I. DISPOSICIONS GENERALS I. DISPOSICIONES...

I. DISPOSICIONS GENERALS

1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria de Cultura i Educació

DECRET 132/2001, de 26 de juliol, pel qual s’estableixel currículum del grau superior de música a la Comuni-tat Valenciana i el accés a dites ensenyances.[2001/X8200]

El desenrotllament normatiu de les ensenyances de música en elmarc de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’OrdenacióGeneral del Sistema Educatiu, es va iniciar per al grau superioramb l’aprovació del Reial Decret 617/1995, de 21 d’abril, pel quales determinen els aspectes bàsics del seu currículum, i s’estableixeni organitzen, a més de les matèries específiques de cada especiali-tat, altres basades en l’aprofundiment en continguts teoricohu-manístics, potenciats en consciència de la seua necessitat per a laimprescindible formació intel·lectual dels futurs professionals de lamúsica.

El present decret desenrotlla per a l’àmbit de la ComunitatValenciana les dites matèries bàsiques, la qual cosa, junt amb altresno vinculades a les matèries establides en el citat reial decret, dónalloc a un conjunt d’assignatures que configuren el currículum decada especialitat, que haurà de completar-se amb aquelles per lesquals el propi alumne opte al llarg dels estudis.

L’ordenació de les ensenyances del Grau Superior que acís’articula té l’objectiu últim de proporcionar una completa forma-ció pràctica, teòrica i metodològica en els àmbits relatius a la crea-ció, la interpretació, la investigació i la docència. Per a això, el pre-sent decret establix una part del temps lectiu global a fi que els cen-tres, en l’exercici de la seua autonomia organitzativa i pedagògica,determinen una oferta d’assignatures optatives i de lliure eleccióper l’estudiant que garantisca l’eficàcia de la formació que es per-seguix en cada especialitat.

Per tot allò que s’ha exposat, després d’efectuat l’informe delConsell Escolar Valencià, a proposta del conseller de Cultura iEducació, conforme amb el Consell Jurídic Consultiu i després dela deliberació del Govern Valencià, en la reunió de 26 de juliol de2001,

DECRETE

Article 1. Objecte de la normaEl present decret establix el currículum del grau superior de

l’ensenyança de Música, que impartiran els conservatoris superiorsde la Comunitat Valenciana, d’acord amb el que disposa l’article40 de la Llei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació Generaldel Sistema Educatiu, i integra el que disposa el Reial Decret617/1995, de 21 d’abril, pel qual s’establixen els aspectes bàsicsdel currículum de grau superior de les ensenyances de Música i esregula la prova d’accés a estos estudis.

Article 2. Objecte del grau superior de les ensenyances de MúsicaLes ensenyances conduents a l’obtenció del Títol Superior de

Música, proporcionaran una formació pràctica, teòrica i metodolò-gica a través de l’aprofundiment en les matèries que conformenl’especialitat triada, a fi de garantir la qualificació dels futurs pro-fessionals de la música en els àmbits relatius a la creació, la inter-pretació, la investigació i la docència.

Article 3. Durada i ordenació acadèmica de les ensenyances3.1. El grau superior de les ensenyances de Música comprendrà

un sol cicle, segons el que disposa l’apartat c) de l’article 39.1 de laLlei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre.

3.2. Així mateix, i d’acord amb el que establix l’article 1 elReial Decret 617/1995, de 21 d’abril, el grau superior de Músicatindrà una duració de quatre cursos en les especialitats que es citen

18132 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

I. DISPOSICIONES GENERALES

1. PRESIDENCIA Y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria de Cultura y Educación

DECRETO 132/2001, de 26 de julio 2001, del GobiernoValenciano, por el que se establece el currículo delgrado superior de música en la Comunidad Valencianay el acceso a dichas enseñanzas. [2001/X8200]

El desarrollo normativo de las enseñanzas de música en elmarco de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de OrdenaciónGeneral del Sistema Educativo, se inició para el grado superior conla aprobación del Real Decreto 617/1995, de 21 de abril, por el quese determinan los aspectos básicos de su currículo, estableciéndosey organizándose, además de las materias específicas de cada espe-cialidad, otras basadas en la profundización en contenidos teóri-co–humanísticos, potenciados en consciencia de su necesidad parala imprescindible formación intelectual de los futuros profesionalesde la música.

El presente decreto desarrolla para el ámbito de la ComunidadValenciana dichas materias básicas, lo que, junto con otras no vin-culadas a las materias establecidas en el citado Real Decreto, dalugar a un conjunto de asignaturas que configuran el currículo decada especialidad, que habrá de completarse con aquellas por lasque el propio alumno opte a lo largo de los estudios.

La ordenación de las enseñanzas del grado superior que aquí searticula tiene el objetivo último de proporcionar una completa for-mación práctica, teórica y metodológica en los ámbitos relativos ala creación, interpretación, investigación y docencia. Para ello, elpresente decreto establece una parte del tiempo lectivo global conel fin de que los centros, en el ejercicio de su autonomía organizati-va y pedagógica, determinen una oferta de asignaturas optativas yde libre elección por el estudiante que garantice la eficacia de laformación que se persigue en cada especialidad.

Por todo lo expuesto, previo informe del Consejo EscolarValenciano, a propuesta del conseller de Cultura y Educación, con-forme con el Consejo Jurídico Consultivo y tras la deliberación delGobierno Valenciano, en la reunión del día 26 de julio de 2001,

DISPONGO

Artículo 1. Objeto de la normaEl presente decreto establece el currículo del grado superior de

la enseñanza de Música, que impartirán los conservatorios superio-res de la Comunidad Valenciana, de acuerdo con lo dispuesto en elartículo 40 de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordena-ción General del Sistema Educativo, e integra lo dispuesto en elReal Decreto 617/1995, de 21 de abril, por el que se establecen losaspectos básicos del currículo de grado superior de las enseñanzasde Música y se regula la prueba de acceso a estos estudios.

Artículo 2. Objeto del grado superior de las enseñanzas de MúsicaLas enseñanzas conducentes a la obtención del Título Superior

de Música, proporcionarán una formación práctica, teórica y meto-dológica a través de la profundización en las materias que confor-man la especialidad elegida, con el fin de garantizar la cualificaciónde los futuros profesionales de la música en los ámbitos relativos ala creación, la interpretación, la investigación y la docencia.

Artículo 3. Duración y ordenación académica de las enseñanzas3.1 El grado superior de las enseñanzas de Música comprenderá

un solo ciclo según lo dispuesto en el apartado c) del artículo 39.1de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre.

3.2 Asimismo, y de acuerdo con lo establecido en el artículo 1el Real Decreto 617/1995, de 21 de abril, el grado superior deMúsica tendrá una duración de cuatro cursos en las especialidades

en l’article quint del present decret, excepte en les especialitats deComposició, Direcció de Cor i Direcció d’Orquestra, que tindranuna duració de cinc cursos.

3.3. La unitat de valoració, tant global de l’especialitat com par-cial de les diferents assignatures i cursos d’aquestes que integren elcurrículum, serà el crèdit. Cada crèdit equivaldrà a deu hores lecti-ves, tant en les ensenyances teòriques com pràctiques.

Article 4. TitulacióD’acord amb el que establix l’article 42.3 de la Llei Orgànica

1/1990, de 3 d’octubre, els que hagen superat el grau superior deles ensenyances de música tindran dret al Títol Superior de Música,en el qual constarà l’especialitat cursada, que serà equivalent a totsels efectes al títol de Llicenciat Universitari.

Article 5. Especialitats1. Les especialitats que configuren el grau superior de les

ensenyances de Música són les següents:

1. Acordió. 2. Arpa.3. Cant.4. Clarinet.5. Clavecí.6. Composició.7. Contrabaix.8. Direcció de Cor.9. Direcció d’Orquestra.10. Etnomusicologia.11. Fagot.12. Flamenc.13. Flauta travessera.14. Flauta de pic.15. Guitarra.16. Instruments de corda polsada del Renaixement i el Barroc.

17. Instruments de la música antiga.18. Instruments de la música tradicional i popular.19. Instruments de pua.20. Jazz.21. Musicologia.22. Oboé.23. Orgue.24. Pedagogia.25. Percussió.26. Piano.27. Saxòfon.28. Trompa.29. Trompeta30. Trombó.31. Tuba.32. Viola.33. Viola de Gamba.34. Violí.35. Violoncel.

Dins de cada instrument de vent es consideraran inclososaquells de característiques semblants per la seua embocadura omecanisme.

2. L’especialitat de Flamenc constarà de les dos opcionssegüents:

Opció a): Guitarra flamenca.Opció b): Flamencologia.3. L’especialitat de Pedagogia constarà de les dos opcions

següents:Opció a): Pedagogia del llenguatge i l’educació musical.Opció b): Pedagogia del cant i de les especialitats instrumentals

que es detallen en l’annex I del present decret.

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18133

que se relacionan en el artículo 5 del presente decreto, excepto enlas especialidades de Composición, Dirección de Coro y Direcciónde Orquesta, que tendrán una duración de cinco cursos.

3.3 La unidad de valoración, tanto global de la especialidadcomo parcial de las diferentes asignaturas y cursos de las mismasque integran el currículo, será el crédito. Cada crédito equivaldrá adiez horas lectivas, tanto en las enseñanzas teóricas como prácticas.

Artículo 4. TitulaciónDe acuerdo con lo establecido en el artículo 42.3 de la Ley

Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, quienes hayan superado el gradosuperior de las enseñanzas de Música tendrán derecho al TítuloSuperior de Música, en el que constará la especialidad cursada, queserá equivalente a todos los efectos al título de Licenciado Univer-sitario.

Artículo 5. Especialidades1. Las especialidades que configuran el grado superior de las

enseñanzas de Música son las siguientes:

1. Acordeón. 2. Arpa.3. Canto.4. Clarinete.5. Clave.6. Composición.7. Contrabajo.8. Dirección de Coro.9. Dirección de Orquesta.10. Etnomusicología.11. Fagot.12. Flamenco.13. Flauta travesera.14. Flauta de pico.15. Guitarra.16. Instrumentos de cuerda pulsada del Renacimiento y el

Barroco.17. Instrumentos de la música antigua.18. Instrumentos de la música tradicional y popular.19. Instrumentos de púa.20. Jazz.21. Musicología.22. Oboe.23. Órgano.24. Pedagogía.25. Percusión.26. Piano.27. Saxofón.28. Trompa.29. Trompeta30. Trombón.31. Tuba.32. Viola.33. Viola da Gamba.34. Violín.35. Violoncelo.

Dentro de cada instrumento de viento se considerarán incluidosaquellos de características similares por su embocadura o mecanis-mo.

2. La especialidad de Flamenco constará de las dos opcionessiguientes:

Opción a): Guitarra flamenca.Opción b): Flamencología.3. La especialidad de Pedagogía constará de las dos opciones

siguientes:Opción a): Pedagogía del lenguaje y la educación musical.Opción b): Pedagogía del canto y de las especialidades instru-

mentales que se detallan en el anexo I del presente decreto.

Article 6. Currículum.6.1 Els continguts del currículum de les ensenyances que cons-

tituïxen el grau superior de Música s’ordenaran en:a) Assignatures instrumentals individuals.b) Assignatures instrumentals col·lectives.c) Assignatures no instrumentalsCom queda explicitada en l’annex I del present decret6.2 Les ensenyances es concreten en matèries que, al seu torn,

s’organitzen en assignatures agrupades en:a) Assignatures pròpies de l’especialitat:Aquelles que constituïxen els coneixements centrals de l’espe-

cialitat, definixen la titulació final i són exclusivament pròpiesd’ella.

b) Assignatures comunes:Aquelles que fan referència a coneixements humanístics, pràcti-

ca instrumental o vocal de conjunt o coneixements diversos neces-saris per a l’obtenció de la titulació final de l’especialitat. Sónd’aplicació a tots els àmbits de formació en el grau superior iimpartició general a tots els alumnes.

c) Assignatures optatives:Aquelles lliurement establides pels centres en l’exercici de

l’autonomia pedagògica i organitzativa a què es referix l’article 6.2del Reial Decret 617/1995, de 21 d’abril, d’acord amb les seuesdisponibilitats docents, les necessitats professionals i la demandadels alumnes.

A fi que l’alumne trie entre aquestes el nombre necessari per acompletar els crèdits que en cada cas s’establisquen, les citadesassignatures hauran de ser incloses pels centres en els currículumscorresponents, indicant la càrrega lectiva de cada una d’elles,expressada en crèdits, la seua durada –que serà com a mínim qua-drimestral– i una breu descripció dels seus continguts que, en totcas, estaran relacionats amb l’especialitat corresponent.

d) Assignatures de lliure elecció:El seu contingut podrà estar relacionat tant amb la pròpia espe-

cialitat com amb altres i el seu nombre estarà determinat pel delscrèdits que en cada cas s’establisquen per a estes assignatures.

L’alumne podrà triar lliurement entre la relació d’assignaturesimpartides pel propi centre o per altres centres amb què s’establiscael conveni oportú.

L’admissió en les assignatures de lliure elecció estarà condicio-nada a l’existència de places vacants, després de la matriculaciódels alumnes de l’especialitat corresponent.

6.3 Els conservatoris superiors de Música establiran els criterisde prioritat de l’alumnat en l’elecció d’assignatures optatives i delliure elecció de manera que l’oferta es corresponga amb les possi-bilitats organitzatives i horàries del centre.

6.4 Quan els continguts de qualsevol assignatura optativa o delliure elecció exigisquen la seua distribució en diversos blocs decrèdits, serà cursada en la seua integritat. En este cas, serà requisitimprescindible per a formalitzar la matrícula haver superat el cursprecedent de la mateixa assignatura.

Article 7. Classificació de les assignatures en funció de la relacióprofessor-alumne

La classificació de les assignatures del currículum de les dife-rents especialitats en no instrumentals, instrumentals col·lectives iinstrumentals individuals a què es referix l’article 20 del ReialDecret 389/1992, de 15 d’abril, pel qual s’establixen els requisitsmínims dels centres que impartisquen ensenyances artístiques, esdetermina en l’annex I del present decret. Així mateix, es fixa endit annex la relació numèrica màxima professor-alumne per a cadaassignatura.

Article 8. Estructura del pla d’estudis8.1 La distribució per períodes lectius i cursos de les assignatures

constitutives de les distintes especialitats que impartiran els conserva-toris de música de la Comunitat Valenciana queda explicitada enl’annex II, en compliment del que disposa l’article 4.2 de la Llei Orgà-nica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educa-tiu i de l’article 20 del Reial Decret 389/1992, de 15 d’abril.

18134 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

Artículo 6. Currículo6.1 Los contenidos del currículo de las enseñanzas que constitu-

yen el grado superior de Música se ordenarán en:a) Asignaturas instrumentales individuales.b) Asignaturas instrumentales colectivas.c) Asignaturas no instrumentalesComo queda explicitada en el anexo I del presente decreto6.2 Las enseñanzas se concretan en materias que, a su vez, se

organizan en asignaturas agrupadas en:a) Asignaturas propias de la especialidad:Aquellas que constituyen los conocimientos centrales de la

especialidad, definen la titulación final y son exclusivamente pro-pias de ella.

b) Asignaturas comunes:Aquellas que atienden a conocimientos humanísticos, práctica

instrumental o vocal de conjunto o conocimientos diversos necesa-rios para la obtención de la titulación final de la especialidad. Sonde aplicación a todos los ámbitos de formación en el grado superiore impartición general a todos los alumnos.

c) Asignaturas optativas:Aquellas libremente establecidas por los centros en el ejercicio

de la autonomía pedagógica y organizativa a que se refiere el artí-culo 6.2 del Real Decreto 617/1995, de 21 de abril, de acuerdo consus disponibilidades docentes, las necesidades profesionales y lademanda de los alumnos.

Con el fin de que el alumno escoja entre las mismas el númeronecesario para completar los créditos que en cada caso se establez-can, dichas asignaturas deberán ser incluidas por los centros en loscurrículos correspondientes, indicando la carga lectiva de cada unade ellas, expresada en créditos, su duración –que será como mínimocuatrimestral– y una breve descripción de sus contenidos que, todocaso, estarán relacionados con la especialidad correspondiente.

d) Asignaturas de libre elección:Su contenido podrá estar relacionado tanto con la propia espe-

cialidad como con otras y su número vendrá determinado por el delos créditos que en cada caso se establezcan para estas asignaturas.

El alumno podrá elegir libremente entre la relación de asignatu-ras impartidas por el propio centro o por otros centros con los quese establezca el convenio oportuno.

La admisión en las asignaturas de libre elección estará condi-cionada a la existencia de plazas vacantes, tras la matriculación delos alumnos de la especialidad correspondiente.

6.3 Los Conservatorios Superiores de Música establecerán loscriterios de prioridad del alumnado en la elección de asignaturasoptativas y de libre elección de manera que la oferta se correspondacon las posibilidades organizativas y horarias del centro.

6.4 Cuando los contenidos de cualquier asignatura optativa o delibre elección exijan su distribución en varios bloques de créditos,será cursada en su integridad. En este caso, será requisito impres-cindible para formalizar la matricula haber superado el curso prece-dente de la misma asignatura.

Artículo 7. Clasificación de las asignaturas en función de la rela-ción profesor/alumno

La clasificación de las asignaturas del currículo de las diferen-tes especialidades en no instrumentales, instrumentales colectivas einstrumentales individuales a que se refiere el artículo 20 del RealDecreto 389/1992, de 15 de abril, por el que se establecen losrequisitos mínimos de los centros que impartan enseñanzas artísti-cas, se determina en el anexo I del presente decreto. Asimismo, sefija en dicho anexo la relación numérica máxima profesor/alumnopara cada asignatura.

Artículo 8. Estructura del plan de estudios8.1 La distribución por períodos lectivos y cursos de las asignaturas

constitutivas de las distintas especialidades que impartirán los conserva-torios de música de la Comunidad Valenciana queda explicitada en elanexo II, en cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 4.2 de la LeyOrgánica 1/1990, de 3 de octubre, de Ordenación General del SistemaEducativo y del artículo 20 del Real Decreto 389/1992, de 15 de abril.

8.2 De la mateixa manera, es determina en el citat annex per acada especialitat el nombre global de crèdits referits a les assignatu-res optatives i a les assignatures de lliure elecció. Correspon alscentres, en l’exercici de la seua autonomia pedagògica i organitzati-va, distribuir per cursos, o períodes lectius, el nombre de crèditscorresponent a les dites assignatures.

8.3 Els continguts de les assignatures constitutives de les distin-tes especialitats que impartiran els conservatoris superiors de Músi-ca de la Comunitat Valenciana, queden explicitats per este decreten l’annex III, en compliment del que disposa l’article 4.2. de laLlei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, i de l’article 20 del ReialDecret 389/1992, de 15 d’abril.

8.4 Així mateix, als únics efectes del que establix l’article 16 dedit Reial Decret, l’especialitat d’Etnomusicologia es consideraràequivalent a la de Musicologia.

Article 9. Autonomia organitzativa i pedagògicaLa Conselleria de Cultura i Educació fomentarà l’autonomia

pedagògica i organitzativa dels centres, afavorirà el treball en equipdels professors i estimularà la seua activitat artística i investigado-ra.

Article 10. Avaluació i qualificacions10.1 Els alumnes rebran qualificacions numèriques d’1 a 10

sense decimals. Serà necessari un mínim de 5 punts com a qualifi-cació final necessària per a superar cada assignatura. Les qualifica-cions tindran la següent correspondència literal:

Fins a 4: suspés5 i 6: aprovat7 i 8: notable9: excel·lent10: matrícula d’Hon10.2 Per a l’avaluació del rendiment acadèmic dels alumnes

dels conservatoris de Música de la Comunitat Valenciana i la seuaconsegüent qualificació, es tindran en compte les consideracionssegüents:

a) Cada professor avaluarà als alumnes al seu càrrec en les con-vocatòries de juny i setembre, excepte en el cas d’esgotament detres de les quatre convocatòries previstes per a aprovar cada curs oel màxim fixat de permanència temporal en el centre. En este cas esconstituirà un tribunal format per professors de l’assignatura oafins.

b) En l’últim curs de les especialitats instrumentals i respecte al’assignatura central, l’examen constarà de dos parts:

1ª. Continguts específics propis de l’especialitat, establits en laprogramació de l’assignatura.

2ª. Un recital públic oferit per l’alumne.L’avaluació de les dos proves tindrà caràcter global i estarà a

càrrec del professor de l’alumne.c) Com a requisit previ a la realització del citat recital serà pre-

ceptiu haver superat un mínim del 80% dels crèdits del total de lesaltres assignatures de l’últim curs.

Article 11. Treball d’investigacióPer a totes les especialitats serà obligatori durant l’últim curs la

realització d’un treball escrit d’investigació sobre un tema relatiu ala pròpia especialitat. El tema del treball serà acordat, al comença-ment de l’últim curs, amb el professor o, si és procedent, un delsprofessors de les assignatures pròpies de l’especialitat, i serà dirigitpel professor més afí a la naturalesa del treball, el qual serà l’enca-rregat d’avaluar-lo. El citat treball serà valorat amb un total de cinccrèdits en les especialitats instrumentals i de deu crèdits en les res-tants que, en tot cas, s’acumularan als establits per a cada especiali-tat segons l’annex II del present decret.

Article 12. Premi extraordinari fi de carreraEn cada conservatori superior de Música es podran convocar

premis extraordinaris final de carrera per a cada una de les especia-litats que s’impartisquen en ell.

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18135

8.2 Del mismo modo se determina en dicho anexo para cadaespecialidad el número global de créditos referidos a las asignatu-ras optativas y a las asignaturas de libre elección. Corresponde a loscentros, en el ejercicio de su autonomía pedagógica y organizativa,distribuir por cursos, o períodos lectivos, el número de créditoscorrespondiente a dichas asignaturas.

8.3 Los contenidos de las asignaturas constitutivas de las distin-tas especialidades que impartirán los Conservatorios Superiores deMúsica de la Comunidad Valenciana, quedan explicitados por estedecreto en el anexo III, en cumplimiento de lo dispuesto en el artí-culo 4.2. de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 de octubre, y del artículo20 del Real Decreto 389/1992, de 15 de abril.

8.4 Asimismo, a los únicos efectos de lo establecido en el artí-culo 16 de dicho Real Decreto, la especialidad de Etnomusicologíase considerará equivalente a la de Musicología.

Artículo 9. Autonomía organizativa y pedagógicaLa Conselleria de Cultura y Educación fomentará la autonomía

pedagógica y organizativa de los centros, favorecerá el trabajo enequipo de los profesores y estimulará la actividad artística e investi-gadora de los mismos.

Artículo 10. Evaluación y calificaciones10.1 Los alumnos recibirán calificaciones numéricas de 1 a 10

sin decimales, siendo necesario un mínimo de 5 puntos como califi-cación final necesaria para superar cada asignatura. Las calificacio-nes tendrán la siguiente correspondencia literal:

Hasta 4: suspenso5 y 6: aprobado7 y 8: notable9: sobresaliente10: matrícula de honor10.2. Para la evaluación del rendimiento académico de los

alumnos de los conservatorios de Música de la Comunidad Valen-ciana y su consiguiente calificación, se tendrán en cuenta las consi-deraciones siguientes:

a) Cada profesor evaluará a los alumnos a su cargo en las con-vocatorias de junio y septiembre, salvo en el caso de agotamientode tres de las cuatro convocatorias previstas para aprobar cadacurso o el máximo fijado de permanencia temporal en el centro, encuyo caso se constituirá un tribunal formado por profesores de laasignatura o afines.

b) En el último curso de las especialidades instrumentales y res-pecto a la asignatura central, el examen constará de dos partes:

1ª. Contenidos específicos propios de la especialidad, estableci-dos en la programación de la asignatura.

2ª. Un recital público ofrecido por el alumno.La evaluación de las dos pruebas tendrá carácter global y estará

a cargo del profesor del alumno.c) Como requisito previo a la realización del citado recital será

preceptivo haber superado un mínimo del 80% de los créditos deltotal de las demás asignaturas del último curso.

Artículo 11. Trabajo de investigaciónPara todas las especialidades será obligatorio durante el último

curso la realización de un trabajo escrito de investigación sobre untema relativo a la propia especialidad. El tema del trabajo será acor-dado, al comienzo del último curso, con el profesor o, en su caso,uno de los profesores de las asignaturas propias de la especialidad,y será dirigido por el profesor más afín a la naturaleza del mismoque será el encargado de evaluarlo. Dicho trabajo será valorado conun total de cinco créditos en las especialidades instrumentales y dediez créditos en las restantes que, en todo caso, se acumularán a losestablecidos para cada especialidad según el anexo II del presentedecreto.

Artículo 12. Premio extraordinario fin de carreraEn cada Conservatorio Superior de Música se podrán convocar

premios extraordinarios final de carrera para cada una de las espe-cialidades que se impartan en él.

Article 13. Convocatòries d’exàmens13.1 Cada curs acadèmic estarà integrat per dos convocatòries

que se celebraran al juny i setembre.13.2 En els casos en què el període lectiu siga inferior a la dura-

ció del curs acadèmic, la primera convocatòria tindrà lloc al finalit-zar el seu corresponent període lectiu.

En tot cas, el nombre màxim de convocatòries per a la supera-ció de les diferents assignatures serà de quatre.

13.3 Les convocatòries a què es referix l’apartat anterior escomputaran successivament, i s’entendran esgotades sempre quel’alumne s’haguera matriculat No obstant això, en casos excepcio-nals i a juí del centre, es podrà no comptabilitzar qualsevol convo-catòria en base a raons documentades.

13.4 Si l’alumne obtinguera el trasllat de l’expedient acadèmica un altre centre superior, se li computaran les convocatòries quehaguera esgotat en el centre de procedència.

Article 14. Promoció i permanència.14.1 La promoció al curs següent queda condicionada a la supe-

ració de, almenys, un 75% dels crèdits establits per a cada curs.

14.2 El límit màxim de permanència en el centre, no obstantl’establit en l’article anterior sobre el nombre de convocatòries,serà de sis cursos acadèmics per a totes les especialitats, excepteper a Composició, Direcció de Cors i Direcció d’Orquestra, en lesquals el dit límit serà de set cursos acadèmics.

14.3 El centre podrà autoritzar, excepcionalment, la pròrrogaper un únic curs en aquells casos que, per la seua singular justifica-ció, es considere oportú.

14.4 Els alumnes que, en les successives convocatòries d’unmateix any acadèmic, no hagen superat cap assignatura a causa dela incompareixença injustificada, no podran prosseguir els estudisen el centre en què hagueren estat matriculats.

Article 15. TribunalsPer a les convocatòries d’exàmens que hagen de ser avaluades

per un tribunal, este estarà compost per tres membres pertanyents al’especialitat corresponent o, si no n’hi ha, a especialitats afins.

Article 16. Reclamació de qualificacionsDurant tres dies, a partir de la data en què es faça públic el

resultat de l’avaluació de l’assignatura, els estudiants podransol·licitar del professor o, si és procedent, del tribunal la revisió dela qualificació i la ponderació obtinguda pels diferents criteris apli-cats. En el termini màxim de set dies, es procedirà a la revisió is’emetrà el corresponent informe. Produïda la contestació, l’estu-diant podrà impugnar, durant un període de tres dies, l’avaluació isol·licitar la seua revisió davant de l’òrgan competent del centre, elqual resoldrà la impugnació en el termini màxim de set dies.

Article 17. Condicions d’accés al grau superior de música17.1 Podran accedir al grau superior de Música els que, reunint

els requisits acadèmics d’estar en possessió del títol de Batxiller ihaver aprovat els estudis corresponents al tercer cicle del graumitjà, superen la prova específica prevista en l’article 40.3 de laLlei Orgànica 1/1990, de 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sis-tema Educatiu, i regulada en l’article 8 del Reial Decret 617/1995,de 21 d’abril, que permet comprovar que l’aspirant posseïx elsconeixements i habilitats professionals necessaris per a cursar ambaprofitament l’especialitat sol·licitada.

17.2 Així mateix, podran accedir al grau superior de les ensen-yances de Música els que, sense reunir un o els dos requisits a quèes referix l’apartat anterior, superen la prova establida en l’article 8del citat Reial Decret i, a més, demostren a través de l’exerciciespecífic previst en l’article 9 de la dita norma, posseir tant elsconeixements i aptituds propis del grau mitjà com les habilitatsespecífiques necessàries per a cursar amb aprofitament l’especiali-tat sol·licitada.

18136 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

Artículo 13. Convocatorias de exámenes13.1 Cada curso académico estará integrado por dos convocato-

rias que se celebrarán en junio y septiembre.13.2 En los casos de que el período lectivo sea inferior a la

duración del curso académico, la primera convocatoria tendrá lugaral finalizar su correspondiente período lectivo.

En todo caso, el número máximo de convocatorias para la supe-ración de las diferentes asignaturas será de cuatro.

13.3 Las convocatorias a las que se refiere el apartado anteriorse computarán sucesivamente, entendiéndose agotadas siempre queel alumno se hubiese matriculado. No obstante, en casos excepcio-nales y a juicio del centro, se podrá no contabilizar cualquier con-vocatoria en base a razones documentadas.

13.4 Si el alumno obtuviese el traslado del expediente académi-co a otro centro superior, se le computarán las convocatorias quehubiese agotado en el centro de procedencia.

Artículo 14. Promoción y permanencia14.1 La promoción al curso siguiente queda condicionada a la

superación de, al menos, un 75% de los créditos establecidos paracada curso.

14.2 El límite máximo de permanencia en el centro, no obstantelo establecido en el artículo anterior acerca del número de convoca-torias, será de seis cursos académicos para todas las especialidades,excepto para Composición, Dirección de Coros y Dirección deOrquesta, en las que dicho límite será de siete cursos académicos.

14.3 El centro podrá autorizar, excepcionalmente, la prorrogapor un único curso en aquellos casos que, por su singular justifica-ción, se considere oportuno.

14.4 Los alumnos que en las sucesivas convocatorias de unmismo año académico no hayan superado ninguna asignatura debi-do a la incomparecencia injustificada, no podrán proseguir los estu-dios en el centro en el que hubiesen estado matriculados.

Artículo 15. TribunalesPara las convocatorias de exámenes que tengan que ser evalua-

das por un tribunal, éste estará compuesto por tres miembros perte-necientes a la especialidad correspondiente o, en su defecto, a espe-cialidades afines.

Artículo 16. Reclamación de calificacionesDurante tres días, a partir de la fecha en que se haga público el

resultado de la evaluación de la asignatura, los estudiantes podránsolicitar del profesor o, en su caso, del tribunal la revisión de lacalificación y la ponderación obtenida por los diferentes criteriosaplicados. En el plazo máximo de siete días se procederá a la revi-sión y se emitirá el correspondiente informe. Notificada la resolu-ción, el estudiante podrá impugnar, durante un período de tres días,la evaluación y solicitar su revisión ante el dirección del centro, elcual resolverá el recurso en el plazo máximo de siete días.

Artículo 17. Condiciones de acceso al grado superior de música17.1 Podrán acceder al grado superior de Música quienes, reu-

niendo los requisitos académicos de estar en posesión del título deBachiller y haber aprobado los estudios correspondientes al tercerciclo del grado medio, superen la prueba específica prevista en elapartado tres del artículo 40 de la Ley Orgánica 1/1990, de 3 deoctubre, de Ordenación General del Sistema Educativo, y reguladaen el artículo 8 del Real Decreto 617/1995, de 21 de abril, que per-mita comprobar que el aspirante posee los conocimientos y habili-dades profesionales necesarios para cursar con aprovechamiento laespecialidad solicitada.

17.2 Asimismo, podrán acceder al grado superior de lasenseñanzas de Música quienes, sin reunir uno o los dos requisitos aque se refiere el apartado anterior, superen la prueba establecida enel artículo 8 del citado Real Decreto y, además, demuestren a travésdel ejercicio específico previsto en el artículo 9 de dicha norma,poseer tanto los conocimientos y aptitudes propios del grado mediocomo las habilidades específicas necesarias para cursar con aprove-chamiento la especialidad solicitada.

Article 18. Estructura de la prova d’accés ordinària.18.1 Per a l’avaluació de la prova d’accés establida en els arti-

cles 8 i 9 del Reial Decret 617/1995, de 21 d’abril, es constituirà unúnic tribunal per cada especialitat. El dit tribunal estarà constituïtper un nombre imparell de, almenys, tres membres pertanyents al’especialitat corresponent o, si no n’hi ha, a especialitats afins. Pera la correcta valoració de la prova d’accés, el tribunal podrà comp-tar amb l’assessorament de professors de les especialitats relaciona-des amb els diferents exercicis quand es considere oportú.

18.2 La prova d’accés al grau superior de les ensenyances deMúsica constarà d’un únic exercici que comprendrà les parts que,per a cada especialitat, es determinen en els dos apartats següents:

A) Especialitats no instrumentalsComposició:Part a) Interpretació en l’instrument principal (o veu, en el cas

del cant) durant aproximadament quinze minuts, de les obres quedetermine el tribunal d’una relació presentada prèviament pel can-didat.

Part b) Presentació i defensa oral d’obres i treballs realitzats pelcandidat.

Part c) Realització d’un treball harmonicocontrapuntístic.Part d) Lectura a primera vista al piano.

Direcció de Cor i Direcció d’Orquestra:Part a) Interpretació en l’instrument principal (o veu, en el cas


Part b) Realització d’un treball harmonicocontrapuntístic.Part c) Prova auditiva.Part d) Lectura a primera vista al piano.

Musicologia, Flamencologia i Etnomusicologia:Part a) Interpretació en l’instrument principal (o veu, en el cas


Part b) Anàlisi d’una obra o fragment.Part c) Realització d’un treball harmonicocontrapuntístic.

Pedagogia del Llenguatge i l’Educació MusicalPart a) Interpretació en l’instrument principal (o veu, en el cas

del Cant) durant aproximadament quinze minuts, de les obres quedetermine el tribunal d’entre una relació presentada prèviament pelcandidat.

Part b) Prova vocal, solo i en conjunt.Part c) Composició d’una peça breu, de caràcter didàctic, sobre

una melodia o un text proposat pel tribunal.Part d) Lectura a primera vista al piano.

La relació d’obres a què es referix la part a) haurà d’incloure,almenys, quatre obres de dificultat mitjana, pertanyents als estilsmés representatius de la literatura de l’instrument, lliurement triatspel candidat. En el cas del cant, la relació constarà d’un mínim dehuit obres.

Per a la realització de les parts b), c) i d), els centres fixaran ifaran públiques amb antelació suficient, unes orientacions sobre elcontingut i grau de dificultat de cada part, d’acord amb les carac-terístiques i especificitat de cada una d’elles.

B) Especialitats instrumentals i pedagogia d’aquestes.Acordió, Arpa, Cant, Clarinet, Contrabaix, Fagot, Flauta traves-

sera, Flauta dolça, Guitarra, Instruments de corda polsada delRenaixement i el Barroc, Instruments de música antiga, Instrumentsde la música tradicional i popular, Instruments de pua, Oboé, Per-cussió, Piano, Saxòfon, Trompa, Trompeta, Trombó, Tuba, Viola,Viola de gamba, Violí, Violoncel.

Part a) Interpretació d’un programa d’una duració aproximadade trenta minuts, integrat per obres i/o estudis d’una dificultat apro-piada a este nivell.

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18137

Artículo 18. Estructura de la prueba de acceso ordinaria18.1 Para la evaluación de la prueba de acceso establecida en

los artículos 8 y 9 del Real Decreto 617/1995, de 21 de abril, seconstituirá un único tribunal por cada especialidad. Dicho tribunalestará constituído por un número impar de, al menos, tres miem-bros pertenecientes a la especialidad correspondiente o, en sudefecto, a especialidades afines. Para la correcta valoración de laprueba de acceso, el tribunal podrá contar con el asesoramiento deprofesores de las especialidades relacionadas con los diferentesejercicios, cuando se considere oportuno.

18.2 La prueba de acceso al grado superior de las enseñanzas deMúsica constará de un único ejercicio que comprenderá las partesque, para cada especialidad, se determinan en los dos apartadossiguientes:

A) Especialidades no instrumentales:Composición:Parte a) Interpretación en el instrumento principal (o voz, en el

caso del canto) durante aproximadamente quince minutos, de lasobras que determine el tribunal de una relación presentada previa-mente por el candidato.

Parte b) Presentación y defensa oral de obras y trabajos realiza-dos por el candidato.

Parte c) Realización de un trabajo armónico–contrapuntístico.Parte d) Lectura a primera vista al piano.

Dirección de Coro y Dirección de Orquesta:Parte a) Interpretación en el instrumento principal (o voz, en el


Parte b) Realización de un trabajo armónico–contrapuntístico.Parte c) Prueba auditiva.Parte d) Lectura a primera vista al piano.

Musicología, Flamencología y Etnomusicología:Parte a) Interpretación en el instrumento principal (o voz, en el


Parte b) Análisis de una obra o fragmento.Parte c) Realización de un trabajo armónicocontrapuntístico.

Pedagogía del Lenguaje y la Educación Musical:Parte a) Interpretación en el instrumento principal (o voz, en el

caso del Canto) durante aproximadamente quince minutos, de lasobras que determine el tribunal de entre una relación presentadapreviamente por el candidato.

Parte b) Prueba vocal, a solo y en conjunto.Parte c) Composición de una pieza breve, de carácter didáctico,

sobre una melodía o un texto propuesto por el tribunal.Parte d) Lectura a primera vista al piano.

La relación de obras a que se refiere la parte a) deberá incluir almenos cuatro obras de dificultad media, pertenecientes a los estilosmás representativos de la literatura del instrumento, libremente ele-gidos por el candidato. En el caso del canto, la relación constará deun mínimo de ocho obras.

Para la realización de las partes b), c) y d), los centros fijarán yharán públicas con antelación suficiente, unas orientaciones sobreel contenido y grado de dificultad de cada parte, de acuerdo con lascaracterísticas y especificidad de cada una de ellas.

B) Especialidades instrumentales y pedagogía de las mismasAcordeón, Arpa, Canto, Clarinete, Contrabajo, Fagot, Flauta

travesera, Flauta de pico, Guitarra, Instrumentos de cuerda pulsadadel Renacimiento y el Barroco, Instrumentos de música antigua,Instrumentos de la música tradicional y popular, Instrumentos depúa, Oboe, Percusión, Piano, Saxofón, Trompa, Trompeta,Trombón, Tuba, Viola, Viola da gamba, Violín, Violoncelo:

Parte a) Interpretación de un programa de una duración aproxi-mada de treinta minutos, integrado por obras y/o estudios de unadificultad apropiada a este nivel.

Part b) Anàlisi d’una obra o fragment, proposat pel Tribunal.

Part c) Lectura a vista.

Pedagogia del Cant i Instruments (excepte clavecí i orgue)Part a) Interpretació d’un programa d’una duració aproximada

de trenta minuts, integrat per obres d’una dificultat apropiada a estenivell.

Part b) Anàlisi d’una obra o fragment proposat pel tribunal.Part c) Lectura a vista a l’instrument.

Clavecí i Orgue, i Pedagogia referida a estos instruments:Part a) Interpretació d’un programa d’una duració aproximada

de trenta minuts, integrat per obres i/o estudis d’una dificultat apro-piada a este nivell.

Part b) Anàlisi d’una obra o fragment, proposat pel tribunal.

Part c) Acompanyament improvisat d’una melodia per mitjà dela realització d’un continu a partir d’un baix xifrat donat pel tribu-nal.

Guitarra flamenca:Part a) Interpretació d’una programa d’una duració aproximada

de trenta minuts, que incloga obres d’autor o clàssiques de la guita-rra flamenca, i tocs pertanyents a qualsevol dels gèneres del fla-menc.

Part b) Reconeixement dels elements constituents d’un gènerecaracterístic, a partir d’una audició seleccionada pel Tribunal.

Part c) Acompanyament d’un cant per buleries, per soleá o lliu-re, i d’un ball per soleá o per alegries, segons determine el Tribu-nal.

Jazz.Part a) Interpretació d’un programa d’una duració aproximada

de trenta minuts, integrat per obres i/o estudis d’una dificultat apro-piada a este nivell.

Part b) Anàlisi d’una obra o fragment, proposat pel Tribunal.Part c) Realització d’una improvisació a partir d’una seqüència

harmònica donada pel Tribunal.

Instruments de la Música Antiga:Part a) Interpretació d’un programa d’una duració aproximada

de trenta minuts, integrat per obres i/o estudis d’una dificultat apro-piada a este nivell, bé el propi instrument que es desitja cursar, béen un instrument antic o modern les característiques tècniques delqual resulten afins a aquell.

Part b) Anàlisi d’una obra o fragment, proposat pel tribunal.

Part c) Lectura a vista.

18.3 Els centres, en el marc de la seua autonomia pedagògica iadministrativa, fixaran i faran públics els criteris sobre el grau dedificultat tant de l’anàlisi com de les obres o estudis, els estils mésrepresentatius i, si és procedent, l’exigència d’interpretar de memò-ria una part o la totalitat del programa, a la qual haurà d’adequar-sela realització d’este exercici. En els dits criteris s’indicaran unarelació d’obres que servisquen de referència. Així mateix, en el casdel cant i els instruments no polifònics, es precisarà el nombred’obres que han d’interpretar-se a solo o amb instrument acompan-yant.

Els dits criteris es faran públics a començament de cada cursacadèmic i hauran d’estar a disposició d’aquells interessats que elssol·liciten durant tot el curs.

Article 19. Estructura de la prova d’accés extraordinàriaL’exercici específic a què es referix l’article 17.2 del present

decret no tindrà caràcter eliminatori i es realitzarà amb antelació al’exercici regulat en l’article anterior. Versarà, en raó que l’aspirantno complisca un o els dos requisits acadèmics, sobre:

18138 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

Parte b) Análisis de una obra o fragmento, propuesto por el Tri-bunal.

Parte c) Lectura a vista.

Pedagogía del Canto e Instrumentos (excepto clave y órgano)Parte a) Interpretación de un programa de una duración aproxi-

mada de treinta minutos, integrado por obras de una dificultadapropiada a este nivel.

Parte b) Análisis de una obra o fragmento propuesto por el tribunal.Parte c) Lectura a vista al instrumento.

Clave y Organo, y Pedagogía referida a los mismos:Parte a) Interpretación de un programa de una duración aproxi-

mada de treinta minutos, integrado por obras y/o estudios de unadificultad apropiada a este nivel.

Parte b) Análisis de una obra o fragmento, propuesto por el tri-bunal.

Parte c) Acompañamiento improvisado de una melodía pormedio de la realización de un continuo a partir de un bajo cifradodado por el tribunal.

Guitarra flamenca:Parte a) Interpretación de una programa de una duración apro-

ximada de treinta minutos, que incluya obras de autor o clásicas dela guitarra flamenca, y toques pertenecientes a cualquiera de losgéneros del flamenco.

Parte b) Reconocimiento de los elementos constituyentes de ungénero característico, a partir de una audición seleccionada por elTribunal.

Parte c) Acompañamiento de un cante por bulerías, por soleá olibre, y de un baile por soleá o por alegrías, según determine el Tri-bunal.

Jazz:Parte a) Interpretación de un programa de una duración aproxi-

mada de treinta minutos, integrado por obras y/o estudios de unadificultad apropiada a este nivel.

Parte b) Análisis de una obra o fragmento, propuesto por el Tribunal.Parte c) Realización de una improvisación a partir de una

secuencia armónica dada por el Tribunal.

Instrumentos de la Música Antigua:Parte a) Interpretación de un programa de una duración aproxi-

mada de treinta minutos, integrado por obras y/o estudios de unadificultad apropiada a este nivel, bien el propio instrumento que sedesea cursar, bien en un instrumento antiguo o moderno cuyascaracterísticas técnicas resulten afines a aquél.

Parte b) Análisis de una obra o fragmento, propuesto por el tri-bunal.

Parte c) Lectura a vista.

18.3 Los centros, en el marco de su autonomía pedagógica yadministrativa, fijarán y harán públicos los criterios sobre el gradode dificultad tanto del Análisis como de las obras o estudios, losestilos más representativos y, en su caso, la exigencia de interpretarde memoria una parte o la totalidad del programa, a la que deberáadecuarse la realización de este ejercicio. En dichos criterios seindicarán una relación de obras que sirvan de referencia. Asimis-mo, en el caso del canto y los instrumentos no polifónicos, se preci-sará el número de obras que deben interpretarse a solo o con instru-mento acompañante.

Dichos criterios se harán públicos al comienzo de cada cursoacadémico y deberán estar a disposición de aquellos interesadosque los soliciten durante todo el curso.

Artículo 19. Estructura de la prueba de acceso extraordinariaEl ejercicio específico a que se refiere el artículo 17.2 del pre-

sente decreto no tendrá carácter eliminatorio y se realizará conantelación al ejercicio regulado en el artículo anterior. Versará, enrazón a que el aspirante no cumpla uno o los dos requisitos acadé-micos, sobre:

a) La realització d’un exercici escrit, de caràcter humanístic,que permeta avaluar la maduresa intel·lectual de l’aspirant, a travésde la utilització del llenguatge, la comprensió de conceptes i lacapacitat per a relacionar i sintetitzar, i/o

b) La realització d’un exercici de caràcter teoricopràctic quepermeta avaluar la formació musical general de l’aspirant quant aldesenrotllament de la seua capacitat auditiva, així com als seusconeixements sobre la teoria i la història de la música, i el seu graude comprensió i utilització dels diferents recursos i procedimentsharmònics.

Article 20. Qualificació de la prova d’accés20.1 La prova d’accés a què es referix l’article 18 del present

decret es qualificarà entre zero i deu punts, i es valoraran global-ment les diferents parts que la configuren, d’acord amb el grau derelació de cada part amb les característiques de l’especialitat que esdesitja cursar, sent necessari per a la seua superació haver obtingutuna qualificació igual o superior a cinc punts.

20.2En el cas de la prova d’accés a què es referix l’article 19del present decret, s’aplicaran els mateixos criteris de qualificació ivaloració, i s’inclourà en esta la qualificació corresponent a l’exer-cici específic.

20.3 La superació de la prova d’accés a les especialitats corres-ponents del grau superior faculta, únicament, per a matricular-se enel curs acadèmic per al qual haja sigut convocada.

Article 21. Adjudicació de places21.1 La prova d’accés al Grau Superior de Música es realitzará

en els Conservatoris Superiors de Música en una única convocatò-ria anual que tindrà lloc en el mes de setembre.

21.2 El nombre d’alumnes de nacionalitat estrangera, exclososels nacionals dels estats membres de la Unió Europea que, a estosefectes, tindran el mateix tractament que correspon als de naciona-litat espanyola, no podrà excedir d’un 15% del total de l’ofertaanual de places disponibles en cada especialitat.

21.3 Només en el cas que queden places disponibles en els con-servatoris superiors de Música podran adjudicar-se a altres alumnesque hagen superat la prova en un conservatori superior distint.

21.4 Els conservatoris superiors de Música atendran les sol·lici-tuds a què es referixen els números anteriors, d’acord amb les qua-lificacions obtingudes en les proves d’accés en la corresponentespecialitat.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Modalitat d’ensenyançaLes ensenyances a què es referix el present decret tindran caràc-

ter presencial, per la qual cosa es cursaran únicament en la modali-tat de matrícula oficial.

Segona. Convenis per a la realització de les assignatures de lliureelecció

1. A fi d’enriquir l’oferta d’assignatures de lliure elecció, aixícom de facilitar la seua realització, es podran establir convenis ambaltres centres.

2. Anualment, i abans de la matriculació es farà pública la rela-ció d’aquells centres amb què s’haguera establit conveni per a larealització de les assignatures de lliure elecció.

Tercera. Canvi d’especialitat1. Els alumnes que desitgen canviar de l’especialitat que esti-

gueren cursant a una altra distinta hauran de sotmetre’s a la provad’accés establida per a esta última en l’article 18 del present decret.L’accés a la nova especialitat comportarà la revalidació de lesassignatures comunes ja superades.

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18139

a) La realización de un ejercicio escrito, de carácter humanísti-co, que permita evaluar la madurez intelectual del aspirante, através de la utilización del lenguaje, la comprensión de conceptos yla capacidad para relacionar y sintetizar, y/o

b) La realización de un ejercicio de carácter teóricopráctico quepermita evaluar la formación musical general del aspirante en lorelativo al desarrollo de su capacidad auditiva, así como a sus cono-cimientos sobre la teoría y la historia de la música, y su grado decomprensión y utilización de los diferentes recursos y procedimien-tos armónicos.

Artículo 20. Calificación de la prueba de acceso20.1 La prueba de acceso a que se refiere el artículo 18 del pre-

sente decreto se calificará entre cero y diez puntos, valorándoseglobalmente las diferentes partes que la configuran, de acuerdo conel grado de relación de cada una de ellas con las características dela especialidad que se desea cursar, siendo necesario para su supe-ración haber obtenido una calificación igual o superior a cinco pun-tos.

20.2 En el caso de la prueba de acceso a que se refiere el artícu-lo 19 del presente decreto, se aplicarán los mismos criterios de cali-ficación y valoración, incluyéndose en ésta la calificación corres-pondiente al ejercicio específico.

20.3 La superación de la prueba de acceso a las especialidadescorrespondientes del grado superior faculta, únicamente, paramatricularse en el curso académico para el que haya sido convoca-da.

Artículo 21. Adjudicación de plazas21.1 La prueba de acceso al Grado Superior de Música se reali-

zará en los Conservatorios Superiores de Música en una única con-vocatoria anual que tendrá lugar en el mes de septiembre.

21.2 El número de alumnos de nacionalidad extranjera, exclui-dos los nacionales de los Estados miembros de la Unión Europeaque, a estos efectos, tendrán el mismo tratamiento que correspondea los de nacionalidad española, no podrá exceder de un 15% deltotal de la oferta anual de plazas disponibles en cada especialidad.

21.3 Solo en caso de que queden plazas disponibles en los Con-servatorios Superiores de Música podrán adjudicarse a otros alum-nos que hayan superado la prueba en un Conservatorio Superiordistinto.

21.4 Los Conservatorios Superiores de Música atenderán lassolicitudes a que se refieren los números anteriores, de acuerdo conlas calificaciones obtenidas en las pruebas de acceso en la corres-pondiente especialidad.

DISPOSICIONES ADICIONALES

Primera. Modalidad de enseñanzaLas enseñanzas a las que se refiere el presente decreto tendrán

carácter presencial, por lo que se cursarán únicamente en la modali-dad de matrícula oficial.

Segunda. Convenios para la realización de las asignaturas de libreelección

1. Con el fin de enriquecer la oferta de asignaturas de libre elec-ción, así como de facilitar su realización, se podrán establecer con-venios con otros centros.

2. Anualmente, y antes de la matriculación se hará pública larelación de aquellos centros con los que se hubiera establecido con-venio para la realización de las asignaturas de libre elección.

Tercera. Cambio de especialidad1. Los alumnos que deseen cambiar de la especialidad que estu-

vieran cursando a otra distinta deberán someterse a la prueba deacceso establecida para esta última en el artículo 18 del presentedecreto. El acceso a la nueva especialidad comportará la convalida-ción de las asignaturas comunes ya superadas.

2. Únicament en el cas que la nova especialitat siga la de Peda-gogia referida a l’especialitat instrumental o vocal homònima a quèestiguera cursant l’alumne, podrà portar a terme un canvi d’espe-cialitat sense necessitat de superar la prova d’accés específica, cosaque, d’acord amb les places disponibles en la nova especialitat, esfarà efectiva el curs següent a aquell en què l’alumne ho sol·licite.

Quarta. Especialitats no desenrotlladesLes especialitats que es relacionen en l’article 5 i que no han

sigut previstes en els annexos (acordió, etnomusicologia, flamenc,instruments de la música tradicional i popular i instruments de pua)es desenrotllaran en el moment en què siguen autoritzades perl’administració educativa corresponent.

Quinta. Alumnat amb minusvalidesesLa Conselleria de Cultura i Educació, respectant els objectius

fixats en el Reial Decret 617/1995, de 21 d’abril, adaptarà el pre-sent currículum a l’alumnat amb minusvalideses que s’incorpore aestes ensenyances.

DISPOSICIONS FINALS

Primera. Habilitació normativa per a l’aplicació i desentrollamentdel present decret

La Conselleria de Cultura i Educació podrà dictar, en l’àmbit deles seues competències, les normes necessàries per a l’aplicació idesenrotllament d’este decret.

Segona. Entrada en vigorEl present decret entrarà en vigor l’endemà de la seua publica-

ció en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

València, 26 de juliol de 2001

El president de la Generalitat Valenciana,EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO

El conseller de Cultura i Educació,MANUEL TARANCÓN FANDOS

ANNEX I

Classificació de les assignatures a l’efecte de la relació numèri-ca màxima professor/alumne, segons el que disposa en l’article 20del Reial Decret 389/1992, de 15 d’abril, pel qual s’establixen elsrequisits mínims dels centres que impartixen ensenyances artísti-ques i en l’article 7 del present decret.

Assignatures instrumentals individuals:ArpaCantClarinetClavecíContrabaixFagotFlauta dolçaFlauta travesseraGuitarraInstrument de tecla complementariInstruments de corda polsada del Renaixement i BarrocInstruments de música antigaOboéÒrganPercussióPianoPiano complementariRepertoriRepertori de l’instrument principal en el Jazz.

18140 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

2. Únicamente en el caso de que la nueva especialidad sea la dePedagogía referida a la especialidad instrumental o vocal homóni-ma a la que estuviera cursando el alumno, podrá llevar a cabo uncambio de especialidad sin necesidad de superar la prueba de acce-so específica, lo que, de acuerdo con las plazas disponibles en lanueva especialidad, se hará efectivo el curso siguiente a aquel enque el alumno lo solicite.

Cuarta. Especialidades no desarrolladasLas especialidades que se relacionan en el artículo 5 y que no

han sido contempladas en los anexos (acordeón, etnomusicología,flamenco, instrumentos de la música tradicional y popular e instru-mentos de púa) se desarrollarán en el momento en que sean autori-zadas por la administración Educativa correspondiente.

Quinta. Alumnado con minusvalíasLa Conselleria de Cultura y Educación, respetando los objeti-

vos fijados en el Real Decreto 617/1995, de 21 de abril adaptará elpresente currículo al alumnado con minusvalías que se incorpore aestas enseñanzas.

DISPOSICIONES FINALES

Primera. Habilitación normativa para la aplicación i desarrollo delpresente decreto

La Conselleria de Cultura y Educación podrá dictar, en el ámbi-to de sus competencias las normas necesarias para la aplicación ydesarrollo de este decreto.

Segunda. Entrada en vigorEl presente decreto entrará en vigor el día siguiente al de su

publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Valencia, 26 de julio de 2001

El presidente de la Generalitat Valenciana,EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZSORO

El conseller de Cultura y Educación,MANUEL TARANCÓN FANDOS

ANEXO I

Clasificación de las asignaturas a efectos de la relación numéri-ca máxima profesor/alumno, según lo dispuesto en el artículo 20 deReal Decreto 389/1992, de 15 de abril, por el que se establecen losrequisitos mínimos de los centros que imparten enseñanzas artísti-cas, y en el artículo 7 del presente decreto.

Asignaturas instrumentales individuales:ArpaCantoClarineteClaveContrabajoFagotFlauta de picoFlauta traveseraGuitarraInstrumento de tecla complementarioInstrumentos de cuerda pulsada del Renacimiento y BarrocoInstrumentos de música antiguaOboeOrganoPercusiónPianoPiano complementarioRepertorioRepertorio del instrumento principal en el Jazz.

Repertori de big bandRepertori de l’instrumentRepertori orquestralSaxòfonTrompaTrompetaTrombó TubaViolaViola da gambaViolíVioloncel

Assignatures instrumentals col·lectives:(La ràtio es determinarà en funció de les agrupacions que es

constituïsquen)Big BandComboContinuCorMusica de cambraOrquestra/Conjunt

Assignatures instrumentals col·lectives ràtio 1/4:Improvisació de jazzImprovisació i acompanyamentReducció de partitures

Assignatures instrumentals col·lectives ràtio 1/6:Concertació Concertació cantEscena

Assignatures no instrumentals ràtio 1/4:HarmoniaArranjaments de jazzComposicióComposició de jazzContrapuntDirecció de corDirecció d’orquestraElectroacústicaInformàtica musicalInstrumentació i orquestracióMúsica per a l’escena, TV i altres mitjans audiovisualsMúsica contemporània

Assignatures no instrumentals ràtio 1/10:Composició aplicadaHarmonia de Jazz

Assignatures no instrumentals ràtio 1/15:AnàlisiCant gregoriàDirecció aplicadaDidàctica de la músicaDidàctica de l’instrumentDidàctica del conjunt instrumental escolarEducació auditivaEducació auditiva de jazzEducació vocalEstètica de la músicaFonètica i idiomesFonts històriques del Renaixement i del BarrocFonaments de violeriaFonaments de mecànica i mantenimentFonaments d’etnomusicologiaHistòria de l’arpa i la seua literaturaHistòria del cantHistòria del clavecí i la seua literaturaHistòria de l’òrgan i la seua literatura

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18141

Repertorio de big bandRepertorio del instrumentoRepertorio orquestalSaxofónTrompaTrompetaTrombón TubaViolaViola da gambaViolínVioloncello

Asignaturas instrumentales colectivas:(La ratio se determinará en función de las agrupaciones que se

constituyan)Big BandComboContinuoCoroMúsica de cámaraOrquesta/Conjunto

Asignaturas instrumentales colectivas ratio 1/4:Improvisación de jazzImprovisación y acompañamientoReducción de partituras

Asignaturas instrumentales colectivas ratio 1/6:Concertación Concertación cantoEscena

Asignaturas no instrumentales ratio 1/4:ArmoníaArreglos de jazzComposiciónComposición de jazzContrapuntoDirección de coroDirección de orquestaElectroacústicaInformática musicalInstrumentación y orquestaciónMúsica para la escena, TV y otros medios audiovisualesMúsica contemporánea

Asignaturas no instrumentales ratio 1/10:Composición aplicadaArmonía de Jazz

Asignaturas no instrumentales ratio 1/15:AnálisisCanto gregorianoDirección aplicadaDidáctica de la músicaDidáctica del instrumentoDidáctica del conjunto instrumental escolarEducación auditivaEducación auditiva de jazzEducación vocalEstética de la músicaFonética e idiomasFuentes históricas del Renacimiento y del BarrocoFundamentos de lutheriaFundamentos de mecánica y mantenimientoFundamentos de etnomusicologíaHistoria del arpa y su literaturaHistoria del cantoHistoria del clave y su literaturaHistoria del órgano y su literatura

Història del piano i la seua literaturaHistòria de la cultura i l’artHistòria de l’educació musicalHistòria de la músicaHistòria de la música de jazzHistòria de la música valencianaHistòria i anàlisi de la teoria i la tècnica musicalInvestigació sobre el repertori de l’instrument principalInvestigació sobre el repertori de l’instrument principal en el

jazzLa tècnica de l’arpa i la seua evolucióLa tècnica pianística i la seua evolucióLitúrgiaMetodologia de la investigacióMovimentMúsica de tradició oralMúsica popular espanyolaNotacióOrganologia i acústicaPaleografia llatina i espanyolaPràctiques de professoratPsicopedagogiaRítmica de jazzSociologia de l’educació musicalTablaturaTècnica corporalTeoria del cant

18142 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

Historia del piano y su literaturaHistoria de la Cultura y el ArteHistoria de la educación musicalHistoria de la MúsicaHistoria de la música de jazzHistoria de la Música valencianaHistoria y análisis de la teoría y la técnica musicalInvestigación sobre el repertorio del instrumento principalInvestigación sobre el repertorio del instrumento principal en el

jazzLa técnica del arpa y su evoluciónLa técnica pianística y su evoluciónLiturgiaMetodología de la investigaciónMovimientoMúsica de tradición oralMúsica popular españolaNotaciónOrganología y acústicaPaleografía latina y españolaPrácticas de profesoradoPsicopedagogíaRítmica de jazzSociología de la educación musicalTablaturaTécnica corporalTeoría del canto

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18143

22

ANNEX II

ESPECIALITAT: ARPA

ASSIGNATURES CRÈDITS PER CURS CRÈDIT MATÈRIES

1r 2n 3r 4t

A. PRÒPIES DE L'ESPECIALITAT 57

ARPA 4’5 4’5 4’5 4’5 18 INST. PRINCIPAL

LA TÈCNICA DE L'ARPA I LA SEUA EVOLUCIÓ 4’5 4’5 9 INST. PRINCIPAL

HISTÒRIA DE L'ARPA I LA SEUA LITERATURA 3 3 3 3 12 INST. PRINCIPAL

FONAMENTS DE MECÀNICA I MANTENIMENT 4’5 4’5 9 INST. PRINCIPAL

FONTS HISTÒRIQUES DEL RENAIXEMENT I DEL BARROC 4,5 4’5 9 INST. PRINCIPAL

B. COMUNES 120

ANÀLISI 4’5 4’5 4’5 4’5 18 ANÀLISI

HARMONIA 4’5 4’5 9 ANÀLISI

CONTRAPUNT 3 3 6 ANÀLISI

HISTÒRIA DE LA MUSICA 4’5 4’5 4’5 4’5 18 HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

HISTÒRIA DE LA CULTURA I DE L'ART 6 6 HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

ESTÈTICA DE LA MÚSICA 6 6 HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

ORGANOLOGIA I ACÚSTICA 4’5 4’5 9 HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

MÚSICA DE CAMBRA 4’5 4’5 4’5 4’5 18 MUS. CAMBRA

IMPROVISACIÓ I ACOMP. 4’5 4’5 9 IMPROV. I ACOMP.

CONTINU 3 3 6 CONTINU

ORQUESTRA / CONJUNT 3 3 6 ORQUESTRA

COR 4’5 4’5 9 COR

C. OPTATIVES 12

D. DE LLIURE ELECCIÓ 6

E. TREBALL INVESTIGACIÓ 5

TOTAL CRÈDITS 200

18144 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

23

ESPECIALITAT: CANT

ASSIGNATURES CRÈDITS PER CURS CRÈDITS MATÈRIES

1r 2n 3r 4t


CANT 6 6 6 6 24 CANT

HISTÒRIA DEL CANT 3 3 - - 6 HISTÒRIA DE LA MÚSICA

CONCERTACIÓ 3 3 3 3 12 CONCERTACIÓ

ESCENA 6 6 6 6 24 ESCENA LÍRICA

REPERTORI 6 6 6 6 24 REPERTORI

TEORIA DEL CANT 3 - - - 3 CANT

FONÈTICA I IDIOMES 6 6 6 6 24 FONÈTICA I IDIOMES

TÈCNICA CORPORAL 6 6 6 6 24 TÉCNICA CORPORAL

B. COMUNES 73,5

ANÀLISI 4,5 4,5 4,5 4,5 18 ANÀLISI

HARMONIA 4,5 4,5 - - 9 ANÀLISI

CONTRAPUNT - - 3 3 6 ANÀLISI

ESTÈTICA 6 - - - 6 HISTÒRIA DE LA MÚSICA

HISTÒRIA CULTURA I ART 6 - - - 6 HISTÒRIA MÚSICA

HISTÒRIA DE LA MÚSICA 4,5 4.5 4,5 4,5 18 HISTÒRIA MÚSICA

PIANO COMPLEMENTARI 3 3 - - 6 PIANO COMPLEM.

COR 4,5 4,5 COR

C. ASSIGNATURES OPTATIVES 6



TOTAL CRÈDITS ESPECIALITAT 228,5

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18145

24

ESPECIALITAT: CLAVECÍ


1r 2n 3r 4t


CLAVECÍ 4’5 4’5 4’5 4’5 18 INST. PRINCIPAL

FONTS HISTÒRIQUES DEL RENAIXEMENT I DEL

BARROC4’5 4’5 9

FONTS HISTÒRIQUES

DEL RENAIXMENT DEL

BARROC

FONAMENTS DE MECÀNICA I MANTENIMENT 4,5 4,5 9 INST. PRINCIPAL

HISTÒRIA DEL CLAVECÍ I LA SEUA LITERATURA 3 3 3 9 INST. PRINCIPAL

B. COMUNES 126

ANÀLISI 4’5 4’5 4’5 4’5 18 ANÀLISI

HARMONIA 4’5 4’5 9 ANÀLISI


HISTÒRIA DE LA MUSICA 4’5 4’5 4’5 4’5 18HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

HISTÒRIA DE LA CULTURA I DE L'ART 6 6HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

ESTÈTICA DE LA MÚSICA 6 6HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

ORGANOLOGIA I ACÚSTICA 4’5 4’5 9HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

MÚSICA DE CAMBRA 4’5 4’5 4’5 4’5 18MÚSICA CAMBRA/

CONJUNT

IMPROVISACIÓ I ACOMP. 4’5 4’5 9 CONTINU

CONTINU 3 3 3 3 12 CONTINU

ORQUESTRA / CONJUNT 3 3 6MÚSICA CAMBRA/

CONJUNT

COR 4’5 4’5 9 COR

C. OPTATIVES 15



TOTAL CRÈDITS 200

18146 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

25

ESPECIALITAT: COMPOSICIÓ


1r 2n 3r 4t 5t

A. PRÒPIES DE L'ESPECIALITAT 169,5

COMPOSICIÓ 9 9 9 9 9 45 COMPOSICIÓ

MÚSICA PER A ESCENA, TV, I MITJ.

AUDIOVISUALS. 3 3 6 COMPOSICIÓ

INFORMÀTICA MUSICAL 3 3 6 COMPOSICIÓ

ELECTROACÚSTICA 6 6 12 COMPOSICIÓ

ANÀLISI 6 6 6 6 6 30 ANÀLISI

HARMONIA 6 6 6 18 HARMONIA

CONTRAPUNT 6 6 12 CONTRAPUNT

MÚSICA. CONTEMPORÀNIA 4’5 4’5 4’5 4’5 18 MÚSICA. CONTEMP.

INSTRUMENTACIÓ I ORQUESTRACIÓ 4’5 4’5 4’5 4’5 4’5 22’5 INSTRUM. I ORQ.

B. COMUNES 72

COR 4’5 4’5 9 COR

IMPROVISACIÓ I ACOMPANYAMENT 4’5 4’5 9IMPROVISACIÓ I

ACOMPANYAMENT

REDUCCIÓ DE PARTITURES 4’5 4’5 9 IMPR. I ACOMP.

HISTÒRIA MÚSICA 4’5 4’5 4’5 4’5 18 HISTÒRIA MÚSICA

HISTÒRIA CULTURA I ART 6 6 HISTÒRIA MÚSICA

ESTÈTICA 6 6 HISTÒRIA MÚSICA

ORGANOLOGIA I ACÚSTICA 4’5 4’5 9 HISTÒRIA MÚSICA

PIANO COMP O 2n INSTRUMENT 1’5 1’5 1’5 1’5 6PIANO COMPLEMENTARI

O 2N INSTRUMENT.

C. OPTATIVES 18’5


E. TREBALL D'INVESTIGACIÓ 10

TOTAL CRÈDITS ESPECIALITAT 276

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18147

26

ESPECIALITAT: DIRECCIÓ DE COR


1R 2N 3R 4T 5T


DIRECCIÓ DE COR 9 9 9 9 9 45 DIRECCIÓ

CANT 3 3 3 9 CANT

COMPOSICIÓ 6 6 6 18 COMPOSICIÓ

FONÈTICA I IDIOMES3 3 3 9 FONÈTICA I

IDIOMES

INSTRUMENTACIÓ I ORQUESTRACIÓ4,5 4,5 9 INSTR. I

ORQUESTRA.

B. COMUNES 147

ORGANOLOGIA I ACÚSTICA 4,5 4,5 9HISTÒRIA DE LA

MÚSICA




ESTÈTICA DE LA MUSICA 6 6HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

HISTÒRIA DE LA MÚSICA 4,5 4,5 4,5 4,5 18HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

HISTÒRIA DE LA CULTURA I L'ART 6 6HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

IMPROVISACIÓ I ACOMPANYAMENT 4,5 4,5 9 IMPROV. I ACOMP.

COR 4,5 4,5 4,5 4,5 18 COR

REDUCCIÓ DE PARTITURES 4,5 4,5 9 IMPROV. I ACOMP.

PIANO COMPLEMENTARI1,5 1,5 1,5 1,5 6 PIANO

COMPLEMENTARI

C. OPTATIVES 18




18148 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

27

ESPECIALITAT: DIRECCIÓ D'ORQUESTRA


1R 2N 3R 4T 5T


DIRECCIÓ D'ORQUESTRA 9 9 9 9 9 45 DIRECCIÓ

COMPOSICIÓ 6 6 6 18 COMPOSICIÓ

CONCERTACIÓ 4,5 4,5 9 CONCERTACIÓ

INSTRUMENTACIÓ I ORQUESTRACIÓ 4,5 4,5 9 INSTR. I ORQUEST.

B. COMUNES 147

ORGANOLOGIA I ACÚSTICA 4,5 4,5 9HISTÒRIA DE LA

MÚSICA





MÚSICA

HISTÒRIA DE LA MÚSICA 4,5 4,5 4,5 4,5 18HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

HISTÒRIA DE LA CULTURA I L'ART 6 6HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

IMPROVISACIÓ I ACOMPANYAMENT 4,5 4,5 9 IMPROV. I ACOMP.

ORQUESTRA/COR 9 9 18 ORQUESTRA O COR

REDACCIÓ DE PARTITURES 4,5 4,5 9 IMPROV. I ACOMP.

PIANO COMPLEMENTARI O 2N INSTRUMENT 1,5 1,5 1,5 1,5 6

PIANO

COMPLEMENTARI O

2N INSTRUMENT

C. OPTATIVES 18




DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18149

28

ESPECIALITAT: FLAUTA DOLÇA

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES

A. PRÒPIES DE L’ESPECIALITAT. 45

INSTRUMENT PRINCIPAL 4,5 4,5 4,5 4,5 18 INSTR. PRINCIPAL

INVESTIGACIÓ SOBRE EL REPERTORI DE L’INSTR.

PRINCIPAL

4,5 4,5 INSTR. PRINCIPAL

FONAMENTS DE VIOLERIA 4,5 4.5 INSTR. PRINCIPAL

REPERTORI DE L’INSTRUMENT 4,5 4,5 9 INSTR. PRINCIPAL

FONTS HISTÒRIQUES DEL RENAIXEMENT I BARROC 4,5 4’5 9 FONTS HISTÒRIQUES DEL

RENAIXEM I BARROC

B. COMUNES. 114


HARMONIA 4,5 4,5 9 ANÀLISI


HISTÒRIA DE LA MÚSICA 4,5 4,5 4,5 4,5 18 HISTÒRIA MÚSICA

ESTÈTICA DE LA MÚSICA 6 6 HISTÒRIA MÚSICA

HISTÒRIA DE LA CULTURA I DE L’ART 6 6 HISTÒRIA MÚSICA

MÚS. DE CAMBRA/CONJUNT 4,5 4,5 4,5 4,5 18 M. CAMBRA/CONJUNT

ORGANOLOGIA I ACÚSTICA 4,5 4,5 9 HISTÒRIA MÚSICA

COR 4,5 4,5 4,5 4,5 18 COR

INSTR. DE TECLA COMPLEMENTARI 1,5 1,5 1,5 1,5 6 INST. DE TECLA COMPLEM.

C. OPTATIVES 21


E. TREBALL D’INVESTIGACIÓ 5


18150 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

29

ESPECIALITAT: GUITARRA

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES

A. PRÒPIES DE L’ESPECIALITAT 45


INVESTIGACIÓ SOBRE EL REPERTORI DE

L’INST. PRINCIPAL

4,5 4,5 9 INSTR. PRINCIPAL

FONAMENTS DE VIOLERIA 4,5 4,5 9 INSTR. PRINCIPAL

TABLATURA 4,5 4,5 9 INSTR. PRINCIPAL

B. COMUNES 117







MÚSICA DE CAMBRA 4,5 4,5 4,5 4,5 18 MÚSICA CAMBRA


COR 4,5 4,5 4,5 4,5 18 COR

IMPROVISACIÓ I ACOMPAÑY. 4,5 4,5 9 IMPRO. I ACOMP.

C. OPTATIVES 21




DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18151

30

ESPECIALITAT: INSTRUMENTS DE CORDA-ARC

(VIOLÍ, VIOLA, VIOLONCEL, CONTRABAIX)

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES




PRINCIPAL


FONAMENTS DE VIOLERIA 4,5 4,5 INSTR. PRINCIPAL

REPERTORI ORQUESTRAL 4,5 4,5 9 INSTR. PRINCIPAL

B. COMUNES. 132









ORQUESTRA 9 9 9 9 36 ORQUESTRA

PIANO COMPLEMENTARI 1,5 4,5 1,5 1,5 6 PIANO COMPLEM.

C. OPTATIVES 21




18152 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

31

ESPECIALITAT: INSTRUMENTS DE CORDA POLSADA DEL RENAIXEMENT I EL BARROC

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES




PRINCIPAL




FONTS HISTÒRIQUES DEL RENAIXEMENT I BARROC 4,5 4,5 9 FONTS HISTÒRIQUES DEL

REN I BARR

B. COMUNES. 111







MÚS. DE CAMBRA/CONJUNT 4,5 4,5 4,5 4,5 18 MÚSICA CAMBRA


COR 4,5 4,5 9 COR


C. OPTATIVES 24




DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18153

32

ESPECIALITAT: INSTRUMENTS DE MÚSICA ANTIGA

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES




PRINCIPAL


FONAMENTS DE VIOLERIA

REPERTORI DE L’INSTRUMENT



REN. I BARR.

B. COMUNES. 114







MÚS. DE CAMBRA/CONJUNT 4,5 4,5 4,5 4,5 18 M. CAMBRA/CONJUNT


COR 4,5 4,5 4,5 4,5 18 COR

INSTR. DE TECLA COMPLEMENTARI O

CONTINU

1,5 1,5 1,5 1,5 6 INST. DE TECLA

COMP/CONTINU

C. OPTATIVES 21




18154 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

33

ESPECIALITAT: INSTRUMENT DE VENT-FUSTA

(FLAUTA, OBOÉ, CLARINET, FAGOT)

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES




PRINCIPAL


FONAMENTS DE MECÀNICA I MANTENIMENT 4,5 4,5 INSTR. PRINCIPAL


B. COMUNES. 132









ORQUESTRA /CONJUNT 9 9 9 9 36 ORQUESTRA/CONJUNT


C. OPTATIVES 21




DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18155

34

ESPECIALITAT: INSTRUMENT DE VENT-METALL

(TROMPA, TROMPETA, TROMBÓ, TUBA)

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES




L’INST. PRINCIPAL




B. COMUNES. 132









ORQUESTRA /CONJUNT 9 9 9 9 36 ORQUESTRA/CONJUNT


C. OPTATIVES 21




18156 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

35

ESPECIALITAT: JAZZ

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES




L’INSTRUMENT PRINCIPAL EN EL JAZZ


FONAMENTS DE MECÀNICA I MANTENIMENT

O DE VIOLERIA


REPERTORI DE BIG BAND 4,5 4,5 9 INSTR. PRINCIPAL

RÍTMICA DE JAZZ 4,5 4,5 ANÀLISI

HARMONIA DE JAZZ 4,5 4,5 4,5 13,5 HARMONIA DE JAZZ

ARRANJAMENTS 4,5 4,5 4,5 13,5 COMPOSICIÓ JAZZ

COMPOSICIÓ DE JAZZ 4,5 4,5 9 COMPOSICIÓ JAZZ

HISTÒRIA DE LA MÚSICA DE JAZZ 4,5 4,5 9 Hª MÚSICA DE JAZZ

CORBE 4,5 4,5 4,5 4,5 18 CONJUNT

BIG BAND 4,5 4,5 4,5 13,5 CONJUNT

IMPROVISACIÓ DE JAZZ 3 3 3 3 12 IMPROVISACIÓ

EDUCACIÓ AUDITIVA DE JAZZ 4,5 4,5 9 EDUC. AUDIT. JAZZ

B. COMUNES. 30

ANÀLISI 4,5 4,5 ANÀLISI

ESTÈTICA DE LA MÚSICA 6 HISTÒRIA MÚSICA

ORGANOLOGIA I ACÚSTICA 4,5 4,5 HISTÒRIA MÚSICA

PIANO COMPLE./ 2n INSTR. 1,5 1,5 1,5 1,5 PIANO COMPLEM. O 2n

INSTRUMENT

C. OPTATIVES 21

D. DE LLIURE ELECCIÓ

6



DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18157

36

ESPECIALITAT : MUSICOLOGIA


1r 2n 3r 4t

A. PRÒPIES DE L'ESPECIALITAT 166'5

ANÀLISI 4'5 4'5 4'5 4'5 18 ANÀLISI

CANT GREGORIÀ 6 6 CANT GREGORIÀ

LITÚRGIA 4'5 4'5 CANT GREGORIÀ

HISTÒRIA DE LA MÚSICA 9 9 9 9 36HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

HISTÒRIA DE LA MÚSICA VALENCIANA9 9

HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

SOCIOLOGIA DE LA MÚSICA 4'5 4'5 ANÀLISI

METODOLOGIA DE LA INVESTIGACIÓ9 9

MET. DE LA

INVESTIGACIO

HISTÒRIA I ANÀLISI DE LA TEORIA I LA

TÈCNICA MUSICAL 9 4'5 4'5 9 27

HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

PALEOGRAFIA LLATINA I ESPANYOLA 3 3HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

MÚSICA DE TRADICIÓ ORAL 9 9 18MÚSICA DE

TRADICIÓ ORAL

NOTACIÓ 9 9 3 1'5 22'5 NOTACIÓ

COMPOSICIÓ 3 3 3 9 ANÀLISI

B. COMUNES 67'5

HARMONIA 6 6 12 HARMONIA


COR 4'5 4'5 9 COR


MÚSICA

ESTÈTICA DE LA MÚSICA 4'5 9 6 13'5HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

18158 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

37

INSTRUMENTS DE TECLA COMPLEMENTARI O

2n INSTRUM.

3 3 6 INSTRUMENT

COMPLEMENTARI

O 2N INSTR.

ORGANOLOGIA I ACÚSTICA 4'5 4'5 9HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

C. OPTATIVES 18



TOTAL CRÈDITS 268

ESPECIALITAT: ORGUE

ASINGATURAS CRÈDITS PER CURS CRÈDITS MATÈRIES

1r 2n 3r 4t


ORGUE 4'5 4'5 4'5 4'5 18 INST.PRINCIPAL

FONTS HISTÒRIQUES DEL RENAIXEMENT I DEL

BARROC 4'5 4'5 9INST.PRINCIPAL

FONAMENTS DE MECÀNICA I MANTENIMENT4,5 4,5 9

INST.PRINCIPAL

HISTÒRIA DE L'ORGUE I LA SEUA LITERATURA 3 3 3 9 INST.PRINCIPAL

B. COMUNES 120


HARMONIA 4'5 4'5 9 HARMONIA


HISTÒRIA DE LA MÚSICA 4'5 4'5 4'5 4'5 18HISTÒRIA DE LA

MÚSICA


MÚSICA


MÚSICA


MÚSICA

MÚSICA DE CAMBRA 4'5 4'5 9 CONTINU

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18159

38

IMPROVISACIÓ I ACOMP. 4'5 4'5 9 IMPROV. I ACOMP.


ORQUESTRA / CONJUNT 3 3 3 9 CONTINU

COR 4'5 4'5 9 COR

C. OPTATIVES 21



TOTAL CRÈDITS 200

ESPECIALITAT: PEDAGOGIA

(opció A) Pedagogia del llenguatge I de l’educació MÚSICAl


1r 2n 3r 4t


DIDÀCTICA DE LA MÚSICA 4,5 4,5 4,5 4,5 18 DIDÀCT. DE LA MÚSICA

COMPOSICIÓ APLICADA 12 COMPOSIC. APLICADA

DIDÀCTICA DEL CONJ. INSTR. 4,5 4,5 9 DIDÀCTICA CONJ.

INSTR.

EDUCACIÓ VOCAL. 12 EDUCAC. VOCAL

Hª DE L’EDUCACIÓ MUSIC. 12 Hª MÚSICA

MÚSICA POPULAR ESPANYOLA 4,5 4,5 FOND ETNOMUSI

PSICOPEDAGOGÍA 4,5 4,5 9 PSICOPEDAGOGIA

PRÀCTIQUES DE PROFESSORAT 4,5 4,5 9 PRÀCTIQUES DE PROF.

SOCIOLOGIA DE L’EDUCAC. 4,5 4,5 ANÀLISI

DIRECCIÓ APLICADA 4,5 4,5 9 DIREC. APLICADA

B. COMUNES 138




COR 4,5 4,5 9 COR

ESTÈTICA 6 6 Hª DE LA MÚSICA

FONAMENTS ETNOMUSICOL. 4,5 4,5 9 FONAMENT DE

ETNOMUSICOLOG.

18160 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

39

Hª CULTURA I ART 6 6 Hª MÚSICA

Hª DE LA MÚSICA 4’5 4’5 4’5 4’5 18 Hª MÚSICA

IMPROVISACIÓ I ACOMP. 4,5 4,5 9 IMPROVISACIÓ I

ACOMPAÑYAM.

INSTRUMENT PRINCIPAL 3 3 6 INSTR. PRAL.

METODOLOGIA DE LA INVEST. 3 3 6 DIDÀCTICA MÚS.

MOVIMENT 4,5 4,5 9 MOVIMENT

PIANO COMPLEMENTARI O SEGON

INSTRUMENT 3 3 3 9

PIANO COMPL. O SEG.

INSTRUM

EDUCACIÓ AUDITIVA 6 6 6 18 ANÀLISI

C. OPTATIVES 6




ESPECIALITAT: PEDAGOGIA

(opció B) Pedagogia del Cant i Instruments


1r 2n 3r 4t


INSTRUMENT PRINCIPAL 4,5 4,5 4,5 4,5 18 INSTRUMENT O CANT

DIDÀCTICA DE LA MÚSICA 4,5 4,5 4,5 4,5 18DIDÀCTICA DE LA

MÚSICA

DIDÀCTICA DE L'ESPECIALIT. 4,5 4,5 - - 9DIDÀCTICA DE

L'ESPECIALIT.

COMPOSICIÓ APLICADA - - 6 6 12 COMPOSICIÓ APLICADA

PSICOPEDAGOGIA 3 3 3 - 9 PSICOPEDAGOGIA

HISTÒRIA DE L'EDUC. MUSICAL - - 4,5 4,5 9HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

PRÀCTIQUES DE PROFESSORAT - 3 3 3 9PRÀCTIQUES DE

PROFESSORAT

B. COMUNES 141


DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18161

40

HARMONIA 4,5 4,5 - - 9 ANÀLISI

CONTRAPUNT - - 3 3 6 ANÀLISI

COR O ORQUESTRA – CONJUNT 4,5 4,5 - - 9 COR-ORQUESTRA

ESTÈTICA - - - 6 6HISTÒRIA DE LA

MÚSICA

HISTÒRIA CULTURA I ART 6 - - - 6 HISTÒRIA MÚSICA

HISTÒRIA DE LA MÚSICA 4'5 4´5 4'5 4´5 18 HISTÒRIA MÚSICA

METODOLOGIA DE LA INVEST. 3 3 - - 6 DIDÀCTICA MÚS.

MOVIMENT 4,5 4,5 - - 9 MOVIMENT


PIANO COMPLEMENTARI O SEGON

INSTRUMENT3 3 3 - 9

PIANO COMPL. O SEG.

INSTRUM

EDUCACIÓ AUDITIVA 6 6 6 - 18 ANÀLISI

IMPROVISACIÓ I ACONYAMENT 4,5 4,5 4,5 4,5 18 IMPROVISACIÓ I

C. OPTATIVES 6

D. LLIURE ELECCIÓ 3



ESPECIALITAT: PERCUSSIÓ

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS

MATÈRIES




L’INSTRUMENT PRINCIPAL




B. COMUNES. 132




18162 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

41




MÚSICA DE CAMBRA 4,5 4,5 4,5 4,5 18 MÚSICA. CÁM / CONJ /

ORQUESTRA


ORQUESTRA /CONJUNT 9 9 9 9 36 ORQUESTRA


C. OPTATIVES 21




ESPECIALITAT : PIANO


1r 2n 3r 4t


PIANO 4'5 4'5 4'5 4'5 18 INST.PRINCIPAL

LA TÈCNICA PIANÍSTICA I LA SEUA EVOLUCIÓ4'5 4'5 9

INST.PRINCIPAL

HISTÒRIA DEL PIANO I LA SEUA LITERATURA 4'5 4'5 4'5 4'5 18 INST.PRINCIPAL

B. COMUNES 108


HARMONIA 4'5 4'5 9 ANÀLISI


HISTÒRIA DE LA MUSICA 4'5 4'5 4'5 4'5 18HISTÒRIA DE LA

MÚSICA


MÚSICA


MÚSICA


MÚSICA

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18163

42

MÚSICA DE CAMBRA 4'5 4'5 4'5 4'5 18 MÚS. CAMBRA

IMPROVISACIÓ I ACOMP. 4'5 4'5 9 IMPROV. I ACOMP.

COR 4'5 4'5 9 COR

C. OPTATIVES 30



TOTAL CRÈDITS 200

ESPECIALITAT: SAXOFÓN

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES

A. PRÒPIES DE L’ESPECIALITAT. 36 INSTR. PRINCIPAL






REPERTORI DE JAZZ 4,5 4,5 9

B. COMUNES. 132






Hª DE LA CULT. I DE L’ART 6 6 HISTÒRIA MÚSICA

MÚSICA DE CAMBRA 4,5 4,5 4,5 4,5 18 M. CÁM /CONJUNT /

ORQUESTRA


ORQUESTRA /CONJUNT 9 9 9 9 36 M. CÁM /CONJUNT /

ORQUESTRA


C. OPTATIVES 21


18164 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

43



ESPECIALITAT: VIOLA DE GAMBA

CRÈDITS PER

CURSASSIGNATURES

1r 2n 3r 4t

CRÈDITS MATÈRIES









REN. I BARR.

B. COMUNES. 114

ANÀLISI 4,5 4,5 4,5 4,5 ANÀLISI

HARMONIA 4,5 4,5 ANÀLISI

CONTRAPUNT 3 3 ANÀLISI

HISTÒRIA DE LA MÚSICA 4,5 4,5 4,5 4,5 HISTÒRIA MÚSICA

ESTÈTICA DE LA MÚSICA 6 HISTÒRIA MÚSICA

HISTÒRIA DE LA CULTURA I DE L’ART 6 HISTÒRIA MÚSICA

MÚS. DE CAMBRA/CONJUNT 4,5 4,5 4,5 4,5 MÚS CÁM/ CONJUNT

ORGANOLOGIA I ACÚSTICA 4,5 4,5 HISTÒRIA MÚSICA

COR 4,5 4,5 4,5 4,5 COR

INSTR. DE TECLA COMPLEMENTARI 1,5 1,5 1,5 1,5 INST. DE TECLA COMPLEM.

C. OPTATIVES 21




ANNEX III

Descripció dels continguts de les assignatures obligatòriescorresponents al currículum del grau superior de música regulat enel present decret.

Anàlisi. Estudi de l’obra musical a partir dels seus materialsconstructius i dels diferents criteris que intervenen en la seua com-prensió i valoració. Coneixement dels diferents mètodes analítics, ila seua interrelació amb altres disciplines, (Teoria de la informació,psicoacústica, semiòtica, psicologia cognitiva i de la forma, etc.).

Harmonia. Elements i procediments harmònics relatius al siste-ma tonal, i evolució de l’harmonia en la música posterior a ell. Rea-lització escrita de treballs estilístics i lliures, vocals i instrumentals.Practica instrumental dels elements i procediments estudiats.

Harmonia de jazz. Elements i procediments harmònics propisde jazz i evolució d’estos al llarg de la seua història. Realitzacióescrita de treballs. Pràctica instrumental dels elements i procedi-ments estudiats. Coneixement i pràctica dels distints tipus de xifrat.Analogia de l’harmonia de jazz amb l’harmonia tradicional clàssi-ca.

Arpa. Vegeu instrument principal. Arranjaments jazz. Coneixement teòric de les possibilitats tèc-

niques i els recursos tímbrics dels instruments utilitzats en el Jazz.Estudi de les tècniques d’instrumentació i arranjaments jazzístics ila seua aplicació pràctica en la realització d’arranjaments per alsdiferents conjunts i combinacions instrumentals.

Big-band. Lectura i interpretació d’arranjaments per a Big-Band de diferents autors i estils. paper del mateix instrument dinsd’esta agrupació.

Cant gregorià. Estudi sincrònic i diacrònic del repertori grego-rià específic i monòdic sacre en general. La seua influència teòrica ipràctica en les tècniques musicals occidentals: escriptura, modali-tat, tipologies melòdiques i rítmiques, etc.

Cant. Cal vore instrument principalClavecí. Cal vore instrument principalCombo. Interpretació en grup del repertori jazzístic. Distintes

formacions i estils. Paper del mateix instrument en cada unad’elles. Formes d’acompanyament i pautes per a la improvisaciódins d’un grup.

Composició de jazz. Estudi a través de l’anàlisi i l’audició, delsprocediments constructius i instrumentals propis del jazz. Aplicaciód’estos a la composició de peces pròpies i als arranjaments depeces del repertori jazzístic.

Composició. Utilització dels diferents elements i procedimentsconstructius en la realització de treballs i obres estilístiques i lliu-res, vocals i instrumentals. estudi dels distints paràmetres musicalsdel llenguatge parlat i poètic, i la seua aplicació en la composició.

Composició aplicada. Desenrotllament d’una tècnica bàsica decomposició que permeta la realització de treballs de caràcter didàc-tic per a instruments i veus solistes, conjunts instrumentals, cors dediferents veus, etc. Informació teòrica sobre les possibilitats tècni-ques i els recursos tímbrics dels diferents instruments.

Concertació. Estudi i pràctica del repertori concertant vocal iinstrumental: òpera, oratori, concerts per a dos o més solistes.Desenrotllament tècnic i dels coneixements necessaris per a lacorrecta valoració de cada paper dins del conjunt de solistes i larelació d’este amb l’orquestra o grup orquestral acompanyant.

Concertació cant. Interpretació del repertori concertant d’òperai oratori. Aprofundiment en les capacitats relacionades amb la com-prensió i resposta a les indicacions del director, la integració en elconjunt vocal, i la seua relació amb el grup instrumental acompan-yant.

Continu. Pràctica de la realització del baix continu en obres dediferents èpoques i autors. Estudi dels distints sistemes de xifrat itècniques d’acompanyament i ornamentació emprades al llarg de lahistòria.

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18165

ANEXO III

Descripción de los contenidos de las asignaturas obligatoriascorrespondientes al currículo del grado superior De música regula-do en el presente decreto.

Análisis. Estudio de la obra musical a partir de sus materialesconstructivos y de los diferentes criterios que intervienen en sucomprensión y valoración. Conocimiento de los diferentes métodosanalíticos, y su interrelación con otras disciplinas, (Teoría de lainformación, psicoacústica, semiótica, psicología cognitiva y de laforma, etc.).

Armonía. Elementos y procedimientos armónicos relativos alsistema tonal, y evolución de la armonía en la música posterior almismo. Realización escrita de trabajos estilísticos y libres, vocalese instrumentales. Practica instrumental de los elementos y procedi-mientos estudiados.

Armonía de jazz. Elementos y procedimientos armónicos pro-pios de jazz y evolución de los mismos a lo largo de su historia.Realización escrita de trabajos. Práctica instrumental de los ele-mentos y procedimientos estudiados. Conocimiento y práctica delos distintos tipos de cifrado. Analogía de la armonía de jazz con laarmonía tradicional clásica.

Arpa. Ver instrumento principal. Arreglos jazz. Conocimiento teórico de las posibilidades técni-

cas y los recursos tímbricos de los instrumentos utilizados en elJazz. Estudio de las técnicas de instrumentación y arreglos jazzísti-cos y su aplicación práctica en la realización de arreglos para losdiferentes conjuntos y combinaciones instrumentales.

Bigband. Lectura e interpretación de arreglos para BigBand dediferentes autores y estilos. papel del propio instrumento dentro deesta agrupación.

Canto gregoriano. Estudio sincrónico y diacrónico del reperto-rio gregoriano específico y monódico sacro en general. Su influen-cia teórica y práctica en las técnicas musicales occidentales: escri-tura, modalidad, tipologías melódicas y rítmicas, etc.

Canto. Ver instrumento principalClave. Ver instrumento principalCombo. Interpretación en grupo del repertorio jazzístico. Dis-

tintas formaciones y estilos. Papel del propio instrumento en cadauna de ellas. Formas de acompañamiento y pautas para la improvi-sación dentro de un grupo.

Composición de jazz. Estudio a través del análisis y la audición,de los procedimientos constructivos e instrumentales propios deljazz. Aplicación de los mismos a la composición de piezas propiasy a los arreglos de piezas del repertorio jazzístico.

Composición. Utilización de los diferentes elementos y proce-dimientos constructivos en la realización de trabajos y obras estilís-ticas y libres, vocales e instrumentales. estudio de los distintosparámetros musicales del lenguaje hablado y poético, y su aplica-ción en la composición.

Composicion aplicada. Desarrollo de una técnica básica decomposición que permita la realización de trabajos de carácterdidáctico para instrumentos y voces solistas, conjuntos instrumen-tales, coros de diferentes voces, etc. Información teórica acerca delas posibilidades técnicas y los recursos tímbricos de los diferentesinstrumentos.

Concertación. Estudio y práctica del repertorio concertante vocale instrumental: ópera, oratorio, conciertos para dos o más solistas.Desarrollo técnico y de los conocimientos necesarios para la correctavaloración de cada papel dentro del conjunto de solistas y la relaciónde éste con la orquesta o grupo orquestal acompañante.

Concertación canto. Interpretación del repertorio concertante deópera y oratorio. Profundización en las capacidades relacionadascon la comprensión y respuesta a las indicaciones del director, laintegración en el conjunto vocal, y su relación con el grupo instru-mental acompañante.

Continuo. Práctica de la realización del bajo continuo en obrasde diferentes épocas y autores. Estudio de los distintos sistemas decifrado y técnicas de acompañamiento y ornamentación empleadasa lo largo de la historia.

Contrapunt. Elements i procediments contrapuntístics relatius alsistema tonal, així com anteriors i posteriors a este. Realitzacióescrita de treballs estilístics i lliures, vocals i instrumentals. Pràcti-ca instrumental dels elements i procediments estudiats.

Cor. Perfeccionament de la capacitat auditiva de l’alumne engrup. Adquisició d’una tècnica vocal bàsica. Interpretació delrepertori coral habitual a capella i amb orquestra. Aprofundimenten les capacitats relacionades amb la lectura a primera vista, lacomprensió i resposta a les indicacions del director/a, i la integracióen el conjunt.

Didàctica de l’instrument o del cant. Principis didàctics per al’ensenyança de la mateixa especialitat instrumental o cant. Desen-rotllament de l’anàlisi crítica i la seua funció didàctica.

Didàctica de la música. Principis de l’educació musical. mèto-des i sistemes actuals de pedagogia musical. Continguts, recursosdidàctics i materials per a l’ensenyança de la música. Noves tecno-logies. Programació.

Didàctica del conjunt instrumental escolar. Coneixement pràc-tic dels instruments de làmines, membranes i xicoteta percussió.Pràctica d’este repertori instrumental. Desenrotllament de la capa-citat d’improvisació.

Direcció aplicada. Coneixement bàsic de la tècnica de la direc-ció, i la seua pràctica. Desenrotllament de la capacitat comunicativaa través del gest. Pràctica de direcció d’un repertori vocal i instru-mental adequat.

Direcció de cor. Coneixement de la tècnica i pràctica de ladirecció; desenrotllament de la capacitat de comunicació a travésdel gest. Tractament dels diferents elements que configuren el dis-curs musical des del punt de vista de la direcció de cor a través del’estudi analític de la partitures, l’audició i la pràctica del repertoricoral per a les distintes formacions a capella i amb instruments.

Direcció d’orquestra. Coneixement de la tècnica i pràctica de ladirecció; desenrotllament de la capacitat de comunicació a travésdel gest. Tractament dels diferents elements que configuren el dis-curs musical des del punt de vista de la direcció d’orquestra através de l’estudi analític de la partitura, l’audició i la pràctica delrepertori orquestral per a les distintes formacions cambrístiques isimfòniques.

Educació auditiva. Perfeccionament de les capacitats quant a lapercepció del so en els seus aspectes rítmic, harmònic, melòdic,tímbric, expressiu i formal com a contribució necessària a la com-prensió global de l’obra.

Educació auditiva de jazz. Perfeccionament de la capacitatauditiva de l’alumne en els aspectes rítmics, melòdics i harmònicspropis de la música de Jazz, com a la seua transcripció escrita.

Educació vocal. Adquisició d’una tècnica vocal bàsica. La veuparlada i cantada, com a instrument expressiu tant en la improvisa-ció com en la interpretació. Tècniques d’articulació i emissió.

Electroacústica. Utilització de mitjans electroacústics i informà-tics en el procés de construcció de l’obra musical.

Escena. Estudi del repertori escènic habitual. Desenrotllamentde les capacitats de la interpretació escènica i del procés de creaciódel personatge. Comprensió dels principis d’acció i de conflictedramàtic.

Estètica de la música. Estudi del pensament filosòfic en el campde l’estètica aplicada a la Música i la seua evolució històrica.

Flauta, oboé, clarinet i fagot. Cal vore instrument principalFlauta dolça. Cal vore instrument principal.Fonètica i idiomes. Estudi dels idiomes habituals en el repertori

vocal. Aprofundiment en els seus aspectes fonètic i prosòdic i laseua relació amb la veu cantada i parlada.

Fonts històriques del renaixement i del barroc. Coneixementdels criteris interpretatius de la música del Renaixement i delBarroc a través dels documents de l’època referents a la interpreta-ció pràctica, els seus sistemes de Tablatura i Ornamentació, i lesseues Formes Musicals pròpies. Estudi dels distints sistemes dexifrat i tècniques d’acompanyament i ornamentació emprades alllarg de la història.

18166 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

Contrapunto. Elementos y procedimientos contrapuntísticosrelativos al sistema tonal, así como anteriores y posteriores almismo. Realización escrita de trabajos estilísticos y libres, vocalese instrumentales. Práctica instrumental de los elementos y procedi-mientos estudiados.

Coro. Perfeccionamiento de la capacidad auditiva del alumnoen grupo. Adquisición de una técnica vocal básica. Interpretacióndel repertorio coral habitual a capella y con orquesta. Profundiza-ción en las capacidades relacionadas con la lectura a primera vista,la comprensión y respuesta a las indicaciones del director/a, y laintegración en el conjunto.

Didáctica del instrumento o del canto. Principios didácticospara la enseñanza de la propia especialidad instrumental o canto.Desarrollo del análisis crítico y su función didáctica.

Didáctica de la música.Principios de la educación musical.métodos y sistemas actuales de pedagogía musical. Contenidos,recursos didácticos y materiales para la enseñanza de la música.Nuevas tecnologías. Programación.

Didáctica del conjunto instrumental escolar. Conocimientopráctico de los instrumentos de láminas, membranas y pequeña per-cusión. Práctica de este repertorio instrumental. Desarrollo de lacapacidad de improvisación.

Dirección aplicada. Conocimiento básico de la técnica de ladirección, y práctica de la misma. Desarrollo de la capacidad comu-nicativa a través del gesto. Práctica de dirección de un repertoriovocal e instrumental adecuado.

Dirección de coro. Conocimiento de la técnica y práctica de ladirección; desarrollo de la capacidad de comunicación a través delgesto. Tratamiento de los diferentes elementos que configuran eldiscurso musical desde el punto de vista de la dirección de coro através del estudio analítico de la partitura, la audición y la prácticadel repertorio coral para las distintas formaciones a capella y coninstrumentos.

Dirección de orquesta. Conocimiento de la técnica y práctica dela dirección; desarrollo de la capacidad de comunicación a travésdel gesto. Tratamiento de los diferentes elementos que configuranel discurso musical desde el punto de vista de la dirección deorquesta a través del estudio analítico de la partitura, la audición yla práctica del repertorio orquestal para las distintas formacionescamerísticas y sinfónicas.

Educación auditiva. Perfeccionamiento de las capacidades encuanto a la percepción del sonido en sus aspectos rítmico, armóni-co, melódico, tímbrico, expresivo y formal como contribuciónnecesaria a la comprensión global de la obra.

Educación auditiva de jazz. Perfeccionamiento de la capacidadauditiva del alumno en los aspectos rítmicos, melódicos y armóni-cos propios de la música de Jazz, como a su transcripción escrita.

Educación vocal. Adquisición de una técnica vocal básica. Lavoz hablada y cantada, como instrumento expresivo tanto en laimprovisación como en la interpretación. Técnicas de articulación yemisión.

Electroacústica. Utilización de medios electroacústicos einformáticos en el proceso de construcción de la obra musical.

Escena. Estudio del repertorio escénico habitual. Desarrollo delas capacidades de la interpretación escénica y del proceso de crea-ción del personaje. Comprensión de los principios de acción y deconflicto dramático.

Estética de la música. Estudio del pensamiento filosófico en elcampo de la estética aplicada a la Música y su evolución histórica.

Flauta, oboe, clarinete y fagot. Ver instrumento principalFlauta de pico. Ver instrumento principal.Fonética e idiomas. Estudio de los idiomas habituales en el

repertorio vocal. Profundización en sus aspectos fonético y prosó-dico y su relación con la voz cantada y hablada.

Fuentes históricas del renacimiento y del barroco. Conocimien-to de los criterios interpretativos de la música del Renacimiento ydel Barroco a través de los documentos de la época referentes a lainterpretación práctica, sus sistemas de Tablatura y Ornamentación,y sus Formas Musicales propias. Estudio de los distintos sistemasde cifrado y técnicas de acompañamiento y ornamentación emplea-das a lo largo de la historia.

Fonaments d’etnomusicologia. Coneixement i estudi compara-tiu de les característiques musicals, estils i gèneres de les diferentscultures. Especial referència a la música tradicional i popular valen-ciana i els seus instruments. Relació entre les músiques tradicional,popular tradicional i culta. Aplicació didàctica.

Fonaments de violeria. Coneixement bàsic de la construcciódels principals components de l’instrument. Coneixement de recur-sos de manteniment.

Fonaments de mecànica i manteniment. Coneixement de lamecànica pròpia de l’instrument i les seues variacions històriquesen el camp de la fabricació. Coneixement de recursos de manteni-ment i solució de problemes mecànics i d’afinació.

Guitarra. Cal vore instrument principalHistòria de la cultura i de l’art. Estudi dels moviments i tendèn-

cies fonamentals en la Història de la cultura i de l’art i la seuainfluència en la Música. Especial referència a la història de l’art ide la cultura valenciana.

Història de l’educació musical. Coneixement de la Història dela Pedagogia General, aprofundint en els nuclis pedagògics musi-cals.

Història de la música de jazz. Història de les tendències fona-mentals, compositors, intèrprets i grups de jazz. Relació amb el seuentorn cultural. Principis estètics i tècnics dels principals estils dejazz.

Història de la música valenciana. Aprofundiment en autors,obres i estils de cada període històric a la Comunitat Valenciana.amb obligada referència a les fonts primàries hui conegudes, aixícom la literatura musical que han generat. Historiografia musical decada època. Instruments propis de la música tradicional i popularvalenciana.

Història de la música. Aprofundiment en el coneixement delsmoviments i tendències fonamentals en la Història de la Música:Aspectes artístics, culturals i socials. Especial referència a la músi-ca tradicional i popular valenciana i els seus instruments.

Història de l’arpa i de la seua literatura. Coneixement deldesenrotllament històric de l’arpa: la relació entre la seua evoluciómecànica (els seus antecedents i evolució fins al moment actual),els mitjans tècnics successivament emprats, la música escritaespecíficament per a ella, l’evolució de la seua escriptura, els com-positors i les obres representatives, i el seu paper dins de la Històriade la Música, pel que fa a estils, formes, gèneres i agrupacions ins-trumentals. Establiment de criteris generals aplicables a la coherentinterpretació pràctica d’obres determinades.

Història del cant. Aprofundiment en el coneixement dels movi-ments i tendències fonamentals en la història del cant: desenrotlla-ment i evolució.

Història del clavecí i de la seua literatura. Coneixement deldesenrotllament històric del Clavecí: la relació entre la seua evolu-ció mecànica (els seus antecedents i evolució fins al momentactual), els mitjans tècnics successivament utilitzats, la músicaescrita específicament per a ella, l’evolució de la seua escriptura,els seus compositors i obres representatives, i el seu paper dins dela Història de la Música, pel que fa a estils, formes, gèneres i agru-pacions instrumentals. Establiment de criteris generals aplicables ala interpretació pràctica coherent d’obres determinades.

Història de l’orgue i de la seua literatura. Coneixement deldesenrotllament històric de l’ORGUE: la relació entre la seua evo-lució mecànica (els seus antecedents i evolució fins al momentactual), els mitjans tècnics emprats successivament, la músicaescrita específicament per a ella, l’evolució de la seua escriptura,els seus compositors i obres representatives, i el seu paper dins dela Història de la Música, pel que fa a estils, formes, gèneres i agru-pacions instrumentals. Establiment de criteris generals aplicables ala interpretació pràctica coherent d’obres determinades.

Història del piano i de la seua literatura. Coneixement de lamecànica pròpia del Piano, les seues variacions històriques en elcamp de la fabricació i fonaments de manteniment i solució de pro-blemes mecànics i d’afinació. Aprofundiment en el coneixementdel desenrotllament històric del piano: la relació entre la seua evo-lució i els mitjans tecnicomusicals utilitzats successivament, lamúsica escrita específicament per a ell, l’evolució de la seua escrip-

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18167

Fundamentos de etnomusicología. Conocimiento y estudiocomparativo de las características musicales, estilos y géneros delas diferentes culturas.Especial referencia a la música tradicional ypopular valenciana y sus instrumentos. Relación entre las músicastradicional, popular tradicional y culta. Aplicación didáctica.

Fundamentos de lutheria. Conocimiento básico de la construc-ción de los principales componentes del instrumento. Conocimientode recursos de mantenimiento.

Fundamentos de mecánica y mantenimiento. Conocimiento dela mecánica propia del instrumento y sus variaciones históricas enel campo de la fabricación. Conocimiento de recursos de manteni-miento y solución de problemas mecánicos y de afinación.

Guitarra. Ver instrumento principalHistoria de la cultura y del arte. Estudio de los movimientos y

tendencias fundamentales en la historia de la Cultura y del Arte ysu influencia en la Música. Especial referencia a la historia del artey de la cultura valenciana.

Historia de la educación musical. Conocimiento de la Historiade la Pedagogía General, profundizando en los núcleos pedagógi-cos musicales.

Historia de la música de jazz. Historia de las tendencias funda-mentales, compositores, intérpretes y grupos de jazz. Relación consu entorno cultural. Principios estéticos y técnicos de los principa-les estilos de jazz.

Historia de la música valenciana. Profundización en autores,obras y estilos de cada periodo histórico en la Comunidad Valen-ciana. con obligada referencia a las fuentes primarias hoy conoci-das, así como la literatura musical que han generado. Historiografíamusical de cada época. Instrumentos porpios de la música tradicio-nal y popular valenciana.

Historia de la música. Profundización en el conocimiento de losmovimientos y tendencias fundamentales en la Historia de la Músi-ca: Aspectos artísticos, culturales y sociales. Especial referencia ala música tradicional y popular valenciana y sus instrumentos.

Historia del arpa y de su literatura. Conocimiento del desarrollohistórico del Arpa: la relación entre su evolución mecánica (susantecedentes y evolución hasta el momento actual), los medios téc-nicos sucesivamente empleados, la música escrita específicamentepara ella, la evolución de su escritura, sus compositores y obrasrepresentativas, y su papel dentro de la Historia de la Música, encuanto concierne a estilos, formas, géneros y agrupaciones instru-mentales. Establecimiento de criterios generales aplicables a lacoherente interpretación práctica de obras determinadas.

Historia del canto. Profundización en el conocimiento de losmovimientos y tendencias fundamentales en la historia del canto:desarrollo y evolución.

Historia del clave y de su literatura. Conocimiento del desarro-llo histórico del Clave: la relación entre su evolución mecánica (susantecedentes y evolución hasta el momento actual), los medios téc-nicos sucesivamente empleados, la música escrita específicamentepara ella, la evolución de su escritura, sus compositores y obrasrepresentativas, y su papel dentro de la Historia de la Música, encuanto concierne a estilos, formas, géneros y agrupaciones instru-mentales. Establecimiento de criterios generales aplicables a lacoherente interpretación práctica de obras determinadas.

Historia del órgano y de su literatura. Conocimiento del desa-rrollo histórico del Organo: la relación entre su evolución mecánica(sus antecedentes y evolución hasta el momento actual), los mediostécnicos sucesivamente empleados, la música escrita específica-mente para ella, la evolución de su escritura, sus compositores yobras representativas, y su papel dentro de la Historia de la Música,en cuanto concierne a estilos, formas, géneros y agrupaciones ins-trumentales. Establecimiento de criterios generales aplicables a lacoherente interpretación práctica de obras determinadas.

Historia del piano y de su literatura. Conocimiento de la mecá-nica propia del Piano, sus variaciones históricas en el campo de lafabricación y fundamentos de mantenimiento y solución de proble-mas mecánicos y de afinación. Profundización en el conocimientodel desarrollo histórico del Piano: la relación entre su evolución ylos medios técnico/musicales sucesivamente empleados, la músicaescrita específicamente para él, la evolución de su escritura, sus

tura, els seus compositors i obres representatives, i el seu paperdins de la Història de la Música, pel que fa a estils, formes, gèneresi agrupacions instrumentals. Establiment de criteris generals aplica-bles a la coherent interpretació pràctica d’obres determinades.

Història i anàlisi de la teoria i la tècnica musical. Aprofundi-ment en l’estudi dels tractats teòrics i escrits sobre tècnica musicalde cada període i les seues interrelacions amb la pràctica, així comdels vestigis, formes, procediments i usos en la música de les cultu-res primitives i orientals.

Improvisació de jazz. La improvisació com a element fonamen-tal en el jazz. Característiques de la improvisació en els diferentsestils del jazz. Estudi de recursos i tècniques per a poder portar aterme la improvisació.

Improvisació i acompanyament. La improvisació com a mitjàd’expressió. Improvisació a partir d’elements musicals (estructuresharmonicoformals, melòdiques, rítmiques. etc.) o extramusicals(textos, imatges, etc.). Aplicació de la improvisació a la pràctica del’acompanyament.

Informàtica musical. Utilització dels mitjans informàtics apli-cats a la música. Normativa MIDI, àudio digital, edició de partitu-res, etc.

Instrumentació i orquestració. Estudi de les característiques ipossibilitats individuals dels diferents instruments, i de les deriva-des del seu ocupació combinat dins de les distintes agrupacionscambrístiques i simfòniques. Coneixement del desenrotllamentevolutiu dels criteris d’orquestració a través de les diferents èpo-ques i estils.

Instrument de tecla complementari. Instrument de tecla com ainstrument auxiliar. Desenrotllament de la capacitat de la lectura aprimera vista i de la comprensió dels elements i procediments cons-tructius (estructures harmòniques bàsiques, processos formals, etc.)a través de l’estudi d’un repertori adequat.

Instrument principal o cant. Desenrotllament i perfeccionamentde les capacitats artística, musical i tècnica que permeten abordar lainterpretació del repertori més representatiu de l’instrument. Conei-xement dels criteris interpretatius aplicables al dit repertori, d’acordamb la seua evolució estilística.

Instruments de corda polsada del renaixement i el barroc. Calvore instrument principal.

Instruments de la musica antiga. Vore instrument principal.Investigació sobre el repertori de l’instrument principal. Estudi

de la literatura de l’instrument principal i anàlisi dels distints proce-diments relacionats amb la seua evolució tècnica.

Investigació sobre el repertori de l’instrument principal en eljazz. Estudi de la literatura de l’instrument principal i anàlisi delsdistints procediments relacionats amb l’evolució tècnica d’aquestreferits específicament al repertori del jazz.

La tècnica de l’arpa i la seua evolució. Coneixement de lesescoles, teories i investigacions realitzades en el camp de la tècnicade l’arpa en la seua evolució històrica. Capacitació per a l’aplicaciópràctica dels diferents punts de vista.

La tècnica pianística i la seua evolució. Coneixement de lesescoles, teories i investigacions realitzades en el camp de la tècnicadel piano en la seua evolució històrica. Capacitació per a l’aplica-ció pràctica dels diferents punts de vista.

Litúrgia. Estudi dels cerimonials i ritus de les confessions cris-tianes i la seua particular incidència en la música.

Metodologia de la investigació. Fonaments d’heurística, relatiusa la recerca, definició i localització de les fonts de la música. Tècni-ques específiques d’estudi i d’hermenèutica. Descripció i ús de lestècniques d’arxivística, documentació i informació.

Moviment. Desenrotllament de la sensibilitat cinestèsica. Tèc-niques de relaxació i respiració. Coneixement de les formes bàsi-ques del moviment. La mímica i el gest com a mitjans expressiusde comunicació.

Música contemporània. Estudis dels principals compositors, esco-les i tendències de la creació musical contemporània. Fonaments estè-tics i estilístics de la música contemporània. Coneixement de les

18168 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

compositores y obras representativas, y su papel dentro de la Histo-ria de la Música, en cuanto concierne a estilos, formas, géneros yagrupaciones instrumentales. Establecimiento de criterios generalesaplicables a la coherente interpretación práctica de obras determi-nadas.

Historia y análisis de la teoría y la técnica musical. Profundiza-ción en el estudio de los tratados teóricos y escritos sobre técnicamusical de cada periodo y sus interrelaciones con la práctica, asícomo de los vestigios, formas, procedimientos y usos en la músicade las culturas primitivas y orientales.

Improvisación de jazz. La improvisación como elemento funda-mental en el jazz. Características de la improvisación en los dife-rentes estilos del jazz. Estudio de recursos y técnicas para poder lle-var a cabo la improvisación.

Improvisación y acompañamiento. La improvisación comomedio de expresión. Improvisación a partir de elementos musicales(estructuras armónico/formales, melódicas, rítmicas. etc...) o extra-musicales (textos, imágenes, etc.). Aplicación de la improvisación ala práctica del acompañamiento.

Informática musical. Utilización de los medios informáticosaplicados a la música. Normativa MIDI, audio digital, edición departituras, etc.

Instrumentación y orquestación. Estudio de las características yposibilidades individuales de los diferentes instrumentos, y de lasderivadas de su empleo combinado dentro de las distintas agrupa-ciones camerísticas y sinfónicas. Conocimiento del desarrollo evo-lutivo de los criterios de orquestación a través de las diferentes épo-cas y estilos.

Instrumento de tecla complementario. Instrumento de teclacomo instrumento auxiliar. Desarrollo de la capacidad de la lecturaa primera vista y de la comprensión de los elementos y procedi-mientos constructivos (estructuras armónicas básicas, procesos for-males, etc...) a través del estudio de un repertorio adecuado.

Instrumento principal o canto. Desarrollo y perfeccionamientode las capacidades artística, musical y técnica que permitan abordarla interpretación del repertorio más representativo del instrumento.Conocimiento de los criterios interpretativos aplicables a dichorepertorio, de acuerdo con su evolución estilística.

Instrumentos de cuerda pulsada del renacimiento y barroco. Verinstrumento principal.

Instrumentos de la música antigua. Ver instrumento principal.Investigación sobre el repertorio del instrumento principal.

Estudio de la literatura del instrumento principal y análisis de losdistintos procedimientos relacionados con la evolución técnica delmismo.

Investigación sobre el repertorio del instrumento principal en eljazz. Estudio de la literatura del instrumento principal y análisis delos distintos procedimientos relacionados con la evolución técnicadel mismo referidos específicamente al repertorio del jazz.

La técnica del arpa y su evolución. Conocimiento de las escue-las, teorías e investigaciones realizadas en el campo de la técnicadel Arpa en su evolución histórica. Capacitación para la áplicaciónpráctica de los diferentes puntos de vista.

La técnica pianística y su evolución. Conocimiento de lasescuelas, teóricas e investigaciones realizadas en el campo de latécnica del Piano en su evolución histórica. Capacitación para laaplicación práctica de los diferentes puntos de vista.

Liturgia. Estudio de los ceremoniales y ritos de las confesionescristianas y su particular incidencia en la música.

Metodología de la investigación. Fundamentos de heurística,relativos a la búsqueda, definición y localización de las fuentes dela música. Técnicas específicas de estudio y de hermenéutica. Des-cripción y uso de las técnicas de archivística, documentación einformación.

Movimiento. Desarrollo de la sensibilidad cinestésica. Técnicasde relajación y respiración. Conocimiento de las formas básicas delmovimiento. La mímica y el gesto como medios expresivos decomunicación.

Música contemporánea. Estudios de los principales composito-res, escuelas y tendencias de la creación musical contemporánea.Fundamentos estéticos y estilísticos de la misma. Conocimiento de

noves grafies [Substantiu] emprades en la composició contemporània,així com dels criteris d’adequació sonorovisual que les determinen.Audició i estudi analític del repertori més representatiu.

Música de cambra. Aprofundiment en els aspectes propis de lainterpretació cambrística i de conjunt. Desenrotllament de la capa-citat de controlar, no sols la pròpia funció, sinó el resultat del con-junt en agrupacions amb i sense director. Interpretació del repertoricambrístic i de conjunt.

Música de tradició oral. Fonaments de l’etnomusicologia. Fontsde la música de tradició oral. Coneixement i estudi comparatiu deles característiques musicals de les diferents cultures. Relació entreles músiques tradicional, popular i culta.

Música per a l’escena, cine, tv i altres mitjans audiovisuals.Fonaments de la composició aplicada a diferents mitjans audiovi-suals. Multimèdia

Música popular espanyola. Coneixement i estudi de les formesmés característiques de la música popular a Espanya. El valor edu-catiu de la música popular. La música popular espanyola: estudicomparatiu de les distintes regions. La música popular espanyolabase del cant popular.

Notació. Estudi de l’evolució de la notació musical des del’antiguitat fins als nostres dies, i la seua interrelació amb el desen-rotllament del llenguatge musical occidental i de les diferents tècni-ques compositives. La notació antiga –o paleogràfica– i la moder-na. Estudi de la notació des de la perspectiva purament gràfica, ides de la semiologia musical. La transcripció: teories, procedimentsi metodologies; la seua pràctica.

Orgue. Cal vore instrument principal. Organologia i acústica. Estudi dels instruments musicals a par-

tir dels diferents enfocaments històrics, tant antropològics com tèc-nics o científics. Coneixement de les classificacions dels instru-ments, d’acord amb els tractadistes més importants. Fonamentsd’acústica musical en relació amb l’estudi organològic. Psicoacústi-ca. Acústica de sales.

Orquestra/conjunt. Perfeccionament de la capacitat auditiva del’alumne en el grup. Pràctica del repertori per a diferents tipusd’agrupacions orquestrals. Aprofundiment en les capacitats relacio-nades amb la lectura a primera vista, la comprensió i resposta a lesindicacions del director i la integració en el conjunt a través d’unaaproximació al repertori orquestral.

Paleografia llatina i espanyola. Estudi de l’evolució de l’escrip-tura de l’alfabet llatí a Roma i en els documents de la penínsulaIbèrica fins al segle XVIII.

Percussió. Cal vore instrument principal.Piano complementari o segon instrument. El piano com a ins-

trument auxiliar. Desenrotllament de la capacitat de la lectura a pri-mera vista i de la comprensió dels elements i procediments cons-tructius (estructures harmòniques bàsiques, processos formals, etc.)a través de l’estudi d’un repertori pianístic adequat.

Segon instrument: Principis bàsics de la tècnica de l’instrumenttriat.

Piano. Vegeu instrument principal.Pràctiques professorat. Observació i participació setmanal amb

un grup d’alumnes. Seminaris sobre l’observació en el desenrotlla-ment dels alumnes, els procediments metodològics, etc. Preparació,execució i avaluació de les classes.

Psicopedagogia. Fonaments de la psicologia evolutiva. El pro-blema del desenrotllament del coneixement. L’aprenentatge com aforma del coneixement: teoria, fases, variables, etc., la creativitat iel seu desenrotllament. Creativitat i docència. La personalitat: inte-racció professor-alumne. El paper del professor i la influència deles seues actituds.

Reducció de partitures. Reducció escrita i al teclat de partituresper a distints conjunts vocals i instrumentals.

Repertori. Interpretació del repertori solista d’òpera, oratori icançó de concert (lied, chanson, cançó espanyola, etc.)

Repertori de big band. Estudi del repertori de big band bàsic del’instrument principal, referit tant a solos escrits, solos improvisatscom a passatges de tutti la dificultat o les especials característiquesdel qual aconsellen la seua inclusió en la programació de l’ensen-yança.

DOGV - Núm. 4.064 2001 08 14 18169

las nuevas grafías empleadas en la composición contemporánea, asícomo de los criterios de adecuación sonorovisual que las determi-nan. Audición y estudio analítico del repertorio más representativo.

Música de cámara. Profundización en los aspectos propios de lainterpretación camerística y de conjunto. Desarrollo de la capaci-dad de controlar, no solo la propia función, sino el resultado delconjunto en agrupaciones con y sin director. Interpretación delrepertorio camerístico y de conjunto.

Música de tradición oral. Fundamentos de la etnomusicología.Fuentes de la música de tradición oral. Conocimiento y estudiocomparativo de las características musicales de las diferentes cultu-ras. Relación entre las músicas tradicional, popular y culta.

Música para la escena, cine, TV y otros medios audiovisuales.Fundamentos de la composición aplicada a diferentes mediosaudiovisuales. Multimedia

Música popular española. Conocimiento y estudio de las formasmás características de la música popular en España. El valor educa-tivo de la música popular. La música popular española: estudiocomparativo de las distintas regiones. La música popular españolabase del canto popular.

Notación. Estudio de la evolución de la notación musical desdela antigüedad hasta nuestros días, y su interrelación con el desarro-llo del lenguaje musical occidental y de las diferentes técnicas com-positivas. la notación antigua –o paleográfica– y la moderna. Estu-dio de la notación desde la perspectiva puramente gráfica, y desdela semiología musical. La transcripción: teorías, procedimientos ymetodologías; práctica de la misma.

Órgano. Ver instrumento principal. Organología y acústica. Estudio de los instrumentos musicales

a partir de los diferentes enfoques históricos, tanto antropológicoscomo técnicos o científicos. Conocimiento de las clasificaciones delos instrumentos, de acuerdo con los tratadistas más importantes.Fundamentos de acústica musical en relación con el estudio orga-nológico. Psicoacústica. Acústica de salas.

Orquesta/conjunto. Perfeccionamiento de la capacidad auditivadel alumno en el grupo. Práctica del repertorio para diferentes tiposde agrupaciones orquestales. Profundización en las capacidadesrelacionadas con la lectura a primera vista, la comprensión y res-puesta a las indicaciones del director y la integración en el conjuntoa través de una aproximación al repertorio orquestal.

Paleografía latina y española. Estudio de la evolución de laescritura del alfabeto latino en Roma y en los documentos de laPenínsula Ibérica hasta el siglo XVIII.

Percusión. Ver instrumento principalPiano complementario o segundo instrumento. El piano como

instrumentos auxiliar. Desarrollo de la capacidad de la lectura a pri-mera vista y de la comprensión de los elementos y procedimientosconstructivos (estructuras armónicas básicas, procesos formales,etc...) a través del estudio de un repertorio pianístico adecuado.

Segundo instrumento: Principios básicos de la técnica del ins-trumento elegido.

Piano. Ver instrumento principalPrácticas profesorado. Observación y participación semanal con

un grupo de alumnos. Seminarios sobre la observación en el desa-rrollo de los alumnos, los procedimientos metodológicos, etc. Pre-paración, ejecución y evaluación de las clases.

Psicopedagogia. Fundamentos de la Psicología evolutiva. Elproblema del desarrollo del conocimiento. El aprendizaje comoforma del conocimiento: teoría, fases, variables, etc. la creatividady su desarrollo. Creatividad y docencia. La personalidad: interac-ción profesor/alumno. El papel del profesor y la influencia de susactitudes.

Reducción de partituras. Reducción escrita y al teclado de parti-turas para distintos conjuntos vocales e instrumentales.

Repertorio. Interpretación del repertorio solista de ópera, orato-rio y canción de concierto (lied, chanson, canción española, etc.)

Repertorio de big band. Estudio del repertorio de big band bási-co del instrumento principal, referido tanto a solos escritos, solosimprovisados como a pasajes de tutti cuya dificultad o especialescaracterísticas aconsejen su inclusión en la programación de laenseñanza.

Repertori de l’instrument principal en el jazz. Perfeccionamentde les capacitats artística, musical i tècnica, que permeten abordarla interpretació del repertori més representatiu de l’instrument.Estudi dels criteris interpretatius aplicables al dit repertori, d’acordamb la seua evolució estilística.

Repertori de l’instrument. Estudi del repertori de conjunt bàsic del’instrument principal, referit tant a solos com a passatges de tutti, ladificultat o les especials característiques del qual ho aconsellen.

Repertori orquestral. Estudi del repertori orquestral bàsic del’instrument principal, referit tant a solos com a passatges de tutti,la dificultat o les especials característiques del qual ho aconsellen.

Rítmica de jazz. Estudi teòric i pràctic dels aspectes mètrics irítmics característics del Jazz i el seu tractament en els diferentsestils.

Saxòfon. Cal vore instrument principal.Sociologia de l’educació musical. La música com a fet social:

la comunicació musical; la consideració social de la música; músi-ca i gèneres; les músiques en la nostra societat; música i mitjans decomunicació; música i economia; gestió de la música.

Tablatura. Estudi dels diferents procediments de notació musi-cal per mitjà de lletres, xifres i la resta de signes, que s’haja escritagran part de la literatura instrumental. Transcripció a la notacióconvencional dels distints tipus de tablatures. Pràctica de lecturadirectament de la tablatura.

Tècnica corporal. Desenrotllament de les capacitats corporals,així com de les seues possibilitats creatives i expressives en relacióamb la interpretació escènica.

Teoria del cant. Estudi dels temes relacionats amb el cant: ana-tomia, fisiologia, classificació, etc.

Trompa, trompeta, trombó i tuba. Cal vore instrument principal.Viola de gamba. Cal vore instrument principal.Violí, viola, violoncel i contrabaix. Cal vore instrument princi-

pal.

Conselleria de Sanitat

ORDRE de 31 de juliol del 2001, de la Conselleria deSanitat, de creació d’Unitats d’Atenció Farmacèutica aPacients Externs (UFPE). [2001/X8208]

L’article 43 de la Constitució espanyola reconeix el dret de totsels ciutadans a la protecció de la salut. D’altra banda, l’Estatutd’Autonomia de la Comunitat Valenciana aprovat per la Llei Orgà-nica 5/1982, d’1 de juliol, en l’article 38, així com en els articles17, 22.e) i 38 de la Llei 5/1983, de 30 de desembre, de GovernValencià, assenyala que li correspon a la Generalitat Valenciana eldesenvolupament legislatiu i l’execució de la legislació bàsica del’Estat en matèria de sanitat i organització de tots els serveis rela-cionats amb la dita matèria. Concretament en matèria d’ordenaciófarmacèutica és l’article 31.19 de l’Estatut el que atorga competèn-cies exclusives a la Generalitat Valenciana en matèria d’ordenaciófarmacèutica, sense perjuí de la competència estatal segons l’article149.1.16 de la Constitució espanyola.

Mitjançant el Reial Decret 1.612/1987, de 27 de novembre, estraspassen a la Comunitat Valenciana les funcions i serveis del’Insalud, l’entrada de les quals en vigor es va produir l’1 de generde 1988.

La Circular 11/1991 de la Direcció General de Farmàcia i Pro-ductes Sanitaris del Ministeri de Sanitat i Consum, establia el Pro-cediment Selectiu de Revisió de Medicaments V (Prosereme V), idefinia la condició dels medicaments d’ús hospitalari la dispensaciódels quals quedava reservada exclusivament als serveis farmacèu-tics dels hospitals.

El Decret 186/1996, de 18 d’octubre, aprova el Reglamentsobre Estructura, Organització i Funcionament de l’Atenció Espe-cialitzada, introdueix un model que tendeix a incrementar la des-centralització de la gestió sanitària en els serveis assistencials,dotant-los d’una major autonomia de gestió i fent-los més partícipsen la presa de decisions i responsabilitats

18170 2001 08 14 DOGV - Núm. 4.064

Repertorio del instrumento principal en el jazz. Perfecciona-miento de las capacidades artística, musical y técnica, que permitanabordar la interpretación del repertorio más representativo del ins-trumento. Estudio de los criterios interpretativos aplicables a dichorepertorio, de acuerdo con su evolución estilística.

Repertorio del instrumento. Estudio del repertorio de conjuntobásico del instrumento principal, referido tanto a solos como a pasajesde tutti, cuya dificultad o especiales características lo aconsejen.

Repertorio orquestal. Estudio del repertorio orquestal básico delinstrumento principal, referido tanto a solos como a pasajes de tutti,cuya dificultad o especiales características lo aconsejen.

Rítmica de jazz. Estudio teórico y práctico de los aspectosmétricos y rítmicos característicos del Jazz y su tratamiento en losdiferentes estilos.

Saxofón. Ver instrumento principal.Sociología de la educación musical. La música como hecho

social: la comunicación musical; la consideración social de la músi-ca; música y géneros; las músicas en nuestra sociedad; música ymedios de comunicación; música y economía; gestión de la música.

Tablatura: Estudio de los diferentes procedimientos de notaciónmusical por medio de letras, cifras y demás signos, en que se hayaescrita gran parte de la literatura instrumental. Transcripción a lanotación convencional de los distintos tipos de tablaturas. Prácticade lectura directamente de la tablatura.

Técnica corporal. Desarrollo de las capacidades corporales, asícomo de sus posibilidades creativas y expresivas en relación con lainterpretación escénica.

Teoría del canto. Estudio de los temas relacionados con elCanto: anatomía, fisiología, clasificación, etc.

Trompa, trompeta, trombón y tuba. Ver instrumento principalViola da gamba. Ver instrumento principal.Violín, viola, violoncelo y contrabajo. Ver instrumento princi-

pal.

Conselleria de Sanidad

ORDEN de 31 de julio de 2001, de la Conselleria deSanidad, de Creación de Unidades de Atención Far-macéutica a Pacientes Externos (UFPE). [2001/X8208]

La Constitución española, en su artículo 43, reconoce el derechode todos los ciudadanos a la protección de la salud. Por otra parte, elEstatuto de Autonomía de la Comunidad Valenciana aprobado por laLey orgánica 5/1982 de 1 de julio en su artículo 38, así como en losartículos 17, 22.e) y 38 de la Ley 5/1983, de 30 de diciembre, deGobierno Valenciano, señala que le corresponde a la GeneralitatValenciana el desarrollo legislativo y la ejecución de la legislaciónbásica del Estado en materia de sanidad y organización de todos losservicios relacionados con dicha materia. Concretamente en materiade Ordenación Farmacéutica es el artículo 31.19 del Estatuto, el queotorga competencias exclusivas a la Generalitat Valenciana en mate-ria de ordenación farmacéutica, sin perjuicio de la competencia estatalen virtud del artículo149.1.16 de la Constitución Española.

Mediante el Real Decreto 1.612/1987, de 27 de noviembre, setraspasa a la Comunidad Valenciana las funciones y servicios deInsalud, cuya entrada en vigor se produjo el 1 de enero de 1988.

La Circular 11/1991 de la Dirección General de Farmacia yProductos Sanitarios del Ministerio de Sanidad y Consumo, esta-blecía el Procedimiento Selectivo de Revisión de Medicamentos V(Prosereme V), definiendo la condición de los medicamentos deUso Hospitalario cuya dispensación quedaba reservada exclusiva-mente a los servicios farmacéuticos de los hospitales.

El Decreto 186/1996, de 18 de octubre, aprueba el Reglamentosobre Estructura, Organización y Funcionamiento de la AtenciónEspecializada, introduciendo un modelo que tiende a incrementar ladescentralización de la gestión sanitaria en los servicios asistencia-les, dotándoles de una mayor autonomía de gestión y haciéndolesmás participes en la toma de decisiones y responsabilidades

I. DISPOSICIONS GENERALS I. DISPOSICIONES...

Documents

Transcript of I. DISPOSICIONS GENERALS I. DISPOSICIONES...