IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra

manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera

d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra

manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera

d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra

manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera

d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra

manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera

d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra

manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera

d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra

manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera

d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra

manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera

d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra

manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre , altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera

d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament -

IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra

manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre

l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La

Patacona, altra manera d’entendre l’ensenyament - IES La Patacona, altra manera

d’entendre l’ensenyament -

IES LA PATACONA

Aprovat el 11 de juliol de 2012

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA IES LA PATACONA

1-JUSTIFICACIÓ DEL PLA

2- ANÀLISI DE NECESSITATS EN L’ÀMBIT DE LA LECTURA

Àmbits en els que el centre contribueix al foment de la lectura.

2.1.ÀMBIT CURRICULAR

-Assignatures del currículum

-Atenció Educativa

Algunes de les activitats que es treballen:

- Optativa de prensa en 4t eso

2.2.ÀMBIT COMPLEMENTARI

- BIBLIOTECA

- CONCURSOS

Premi Sambori

Piruleta con poema

Concurs fotografies lectores

3-OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PLA

3.1. ACTUACIONS PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS PROPOSATS

4- PLANIFICACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DURANT EL CURS ESCOLAR

D’CTIVITATS QUE S’HAN DE REALITZAR AMB LA FINALITAT D’ASSOLIR

ELS OBJECTIUS DEL PLA.

5- RECURSOS MATERIALS, HUMANS I ORGANITZATIUS PER A LA

CONSECUCIÓ D’ESTE PLA.

6- AVALUACIÓ DELS RESULTATS.

ANNEXOS

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

És un fet que els estudiants quasi no llegeixen llibres no escolars. No obstant això, el valor

de la lectura com a eina bàsica en l'educació segueix sent insubstituïble, ja que l'èxit escolar

en totes les matèries depèn d'un adequat domini de la lectura comprensiva. Donada la seva

transcendència en la formació integral de l'individu, la consolidació de l'hàbit lector s'ha

convertit en objectiu prioritari de la política educativa. Així, la Llei Orgànica d'Educació ho

assenyala com un dels seus principis pedagògics, tant en l'ESO com al Batxillerat.

El Pla de Foment de la Lectura pretén apropar els nostres alumnes als llibres i ajudar-los a

descobrir que la lectura és una cosa en la qual ells poden estar involucrats. Estem

convençuts que aquest acostament als llibres ha de contribuir, decisivament, a formar

ciutadans crítics i lliures, així com a millorar la capacitat de comprensió i expressió, sens

dubte una de les grades mancances de la major part del nostre alumnat.

El nostre major repte consisteix a superar la barrera que separa la lectura obligatòria de la

lúdica i voluntària; aconseguir que la lectura com a exercici de classe doni pas al gust per la

lectura. Per a això cal comptar amb una biblioteca moderna i atractiva, que no doni

l'esquena a la revolució tecnològica ni lligui el concepte de lectura a un suport concret.

També és necessària la col · laboració de la família, ja que la lectura és un hàbit que passa

de pares a fills. I és, per descomptat, imprescindible la cooperació i coordinació dels

diferents departaments didàctics.

1-JUSTIFICACIÓ DEL PLA

Aquest pla s'emmarca en la necessitat, molt estesa a l'institut, de desenrotllar projectes de

millora de la comprensió lectora i de foment de la lectura. S'acull al que disposa l’Ordre del

7 de juny del 2011, per la que es regulen procediments per a dur a terme aquests plans.

El Pla de Lectura del nostre centre sorgeix a partir de la constatació des dels departaments

didàctics de la necessitat de millora en l'alumnat de les destreses de comprensió i expressió

lingüístiques en les distintes matèries.

A més d'aquesta constatació, a la vista dels resultats obtinguts en l'última avaluació

diagnòstica realitzada per la Conselleria i a partir de l’anàlisi dels mateixos dut a terme per

a l'elaboració del nostre Pla de Millora, tenint en compte totes les consideracions que allí

s'especifiquen, el claustre del nostre institut es va proposar com a objectiu prioritari dins de

les mesures generals del dit pla Ampliar el temps dedicat a la lectura des de totes les

matèries en 1r i 2n d’ESO fent una proposta concreta des de cada àrea de com se va a

contribuir a la millora de la lectura comprensiva en aquests nivells.

2- ANÀLISI DE NECESSITATS EN L’ÀMBIT DE LA LECTURA.

S'ha començat a investigar d'una manera realista, operativa i concisa sobre els hàbits lectors

del nostre alumnat i les seues famílies, ja que considerem imprescindible el suport des de

casa per a poder dur a terme un pla que realment millore la lectura. En aquest sentit, s’ha

elaborat una enquesta al llarg d’aquest curs per a passar-la i obtindre informació més

exhaustiva en cursos venidors. (ANNEX I)

La utilització i freqüència d'ús de la biblioteca, segons els responsables de la mateixa, és

adequada per part de l’alumnat i el centre es planteja com a mesura de millora de cara a

pròxims cursos l'ampliació i actualització de la seua dotació bibliogràfica. A tal fi, s’ha dut

a terme per part de dos professores responsables de biblioteca, un buidat dels llibres

prestats al llarg del segon i tercer trimestre, distingint si són de lectura voluntària o bé de

lectura obligada pels departaments de Valencià o Castellà. (ANNEX II)

De l'esmentat estudi es desprèn la conclusió que els nostres alumnes centren les seues

demandes en les lectures obligatòries que els distints departaments inclouen dins de la seua

programació. Per tal motiu la comissió coordinadora del Pla de Foment de la Lectura es

planteja de cara a pròxims cursos un pla motivador d'alternatives lectores complementàries

per a la correcta formació del nostre alumnat.

Per tant les adquisicions bibliogràfiques de la biblioteca en els pròxims cursos tindran com

a punt de referència aquesta perspectiva.

Així mateix, i també de cara a próxims cursos, es pretén seguir amb la revisió dels mitjans

informàtics instal·lats en biblioteca i en la seva ampliació o renovació, en la mesura que

les limitacions pressupostàries ho permeten.

Àmbits en els que el centre contribueix al foment de la lectura.

L'ús correcte del llenguatge és un procés en què han d'implicar-se totes les àrees del

currículum, sobretot les lingüístiques.

Saber llegir, entenent amb aquest terme fer-ho de forma mecànicament correcta, amb

velocitat adequada, i amb capacitat de comprendre el que es llegeix, és un valor que no es

discuteix en la societat actual. Per aquest motiu, un objectiu fonamental de tots els nivells

d’ensenyament, i des de totes les àrees, ha de ser potenciar, consolidar i desenvolupar la

capacitat de comprensió lectora.

Al centre es contribueix al foment de la lectura des de diversos àmbits:

2.1.ÀMBIT CURRICULAR

-Assignatures del currículum

En totes les assignatures del currículum dins del pla de millora, s'ha dissenyat la forma de

treballar la comprensió lectora i el vocabulari específic de cada àrea (ANNEX III)

-Atenció Educativa

Per acord del centre i com una mesura extraordinària per promoure els hàbits lectors dels

alumnes, en la assignatura d’Atenció Educativa es treballen activitats entorn al foment de la

lectura amb els objectius de :

- millorar la capacitat de raonament

- potenciar la memòria

- millorar l’atenció

- millorar la percepció visual

- adquirir nou vocabulari

- agilitzar la velocitat lectora

- millorar la comprensió lectora

- saber distingir lo fonamental de lo secundari

Algunes de les activitats que es treballen:

- Lectura en veu alta. En particular lectures com “Històries de detectius” “Crims per

resoldre” on es planteja la resolució d’un cas policial que els alumnes han de

descobrir .

- Jocs en els que és necessari llegir per a la seua realització, com ara sopes de lletres,

jeroglifics , encreuaments, formació de paraules...

- Definició oral i escrita de paraules i conceptes mitjançant jocs o a partir de lectures.

- Expressió escrita amb activitats com emplenar buits en còmics.

- Controls de velocitat lectora i comprensió.

- Treball a partir de mitjans de comunicació : anàlisi d’una notícia -titulars disbarats –

Redacció d’una noticia.

- Treball de lèxic a través de Històries.

- Ilustració de textos.

- Creació d’una Història col.lectiva.

- Adquisició de vocabulari a partir d’una pel·lícula.

- Anàlisi i comentari de textos amb temes d’actualitat.

- Elaboració de contes.

- Lectura individual de llibres.

- Optativa de prensa en 4t eso

Aquesta optativa treballa els objectius de foment de la lectura ja que està enfocada a

conéixer el llenguatge dels mitjans de comunicació i aprendre a analitzar els missatges

que rebem d’ells amb una actitud crítica , coherent i responsable. Així mateix, aprendre

a expressar i comunicar experiències , notícies, punts de vista...tant oralment com per

escrit, amb un vocabulari precís i un llenguatge adequat i ajustat tant a la situació d’ús

com al interlocutor a qui va dirigit .

2.2-.ÀMBIT COMPLEMENTARI

-BIBLIOTECA

La biblioteca és un lloc de treball al qual els alumnes accedeixen durant les hores de

classe acompanyats d’un professor per a realitzar tasques concretes que necessiten de

recerca d’informació. També és un lloc d’estudi per al professorat i per a l’alumnat que

convalida alguna assignatura. A més dels llibres de lectura i de consulta de les distintes

matèries, la biblioteca està dotada de nou ordinadors a disposició dels alumnes a més de

dos ordinadors d’ús exclusiu del professorat.

Tots els dies, a l’hora del pati es realitzen préstecs de llibres de lectura i durant aquest

temps la biblioteca roman oberta també per als alumnes que volen estudiar.

A nivell de centre es plantejem la posibilitat de demanar una formació específica en

temes de foment de la lectura (animació lectora), sempre i quan hi haja professorat amb

hores disponibles per a responsabilitzar-se de la biblioteca.

- CONCURSOS

Premi Sambori

Concurs literari en valencià que pretén promoure i difondre l’ús literari de la llengua des de

l’àmbit educatiu. Convocatòria 13é de la Fundació Sambori.

Piruleta con poema Activitat proposada pel Departament de Llengues, programada dintre de l’assignatura

de taller instrumental de 2n d’ESO: poemes escrits pels alumnes de 2n d’ESO per

celebrar el dia de San Valentín

Concurs fotografies lectores

Activitat proposada pel Departament de Llengues, l'eslògan del qual ha sigut:”Capta un

moment de lectura, de la màgia que ens permet viatjar sense moure’ns del lloc i

presentat al concurs de fotografies lectores de l’institut”…

(ANNEX IV).

3-OBJECTIUS ESPECÍFICS DEL PLA

Els objectius que es pretenen a partir de les diferents actuacions són:

a) Formar hàbits de lectura en els estudiants d'Educació Secundària.

b) Potenciar la comprensió lectora des de totes les àrees del currículum.

c) Desenvolupar en els adolescents les seues habilitats de lectura, escriptura i

expressió oral, en l'aprenentatge de qualsevol matèria.

d) Promoure en l'alumnat la capacitat d'expressar-se sobre diferents temes amb

claredat, coherència i senzillesa.

e) Formar lectors capaços de moure's amb èxit en l'àmbit escolar.

f) Aconseguir que la majoria de l'alumnat descobrisca la lectura com un element

de gaudi personal.

g) Fomentar en l'alumne, a través de la lectura, una actitud reflexiva i crítica davant

les manifestacions de l'entorn.

h) Aconseguir que els alumnes aprenguen a analitzar amb sentit crític la informació

que transmeten diferents mitjans de comunicació (televisió, ràdio i premsa, entre

altres).

i) Traslladar a l'àmbit extraescolar i familiar l 'interès per la lectura.

j) Utilitzar mitjans informàtics i audiovisuals com a consulta, millora i suport a la

lectura.

3.1. ACTUACIONS PER ACONSEGUIR ELS OBJECTIUS PROPOSATS

-Seguir treballant en A.E. per fomentar l’hàbit lector de l’alumnat.

-Dissenyar noves activitats i avaluar les que ja es fan.

- Crear una biblioteca d’aula per als grups de primer i segon d’ESO.

- En 3r i 4t fomentar el gust per la lectura , a partir de llibres escollits per ells.

-Dinamitzar la lectura mitjançant activitats diferents com nous concursos, celebració de

dies assenyalats com ara el “dia del llibre”...

- Implicar a les famílies en el pla.

- Implicar a l’AMPA en activitats i recursos de foment lector.

-Analitzar els hàbits lectors del nostre alumnat i les seues famílies mitjançant una

enquesta elaborada amb este fi, així com un estudi dels préstecs de llibres de la nostra

biblioteca al llarg del curs escolar.

4- PLANIFICACIÓ I TEMPORALITZACIÓ DURANT EL CURS ESCOLAR

D’CTIVITATS QUE S’HAN DE REALITZAR AMB LA FINALITAT D’ASSOLIR

ELS OBJECTIUS DEL PLA.

1er Trimestre

-Reunió per constituir la comissió encarregada d’elaborar el Plà

de Foment

-Informació a les famílies del Pla de Foment de Lectura i el

treball de forma específica des d’Atenció Educativa.

-Disseny i elaboració de material per treballar en les hores d’A.E.

- Activitats des dels diferents departaments.

- Activitats treballades en A. E.

2n Trimestre

-Creació d’una biblioteca d’aula per a primer i segon d’ESO

- Piruleta con poema (poemes escrits pels alumnes de 2n d’ESO

per celebrar el dia de San Valentín)

-Lectura individual de llibres escollits pels alumnes en 3r i 4t

d’ESO

-Concurs premi Sambori

- Concurs literari (“Poesía relato corto para jóvenes escritores

Pedro Jiménez Montoya)

-Preparació d’una activitat per commemorar el Dia del Llibre :

concreció de tasques a realitzar per part del professorat d’Atenció

Educativa.

- Activitats des dels diferents departaments

- Activitats treballades en A. E.

3r Trimestre

-Celebració del Dia del Llibre amb l’activitat”Contes, llegendes i

tradicions de tots els Colors”

- Lectura individual de llibres escollits pels alumnes en 3r i 4t

d’ESO

- Elaboració d’una enquesta per conèixer els hàbits lectors dels

alumnes i famílies

- Buidat dels llibres prestats en biblioteca

- Activitats des dels diferents departaments

- Activitats treballades en A. E.

- Concurs de fotografies lectores.

Al llarg del segon trimestre s’ha estat preparant l’activitat “Contes de tots els Colors” consistent en la lectura per part d’alumnes de diferents nacionalitats, de contes, llegendes,

tradicions o vivències del seu país i en la seua pròpia llengua.

Es va animar als alumnes a recordar contes populars, a preguntar als iaios o familiars

sobre tradicions , llegendes , fins i tot alguna història personal i recollir-les per escrit .En

cada grup un professor es va responsabilitzar de revisar els textos presentats, de elaborar

junt a l’alumne un power amb imatges del país on transcorre la història i una traducció en

castellà o valencià de la mateixa.

Finalment l’acte es va celebrar el 4 de maig en el gimnàs per tal que caberen la major part

d’ alumnes de secundària. Van participar un total de tretze alumnes de deu nacionalitats i

cursos diferents acompanyats en la transició de les lectures per danses i música preparada

per altres cursos .Es va proporcionar als assistents un dossier amb la traducció de les

lectures que cada alumne va llegir en la pròpia llengua i que feien de fil conductor per

desplaçar-nos als diferents països i cultures que apareixien en les imatges. (ANNEX 5)

5- RECURSOS MATERIALS, HUMANS I ORGANITZATIUS PER A LA

CONSECUCIÓ D’ESTE PLA.

Per a l'elaboració d'aquest pla es va constituir una comissió coordinadora formada pels

membres següents:

- Professorat d'Atenció Educativa en l'ESO.

- Professores encarregades de la Biblioteca.

- Caps de Departament.

- Coordinadora de Secundària.

- Cap d'estudis d'ESO i Batxillerat

Al llarg del curs s'han realitzat reunions periòdiques per a l'elaboració d'aquest Pla i per a

l'organització i posada en marxa de les diferents activitats exposades en el mateix.

Les responsables de la Biblioteca han seleccionat una col·lecció de llibres de lectura

adequada als nivells de 1r i 2n de l'ESO, per a dur a terme una de les actuacions proposades

en el Pla l'objectiu del qual era ubicar una Biblioteca d'aula més pròxima a les aules dels

esmentats nivells. La dita col·lecció s'ha ubicat físicament a l'aula d'Atenció

Individualitzada del primer pis, just al costat de les aules d'aquests alumnes.

6- AVALUACIÓ DELS RESULTATS.

Valorem com a positius els aspectes següents:

L'augment de temps de lectura de l'alumnat en hores lectives que s'ha dut a

terme a través de les propostes aportades al Pla de Foment de la Lectura des de cada

Departament i a través de les hores d'Atenció Educativa.

La recopilació de material didàctic i recursos/activitats encaminades al foment de

la lectura que s'ha dut a terme durant el curs, per al seu ús dins de les hores

d'Atenció Educativa.

La inclusió dins del Pla de Foment de la Lectura del centre d'activitats noves

encaminades específicament al Foment de la Lectura com: “Piruleta amb poema”;

“Concurs de fotografies lectores” o “Contes, llegendes i tradicions de tots els

colors”.

ANNEX I

ENCUESTA SOBRE LOS HÁBITOS DE LECTURA

Durante este curso, el instituto intenta organizar actividades para promover el hábito de la lectura entre

los alumnos. Con el fin de conocer vuestras costumbres y opiniones al respecto, se ha realizado esta

encuesta. Por favor, respóndela con atención y si tienes alguna duda acerca de las preguntas, consúltasela

al profesorado.

Por favor, indica en qué nivel educativo estás:

1º ESO 2º ESO 3º ESO 4ºESO

1. Cuando lees, ¿disfrutas con la lectura o la consideras una actividad no placentera?

Disfruto No disfruto

2. Sin considerar los libros de texto, ¿sueles realizar diariamente alguna lectura?

Sí No

3. ¿Cuántos libros leíste en los meses de vacaciones del verano?

1 2 3 4 5 6 Más de 6

4. ¿El curso anterior leíste algún libro por propia iniciativa o solamente los que suelen poner

como lectura obligatoria los profesores?

Propia iniciativa Lectura obligatoria

5. ¿Has leído alguna vez un libro de poesía voluntariamente?

Sí No

6. ¿Cuántos libros leíste durante el último curso escolar?

1 2 3 4 5 6 Más de 6

7. ¿Por quiénes te sientes orientado a la hora de elegir los libros de lectura voluntarios?

Profesores Padres o familiares Amigos o compañeros de clase

Críticos Por la publicidad

8. ¿Sueles leer periódicos o revistas habitualmente?

Sí No

Si tu respuesta anterior es positiva, ¿con qué periodicidad?

Diaria Semanal Mensual

9. Aunque tú no leas la prensa, ¿en tu casa se lee habitualmente?

Sí No

10. ¿Sueles leer habitualmente cómic?

Sí No

11. ¿Qué lugar ocupa la lectura entre las actividades que realizas en tu tiempo libre?

Entre las primeras Entre las últimas

12. Si comparamos las horas que dedicas a la lectura con las que ves la televisión, navegas por

Internet, chateas con los amigos… ¿en qué proporción las situarías?

Por una hora de lectura ---------------- > horas de televisión, Internet, etc.

13. ¿Crees que influye el hábito de lectura en tu rendimiento académico?

Sí No

14. ¿Crees que la escuela o el instituto han despertado en ti el interés por la lectura?

Sí No

15. ¿Considerarías útil que el Instituto programara más actividades con el objeto de

despertar en ti el interés por la lectura?

Sí No

Indica alguna actividad que creas positiva:

________________________________________________________

________________________________________________________

16. ¿Acudes a la biblioteca del instituto o a las bibliotecas de la localidad para leer o sacar

prestado algún libro de lectura? (No de consulta)

Sí No

17. ¿Con qué frecuencia acudes a ellas?

Diariamente Semanalmente Mensualmente

Casi nunca Nunca

18. ¿Con qué frecuencia vas a la biblioteca de tu centro escolar para:

Nunca A veces Muchas veces

- sacar libros para trabajos de clase

- sacar libros de lectura por placer

19. ¿Qué libros de lectura te gustaría que hubiese en la biblioteca?

- Aventuras

- Ciencia-ficción

- Terror

- Naturaleza

- Otros…

20. ¿Cuántos libros compráis en casa tú o tus familiares con destino a la biblioteca personal o

familiar, cada año? (Aproximandamente):

_________

21. ¿Cuántos libros de lectura (no de consulta) estimas que tienes en tu biblioteca familiar?

(Aproximandamente):

_________

¿De qué tema, fundamentalmente?:

Narrativa (novela o cuento)

Poesía

Teatro

Ensayo

22. ¿Cuánto tiempo dedican tus padres a la lectura semanalmente?

Menos de dos horas Entre dos y cinco horas

Más de cinco

23. ¿Consideras que tus padres son lectores habituales?

Sí No

- Padre

- Madre

24. Con qué frecuencia leen tus padres

Diariamente Semanalmente Mensualmente

Casi nunca Nunca

ANNEX II

INFORME BIBLIOTECA

Título

Idioma

C / V

Propuesto por el

departamento

Sí / No

Narrativa, poesía,

teatro, ensayo

Nº veces

prestado

Dónde está mi corazón C N N 1

El valle de los lobos C S N (fantasía,

aventuras) 1

El quadern d’Àngela V S N (fantástica) 8

Estudio en escarlata C S

N (misterio,

detectivesca) 2

La llegenda de l’amulet de jade V N N (aventuras) 2

Marina C S N (intriga y

misterio) 12

Madame Bovary C N N (realismo) 3

Hamlet C N T (tragedia) 2

Tirant lo Blanc V S N (caballería) 11

Cometas en el cielo C S N (drama) 4

El otro barrio C N N 1

Manolito gafotas C S N (humor) 6

Pupila de águila C N N(negra) 1

Relatos de monstruos C S N (fantástica) 4

Cagadets de por V S N (humor,

aventuras) 6

L’estranya mort de Berta V S N (intriga) 11

El ojo de cristal. Charlie saldrá esta noche C S N (policíaca,

negra) 7

Les flors radioactives V S N 4

Aventuras de Ulises C N N 1

El fantasma de Canterville C N N 2

El príncipe feliz y otros cuentos C N N 1

Una estupenda historia de dragones y princesas C N N 1

Charlie y la fábrica de chocolate C N N (aventuras,

fantástica) 2

Charlie y el gran ascensor de cristal C N N (aventuras,

fantástica) 3

Matilda C N N (humor) 1

Los armarios negros C S N (misterio e

intriga) 5

James y el melocotón gigante C N N(fantasía) 1

La sombra del gato y otros relatos C N N(terror) 1

La bella y la bestia C N N (amor, fantasía) 1

La por que no s’acaba mai V N N 1

El jorobado de Notre-Dame C N N (amor) 1

El gigante egoísta C N N(fantasía) 1

El devorador de hombres C N N 1

Simbad el marino C N N (aventuras,

fantástica) 1

No mires la luna a través del cristal C S N (misterio,

intriga,) 3

Cartes d’hivern V S N (aventuras,

intriga) 3

El palacio de medianoche C N N (aventuras,

intriga) 3

Les urpes del diable V S N (intriga,

suspense) 2

Raons i paraules V S Ensayo 3

El tresor de Barba-rossa V S N (aventuras,

intriga) 6

Alex i Cia detectius V S N (intriga,

detectivesca) 2

Rebeldes C S N (juvenil) 5

Campos de fresas C S N (juvenil)

El príncipe de la niebla C S N (aventuras,

intriga, fantasía) 4

La casa de los espíritus C N N(realismo

mágico) 4

El cartero de Pablo Neruda C S N (drama, amor) 2

La plaça del diamant V S N (drama)

El mendigo C N N 1

Fiesta al noroeste C N N 1

El hobbit C S N (aventuras,

épica fantástica) 1

El pequeño vampiro C S N (aventuras,

fantasía) 1

El niño con el pijama de rayas C S N (drama) 1

Nunca seré tu héroe C S N (juvenil) 5

Aci no paga ni Déu V S T (humor) 1

La verdad sobre el caso Savolta C S N (histórica,

humor) 1

El crim de lord Arthur Savile V N N 1

Una corona para tu entierro C N N 1

El doctor Jeckyll y Mr. Hyde C S N (intriga, ciencia

ficción) 2

Como agua para chocolate C S N (realismo

mágico) 5

Mor una vida, es trenca un amor V N N (amor, drama) 1

La tierra de las papas C N N(realismo) 1

¿Quién cuenta las estrellas? C N N 2

La sima del diablo C N N (aventuras,

ciencia ficción) 1

Danny, el campeón del mundo C N N 1

El secreto del hombre muerto C N N 1

Plom, més que plom V S N (acción, humor) 2

El guardià de l’anell V N N 2

El curioso incidente de un perro C S N (intriga) 1

Raquel V N N 3

Cool: fresc V N N 2

La noche que Wendy aprendió a volar C S N (policíaca) 1

Alex i Cia. Delinqüents. V N N (intriga,

detectivesca) 2

L’estirp de l’horror V N N 2

Los cinco y el tesoro de la isla C S N (aventuras) 1

L’espós infernal V N N 2

Sin billete de vuelta C N N 1

Viatge a la lluna V N N (ciencia ficción) 1

Robbie y otros relatos C N N (ciencia ficció) 1

La frontera negra C N N 1

La corona valenciana V N N (intriga) 1

El asesinato de la profesora de Lengua C N N 1

El guardián entre el centeno C S N (juvenil) 1

Luces de Bohemia C N T (esperpento) 1

El retorno de Sherlock Holmes C N N (intriga,

detectivesca) 1

Antología poética. Estellés. V S P 1

Assassinat al club dels poetes V N N (intriga) 1

Els dimonis de Pandora V N N 1

Las brujas C S N (fantasía) 2

Los girasoles ciegos C S N (histórica)) 1

Los misterios de Madrid C S N (misterio) 1

El llibre de les bèsties V S N (sátira social) 1

Lazarillo de Tormes C N N (picaresca) 1

Aranmanoth C S N (fantasía) 1

El ball dels 500 anys V N N 1

Una imatge no val més que mil paraules V S Ensayo 3

ANNEX III

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

APORTACIONS DELS DEPARATMENTS PER AL CURS 2011-12

CASTELLÀ: LLENGUA I LITERATURA

FOMENT DE LA LECTURA.

La lectura de libros y obras literarias forma parte de las actividades de los cursos de la ESO

y bachillerato en las asignaturas de Lengua y literatura. Es una parte diferenciada de las

demás actividades de aula en las que también aparece la lectura : comprensiva, en voz alta,

motivadora de actividades lingüísticas y textuales, o como estudio de los géneros literarios

y de obras y autores representativos de nuestra literatura.

En este curso seguimos obligando a la lectura de un libro por evaluación. En la ESO el

libro deberá escogerse de una lista que presentamos a los alumnos. En cada curso se da una

muestra de unos 6 a12 títulos y una reseña de su contenido. En primer ciclo predominan

libros juveniles, alguno ya clásico (autores como Roald Dahl, Enid Blyton,...), y otros más

actuales. En segundo ciclo se mezcla el género juvenil con alguna obra algo más literaria.

Se trata de dar la posibilidad de elección y también de que esto resulte una motivación y

que sirva de elemento dinamizador de la lectura de libros de las siguientes evaluaciones y

de la lectura en general. También para dar opciones a encontrarlo en bibliotecas, a

intercambiarlo, a generar y contrastar opinión, etc.

De los libros habrá un control de lectura en el que cabrá reconocer que se ha leído, pero

también motivar la expresión escrita, la redacción a propósito de libro leído. Se trata de

comentar, relacionar, interpretar, valorar e incluso interactuar: rescribir, modificar,

intervenir a propósito de la lectura.

Las listas propuestas están en reflejadas en las actas de las reuniones de departamento y

también quedan en depósito para ser consultadas y que inspiren la programación lectora de

los próximos cursos.

FILOSOFIA

FOMENTO DE LA LECTURA.

Dado el carácter abierto de la metodología didáctica propuesta para la materia se

recomiendan varios tipos de materiales que incluyen libro de texto, libros, textos y material

audiovisual. Estos son algunos de los propuestos aunque el desarrollo del curso, así como el

trabajo del docente, pueden hacer recomendables otros:

a) Libro de texto:

Educación Ético-Cívica. Varios Autores. Editorial Diálogo, Valencia, 2008.

b) Lecturas recomendadas:

Además de los textos incluidos dentro del libro de texto recomendamos los siguientes libros

de lectura:

Lecturas para estrenarse en Ética (editorial Diálogo), VVAA.

Robinson Crusoe, Daniel Defoe.

El diario de Ana Frank, Ana Frank.

Los derechos torcidos. Mariano Vara.

Material sensible. Cuentos crueles. Jordi Sierra i Fabra.

1984. George Orwell.

Rebelión en la Granja, George Orwell.

MATEMÀTIQUES

FOMENT DE LA LECTURA.

Una de les dificultats més grans que tenen els alumnes en Matemàtiques és la comprensió

dels enunciats dels problemes. Esta dificultat disminueix notablement la probabilitat que els

resolguen amb èxit.

Per esta raó el departament de matemàtiques està especialment interessat a treballar en la

millora de la lectura comprensiva de textos.

Les activitats que fem per a aconseguir este objectiu són bàsicament dos:

Destinar una classe setmanal en els grups de 1r i 2n d'ESO a fer un treball específic

sobre resolució de problemes.

En aquestes sessions es fa una lectura en veu alta de l’enunciat per a obtenir la

informació rellevant del problema. Després l’alumnat disposa d’un temps per a

resoldre’l i, a continuació, es revisen i discuteixen tots els mètodes de resolució i les

solucions amb l’ajuda del professorat. El professorat aprofita aquestes sessions per a

mostrar tècniques concretes de resolució de problemes.

Proposar a l’alumnat de primer cicle, amb periodicitat quinzenal, l’estudi d’un text

el qual continga informació d’una situació real i rellevant acompanyada de taules i

gràfiques variades i que permeta un tractament matemàtic.

Per a dur endavant aquesta actuació aprofitem l’oportunitat que brinden els mitjans

de comunicació i altres àrees del currículum de secundària (en particular les ciències

naturals i socials).

D’altra banda, durant els darrers anys, el departament de matemàtiques ha anat creant un

fons bibliogràfic, dipositat a la biblioteca del centre, que l’alumnat pot consultar quan ho

desitge.

Aquest fons, a més de textos matemàtics formals, conté volums amb biografies de

matemàtics/ques adaptades a diferents edats, algunes obres de divulgació i també una

notable col·lecció amb propostes de jocs matemàtics.

FRANCÈS

FOMENTO DE LA LECTURA

En todos los cursos, al final de cada tema se leen relatos cortos adaptados al nivel. En los

cursos superiores se presentan textos auténticos de literatura. Este curso se leera “Le petit

prince” d’Antoine de Saint-Exupéry.

EDUCACIÓ FÍSICA

FOMENT DE LA LECTURA.

En el Departamento de Educación Física consideramos que uno de nuestros objetivos

generales es la formación integral de las personas que forman parte de la comunidad

educativa que nos rodea: familiares, profesorado, sociedad cercana y, por encima de todo,

el alumnado. Pretendemos una EF integral y catalizadora del proceso de desarrollo integral

del individuo. Por todo ello, desde nuestro departamento queremos, partir de la EF en la

búsqueda del fomento de la lectura para conseguir la motivación y el disfrute de leer, y una

mayor capacidad de expresión oral y corporal, haciendo uso del fondo bibliográfico

existente y consultando las tecnologías de la información y la comunicación (TIC) para la

recogida de datos y su análisis posterior.

Plan de actuación:

El fomento de la lectura lo trabajaremos desde dos ámbitos: Actividades de centro:

- Potenciaremos el uso de la BIBLIOTECA del CENTRO, invitando al alumnado a que

acudan a la misma para la búsqueda de información, y para poder retirar el libro

recomendado de lectura obligatoria durante el curso.

- Potenciaremos el fondo de la BIBLIOTECA; suscribiéndonos a alguna revista deportiva

y adquiriendo libros que tengan contenidos con referencia al área de educación física, el

número será suficiente para que a lo largo del curso todo el alumnado tengan

oportunidad de leerlos.

Aula:De forma general, se llevarán a cabo actividades y estrategias para mejorar y

fomentar la lectura, que serán adecuadas a cada nivel educativo.

- En concreto se realizarán LECTURAS CORTAS; lecturas que incluiremos en nuestras

sesiones, y que versarán sobre contenidos de nuestra área, lecturas que les puedan

resultar amenas e interesantes. Estas las seleccionaremos de revistas deportivas, libros,

y también nos apoyaremos para su selección en las nuevas tecnologías (TIC).

- Las lecturas seleccionadas, servirán de introducción a cada una de nuestras unidades

didácticas programadas en cada nivel.

VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA

FOMENT DE LA LECTURA.

Un dels objectius generals de la matèria (concretament el nº 8 en 1r i 2n i el nº 10 en 3r i

4t) és “Beneficiar-se i gaudir autònomament de la lectura de textos adequats a les

característiques evolutives del curs pel que fa als interessos i coneixements propis de l’edat,

com a formes de comunicació i de coneixement del món i com a fonts d’enriquiment

cultural i de plaer personal.” i per tal d’aconseguir-lo treballem continguts procedimentals i

actitudinals que s’hi relacionen i que es reflexen a la nostra programació, sobretot al bloc

d’educació literària.

Per tal d’acomplir l’objectiu l’alumnat llig obligatòriament un llibre en cada avaluació.

El pla lector previst per a aquest curs és:

1r ESO

ALAPONT, P. Cagadets de por, Bromera/ VALOR, E. Rondalles Valencianes 1, Tàndem

PLA, J. El Tresor de Barba-rosa, Alfaguara

CORTÉS, J. Alex i Cia detectius, Bromera

2n ESO

CORTÉS, J. Plom, més que plom, Bromera

PLA, J. L’estranya mort de Berta, Bromera

FERNÁNDEZ PAZ, A. Les flors radioactives, Bromera

3r ESO

FAURE, M. Anne ací, Sélima allà, Alfaguara

FERNÁNDEZ PAZ, A. Cartes d’hivern, Bromera

VALOR, E. Rondalles Valencianes, Tàndem

4t ESO

RICART, R. El quadern d’Àngela, Tàndem

PLA, J. Només la mar ens parlarà d’amor, Bromera

FO,D. Ací no paga ni Déu, Bromera

Tractem de potenciar la lectura voluntària oferint un llistat de títols que intentem que siguen

adequats per a cada alumne seguint criteris de gustos personals, de nivell maduratiu i del

grau de domini de la llengua.

RELIGIÓ

FOMENTO DE LA LECTURA

En el área de Religión, de manera constante y regular, los alumnos tienen que

realizar lecturas comprensivas tanto del libro de texto, como de citas bíblicas que deben

saber buscar y después analizar, clasificar o sintetizar. Del mismo modo se les reparten

documentos fotocopiados y artículos de prensa que deben leer en clase y extraer las ideas

principales. En algunos trabajos en grupo se les proporciona prensa para que localicen

determinadas noticias y hagan después una síntesis plasmándolo en un mural. También se

proponen trabajos en los que tienen que obtener información de otras fuentes, como

internet, enciclopedias, etc.

FÍSICA I QUÍMICA

FOMENT DE LA LECTURA.

Saber llegir, entenent amb aquest terme fer-ho de forma mecànicament correcta, amb

velocitat adequada, i amb capacitat de comprendre el que es llegeix, és un valor que no es

discuteix en la societat actual. Per aquest motiu, un objectiu fonamental de tots els nivells

d’ensenyament, i des de totes les àrees, ha de ser potenciar, consolidar i desenvolupar la

capacitat de comprensió lectora. De fet, aquesta capacitat és bàsica per progressar en

qualsevol àrea de coneixement, i com que cada àrea té un lèxic i uns continguts específics

és necessari treballar la lectura, la comprensió lectora, des de totes les matèries 1998);

aquesta necessitat s’accentua a l’àrea de ciències ja que, freqüentment, el seu llenguatge

s’allunya del que és habitual per a l’alumne de secundària.

Dissortadament, és fàcil constatar que, fins i tot al batxillerat, l’alumnat domina els aspectes

mecànics de la lectura, però la seva capacitat de comprendre el que llegeix és limitada; com

a exemple, de fet, en molts casos en la resolució de problemes, que generalment tenen un

enunciat breu i precís, els errors es produeixen per la no comprensió o comprensió errònia

del que es proposa.

L'objectiu de comprendre i expressar missatges científics utilitzant el llenguatge oral i escrit

està en relació directa amb la capacitat d'usar adequadament la llengua. I molts altres

objectius s'estableixen en termes de comprensió i d'expressió: s'utilitzen verbs com

comprendre (comprensió), expressar, produir (expressió), interpretar, identificar, analitzar

(comprensió i expressió), seleccionar informació.

Ens hem de plantejar introduir en les propostes diàries, activitats que entrenin en la

comprensió de la lectura i l’escriptura de textos científics. És a dir s’han de treballar

lectures que siguin significatives per a l’adquisició de coneixements de l’alumnat.

Per tot açó, seleccionarem i recopilarem un conjunt de lectures o textos científics,

relacionats preferentment amb la Química i la Física, extrets de notícies, novel·les, anuncis,

revistes, llibres de divulgació, còmics, Internet, etc. , i que es considerin adequats per

motivar l’alumnat o per facilitar o completar l’estudi d’algun tema del currículum o de la

Ciència en general.

Aquestes propostes de treball han de servir per posar de manifest o potenciar l’assoliment

de diferents nivells de comprensió:

a) Un primer nivell que es pot denominar “executiu” i que és el que ha de permetre

traduir un missatge escrit en verbal i a l’inrevés.

b) Un segon nivell que es pot denominar “funcional”: el domini de la lectura ha de

permetre fer front a les exigències de la vida quotidiana (llegir unes instruccions

d’un aparell, d’un medicament o la notícia del diari, etc.).

c) Un tercer nivell “instrumental”: proporciona la possibilitat de trobar i interpretar

informació escrita.

d) Un quart i últim nivell que es pot denominar “epistèmic”: consisteix en el domini del

text escrit com un mitjà per aprendre i transformar el propi coneixement.

La realització de les diferents activitats i respostes a les preguntes que es proposen en un

qüestionari pot ajudar a :

- Fomentar la lectura comprensiva

- Aprendre a copsar la idea principal d’un text

- Adquirir un vocabulari científic en català, buscant el significat dels termes que van

sortint en el text.

- Aprendre a fer resums i comentaris de text

- Saber extreure conclusions i deduccions

Les lectures que han estat seleccionades son:

LA VELOCITAT LÍMIT

ELS GATS I LA VELOCITAT LÍMIT

ES POT EVITAR LA GRAVETAT ?

RECORD D’UNA VETLLADA MEMORABLE AL TEATRE DE LA SANTA CREU

CLASSES D’ESTRELLES

MICROONES NO NOMÉS PER MENJAR

ÉS EL MATEIX, PERÒ NO ÉS IGUAL

UN MOL, POC MOL

PLÀSTICS SOLUBLES EN AIGUA

MOLTES PEL·LÍCULES FAN GALA D'UN ANUMERISME EXAGERAT

EL PROBLEMA D'ARQUIMEDES.

EDUCACIÓ PLÀSTICA I VISUAL

FOMENT DE LA LECTURA.

En todo momento se hará hincapié en la importancia de la comprensión lectora. Haciendo

recapacitar a los alumnos sobre el significado de los enunciados y lo que cada uno de ellos

pide.

LLATÍ

FOMENT DE LA LECTURA.

Des del departament de Clàssiques es fomenta la lectura des de diferents perspectives:

- lectura de textos, que poden ser del llibre o aportat per la professora.

- assistència a representacions teatrals amb la lectura prèvia de l’obra.

- participació en concursos que impliquen una preparació bibliogràfica.

TECNOLOGIA

FOMENTO DE LA LECTURA

Los alumnos reforzarán este aspecto en los trabajos de investigación que se les

encomienden. Se le exigirá análisis, resumen, comentario al texto de los artículos

científicos que surjan.

GEOGRAFIA I HISTÒRIA

FOMENTO DE LA LECTURA (para los dos ciclos de todo el departamento).

El Jefe del Departamento forma parte del Grupo de Trabajo para el fomento de la lectura en

el IES La Patacona, especialmente enfocada a desarrollar un proyecto específico en

Atención Educativa para toda la ESO.

En todo caso, las diferentes materias de la ESO, trabajan de manera específica y habitual la

comprensión y expresión, tanto escrita como oral, en las diferentes actividades, tareas,

trabajos y ejercicios.

ANNEX IV

Diuen que la lectura ens permet viatjar a

altres mons, transportar-nos a universos

imaginaris i convertir-nos en el detectiu dels

ravals més perillosos, en un assassí en sèrie

o en una aventurera que s’enfrenta a tota

mena d’entrebancs, tot i que pot ser que

també acabem convertint-nos en l’amant més

desijat o en un xiquet amb un pijama de

ratlles….

Llegim i sembla com si tot el que ens envolta

desaparegués…

¿Què estará pensant? ¿Quin nou personatge serà? ¿Estarà de Safari a

l’África o a alguna claveguera a la monumental i misteriosa ciutat de

Roma?

Capta un moment de lectura, de

la màgia que ens permet viatjar

sense moure’ns del lloc i presentat

al concurs de fotografies lectores de

l’institut…

Bases del concurs: -Màxim 2 fotos.

- Soport: Fotografia( 12,7x16,9cm)montada sobre cartolina negra (grandària foli-A4).

-Les fotos hauran d’anar acompanyades d’un títol i nn text o una breu descripció d’allò que es

sugereix.

-Termini màxim d’entrega el 19 de abril.

- Al darrera de la cartolina cal posar el Nom,cognoms i curs de l’autor o autora.

- Els dies 23,24 i 25 d’ abril, les fotografies estaran exposades al passadís de la biblioteca

perquè puguen ser votades per l’ alumnat i el personal del centre.

- A les 11:00h del 27 d’ abril, s’ anunciarà el nom dels guanyadors del premi. S’atorgaran dos

premis.

ANNEX 5

CONTES, LLEGENDES

I

TRADICIONS

PLA DE FOMENT DE LA LECTURA

I.E.S. LA PATACONA

( 4 de maig de 2012)

PARTICIPANTS

Yuri Ilbuga 1r ESO B (Rumania)

Andrii Kuryk 2n ESO C (Ucrania)

Theo Blondi 2n ESO C (Argentina)

Sandro Manzoni 2n ESO A (Italia)

Alfred Leliebre 2n ESO C (Cuba)

Brandon Monticelli 1r ESO C (Francia)

Siham Boukhnafiss 1rESO C (Marruecos)

Susana Herrera 1r ESO C (Argentina)

Álvaro Martínez 3r ESO A (España)

Pablo Pérez 2n ESO A (España)

Sonia Villalba 3r ESO A (España)

Cristina Lizihhina 3r ESO B i

Crystyna Karasenko 4t ESO B (Rusia)

Thaina Castilho 4t ESO B (Brasil)

Participació del Taller de Música i l’alumnat de Música de 3r i 4t d’ESO.

Presentadores:

Anna Peris 4t ESO A

Beatriz Carbonell 4t ESO A

LA VERITABLE HISTÒRIA DE DRÀCULA

Fa por pensar que Dràcula en veritat va existir.

Però és un personatge real ...

Era un sanguinari príncep romanès, empalador, assassí, descuartizador i cruel torturador de

persones. Donava a tots els seus enemics una turmentada mort.

Al meu entendre, crec que ha d'estar entre les tres persones més diabòliques, cruels i

sanguinàries de la història.

Su verdadero nombre es Vlad Tepes III. Nació en la ciudad de Seghisoana, situada en la

provincia de Transilvania en la actual Rumanía, en el año 1428 y murió asesinado en el año

1476 a los 48 años de edad en las cercanías de Bucarest, donde fue decapitado.

Encara es conserva la casa on va néixer aquest conegut personatge. Es conserva en bon estat

també el castell on va viure, que encara té un aire de misteri perquè s'han trobat algunes

habitacions amagades, fetes dins dels murs de pedra que es mantenen al castell nobiliari

original habitat per Vlad, i escales de caragol que no condueixen enlloc. Per això es diu que a

Romania hi ha el castell de Dràcula.

Yuri Ilbuga 1º ESO B (RUMANÍA)

EL ZORRO Y LA GRULLA

Había una vez un zorro y una grulla que eran muy amigos. Un día el zorro le invitó a la grulla a

comer en su casa y la gruya aceptó. El zorro preparó un puré y lo puso en platos. Entonces

empezaron a comer pero como la grulla tenía un pico tan largo apenas pudo tomar algo, en

cambio el zorro se lo comió todo y dijo:

-Lo siento solo te ofrezco lo que tengo.

La grulla le respondió:

-No pasa nada, la siguiente vez quedamos en mi casa.

Entonces quedaron en casa de la grulla y ella preparó un guisado y lo puso en jarras con la

boquilla alta y muy estrecha.

A la hora de comer la grulla iba comiendo poco a poco con su pico tan largo, en cambio el

zorro lo intentaba de todas las maneras posibles pero no consiguió tomar bocado.

Al final se enfadó tanto que dijo que jamás volvería a ser amigo de una grulla.

Andrii Kuryk 2n ESO C (UCRANIA)

EN UN POBLE DE CÒRDOVA

Fa algunes dècades, en un poble de Còrdova, Argentina, passava les vacances la meva àvia

paterna, anomenada Irene.

Ella, com tots els joves d'aquesta època, tenia menys entreteniments dels que avui dia gaudim.

Passava totes les seves vacances nedant al riu, caçaven centenars de coloms per equilibrar la

sembra dels agricultors i muntaven a cavall.

No els agradava molt la televisió, ni tenien tot el que tant ens agrada per jugar avui. No existien

ordinadors, ni videoconsoles, ni estaven connectats amb el mòbil per xatejar.

Ella s'ajuntava amb les seves amigues de l'estiu només en època de vacances i després no es

tornaven a veure. En aquests mesos que cada un tornava a les seves ciutats, s'ajuntaven

històries per explicar i podien aguantar les ganes sense cridar ni veure durant l'any escolar.

Però quan es trobaven any rere any estaven bojos d'alegria per poder compartir les històries.

La millor història de la meva àvia va passar un estiu, al seu poble de Salsipuedes, que és a 20

minuts de Còrdova capital, ia 850 km de Buenos Aires. Trigaven un dia sencer a arribar.

Ella tenia allà un gran secret. El meu besavi li havia regalat un cavall alguna cosa diferent. El

cavall no pertanyia a cap quadra, ni família, ni ningú que ho cuidés. Cada vegada que arribaven

es ficaven al bosc i després de caminar un parell d'hores es trobaven. Era una euga molt

vistosa, m'explica el meu pare. L'increïble d'aquesta història és que era un cavall domat, però

que vivia en llibertat amb dotzenes de cavalls salvatges.

Durant mesos ningú el veia, ningú ho muntava ni l'alimentava. Les seves crineres eren espesses

i llarguíssimes, i els seus cascos sans. Però la meva família em assegura que ningú es podia

apropar a ella. Quan algú ho intentava es comportava com un autèntic cavall salvatge. Només

la meva àvia el muntava. Tantes vegades vaig escoltar aquesta història que m'encantava la idea

de conèixer aquesta euga. Però d'això fa molts anys i quan jo vaig néixer, l'àvia i l'euga

portaven molt temps mortes.

Fa uns mesos vaig tenir la sort d'anar a Còrdova, amb els meus pares, les meves ties i les

meves germanes. Hem pogut caçar coloms ja que segueixen devorant els cultius com fa tants

anys, però ja no es veuen cavalls salvatges.

El meu pare em assegura que encara existeixen però que molt poques persones tenen la màgia

de fer-los aparèixer. La meva àvia tenia aquesta màgia, llàstima que no la vaig arribar a

conèixer.

Quan vam venir a viure a Alboraya, el meu pare va dir que seria bo tenir un cavall. Un estiu

vam anar a Utrera, a Sevilla, a comprar un. Cada vegada que muntem a Zeus recordem la

història de la meva àvia.

Theo Blondi 2n ESO C (ARGENTINA)

CHICHIBIO Y LA GRULLA

(Giovanni Boccaccio)

Vivía en Florencia un noble ciudadano, llamado Señor Corrado, generoso con todos, que, buen

caballero, se entretenía continuamente con los perros y las aves, por no hablar de sus obras de

mayor consideración. Un día, cerca de Peretola, cazó con un halcón a una hermosa gruya y,

habiéndola encontrada joven y gorda, la envió a un chef experto, cuyo nombre era Chichibio,

con órdenes de asarla con todos los cuidados y que se la sirviera en la cena.

Chichibio lo cogió y empezó a cocinar inmediatamente, y cuando la gruya ya estaba casi

terminado, empezó a extenderse un olor agradable. Pasó por ahí a una chica del barrio, que se

llamaba Brunetta, y de la cual Chichibio estaba enamorado, entró en la cocina y al oler gruya y

verla en el fuego, comenzó a rogar para que Chichibio le diera un muslo.

- No, en serio – dijo Chichibio: - Es que no puedo.

Brunetta frunció el ceño mucho y dijo finalmente:

- En la fe de Dios, si no me das el muslo, te aseguro que no te voy a mirar a la cara nunca más.

Y se pusieron a discutir. Hasta que Chichibio, para parar la discusión le cortó una pierna a la

gruya y se la entregó a Brunetta. La gruya se llevó sin la pierna, a la mesa de Corrado, que

había invitado a un amigo suyo, y Corrado, muy sorprendido, llamó a Chichibio y le preguntó

qué había sido de la otra pierna de la gruya. El buen hombre dijo una vez:

- Señor, las gruyas tienen una sola pierna.

- ¿Cómo diablos no tienen que una pata y un muslo? - Preguntó Corrado. - ¿tal vez esta es la

primera gruya que veo?

- Señor, - insistió Chichibio, - es como le estoy diciendo. Y te lo voy a enseñar con las que

están vivas.

Corrado, por no discutir delante de un invitado, quiso parar la discusión, y concluyó:

- Bueno, mañana por la mañana lo veremos, y si es como tú dices estaré satisfecho. Pero te

juro, que si se trata de lo que yo digo, haré que te dejen de tal manera que te acordaras de mi

toda tu vida.

Esa noche no se dijo nada más, pero a la mañana siguiente, nada más salir el sol, Corrado, el

cual seguía con la misma ira que durante la noche, se detuvo lleno de ira y mandó ensillar los

caballos. Luego Chichibio montó sobre otro caballo, y lo llevó a la orilla de un río donde, al

amanecer, siempre se veían gruyas.

- Ahora veremos quién de nosotros dos mintió ayer por la noche - dijo amenazadoramente.

Chichibio, al ver que Corrado seguía iracundo y que él debía probar su mentira, cabalgó lleno

de miedo al lado del amo sin saber qué debía hacer. Se hubiera escapado con mucho gusto, si

hubiera podido, pero por desgracia no podía, miraba adelante, ahora detrás, ahora a un lado, y

en todo lo que veía le parecía ver a unas gruyas plantadas en dos buenas piernas.

Sin embargo, llegados cerca del río, pudo ver, antes que todos los demás, a doce gruyas que

estaban todas sobre una pierna, como suelen hacer cuando duermen.

Se apresuró por lo tanto, en mostrárselas a Corrado y dijo:

- Señor, usted puede ver muy bien que ayer por la noche te dije la verdad. Las grúas tienen una

sola pierna y un solo pie: mirad allí.

Corrado miró durante un rato y luego respondió:

- Espera y verás que tienen dos.

Y, acercándose a los pájaros, gritó:

- ¡Oh! ¡Oh!

A continuación, las gruyas bajaron el otro pie y empezaron a caminar hasta que se pusieron a

correr para huir. Corrado se volvió hacia Chichibio diciendo:

- ¿Qué te parece malhechor? ¿No te parece que tienen dos?

Chichibio, medio aturdido, sin saber en qué mundo estaba, respondió:

- Señor, pero no dijisteis, "Oh, oh", a la de ayer: si hubierais gritado así, esa hubiera sacado el

otro muslo y el otro pie como han hecho esas.

Corrado estaba tan contento con esta respuesta que toda su ira se convirtió en risa y alegría, y

dijo:

- Tienes razón, Chichibio, debería haber hecho esto.

Y Chichibio, con su rápida respuesta, se libero del peligro y se reconcilió con su amo.

Sandro Manzoni 2n ESO A (ITALIA)

LA MARIETA MARTINA

Hi havia una vegada, en un lloc molt llunyà, una marieta molt presumida que es deia

Martina, era molt treballadora i neta, un dia escombrant al portal de casa seva es va

trobar una monedeta d'or.

- Què em compraré?, Què em compraré?, Deia la marieta.

- Em compraré caramels?.

Ai, no, no, que em diran llaminera!.

Em compraré una peça?

Ai, no, no, que em diran vanitosa!.

Em compraré una caixa de pols?.

I es va comprar una caixa de pols i a la tarda molt empolvadita es va asseure en el seu portal.

Per allà va passar un torito i li va dir:

- Marieta Martina; Que bonica estàs!

- Com que no sóc bonica, t'ho agraeixo més.

- Et vols casar amb mi?.

- A veure, què fas de nit?

- Muuuuuu, muuuuuu!

- Ai, no, no, que m'espantaràs!.

i el torito molt trist va seguir el seu camí.

Al poc temps, per allà va passar un gosset i al veure-li va dir:

-Marieta Martina; Que bonica estàs!.

-Com que no sóc bonica, t'ho agraeixo més

- Et vols casar amb mi?

- A veure, què fas de nit?.

- Guauuuuuu, guauuuuuu!.

- Ai, o, no, que m'espantaràs!

i el gosset va continuar movent la cua

Més tard va passar per allí un gallet i al veure-la va exclamar:

- Marieta Martina; Que bonica estàs!.

- Com que no sóc bonica, t'ho agraeixo més.

- Et vols casar amb mi?.

- A veure, què fas de nit?

- Quiquiriquíiiiiiiiiiiiiiiiii, quiquiriquiiiiiiiiiiiiii!.

- Ai, no, no, que m'espantaràs!.

i el gall molt trist, se'n va anar sacsejant el seu plomatge.

Després va passar per allí un chivito uuuuummmm.

- Marieta Martina, Que bonica estàs!.

- Com que no sóc bonica, t'ho agraeixo més.

- Et vols casar amb mi?

- A veure, què fas de nit?.

- Beeeeee, beeeeee!.

- Ai, no, no, que m'espantaràs!.

i el chivito la va mirar desconsolat.

Ja era molt tard, quan Ratolí Pérez va passar per allà.

- Marieta Martina; Que bonica estàs!.

- ¡Com no sóc bonica, t'ho agraeixo més!.

- Et vols casar amb mi?.

- A veure, què fas de nit?.

- Dormir i callar!.

Això li va agradar a la marieta i molt aviat es van casar i van viure molt feliços al costat de tots

els seus veïns.

Alfred Leliebre Pérez 2n ESO C. (CUBA)

EL CUERVO Y EL ZORRO

Estaba el señor Cuervo posado en un árbol y tenía en el pico un queso. Atraído por el olor, el

señor Zorro le habló en estos o parecidos términos: “¡Buenos días, caballero Cuervo! ¡Gallardo

y hermoso sois en verdad! Si el canto corresponde a la pluma, os digo que entre los huéspedes

de este bosque sois vos el Ave Fénix.”

Tras escuchar esto, el Cuervo no cabía en la piel de gozo y, para hacer alarde de su magnifica

voz, abrió el pico, dejando caer el queso. Lo agarró el Zorro y le dijo:

“Aprended, señor mío, que el adulador vive siempre a costas del que le atiende: la lección es

provechosa; bien vale un queso.”

El Cuervo, avergonzado y enfadado, juró, aunque algo tarde, que no caería más en el engaño.

Brandon Monticelli 1r ESO C (FRANCIA)

CÓMO COMPLACER A TODO EL MUNDO

Un día Yoha viajaba montado a lomos de un burro en compañía de su hijo, que le seguía andando.

Cuando pasaron por delante de un grupo de gente, alguien exclamó:

-Mira ese hombre, qué egoísta, viaja montado en su burro y no se preocupa por el pobre niño que lo

sigue detrás.

Al oír eso, Yoha bajó del burro y pidió a su hijo que se montase.

Después de un rato se encontraron con dos campesinos, y uno de ellos murmuró:

-¡Qué vergüenza! Mira a ese niño, no tiene educación, monta al burro y deja al viejo que ande.

Entonces Yoha le dijo a su hijo:

-Bájate, andemos juntos, así evitaremos más críticas.

Pero a pesar de eso no lograron viajar con tranquilidad, ya que un poco más tarde, al cruzarse con otra

gente, escucharon:

-¡Qué tontos! Se cansan andando y tienen un burro.

Después de esas palabras, el niño de dijo a Yoha:

-¿Por qué no dices nada a esas personas? Las dejas reírse de nosotros.

Yoha le contestó:

-Escucha, hijo mío.¿De qué nos serviría darles explicaciones? Quizá tengo sentido lo que dicen.

tenemos un burro, ¡montémoslo!

Unos momentos más tarde se encontraron con otros viajeros que les increparon:

-Mira qué crueles, montan los dos al burro sin compasión por el pobre animal.

Yoha se quedó un instante pensando y luego le dijo a su hijo:

-Nos queda sólo un remedio. Vamos a bajar del burro y lo llevaré un rato sobre mi espalda para que

descanse...Veremos lo que pasa ahora.

Apenas hecho esto, pasaron por el centro de un pueblo cuyos habitantes, que no podían creer lo que

veían, empezaron de reírse de Yoha exclamando:

-Mira este loco, lleva al burro en vez de que el animal lo lleve a él..¿Cuál de los dos es más burro, el

hombre o el animal?

Con cara de resignación Yoha exclamó:

-Hijo mío, como ves, es imposible satisfacer a todo el mundo.Creo que lo correcto es escuchar la voz de

nuestra conciencia, ella nos guiará. SihamBoukhnafiss 1ºESO C (MARRUECOS)

EL PUENTE INCA

Cuenta la leyenda que hace muchos, muchísimos años, el heredero del trono del Imperio Inca,

se debatía entre la vida y la muerte, siendo víctima de una extraña y misteriosa enfermedad.

Las curaciones, rezos y recursos de los hechiceros nada lograban y desesperaban porno poder

devolverle la salud.

El pueblo amaba intensa y entrañablemente al Príncipe de los Incas. Invocaban a sus Dioses y

realizaban sacrificios en su honor.

Fueron convocados los más grandes sabios del reino, quienes afirmaron que solo podría

sanarlo el maravilloso poder del agua de una vertiente, ubicada en una lejana comarca.

Partieron en numerosas caravanas, vencieron infinidad de dificultades, marcharon durante

meses en que veían agotadas sus fuerzas y un día se detuvieron ante una profunda quebrada en

un cuyo fondo corrían las aguas de un tempestuoso río.

Enfrente, en el lado opuesto, se observaba el codiciado manantial, pero … ¿Cómo hacer para

llegar a ese inaccesible lugar?

Meditaron durante mucho tiempo, tratando de buscar una forma de llegar hasta las milagrosas

aguas, pero todo en vano.

Cuando ya la desesperación los dominaba: aconteció un hecho extraordinario: de pronto se

oscureció el cielo, tembló el piso granítico y vieron caer desde las altas cimas, enormes moles

de piedra que producían un estrépito aterrador.

Pasado el estruendo y más calmado el ánimo, los indígenas divisaron asombrados, un puente

que les permitía llegar sin dificultad hasta la fuente maravillosa. Transportaron hacia ella al

Príncipe, quien bebió de sus aguas y pronto recupero la salud.

La omnipotencia del Dios Inti, el Sol y el de Mama-Qui, la Luna, habían realizado el milagro.

Así surgió ese arco monumental de piedra, que recibió el nombre de “Puente del Inca”, que se

levanta custodiado por el Aconcagua, rodeados por la impotente belleza de los Andes.

Susana Herrera 1r ESO C (ARGENTINA)

MUKLA

Mukla és un xiquet de 15 anys que viu al Marroc. Allí viu amb els seus pares i els seus tres

germans, tots menors que ell. Per desgràcia, cap dels quatre xiquets estudia.

Mukla va començar ha estudiar als 5 anys, però fa un any, va deixar de fer-ho perquè els

seus pares no podien pagar els estudis. La veritat, és que tenien molt pocs recursos, ja que

només treballava el pare, i cobrava un sou mínim. Els pares sabien que si seguien així, tindrien

molts problemes per a subsistir. Així que van pensar a enviar a Mukla a Espanya perquè

estudiara i quan poguera treballar, que els manara diners per a poder menjar.

Una nit, Mukla i son pare van ser a un polígon on estacionaven els camions per a descansar.

Mukla es va despedir de son pare i es va ficar entre els eixos de les rodes d'un d'estos camions.

Va passar ací la resta de la nit, i de bon matí, el camió va iniciar el seu viatge fins Espanya. El

pobre xiquet, només portava un tros de pa i una botella d'aigua, i amb això hauria de sobreviure

tota la setmana davall del camió.

En un dels descansos del camioner, Mukla va aprofitar per a baixar i estirar les cames, i a

causa del cansament acumulat després de tantes hores de viatge, li va véncer el cansament i es

va quedar dormit sobre un banc de l'àrea de servici.

Al despertar, Mukla es va donar compte que el camió en què viatjava ja no estava. Angoixat

va recórrer tota l'àrea de servici a la cerca del camió que no apareixia en cap lloc. En esta

situació Mukla va decidir introduir-se dins del remolc d'una xicoteta camioneta. Així, va alçar

la lona que cobria el remolc i es va introduir dins d'este a l'espera que en breu es posara en

marxa.

Al poc de temps d'estar allí va notar com obrien una de les portes de la camioneta i posaven

el motor en marxa per a iniciar un nou viatge el destí del qual era desconegut per a Mukla. A

causa de l'esgotament acumulat Mukla es va quedar dormit.

Sense saber si es tractava d'un sonmi o era quelcom real, Mukla va despertar a causa del

contacte d'unes mans sobre el seu rostre i d'unes càlides i dolces paraules que el conductor de

la camioneta li murmuraven. Mukla es va espantar al principi perquè no sàvia molt bé qual

seria la intenció del granger, respecte a ell; si pretenia fer-li dany o portar-ho davant de la

policia. El granger per la seua banda li parlava de manera tranquil·la, i agafant-li de la mà, el

va portar dins de la seua vivenda oferint-li un plat de sopa calenta. L'amable granger el va

acollir en la seua xicoteta granja donant-li de menjar, com si d'un fill es tractara.

El xicotet Mukla, agraït pel tracte rebut pel granger, va prendre la decisió d'agrair tot el que

este li havia donat realitzant els treballs propis de la granja. El granger va accedir a l'oferiment

i li va ensenyar a Mukla les tasques que podia fer en la granja. D'esta manera, Mukla, va estar

treballant per al granger durant quasi dos anys, temps més que suficient per a poder aconseguir

estalviar una miqueta de diners que feliçment va poder fer arribar a la seua família al Marroc.

Sonia Villalva 3r ESO A (ESPAÑA)

Aquest document va ser aprovat pel CONSELL ESCOLAR en sessió de data 11 de juliol de 2012

Juan Carlos Garrigós

PRESIDENT