Guia Docent35461 Llat V

FITXA IDENTIFICATIVA

Dades de l'AssignaturaCodi 35461Nom Llat VCicle GrauCrditos ECTS 6.0Curs acadmic 2014 - 2015

Titulaci/titulacionsTitulaci Centre Curs Perode1002 - Grau de Filologia Clssica FACULTAT DE FILOLOGIA,

TRADUCCI I COMUNICACI3 Primer

quadrimestre

MatriesTitulaci Matria Carcter1002 - Grau de Filologia Clssica 6 - Lengua latina Obligatria

CoordinaciNom DepartamentSILES RUIZ, JAIME 145 - FILOLOGIA CLSSICA

RESUMLLAT V s una assignatura obligatria de la Matria Llengua Llatina del Grau de Filologia Clssica.Forma part de la srie d'assignatures que comprn des de Llat I fins a Llat VIII.El seu contingut abasta l'estudi filolgic de l'pica Llatina: les seues caracterstiques generals, la seuahistria i la seua evoluci, aix com el coneixement detallat de l'Eneida de Virgili, amb especial atencitant als aspectes lingstics, mtrics i estilstics com als literaris, religiosos, histrics i culturals. Es llegiri traduir una selecci de textos dels diferents llibres de l'Eneida, amb l'objecte de familiaritzar l'alumneamb el seu autor i amb la corresponent i pertinent bibliografia bibliografia secundria.

CONEIXEMENTS PREVIS

Relaci amb altres assignatures de la mateixa titulaciNo heu especificat les restriccions de matrcula amb altres assignatures del pla d'estudis.

35461 Llat V 1

Guia Docent35461 Llat V

Altres tipus de requisitsL'assignatura exigeix coneixements previs -i ben assimilats- del funcionament morfo-sintctic de lallengua llatina clssica (Llat I-IV), aix com capacitat d'anlisi i de traducci i formaci suficient com perfer comentaris filolgics del text que es traduesca.

COMPETNCIES1002 - Grau de Filologia Clssica - Posseir i comprendre els coneixements en l'rea d'estudis lingstics, literaris i culturals. - Coneixement i aplicacions dels corrents i de les metodologies de la lingstica. - Capacitat de comunicaci oral i escrita en les llenges prpies. - Coneixement de la llengua llatina i de la seua cultura. - Capacitat per interrelacionar els distints aspectes de la filologia.

RESULTATS DE L'APRENENTATGELlat V aspira al fet que els alumnes adquiresquen destresa lingstica i mental, capacitat de lectura irelaci, habilitats expositives dels coneixements rebuts, estil en l'escriptura, organitzaci del pensament ila dicci, aix com una idea clara de l'pica virgiliana, de la histria de Roma, de la seua mitologia ireligi, del seu sistema d'idees i creences, i d'un captol molt brillant de la seua literatura que hadeterminat i determina encara gran part de tota la literatura universal.L'pica virgiliana els far veure de prop la taula de valors que Roma a partir de l'anomenada llegendatroiana va encunyar i que no noms va ser representada literria i verbalment sin que tamb tparallels i desenvolupaments en altres sistemes artstics de representaci com la plstica.

DESCRIPCI DE CONTINGUTS1. L'pica llatina: caracteritzaci generalTrets bsics de l'pica llatina comunes a tota la producci del gnere

2. L'pica llatina anterior a Virgili: desenvolupament i historiaAutors y obres pics anteriors a Virgili

3. La llengua potica i la metrica de VirgiliLa llengua de Virgili.La mtrica dactlica:l'hexmetre

4. La Eneida : estructura i funci35461 Llat V 2

Guia Docent35461 Llat V

Estructures de la Eneida. Teories.

5. La Eneida : els seus temesEls grans elements potics del poema.

6. Traducci d'una selecci de textos de la *EneidaTraducci d'una selecci de textos de la *Eneida

VOLUM DE TREBALL

HoresACTIVITATS PRESENCIALSClasses de teoria 60.0

Total Activitats presencials 60.0ACTIVITATS NO PRESENCIALSPreparaci d'activitats d'avaluaci 30.0Preparaci de classes prctiques i de problemes 60.0

Total Activitats no presencials 90.0TOTAL 150.0

METODOLOGIA DOCENTLa docncia, doncs, tindr dues parts: una, terica, en la qual es donar a conixer l'obra i l'autor a lallum de la bibliografia i doctrina ms acceptades i recents; i una altra, completament prctica, en la quales llegir, traduir i comentar en classe una antologia de textos procedents dels diferents llibres del'Eneida, que el professor prviament indicar. El comentari ser sobre les particularitats lingstiques imtric-prosdiques del text-la morfologia, en el cas dels arcaismes, i la sintaxi d'algunes determinadesconstruccions-per tamb-i, sobretot-ser d'ndole estilstica, explicant les seves trops i figures, lesseves fonts, les seves idees, el seu pensament i la seva interpretaci del sentit i paper de Roma. Peraix hi haur tamb comentari histric de realia, mitologia i religi, sense els quals el text no es potentendre ni interpretar.

Altres activitats:Per tal que el professor pugui percebre b com es consolida el grau de coneixement en els alumnes iquin s el seu exacte nivell de progressi, cada setmana hi haur un exercici de control, que sernoms de traducci, i els resultats al llarg del quadrimestre tindran el seu reflex en l'avaluaci final. Aixmateix - i perqu l'alumne tingui conscincia clara del seu grau de coneixement de l'assignatura-hi haurdues proves escrites, de traducci sense diccionari sobre alguns dels textos traduts a classe. Aquestesproves tindran lloc els dies segents: dijous, 13 de novembre, de 8 a 10, i dijous 11 de desembre a lamateixa hora.35461 Llat V 3

Guia Docent35461 Llat V

AVALUACIL'examen consistir en una prova escrita, en la qual l'alumne ha de: 1) traduir un text d'una extensioscillant entre els quinze i els vint versos; 2) comentar algunes qestions relatives al mateix; i 3)desenvolupar un tema entre els diversos que es proposar. L'ortografia ser molt valorada, igual quel'organitzaci expositiva. La presencialitat s absolutament necessria, com ho s tamb la participaci en la traducci, elscomentaris i els debats que en relaci al text es produeixin i en els quals tots els alumnes hand'intervenir. La no participaci en aquestes activitats ser avaluada negativament i tindr el seu reflex enla nota final.

Tipus d'avaluaci % sobre finala) Examen escrit individual: teoria (30%)+ prctica (65%)

90%

b) Presncia i participaci a classec) Resultat de les dues proves escritesfetes a classe

5%5%

Per aprovar el conjunt de l'assignatura s necessari aprovar l'exercici de traducci i demostrarconeixement suficient del tema i de les qestions.

REFERNCIES

Complementries - ANDERSON, W. S. The Art of the Aeneid. Englewood Cliffs, N. J., 1969. - CAIRNS, F. Virgil's Augustean Epic. Cambridge, 1989. - CONTE, G. B. Virgilio, il genere e i suoi confini. Milano: Garzanti, 1984. - NICHOLAS HORSFALL (Ed.), A companion to the study of Virgil. Leiden: Brill, 1995. - FARRELL, J. PUTNAM, M. C. J. A Companion to Vergil's Aeneid and its Tradition. Singapour: Wiley-

Blackwell, 2010. - MARTINDALE, CH. The Cambridge Companio to Virgil. Cambridge University Press, 1997.

35461 Llat V 4