Guia de Recursos Sobre Mindfulness

GUIA DE RECURSOS SOBRE MINDFULNESS

Elaborada per:

Grup de treball del COPIB

sobre teràpies de tercera generació basades en mindfulness

Abril 2012

Grup de treball del COPIB sobre teràpies de tercera generació basades en mindfulness

___________________________________________________________________________ 2

Membres del grup

Patricia Caracuel

B-‐01235

Carme Aguiló

B-‐00821

Ana Costa

B-‐01999

Adriana Esteban

B-‐01235

Francisco Gázquez

B-‐01809


___________________________________________________________________________ 3

RECURSOS A LA WEB ................................................................................................................ 4

Centres .................................................................................................................................................... 5

Mindfulness en espanyol (Espanya i Latinoamèrica) ............................................................................... 5

BIBLIOGRAFIA SOBRE MINDFULNESS ....................................................................................... 7

ARTICLES DE DIVULGACIÓ ........................................................................................................ 9

ARTICLES ACADÈMICS SOBRE MINDFULNESS EN ESPANYOL ................................................. 10


___________________________________________________________________________ 4

Recursos a la web Center for mindfulness – Universitat de Massachusetts: http://www.umassmed.edu/cfm/index.aspx Teràpia cognitiva amb mindfulness (pàgina oficial): http://www.mbct.com Accés a àudios (mp3) del MIT: http://emedia.rmit.edu.au/communication/content/4_Mindfulness/01_audio.htm Accés a àudios de la UCLA: http://marc.ucla.edu/body.cfm?id=22&oTopID=22 Per descomptat, wikipedia: http://en.wikipedia.org/wiki/Mindfulness Pàgina de Chris Walsh: http://www.mindfulness.org.au/index.html Notícies i articles relacionats: http://www.sciencedaily.com/search/?type=news&keyword=mindfulness&section=all&period=all# MBCT, departament de psiquiatria de la universitat d’Òxford: http://www.mbct.co.uk/ Biblioteca d’investigació sobre mindfulness (publicacions científiques relacionades): http://www.mindfulexperience.org/ Institut Compos Sui: www.compossui.org Bloc de Francisco Gázquez: http://respiraentuvida.blogspot.com


___________________________________________________________________________ 5

Centres

Center for Contemplative Mind in Society (EUA): www.contemplativemind.org

Center for Mindfulness-‐UMASS Medical School (EUA): www.umassmed.edu/content.aspx?id=41252

Institute for Meditation and Psychotherapy (EUA): www.meditationandpsychotherapy.org/

Institut Italià Mindfulness (Itàlia): www.istitutomindfulness.com

The Institute for Meditation and Psychotherapy IMP (EUA): www.meditationandpsychotherapy.org/

Mindfulness en espanyol (Espanya i Llatinoamèrica)

Asociación Mindfulness y Salud (Espanya): www.amys.es

Mindfulness Chile: www.mindfulness-‐chile.blogspot.com

Mindfulness-‐Salud-‐Chile: www.mindfulness-‐salud-‐chile.blogspot.com

Psicoterapias Integrativas (Uruguai): www.psicoterapiasintegrativas.com

Rebap Internacional-‐ Fernando de Torrijos: www.rebapinternacional.com/

Vicente Simón: mindfulnessvicentesimon.com/index.php

Sociedad Mindfulness y Salud (Argentina): www.mindfulness-‐salud.org

Sociedad para la exploración y estudio de la integración en psicoterapia SEEIP Montevideo-‐Uruguai: www.seeip-‐montevideo.com


___________________________________________________________________________ 6

Àmbit Clínic: www.mindfulwaythroughanxietybook.com

Interessant portal xilè: http://www.redmindfulness.org/ Instituto Compos Sui: www.compossui.org Bloc de Francisco Gázquez: http://respiraentuvida.blogspot.com


___________________________________________________________________________ 7

Bibliografia sobre mindfulness

• Albers, S. (2007). Mindfulness y alimentación: Cómo relacionarse con la comida de manera equilibrada. Barcelona: Oniro.

• Brantley, J. (2010). Calmar la ansiedad: Descubre cómo el mindfulness puede

liberarte del miedo a la angustia. Madrid: Oniro.

• Didonna, F. (Ed) Manual Clínico de Mindfulness. Bilbao: Editorial Desclée de Brouwer, S.A.

• Germen CK. El poder del mindfulness. Barcelona: Paidós; 2011.

• Hanh T.N. (2011). Saborear, mindfulness para comer y vivir mejor / Savor, Mindful

Eating, Mindful Life. Oniro.

• Hanh, T.N. (2007). El milagro de mindfulness. Barcelona: Oniro.

• Hanson R & Mendius R. El cerebro de Buda: la neurociencia de la felicidad, el amor y la sabiduría. Cantàbria: Milrazones; 2011.

• Hick, S. F., Bien, T., Segal, Z. V., & González, R. D. (2010). Mindfulness y psicoterapia.

Barcelona: Kairós.

• Kabat-‐Zinn, J. (2008). Llamando a tu propia puerta: 108 enseñanzas sobre la atención plena: extractos de la práctica de la atención plena. Barcelona: Kairós.

• Kabat-‐Zinn, J. (2009). Mindfulness en la vida cotidiana: Donde quiera que vayas, ahí

estás. Barcelona: Paidós.

• Rabat-‐Zinn J. Vivir con plenitud la crisis. Barcelona: Kairós.

• Langer, Ellen J. (2007). Mindfulness: La Conciencia Plena. Paidós Ibérica Ediciones S A.

• Lavilla, P. M., Molina, L. D., & López, V. B. (2008). Mindfulness: O cómo practicar el

aquí y el ahora. Barcelona: Paidós.

• Segal, Z. V., Williams, J. M. G., & Teasdale, J. D. (2006). Terapia cognitiva de la depresión basada en la consciencia plena: Un nuevo abordaje para la prevención de las recaídas. Bilbao: Desclée de Brouwer.

• Siegel, D. J. (2010). Cerebro y mindfulness: La reflexión y la atención plena para

cultivar el bienestar. Barcelona: Paidós.


___________________________________________________________________________ 8

• Siegel, R. D. (2011). La solución mindfulness: Prácticas cotidianas para problemas

cotidianos. Bilbao: Desclée de Brouwe.

• Simón, V. (2011). Aprender a practicar mindfulness. Barcelona: Sello.

• Stahl, Bob, Goldstein, Elisha, Kabat-‐Zinn, Jon, & Santorelli, Saki. (2011). Mindfulness para reducir el estrés / Mindfulness for Stress Reduction: Una Guía Práctica / a Practical Guide. Kairós Editorial SA.

• Williams, M. Teasdale, J. Segal,Z. Kabat Zinn, J (2010). Vencer la depresión: Descubre

el poder de las técnicas del mindfulness. Barcelona: Paidós.


___________________________________________________________________________ 9

Articles de divulgació Prieto J.M., Psicología de la meditación, la psique de vuelta a casa. Infocop. Consejo general de colegios oficiales de psicólogos. Núm. 33 6-‐10. Rodríguez Zafra M. Una mirada sobre la meditación y la psicología. Infocop. Consejo general de colegios oficiales de psicólogos. Núm. 33 11-‐15. Vallejo Pareja M.A. El mindfulness y ‘la tercera generación de terapias psicológicas’. Infocop. Consejo general de colegios oficiales de psicólogos. Núm. 33 16-‐18. Vallejo Pareja M.A., Mindfulness. Papeles del psicólogo. Volumen 27, núm. 002 92-‐99. Vicente M. Simón. Mindfulness y neurobiología. Revista de psicoterapia. Volumen XVII, núm. 65, 5-‐31. Gázquez, F. Mindfulness: psicologia i meditació. Enginy -‐ Revista de Psicología – Núm. 18, 2011, pàgs. 69-‐85. http://www.copib.es/pdf/Enginy%202011.pdf Gázquez, F. Mindfulness: psicología y meditación. Revista Namasté. http://www.revistanamaste.com/author/francisco-‐gazquez-‐rodriguez/


___________________________________________________________________________ 10

Articles acadèmics sobre Mindfulness en espanyol Araya, C., & López, G. (2011). Mindfulness: Pasos hacia un consumo consciente. Revista

EGG Economia Global e Gestao. (En vies de publicació).

Resum El desenvolupament econòmic actualment es basa en la promoció del consum. En aquesta promoció les persones són exposades a caure en un cercle de satisfacció–insatisfacció que les empeny a adquirir nous béns i serveis. Aquest comportament augmenta el sofriment i malestar personal i col·∙lectiu, en benefici del creixement econòmic. El desenvolupament d'habilitats a nivell psicològic a través de la pràctica de l'atenció plena en el moment present permet que les persones manin els seus propis projectes de vida, perquè elles mateixes puguin anar posant en pràctica accions hàbils que maximitzin el seu benestar. El desenvolupament d'aquestes habilitats afectarà la demanda personal per béns i serveis, posant-‐la al servei d'un projecte de vida més conscient i actiu. A partir de l'evidència dels efectes positius que ha demostrat la pràctica de mindfulness, tant a nivell psicològic com neurobiològic, es desenvolupa un model de consum conscient. Link:http://www.redmindfulness.org/files/download/MjAxMjAxMDMwNzIwMTgtamthenpuYm90bHZzcG9lbmsvTUlOREZVTE5FU1MtUEFTT1MgSEFDSUEgVU4gQ09OU1VNTyBDT05DSUVOVEUgKEZJTkEucGRm

Brito, G. (2011). Programa de reducción del estrés basado en la atención plena

(mindfulness): sistematización de una experiencia de su aplicación en un hospital público semi-‐rural del sur de Chile. Psicoperspectivas, 10(1), 221-‐242.

Resum La meditació d'atenció plena (mindfulness) provinent de la tradició budista ha estat aplicada com a eina preventiva i terapèutica en hospitals i clíniques durant 30 anys a occident, essent encara pràcticament desconeguda al nostre país. Aquest article presenta la sistematització de la primera experiència de l'aplicació del Programa de Reducció de l'Estrès Basat en l'Atenció Plena (REBAP) a Xile, en el nucli del qual es troba la pràctica de la meditació, com a eina per a disminució de símptomes depressius i ansiosos en pacients i funcionaris d'un hospital. Es descriu detalladament la implementació d'un programa pilot REBAP a l'Hospital de Santa Bárbara (Octava Región, Xile) i es presenten els resultats preliminars de les avaluacions de símptomes depressius i ansiosos abans i després de la participació en el taller, trobant-‐se una disminució significativa dels mateixos. També s'inclouen aspectes qualitatius de l'impacte de la intervenció a través de l'anàlisi temàtica d'una entrevista semiestructurada amb un dels participants del taller. Finalment, es


___________________________________________________________________________ 11

discuteixen les potencialitats de replicar el programa en establiments de salut pública del país. Link: http://www.psicoperspectivas.equipu.cl/index.php/psicoperspectivas/article/viewFile/121/132

Cebolla i Martí, A., & Miró Barrachina, M. T. (2007). Eficacia de la terapia cognitiva basada

en la atención plena en el tratamiento de la depresión. Revista de Psicoterapia, 17(65), 133-‐156.

Resum L'objectiu del present estudi és comprovar l'eficàcia d'un programa de vuit setmanes de Teràpia Cognitiva basada en l'Atenció Plena (TCAP) sobre població amb simptomatologia depressiva en el context del sistema públic de salut. La mostra va estar constituïda per 69 subjectes, dels quals 38 varen rebre el tractament en TCAP, i 31 varen rebre la intervenció usual en les unitats de salut mental de l’illa de Tenerife. En aquesta investigació, s'ha adaptat el programa de Teràpia Cognitiva Basada en l'Atenció Plena (TCAP) desenvolupat per Segal, Williams i Teasdale (2002) per a prevenir les recaigudes en depressió, a pacients amb símptomes de depressió, tant de llarga com de curta durada, que no estiguessin en fase aguda. En aquest treball, es mostra que tal adaptació és viable i ofereix als pacients una nova eina per enfrontar-‐se al sofriment d'una manera més eficaç. Link: http://www.amys.es/Articulos/Mindfulness-‐Depresion-‐2006.pdf

Cebolla i Martí, A., & Miró Barrachina, M. T. (2008). Efectos de la terapia cognitiva basada

en la atención plena: Una aproximación cualitativa. / Effects of mindfulness based cognitive therapy: A qualitative approach. Apuntes de Psicología, 26(2), 257-‐268.

Resum La Teràpia Cognitiva basada en l'Atenció Plena (Segal, Williams i Teasdale, 2002) és un tractament de vuit setmanes de durada desenvolupat inicialment per a la prevenció de recaigudes en depressió. En aquest article es presenten els aspectes qualitatius de l'aplicació d'un programa en TCAP en usuaris de dues unitats de Salut Mental a l’illa de Tenerife amb simptomatologia ansiosa i depressiva. Un total de 32 participants que havien participat en un estudi d'eficàcia de la TCAP varen respondre un qüestionari de preguntes obertes en acabar el tractament i als tres mesos de finalitzat aquest. Aquests texts es varen analitzar mitjançant la tècnica de l'anàlisi de contingut i mostren que la TCAP té bons nivells d'acceptació, i que la majoria de participants nota canvis en la seva forma de pensar, de sentir, i en la seva relació amb els altres. Link: http://www.cop.es/delegaci/andocci/files/contenidos/vol_26_2_8.pdf


___________________________________________________________________________ 12

De la Fuente, M., Franco, C. y Salvador, M. (2010). Efectos de un programa de meditación (mindfulness) en la medida de la alexitimia y las habilidades sociales. Psicothema, 22(3), 369-‐375.

Resum L'estudi va tenir com a objectiu comprovar si un entrenament en meditació (mindfulness) produïa efectes en les mesures de l’alexitímia i de les habilitats socials en un grup d'estudiants. Els resultats varen indicar que el programa de meditació va produir diferències significatives en la variable habilitats socials i en cinc dels seus factors en les mesures postest. En l'anàlisi intragrups, les diferències varen ser significatives tant en alexitímia com en habilitats socials, i en tots els seus factors, en el grup experimental, no apareixent cap diferència significativa en el grup control. Els percentatges de canvi en el grup experimental varen presentar reduccions en la puntuació total d’alexitímia i en els seus tres factors, entorn del 20% i un increment en la variable habilitats socials i en els seus sis factors, en un rang entre el 15,96% i el 22,60%. En el grup control varen oscil·∙lar entre el -‐0,14% i el 4,43%, en les dues variables i en els seus diferents factors. Aquests resultats han de ser considerats amb cautela, ja que la mostra de l'estudi no és clínica i, a més, la seva grandària és relativament reduïda, per la qual cosa caldria confirmar aquests resultats amb mostres més àmplies, i amb pacients alts en alexitímia. Link: http://www.psicothema.com/pdf/3739.pdf

De la Fuente, M., Salvador, M. y Franco, C. (2010). Efectos de un programa en conciencia

plena (mindfulness) en la autoestima y la inteligencia emocional percibida. Psicología Conductual: Revista Internacional de Psicología Clínica y de la Salud, 18(2), 297-‐315.

Resum El propòsit d'aquest estudi va ser comprovar si un programa d'entrenament en consciència plena (mindfulness) generava efectes en l'autoestima i la intel·∙ligència emocional (IE) percebudes, en docents de diferents nivells d'ensenyament (educació infantil, primària i secundària). El grup experimental va estar format per 32 subjectes i el grup control per 33 subjectes. L'autoestima es va avaluar amb l’“Escala d'autoestima de Rosenberg” i la intel·∙ligència emocional amb l’“Escala tret de metaconeixament emocional-‐24”. La intervenció es va realitzar en deu sessions, amb una sessió setmanal d'una hora i mitja de durada i amb exercicis a realitzar a casa, per facilitar la implementació de l'entrenament. Els resultats mostren l'existència de diferències significatives entre els grups control i experimental en les variables estudiades, encara que els efectes del programa d'entrenament no varen ser homogenis en tots els subjectes del grup experimental, en funció del nivell d'ensenyament al que pertanyien. Es planteja la utilitat que aquest tipus de programes d'intervenció pot tenir en la millora de l’autoestima i en la modificació de les habilitats relacionades amb la IE.


___________________________________________________________________________ 13

Franco, C. (2009). Modificación de los niveles de "burnout" y de personalidad resistente en un grupo de deportistas a través de un programa de conciencia plena ("mindfulness"). Anuario de Psicología, 40(3), 377-‐390.

Resum En aquest estudi s'analitzen els efectes que un programa de meditació per a l'entrenament i desenvolupament de la consciència plena (mindfulness) pot tenir sobre els nivells de burnout i de personalitat resistent en un grup d'esportistes. Per a això, es va comptar amb la participació d'un grup experimental que va rebre aquesta intervenció en consciència plena, i un grup control que no va ser sotmès a aquesta intervenció, realitzant-‐se en tots dos grups tres mesures de les respectives variables (pretest-‐postest-‐seguiment). Les anàlisis realitzades mostren l'existència de diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control en les variables estudiades una vegada finalitzat el programa d'intervenció. Concretament, es va obtenir una millora significativa en el grup experimental respecte al grup control en les tres dimensions que avaluen la personalitat resistent (control, compromís i repte), i en dues de les tres dimensions que componen el burnout esportiu (escassa realització personal i esgotament emocional). Aquestes diferències es mantengueren cinc mesos després de finalitzada la intervenció. Link: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=3210827

Franco, C. (2009). Efectos de un programa de meditación sobre los niveles de creatividad

verbal de un grupo de alumnos/as de Bachillerato. Suma Psicológica, 16(2), 113-‐120.

Resum En aquest estudi es varen analitzar els efectes d'un programa de meditació sobre els nivells de creativitat verbal (fluïdesa, flexibilitat i originalitat) d'un grup d'alumnes de primer i segon curs de Batxillerat. Per a això, es va comptar amb la participació d'un grup experimental que va participar en aquest programa de meditació, i un grup control que no va rebre aquest programa d'intervenció. Els nivells de creativitat dels dos grups varen ser avaluats mitjançant la Bateria Verbal del Test de Pensament Creatiu de Torrance, trobant-‐se millores significatives en el grup experimental respecte al grup control en les variables estudiades. Link: http://openjournal.fukl.edu/index.php/sumapsi/article/view/94/143

Franco, C. (2009). Reducción de la percepción del estrés en estudiantes de Magisterio

mediante la práctica de la meditación fluir. Apuntes de Psicología, 27(1), pàgs. 99-‐109.

Resum En aquest estudi s'analitza la incidència d'un programa de meditació sobre la percepció de l'estrès en estudiants de primer curs de Magisteri Especialitat Educació Primària. Per a això es va comptar amb la participació d'un grup experimental que va rebre aquesta intervenció en meditació, i un grup control que no va ser sotmès a aquesta intervenció. Els nivells de percepció de l'estrès dels subjectes participants en la investigació varen ser avaluats mitjançant l'Escala d'Estrès Percebut (PSS) (Cohen, Kamarck i Mermelstein, 1983) i el Qüestionari Strain (Luecken et al, 1997). Les


___________________________________________________________________________ 14

anàlisis estadístiques realitzades varen mostrar la reducció significativa dels nivells de percepció de l'estrès en el grup experimental en comparació del grup control. Per tant, pot concloure's que les tècniques de meditació han de ser tingudes en compte en la formació dels futurs docents d'educació Primària, per dotar-‐los, d'aquesta manera, d'una sèrie de recursos que els permetin fer front de forma eficaç a les diferents situacions d'estrès a les quals hauran d'enfrontar-‐se en la seva futura labor com a docents. Link: http://www.cop.es/delegaci/andocci//files/contenidos/VOL.%2027_1_2009/vol.%2027_1_7.pdf

Franco, C. (2010). Intervención sobre los niveles de burnout y resiliencia en docentes de

educación secundaria a través de un programa de conciencia plena (mindfulness). Revista Complutense de Educación, 21(2), 271-‐288.

Resum En aquest estudi s'analitzen els efectes que un programa de meditació per a l'entrenament i desenvolupament de la consciència plena (mindfulness), pot tenir sobre els nivells de burnout i de resiliència en un grup de docents d'educació secundària. Per a això, es va comptar amb la participació d'un grup experimental que va rebre aquesta intervenció en consciència plena, i un grup control que no va ser sotmès a aquesta intervenció, realitzant-‐se en tots dos grups tres mesures de les respectives variables (pretest-‐postest-‐seguiment). Les anàlisis estadístiques realitzades mostren l'existència de diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control en les variables estudiades una vegada finalitzat el programa d'intervenció. Concretament, es va obtenir una reducció significativa en el grup experimental respecte al grup control en els seus nivells de burnout, així com un increment significatiu en les puntuacions de resiliència. Aquestes diferències es varen mantenir quatre mesos després de finalitzada la intervenció. Link: Aquí

Franco, C., Justo, E. (2010). Reducción de los niveles de burnout en personal de enfermería

mediante la aplicación de un programa de entrenamiento en conciencia plena (mindfulness). Tesela, 7.

Resum Objectiu: Comprovar l'eficàcia d'una tècnica de meditació per al desenvolupament de la consciència plena en la reducció dels nivells de burnout d'un grup de professionals d'infermeria. Mètode: Varen participar un total de 43 professionals d'infermeria distribuïts en un grup control i un grup experimental. Com a instrument d'avaluació es va emprar el Maslach Burnout Inventory (MBI). Es va utilitzar un disseny quasiexperimental de comparació de grups amb mesurament pretest-‐postest-‐seguiment. Resultats: Es va obtenir una reducció significativa en el grup experimental en comparació del grup control en les dimensions cansament emocional i despersonalització, així com un increment en la dimensió realització personal en el grup experimental en comparació del grup control en comparar les


___________________________________________________________________________ 15

seves puntuacions pretest-‐postest i pretest-‐seguiment. Conclusions: Els resultats de la present investigació són un suport a l'eficàcia de les tècniques de mindfulness per a la disminució dels nivells de burnout en professionals d'infermeria. Link: http://www.index-‐f.com/tesela/ts7/ts7220.php

Franco, C., Soriano, E. y Justo, E. (2010). Incidencia de un programa psicoeducativo de mindfulness (conciencia plena) sobre el autoconcepto y el rendimiento académico de estudiantes inmigrantes sudamericanos residentes en España. Revista Iberoamericana de Educación, 53(6), 1-‐13.

Resum L'objectiu de la present investigació consisteix a determinar la incidència d'un programa de mindfulness sobre els nivells d’autoconcepte i rendiment acadèmic d'un grup d'alumnes immigrants d'origen sud-‐americà, residents a Espanya, que es trobaven cursant primer curs de batxillerat. Per analitzar els efectes del programa de mindfulness (variable independent) sobre els nivells d’autoconcepte i rendiment acadèmic (variables depenents), es va utilitzar un disseny longitudinal de tipus experimental de comparació de grups amb mesurament pretest-‐postest, amb un grup experimental i un grup control. Les anàlisis estadístiques realitzades sobre les variables estudiades, mostren una millora significativa en el grup experimental en comparació del grup control en totes les dimensions de l’autoconcepte avaluades, així com en la variable rendiment acadèmic. Link: http://www.rieoei.org/deloslectores/3403Franco.pdf

Franco, C., De la Fuente, M., Salvador, M. (2011). Impacto de un programa de

entrenamiento en conciencia plena (mindfulness) en las medidas del crecimiento y la autorrealización personal. Psicothema 23(1), 58-‐65.

Resum En aquest estudi s'analitzen els efectes que un programa d'entrenament en consciència plena (mindfulness) va produir sobre el sentiment de creixement i autorealització personal en adolescents estudiants de batxillerat. Es va realitzar un disseny controlat i aleatoritzat amb un grup experimental i un grup control en llista d'espera amb mesurament pretest-‐postest, utilitzant com a instrument de mesura el Qüestionari d’Autoconcepte i Autorealització (AURE). Els resultats obtinguts mostren l'existència de diferències significatives entre les puntuacions postest-‐pretest, en els factors generals i subfactors avaluats. Es conclou que un programa de meditació, centrat en l'entrenament de la consciència plena (mindfulness), pot ser un instrument vàlid i adequat per promoure el creixement i autorealització personal i se suggereix la seva utilització de manera complementària amb el programa psicoeducatiu PIECAP. Link: http://www.psicothema.com/pdf/3850.pdf


___________________________________________________________________________ 16

Franco, C., Mañas, I. y Justo, E. (2009). Reducción de los niveles de estrés, ansiedad y depresión en docentes de educación especial a través de un programa de mindfulness. Revista de Educación Inclusiva, 2(3), pàgs. 11-‐22.

Resum En aquest estudi s'analitza la incidència d'un programa de meditació sobre els nivells d'estrès, ansietat i depressió d'un grup de docents d'educació especial. Per a això es va comptar amb la participació d'un grup experimental que va rebre aquesta intervenció en meditació, i un grup control que no va ser sotmès a aquesta intervenció. Els nivells d'estrès, ansietat i depressió de tots dos grups varen ser avaluats mitjançant l'Escala d'Estrès Docent (ED-‐6) (Gutiérrez, Morán & Sanz, 2005). Les anàlisis estadístiques realitzades varen mostrar una reducció significativa dels nivells d'estrès, ansietat i depressió en el grup experimental en comparació del grup control. Els resultats trobats en la present investigació, confirmen la utilitat de les tècniques de meditació com a estratègies útils i efectives que poden ser incorporades en la formació dels futurs docents d'educació especial per millorar el seu benestar psicològic i emocional. Link: http://www.ujaen.es/revista/rei/documentos/documentos/4-‐1.pdf

Franco, C. y Navas, M. (2009). Efectos de un programa de meditación en los valores de una

muestra de estudiantes universitarios. Electronic Journal of Research in Educational Psychology, 7(19), pàgs. 1157-‐1174.

Resum Aquest estudi analitza la influència d'un programa de meditació sobre els valors. Per a això es va comptar amb la participació de 84 estudiants universitaris que varen ser assignats aleatòriament a un grup experimental (N=45), que va rebre la intervenció en meditació, i a un grup control (N=39), que no va ser sotmès a aquesta intervenció. Els valors dels participants varen ser avaluats mitjançant la versió castellana validada per Ros i Grad (1991) del Schwartz Value Survey (SVS; Schwartz i Bilsky, 1990). Les anàlisis realitzades mostren l'increment dels valors d'universalisme, benevolència, autotrascendència i col·∙lectivisme en el grup experimental en comparació del grup control. Per tant, pot concloure's que el procés d'autoconeixement i exploració interior que caracteritza a la pràctica de la meditació, produeix una modificació en els valors d'aquells que la practiquen, produint-‐se un increment dels valors de caràcter col·∙lectiu i social. Link: http://www.investigacion-‐psicopedagogica.org/revista/new/ContadorArticulo.php?336

Franco, C., Sola, M. y Justo, E. (2010). Reducción del malestar psicológico y de la sobrecarga

en familiares cuidadores de enfermos de Alzheimer mediante la aplicación de un programa de entrenamiento en Mindfulness (conciencia plena). Revista Española de Geriatría y Gerontología, 45(2), 252-‐258.

Resum Introducció: en aquest estudi s'analitzen els efectes que un programa basat en la consciència plena (mindfulness) pot tenir sobre els nivells de malestar psicològic i de


___________________________________________________________________________ 17

sobrecàrrega en familiars cuidadors principals de malalts amb demència tipus Alzheimer. Material i Mètode: per a això, es va realitzar un disseny quasiexperimental de comparació de grups amb mesurament pretest-‐postest-‐seguiment, amb un grup experimental i un grup control. Com a instruments d'avaluació es varen utilitzar el Qüestionari SCL-‐90-‐R i l'Escala de Sobrecàrrega del cuidador. Resultats: les anàlisis estadístiques realitzades mostren una reducció significativa en els tres índexs generals i en les diverses dimensions del malestar psicològic, així com en la variable sobrecarrega del cuidador en el grup experimental en comparació del grup control una vegada finalitzada la intervenció. No obstant això, les millores obtingudes en el grup experimental es varen veure reduïdes en l'avaluació de seguiment realitzada quatre mesos de finalitzada la intervenció, ja que es varen obtenir puntuacions significativament més altes es totes les dimensions en comparació amb les puntuacions mitjanes postest. Conclusions: aquests resultats són concordes amb altres investigacions on s'ha comprovat que les intervencions realitzades amb cuidadors de malalts d'Alzheimer solen ser efectives a curt termini, però que els seus efectes es dilueixen amb el pas del temps, per la qual cosa es fa necessari l'establiment de mesures i de polítiques d'atenció a aquests cuidadors, que permetin mantenir els efectes beneficiosos de les intervencions destinades a reduir els seus nivells de malestar psicològic i de sobrecàrrega. Link:http://www.carm.es/web/pagina?IDCONTENIDO=265&IDTIPO=200&RASTRO=c890$m6414&IDsumario=4561&idrevista=356

García Palacios, A. (2007). Mindfulness en la terapia dialéctico-‐comportamental. Revista de

Psicoterapia, 17(65), 121-‐132.

Resum L'atenció plena o mindfulness està entrant amb força en la psicoteràpia en els últims anys. Un dels programes de tractament pioner en la incorporació de mindfulness és la teràpia dialèctico-‐comportamental (DBT) dissenyada per al tractament d'un trastorn molt complex i difícil d'abordar, el trastorn límit de la personalitat. Basat en una perspectiva cognitivo-‐comportamental, aquest programa incorpora elements innovadors amb la finalitat d'abordar el patró disfuncional de la personalitat límit. Un d'aquests components és l'atenció plena. L'objectiu d'aquest treball és descriure amb detall les habilitats de mindfulness de la DBT. Per a això descriurem breument la DBT i com s'estructuren les habilitats de mindfulness en aquest programa, la seva utilitat, quines habilitats s'entrenen, i les diferències amb altres procediments d'atenció plena. Link: http://www.revistadepsicoterapia.com/fondo_editorial/?id=27&id_art=54

León, B. (2008). Atención plena y rendimiento académico en estudiantes de enseñanza secundaria. / Mindfulness and academic achievement in secondary school students. European Journal of Education and Psychology, 1(3), 17-‐26.

Resum Han sorgit dins de la psicologia clínica investigacions sobre la denominada atenció plena, mindfulness. Aquest terme és utilitzat per designar un estat d'atenció i consciència plena, es tracta que la persona es concentri en el seu present


___________________________________________________________________________ 18

activament, observant de forma contemplativa totes les percepcions i sensacions que experimenta en el moment en què es produeixen, sense fer valoracions. Existeixen algunes investigacions centrades en l'àmbit educatiu que demostren la influència d'una intervenció en atenció plena per millorar el rendiment acadèmic. Creim que el desenvolupament de l'atenció plena en l'àmbit escolar pot ser primordial per a l'aprenentatge de l'alumne i per al seu desenvolupament afectiu i emocional. No obstant això, un primer pas en l'aplicació del mindfulness a l'àmbit escolar és dissenyar instruments que avaluïn i delimitin aquest nou constructe i ens permetin mesurar quant mindfulness té un alumne i com això afecta al seu rendiment. Amb una mostra de 344 estudiants de 1r i 2n d’ESO, hem confirmat la relació entre atenció plena i rendiment acadèmic, mesurat globalment i a través de diferents matèries bàsiques. Link: http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2761660

Martín-‐Asuero, A., & de la Banda, G. G. (2007). Las ventajas de estar presente:

Desarrollando una conciencia plena para reducir el malestar psicológico. International Journal of Clinical and Health Psychology, 7(2), 369-‐384.

Resum Aquest estudi quasi-‐experimental examina l'eficàcia d'una intervenció psicoeducativa, basada en el desenvolupament de la consciència plena, per reduir el malestar psicològic associat a l'estrès. La mostra es compon de 28 voluntaris, en la seva majoria professionals de la salut, que experimentaven un grau de malestar superior a la mitjana de la població espanyola, mesurat segons l'inventari SCL-‐90-‐R. La intervenció va durar vuit setmanes, emprant un total de 28 hores lectives i seguint la tècnica denominada Reducció d'estrès basat en la Consciència Plena (Mindfulness-‐Based Stress Reduction o MBSR). Els resultats mostren una disminució del malestar mitjà del 51%, descendint del percentil 84 al 48. Els majors canvis es varen trobar en els següents components del malestar, per ordre de magnitud: depressió, hostilitat, somatització i ansietat. Dits components mostren reduccions de més del 50%, que suposen disminucions en 29 o més punts percentils. Aquests resultats indiquen que MBSR pot ser una intervenció aplicable per reduir el malestar psicològic en programes de formació per a professionals de la salut. Link: http://redalyc.uaemex.mx/pdf/337/33770208.pdf

Medeiros, S., & Pulido, R. (2011). Programa de Reducción de Estrés basado en

Mindfulness para funcionarios de la salud: experiencia piloto en un hospital público de Santiago de Chile. Rev. chil. neuro-‐psiquiatr. [online], 49(3), 251-‐25.

Resum El programa de Reducció d'Estrès basat en Mindfulness (MBSR) ha demostrat ser eficaç en el maneig de diverses condicions mèdiques i psicològiques. El present estudi avalua l'aplicabilitat i eficàcia de MBSR en una població de funcionàries de la salut pública, usuàries d'un centre medico-‐psicològic. Mètode: 12 funcionàries, heterogènies en variables socio-‐demogràfiques i clíniques, participen en un taller consistent en nou sessions (27 hores) de caràcter educatiu-‐experiencial. Es


___________________________________________________________________________ 19

mesura OQ-‐45 (canvi en psicoteràpia), WHOQOL (qualitat de vida) i FFMQ (habilitats en Mindfulness) abans i després de la intervenció. Resultats: S'observa millorança significativa en simptomatologia ansiosa, depressiva i somàtica, en diversos aspectes de la qualitat de vida, i en destreses Mindfulness. Discussió: Intervenció derivada de la medicina integrativa i participativa, aplicada per primera vegada en una població clínica de treballadores de la salut d'un hospital de Santiago. Informa beneficis en salut i benestar. Desperta interès en noves formes de promoció de la salut i en l'abordatge clínic d'aquesta població. Link: http://www.scielo.cl/scielo.php?pid=S0717-‐92272011000300005&script=sci_arttext&tlng=es

Miró, M. T. (2007). La atención plena (mindfulness) como intervención clínica para aliviar el

sufrimiento y mejorar la convivencia. Revista de Psicoterapia, 17(65), 31-‐76.

Resum L'atenció plena o mindfulness fa referència a l'estat mental en el qual la consciència (jo observador) s'instal·∙la en el moment present i s'obre en fluir de l'experiència en el seu estat emergent. És una habilitat psicològica que, igual que aprendre a tocar el piano, requereix pràctica. Històricament, ha estat conreada en les tradicions contemplatives i, en l'actualitat, ha emergit com una intervenció clínica en la psicologia de la salut i en psicoteràpia. Es revisa la forma en la qual s'està utilitzant l'atenció plena des de diferents models psicoterapèutics i s'exposen algunes hipòtesis explicatives sobre els seus mecanismes d'actuació. Se sosté també que l'atenció plena o mindfulness resulta congruent amb el nou temps històric en el qual hem entrat: el present continu. Link: www.amys.es/Articulos/Mindfulness-‐Aliviar-‐Sufrimiento-‐2006.pdf (La revista completa en PDF és a la nostra secció Arxius).

Pérez, M. A., & Botella, L. (2006). Conciencia Plena (Mindfulness) y Psicoterapia: Concepto,

Evaluación y Aplicaciones Clínicas. Revista de Psicoterapia, 17(65), 77-‐120.

Resum El concepte de consciència plena (Mindfulness) que ha emergit recentment en l'àmbit anglosaxó remet a un estat particular de consciència promogut per les tècniques meditatives orientals. En aquest article es revisen les conceptualitzacions teòriques de la consciència plena en l'àmbit de la psicoteràpia atenent als seus components, instruments d'avaluació i mecanismes d'acció. Es resumeixen també les característiques generals de cinc enfocaments psicoterapèutics que incorporen la consciència plena: la Reducció d'Estrès Basada en la Consciència Plena (MBSR), la Teràpia Cognitiva Basada en la Consciència Plena (MBCT), la Teràpia Dialèctica Conductual (DBT), la Teràpia d'Acceptació i Compromís (ACT) i la Teràpia Breu Relacional (BRT). Finalment, es detallen les aplicacions clíniques d'aquests enfocaments. Link: http://www.amys.es/Articulos/Mindfulness-‐Aplicaciones-‐Clinicas-‐2006.pdf


___________________________________________________________________________ 20

Pfeifer-‐Schaupp, U. (2011). Atención Plena en la Pedagogía Social. Bases, Realización y Resultados de un Proyecto Didáctico Universitario. Revista Fuentes, 11,195-‐208.

Resum L'Atenció Plena guanya cada vegada més terrè en la medicina i la psicoteràpia. Aquest text s'ocupa de la seva utilitat i d'analitzar si resulta possible implementar el concepte de l'Atenció Plena a la carrera universitària en l'àmbit de la Pedagogia Social. Aquest article s'endinsa en el concepte didàctic del terme aplicat en un curs que forma part dels estudis de Grau en Pedagogia Social i també en Treball Social, en la Ev. Hochschule de Freiburg (Alemanya). A més, ofereix una vista general dels resultats del curs esmentat. La primera part s'ocupa de la definició de l'Atenció Plena i dels seus orígens en la pràctica. La segona ofereix una visió sobre els resultats de la investigació de l'Atenció Plena aplicada a un curs. En la tercera part de l'article es mostra el concepte didàctic del curs quadrimestral que forma part del Grau i que serveix per a l'ensenyament de l'Atenció Plena. I, finalment, en la quarta part es presenta, de manera concisa i global, els resultats del projecte qualitatiu-‐exploratiu. Link: Aquí

Santamaría, M., Cebolla, A., Rodríguez, P. & Miró, M. (2006) La Práctica Milenaria de la

Meditación y la Atención Plena: Técnicas Milenarias Para Padres del Siglo XXI. Revista de Psicoterapia, 17(65), 157-‐176.

Resum En aquest treball es presenta un programa d'entrenament per a pares basat en l'atenció plena. El programa va ser desenvolupat en una unitat especial per al tractament de nins amb problemes mentals greus. 18 mares varen participar en l'estudi, que segueix el disseny d'un assaig clínic no-‐aleatoritzat amb grup de control. Els resultats mostren una disminució en les puntuacions d'estrès i ansietat així com una millora en les relacions amb els fills. Link: http://www.amys.es/Articulos/Mindfulness-‐Padres-‐2006.pdf

Simón, V. M. (2007). Mindfulness y Neurobiología. Revista de Psicoterapia, 17(65), 5-‐30.

Resum En l'actualitat assistim a la introducció de les tècniques de mindfulness en l'educació, la psicoteràpia i en tot l'àmbit científic en general. Una de les raons d’aquest auge són els coneixements proporcionats per les modernes tècniques d'investigació neurobiològica. En aquest treball revisam alguns dels efectes de mindfulness sobre els processos perceptius (obertura a la novetat), l'estil afectiu (afecte positiu i aproximació), la immunitat (increment) i l'empatia (facilitació). Les troballes neurobiològiques suggereixen que la pràctica de mindfulness activa i enforteix diverses regions cerebrals (especialment l'escorça prefrontal) encarregades dels processos integradors més específicament humans, provocant canvis morfològics duradors de l'escorça cerebral i en els hàbits mentals. Totes aquestes troballes enriqueixen i conflueixen en la Neurobiologia Interpersonal que, en integrar


___________________________________________________________________________ 21

coneixements procedents de camps molt diversos, s'està revelant com una valuosa font de coneixements per a la pràctica clínica de la psicoteràpia. Link: http://www.mindfulnessvicentesimon.com/pdf/Mindfulness.pdf

Simón, V. (2010). Mindfulness y psicología: presente y futuro. Informació Psicològica, 100: Pàgs. 162-‐170.

Resum L'interès científic pel mindfulness (atenció o consciència plena) està creixent de manera exponencial, tal com ho testifiquen el creixent nombre de publicacions existent sobre el tema. En aquest article, es descriu de manera concisa què és i com es practica. A continuació, es destaca la seva importància per a la relació terapèutica i per la psicoteràpia en general. Així mateix, s'exposa la repercussió que està tenint en la investigació bàsica, especialment en neurobiologia i també la seva relació amb l'envelliment, a causa dels recents descobriments sobre la telomerasa. Finalment, es comenta breument com mindfulness sembla ser un fenomen cultural de caràcter general i no només un aspecte d'interès específic per a algunes branques de la ciència. Link: http://www.cop-‐cv.org/index.php?seccion=infopsi&id=100

Simón, V. (2011). Mindfulness tras el suicidio de un ser querido. En, Suicidio y Vida,

Asociación Victor Frankl (Eds.), pp. 139-‐153 Sello Editorial, Barcelona. Link: http://www.logintegral-‐libros.com/index.php?editorial=Sello-‐

Editorial&libro=Suicidio-‐y-‐vida

Vallejo, M. (2006). Mindfulness. Papeles del Psicólogo,27(2), 92-‐99.

Resum El mindfulness pot entendre's com a atenció i consciència plena, com a presència atenta i reflexiva al que succeeix en el moment actual. Pretén que la persona se centri en el moment present d'una manera activa, procurant no interferir ni valorar el que se sent o es percep a cada moment. Com a procediment terapèutic cerca, abans de res, que els aspectes emocionals i qualsevol altres processos de caràcter no verbal, siguin acceptats i viscuts en la seva pròpia condició, sense ser evitats o intentar controlar-‐los. El control sobre successos incontrolables, subjectes a processament automàtic, requereix de la mera experimentació i exposició natural amb la menor interferència possible. Encara que el mindfulness ha adquirit una certa notorietat, sobretot als EUA, de mà dels valors orientals, refereix a alguns aspectes ja coneguts en psicologia: l'exposició i l’autoregulació basades en les tècniques de biofeedback o en l'ús de la hipnosi, on hi ha un deixar que els fenòmens perceptius i sensorials es mostrin com ells són. La seva principal utilitat, més enllà de les tècniques concretes que ofereixi, tal vegada sigui el contrastar amb una psicologia que propugna el control, el benestar, l'eliminació de l'estrès, l'ansietat, etc.,


___________________________________________________________________________ 22

mitjançant procediments que, mancant aquesta experimentació natural, poden contribuir a perpetuar-‐los Link: http://www.papelesdelpsicologo.es/pdf/1340.pdf

Solari, B. (2010). Pre validación del cuestionario Five facet Mindfulness Questionnaire

(Tesi de magíster no publicada). Pontificia Universidad Católica de Chile. Santiago, Xile.

Guia de Recursos Sobre Mindfulness

Documents

Transcript of Guia de Recursos Sobre Mindfulness