Raimon néixer a Xàtiva (València, Espanya) el 2 de desembre de 1940, a "el carrer Blanc", carrer Que Cita a Diferents cançons. De jove El Treball de les Nacions Unides vila parell de Jahr a l'emissora de ràdio de la seva, on sí va introduir a El Mundo del discoteca i va conèixer les INTERPRETACIONS de Gent de com Diversa tan Juliette Gréco, The Platters o Juanito Valderrama.

Als vint anys, es va traslladar a València per a estudiar història. És llavors quan fa les primeres lectures d'Ausiàs March, Salvador Espriu, Josep Pla i Joan Fuster, entre d'altres. Abans, però, havia ja nascut Al vent (Al vent, en castellà), la seva primera cançó

Al vent(Raimon)Al vent,la cara al vent,el cor al vent,les mans al vent,els ulls al vent,al vent del món.

I tots,tots plens de nit,buscant la llum,buscant la pau,buscant a déu,al vent del món.

La vida ens dóna penes,ja el nàixer és un gran plor:la vida pot ser eixe plor;però nosaltres

al vent,la cara al vent,el cor al vent,les mans al vent,els ulls al vent,al vent del món.

I tots,tots plens de nit,buscant la llum,buscant la pau,buscant a déu, al vent del món.(1959)

Diguem no (o Ahir)(Raimon)Ara que som juntsdiré el que tu i jo sabemi que sovint oblidem:

Hem vist la porser llei per a tots.Hem vist la sang-que sols fa sang-ser llei del món.

No,jo dic no,diguem no.Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la famser padels treballadors.

Hem vist tancatsa la presóhomes plens de raó.

No,jo dic no,diguem no.Nosaltres no som d'eixe món.

No,diguem no.Nosaltres no som d'eixe món.(1963)

He deixat ma mare (o Cançó de la mare)(Raimon)He deixat ma mare sola a Xàtiva al carrer Blanc.

Ma mare que sempre espera que torne com abans.

He deixat germans i amics que em volen i esperen, com ma mare, que jo torne com abans.

He vingut acíperquè crec que puc dir-vos, en la meua maltractada llengua, paraules i fets que encara ens agermanen.

Paraules i fets que encara ens fan sentir homes entre els homes.

Paraules i fets que encara ens agermanen en la lluita contra la por, en la lluita contra la sang, en la lluita contra el dolor, en la lluita contra la fam.

En la sempre necessària lluita contra el que ens separa i ens fa sentir-nos a tots nosaltres estranys.

He deixat ma mare i els meus germans.

He deixat els amics i la casa i tots els que esperen que jo torne com abans.

I crec que he fet bé. I crec que he fet bé.

Jo sé, jo sé, jo sé, jo sé que tornaré al carrer Blanc.

Però ara ací, Però ara ací, crec que també és ma casa, i crec que puc dir-vos, amb el cor obert, a tots vosaltes: germans.

Germans.(1965)

Quatre rius de sang(Raimon)Com sobre l'arbre sec i la terra eixuta cau la pluja en ple estiu, voldria que les paraules arribassen ací.

Quatre rius de sang, terra polsosa i vella,corral ple de baralles entre els que es diuen germans, és el que hem trobat.

Una por immensa que ens ha fet callar tant; una por immensa que encara ens fa callar; una por immensa que ens ha fet tant de mal, és el que hem trobat.

I els quatre rius de sang cada vegada més grans i un espès silenci,tallaven tantes mans... I amb tot un passat nostre sabem el que volem des d'aquesta terra, germans, la dels quatre rius de sang.

Terra polsosa i vella on cre¦xen noves mans, on mils i mils de boques, cansades de silenci es disposen a parlar des dels quatre rius de sang.(1967)

El meu poble i jo(Salvador Espriu - Raimon)Bevíem a glopsaspres vins de burlael meu poble i jo.

Escoltàvem fortsarguments del sabreel meu poble i jo.

Una tal lliçóhem hagut d'entendreel meu poble i jo.

La mateixa sortens uní per sempre:el meu poble i jo.

Senyor, servidor?Som indestriablesel meu poble i jo.

Tenim la raócontra bords i lladresel meu poble i jo.

Salvàvem els motsde la nostra llenguael meu poble i jo.

A baixar graonsde dol apreníemel meu poble i jo.

Davallats al pou,esguardem enlaireel meu poble i jo.

Ens alcem tots dosen encesa espera,el meu poble i jo.(1968)

Punxa de temps(Raimon)Rellotge d'emocions que no s'esborren.Martell de llum, falç de treball, punxa de temps.El primer de maig ma mare i jo cantàvem-en veu baixa-aquesta lletra de la Internacional:"Arriba los de la cuchara,abajo los del tenedor,que mueran todos los fascistas,Visca el braç treballador"Oh, sí.Rellotge d'emocions que no s'esborren,Martell de llum, falç de treball, punxa de temps.Branca i llavor d'un temple antic.Desades a l'oblit que ja ens espera.Oh, sí, punxa de temps.Oh, sí.

Molt lluny

(Raimon)Molt lluny,en les butxaques d'uns pantalonsvellsque ma mare guardava-ma mare ho guarda tot-,he trobatles nits que ens passàvemcaminant, amics,pels carrers de Xàtiva.Parlavem de toti del bé i del mal.Amb poques coses clares:la incertesa del futur,l'avidesa d'uns infants.Les caminades nits d'estiules tinc avui al davant.Amunt i avall...(1972)

Jo vinc d'un silenci(Raimon)Jo vinc d'un silenciantic i molt llargde gent que va alçant-sedes del fons dels seglesde gent que anomenenclasses subalternes,jo vinc d'un silenciantic i molt llarg.

Jo vinc de les placesi dels carrers plensde xiquets que jugueni de vells que esperen,mentre homes i donesestan treballantals petits tallers,a casa o al camp.

Jo vinc d'un silencique no és resignat,d'on comença l'hortai acaba el secà,d'esforç i blasfèmiaperquè tot va mal:qui perd els orígensperd identitat.

Jo vinc d'un silenciantic i molt llarg,de gent sense místicsni grans capitans,que viuen i morenen l'anonimat,que en frases solemnesno han cregut mai.

Jo vinc d'una lluitaque és sorda i constant,jo vinc d'un silencique romprà la gentque ara vol ser lliurei estima la vida,que exigeix les cosesque li han negat.

Jo vinc d'un silenciantic i molt llarg,jo vinc d'un silencique no és resignat,jo vinc d'un silencique la gent romprà,jo vinc d'una lluitaque és sorda i constant.(1975)

He mirat aquesta terra(Salvador Espriu - Raimon)Quan la llum pujada des del fons del mara llevant comença just a tremolar,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan per la muntanya que tanca el ponentel falcó s'enduia la claror del cel,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Mentre bleixa l'aire malalt de la niti boques de fosca fressen als camins,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan la pluja porta l'olor de la polsde les fulles aspres del llunyans alocs,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan el vent es parla en la solituddels meus morts que riuen d'estar sempre junts,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Mentre m'envelleixo en el llarg esforçde passar la rella damunt els records,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan l'estiu ajaça per tot l'adormitcamp l'ample silenci que estenen els grills,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Mentre comprenien savis dits de ceccom l'hivern despulla la son dels sarments,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.

Quan la desbocada força dels cavallsde l'aiguat de sobte baixa pels rials,he mirat aquesta terra,he mirat aquesta terra.(1980)

T'adones, amic(Raimon)T'adones, company,que a poc a poc ens van posant el futura l'esquena;t'adones, amic.T'adones, company,que ens el van robant cada dia que passa;t'adones, amic.T'adones, company,que fa ja molts anysque ens amaguen la històriai ens diuen que no en tenim;que la nostra és la d'ells,t'adones, amic.T'adones, company,que ara volen el futura poc a poc, dia a dia, nit a nit;t'adones, amic.T'adones, company,no volen arguments,usen la força,t'adones, amic.T'adones, company,que hem de sortir al carrerjunts, molts, com més millor,si no volem perdre-ho tot,t'adones, amic.T'adones, company,t'adones, amic.(1972)