l’altra, o més temps, i la pobra, apa, maleta amunti maleta avall, sense saber mai qui l’estima més. Això si no lidonen tota mena de capricis i la fan malbé, com passa amb lamajoria de vosaltres que passeu per aquest tràngol.Bé, ja veieu com les gasteu.Apa, bup, bup.
Arran de sòlPledebuit Llobarro al forn Llobarro al forn
LLIBERTAT PRESOS POLÍTICSLʼANC Masnou convoca la ciutadania, cada dime-cres a les 7 de la tarda, davant lʼAjuntament finsque siguin alliberats els presos polítics i retornatde lʼexili el President i Conssellers.
RepúblicaUn poble en marxa ni se suspèn ni s'atura
ANC-Al Masnou Decidim · Mg18 · [email protected]
Què és una República?(Del llatí, cosa pública) es una forma de governar conduïda pel poble i no privada com ho és una monarquia.
És un sistema en contra el despotisme on governa la justicia i la igualdad per tothom davant de la lley.
Espai publicitari contractat. Gent del Masnou no té cap vincle amb el que s’expressi en aquesta pàgina.
Una de les ra-ons d’aquestapàgina és fer-vos arribar laveu dels com-panys que es-tan injustamentempresonats oa l’exili. Peraixò us volemrecomanar aquest llibre editat perARA LLIBRES, titulat “per la lliber-tat!”. És una recopilació de cartesque van i venen de les presons i l’exili.Ha estat una idea de la SusannaBarreda i la Txell Bonet per donarveu a les seves parelles, als qualsde l’únic que es pot acusar ésd’haver escoltat i amplificat la vo-luntat d’un poble que vol exercirel dret a decidir, com escriu la Txell.És un llibre que haureu de llegir apoc a poc i que rellegireu una i unaaltra vegada perquè és emotiu, opti-mista i encoratjador. En paraules dela Susanna, la seva lectura t’enco-mana un sentiment d’orgull de for-mar part d’un col·lectiu que voluna societat millor i més justa.Tot i que només recull una petita partdel que s’ha rebut i escrit, reflecteixmolt bé el suport d’un poble i el seuclam de “No esteu sols”.Com diu Jordi Sànchez: El camí dela llibertat no sempre és fàcil.../...Sense cap renúncia ni retrocés...per seguir avançant ara que hotenim a tocar... en defensa de lademocràcia i la República catalana.
més una causa internacional per lademocràcia i la llibertat, contralʼabús dʼEspanya que violenta totsels drets civils i polítics interna-cionals. No haver pugut viure aquestSant Jordi amb vosaltres ha estat uncàstig afegit. Una diada de cultura,civisme i amor que recordo ambdesenes de moments màgics arreudel país.Sentim-nos orgullosos de les lletrescatalanes i dels centenars dʼautorsque segueixen definint una culturaoberta al món, creativa, valenta itransgressora. El millor antídot con-tra el totalitarisme sempre serà lacultura, una eina de transformaciósocial i defensa de les conquestescol·lectives. Mai em cansaré de donar-vos lesgràcies pel suport i lʼestima rebudes,per cuidar els familiars i cuidar-vosels uns als altres. Us estimo ambdevoció i estic fort de saber que aquífora sou tots una pinya. Un record final, també, per als ger-mans dʼAcció Cultural del PaísValencià que es manifesten per lesllibertats de tots els pobles.Una abraçada infinita,Jordi CuixartPresident d'Òmnium Cultural
Per la Llibertat
Penja o renova la teva senyera o estelada. I recorda-ho, no la despengis! Convida la teva gent també a fer-ho.
El president Puigdemont i els con-sellers a l’exili tenen unes paraulesde gratitud i reconeixement enversels empresonats: Són valents, sónpersones bones i honestes queavui paguen per haver estat fidelsals seus ideals i al mandat demo-cràtic que els havien encomanatels ciutadansAnimem-nos a escriure’ls, per a ellsles nostres cartes són força, com diuJordi Cuixart: us llegeixo cada nit iem sento l’home més afortunatdel planeta.
------------------------------------------------
Soto del Real, abril 18Escrit extractat i lliure de J.Cuixart als socis dʼÒmnium
Estimadíssims tots,Fa 6 mesos que som a la presó i emsento un home afortunat de poderlluitar pels drets de tots els homes idones lliures amb més esperançaque por!No us podeu imaginar lʼemoció enveure les imatges de la manifestaciódel Paral·lel que ens permetenafrontar els moments més durs delnostre presidi. Al Suprem, ho hem ditben clar, l'única violència de l'1 d'oc-tubre va ser la violència policial i 87milions dʼeuros públics invertits enferir 844 votants pacífics i que enshan convertit en militants de la veri-tat. Ens rebel·lem solidàriament ipacíficament contra la mentida. La causa de Catalunya és cada cop
La compra del llibre contribueixeconòmicament a la caixa de so-lidaritat. El tobareu a les llibreriesi a: www.arallibres.cat
DIUMENGE 27 DE MAIGA les14 al pati de Can Malet
Menú: amanida, paella, postres i beguda
15 €
Reserves a: [email protected]
[email protected] 48 21 67
Places limitades
El Masnou
S O L I D A R I
