1

Guglielmo Sandri, (1905-1979) Soldat i Fotògraf

Guglielmo Sandri, (1905-1979) Soldat i Fotògraf

14octubre 2009, núm.

2

-Quan i com vau entrar a l’Associació?L’associació es va fundar el 26 de març del1993 i nosaltres hi vam entrar l’any 2000. ElRamon Pallarés Fonollosa, que n’era elpresident, va decidir de fer una junta nova,perquè gairebé tots els altres ja eren morts, icalia renovar. Els que van fer la primerajunta eren Ramon Pallarés (president),Ramon Solé, Josep Martí, José Pallarés Clúa(tresorer), la Cristobalina, la MontserratVila i l’Antonio Lleonart. Només enqueden tres de vius... Si existeix aquestaassociació és gràcies al que van fer ells; lacontinuïtat és més fàcil, ara ho fem nosal-tres i després ho faran uns altres, però eltreball que van fer aquesta gent té molt,molt mèrit. Fundar l’associació a un lloccom aquí, fer els estatuts, fer-ho per la gentgran... Tot el mèrit és seu. Van treballar, esvan procurar el mobiliari, local... Ells són elsque van treballar de debò per posar enmarxa tot això.-Quins objectius té l’Associació de Jubi-lats?Muntar excursions per a la gent gran, per

als socis, que en som uns 130, fer un parellde dinars aquí o sortides a fora del poble iuna cosa sagrada i obligatòria: una coronaper a cada soci que mor.-Com se sustente econòmicament l’As-sociació?Anem tenint diners per les subvencions i lesajudes del Consell Comarcal, però no femni sortejos ni res. També ens ajuda la bonifi-cació que ens donen per les excursions, queabans no en donaven, les agències. Ara sí, iaquests diners van a parar a l’Associació,

perquè si no no cobriríem les despeses. Iregategem! Tampoc ens interessa anaracumulant diners. I els de la Junta paguemcom tots, eh! És totalment voluntari. Hi hapobles en què les bonificacions es repartei-xen entre els membres de la Junta, perònosaltres no ho hem fet mai.-Quanta gent sol anar a les excursionsque organitzeu?Generalment, uns 35 o així, i fins i tot hemarribat a ser-ne 50. Gent n’hi ha, també alsviatges d’un dia. No ens podem queixar.Aquest any han estat deu dies per Andalu-sia. L’any passat vam anar a Portugal, i éremmolta colla! I al País Basc vam fer ple. Aveure, hi ha afició per sortir, en general lagent ha respost. Hem fet moltes cosesboniques. Fem dos viatges cada any. Ah, isortegem els seients de l’autocar! És unalluita! Els de la junta tenim, per dret, els deldavant; els altres treuen un paperet. Si elssurt un número baix, diuen: “quin númeromés bonic que he tret!”; si els surt unnúmero alt, diuen: “noi, quin número mésalt m’heu donat!”.-Què creieu que aporte l’Associació alpoble?Aporta una unió entre la gent gran. La gentde l’Associació és fidel; els que no ho són, almeu parer, s’equivoquen, perquè quan es fala festa, quan es va de viatge, hi ha unió. Idónes a conèixer el poble, també, a lestrobades de gent gran.-I el que menys tos agrade, el quevoldríeu millorar?Bé, que fóssim més socis... Però en generalno crec que es pugui millorar gaire. Somfeliços com ho fem i la gent que ve estàcontenta.

Alba Solé Borrull

EDITAAjuntament d’ArnesRegidoria de Cultura i JoventutPl. de la Vila, 243597 ArnesTel.: 977 435 134Fax: 977 435 606www.arnes.altanet.orgaj.arnes@altanet.org

CONSELL REDACTORAjuntament d’Arnes Alba Solé Borrull Àngel Solé BorrullLaia Samper SamperLluís Sallen MartínMª Carmen Vallès FozMª Pau Ibañez CreixMarta Samper SamperMònica Carbó AriñoNeus Sanromà SamperRaquel Sabaté CarriqueRoberto Sallen MartínRoger Blanc Samper

CORDINACIÓÀngel SoléMarta Samper

CORRECCIÓ LINGÜÍSTICAAlba Solé Borrull

IMATGE DE PORTADAGuglielmo Sandri (1938)

MAQUETACIÓ I IMPRESSIÓexperimentgràfic 977 42 10 13

TIRADA300 exemplars

Aquest exemplar és gratuït. Quedaprohibida la seva venda.

COL·LABORA

NOTAEl Consell Redactor de la revista hadecidit redactar els textos en catalàestàndard o segons els trets lingüísticscaracterístics del nostre català, indistinta-ment. L'ús o no d'aquestes formeslingüístiques, així com les de qualsevolaltra, el tria en cada cas el propi redactor.

Contacte: revistarnerol@yahoo.es

L’Agustí Tenllado Llombart,nascut l’any 1935, i la Mª ÀngelsPardo Sastre, nascuda l’any1937, són el president i la secretària,respectivament, de l’Associació deJubilats d’Arnes. Contribueixen,amb la seva inestimable feina, a tirarendavant aquesta agrupació, tot ique ells atorguen tot el mèrit a lespersones que la van fundar ja fa 16anys.

l’arna

Sumari-L’arna 2-Informació municipal 3-Reportatge 4-L’esport al dia 7-Recordem 8

-D’olla en olla per Arnes,Ruta 9-Cartes al lector 10-Carrer... Plaça Catalunya 11-Telèfons d’interés 12

3

PUNT DE RECOLLIDA

DE ROBA USADA.

Arnes disposa des de fa unes poques setmanes d’un nou punt de recollida de robade segona mà per al seu reaprofitament social. Aquesta instal·lació forma part delprograma Roba Amiga, una iniciativa conjunta de la Fundació Un Sol Món amb lesentitats Aires (que aplega 32 empreses d'inserció) i Càritas Catalunya. Roba Amigaés un projecte per a la inserció laboral que treu profit de la reutilització de roba enbon estat arreu del territori català, i requereix per tant de la solidaritat de cadapoblació per funcionar. Al nostre poble, el contenidor taronja es troba situat a lacosta de la Pista, a la sortida del carrer 11 de Setembre en direcció Vall-de-roures(prop del Molí de l’Olí).

informació municipal

ARNES RECICLA

El nostre poble s’ha afegit aquest2009 a un nou sistema de recollidaselectiva de les brosses que en millorai facilita sensiblement el reciclatgeposterior. Des de fa uns mesos, cadafamília ha de separar les deixalles encinc categories diferents: brossaorgànica, paper i cartró, vidre, envasosi rebuig. Aquestes brosses són recol-lides segons un esquema com el delquadre de sota (cal informar-se abans,ja que hi ha un calendari d’estiu i unaltre d’hivern) i transportades al’estació de transferència, prop delpont d’Horta, que és també on caldur-hi les deixalles més voluminoses(electrodomèstics vells, etc.).

Aquest sistema és el que s’aplica atota la comarca de la Terra Alta i altrespunts dels Principat. Val a dir que elnostre poble és un dels que separa lesdeixalles de forma més efectiva ja quela recollida de les deixalles es fa deforma manual, la qual cosa permetseleccionar-les i classificar-les més efi-cientment.

Seguint les passes de Guglielmo Sandri

4

Aquest estiu, per segon any con-secutiu, l’associació cultural laBresca ha organitzat una exposicióal voltant de les fotografies queGuglielmo Sandri va fer durant laseva estada al nostre poble –ialtres viles veïnes– en el marc de laGuerra Civil espanyola. Sandri,soldat i fotògraf, retratà profusa-ment i amb una gran sensibilitatla convivència quotidiana entre lapoblació civil i els militars al llargde 1938. El fons gràfic que ens vallegar, encara en vies d’estudi, con-stitueix ja un dels documentshistòrics més valuosos de la nostrahistòria moderna.

SANDRI, SOLDAT I FOTÒGRAF.

Guglielmo Sandri nasqué el 12 defebrer de 1905 a Merano, a la regió del’Alto Adige/Südtirol, que aleshoresformava part de l’ImperiAustrohongarès. El seu nom real eraWilhelm Schrefler. Aquesta regió fron-terera va passar a convertir-se en terri-tori italià a partir de la Primera GuerraMundial, amb la qual cosa la poblacióresident d’ascendència germànica esveié forçada a italianitzar el seu nom i laseva cultura. El jove Wilhelm, un granaficionat del motociclisme, va adoptarel nom complet d’un pilot italià demoda en aquell moment.

En la biografia de Sandri destaca perdamunt de tot la seva llarga participaciómilitar entre les tropes de Mussolini. El1935 –tenia 30 anys– fou cridat a filesper l’exèrcit italià per primer cop, ambel qual es va desplaçar a Etiòpia durantgairebé un any. A principis del 1936tornà a Itàlia com a reservista, i pocdesprés fou reenviat amb la categoriade tinent a Espanya, on arribà l’11 defebrer del 37. La seva estada a laPenínsula –inclosa la permanència aArnes entre març i setembre del 1938aproximadament– va concloure el 30 demaig del 1939 amb el reembarcamentde les tropes italianes a Cadis.

El tinent Sandri formava part delsegon regiment de la divisió Littorio

–exèrcit regular– del Corpo TruppeVolontarie (CTV). Durant el seuperiple per la península, el nostre pro-tagonista va assistir a pràcticamenttotes les grans accions militars delsfeixistes italians en suport de la suble-vació militar, si bé les seves fotografiess’allunyarien constantment del con-flicte (o com a mínim, de les parts mésescabroses del mateix) per mostrar-nosla vida quotidiana que hi havia al dar-rera. Fins i tot és bastant possible quela seva activitat fotogràfica fos volun-tària i no imposada, en un context degran popularització de les càmeres debutxaca que propiciaria l’aparició dereporters de guerra llegendaris comRobert Capa, Gerda Taro o moltsaltres.

Després de la guerra d’Espanya, lesfotografies de Sandri documenten laseva posterior intervenció militar aIugoslàvia i l’Àfrica septentrional.L’octubre del 1942, una greu feridaseguida d’una llarga recuperació vanmarcar el final de les seves activitatsbèl·liques. Guglielmo Sandri viuria laresta de la seva vida a Bolonya primer ia Vitipeno/Sterzing després, on la mortli arribà el 24 de juny de 1979. Amb laseva desaparició, el llegat fotogràfic deSandri caigué provisionalment en

l’oblit. Res en sabríem encara si un fetcasual no hagués donat llum a unatroballa inesperada.

L’any 1992 una jove va rescatar casual-ment una capsa de fusta d’un con-tenidor de brossa a Vitipeno. La capsacontenia les còpies i els negatius de4000 fotografies –sense identificar– queforen entregades a l’Arxiu Provincial deBolzano. El valor històric del fons d’i-matges donà lloc immediatament a unaprimera recerca en relació a la local-ització de les imatges i el coneixementdel seu autor. Les fotos de Sandri vantrobar sortida en primer lloc a l’exposi-ció “Legionari. Italians de Mussolini a laguerra d’Espanya (1936-1939)”, queexhibí el Museu d’Història de Barcelonadesprés de la seva presentació a Roma.Encara avui, l’estudi i localització de l’o-bra de Sandri no ha fet sinó començar,fins al punt que bona part del material–inclòs un rodet sense revelar amb l’eti-queta ‘Arnes’– no s’ha pogut estudiarencara a causa del seu mal estat.

En aquell punt, de forma totalmentinesperada, una segona recerca vacomençar a prendre cos en un pobletd’interior per on Sandri havia passat enalgun moment del seu excepcionalperiple.

Reportatge

Sandri, com és sabut, residí al nostre pobleentre el març i la tardor del 1938; tot just entre

la campanya d’Aragó i la de València.

s de Guglielmo Sandri

5

Reportatge

HISTÒRIA D’UNA RECERCA.

Al nostre poble, la potent investigacióinicial realitzada al voltant del llegat deSandri va donar lloc a una segonarecerca de la forma més inesperada.Francesc Martínez, autor d’aquestadarrera –juntament amb la MuntsaCabetas, la seva parella– i responsablede l’exhibició recentment organitzadaper la Bresca, ens explica com s’ha duta terme el treball de localització i selec-ció de les fotografies fetes al nostre ter-ritori proper, i com van fer cap a aque-st projecte.

“Tot va començar amb una trucada de telèfon,em sembla que va ser l’Ernesto: “Ostres Paco,si estàs per Barcelona, ves-me a comprar un lli-bre”, i em va donar el títol. “És que hi ha dosfotos on surt Arnes, i em penso que n’hi hamés.” En realitat era el catàleg d’una exposi-ció que s’havia inaugurat feia poc al Museud’Història de Catalunya, i el que vam fer vaser anar al museu.”

L’exposició ‘Legionari. Italians de Mussolinia la Guerra d’Espanya’, acompanyada delllibre homònim, presentava per primercop l’obra de Sandri en els seus escenaris.“De seguida vam pensar que seria interessant

veure totes les fotografies per veure si n’hi haviamés d’Arnes, a més de les dues catalogades i duesque no esmentaven el nom del poble.”

Tot això succeïa l’agost de 2007. ”Pocdesprés la Muntsa i jo vam vindre a viure al

Des de l’esclat de la guerra civil, l’extrema divisió ide-ològica que enfrontava les grans potències mundials feuque prenguessin part activament en el conflicte espanyol–si bé en diferents formes i graus– a favor del bàndolamb què simpatitzaven. D’aquesta manera, a partir denovembre del 1936 i fins al final del conflicte la facciórebel va rebre importants reforços militars italiansd’Alemanya i d’Itàlia, sobretot. Mussolini va contribuiramb un contingent inicial de 3.000 soldats, el CorpoTruppe Volontarie (CTV), que més endavant augmen-taria fins els 40.000 efectius.

El CTV, i amb ell Guglielmo Sandri, va romandre aEspanya pràcticament durant tota la guerra. Aquesta uni-tat va recórrer la Península sencera al llarg del conflicte,com evidencia el rastre gràfic del nostre protagonista. Lesfotografies de Sandri reflecteixen molts dels esdeveni-

ments i les batalles més rellevants que van tenir lloc: labatalla de Guadalajara, la presa de Santander i SanSebastian, les campanyes d’Aragó i de Llevant, la decisivabatalla de l’Ebre, el passeig de la victòria a Madrid... Elseu recorregut finalitzà amb el triomfal desembarcamentdel CTV a Nàpols, on el rei Victor Manuel III en personava anar al port a rebre’ls.

Sandri, com és sabut, residí al nostre poble entre el marçi la tardor del 1938; tot just entre la campanya d’Aragó ila de València. Tot i la naturalesa del seu periple, les sevesfotografies fugen sistemàticament dels aspectes mésescabrosos del conflicte, mostrant-nos amb absolutrespecte i empatia la vida diària de la població civil enmigdel terrible conflicte. Setanta anys més tard, el valorhistòric de les imatges es multiplica per la sensibilitat iqualitat de les mateixes.

EL CONTEXT: ITALIANS A ARNES.

poble, i a finals d’octubre amb un grup de gentdel poble vam fundar la Bresca. Allò parlant,una de les coses que em ballava pel cap eradesenvolupar una recerca i localització d’esce-naris al voltant del material de Sandri, ja quecom a persona privada difícilment hauria tingutaccés a les fotos. ‘Ah, doncs fes-ho.’” A meitatde novembre va contactar amb el museui la Margarida Sala, comissària de l’ex-posició, el va posar en contacte ambl’Arxiu Provincial de Bolzano. “Vaigescriure un correu explicant què volíem fer al’Andrea di Michele, que és el director de la partd’història. Ens vam entendre bé i al gener,després de festes, em va enviar un CD amb totesles imatges que tenia.” Paral·lelament, des dela Bresca es va demanar permís al Museud’Història de Catalunya per dur l’exposi-ció al poble l’octubre següent.

L’autèntica recerca va començar ambl’arribada del CD. “Hi havia més de 4.200fotos, la majoria sense localitzar. Al principi fasuna selecció ràpida i treus les que són deMadrid, les que són de mar, les que dius aixòno és cap poble, i et vas quedant amb un grupmés reduït, d’unes 1600 o 1700 imatges. Ambaquelles vam començar a fer nou grups i ens vamdonar compte d’una cosa: seguíem trobant fotosd’Arnes. En un mes teníem dues-centes i picoimatges ja localitzades, i d’aquestes en teníem40 o 50 d’Arnes.”

A poc a poc, Paco i la Muntsa vancomençar a fer paquets segons la local-ització de les fotografies. “Després vacostar una mica anar-les trobant, i ens vamadonar que no era possible posar-les totes perquèno hi cabien. Per això vam decidir fer l’exposi-ció amb les imatges que teníem, comptant les delspobles de la rodalia: Horta, Queretes, Vall-de-roures, Caseres, el Pinell de Brai, Alcanyís… ivam dir als italians que si podríem, en faríemuna altra. I així vam anar treballant.”

Amb la perspectiva del temps, Paco val-ora molt positivament aquell event ini-cial. ‘Penso que l’exposició va anar força bé: vanpassar dos-centes i pico o tres-centes persones,l’assistència va ser bona i tothom va reaccionarbé. Inclús vam trobar gent gran que en veure lesimatges se’n recordava o coneixia algú, vamaprofitar per identificar moltes persones i llocs.”

“També vam aprofitar per explicar a tothomel que volíem fer: aquella era l’exposició delmuseu, a la que havíem aportat unes vint-i-cincimatges, una mostra, però que encara contin-uàvem i la veritat és que vam continuar.” Larecerca ha donat lloc de moment a aque-sta segona exposició, si bé encara queda

molt material per classificar i publicar.“En total, estem ja per les 570 fotos local-itzades, més o menys… D’Arnes tenim unes80 fotos i en aquesta exposició n’hem posat unes40: triem les que son més maques o les que hisurt gent.”

“Darrera d’aquesta recerca hi ha molta feina,d’ordinador, mirar fotos, tornar-les a mirar,contrastar-ho amb algú altre, muntar tot eltinglado dels panells… Jo crec que ens n’hemsortit força bé, i l’exposició també ens va servirper fer nous socis de la Bresca. Després d’això,hi ha la tasca que volem començar que és,després de l’identificació de persones, fer unarecerca de memòria, ampliant-la una mica als

pobles del voltant sense anar més lluny.”“La recerca basicament l’hem fet jo i la

Muntsa. També ens ha ajudat molt el JuanLuis Camps, que buscava sobretot imatges deQueretes. Alguna foto l’ha vista més gent, perònormalment…” El resum de la tasca duta aterme és senzill però eloqüent: “Bé; feina,moltes hores de feina, però molt bé.”

Àngel Solé

Les fotografies de GuglielmoSandri que acompanyen aquestespàgines han estat reproduïdesamb el permís de l’ArxiuProvincial de Bolzano (Itàlia).

Reportatge

6

Resum de la temporada 2008/09

7

L'esport escolar ha deixat clar que Arnes es una refer-ència en birles a nivell català. Els nostres jugadors handemostrat que tenen fusta de campions i han aconseguituns resultats excel·lents:

En Categoria prebenjamí ,en la qual només es participa a niv-ell comarcal, hem ocupat els tres llocs del podi (1r Xavier, 2nKilian i 3a Maite).

En Categoria benjamí, tot i que a nivell comarcal acon-seguiren classificacions entre el tercer i el setè lloc, als campi-onats de Catalunya els resultats van ser brillants (1a Marina, 2aGemma, 3a Cinta i 5a Rita).

En Categoria infantil, els resultats segueixen sent immil-

lorables a nivell terraltí, ja que els quatre primers llocs són rep-resentats per arnerols (1a Tània, 2a Maria, 3a Cristina, i 4tMartín). A nivell català, la Tània aconseguí també el campi-onat, i en parelles les arneroles foren capdavanteres.

Pel que fa a altres esports com els escacs, no vàrem superarles primeres fases del nivell comarcal, tot i que els nostres dis-frutaren d'una experiència molt enriquidora.

En futbol, s'ha donat a parlar, ja que l'equip és format prin-cipalment per noies. Han quedat en novena posició i han rebutmolts gols, però la moral no ha defallit cap dissabte i tenenganes de millorar. De moment, el premi són els dos gols mar-cats per Xavier i la Marina, que els van celebrar… com el quesón: uns CAMPIONS!

Les nostres jugadores, després d’aconseguir la 1ª lligade les Terres de l’Ebre, no van poder aconseguir elsegon títol de la temporada en caure a la final de laCopa, per un ajustat 2-0 amb La Cava. Les arnerolesvan rebre dos gols a l’inici del partit i no van poder

superar, tot i les diverses ocasions que en van tenir, laporteria rival. Malgrat això, el nom del nostre poble hasonat fort pel territori ebrenc aquesta temporada; amés a més, el CE Arnes ha estat premiat com a millorequip femení de les Terres de l’Ebre.

El CE Arnes ha aconseguit una fita impensable a l’inici detemporada: després d’una meritòria sisena posició al campi-onat de lliga, començava la copa Terres de l’Ebre, on els nos-tres jugadors, després de la fase de grup en què només vanperdre al camp de l’Ulldecona, passaren als quarts de final. Allíes trobaren el Venus, equip al qual van superar després d’un 2-2 al camp galerà i una clara victòria a Arnes per 3-1. A lessemifinals, el rival fou el Benissanet, on després d’un 1-0 a lesValletes, l’Arnes hi viatjà. Tot i que van arribar a perdre per 2-0, van aconseguir remuntar fins el 2-2 final a l’últim minut

amb un gol de Joanet que provocà l’èxtasi final amb invasió decamp inclosa per part de l’afició arnerola. En la final, que fouun triangular disputat a Alcanar, els arnerols es trobaren elTivissa i l’Ulldecona. Allí, un arbitratge més que polèmic elsportà a perdre per la mínima en tots dos partits, i la terceraposició final deixà un regust agredolç per una temporada tanbona com aquesta, però que hauria pogut tenir un final encaramillor. Sense dubte ho tornaran a intentar!!

Roger Blanc

CAMPIONS DE CATALUNYA EN BIRLES!!!

TEMPORADA FEMENINA PER EMMARCAR

ELS NOIS, FINALISTES DE COPA

8

recordem...

De sempre, el nostre poble, de manera popular, ha estat divid-it en cinc barris. Fa anys cada barri feia una festa, però la méspopular i la que es va fer durant més anys, que depenia del pres-supost (que en aquella època era escàs), era la festa del barri deSant Domènec.

Venien uns músics que eren de la Vall del Tormo i es feia balla la replaceta. El ball era de tarda i de nit, i els músics es posavena tocar a dins del garatge de Casa Ceferino. Per menjar i dormir,els músics es repartien entre les cases dels veïns.

A part del ball es feien corregudes, carreres de sacs i jocs diver-sos i a qui guanyava li donaven com a premi un pollastre. Un any

fins i tot es va fer torejar un bou ! Els veïns del carrer adornaven els balcons amb cobrellits i tires

de papers. També es ballava la jota d'Arnes amb parelles d'homes i dones que donaven la volta pel carrer Sant Domènec il'actual carrer Francesc Macià.

Es celebraven el 8 d'agost, dia de Sant Domènec, en el seuhonor. Ara, però, ja fa molts anys que no se celebra, però totsels veïns que hi van participar i amb els quals he pogut conver-sar en parlen amb nostàlgia i en guarden un gran record.Esperem que algun dia es pugui recuperar.

Marta Samper Samper

Les festes del barri de Sant Domenec

9

ruta Sortim d’Arnes pel carrer Onze de Setembre en direcció a

Horta de Sant Joan, creuem la població i continuem per la car-retera en direcció a Bot. En arribar-hi continuem cap a Gandesa;entrem al poble i quan arribem a l’encreuament de davant de l’a-juntament continuem en direcció a Móra. Passarem per unarotonda al mig del poble, continuarem cap a Móra i als pocsquilòmetres arribarem a Corbera d’Ebre.

Corbera és una població de nova construcció que s’estén alllarg de la carretera N-240. A primer cop d’ull no ens atreu l’a-tenció, sinó tot el contrari, però si pugem per qualsevol del car-rers en què podem veure la indicació Poble Vell de Corbera,arribarem a l’Antic Poble, que es va destruir a la Batalla del’Ebre. A natros se’ns van ficar els pèls de punta i una esgarri-

fança ens va recórrer tot elcos en tractar d’imaginar totel patiment i totes les mortsque s’hi havien succeït.

Cal passejar el lloc amb tran-quil·litat, i les runes i elscartells d’escrits que hi ha pertot el recorregut us transportaran a un passat que no es pot obl-idar, ja que és l’única manera que no es torni a repetir.

Us aconsellem d’anar-hi un dia assolellat i amb la moral alta,perquè sinó el lloc afectarà bastant el vostre estat anímic.

Lluís Sallen, Pau Ibañez

La nostra recepta: “Els bollos de l’Assumpció”. INGREDIENTS:

• 1/4 de litre de llet • 2 ous. • 1 tassa d’oli• 1 tassa de sucre. • 25 grams de llevat. • La farina corresponent.

d’olla en olla per ArnesPer: Assumpció Povill

Per començar, batem els ous i elsdipositem en un bol de grandària con-siderable. A continuació, s’afegeix almateix bol l’oli, el sucre i el llevat, totbarrejant de forma homogènia elsingredients. S’escalfa la llet la llet finsque adquireixi una temperatura tèbia i,tot seguit, es diposita amb la restad’ingredients. A poc a poc, s’hi vaafegint la farina, a mesura que es vapastant la massa, que estarà llesta quans’hagi afegit prou farina perquè/pertal que per a què es pugui fer una bolaque no s’enganxi als dits.

A continuació, es dividirà la massaen bocins i se’ls donarà forma allarga-da i ampla (imitant la forma dels xur-ros). Es dipositaran en una llanda ise’ls deixarà reposar en un ambientcàlid fins que augmentin augmentinde volum. Quan hagin pres una midaconsiderable, s’introdueixen al fornuns minuts a temperatura baixa ja quede seguida es couen. Quan els bolloshagin adquirit un color torrat, estreuen del forn i, tot seguit, s’untenamb oli i s’arrebossen amb sucre.

El truc:

Mentre els bollos fan l’augment encàlid, no els pot tocar l’aire fred ja que,altrament, es rebaixarien i noadquiririen el volum desitjat.

Sabies que...

Fins ben entrat el segle XX, lamajoria de llars catalanes no dis-posaven de forn propi al si de la casa.Per aquest motiu, les dones –encar-regades de l’alimentació familiar- real-itzaven una “pastada” setmanal a casaseva i portaven les peces a coure aforns comunitaris. Els bocins demassa sobrera sorgits de l’elaboraciódel pa també s’aprofitaven tot afegint-los sucre i n’obtenien un dolç moltapreciat. Es considera que aquest potser l’origen dels bollos, molts delsquals posseeixen una base alimentàriasimilar a la del pa, però amb una vari-ant dolça.

El vi:

Podem gaudir d'aquests bollosdegustant un Josefina Piñol NegreDolç de Vins Piñol. Es tracta d'unaverema tardana de vinyes centenàriesde Garnatxa Negra, mitjançant la quals'aconsegueix una quantitat de sucresconsiderable. Després s'ha deixatreposar durant sis mesos en bótes deroure francès. Tota aquesta elaboracióens dóna unes aromes en nas moltcomplexes on destaquen fruitesmadures, notes torrefactes i pa defigues, entre altres. En boca té unagran concentració però sense sermassa dolç. (Vi recomanat per AnnaComalada Montmany)

Mònica Carbó Ariño.

Qui no conserva a la seva memòria d’infantesa les olors que sortien de la cuina enentrar per la porta de casa? Rememorar el passat a través de les sensacions culinàries és,sens dubte, un exercici que tots hem fet algun cop a la vida: evocar sabors, remembrar laflaire que desprenien els vells fogons, recuperar el xup-xup de l’oli roent a la paella omemorar aquelles mans que es movien inquietes entre les olles. I si la cuina és un boncamí pel record, avui us proposo que recordem plegats... Una de les cuineres del poblem’ha fet arribar una antiga recepta de l’Assumpció Povill, tot dient-me que no podia obli-dar el record que conservava d’aquells deliciosos bollos que ningú preparava com ella.Així que, seguint aquesta petició, avui ens deixem endur per les mans de l’Assumpció.

El poble vell de Corbera

10

Jordi de Paulí, font inesgotable de saviesa arnerola, havolgut complementar l’article de la Laia Samper publicat enel número anterior de L’arnerol@ informant-nos de doscomerços més que el Carrer Major acollí en el passat. D’unabanda, el taller d’Antonio lo llimpiabotes, que s’ubicava on

avui és casa Domingo de l’Inés. De l’altra, ni més ni menysque una fàbrica de fideus, propietat de Joaquín del Torreroi la Rosita, que estava situada a l’actual casa Sallen. La gentdel poble hi duia la farina que els sobrava després d’haverpastat a casa.

Cartes al lector

‘Lo racó del lector’ és un espai obert atothom qui vulgue contribuir a fer de lanostra revista la revista de tots. Envieu lesvostres suggerències, crítiques, comentaris,propostes, imatges, dibuixos, puntualitza-cions o altres a revistarnerol@yahoo.es, oper escrit a l’Ajuntament. L’arnerol@ enpublicarà els més interessants. Els textosseran preferiblement breus (unes deulínies) o bé articles complets, relacionatsamb la societat i cultura d’Arnes, i haurand’anar acompanyats del nom i l’edat del/ssignant/s. L’arnerol@ se reserve lo dret deresumir-los si així ho creu convenient,sense alterar l’essència del missatge, aixícom de no publicar aquells escrits o imat-ges que puguin resultar ofensius. Esperemla vostra col·laboració!

espai obert a tothom Aquest poema de laGemma LlombartAlcoverro (10 anys) varesultar el guanyador en elsdarrers premis de poesia deLa Fresneda dins de la sevacategoria. Moltes felicitats,Gemma!

Gent d’Arnes (2/08/85).

Tinc a prop meuun camp d'ametllers

un sol lluent imuntanyes del Port:

Les Roques de Benet,Penya Galera,La Miranda i

Lo Molló.

Tinc a primera vistalo Toll del Vidre,

la Tremolosa,Lo Toll Blau i

els Estrets.

Tinc a prop meuun camp d'ametllers

un sol lluent imil petons del Port.

Mil petons del Port

Fotografia: Kildo Carreté.

11

Còmic

La Plaça de Catalunya era antigament coneguda com la plaçade la Bassa. Es deia així perquè hi havia un esvoranc recobertde pedra i ple d’aigua que ocupava la meitat de la plaça. La bassas’omplia amb l’aigua de pluja, aprofitant la que hi queia directa-ment i la que baixava pel carrer Major, que a través d’un aubel-ló que passava per cal Bayo anava a parar a la bassa. Aquestaaigua servia per a ús del poble, perquè beguessin els animals i

per a ús del molí de la vila, on arribava a través d’un altre aubel-ló situat a casa la Corralassa. La plaça ha tingut més noms; ambl’arribada de la 2ª República es va dir Plaça de la Llibertat idesprés de la Guerra Civil “Plaza del Generalísimo”. Per últim,després de la transició, es va fer l’últim canvi de nom, Plaça deCatalunya, que és com s’anomena actualment.

Laia Samper

PLAÇA DE CATALUNYA

Carrer de...

12

telèfons d’interès

Ajuntament d’Arnes 977 435 134Consultori mèdic 977 435 725Farmàcia 977 435 389CAP de Gandesa 977 420 965Escola pública La Miranda 977 435 467Servei d’ambulàncies 977 503 494Bus Hife 977 119 814Renfe 902 240 202Taxi Arnes 977 435 357Mossos d’esquadra 977 503 685Guàrdia Civil 062Bombers i emergències 112Hospital Verge de la Cinta 977 519 100Hospital Móra d’Ebre 977 401 863

RestaurantsCan Barrina 977 435 137Petit Cabirol 977 435 655

BarsLa Tasqueta 666 270 037Bar Bonaire 977 435 220Casal d’Arnes 977 435 522

Turisme Rural- AllotjamentsCal Badat 977 435 386Cal Gorro 977 435 164Hort de Fortunyo 977 435 155La Premsa 977 435 392Les Valletes 977 435 140Lo Celler 977 435 139Lo Corral 977 435 629Lo Port 977 435 090Sant Roc 977 435 155

Hostal Can Barrina 977 435 137Càmping els Ports 977 435 560Vilar Rural d’Arnes 977 435 737

Guies turístics i esportsPunt d’Informació del Molí de l’Oli977 435 728Guies del Port 977 435 515Rural Sport d’Arnes 977 435 229Guia de Muntanya 977 435 629

ServeisCaixa Tarragona 977 435 442Construccions Barrina 977 435 028Construccions Ferrer Pallarès 977 435 117Construccions Pallarès Solé Pallarès 977435 392Construccions Sabaté 977 435 688Construccions Viña-Sancho S.L 977 435 518Excavacions Perfecto Sabaté 977 435 298Fusteria Asens SL 977 435 144Perruqueria Amèlia 977 435 380Roba de Casa Pilar 977 435 167Sallen Pintor 977 435 029Taller Mecànic – Ferrer; Eusebi 977 435 211Transports Àngel Muñoz 977 435 118Transvins Muñoz, S.L 977 435 156

ComerçosAlimentació Mª Cinta 977 435 690Carnisseria Julve 977 435 371Casa Foz 977 435 196Celler Clua 977 435 139Carnisseria i queviures Rosa Gil 977 435 188Coop. Agrícola Agrobotiga 977 435 542Agrobotiga Sanromà 977 435 079Forn de Pa Miralles 977 435 135

Productes artesansCasa Pallarès. Espelmes 977 435 517L’Encrusa. Ferro i Forja 977 435 086Marisa Huguet. Teixidora 977 435 629”.

Les fotografies de Guglielmo Sandri han estatreproduïdes amb permís de l’Arxiu Provincialde Bolzano (Itàlia)