esquerresLa República, pocs dies després d'haver

celebrat el seu tercer aniversari, es trobaficada dins d'un episodi enut;ós. Els perso-natges són : els amics del senvor Gil Robles,els monàrquics, els socialistes, els radicals i,per un :moment, s'ha vist mig ficada a ladansa l'honorable figura del cap de ]'Estat.Com es veu, hi juguen grans forces i gransprestigis. Cadascú va al joc anb_ interessoscontraris a tots els altres, i les causes apa -

imiti i copiï procediments i actuacions del'altra, per combatre-la en terreny més igual.

Serà així? No hi haurà remei?De moment, enfront d'aquestes allaus sen-

timentals, la República no pot oposar sinóel radicalisme i el seu capitost senyor Ler-roux. Aquests estan suggestionats per la idead'una gran força a la dreta. Els fets, a par-tir del fracàs de l'Escorial, han començat adesmentir aquesta - llegenda. Es possible que

L'acte de diumenge a l'Escorial

cents del conflicte entre tots plegats n'ama-guen d'altres més profundes i veritables.

'La causa aparent de tot és la famosa llei,ii clll^d'íi^, %^u011eaP5,°YCfi;L„ t Pzl'c^:s. i.flc_^-a.•.

patrocinat, amb la mateixa vergonya i lamateixa incoherència que, en temps de lamonarquia, els li'berals avalaren la Llei deJurisdiccions. Si m•^s no, haer cobricelataquesta llei antirepublicana seria una faltade caràcter, una recaiguda en el sistema declaudicacions característic del corcat règimanterior, que tothom creia finit per sempremés.

Però no és tot ; in i els radicals són l'eixde la política espanyola. La 'lluita de lesdretes amb el socialisme té més transcendèn-cia que les per dissort freqüents claudicacionsdel radicalisme espanyol. Dues forces, capd'elles especialment democràtica ni liberal,es disputen, mitjançant violència, el dominide la República. Per tal d'afermar llur força,les dretes lean exigit les lleis d'havers de laclerecia i d'amnistia. 'Els socialistes prepareni executen cops de força en forma de vagues,agressions, etc. El resultat d'aquesta brega,caioui qui caigui si Ino s'interposen altres

això determini una reacció un xic més repu-blicana dintre el govern presidit pel senyor

I.errotrx?^

donar-lo les esquerres veritablement republi-canes. Ntt les dretes, ni els radicals, ni elsmateixos socialistes espanyols, malgrat llurcoratge combatiu .per la bona causa, no po-den donar al règim allò que necessita per aarrelar-se i conservar-se pur amb tot vigor.

Més que aprofitar el senyor Lerroux lalliçó de la feblesa de les dretes, serà conve-nient que l'aprofitin les esquerres de la Re-pública. Que no es deixin dm- per una arro-gància tan licita com vulgueu, però poc es-caient a polítics republicans. Que maldincontínuament per aprofitar el sentit republi-cà, que, fet i fet, és el que convé i anima lamajor part dels ciutadans. La tasca, si sabenunir-se i recomençar, serà més fàcil del quees pensen. La dificultat única, la més terri

-ble, és dins seu : dissipar l'escepticisme il'esperit individualista. La República ni lademocràcia no són possibles en països onl'opinió s'atomitza en una forma que dege-nera en confusió i desordre.

e e>IS L altre din es referia a la detenció d'unDilluns ; festa del llibre.A can Bosch, del carrer de Peiai, un se-mor, que deu ocupar a la casa un lloc im-portant, es multiplica, sollícit, per atendreels compradors.Diem que deu ocupar a la casa un lloc

important perquè moments abans de produir-se ]'anècdota que .anem a contar, ha atèspersonalment el president de la Generalitat.Um comprador — i entrem ja a l'anècdo-ta — es .presenta i demana si tenen El di-vorci, de Paul Bourget.—El divorci? Paul Bourget? — repeteix elvenedor —, Miri : el millor que pot fer éspassar per la nostra llibreria de la Ronda.Es una llibreria especialitzada en ]libres c!eDret.

No es pol dormir Eranquil!

presumpte nazi—Va ésser-li ocupat — deia — un botóamb la creu gemada.^Si se li acudeix de dir la creu esvàstica...

El cos de locutors i el cós blancEl cós blanc va ésser la tortura dels lo-cutors de les .nostres emissores. En Toreskycada vegada que havia de dir cós deia cos;]però va adonar-se de l'equívoc i resolguéde dir-ho en castellà : coso blanco. El no-

vellist;t Navarro Costabella ja etzibà de copcoso blanc.

Segurament el cos de locutors està renyitamb els diccionaris. E11s que obren tantessubscripcions, podrien encetar-ne una per acomprar el Fabra, que podrien illegir men-tre donen discos.

Any VI. Núm, 273 - Barcelona, dijous, 26 d'abr il de 193 4

ai senyor Lerroux,

qui l'amnistiarà?„.Preu: 3 0 cèntims - Corts Catalanes, 5 89 - 'Tel, I1430 • Subscripció: 3 'So essetes trimestre---- p

DESPRES DE L'ESCORIAL

Torna de lesDe Dijous . MIRADOR_INDISCRETa Dij

B____

ourgef au4or d 11 '—Que ens I(vestirerrn,, avaai?. •• — pregun-fava 1a nauller, amb aquella reticència que,d'algun Iemps'ençà, empra en alludir la fun_ció nocturna del nostre primer teatre líric.

—1 ca ! No val ó /ena. . . — res¢onia elmarit, encimbellat damunt el sòcol de guix ipurpurina que li han construït deu anys depresidència a una entitat financera,Aquella nit, 1,erò, ambdós s'equivocaren.

Bon punt baixaren de llur fíisPano davant laporta del Liceu, ja s'adonaren que la tern-pelratura de l'exquisit món barcelond haviapujat considerablement. Al hall no hi haviacal) honre sense smoking i llurs companyesesmerçaven la traga a exhibir, atnb el míni-mum d'encongiment, les suavitats rosadesdels torsos al descobert.

EI financer s'hauria volgut fondre, però

f

optà 15er adoptar un posat nonchalant i mo-eta. La víctima, amb tot, era ell, irremis-siblement. Rasurat del matí, oferia un sota-barba blavenc i els Qèls blancs esparsos dela cinquantena. empenyien, rebels, llurs pun,_tes , traïdores. Fent un gran esforç-, encaragosà increpar els amics que topava—Tots claudicant, eh?Però cap d'ells no en féu rnassa cas, i eslimitaren a somriure-li, com volent donar-lientenent que el ra ipell col.lectiu ja s'ha-ma acabat, si més no, per tal d'eixalar l'a-narquisme inelegant dels cims.Un cop a dintre, la meravella entrà pelsulls astorats de la bona petita burgesa. Efec-tivament, hi havia tot el que val i pesa a

Barcelona, ultra una selecció forastera : lavídua del banquer que, eri rependre el seuContacte amb la societat, després d'un bienniluctuós, feia Premolar, amb una gràcia nova,els solitaris de les orelles i les tumbaguesmuntades anab platí ; el jove matrimoni queha tornat del seu viatge asiàtic i embadaleixl'entourage amb contalles fantàstiques ; elconseller de la Companyia de nitrats i po-tasses que, amb l'inici de la implantació dela llei de reforma agrà- la a la Península, 1'avist millorar el valor de les seves accions,brèvia declaració d'un dividend insospitat ; elco,lredor de Borsa al qual l'enfilada recentdels Explosius i les Aigües i l'entonació dels(Municipis h4 injectat una dosi d'optimismeindissimulable ; l'importador d'ous de Bulgà_ria anab la seva amiga bruna, carregada dehedrer¢a rutilant la filla del bricant der4i1.x,_s de C^7ák ç*lw°_.A ... ,.9 B!a/t • i': y.6 _ .r_ d:'

llencs ; el virtuós del violí vexant arnb laseva cabellera insolent la calba del virtuósdel violoncel; el pintor de jardins rossinyo-lians maridat amb urea dama aristocràticaque toca el clavicèmbal ; la patrocinadora deconferències literàries internacionals i el poe-ta del qual es potala...

—Realment, hi hq gel tot Barcelona» !-exclamà, avergonyida, la bona petita burge-sa, en el rime, entreacte.

—1 fixa't—contestà el financer—, corri lessenyores de la llotja presidencial no desento-nen gota.

—iAquesta gent fins aíxò saben fer bé ; ?aotenim nués remei que reconciliar-nos amb elsque manen—conclogué ella, vençuda, bo irepassant-se els llavis.

Lee dansa dels espatadanearis infongué unaemoció patriòtica tan profunda al financer del'americana, que hagué de prorromi4re enun aplaudiment calorós, com si es trobés enels seus anys jovençans de catalanisme.

1 [(tu per tal de reparar, en certa manera,els estralls int1riors d'4quela uit agredolça,que la parella de ¡'Hispano es deixà caure,tocades les dues de la matinada, al Stambul,a oblidar llur darrera rebequeria política.—S.

forces, serà una minva del sentit democràtic 1 -

del règim. iEspanya tornarà a ésser aquellclàssic país ingovernable en democràcia itovament regit per oligarquies sense caràcterni programa. I la política, l'art de sostenir-

,,,

se a cavall del paísDe moment aquest estat d'ànim collecti

/,r

ha influït dins el Parlament i ha llençat les

i1Amajories dretanes, reforçades pela radicals,cada dia menys existents, a la promulgació v

de lleis descaradament renyides amb el text \

de la Constitució. La d'amnistia ho -és tant, 1 !° AJ

que el mateix President de la República s'ha 1vistobligat a invocar alguna de les seves

altes prerrogatives, i si, per motius de pru-dència no ha pogut dur les coses al capdavallcom banda estat desitjable i potser itotexemplar, ha obligat a modificar, en 1'apli- 'catió reglamentària, alguns extrems de la lleimés escandalosos : el retorn de terres expro-piades com a conseqüència dels aldarulls delto d'agost, la revisió de sentències del Su-prem i el reingrés dels militars separats del'exèrcit pel delicte de lesa república. Totsaouests premis a la facció han estat escap-çats, però a mitges i aplicant-hi remeis d'ur-géncia.

Coincideix aquest estat de coses amb el tetque hom comença a veure clarament que laforça de les dretes no és tan important comPalien fer oreure certs excessos imaginatius.La moixiganga de l'Escorial i el seu fracàsaclarí els ulls de moltes persones.

Convenia un recompte de forces que situésles coses damutit d'una base ferma. Des d'un Q^apunt de vista polèmic, les esquerres han

guanyat molts punts; s'ha vist que ]'ame- GIL ROBLES, EL PROTECTORnaça feixista no és ni propera, ni viable.

Ara només falta que el feixisme fracassa `^Q ^11 ares'—Sembla que Deu ens giri I esquena... f ,a la dreta no ens surti a l'esquerra pel cantódel socialisme, Quan dues forces es barallen

1nosaltres tornarem be per mal !

per manar en un país, és molt fácil que l'una

IE'Is rumors de crisi a Madrid, que durantel diumenge i el dilluns circularen insistent-ment per tot el territori de la República,

1

teniep una mica esverat el ministre d'ObresPúbliques, senyor Guerra del Río, el qual,com és sabut, es trobava a Barcelona.L'home, però, procurava estar molt serè.—(Esclatarà o no, aquesta crisi? — li de-manà un amic.--.No passarà res! — respongué el senyorGuerra —. El que hi ha és que el senyor

Alca15-Zamora, observador fidel i escrupolósdels preceptes constitucionals, ha estat tresdies sense dormir, i vol, ara, no deixar-nosdormir tranquils a nosaltres ! •.,

Les fulles prof-ecfores -

Fins a darrera hora, un dels candidats quemés probabilitats tenia per a ocupar la pre-sidènci:a del Tribunal de Cassació de Cata-lunya, fou el senyor Pere Coromines. Això,naturalment, urna volta descartat el nom delsenyor Jaume Carner.

La candidatura del senyor Gubern sorgípoques hores abans de l'elecció, per tal deconciliar tots els parers.

I el senyar Gubern resúltà elegit.El dimarts -anà -a complimentar-lo, al seudomicili del carrer de les Corts 'Catalanes,

la Junta del Collegi d'Advocats.En sortir de la visita, un dels .membres .de la Junta exclama : -

..tü-:- is- . ;--sen yor Coromines

Almenys, seiem=hi

El jove Granier-Barrera, amb gran asto-rament d'algun seu company cl'Ajuntament,ha retornat tots els passis que li havien estattramesos per la seva qualitat de conseller

-regidor.Es a dir : tots, no. S'ha reservat, com a cu-

riositat, el de les cadires de la Rambla.I encara, diu ell, perquè només serveix,

segons una nota, per als serveis ordinaris.---Em fa una certa gràcia — afegeix

—que el -concessionari de les cadires pren-gui als regidors per còmics sense contracta i

els obligui a veure drets la processó de Cor-pus.

La creu «gemada»

Navarro Costabella alterna les seves ac-tivitats de novellista amb les de repòrter deRàdio Associació de Catalun ya. Però, comque a les emissores no hi ha correctors deproves, les gaffes de locutor resulten moltperceptibles.

La Ll:ga continua perdenfA propòsit del concurs femení de meca-nografia, un comerciant troba Bori i li pre-gunta:—Què, ja sabeu els resultats?--^Sfli contesta—•, la Lliga ha perdut.Astorat, el comerciant aclareix que parladel concurs femení de mecanografia.—D "això us parlo precisament — contestaBori —, L'any .passat el primer i segon pre-mi els guanyaren les Imiequesn de l'oficinaparticular del sen yor Cambó i enguany una

d'elles ha quedat tercera. Les Esquerres hanguanyat : la primera és meca de l'Ajunta-ment i la segona ho és del Parlament.—'Efectivament — diu el comerciant —, laLliga fa com aquells teixits barats que sem-pre perden...

Humil com la violefaLa secció de cinema amateur del diari

L'Opinió ha obert una enquesta en la quales pregunta a crítics, artistes, literats, etc.,què és el que opinen de les activitats cine-matogràfiques dels nostres aficionats.Diumenge passat, hom publicava unta res-posta del senyor Jaume Mercadé. Aquest

:listi^ngit pintor, membre del jurat en el dar-rer concurs de films amateurs, exaltava el - -ralor d'aquesta mena de pel.lícules, i, perlament de tot, lloava dos films amateurs ti-(date Emmv.i Aznar .snrf;d;. ?s. ials se

(hom a curïosifát, pollem ategir queu aa-ór de l'enquesta és precisament el senyorjoa^n Roig, autor dels dos films esmentats.

Lxtremuncia4 per carambolaEi-: la luxosa clínica d'un conegut cirurgià

barce.lonf, tocant ai carrer de Muntaner, fapocs dies ingressà un pacient al qual hom

havia de practicar una operació, senzilla,n una mà.AI cap de poca estona de trobar-se a la

cl:'nica, s'obre la porta de lea cambra delmalalt, i aquest, amb l'esverament més grandel món, veu entrar tm sacerdot que en untres i no res ]i administra els sants sagra-ments. DEI malalt es creia ja a la darrerapregunta.

Després, en venir els seus familiars, homaclarí la cosa. L'extremaunció anava dedi-cada al veí d'habitació. El capellà s'haviaequivocat de porta!

El bibliòfil desconegutEl pis de l'Eixampla que tonia llogat un

bibliòfil que no és d'eEls XII» però quemereixeria ésser-ne, ja no podia encabir lesrastelleres de llibres adcutrtts al llarg dedeu lustres d'una capacitat de lectura extra-ordinària, però l'home anava fent tombi-nacions i no hi havia pany de paret senseprestatges ; àdhuc les cadires dels dormi-toris havien perdut llur utilitat -por la in-vasió de volums.

Arribà un dia, però, que el propietari dela casa començà d'esventrar l'escala i ar-roncar balcons per tal de molestar els llo-gaters i produir llur èxode en vistes a unareforma de la finca i el subsegüent augmentde preus. 'EI nostre bibliòfil hagué de can-viar ràpidament d'estatge.

Vint grosses caixes foren omplertes a cu-rull i encara es féu curt. Aleshores el bi-bliòfil disposà algunes ofrenes als companysd'oficina, els quals passaren a recollir -lesal domicili del donador. Hi hagué qui ensortí amb un magnífic A/t1eton's Dtctio-narv ; qui amb la Divina Comèdia en ape-tit-gris» ; qui amb Le Rouge et le Noir fili

-granat.., La processó d'obsequiats, amb elvolum sota l'aixella, era una vinyeta vivent.

--El que us agrairé—suplicà el bibliòfil—,és que mo ho digueu a ningú, perquè aques-ta dèria dels llibres, sabeu, me la duc ama-jada...

Com que la cosa passava el matí de laDiada del Llibre, de fet, l'home no voliaque els llibreters s'ho poguessin pendre coma una competència il.lícita.

Refoleu en cafalà!

A la Riera de Vallcarca, n.° 53, quasicantonada a la plaça d'Estanislau Figueres

i prop dels Josepets hi ha aquest rètol, forçaben cal.ligrafiat, que reproduïm exactament,amb l'única diferència que en l'original detant en tant, capritxosament, alguna lletraés vermella

PAR DARRIIBU, D EQUED LUCAL, AL11 RAPAIRA

ASTRALADA, ALMATEZ, QUARRE,N,°, 19. B.

Segons sembla, això vol dir : «Per derribod'aquest local, el drapaire es trasllada almateix carrer, n.° t9 B.n

Rebuda entusiasta dels gaditans

rondasant pgr@ 2QPLOfl 185 35il

)i

Aquest nom que al primer cop d'ull noens diu .res, que sembla trobat a la bonade Déu en qualsevol pàgina de la llista detelèfons, que podria ésser d'un d'aquells que

signen les cartes que tot sovint reben elsinventors d'específics, és, malgrat el quesembla, el nom d'un dels homes més ex-eepcionals del nostre temps...

Es del Gallo!0 més ben dit, del Gallito, com s'havia

anomenat abans que el seu germà .petit, Jose-lito, reclamés per a ell el dret de diminutiuque pér rigor de successió li pertanyia.

Ja el paré de tots dos i d'un altre germàtorero com ells, encara que no tan famós,s'havia dit el Gallo i li havia cabut l'honord'ésser el mestre del més gran de tots elstoreros de tots els temps passats, el Guerri-ta, anomenat encara el Califa, l'home queva poder dir sense que ningú el desmentis,referint-se a la categoria artística d'ell ma-teix, aquella famosa frase

—Primero, yo ; después yo... y despuésde mí; mide...; .

Rafael Gómez Ortega, doncs, és ara comara el darrer i a estones enlluernador repre-sentant d'una dinastia gairebé faraónica,tota plena d'avantpassats els noms gloriososdels quals són al •bressol de l'arte de Cúcha-'res : Lavi, Lillo, Barranbí (aquest, bande-rillero de Cuehares mateix),- Paco de Oro,Rebujina, Agualimpia, Loco i Potoco...

Quasi res!I per una mica més no va ésser nét del

famós Chiclanero, car aquest gran lidiador,que fora de la plaça es deia José Redondo,va festejar molt de temps amb 1'àv a delnostre heroi.

x•**

Heroi, sí, senyors. Perquè cal dir que Ra-fael Gámez Ortega ha estat un heroi dedebò. Ha estat l'home que coneixent i sen-tint més i millor que ningú la por, una poraclaparadora, ha sabut mostrar-se en forçamoments de la seva pintoresca vida l'homemés valent de tots els homes.

Aquesta eterna contradicció de la sevallarga vida torera ha estat sempre la con-dioió més xiroia de la seva singular personade gitano cent per cent. Segons ell mateix,,aquesta tan discutida falla seva em els mo-ments més compramesos, és totalment in-conscient, iEll mateix confessa que quan téuna d'aquelles espantás que tanta fama i di-ocre li 'hagin valgut, no l'ha pensada abans,sinó que quan se m'ha adonat ja l'haviafeta, 1 diu ell que tat just comença a ado-nar-se`n quan surt de l'atabalament de lapor peer a entrar en el xivarri de crits i d'in-sults amb què l'obsequia un pbblic justa-ment indignat. Crits 1 insults dels quals .noescapen mal els gloriosos homes i les xa-moses dones de la seva faraònica aseen-dència.

El trànsit de l'entusiasme a la indignacióque tantes vegades ha fet recórrer aquesthome als seus nombrosos incondicionals, per

ésser encara més singular, és d'una rapidesavertiginosa, i és per això que ha estat l'únictorero que en una mateixa tarda, fins en untoro mateix, al fiarg de les diferents suertes,

-pr5 rSya v`d vL^^t1e Ica ,na cícli, a ta ucFa-m lsacions i de les bronques més fenomena

-P-,o 1-,a. arc+ alt ntáuna v, gadu a 1 aLe,ltpralpersonal.

Molt jovenet encara, en una famosa tarda,a Sevilla, va iniciar el nostre home aquestaversatilitat. Toros de Concha Sierra ; elGallo, einvalento^nat per l'èxit obtingut en lessorts preliminars, va brindar el seu primer

bicho al capità general Luque, amb una élo-qüència plena d'esperançadores gallardies,

va fer aquell gest que fam els de debò per

a deixar la montera, i, tot d'una, davantl'esverament general del general i de tot el

GUTEMBERG, S. A.

Maquinària, Tipus, Filetatge de

bronze Tintes i Utillatge per les

Arts Gràfiques

1 A9ulIers, t i Via Laietana, 4• BARCELA

GómezOrtega 140&I'!E1^ 1^1 .entpintoresca: r Crarcilaso i Boscán. — Fa prop de vint:® ams que em guanyo tuna mica la vida res-

__.._. ,.. ..,.,,. 1., .., ^rv^^ ; tnr iouell aireque sabe lo suyo. Un poco raro, muy calk7-do, que no le gustan las tirillas, las con-versaciones finas, ni las comidas de los ho -teles, que tiene las costumbres de los tore-ros antiguos : el puro, las camisas flojas,y al toro, y, sobre todo eso, es muy bueno emuy celoso de su dignidad, como deben serlos hombres.

Per veure's tractats així per aquesta dona,s'haurien deixat arruïnar tot de potentatsde l'època. Ell però, com tothom sap, a pocd'haver-se casat va deixat-ho córrer ambaquella olímpica naturalitat que ]i és pecu-liar.

***

A Barcelona, acaba de revifar amb la seva

repajolera gracia un munt de bells senti-ments arreco^nats d'històriques aficions quesemblaven irredimibles.

La Monumental va veure's el passat diu -menge plena de gom a gom per una ger-nació joiosa i vibrant, que oblidava per uns

instants la sinistra inquietud de _l'Escorial,

el - gust amarg de l'amnistia, la reposicióde la pena de mort i el repapieig del senyorLerroux ; que oblidava les pròpies penes iaplaudia frenètica davant la inusitada gran-desa del divino calvo, en un ambient d'apo-

teosi i d'eufòria que ens feia pensar si hohavia encertat aquell que ens havia dit ma-

liciosament—Vol dir que no l'ha fet venir Gil Ro-

bles?1 no hem vol gut deixar córrer aquesta

oportunitat que pot passar de seguida, d'en -

lalrar-lo com es mereix (quan és ben illuns)

i de tant en tant quan actua, perquè s'had'anar molt amb compte a parlar bé del

Gallo, que us pot fer quedar .malament a

les vint-i-quatre hores, l a que és tan gran

com voluble.I tan generós per als pobres que el volen

veure torejar i no compten amb mitjans,que no acostuma a donar-los una entrada,c fa tothom, sinó dues : una perquè hi

va in, i l'altra perquè se la venguin.

ERNEST GUASI'

Societat Espanjola de Carburs Metal'IicsCorreus: Apartat 190 BARCELONA Telèfon é3o13Teles.: "Carburo." Mallorca, 232

CARBUR DE CALCI: Fàbriques a Berga (Barcelona) i Corcu-bion (Corunya) : : OXIGEN gg % DE PURESA, Fxbrtques aBarcelona, Valencia t Còrdova :: ACETILEN DISSOLT, Fàbri-quesques a Barcelona, Madrid, València i Còrdova :: FERRO MAN-GANES i FERRO SILICI : : SOCARRIMAT i SECAT defils i peces seda, cotó i altres teixits : : CALEFACCIÓ INDUSTRIAL de laboratoris i domèstica ' • GENERADORS, BU-FADORS, MANOMDADES, material GdÑArtació per la SOL-

PRESSUPOSTOS, ESTUDIS, CONSULTES I ASSAIGS GRATIS

públic, com si 1)éu 1"hagués deixat de lamà, el diestro va negar-se en rodó a mataraquell toro... i no el va matar. 'El que. vasucceir no té comparació ni arnb la batalladel Mame, que aleshores encara estava perfer. 1 el Galillo va fer la seva primera en-trada a la presó, per un delicte que gairebénomés ho és per als toreros, per tenir_ por,per inegar-se a matar...

1 aquesta contradicció ha inspirat peisempre més la vida del torero gitano.

Al Gallo li ;passa com a Pich i Pon, que

a més a més de les coses que diu, la fan-

tasia popular n'hi afegeix d'altres. En canvi,

no són conegudes les seves veritables facè-

cies,cies, aquelles que el retraten al viu i demos-

tren la seva condició humana, a prova dels-, desen gams i de les més cruels

mes gal ans .

lliçons de la vida.Aquest home, amés amés de l'alternativa

com a torero, que rebé solemmialment c'e

mans' del Bombita I ('Emilio Torres), a laplaça de Sevilla, el 28 de setembre de rgoz,

ha conegut les més nombroses i doloroses

alternatives de prestigi i de fortuna, de glò-

ria enlluernadora i de fam estoica. Però no

ha perdut mai la fe en ell mateix ni l'han

abandonat mai la seva grandesa nativa i

la seva altivesa gitana.La iprimera vegada que va toréjar a Ma-

drid, no era ben bé a Madrid, sinó a Cara-

bainehel, i amb un vestit (verd i or) que va

deixar-li Minuto. La seva vàlua va obrir-li

ràpidament les portes de la plaça de Madrid,

i va sortir-hi amb un vestit de Blanquito,

un altre compan y generós com quasi totsels de Pofici. -En acabar-se aquesta corrida,

ses li va acostar un home b va dir-li r cau,-

d orella : f r^ „_Passa Pma na,- caca ;

nou de trinca i un capot car. Ja m'ho pa-

garàs quan puguis, que será molt aviat.I no va equivocar-se. Ja sabia el que ES

feia aquell home que n'havia encertat mol-

tes com aquesta, r no era altre que el fa-mós Retana, sastre que havia vestit i ha-

via de vestir encara el bo i millor de la

to eria. Fets d'aquest mateix sastre, el Ga--

dlo s'havia d'atipar de regalar vestits que

a la segona vegada de posar-se'ls no li

agradaven o se li acudia que podien dur-limalastrugança. ,Perquè, encara que. sembli

mentida, els quinze rrnlrons de f essefes que,

Tel. 15524 ON

nsegons ell mateix acaba de dir, ha guayat

en la seva vida, els ha domat fins al dar-

rer cèntim a tothom: que se li ha posat a

tret. Al seu voltant, no ha patit mai nin-

gú, i la seva generositat inigualada ha arri-bat als extrems més notables de delicadesa

i d'elegància.Una vegada; en sortir prou malparat

d'un dels molts negocis is ruïnosos en què

s'embarcava per tal de protegir els que el

voltaven, un d'aquests, N'afavorit, Ir feia

la liquidació de l'afer (un assumpte de ra-maderla), posant-li a la mà la migrada

quantitat que havia pogut salvar-se, en bit-

llets de mil, que comptava saltant alegre-

ment xifres... mil, dos ntil, tres mil, cincmil, sis mil, vuit mil... I així li va estafaruns quants milers de pessetes, davant I'es-verament dels presents

--Pero, Rafaé! No tizas dao cuenta?—li advertiren.

—Y tanto como m'he dao cuenta! Peronr'haría tanta grasia!...

En les seves freqüents males situacions,en canvi, no acostumava de recórrer alsamics, ni als que li eren deutors, i aquests

acostumaven d'oblidar -lo i deixar que el vol-tessin els usurers més famolencs. Els seustractes amb aquesta gentussa han passat a lahistòria i han arribat a sentar jurispru-dència.

Però l'arrogància del Gallo no ha minvatmai malgrat els esforços que por tal d'a-

conseguir-ho han fet la vida i els vividors.

Uin bon dia, sense haver dinat, va empe-

mvorar un vestit de torejar per a •comprar

nàa localitat d'una corrida que acabava de

menysprear, car volien contractar-lo a baix

preu especulant amb un de tants despres-

tigie passatgers de qué ha fruit.

El Gallo

^xa

de coses pa-

hom creu que el Gallo és un bohem

al llit al punt de les dotze ^e la nit.

més a més, malgrat que faria molno és andalús ; mal que els pesi altierra de María Santísima, el Gallo

Tampoc és juerguista, ni busca-raons, "ndar. Una de les poques vegades que svista ]a famosa Venta Eritalïa, v

^ents per pondre tres gelats seguits,

tdiu ell, 1 tat resistint-se a pair els seu

asnos, no l'han acabat de maany després de la seva més. lamo temdarejar cinquanta cbs"s. I ell" ho expli¢,a

orq un final de temporada dcoso. Me daban mreo los toros, ¿sabaNo m'arrimaba a ellos. Me creía q

Podríem retreure oil muradoxals i pintoresques de la seva vida, perúpens fcríen inacabables ; limitem-nos a les

m és i .mportantsTot i

dissipat i irrefrenable, i res més 71uinyedla veritat. Rafael Gómez acostuma d'anarse'n 'passi el que passi.

A tbonic e

de la oés nascut a Madrid i batejat a laarrap

quia de Sant Agostí del carrer .d'Atocha

Ta 1beus el'ha a

aprofitar -se de l'avalot i l'alegria dels can

curr deismés

o g

harassos

nega sensemai lau .

seva por, e] mieles

o

com s

frac 1`

A 1' -pora , va passar de tü r-

ride, a contratar-ne Ši

P ue tuve—

vasineeramént :

e"

sast s'

I té? uEnl'iban a é:tom

munt

rbuena gente, aus topos eran nruchüni

i

correries fabuloses per terres amen. Sembla més aviat que l'hagi desetat després de. recollir-lo com un nàuf

altde l'afer Stavisky; del talent

Un d'aque']Is que totes se les pensen-nos, el dia que va desembarcar el Gallo

fet venir, per a gravar de dar-nos

República? No em negarà que si eln fet els seus amics, que l'han anat a

, ho fem nosaltres amb,

barretina,encara es sentirien els marran

seva vida d'especulació amb 1a por ra la vida, decidrt a tornar-se a posarpoant del toro, allà on tantes vegadesa jugat tot heroicament, ensumant 1'a

mort que l'empaitava.De la sena estada a les Amèrique

ores les referències, pera, la més optin

—Murusfé si me rosaba yo en Anréri

í sien kilómetros de larga flor unn ydio de

de grandechaula Godo vi

cosecha a dede

vliano nti

quejó.

Be na má en cántaros rotos tiene

1

J,a fa dies, un vaxell, e1 Cabo San Agustin, el deixava a Càdiç, després de cinc án y^de ca

nes mbar raen la mar revolta de la seva .

Al mall l'esperava la seva amiga Phistòria

actu<lit , que per uns moments deixava de procupar-se éLerroux, de la revolució ,social..

c

dir lla-Vol dir que ano ha estat Gil Robles ql

l'ha alque Ortega y ^Gasset on deia la aalegríla q'ha eperar portant-li un barret d'aquells queqdinen paverosnostre tareco Ghalmeta anant-li a dur ui a

de Royo aireVilla nova.nova.

tornat disposat a repsDi nt

la cctr sh lè

as

n'ha parlat molt bé i molt malament.,`1'a que defuig més el patetisme, ens 1

portada ell mateix

. Y habla uno que era el má rico d lto

ioque mirusté si sería rico que tenía una fi fi

e

9a

que m

t.#x^

reintanair duro. .

La seva grandesa d'esperit ila seva arro-

'gància naa^rchosa no ham trontollat mm -da

vant les envestides de la vida. Això li va

permetre rendir, gairebé sense proposar-s'ho, el cor de la dona més famosa i més

cobej ada del seu temps de joventut.Pastora Imperio, la genial dansarina gi-

tana, coneguda per la seva proverbial cas-

tedat per «la Irpossible n , com l'havien ba-

tejada els seus admiradors de tota mena.

Aquesta dona va enamorar-se bojament del

Gallo i va patir mal d'amor, achares, que

diuen els gitanos, fins que Rafael es vadignar mirar-la i concedir-li generosamentla seva mà, perú no sense raptar-la abans,

com marca la més pura tradició de la maça

de tots dos, no sense que ella se li rendíssubmisament i sense cap -mona de condició.

Cal remarcar que Pastora va enamorar-se del Gallo sense haver-lo vist mai torejar.

Ella, tot volent disculpar aquesta facè-

cia, fa una semblança d'ell que volem trans-criure textuaiment per la seva justesa

—Yo vi claro. Rafael tiene muchos ami-gos ; yo, también. Qué artista que valgaalgo, está sin ellos? Dios sabe lo que en

los oídos de Rafael hubiese podido vomitarla envidia. Había algo, que yo comprendí

claramente, que se oponía a nuestra felici-dad. Rafael es ui hombre muy corrido,

argumente tan torts, l o, all,Ucanina, vaig anar a cercar els tres duros que

faltaven per satisfer lesecesprotector meu, d queGarcilaso de la Vega,

més a més d'estimar-me tant, havia estat a unos ONG - 1 ifpunt de perdre la vida porqué

dos li havien dit que jo era un ximple.Però confesso que en tots els anys de vida

de teatre a Barcelona, no m'havia trobat

amb un senyor tan ben vestit i tan carregat

de fums, que en una forma tan literària s'a-propiés de set duros. I que consti que mo.

es tracta d'un boig, mi d'un sablista .profes-

sional. Es un senyor que té un nom cone--

gut, bastant conegut, i que hi ha a'Espanya

moltes persones que ploren llegint la seva

literatura.L'endemà d'havor estrenat la meva comè-

dia, l'he trobat al Passeig del Prado. L'he

mirat amb una gran atenció i amb un gran

desig de saludar-lo, però ell ha aguantat la

meva mirada amb una indiferència de grau

senyor, amb un aire no sols de no conèixer-

me ni haver-me vist mai, sinó com si jo fos-

un pobre desgraciat que passava desgracia-

dament sota la seva cabellera i sota les se-ves ulleres carregades de grandesa

i de tra-

dició. Vaig estar a punt de dir-li : Adiós,

Garclilaso !, però ja sabeu els que em conei-

xeu que sóc tímid r en ocasions com aquesta.prefereixo •passar desapercebut.

Josep MARIA oa SAGARRA

La. ()roixiganga a 1'all.s.

r •'••

El Parlam2ent de Praga, on ha tingut lloc l'elecció presidencial

3

CATALUNYA 1 VALENCIA UN HOME 1 UN POBLE

Coincid' 'enciesNo pas en condició de tècnic però sí com:a aficionat a les coses del folklore, ens plaude recollir alguns punts assenyalats pel se-

nvor Almela i Vives en el seu article La,muixaranga d'Algemesí, publicat en aquestsetmanari el dia 12 d'abril.Aquestes dades són les que es refereixena la relació que pot tenir la muixaranga va-lenciana amb els exercicis i balls populars

del Camp de Tarragona i del Penedès.Diu el sen yor Almela i Vives que seria

curiós cercar les relacions que uneixen la

«muixaranga d'Algemes.'» i els Xiquets deValls, als quals atribueix una semblançaque no deixen de tenir. De totes maneres,a desgrat d'aquesta semblança, creiem queles dues menes d'exercicis són accionats perun propòsit distint, Els Xiquets de Vallsés evident que revelen un caràcter d'exerci-ci exclusivament atlètic, el mèrit del qualconsisteix a bastir un castell i desmuntar

-lo a base de mantenir`'l'a rigidesa d'un equi-libri perfécte..La (rmüïzaranga,) sembla queno és ben bé això, sinó que més aviat térelació amb el ball- de 1'a moixiganga, propitambé del Penedès i Camp de Tarrago-na, d'efectes 'més aviát plàstics.

No obstant, és possible que la relació en-fre els castells i la «muixaranga» sigui mésíntima del qué es dóna a entendre en laconversa que l'alludit escriptor valencià re-porta amb el senyor Maximilià Thous. 'Elfolklorista vendrellene Francesc de P. Bo-vé afirma que durant el primer terç del se-,gie passat els 'Castells eren correguts dins '.acomarca del Penedès amb el nom dels «Va-lencians)), la qual cosa atribueix a la in-^gun atdi- ox¡o,^agrrnarf vestuatt —mu-més propi del camp de València que del deTanragona. També el folklorista vendrellencadmet la hipòtesi que aquesta comparsa si-gui d'origen valencià.

Hi fia autor que atribueix als Castells unorigen romà i altres que els suposen proce-dents del domini relativament curt delsalarbs al camp de Tarragona. Un estudiaprofundit del que és i de l'origen de laumuixaranga d'Algemesí , potser serviriaper a apuntalar o per a admetre definiti-vament aquesta darrera hipòtesi, ja que elque poden tenir de romà els Castells és elcaràcter de comparsa atlètica, adquirit através dels temps i a mesura que l'exerciciposava arrels a Catalunya.

Per altra banda hi ha un element molt im-portant que fa versemblant l'existència d'unarelació íntima entre els exercicis de Valènciai de Catalunya. Es la coincidència de lagralla i el tabal que acompanyen els caste-llers i els muixarangueros. Aquests instru-ments són tuna introducció d'origen alarb.

Hi ha un altre extrem ; creiem que real-ment el muixaranguero .anomenat el L'altavol dir el que alça, corresponent d'una ma-nera exacta ah castellers (un, si el castellés mitjà; dos, si es tracta d'un gran cas-

Agència exclusiva per a la venda de

MIRADORSocietat General Espanyola de LIïbraria

Barbarà,16 4 ¥ Telèfon 14186

íolklòriqucs

teli) que resten al capdamunt de la torrehumana i que constitueixen la darrera as-censió de 1'ccenxaneta,,. Aquests castellersreben el nom d'aixecadors.

Finalment, per les característiques exte-riors, ens fa ]'efecte que la muixaranga ésun exercici mixte de la vnoixiganga dansa-da al Penedès i al Camp de Tarragona i delsXiquets de Valls, apellatiu aquest darrer,que la veu popular ha aplicat als castellersen general, tant si són procedents de Tar-ragona com del Vendreil, poblacions que

junt amb Valls formen els tres nuclis ca-talans de l'aplicació castellera

^La moixiganga, a semblança del balld'Algemesí, consta de 25 persones (zo ho-mes, ç nois i un nen de q anys). rEls execu-tants van abillats d'una manera especialmolt distintade la dels castellers. IEl folk-lorista anteriorment esmentat, Francesc deP. Bové, fa aquesta descripció de la indu-mentària d'aqueixa .mena de comparses((Al cap, barret blanc de copa baixa i rodonaamb cinta i escarapella vermella; camisablanca ; corbata negra amb nus de carreter,l'armilla blanca amb collet vermell ; calcescurtes cenyides sota els genolls, mitges isabates baixes, totblanc.»

iAquest 'ball popular sembla que actual-ment rctomés es conserva a Valls. Segonsl'esmentat folklorista senyor Bové, la dar-cera vegada que eixí al carrer al Penedèsfou ]'any t906, En canvi, a Valls el ressus-citen cada deu anys, que fan festa grossa,ja que les festes de la Candela, que hi sóntradicionals, esdevenen una mena de festamajor decuplicad.á, i la gent del camp omassa que no s esta ae res : tes canses iballs populars de cada anys minven i unany es .perd el ((ball dels vells» (manifesta-ció, al capdavall, de mal gust, que .més valque resti arxivada), l'altre any és el ((ballde Serrallonga»...

El ball de la moixiganga consisteix aexecutar uns quants passos de dansa acom-panyats del tabal i la dolçaina. Desprésd'aquests passos i en un punt precís de lamúsica, s'ajunten els executors i efectuenu^n exercici atlètic que consisteix a realit-zar amb una gran agilitat i rapidesa unquadro plàstic que representa un pas de lapassió de Crist o un altre motiu de caràcterreligiós, de manera que ,per la disposició enqué es troben els dansants, l'espectador co-neix si es tracta del quadro de «Quan elbaixen de la creu», oquan l'assotem,, aquauel coronen», 0 si és la Mare de D .éu d'A-gost ajeguda a la llitera.

Aquesta comparsa popular, com els Xi-quets de Valls i totes les diguem-ne atrac-cions de festa major, s'exhibeixen pels car

-rers per lluu compte i fan d'acompanyamenta les comitives oficials i a les .processons.

I feta aquesta breu exposició, donem latasca per acabada. La nostra intervenció enaquesta qüestió folklórica té anés que resl'objecte d'estimulat- les .persones entesesen folklore a multiplicar unes recerques quemolt bé podrien establir punts essencials decontacte més o menys remot et determinatscostums dels dos pobles, els •quals costumsa través del temps ham aconseguit caracte-rístiques que avui ens els mostren en as-pectes diversos, com branques distintes d'unmateix arbre, però que molt 'bé poden tenircolgada en el passat una mateixa rel.

Peer MIALET

Miranfa ora

Lliçons de l'experièncialis catòlics l'Alsàcia s'alarmaren quart

Henriót anuncià la intenció, fer a una datamés o menys llunyana, d'aplicar-hi la legis-lació religiosa francesa. Aquests temors fo-ven Qosats a contribució pels autononriste.ri pels que, d'una manera disfressada, feienpropaganda germanò fila.

La manera amb la qual els catòlics d'Ale-manya són tractats pel govern hitleriá, mal-grat el recent concordat, deu haver fet per-dre a tots els catòlics alsacians les ganes detornar a deQendre d'Alemanya.

Nazis i nazis

Tot Alena'anva és hule nana, evidentment,però no de. la mateixa manera, Hi ha benbé tres varietats de nazis

1, l'Obernazi, el nazi cent per cent, ra-cista dur, enèrgic i convençut.

2, l'Auchnazi, el que s'ha tornat nazi peerpersuasió o fier imitació . Es l'alemany mit-ja, disciplinat de natural.

3, el Mussnazi, él que ho és per necessi-tat. Formen aquesta varietat els comerciantsniés o menys jueus, temerosos de l'expul-sió o del boicot, els funcionaris que volenConservar la collocació, l'obrer socialista ocomunista que té por de 5erdre la, feina.

La marina en terraA les batalles de flors de Cannes, assisti-rete els oficials de l'esquadra anglesa de la

Mediterránea, que, manada per l'almirallEisher, estava al golf Juan.

Les autoritats de Cannes invitaren sls ma-rins anglesos a les festes, demanant quantscotxes caldrien.

L'almirall Fisher, que deu ésser un hu-moriste, va resQond're

—Res de cotxes. No fan per als oficials.Més ens estimem un lloc a les tribunes. Esmés estable...

Rivalitats de diarisDes de fa anys que el Daily Mail de lord

l?othermere i el Daily Express de lord Bea-verbrook — hoste recent, aquest senyor, deBarcelona—combaten aferrissadament jettal de Qendre's el públic.

Com que són diaris anglesos, no s'insul-len, s'ignoreu; però basta que un defensiuna cosa )erquè l'altre en defensi una decontrària.

El p rimer reclama canons, avions, l'alian-ça rwnb I+rança. En resposta, el segon pu-blica fotos de la guerra tan esgarrifoses compot i editorials pacifistes.

El Daily Mail ha publicat la Vida de Nos-tre Senyor, inèdit de Dickens, i el DailyExpress ha obert una enquesta: Què faria¡esús si tornés a he terra,?n-,eix a esser ctraaa

«Indiscutiblement, naixeria en una fami-h a jueva d'Alemanya. i els nazis l'enviariena un camp de concentración

El financer RochetteNo fa gaire reportàvem una frase d'a-

quest cèlebre estafador, que era tot un trae-tat de psicologia.

—'No canviareu mai—li va dir un jutge enveure-se'l al davar!t altra vegada.

—El que no canvien són els clients vanesj ondre ell•

Ara Rochette, trobant-se massa vell peranar a la presó, s'ha suïcidat al Palau deJustícia de París.

—Si ara els acusats volen anar més depressa que la Justícia... --va comentar unadvocat que l'havia defensat algunes vega-des.

^xz

fin dels gernuzns 77raaud havia estat,quan la guerra, company d'arntes de Ro-chette.

—Havia conquista! tothom — explicava elnovellista—, oficials i soldats, menys unsuboficial, que, no se sap per què, el trae-Lima amb (rigor. Un dia que algú havia hro-/osat de nomenar Rochette furrier, el sub-oficial s'hi oposà: «No és un mal soldat,però no té iniciativa.»

De bona famíliaEl baró de Lussats, aventurer empresonat

a consegiiència de l'assassinat del magistratPrince, és baró de debò, i el dia que foudetingut duia posat un anell amb l'escut dela família. Aquest escut és «d'atzur amb unocell del paradís d'or entre dos rams d'oli

-vera de sino] le», i la divisa és ePax, laboret caritas,,.

El baró, com és prou sabut, no feia calcas d'aquesta divisa. Fins es diu que un diava comentar

--El meu avantpassat que la va adoptar,estic segur que devia morir completamentpobre.

Mitjans d ' informacióCom iotlaona sap, Pierre Benoit és autor

de la novella La Chaussée des Géants (tra-duïda al català), l'acció de la qual transcorrea Irlanda.

Recentment, el novellista i acadèmic defresc ha parlat de les heroïnes de les sevesnovelles, i entre elles d'Athelstane, la de LaChaussée.

—Jo no sé — deia un irlandès — si PierreBenoit coneix Irlanda. En tot cas, coneixadnirablen,ent les guies de ferrocarrils.

Després d'ama curta pausa reflexiva, l'ir-landès afegí

—Després de tot, segurament no coneixIrlanda. Perquè a Irlanda els trens arribensempre antb 'retard.

Ezit en le midaCorbetee inetrugeblee

' Pijames e ban prea

JAUMP 1, 11

Telèfon 11655

Txecoslovàquïa ha elegit per tercera ve-gada en la seva jove i próspera existènciarenovada, el president de la República, iper tercera vegada l'elegit ha estat Masa-ryk, que aquest mateix mes compleix elseu vuitanta-quatrè aniversari.

Txecoslovàquia dóna al món un especta-ele magnífic, perquè demostra que sap esti-mar i honorar el seu cap, que l'ha dutasense batalles sagnants ni guerres ruïnosesa l'emancipació ele la secular dominació es-trangera i a la conquista de .la llibertat.

El món democràtic i liberal ha girataquests dies les mirades envers aquell Estattan jove i prometedor en la seva obra deprogrés i de pau, i espiritualment s'ha asso-ciat al tribut d'afecte i de gratitud que aquellpoble ha renovat al sea president.

Probablement, quan en el futur es faci lacrítica de la història d'aquesta part del se-gle xx, es remau-carà com un fet extraor-dinari, gairebé llegendari, la reconstitucióde Txecoslovàquia en 'Estat lliure i inde-pendent. Si entre tantes coses tràgiques laguerra ha produiit algun benefici, el de l'alli-beració de Bohèmia i les altres regións queavui formen Txecoslovàquia n'és un delsmés importants.

Si mirem el mapa d'Europa, veiem queTxecoslovàquia és gairebé al centre del con-tinent, situació que significa ésser en plenabarreja històrica. Per aixa a aquest país noli ha estat estalviat res de tantes topadesde races, de civilitzacions i d'idees. Potserenlloc més no s'han trobat tants testimo-niatnes de les ènog (1ues rehistòri r7ues de ma-i,w^'iy aLu,uu,u5.a 4,. .. 1...... ..- -:r---' ----y

en la terra txecoslovaca.Durant tres segles la dinastia dels Habs-

burg ha regnat tirànicament sobre Txecos-lová.quia, destruint-ne les llibertats, fent delvell Estat una provincia mal submisa. Du

-rant tot el segle passat, els txecs i els eslo-vacs lluitaren per a salvar almenys lluridioma.

Revolució legítima, la que féu insurgirels txecs i els eslovacs contra la monarquiadels H.absburg; res niés natural que aspi

-rar a la redempció, un poble tan 'llargamenthumiliat.

Un grapat d'homes, amb el filòsof M'asa-rvk al cap, rics d'idees i pobres de diners,s'escamparen per Europa i Amèrica i decla-raren a les nacions bel-ligerants que la naciótxecoslovaca desitjava la seva illibertat i quecalia reconstituir Europa sobre les bascs dela independència deis pobles. Masaryk,l'home perseguit pels governants de Viena,no va parlar en el desert.Masaryk, obligat a abandonar els seus es-

tudis predilectes, lluità sense treva, .malgratla persecució de la policia de Francesc Jo-sep. Ni la seva dona fou estalviada, tal-ment que Carlota Gacrigue morí, i ell vol-gué honorar la seva memòria afegint elnom d'ella, Garrigue, al seu.

x;r*

EI primer Estat eslau, fundat sobre Yac-tual territori txecoslovac per Samo, data delsegle vi. Tres centúries més tard, es desen- .rotlla l'imperi de M,oràvia — terra que s'ho-nora essont la natal de Masaryk —, des-truït pels magiars en el segle x.. La partoriental d'aquest imperi, els eslovacs, passàa dependre dels hongaresos fins a 1918, perbé que no d'una manera contínua, ja quedurant la guerra contra els turcs, en elssegles xv[ i XVII, sofrí la dominació musul-mana.

EI gran desvetllament nacional tingué llocen 19i8. En aquell moment, tota la històriadel país es resumeix en una intensa lluitaI er a la conquista dels drets nacionals, po-lítks i intellectuals. A 'Eslovàquia sobretot,començant en la primera meitat del segle xtx,la magiarització havia pres un caràcter ri-gorós. A principis d'aquest segle, la crei-xont influència d'Alemanya sobre l'imperiaustro-hongarès era tm perill més per alstxecs i els eslovacs, que s'esforçaven en vaa convèncer Viena de protegir els pobles pe-tits.

Durant la guerra, començà realment lalluita per l'existència de la nació. .Aquestalluita era dirigida per una organització ra-dicada a París i denominada Consell nacio-nal. Al cap d'aquest Consell trobem Masa-rvk, i entre els seus components més actius,Benes — que després havia d'ésser no sols

la i Masarykministre d'Afers estrangers i cap del governde la República, sinó també una figura pre-eminent de la política internacional — i Ste-fanik, ministre de la Guerra, mort tràgica-ment en 1918. L'organització de les Legionstxecoslovaques, que lluitaren al costat delsaliats a França, Itàlia i 'Rússia, fou obradel Consell nacional.

En juny de 1918, el Consell nacional fouoficialment reconegut com futur govern txe-coslovac, i al mateix temps l'exèrcit fou con-siderat com exèrcit aliat i combatent.

Havent França, Anglaterra, Itàlia i Es-tats Units reconegut el Consell nacional, eliq d'octubre de 1918 es constituí a Parísun govern provisional, en nom del qual Ma-saryk proclamà, quatre dies després, en ladeclaració dita de Washington, la indepen-dència de l'Estat txecoslovac, iEl 28 del ma-teix mes, la independència era proclamadaa Praga, i el govern provisional, deguda-ment completat amb personalitats de Praga,es convertia en govern definitiu.L'Assemblea nacional revolucionària, for-

mada per delegats dels partits txecs i eslo-vacs, proclamà l'establiment de l'Estat txe-coslovac en forma de República Democrà-tica, amb T. G. Masaryk de president. El29 de febrer de 1920 fou promulgada la Cons-titució txecoslovaca, conforme a la qual tin-gueren lloc, l'abril del mateix any, eleccionsregulars. Així fou creada la primera Assem-blea nacional.

Malgrat molts obstacles, el jove Estatreeixí ràpidament a consolidar-se.

La República Txecoslovaca és repúblicademocràtica, al cap de la qual hi ha un pre-sident que no pot ésser menor de trenta-dent no pot ésser immediatament reelegitsinó una sola vegada, a excepció de Masa-ryk, que pot ésser president tota la vida.E1 president és el cap suprem de l'exèrcit,nomena i acomiada els ministres i té el dretde veto sobre les lleis, però amb efecte so-lament suspensiu.

L'Assemblea nacional comprèn dues Cam-bres, la dels diputats, amb tres-cents mem-bres, que no poden tenir menys de trentaan ys r són elegits per un període de sis, ila dels senadors, amb cent -cinquanta 'mem-bres, de trenta-cinc anys d'edat almenys ielegits per un període de vuit.

La Constitució de Txecoslovàquia presen-ta aquesta característica : tot el govern ésresponsable davant la Cambra dels diputats.El govern es compon generalment de par-lamentaris triats entre els grans partits po-lí t ics.

La política exterior txecoslovaca segueix,ja fa catorze anys, una línia ben definida,en harmonia amb les necessitats vitals iels interessos del país, i concordant amb l'or

-ganització de l'Europa central de després dela guerra, amb els principis democràttes ipacifistes tal com són expressats per la So-cietat de les Nacions.

L'administració pública és equitativamentcompartida per ]'Estat i els cossos autò-noms (municipis, districtes i províncies), re-gits per representants populars elegits pelsistema de la representació proporcional.Des de (927 les quatrè grans províncies cuquè està dividida Txecoslovàquia, són : Bo-hèmia, Moràvia, Silèsia i Rússia sübcar-pàtica.

T. G. Masaryk, el màxim artífex de lareconstrucció txecoslovaca, és considerat pelpoble com el símbol vivent de la pàtria.

Diputat a la Cambra austríaca en tgo7,sostingué constantment una viva lluita con-tra el govern imperial. Professor de filosofiaa la Universitat de Viena, primer, i a la dePraga, després, fou desposseït de la càtedra.

Entre les obres que té escrites, citemPascal ((883), Joan Iluss (t89^)— llibre cab-dal sabre el reformador txec que morí cre-mat —, La giiestió social (1898), Rússia iEuropa [921), El problema de la democrà-cia (1 924, La revolució mundial (1923).

També, per les necessitats de causa, pe-riodista, havia fundat i dirigit un diari,Tchas (El Temps), que, lluitant per la inde-pendència del país, tingué una vida agitadade persecucions policíaques.Masaryk, filòsof i patriota, ha sabut de-

mostrar que de la càtedra universitària espot passar a l'acció, i la ideologia pot ma-rxlar-se amb la realitat,

TIGG[5

Vîat.ges Marsans, S. A.Rambla Canaletes, 2 i 4 • BARCELONA

Lliura: Bitllets de ferrocarril i Passatges marítims i aeris; els Bitllets

quilomètrics espanyols, a l'acte, facilitant ensems al client la fo-

tografia necessària.

Reserva: Seients en els trens ràpids, Places en Pullmans i cotxes

-llits, Habitacions en els millors hotels, Autocars per a gran

turisme.

Organitza: també: Viatges individuals a preu fet, Excursions,

Peregrinacions, Congressos, Creuers i molt especialment

Viatges de noces: a Roma utilitzant els bitllets reduïts del

70 °/o que com Agència emissora dels ferrocarrils de l'Estat

Italià lliura a l'acte a tot client al qual interessin.

Txecoslovàq u

^IIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIIlllllllllilllllllillllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllll?%

= PER A FOTOGRAVATS, LA CASA 5

I

_ -

I-- -_ ANTONI MARTI=

,rrw;. Màxlma rapldesa 8 Màxima qualltat

_'••

AVINYÓ, 19, pral.: Telèfon 17047 ; BARCELONA -_TrJMnUHlIIIII I I1111111111III I I I I Iltl II IIIII IIIII I I IIlfif l l IIIIIIIII I I Ill lllf I IIIIIIHIIIII I HIII1111111II II IHIIIIIIIHII=

El cinema, art independentCom hem dit altres vegades, el plorat tenor Jan Kiepura. l'oi jer l'amor i Avut

Diaghilew. fou -aeusat'sovtnt pels balletò- e mai. Perillós aquest tema. Si uns .films,mans puristes i pels crítics de dansa exi- I de tenor aixf haguessin anat a parar a mansgents de subordinar la dainsa, art autònom, I mediocres, haurien esdevingut un especta-

bell en'si, a la música, a l'escenografia, a de abominable compost únicament de pri-

S'equivocaria qui s'imaginés que sentim la pantomima, a d'altres elements, molt res- mers plans de pams de boca de cantant

la pruïjade fer sessions de cinema. Es tot pectables, però que la dansa, art autónom — ! immensament oberta. Però May i Litvakel contrari que és exacte. Qui hagi seguit repetim-ho —, ha de considerar purament i són imtelligents. I han desposseït el tenor

les nostres tasques en aquest terreny haurà simplement com estrictes •accessoris. Però • d'aquella pompa i d'aquell empaque quede convenir-hi. Vàrem començar quan hi Diaghilew era genial. I calia perdonar-li to- 1 molts creuen indispensables en tot cultiva-

havia una ,pila de films en circulació a va- tes les infidelitats a la coreografia. IEls que dor del bel canto que es respecti. El tenorloritzar i aleshores sí que ens vàrem pro no són gens dignes de benvolença són els de Tot per l'amor i d'Avui o mai no és:

digar tant com vàrem poder. Un cop des- directors mediocres d'operetes • cinematogrà- aquell ésser rid cul que Menjou— L'eternpatxats aquells expedients, i a mesura quesentíem a l'entorn nostre crear-se um pú-blic.cada vegada més informat de les cosesde cinema, vàrem anar creient, en canvi,que cada dia les nostres sessions haviende justi fi car-se amb raons més i més po-deroses. Tan sols vèiem llur utilitat quanenteníem ttobar-nos davant d'un film quecorria el risc de passar per alt. En aquestscasos, por servir als nostres lectors i alhoraal bon prestigi de l'espectacle cinematogràfica Barcelona, ens hem mobilitzat, no cercantaltra satisfacció que aquella de veure recaneguda la vàlua artística d'una obra pernosaltres estimada. .Doncs bé, mai, ni tansols en el cas d 'Alleluia, la funció que lesnostres sessions realitzen s'ha de trobar mésj ustificada que en el cas present, és a diren el cas de la nostra sessió vinent, en laqual donarem la projecció única de BerkeleySqucvre.

Els nostres lectors tindran una idea deP°r què aquest film és difícil de donar enprojecció corrent i de la ineludible neces-srtat de la nostra intervenció ací, quan elsassabentem del que es tracta explicant-losextensament el contingut d'aquest film queMEanvoa s'ha pogut assegurar en exclusiva,cosa que farem en un inúmero vinent.

Al mateix temps assabentarem els mos -tres lectors de la data d'aquesta sessió, queserà la darrera que organitzem aquesta tem-porada.

uní sme

El perque de la nosfrasessió vínenf

«Tot ter l'amor ,,

d'haver-se conduït en començar amb unaoandorositat increïble, tot d'una i sense mésIni més esdevé un talent remarcable enaquesta extraordinària i arriscada professiód'espia. La veritat, encara que a aquestes al-tures de la temporada ja comencem a tenirun esperit de conformitat exemplar, encara,encara ens resta un xic el sentit de les ver-semblances. Demés, manca ací sobretot elto, l'estil, aquella manera d'expressar lescoses dins el sentit peculiar del tema. Uinfilm reeixit d'espionatge com era Jo he estatun espia, ens ha donat ema fórmula del gè-nere que ha de fer, amb el seu record, ungran tort a més d'un film d'aquest tipusque segurament anirem veient.

JOSEP PALAU

DILLUNS, DIA 30

ESTRENA

AL

Film dirigit per

Carl Fróhlich

. Un punyent problema

de la coeducació en

l'Alta Escola alemanya

1. f 1

EL CINEMA

Tres estrenesA mitjó veu, el film de Frank Lloyd pre- i ésser obra d'un veterà de la cinésrfatograha

serttat modestament com una atracció de com és Victor Fleming, hem de dir quecomplement, ens ha semblat tanmateix un hem restat insensibles a les suggerències delfilm força divertit. Té molta solta i és ple títol, no retrobant per res aquelles carac-(le malícia. Ens vol presentar — a través, terístiques de climatologia moral que feiennaturalment, d'una ficció — els orígens d'a- les excellències de films com El vent, D'ho-quest costum que tanta voga ha conegut me a honre i sobretot d'aquella incompa-en les orquestres, de cantar a mitja veu r roble pel1ícula La. -fràgil voluntat. En una través d'una botzina. La invenció, la voga lilm estrictament de cara a l'intèrpret, alque coneix el procediment, l'administració culte de la vedette. Clark Gable, que avuidels talents que el públic aplaudeix, tot això gaudeix -- ens asseguren — d'un prestigihi és vist amb un esperit desorna que trobem excellent. jEn el cinema, on cal anar tI

amb peus de plom per no com-prometre's el favor del mésgran públic, una pellícula així,que us faci riureprenent perpeu una de les cursileries més 'en circulació, cal aplaudir-laamb veritable simpatia. ?

Uln xicot que és una verita- rble nulfitat, un bon dit, per,. '" atzar, amb una paperina de j. tv` k

cartó que un embriac li posaa les mans, esposa a cantat ,oraixí per esperit de facecia, r - ^ ó tLheus aquí que d'improvís la "" uu I '' tcosa aconsegueix davant del

t yb9h Yïpúblic femení, un èxit extra

Jr

ts

ordinari. J tenim la novetat ;rá^ ^Ila^nçada 1

eel film ens en ex ^ ^ r j

plica les vicissituds, alhora F am r

t,

que la trainslor.mació del xicotr

t

que s'infla de pretensions, s `ívmagma un talent, es troba r rr a y \ r. ó

assetjat per les innombrables r.,yadmiradores, i això dura fins fd fque s'acaba, d'acord amb el éritme que coneixen totesaquestes vogues, i a la fi el vr. ' r. rxicot es troba tan desprovert É s

fcom en començar, per bé que n, tuel director de la pellícula ho t t ? _adoba a temps, tornant-li lasimpàtica xicota que s'havia r t ?

perdut amb la seva petulància rinsolent. ÌI1LWL

EI tipus millor del film éslean Harlow

enorme davant del .públic femení, apareixací més brut que passat per una xemeneia,circumstància que segurament deu afegir-li,als ulls de les seves innombrables admira-dores, uns quants graus més de sex appeal.Jcan Ha m^rlow, molt telligent en el seo rold'aventurera amb ganes de centrar-se un xic.

,-"a -------'i

-- -molt distreta i feta amb aquella destresa # . stom consumada, que l'ofici n'esdevé invisible.

Quátif ál- film Terres de passió, l'acciódel qual passa qui sap on, en cm indretmolt calorós i ingrat, diguem que desprésde tot, tot el que s'hi esdevé pot passarperfectament en qualsevol indret de la terra,àdhuc em aquells que la geografia passionalpodria assenyalar amb més desinterès. Tot

PRESENTA

ENTRE OVACIONS

DIARIES

LINA PEL'LÍCULA

ESPANYOLA

PERFECTA

ARGUMENTO Y '^ • rDIALOGO DE LOj • ; ^^3^^ R^^a^wHERMANOS ^^d^ ^,.v

QUINTERO?w.r •

MUSI(A DEI ' , ..MAESTROALONSO d f `.

cr; .^f

A1ARI1(NI FRFSN „.. NI(OLAf NAVAR0.0

tuls PENA

Disfribució C.I.F.E.S.A.

Intèrprets:

Maruchí Fresno,

Lluís Leña,

Nicolau Navarro,

etcèfera

James Whale, director, entre d'altresfilms, de L'home invisible, ha publicat alPassing Show, de Londres, un article pre_guntant-se si l'any corrent serà marcat ferla fi de Hollywood, del qual són aquestsfragments

A hores d'ara, a Hollywood a penes estrobem cases de producció cinematogràficasolvents. Wall Street ja no s'interessa perla iindústria del cinema. «Si els productorsde films necessiten diners frescos, que noels busquin a casa nostra, sinó allà on hand'ésser perquè la indústria sigui sana, alcantó del lloguer.»

Al princini del cinema parlat, qualsevol

l'aity passat, King Kong.Els profits que es treuen d'un bon film

permeten de rodar-ne altres sis, cosa queno representa gran cosa més que un sis percent de probabilitats d'èxit.

La indústria del cinema no té base sò•lila, i ós imminent un crac grandiós. Finsara, aquest crac s'ha evitat només gràciesa expedients... Cada vegada que acabo unnou film, respiro com qui es treu un pesde sobre : «Un altre film fet abans del dal-tabaix !...»

Ningú no .pot preveure .avui la sort d'unfilm ; el públic està escamat i la publicitatno li fa efecte. Fins un mestre veterà delcinema com D. W. Griffith acaba de co-nèixer el fracàs amb el seu Abraham Lío-coln.

Un dels més grams obstacles al redreça-ment de la incióstria cinematogràfica ésconstituït per ]'enorme quantitat de cinemesdel Estats Units, que han estat construïtsen massa, durant el boom dels talhies,comptant almenys amb un any de prospe-ritat. Però aquesta prosperitat no ha duratIni tres mesos, i alguns d'aquells locals s'hanhagut de declarar en fallida abans d'obrir lesportes.

Holl ywood està a les acaballes, a les aca-balles de tot: ja no té diners, ni idees, nimaterial humà.

Na és pas sovint que autors cèlebres, alsquals hom fa ponts d'or per atreure'ls aHollywood, produeixen scenari reeixits...Els escriptors dels quals s'adapten obres ala pantalla es planyen que els mutilen lesidees. Quant als soenart que els aficionatstrameten en massa als estudis, no són, lamajoria, sinóplagis de mals films. La po-bresa de les idees afavoreix el sistema deles vedettes i dels films comercials.

Però el públic, que ja ano accepta les his-tòries imbècils, aviat no voldrà adorar mésfalses estrelles...

Potser el cinema en colors tornarà la sa-lot a la producció que es mor, o bé el ci-nema estereoscò^pic... Cal .alguna cosa nova...L'estem cercant...

«La segona joven4ut»

EI film Noies d'uniJornae—que fou presen-tat per nosaltres a Barcelona — està encaraben viu en la memòria de tots els aficionatsal cinema, els quals saben perfectament queuna de les protagonistes — una revelació

—del film era 1Herfha 'fhiele, urna floja el ta-lent de la qual ha estat després posat alservei de films més aviat mediocres o fallatsde tan pretensiosos. Però aviat ens serà pos-sible de veure-la en un film digne, en elqual no es pot ,plànyer l'esmerç que Hertha']'hiele hi fa del seu talent i del seu encísincomparable.

Aquest film és La segona joventut, realit-: zat sota la direcció de Fróhlich, que fou així

mateix el supervisor de Noies d'uniforme.ls un film dels que en .podríem dir de jo-ventut, com el ja esmentat Noies d'uniforine,com Les vuit orenetes, com Cadets, etc., ila seva acció es desenrotlla en un institutalemany. IEs no menys que el tema de la co-educació el que s'hi tracta, i això sol ja bastaP' a indicar el seu interès, i més encara sies té en compte la hurnanitat profunda dequè està amarat el film i la manca de dis-quisicions teòriques en les quals sovint cauenalgunes pellfcules alemanyes. N'haurem deparlar llargament, un cop estrenat.

fiqués. Aquests senyors, en efecte, oblidenque el cinema és un art independent, i elconverteixen en esclau del tenor o de latiple, de la música o de les cançons.

Acarem-nos primer amb el fetitxisme perla música que dernostren molts realitzadors.Darrerament es parlava ací de La vamp in-visible, conseqüència inevitable de L'homeinvisible, i segon film d'una sèrie que segu-rament ens obligaran a empassar, seguintel costum d'explotar fins a l'exhauriment elstemes que han donat 'bon resultat. Ja ésconegut el procediment. Que un film asso-leix un èxit esclatant... Doncs a repetiraquest tema productiu s'ha dit. A repetir-lofins a l'esgotament. A es Témer-li el suctus americans aliPronenW Paitfdü1armÈm

aquests mètodes. Films de guerra, d'avia-ció, de gangsters... Temes que no s'acabenmai. Temes que na són arreconats fins quehan quedat tan inaprofitables com una lii-mona conscienciosament espremuda, iEl ma-teix ha passat amb els films alemanys devalsos. Un bon dia, un teutó eixerit es vadecidir a plaintar cara al jazz i a ressuscitarel vals. I el primer film de valsos va néixer.Fa molt de tempsd'això. 1 l'orgia de val-sos eincara dura. Però el cinema alemany haPrcjcedit a l'inrevés de l'americá. Mentreque aquest darrer, a mesura que repeteixun tema, el va polint, en va eliminant elsuperflu, fins a arribar a la producció d'o-bres condensades, concises, que són v erita-bles síntesis del gènere repetit, el cinemaalemany, per contra, en lloc d'eliminar haafegit; a mesura que ha explotar els filmsde valsos, els ha anat enfartegant, com

-plicant, fins a arribar als embalums mons-truosos d'ara, Amb aquella absència totalde mesura, tan tfpieament germànica, elsalemanvs han acabat muntant unes mochi-nes musicals atabaladores, desorbitades, enles quals el cinema ha estat supeditat total-ment a la música, com si no fos un art in-dcpendent que no necessita l'ajut de cap al-tre art per a viure. Un exemple tfpic d'a-quest desequilibri ens l'oferia Guerra de val-sos, un film de Ludwig Berger, que fouestrenat al Tívoli el Dissabte de Gloria. Enaquesta pellícula, la música era abocada pelbroc gros. N'hi havia tanta que arribava aatabalar. Desconeixent que el cinema és mésper a ésser vist que per a ésser escoltat,aquest excés de música acabava produint

veritable malestar.Afoitunadament, també hi ha directors

d'operetes que tracten el cinema amb elrespecte que es mereix. Cum un art indcpendent. 'Per exemple, Joe May — al qualdevem una obra tan fina com París-Medi-terrani — i Anatol Litvak — l'autor del poè-tic Creur de lilas—. Aquests dos realitza-dors han dirigit darrerament dos films, pro-tagonitzats precisament tots dos pel famós

Don Joan — i Vilrhes — La seva darreranit — feien inconscientment grotesc, i queRemé Clair El milió— feia conscientmentrisible. May i Litvak han alleugerit el tenorde tant d'encarcarament, n'han fet uin homenormal, i l'han manipulat amb un desem

-baràs enjogassat i una ironia finíssima. Lit-yak, en Avui o mai, no ha vacillat a ri-diculitzar-lo. La primera escena del film ensmostra un micròfon i, al fons, l'ombrade Kiepura que s'esgargamella. Immediata-ment després, un prrmerlssim pla d'un aboca desmesuradament oberta. El tenor, oi?No. La boca d'un pacient assegut a la

adira d'un dentista...Però el més important és que tant Joe

f ïnema con un árï indépehdent i li han, su=bordinat, no tan sols les exigències del fe-flor, sinó també la música i les cançons,,fent-les sempre esclaves de la imatge.

En Tol per l'amor, totes les cançons hanestat visualitzades. Totes són un fons sonorde ,plans variats. 'El mateixa ha fet AnatolLitvak en Avui o mai. I na ha intercalatcap cançó gratuitamemt, perquè sí — honri-bles, anticinematogràfics, aquells personnt-ges que es posen a cantar de sobte, acom-pan yats per una orquestra invisible que labrollat en urna habitació por art d'encanta-ment , sinó que les ha justificades. -iRiepura canta és perquè el poblet on s`harefugiat vol sentir-lo i ha organitzat unafunció. Si canta ,és també per a demostrarla seva identitat a un comissa; i que el preliper un estafador...Si tots els realitzadors d'operetes fossin

tan intelligents com aquests dos, ino hau-ríem de detestar aquest gènere que s'ha con-

ver ti t en l'expressió més perfecta de 1'anti-cinema.

Sra.asTiÀ GASCH

Aviat

BERKELEY SQUARE

en sessió «Mirador»

AVUI AL

Un film deGeza von Bolvary

Sons dubte el de] manager queadministra els interessos denoi de la botzina. A-mb el seuposat escèptic, menyspreant interiorment elstalents dels quals té cura, es diverteix sardò-nicament amb la badoqueria 1 cursileria delspúblics. iEl seu lema és «fer quelcom delno-res )) . Diríem que també há estat aquestel lema de Frank Lloyd. Amb un tema ne-ali Tibie ira aoonse6uit •montar una pellícula

Ezit en la midaCorbatee ineceugablee

' Pijames a bon preu

JAUME I, u

e Telèfon 116U

sEL. TEATRE

El teatre iAngel Ferran, Perquè demà surtí el solPerquè demà surti el sol. Tres actes i un

pròleg d''An^el Ferran. Feia ja d'allò méstemps que estaven escrits. Amb ells, el seuautor tirà al Premi Ignasi Iglésies el .primerany de la sea adjudicació ; •llur lectura vadespertar molt d'interès en els jurats, reflectiten la votació que va obtenir l'obra, que esmantingué fins a l'antepenúltima votació,després de la qual quedaren ja només Un/,aire de familia., de Soldevila, i L'Hostal dela Glòria, de ,Sagarra, que, com recordaranels nostres lectors, obtingué el premi.

De llavors ençà, han estatmultes les persones que hanllegit ]'obra de Ferran. De1 un a l'altre s'han anat pas

-sant les seves còpies dactilo-grafiades i tothom ha quedatcanvençut que els elogis quen'havia sentit fer no tenienpas red d'exagerat.

Tothom, però, ha coincidit,també, que aquest pròleg ia;uests tres acte que compo-nen Perquè demà surti el solsón alguna cosa de molt es-t .any i de totalment inusitaten les nostres habituds tea-tr als, alguna cosa d'autèinti-cament original, amb un ac-cent tan propi i amb una sa

-b ir tan poc corrent i d'una se-1Tetat tan profunda per sota laseva aparent lleugeresa i elseu explícit intranscendentalis-nre, que tothom ha convergit,també, a compendre que eraben natural i lògic que unaempresa enamorada del gène-e mantuesc, esperança de sal-

vació de les seves temporades,r<butgés de ple la farsa deFerran sense voler ni tan solsestudiar les seves possibilitatsde .posta en escena. La men-talitat de ]'empresari havia,necessàriament, de trasbalsar

-se de cap a peus només ambla lectura de les tres primeresplanes, sense que li calgués ti-rar endavant.

Angel Ferran és un delsnostres humoristes més fins imés sagaços i un esperit críticde primer ordre. La hiperestèsica sensibili-tat per a la crítica sincera que caracteritza elsesperits primaris i l'estranya barreja d'art,ele negoci i d'invocacions al patriotisme ambquè hom es troba tan sovint en l'exercici dela crítica, obliga molt sovint Ferran a embol-callar curosament la seva mordacitat en ungruix de joguineig verbal, que n'esmussi les1'tN+afi r^Ú^ ^i i1$c liBiX r "ri l"esS2 t^fleCe7SC^anodí; la seva justa percepció del punt exacteon iran personatge, una obra, un esdeve^ni-ment .mostren la seva flaquesa, el seu ridículo la seva falsedat, traspua en cada parauladels seus escrits, a cada ratlla de les sevescròniques, on l'agilitat de l'estil periodísticno és pas deguda a la lleugeresa de la indo-cumentació ni els judicis són improvisats da-munt una reacció momentània, sinó que l'unats filla d'un perfecte domini de l'utillatgeamb qui l'autor treballa, i l'altra, d'un touconsiderable de cultura i d'idees generals.

Perqu. demà surti el sol ks una obra enla qual totes les dualitats d'Angel Ferran escombinen esplèndidament. Deslligat de totaanècdota local o temporal, l'autor aprmta

w

Pauei Q de Grècia, 57. — TslèEon 79681De les 3 tarda a la 1 matinada

CUR10SIrAZS MUNDIALSInferessanfs reporrafges f'ox Moviefone

44 115 DEL NORDDocamenfal U. F.

NOTICIARI EOX SOIVORNoticies d'Espanya

NOTICIARI FOX SONORInfernocional

MELODIA DEL SUD¿lo delicios eiafge pels llacs d'Ifàlia

Problemes eterns i universals, com és aquestde perquè demà surti el sol. Hem dit mésamunt que es tractava d'una farsa i, si anotinguéssim por que hom es pensés que ensagraden les paraules retumbants, la qualifi-car em de farsa filosòfica, per tal com ésamb aquest qualificatiu que creiem que mi-llor es pot definir.

Que no s'espanti el lector. L'expressió d'a-ques t concepte no amaga, per part nostra,cap velleïtat en favor del teatre encaparradori filosofista. AI revés ; si ens plau l'obra

Angel Ferran

d'Angel Ferran, si n'hem parlat amb entu-siasme a tots aquells amb els quals hem con-versat sobre les possibilitats del nostre tea-tre, és perquè, abans que res, la trobem moltdivertida i d'unes positives condicions de tea-tralitat. Tota la resta hi és, també, aperó laresta seria molt poca cosa si no hi haguésen primer^Iloc .aquelles qualitats que hem dit'°re4oebcr es-uescaotrená en una accio mo-guda, lleugera i desembalada, sense parla-ments excessius, interessant i entrenadora,plena d'imprevistos i sorpreses, .amb dites irespostes oportunes i ben lluny de la xaranema i el mal gust, correcta de llenguatgei viva i trepidant del començament a l'aca-bament.

Com hem assenyalat, Ferran hi apunta elgran .problema del perquè del món i de lesvicissituds humanes. Sense posar-s'hi seriós,però amb força més serietat que la de tantssistemes pseudo-filosò5cs que fan la sevabullida dins la closca de tants d'infeliços,enceta la gran qüestió del lliure albir i dela irreversibilitat de les nostres accions, sen-se la. .qual l'equilibri de l'Univers s'aniriaen orris.

El món va com va perquè no pot anar,raonablement, d'altra manera. El perfecte

funcionament del mecanisme còsmic exigeixel mal, les turpituds, les desgràcies i lesmalvestats. Un fatalisme pietós i humanitzatserveix de fons a tota aquesta filosofia.

1 bé : aquesta obra original, divertida iseriosa, eixamorada tota ella d'u'n hu.nioursec, sec com el bon rom de Jamaica i, comell, saborosa i de forta graduació, de com

-plioada posta en escena, en la qual el divono hi té res a fer, pei ò hi té a fer molt lacomprensió i la compenetració de tots i cadaUn dels que vulguin interpretar-la, està amans dels elements que formen la secció deteatre de ]'Ateneu Polytechnicum, dirigits perEnric JimÉUiez, els que se l'ham presa ambuna adhesió i un entusiasme dignes de totalloa. Confiem en ells i en el seu director, iesperem que 'ben aviat ens la podran oferir.El decorat amb qué serà .presentada és pro-jecte de Francesc Fontanals. Aquest nom ila probitat i intelligència dels que s'han fetcàrrec de la comesa ens són una garantiaque l'obra d'Angel Ferran ha d'ésser excel-lentment servida. Mentre els felicitem pel seupropòsit, esperem felicitar-los per la feliç rea-lització que li han d'aconseguir.

LLANTERNA

«John Lovíng», d'O'Neill

Als Estats Units no deixa mai de parlar-se d'0'Neill, però ara se'n parla més arrande l'estrena de la seva darrera obra, JohnLoving. Es diu que aquesta obra semblaindicar una conversió de l'autor al catoli-cisme, i per això uns l'han lloada i d'altresl'han blasmada.

Però els crítics imparcials, atents només ales qualitats de l'obra, li retreuen una concep

-ció massa simplista del desdoblament de lapersonalitat del personatge, partit en dos —un de bo i un altre de dolent, naturalment— d'una manera massa mecànica. L'obra téun happy end al qual no es trobaria res aretreure, amb el codi de W. Hays — el tsardel cinema — a la mà : l'element dolent deJohn Loving és vençut per l'element bo, i elpersonatge mig abominable acaba essent labondad personificada.

« Les llaces» de Bruckner

Bruckner ha estat ambiciós, ha volguttractar, com qui no diu res, el problema deles races que ara és al punt de dalt, a Ale-manya. L'autor vol ésser objectiu, però no hoaconsegueix del tat. Potser més valdria, àd-hue, que es decantés decididament a unabanda o altra. Es difícil dir gran cosa d'apro-fitable d'aquesta obra, que val, més que pelsfets, per ]'accent.

Tenim, d'una banda, camises brames ; del'altra, jueus ; entremig, un estudiant indecís.Aquest, en un engrescament sobtat, es fahitlerià, però s'adona que manca de convic-ció quan rep l'ordre de detenir la seva xicota,jueva, i sofrirà la sort dels febles en unrègim disciplinari.

«La Dama de les Camélíes»i Meyerhold

Des d'aquesta mateixa pàgina donàremcompte de la presentació de La Dama de lesCamèlies pel postor en escena Meyerhold,una Dama retocada a fi de mostrar millorla corrupció del règim burgès.

Però malgrat aquesta finalitat de l'arran-jament de Meyerhold, els crítics moscovitesno es declaren pas massa satisfets.

El camarada P'ikel reconeix que en aques-ta Dama de les Camèlies s'ha esmerçat moltde talent, de feina i de ciència, però elsresultats són en raó inversa i el ((balançideològic» és migrat. L'obra queda anacrò-idea, r Meyerhold ha comès dos errorstriar aquesta obra i tractar-la amb timidesa.L'obra és insignificant com a pintura de lasocietat burgesa i d'una pobresa d'idees de-plorable. P'ileel s'èstranva que un home comMeyerhold, que ha retocat audaçment — ireeixint-hi — Gògol i Ostrovski, hagi respec-tat tant l'obra e V u'-,re fi!!.reròcs que calia que Mèyernom res per avaloritzar l'obra de Dumas fill : crLa burge-sia corrompent les filles del poble i precipi-tant-les a la ,prostitució, fent-ne esclaves con-demnades a morir un dia al mig del carrer.Per llur cantó, les cortesanes es vengenarruïnant i dividint les famílies burgeses.Aquest espectacle, corrent sota Lluís Felip iel Segon imperi i la Tercera República, ha-via inspirat Balzac i Zola, però aquests au-tors. no admeten comparació amb Dumas fill.E1 primer va tenir, ja fa quasi cent anys,la lucidesa d'escriure : nL.'home no canviapertot, inevitablement, sense exceperó, el po-bre i el ric es fan la guerra.e Dumas fill inoha tingut consciència d'aquesta veritat i noha pogut sobreviure a la seva època.»

—Home, sin fiqueu el dit al consomé!—Es fred, senyor.

(Le Journal Anausant, París)

Unprog

L'actual programa de circ de I'Olvmpia haestat molt ben rebut pel públic. Per què'Perquè és homogeni, perquè està combinatamb encert. Heus ací el seu millar mèrit ila raó principal del seu èxit. Es un d'aquellsprogrames que, sense oferir grans novetats,passen com una seda i deixen l'espectadorsatisfet.

Hem vist al mateix 01vmpia, l'hivern dar-rer, .números extraordinaris. Algun d'ells

—els Ajas, els ^Clerans, Antonet i Bebv, elsVallenda, Truhka, els D'Angoh•s... — no te-

Les germanes Rubio

nen potser, pel que es refereix a la qualitat,o a l'audàcia, o a la fantasia, o a l'estil, unequivalent en aquest programa d'ara ; peròcas havíem trobat molt sovint, aleshores,que, tot i aquests números, l'espectacle do-nava, en conjunt, una sensació de fadiga.Es que el programa estava mal combinat.Tres atraccions seguides a l'aire, per exem-ple, no poden, per bones que siguin, interes-sar un públic de circ, i aquest cas s'haviaproduït més d'una vegada. lrLa gent — co-mentava Beby— en surt amb torticolis. II

Ha combinat aquest programa l'amic LluísCorzana, home que des de sempre ha viscutal circ i del circ. Després de l'Olympia, queper a ell no representa sinó un punt de par-tida o, si voleu, un llançament, En Corzana,durant vuit mesos, correrà món amb un circambulant : 1'Americain Cirque. L'alegria quec,- . . 0 c .0 ti,vu ' s^.urde totes les intelligències i complaure tot

-hom. Per això posa especial atenció en latria i dosificació, diguem-ho així, dels platsque ha de servir. I com que és bon comer,el dinar resulta excellent.

Un bon plat, són els cavalls del senyorHarry Carné. Circ tradicional, circ pur. Uncirc sense cavalls, no és un circ. Qui millarque el senyor Carré havia d'anar a escollirEn .Corzana? Harry Carré representa laquarta generació d'una familia holandesa detire. Es un autèntic enfant de la baile. El

;ombinatnom Carré és, al circ, famós com el de Schu-mann, com el de Sarrassani, com el de Truz-zi. En els números que un Carné us presentihi descobrireu sempre l'elegància, la varie-tat, la perfecció, el moviment, el métier, enuna paraula, que només el circ, i de vegadesel music-hall per derivació, pot oferir avuicom avui. Amb la senyoreta Carme Corzana,ecuyère nascuda gairebé dalt de cavall, el se-nyor Carré executa un número d'alta escolamolt viu, molt vistós i molt nou.

També el treball de les germanes Rubioés un treball tradicional de circ ; també ésperfecte. Exercicis d'equilibri a la catifa

—de cap, de mà a mà. Exercicis durs, durís-sims, r fets amb un coratge admirable, ambun estil sorprenent. Les germanes Rubio,valencianes d'origen .però formades com aartistes a Catalunya; acaben d'actuar, perespai de vuit anys, als cèlebres circs Rin-gling de Nordamèrica. Han tornat empesespe] natural desig de reveure la pàtria. Jo vol-dria que fossin acollides ací, perquè ho me-reixen, amb ef màxim entusiasme.

Un altre número a remarcar, entre els dela catifa, és el de la troupe Fiochi, tres xi-cotes i un home. IEs tracta d'un número dejocs icaris. Res d'extraordinari, feta excep-ció d'un salt d'una de les xicotes que actuad'àgil i a la qual agafa el llençador — queés ('home — pels turmells, a l'aire, mante-nint-se ella en equilibri vertical ; als meuCulls, és un exercici inèdit. Ara bé : els Fiochi,crec que germans, es fan aplaudir per larapidesa i diversitat de llur treba ll. De mésá més, una de les xicotes, particularment,volteja d'una manera exquisida, amb preci-sió i linda. No recordo si és l'abans al-ludidaem sembla, .però, que sí.

Els tres Stroici, alemanys, presenten unnúmero de barres amb portador ; aquest ésLina dona. Indubtablement, els dos àgils sónbons barristes ; d'un d'ells m'han dit que ha-via treballat amb els Popescu. Però Qlurspasses no assoleixen mai, ni en les flexions,ni en les detentes, la bellesa clàssica que ad-mirem en la tan famosa troupe romanesa.Serà a conseqüència de la indumontària?En canvi, es mostren molt segurs en recol-zar-se a les barres i en ependre-lesa.

Hi ha encara, al programa, els patinadorsamericans Finks Ayees, els equilibristes ale-manys Hensen, els simis, gats i gossos deles senyores Octavio i els clowns germansDíaz.

Els patinadors Finks Ayres, un dels qualstine present de quan amava amb els 'Whirl-winks, no fan ni més ni menys que aquests,o que la parella ' Brown & Harte ; tant elsWhirlwinks com Brown & Harte tenien, da-munt dels Finks Ayres, l'avantatge d'éssermés senyors i de no simular, cap dels mem-bre 'i çiel m'mvr^ „ ^c ___ t innreec-nyor r una senyora, realitzen arriscats equr-libris de suspensió, a la perxa i de mà aanà ; és unnúmero en el qual l'emoció delperill domina tot altremèrit.

Quant als simis, gats i gossos de les se-iiyores Octavio, alemanyes, amb assenyalarque diverteixen, i que diverteixen de debò,la està dit tot. En molts llocs, aquest nú-mero serà el de més èxit. Un riels micos emva fer riure més que els germans Díaz.

JOAN TOMAS

Capito lDEMA, DIVENDRES

GRANDIOSAESTRENA

Un film en l'interior im-pressionant i corprene-

dor de I'Af rica salvatge

CIRC A L'OLYMPIA

rama ben c

JOAN CORTES

MI QMDIMÇ n1Y/Qulj ú^© l l ^L^C C^aC U^JDDI^I

NJUrf ©i oir I]CE lla I i cÇi

K I 'r AU U

u11 W:H-:I T 1 T

C A i0M10 CL1AG^-RCfi1A IIÁ! bIMLM o

gUn brillant present de la S

Cinematografia Nacional

%Q1 E r nli—^l

EL/ñl L

Q

S En el mateix programa la deliciosa

comèdiamusical d'Atlàntic Films», Q

S

DD

L

É ú^^IOO E ©© 1E ^^CGf^1NnJC^ É

S per Madelaine Carral i Ivor Novelle

----__

1 S

-Apa, maca, fes un petó a l'avi.-Si no hi ha lloc per fer-l'hi !

(Everybady's W ekly)

z^y

c

—Es la segona vegada que em roben elCotxe mentre sóc a la barberia.

—,Això rai, deixi's barba.' (II Travaso, Roma)

EI film de LLOYD BACON

Berkeley Squareúnicament serà projectat

a Barcelona en una solasessió MIRADOR

23 1 24 D'ABRIL

Una altra Diada del LlibreUna vegada més s'ha celebrat la Diada

del Llibre, i, per les impressions recollidesdilluns, ha estat un èxit, com era esperat.Com que el mati de dilluns plogué, cosa nopas nova en tal festa, la Cambra Oficial delLlibre decidí que 1 "endemà, dimarts, fostambé •considerat Dia del Llibre. Però di-marts la cosa no adquirí les proporcionsmonstruoses de la Diada del Llibre pròpia

-ment dita. De totes maneres, haurà servitperquè, amb el lleuger augment d'aquest dia

amb certa satisfacció la gran venda de lli-bres catalans. N'hi ha de no tan fàcilmentengrescables que fan clistincions, i si d'unabanda s'alegren que un llibre que s'hagi ve-nut força és el primer volum de la Htslò-ria de Catalunya de Ferran Soldevila

—com l'anypassat es va vendre molt el Dic-cionari de Pompeu Fabra —, d'altra banda

troben que es venen .massa certs llibres quesense la Diada del Llibre mi tan sols s'hau-rien arribat a escriure.

! Iina parada de llibres a l'aire Riure

sobreafegit, fossin superades les xifres de Mirem-nos-ho amb més bonhomia i, fidels

vendes dels anys- anteriors. a les ñostres conviccions de sempre, deplo-de l'empenta en la

I això que aquest any les parades lrancom bolets. A les Rambles, a més asortit

rem que tota posadacompra de 'llibres el dia de Sant Jordi, en

més dels quioscos, de les expansions de les quedi tan poca cosa tots els altres dies de

llibreries que hi són domiciliades, s'han po- 1'anv.sat de cap a cap Íés parades .més inversem- s .s

`hlamts i de les coses més impensades i va-

nades. Hom hi ha vist les installacions des- Una altra producció no tan visible és en-tinades abuidar de «morts)) els magatzems, coratjad.r també per la Diada del Llibre.on eren venuts llibres amb un descompte Ens referim a la d'articles que aspi^rein a les

molt superior al del deu per cent. Des de ¡ mil pessetes o part d'elles, import del premi

parades comunistoides a parades bíbliques, que atorga la Cambra del Llibre.passant per les de llibres de cuina i les de Nonés el que ho ha vist té una idea deles «especialitzacions, més impensades, de l'enorme quantitat d'articles que comencem

1...-x.v,,.., l,t.o^-, cnhratnt i Pin

parades fessin un gran goig, però no es trac- costat dels professionals més professionals,tava pas d'embellir els carrers, sinó de ven- aporten el seu article, sovint en les publi-dre llibres, de treure-se'ls del damunt, en cacion^ més insospitades, en espera d'obte-molts casos. nir alguna cosa, perquè ben sovint es deu

Foren aquestes parades les que més per- creure que no s'ha publicat cap article de

j udicades quedaren per la pluja matinal, mil pessetes i el jurat qualifieador fa unPerò tot s'arreglà a la tarda .t el dimarts. repartiment més o menys quantiós...Perquè, si hem de creure el que ens hagin dit Però aquesta manifestació anexa a la Din-ihan fet saber tots els diaris, tothom es- ; da, hem dit que ano és gaire visible. Sembla,tava molt content de la Diada. en efecte, que en general només se m'adonen

Potser no cal entretenir-se massa a- fer la els que concorren al concurs i el jurat quaressenya d'una cosa que és igual cada any., lificado^r, i aquest encara per obligació.si fa no fa. Surten, en aquesta ocasió, unsquants llibres bons i d'altres que no ho són I r * #

tant, peró els autors o editors dels qualses refien del frenesí del públic per afer un Es diu que l'any que ve la Diada del Lli

petit negociet. Així ha vingut a crear-se unamena de literatura especial d'aquesta festa.

bre tindrà llac el primer dissabte de maigÍ atenent tot de circumstàncies que indubta

^La feinada es gira al crític, que es veu ' blement poden molt ben ésser tingudes

desbordat per la producció bibliográfica cau - compte.llibr

sada per la Diada. Sort que no cal pas par- Els que no hem comprat mai cap

lar sistemàticament de tot el que es publica en cap Diada del Llibre no tenim, natural

Hom,però, na es pot estar de constatar , ment, res a objectar a aquest canvi.

:rni rniu ïirrni.

FIGURINSModes d'Estiu

1934

Llibreria FrancesaRAMBLA DEL CENTRE, 8 i > o

Sucursal: PASSEIG DE GRÀCIA, 87

BARCELONA

Tli<e Majorca Sun

and

The Spanisli Times

El més important set-

mananí anglès que espublica a Espanya.Llegit per tots els

anglesos i americans

25 cèntims en tots els quioscos

En les sevesvitrines, les

darrerescreacions en

JOIERIA

RELLOTGERIA

i ARGENTERIA

LE/ LL.ETREtDESPRÉS DE LA DIADA

Un malalt crònic: el llibreCom una foguerada efímera i parençosa, recull de ver sos, i cls autors més famosos i

la Diada del Llibre, anunciada r corejada que havien assolit vendes importants fa qua-en tots els tons, ha passat una vegada més. tre o cinc anys, tenen feina a col-locar unaS'han venut molts llibres, amb resultats edició de dos mil exemplars.molt diversos i oficialment encoratjadors, i la Jo crec, naturalment, que cal salvar aquest

Rambla, la Plaça de 'Catalunya i els indrets malalt 'crònic que és el llibre d'aquesta crisimés inversemblants s'han vist envaïts per aguda que ara travessa. Literats, editors i

les parades rònegues dels llibreters improvi- públic hi han de posar el coll, cadascú amblats, dels autors lamentables i dels drapa'r- rm esperit sever d'auto-exigència. Els es-

res de paper imprès. Tant se val : potser 1'e- eriptors catalans tenen el deure d'escriurenaltiment del llibre no en surt gane ben 1 bnns llibres, els editors d'editar -los bé i els

parat, de tanta exhibició depornografia franca o pseudo-científica, de recons de magat-zem i de puhlicacions infelicesen tots els aspectes, però totplegat anima la 'Diada i ensfa fer la illusió que som unpoble que estima molt els Ib-bres i que es daleix amb llarcontacte, si més Ino, una ve-gada a l'any.

Cal repetir, però, a desgratde totes les estadístiques i deles afirmacions optimistes, quede la dictadura ença la vendade llibres ha .minvat d'una ma-nera alarmant i que actual-ment e1 mercat editorial és undels que sofreixen una crisimés auténtica?

El cas és aquest : la relativaabundancia de vendes d'a-quells anys on elsquals I'ú-p ica manera de fer políticaera comprar un llibre. féu sor-tir les editorials com a boletsi que tothom es veiés amb cord'escriure o publicar un Ilibre.El mercat espanyol, particu-larment, experimentà una ve-ritable. inflació, i hi hagué casaque editava trenta i quarantavolums nous en un mes, gai

-rebé tots ells mancats de totinterès i les edicions dels qualss'emmagatzemaven si fa no faintactes. La brotada virulentade la passió política féu de-sistir a un cinquanta pee centdels lectors catalans i espa-nyols d'una vocació no .massasincera, i qui més qui menvscregué que havent votat duese tres vegades, anant a esgargamellar-se enuna manifestació o encès les mans aplau-dint un míting monstre, ja havien complertde sobres amb llur deure eívio. I)e passada,els editors espanyols es trobaren amb laclausura total del mercat americà, del qualno surt ni tm cèntim i aleshores vinguerenactivitat desmesurada i fugaç._ Aparegué rmtipus nou de comerciant: e1 drapaire de lli

-bres, que es dedicó a l'adquisició de saldos ia inundar cls mercats amb llibres a sotapreu. Venedors ambulants, lots de ganga,corredors per les cases, vendes amb regals,tot fou aprofitat per a llençar aquests mortseditorials, i a Madrid han arribat a vendreels llibres en carretons, •que volten, com sivenguessin .plàtans o taronges, la Puertadel Sol.

Ara encara es produeixen amb una fa e-qüèmcia esveradora liquidacions fulminants:llibres sortits fa tres mesos són ja als ma-gatzems dels drapaires, i edicions senceressón venudes de sotamà, per poder fer diners.El dia del llibre, els llibreters saldistes i (Isque omplen els diumenges el Parallel amb

n llurs parades pintoresques de llibres no mas-sa selectes envaeixen la Rambla amb mi-lers de, volums desnonats, venuts a preusirrisoris, Si alguna cosa pot induir a opti-misme en aquest panorama és el fet que,fóra una antiga casa el fons de la qual hapassat íntegrament als drapaires i un alts e

. editor intermitent de poca 1n-portancia, leseditorials catalanes han sabut evitar aques-ta vergonya i s'han resignat a les vendesmigrades dels temps norrnals, sense rebai-xar el llibre digne oferint-lo a pes de pa-per.

^Es clar que el resultat d'aquestes cosesha estat acréixer el retraiment del públiccomprador de (llibres, que es mira amb des-coniiança els volums nous, amb llar preunormal, i infondre un pànic molt naturalals Ilihreters regulars, que veuen disminuir

tS d'una manera absurda el valor de llurs exis-téncies i es resisteixen a augmentar --les ambnoves edicions.

a A Catalunya el fenomen amb el qualcomptaven els editors, que creien que ambl'autonomia, l'escola catalana i l'oficialitatdel català llurs obres obtindrien una dema-

A nadissa remuneradora, s'ha produït ben a lainversa. Els llibres passen desapercebuts,amb vendes exigües, les edicions d'anys en-darrera envelleixen tranquillament als pres-tatges i els autors s'estimen més fer de po

1g lítics, de periodistes o de 'botiguers, de buròorates o d'arreplega- burilles, que perdre etemps i els diners escrivint per a un pú-blic que no compra. Només algun embruta-papers romàntic gosa encara publicar-sedespeses seves la seva primera novella o e

VARIETATS«Revista de Catalunya»

Acaba de sortir el primer número de laRevista de Catalurrya en la seva segonavida, ,però, per record de la primera, portael número 77, volent marcar així una con-tinuïtat amb la que fundó i dirigí Rovirai Virgili i que omplí realment una necessi-tat que, desapareguda la publicació—i algu-nes altres de similars—, s'havia tornat a fersentir.

Sense un estrèpit excessiu, però potsertambé sense una propaganda prou intensa,la I?evista de Catalunya ha ressuscitat sotael patronatge de la Generalitat de Catalu-nya. Som molts, pensem, que hruríem pre-ferit, per principis, que una publicació aixípogués viure pels seus propis mitjans, sedse

haver de recórrer a l'ajut d'una corporacióoficial. Però com que sembla haver-se de-mostrat que una tal ilndependéncia és in-compatible amb la vida de la revista, cele-brem que aquesta es publiqui regularmenti dignament : l'important és que es man-tingui.

Apareguda tat just, a penes si hem pogutfer res més que tallar-la, sense temps (lellegir-ne ni una pàgina. Però tampoc es trac-ta de fer una crítica del número r dels tre-balls que hi són continguts. Es tracta decridar l'atenció dels sectors catalans sobrela Revista de Catalunya, de remarcar la secasòhria i bella presentació, de dir la garantiaque constitueixen els seus elements anima-dors, i de desitjar-li una vida inacabable.

y. -_ --- .11_____ _ ____1 .1 e

William Lyon Phelps, professor d'anglèsa la Universitat de Vale., dóna a la revistanordamericana de polèmica The Forum,aquesta llista de les quinze millors novelesescrites fins a 1884:

Robinson Crusoe, per Daniel De.foe (ir)Els Viatges de Gullivet', per Jonathan Swrft( 1726) ; Ctarisse, per Samuel Richardson('747) ; H4stòsia de Tom fones, per HenryF ielding (t74g) ; Eugènia Grandet, per Ho-noré de Balzac (1833) ; Els Tres Mosque-ters, per Alexandre D'umas (1849.) ; DavidCop 15 erfield, per Carles Dickens (1849); Lalletra escarlata, per Nathaniel Hawthorne

( r8§o) ; Henry Esmond, per W lliam Make-peace Thaciceray (1852) ; . Madame Bovarv,per Gustave Flaubert x(1857) ; Pares i Fills,per luan Turguène.ff (i86i) ; Els Miserables,per Victor Hugo (1862) ; Anna Kareniaa,per Lleó Tolstor (1873-1876) ; Els germansKaraniazov, per Fiodor Dostorevski (r8791;Huclzleberry Fian, per Mark Twain (1884).

Naturalment, aquesta és una opinió comuna altra, que reproduïm a títol informatiu.I encara més : no creiem ni en els cent millorsllibres, ni en les deu novelles que cal llegir,ni en cap catàleg ]imitatiu d'aquesta mena.

- SIIÉS-ELECTRICI PER.AIVOSTAE AUTOMÓBII

ho trobareu en les,n ilors condicions depreuiqualitat,ol

' GI/ LII TGE ELECTIQICCARRER MOIÀ , di8 (Arib D,1c,oi)

EXCURSIONS DE

VIATGES CATALÒNIAen autocar Pullman a

oi, r a m m e r g a u1 6- 29 maig : 775 ptes.

Roma i Volta a Itàlia1 4 -3 0 maig : 865 ptes.

París i Castells de la Loire1 6-3 1 maig : 730 ptes.

Fira de París, en ferrocarril1 9- 2 5 maig : 465 Ates.

Mallorca, 3 dies i excursions8 5 pessetes

VIATGES CATALÒNIARambla dels Estudis, tz - Tel. 24774

Exit en le mide

Corbates inessu¢eblel' Pijames e bon prea

JAUME I, ii

e Telèfon 11655

Els brillan

de la joieri

Jf ROCPasseig de Gràcia,

Un auto- llibreria de les cases ilalianes Tre-ves, IfesfeIIi e Tumminelli i .4 nonima Libra-

ria Italiana

El vici de rellegirFa algunes setmanes, retallàvem d'un

setmanari francès una opinió d'un (llibreterde París, establert al pacífic barri del Lu-xemburg, que es queixava de la -crisi, perculpa de la qual la clientela se li havia (-s-

%c-am,pat, i a la seva, pacifica botiga nomésacuden a fer tertúlia uns quants intellectuals,que ho fullegen tat, xerren molt i mno com

-pren res.Tot a l'inrevés, ja es veu, del que passa en

la (Diada del Llibre.-Ja no venc res, res!—s'e_xclamava l'ho

-me—. Els intellectuals i les persones •culti-vades són ben poc interessants. On és eltemps, no gaire llunyà, en què només veniaedicions originals i sobre grans papers? Elsilletrats, els imbècils, això •és una clientela 1No llegien res, mai ; però almenys •oompra-ven. Ara només hi ha gent que llegeixen.

lectors de llegir-los, i de moment, tothom M'han dit que fins n'hi ha que rellege ixen,ha d'oblidar que publicar volums pugui és- ho sentiu ?, que rellegeixen 1ser en algunabanda una activitat comer- I l'home s'enfonsa, sufocat, a la idea que.cial l)rofitosa. La Diada del Llibre no ha hi ha individus que es lliuren al vici de re-d'ésser només un foc espectacular d'ence- Ungir.malls, sinó una 11aior fructífera que arrelientre els costums del ciutadà distret el Viciedicions.

I deixeu-me ara, per acabar amb una no-ta d'Optimisme aquest article una micaplanyívol, constatar que la •Diada del Llibred'enguan y s'ha caracteritzat per l'aparició debons llibres catalans. Pocs anys havien sor-tit tantes edicions noves en català. Novellesd'interès, signades per autors solvents, vo-lums de poesia ben presentats, obres inte-ressants d'història o d'anècdota, editadesamb un bon gust impressionant, com L'As

-saig de la Vida, de Plàcid Vidal, la Histò-riade Catalunya, de Ferran Soldevila i lade Catalunya i Aragó, de l'angiès Chaytor,volums de crítica po•lítrca, literaria i artís-tica, •com els de Guansé, IEstelrich, Saltor ila monografia dedicada a Vila-Puig, urna bo-na trentena de llibres mous en català queper força han d'haver pessigollejat l'esperitdels vianants, per impermeables que sigui^rra l'encís dels bells volums. I r i que (nomésfos per esperit d'especulació, haurien d'ha-ver endevinat que és un bell, un magníbenegoci comprar a preus irrisoris — no calsinó mirar les cotitzacions normals, arreudel món, dels llibres de luxe —, edicionsmagnífiques com aquesta de L'Escanya^o-bres, de Narcís 011er, d'una presentació tanesplèndida i reeixida, i com tants altres vo-lums impecables que surten, amb una fre

-qüència aconhortadora, de les premses cata-lanes.

RAFAEL TASIS I MARCA

,!lIII!!llllill llllb!!i 110119 I!! I!!!II!lIII!!hl11!litli!!€';,

OBRA NOVA DE GRAN EXIT j

__ L'OREIG AL DESERTNOVELLA

PER

MIQUEL LLORPreu: 5 pessetes

Administració i venda:

Llibreria Cafalónía ,a 3, Ronda de Sanf Pere, 3l s

i. ^a(III11!lnlnl111lnnlllllIJIuhllnullllullnllnOY

Lek C^^ o ^^^C^^ •Santsalvador junt. Representen violència, exaltació de la

retina tipicament meridional i queden en laAmb una exposició a base de cent-vint collecció com a exponents d'una instantàniaretrats al carbó ha debutat aquest jove di- morfologia i de la influència didàctica debuixant a les Galeries 'Laietanes. Joaquim Mir.Santsalvador ha tingut una preocupació Ja hem dit que no negàvem el seu valor,que ha abassegat les seves facultats, que es però sí hem de constatar la preferència pertransllueix en l'observació de les obres. Ha la velada hiperestèsia del Giiell de la telapet-seguit 1a semblança. L'ha perseguida a número 8 i en general de totes les altres ongran tren, i com a màxim objecte. estableix la continuïtat tan admirable delAixò l'ha dut a oblidar en algunes oca- seu criteri artístic, que és resoltament elsicros molts dels detalls que no constitueixen que e] portarà al seu centrament al qual s'a-

Lluís M. Güell — Faisutge

La paret de can Comillas

M111R4^R

LEŠTÄIÏiTS I ELS ARTISTES

per ells sols factors essencials pel fet deiretrat. Si hagués procurat salvar aquestbuit, la seva exposició hauria estat la pro-clamació d'un retratista diríem-ne maxima-lista, cosa que ara no es pot pronunciar de-gut a la reserva esmentada. Santsalvador,però, fidel a la seva manera, ha depassat,ben segur, les seves pròpies esperances, jaque la notabilitat dels dibuixos s'estem con-siderablemnt tot al llarg del catàleg.

Ca] deixar créixer la personalitat per aconcedir-li el lloc especialitzat que cerca, isi tenim en compte la seva manera de pro-duir-se davant la dificultat de caçar les ex-pressions, convindrem que aquella conces-sió no està pas lluny.

L1sio I .2• G%4C11

El paisatge s'atura a la paleta de LluísII. Güell. Fa l'efecte que davant del cavalletque clava a les terres diverses, l'ambientsuspèn el sea panteix còsmic i sorgeix laidealització i urna cobejança per I'aplama-ment, per un «pianissimm) sensible, per cmacord sensacional...

Giiiell ha arribat a establir la hipertensiópictòrica. Aplicat a la vida del món, la se-va pintura tindria, o bé un final de para-dfs, o bé una contrarevolució cruel i mate-rialíssima.

Es un pintor que no necessita afalacs vi-suals ni s'emparenta mai amb barroquis-mes. En té prou amb un escenari un hihagi una petita expressió lírica de bona lleiper a aplicar-hi la seva gamma tremoladis-sament sensorial i el seu esperit tan ponde-rat, tan vinculat al pur seintiment pictòric.

Güell pinta la llum. La quasi-decobertade Turner és en ell habitual, i és a travésd'ella i de les seves fluctuacions que dina ala seva obra aquella consistencia d'una rea-litat especial, gairebé esotèrica. Aquestcaient és el que el presenta amb més exac-titud.

G2ie11, ara, a la Sala Parés, ha deixat,entre les quaranta-vuit teles que exposa,unes quatre o cinc que vénen a ésser unsexabruptes de la seva labor, no tant perquéles 'hàgim de considerar inferiors, però sí ex-traordinàries en el seu programa.

La Plaça de les Acàcies, Camí de Pardi-nes, Nota del .Sena, etc., són de fet unesPintures quebatallen per la divisió del con-

El sastre de la joventutV

SANITJASBaix St. Pere, 50

BARCELONATelèlon z68

Costa més en cada manifestació que celebra.

Prím

Sempre que hem convingut a dir que aCatalunya es pinta bé, hem afirmat inte-riorment que amb això no volíem dir que espintés amb intelligència. De la . lacultat de

Privi — Pintura

saber esgrimir els estris convenients per acrear imatges plàstiques, cal efectuar-ne l'a-blació del que ei un instant de gran rigi-desa crítica en diríem falsa pintura, o al-menys baixa pintura. Del gran estol que esmou a Catalun ya amb l'atracció personalsuficient per a pintar, es pot establir una mi-noria, que és la que ha de vincular-se alsector de la inteligencia.

Prim és dels situats, dels que tenen aques-ta visible responsabilitat a sobre.

Reclamem per a ell i per als seus com-panvs de categoria tota l'exigència que els

ha d'acompanyar a la fita. Comentar-loscom si ja hi estiguessin, seria nociu per aells. No obstant la decisió esmentada ue fersortir les fallides per tal de fer aparèixerla rectificació, Prim resisteix. Hom es trobaamb la seva pintura com amb quelcom queja esta format en principi i en procés.

Es a die, Prim, pictòricament, la dóna, iper tant totes les in tencions de consell hand'anar precedides d'una consulta, no fos casd'una contraproduent reacció. Dit d'altra ma-neta, Prim l'hem de mirar com el conva-lescent i procurar que no torni a fumar oque no li toqui l'altre La resta la ho faràell. A manera de comentari crític, diguemsolament la necessitat seva d'estudiar i deperseverar en l'aplicació del seu color, tandens, tan sensible i tan eficient per als re-sultats pràctics de la pintura.

Prim, en la seva exposició de les GaleriesSyra, venç tots els •recels i quasi aquella re-sistència que esmentàvem, amb dues obressoles que són l'autoretrat i el fora de ca-tàleg que pot batejar-se El pintor i la model.

ENRIc F. (',L'AI.

Quan dies enrera fou començat l'enderrocde la barana i del pavelló adherit a la paretmitgera del jardí de can Comillas a lesRambles, la indignació popular ciutadanafou viva, vehement. Un crit de protesta re-velà el sentiment de molts en veure en perillema part essencial del patrimoni artístic deBarcelona. Venturosament, l'Ajuntament totseguit va fer públic que, atenent els dretsde la ciutat, el que havia estat destruït seriarefet, i la Generalitat anunciava que eraincoada la declaració de monument d'interèsartístic del conjunt monumental format perla casa •i el jardí esmentats. rEls barceloninsveieren amb joia com era començada la re-construcció, com el gros esvoranc obert almur era novament omplert.

Però l'obra de restauració ha estat atu-rada; acabada la reparació del mur tio se-gueix, segons calia, la reposició de les pecesde pedra picada de la barana, escampadesper dalt del terrat Aquells gerros, més bendit paneres de fruites, obra encisadora d'artescultòric decoratiu, que cada dia esperemcontemplar inovament al seu lloc, damuntel massís del mur, romanen amagades en-cara. Per què és ajornada incomplida, l'or-dre de l'Ajuntament?

El cas és clar, indiscutible. Un conjuntmonumental de primer ordre de Barcelonafou violentament mutilat. Era deure delspcxlers públics no sols aturar la malvestat,sinó obligar a reparar-la. Així es començàa fer. Per què s'ha interromput la bonaobra?

^^ar

Ens trobem davant d'un cas important,de transcendència, per a l'esdevenidor delpatrimoni artístic de Catalunya. Segons elque ara es resolgui, serà la sort que tindràla conservació del nostre tresor monumen-tal. El precedent, l'exemple seran invocatsdemà, sempre. Si ara ,prenem un bon camí,Si tenim clara consciencia de la importànciadel cas, el patrimoni, el tresor, serà salvat.En canvi, si avui els poders públics flaque-gessin en les seves resolucions, si les ins-titucions que han d'informar claudiquen,preparemsnos a contemplar com va seguintla destrucció dels nostres monuments.

Catalunya té avui tota la responsabilitat,totes les atribucions, per a la protecció delsmonuments. Segons el decret de traspàs delsserveis de Belles .Arts i de Conservació demonuments, de data Io novembre del r933,les funcions que el ministeri d'InstruccióPública i Belles Arts exercia per mitjà de

PRU1ECTOR"Arquítec4ura i Urbanisme"Amb molt bon encert, l'Associació d'Ar-

quitectes de Catalunya ha reprès la publi-cació de la revista Arquitectura i Urbanis-me, de la qual acaba d'aparèixer el número ide la seva segona época. Ens satisfà mol-tíssim que la bibliografia catalana comptiamb una revista especialitzada com aquesta,que, demés dels articles tècnics en publicad'altres que han d'interessar tota personade sensibilitat artística i ciutadana.

Revista especialitzada, hem dit; peiò noart que negligeixi volgudament altres as-

pectes que no siguin estrictament ele que elseu títol d'Arquitectura i Urbanisme indica.Així veiem en aquest primer inúmero un no-drit Correu de les Lletres i de les Arts, queSuposem redactat per Josep Maria Junoy, alqual hem d'agrair l'elogi que fa del nostresetmanari.

La presentació de la revista és d'una grandignitat, ben impresa, amb bons gravats ianuncis de bon gust.

Que per molts anys l'Associació d'Arqui-tectes de Cataluma pugui publicar la sevarevista i'nintenrompudament, amb l'interès iel bon gust d'aquest número.

"L'Anyell 1'Iíshc"Fa dos mesos (exactament, en el núme-

ro 264 de MIRADOR, corresponent al 2 2 defebrer d'enguany), publicàvem un article delnostre collaborador Miquel Capdevila sabreel misteri_ dels germans Van Eyck, i•lustratamb dos gravats del famós políptic del'Anyell ]Místic que es guarda a l'esglésiade Sant Bavon, de Gand.

Vetaquí que de pocs dies ençà el famósI olíptic ha fet parlar als diaris : «Els jutgesintegres han desapareguin... Ben entès, estractava dels jutges integres representats acavall en el políptic de Van Eyck. Justamentaquest tros desaparegut és el que havia com

-prat un rei de Prússia i que Alemanva ha-gué de restituir a Bèlgica en virtut de l'ar-ticle z{q del tractat de Versailles.

Qui pot haver-lo robat? Un maniàtic ?,un nazi exaltat? Perquè una obra així éstotalment invendible.

Si els que visitaven Gand no deixavend'anar a l'església de Sant Bavon a veureel donatiu que hi féu el comerciant JosseVvdt en el segle Kv, no semblava pas queel gran políptic hagués d'ésser tema d'ac-tualitat periodística, com ho fou la Jocondaquan desaparegué del Louvre.

—GAI cap i a la fi—deja Maeterlinck—elrobatori és la millor publicitat per a les gransobres d'art.

la Junta Superior del Tresor Artístic, Aca-dèmies i Patronats, foren transferides a laGeneralitat. Es a dir, que no és el ministreel qui ha de resoldre i les Acadèmies de laHistòria, i de Belles Arts de Sant Ferranles que ham d'informar, sinó que la reso

-lució pertoca al nostre conseller de Cultura

i els dictàmens tècnics a l'Institut d':EstudisCatalans i a l'Acadèmia de Belles Arts deSant Jordi.

L'autonomia en això és un fet ; el canviha estat essencial. Catalun ya té a la màels mitjans de protecció del patrimoni ar-tístic.

*xx

La casa que la comtessa de Moya va ferConstruir a les darreries del segle xvttt ales Rambles de Barcelona, és una de lesobres d'arquitectura civil més notables dela ciutat. IEs tracta d'una de les últimesmanifestacions de l'art 'le l'academisme neo-clàssic, de mèrit valuós, tant per la cor-recció d'estil com .per la magnificència delconjurat. El gran bloc, amb fatxada a laPortaferrisa, és ben dibuixat, de ratlles har-i amb alguns fins detalls escultortcs ; deco-racions colorides, ara apagades, l'embellienencara. A l'interior es troben cambres forçaben agençades.

Però si la casa és bella en ella mateixa,major és el mèrit del conjunt monumentalque forma ella amb el jardí posterior i elpavelló amb columnata adossats a la mit-gera vevna. IEs aquest conjunt potser eldarrer, el més sumptuós i esplèndid exem-ple d'una vella tradició, o sigui ]'establimentde jardins a nivell de la planta principalde les cases senvorívoles barcelonines. 'Ialtrobem en antigues cases del °barri de SantaMaria i d'altres vies del clos ciutadi me-dieval ; així a can Dalmases del carrer deMontcada, a can Fortuny del de Ripoll i ala casa Parchada, avui residència de l'A-teneu, al de la Canuda ; als carrers de Ba-sea i Mercaders existiren nombrosos jardinsd'aquesta mena. El pati dels Tarongers, ala casa de la Generalitat, és també, de taldisposició, formós exemple. Jardins cons

-truïts amb gran esforç, amb dispendi, om-plint espais buits enlairats amb terra bonoper a la vegetació, de lluny transportada.

Els nostres passats conegueren la delíciad'uai jardf a peu pla amb arbres i flors junta la casa, no reparant en el cost per a ob-tenir-lo. La comtessa de Moya sabé cnnèi-xer com un ampli espai lliure darrera elpalau valorava i completava aquest ele ma-nera imponderable. I en solució singular,utilitzant les muralles gòtiques per terraplè,una llarga barana permetia contemplar desdel jardí la més ampla via urbana de la ciu-tat, la Rambla.

I trobem més a la casa Comillas. Unasuperba solució arquitectònica del problemade la mitgera. lEls jardins referits oferienun defecte, ço és la visió ingrata de paretsmitgeres ve'ines. Escenografies diverses s'em-praren per dissimular-les, com plantes en-filadisses, perspectives pintades, arquacionsen ressalt, baixos relleus amb temes mito-lògics. A la casa Comillas, a mitjans delsegle xix, es va fer, junt a la mitgera, unacomplexa creació arquitectònica ; es cons-truí un pavelló de diversos pisos, en el qualsobresurt una columnata central. Cal con-templar, apreciar com mereix la sàvia com

-posició, afinades proporcions, formosos de-talls decoratius d'aquesta obra.

De com la noblesa catalana, les famíliesbenestants vivien a últims del segle xviii.en temps de Carles IV, tenim a Barcelona,com a testimoni, algunes belles cases va-luoses com a monument històric, sobresor-ti nt les de la Virreina i Marc de Reus a lesRambles i la de Larrand al carrer Ample.La casa de la comtessa de Moya, objected'aquest article, té respecte d'aquelles laqualitat de formar, amb el jardí, un con-junt monumental, sense parió a Barcelona.'Es quelcom únic en el gènere, de vàlua ar-tística que fa honor a la ciutat.

En el Congrés d'Art Públic, celebrat aBrussel'ies l'any 1912, es declarà l'existèn-cia, a més dels béns de propietat públicai els de propietat privada, d'una nova ca-tegoria de béns, qualificats de «b ns de pro-pietat privada d'interès público. El mon i-ment, l'obra d'art ro és d'absoluta propie-

tat del qui la posseeix ; la societat hi tbpart. Quan un edifici o conjunt monumentolés ob ecte de l'usdefruit de gaudiment pú-blic, quan és un document històrico artfshc,el seu propietari no té dret a disposar-nelliurement, a destruir-lo.

Aquella definièió i aquest concepte són j:t,d'anys, sancionats per la legislació dels E--tats ; la socialització de la propietat artí^-tica és arreu un fet. A Espan ya, ,per Lleide la República, relativa al Patrimoni Ar-tístic Nacional, de 1 3 de maig del 1933, foucon fi rmada una disposició del temps de laDictadura, el Reial Decret-Llei de q d'ago tdel I 926, segons el qual es pot gravar ambservitud d'interès artístic nacional tat edi-fici o conjunt monumental que ho mereixi.En tot moment es pot fer aquesta dedo-nació, si no fos ja promulgada.el fet que es tracta d'un conjunt monumentalformat per la casa, el jardí' i la decoracióde la mitgera. Mutilar, trencar l'harmoniad'aquest conjunt fóra imperdonable. Barce-lona, el seu caràcter, la fesomia pròpia, enPatiria greument. La casa Comillas, am iel jardí, la barana damunt la Rambla i lacolumnata de la mitgera, és quelcom con-substancial de la ciutat. La Llei és categò-rica : cTotes -les prescripcions referents alsmonuments històrico-artfstics són aplicablesals conjunts urbans i rústics que per la sevabellesa, importá^ncia monumental o recordshistòrics, puguin consideial-se inclosos a lacategoria de retó, plaça, carrer, barri aconjunt històrico-artísti c, ,.

Com a compensació de la servitud esta.blerta, la Llei eximeix ele tributacions elspropietaris.

**,rLa llista del Catàleg Monumental d'IEs-

P 1fl a és deficient ; la casa Comillas no hihavia estat compresa. Perd si no declaratoficialment encara l'interès artístic públic,era aquest ]atent, efectiu, per la qual cosano havia d'ésser alterat el més mínim elconjunt sense una autorització de govern.

Anys ha que a Madrid hi ha qui maldaper aterrar l'església de les Calatraves, lacúpula de la qual és un element típic, ca-racterístic, del carrer d'Alcalà. El solar t almilions, però per ara l'interès artístic, ambtot i ésser de no gaire categoria, és consi-derat preferent.

La bona obra de ]Ajuntament de Barce-lona, manant reconstruir el que havia estatdestruït a la casa Comillas, i' la disposicióde la Generalitat iniciant els tràmits d'in-clusió del conjunt al Catàleg Monumentalde Catalunya, és d'esperar que tinguinprompte el més complet i satisfactori aca-bament.

JERONI MARTORELL

room repisfre4

raspalls per a tots els asos

rticles de neteja—objectes per a presents

rambla catalunya, 40

Can Comillas i el patrimoniartístic ciutadà

JOAN BUSQUETSMOBLES, DECORACIÓ, OBJECTES D'ART I DE FANTASIA

Gran èxit de l'Exposició de Pintures J A U M E M E R C A DÉ

D issabte, dia 28, inauguració de l'Exposició de Pintures A. TOLOSA

PASSEIG DE GRACIA, 36BARCELONA • PLAÇA ANTONI LÒPEZ, 15 • TELEFON 16556

MUSICA

T, rS

musical a Barcelona parers sabre la projectadaLa vida mus- ; -- . „reglamenta ció de la ràdio

Casals dir^gin^ la Sl<mfon><a dels Psalms

% 1 11 i

---Com és que ahir no vas venir a estudi?—Es que es va casar la meya germana.--Està bé; però ves que nokes repeteixi

massa sovint. -(Gringoire, París)

—L'enhorabona, noi. Ja m'han dit quevas treure deu-mil duros a la rifa d'ahir.

-,Hi ha alguna cosa d'això, però no ésben veritat. Primerament, no va ser ahir,sinó fa un mes ; na eren deu-mil duros, sinómil només, i, per acabar, no els 'he tret jo,sinó un amic meu.

(UncIra, Varsòvia)

Autògraf de Strawinsky del segon ternes de la((Partitura dels Psalmse

o. M.

NUDISMF INTEGRAL

—&Ir. Piheam, sereu expulsat de la nostracolònia si no us afaiteu la barba.

(Razzle, Londres)

Remei cíentificcontra la calvície

vvR

OaJREBÉ tots els calbs ho són per la sebor-

rea, aquesta hipersecreció del cap,

que es manifesta amb l'aparició de la

caspa. La seborrea és el començament de la

calvície. Combatre aquella és evitar aquesta.

No es coneix altre específic contra la se-

borrea que el sofre. l no es coneix més que

un medicament que permetí utilitzar aquestes

propietats del sofre: el SULFOPILOL, ara

de nou ofert al públic.El SULFOPILOL no és, doncs, un pro-

ducte empíric, casolà, o de perfumeria, prepa-

rat sense reponsabilitat científica. Pel contrari,

està fet per facultatius catalans i basat en fór-

mules del gran dermatòleg Dr. Sabouraud.

Es l'únic remei que li a^onsellerà el seu met-

ge, si el consulta. Amb el SULFOPILOL evi-

tarà la caiguda del cabell en qualsevol mo-

ment en que es trobi el seu procés de calvície.

Amb el SULFOPILOL tindrà, demés, sempre

i perfectament el cabell net i sec, evitant que

la caspa li malmetí la cabellera i li faci lleig i

brut damunt el coll de la seva roba exterior.

En centres d'específics, al preu de 750 pts.

ACTUALITATS S(ANOR'ES

El vencedor original. — Estic molt dis-i estat d'haver guanyat aquesta prova...

(Ric et Rac, Paris)

' u ,.

—A veure, a quina data exactament no

heu conegut Stavrskv?

(Gringodre, Pafs)

' I) ,

erteix un encert és en la indicació que lavàlvula rectificadora no compti per als efec-tes de la classificació fiscal. Efectivament,hi ha avui dia en el mercat multitud da-parells de cinc vàlvules de preu veritable-ment modest, i caldria que això es tingutsen compte en fixar la quota per vàlvula.

Com es pot veure, però, totes les indica-cions tenen un interès molt general, i con-cretament, referint-nos a les condicions és -pecials de Catalunya, la qüestió més de-batuda, o sigui la de l'ona llarga, és com-pletament indistinta la utilitat que se li pu-gui assignar.

J. G.

Revista de revistes

E1 renaixement del clavecí«Amb els antics instruments no es pot

aconseguir capmena d'èxit si no són tocatsmagistralment per executants que adaptin latècnica dels instruments nous als antics. Cars'ha demostrat que ni la viola d'amore nila gamba no es deixen arrencar llur so espe-cial si són tractats com l'alto o el violoncelben al contrari, tenen una tècnica diferent iabsolutament pròpia. Aquest divergència en-tre les diferents tècniques és més sensiblequain unpianista tracta de tocar el clavecí isabem prou que àdhuc la tècnica més per-fecta d'un virtuós de nostre temps no ga-ranteix pas una execució fidel de les obresde Bach. Una execució realment vivent de lamúsica antiga suposa, doncs, un coneixementíntim, guan}at durant llargs anys, de l'espe-rit d'aquesta música, de la técnica dels ins-truments origimals.i'

(Gaeette iVlusicale Suisse,quadern 5, març)

Bon músic, dolent polític«Sabem que el govern del Reich ens ha

transmès, junt amb uns drets dels quals po-dem disposar, unes obligacionsenvers el po-

ble alemany i envers la cultura que pertanya tots elspobles. Prometem solemnlalmentque complirem aquests deures amb la nostramillor voluntat. Fomentarem les produccionssanes i farem desaparèixer tot el que és mal-sé i perjudicial. Abans que res volem supri-mir totes aquestes produccions supèrflues (?)

„ l__,._ a,_.t:..••.^^ 1. 'nitnra.'tanmateix no pensem pas suprimir cap cor-rent de la cultura. '^El conflicte espiritual nopot deixar mai d'ésser productiu...,,

(Richard Strauss en el sea

discurs en la darrera sessió dela Cambra de Cultura del'iin eri.)

I?esprés d'haver-nus fet conèixer dos mú- nsics estrangers que, ai, com a compositors pni o com a tècnics no ens podien convèncer pgaire, Casals ens oferí amb el seu tercer sconcert una sessió d'inoblidables impressionsartístiques. La rica diversitat del programa dque comprenia obres mestres de tres segles ldiferents, significava novament una demos-tració esclatant de la funció necessària del rconcert en general en la vida musical i, enun sentit més estricte, de la cabdal impor- !tància d'aquesta única i re-presentativa institució simfòni-ca de Catalunya que duu elnombrillant del seu fundadori director.

Sovint s'han discutit lesqualitats de director d'orques-tra de Pau Casals. AI meu ju-dici aquesta qüestió no admetdiscussió, sobretot quan espretén confrontar el Casalsvioloncellista amb el Casalsdirector. Les dues funcionsque exerceix ]'eminent 'músiccatalà amb èxit esclatant inoadmeten la comparació entreelles. Són dues activitats dife-rents que no es troben sobreel mateix pla. Són dos aspec-tes d'una mateixa personali-tat, els dos .ben característics,els dos ben impressionats isignificatius, els dos perta-nyent a la mateixa especie.Són dues branques d'un ma-teix tronc, cada una d'ellesmanifestant, tanmateix, quali-tats particulars i imesborra-bles. Si Casals com a violon-cellista es deixa emportar so-vint per la intuïeió, per unaintuïció, de totes maneres, benpremeditada, ben elaborada, eldirector Casal és, per dir-hoaixí, més humà ; es troba mésa prop de nosaltres, car enspermet participar em un grausuperior en el seu esforç me-ravellós ,per al domini delsseus músics. Aquest efecte di-ferent es troba basat potseren la naturalesa dels dos instruments queel mestre toca alternativament : quan aga-fa l'instrument al qual deu el seu renommundial, la seva personalitat s'esborra encerta manera, es replega totalment darreradel cant del seu violoncel famós.

Quanuan se'ns presenta amb el seu altre ins-— u` i9ic ii,co IN.^.., u,.,u , O.y,.-..,,..., ..-

veiem davant nostre animant ací una bellafrase melòdica, donant allà un accent rít-mic per accentuar un moviment, tot en-tusiasmat, tot músic, tot imbuït de l'esperitdel temps i del mestre que ens fa reviure.Es aquest entusiasme, aquest amor pel de-tall, aquesta disposició per al sacrifici delgeni interpretatiu davant dels genis crea-dors, aquest noble esperit de sacrificar-sesense admetre límits, el que s'apodera totseguit de cada auditor r ens impressionanovament cada vegada.

El punt culminant del concert en qüestióera l'execució de la Simfonia dels Psalms,de Strawinslcy. Coneixíem ja aquesta obrapel seu propi autor. Strawinslcy, submergitde ple en l'atmosfera parisenca, sense per-den mai del tot, però, el lligam amb la sevapàtria, realitza amb aquesta simfonia a cormixte el retorn a les arrels nacionals de laseva existència. ISoviint s'ha qualificat debieant l'estil d'aquesta obra. En efecte : elseu tema litúrgic i els seus colors ombrí-vols ens fan pensar en els mosaics i lespintures sobre taula de les rerges i delssants de Bizanci, en la rigidesa hieràticadel Crist Pa^ntocràtor, en l'esclat obscuritde llurs colors. L'activitat occidental i lacontemplació oriental es barregen aquí ambl'objectivitat moderna. La Simfonia delsPsalms, amb les seves vastes melodies, lessevescorbes, els seus accents estridents, lesseves sonoritats ombrívoles, les harmoniesperfectes, n'és el símbol emocionant. A pe-

■ HOTEL SEGURCLARIS, 8

SUBHASTA OFICIAL a tes b`re'ga

Taxador Oficial - Subhastador Municipal

■ HOTEL SEGUR

Acabàvem una de les darreres oròniquesamb la indicació que no és precisament elproblema de la poténcia i condicions tècni-ques el que únicament cal tenir present enpreveure la reglamentació de la ràdio, puixla garantia d'una encertada direcció i uti-litza• ió de les emissions té, si més no, unaimportància semblant. L'estat actual de laradiodifusió a Catalunya, amb dues emis-sores que a $arceloma emeten amb condi-cions semblants i són les que tenen un in-terès general, i diverses emissores escam-pades per algunes poblacions, sense altrepla que la iniciativa individual, és una di-ficultat per avançar una solució que ensdeslliurés de les possibles contingéncies quepuguin sortir cas que es porti endavant elprojecte de llei que actualment té la Co-missió Permainent de Comunicacions delParlament de la República, establint un es-tat de dret amb el qual calgués comptarquan el projecte arribi a ésser 'llei. Per aixòés de témer que no s'hi sigui a temps iensveiem inclosos dintre la xarxa general .del'Estat, sense més possibilitats d'acció inde-pendent que el migradíssim dret de la Ge-neralitat per a l'aplicació de la legislaciógeneral, dret molt difícil de concretar.

Es per aquest mótiu que 'ha de tenir certaimportància per a nosaltres observar l'am-bient que es va creant à l'entor• d'aquestprojecte i que és interessant d'examinar al-guna de les esmenes i parers arribats finsara a la dita Comissió Permanent. Des delseu punt de vista només, sembla interessaraquest afer a la Federación (Española delComercio de .Radio-Electricidad, entitat quereuneix la majoria dels comerciants i im-portadors de ràdio al nostre país. Dè primerantuvi, és clar, desitgen que aquesta regla-mentació es porti endavant com sigui, commés .aviat millor. Per això es desentenende totes les qüestions tècniques que com

-porta aquest projecte, i fixant-se gairebéúnicament en una •qüestió de fet, com ésque la majoria dels receptors installats ac-tualment ino porten més que la gamma d'o-nés anormals, caldria esperar un cert tempsfins a installar l'estació nacional d'ona Llar-ga. D'altra part, com a conseqüència del'augment que han de sofrir els aparells perraó dels impostos que es .projecten, caldriasuprimir l'impost del 3 per cent en concepte

put una altra funció i un sentit superior. de luxe, o, en últim terme, deixar-lo reduïtAixò li permet també de fer cantar el cor als aparells de molt preu.sobre melodies simples, sovint .gairebé mo- L''Asociación de lingenieros de Telecomu-nótones, que es descabdellen en un espai nicacióin comença .afirmant la necessitat quemolt limitat, sense cercar expressions extra- l'Estat espanyol aprofiti la totalitat d'onesvagants, forçades, sense esfereir-nos, pero que li varen ésser assignades a Lucerna isense caure mai en la vulgaritat. Aquest 61^ nits. (llargues Oro.d nits. 377.7 mts.,----- --- --- -.-.-- . _--____... 3Jaai meo., ty^, u, 3., ^jJ.^ ,..^5. , .,^ Y ......

ens aprèn un nou respecte envers les velles gesten només ones de aoo mts., amb leslleis que tanmateix ja no són les .mateixes. quals na cal comptar per ésser limitada laSón objectives en el sentit de Paul Valéry, seva poté^noia a aoo W.que veu en l'objectivitat el plaer d'una ((con- partint d'una divisió de les zones d'au -formitat gairebé meravellosa d'un objecte dició segons la qualitat de l'audició queamb la funció que ha d'acomplir. s'obté i l'experiència de la Direcció d'Unión

En aquest estil que li és tan poc familiar, Radio, manifestada en diversos documents,Casals s'orientà amb una facilitat, una su- s'arriba a la conclusió que només amb laperioritat i una mestria que proven una ve- installació d'una emissora d'ona llarga esgada més la seva gran passió en totes les podran obtenir 'bones condicions de recepcióqüestions de l'art. Fins ara s'havia cregut en el 94 per cent del territori nacional.que Casals s'havia especialitzat en l'estil No fóra difícil entaular discussió, amb ga-clàssic i romàntic. Amb l'execució d'aques- rantia d'èxit sobre molts dels arguments queta obra capital de la música moderna ha es donen en aquest escrit, i per sobre esdemostrat que sota les seves mans el reper- fa notar el marcat interès per aquesta lontori de la música contemporània pot acon- gitud d'ona.seguir una interpretació superba. Després No hi podia mancar l'interès professionald'algunes vacillacrons en el primer temps reservant només per als titulars la direccide la Simfonia, Casals es familiaritzà pro de l'explotació técnica, i on de seguida s'id-gressivament amb les seves belleses estra-ny s i, en el darrer temps, sabé donar aaquelles imprecacions religioses d'una ànimaprofundament sotragada, uns accemte cor -prenents i una esplendor mística.

L'Orfeó Gracienc és el portantveu de Va-vantguarda en les qüestions del caint, aixícom l'Orfeó Català és e1 tresorer dels mésalts valors tradicionals. (Per al mestre Bal-celis i per als seus cantaires no hi ha di-ficultats d''entonació o d'expressió o d'estilque no aconsegueixin superar amb una dis-cipliina exemplar, amb una cultura i un es-tudi especial del repertori modern. 'Cosa queno els priva alhora de cantar perfectameint

1 i de donar a l'obra, precisament a l'ajutd'aquest conjunt de sonoritat de les veus ide comprensió de l'estil, tot el valor queexigeix. El mestre Straa^insky, en ocasiódel seu darrer sojorn a la nostra ciutat, elsprengué per ,professionals i li costà molt dei-xar-se convencer per mi que l'Orfeó Gra-cienc és una de les més mobles entitats ama-teurs de Barcelona. Aquest elogi especialdel mestre compositor els estimularà segu-rament a prosseguir llur camí.

-- Quina casa! No valia la pena que ensposéssim frac per a venir a robar aquí!

(London Opinion)

es retrobem en aquesta obra important l'es-crit irònic i sarcàstic dels concertos, mi elrimitivisme brutal de les Noces, ni el pes-imisme punyent de l'Edi¢. La Simfoniadels Psalms és l'expressió d'una força nova,'una concentració de tot el que Strawinskycavia assajat en estils i en expressions enes seves obres anteriors. Això li permet deetornar sonse vacillació a la tonalitat quepotser no havia abandonat mai del tot, peròque per les transformacions sofertes ha re-

La històría musical en ei

PJ^ `/ ( /

cinema \ VnLe Nténestrel, de desembre, ens parla d 'un

film anglès elprincipal personatge del qualés Chopm. L'última escena ens mostra Ch^^-

pin al seu llit de mart demanant que li to- (^

quün música de Alozart. I tot seguit se senten JJles notes de la barcarola dels Contes de IH'off-

ó mano ! e

(T ir e lblusical Tinrres, quadern.log3, març) —Si n'és de bon orador! Figura't quevaig anar-li a demanar cinc duros i vaigacabar deixant-n'hi deu !

^=^LE

(VarC Hem, Estocolm)

^-

IMPRESOS COSTANou de la Rambla. 45

BARCELONA