Guia per al desenvolupament de projectes d horts socials ... · Llista de punts que cal tenir en...

Guia per al desenvolupament de projectes d’horts socials ecològics

Col·lecció EinesCol·lecció Eines

Sèrie Benestar i CiutadaniaSèrie Benestar i Ciutadania

?????=?????.

Guia

per

al d

ese

nvo

lupam

ent

de p

roje

ctes

d’h

ors

soci

als

eco

lògic

s

5

Guia per al desenvolupament de projectes d’hortssocials ecològics

Col·lecció EinesCol·lecció Eines

Sèrie Benestar i CiutadaniaSèrie Benestar i Ciutadania

Aquesta guia és un manual per dissenyar i desenvolupar projectes d’horts socials, i s’adreça als professionals dels ens locals i les entitats socials que volen posar en marxa aquestes iniciatives o que ja les dinamitzen.

A partir de la reflexió, la presentació d’experiències i la proposta, la guia ofereix pautes metodològiques per dur a terme el disseny i la implementació dels projectes d’hortssocials, amb l’objectiu que les iniciatives s’adaptin als requeriments socials i ecològics de cada context territorial, i de manera que se’n desenvolupi tot el potencial, tant en relació a la promoció de la inclusió i la cohesió social com en relació al foment de la sostenibilitat i la sobirania alimentària.

Guia

per

al d

ese

nvo

lupam

ent

de p

roje

ctes

d’h

ort

sso

cial

s eco

lògic

s

5


Sèrie Benestar i Ciutadania 5

1a edició: abril de 2017

© de l’edició: Diputació de Barcelona© dels textos: dels autors

Producció i edició: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona

AutorsAnnaïs Sastre Morató i Guillem Tendero Acín,de l’Associació Arran de Terra

Col·laboracióParticipants del Cicle de tallers d’horts socials 2016 (Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat) i la Gerència de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona

Direcció tècnicaServei d’Acció SocialGerència de Serveis de Benestar SocialÀrea d’Atenció a les PersonesDiputació de Barcelona

Índex

Presentació 8

Introducció 9

1. Context i marc teòric: Els horts socials com a resposta a la

crisi ecosocial 10

1.1. Emergència social i crisi del sistema de protecció social 10

1.2. Crisi ecosocial, «espais lliures» i sistema alimentari global 12

1.3. Els horts socials com a promotors de la inclusió social i l’apoderament 13

1.4. Els horts socials com a promotors de la cohesió social, la sostenibilitat

i la sobirania alimentària 15

2. Objectius dels horts socials 18

3. Qui promou el projecte i models de gestió dels horts socials 21

3.1. Models promoguts des de l’Administració 21

3.2. Models mixtos Administració-entitats 22

3.3. Models de cessió o adjudicació a entitats i empreses socials 22

4. Persones participants en el projecte i composició dels grups 24

5. Com dissenyar el projecte d’horts socials 27

5.1. L’espai i les parcel·les 28

5.2. Com dissenyar l’espai 32

5.3. La participació i la creació de grup 35

5.4. La promoció de l’apoderament mitjançant les tasques comunitàries 37

5.5. La producció ecològica 40

7

5.6. Drets i deures 46

5.7. L’equip dinamitzador i l’organització del dia a dia als horts socials 48

5.8. L’accés a la finca, els espais de trobada i la presa de decisions 51

5.9. Els moments lúdics 53

5.10. La formació 54

5.11. L’enxarxament dins i fora dels horts socials 59

5.12. La perspectiva de gènere als horts socials 60

5.13. Sortides de continuïtat 62

5.14. Recursos econòmics 66

5.15. Els reptes 67

5.16. Com avaluem el projecte 69

6. Bones pràctiques 71

6.1. Hort Social del Lledoner de Granollers 71

6.2. Hort Social de Serveis Socials de Granollers 73

6.3. Horts Socials de l’Hospitalet 75

6.4. Horts Socials d’Igualada 77

6.5. Horts Socials de Manlleu 79

6.6. Horts Socials de Montblanc 82

6.7. Horts Socials de Llinars del Vallès 85

6.8. Horts Socials de Sant Cugat del Vallès 87

6.9. Horts Socials de Terrassa 89

7. Recursos i bibliografia 93

7.1. Materials específics sobre horts socials i agricultura social 93

7.2. Materials vinculats amb els horts socials des de l’àmbit del

medi ambient 94

7.3. Materials vinculats amb els horts socials des de l’àmbit de la

protecció social 94

8. Annexos 95

8.1. Elements que ha de tenir un hort social 95

8.2. Elements que cal evitar en un hort social 95

8.3. Llista de punts que cal tenir en compte quan es fa el disseny

d’un hort social 96

8.4. Fitxa de treball per al disseny d’horts socials 97

8

Presentació

Amb projectes com el dels horts socials ecològics posem en comú la inclusió social amb l’entorn i el medi ambient; posem en valor les capacitats de les persones i la producció local, i afavorim, alhora, la cohesió social, mitjançant la creació de xarxes, nous apre-nentatges i nous valors.

Els horts socials fomenten l’autonomia de les persones, el benestar psicosocial i l’ocu-pabilitat. Alhora, ajuden a establir vincles amb l’entorn natural i l’urbà, i a mantenir i a recuperar els espais públics.

Són molts els municipis de la demarcació de Barcelona que ja comencen a dissenyar o a desenvolupar horts socials ecològics, com a iniciativa innovadora i apoderadora, davant el creixement de les dificultats de cobertura de les necessitats socials bàsiques, —per exemple l’alimentació—, i de la voluntat de donar valor a l’entorn natural.

Per tal d’oferir suport a aquestes iniciatives, moltes d’elles recents, us presentem aquesta guia que recull els elements a tenir en compte per al disseny i la posada en marxa d’un hort social ecològic, des de la reflexió sobre els diferents models de gestió i la posada en comú de bones pràctiques.

El document ha estat elaborat amb la col·laboració dels ajuntaments participants al Cicle de tallers d’horts socials 2016, organitzat per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, i les gerències de Serveis de Medi Ambient i de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, una col·laboració que ha permès incorporar de manera trans-versal la visió social i la mediambiental.

El manual s’adreça, doncs, als professionals dels ens locals i de les entitats socials que dinamitzen horts socials ecològics, o que volen posar-los en marxa, i espero que els sigui útil per promoure iniciatives d’inclusió i de cohesió social als municipis des de la soste-nibilitat i la sobirania alimentària.

Maite Fandos i PayàDiputada de Benestar Social

Àrea d’Atenció a les Persones. Diputació de Barcelona

9

Introducció

Aquesta guia és un manual per dissenyar i desenvolupar projectes d’horts socials, i s’adreça als professionals dels ens locals i les entitats socials que volen posar en marxa aquestes iniciatives o que ja les dinamitzen.

L’interès i la rellevància del document rau en el fet que, malgrat que els darrers anys els horts socials estan vivint un auge considerable, en general són iniciatives molt joves i per tant presenten mancances i limitacions a les quals cal buscar resposta.

A partir de la reflexió, la presentació d’experiències i la proposta, la guia ofereix pau-tes metodològiques per dur a terme el disseny i la implementació dels projectes d’horts socials, amb l’objectiu que les iniciatives s’adaptin als requeriments socials i ecològics de cada context territorial, i de manera que se’n desenvolupi tot el potencial, tant en rela-ció a la promoció de la inclusió i la cohesió social com en relació al foment de la soste-nibilitat i la sobirania alimentària.

El contingut de la guia es basa en el treball del cicle de tallers sobre horts socials que la Comissió d’Horts de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, la Gerència de Serveis de Benestar Social i la Gerència de Serveis de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona van organitzar entre els mesos de febrer i abril del 2016.

10

1. Context i marc teòric: Els horts socials com a resposta a la crisi ecosocial

Des de diferents àmbits i corrents de pensament, més i més veus autoritzades ens alerten que ens trobem en una situació de crisi multidimensional.1, 2 Efectivament, la crisi actual presenta múltiples dimensions —social, econòmica, financera, política, ecològica, ener-gètica, climàtica...— que se sobreposen i es retroalimenten; unes dimensions que es poden agrupar en dues variables principals, una que és social i una altra ecològica.3

L’auge que viuen els horts socials arreu del territori català es deu en bona part al fet que aquest tipus de projectes poden ser una resposta concreta i efectiva a alguns dels prin-cipals reptes que l’actual context de crisi ecosocial global planteja en l’àmbit local.4 Entre aquests reptes destaquen, d’una banda, els que es deriven de la situació d’emergència social en què es troba immersa Catalunya, com també de la crisi que travessa el sistema de pro-tecció social del país. D’altra banda, sobresurten els reptes associats al deteriorament dels «espais lliures» urbans i periurbans, i al fet que el sistema alimentari global vagi agafant un paper determinant en el desencadenament de la crisi ecosocial contemporània.

1.1. Emergència social i crisi del sistema de protecció social

Amb el 62,3 % de les llars amb dificultats per arribar a final de mes,5 el 23,5 % de la pobla-ció en situació de risc de pobresa o exclusió social6 i una taxa d’atur del 14,8 %,7 Catalunya es troba en una situació d’emergència social que no té precedents en la seva història recent. En aquest context, és prioritari afrontar les causes estructurals de la pobresa i

1. Pérez OrOzcO, A. «Crisis multidimensional y sostenibilidad de la vida». A Investigaciones Feministas, vol. 2 (2011), p. 29-53. <http://bit.ly/1sePJm4>

2. FOtOpOulOs, T. Crisis multidimensional y democracia inclusiva. GADI Catalunya. 2012 <http://bit.ly/1UDMCdT>

3. Hernández, A.; et al. La crisis ecosocial en clave educativa. Guía didáctica para una nueva cultura de paz. FUHEM CIP-Ecosocial, 2009. <http://bit.ly/1N5uojC>

4. POmar, A.; TenderO, G. Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimen-tària. Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya, 2015 <http://bit.ly/1REYlHw>

5. Idescat. Població segons la dificultat per arribar a fi de mes, 2015. <http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=d620> [Última consulta: 10-4-2017].

6. Idescat. Població en risc de pobresa o d’exclusió social, 2015. <http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=3&id=8510> [Última consulta: 10-4-2017].

7. Idescat. Taxa d’atur a Catalunya, 4t trimestre del 2016. <http://www.idescat.cat/treball/epa?tc=4&id=ic40> [Úl-tima consulta: 10-4-2017].

11


desplegar polítiques de protecció social que garanteixin a totes les persones empobrides el dret a tenir una vida digna. Tanmateix, el sistema de protecció social català també es troba immers en una crisi profunda, amb tres vectors principals.

En primer lloc, les grans dificultats que hi ha actualment per trobar feina i la creixent precarietat i pobresa laboral8 posen en qüestió l’objectiu de la inserció laboral com a estratègia central de promoció de l’ocupació. En segon lloc, el fort augment de les situa-cions d’urgència social que s’ha esdevingut els últims anys ha obligat els serveis socials municipals a prioritzar les accions purament assistencials en detriment del desenvolu-pament de programes de prevenció.9En tercer lloc, en el marc de la cultura hiperconsu-mista dominant, la fiscalització de la despesa que fomenten la majoria de prestacions de protecció social impedeix als beneficiaris de les ajudes prendre lliurement les seves prò-pies decisions de consum, fet que els genera una gran frustració i fa minvar la seva auto-estima.10 La combinació d’aquests tres factors causa que bona part dels serveis i les pres-tacions de protecció social tendeixin actualment a accentuar i a cronificar les situacions de desapoderament i d’exclusió en què es troben les persones empobrides.11

Un dels efectes més dramàtics de la crisi és que la majoria de la població que està en risc d’exclusió es troba també en situació de pobresa alimentària i/o pateix de mal-nutrició, dada que indica que l’actual situació d’emergència social duu aparellada una situació anàloga d’emergència alimentària.12 En aquest context, destaca el fet que el sis-tema d’ajuda alimentària català també es troba en crisi.

En general, els serveis d’ajuda alimentària més estesos, com ara els bancs d’aliments, fomenten l’estigmatització dels beneficiaris.13 A més, aquests serveis funcionen amb lògiques clarament assistencials les quals, com ja s’ha assenyalat, tendeixen a promoure la cronificació de les situacions de desapoderament i d’exclusió social. En aquest sentit, la majoria de serveis d’ajuda alimentària no resolen el problema de la malnutrició perquè es basen en el repartiment d’aliments processats barats rics en calories i pobres en nutrients;14 precisament aquells que ja solen trobar-se en excés en les dietes de les per-sones empobrides.15 Per últim, cal assenyalar que el model d’ajuda alimentària domi-nant fomenta la insostenibilitat i la injustícia, ja que reforça la preponderància del model de producció agroindustrial i de les grans empreses que dominen de manera oligopòlica la distribució i la comercialització d’aliments.16

8. FundacIó pere tarrés, cOnsultOrIa I estudIs. Anàlisi dels serveis d’allotjament i alimentació d’urgència: recoma-nacions per a la seva cobertura des del món local. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014. <http://bit.ly/2ogYAo0>

9. Ibídem.

10. Sales, A. El delito de ser pobre. Una gestión neoliberal de la marginalidad. Barcelona: Icaria Editorial, 2014.

11. Ibídem.

12. POmar, A.; TenderO, G., op. cit.

13. edpac et al. Informe sobre la vulneració del dret a l’alimentació. Barcelona: Edpac, 2014. <http://bit.ly/1zaer3r>

14. Gascón, J.; MOntagut, X. Bancos de alimentos. ¿Combatir el hambre con las sobras?. Barcelona: Icaria Edito-rial, 2015.

15. Antenas, J.M.; VIvas, E. «Impacto de la crisis en el derecho a una alimentación sana y saludable». Informe SES-PAS 2014». Gaceta Sanitaria, vol. 28 (2014), supl. 1. <http://bit.ly/1FC3pZo>

16. MOntagut, X. El gran recapte: fer negoci amb la bona voluntat. Xarxa de Consum Solidari, 2014. <http://bit.ly/1zxJCot>

12


1.2. Crisi ecosocial, «espais lliures» i sistema alimentari global

La crisi ecològica, com a fenomen global, és conseqüència del fet que el sistema socioeco-nòmic dominant no té en compte els límits biofísics del planeta.17 La crisi ecològica glo-bal es concreta en múltiples impactes ambientals que s’expressen tant en l’àmbit plane-tari com en l’àmbit local, i entre els quals sobresurten l’esgotament dels recursos naturals, la pèrdua de biodiversitat, la degradació dels ecosistemes i el canvi climàtic, fenomen que és considerat la principal amenaça que la humanitat afronta actualment.18

Durant els últims cent cinquanta anys, els nostres territoris mediterranis han patit un deteriorament ambiental dramàtic que ha estat ocasionat per dos factors principals. En primer lloc, a les planes destaca l’expansió urbana sobre zones que prèviament havien tingut un ús agrari. En segon lloc, als vessants dels turons sobresurt l’abandonament de l’activitat agrària, la reforestació i la construcció de carreteres i altres infraestructures lineals, com també d’àrees residencials de baixa densitat. Aquestes dinàmiques s’han accentuat al llarg de les últimes dècades i han originat el profund deteriorament ambien-tal dels «espais lliures» urbans i periurbans que coneixem avui dia.19

D’altra banda, destaca el paper que té el sistema agroalimentari globalitzat i indus-trial, també anomenat sistema alimentari global, en el desencadenament de la crisi eco-social contemporània. En relació a la dimensió ecològica de la crisi, sobresurt el fet que aquest sistema promou l’empobriment dels sòls, la contaminació de les aigües, la pèrdua

17. Bardí, U. Los límites del crecimiento retomados. Madrid: Los Libros de la Catarata, 2014.

18. KleIn, N. Esto lo cambia todo. El capitalismo contra el clima. Barcelona: Paidós, 2015.

19. ParcerIsas et al. «Land use changes, landscape ecology and their socioeconomic driving forces in the Spanish Mediterranean coast (the Maresme County, 1850-2005)». New Economics Papers, 2012.

<http://bit.ly/1Uv0bR8>

Horta Comunitària de Ca n’Anglada a Terrassa

Font: fotografia cedida per Serveis Socials de l’Ajuntament de Terrassa.

13


de la biodiversitat i la ineficiència energètica.20 I s’hi afegeix el fet que, considerat en con-junt, l’àmbit agroalimentari és el sector econòmic que genera més volum de gasos d’efecte hivernacle.21 En relació a la dimensió social de la crisi, el sistema alimentari global es caracteritza per ser profundament antidemocràtic i injust,22 provocar arreu gravíssims impactes socioeconòmics i culturals23 i estar fracassant estrepitosament en el que, en teoria, és el seu objectiu principal: alimentar de manera satisfactòria el conjunt de la població mundial.24 El fet que cada cop hi hagi més consciència sobre aquests impactes explica la creixent desafecció vers aquest sistema alimentari i el creixement que experi-menta l’interès social pels horts d’autoconsum i els productes ecològics i de proximitat.

1.3. Els horts socials com a promotors de la inclusió social i l’apoderament

En el context actual, és prioritari i urgent desenvolupar serveis de protecció social i d’ajuda alimentària que donin resposta als reptes que la crisi ecosocial global planteja en l’àmbit local. Els horts socials poden esdevenir una resposta idònia a aquestes si-tuacions, ja que demostren un gran potencial a l’hora de fomentar tant la sostenibilitat ambiental com la inclusió social de les persones que es troben en situació de vulnerabilitat.25

Els horts socials responen a una tipologia de projectes que engloba el concepte «agri-cultura social», una categoria àmplia que fa referència a les iniciatives que, per mitjà de l’activitat agrària, promouen accions terapèutiques, educatives, d’inserció sociolaboral i/o de millora de les condicions de vida de les persones en situació de vulnerabilitat que hi participen. L’agricultura social pot ser definida com «el conjunt d’experiències que empren els recursos locals, agraris i/o naturals, per promoure la salut, l’ocupació i l’apoderament de col·lectius en risc de marginació social [...] a través de l’activitat agrària i derivades».26

20. Heras, M. Quan l’om demana peres. L’insostenible consum energètic del sistema alimentari. Barcelona: Asso-ciació Catalana d’Enginyeria Sense Fronteres, 2010. <http://bit.ly/1TUH66t> (EsFeres, Estudis; 9)

21. GraIn. Food and climate change, the forgotten link. Barcelona: GRAIN, 2011. <http://bit.ly/1WUnLbE>. (Against the grain; 28 de setembre de 2011)

22. És profundament antidemocràtic perquè està governat pels lobbies de l’agronegoci i per institucions no demo-cràtiques com ara el Banc Mundial, el Fons Monetari Internacional o l’Organització Mundial del Comerç; i és profundament injust perquè les principals cadenes de supermercats retenen la major part del valor afegit que es genera en el sector agroalimentari en detriment de la pagesia, que percep rendes molt baixes per la feina que fa, tot i que assumeix la major part dels riscos.

23. DelgadO, M., 2010. «El sistema agroalimentario globalizado. Imperios alimentarios y degradación social y eco-lógica». Revista de Economía Crítica, núm. 10 (2010), p. 32-62. <http://bit.ly/1OXsYrs>

24. El sistema alimentari global és el principal responsable de l’actual crisi alimentària mundial ja que provoca, per una banda, desnutrició i fam, un drama que segons el Programa Mundial d’Aliments van patir l’any 2015 uns 800 milions de persones; i, per altra banda, una autèntica pandèmia de sobrepès i obesitat la qual, d’acord amb l’Organització Mundial de la Salut, ja afecta uns 2.000 milions de persones.


26. Tulla, A.F. et al. L’Agricultura Social en el desenvolupament local i l’ocupació per a col·lectius amb risc de mar-ginació. [Barcelona]: Departament de Geografia (UAB) i Fundació CEDRICAT. Programa RECERCAIXA 2011, 2014, p. 48. <http://bit.ly/1YbonJz>

14


Les iniciatives d’agricultura social poden oferir beneficis sociosanitaris molt impor-tants als que hi participen. Entre els beneficis físics destaquen l’adquisició de més força, més bon ús de l’energia i els sentits, i la millora de les habilitats motrius, la dieta i la nutrició. Respecte de la salut mental, sobresurt l’augment de l’autonomia i l’autoestima, la recuperació de la consciència d’un mateix i de la il·lusió per fer les coses, l’augment de la responsabilitat i l’adquisició d’hàbits quotidians saludables. Finalment, en relació als beneficis socials, destaca la millora de la interacció social de l’individu i de les habilitats relacionades amb la socialització, la creació de xarxes socials sòlides i la promoció de l’autoorganització, la solidaritat, la corresponsabilitat i el suport mutu. Per mitjà de tots aquests efectes positius es promou que les persones en situació de vulnerabilitat millo-rin el seu benestar general, augmentin la sensació de llibertat i d’autonomia, i que gau-deixin d’una més gran independència, com també de noves habilitats i capacitats per accedir al mercat laboral.27

La possibilitat de conjugar tots els efectes positius que s’han assenyalat fa que les ini-ciatives d’agricultura social tinguin un potencial extraordinari en relació a l’objectiu de fomentar la inserció social de les persones en situació de vulnerabilitat. En general, en els projectes d’agricultura social aquest objectiu es vol acomplir implementant estratè-gies d’intervenció encaminades a promoure l’apoderament dels participants. Segons A. Sales, a diferència de les actuacions de protecció social que tendeixen a l’assistencia-lisme, que donen una resposta reactiva a un problema i en pal·lien les conseqüències sense incidir en les causes que el generen, les respostes que fomenten l’apoderament se centren en les capacitats i les potencialitats de les persones empobrides, i sovint surten del marc individual per encarar un treball comunitari més ampli.28

27. Ibídem, p. 59.

28. Sales, A., op. cit.

Engegant els horts formatius a la finca de Can Monmany a Sant Cugat del Vallès

Font: fotografia cedida per L’Ortiga.

15


D’acord amb Tulla et al., el procés d’apoderament associat a l’agricultura social és un dels principals valors que hi podem atribuir, ja que s’ofereix la possibilitat d’integrar-se i desenvolupar-se amb normalitat a persones desafavorides a partir de la revalorització de les capacitats personals, la millora de les condicions de vida i l’establiment de relacions igualitàries amb altres persones.29

Habitualment, els projectes d’horts socials promouen l’apoderament dels partici-pants per mitjà de l’estratègia de l’acompanyament integral. És a dir, implementant simultàniament actuacions de foment de l’apoderament a diversos nivells. Entre aquestes actuacions destaquen, per una banda, les que es relacionen amb el treball de la terra, la promoció del treball en grup i la participació activa en la gestió i el desen-volupament dels projectes. D’altra banda, sobresurten les actuacions relacionades amb els serveis d’atenció a les persones, les quals s’ofereixen mitjançant la coordina-ció directa o indirecta amb els sistemes públics de salut i de protecció social, i es con-creten en tasques d’acompanyament psicosocial, formació, educació i inserció socio-laboral.30

1.4. Els horts socials com a promotors de la cohesió social, la sostenibilitat i la sobirania alimentària

Les iniciatives d’agricultura social generen impactes positius que van més enllà de la inserció sociolaboral dels col·lectius en risc d’exclusió social. Entre aquests impactes des-taquen la promoció de la cohesió social, la sostenibilitat i la sobirania alimentària.

Els projectes d’agricultura social promouen la cohesió social en les comunitats en què es desenvolupen pel fet que ofereixen nous serveis sociosanitaris i de protecció social que, en general, combaten l’exclusió social i la pobresa; prevenen l’estigmatització dels col·lectius vulnerables, contribueixen a lluitar contra la desigualtat, la injustícia, el racisme, la xenofòbia, el masclisme i altres tipus d’intoleràncies; fomenten relacions so-cials igualitàries, la cooperació entre els agents del territori, la creació de xarxes socials sòlides i noves formes d’organització social; promouen la solidaritat, la corresponsabili-tat, el suport mutu, la cooperació i l’autoorganització; incentiven l’apoderament comu-nitari i l’emancipació social, i contribueixen a la construcció de models econòmics alter-natius i de noves estratègies de desenvolupament local basades en valors transformadors.31

Alhora, els projectes d’horts socials promouen la sostenibilitat i la millora de l’entorn mitjançant la regeneració ambiental dels pobles i les ciutats on es desenvolupen perquè, habitualment, s’implanten, arrelen, creixen i fructifiquen en terrenys urbans i periur-bans degradats que fa anys que estan en desús i/o abandonats.32 Així, aquestes iniciati-

29. Tulla, A.F. et al., op. cit., p. 48.


31. Tulla, A.F. et al., op. cit.


16


ves poden contribuir de manera molt significativa a millorar l’entorn ambiental i la infra-estructura verda de pobles i ciutats i, per tant, la quantitat i la qualitat dels abundants serveis ecosistèmics que ofereixen aquest tipus d’infraestructures.33 Per tant, el fet que els horts socials esdevinguin en general entorns ambientals segurs, tranquils, espaiosos, bonics i saludables en els quals es promou el contacte amb la terra, les plantes, la natura i els cicles naturals, ofereix a les persones que participen en els projectes la possibilitat d’augmentar el grau de satisfacció del seu dret al medi ambient, el qual és definit com el dret a gaudir d’un entorn ambiental segur i adequat per al desenvolupament de la per-sona, la salut i el benestar.34

D’altra banda, els efectes positius sobre el medi ambient que caracteritzen les inicia-tives d’agricultura social deriven també del fet que aquests projectes es concretin en el foment de la innovació i la multifuncionalitat agrària, i alhora en pràctiques com per exemple la producció local i ecològica, la comercialització a través de circuits curts i el consum de proximitat.35 En aquest sentit, l’auge que darrerament està experimentant l’agricultura social s’emmarca en un fenomen més ampli caracteritzat per l’emergència d’un nou paradigma agrosocial36 que posa l’accent en la dimensió social de l’activitat agrària i que es concreta en un seguit de pràctiques per mitjà de les quals s’impulsen sistemes alimentaris locals alternatius al dominant.37 Aquest nou paradigma no és altre que el de la sobirania alimentària, enfocament des del qual es proposa la promoció de sistemes alimentaris locals que es basin en els principis de sostenibilitat, justícia ecoso-cial i radicalitat democràtica.38

Els moviments socials i les institucions que promouen la sobirania alimentària defi-neixen aquest concepte com el dret de tots els pobles del món a desenvolupar polítiques que garanteixin una alimentació equilibrada, suficient, saludable i culturalment ade-quada al conjunt de les seves poblacions.39 Igualment, en el desplegament del concepte, les persones que en són defensores expliciten el seu compromís amb l’imperatiu ètic de garantir a tota la població mundial el respecte dels drets humans en general i, molt espe-cialment, del dret a l’alimentació. Aquest dret, recollit en la legislació internacional per mitjà d’instruments com la Declaració Universal dels Drets Humans, ha de ser entès com el dret a poder alimentar-se un mateix i a la pròpia família amb dignitat i autono-

33. Langemeyer, J. The generation of ecosystem services in urban gardens from a socio-ecological systems pers-pective. Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat d’Estocolm (darrera versió: 28 d’agost de 2014).

<http://bit.ly/25AveSC>

34. El dret al medi ambient ha estat recollit explícitament en diverses declaracions de la ONU, com la Resolució de l’assemblea general 45/94, que estableix que «totes les persones tenen dret a viure en un ambient adequat per la seva salut i benestar». Per a més informació sobre aquesta qüestió es recomana consultar el web de l’ob-servatori DESC. <http://bit.ly/1sx6rx5>


36. SevIlla guzmán, E. De la sociología rural a la agroecología. Barcelona: Icària Editorial, 2007.



39. Declaració de Nyéléni. Definició de sobirania alimentària aprovada en el marc del Fòrum Mundial per la Sobi-rania Alimentària de Nyéléni, Mali, celebrat l’any 2007. <http://bit.ly/1vmWr4j>

17


mia, i mitjançant l’accés a una alimentació suficient, innòcua, nutritiva, culturalment adequada i produïda de manera sostenible.40

Els projectes d’horts socials s’emmarquen en el paradigma de la sobirania alimentà-ria perquè es concreten en el desenvolupament de pràctiques per mitjà de les quals es fomenta la sostenibilitat, la democràcia i la justícia en els sistemes alimentaris locals. Els horts socials promouen la democràcia i la justícia alimentària perquè possibiliten que persones en situació de vulnerabilitat puguin autoproveir-se d’aliments frescos de gran qualitat nutricional i organolèptica, i que, d’aquesta manera, puguin avançar cap a la plena satisfacció del seu dret a l’alimentació.41 Alhora, els horts socials fomenten la sos-tenibilitat en els sistemes alimentaris perquè, d’una banda, implementen mètodes de pro-ducció agrària que es basen en els principis de l’agricultura ecològica;42 i, de l’altra, per-què fan que, als barris i els pobles on es desenvolupen, augmenti l’interès pels horts d’autoconsum i pels mètodes de producció ecològica.43

40. ONU. «El derecho a la alimentación. Informe preparado por el Sr. Jean Ziegler, Relator Especial sobre el de-recho a la alimentación, de conformidad con la resolución 2000/10 de la Comisión de Derechos Humanos». E/CN.4/2001/53, (7 de febrero de 2001). <http://bit.ly/1AqSIc5>


42. Ibídem.


18

2. Objectius dels horts socials

D’entrada, els objectius principals dels horts socials són dos:

• La producció d’aliments frescos i de qualitat per a l’autoabastiment de famílies en si-tuació de pobresa alimentària.

• L’apoderament de les persones en risc d’exclusió social fomentant l’autonomia personal.

Tal com s’ha comentat en l’apartat anterior, cal tenir en compte que en l’actual con-text de crisi ecosocial els col·lectius en risc d’exclusió social i els que pateixen de pobresa alimentària són força coincidents.

Si s’aprofundeix en la reflexió des d’un punt de vista socioambiental més ampli, els objectius principals dels horts socials van més enllà:

• Assegurar el dret a l’alimentació i la inclusió social dels col·lectius més vulnerables.• Fomentar, en les comunitats en què es desenvolupen els projectes, la cohesió social,

la sostenibilitat ambiental i la sobirania alimentària.

Així, distingim quatre dimensions o àmbits d’actuació: l’individual i el col·lectiu o comunitari d’una banda, i la sobirania alimentària i l’apoderament de l’altra. Els objec-tius que es relacionen amb la dimensió individual són tots aquells que tenen a veure amb la millora de la vida de les persones que participen en el projecte, ja sigui a nivell ali-mentari o a nivell de creixement i apoderament personal. Els que fan referència a l’àm-bit comunitari són tots aquells que busquen millores per al conjunt de la comunitat en què es desenvolupen els horts socials en relació amb les dimensions social i ambiental (en la qual també s’inclou la dimensió agrària).

Tipus d’objectius dels horts socials

Individual

Apoderament

Sobirania alimentària

Col·lectiuHorts socials

19


D’aquesta manera s’identifiquen dos eixos (individual-col·lectiu i apoderament-sobi-rania alimentària) que, en sobreposar-se, defineixen quatre quadrants. Així, en cada quadrant es presenten beneficis individuals i col·lectius en relació a la sobirania alimen-tària o a l’apoderament de les persones. En cada quadrant s’agrupen objectius que pro-mouen el dret a l’alimentació, sistemes alimentaris justos i sostenibles, la inserció social i la cohesió social respectivament.

En l’esquema de la pàgina següent s’han recollit els objectius que defineixen la diver-sitat de projectes d’horts socials en marxa i en conjunt s’ha endreçat per quadrants segons el que promouen.

En relació als objectius i els beneficis que ofereixen, algunes reflexions que cal fer es basen en la necessitat de buscar un cert equilibri entre el nombre d’objectius per quadrant per incidir en les quatre dimensions, i no es pot perdre de vista que els objectius priori-taris són la inserció social i la producció de verdures, sense els quals els horts socials per-den el sentit.

En el marc del cicle de tallers hi va haver un debat interessant sobre la importància que ha de tenir la dimensió productiva dels projectes i, per tant, l’objectiu que els parti-cipants s’autoabasteixin d’hortalisses. Es van plantejar qüestions com ara: «produir és difícil, i encara més en un context urbà»; i «què vol dir autoabastir-se?» o «de quin grau d’autoabastiment parlem?». Es va insistir en el fet que «l’objectiu de l’autoabastiment és fonamental i realitzable». En aquest sentit, es va afirmar, d’una banda, que «si [les perso-nes participants] no s’autoabasteixen no es motiven, i el projecte en general no funciona», ja que «produir és clau per augmentar l’autoestima i promoure l’apoderament»; i, d’altra banda, que «el que defineix un hort és que s’hi fa verdura, així que en cap cas podem renunciar a aquest objectiu, l’hem de prioritzar». Hi va haver un consens general en l’afirmació que, per tal que els projectes siguin productius, és clau trobar una ubicació adequada.

A manera de conclusió podem dir que els horts socials constitueixen eines d’inter-venció transversal en l’àmbit local ja que, per mitjà d’aquest tipus de projectes, és pos-sible promoure simultàniament nombrosos impactes socioambientals positius diferents. És a dir, són iniciatives amb un potencial enorme que podran ser més o menys ambicio-ses a nivell d’incidència en funció del context socioambiental i els recursos que s’hi puguin destinar.

20


Horts socials

Dret a l’alimentació

• Millorar la dieta

• Alimentar-se de manera digna i autònoma

• Accedir a aliments frescos, nutritius, saludables i produïts de manera sostenible

• Recrear la pròpia cultura alimentària

• Aprendre a cultivar un hort ecològic per a l’autoconsum

• Fomentar el coneixement de l’agrobiodiversitat

• Augmentar els coneixements alimentaris

• Promoure la cuina saludable i la cuina d’aprofitament

• Gaudir d’un entorn ambiental segur, tranquil, espaiós, bonic i saludable

• Promoure el contacte amb la terra, les plantes, la natura i els cicles naturals

• Experimentar un ritme més pausat i amb menys estímuls del que és habitual

Individual

• Millorar la condició i la força física

• Millorar l’ús de l’energia i els sentits

• Millorar les habilitats motrius

• Adquirir hàbits quotidians saludables

• Recuperar l’entusiasme i la il·lusió per fer les coses

• Augmentar la consciència d’un mateix

• Augmentar l’autoestima

• Augmentar la sensació d’autonomia i llibertat

• Adquirir més independència

• Augmentar la responsabilitat

• Millorar les habilitats de socialització

• Millorar la interacció social de l’individu

• Adquirir noves habilitats i capacitats per accedir al mercat laboral

Inserció social

• Millorar l’entorn ambiental

• Promoure la regeneració ambiental de pobles i ciutats

• Fomentar l’ús sostenible dels recursos naturals

• Promoure l’equilibri i la cohesió territorial

• Recuperar l’ús agrari i la gestió comunitària dels solars i les terres en desús o abandonades

• Promoure la cultura alimentària local i la biodiversitat cultivada autòctonament

• Combatre el malbaratament alimentari

• Fomentar els horts d’autoconsum i l’autoabastiment alimentari

• Promoure l’agricultura ecològica i de proximitat

• Contribuir a dignificar i a posar en valor l’ofici de pagès

• Promoure l’enfortiment i la viabilitat de la pagesia local

• Fomentar els circuits curts de comercialització

Col·lectiu

• Oferir nous serveis que combatin l’exclusió social i la pobresa

• Prevenir l’estigmatització dels col·lectius vulnerables

• Combatre la desigualtat i la injustícia

• Combatre el racisme, la xenofòbia, el masclisme i la intolerància en general

• Fomentar la creació de xarxes socials sòlides

• Promoure relacions socials igualitàries

• Fomentar la solidaritat i la corresponsabilitat

• Promoure el suport mutu, la cooperació i l’autoorganització

• Fomentar l’apoderament comunitari, l’emancipació social i noves formes d’organització

• Promoure el desenvolupament econòmic, social i comunitari en base a valors transformadors

Cohesió social

Sobirania alimentària

Apoderament

Transversalitat dels horts socials. Objectius generals i operatius als quals aquest tipus de projectes poden respondre

Sistemes alimentaris justos i sostenibles

21

3. Qui promou el projecte i models de gestió dels horts socials

Aquesta guia va dirigida a tècnics i tècniques d’ajuntaments que volen promoure pro-jectes d’horts socials —en endavant HS— als seus municipis. Entenem que per desen-volupar projectes d’aquest tipus cal treballar transversalment entre les àrees de Serveis Socials i Medi Ambient implicant altres àmbits si calgués. Aquest treball transversal es va valorar de manera molt positiva en el cicle de tallers en què professionals d’aquests dos àmbits van treballar plegats al llarg de quatre sessions per analitzar conjuntament els models i les estratègies d’HS que es van anar presentant i desenvolupant al llarg del cicle. El fet de treballar en grup va permetre enriquir ambdues visions i que les persones de Medi Ambient s’apropessin a la visió de Serveis Socials i a l’inrevés, enriquint els debats que anaven sorgint en les diferents temàtiques abordades.

En alguns casos, la proposta i la iniciativa de crear HS al municipi prové de l’ajunta-ment, però sovint la iniciativa arriba d’alguna entitat, associació, fundació o empresa externa a l’Administració, que hi acudeix per promoure-la conjuntament. «En general les estratègies i les aliances clau per engegar els projectes són diverses i gairebé pròpies de cada iniciativa [...] creant una gran heterogeneïtat en el sector i en les formes de ges-tar les experiències».44 Bàsicament, diferenciem tres models de gestió que especifiquem a continuació.

3.1. Models promoguts des de l’Administració

De vegades l’Administració, normalment les àrees de Serveis Socials o de Medi Ambient, assumeix en la seva totalitat el lideratge i el desenvolupament del projecte. Aquest seria el cas de l’Horta Comunitària de Ca n’Anglada, en què els Serveis Socials de l’Ajunta-ment de Terrassa lideren el projecte: els tècnics de Serveis Socials en fan el seguiment i l’acompanyament social de les persones participants, i és també Serveis Socials qui con-tracta un tècnic per a la formació i l’assessorament en relació als temes agrícoles, i aquesta persona passa a formar part de l’equip dinamitzador del projecte.

44. Tulla a.F. et al., op. cit. p. 117.

22


3.2. Models mixtos Administració-entitats

En un model mixt, les entitats que colideren i desenvolupen conjuntament els HS amb l’Administració solen ser de tres tipus: les que provenen del sector de l’atenció sociosani-tària, les que provenen del sector ambiental-agrari i les entitats d’atenció a les persones en situació de pobresa alimentària.

Per exemple, a Sant Cugat del Vallès el projecte d’inclusió social a través de l’agricul-tura ecològica és coliderat per L’Ortiga —una cooperativa de treball que fa producció d’hort ecològic i formació en temes relacionats amb l’agroecologia i la sobirania alimen-tària— i Serveis Socials de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.

En el cas dels Horts Socials de Montblanc són l’Associació Xicòria, una entitat que treballa en els àmbits de la producció ecològica, la formació en agroecologia i sobirania alimentària i la cuina; Càritas Montblanc, que dinamitza el Banc d’Aliments i el Menjador Social; Serveis Socials del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i l’Ajuntament de Montblanc els qui colideren el projecte. En el cas de l’Hospitalet de Llobregat, el projecte és coliderat per Serveis Socials i la Creu Roja.

3.3. Models de cessió o adjudicació a entitats i empreses socials

En aquest model l’Administració delega la gestió del projecte mitjançant la subcontrac-tació. Normalment, el servei se subcontracta a un entitat/empresa especialitzada en pro-jectes d’agricultura social, és a dir, que treballa la inserció laboral de persones en risc d’exclusió en l’àmbit agrari. Aquest seria el cas de Sant Feliu de Llobregat, on l’any 2014 es va crear un projecte d’hort ocupacional d’autoconsum per a persones en risc d’exclu-

Horts socials de Llinars del Vallès gestionats per la cooperativa Tarpuna

Font: fotografia cedida per l’Ajuntament de Llinars del Vallès.

23


sió gestionat per Tarpuna, una cooperativa de treball que dissenya i desenvolupa pro-jectes d’agricultura social entre altres activitats.45

Després de conèixer diverses iniciatives, en el marc del cicle de tallers van tenir lloc un seguit de debats sobre els models de gestió, i en van sortir algunes conclusions.

A la pregunta «Quin model de lideratge i acompanyament us sembla més adequat?», la resposta principal va ser «depèn del cas». En cada municipi depèn sobretot de l’ajun-tament, i per tant de les persones tècniques que hi treballen, i del fet si al municipi hi ha cap entitat que tingui motivació per engegar un projecte d’HS. Força grups de treball proposaven un model mixt de colideratge entre l’Administració i una entitat social al-legant «la sobreocupació del tècnic municipal» i que «l’entitat del tercer sector pot ser més experta en aquest àmbit i pot dedicar-hi més temps». En general hi havia consens que l’entitat havia de ser local.

Es va parlar també de la «complicitat de l’Administració» i del «suport a l’entitat externa», i es va debatre sobre el paper de l’Administració, si només ha de donar suport i supervisar l’entitat o també s’ha d’implicar en el lideratge —tot i que difícilment s’im-plicarà en la gestió diària—. Es va comentar que el «lideratge únic de l’Ajuntament depèn de la seva aposta i permet el control del projecte».

En una dinàmica per fomentar el debat (el termòmetre), es va demanar al grup que es posicionés davant l’afirmació segons la qual «el millor model és subcontractar una empresa que lideri el disseny i la gestió del projecte». En general, les persones es van posicionar en contra d’aquesta afirmació i hi havia acord en el fet que cada situació és diferent —no és el mateix un ajuntament d’un poble petit/mitjà amb pocs recursos que el d’un poble gran amb més recursos— i per tant no hi ha un model únic. Una bona fór-mula és «la gestió compartida o colideratge en què intervinguin i participin diferents agents». D’altra banda, es va proposar que «pot ser un molt bon model canviar subcon-tractar per delegar, i empresa per entitat». Diverses persones van insistir que l’ideal és l’enfocament comunitari i la cogestió entre administracions, entitats i/o empresa espe-cialista en el tema.

En darrer lloc, el debat va remarcar que és l’Administració pública qui té l’obligació de garantir els drets de la ciutadania, de manera que si bé pot delegar la gestió d’uns ser-veis determinats, això no vol dir que estigui exempta d’aquesta responsabilitat. Les admi-nistracions han de vetllar perquè aquests serveis, i en concret els dels HS, es prestin de manera adequada, més encara en l’actual context d’emergència social i alimentària.

45. http://tarpunacoop.org/

24

4. Persones participants en el projecte i composició dels grups

En l’heterogeneïtat de projectes d’HS, tot i que sempre es tracta de col·lectius vulnera-bles, hi trobem una diversitat de perfils: persones amb problemes d’addicció i drogode-pendències, discapacitades, infants o joves amb dificultats d’aprenentatge o bé persones que es troben en situació de risc de pobresa o d’exclusió per motius socioeconòmics.46 Aquest darrer perfil és a qui van destinats la majoria de projectes d’HS que es desenvo-lupen en l’actual situació d’emergència social.

En relació a aquest col·lectiu, la possibilitat de controlar, ni que sigui parcialment, la pròpia alimentació, dóna als participants en aquest tipus d’experiències capacitats per ser ells mateixos part de la solució als problemes que afronten i per aprendre a tenir garantida una part de les seves necessitats alimentàries.47

Quins barems i quins requisits es fan servir a l’hora d’identificar aquest col·lectiu i oferir-li la possibilitat de participar en projectes d’HS? Algunes experiències han fixat des de Serveis Socials uns requisits que puntuen per entrar als projectes. Serien els casos en què es fa una convocatòria oberta al municipi i que entrevisten i puntuen els interes-sats per establir un ordre d’entrada fins a cobrir les places disponibles. Normalment, amb les persones que queden fora es crea una borsa de famílies que aniran entrant en el projecte a mesura que quedin parcel·les lliures. Alguns dels aspectes considerats a l’hora de fer aquesta «selecció» són els següents: atur de llarga durada, famílies mono-parentals, renda personal/familiar, persones a càrrec, recepció d’altres ajudes, mínima autonomia/capacitat física, etc.

En altres casos els projectes acullen persones amb el requisit que provinguin deriva-des de Serveis Socials o d’entitats i associacions que treballen directament amb aquests col·lectius, com per exemple Càritas Diocesana, Creu Roja, menjadors socials o bancs d’aliments. De vegades són els mateixos Serveis Socials els que creen el servei i per tant hi deriven directament les persones a les quals pensen que els pot ajudar la participació en el projecte.

Cal ressaltar que els components de l’interès i la motivació personal a l’hora de par-ticipar als HS esdevé clau per a la creació d’un grup proactiu i cohesionat que es corres-

46. Podeu trobar més informació sobre la diversitat de perfils de persones participants en projectes d’agricultura social a tulla, A.F. et al., op. cit., p. 136.

47. POmar, A.; TenderO, G., op. cit., p. 53.

25


ponsabilitzi del bon funcionament del projecte. Aquest «bon ambient» es considera pre-cisament un dels principals beneficis per a les persones que participen en aquest tipus d’experiències. Així, és important tenir-ho present a l’hora de fer entrevistes o de prio-ritzar l’accés d’algunes famílies. La motivació d’almenys una part significativa del grup d’hortolans és clau per a la bona marxa del projecte.

En el marc del cicle de tallers que ha donat lloc a la guia que presentem, es va parlar de la diversitat de perfils en la composició dels grups i també dels pros i els contres de barrejar persones que estan en risc d’exclusió amb gent que no hi està. És beneficiós plantejar aquesta combinació als HS o, al contrari, fer-ho dificulta el bon funcionament i l’atenció personal?

Beneficis i riscos de fer conviure persones en risc d’exclusió i persones que no hi estan en els projectes d’HS, i propostes per treballar aquesta convivència

Font: elaboració pròpia a partir dels resultats del cicle de tallers sobre HS de la Diputació de Barcelona.

És interessant comentar el cas de Manlleu, on els HS estan integrats en les zones des-tinades als horts municipals: «Per tal d’afavorir el treball d’inclusió a la comunitat per part de tots els membres es valora positivament que els horts siguin mixtos, per evitar categoritzacions i estereotips».48 En aquest projecte es fan formacions conjuntes en què participen persones provinents dels horts municipals i els horts socials.

48. COlOm, M. D.; Gelpí, A. Extret de la presentació «Horts Socials de Manlleu» feta en el marc del cicle de tallers sobre horts socials de la Diputació de Barcelona, 2016.

Beneficis

• Reduir el risc d’estigmatitzacions i evitar la creació de guetos

• Posar en valor dinàmiques relacionals i de convivència importants, es generen més relacions socials, treball en equip

• Aporta diversitat cultural i minimitza els prejudicis

• Més integració social, més convivència

• Ajuda mútua, creació de Xarxa i suport mutu, creació de lligams socials, cooperació

• Intercanvi de coneixements culturals

• Intercanvi d’habilitats relacionals

Propostes

Riscos

• Estigmatització

• Desequilibris o problemes d’encaix de gènere i culturals

• Aparició de conflictes

• Cal més esforç de cohesió, cal pensar bé les dinàmiques participatives

• Dificultats per atendre les necessitats individuals

• Problemes de comunicació relacionats amb la llengua

• No diferenciar els horts socials dels horts municipals a nivell de nomenclatura per evitar l’estigmatització

• Fer activitats de sociabilització conjunta (calçotades...)

• Utilitzar les parcel·les comunitàries per cohesionar (patatal...)

26


En la majoria d’experiències d’HS, però, aquesta «barreja de perfils» no es dóna. En la majoria dels casos tenim grups de persones en situació de pobresa i professionals que acompanyen i dinamitzen el projecte. Aquests professionals poden ser tècnics de Serveis Socials, professionals d’entitats de l’àmbit sociosanitari, persones provinents del tercer sector social o ambiental i gent provinent del sector agrari. Més endavant s’analitzen amb més detall els perfils que conformen l’equip dinamitzador.

La grandària dels grups que participen als HS, és a dir el nombre de participants o famílies que tenen un hort, dependrà de l’espai disponible, del pressupost —que condi-ciona el nombre de professionals que dinamitzen el projecte—, de si tenim un grup de voluntaris disposats a donar suport als horts i dels objectius del projecte. Cal esmentar aquí els dos grans objectius dels projectes d’HS:

• La producció de verdures per a l’autoconsum: si es vol assolir l’autoabastiment cal prioritzar una grandària de parcel·la suficient per aconseguir una producció rellevant per a l’estalvi en l’economia familiar.

• L’acompanyament psicosocial: un grup petit permet un seguiment més personalitzat i un espai de treball més íntim i segur. D’altra banda, un grup gran dóna lloc a un nombre superior d’interaccions i més facilitat perquè persones afins es trobin en el marc del projecte. En tot cas dependrà del nombre de professionals i voluntaris de què es disposa per fer un seguiment adequat.

Horts Socials de Manlleu (a l’esquerra) i d’Igualada (a la dreta) integrats en les zones d’horts municipals

Font: fotografies cedides per l’Ajuntament de Manlleu i l’Ajuntament d’Igualada.

27

5. Com dissenyar el projecte d’horts socials

Un cop s’han treballat els objectius dels HS, s’ha determinat clarament el col·lectiu a qui va dirigit i qui lidera la iniciativa, es pot iniciar el procés de disseny. En aquest procés s’aniran repassant els diferents temes a considerar a l’hora de construir uns HS tan apropiats i adaptats com sigui possible al context, als recursos de què es disposen i a les necessitats de les persones que hi estaran implicades. Quins elements s’han de tenir en compte? En quin ordre? Com funcionarà el projecte? Quins rols hi ha d’haver?

Cal dir que, segons la diversitat d’experiències existents, cada projecte d’HS té les seves singularitats i no hi ha un únic model. Des d’aquesta guia i arran del cicle de tallers en què es van presentar i debatre nombroses experiències, es proposen unes passes a seguir i uns ítems a considerar.

Abans d’entrar a dissenyar l’experiència és interessant tenir presents les recomana-cions per dissenyar iniciatives —d’HS— que promoguin apoderament de les persones de les quals es presenta una llista resum a continuació. Aquestes recomanacions aparei-

Recomanacions per dissenyar iniciatives que promoguin l’apoderament

Recomanacions per dissenyar iniciatives que promoguin l’apoderament

• Fomentar l’autonomia de les persones.• Apostar pel treball comunitari.• Brindar un acompanyament integral.• Prevenir l’estigmatització i respectar la privacitat i la intimitat.• Prioritzar els ajuts econòmics directes.• Dissenyar projectes oberts i inclusius.• Dissenyar projectes positius i constructius.• Promoure l’autogestió, l’emprenedoria col∙lectiva i l’economia solidària.• Reforçar el treball en xarxa.• Establir una ràtio acompanyants/participants adequada.• Incloure educadors socials en els equips tècnics.• Tenir en compte la motivació dels candidats.• Crear grups formats per persones amb perfils diferents.• Treballar en les sortides de continuïtat dels projectes.• Apostar pels models mixtos d’horts socials i comunitaris.

Font: elaboració pròpia a partir de Pomar i Tendero, 2015.

28


xen amb exhaustivitat en l’informe Ja volem el pa sencer,49 editat l’any 2015 després d’analitzar deu iniciatives d’agricultura social d’arreu de Catalunya.

5.1. L’espai i les parcel·les

Si no es disposa encara d’una ubicació per als HS cal cercar-ne una. Es podria fer primer el disseny del projecte i després buscar un lloc que encaixi amb la iniciativa projectada, però atès que sovint trobar un espai representa el factor limitant del procés, sobretot en àmbits urbans i periurbans, és interessant poder partir de l’espai per passar a dissenyar el projecte. D’aquesta manera ja es podrà determinar quantes famílies hi podran acce-dir, quines seran les despeses inicials d’adequació de l’espai, quina disponibilitat d’aigua hi ha a la finca, etc.

Dimensions del disseny de finques en permacultura

Font: traduït al català de la revista EcoHabitar, núm. 2 (2004).

La grandària d’un hort familiar per a l’autoconsum pot ser molt variable en funció del grau d’autoabastiment que es vulgui aconseguir: en la bibliografia, i observant els horts tradicionals, es parla d’una superfície entre els 30 i els 300 m2.50, 51 Per tal que una


50. Puente asuerO, R. Guía para la creación de huertos sociales ecológicos en Andalucía. Sevilla: Consejería de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural, 2013: «Las experiencias existentes en Andalucía presentan una amplia horquilla de tamaños, desde 30 m2 hasta 150 m2 aproximadamente. Se puede considerar que unos 70-80 m2/parcela podría ser una buena dimensión». <http://bit.ly/1afvmvI>

51. BuenO, M. El huerto familiar ecológico: la gran guía práctica del cultivo natural. Barcelona: RBA Libros, 2012: «Nos centraremos en el pequeño huerto familiar de entre 50 y 300 m2 que, bien llevado, producirá más que suficiente para el abastecimiento de la mayoría de las necesidades de una familia media».

Espai

Disseny

InformacióIdeesPlanificació Ètica

Legal Estructures

Cultura Tecnologia

Economia Connexions

Gent Fonts

Conceptual

Social Energia

AiguaPlantes TerraAnimals ClimaEstructures Paisatge

29


família s’autoproveeixi d’aliments de manera significativa es recomana fer parcel·les d’en-tre 60 m2 i 120 m2 segons l’espai disponible. Tenint en compte aquesta dada es pot apro-ximar una superfície mínima necessària per arribar a un volum de famílies adequat al municipi, en base a l’afluència de persones a Serveis Socials, el pressupost, l’espai que tro-bem i el capital humà de què podem disposar per acompanyar el procés. Tanmateix, hi ha projectes en què la superfície que ocupen les parcel·les és inferior. En funció del objectius definits caldrà determinar si és prioritari definir parcel·les grans per a menys persones o parcel·les petites amb la possibilitat que més famílies hi participin.

La importància de la grandària de les parcel·les, per tal que siguin productives i pos-sibilitin un autoabastiment quantitativament rellevant de producte fresc a les llars, va constituir un tema de debat destacat en el cicle de tallers tal com s’explica en l’apartat d’objectius (3). És en aquest moment del disseny del projecte d’HS quan es pot priorit-zar la recerca d’una finca adequada per possibilitar una producció d’aliments coherent amb els objectius de pal·liar la pobresa alimentària i com a base del procés d’apodera-ment de les persones.

En tot cas, és prudent, si tenim molt d’espai i recursos abundants, començar amb un petit grup de participants i anar augmentant cada any. Si trobem un espai adequat però petit i comencem amb poques parcel·les sempre podem replicar la iniciativa en altres espais més endavant i anar creant petits grups d’HS.

Comparació entre diferents HS en relació a les superfícies dels horts i el nombre de participants i de persones acompanyants

Projecte Grandària de Grandària total Nombre de Nombre de les parcel·les/ de les parcel·les parcel·les/ persones individuals comunitàries participants acompanyants

Horts Socials 45 m2 No n’hi ha 56 parcel·les Una educadora social de Manlleu (2.520 m2) de l’Entitat Recerca repartits en i Acció Social-Vincle 3 zones d’hortes municipals

Ca n’Anglada 40 m2 300 m2 22 parcel·les Un educador social (Terrassa) i un tècnic agrícola

Horts Socials No n’hi ha L’Hort del centre: 3 persones Un educador social d’Igualada 400 m2 i un pagès L’Hort del rec: 180 m2

Horts Socials 60 m2 Variable. Entre 14 parcel·les Dues persones de Montblanc 60 i 120 m2 (acompanyament tècnic agrari i dinamització social del projecte)

Font: elaboració pròpia.

30


A la taula de la pàgina anterior teniu diferents exemples d’HS on comparem la superfí-cie de les parcel·les individuals o col·lectives, el nombre de participants i el nombre de dinamitzadors del projecte que en el dia a dia acompanyen el grup.

D’altra banda, tal com es va expressar en el debat, la producció d’aliments és inherent al concepte d’horticultura. Nombrosos projectes d’HS no només suposen una entrada de producte fresc molt important —sovint l’únic— per a les famílies, sinó que amb un acompanyament tècnic adequat representa una aportació de producte fresc variat, divers i culturalment adequat, com la sobirania alimentària i l’agroecologia proposen.

A continuació es presenta una taula en què es defineixen uns primers requisits a tenir en compte a l’hora de cercar l’espai per als HS:

Requisits de l’espai per als HS

Requisits bàsics

Disponibilitat d’aigua abundant52

Orientació sud

Sòl apte per al conreu

Orografia plana o en terrasses de cultiu

Requisits desitjables

Electricitat

Proximitat al nucli urbà o possibilitat d’arribar-hi en transport públic

Tanca perimetral

Caseta d’eines


Un bon lloc per començar a buscar parcel·les adequades són les antigues o actuals zones d’horta d’autoabastiment, si encara en queden. En general es troben al voltant dels pobles i en zones periurbanes de la ciutat, i normalment reuneixen els requisits bàsics.

Si falta algun dels elements bàsics és probable que adequar l’espai per als HS sigui molt costós. Mesures com fer arribar aigua a la finca mitjançant canalitzacions o l’exca-vació d’un pou, portar terra en camions i aplanar el terreny requereixen l’ús de grans màquines i per tant un cost elevat. Sempre que puguem intentarem evitar aquestes mesu-res per tal de minimitzar els costos d’adequació.

L’orientació sud de la finca és imprescindible per a la producció. Un solar en zona urbana entre edificis amb orientació nord i ombra tot el dia a l’hivern serà molt poc pro-

52. Trobareu més informació sobre què vol dir «aigua abundant» en l’apartat 5.5.

31


ductiu. El fet que les hortes siguin productives contribueix a la satisfacció dels partici-pants, implica una resposta real i directa davant la realitat de la pobresa alimentària, significa un aprofitament eficient dels recursos humans i econòmics pel fet d’invertir en l’adequació d’una finca viable, disminueix la desil·lusió i la frustració de les persones participants i dinamitzadores, i afavoreix les possibilitats d’èxit i durabilitat del projecte a llarg termini.

Com més adequada sigui la finca per a la producció hortícola, menys despeses tindrem i menys problemes tècnics se’ns presentaran en futures etapes del disseny i el desenvolu-pament del projecte.

Un altre factor que cal buscar és que l’espai sigui agradable. En aquest sentit, hi ha informes que destaquen les millores en el benestar general dels participants, com també el guany d’una més gran sensació de llibertat i autonomia que contribueixen a la seva integració en la societat. Són molts els estudis que assenyalen efectes positius en la salut i el benestar social de les persones que duen a terme alguna de les activitats relacionades amb l’agricultura social.53 Situar-se en un entorn tranquil i espaiós, experimentar un estil de vida més pausat, amb menys estímuls que a la ciutat, el contacte amb la natura, la interacció amb els animals i amb un ambient rural (o menys urbanitzat) són altres aspec-tes que contribueixen a fer l’experiència de l’agricultura social especialment gratificant i beneficiosa pel que fa al benestar físic, mental i social de les persones que la viuen.54

Quan no és possible trobar un espai agradable podem, mitjançant un disseny adequat de l’espai, provar de transformar-lo per fer-lo més acollidor. L’establiment de tanques arbra-des, o bardisses, amb diversitat d’arbres, arbustos i plantes aromàtiques i medicinals cons-titueix un recurs molt utilitzat que ens permet crear un tancat «natural» que transformi l’espai en un petit refugi. A més, les tanques arbrades són un recurs que atreu fauna útil i afavoreix tenir fruits i flors comestibles i abastir-nos de plantes medicinals i culinàries.

Els requisits «desitjables», tot i ser secundaris, també facilitaran molt el bon funcio-nament del projecte. Tenir electricitat pot facilitar l’ús de màquines per treballar i arre-glar la finca, llum per a les tardes o nits d’hivern, pujar l’aigua del pou amb una bomba, etc. L’accés a la finca també serà de vital importància per a l’èxit del projecte. Haver de fer desplaçaments llargs o costosos esdevé un handicap per a la constància i l’assistèn-cia, que de fet són hàbits que els participants treballen mitjançant el projecte. I a més cal recordar que les persones en risc d’exclusió i/o en situació de pobresa disposen de pocs recursos de transport i econòmics.

La tanca perimetral és molt important sobretot en finques que es troben en zones de pas de vianants i pròximes als nuclis habitats. Els robatoris de verdures són molt fre-qüents i difícils d’evitar, i poden generar problemes de grup i sentiments de frustració i d’impotència. Una caseta d’eines ens permetrà disposar de quatre eines senzilles i emmagatzemar materials per no haver-los de transportar constantment amunt i avall.

53. ElIngs, m.; HassInk, J. «Green care farms, a safe community between illness or addiction and the wider so-ciety». Journal of therapeutic communities, vol. 29, núm. 3 (tardor 2008), p. 310-322.

54. Tulla a.F. et al., op. cit., p. 59.

32


5.2. Com dissenyar l’espai

«La permacultura és un mètode de disseny que posa l’accent en la manera en què es col·loca cada element en relació als altres amb la finalitat de maximitzar-ne l’eficièn-cia i crear sistemes que s’autosostinguin, que tinguin poques necessitats i que siguin molt productius»55

En primer lloc caldrà decidir de quins elements es vol disposar en l’espai dels HS i en segon lloc com distribuir-los. És important relacionar els elements entre si de la manera més ecològica possible aprofitant les característiques de la finca i intentant minimitzar les despeses econòmiques, energètiques i humanes de manteniment. Amb l’objectiu de dissenyar una finca bonica i agradable, cal tenir en compte els elements estètics, que ens ajuden a crear un entorn agradable i acollidor. Per exemple, si hi ha un mínim pendent i col·loquem les parcel·les per sota del punt de sortida d’aigua podrem regar per gravetat i no caldrà cap bomba ni sistema elèctric per al reg. I si ja hi tenim arbres, hi podem reservar un espai per seure a l’ombra quan faci calor.

A continuació presentem un exemple de disseny d’una finca imaginària que inclou una diversitat d’elements.

Exemple de disseny d’una zona d’horts amb els elements que hi podem col·locar

55. Burnett, G. Permacultura. Una guía para principiantes. [Teruel]: EcoHabitar, 1996. Pérez OrOzcO, A. «Crisis multidimensional y sostenibilidad de la vida». Investigaciones Feministas,

vol. 2 (2011), p. 29-53. <http://bit.ly/1sePJm4>

Planificació

Parcel·les

Parcel·lesPatatal

Caseta d’eines

Compost

Pou

Galliner

Espai de reunió

WCCanyes

Plantes aromàtiquesi medicinals

TancaS

Arbre fruiter

33


• Pou: lloc d’on s’extreu l’aigua per regar. L’extracció es pot fer amb un molí eòlic o una bomba elèctrica connectada al corrent o a una placa solar. L’extracció també es pot fer a mà amb una bomba de soga.

• Dipòsit o bassa petita: lloc on s’acumula l’aigua per regar. Per tal d’estalviar tubs i sistemes de bombeig la situem al més a prop possible del punt d’aigua però priorit-zant que estigui en el lloc més alt de la finca per tal de poder regar per gravetat. Si hi tenim a prop aigua amb pressió no caldrà emmagatzemar-ne.

• Sistema de reg: sistema de tubs principals que transporten l’aigua fins als horts d’on surten les mànegues de reg amb degotador incorporat per regar les parcel·les. Cada tub té una petita aixeta al principi per tal que es pugui tancar si no tenim res plantat en aquella filera, i així no haver de desherbar de més ni malbaratar l’aigua.

• Parcel·les: orientades al sud i ben a prop del punt d’aigua o de la bassa per reduir els metres de tub que necessitem i per tant el cost en materials.

• Patatal: parcel·la col·lectiva que es treballa entre tothom. Hi podem plantar cultius extensius (carabassa, meló, síndria, patata), de guardar (tomàquet de penjar, patata, ceba de guardar, all sec) o perennes (carxofes, maduixes, espàrrecs verds).

• Compost: espai on llencem les restes de l’hort i les restes orgàniques de casa barreja-des a parts iguals amb palla, fullaraca o altres materials secs. El situem a prop dels horts per transportar-hi amb comoditat les herbes i les restes de l’hort i a prop de la porta per abocar-hi el compost de casa quan arribem. Procurem que estigui lluny de l’espai de reunions perquè de vegades s’hi acumulen mosques o pot fer pudor (tot i que un bon compost no n’hauria de fer).

• Galliner: espai per a les gallines. El col·loquem a prop de l’entrada per facilitar la re-collida dels ous i donar-los menjar cada dia. En aquesta mateixa zona hi disposem un bidó per emmagatzemar el pinso. Es pot construir també sota una zona d’arbres per tal que tinguin ombra, i si són fruiters, les gallines aprofitaran les fruites madures que caiguin a terra. Cal vigilar que no es puguin escapar del galliner pujant als arbres. Podem escollir diferents races autòctones de gallines, que en alguns casos són menys productives però també són més rústiques i pateixen menys problemes i malalties. Caldrà tenir un punt d’aigua i una caseta amb ponedores i un espai per dormir.

• Zona de fruiters: espai on podem plantar uns quants fruiters per tenir-hi fruita i aprendre sobre més elements de l’agricultura. Hi podem plantar nesprers, caquis, co-donys, figueres, perers, pomeres, albercoquers, gínjols, magraners...

• Caseta d’eines: petit espai que serveix per guardar-hi les aixades, les mànegues de reg, altres eines que necessitem, les botes de l’hort, barrets per al sol... Si està a prop de la bassa podem aprofitar la teulada per a la recollida d’aigües pluvials o fer-la ser-vir per regar un bancal de flors o de plantes condimentàries.

• Canyes: espai per guardar-hi les canyes que hem collit a la riera al mes de febrer amb lluna minvant, i que farem servir per lligar les tomaqueres, els cogombres i la mon-geta tendra. Sempre les guardem dretes i lligades per tal que no es facin malbé i es-tiguin endreçades.

34


• Espai d’ombra i de reunions: es pot fer aprofitant un arbre ja existent o construint un tendal amb malla d’umbracle. Els seients poden ser cadires, caixes de fusta, troncs d’arbre tallats, un banc fet amb una fusta llarga i maons o amb palets.

• WC: si no n’hi ha, en podem posar un. Podem construir un vàter sec o portar-ne un dels anomenats PolyClyn. El col·locarem en un lloc apartat, poc visible i on no pu-guin molestar les olors. Si és un PolyClyn també caldrà que hi pugui accedir un camió.

• Tanca perimetral: és útil tenir-ne per evitar assalts als horts. Si estan a dins o molt a prop d’una zona urbana sovint hi ha persones que agafen verdures sense preguntar res, i això es converteix en un problema. La podem aprofitar per enfilar-hi els pèsols o les mongetes.

• Tanques arbrades o bardisses: poden servir per reforçar la tanca perimetral i fer més bonic l’espai o bé actuar directament com a tanca. Cal tenir en compte que triguen uns anys a créixer. Si hi posem espècies perennes pot servir per protegir els horts dels vents freds del nord com a barrera natural. Hi podem plantar arbustos alts de flors o fruits comestibles combinats amb arbustos baixos i plantes medicinals i aromàtiques.

• Zones de flors i plantes medicinals i aromàtiques (PAM): les flors i les PAM són molts importants quan es tracta d’atraure fauna auxiliar i insectes pol·linitzadors. Podem distribuir-ne al voltant dels horts, per dividir les parcel·les o en un racó. A més, po-dem plantar plantes medicinals per guarir alguns problemes físics o elaborar prepa-racions per guarir les plantes de l’hort. També hi afegirem plantes condimentàries que augmenten la diversitat d’aliments que obtenim dels horts. Igualment, les flors contribueixen a crear un espai d’hort i jardí que serà bonic i agradable.


És possible que per dur a terme el disseny triat o simplement per habilitar o rehabi-litar una finca en desús i dedicar-la a l’horticultura haguem de fer algun treball previ que pot facilitar enormement la feina que més tard s’haurà de tirar endavant amb els membres del grup. Si hi ha herba molt alta està bé valorar la possibilitat de passar-hi amb desbrossadores o amb un tractor amb picadora per arreglar l’espai. Fins i tot llau-rar tota la zona d’hortes amb un tractor abans de dividir i muntar les parcel·les i els sis-temes de reg ens pot estalviar molt de temps i facilitar el muntatge de les parcel·les amb els futurs hortolans. Passar un motocultor en les parcel·les ja marcades és molt més lent i més difícil d’ensenyar com es fa servir, i d’altra banda els participants ja tindran l’opor-tunitat d’emprar-ne algun més endavant. També pot ser que s’hagi de retirar runa, arren-car soques d’arbres morts, refer un talús o aplanar un terreny. Caldrà valorar la inversió i els avantatges que ens pot aportar l’estalvi de temps en cada cas.

35


A la finca de Montblanc es van arrencar soques mortes d’arbres de la zona més idò-nia per a la delimitació de parcel·les. També es va passar primer una picadora i després es va llaurar. Tot seguit, els participants van repartir compost a mà, van muntar el sis-tema de reg general i posteriorment van delimitar les parcel·les. Es va haver d’obrir una porta al mur de pedra perquè hi poguessin entrar furgonetes, el tractor i el camió del compost.

5.3. La participació i la creació de grup

Com abans s’impliquin els participants en el projecte, més vinculats se sentiran als horts, la qual cosa afavorirà una més gran participació i més implicació. I la fase del disseny de l’espai i la construcció dels elements que es considera que hi fan falta és un bon moment

Generació solar directa d’electricitat per a la bomba d’aigua als Horts Socials de Montblanc

Font: Associació Xicòria, Horts Socials de Montblanc (2012-2013).

Finca dels Horts Socials de Montblanc abans i després d’engegar el projecte

Font: Associació Xicòria, Horts Socials de Montblanc (2012-2013).

36


per començar a promoure aquesta implicació. Convertir el disseny dels horts en un pro-cés de grup acompanyat, sempre que es disposi de temps i recursos, és molt enriquidor i cohesiona el grup. A continuació es presenta una proposta de dinàmica per seguir un procés de disseny participatiu.

Exemple de dinàmica de grup per al disseny de l’espai dels HS

1. Fem un mapa gran per penjar a la paret de l’espai i hi marquem tots els elements que hi ha actualment. Per exemple: el punt d’aigua, on és el nord, on són les tanques, els camins, la porta d’accés...

2. Entre tots els membres del grup decidim quins elements ens faran falta i els anem escrivint en cartolines. Volem... catorze parcel·les, un sistema de reg, un compost, un espai d’ombra...

3. Retallem les cartolines amb la forma dels elements.

4. Reflexionem on col·locarem cada element i el perquè. Anem enganxant les cartolines al mapa als llocs que definim.

5. Ens mirem el resultat i decidim si volem canviar-hi alguna cosa.

6. Consensuem un disseny final.

7. En un paper nou escrivim una columna amb tots els elements col·locats i hi dibuixem quatre columnes més: Com ho fem? Qui s’encarrega de fer-ho? Quan ho fem? Què necessitem? I anem emplenant els buits de manera col·lectiva.


Exemple de taula per a la dinàmica de grup en el disseny de l’espai dels HS

Element Com ho fem? Qui s’encarrega Quan ho fem? Què necessitem? de fer-ho?

Compost Amb palets La Maria, 3a setmana Una furgoneta construïm en Mohammed i de març 7 palets 3 caixons per en Pep cargols al compost trepant de bateria

Parcel·les Delimitem i Tothom 1a setmana Fil, individuals mesurem de març estaques, les parcel·les cinta mètrica llarga amb fil i estaques


Si el disseny i la preparació de l’espai es fa amb el grup de manera col·lectiva i parti-cipativa el procés serà més llarg però molt més interessant i apoderador. Pot ser un moment en què les persones puguin utilitzar les seves habilitats i imaginació per dis-tribuir els elements dels horts, pensar materials per fer bancs, una caseta d’eines, plan-tar uns quants fruiters, muntar el sistema de reg, construir un tendal per a l’ombra,

37


plantar una zona de plantes medicinals, etc. Aquest serà l’espai en què es començarà a formar «el grup»: quan les persones es comencen a conèixer i comencen a treballar jun-tes, a emocionar-se juntes i a establir vincles. El sentiment de grup «provoca un senti-ment de protecció i de suport mutu generat per la convivència amb altres persones, entre les quals se senten acceptades i respectades. La comunitat esdevé una unitat d’anàlisi molt important en les experiències d’Agricultura Social».

5.4. La promoció de l’apoderament mitjançant les tasques comunitàries

El treball col·lectiu representa una eina de gran potencial per promoure l’apoderament i la participació. Amb aquest objectiu cal preveure espais físics i temporals en què els par-ticipants entrin en contacte i hagin de desenvolupar unes tasques determinades col-lectivament. Uns horts socials poden ser simplement una suma de parcel·les individuals, però aquestes parcel·les depenen de la gestió de la finca en general, més encara des de la perspectiva de l’agricultura ecològica, en què tots els elements de la finca estan relacio-nats i s’han de treballar de manera sistèmica per una bona salut del sòl i dels cultius amb l’objectiu d’obtenir una bona producció.56

Qui fa les feines de manteniment de la finca? Ho donem tot fet? Es pot promoure encara més l’apoderament i apostar per un aprenentatge més intens, no exempt de reptes i dificultats, si els mateixos participants han de gestionar la finca de què depenen les seves parcel·les. D’aquesta manera s’agafa responsabilitat del treball que suposa tenir una parcel·la de producció: gestionar el sistema de reg, crear refugis de fauna auxiliar per afavorir la presència de depredadors de plagues, construir una tanca, etc. El fet que el treball col·lectiu sigui en benefici del col·lectiu mateix dóna sentit a l’es-forç i el temps dedicats a la finca. En aquest sentit, al cicle de tallers moltes de les perso-nes presents van manifestar que «el model comunitari, tot i que és de gestió més com-plexa, és més interessant» perquè ens permet treballar la participació i l’apoderament d’una manera molt rica.

Es diu que en l’agricultura sempre hi ha feina per a tothom. En un hort, en una finca agrària diversa, podrem trobar tasques que es poden encarregar a persones amb habi-litats i dificultats diverses: n’hi ha de més físiques, n’hi ha que requereixen més habilitat manual, d’altres són d’organització, de disseny, de responsabilitat... Així, un dels reptes dels horts socials en què es tiren endavant tasques comunes o es reparteixen tasques de la finca entre els participants, serà trobar la feina adequada per a cadascú.

Algunes persones necessitaran temps per aprendre a fer unes tasques determinades i potser les aniran desenvolupant de manera gradual. D’altres potser tindran experièn-


38


cia en unes activitats en concret i se sentiran felices i útils si poden fer una feina cone-guda i que dominen. Sovint, en els projectes d’HS trobem persones migrades que han fet tasques agràries en el seu lloc d’origen. Les famílies magrebines o provinents de l’Àfrica subsahariana en moltes ocasions tenen experiència en el desenvolupament d’ac-tivitats hortícoles. També les persones migrades provinents de zones rurals de l’Estat que van venir a Catalunya buscant feina tenen una gran tradició hortolana. És inclusiu i valoritzador donar importància i apreciar les tècniques i els costums que puguin mos-trar-nos i compartir-les amb altres participants en el marc del projecte.

En projectes d’HS com els de Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Montblanc les repara-cions que s’hagin de dur a terme a la finca o les millores que s’hi volen implementar es treballen amb els participants i es decideix conjuntament el com, el qui i quins materials es necessiten. Sovint s’utilitzen invents i materials reciclats per solucionar necessitats o fer reparacions. Aquesta dinàmica pot afavorir la creativitat i la motivació dels partici-pants i alhora que sentin més ben valorades les seves idees i les seves aptituds. En molts casos aporten una gran diversitat de solucions força creatives i efectives, de manera que tot el grup adquireix habilitats i recursos mitjançant l’intercanvi i el treball en equip.

Aquesta manera de treballar pot implicar en alguns casos l’acceptació de paisatges i materials més diversos que contribueixen a fer que els participants sentin que l’espai és més seu, però que al mateix temps poden contribuir al desordre o a l’acumulació de materials reciclats. Cal mantenir l’odre de l’espai en la mesura que sigui necessari per a la convivència i el manteniment d’un entorn agradable i harmònic. En aquesta manera de treballar, l’atenció es concentra en el procés personal i no en el producte final, com ara pot ser construir una caseta d’eines, arreglar una tanca per als senglars, muntar un petit hivernacle... El més important és que l’han fet els hortolans.

Plantant calçots i treballant al patatal dels Horts Socials de Ca n’Anglada


39


«Treballar per projectes, tenir un objectiu» és una manera de treballar que implica fer tasques petites, o no tan petites, per millorar l’espai, ampliar les possibilitats dels cul-tius, reduir despeses en insums... i sobretot pensar propostes o solucions i dur-les a terme. Pensem que això pot contribuir enormement al procés d’apoderament dels membres del grup.

Tenir objectius i comprometre’s a assolir-los és un treball personal interessant que s’ha de promoure amb cura i de manera gradual per no generar decepcions i frustracions, conscients malgrat tot que això forma part de la vida. «Cooperació, col·laboració, ajuda mútua» són valors que es poden treballar amb aquests petits projectes al ritme que mar-quin els participants. Una altra estratègia que acompanya el treball per projectes és el d’assumir responsabilitats, que poden ser puntuals i definides —fer una tasca concreta— o poden ser continuades en el temps —com per exemple encarregar-se dels torns de reg, de cuidar el bancal de plantes medicinals i flors, de cuidar-se de fer el planter, de guar-dar alguna llavor per a tot el grup...—. Treballar la responsabilitat per a algunes perso-nes és difícil però necessari. Pot ser un treball a fer amb alguns membres del grup, i de vegades cal un acompanyament proper per poder assolir-les.

La pràctica de les 4R (reduir, reutilitzar, reciclar i repensar), a banda de promoure la sostenibilitat, pot representar un gran recurs per a persones amb pocs recursos. L’espai dels horts ens pot donar l’oportunitat de desestigmatitzar el reciclatge i posar en valor l’estalvi de diners, d’energia i de materials per tal de construir una societat més sosteni-ble amb menys recursos.

En projectes econòmics d’agricultura social es té en compte que «és convenient que les persones desenvolupin tasques en relació amb les seves capacitats, ja que exigir feines per sobre de les possibilitats personals podria ser contraproduent i afectar l’autoestima de manera negativa. Per això mateix s’ha d’escollir molt bé la tasca que correspon a cada

Construcció de compostadors amb materials reciclats

Font: fotografia cedida per l’Associació Xicòria, Horts Socials de Montblanc.

40


usuari i respectar els dies de descans convenients quan no estan en condicions de tre-ballar. Això, però, no s’ha d’entendre com una protecció excessiva de les persones enco-manant-los tasques de baixa importància per a l’entitat, sinó potenciar l’ocupació en un treball “real” i “útil”, i que sigui en aquest context on puguin desenvolupar habilitats professionals, responsabilitats i confiança en si mateixes. Tanmateix, també és impor-tant no ocupar-los en feines excessivament repetitives i establir rotacions d’activitats per tal d’augmentar la diversitat d’aprenentatges i beneficiar l’entusiasme pel treball».57

5.5. La producció ecològica

L’agricultura ecològica d’autoabastiment té infinitat d’eines i recursos per millorar la finca i la producció mitjançant accions saludables i divertides: des de plantar flors per augmentar la fauna útil, fer un hotel d’insectes, col·locar caixes niu, protegir la terra amb palla, construir... Quasi sempre trobarem persones que es motivin per alguna de les acti-vitats que es poden tirar endavant i, el que és més important, que trobin el seu lloc a la finca. És important transmetre als participants quin sentit té fer agricultura ecològica. A continuació, apuntem un seguit d’arguments per treballar aquest tema:• L’agricultura ecològica ha alimentat la humanitat els darrers 10.000 anys i en canvi

l’agricultura química només fa poc més de mig segle que existeix. Actualment l’agri-cultura ecològica, que prové de l’agricultura tradicional, incorpora els avenços tec-nològics dels darrers cent anys.

• Els productes químics són molt perjudicials per a la salut de les persones i malmeten el medi i els éssers vius que ens envolten perquè contaminen la terra, l’aigua, l’aire i el menjar. A més, contrarestar aquests efectes innecessaris suposa una gran despesa d’esforç i diners per a la societat: netejar l’aigua i l’aire, saber què fer amb els residus, guarir les persones malaltes... S’ha estudiat que la ingesta de pesticides i herbicides químics es relaciona amb l’aparició de càncer,58 el trastorn del dèficit d’atenció dels infants (TDA),59 Alzheimer, Parkinson...60, 61

• Utilitzar productes químics implica donar suport a l’existència de fàbriques que en produeixen. Aquestes indústries, que elaboren herbicides i pesticides a partir del pe-troli, són molt contaminants i perilloses. Els insums químics de l’agricultura suposen una gran despesa per als productors i encareixen els aliments. Donar suport a les grans empreses fabricants de productes químics és donar suport al model industrial de pro-


58. http://www.elpais.com.uy/vida-actual/oms-declaro-cinco-pesticidas-cancerigenos.html

59. BOucHard, Maryse F. et al. «Attention-Deficit/Hyperactivity Disorder and Urinary Metabolites of Organophosp-hate Pesticides». Pediatrics, vol. 125, núm. 6 (juny 2010), p. e1270-e1277. <http://pediatrics.aappublications.org/cgi/content/full/125/6/e1270>

60. BetarBert, r.; sHerrer, T.B. «Chronic systemic pesticide exposure reproduces features of Parkinson’s disea-se». Nature Neuroscience, 3, 1301-1306 (2000).

61. Pan-mOntOjO, F. «Environmental toxins trigger PD-like progression via increased alpha-synuclein release from enteric neurons in mice». Scientific Reports, 2, núm. 898 (2012), doi:10.1038/srep00898.

41


ducció d’aliments en gran part responsable de la pobresa alimentària en molts països.• En la pràctica, treballar a l’hort amb productes químics és perillós. Hi ha un alt risc

d’intoxicació i fer-ho requereix uns coneixements tècnics que probablement els par-ticipants en el projecte no tenen. Cada any moren al món entre 30.000 i 40.000 per-sones per l’ús de plaguicides, i es comptabilitzen més de mig milió de persones en-verinades cada any.62

• L’agricultura ecològica i l’agroecologia es basen en una visió holística del medi: tot està connectat, i per tant molts factors influeixen en la producció i la sanitat dels con-reus. Treballar segons els principis de l’agricultura ecològica i l’agroecologia és més coherent si volem cuidar el nostre planeta, la vida i les persones. També es basen en una visió integral de l’agricultura dins la societat, i per tant és més transformador si el que volem és aconseguir un món més sostenible i just des del punt de vista social, econòmic, polític, ecològic, etc.A nivell pràctic trobareu molta informació sobre agricultura ecològica d’autoconsum

en l’apartat 9 de «Recursos» al final d’aquesta guia i al web de la Diputació de Barcelona, en el qual us podeu descarregar les conclusions del «Cicle de tallers de criteris d’agricul-tura ecològica aplicada als horts municipals».63 De tota manera, val la pena esmentar alguns aspectes de l’agricultura ecològica que, en el marc dels HS, tenen molt de poten-cial per dissenyar tallers o activitats motivadores, i transmetre i integrar una visió sistè-mica de l’agricultura que després es pot escampar a altres espais de la vida dels partici-pants en l’experiència.

L’agricultura ecològica com a agroecosistema

Font: elaboració pròpia a partir de Solé, P. (2008), Principis bàsics en agricultura ecològica.

62. Dades publicades per l’OMS.

63. http://xarxaenxarxa.diba.cat/sites/xarxaenxarxa.diba.cat/files/document_conjunt.pdf

AgroecosistemaVarietats locals i races autòctones

RotacionsAssociacions

Tanques verdes

Gestió del sòl

Gestió integral de plagues i malalties

Control d’herbes adventícies

42


• La biodiversitat: probablement, un dels aspectes més importants de la visió agroeco-lògica. Fomentar la biodiversitat en tota la finca i en tots els aspectes constitueix l’ei-na principal quan el que es vol és obtenir aliments sans i en abundància, i prevenir plagues, malalties i desequilibris en l’hort i la finca. Afavorint la biodiversitat es des-perten els sentits de les persones i alhora es creen espais agradables i de gran bellesa. Podem incrementar la biodiversitat conreant verdures, plantes medicinals, plantes aromàtiques, plantes condimentàries, flors, arbustos, arbres fruiters, bulbs, i així tam-bé convidarem a venir insectes i ocells, etc.

• El sòl: la fertilitat del sòl es mesura a partir de la composició química, l’estructura fí-sica i la diversitat biològica. Cal fertilitzar el sòl i no les plantes. Treballar per tenir un sòl ric en matèria orgànica, equilibrat, airejat, i poblat per microflora i microfau-na és el que farà que les nostres plantes creixin de manera saludable i vigorosa. Fertilitzarem sempre buscant l’equilibri, sense excessos, amb fems compostats o com-post si pot ser d’origen ecològic.

• Les llavors i el planter: el primer any es pot donar a conèixer la gran diversitat de con-reus que es poden fer per motivar els participants. Conrear i menjar el producte de cultius diversos dóna opció al fet que després puguin escollir els que més els agradin i alhora contribuir a incrementar la diversitat de la finca (hi ha centenars de tipus de tomàquets, mongetes, cols, pebrots...). El primer any, el projecte incorpora l’adquisi-ció del planter i de les llavors,64 i més endavant es pot aprendre a guardar les pròpies llavors i a fer-ne el planter.

• Els refugis de fauna auxiliar: en agricultura ecològica creem agroecosistemes, és a dir, imitem els ecosistemes naturals en sistemes agraris. Seguint aquest criteri, creem refugis de fauna auxiliar per afavorir la biodiversitat i fomentar la presència de de-predadors que ens ajudin a controlar les possibles plagues que poden afectar els nos-tres cultius. Com més biodiversitat, més estable és l’agroecosistema i més difícil és que hi proliferin segons quines plagues. Podem crear aquests refugis deixant àrees reservades a les plantes silvestres, plantant bardisses i tanques arbrades, organitzant hotels d’insectes, fent bancals de flors i plantes medicinals, etc.

• L’aigua i el reg: per fer horta necessitem tenir disponibilitat d’aigua abundant. El vo-lum d’aigua necessari per als horts d’aigua dependrà de l’estació de l’any (a l’estiu en necessitem més), del tipus de sòl (en un sòl sorrenc cal regar més perquè l’aigua s’es-cola fàcilment, un sòl argilós reté molt la humitat) i del clima de la zona on som (si és més o menys plujós o humit). En termes generals, per tenir alguna dada de refe-rència, el consum d’aigua per horta pot variar entre els 6.000 i els 12.000 litres/dia/1.000 m2 a l’estiu.65 Es recomana el sistema de reg per degoteig que, tot i que

64. Es recomana consultar el web de Les Refardes, un projecte que comercialitza llavors de varietats locals recu-perades i multiplicades en la pròpia finca i amb la col·laboració d’altres pagesos. També hi trobareu llavors de flors i plantes condimentàries per acompanyar l’hort: www.lesrefardes.com.

65. Mitjana calculada a partir de fonts diverses: càlculs propis dels Horts Socials de Montblanc; Puente asuerO, R., 2013. Guía para la creación de huertos sociales ecológicos en Andalucía. Sevilla: Consejería de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural.

43


Font: fotografies cedides per l’Associació Xicòria, 2009.

44


requereix una inversió inicial, contribueix a l’estalvi d’aigua i en facilita la distribu-ció entre les parcel·les. A més, és fàcilment automatitzable mitjançant un temporit-zador o una electrovàlvula. També es recomana la utilització d’encoixinats (palla, paper, cartró, encenalls...) per cobrir el sòl i evitar la pèrdua d’aigua per evaporació. És important sensibilitzar els participants dels HS sobre l’estalvi d’aigua perquè en el nostre clima tenim períodes de sequera de força sovintejats.

• El disseny dels bancals: hi ha moltes maneres de fer els bancals. Podem conrear en línies, fer bancals elevats, les parades en crestall seguint el mètode Gaspar Caballero...66 Escollim el tipus de bancals en funció de les necessitats que tenim, del temps dispo-nible, de la possibilitat de tenir accés a màquines, etc. Tot seguit us presentem unes quantes fotografies perquè pugueu veure diversitat d’organitzacions.

• L’herba: el control d’herbes adventícies representa un dels reptes principals en hor-ticultura ecològica. El més important és no permetre que l’herba «ens passi per da-vant» de manera que competeixi amb els cultius hortícoles i sigui molt carregós eli-minar-la. Amb poques hores de feina a la setmana, però constants, es pot tenir l’herba perfectament controlada i aconseguir que no faci la competència als nostres conreus. L’ús d’encoixinats és molt útil al control d’herbes adventícies.

• Les eines: els estris bàsics per al treball als horts serien les aixades de mides diferents, el rasclet, l’escatadora, l’arpiot i potser uns plantadors (que es poden fer amb canyes de riu tallades). Hi ha altres eines interessants, com per exemple la biciaixada o la bi-cisembradora, que té sentit tenir-les si són compartides. Llaurar la terra amb moto-cultor o tractor ajuda molt al començament però més endavant no és imprescindible. Si les parcel·les petites es mantenen al dia es poden treballar amb l’aixada i les altres

66. http://www.gasparcaballerodesegovia.net/ca/

Cinta de degotador inserida al tub principal mitjançant una aixeta de pas

Font: Associació Xicòria, 2010.

45


Diferents maneres de dissenyar les parcel·les: parades en crestall de Gaspar Caballero, bancal elevat i hort en línies

Font: http://permautosuficiencia.blogspot.com.es/ i Associació Xicòria (2010).

eines manuals. L’elecció de sistemes de cultiu permanent o permaculturals que pro-mouen una horticultura sense llaurat també poden resultar molt eficients si no es volen utilitzar màquines. Quan a les parcel·les hi ha molta herba és útil fer-hi passar primer una desbrossadora i després el motocultor. També hi pot anar bé passar-hi el motocultor un parell de dies l’any: abans de les plantades grosses d’estiu i tardor.

• Les plagues i les malalties: la seva presència ens indica desequilibris de les plantes o de la finca. Sempre que tinguem una plaga ens hem de preguntar quines en poden ser les causes. Cal tenir en compte que una finca de nova implantació triga uns anys a arribar a un punt d’equilibri de tots els éssers vius que hi viuen i que en posar en marxa la finca —la qual cosa en modifica el seu ambient— es reorganitzen per trobar un lloc en l’agroecosistema. El més important és fer una gestió integral de plagues i malalties i incidir especialment en la prevenció. El principal recurs preventiu és la biodiversitat, la resta és portar una gestió adequada de la finca: fertilització correcta, salut del sòl, reg convenient, escollir varietats adaptades, etc. Un recurs interessant

46


per a la prevenció i el tractament de problemes fitosanitaris són les preparacions amb plantes, que es poden elaborar de manera artesanal a la finca amb un cost zero.67 També hi ha molts trucs preventius per a determinades plagues i malalties i, si no funcionen, multitud de recursos com a tractaments fitosanitaris ecològics.

• La planificació de cultius: per tenir una bona producció cal aprendre a planificar l’hort. Plantar quan toca és de vital importància si es vol permetre que les plantes puguin fer tot el cicle correctament. Caldrà cercar calendaris de sembra i plantació locals o pre-guntar-ho a pagesos de la zona. Es recomana plantar tota la diversitat hortícola pos-sible per tal de conèixer diferents cultius i poder escollir després els més adients.

5.6. Drets i deures

Cada vegada que s’incorpora una família als HS cal explicar molt bé quins són els seus drets i quins són els seus deures. Els drets i els deures, que també se solen anomenar «Normes d’ús», «Condicions d’ús» o «Normativa dels horts», defineixen quins drets adquireix la persona participant —de quants anys és la cessió/lloguer, què pot fer i què no als HS...— i quins compromisos assumeix amb el projecte.

Sovint, aquests drets i deures són les «Normes d’ús» dels horts urbans modificats i adaptats a persones provinents de Serveis Socials. Trobareu exemples de normatives d’ús d’horts urbans al web de la Diputació de Barcelona.68 També està disponible en aquest web el document «Criteris de Sostenibilitat als horts municipals. Model de nor-

67. Bertrand, B. et al. Guía de plantas para curar plantas. Estella: Fertilidad de la Tierra, 2017.

68. http://www.diba.cat/es/web/xarxasost/comissiohorts

La Chrysopa i la marieta Coccinelia septempunctata són grans devoradores de pugó.

Font: www.agroassessor.com.

47


mativa i annexos»: hi trobareu un model de normativa que incorpora criteris de ges-tió dels horts.69

Exemple de drets i deures als HS

Drets

Disposició d’una parcel·la de 60 m2 per al conreu d’aliments durant un període de tres anys.

Tenir una clau pròpia que permeti el lliure accés al recinte o bé per accedir-hi en l’horari que es determini.

Accés a un punt d’aigua per reg de l’hort que serà manual o bé amb un sistema de reg automatitzat.

Disposició d’un armariet per desar-hi la roba, les eines, les llavors o bé accés a un petit magatzem col·lectiu on poder dipositar les eines i el que calgui.

Durant el primer any de cultiu es proporcionarà el planter i les llavors que s’acordin amb els dinamitzadors.

La persona participant podrà accedir a l’espai d’horts acompanyat de família o d’amics, però sempre que ell o ella hi sigui present. En cas de malaltia o d’indisposició podrà delegar la cura de l’hort a alguna persona de confiança prèvia comunicació als dinamitzadors.

En començar l’activitat es rebrà una petita formació sobre cultiu ecològic i en endavant es podrà assistir a les formacions i les activitats que s’organitzin.

La persona participant tindrà veu i vot en l’assemblea d’hortolans.

Deures

És obligatòria l’assistència a la reunió setmanal de coordinació per al bon funcionament del grup i de la finca.

És obligatori assistir a un mínim del 80 % de les activitats formatives.

És obligatori treballar la parcel·la d’acord amb els criteris i els principis de l’agricultura ecològica per tenir cura de l’entorn i de les persones. No es poden utilitzar productes químics de síntesi no autoritzats en agricultura ecològica.

És condició per participar en aquest projecte tenir la parcel·la conreada i cuidada.

Es prohibeix fer foc. Les restes de l’hort s’utilitzaran per fer compost.

Una norma de la casa és no malbaratar l’aigua; al contrari, se n’ha de fer un ús racional i mesurat.

Cal participar en les tasques col·lectives i el treball comunitari de manteniment i millora de la finca, que se solen fer un cop al mes.


69. http://xarxaenxarxa.diba.cat/documents/document-criteris-de-sostenibilitat-als-horts-municipals-model-de-normativa-annexos

48


En la taula anterior es fa la llista d’un seguit d’elements que cal incloure en el docu-ment de «drets i deures» dels HS.

Els assistents al cicle de tallers sobre HS van expressar la necessitat que «les normes no siguin rígides, perquè si ho són poden tallar iniciatives», que «hi ha d’haver una nor-mativa inclusiva i que respecti i doni resposta a les necessitats de la família, del territori i de l’Ajuntament», i que, a l’hora d’aplicar-les, cal «flexibilitat en les normatives muni-cipals». I és veritat: haver d’aplicar normatives urbanístiques o d’ús dels horts socials molt restrictives pot dificultar de manera seriosa la posada en marxa i el desenvolupa-ment de les iniciatives.

El compliment de la normativa sol ser un tema complicat en aquest tipus de projec-tes. L’assistència i la puntualitat són reptes difícils que van lligats al treball d’uns hàbits determinats amb els participants. Quan es plantegen problemes d’assistència a les tro-bades o reunions, el primer pas és parlar amb la persona en concret per esbrinar-ne els motius: falta de motivació, poques ganes de compartir, vergonya, problemes familiars, sensació de no saber què aportar, l’horari... A partir d’aquest coneixement podem adap-tar els horaris i els continguts de les trobades a les necessitats de les persones i/o identi-ficar temes a treballar més individualment.

Una estratègia interessant per fomentar la participació, elaborar uns drets i deures adequats al col·lectiu i la situació, i fomentar el compliment de les normes d’ús, és redac-tar aquest document de manera conjunta. El fet que els mateixos participants hagin de raonar i argumentar l’exclusió o la inclusió de drets i deures en la normativa i elaborar unes normes de convivència n’afavoreix l’acompliment, atès que han estat fruit d’una negociació i d’uns pactes entre els membres del col·lectiu i amb els dinamitzadors del projecte. A més, discutir el document pot permetre redactar les normes d’una manera simple i entenedora, i que aquestes mateixes normes s’adaptin al context del projecte.

Cal considerar que les condicions de l’activitat, les persones i les situacions viscudes aniran canviant, i que per tant caldrà modificar i adaptar els drets i els deures al llarg dels anys. En definitiva, cal elaborar una normativa adaptada al grup que promogui l’apoderament i el bon funcionament del projecte, que els participants la sentin com a pròpia, no com una imposició, i que permeti canvis i adaptacions a mesura que tot ple-gat, el projecte mateix i les persones que hi participen, evolucionen.

5.7. L’equip dinamitzador i l’organització del dia a dia als horts socials

En capítols anteriors s’ha parlat de la composició i la grandària del grup de participants i dels diferents models de colideratge per part de les administracions i/o entitats i empreses. Però, qui treballa en el dia a dia als horts dinamitzant el grup i vetllant per la bona marxa del projecte? Els HS requereixen figures dinamitzadores que facin, d’una banda, l’acompa-nyament tècnic agrícola i, de l’altra, l’acompanyament psicosocial dels participants.

49


Nombre de participants, persones i entitats dinamitzadores i d’acompanyament de sis projectes d’HS

Projecte Localitat Nombre de Dinamització i Altres actors participants acompanyament que acompanyen quotidià

Formació en Sant Cugat 15 Equip de dues Tècnic Serveis Horticultura del Vallès persones de Socials de ecològica i L’Ortiga (Ae)* + l’Ajuntament autosuficiència persona de suport

Horts Socials Montblanc 14 Equip de dues persones Tècnic Serveis del de Montblanc de l’Associació Xicòria Consell Comarcal; (Ae) + un voluntari tècnica local de de Càritas Càritas

Horts Socials Manlleu 56 Educadora social Tècniques de Benestar de Manlleu de l’entitat Vincle - Social i Medi Ambient Recerca i Acció de l’Ajuntament Social (Ap)*

Horta Terrassa 21 Educador social + Cap de zona i Comunitària tècnic/dinamitzador educadors socials de Ca n’Anglada de l’Horta referents de les persones participants de Serveis Socials

Horts Socials de Llinars del Vallès 28 Cap de finca Coordinador general Llinars del Vallès de Tarpuna (Ae) de Tarpuna i tècnica de Serveis Socials de l’Ajuntament

Horts Socials Granollers 20 Un dinamitzador- Coordinador de Càritas del Lledoner coordinador tècnic de Tarpuna (Ae) + voluntaris de Càritas

* (Ae): entitats o empreses que provenen de l’àmbit de la producció ecològica o agroecològica. (Ap): entitats o empreses que provenen de l’àmbit de l’atenció psicosocial.

Font: elaboració pròpia a partir de les dades recollides dels diferents casos i la informació facilitada pels projectes que van participar en el cicle de tallers.

En cada municipi, segons el pressupost i les persones amb un perfil adequat disponi-bles en el context social i agrari local, s’han adoptat models diferents, però hi ha consens en el fet que calen aquests dos perfils de dinamització en una o més persones, segons la magnitud del projecte. Al llarg del cicle de tallers es va expressar que «cal incorporar un perfil tècnic i de lideratge en els HS» i es va destacar la necessària «expertesa del dina-mitzador».

Podem distingir tres models de dinamització:

50


• Persona/equip de l’àmbit de la producció ecològica que dinamitza i acompanya en el dia a dia, i professional de l’àmbit psicosocial que fa el seguiment dels participants.

• Persona/equip de l’àmbit psicosocial que dinamitza i acompanya en el dia a dia, amb el suport i l’assessorament de persones/entitats/empreses de l’àmbit de la producció ecològica.

• Equip que aglutina els perfils d’acompanyament psicosocial i tècnic agrari que dina-mitza i acompanya el projecte en el dia a dia.

La taula anterior resumeix la relació entre el nombre de participants, persones dina-mitzadores i els perfils corresponents, i altres actors que acompanyen les iniciatives en sis projectes d’HS. Els projectes reflectits s’han escollit amb la idea de mostrar un ampli ventall de diferents maneres d’organitzar la dinamització.

En la majoria dels casos, coincideix el fet que els dinamitzadors són alhora les per-sones que desenvolupen la major part de la formació dels participants, amb el suport puntual de persones externes. Aquest tema s’abordarà més específicament en el capítol dedicat a la formació en els projectes d’HS.

Pel que fa al perfil dels dinamitzadors, s’ha observat que «el fet de no treballar direc-tament amb professionals de l’àmbit de l’atenció sociosanitària fa que les persones usuà-ries desenvolupin les seves tasques en contacte amb persones “normals” i que, per tant, no siguin vistes com a pacients, sinó com a treballadores; una experiència sense prejudicis que els fa recuperar l’autoestima i la confiança en si mateixes. Per a les persones que par-ticipen en el projecte, sobretot quan hi ha discapacitat o trastorns mentals, és molt impor-tant percebre el respecte i el tracte igualitari d’una persona considerada “normal”».70 Aquest seria el cas dels HS que són coordinats i dinamitzats per persones de l’àmbit de la producció agrària i de l’agroecologia. Per als integrants del projecte provinents de Serveis Socials, el fet de conèixer i tenir contacte amb persones integrades socialment que les respecten i les valoren contribueix a la seva autoestima i integració.

A banda dels dinamitzadors, l’equip de treball inclou de vegades persones de suport en qualitat de treballadors o voluntaris. És interessant el cas de L’Ortiga i els Serveis Socials de Sant Cugat del Vallès, que tenen cura de la Formació en Horticultura ecolò-gica i autosuficiència, i dinamitzen els Horts Socials de la mateixa població: en el segon any de funcionament del projecte va contractar una persona com a suport a l’equip dina-mitzador que havia estat participant en l’edició anterior de la formació. Durant el tercer any, L’Ortiga també ha contractat persones participants en la formació per fer tasques de muntatge de cistelles, repartiments o millores a la finca.

Alhora, en alguns HS el suport de voluntaris té igualment un paper important. En aquests casos cal considerar quina responsabilitat i quin pes es va donant a aquestes persones i expli-citar-lo. Això es pot fer mitjançant espais de reunió amb els voluntaris per tal que puguin transmetre la seva visió sobre els participants, i perquè expressin amb quines dificultats i

70. tulla a.F. et al., op. cit., p. 60.

51


limitacions es troben, i si necessiten suport extern o dels dinamitzadors. És a dir, un espai per fer partícips els voluntaris en el projecte i al mateix temps assegurar el repartiment adequat de les responsabilitats. Alhora, cal valorar la dependència que el projecte té del voluntariat perquè aquest aspecte pot esdevenir un factor de vulnerabilitat, atès que sovint es tracta de col·laboracions temporals, i sempre es troben subjectes als canvis que es presenten en les vides de les persones. Cal també que el voluntariat estigui d’acord amb la filosofia i la línia de tre-ball de l’equip dinamitzador i coordinador. En el cas dels Horts Socials de Montblanc, per exemple, l’equip de voluntaris va demanar formació sobre acompanyament psicosocial i sobre agricultura ecològica per poder participar en el projecte amb més coherència i efectivitat.

Durant el cicle de tallers, en diversos grups de treball es va parlar de l’existència d’una «persona d’enllaç entre els horts i l’Administració», de «crear la figura de representant dels horts per fer d’interlocutor amb l’Ajuntament» i de «reunions periòdiques entre usuaris o representants i Ajuntament». En definitiva, es dóna molta importància a la coordinació i la comunicació entre els tècnics de l’Ajuntament (o de l’Administració o entitat corresponent) i els horts. La tasca d’interlocució normalment la desenvolupa l’equip dinamitzador. Tot i que no coneixem cap cas així, seria interessant també que persones usuàries dels horts assu-missin aquesta tasca de manera rotativa amb el suport de l’equip dinamitzador. Fer-ho podria generar un exercici d’apoderament i de presa de responsabilitat interessant, com també un repte important per a les persones que l’assumissin: transmetre les opinions, les propostes i les necessitats del grup a l’Ajuntament i retornar la informació al grup.

També és molt important la coordinació i el treball transversal entre els diversos àmbits de l’Ajuntament participants en els HS, normalment Serveis Socials i Medi Ambient. Cal que es facin reunions regulars de coordinació i posada al dia entre tots els actors que intervenen en el projecte per tal que la comunicació sigui fluida entre les per-sones que participen quotidianament en els HS i els tècnics municipals implicats. Alhora, cal que els dinamitzadors del projecte es comuniquin bé amb Serveis Socials amb l’ob-jectiu que l’acompanyament i el seguiment de l’hortolà sigui més curós i personalitzat. En el cas de Ca n’Anglada, per exemple, els participants tenen un referent de Serveis Socials amb qui tracen objectius a acomplir i aspectes personals a treballar en el marc del projecte, i aquests aspectes són transmesos a l’equip dinamitzador.

5.8. L’accés a la finca, els espais de trobada i la presa de decisions

En general hi sol haver un espai de trobada setmanal o mensual per tal que tots els par-ticipants es reuneixin, inclosos els dinamitzadors. Aquests espais serveixen per plante-jar temes de gestió de la finca, parlar de problemes que cal solucionar, fer la revisió dels conreus, atendre dubtes, coordinar jornades de treball conjunt, etc. L’organització quo-tidiana dels HS dependrà molt de com sigui l’accés de les persones participants a les parcel·les. En aquest sentit, una de les fórmules que semblen més adequades és determi-

52


nar un horari ben establert per a tot el col·lectiu i, a la vegada, un horari flexible indivi-dual. Amb tot, bàsicament es dibuixen dos models:

• Els participants tenen clau i accés lliure als horts i poden anar-hi quan vulguin. Normal-ment s’estableixen uns dies de trobada conjunta de tot el grup amb els dinamitzadors.

• Es determina un horari d’accés restringit en què es pot accedir a les parcel·les. De ve-gades amb la presència dels dinamitzadors, i en d’altres sense.

Aquest espai de trobada pot esdevenir l’òrgan motor dels horts on es prenen decisions i es distribueixen responsabilitats, sobretot en models en què es dóna molta importància a l’autogestió del projecte. Prendre consciència del perquè i per a què es fan les coses i valo-rar-ne els resultats contribueix a responsabilitzar-se de les decisions que s’adopten. La vivència de situacions en què es decideixen respostes a les dificultats, els entrebancs o els conflictes que es presenten dóna bagatge i procura recursos a les persones a l’hora d’afrontar situacions similars en la vida quotidiana.

Al mateix temps, pot ser un espai de treball personal, en col·lectiu, que permeti par-lar de les coses que passen als horts, les relacions entre les persones, del que els passa als participants en la vida de cada dia; un espai que permeti crear relacions de suport i ajuda mútua. Aquests espais, tot i que són difícils de gestionar, suposen un gran potencial quan es tracta de possibilitar processos de transformació individual i col·lectiva, ja que contri-bueixen a millorar les xarxes socials de les persones implicades i fomenten l’apoderament.

En l’informe Ja volem el pa sencer71 es concreten recomanacions per acompanyar els participants de manera que se’n promogui l’apoderament. A continuació es presenta un resum que pot ser força pràctic a l’hora de dinamitzar les reunions de grup (podeu tro-bar-ne la versió ampliada en l’informe).

Recomanacions per acompanyar els participants de manera que se’n promogui l’apoderament

Fomentar l’autonomia de les persones

Promoure la participació

Ajudar les persones a ajudar-se a si mateixes

Combinar l’acompanyament psicosocial individualitzat amb el treball en grup

Tenir paciència i capacitat d’adaptació

Tenir cura dels processos i el funcionament intern dels grups

Fomentar que les persones lluitin pels seus drets

Font: elaboració pròpia a partir de Pomar i Tendero (2015).


53


La imatge següent presenta el calendari de reunions dels Horts Socials de Montblanc. En aquest projecte els participants tenen clau per accedir a l’espai i ho poden fer quan vulguin. El calendari de reunions serveix per facilitar la trobada del tot el grup, tant les persones usuàries entre elles com amb els dos dinamitzadors. Així, els tres primers dime-cres de cada mes es fa la reunió o el manteniment de parcel·les i la formació agroecolò-gica, o bé també la feina col·lectiva. A més, un cop al trimestre se celebra una reunió lúdica en què tothom porta alguna cosa de menjar i beure per compartir.

Calendari anual de reunions dels Horts Socials de Montblanc

Font: Associació Xicòria: Horts Socials de Montblanc (2015).

El fet de tenir uns horaris i unes reunions establertes al calendari també comporta un treball d’hàbits i de presa de responsabilitats. Com han manifestat persones de diferents experiències, les reunions, els horaris i la puntualitat constitueixen un repte important. Quan una persona falta reiteradament a les reunions cal que sigui convocada per esbrinar què li passa: saber si és desinterès, incompatibilitat horària, un problema transitori i temporal, que no veu utilitat a les reunions... Cal buscar solucions al conflicte, fer notar la importància d’as-sistir a les reunions per a la resta del grup, la gestió de la finca, la viabilitat de l’hort, etc.; i mirar d’arribar a pactes i compromisos amb aquesta persona per fer-ne possible l’assistència.

5.9. Els moments lúdics

Que l’espai dels HS sigui un lloc agradable i que es pugui compartir de manera lúdica amb la resta d’hortolans té un efecte terapèutic. El cicle de tallers va posar de manifest «la importància de l’existència d’un espai lúdic». Organitzar trobades lúdiques on no es va a treballar pot contribuir a crear comunitat més enllà del context dels horts, amb con-

54


verses disteses i personals. En un context de dinar, berenar o sopar hi ha espais on es poden tenir xerrades per compartir problemes, preocupacions i solucions. També pot ser un espai que permeti viure moments agradables en grup i conèixer patrons d’oci saludable extrapolables a altres situacions de la vida. Normalment, en aquestes trobades no hi ha alcohol atesa la presència de persones alcohòliques o ex-alcohòliques, i cal «potenciar l’ús de l’oci però amb control». Es pot fer un cop l’any la «festa dels horts» o la «festa de la patata», i fer-la coincidir amb la collita de la patata. Es poden plantar cal-çots entre tots i fer una calçotada, celebrar la castanyada o fins i tot alguna festa rela-cionada amb la terra.

Organitzar una festa torna a ser una bona excusa per fer que tothom participi en la mesura que pugui i repartir responsabilitats: aconseguir sarments per al foc dels calçots, fer la salsa romesco, ajudar a carregar les taules i cadires, portar alguna cosa de menjar per compartir, etc. En aquests moments solen aflorar habilitats desconegudes, com per exem-ple algú que sap tocar la guitarra o un expert en paelles. Cal investigar i preguntar als par-ticipants què els agradaria aportar a la festa o en què poden col·laborar.

5.10. La formació

Formar en l’autogestió i l’autosuficiència és donar eines a les persones per ser més resi-lients. La resiliència, concepte que prové de l’àmbit de l’ecologia, és «la capacitat d’un ecosistema per respondre a una pertorbació [...] resistint als danys i recuperant-se ràpidament».72 D’aquesta manera, com més resiliència tingui un ecosistema més de

72. FOlke, c.; carpenter, s.; elmqvIst, t.; gundersOn, l.; HOllIng c.s.; Walker, B. «Resilience and Sustainable De-velopment: Building Adaptive Capacity in a World of Transformations». Ambio, vol. 31, núm. 5-2002, p. 437-440.

Dinar amb els participants als Horts Socials de Ca n’Anglada


55


pressa es recuperarà i desenvoluparà les funcions i els processos que li corresponen per tornar al seu estat d’equilibri. S’ha demostrat que la resiliència forestal, per exemple, està lligada a la biodiversitat. A més biodiversitat d’espècies, paisatgística..., més capacitat de regeneració i recuperació. Els darrers anys, aquest concepte s’està utilitzant per fer refe-rència a comunitats humanes i fins i tot a persones. En aquest marc, es pot establir un paral·lelisme entre la diversitat biològica amb què compta un ecosistema i els recursos de què disposa una persona: com més recursos tècnics, socials i personals s’adquireixin per afrontar i resoldre situacions més resiliència es té.

La majoria de projectes d’HS donen molta importància a la formació, ja que pot con-tribuir a la resiliència i a l’autonomia de les persones. Al llarg del cicle de tallers sobre horts socials es van presentar iniciatives en què l’enfocament de les formacions presen-taven objectius i formats molt diferents. En general, es tendeix a tirar endavant forma-cions tècniques en agricultura però, si es creu adequat, és interessant ampliar-la a altres aspectes de la vida. Hem observat els àmbits de formació següents:

• Formació tècnica en horticultura ecològica per a l’autoconsum: com sembrar, com fertilitzar el sòl, com crear un reservori de fauna auxiliar, etc.

• Formació en habilitats i recursos socials: presa de decisions, resolució de conflictes, assumpció de responsabilitats.

• Formació per a la inserció laboral: tasques de peó agrari, recursos per a l’emprene-doria col·laborativa.

• Formació per a l’autogestió de la vida: com cuinar de manera saludable amb pocs re-cursos o cuina d’aprofitament, com construir un hivernacle amb materials reciclats, com conservar aliments per a l’hivern, com guardar llavors per a l’any següent.

En relació al tercer punt, la formació per a la inserció laboral, en el marc del cicle de tallers es va fer una dinàmica de polarització d’opinions per fomentar el debat. Quan es va formular la frase «la inserció laboral ha de ser un dels objectius prioritaris dels HS» la majoria dels assistents s’hi van posicionar en contra. En aquest sentit, hi havia una gran preocupació per no generar falses expectatives i frustració en els participants als HS. La dificultat d’inserció actual i encara més en l’àmbit agrari eren els principals motius que justificaven aquests posicionaments. En general es prioritza la bona marxa del projecte en l’aspecte productiu i pel que fa a l’apoderament de les persones. La inser-ció laboral, tot i que és un tema que s’inclou en algunes formacions, no es considera, doncs, un objectiu prioritari en la majoria de projectes.

A banda dels participants, pot ser que altres persones necessitin formació en alguns temes. El marc dels HS fa confluir moltes disciplines i afavoreix un treball transversal i interdisciplinari. No cal que tothom sigui expert en tot, però sí que és interessant que cadascun dels actors conegui la feina dels altres. En alguns projectes les persones volun-tàries han posat de manifest la necessitat de formar-se en horticultura ecològica per donar suport a la producció, i en acompanyament psicosocial per fer un millor acom-

56


panyament des de la perspectiva de l’apoderament de les persones. També cal preveure si les persones dinamitzadores necessiten ampliar la formació en algun aspecte per tenir més eines i més recursos a l’hora de tirar endavant la seva feina.

A continuació presentem un guió encarat al disseny del vessant formatiu dels HS:

El disseny de la part formativa en el context del projecte d’HS

Passos per dissenyar la part formativa del projecte d’HS:

Fase d’exploració: quins coneixements tenen les persones que participen en el projecte? Quines habilitats? Quines inquietuds? Coneixen la llengua vehicular parlada i escrita? Tenen més capacitat per aprendre amb la pràctica o també poden seguir un aprenentatge més teòric?

Valorització dels coneixements i les habilitats existents en el grup: creació d’espais per tal que els participants posin en pràctica coneixements i habilitats. Es poden adjudicar responsabilitats a persones que ja saben com fer algunes tasques i que en el futur formin altres persones del grup.

Format de les formacions: segons la informació recollida en la fase d’exploració es poden dissenyar formacions de caràcter més pràctic i manipulador en un format de tallers pràctics a l’espai dels horts, o classes de coneixement teòric en una aula de formació. En general cal treballar mitjançant metodologies participatives que faciliten la implicació de tot el grup, i des de la perspectiva de l’aprenentatge vivencial.

Cal definir al voltant de quines temàtiques es vol dissenyar la formació: la primera necessitat formativa dels projectes d’HS sol ser la formació en horticultura, i més específicament en horticultura ecològica. En definitiva, adquirir els coneixements per conrear una diversitat de verdures mitjançant tècniques de cultiu ecològic amb l’objectiu de l’autoabastiment. A banda d’aquest tema central, cal decidir si es vol ampliar la formació a més àmbits temàtics.

Qui farà la formació: necessitem persones amb coneixements tècnics en els temes en què s’ha decidit aprofundir amb les sessions de formació, i amb habilitats comunicatives per treballar amb col·lectius en risc d’exclusió. Quin perfil de formadors busquem? Persones properes, que tinguin coneixements en el camp de l’atenció personal, que hagin treballat amb persones en risc d’exclusió social o que estiguin molt motivades per aprendre’n. Poden encarregar-se de les formacions els dinamitzadors?

A qui va dirigida la formació: és clar que es dirigeix a les persones participants als HS, però hi ha més persones que necessitin formació? Els voluntaris? Pot ser que els dinamitzadors també requereixin alguna formació específica...

Quan es faran: cal decidir si hi ha una formació inicial base quan les persones s’incorporen en el projecte. En segon lloc caldrà temporitzar les formacions i valorar en funció dels participants i dels recursos i temps de què disposem si es volen fer càpsules formatives amb regularitat, o si es fa un període de formació intensiu al començament de l’any i després les persones es dediquen als horts. També és possible dissenyar la formació i programar-la sobre la marxa amb les persones implicades en funció de les necessitats que es presenten.

Adaptar les formacions al ritme de l’hort i del grup: quan es treballa amb la terra cal adaptar els ritmes als diferents moments de l’any. Si es pot, s’adaptaran les formacions tècniques a les necessitats de l’hort en cada moment. D’aquesta manera una formació sobre com fer el planter té sentit a principis de primavera i una formació més teòrica en una aula anirà bé a l’hivern, que és quan hi ha menys feina als horts i fa fred per estar moltes hores a l’exterior.


57


Un cas singular és l’experiència de L’Ortiga, que ha dissenyat i desenvolupat el pro-jecte d’Horts Socials a Sant Cugat del Vallès juntament amb els Serveis Socials munici-pals. El projecte s’articula al voltant de la formació en horticultura ecològica i autosufi-ciència, consta de tres mòduls, té una durada de nou mesos i l’assistència és obligatòria. En aquest cas, els participants reben una contraprestació econòmica d’uns 200 € men-suals per tal de compensar la «pèrdua» d’oportunitats d’agafar feines temporals, i així fomentar l’assistència. L’objectiu del mòdul l és «oferir uns coneixements tècnics bàsics en horticultura ecològica i, al mateix temps, un espai de confiança i alegria que permeti fomentar l’apoderament personal», i té una durada de quatre mesos amb quatre sessions setmanals de tres hores de durada cadascuna. Els mòduls següents també ofereixen for-mació bàsica per a la recerca de feina i s’hi fan pràctiques en entitats, empreses o asso-ciacions del sector de la producció ecològica i la jardineria amb l’objectiu de multiplicar les possibilitats d’inserció laboral. Durant tota la formació els participants tenen una parcel·la d’hort d’uns 50m2 a la finca que gestiona L’Ortiga i quan acaba la formació es fomenta que puguin donar continuïtat al procés iniciat en una parcel·la d’autoconsum a la xarxa d’horts municipals.

A continuació presentem una llista de possibles temàtiques que es poden incloure en les formacions dirigides als participants als HS.

Fent planter en el marc de la Formació en horticultura ecològica i autosuficiència a Sant Cugat del Vallès


58


Temàtiques proposades pels participants al cicle de tallers sobre horts socials

Agroecologia Treball personal

Calendari de sembra i plantació Resolució de conflictes

Compostatge Com organitzar una jornada de treball

Gestió integral de plagues i malalties Comunicació no violenta

Llavors i biodiversitat Meditació a l’hort

Com muntar un sistema de reg Taller sobre igualtat de gènere

Plantes medicinals i aromàtiques: Com crear un banc de temps com fer esqueixos, quins usos tenen

Preparacions de plantes per fer Construcció de joguines infantils tractaments a l’hort amb materials reciclats

Construcció d’un hotel d’insectes

Reconstrucció d’un mur de pedra seca

Plantació de bardisses per atraure fauna auxiliar

Construcció d’un hivernacle per al planter

Com fer el planter

Com multiplicar llavors

Construcció i col·locació de caixes niu

Com conservar els excedents d’estiu

Cuina de temporada

Aprofitament de diferents parts de la planta

Plantes silvestres comestibles

Utilització de desbrossadora, motoserra, motocultor, tractor...

Poda de fruiters

Font: elaboració pròpia a partir dels materials generats al llarg del cicle de tallers sobre HS.

59


Quan s’acaba el període de cessió de la parcel·la als HS, o després de cada formació, pot ser interessant que l’Ajuntament emeti un certificat o un títol als participants que espe-cifiqui que han format part d’aquest projecte, quan ho han fet i durant quant de temps, i les formacions que hi han rebut. Pot ser una manera d’afegir valor al projecte i el pro-cés personal i d’aprenentatge que han viscut els membres del grup.

5.11. L’enxarxament dins i fora dels horts socials

Les persones que participen en aquests projectes estan en risc d’exclusió i sovint tenen pocs recursos; a més, la xarxa de suport que els envolta sovint és reduïda, i en alguns casos inexistent. Els HS poden ser un espai on crear una xarxa de suport mutu; de fet, de vega-des aquesta xarxa es desenvolupa tota sola i de manera natural, simplement perquè l’ex-periència de compartir espai i feina la fan possible. Compartir espais lúdics o bé orga-nitzar activitats en grup també dóna peu a converses informals sobre la vida i els problemes que s’hi presenten, i pot ser que la mateixa iniciativa personal plantegi la possibilitat d’in-tercanviar ajuda. Una manera més estructurada de fer-ho seria tenir un plafó amb ofertes i demandes, o bé organitzant un «banc de temps» amb la intenció d’intercanviar feines i aprenentatges.

Com s’integra o es relaciona aquest col·lectiu amb la societat que l’envolta? Els HS poden esdevenir una eina per a la millora de la integració social de les persones que hi participen: «Es percep una millora substancial en la interacció social de l’individu, la creació de xar-xes socials sòlides i la millora en les habilitats de socialització».73 Algunes estratègies per fomentar el contacte i la interacció amb la societat dels participants o de la «comunitat»


Formació sobre com fer compost Formació sobre calendari de temporada de sembres, plantades i collites

Font: fotografies cedides per l’Associació Xicòria.

60


Jornada de portes obertes als Horts Socials de Montblanc amb motiu de la Festa Major.

Font: fotografia cedida per l’Associació Xicòria.

aconsellen implicar-hi entitats o persones del barri o del poble per crear un ambient més divers i «normalitzat»: convidar persones a fer tallers de temes específics, anar a visitar experiències productives del municipi, fer alguna col·laboració amb una entitat que orga-nitza activitats de caràcter social i necessita que l’ajudin, participar en un banc de llavors local, organitzar jornades de portes obertes per donar a conèixer la iniciativa, donar-hi valor i implicar el màxim de gent en l’organització, fer un tast de varietats locals de tomà-quet i convidar els restauradors de la zona, etc. En general, tal com es va expressar en el cicle de tallers, cal «cercar complicitats i relacions amb el barri o amb col·lectius dife-rents per poder donar riquesa al projecte» i «fer accions d’obertura del projecte a la resta de la comunitat».

5.12. La perspectiva de gènere als horts socials

En l’estudi «L’agricultura social en el desenvolupament local i l’ocupació per a col·lectius en risc de marginació» s’explica que, a partir d’algunes dades, en els àmbits de l’agricul-tura, l’atenció social i el voluntariat «apareix una sobrerepresentació femenina en tas-ques de base, en la prestació de serveis i en contacte directe amb els col·lectius en risc d’exclusió, i una infrarepresentació a nivells estratègics, de planificació i d’influència en les polítiques públiques (Di Iacovo, O’Connor, 2009). Aquestes idees només ens servei-xen com a base per donar peu a noves investigacions que permetin respondre a pregun-tes sobre les diferències i els rols de gènere que s’estableixen en l’àmbit de l’agricultura social. I alguns d’aquests interrogants tracten sobre el paper dels rols de gènere en la promoció i la creació de noves iniciatives, i volen saber si hi ha diferències de gènere en l’accés a aquestes iniciatives per part dels usuaris i quins factors les expliquen. A partir d’algunes altres qüestions es planteja el tema de quines tasques tenen assignades homes i dones en cada iniciativa, tant pel que fa als professionals com pel que fa als treballa-dors, amb la voluntat de visualitzar la divisió del treball per raons de gènere.74

Disposem de poques dades per donar resposta a aquestes preguntes. L’informe «Ja volem el pa sencer», publicat al mes d’abril del 2016, posa de manifest que, en els estudis


61


sobre els col·lectius més afectats per la pobresa, «hi manca la perspectiva de gènere i, més concretament, tenir en compte el fenomen de la feminització de la pobresa, com fa Sánchez (2010). Des d’aquesta òptica, s’insisteix que la desigualtat de gènere fa que, en general, les dones pateixin de manera més intensa situacions d’exclusió social i pobresa. [...] Alhora, a causa de la retallada de drets socials i serveis públics que ha tingut lloc des que la crisi va esclatar, les dones són també afectades amb més càrrega de feina relacionada amb tenir cura de persones en l’àmbit familiar i domèstic. Tot plegat porta a concloure que són les dones, i en especial les dones migrants i les dones joves de les classes populars i les classes mitjanes, el col∙lectiu que és més afectat per la crisi».75

Si les dones són les més afectades per la pobresa, tenen accés de manera prioritària a les iniciatives d’HS que promouen l’apoderament i la sobirania alimentària? I les dones migrades? I, si aconsegueixen formar part d’un projecte d’HS, hi participen en peu d’igualtat? Amb quines limitacions es troben? Què necessiten treballar en concret?

Actualment no tenim la resposta a aquestes preguntes, cal continuar recollint dades i analitzant projectes per fer una valoració adequada. De tota manera, a nivell qualita-tiu, en els projectes d’HS que hem pogut conèixer de primera mà podem dir que:

• Hi ha molts més homes que dones que sol·liciten plaça als HS i que hi accedeixen (HS Montblanc: 21 % dones, HS Manlleu: 14 % dones, Formació de L’Ortiga a Sant Cugat del Vallès: 8 % dones).76

• La titularitat de la parcel·la sol·licitada sovint està a nom de l’home tant si les dones hi van com si no.

• Hi ha inèrcies masclistes en el funcionament de grup dels HS.• Les dones tendeixen a tenir menys veu en la presa de decisions.• Les dones magrebines tendeixen a participar poc als horts. Amb el temps, sembla que

hi van més, però fora dels espais de presa de decisions.

Accions que els HS poden emprendre per minimitzar aquestes dinàmiques en els projectes si és que s’hi detecten:

• Donar prioritat a les dones en l’accés als HS, i/o establir quotes que almenys garan-teixin la paritat.

• Proposar el canvi de titular si la dona participa en el projecte més que l’home.• Afavorir que en l’espai de presa de decisions totes les veus siguin considerades igual-

ment.• Crear espais exclusius per a les dones per afavorir-ne l’apoderament, la comunicació

lliure i el suport mutu.• Crear espais en què les dones hi puguin anar amb els infants a càrrec perquè gaudei-

xin de l’entorn.

75. POmar, a.; tenderO, G., op. cit., p. 29-30.

76. Dades del 2016 facilitades pels dinamitzadors de les iniciatives corresponents.

62


• Incloure el tema de gènere en la formació, les dinàmiques d’assemblees i la presa de decisions de manera transversal.

A Manlleu s’organitzen activitats i tallers adreçats a tota la família per fomentar la participació de les dones. Als HS de Montblanc, els voluntaris de Càritas van proposar organitzar una trobada de dones als HS amb els objectius de fomentar l’apropiació de la finca per part de les dones, crear un espai on puguin acudir-hi amb els infants i d’aquesta manera poder sortir de casa, i afavorir la comunicació i la confiança per facilitar l’en-xarxament i el suport entre dones.

Cal remarcar que la perspectiva de gènere s’ha integrat plenament en la visió de la sobirania alimentària i que constitueix una de les seves vuit dimensions o eixos priori-taris d’acció.77 Els corrents de l’agroecologia i la sobirania alimentària insisteixen en la necessitat de valorar el paper de les dones pageses en l’alimentació de la població mun-dial, i promouen la igualtat de gènere en tots els àmbits relacionats amb la producció, la distribució i el consum d’aliments.

Per acabar, creiem necessari animar les persones que estiguin duent a terme inicia-tives d’HS que tinguin en compte la perspectiva de gènere per tal de millorar els projec-tes des dels punts de vista de l’apoderament de les persones i de la sobirania alimentària.

5.13. Sortides de continuïtat

A mesura que passa el temps, les experiències d’HS es van trobant amb nous reptes: en els projectes d’HS en què les persones hi són de manera temporal, com a part del seu

77. «Dret a l’alimentació, accés als recursos productius, producció agroecològica, comerç i mercats locals, gènere, no als transgènics i als agrocombustibles, joventuts pageses i canvi climàtic». A: pOmar, a. tenderO, G., op. cit., p. 14.

Taller de conservació de verdures a Manlleu

Font: fotografia cedida per l’Ajuntament de Manlleu.

63


procés de vida, què passa quan acaba el període de cessió de la parcel·la d’autoconsum? Cal pensar en possibles sortides de continuïtat que garanteixin l’accés a la terra i que permetin que els participants puguin aplicar els coneixements i els aprenentatges adqui-rits en el marc del projecte per poder seguir autoabastint-se.

És molt interessant el procés desenvolupat amb aquesta finalitat a Ca n’Anglada, a Terrassa, on s’elabora una pla de treball individual conjuntament amb la persona parti-cipant que, a banda d’incloure els aspectes a treballar en el projecte d’HS, preveu una sortida de continuïtat: un pla per tirar endavant quan expiri el temps de cessió de la parcel·la o quan la persona estigui preparada. També es poden fer plans de treball col-lectius si, per exemple, un grup de persones volen engegar algun tipus de projecte en comú, ja sigui de caràcter personal/associatiu o de caràcter laboral.

Fases, elements condicionants dels processos de sortida i sortides vinculades a l’horticultura dels participants en l’Horta Comunitària de Ca n’Anglada

Fases en el procés de sortida

Condicionants dels processos de sortida

Es tracta de processos que poden ser molt llargs, i caldria incorporar aquest aspecte en el disseny del projecte.

Procés individual: s’hi han de respectar els «tempos» dels participants. Convé considerar el component emocional del procés (sentiment de pèrdua) i les situacions personals fràgils.

Implicació dels agents involucrats: participants, referents, tècnics d’horta...

Procés viu que requereix espais de relació i comunicació suficients i estructurats.

Situació del territori i possibilitats que ofereix.

Dilatació en el temps que pot superar l’estada en el projecte del participant.

Posicionament dels participants

Entrevistes individualsObservació participativa

Definició de propostes

Obtenció d’informacióSituació del territori

Altres projectes

Valoració tècnicaEntrevistes amb referents

Reunions de treball

Disseny i planificacióTècniques concretes

per a cada cas

64


Sortides vinculades a l’horticultura

Programa d’horts urbans «Conreant Ciutat»

Horts municipals Ajuntament de Terrassa

Hort de Càritas

Altres casos: Associació Arrels, recerca de terreny per compte propi

Projecte Jardí de contes de la BD2

Possibilitat de renovació a l’Horta Comunitària de Ca n’Anglada

Font: informació extreta de la presentació dels HS de Ca n’Anglada feta per Ramon Petit i David Borobia en el cicle de tallers.

En els projectes que coneixem hem trobat sortides de continuïtat que en alguns casos es combinen i, a més, algunes idees en fase de prova:

• Redirigir els participants als horts municipals del municipi. Un cop han passat pels HS i han rebut formació i acompanyament és molt interessant que puguin accedir a una parcel·la als horts municipals per afavorir la integració social. En el cas de Manlleu, els HS ja estan integrats en els horts municipals.

• Redistribuir els participants en una o diverses parcel·les agrícoles del municipi perquè puguin continuar conreant un hort d’autoconsum i autoabastir-se. L’Administració i els dinamitzadors poden ajudar en la cerca i la mediació amb la propietat per aconse-guir una cessió de terres que es podria fer a l’Ajuntament o directament a les persones provinents dels HS que les volen treballar. Aquestes parcel·les d’autoconsum es poden localitzar també en terrenys municipals si n’hi ha d’adequats. Cal considerar que en aquesta segona fase les persones ja han estat formades i s’encarreguen del seu tros amb autonomia. Aquest procediment s’està desenvolupant als HS de Montblanc.

• Procediment d’inclusió sociolaboral per mitjà de pràctiques en empreses, entitats o associacions. És el cas de L’Ortiga i els Serveis Socials de Sant Cugat del Vallès, en què els dinamitzadors busquen entitats, empreses o associacions relacionades amb els sectors de l’agricultura ecològica, l’agroecologia o la jardineria, de manera que els participants de la formació en horticultura ecològica i autosuficiència hi puguin fer les pràctiques. Solen buscar empreses susceptibles de necessitar treballadors en el fu-tur. Mitjançant entrevistes personalitzades s’assignen els llocs de pràctiques als par-ticipants.

• Acompanyar processos d’emprenedoria col·lectiva. És possible quan hi ha la inicia-tiva de crear un projecte laboral col·lectiu per part dels participants i es donen les condicions locals adequades. Per exemple, una finca en cessió i l’oportunitat de ven-dre producte al municipi podria afavorir un procés d’emprenedoria col·lectiva en què un grup de persones dels horts socials decidissin fer producció ecològica per vendre.

65


• Crear un banc de terres al municipi per facilitar l’accés a la terra de les persones que surten del projecte d’HS, que a més es pot ampliar a la població en general. Un banc de terres és un directori de terres ermes que estan disponibles per ser conreades per terceres persones. L’Administració pot promoure el procés amb una cerca de terres abandonades apropiades per al cultiu, que poden ser d’horta, d’olivera, de vinya... que estiguin en bones condicions de conreu per a l’autoconsum o per fer-hi produc-ció comercial. En aquest cas, l’Administració podria actuar com a intermediària do-nant confiança i garanties als propietaris perquè cedeixin terres a persones que les vulguin treballar. També pot proposar models de cessió o d’arrendament per les dues parts. En aquest sentit, són interessants les experiències de l’Ajuntament de la Selva del Camp, que ha creat una borsa de terres al municipi,78 i Terra Franca, una associ-ació que fomenta l’accés a la terra quan hi ha projectes agroecològics viables.79

La tercera opció i la quarta són complicades, com ja s’ha comentat al llarg del cicle de tallers, atesa la dificultat per inserir persones en risc d’exclusió en el mercat laboral agrari, d’una banda, i les dificultats que implica començar una empresa o activitat labo-ral de l’altra, ja que implica una inversió inicial, un període de consolidació, molta ini-ciativa, habilitats per vendre el producte, etc.

La darrera opció representa un projecte de gran envergadura en si mateix que implica la participació de molts actors del municipi i un gran convenciment i iniciativa de l’Ad-ministració local. Tot i així, l’esmentem perquè de fet s’està duent a terme en diversos municipis de Catalunya i es va convertint en una eina de gran potencial transformador a nivell local. Encara no se sap que s’hagin vinculat bancs de terres a projectes de caràc-ter social com els HS, però les dues iniciatives poden tenir una gran complementarietat.

78. http://www.laselvadelcamp.cat/actualitat/noticia/borsa-de-terres

79. http://www.terrafranca.cat/

Horts Socials de Can Possible a Sant Cugat del Vallès


66


5.14. Recursos econòmics

Pressupost anual de diferents projectes d’HS a Catalunya

Projecte Municipi Administracions i/o Pressupost anual

entitats implicades

Horts comunitaris del Lledoner

HS de Serveis Socials

HS de Manlleu

HS de Llinars del Vallès

Horts formatius de Can Monmany, Horts Socials de Can Possible, HS de Can Matas

Ca n’Anglada

HS de Montblanc

Granollers

Granollers

Manlleu

Llinars del Vallès

Sant Cugat del Vallès

Terrassa

Montblanc

Càritas Diocesana, amb l’assistència de Tarpuna i la col·laboració dels Serveis Socials i l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Granollers.

Ajuntament de Granollers.

Ajuntament de Manlleu.Associació Vincle - Recerca i Acció social.

Cooperativa Tarpuna.Ajuntament de Llinars del Vallès.

Àrees de Serveis Socials i Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Cugat i L’Ortiga.

Ajuntament de Terrassa, Serveis Socials.

Ajuntament de Montblanc.Associació Xicòria.Serveis Socials del Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Càritas Arxiprestal de la Conca de Barberà.

Càritas: 6.000 € (compra de material + remuneració del dinamitzador-coordinador tècnic) Ajuntament: inversió inicial (tanques, preparació del terreny, infraestructura bàsica) amb suport de la Diputació de Barcelona.

1.746 € (planter, eines, manteniment, sou dinamitzador, imprevistos).

Àrea de medi ambient: 2.200 € Àrea de promoció personal i social = 12.768 € TOTAL: 14.968 €

Manteniment de la infraestructura: 2.000 € Gestió i realització de la formació: 2.500 € Coordinació i seguiment del projecte: 5.500 € No inclòs al pressupost: despeses de producció que es cobreixen amb els ingressos.

Ajuntament de Sant Cugat del Vallès: 60.000 €

Serveis Socials: 25.000 € El 80 % correspon a la contractació del tècnic/dinamitzador. La resta és planter, llavors i suport a l’activitat emergent (transports de participants, material...).

Ajuntament de Montblanc: 4.800 € (2013). 3.800 € (2014). 9.000 € (2015). 8.700 € (2016), tot amb IVA inclòs. Fundació Humana: 4.000 € (2013).

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes emplenades pels projectes participants en el cicle de tallers sobre HS.

67


Els projectes d’HS compten amb recursos econòmics molt variables. Generalment hi ha una inversió inicial més elevada per al condicionament de l’espai. Un cop en marxa el projecte, la remuneració de la persona o persones dinamitzadores constitueix la des-pesa principal. En la taula que s’ha presentat en la pàgina anterior s’especifiquen els recursos econòmics de què disposen els projectes que van participar en el cicle de tallers organitzat per la Diputació de Barcelona.

5.15. Els reptes

Els HS són projectes amb un gran potencial, però també presenten reptes importants. Es tracta d’una tipologia de projecte relativament jove, i a mesura que les experiències van avançant es van trobant amb situacions noves que cal solucionar.

Representa un gran repte en el context dels HS treballar des de la transversalitat i combinar àmbits tan diferenciats com són la producció d’aliments i l’acompanyament psicosocial. Probablement, el repte més important sigui acomplir, de manera equilibrada, la diversitat d’objectius plantejats; aquests objectius, com s’ha explicat en el capítol dos, els podem agrupar al voltant de quatre àmbits de treball: assegurar el dret a l’alimenta-ció, promoure sistemes alimentaris locals més justos i sostenibles, fomentar l’apodera-ment individual i la inserció, i promoure la cohesió social.

A continuació es presenta una taula resum dels principals reptes identificats pels pro-jectes d’HS que van participar en el cicle de tallers, i les accions que han desenvolupat per afrontar-los.

Principals reptes identificats als HS i estratègies per afrontar-los

Principals reptes identificats pels HS Accions desenvolupades

Crear «sentiment de grup»

Donar sortides de continuïtat als participants un cop surten dels HS.

Cedir el lideratge dels HS als participants.

Afrontar l’incompliment de les normatives internes dels HS per part dels participants.

Identificar objectius i feines comunes i fer-les col·lectivament.

Trobar espais en què les persones que surten del projecte puguin continuar conreant una parcel·la d’autoconsum. Treballar individualment amb els hortolans com volen que sigui la seva sortida del projecte. Vincular els interessats a altres projectes locals que hi puguin estar relacionats.

Anar molt a poc a poc i fomentar l’apoderament col·lectiu a través d’una estructura que gestioni els horts i que cada cop tingui més autonomia i més capacitat de decisió.

Fer reunions i un seguiment constant. Portar un registre que s’hagi de signar si l'assistència és obligatòria.

68


Principals reptes identificats pels HS Accions desenvolupades

Font: elaboració pròpia a partir de les fitxes de descripció emplenades pels projectes d’HS que van participar en el cicle de tallers.

Sovint, per superar un repte cal analitzar-lo i elaborar una estratègia. Per afrontar els reptes que es presenten a mesura que el projecte es va consolidant es pot elaborar un pla d’acció. En la taula que es mostra a continuació a tall d’exemple metodològic, a par-tir del repte de fomentar la cohesió dins el grup es defineixen unes accions, uns agents que cal interpel·lar i els recursos necessaris per dur a terme l’acció.

Fomentar la participació en altres projectes i activitats del municipi per tal d’incrementar les relacions amb l’entorn i la comunitat.

Involucrar la família dels hortolans en el projecte, sobretot que les dones participin quan no són les «titulars» de la cessió de la parcel·la.

Estabilitat: variabilitat constant en el temps de dedicació de professionals, que afecta directament el funcionament i l’estabilitat del projecte.

Participació / implicació dels participants: oscil·lacions de motivació pròpies de les dinàmiques d’un grup, èpoques de l’any, etc., tot plegat combinat amb situacions de fragilitat individuals. Crear un grup estable.

Articular el procés de treball amb tot l’equip de serveis socials.

Treballar amb persones voluntàries que no tenen una visió comuna de la participació i l’apoderament. Aconseguir que les diferències culturals no siguin una barrera per cohesionar el grup.

Dificultats a oferir simultàniament atenció adequada i formació tècnica.

Mantenir un contacte directe i constant amb els hortolans. Tenir contacte amb equipaments i entitats del barri (centre cívic, associació de veïns, i escoles) i identificar possibles àmbits de col·laboració.

Organitzar tallers especials per a tota la família.

Cobrir funcions de mínims amb la reorganització dels participants.

Treball individual (acompanyant i respectant els tempos personals), de grup (reforçant el sentiment de referència i de pertinença a la comunitat i al projecte) i comunitari (construint projecte comú, reforçant els espais de relació de la mateixa manera que els de producció).

Treballar específicament amb l’equip de professionals, determinar funcions respecte del projecte, apropar diferents perspectives de participació, intentar que tots els professionals siguin persones actives en el projecte amb funcions específiques.

Fer una formació de voluntaris per tal de donar eines a l’acompanyament dels hortolans des de la perspectiva de l’apoderament.

Crear espais de relació, com ara dinars o berenars, per afavorir que els participants es coneguin i s’apropin. Fomentar l’empatia.

Augmentar l’equip d’educadors.

69


Accions concretes per fomentar la cohesió del grup

Repte: Fomentar la cohesió dins el grup

Accions Agents Recursos

Font: elaboració pròpia a partir dels materials generats en les dinàmiques desenvolupades en el marc del cicle de tallers sobre HS.

5.16. Com avaluem el projecte

A l’hora d’avaluar la marxa del projecte cal tenir clars quins són els objectius i crear mecanismes de valoració per determinar si es van assolint o no. És interessant conside-rar la perspectiva de la permacultura, segons la qual el treball sobre el disseny és circu-lar: atès que el context canvia, és necessari redissenyar el plantejament inicial de manera periòdica per millorar el funcionament del sistema i adaptar-lo al context canviant.

A continuació, proposem alguns elements d’avaluació que poden ser útils a l’hora d’informar el redisseny del projecte, una tasca que caldria fer almenys un cop l’any:

• Fer la llista dels objectius principals i definir un indicador per a cadascun d’ells. Avaluar l’indicador a finals d’any.

• Fer entrevistes individuals als participants i als voluntaris: sovint, en grup les perso-nes no expressen tot el que pensen. Pot servir per detectar possibles conflictes que

1. Crear un espai de comunicació de tot el grup (assemblea)

2. Fomentar moments lúdics de relació (calçotades…)

3. Crear grups de treball amb responsabilitats (reg, compost, planter…)

4. Fer visites a altres experiències similars i rebre visites externes d’escoles, polítics… duran les quals els participants puguin explicar les seves experiències

– Un espai còmode on reunir-se– Pissarra, retoladors, post-it…– Dinamitzador (sou)

– Un espai comunitari a l’hort amb taules i cadires

– Hort, planter, reg…– Dinamitzador (sou)

– Dinamitzador (sou)– Experiències per visitar– Visitants– Transport

1. Dinamitzador2. Tots els participants (usuaris)3. Altres directament implicats

en el dia a dia (voluntaris, etc.)

1. Dinamitzador2. Tots els participants (usuaris)3. Amics4. Amics d’amics5. Regidors dels àmbits impulsors del projecte6. Tècnics referents del projecte

1. Dinamitzador2. Tots els participants (usuaris)

1. Dinamitzador2. Tots els participants (usuaris)3. Trobar experiències per visitar4. Trobar visitants

70


després caldrà treballar, identificar necessitats, saber si la producció els serveix per autoabastir-se, què és el que més els agrada del projecte, recollir propostes, etc.

• Reunions de seguiment trimestral amb tots els agents implicats (Serveis Socials, Medi Ambient, persones dinamitzadores...).

• Taller de valoració anual amb les persones participants: amb dinàmiques participa-tives per analitzar quines coses han funcionat bé i quines no, i recollir propostes de millora per a l’any següent.

Si desitgeu aprofundir més en el tema de l’avaluació, podeu consultar la Guia per a l’avaluació de l’impacte dels programes d’Horts Socials, elaborada per la Gerència de Serveis de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, a partir de l’avaluació del pro-grama d’HS de Premià de Dalt.

71

6. Bones pràctiques

En aquest apartat es recullen les vuit experiències en funcionament d’horts socials que van participar al cicle de tallers i que han aportat continguts en aquesta guia. La carac-terització de les iniciatives s’efectua per mitjà de fitxes descriptives que contenen la infor-mació bàsica dels projectes, organitzada en dotze camps d’informació. Les fitxes s’han ordenat en ordre alfabètic tenint en compte el nom dels municipis on es desenvolupen les experiències.

6.1. Hort Social del Lledoner de Granollers

Hort Social del Lledoner

Municipi

Granollers

Any d’inici del projecte

2015

Objectius principals

Millorar el benestar de persones en atur o en risc d’exclusió social.

Millorar l’alimentació i el subministrament d’aliments a través de l’autoconsum.

Oferir un entorn de relació social sa i col·laboratiu en què tots els participants puguin formar part del projecte i de les decisions que es prenen.

Proporcionar formació en agricultura ecològica.

Recuperar la dignitat de les persones que viuen situacions de precarietat.

Administracions i/o entitats implicades

Càritas Diocesana, amb l’assistència de Tarpuna i la col·laboració de Serveis Socials i l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Granollers

Superfície i nombre de parcel·les

El projecte ocupa un espai de 2.000 m2, que alhora està dividit en una parcel·la col·lectiva i diverses parcel·les individuals.

72


Fotografia del projecte

Perfil i nombre de participants

Unes 20 persones en situació de vulnerabilitat social.

Com funcionen les entrades i les sortides dels participants en el projecte?

Ho decideix l’entitat gestora (Càritas Diocesana), en col·laboració amb Serveis Socials.

Quantes persones dinamitzen el projecte? Són professionals? Quin perfil tenen?

Un coordinador - interlocutor del projecte (Càritas).

Un dinamitzador - coordinador tècnic (Tarpuna).

Diversos voluntaris.

Funcionament quotidià

L’entitat en fa una gestió autònoma.

L’accés a l’hort és lliure, si bé els usuaris han d’assumir el compromís d’assistir-hi dues hores els dijous a la tarda durant les quals reben formació i es fa treball conjunt.

Es fan reunions trimestrals de seguiment entre els gestors del projecte i els responsables municipals.

Els horts es cultiven segons els principis de l’agricultura ecològica.

Reptes i dificultats que s’han presentat i com s’han treballat

Aconseguir constància i compromís dels usuaris. L’objectiu és que s’apoderin del projecte, que s’hi sentin còmodes i que es beneficiïn dels productes.

Aconseguir que les diferències culturals no siguin una barrera per cohesionar el grup.

73


Incrementar les relacions amb l’entorn i la comunitat. Es manté contacte amb equipaments i entitats del barri (centre cívic, associació de veïns i escoles) i s’identifiquen possibles àmbits de col·laboració.

Pressupost anual

Càritas: uns 6.000 € anuals per a la compra de material i la remuneració del dinamitzador - coordinador tècnic.

Municipal: inversió inicial (tanques, preparació del terreny, infraestructura bàsica) amb suport de la Diputació de Barcelona.

Els costos de funcionament es limiten al cost de l’aigua, a la dedicació puntual de dos tècnics (10-20 hores al mes) i a petites intervencions de suport sota demanda: transport de compost, desbrossades o d’altres.

Persona de contacte i correu electrònic

M. Àngels Salomó (Càritas Diocesana) [email protected]

Joan Gener (Serveis Socials) [email protected]

Vicenç Planas (Promoció Econòmica) [email protected]

Web del projecte

http://hortsocial.org/el-lledoner/

6.2. Hort Social de Serveis Socials de Granollers

Hort Social de Serveis Socials

Municipi

Granollers


2010


General

Creació d’un projecte d’hort ecològic per a l’autoabastiment alimentari de persones en situació de precarietat.

Específics

Treballar el conreu ecològic com a contingut socioeducatiu del projecte.

Creació de vincles entre les persones participants del projecte i amb el dinamitzador.

Generar dinàmiques participatives entre el dinamitzador i els participants que estructurin el funcionament de tot el projecte.

74




Ajuntament de Granollers


El projecte ocupa un espai de 150 m2 a l’espai d’Horts Municipals de l’Ajuntament. És una única parcel·la i és col·lectiva.


6 persones en situació de precarietat.


Es fa una derivació interna des dels EBASP de Serveis Socials cap al projecte a través de l’Equip Comunitari, que és qui coordina el projecte.


Un coordinador, tècnic de l’Equip Comunitari dels Serveis Socials de Granollers.

Un dinamitzador coordinador tècnic que va començar com a voluntari i al qual actualment se li han pogut fer alguns pagaments.


Hi ha dos grups, cadascun de 3 persones. Un grup va a l’hort els dilluns i l’altre ho fa els dijous. El dinamitzador té l’encàrrec de coordinar el projecte des de la lògica de la participació en tots els nivells i les fases del projecte. Per tant, la implicació dels participants és elevada i ha de ser-ho. El dinamitzador és qui fa generar el vincle comunicatiu entre un grup i l’altre, i assegura que les feines que l’hort demana es van fent i repartint. El repartiment dels aliments que s’obtenen es fa a parts iguals.

L’hort es cultiva segons els principis de l’agricultura ecològica.

75



L’any 2012 el projecte es va aturar per trobar un perfil dinamitzador que combinés la part més agrícola amb la part més educativa i social. Amb aquesta aturada s’han volgut treballar els principals reptes de l’hort:

1. Participació en totes les fases.

2. Consolidació dels participants o, com a mínim, la garantia que s’hi podran estar un any (llevat que es trobi feina).

3. Aprenentatge sobre l’agricultura ecològica i de temporada i de les habilitats que es necessiten per desenvolupar l’hort.

4. Un repte pendent, que encara no s’ha pogut abordar de manera seriosa, és el «procés de sortida» del projecte o bé la idea del projecte com a plataforma per treballar amb la persona.

Pressupost anual

1.746 € anuals (planter, eines, manteniment, dinamitzador, imprevistos).


Joan Gener (Serveis Socials): [email protected]

Diana Orth: [email protected]

6.3. Horts Socials de l’Hospitalet

Horts Socials de can Buxeres

Municipi

L’Hospitalet de Llobregat


2014


Produir per a l’autoconsum per tal de satisfer una part del subministrament de productes frescos.

Afavorir la integració de diversos col·lectius.

Promoure bones pràctiques de cultiu.

Promoure les relacions i l’intercanvi intergeneracional i intercultural.

Fomentar la participació ciutadana.

Promoure l’educació agrícola, ecològica i ambiental en centres educatius.

76




Creu Roja i Ajuntament


La superfície total de l’espai cedit és de 3.385 m2, i s’ha repartit en 34 parcel·les. Les parcel·les tenen uns 50 m2, i la resta és espai comú. Cada parcel·la és gestionada per dues famílies i té dos titulars. Al novembre del 2016 es va posar en marxa la segona fase del projecte, que ha de consistir en una ampliació de 40 parcel·les més, gestionada cadascuna per una persona titular i una de suport.


En el projecte hi participen 65 famílies i 2 entitats, una que treballa amb persones en atur de llarga durada i una altra que treballa amb persones amb discapacitat psíquica.

Les persones participants presenten perfils diferents: aturats de llarga durada, persones amb malalties cròniques, problemes de salut, discapacitats, víctimes de violència de gènere, etc.


Els usuaris són derivats dels diferents projectes de Creu Roja, i també dels Serveis Socials de l’Ajuntament. La decisió pel que fa a l’entrada es pren en base a una valoració social determinada mitjançant una enquesta exhaustiva («l’instrument de valoració social») i en el marc d’atenció a persones de la Creu Roja. Les sortides del projecte es donen perquè s’ha trobat feina, perquè s’han assolit els objectius previstos, a petició de l’interessat o per incompliment de les normes de funcionament.

77



7 voluntaris de Creu Roja i un tècnic del projecte.


El projecte el gestiona la Creu Roja L’Hospitalet. L’Ajuntament cedeix l’espai i dóna facilitats per solucionar qualsevol problema relacionat amb la gestió de l’aigua, la llum, etc.

Els horts estan oberts de dilluns a dissabte de 10 h a 13 h. Dins d’aquest horari es desenvolupen totes les tasques, sempre amb la presència de voluntaris. Els horts es treballen segons els principis de l’agricultura ecològica.


Per la part dels conreus, el repte ha estat crear una cultura de cultiu de sostenibilitat ambiental i producte ecològic. I a nivell de les persones, cal assenyalar la resolució de conflictes entre els usuaris i la gestió de les parcel·les.

Pressupost anual

L’Ajuntament va fer la inversió inicial per a la posada en funcionament del projecte. Per al funcionament diari hi ha fons propis de la Creu Roja i Serveis Socials, que s’hi destinen en funció de les necessitats que van sorgint. No hi ha previst un pressupost específic anual.


Hilario Pérez (Creu Roja): [email protected]

Marta Rabella (Serveis Socials): [email protected]

6.4. Horts Socials d’Igualada

Hort del Centre i Hort del Rec

Municipi

Igualada


2014


Ocupar persones sense feina que fa molt temps que no en tenen, i proporcionar aliments frescos al banc de queviures del municipi.

Els voluntaris també s’emporten les verdures que cultiven per al seu consum.

78




Ajuntament d’Igualada: Medi Ambient i Acció Social


L’Hort del Centre disposa de 450 m2 cultivats i disposats en una sola parcel·la. L’Hort del Rec ocupa uns 200 m2 distribuïts en 37 parcel·les d’uns 50 m2 cadascuna. D’aquestes, 33 corresponen a horts municipals i 4 a horts socials.


Actualment hi participen tres persones, dues ho fan esporàdicament i una altra amb més regularitat. Normalment, els voluntaris tenen entre 50 i 60 anys, no tenen experiència en el món agrícola i en general són usuaris de Serveis Socials, amb molt temps lliure.


Al principi es va començar amb persones derivades d’Atenció Primària, però a poc a poc es van rebent sol·licituds directes per participar en el projecte. Se’ls incorpora en un programa de voluntariat que impulsa Serveis Socials. Hi ha uns quinze dies de prova que serveixen per definir un compromís més ferm i dissenyar millor la participació de cada persona en el projecte. Quan volen deixar de participar-hi només ho han de comunicar.


Els projectes d’horts socials i horts municipals els coordina i dinamitza un educador social que té els seus orígens i la seva vida privada a pagès. Els horts municipals depenen de Medi Ambient i els horts socials del Departament d'Acció Social. El dinamitzador dels dos projectes està vinculat també als dos serveis.

79



El coordinador es troba cada dia amb els voluntaris i planifiquen la feina. El disseny de l’hort el fa sobretot el dinamitzador. A l’hivern hi ha poca feina i s’aprofita per recuperar uns jardins municipals que hi ha al costat.

Tant l’Hort del Centre com l’Hort del Rec es conreen seguint els principis de l’agricultura ecològica.


El repte més important és aconseguir un grup de voluntaris, de tres a quatre persones, que participi de manera estable en el projecte i que assoleixin de mica en mica una autonomia de funcionament sense perdre l’objectiu que les verdures, a part de les que ells consumeixin, siguin per al banc de queviures. Fins ara, la realitat és que els voluntaris s’hi estan un temps curt, entre dos i tres mesos, ja que troben feina o altres coses per passar l’estona, o bé tenen problemes de salut, etc.

Com que encara no s'ha aconseguit un grup estable, el disseny de l’hort respon sobretot a criteris d’eficiència pel que fa al treball: reg semiautomàtic, maquinària, poques varietats de cultius, etc.

Pressupost anual

No hi ha pressupost concret. Abans de fer una despesa important el coordinador ho consulta amb els tècnics referents.


Damià Plans Gumà: [email protected]

Web del projecte

http://www.igualada.cat/ca/regidories/urbanisme-i-mobilitat/medi-ambient/horts-urbans

http://www.igualada.cat/ca/regidories/accio-social-i-promocio-personal/projectes-comunitaris-i-grups/horts-socials

6.5. Horts Socials de Manlleu

Horts Socials de Manlleu

Municipi

Manlleu


2014


Augmentar la qualitat de vida de famílies en situació de vulnerabilitat social.

Fomentar la seva autonomia personal, l’apoderament, les actituds de responsabilitat col·lectiva i l’augment de l’autoestima.

Reduir la despesa econòmica en la compra d’aliments frescos.

80


Afavorir espais verds en el municipi.

Regenerar espais en desús.



Ajuntament de Manlleu

Associació Vincle - Recerca i Acció social


Al municipi hi ha un total de 56 parcel·les d’usuaris socials, distribuïdes en quatre zones d’hortes municipals:– Horts de la Coma (100 % socials): 2.215 m2.– Horts de Can Ramisa (100 % socials): 1.850 m2.– Horts de la Platja del Dolcet: 63 % d’usuaris socials.– Horts de Can Sangles: 4 % d’usuaris socials.


El 86 % són homes, majoritàriament de 40 a 60 anys i del Marroc com a país d’origen. El 14 % restant són dones, majoritàriament entre 20 i 24 anys i d’Espanya com a país d’origen.


Els tècnics socials de l’Àrea de Promoció social i personal difonen el projecte entre els usuaris. En el cas dels que ho accepten, es comproven uns criteris socials establerts pel mateix projecte per saber si és usuari social o no. En cas afirmatiu, es redueix un 75 % la taxa de la parcel·la que paguen els usuaris dels horts municipals (120 €/any per parcel·les de menys de 45 m2 o 100 €/any per parcel·les de més de 45 m2). A partir d’aquí, els usuaris socials han d’omplir una instància de sol·licitud d’hort, tal com ho fan la resta d’usuaris dels horts municipals.

Pel que fa a la sortida, es fa igual per als usuaris socials i els que no ho són: han d’omplir una instància de renúncia de la parcel·la i lliurar les claus a l’Ajuntament.

81



Una educadora social de l’entitat Vincle - Recerca i Acció Social s’encarrega de la dinamització.


Cada hortolà disposa de 45 m2 quadrats de parcel·la per conrear. L’horticultor disposa de les claus de la zona d’horta per poder anar-hi quan ho necessita.

Es fan reunions de seguiment i cursos d’agricultura ecològica, i es demana que els hortolans hi assisteixin.

Tots els horts sense excepció es cultiven segons els principis de l’agricultura ecològica.


Incompliment de la normativa: fent reunions per parlar-ne i establint un seguiment constant.

Aconseguir fer participar els hortolans en altres projectes i activitats del municipi: reforçant el contacte directe i constant.

Fer participar la família en el projecte, involucrar les dones en l’hort fent tallers especials adreçats a tota la família.

Pressupost anual

2.200 € (Àrea de Medi Ambient) + 12.768 € (Àrea de Promoció Personal i Social) = 14.968 €


Àgata Gelpí, cap de l’Àrea de Benestar Social: [email protected]

M. Dolors Colom, tècnica municipal de Medi Ambient: [email protected]

Web del projecte

http://www.manlleu.cat/viure/medi-ambient/horts-municipals-i-socials.htm

82


6.6. Horts Socials de Montblanc

Horts Socials de Montblanc

Municipi

Montblanc


2013


Autoabastiment de verdura ecològica

Apoderament de les persones



Càritas Arxiprestal de la Conca de Barberà

Serveis Socials del Consell Comarcal de la Conca de Barberà

Ajuntament de Montblanc

El col·lectiu que formava l'associació Xicòria, actualment inexistent


15 parcel·les de 60 m2

1 parcel·la (Càritas) de 100 m2

83



14 famílies: 3 famílies d’origen senegalès, 3 d’Algèria, 3 del Marroc, 1 de la Xina, 4 famílies de l’Estat espanyol. Titulars de la cessió de la parcel·la: 3 dones i 11 homes


Entrades

Es comunica al poble que hi ha aquesta oportunitat. Amb les persones que s’hi presenten, Serveis Socials fa una entrevista amb la intenció de valorar diferents aspectes: atur, renda familiar per sota de l’IRSC (l’indicador de renda de suficiència de Catalunya), nombre de membres de la unitat familiar, antiguitat de l’empadronament, situació personal (persones amb discapacitat psíquica o física, 45 anys o més grans amb més d’un any d’atur registrat, situacions personals en les quals la utilització del servei pugui tenir efectes normalitzadors i/o terapèutics), ser beneficiari del servei de Càritas, sol·licitud conjunta entre dues unitats familiars diferents, interès en el projecte... Un cop valorats tots aquests aspectes es fa una llista de famílies seguint un ordre d’entrada i es passa a rebre les que s’incorporen a l’activitat. Les persones que no hi han pogut entrar passen a formar part d’una borsa per si hi ha baixes. Si s’alliberen parcel·les s’hi recorre, i si no n’hi ha es demanen persones de Serveis Socials o de Càritas que hi estiguin interessades. La cessió de l’hort és de quatre anys per al primer grup i de tres per als que s’hi han incorporat més tard.

Sortides

Al llarg d’aquests anys, algunes persones han deixat el projecte, de vegades per problemes de salut o perquè han trobat una feina incompatible amb les tasques que es fan a la parcel·la, etc. El primer grup en bloc deixarà l’activitat al setembre del 2017 i actualment es busquen terres per poder derivar-hi les persones que hi han participat de manera que puguin tenir el seu hort en alguna parcel·la cedida. La idea és fer de mitjancer amb els propietaris per facilitar que s’arribi a un acord, però a partir d’aquest moment la resta serà responsabilitat dels hortolans. Caldrà fer una entrevista a cadascuna de les persones a qui s’acaba la cessió per afinar millor quines necessitats se’ls presenten (n’hi ha que volen produir verdures per als familiars o per abastir algun establiment en concret) i fer una valoració dels anys que han estat als horts socials.


2 persones de l’Associació Xicòria en el dia a dia que fan l’acompanyament tècnic agrari i la dinamització del projecte.

1 professional de Càritas que fa el seguiment a distància.

1 educador de Serveis Socials que fa el seguiment dels participants i les entrevistes d’entrada.

2 persones de Càritas, voluntàries, que van als horts.


Els tres primers dimecres de mes hi ha trobada als horts: assemblea, coordinació, programació de tasques col·lectives, formació sobre algun tema agrari, revisió de parcel·les...

1 dimecres al mes es fa treball comunitari.

1 dia al trimestre es dedica a una trobada lúdica.

1 dia al trimestre es fa una reunió de coordinació entre els diferents actors que participen en el projecte.

En el dia a dia es fixen els objectius que s’aniran desenvolupant (arreglar coses de la finca, construir compostadors, endreçar l’espai, anar a buscar canyes, netejar la bassa...).

84



Crear sentiment de grup i generar confiança i cooperació.

Al principi els voluntaris de Càritas van manifestar dificultats per treballar en el projecte, i per això es va organitzar una formació sobre acompanyament psicosocial i agricultura ecològica.

En un primer moment no s’acabava de veure la necessitat de conrear els horts seguint els criteris d’agricultura ecològica. En aquest sentit va ser decisiu el suport del DARP.

Cessió de lideratge: la idea inicial era cedir el lideratge als hortolans al cap de dos anys i que passessin a autogestionar la finca. Vam veure que això no era possible i que hi havia d’haver sempre persones coordinant, acompanyant i dinamitzant. Vam canviar l’enfocament, ara és un «servei» de l’Ajuntament i de Serveis Socials per a les persones del poble que pateixen de pobresa alimentària. Un espai d’aprenentatge i de formació que es fa durant quatre anys.

La participació activa i l’assistència a les reunions ha estat un punt feble. Ara fem signar l’assistència a les trobades formals i si no poden venir cal que avisin. Si no justifiquen la no compareixença i acumulen moltes faltes es fa una reunió per esbrinar què passa, primer amb els dinamitzadors i després amb l’educador social.

La sequera ha esdevingut un repte aquests darrers estius, per tant en fem prevenció i encoixinem amb palla, reduïm la despesa d’aigua, parlem en assemblea del problema i proposem solucions. Darrerament hem trobat un altre pou amb més aigua que ens servirà de suport a l’estiu.

El repartiment de l’aigua i els torns de reg: els torns de reg no funcionaven bé i generaven molts problemes en el grup (passa sempre, i a tot arreu); al final vam decidir instal·lar una electrovàlvula i s’ha passat a regar cada dia automàticament. Els hortolans s’encarreguen de fer manualment els regs de suport per a sembres i plantades, flors...

Autogestió: autogestionar el funcionament del projecte. Funciona molt bé el reciclatge de materials, anar-los a buscar, arreglar coses i fer feines de manobre... però molt malament complir amb la responsabilitat individual en el context de les responsabilitats col·lectives. Ho anem treballant a poc a poc.

Cost anual

4.800 € (2013)

3.800 € (2014)

9.000 € (2015)

8.700 € (2016)


Annaïs Sastre Morató: [email protected]

Web del projecte

http://hortsolidari.blogspot.com.es/ (en construcció)

85


6.7. Horts Socials de Llinars del Vallès

Can Codina: Hort Social de Llinars del Vallès

Municipi

Llinars del Vallès


2012


Promoure l’activitat, la formació i l’autoocupació de persones sense feina.



Cooperativa Tarpuna

Ajuntament de Llinars del Vallès


28 parcel·les d’autoconsum (2.500 m2)

4,7 ha de superfície productiva


Persones a l’atur derivades per Serveis Socials de l’Ajuntament

86



L’entrada es gestiona a través de Serveis Socials, que ofereixen el projecte i seleccionen usuaris interessats.

Els participants són lliures de marxar si canvien de preferències o de situació personal.


La dinamització es fa a través de professionals de Tarpuna, amb la col·laboració i el seguiment de la tècnica de Serveis Socials de l’Ajuntament.

Coordinador general: supervisa el funcionament global, gestiona la formació i fa de tutor dels usuaris.

Cap de finca: dirigeix la part productiva del projecte, hi està accessible diàriament i en fa el seguiment i la supervisió.


Els usuaris poden treballar les seves parcel·les d’autoconsum quan volen, i a més participen en la formació, que es fa en quatre mòduls anuals.

Les persones que ho desitgen poden assumir responsabilitats productives i iniciar un projecte productiu amb finalitat comercial. Es pot fer en les mateixes terres de l’HS o bé com a activitat en una altra finca si la persona hi gestiona l’accés.

Hi ha un grup que ha iniciat un projecte cooperatiu que fa cistelles els dilluns i organitzen part de la producció col·lectivament durant la setmana.

Al llarg del 2016 hi ha hagut 15 usuaris que han participat en el projecte, 3 persones que han començat la seva activitat fora de les terres del projecte i 8 persones que han fet pràctiques laborals.

El conreu de tota la finca segueix els principis de l’agricultura ecològica.


Generar dinàmiques cooperatives positives.

Gestionar els conflictes causats per les diferents motivacions, capacitats i maneres de relacionar-se dels usuaris.

Assolir un grau sòlid de sostenibilitat econòmica a través de la part productiva de la finca.

Pressupost anual

Manteniment de la infraestructura: 2.000 €

Gestió i realització de la formació: 2.500 €

Coordinació i seguiment del projecte: 5.500 €

No inclòs al pressupost: despeses de producció que es cobreixen amb els ingressos.


Josep Maria Vallès: [email protected]

Web del projecte

http://hortsocial.org/can-codina/

87


6.8. Horts Socials de Sant Cugat del Vallès

Horts Socials de Sant Cugat del Vallès

Municipi

Sant Cugat del Vallès


2014


Lluitar contra l’exclusió social.

Fomentar que persones aturades en situació de vulnerabilitat social i econòmica desenvolupin autonomia personal, millorin la dieta amb la pròpia producció d’aliments frescos i de qualitat, i cobreixin necessitats de caràcter relacional en un projecte col·lectiu.

Fomentar la inserció laboral dels participants, especialment en el sector de l’agricultura ecològica i la jardineria, de manera que s’estableixi una xarxa de contactes i de convenis amb empreses del sector.

Impulsar l’agricultura ecològica a Sant Cugat com a activitat productiva i econòmica, però també com a promotora dels valors de sostenibilitat, autonomia personal i arrelament al territori.



Àrees de Serveis Socials i Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Cugat, L’Ortiga SCCL i el projecte educatiu de L’Ortiga

88



Horts formatius de Can Monmany: 14 parcel·les, 800 m2

Horts socials de Can Possible: 7 parcel·les, 500 m2

Horts socials de Can Matas: 4 parcel·les, 200 m2


Persones en situació de vulnerabilitat social de qualsevol edat, especialment els col·lectius que tenen més dificultats a l’hora d’accedir al mercat laboral.

Formació en horticultura ecològica i autosuficiència: per entrar en la formació, l’equip de Serveis Socials proposa persones potencialment interessades entre els casos dels quals fa seguiment, organitza una sessió informativa i escull el grup de participants en funció d’un barem en base al nivell d’ingressos i les càrregues familiars. Cada any passen 14 persones a gaudir de la formació, i si hi ha baixes es reemplacen. Entre els anys 2014 i 2016, 49 persones han participat d’aquesta formació.

Pel que fa als horts socials de Can Possible i Can Matas, cal dir que es van crear com a projecte de continuïtat de la formació en horticultura ecològica i autosuficiència. Els participants són persones que han fet la formació i que han mostrat interès i compromís per mantenir un hort d’autoconsum. Actualment 11 persones participen dels horts socials.


L’entrada en la formació es basa en el barem establert per Serveis Socials, i per entrar en el projecte d’HS cal haver fet la formació.

Aquesta formació té una durada de nou mesos. La no assistència a les sessions de manera reiterada o el no aprofitament pot ser motiu de sortida.

Les persones implicades en el projecte tenen una parcel·la per dos anys amb el compromís de mantenir-la activa.


Un educador social de Serveis Socials segueix els temes més tècnics i coordina la selecció de persones participants i en fa el seguiment. Una persona de L’Ortiga assumeix la coordinació del projecte i s’encarrega de la formació en horticultura ecològica i autosuficiència. El seguiment i el suport a les persones es fa en coordinació.

A banda, es compta amb dos educadors de L’Ortiga per dinamitzar els horts i com a figures de suport en algunes sessions formatives.


Formació en horticultura ecològica i autosuficiència

L’Ortiga gestiona un espai agrari a Collserola, Can Monmany, on es combina la producció d’horta ecològica i l’activitat educativa. La formació en horticultura ecològica i autosuficiència es desenvolupa a Can Monmany i té una durada de 9 mesos (d’abril a desembre). Se centra en l’horticultura ecològica i en altres competències que permeten millorar l’autosuficiència. El procés formatiu, que ofereix les eines necessàries per tal que aquestes persones puguin desenvolupar una agricultura d’autoconsum i les bases per introduir-se en aquest entorn professional, es concreta en tres mòduls, el primer dels quals consisteix en una formació intensiva d’abril a juny, quatre matins a la setmana, en el marc dels quals es treballen, d’una banda, aspectes relacionats amb l’horticultura ecològica i, de l’altra, la coneixença i la cohesió del grup. El segon mòdul consisteix en la realització de pràctiques, principalment en empreses relacionades amb l’agricultura o la jardineria. I el tercer mòdul té lloc d’octubre a desembre i consisteix a rebre formació sobre orientació laboral

89


i assessorament personalitzat amb l’objectiu de donar continuïtat a la formació. Al llarg de tota aquesta formació els participants disposen d’una parcel·la d’autoconsum de 50 m2, i cobren un ajut mensual de 200 € vinculat a l’assistència i l’aprofitament.

HS de Can Possible i Can Matas

Són horts socials d’autoconsum en terrenys municipals. Els participants hi gestionen un hort amb autonomia. Hi ha un educador de L’Ortiga que hi va dos dies a la setmana i un educador de Serveis Socials que dóna suport al projecte.


Dificultats a oferir una atenció adequada a les persones i formació tècnica simultàniament: al llarg del projecte ha augmentat l’equip d’educadors.

Opcions de sortida i continuïtat de la formació: s’ha ampliat la formació en orientació laboral i s’han desenvolupat els projectes d’horts socials com a projecte de continuïtat. Es treballa en la incorporació de més parcel·les.

Pressupost anual

60.000 €


Alba Sánchez: [email protected]

Web del projecte

www.lortiga.cat

6.9. Horts Socials de Terrassa

Horta Comunitària de Ca n’Anglada

Municipi

Terrassa


2013


Potenciar la millora integral de la situació de les famílies que participen en el projecte: oferir una alternativa digna d’ocupació del temps i un espai de referència, afavorir una rutina que permeti descobrir les pròpies habilitats, competències i responsabilitats; garantir la cobertura de necessitats bàsiques a nivell de producte fresc, oferir un espai de nous aprenentatges i de compartir els coneixements i les habilitats personals, potenciar la participació activa i la identificació en un grup, treballar els valors comunitaris dins i fora del projecte, fomentar dinàmiques d’ajuda mútua i solidaritat entre les persones participants, millorar les habilitats comunicatives.

90


Dotar els professionals dels serveis socials bàsics d’una eina innovadora i eficaç per aconseguir aspectes positius dels plans de treball individuals o familiars.

Treballar conscientment la promoció personal.



Ajuntament de Terrassa, Serveis Socials


1.200 m2, dels quals uns 320 m2 corresponen a una parcel·la comunitària i la resta a 22 parcel·les familiars de 40 m2


21 persones entre els 18 i els 65 anys, residents al barri de Ca n’Anglada de Terrassa i vinculades a Serveis Socials. El projecte planteja la participació activa de la resta del nucli familiar/convivència, i per tant les famílies són també destinatàries del projecte. Els criteris de selecció dels participants són: pobresa severa, manca d’ocupació, motivació i ganes de participar en el projecte, deteriorament (manifestació visible de desànim, deteriorament emocional i físic causat per la situació de vulnerabilitat social).


Els professionals de referència treballen els criteris d’accés i motivació i proposen participants. L’educador referent del projecte entrevista aquestes persones, els explica el projecte i a partir d’aquí cadascú, individualment, decideix voluntàriament iniciar o no la participació.

L’estada es planteja en 1+1 anys. Les persones entren en el projecte amb un pla de treball plantejat pels seus referents de serveis socials bàsics.

91


Processos de sortida: recorregut que tria cada participant havent participat en el projecte. Durant el segon any es treballa l’itinerari, amb els referents del projecte i els de Serveis Socials. Hi ha dos processos de sortida, els vinculats amb la proposta agrícola i els vinculats amb qualsevol altra proposta.


De Serveis Socials, els professionals implicats són: cap de zona, educador social referent del projecte, tècnic/dinamitzador de l’horta i referents de serveis socials bàsics (treballadors i educadors socials). La dinamització directa del grup de participants es desenvolupa principalment a partir de dos perfils professionals, el de tècnic/dinamitzador de l’horta i el d’educador social com a referent del projecte.


L’expressió comunitària del projecte és la parcel·la de 320 m² que es gestiona en grup. Les parcel·les individuals són autogestionades per cada participant o família, i representen la contrapartida a la participació comunitària. Els espais no cultivables acompleixen funcions de tipus més social o logístic. Destaca la plaça (espai social), on es duen a terme les formacions, les trobades en grup i les activitats socials que sorgeixen des del grup mateix. A més, també hi ha de zones de compostatge, entrada, caseta d’eines, caseta per a les llavors, racó de creixement del planter i un hivernacle. Entre les obligacions dels participants destaca l’assistència als tres espais d’organització. Aquests espais requereixen entre 4 i 7 hores obligatòries de dedicació setmanals, i són els següents:

Espai de formació: una hora setmanal de formació en agricultura ecològica enfocada des d’una metodologia participativa, vivencial i horitzontal (aprenentatges entre iguals).

L’assemblea: és l'espai central del projecte i per tant constitueix l’expressió del concepte comunitari en què es fomenten valors de convivència, solidaritat i igualtat d’oportunitats. Se celebra cada 15 dies.

Treball comunitari: ha de ser considerat l’eix vertebrador del projecte. Es desenvolupa un dia a la setmana, en sessions d’hora o hora i mitja. S’hi planteja la identificació, l’organització i l’execució de tasques. L’organització de l’activitat va des del treball en gran grup a l’individual, i de vegades passa també per la creació de comissions de treball segons el volum i la temporalitat de les tasques que cal dur a terme.


Estabilitat: variabilitat constant en el temps de dedicació de professionals que afecta directament al funcionament i l’estabilitat del projecte. S’han cobert funcions a mínims amb la reorganització dels mateixos participants.

Participació/implicació dels participants: oscil·lacions de motivació pròpies de les dinàmiques d’un grup i les èpoques de l’any, tot plegat combinat amb les situacions de fragilitat individuals. L’abordatge d’aquestes situacions s’ha fet des de tres dimensions: individual (acompanyant i respectant els tempos personals), de grup (reforçant el sentiment de referència i de pertinença a la comunitat i el projecte) i comunitari (construint projecte comú, reforçant els espais de relació de la mateixa manera que els de producció).

Eina: articular el procés de treball amb tot l’equip de Serveis Socials ha estat un repte important. S’ha fet un treball específic amb l’equip de professionals, s’han aclarit funcions del projecte, s’han apropat diferents perspectives de participació, i, sobretot, s’ha intentat que tots els professionals siguin persones actives en el projecte, amb funcions específiques. Aquestes han estat les accions principals.

92


Pressupost anual

Uns 25.000 €. Més del 80 % correspon a la contractació del tècnic dinamitzador. De la resta hi ha una aportació fixa per al planter i les llavors, i una altra part es destina a donar suport a l’activitat emergent (transports de participants, material...). El finançament íntegre del projecte es cobreix des de Serveis Socials.


Ramon Petit: [email protected]

93

7. Recursos i bibliografia

En aquest apartat es recullen tres tipus de recursos diferents: materials específics sobre horts socials (HS) i agricultura social; materials que aborden qüestions relacionades amb els HS des de l’àmbit del medi ambient; i materials que aborden qüestions relacionades amb els HS des de l’àmbit de la protecció social. Per a les dues últimes tipologies de recursos s’han triat només els materials que tenen una relació més o menys directa amb els HS, ja que s’ha considerat que aportar una recopilació exhaustiva no era coherent amb els objectius de la guia. Igualment, dins dels tres apartats que conté aquest capítol, els recursos que s’hi presenten s’han endreçat en funció de la data de publicació, comen-çant pel menys actual.

7.1. Materials específics sobre horts socials i agricultura social

1. «Guía para la creación de huertos sociales ecológicos en Andalucía». Consejería de Agricultura, Pesca y Desarrollo Rural. Junta de Andalucía, 2013. <http://bit.ly/1afvmvI>

2. «Dels horts urbans als horts socials. Perspectives de futur dels horts municipals». Informe de resultats de la jornada amb el mateix nom celebrada el 21 de març de 2013 a Vilanova i la Geltrú. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Diputació de Barcelona, 2013. <http://bit.ly/22Yd6wR>

3. «L’Agricultura Social en el desenvolupament local i l’ocupació per a col·lectius en risc de marginació». Estudi d’un equip d’investigadors del Departament de Geografia de la UAB i la Fundació CEDRICAT, amb Antoni F. Tulla i Pujol com a investigador princi-pal. Departament de Geografia (UAB) i Fundació CEDRICAT, 2014. <http://bit.ly/1YbonJz>

4. «Ja volem el pa sencer. Respostes a la pobresa alimentària en clau de Sobirania Alimentària». Informe de conclusions de la recerca amb el mateix nom duta a terme per Ariadna Pomar i Guillem Tendero. Aliança per la Sobirania Alimentària de Catalunya, 2015. <http://bit.ly/21cwsge>

5. «Guia per a l’avaluació de l’impacte dels programes d’horts socials». Document ela-borat per la Gerència de Serveis de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, a partir de l’avaluació del programa d’HS de Premià de Dalt.

<http://www.diba.cat/web/benestar/alimentacio>

94

7. Recursos i bibliografia

7.2. Materials vinculats amb els horts socials des de l’àmbit del medi ambient

7. «Horts i malbarataments alimentari». Informe de conclusions del taller amb el ma-teix nom dut a terme en el marc del Seminari de preparació de la Setmana Europea de Prevenció de Residus 2014. Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Diputació de Barcelona, 2014. <http://bit.ly/1syCcGd>

8. «Criteris de sostenibilitat als horts municipals». Model de normativa i annexos. Comissió d’Horts de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat. Diputació de Barcelona, 2015. <http://bit.ly/1UarX43>

9. Guia pràctica d’horticultura ecològica. L’hort escolar. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. <http://www.sostenibilitatbcn.cat/attachments/article/313/GuiaHortEscolar.pdf>

10. Bueno, M. El huerto familiar ecológico. L'Hospitalet de Llobregat: RBA Integral, 2014.11. «Guies de l’editorial» La Fertilidad de la tierra sobre temes diversos d’agricultura

ecològica: <http://www.lafertilidaddelatierra.com/los-libros-todos.html>12. Seymour, J. Guia práctica ilustrada para el horticultor autosuficiente. 15a edició.

Barcelona: Editorial Blume 2014.

7.3. Materials vinculats amb els horts socials des de l’àmbit de la protecció social

13. Anàlisi dels serveis d’allotjament i alimentació d’urgència: recomanacions per a la seva cobertura des del món local. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2014.

<http://bit.ly/2ogYAo0>14. «Informe sobre la vulneració del dret a l’alimentació». Barcelona. EDPAC, Observatori

DESC i Entrepobles, 2014. <http://bit.ly/1zaer3r>15. «Manual de gestió dels menjadors socials.» Col·lectiu d’Analistes Socials (D-CAS) i

Àrea d’Atenció a les Persones, Diputació de Barcelona, 2015. <http://bit.ly/1U55yIq>16. «Guia per a l’avaluació de l’impacte dels programes d’horts socials». Document ela-

borat per la Gerència de Serveis de Benestar Social de la Diputació de Barcelona, a partir de l’avaluació del programa d’HS de Premià de Dalt. 2016.

<http://www.diba.cat/web/benestar/alimentacio>

95

8. Annexos

8.1. Elements que ha de tenir un hort social

Font: extret de la presentació dels Horts Socials de Manlleu feta per Àgata Gelpí i M. Dolors Colom en el marc del cicle de tallers sobre horts socials organitzat per la Diputació de Barcelona.

8.2. Elements que cal evitar en un hort social

Font: extret de la presentació dels Horts Socials de Manlleu feta per Àgata Gelpí i M. Dolors Colom en el marc del cicle de tallers sobre horts socials dut a terme per la Diputació de Barcelona.

Modificació de les ordenances municipals perquè cada família pagui la quota segons la seva situació econòmica. Hort bonificat: 30€; Hort no bonificat: 100-120 €.

L’acompanyament ajuda a assolir un bon funcionament i el compliment de la normativa. Alhora, és una figura propera als hortolans que reforça valors i prevé conductes anòmales, i a qui es pot recórrer si es presenta cap problema.

La formació dels hortolans permet que l’hort rendeixi i estalviar a l'hora d'omplir el cistell. Més enllà, les noves competències en agricultura ecològica amplien la possibilitat de trobar feina.

Els referents de Serveis Socials són clau per informar als usuaris de la possibilitat d’adquirir un hort i vincular-lo a plans de treball; i també ho són quan es tracta d’arribar a més destinataris.

Modificacions de les ordenances

AcompanyamentFormació dels hortolonans

Referents de Serveis Socials

Es tracta de crear un ambient favorable i poder treballar els valors de convivència, respecte i solidaritat, com també fomentar la col·laboració en la igualtat.

És convenient involucrar tota la família en el projecte de l’hort. Tothom és important, i també ho és quan cal decidir quins productes es volen conrear.

Els horts han d’estar oberts a la població i a l’inrevés, cal fer que els hortolans participin en les activitats municipals. Així s’afavoreix l’autoestima i la igualtat d’oportunitats.

El treball conjunt entre diferents àrees de l’Ajuntament ha de situar l’hort al centre de la seva activitat. Cal treballar amb Educació, Comunicació, Desenvolupament, Comerç, etc.

Promoure el treball en equip

Horts familiarsXarxa social d’hortolans

Treball en xarxa

L’accés als horts ha de ser fàcil, i per això haurien d’estar en zones ben comunicades. A més, també es tracta de no complicar l'accés que hi haurien de tenir tots els membres de la família.

Cal evitar la falta de comunicació a l’hora d’explicar les responsabilitats de cadascú en els espais comunitaris.

No interessen gens la creació o el manteniment de categoritzacions i estereotips. Per afavorir el treball d’inclusió en la comunitat és important que els horts siguin mixtos.

Cal evitar l’incompliment de la normativa. Tothom ha de seguir les mateixes normes per assegurar un bon funcionament una estètica agradable i un manteniment eficaç.

Les normes no han de ser rígides; al contrari, la normativa ha de ser inclusiva i ha de donar resposta a les necessitats de la família, del territori i del municipi.

La distància de la zona urbana

La falta de comunicació

L’estigmatitzacióL’incompliment de la normativa

La rigidesa en la normativa

96

8. Annexos

8.3. Llista de punts que cal tenir en compte quan es fa el disseny d’un hort social

A continuació presentem una llista de punts que és interessant tenir en compte i valorar a l’hora de dissenyar projectes d’horts socials.

Llista d’ítems per al disseny de projectes d’horts socials

Definició d’objectius

Aconseguir un espai adequat

Crear un equip dinamitzador del projecte i determinar els rols i les feines de cada persona

Determinar la grandària de les parcel·les individuals

Crear un grup d’hortolans (en aquest moment o més endavant)

Crear dinàmiques per a la participació del grup en el disseny de l’espai

Dissenyar la finca

Definir les tasques per adequar la finca i determinar qui les ha de fer

Definir les tasques de manteniment de la finca i determinar qui les ha de fer

Definir drets i deures dels participants

Fer les feines d’adequació de la finca i de les parcel·les

Determinar l’accés a la finca i els horaris en què es fa

Definir quan i on es faran les reunions de grup i si seran setmanals o mensuals

Revisar el funcionament des de la perspectiva de gènere

Enxarxar el projecte amb altres iniciatives del territori

Fer un calendari d’espais de trobada amb propòsits lúdics

Definir les sortides de continuïtat del projecte

Identificar els reptes que van apareixent

Definir accions per superar aquests reptes

Establir un mecanisme d’avaluació dels actors promotors i/o dinamitzadors

Establir un mecanisme d’avaluació amb les persones participants

Avaluar, proposar millores i integrar-les

Estructurar la formació:

– Exploració dels coneixements del grup

– Format

– Temàtiques

– Amb quina freqüència

– Qui la impartirà

– Qui la rebrà


97

8. Annexos

8.4. Fitxa de treball per al disseny d’horts socials

En aquest apartat presentem una proposta de pauta de treball que conté els aspectes principals que s’han anat exposant a llarg d’aquesta guia i que ens pot ser útil a l’hora de dissenyar projectes d’HS.

Disseny del bloc 1: part física i productiva

Elaborem un MAPA en un full DinA3 on apareguin els elements principals de l’espai que s’ha previst: tanca, punt d’aigua, orientació, camins, caseta d’eines... Marquem-hi també el nord.

Quins elements hi falten?

Situeu tots els elements al mapa.

Quantes parcel·les farem? De quina superfície? Hi haurà parcel·les comunitàries? On les situem? Quina superfícies tindran?

Situeu-les al mapa. Recordeu que l’orientació dels bancals sempre que es pugui ha de ser de nord a sud per aprofitar al màxim la insolació.

Quines feines s’han de fer i quins recursos necessitem per preparar l’espai? Qui ho farà?

Quin sistema de reg utilitzarem? On encarregarem el material? Qui l’instal·larà?

98

8. Annexos

Dibuixeu el sistema de reg i connecteu-lo al punt d’aigua.

Disseny del bloc 2: funcionament del projecte

Qui lidera el projecte?

Quin és el paper de les persones que dinamitzen el projecte i com l’han de desenvolupar? Quins perfils professionals han de tenir aquestes persones?

Quins són els drets i els deures principals dels participants? Temps de cessió? Horaris d’accés a l’espai d’horts?

Hi ha obligació d’aportar treball comunitari? Quin és i com s’organitza?

99

8. Annexos

Quins altres agents participen en el projecte i quin paper hi tenen?

Com es comuniquen o coordinen els diversos agents que participen en el projecte?

Com es concreta l’acompanyament psicosocial a nivell personal?

Com es concreta l’acompanyament tècnic?

Quins recursos productius aportem als participants? Planter, llavors…

Sobre quins temes es farà formació i a qui? Qui l’impartirà?

100

8. Annexos

Quins recursos econòmics necessitem i com els aconseguim?

Disseny del bloc 3: interacció amb la comunitat

Com s’incorporen les persones en el projecte?

Com es fan les sortides del projecte?

Com interactuen els horts socials amb la comunitat (poble o barri) on es desenvolupen?

De quina manera el projecte promou la cohesió social a nivell local?

De quina manera el projecte promou la sobirania alimentària a nivell local?


Eines

1 Recull de normativa sobre participació ciutadana en l’àmbit local. Darrera actualització: juliol del 2015

2 Guia pràctica per a la realització de polítiques transversals de gènere en l’àmbit municipal

3 La pobresa energètica a la demarcació de Barcelona. Propostes d’actuació des de l’àmbit local

4 Pla local de prevenció de drogodependències. Orientacions per al diagnòstic

Altres publicacions de la sèrie Benestar i Ciutadania

Publicacions disponibles a www.diba.cat/llibreria

Guia per al desenvolupament de projectes d horts socials ... · Llista de punts que cal tenir en...

Documents

Transcript of Guia per al desenvolupament de projectes d horts socials ... · Llista de punts que cal tenir en...