Impacte econòmic de l'ironman a Calella

Impacte econòmic de l’Ironman a Calella

1


2


Mireia Peligros i Brugarolas

Dirigit per: Elena Carbonell

Tutora del Programa Argó (UAB): Gemma Cànoves

2n de Batxillerat 5

Institut Montserrat

Barcelona, 5 de novembre del 2014


3

“Hay tres pautas básicas: tomarse en serio las cosas que uno hace, dedicarse

en cuerpo y alma a lograr el objetivo que uno se ha impuesto, y convencerse

de que lo importante en la vida es terminar lo que se empieza.”

Josef Ajram


4

Primer de tot, agraeixo profundament a la meva mare el fet de donar-me la idea

d’aquest treball, ja que sense ella aquest no hauria estat possible (bé, sí que ho

hauria estat, però no tractaria d’uns dels aspectes que més m’agraden/interessen:

l’esport i l’economia, que tan complicada trobo), així com el fet d’asseure’s al meu

costat a donar-me suport mentre jo treballava, ajudant-me en tot el que li era

possible.

He de donar les gràcies, també, a la persona que em va involucrar en el món de

l’esport des de petita i, concretament, al del triatló fa uns anys: el meu pare. Ha estat

ell qui, juntament amb ma mare, ha intentat ajudar-me en temes amb els que no

havia tractat mai. És gràcies a ell (no sé si s’ha d’agrair això...) que he aconseguit

tota aquella pila de revistes de triatló que m’han ocupat hores i hores de lectura.

I ja que parlo del meu pare, aprofito per mencionar una persona propera a ell: el

Lluís Plaza, qui s’ha involucrat en la meva tasca per aconseguir material extra i molt

útil sense el qual aquest treball hauria estat més impersonal.

Agrair també, la grandíssima ajuda rebuda del Gerard Llobregat en tot moment, qui

es va mobilitzar per aconseguir dades pròpies de la organització, i, de manera

indiscutible, sempre amb un bon tracte i atenció infinita.

Per altra banda, agraeixo a Maria José Casas la informació que em va fer arribar i

que em va permetre saber per on havia de seguir buscant. També a Montserrat

Cordon, la regidora de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de Calella, qui em va

atendre molt amablement per respondre totes les meves preguntes i oferir-me una

font de confiança d’on treure les dades necessàries i, finalment, a Elena Carbonell,

la meva tutora del treball, que m’ha estat guiant durant tot el procés i m’ha cedit part

del seu temps lliure per involucrar-se en aquesta tasca.

Per acabar, i per imitar una mica totes les notes d’agraïment que he llegit en llibres,

agrair a la gent que ha estat al meu costat ajudant-me i que no ha estat mencionada

aquí (familiars, amics, etc.) que no només m’han donat suport, sinó que, a més a

més, han hagut d’aguantar les meves queixes.


5

RESUM

L’esport és un dels sectors amb major importància econòmica. És per això que la celebració d’esdeveniments esportius, avui en dia, és una font de beneficis allà on se celebren. L’objectiu d’aquest treball de recerca és demostrar l’existència d’aquest vincle mitjançant l’estudi d’un cas real, el de l’Ironman a Calella (Maresme).

PARAULES CLAU

Esdeveniments esportius, Turisme esportiu, Aproximació de l’impacte econòmic, Ironman, Calella

ABSTRACT

Sport is one of the most important sectors of the economy. The hostage of sporting events, nowadays, is a source of benefits for the cities where they take place. The aim of this research project is to demonstrate the existence of this link through a real case study, the Ironman in Calella (Maresme).

KEYWORDS

Sporting events, Sport Tourism, Economic impact approach, Ironman, Calella


6

.......................................................................... 8

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................... 8

1.1 HIPÒTESI ......................................................................................... 8

1.2 OBJECTIU DEL TREBALL ................................................................ 8

1.3 MOTIVACIÓ ...................................................................................... 8

1.4 RECURSOS ...................................................................................... 9

1.5 METODOLOGIA ............................................................................... 9

1.6 ESTRUCTURA DEL TREBALL ......................................................... 9

2. ELS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS ....................................... 10

2.1 DONAR-SE A CONÉIXER .............................................................. 10

2.2 EL PATROCINI ............................................................................... 12

TIPUS DE PATROCINI ................................................................... 13

PATROCINI D’ESDEVENIMENTS .................................................. 13

PATROCINI D’ESPORTISTES ....................................................... 13

3. QUÈ ÉS L’IRONMAN? ................................................................ 14

3.1 PAÏSOS QUE ACULLEN L’IRONMAN ............................................ 16

3.2 INICIS DE L’IRONMAN A ESPANYA .............................................. 16

4. IRONMAN A CALELLA .............................................................. 16

4.1 CANVI DE CHALLENGE BARCELONA-MARESME A IRONMAN .. 17

4.2 CLASSIFICACIÓ IRONMAN CALELLA ........................................... 18

4.3 COSTOS DE LA ORGANITZACIÓ .................................................. 19

4.4 PATROCINADORS EN CRISI ......................................................... 20

4.5 VOLUNTARIAT EN L’IRONMAN ..................................................... 21

EXPERIÈNCIA COM A VOLUNTÀRIA ............................................ 22

4.6 DESPESA DEL TRIATLETA ........................................................... 24

5. ESPORT I TURISME ................................................................... 26

5.1 TURISME ........................................................................................ 26

5.2 CONFERÈNCIA MUNDIAL SOBRE ESPORT I TURISME 2001 ..... 27

5.3 DIA MUNDIAL DEL TURISME 2004 ................................................ 28

5.4 TURISME ESPORTIU ..................................................................... 29

5.5 ESPORT EN VACANCES I VACANCES ESPORTIVES ................. 30

PERFIL DEL TURISTA ESPORTIU ................................................. 30

FUTUR DEL TURISME ESPORTIU ................................................ 31

5.6 MODEL KURTZMAN I ZAUHAR (1997) .......................................... 32


7

6. L’ENTORN GEOGRÀFIC: EL MARESME I CALELLA .......... 33

6.1 EL MARESME ................................................................................. 33

ESTRUCTURA ECONÒMICA......................................................... 33

TURISME ........................................................................................ 35

6.2 CALELLA ........................................................................................ 36

7. EXTERNALITATS ........................................................................ 36

7.1 FIDELITAT DEL TURISTA .............................................................. 37

7.2 IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DE L’ESPORT ................................ 37

7.3 IMPACTE ECONÒMIC RELACIONAT ............................................ 38

COM MESURAR L’IMPACTE ECONÒMIC .................................... 39

TÈCNIQUES PER MESURAR L’IMPACTE ECONÒMIC ................ 40

PROBLEMES DE MEDICIÓ ........................................................... 40

............................................ 42

8. MÈTODE DE TREBALL .............................................................. 42

9. ESTUDI D’OPINIÓ ....................................................................... 42

10. CONCLUSIÓ ................................................................................. 50

11. ÍNDEX ANALÍTIC ......................................................................... 51

12. BIBLIOGRAFIA ............................................................................ 52

13. WEBGRAFIA ................................................................................ 52

14. ANNEXOS ..................................................................................... 55


8

HIPÒTESI

És possible que un Ironman anual en una zona, l’enriqueixi?

OBJECTIU DEL TREBALL

Demostrar que la prova esportiva de l’Ironman genera un impacte econòmic positiu

a la zona en la que s’instal·la a partir de l’estudi del cas concret de l’Ironman

Barcelona a Calella.

MOTIVACIÓ

Jo sempre he estat involucrada en el món de l’esport. Tanmateix, va ser fa dos anys,

més o menys, que el meu pare em va introduir en el món del Triatló. És per això que

vaig començar a participar en triatlons com a federada. De fet l'Ironman és un tipus

específic de triatló, només que les distàncies de cadascuna de les proves varia.

Només el fet de participar en una triatló normal i corrent et fa veure com de dur és

aquest esport, per la qual cosa trobo impressionant la capacitat física i mental dels

participants de l’Ironman, ja que requereix moltes hores d’entrenament, entre d’altres

moltes coses.

A causa d'això, vaig començar a pensar en tot el que la prova comportava a la ciutat

o el poble en el que s'instal·lava, atès que són esdeveniments reconeguts

mundialment.

D’aquesta manera, cada participant que s’ha d’allunyar almenys una mica del seu

lloc de residència ha de passar alguna nit a algun hotel del poble o de la ciutat que

acull aquesta prova, juntament amb els seus acompanyants que, a més a més,

visitaran la zona i faran algunes compres inevitables.

Així doncs, ja estava encuriosida per saber com s'enriquia aquella zona fins que la

meva mare em va proposar de convertir aquest tema en l’eix central del meu Treball

de Recerca. Després de pensar-ho durant un temps i veure les possibilitats i els

recursos que tenia, vaig veure que seria tot un repte perquè no hi havia estudis ni

treballs anteriors en els que basar-me.

Finalment, després de tenir present aquest tema encara que oberta a d’altres

opcions, vaig decidir que realment sí que m’interessava respondre la meva hipòtesi


9

ja plantejada, fet molt important tenint en compte que es tracta d’un treball que

ocupa molt de temps i te l’agafes amb ganes si realment t’agrada i t’interessa el

tema tractat, tal com assegura aquest proverbi xinès:

“Escull un treball que t’agradi i no hauràs de treballar ni un dia de la teva vida” 1

RECURSOS

Valorar els recursos dels que disposes per aconseguir els teus objectius és molt

important, ja que et facilitaran/dificultaran més o menys la teva tasca.

Per aquest motiu vaig veure que, com que jo ja havia participat com a voluntària de

la prova anteriorment, comptava amb el contacte de la organització. El fet que els

organitzadors de la prova haguessin canviat el seu contracte amb una altra empresa

em va complicar les coses, però me’n vaig ensortir.

A més a més, formo part d’un club de triatló i coneixia alguns dels socis que havien

participat en aquesta prova i disposava del seu contacte, així que si en qualsevol

moment ho necessitava, els podia demanar informació.

A part, estiuejo en el poble del costat de Calella, i m’era fàcil accedir-hi si per alguna

causa hi havia d’anar.

METODOLOGIA

Aquesta investigació s’ha basat en la recerca documental i en el treball de camp.

Respecte a la primera, s’han utilitzat treballs ressenyats a la bibliografia (ressaltar el

de Margarita Latiesa, Catedràtica de Sociologia de la Universitat de Granada i José

Luís Paniza, Professor de sociologia de la mateixa universitat, així com també el de

Patricio Sánchez, Doctor en Economia per la Universitat de Vigo i el Professor Ángel

Barajas), articles extrets de les revistes Triatlón i Temps d’esport i pàgines web.

Respecte al treball de camp, s’han entrevistat tant a triatletes i membres de la

organització com a representants de l’Ajuntament de Calella. Els

qüestionaris/formularis han permès l’obtenció de dades que, un cop analitzades, han

ajudat a crear el perfil dels participants a l’esdeveniment. No oblidar, però, el treball

de camp in situ del que s’ha obtingut informació mitjançant la observació.

ESTRUCTURA DEL TREBALL

En la primera part, s’introdueix el treball amb la definició del concepte esdeveniment

esportiu, i les eines que tenen les diferents proves esportives per donar-se a

conèixer. Aquesta introducció serveix per centrar-nos el l’Ironman des dels seus

inicis i la seva consolidació a Calella.

1 Confucio (551 a.C.-479 a.C.)


10

A continuació, s’exposa la relació entre l’esport i el turisme, definint el turisme

esportiu i les seves diferents característiques sense oblidar l’entorn geogràfic que

acull aquesta prova.

Seguidament, s’han tractat les externalitats generades, les maneres de quantificar-

les i la que, finalment, s’escull per fer l’estudi final del treball.

En la segona part, es realitza el treball de camp. S’expliquen els mètodes utilitzats,

les entrevistes realitzades, les despeses del triatleta i l’estudi d’opinió.

Per finalitzar, s’exposen les conclusions del treball i aquest es tanca amb un índex

analític, la bibliografia utilitzada juntament amb la webgrafia i, per últim, els annexos.

Un esdeveniment esportiu2 és qualsevol activitat esportiva que es desenvolupa en

un moment puntual en el temps, amb un principi i un final prèviament conegut,

independentment que pugui posseir una periodicitat establerta.

Si ens fixem en la manera organitzativa, aquest tipus d’esdeveniments poden ser

organitzats per varies organitzacions, com per exemple organismes nacionals

esportius, clubs, associacions, federacions, empreses, etc.

Els esdeveniments esportius es caracteritzen per la seva curta durada, però

l’impacte de la seva celebració pot durar anys i pot arribar a ser molt important per a

l’entitat organitzadora, la ciutat, el país, etc.

D’aquesta manera, es pot posar com exemple els Jocs Olímpics, que tenen un

impacte en l’economia, la política, la cultura, etc. i també passen a ser un element

en la història i un objecte d’investigació acadèmica.

Utilitzant aquest mateix exemple, es poden fer entendre els dos tipus de demanda:

la demanda expresa (la dels participants) y una no expresa (la dels espectadors).

DONAR-SE A CONÉIXER

Per aconseguir aquest ressò mundial, tant aquesta prova esportiva com qualsevol

altra s’ha de donar a conèixer. Hi ha diferents vies per les quals aquests tipus de

prova es pot donar o es dóna a conèixer:

2

L’esport té cinc funcions especifiques: educativa, sanitària, social, cultural i lúdica.


11

Així doncs, només el fet de participar en una prova

esportiva ja et dona porta a conèixer-ne d’altres, ja

que o els participants o bé l’organització mateixa et

faran arribar la informació corresponent per mitjà de

diferents vies. A més a més, un altre agent que

s’encarrega de difondre l’existència d’aquests

esdeveniments esportius són els mitjans de

comunicació, que resulten ser molt importants.

Per altra banda, segons Jordi Pérez, organitzador

de l’Ironman:

“Pienso que nuestra mejor publicidad es el trato al

triatleta lo que hace que año a año el interés por

participar sea más elevado.”

3 Imatge 3. 4

Imatges 1 i 2.

Pàgina web

Vídeos promocionals

Fires esportives

Clubs esportius

Altres proves

esportives

Xarxes socials

Cartells3

Revistes

Difusió oral (a través

d’amics i coneguts)

Octavetes4

Imatge 1. Octaveta

Font: Web Challenge Barcelona

Imatge 3. Cartells publicitaris

Font: Pròpia

Imatge 2. Octaveta

Font: Fira esportiva Ironman

70.3 Barcelona

Imatge 4. Cartells publicitaris

Font: Pròpia


12

En definitiva: “La millor publicitat és la que fan els clients satisfets” 5

EL PATROCINI

El patrocini esportiu forma part del

màrqueting6 general i del màrqueting dels

esdeveniments esportius i és una modalitat

de comunicació que es centra, sobretot, en

la part emocional de les persones atès que

aquestes empreses i institucions que,

encara que no sempre estiguin vinculades a

l’esport, assumeixen els costos de la

realització d’esdeveniments aportant

recursos materials o econòmics a altres

institucions, federacions o equips.

D’aquesta manera aconsegueixen donar-se

a conèixer i fer que el públic associï la seva

imatge amb un determinat esdeveniment i convertir-los en clients potencials7 o

difusors del/s seu/s producte/s, posicionant els seus productes, augmentant les

seves vendes i fidelitzant els seus clients actuals.

Així doncs, aquestes empreses patrocinadores

han d’analitzar el temps ideal d’associació amb

l’esdeveniment o esport escollit, els mitjans de

comunicació i materials que han d’aportar, el lloc

físic on es desenvoluparan les accions de

màrqueting i el retorn sobre la inversió que tot

això els generarà.

A més a més, el tipus d’activitat que patrocinen

s’ha d’adequar al concepte de la seva marca o, si

més no, a l’estratègia de comunicació que hagi

fixat el patrocinador dins del seu pla de

màrqueting.

Així doncs, hi ha una dependència entre patrocinats, patrocinadors i mitjans de

comunicació: els esdeveniments esportius s’han convertit en un potent producte de

comunicació mundial. Per això empreses com Nike, Reebok, Converse o Adidas i

també Coca Cola o Mc Donald’s, que són empreses no esportives, inverteixen grans

5 Philip KOTLER, economista. 6

Conjunt d’activitats que desenvolupa una empresa encaminades a satisfer les necessitats i desitjos del consumidor per tal

d’aconseguir un benefici. 7 Possibles.

Quadre 1. Diversos patrocinadors

Imatge 5. Promoció inscripció gratuïta a la

Marató de Nova York mitjançant sorteig

Font: Revista Triatlón, nº4


13

quantitats de diners a l’any patrocinant estrelles esportives o esdeveniments de

repercussió mundial.

A més a més, de vegades, aquests sponsors fan

ofertes per la gent que hi desitja participar, ja

sigui:

regalant obsequis:

“Al km 70 de la bici els principals

patrocinadors de la cursa regalen

diferents artefactes per animar els

corredors” 8

rebaixant el preu de les inscripcions

o inclús regalant-ne algunes via xarxes

socials (Imatge 6).

Aquestes xarxes socials han estat una gran oportunitat per les empreses i les

marques d’arribar eficientment a una audiència online desenvolupant activitats

especials a través de llocs web, via e-mail o utilitzant plataformes socials molt

conegudes com puguin ser You Tube, Facebook, Twitter o Instagram.

TIPUS DE PATROCINI

Hi ha diferents tipus de patrocini, depenent de l’empresa/institució que la realitza i

del seu objectiu.

Hi ha marques que decideixen patrocinar esdeveniments, esportistes d’elit de forma

individual, equips amateurs o professionals. Aquestes també realitzen una sèrie

d’accions entorn l’esdeveniment que patrocinen, demostracions de productes o

llançaments de novetats.

Patrocini d’esdeveniments

Hi ha marques conegudes mundialment que en un moment determinat tenen una

necessitat puntual (com per exemple el llançament d’un nou producte) i decideixen

patrocinar un esdeveniment o una sèrie d’esdeveniments esportius.

Patrocini d’esportistes

Hi ha sponsors que, per potenciar la marca que representen, decideixen patrocinar a

esportistes d’elit.

8 GONZÁLEZ, Jordi. “Un lugar llamado triatlón”. Triatlón nº 2. Barcelona, juny-juliol 2011, p.135.

Imatge 6. Promoció inscripció gratuïta

Font: Web Challenge Barcelona-Maresme


14

Així doncs, pels organitzadors d’esdeveniments esportius, ésser patrocinat és molt

important per a poder aconseguir diners i material sense haver de carregar tot

aquest import sobre el preu de les inscripcions dels participants i poder aconseguir

un públic més extens que formi part de la prova.

Durant la cerimònia de lliurament de premis del Waikiki Swim

Club9 l’any 1978, els cadets de la Marina van començar a

debatre sobre quina era la prova més dura de les que es

celebraven a Hawaii: si la travessia de la badia de Waikiki

nedant, o bé la volta ciclista a Ohau o potser la prova de la

marató de Honolulu. Finalment, John Collins, un oficial de la

Marina, i la seva muller Judy van proposar de combinar les tres

disciplines i practicar-les seguides per veure quins eren els

atletes més resistents, és a dir, els millors: nedadors, ciclistes o

corredors. El 18 de febrer d’aquell any, 15 participants, incloent-

ne el mateix Collins, van començar la primera Ironman a la vora

del Waikiki. A causa de la duresa de la prova i per tal de definir

els participants que l’aconseguien finalitzar se li va atorgar el

nom de “Home de ferro”.

El 1980, els fundadors John i Judy Collins van donar permís a ABC “Wide World of

Sports” per gravar l’esdeveniment, aportant-ne el reconeixement mundial com a

IRONMAN.

Posteriorment, la celebració d’aquesta prova es va anar celebrant a altres països

arreu del món amb les mateixes distàncies.

9

Es tracta del club més antic de Hawaii creat per dedicar-se a la natació en l’oceà de Waikiki.

Imatge 7. Patrocini Red Bull a

esportista d’elit (Mario Mola)

Font: Web Red Bull

Imatge 8. Patrocini Garmin a

esportista d'elit (Mario Mola)

Font: Web Triatletas en Red

Imatge 9. Logotip

Waikiki Swim Club

Font: Facebook

Waikiki Swim Club


15

Actualment, aquest esport adopta la seva pràctica a

les condicions climàtiques de les diverses estacions

de l’any i és reconegut mundialment atès que es

tracta de la prova esportiva més exigent dins de les

proves la Triatló. Pel que fa a les distàncies de les

diferents modalitats, aquesta està composta per: 3,86

km de natació, 180 km de ciclisme i 42,2 km

d’atletisme.

Aquestes tres modalitats s’han de realitzar en un

temps màxim de 17 hores, encara que el temps de

mitjana està sobre les 12 hores i el temps rècord

actual és de 7:41:33, establert per Andreas Raelert.

Tot això fa que l’esportista hagi d’estar ben preparat

tant físicament com mental.

En efecte, el triatló és un esport que ha crescut molt

en participants a mesura que han anat passat els

anys. Segons Eneko Llanos10: ”en el 93 en Vitoria

no érem més de de 20 triatletes. Difícil era veure

més de 200 triatletes en la sortida d’una triatló.” En

canvi, avui en dia es poden veure fins a 5.000 triatletes esperant el seu torn per

començar a nedar i seguir amb les altres dues proves i, en realitat, si la organització

d’aquests esdeveniments esportius acceptés més participants aquest número

encara seria més gran.

Aquesta prova esportiva formada per tres modalitats també

existeix en altres distàncies. D’aquesta manera, podem

parlar de la Half Ironman i de la Triatló (ja sigui Olímpica,

Sprint o Supersprint).

La Half Ironman, també anomenada Iromnan 70.311,

instituïda per WTC (World Triathlon Corporation) per

primera vegada el 2005 consta d’exactament la meitat de

quilòmetres dels quals l’Ironman en disposa: 1,9 km de

natació, 90 km de ciclisme i 21,1 km (és a dir, una mitja

marató12) de cursa a peu. El seu campionat mundial es

duu a terme a Las Vegas.

Per altra banda, també tenim la Triatló Olímpica que

consta de 1,5 km de natació, 40 km en bicicleta i 10 km

10 Triatleta professional 11 El total de milles recorregudes entre les tres proves és de 70,3 (1,2 nedant, 56 en bicicleta i 13,1 a peu), d’aquí prové el nom. Per

altra banda, en l’Ironman es recorren 140,6 milles (2,4 en la natació, 112 en el ciclisme i 26,2 en la cursa). 12 Distància de la marató: 42,2 quilòmetres.

Imatge 11. Andreas Raelert

Font: Web BMC Switzerland

Imatge 10. John i Judy Collins

Font: Triathlon Facts


16

corrents, mentre que la Triatló Srpint consta de 750 m, 20 km i 5 km segons l’ordre

esmentat anteriorment i la Triatló Supersprtint consta de 400 m, 10 km i 2,5 km,

respectivament.

PAÏSOS QUE ACULLEN L’IRONMAN

Des dels inicis de la prova fins ara, l’Ironman ha anat expandint-se arreu del món

fins arribar a 20 països diferents: Austràlia, Estats Units, Espanya, Brasil, Àustria,

França, Alemanya, Anglaterra, Suïssa, Canadà, Suècia, Dinamarca, Japó, Malàisia,

Brasil, Mèxic, Nova Zelanda, Gal·les, Sud Àfrica i Taiwan.

S’ha de tenir en compte que totes les proves anteriorment mencionades les

organitza l’empresa IRONMAN. Per aquest motiu, si tenim en compte l’organització

anomenada Challenge, Itàlia, Holanda i les Filipines s’afegeixen a la llista, sumant

així un total de 23 països i, encara així, segurament n’hi ha més celebrats a d’altres

llocs.

INICIS DE L’IRONMAN A ESPANYA

La primera referencia que es té d’una prova similar a Espanya és un concurs de

Ciclo-Nata-Cross organitzat en la ciutat de Castro Urdiales, el 1963. El triatló com a

prova reconeguda arribaria a Espanya a inicis dels anys 80 i, el 1984, la ciutat de

Guadalajara organitza la primera prova.

Josep Maria Corrales, empresari hoteler de Calella, va donar suport a la iniciativa

dels germans Pérez (Agustí i Jordi), els dos amb una àmplia experiència en el món

del triatló, per organitzar una Ironman a Calella amb la idea de posicionar tant a

Calella com a Barcelona en un lloc estratègic dins de l’àmbit esportiu.

Des de la primera prova el 2009, Challenge Barcelona (actualment Ironman) es

celebra dues vegades l’any: la de mitja distància al maig i la de llarga distància a

l’octubre, la qual ja ha rebut dues vegades el trofeu per la “Millor Triatló a

Espanya”13, les dues celebrades a la costa Mediterrània en el poble de Calella, en

la regió Barcelona-Maresme.

Al tractar-se d’un circuit que ofereix les millors condicions per les competicions

esportives (combina mar i muntanya en un clima Mediterrani), aquest es converteix

en un dels esdeveniments més atractius del calendari internacional.

Segons Jordi Pérez i Gerard Llobregat, els organitzadors d’aquesta prova a Calella,

“l’entorn és incomparable i les facilitats que dóna la situació geogràfica són un marc

13 Per la Federació Espanyola del Triatló.


17

incomparable per a tenir-ho tot a l’abast per a fer els circuits que actualment

composen la prova. A nivell del sector ciclista ens permet organitzar un 70.3 al maig,

amb un circuit muntanyós que es dirigeix al Montseny, uns dels parcs naturals més

importants de la nostra geografia, com també un Ironman a l’octubre, amb l’atractiu

d’un circuit de 180 km de bicicleta amb pràcticament zero desnivell, que el fa ben

atractiu per aquells triatletes més veloços.”14

CANVI DE CHALLENGE BARCELONA-MARESME A IRONMAN

Challenge Barcelona-Maresme ha passat a dir-se, a partir del 2014, Ironman

Barcelona.

Aquest canvi que provoca la desaparició de la Challenge celebrada durant 5 anys a

Calella (el Maresme) és degut a que les dues proves, és a dir, l’Ironman i la Half

Ironman passen a ser puntuables pel Campionat Mundial d’Ironman de Kona

(Hawaii) i el mundial 70.3 de Las Vegas (Estats Units). Així doncs, aquest canvi

permet l’atracció d’un tipus de turista més internacional.

A partir d’ara l’empresa World Triathlon Corporation (WTC) és qui s’encarregarà

d’organitzar i gestionar tot el relacionat amb la marca Ironman Barcelona-Calella,

després d’haver absorbit Triathlon Sport, organitzadora de la Challenge.

Per tant, el campionat mundial de l’Ironman es celebra tots els anys a Hawaii però

es realitzen altres Ironman com a sessions classificatòries per aquest campionat

mundial durant l’any en diferents països del món, en els que, a partir d’ara, Calella

s’hi ha adherit.

El canvi d’empresa no s’ha produït a causa d’una mala organització amb la

Challenge, donat que durant els anys que l’Ironman s’ha estat celebrant a Calella

aquesta organització ha estat bona, hi ha hagut una implicació de tot el conjunt del

territori: del Consell Comarcal del Maresme, dels municipis veïns i de l’Ajuntament

de Barcelona, fet que ha convertit Calella en un destí turístic de referència pel

turisme esportiu i ha permès consolidar la marca Barcelona-Calella Territori Triatló15.

Participants Variació16

Challenge Barcelona 2013

1.292 -

Ironman 2014 2.488 92,57% Taula 1. Comparació de participants en les dues últimes edicions

Font: Challenge, Ironman i elaboració pròpia

14

Veure Annex B. 15 Segons Maite Fandos, quarta tinent alcalde de Barcelona. 16 No és possible calcular-la al no disposar d’informació de les edicions anteriors.


18

CLASSIFICACIÓ IRONMAN CALELLA

Modalitat: La participació pot ser tant de manera col·lectiva, és a dir, per

equips, com individual.

Tipus de competició: Prova puntuable pel campionat mundial realitzat a

Kona, Hawaii.

Àmbit geogràfic: Els participants provenen tant de la mateixa població de

Calella (àmbit local), de Catalunya (àmbit autonòmic), de l’Estat espanyol

(àmbit estatal) com de l’estranger (àmbit internacional).

Durada: Les tres proves que conformen l’Ironman es poden realitzar en un

màxim de 17 hores.

Participants: Homes i dones majors de 18 anys en diferents categories: elit,

pro, per edats, per sexe i relleus, fins a un màxim de 2.000 inscrits.

Federació18: Es pot participar de manera popular i/o com a federat, si bé

estar federat no és un requisit obligatori.

Espectadors19: Cal destacar que, a part dels acompanyants dels

participants, també hi assisteixen espectadors20 que s’hi desplacen per gaudir

d’aquest esport.

Espai: Les proves es desenvolupen en espais oberts, si bé la transició

s’efectua en recinte tancat (en el cas de Calella).

Infraestructures: Es necessiten unes infraestructures mínimes: un espai

ampli pel material del dia de la prova (bicicletes, cascs, vambes, etc.), un

circuit urbà i interurbà pel ciclisme i per la cursa a peu i un altre destinat a la

fira esportiva, entre d’altres.

Periodicitat de la celebració: Es tracta d’una prova de periodicitat regular

(anual) sense canvi de seu.

Tipologia de l’esdeveniment: Al tractar-se d’un esdeveniment regular amb

gran assistència d’espectadors que generen activitat econòmica significativa i

amb interès mediàtic es classifica com a esdeveniment de tipus B21.

17 Comparat amb l’augment de participació que l’Ironman 2014 va experimentar, el de la Half del mateix any és menor atès que el

canvi d’organització es va produir una vegada ja s’havien inscrit els participants. 18 Implica un alt nivell de competitivitat que atreu un públic més nombrós. 19

Agustí Pérez: “La presencia de los llamados élite siempre garantiza el espectáculo en las zonas de cabeza”. 20

Gratuïta. 21 Segons SÁNCHEZ, Patricio; BARAJAS, Ángel. “Los eventos deportivos como generadores de impacto económico: factores clave y

medición”. Cuadernos de turismo, Universidad de Murcia, p.117.

Participants Variació

Half Challenge 2013

1.362 -

Ironman 70.3 2014 1.471 8,00%17

Taula 2. Comparació de participants en les dues últimes edicions

Font: Challenge, Ironman i elaboració pròpia


19

Sigui per la raó que sigui (o per totes elles), milers de persones de Calella i

provinents d’altres ciutats i pobles veïns, incloent Barcelona, omplen els carrers tot

el cap de setmana de la celebració de la prova per animar els trialetes en aquesta

prova que té un gran prestigi tan internacional com nacional.

COSTOS DE LA ORGANITZACIÓ

Perquè la organització pugui realitzar la sèrie d’activitats que ha de realitzar aquesta

ha d’assumir uns costos inevitables que, teòricament, es veuran compensats pels

ingressos que aconseguiran.

Alguns dels costos que ha d’afrontar són:

I. Tall de la N-II:

Segons Gerard Llobregat22 ja no és

difícil obtenir el permís per tallar

aquesta carretera, ja que ja fa 6 anys

que es fa i els dispositius de tancament

del circuit ja estan molt treballats. De

tota manera, en el Half Challenge

Barcelona-Maresme del 2013 es va

canviar el recorregut i es va fer passar

els triatletes per un d’interior.

Els motius d’aquest canvi van ser

aconseguir un circuit lineal més ampli

amb un desnivell on es pogués absorbir

un major número de triatletes, és a dir,

més participants, amb una reducció del

cost del pagament de les autopistes ja

que sinó s’havia de tallar la N-II durant

12 hores, fet que obligava a donar tiquets gratuïts a aquells que passessin

per l’autopista i contractar policia pel trànsit, de tal manera que aquestes

mesures suposaven un cost aproximat d’uns 100.000€. De manera paral·lela,

s’alliberava la pressió de les localitats costeres que havien d’apanyar-se-les

per poder mobilitzar-se una vegada s’havia tallat la carretera.

II. Helicòpter de control

III. Centre de control

IV. Campanyes publicitàries internacionals

V. Organització els 365 dies de l’any

VI. Reunions

22 Veure Annex B.

Imatge 12. Cartell avís tall de carretera.

Ironman 70.3 Barcelona 2014

Font: Pròpia


20

VII. Staff. Compost per:

20-25 persones encarregades

120-150 Agents de Defensa Forestal

150 de mesures penals

300-350 voluntaris

Policies locals

Mossos

...

VIII. Infraestructures:

“A nivell d’infraestructures es subcontracten a les millors empreses del sector,

no s’escatima en inversió per oferir una comoditat al triatleta que rarament

trobarà en algun altre lloc i a nivell de compres aquestes es realitzen amb

molt de temps buscant la millor qualitat.” 23

Aquesta prova esportiva en concret, però, no necessita tantes

infraestructures com d’altres, però el fet de necessitar-ne significa una

despesa inevitable.

IX. Assegurances (segons la legalitat vigent):

Responsabilitat civil

Accidents dels triatletes

“El Challenge és, sens dubte, l’esdeveniment més difícil d’organitzar

d’Espanya” 24

Amb tot plegat, segons la informació de Gerard Llobregat (veure Annex B), tota

l’organització de la competició ha d’assumir aproximadament uns 400.000€ quan es

tracta de l’Ironman 70.3 i uns 600.000€ tractant-se de l’Ironman Barcelona.

PATROCINADORS EN CRISI

És cert que, segons les dades de Gerard Llobregat i Jordi Pérez, en una mala

època, els patrocinadors només cobreixen un 5% del pressupost de les

competicions. De tota manera, Agustí Pérez assegura que està completament

decebut per la manera com han respost les marques a la proposta de la Half

Challenge Barcelona de l’any passat atès que “hi ha marques esportives que no

aposten i després es gasten moltíssims diners en qualsevol altra cosa ridícula.

Nosaltres oferim uns esdeveniments amb una participació molt important,

internacional, que aporta televisió, presencia de mitjans, amb una zona “expo” de les

més grans d’Espanya i a més a més la possibilitat d’associar la seva marca a un

esdeveniment pel qual han passat més de 14.000 triatletes.”

23 Agustí Pérez, director de cursa de la Half Challenge Barcelona 2013. 24 Agustí Pérez, director de cursa de la Half Challenge Barcelona 2013.


21

VOLUNTARIAT EN L’IRONMAN

El voluntari és una persona que, tot i no ser de l’organització de la prova, té un

paper fonamental en el desenvolupament de qualsevol esdeveniment.

La Half Challenge Barcelona que es va disputar el dia 19 de maig de 2013 va

comptar amb l’ajuda d’uns 500 voluntaris d’edats que anaven dels 8 als 65 anys.

Entre tots desenvolupen moltíssimes activitats:

Atendre les necessitats del triatleta en les transicions i en tots els

avituallaments.

Atendre a la post meta: entrega de medalles, de samarretes pels

finishers 25...

Respondre qualsevol dubte gràcies a l’infopoint permanent durant els

dies previs a la competició i també a qualsevol dubte que el participant

pugui tenir durant la prova.

Organitzar la competició: preparar les bosses, els obsequis, entregar els

dorsals, assistència en el muntatge dels circuits...

Tenir una relació tant amb el públic com amb el triatleta com més

propera possible.

Altres tasques importants encara que potser passin desapercebudes.

Tenint en compte totes les activitats que realitza un voluntari (encara que no les

pugui arribar a fer totes vist que aquestes queden repartides entre els diferents

voluntaris), comptar amb la seva ajuda representa un cost per a la organització

que, aproximadament, és d’uns 10€ :

Encara així, comptar amb l’ajuda de voluntaris suposa un estalvi per la organització,

atès que aquesta s’estalvia contractar personal per fer el seu treball. Si no comptés

amb la seva ajuda, el cost seria molt més elevat pel fet que s’hi haurien d’incloure

les hores dedicades, les despeses de desplaçament, el pàrquing, l’hotel, etc.

D’aquesta manera, tenint en compte que entre les dues competicions anuals hi ha

uns 1500 voluntaris, seria impossible organitzar-ne cap de les dues (ni cap altra)

sense el seu treball.

Només que la organització pagués a 10€/hora a cada treballador (atès que ja no

tindria les condicions de voluntari) i aquest treballés 6 hores, la despesa individual

seria com a mínim de 60€, i això sense comptar dietes. D’aquesta manera,

25

Qualsevol participant que finalitzi la competició complint totes les característiques requerides.

entrepà 2€

begudes 2€

obsequis 4€

material acreditatiu 2€


22

l’organització s’estalvia 60€ com a mínim per voluntari, que farien un total de

90.000€.

EXPERIÈNCIA COM A VOLUNTÀRIA

En una prova esportiva hi ha molts aspectes

visualment apreciables però normalment

ningú no es fixa en el treball dels voluntaris.

Aquest fet és comprensible, i més si es tracta

d’un Ironman, on el que succeeix és que totes

les mirades es dirigeixen a les bicicletes de

preu desorbitat, els cascs aerodinàmics amb

aquella forma tan peculiar, i als cossos dels

atletes tan increïblement forts i resistents.

I així va ser com vaig fer de voluntària,

juntament amb el meu pare, a la Challenge

Barcelona-Maresme a l’octubre del 2013.

Aquell primer cop havíem d’allargar el braç

per rebre estirades i cops a les mans per

entregar gels energètics als triatletes mentre

anaven en bicicleta.

Teòricament havíem d’anar-hi 6 hores, però

una mica abans de marxar per anar a dinar es

va posar a ploure a bots i barrals. Així va ser

com ens vam quedar unes hores més atès

que el segon torn que havia de continuar amb

la feina que nosaltres havíem començat no va

aparèixer. Convé destacar que tothom mereix

ser ben atès però aquells que van més

endarrerits encara ho necessiten més, així

que vam fer feina doble. L’experiència ens va

fer passar uns dies al llit ben refredats però va

valdre la pena.

La segona vegada ja va ser molt diferent.

Resulta que volia seguir ajudant, però no de la

mateixa manera que l’anterior ocasió. Així doncs, aquesta vegada necessitava

aconseguir imatges, dades i material per aquest treball de recerca i vaig anar els

dies anteriors de la prova a Calella per veure com s’organitzava tot i quin ambient hi

havia. Abans d’això, però, vaig aconseguir el contacte del Gerard Llobregat, qui em

va oferir fer de voluntària a un lloc molt més cèntric, on podria veure triatletes,

Imatge 13. Voluntaris al Challenge Barcelona-

Maresme d'octubre del 2013

Font: Pròpia

Imatge 14. Entrega de gels energètics als

triatletes per part dels voluntaris. Challenge

Barcelona-Maresme 2013

Font: Pròpia


23

familiars i amics d’aquests acompanyant-los, agafar imatges, fer preguntes i inclús

parlar amb els participants.

Vaig anar a Calella el dia anterior a la

prova per acabar a la zona de boxes

recollint informació i ajudant a dirigir els

triatletes cap a on havien d’anar. Va ser

així quan vaig veure com d’important són

els idiomes a l’hora d’estar fent de voluntari

a un lloc central, però també vaig descobrir

que només parlaven anglès dues o tres

persones d’allà (comptant-me a mi), i no

eren pas voluntaris, sinó que eren

treballadors de l’organització.

També vaig descobrir que tan com per fer

de voluntari com per treballar en un lloc

central s’ha de tenir molta paciència, ja que

molts triatletes demanen informació i els

voluntaris no en disposem més enllà de la

bàsica. Va ser per aquest motiu que un

alemany problemàtic es va posar a cridar, i

vaig acabar discutint en anglès amb ell

(d’aquí tan important saber idiomes), fins

que es va posar a insultar a tothom en la seva pròpia llengua.

“Totes les males experiències ensenyen alguna cosa útil” 26

Abans de les set del matí ja érem allà per

ajudar. Aquesta teníem un contacte molt

més directe amb els participants. La veritat

és que vam acabar esgotats perquè

estàvem a la zona de transició, on s’havia

d’ajudar al triatleta amb tot el que

necessités, com per exemple ajudar-lo a

treure’s el neoprè, ordenar tot el seu

material, animar-lo, etc.

S’ha de reconèixer que la gran majoria

dels triatletes són molt agraïts, encara que

sempre hi ha excepcions. Tot i així, quan

es posaven a córrer per anar a la següent

26

Paul Samuelson (1915-2009)

Imatge 16. Zona de boxes. Ironman 70.3

Barcelona 2014

Font: Pròpia

Imatge 15.Voluntària al Half Ironman Barcelona de

maig del 2014

Font: Pròpia


24

fase de la prova, molts d’ells giraven cua per

tornar a mi, tocar-me l’espatlla i dir-me entre

glopades d’aire:

- Grazie bella!

- Gracias reina!

- Merci beaucoup

- Gràcies preciosa

- Danke schön!

I algun altre “muchas gracias” poc

comprensible dit per atletes que només

havien après aquestes dues paraules en

castellà per poder marcar la diferència.

“La satisfacció de trobar un sol agraït compensa les amargures de moltes

ingratituds” 27

DESPESA DEL TRIATLETA

L’atleta sempre té unes despeses i més encara si s’ha de desplaçar per poder

participar a la prova. S’ha de tenir en compte que l’alt percentatge de participació del

70% és estrangera que, degut a la distància, moltes vegades aprofita per passar

encara més dies a la zona, de tal manera que molts altres sectors se’n poden

veure beneficiats.

En moltes ocasions aquests triatletes es desplacen dies abans de la prova a la zona

de destí per tal d’entrenar, recollir el material corresponent, etc (Veure Annex E). A

aquestes despeses s’han de sumar les que generen els acompanyants (restaurants,

botigues, etc.).

Una font important d’ingressos

per a l’organització és la zona

“Expo” “on trobem tot el que ens

faci falta per la cursa o

nombrosos records per regalar

als amics” 28

Segons les dades de la

organització (veure Annex B),

únicament a nivell de

merchandising cada competidor

es gasta de mitjana un 110€ a la

27

Modesto Lafuente (1806-1866). 28 GONZÁLEZ, Jordi. “Un lugar llamado triatlón”. Triatlón nº 2. Barcelona, juny-juliol 2011, p.135.

Imatge 17. Zona de boxes. Ironman 70.3

Barcelona 2014

Font: Pròpia

Imatge 18. "Expo" Ironman 70.3 Barcelona 2014

Font: Pròpia


25

fira esportiva. Això significa que els triatletes aprofitaran per comprar material.

D’aquesta manera, Jose Almagro assegura que el pitjor de ser triatleta és: “La

cantidad de “bártulos”29 que se necesitan”

No oblidar el cost de la inscripció30 a la prova, la qual inclou31:

Material esportiu:

Dorsal

Casquet de natació

Bosses per a la transició

Obsequis:

Bossa commemorativa

Samarreta finisher

Medalla finisher

Avituallaments:

Aigua

Beguda isotònica

Barretes energètiques

Gels energètics

Fruita

Race book32

Servei de sanitat:

29 Estris, matèria. 30 El preu de la inscripció variarà en funció de la franja temporal en la qual el participant s’hagi inscrit. Abans del 24 juliol del mateix

any que es realitza la prova, el preu d’aquesta és de 530 €. A partir d’aquest dia el preu augmenta a 556,5€. 31 Tots els elements inclosos els ha pagat el triatleta al moment d’inscriure-s’hi. 32 Llibre que conté tota la informació de la prova.

Imatge 19. Punt de venda Ironman Official Merchandishe.

Ironman 70.3 Barelona 2014

Font: Pròpia

Imatge 20. Body per a bebé Ironman

Official Merchandise. Ironman 70.3

Barcelona 2014

Font: Pròpia


26

Atenció immediata en cas d’accidents amb valoració per part del

personal especialitzat de l’estat de gravetat de l’accidentat

Desplaçament en cas de ser necessari

Possible reincorporació del triatleta a la prova

Serveis previs a la prova:

Infopoint 33

Briefing 34

Pasta party35

Serveis posteriors a la prova:

Avituallament final:

- Entrepans

- Pizzes

- Pasta

- Fruita

- Begudes

- ...

Servei de massatge de recuperació post meta

Assistència post meta

Assistència continua dels voluntaris en:

Avituallaments

Transicions

Zona de meta

Post meta

Cal recordar que tots aquests serveis estan inclosos en el preu de la inscripció i que

el participant té accés complet a tots i cada un d’ells.

TURISME

Segons la Organització Mundial del Turisme (OMT, 2007), el turisme és “un

fenomen social, cultural i econòmic relacionat amb el moviment de les persones a

llocs que es troben fora del seu lloc de residència habitual per motius personals o

de negocis/professionals. Aquestes persones es denominen visitants (que poden ser

turistes o excursionistes; residents o no residents) i el turisme té a veure amb les

seves activitats, de les quals algunes impliquen una despesa turística”.

33 Lloc on es pot preguntar qualsevol dubte tan tècnic com de la prova en si mateixa. 34 Presentació de la prova amb l’explicació de tots els detalls per part de l’organització. 35 Sopar especial per a triatletes ofert per la organització amenitzat amb actuacions musicals.


27

Convé subratllar que el turisme esportiu, juntament amb

el cultural, el rural, el de negocis i el de salut, forma part

de les modalitats turístiques que major rellevància han

adquirit en el sector turístic espanyol en els darrers

anys.36

Això s’entén perquè el turisme d‘esdeveniments

esportius, explicat com a “aquelles activitats o

competicions esportives capaces d’atreure un número

considerable de visitants amb l’objectiu de participar o

assistir com espectadors” 37, “ha adquirit una gran

rellevància al ser un importantíssim reclam per a milers

d’aficionats, constituint en l’actualitat una gran

oportunitat per les destinacions que busquen

augmentar els seus atractius tant pel nombre de turistes

que atrauen com pel seu impacte econòmic”.38

CONFERÈNCIA MUNDIAL SOBRE ESPORT I TURISME 2001

En la Conferència Mundial sobre Esport i Turisme celebrada l’any 200139 es van

destacar els següents aspectes:

L’esport està començant a ser un factor important en l'oferta de les

destinacions turístiques, fet que les permet diferenciar-se i ser més

competitives en el marc internacional.

Els esportistes professionals s’han convertit en un element molt important

per les destinacions turístiques.

Els grans esdeveniments esportius són una excel·lent campanya d’imatge

pel destí que vol potenciar la seva vessant turística.

Les empreses dedicades al turisme esportiu s’especialitzaran i

incrementaran per a oferir millors serveis i experiències als seus clients.

És necessària la cooperació entre la iniciativa pública i la privada atès que

les poblacions locals són elements imprescindibles per la consolidació d’una

activitat de llarga durada.

36 FERNÁNDEZ, María Teresa; GUTIÉRREZ, Elena Piedad. 37

Deply, 2003. 38 Getz, 2003. 39 Segons LATIESA, Margarita; PANIZA, José Luis. “Turistas deportivos. Una perspectiva de anàlisis”. Revista Internacional de

Sociología (RIS), vol. LXVI, nº 44, (mayo-agosto 2006), p. 147.

Imatge 21. Logotip Organització

Mundial del Turisme

Font: Asonahores


28

DIA MUNDIAL DEL TURISME 2004

El 2004, el secretari general de la OMT, Francesco

Frangialli, juntament amb el president del COI (Comitè

Olímpic Internacional), Jacques Rogge, van firmar el

27 de setembre (Dia Mundial del Turisme) un missatge

que senyalava els objectius compartits per ambdós

sectors, en el qual es deia que: "els grans

esdeveniments esportius, com els Jocs Olímpics, els

campionats de futbol o de rugbi i les curses

automobilístiques s’han convertit de per si en

poderosos atractius per als viatgers i han contribuït

molt positivament a la imatge turística dels destins que

acullen aquests esdeveniments."

Convé destacar que aquest missatge està encapçalat

pel següent: “Esport i turisme: dues forces vives al

servei de la compressió mútua, la cultura i el

desenvolupament de les societats.” D’aquesta manera,

s’assegura que l’esport i el turisme destaquen

objectius comuns i, a més a més, es relacionen i

complementen.

L’esport, com a activitat professional, afició o forma

d’oci, comporta un volum considerable de viatges per a

jugar i competir en diferents destinacions i països. I,

encara més, garanteixen que els grans esdeveniments

esportius han contribuït molt positivament a la imatge

turística de les destinacions que acullen aquests

esdeveniments.

I no tan sols a la imatge turística pel fet que el turisme i

l’esport units són dues forces poderoses de

desenvolupament que estimulen la inversió en

estructures i projectes que no només disfrutaran els

visitants que acudeixen a aquella zona sinó que també

ho farà la població local. Consegüentment, la creació

d’aquestes infraestructures portarà a la creació de llocs

de treball i a la generació d’ingressos.

Així va ser com se li va donar una identitat pròpia el turisme esportiu.

Imatge 22. Francisco Frangialli

Font: El País

Imatge 23. Jacques Rogge

Font: The future leadership initiative


29

TURISME ESPORTIU

La primera definició del concepte sport tourism la va fer Hall (1992), considerant-lo

com “aquells desplaçaments realitzats per raons d’esbarjo (no comercials) per a

participar o observar activitats esportives fora del lloc de residència habitual”.

Tot i així, la definició més acceptada és la de Joy Standeven i Paul De Knop (1999),

que diu així: “totes les formes actives o passives de l’activitat esportiva, participant

casualment o de forma organitzada, ja sigui per raons comercials o de negocis o no,

però que necessàriament impliqui un viatge fora del lloc habitual de residència o

treball”.

Així doncs, el turista esportiu està “motivat per la competició o l’espectacle

esportiu, per la realització d’activitat esportiva d’esbarjo o competitiva o bé per la

realització d’activitat fisicoesportiva d’esbarjo”.40

Hi ha autors, però, que consideren que només han de ser acceptats com a turistes

esportius aquelles persones que tenen com a motivació realitzar el viatge per

practicar un esport competitivament, ja sigui per visualitzar un esdeveniment o per a

participar-hi activament en ell. Com es pot comprovar, aquests autors no contemplen

la pràctica esportiva ocasional o esporàdica durant les vacances com a turisme

esportiu atès que aquest tipus de turisme requereix una intencionalitat clara de

competir.

Malgrat això, la majoria d’autors creuen que aquest tipus de turisme és qualsevol

activitat que es realitzi fora del lloc habitual de residència i no només per motius

competitius sinó també per motius d’esbarjo.

Segons Margarita Latiesa i José Luis Paniza, aquests autors coincideixen en quatre

aspectes fonamentals que defineixen clarament aquest tipus de turisme:

1) Ha d’haver-hi un desplaçament a un lloc diferent de l’habitual de residència o

treball.

2) La finalitat del viatge és principalment recreativa però relacionada d’alguna

manera amb l’esport.

3) Es pot realitzar activitat física o observar espectacles esportius.

4) Poden o no existir finalitats competitives.

A partir d’aquí, segons la intencionalitat i el temps invertit en l’activitat durant el període de vacances existeixen dos conceptes: l’esport en vacances i les vacances esportives.

40

LATIESA, Margarita; PANIZA, José Luis. “Turistas deportivos. Una perspectiva de anàlisis”. Revista Internacional de Sociología (RIS),

vol. LXVI, nº 44, (mayo-agosto 2006), p.137.


30

ESPORT EN VACANCES I VACANCES ESPORTIVES41

Esport en vacances:

- Com a complement: La finalitat del turista és dedicar part de les seves

vacances a alguna activitat física com a complement esportiu de la

oferta turística.

- Ocasionalment: El turista no té prevista amb anterioritat la pràctica

d’algun esport.

Vacances esportives:

- Esportives pures actives: Participar en les activitats esportives és el

motiu fonamental del desplaçament del turista.

- Esportives pures passives: L’objectiu del turista és d’assistir a

l’esdeveniment esportiu, sent aquest un espectacle.

PERFIL DEL TURISTA ESPORTIU

Ara bé, tal com s’ha dit abans, hi ha moltíssimes maneres de definir el perfil del

turista esportiu, amb una polèmica al darrere. Segons la definició de Gammon i

Robinson (1997) el turista esportiu és “aquell individu o grup d’individus que es

desplaça a un lloc diferent al de la seva residència habitual per participar

(activament o passiva) en un esport competitiu o d’esbarjo. L’esport és la principal

motivació del viatge”.

Segons aquesta visió, “el turisme esportiu és procliu42 al sector turístic, però és el

sector turístic el que ha de veure compensat (incrementant el número de turistes

o d’ingressos) tota la despesa en instal·lacions esportives o en la promoció

d’espectacles esportius.”43

Per tant, “la indústria turística és la que utilitza els diferents atractius turístic

esportius com a factor d’atracció del client.” 44

Així mateix, tal com asseguren Latiesa i Paniza, les diferències culturals i els

comportaments diaris dels individus, associats en la majoria d’ocasions amb la edat,

influeixen en la quantitat i el tipus d’experiències que es duen a terme. Convé

ressaltar, d’aquesta manera, que un dels aspectes clau del turista és l’edat.

41 Segons el model de LATIESA, Margarita; PANIZA, José Luis. “Turistas deportivos. Una perspectiva de anàlisis”. Revista

Internacional de Sociología (RIS), vol. LXVI, nº 44, (mayo-agosto 2006), p.135. 42 Que té inclinació o disposició natural cap a una cosa. Propens.. 43 LATIESA, Margarita; PANIZA, José Luis. “Turistas deportivos. Una perspectiva de anàlisis”. Revista Internacional de Sociología (RIS),

vol. LXVI, nº 44, (mayo-agosto 2006), p. 139. 44

LATIESA, Margarita; PANIZA, José Luis. “Turistas deportivos. Una perspectiva de anàlisis”. Revista Internacional de Sociología (RIS),

vol. LXVI, nº 44, (mayo-agosto 2006), p. 139.


31

És a conseqüència de l’augment de la població i la millora de la qualitat de vida que

la població ha envellit, de manera que les vacances esportives que més èxit

tindran dins d’uns anys (i que, de fet, ja en tenen) seran aquelles que ofereixin

períodes d’activitat física moderada amb períodes de descans.

De manera paral·lela, el període de vacances del país emissor i el clima del destí

també afecten a l’hora de planificar unes vacances esportives.

A més a més, segons la informació de la OMT i la COI, el sexe i la condició social

també determinen el perfil del turista esportiu atès que més de la meitat d’aquest

tipus de turista a Alemanya, França i Holanda (52%, 59% i 58% respectivament),

formen part del gènere masculí. Convé recalcar que a Alemanya un alt percentatge

de turistes esportius formen part de la classe alta, així com un 42% a Holanda i un

44% de classe mitja a França, quedant-se a l’estranger un mínim de 4 dies.

En definitiva, el perfil sociodemogràfic depèn del tipus d’activitat, de tal manera

que el turisme esportiu ofereix un públic bastant heterogeni en el sentit que hi ha

molts tipus d’esdeveniments i moltes ocasions per cada perfil sociodemogràfic de

viatjar en unes condicions o unes altres. Ara bé, l’estil de vida també és un factor

que influeix fortament en aquest tipus de turisme.

Paral·lelament, segons Loverseed (1997), l’estança mitjana del turisme esportiu

americà era de 7 dies tractant-se de turisme nacional i d’entre una i dues setmanes

quan es tractava de turisme internacional. Aquest fet demostra que quan més lluny

marxen, els turistes volen passar més dies a l’estranger, creant uns ingressos més

elevats al país receptor.

S’ha de reconèixer, també, que el turisme intern espanyol (encara que no esportiu),

és a dir, nacional o, dit en altres paraules, el turisme realitzat pels espanyols dins del

propi país suposa el 92% del volum total de turistes a Espanya.45

Si ens fixem en Espanya, segons Latiesa i Paniza (2006) el 56,42% dels hotels del

país oferien activitats esportives per realitzar, fet que permet que el turisme esportiu

creixi i s’estengui més.

Actualment és molt possible que hi hagi un elevat percentatge de turistes que

planegin les seves vacances en funció de les activitats esportives que vulguin

realitzar una vegada siguin al destí escollit.

FUTUR DEL TURISME ESPORTIU

Està clar que el turisme motivat d’alguna manera per l’esport està augmentant de

manera visible. Aquesta tendència seguirà incrementant en el futur atès que

diversos factors afavoriran el desenvolupament del turisme i l’esport.

45 Institut d’Estudis Turístics (Familitur, 2014).


32

Alguns dels factors més importants segons Latiesa i Paniza són:

Sociodemogràfics: L’envelliment de la població repercutirà en un

augment de jubilats, fet que incrementarà el temps lliure d’aquests. A més

a més, com que l’esperança de vida i la salut milloren es podran realitzar

moltes més activitats físiques.

Socials: Cada vegada hi ha més parelles sense fills o famílies menys

nombroses. Per tant, apareixeran noves necessitats i més recursos

destinats a l’oci.46

Culturals: Mill (1990) assenyala que hi haurà una elevació del nivell

educatiu, de manera que el número de persones que tindran curiositat

per viatjar incrementarà, així com també el número de persones que

practiquen esport en les societats desenvolupades.

Econòmics: Hi haurà un desenvolupament de la tecnologia que permetrà

que la comunicació sigui més efectiva, fet que afavorirà la connexió entre

l’esport i el turisme.

MODEL KURTZMAN I ZAUHAR (1997)

Segons Joseph Kurtzman i John Zauhar existeix una manera d’analitzar el model de

turisme esportiu impulsat per activitats tan competitives com d’esbarjo.

D’aquesta manera i explicant les seves característiques, podem distingir:

a) Resort:

- Complexos turístics47

- Activitat esportiva com a atracció principal

- Classes impartides

- Entrenadors experts per a realitzar les classes esportives

b) Cruises:

- Vaixells

- Activitats esportives com a principal objectiu del viatge

- O compartir el creuer amb celebritats del món de l’esport

c) Attractions:

- Atraccions naturals

- O museus sobre esport

d) Tours:

- Inclouen viatge i allotjament

- Activitats:

Visita a instal·lacions esportives 46

Mill (1990). 47 Entorn dissenyat específicament per a satisfer les necessitats i expectatives del client en tot moment i posant a la seva disposició

una àmplia gamma de serveis turístics.


33

Tours de bicicleta o caminades

e) Events:

- L’objectiu és ser espectador d’esdeveniments esportius

- Impacte econòmic és tan gran que s’ha desenvolupat fortament el

màrqueting i les activitats turístic esportives molt especialitzades

EL MARESME

La comarca del Maresme té una superfície de 398,5 km2, el 5,2% de la superfície de

la província de Barcelona, i està integrada per 30 municipis que tenen una superfície

mitjana de poc més de 13 km2. Mataró n’és la capital.

És la quarta comarca més poblada de la província, per darrere del Barcelonès, el

Vallès Occidental i el Baix Llobregat. Amb 436.487 habitants, en ella hi resideix el

7,9% de la població provincial.

El 2011, el Maresme té una densitat de població de 1.095 habitants per km2 i ocupa

el quart lloc després de les tres grans comarques metropolitanes: Barcelonès, Baix

Llobregat i Vallès Occidental. Més de la meitat (16) dels municipis del Maresme no

superen els deu mil habitants. Encara així, els que sí que ho fan concentren el 79%

de la població i Mataró, el 28,4% (124.084).

El 12,2% (51.904) de la població comarcal és estrangera, percentatge inferior a la

mitjana provincial (14,3%). Si ens centrem en aquests estrangers, el 77% d’aquesta

població té entre 16 i 64 anys. A més a més, el 80,2% dels estrangers són

extracomunitaris i cinc nacionalitats n’apleguen la meitat: marroquina (30,1%),

gambiana (5,7%), italiana (5,1%), xinesa (4,9%) i senegalesa (4,4%).

ESTRUCTURA ECONÒMICA

El 77,4% de les empreses de la comarca són de serveis, el 12,9% són industrials i

un 9,4% pertanyen a la construcció. El 29,8% de les empreses es concentren a la

capital, Mataró.

El pes de l’ocupació per grans sectors d’activitat és semblant al provincial. Així,

l’agricultura aplega el 0,8% dels llocs de treball, la construcció el 7,1%, la indústria el

16,1 % i el sector serveis el 76%, el tercer percentatge més alt. després del

Barcelonès i el Garraf.


34

D’aquesta manera, es pot veure la focalització en el sector serveis del Maresme atès

que, tal i com s’ha pogut apreciar en el gràfic anterior, el sector amb menor pèrdua

d’ocupació és el terciari, on el turisme i l’esport tenen un gran pes.

Gràfic 1. Subsectors d’activitat amb més guany d’ocupació. Maresme, 2012 (en nombres

absoluts)

Font: Informe territorial de la província de Barcelona 2013. Diputació de Barcelona

Gràfic 2. Subsectors d’activitat amb més pèrdua d’ocupació. Maresme, 2012 (en

nombres absoluts)



35

Per altra banda, i tal com es pot apreciar en aquest gràfic, les activitats que perden més ocupació formen part del sector secundari i primari, ja que cada vegada més, el Maresme s’està especialitzant més en el sector terciari, tal com es pot apreciar en el Gràfic 1.

TURISME

Els indicadors oficials d’evolució turística de la comarca del Maresme el 2012

estableixen una oscil·lació cap a la baixa respecte l’any anterior. La comarca pertany

a la marca turística Costa Barcelona i presenta una oferta de 54.262 places

d’allotjament turístic (un 47,9% del total de la província), amb una activitat turística

molt centrada en les activitats de sol i platja, les activitats nàutiques i el turisme

familiar.

L’oferta de places hoteleres, però, té una lleugera tendència a la baixa. Per contra,

han augmentat un 8,7% les places de càmping. El nombre de turistes en hotels han

augmentat un 8%, així com el nombre de pernoctacions48, amb un augment del

5,6%.

Veiem com les places en establiments hotelers en el Maresme han disminuït del

2011 al 2012 en un nombre de 244, mentre que les places en càmpings han

augmentat en 1.644. Encara així, el nombre de viatgers allotjats en hotels han

augmentat en 79,6 milers mentre que els allotjats en càmpings han disminuït en

14,7 milers. D’aquesta manera, el nombre de pernoctacions ha augmentat tant en

hotels (en 285,9 milers) com en càmpings (en 12,6 milers), encara que el grau

d’ocupació ha disminuït en tots dos casos: un 2,1 % en ocupació hotelera i un 6,6%

en ocupació en càmpings.

48 Passar la nit en un determinat lloc, especialment si és fora del propi domicili.

Taula 3. Indicadors de l’activitat turística al Maresme, 2011 i 2012



36

Ara bé, segons l’estudi de mercat realitzat per a dur a terme aquest treball, un 93%

dels triatletes enquestats pernocten en hotels, un 4% en càmpings i la resta (3%) en

una casa o pis, de tal manera que es pot deduir que aquest tipus de turisme

s’allotjarà, en gran part, en hotels.

CALELLA

Calella és un municipi de Catalunya situada a la comarca del Maresme a uns 50 km

de la capital catalana, Barcelona.

Segons les dades d’IDESCAT de 2013, hi vivien 18.469 habitants en una superfície

de 8 km2 , en els quals s’hi troben 3 càmpings i 46 hotels per abastar tot el turisme

possible.

Segons l’INE, la població vinculada és el conjunt de persones que al llarg de l'any

tenen algun tipus de vinculació o relació amb el municipi, independentment del

nombre de dies que s'hi estan. Equival a la suma de població resident i població no

resident present.

població vinculada = població padronal + població no resident present

A Calella l’any 2012 la població vinculada era de 459.581 habitants, 18.529 dels quals eren residents. Així doncs, hi havia una població vinculada no resident d’un 95,96% (441.052 persones), fent d’aquest tipus de població la gran majoria.

Qualsevol acció efectuada per un agent econòmic (individu o empresa) pot tenir un

impacte directe o indirecte sobre el benestar d’altres persones, la qualitat del medi

ambient o els processos productius d’altres empreses. Aquesta conseqüència

s’anomena externalitat.

Aquestes externalitats poden ser tan positives com negatives. Aquest concepte és

important per a l’anàlisi econòmica, atès que quan es generen externalitats els

seus efectes no es reflecteixen en els preus de mercat i, per tant, el sistema

funciona de manera ineficient.

Alguns exemples d’externalitats positives poden ser la creació de llocs tan directes

com indirectes, produir un bé o servei a la zona que l’envolta, una aportació

d’ingressos fiscals més elevada, donar bona imatge, enriquir altres activitats

econòmiques, incentivar a nivell social (parlant d’externalitats causades per

esdeveniments esportius) la participació esportiva, de relacions socials i de

pràctiques de vida saludables, etc.

Per altra banda, alguns exemples d’externalitats negatives poden ser la

contaminació tan mediambiental com acústica, els problemes socials, els possibles

conflictes, una saturació de persones desmesurada, un augment dels preus, etc.


37

Per exemple, segons l’informe Hàbits dels turistes internacionals (Habitur) del 2011

realitzat per l’Institut d’Estudis Turístics, el 55% dels turistes internacionals van fer

servir el transport públic en les seves estances a Espanya.

En aquest apartat del treball anirem veient quins són els diferents aspectes externs

que provoca un esdeveniment esportiu, especialment en una localitat turística com

Calella.

FIDELITAT DEL TURISTA

Si un turista ha gaudit de la seva estada a un determinat poble o ciutat aquest

segurament hi tornarà, potser no a la mateixa ciutat però sí a un altre destí del

mateix país. D’aquesta manera, és molt important per a un país fidelitzar els turistes,

de forma que aquests hi tornin o simplement difonguin bona informació sobre

aquest.

Així doncs, la maximització en el grau de satisfacció dels turistes estrangers és un

factor determinant de cara a aconseguir i mantenir una repetició i lleialtat en les

visites turístiques. A més a més, si aquests turistes estan satisfets de la seva estada

en general hi haurà un afavoriment en la difusió gratuïta i recomanació del país en

qüestió entre amics, familiars i coneguts.

Segons l’informe Hàbits dels turistes

internacionals (Habitur) del 2011 realitzat per

l’Institut d’Estudis Turístics, el grau de satisfacció

general percebut pel turistes en la seva estada a

Espanya va ser d’un 8,5 en una escala del 0 al

10 (puntuació que es manté invariable respecte

l’any anterior) i, a més a més, el 61,8% dels

turistes que van arribar a Espanya el 2011 van

pensar en retornar-hi l’any següent.

Això no significa que tots els turistes o el 61,8%

d’aquests hi tornessin, sinó que també hi poden

tornar passats uns quants anys i potser amb

diferent gent, ampliant, d’aquesta manera,

l’interès del país a altres tipus de turistes que es poden convertir en potencials

turistes fidels.

IMPORTÀNCIA ECONÒMICA DE L’ESPORT

“L’esport ha anat adquirint un creixent protagonisme en el desenvolupament de

l’economia de mercat de les societats modernes com a conseqüència dels productes

accessoris que subministra, els capitals que mouen els seus departaments, les

inversions que reclamen les seves instal·lacions, els recursos de màrqueting i


38

publicitat als que donen lloc els seus espectacles i concentracions de masses, la

intensa presència en la vida quotidiana de tots els ciutadans o els moviments

d’apostes i tot tipus de joc d’atzar que alimenta.” 49

És així com, per organitzar i participar en una prova esportiva, fan falta molts

elements: instal·lacions esportives, infraestructures (com els aparcaments), punts de

venda de roba esportiva, una organització amb recursos, serveis i contactes,

equipament esportiu com roba, accessoris, alimentació, etc., entrenament,

assessorament, assistència mèdica, publicitat i patrocini, assegurances...

IMPACTE ECONÒMIC RELACIONAT

L’esport és un dels sectors amb major importància econòmica50 per la seva

generació d’ingressos i beneficis i no només per la pròpia empresa organitzadora

sinó també pels territoris que els acullen.

49 PEDROSA, Rosario; SALVADOR, José Antonio. ““El impacto del deporte en la economía: problemas de medición”. Revista

Asturiana de Economía, nº 26, (2003), p. 64.

50 SÁNCHEZ, Patricio; BARAJAS, Ángel. “Los eventos deportivos como generadores de impacto económico: factores clave y

medición”. Cuadernos de turismo, Universidad de Murcia, p.111.

Gràfic 3. Fluxos generals per les activitats esportives

Font: PEDROSA, Rosario; SALVADOR, José Antonio. ““El impacto del deporte en la economía:

problemas de medición”. Revista Asturiana de Economía, nº 26, (2003), p. 67 i elaboració propia.


39

Hi ha un gran nombre d’esdeveniments organitzats tant a nivell local, provincial com

autonòmic que no desperten gaire interès en els mitjans de comunicació, però que

poden generar un impacte econòmic pel fet que atreuen molts participants,

acompanyants d’aquests i espectadors que generen riquesa. Així doncs, s’ha de

tenir en compte que els grans esdeveniments esportius tenen una repercussió que

va més enllà del propi àmbit esportiu.

S’ha de tenir en compte, també, que aquests esdeveniments són importants a causa

de l’envergadura d’aquests i de les inversions tan públiques com privades

realitzades, atès que “la realització d’un esdeveniment requereix d’una injecció

inicial de diners que té un impacte directe i un impacte o efecte secundari en

l’economia de la localitat d’acollida”51.

És així com, segons Jago i Dwyer (2006), l’impacte directe procedeix de la despesa

realitzada pels visitants en els diferents sectors de l’economia mentre que el

secundari es relaciona amb l’efecte en cadena de les rondes addicionals de

recirculació del diner inicial injectat en la economia.

Segons Crompton (2006), l’impacte econòmic es coneix com el flux econòmic

convertit en ingressos per a la comunitat amfitriona, resultant de la despesa

atribuïda als visitants. D’aquesta manera, el propòsit d’un anàlisi d’impacte

econòmic és mesurar de la forma més àmplia els beneficis que s’acumulen en una

comunitat amb motiu d’un esdeveniment.

D’aquesta manera, els estudis d’impacte econòmic pretenen determinar si la

realització d’una inversió proporcionarà rendibilitat a la zona en la que es realitza i

als seus habitants.

COM MESURAR L’IMPACTE ECONÒMIC

1) Determinar el propòsit de l’estudi i la zona o la regió d’impacte.

2) Seleccionar el mètode més apropiat i comprensible per a la recopilació

de dades.

3) S’obté el resultat i es tracten les dades obtingudes.

4) Interpretar la informació i presentar un informe.

Aquests anàlisis es poden realitzar abans (anàlisis ex ante) i/o després (anàlisis ex

post) de la celebració de l’esdeveniment.

Matheson (2006) assegura que un estudi ex ante consisteix en una estimació del

nombre d’assistents que s’espera que l’esdeveniment atregui, el nombre de dies que

s’espera que el turista es quedi a la zona acollidora i la quantitat de diners que

aquest es gastarà al dia.

51

SÁNCHEZ, Patricio; BARAJAS, Ángel. “Los eventos deportivos como generadores de impacto económico: factores clave y

medición”, p.112.


40

Per altra banda, els estudis ex post són un examen comparatiu dels resultats

econòmics de la localitat d’acollida d’abans i de després de la celebració de

l’esdeveniment.

Malgrat les diferències, els dos tipus d’estudi són efectius per analitzar l’impacte

econòmic d’un esdeveniment qualsevol.

Aquests estudis, però, han de realitzar-se de manera rigorosa atès que, segons

Jago i Dwyer (2006), de vegades és creen altes expectatives respecte a

l’organització d’aquest tipus d’activitats que, finalment, no es veuen materialitzades.

En efecte, “és molt important comptar amb eines que aportin criteris de racionalitat

econòmica a la realització d’inversions i promoció d’aquest tipus d’esdeveniments”52.

TÈCNIQUES PER MESURAR L’IMPACTE ECONÒMIC

“La celebració d’un esdeveniment esportiu requereix tota una sèrie de serveis i

equipaments que és precís cobrir. Tot això genera un conjunt de fluxos econòmics

que és precís mesurar” 53

Existeixen, principalment, sis mètodes54 vàlids i utilitzats per mesurar l’impacte

econòmic d’un esdeveniment qualsevol.

I. Taula Econòmica de Conjunt (TEC) II. Conta Satèl·lit III. Anàlisi Input – Output (TIO) IV. Anàlisi Cost – Benefici (ACB) V. Anàlisi Sectorial VI. Anàlisi Regional

Per aquest treball s’ha escollit el mètode de l’Anàlisi Sectorial, pel qual es realitza un anàlisi d’un esdeveniment d’una prova esportiva des d’un enfocament parcial en un àmbit espacial local, així com també un Cost-Benefici (ACB) donat que s’identifiquen els costos i els beneficis que s’hi generen.

PROBLEMES DE MEDICIÓ

Una de les dificultats que ens trobem amb l’anàlisi econòmic és que les estadístiques de l’esport són escasses, deficients i complexes. Si bé es té informació administrativa, no es tenen dades reals de les seves repercussions

52

SÁNCHEZ, Patricio; BARAJAS, Ángel. “Los eventos deportivos como generadores de impacto económico: factores clave y medición”, p.112. 53 PEDROSA, Rosario; SALVADOR, José Antonio. ““El impacto del deporte en la economía: problemas de medición”. Revista Asturiana de Economía,

nº 26, (2003), p. 61-84. 54

A l’hora d’escollir quin mètode utilitzar per valorar aquest impacte, s’han de considerar les dades disponibles, el tipus

d’enfocament que s’ha de realitzar segons l’esdeveniment del que es tracti, els objectius, els aspectes positius i negatius de cada

tipus de mètode, etc.


41

econòmiques i socials. Així doncs “no existeix una metodologia òptima per avaluar ni la incidència econòmica de l’esport ni el seu impacte.”55

En aquest treball es pretén fer una estimació de l’impacte econòmic que la prova esportiva Ironman genera a Calella:

“La verdad es demasiado complicada como para permitir nada más allá de meras aproximaciones” 56

55

PEDROSA, Rosario; SALVADOR, José Antonio. ““El impacto del deporte en la economía: problemas de medición”. Revista Asturiana

de Economía, nº 26, (2003), p. 76. 56

John Von Neumann (1903-1957).

http://es.wikiquote.org/wiki/Verdad


42

Per aconseguir les dades necessàries s’ha contactat i entrevistat a Montserrat

Cordon (de l’Ajuntament de Calella) i al triatleta Segundo López. També s’ha

realitzat un qüestionari a 49 triatletes de diferents clubs esportius.

L’objectiu d’aquest qüestionari és conèixer, a partir de les opinions dels triatletes que

l’han respost, l’impacte que l’Ironman crea a la població a la que s’instal·la. Per a fer

això, s’ha fet servir l’eina qüestionari del Google Drive, la qual cosa ha facilitat en

gran mesura la recollida de dades (Annex E). La difusió d’aquest formulari s’ha fet

gràcies al club de triatló Fasttriatlon i altres triatletes als quals es va arribar

mitjançant coneguts que practicaven aquest esport.

El qüestionari s’ha realitzat entre els mesos d’abril i maig del 2014. Van respondre

un total de 49 persones (40 homes i 9 dones), un 74% dels quals tenien entre 26 a

45 anys, corresponent a la franja d’edat on hi ha més participants a les proves

d’Ironman.57

Les xifres reals de participació a l’Ironman Barcelona 2014 van ser de 2.488

participants, un 90% dels quals eren homes, deixant en el 10% el nombre d’atletes

femenines (Veure Taula 4) i, d’acord al qüestionari respost per diferents triatletes, la

majoria de participants formen part de les edats compreses entre els 30 als 49 anys

(Veure Taula 5).

Per tant, la proporció d’edats i sexe de la mostra d’aquest estudi és bastant similar a

la real de participants:

57

Aquest no és un esport per a gent gran (encara que a l’Ironman Barcelona 2014 l’home més gran que hi va participar tenia 69

anys), ni tampoc per a gent massa jove, ja que requereix un gran entrenament i dedicació.

% Homes % Dones % 26 a 45 anys

Ironman Barcelona 2014

90% 10% 66%

Estudi de mercat 82% 18% 74%

Taula 4. Percentatge participació tri atletes

Font: Elaboració pròpia


43

Dels 49 triatletes que han respost, 17 han participat en la versió completa (Ironman),

13 en la edició Half (mig Ironman) i els 19 restants es dedicaven al triatló de curta

distància i no havien participat a cap d’aquestes dues proves.

Homes Dones

TOTAL

HOMES I

DONES

Percentatge sobre

el total

Percentatge homes

sobre el total

Percentatge dones

sobre el total

Pro 70 33 103 4,14% 67,96% 32,04%

18-24 49 6 55 2,21% 89,09% 10,91%

25-29 163 18 181 7,27% 90,06% 9,94%

30-34 351 40 391 15,72% 89,77% 10,23%

35-39 445 45 490 19,69% 90,82% 9,18%

40-44 523 54 577 23,19% 90,64% 9,36%

45-49 377 31 408 16,40% 92,40% 7,60%

50-54 186 15 201 8,08% 92,54% 7,46%

55-59 51 5 56 2,25% 91,07% 8,93%

60-64 19 2 21 0,84% 90,48% 9,52%

65-69 4 0 4 0% 100% 0%

70-74 1 0 1 0% 100% 0%

75-79 0 0 0 0% 0% 0%

80 + 0 0 0 0% 0% 0%

TOTAL 2.239 249 2.488 100% 90% 10%

Taula 5. Distribució per edats dels participants a l'Ironman Barcelona 2014

Font: Ironman.com i elaboració pròpia

També és molt important saber

com els ha arribat la informació

sobre l’esdeveniment (pregunta

5, Annex E), atès que és el que

permet que la prova tingui ressò

mundial. Aquests van ser els

resultats: gairebé la meitat dels

atletes (49%) que havien

respost el qüestionari l’havien

coneguda per mitjà d’amics o

coneguts que n’havien parlat.

15%

17%

19%

49%

Com van conéixer la prova?

Mitjans decomunicació

Atletes mediàtics

Club

Coneguts/Amics

Gràfic 4.



44

També es va preguntar quantes vegades havien participat en l’Ironman58 (pregunta

6, Annex E). Això permet conèixer el grau de fidelitat dels atletes a la prova i també

poder preveure si tornaran al mateix lloc en un futur.

1. 𝑋 𝑣𝑒𝑔𝑎𝑑𝑒𝑠 𝑝𝑎𝑟𝑡𝑖𝑐𝑖𝑝𝑎𝑑𝑒𝑠 ∗ 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑞𝑢𝑒 ℎ𝑎𝑛 𝑝𝑎𝑟𝑡𝑖𝑐𝑖𝑝𝑎𝑡 𝑋 𝑣𝑒𝑔𝑎𝑑𝑒𝑠 =𝑁º 𝑓𝑟𝑒𝑞üè𝑛𝑐𝑖𝑎

2. 𝑁º 𝑓𝑟𝑒𝑞üè𝑛𝑐𝑖𝑎

𝑁º 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑞𝑢𝑒 ℎ𝑎𝑛 𝑝𝑎𝑟𝑡𝑖𝑐𝑖𝑝𝑎𝑡=

𝑉𝑒𝑔𝑎𝑑𝑒𝑠𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑎⁄

Nº de vegades participades

Nº de respostes

Vegades per persona

% persones

1 11 11 65%

2 3 6 18%

3 1 3 6%

6 1 6 6%

8 1 8 6%

TOTAL 17 34 100%

Vegades/persona

2

Taula 6.


És així com ens trobem amb que cada participant hi participa una mitjana de 2

vegades.

58 En aquesta secció s’hi inclouen només els participants de l’Ironman ja que l’objectiu del treball és de conèixer l’impacte

d’aquesta prova, no de la Half.


45

També s’ha preguntat quants dies

passen aquests participants a la

zona de la prova quan aquesta no

és a la seva zona de residència

(pregunta 7, Annex E).

Els resultats mostren que la gran

majoria (un 42%) s’hi està dos dies,

seguit dels que s’hi estan uns

quants dies abans per tal

d’adaptar-se a l’entorn. Un mínim

del 10% resten el dia de la prova

exclusivament. Segons la mostra

de l’estudi, la mitjana és de 3,2 dies

d’estada per persona.

Nº dies d'estada Persones Nº Freqüència % persones

1 4 4 11%

2 17 34 46%

4 7 28 19%

6 9 54 24%

TOTAL 3759

120 100%

Dies d'estada/persona

3,2

Taula 7.


A més a més, d’aquests que passen la nit a fora de casa seva, un 93% ho fa en un

hotel (pregunta 8, Annex E), deixant en un 7% aquells que ho fan en càmping o en

casa/pis.

Ens interessa, també, saber si hi van acompanyats o no (pregunta 9, Annex E) per

tal de disposar del nombre de persones que es gasten diners allà.

59 A l’hora de fer l’enquesta, els triatletes de l’Ironman podien triar més d’una opció (considerant que aquests ja haguessin viatjat

més d’una vegada per a participar en un Ironman i ho haguessin fet amb diferents condicions). És per això que el nombre total de

respostes en aquesta pregunta és de 37 enlloc de 30.

10%

42% 17%

23%

8%

Dies d'estada

Només el dia dela prova

El dia abans i eldia de la prova

Uns dies abansper adaptar-m'hi

Uns dies abans itambé després

Gràfic 5.



46

Així doncs, un 87% d’aquests participants sí que van acompanyats. A la taula

següent es mostra el nombre mitjà d’acompanyants per atleta, juntament amb les

fórmules necessàries i podem veure que la mitjana és de 2,1 acompanyants per

atleta

Nº d'acompanyants Persones Nº persones totals % persones

0 4 0 13%

1 8 8 27%

2 11 22 37%

3 3 9 10%

4 2 8 7%

6 1 6 3%

10 1 10 3%

TOTAL 30 63 100%

Acompanyants/atleta

2,1

Taula 8.


1. 𝑋 𝑎𝑐𝑜𝑚𝑝𝑎𝑛𝑦𝑎𝑛𝑡𝑠 ∗ 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑎𝑐𝑜𝑚𝑝𝑎𝑛𝑦𝑎𝑑𝑒𝑠 𝑝𝑒𝑟 𝑋 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 = 𝑁º 𝑓𝑟𝑒𝑞üè𝑛𝑐𝑖𝑎

2. 𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 =𝐴𝑐𝑜𝑚𝑝𝑎𝑛𝑦𝑎𝑛𝑡𝑠

𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑎⁄

També coneixem el nombre de despeses diàries aproximades per persona

(pregunta 1, Annex E):

Gràfic 6.


14%

13%

30% 20%

23%

Despeses diàries individuals aproximades

Fins a 30€

De 31€ a 55€

De 55€ a 70€

De 70€ a 100€

Més de 100€


47

Si observem la taula, veiem que la majoria (30%) es gasta de 55 a 70€, seguits dels

que se’n gasta més de 100. Per poder calcular l’impacte final, necessitem una

mitjana d’aquestes despeses:

Mitjana despeses

diàries Persones Despesa total % persones

15,00 € 4 60 € 13%

43,00 € 4 172 € 13%

62,50 € 9 563 € 30%

85,00 € 6 510 € 20%

150,00 €60

7 1.050 € 23%

TOTAL 30 2.355 € 100%

Mitjana

78,5 €

Taula 9.


1. 𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 𝑋 𝑑𝑒𝑠𝑝𝑒𝑠𝑒𝑠 𝑑𝑖à𝑟𝑖𝑒𝑠 ∗ 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑒𝑠 𝑞𝑢𝑒 𝑒𝑠 𝑔𝑎𝑠𝑡𝑒𝑛 𝑋 𝑑𝑖𝑛𝑒𝑟𝑠 = 𝐷𝑒𝑠𝑝𝑒𝑠𝑒𝑠

2. 𝑀𝑖𝑡𝑗𝑎𝑛𝑎 =𝐷𝑒𝑠𝑝𝑒𝑠𝑒𝑠

𝑃𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑎⁄

S’ha de tenir en compte, per això, que a aquestes despeses diàries se li ha de

sumar el preu del material esportiu, que un 66,67% dels enquestats compra a la fira

esportiva pròpia de la organització de la prova (pregunta 11, Annex E), atès que

aquests no estan sumats a la mitja de despeses diàries (es tracta d’una despesa

puntual) on els preus són una mica més baixos, fet que fa que els triatletes (i

acompanyants) gastin encara més diners dels previstos.

En el qüestionari hem deduït que els atletes s’hi estan 3,2 dies (pregunta 7, Annex

E), porten 2,1 acompanyants (pregunta 9, Annex E) i la seva despesa diària és de

78,5€ (pregunta 11, Annex E).

60 En fer la taula hem decidit fer servir en el cas dels que es gasten més de 100€ la xifra de 150€.


48

Per calcular-lo, haurem de:

I. Impacte econòmic Challenge Barcelona Maresme 2013:

78,5€ 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑎

𝑑𝑖𝑎 ⁄⁄ ∗ 1.292 𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑒𝑠61

∗ (2,1 𝑎𝑐𝑜𝑚𝑝𝑎𝑛𝑦𝑎𝑛𝑡𝑠

𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑎⁄ + 1 𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑎) ∗ 3,2 𝑑𝑖𝑒𝑠 𝑑′𝑒𝑠𝑡𝑎𝑑𝑎

= 𝟏. 𝟎𝟎𝟔. 𝟏𝟎𝟔, 𝟐𝟒€

II. Impacte econòmic Ironman Barcelona 2014:

78,5€ 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑎

𝑑𝑖𝑎 ⁄⁄ ∗ 2.488 𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑒𝑠62

∗ (2,1 𝑎𝑐𝑜𝑚𝑝𝑎𝑛𝑦𝑎𝑛𝑡𝑠

𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑎⁄ + 1 𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑎) ∗ 3,2 𝑑𝑖𝑒𝑠 𝑑′𝑒𝑠𝑡𝑎𝑑𝑎

= 𝟏. 𝟗𝟑𝟕. 𝟒𝟓𝟓, 𝟑𝟔€

Gràcies a aquests càlculs hem pogut fer una aproximació a l’impacte econòmic de

les edicions de l’Ironman de l’any 2013 i el 2014, de tal manera que hem pogut

veure la millora que ha suposat el fet de canviar d’organització (de Challenge a

Ironman) .Així doncs, aquesta gran quantitat de participants i els seus respectius

acompanyants fa que l’ingrés per la zona acollidora (el poble o la ciutat) sigui molt

important.

61

Font: Challenge-family.com 62

Font: Ironman.com


49

La regidora d’economia de l’Ajuntament de Calella, Montserrat Cordon (veure Annex

C), ens va facilitar les xifres que ells estimen. Recordem que suposen que s’hi estan

una mitja de 5 dies, fan una despesa diària de 39,15 € per persona, així com es

gasten 35 € en allotjament i cada atleta va acompanyat de 5 persones.

A més a més, si ens fixem en els diferents càlculs resultants de les dades que

diferents triatletes ens han ofert, el càlcul de l’impacte econòmic sempre és molt

més baix que el que ens ofereix el propi ajuntament, el qual acostuma a arrodonir

els nombres a l’alça:

I. Impacte econòmic Challenge 2013 segons l’Ajuntament de Calella:

(39,15€ 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑎

𝑑𝑖𝑎 ⁄⁄ 63 + 35€𝑛𝑖𝑡⁄ 64) ∗ 1.292 𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑒𝑠

∗ (5 𝑎𝑐𝑜𝑚𝑝𝑎𝑛𝑦𝑎𝑛𝑡𝑠

𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑎⁄ + 1 𝑎𝑙𝑡𝑒𝑡𝑎) ∗ 5 𝑑𝑖𝑒𝑠 𝑑′𝑒𝑠𝑡𝑎𝑑𝑎

= 𝟐. 𝟖𝟕𝟒. 𝟎𝟓𝟒€

II. Impacte econòmic Ironman 2014 segons l’Ajuntament de Calella:

(39,15€ 𝑝𝑒𝑟𝑠𝑜𝑛𝑎

𝑑𝑖𝑎 ⁄⁄ + 35€𝑛𝑖𝑡⁄ ) ∗ 2.488 𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑒𝑠

∗ (5 𝑎𝑐𝑜𝑚𝑝𝑎𝑛𝑦𝑎𝑛𝑡𝑠

𝑎𝑡𝑙𝑒𝑡𝑎⁄ + 1 𝑎𝑙𝑡𝑒𝑡𝑎) ∗ 5 𝑑𝑖𝑒𝑠 𝑑′𝑒𝑠𝑡𝑎𝑑𝑎

= 𝟓. 𝟓𝟑𝟒. 𝟓𝟓𝟔€

Es pot observar com aquests nombres d’impacte final són bastant més elevats que

els resultants del treball de camp realitzat en aquest Treball de Recerca: l’edició de

la Challenge el 2013 segons l’Ajuntament de Calella resulta impactar 2,85 vegades

més que el resultant del treball de camp, i l’edició de l’Ironman del 2014 resulta

impactar en la mateixa proporció: 2,85 vegades més, també.

63

Mitjana despeses individuals diàries en restauració segons l’Ajuntament de Calella.

64 Mitjana despeses en pernoctacions diàries individuals segons l’Ajuntament de Calella.


50

En conclusió, es pot veure com, en aquest cas concret, el fet que Calella aculli

l’Ironman tan sols una vegada a l’any és positiu econòmicament i els aporta,

concretament, un impacte econòmic aproximat d’uns 1.937.455,36€ (sense sumar-li

l’impacte originat per la Half) de tal manera que és així com s’ha obtingut la resposta

a la Hipòtesi plantejada abans de començar a investigar.

A més a més, un altre factor que ha permès que aquest impacte sigui major ha estat

el canvi de Challenge a Ironman, que ha suposat realment una millora per Calella

tant monetària (gairebé el doble d’ingressos) com de reputació mundial, així com

també situar-lo com un destí de retorn turístic per la majoria de persones que ja hi

han estat, fet que fa que l’organització d’aquesta prova esportiva ja no estigui només

motivada pel fet d’organitzar un esdeveniment qualsevol, sinó que es converteix en

una inversió de futur.

En aquest treball també s’ha après sobre la organització (com funciona, els seus

treballadors, les despeses, etc.), així com a utilitzar eines de qüestionari per arribar

d’una manera més ràpida i fàcil a més gent i a analitzar la informació.

És a partir de la utilització d’aquestes eines i una vegada ja tancat el qüestionari

(que forma part del treball de camp) que es comencen a veure certes coses que es

podrien haver fet d’una manera diferent, potser millor, més eficaç o més clara. Per

tant, aquest és un punt a tenir en compte a l’hora de fer treballs futurs: no caure en

els mateixos errors i intentar evitar-los.


51

A

Anàlisis ..................................24, 25, 26, 27, 36, 51

Attractions ............................................................ 29

Avituallament ................................................. 39, 40

B

Benefici ................................................................ 37

C

Calella .......................................... 15, 16, 18, 32, 33

Catalunya ....................................................... 32, 52

Ch

Challenge ................................................. 15, 16, 20

C

Clients potencials ................................................. 11

Clima .............................................................. 15, 27

Competir .................................................. 25, 26, 63

Condició social ..................................................... 27

Cost................................................................ 20, 37

Cruises ................................................................. 29

D

desenvolupament .................................... 20, 25, 59

destinacions turístiques ....................................... 24

E

Elit .................................................................. 12, 17

Eneko Llanos ....................................................... 14

Envelliment de la població ................................... 28

Esbarjo ........................................................... 25, 26

Espanya ....................................... 15, 19, 28, 33, 34

Espectadors ......................................................... 17

Esportistes professionals ..................................... 24

Ex ante ................................................................. 36

Ex post ................................................................. 36

F

Federació ....................................................... 15, 17

G

Gammon .............................................................. 26

H

Half.......... 14, 16, 17, 18, 19, 20, 41, 42, 56, 61, 65

I

IDESCAT ............................................................. 32

Imatge turística .................................................... 25

Impacte ...................................... 7, 9, 33, 35, 60, 61

Impacte econòmic ............. 4, 24, 36, 37, 46, 47, 62

Indústria turística ................................................. 27

Ingressos ..................................... 18, 25, 33, 35, 60

Ironman 70.3 ........................................... 17, 19, 58

L

Latiesa ..................................................... 26, 27, 28

M

Maresme ..................................... 15, 16, 29, 31, 32

Màrqueting .............................................. 11, 29, 34

Mercandishing ..................................................... 38

Mitjans de comunicació ........................... 10, 11, 35

N

Nivell educatiu ..................................................... 28

O

OMT ............................................ 23, 24, 27, 63, 64

Organització3, 8, 10, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 34,

36, 38, 40, 46, 48, 58, 59, 60, 61

P

Paniza ..................................................... 26, 27, 28

Patrocini .................................................. 11, 12, 34

Perfil sociodemogràfic ......................................... 27

Pernoctacions ............................................... 31, 32

Població vinculada ........................................ 32, 33

R

Resort .................................................................. 29

Robinson ............................................................. 26

S

Sport tourism ....................................................... 25

T

Tecnologia........................................................... 28

Tours ................................................................... 29

Turisme ................................................... 16, 31, 32

Turisme d‘esdeveniments esportius ................... 23

Turisme esportiu ............... 9, 23, 24, 25, 26, 27, 28

Turisme internacional .......................................... 27

Turisme nacional ................................................. 27

Turista esportiu ................................................... 25

V

Voluntaris ...................................................... 20, 53

W

WTC ........................................................ 14, 16, 52


52

I. DÍAZ, Laura. “L’entrevista”. Temps d’esport, nº 23. Barcelona (març 2014), p. 06.

II. GONZÁLEZ, Jordi. “Un lugar llamado triatlón”. Triatlón, nº 2. Barcelona (juny-juliol 2011), p.134-137.

III. FERNÁNDEZ, María Teresa; GUTIÉRREZ, Elena Piedad. “Los eventos deportivos como dinamitzadores turísticos: El caso del rally de Algar en la provincia de Cádiz”. Revista de Estudios Fronterizos del Estrecho de Gibraltar, 1/2014 (2014), p.01-05.

IV. LATIESA, Margarita; PANIZA, José Luis. “Turistas deportivos. Una perspectiva de anàlisis”. Revista Internacional de Sociología (RIS), vol. LXVI,

nº 44, (mayo-agosto 2006), p.133-149.

V. PEDROSA, Rosario; SALVADOR, José Antonio. ““El impacto del deporte en la economía: problemas de medición”. Revista Asturiana de Economía, nº 26, (2003), p. 61-84.

VI. SÁNCHEZ, Patricio; BARAJAS, Ángel. “Los eventos deportivos como generadores de impacto económico: factores clave y medición”. Cuadernos de turismo, Universidad de Murcia, p.111-124.

I. ABOUT.COM © 2014 About.com. Todos los derechos reservados. [En línia] [Consulta 29 juliol 2014]. Disponible en: <http://deportes.about.com/od/Atletismo/fl/Ironman-conceptos-baacutesicos.htm>

II. ASANAHORES © Copyright 2013, Asociación de Hoteles y Turismo de República Dominicana Inc. Todos los derechos reservados. [En línia] [Consulta 14 agost 2014]. Disponible en: <http://www.asonahores.com/noticias/2013/1/el-turismo-mundial-creci%C3%B3-cerca-de-un-4-en-2012,-seg%C3%BAn-la-omt.aspx>

III. BCN.CAT © Ajuntament de Barcelona [En línia] [Consulta 19 octubre 2014]. Disponible en: <http://premsa.bcn.cat/2014/09/18/maite-fandos-liroman-reforca-el-territori-

triatlo-barcelona-calella/>

IV. BMC Switzerland ©BMC 2014 All rights reserved [En línia] [Consulta 13 agost 2014] Disponible en: < http://www.bmc-racing.com/ch-de/bmc-

switzerland/news/story/andreas-raelert-mit-podestplatz-in-st-poelten-laura-bennett-gewinnt-kansas-5i50/>

V. CARLES PASCUAL Programació Xavier Dosil | Disseny Carme Guri | Col·laboració: Alfred Lieury. [En línia] [Consulta 13 agost 2014] Disponible en: <http://www.carlespascual.cat/tag/challenge/>

http://www.asonahores.com/noticias/2013/1/el-turismo-mundial-creci%C3%B3-cerca-de-un-4-en-2012,-seg%C3%BAn-la-omt.aspx

http://www.xavierdosil.com/

http://www.carmeguri.cat/

http://www.flickr.com/photos/dakinho


53

VI. CHALLENGE BARCELONA MARESME © TRITLON SPAIN S.L. 2014 [En línia] [Consulta 12 març 2014]. Disponible en: <http://www.challenge-

barcelona.es/es>

VII. CHALLENGE FAMILY Copyright © 2014 TEAMChallenge GmbH. All rights reserved. [En línia] [Consulta 12 març 2014]. Disponible en: <http://www.challenge-family.com/>

VIII. COMPARTIR PASION.COM © 2014 [En línia] [Consulta 30 març 2014]. Disponible en: <http://compartirpasion.com/2013/05/17/ironman-el-deporte-mas-duro-del-

mundo/>

IX. DIBA.CAT Diputació de Barcelona. INFORME TERRITORIAL DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2013. [En línia] [Consulta 27 maig 2014]. Disponible en: < http://www.diba.cat/c/document_library/get_file?uuid=27b79051-3068-

4340-b791-3dd8b32519ac&groupId=172547>

X. DIBA.CAT Diputació de Barcelona. ACTIVITAT TURÍSTICA A LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2012. [En línia] [Consulta 27 maig 2014]. Disponible en: <http://www.diba.cat/documents/553295/cf23f1ee-fa51-4a42-8dd5-

747b740a3321>

XI. ECURED La enciclopèdia cubana en la red [En línia] [Consulta 14 agost 2014]. Disponible en: <http://www.ecured.cu/index.php/COI>

XII. EL PAÍS © EDICIONES EL PAIS S.L. [En línia] [Consulta 15 agost 2014]. Disponible en: <http://elpais.com/diario/2007/12/27/economia/1198710010_850215.html>

XIII. GENCAT.CAT © Generalitat de Catalunya [En línia] Data d'actualització: 22.07.2010 [Consulta 12 març 2014]. Disponible en: <http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.198a6bb2151129f04e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=3dbc4322cc108210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3dbc4322cc108210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default>

XIV. IDESCAT Institut d’Estadística de Catalunya. Creative Commons Reconeixement (CC BY) [En línia] [Consulta 12 març 2014]. Disponible en: <www.idescat.cat>

XV. IRONMAN Copyright© 2001-2014 World Triathlon Corporation (WTC). All Rights Reserved [En línia] [Consulta 12 març 2014]. Disponible en: <eu.ironman.com>

XVI. IRONMAN Copyright© 2001-2014 World Triathlon Corporation (WTC). All Rights Reserved [En línia] [Consulta 19 octubre 2014]. Disponible en: <http://www.ironman.com/es-es/triathlon/coverage/athlete-tracker.aspx?race=barcelona70.3&y=2014#axzz326jWYZ5w>

XVII. TERRA © Copyright 2014, Terra Networks [En línia] [Consulta 14 agost 2014]. Disponible en: <http://www.terra.com/deportes/articulo/html/fox108468.htm>

XVIII. THE FUTURE LEADERSHIP INITIATIVE. Blog at Wordpress.com Networks [En línia] [Consulta 15 agost 2014]. Disponible en: <http://thefutureleadershipinitiative.wordpress.com/2011/02/11/jacques-rogge-on-leadership-self-knowledge-is-probably-the-most-difficult-trait-to-have/>

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca

http://creativecommons.org/licenses/by/3.0/es/deed.ca


54

XIX. TRIATHLON FACTS.COM Proudly Powered bu Wordpress. [En línia] [Consulta 14 agost 2014]. Disponible en: <http://triathlonfacts.com/tag/gordon-

haller/>

XX. TRIATLETAS EN RED Copyright © 2012 – TRI ATLETAS EN RED. Web del triatlón del diario SPORT [En línia] [Consulta 22 abril 2014]. Disponible en: <http: //triatletasenred.com/actualidad/habemus-ironman-barcelona-2014-aterrizaje-express-

de-la-franquicia-im-en-la-peninsula/>

XXI. TRIATLETAS EN RED Copyright © 2012 – TRI ATLETAS EN RED. Web del triatlón

del diario SPORT [En línia] [Consulta 27 maig 2014]. Disponible en:

<http://triatletasenred.com/en-red/voluntaris-pequeno-homenaje-a-los-heroes-en-la-sombra/>

XXII. TRIATLETAS EN RED Copyright © 2012 – TRI ATLETAS EN RED. Web del triatlón del diario SPORT [En línia] [Consulta 12 agost 2014]. Disponible en: <http://triatletasenred.com/entrevistas/entrevistamos-a-agusti-perez-director-de-carrera-de-half-challenge-barcelona/>

XXIII. TRIATLONERS ©Triatloners – Todos los derechos reservados [En línia] [Consulta 12 març 2014]. Disponible en: <http://www.triatloners.com.ar/noticias/triatlon/la-historia-del-triatlon-y-del-ironman-inclusion-en-los-uegos-olimpicos-modalidades/>

XXIV. VELOCLUB Copyright © Veloclub 2014 [En línia] [Consulta 30 març 2014]. Disponible en: <http://www.veloclub.com.ar/notas-y-articulos/11-marketing-deportivo--

patrocinio-deportivo/>

XXV. WAIKIKI SWIM CLUB, Copyright Waikiki Swim Club All Rights Reserved ©2014 [En línia] [Consulta 28 abril 2014]. Disponible en: <http://www.waikikiswimclub.org/>

XXVI. WORLD TOURISM DAY The UNWTO World Tourism Organization is a specialized agency of the United Nations. [En línia] [Consulta 14 agost 2014]. Disponible en: <http://wtd.unwto.org/sites/all/files/docpdf/wtdmessage2004-spanish.pdf>

XXVII. WORLD TOURISM ORGANIZATION UNWTO The UNWTO World Tourism Organization is a specialized agency of the United Nations. [En línia] [Consulta 14 agost 2014]. Disponible en: <http://www2.unwto.org/es/content/historia>


55

A.

Nom i cognoms: Segundo López Toledo

Data i lloc de naixement: 24/09/1971

Estudis: Llicenciat en Dret

Experiències laborals: Director de RRHH

El objetivo de esta entrevista es de conocer el perfil del triatleta necesario para

poder participar en una prueba como el Ironman, así como sus características y sus

gastos económicos relacionados con ella (desplazamientos, dónde pasa la noche,

gastos culturales, comidas, etc.).

ENTREVISTA A SEGUNDO LÓPEZ

¿Cuándo decidiste que querías dedicarte al mundo del deporte? ¿Y al triatlón?

Llevo dedicándome al deporte toda mi vida, siempre a deportes colectivos hasta que

hubo un doble desencadenante que me hizo empezar a pensar a dedicarme a

deportes individuales. Primero que desde pequeño el traumatólogo me prescribiera

la natación para intentar paliar una dolencia que tengo en la columna y segundo, la

falta de seriedad de mis compañeros de equipo de futbol sala que sólo querían venir

a jugar cuando las condiciones climatológicos y/o horario les parecían buenos y

además pretendían jugar como si hubieran estado participando todo el año.

Al Triatlón decidí dedicarme hace ya unos 10 años.

¿Cómo lo decidiste?

Después de hacer unas cuantas carreras de 10K run y de estar habituado a salir en

BTT pensé en que podía compaginar los tres deportes individuales que practicaba.

¿En cuántos Ironman has participado?

De momento en uno, en La Challenge Barcelona Maresme del año pasado. El

próximo día 13 de julio participaré en mi segundo en Vitoria y el 6 de Octubre en el

Ironman BCN.

¿Es un deporte difícil? ¿Lo puede practicar todo el mundo?

Más que un deporte difícil, yo diría que es un deporte muy exigente que con

disciplina, constancia y entreno podría practicar todo el mundo. Eso sí, con un

control médico imprescindible al ser un deporte de resistencia extremo.


56

¿Cuál es la modalidad que te resulta más fácil? ¿Y más difícil?

La más fácil la natación pues llevo nadando más de 30 años y la menos agradecida

para mí, más que difícil la bicicleta por la dolencia que tengo en la espalda que hace

que no pueda dar el 100% como lo hago en las otras dos disciplinas.

¿Puedes conciliar fácilmente tu vida laboral con la familiar o con tiempo libre

para ti?

El día tiene 24 horas, que son muchas… como las distribuyas depende de ti. Si bien

a veces, por motivos laborales es complicado sobre todo si viajas, por lo general

todo es compaginable. Requiere sólo de voluntad y constancia.

¿Cuantas horas semanales dedicas al entrenamiento?

Unas 10.

¿Qué es lo que más te satisface de este deporte?

El ver que soy capaz de marcarme metas inimaginables para muchas personas y

que además soy capaz de conseguirlas.

¿Te encuentras a gusto con los otros competidores mientras realizas la prueba,

es decir, es un deporte dónde la competitividad es sana?

Sí, absolutamente. De hecho en el triatlón el rival eres tú mismo. No existe

competición con el resto de participante, salvo raras excepciones donde haya un

grupo de amigos que sanamente se piquen. Por lo general el reto es ser mejor que

la mejor versión de ti mismo.

¿Qué es lo que encuentras más gratificante?

Cuando en medio de una competición te vas encontrando con amigos que también

participan y entre todos nos damos palabras y gestos de ánimo constante. Hay un

muy buen y sano ambiente.

¿Formas parte de un equipo que te apoye?

Formo parte del equipo Where is the limit? Que más que un equipo es una filosofía

de vida. El estar constantemente en busca de nuevos retos y no saber verle límites

a nada.

¿Cuáles son tus objetivos dentro de este mundo?

Yo soy un deportista amateur así que mi objetivo no es más que seguir haciendo lo

que me gusta y disfrutar de ello. El día que deje de disfrutar, dejaré de practicarlo y

buscaré nuevas motivaciones.

¿Te gustaría seguir dedicándote a esto en el futuro?


57

Si sigo disfrutando sí, si no me plantearé hacer otras cosas. Para mí el triatlón no es

una moda, lo practicaba mucho antes de que se hiciera tan popular.

¿Qué recomendaciones harías a una persona que quiere realizar un Ironman?

Que no se lo tome a la ligera, que empiece a subir la escalera por el primer peldaño,

que empiece por pruebas más pequeñas y asequibles que le motiven a continuar,

que consolide y que una vez se vea preparado tras haber pasado por todos los

estadios que pruebe. La sensación de ver que eres capaz de acabarlo es

indescriptible.

¿Has viajado mucho para poder practicar este deporte? Dónde?

Para hacer pruebas bastante pero por la geografía española, para preparar,

haciendo maratones… también al extranjero… Narbonne, París, Roma, etc… Cada

año procuro hacer una maratón internacional.

¿Cuánto puede costar, aproximadamente, participar en una prueba, teniendo en

cuenta los desplazamientos, la estancia, el equipamiento y el material, etc.?

El Triatlón no es un deporte barato a medida que te adentras en él. Puede salirte tan

caro como quieras si pretendes estar a la última en equipamiento y gadgets para

practicarlo. Dado la popularidad que ha adquirido, cada vez más las inscripciones

son más caras. Yo diría que entre unas cosas y otras una prueba a nivel nacional

puede salirte por unos 300/400€ si hablamos de media distancia (Half Ironman y

unos 600/800 si hablamos del Ironman.

¿Aprovechas estos desplazamientos para conocer la zona y la ciudad? ¿Qué

tipo de actividades haces?

Sí, es uno de los motivos de practicarlo también. Este tipo de pruebas, juntamente

con las maratones han puesto muy de moda lo que se viene llamando el turismo

deportivo que hace unos años no existía.

¿Acostumbras a utilizar los packs de viaje que se ofrecen?

Nunca. Solemos montárnoslo nosotros y así ahorrar algo de dinero que nunca viene

mal.

¿Viajas solo o acompañado?

Unas veces sólo y otras acompañado. Diría que sólo en nacional y acompañado en

internacional.

¿A través de qué canales de información conoces estas pruebas?

Redes sociales (Facebook, Twitter, Instagram) y revistas especializadas.


58

¿La relación calidad-precio del material que utilizáis los deportistas es correcta,

en general? ¿Influye en el resultado de la prueba?

Evidentemente que existe una relación directa entre la calidad del material

deportivo utilizado y las marcas conseguidas, pero no es proporcional. El dinero no

hace al deportista, le puede ayudar a mejorar el rendimiento pero no siempre es

así.

¿Qué opinas del boom de esta prueba?

Estoy sorprendido de primero ver como un deporte tan exigente y duro ha calado tan

hondo en la sociedad y segundo de ver como cualquiera sin preparación ni

condición física previa se cree capaz de hacerlo sólo porque esté de moda hacerlo

con las graves consecuencias que vemos que está teniendo en términos de

problemas de salud incluso fallecimientos.

¿Crees que se este tipo de prueba deportiva se debería dar más a conocer?

Creo que los medios de comunicación están muy centrados en otros deportes más

mediáticos y están obviando un deporte en el que España está a la cabeza

internacionalmente hablando por los últimos resultados obtenidos.

Sí, creo que se debería cambiar el chip y valorar otras cosas que las que valora la

sociedad actual, pero no sólo en el deporte, en otros ámbitos de la vida cotidiana

también.

¿Crees que se podría mejorar la organización de este tipo de eventos?

Sin duda, debería profesionalizarse más. El boom que existe hace que cada vez

más cualquiera con pocos medios ser crea capaz de organizar un evento de este

tipo con pocos medios con el único afán recaudatorio y eso va en perjuicio de la

calidad y de la satisfacción de los atletas.

¿Quieres añadir alguna cosa que no se te haya preguntado y que creas que es

de relevancia?

Nada más, que me parece muy interesante que exista este interés académico en

estudiar un fenómeno de masas como está siendo el triatlón de larga distancia al

menos en Cataluña, pero me atrevería a decir en toda España.

Entrevista realitzada mitjançant correu electrònic el 30 de juny del 2014


59

B.

Nom i cognoms: Gerard Llobregat Blázquez


Estudis: Llicenciat en ADE per la UAB

Experiències laborals: Fluidra, S.A.

L’objectiu d’aquest qüestionari és conèixer les característiques de l’organització de

l’Ironman, com els costos, els permisos necessaris, tot el tema voluntariat, el

merchandising, etc. Per aquest motiu, els entrevistats van ser Gerard Llobregat i

Jordi Pérez, organitzadors de l’Ironman Barcelona, de qui poder aconseguir dades

internes reals.

QÜESTIONARI ORGANITZACIÓ

1. A què és degut aquest canvi de Challenge a Ironman?

Doncs que Ironman ha comprat l’empresa que organitzava les competicions.

2. Quants participants formen part de l’Ironman? Quants són dones i quants són

homes? Com canvia aquesta xifra amb el canvi d’organització?

Resultats via web. Pot tractar-ho en %.

http://www.ironman.com/es-es/triathlon/events/emea/ironman-70-3/barcelona70-

3/results.aspx#axzz35rCkVzRZ

3. Quins costos ha d’assumir la organització?

Tota la organització de la competició aproximadament 400000€ Ironman 70.3

Barcelona i 600000€ Ironman Barcelona.

4. És difícil obtenir el permís per a poder tallar la N-II?

Ara ja no perquè aquest any farà 6 anys que es fa i els dispositius de tancament del

circuit ja estan molt treballats.

5. Quin paper tenen els voluntaris en la prova? A quan hauríeu de fer front si el treball

d’aquestes persones s’hagués de remunerar?

T’adjunto el link d’un reportatge al respecte per la web de triatletas en red que et pot

servir:

http://triatletasenred.com/en-red/voluntaris-pequeno-homenaje-a-los-heroes-en-la-

sombra/

El cost voluntari actualment és d’uns 10€ (entrepà 2€, begudes 2€, obsequis 4€,

material acreditatiu 2€...) En cas d’haver de contractar un grup que s’encarregués

seria molt més elevat (hores dedicades, despeses de desplaçament, benzina,

pàrquing, hotel, material acreditatiu...)

http://www.ironman.com/es-es/triathlon/events/emea/ironman-70-3/barcelona70-3/results.aspx#axzz35rCkVzRZ

http://www.ironman.com/es-es/triathlon/events/emea/ironman-70-3/barcelona70-3/results.aspx#axzz35rCkVzRZ

http://triatletasenred.com/en-red/voluntaris-pequeno-homenaje-a-los-heroes-en-la-sombra/

http://triatletasenred.com/en-red/voluntaris-pequeno-homenaje-a-los-heroes-en-la-sombra/


60

6. Quins costos us suposa el fet de donar samarretes i menjar als voluntaris? En

comptes de plantejar així la pregunta; quins costos us estalvia el voluntariat en

comparació amb el que la organització els dona? Entre les dues competicions hi ha

1500 voluntaris, seria impossible com a totes les competicions importants organitzar

aquesta competició sense els voluntaris.

7. Quin paper tenen els patrocinadors?

És una mala època pel tema patrocinadors, sols cobreixen un 5% del pressupost de

les competicions.

8. Què inclou el preu de la prova?

El preu de la prova inclou tot el material de dorsals per a la competició (dorsals,

casquet de natació, bosses per a la transició), els obsequis (bossa commemorativa,

samarreta finisher, medalla finisher) tots els avituallaments de la prova (aigua,

isotònic, barretes energètiques, gels i fruita), impressió del race book (conté tota la

informació de la prova), serveis previs a la prova (infopoint on poden preguntar

qualsevol dubte tècnic com de desenvolupament de la prova), briefing (presentació

de la prova amb explicació de tots els detalls per part de l’organització),

avituallament final (entrepans, pizzes, pasta, fruita, begudes...), servei de massatge

de recuperació post meta, pasta party prèvia al dia de la carrera (sopar especial per

a tri atletes ofert per la organització amenitzat amb actuacions musicals), tota

l’assistència dels voluntaris en avituallament, transició i zones de meta i post meta.

9. A què és degut l’augment de preu al canviar la organització de l’Ironman?

No ha hagut canvi de preu aquest 2014.

10. Com va tot el tema de les assegurances?

La organització té contractades 2 assegurances: la de Responsabilitat Civil i la

d’accidents dels tri atletes, totes dues segons la legislació vigent.

11. Què implica el servei de sanitat del dia de la prova?

Atenció immediata en cas d’accidents amb valoració per part de personal

especialitzat de l’estat de gravetat o no d’un accidentat, desplaçaments en cas de

ser necessaris. En cas d’atencions primàries, suposa la reincorporació immediata

del tri atleta a la prova. En el cas de proves de llarga distància com la que té lloc a

l’octubre pren major importància l’assistència post meta on el tri atleta arriba sovint

fatigat pel desgast d’una prova de resistència.

12. Per què es va decidir de fer aquesta prova a Calella, concretament?

Gràcies a l’aposta d’en Josep Maria Corrales (empresari hoteler de Calella) que va

confiar en un projecte liderat pels germans Pérez (Agustí i Jordi) amb una àmplia

experiència en el món del Triatló, van considerar oportú tirar endavant aquesta

iniciativa ja fa uns anys buscant posicionar Calella i Barcelona en un lloc estratègic

dins de l’àmbit esportiu. L’entorn és incomparable i les facilitats que dóna la situació

geogràfica són un marc incomparable per a tenir-ho tot a l’abast per a fer els circuits

que actualment composen la prova. A nivell del sector ciclista ens permet organitzar


61

un 70.3 al maig, amb un circuit muntanyós que es dirigeix al Montseny, uns dels

parcs natural més importants de la nostra geografia, com un Ironman a l’octubre,

amb l’atractiu d’un circuit de 180 km de bicicleta amb pràcticament zero desnivell,

que el fa ben atractiu per aquells tri atletes més veloços.

13. Quan guanya, més o menys, la organització amb el que ven de la seva pròpia marca

els dies de la fira esportiva dels dies abans de la prova?

Es preveu que únicament a nivell de merchandising cada competidor es deixa una

mitjana d’uns 110€. A això cal afegir-hi els ingressos turístics que rep la zona per

tractar-se d’una prova on generalment la gent s’hi desplaça per varis dies (hotels,

restaurants, cafeteries, bars...). Més encara si tenim en compte l’alt percentatge de

participació estrangera (70%) que degut a la distància moltes vegades aprofiten per

passar encara més dies a la zona amb el que altres sectors se’n poden veure

beneficiats (oci, per exemple).

14. Quin impacte econòmic deixeu a Calella?

Un estudi de la Universitat Autònoma del 2010 deia que l’impacte per la economia

catalana era d’uns 6 milions d’euros.

Entrevista realitzada mitjançant correu electrònic el 29 de juny del 2014


62

C.

Nom i cognoms: Montserrat Cordon Sánchez


Estudis: Batxillerat

Experiències laborals: Empresària, comerciant i regidora de promoció

econòmica, comerç i consum, fires i polítiques d’igualtat de l’Ajuntament de

Calella.

L’objectiu d’aquesta entrevista feta a Montserrat Cordon, regidora de l’Àrea de

Promoció Econòmica de Calella és d’obtenir dades reals internes de l’Ajuntament sobre

l’impacte econòmic que genera l’Ironman a Calella i les seves característiques.

PREGUNTES

1) Calella sempre ha estat un centre de turisme de lleure. El fet que s’aculli

l’Ironman/Half ha fet que canviï la percepció que es té de Calella?

Ara mateix, Calella es considera un segell de destinació esportiva, familiar, de salut i

cultural.

2) Quin suport dóna l’Ajuntament a aquesta prova? Ens quins costos participa?

La despesa declarada de l’Ajuntament en aquesta prova és d’uns 50.000€. A més a

més, són 3 òrgans els que es fan càrrec d’aquest esdeveniment: la organització

pública, la organització del propi esdeveniment esportiu i el consell comarcal. A més

a més, s’assumeixen costos impossibles de valorar, com el treball dels policies. Per

altra banda, els mitjans de comunicació no es poden quantificar ni pagar perquè fan

publicitat gratuïta de l’esdeveniment.

3) Quines són les externalitats que aquesta prova genera a Calella?

Hi ha problemes de pàrquing i no es pot accedir a la N-II. Molt lligat a aquestes

externalitats negatives hi ha la pressió per càrrega turística, que més aviat es

considera una conseqüència. Malgrat això també hi ha externalitats positives com el

retorn econòmic i l’ambient que hi ha.

4) Es nota un augment de turistes els dies previs a la prova?

Sí. Però el que passa és que sempre hi ha turistes per un motiu o per un altre.

5) Teniu quantificat el que aquests turistes es gasten quan són aquí?

Si ens centrem en la Half Ironman del 2013, tenim 2.340 atletes que van

acompanyats de 4 a 6 persones de mitjana i passen 2 dies a Calella.


63

Si ens centrem en l’Ironman, tenim 2.488 participants acompanyats, també, de 4 a 6

persones de mitjana, però aquests es passen de 4 a 5 dies a Calella (inclús 1

setmana (de dilluns a diumenge).

Aquests atletes es gasten 35€ de mitjana per nit, més 39,15€ de restauració i

comerç diaris. Així doncs, sumant les pernoctacions i les despeses surten uns

74,15€ de despesa diària per atleta.

Això mesura l’impacte econòmic, no el cost-benefici, ja que en aquest cas no es

podria mesurar.

6) Aquests participants tornen més tard com a turistes?

Sí. Un 90% torna amb les famílies a entrenar.

7) Com accepta la població aquestes proves?

Tots estan molt acostumats i són molt acollidors ja que estan encantats. A més a

més, 600 voluntaris són residents de Calella, fet que demostra que són molt

participatius.

8) A què es deu el canvi de Challenge a Ironman?

Perquè s’ha vist que en una hora d’inscripcions obertes 1.000 atletes s’inscrivien a

la Challenge, mentre que en el mateix període de temps, s’apuntarien 5.000

persones si l’empresa organitzadora és Ironman.

9) És important el paper dels voluntaris en la prova?

Els voluntaris permeten assumir la prova econòmicament. Sense ells no seria

possible.

10) Alguna cosa a afegir?

Per a més informació busca: “Informe de Resultats de l’activitat turística a la Costa

de la Província de Barcelona”- “Anys 2011-2012”. Diputació de Barcelona. Empresa

DYM. Market Research.

Entrevista realitzada personalment el 2 de maig del 2014


64

D.

MENSAJE CONJUNTO DEL SECRETARIO GENERAL

DE LA OMT Y DEL PRESIDENTE DEL COI

CON MOTIVO DEL DÍA MUNDIAL DEL TURISMO 2004

DEPORTE Y TURISMO: DOS FUERZAS VIVAS AL SERVICIO DE LA

COMPRENSIÓN MUTUA, LA CULTURA Y EL DESARROLLO DE LAS

SOCIEDADES

Con ocasión del Día Mundial del Turismo 2004, que se celebra en el mundo entero el próximo 27

de septiembre, la Organización Mundial del Turismo (OMT) y el Comité Olímpico Internacional

(COI) desean renovar su compromiso de intensificar sus vínculos y su colaboración.

Deporte y turismo comparten objetivos comunes: tender puentes de comprensión entre culturas,

formas de vida y tradiciones diferentes, promover la paz y la buena voluntad entre las naciones,

motivar e inspirar a los jóvenes y brindar entretenimiento y disfrute para aliviar las presiones de la

vida cotidiana de grandes sectores de la población.

Turismo y deporte se relacionan y complementan. El deporte, como actividad profesional, afición o

forma de ocio, conlleva un volumen considerable de viajes para jugar y competir en diferentes

destinos y países. Los grandes acontecimientos deportivos, como los Juegos Olímpicos, los

campeonatos de fútbol o de rugby y las carreras automovilísticas se han convertido de por sí en

poderosos atractivos para los viajeros, y han contribuido muy positivamente a la imagen turística de

los destinos que acogen esos eventos.

Ambos son fuerzas poderosas de desarrollo, al estimular la inversión en infraestructuras tales

como aeropuertos, carreteras, estadios, complejos deportivos, hoteles y restaurantes, proyectos

que no sólo disfrutan los visitantes que acuden y los utilizan, sino también la población local. Una

vez creada la infraestructura, el turismo y el deporte, dos sectores que se benefician mutuamente,

se convierten en el motor de un crecimiento económico sostenible, de la creación de empleo y de la

generación de ingresos.

Pero, al mismo tiempo, son actividades que reúnen a los seres humanos y ayudan a forjar

estrechas relaciones personales. De esta forma, hacen del mundo un lugar más pequeño y


65

contribuyen a fomentar el entendimiento entre culturas, la tolerancia y, en última instancia, la paz

mundial.

En este marco, la OMT y el COI iniciaron en 1999 su cooperación para reforzar los lazos entre el

turismo y el deporte, y apoyaron numerosas iniciativas en este ámbito tanto a escala nacional como

internacional.

Por todo ello, la OMT y el COI invitan a todos los Estados, miembros y no miembros, así como a

todos los comités olímpicos nacionales, federaciones deportivas internacionales y comités

organizadores de los Juegos Olímpicos, a unirse a nosotros en la promoción de una alianza

estratégica entre el turismo y el deporte, que redunde en beneficio de la comprensión mutua, la

cultura y el desarrollo de la sociedad.

Francesco Frangialli

Secretario General

Organización Mundial del Turismo

Jacques Rogge

Presidente

Comité Olímpico Internacional


66

E.

QÜESTIONARI A TRIATLETES MITJANÇANT GOOGLE DRIVE

1. Sexe:

Home Dona

2. Edat:

De 18 a 25

De 26 a 35

De 36 a 45

De 46 a 55

De 56 a 65

De 66 a 75

De 76 a 85

Més de 85

3. Has participat alguna vegada en una Ironman?

Sí No

4. Has participat alguna vegada en una Half Ironman?

Sí No

5. Com vas conèixer la prova?

Coneguts / Amics

Club

Mitjans de comunicació

Atletes mediàtics

6. Quantes vegades hi has participat?

7. Quants dies hi vas quan la prova no és a la teva zona de residència?

Només el dia de la prova

El dia abans i el dia de la prova

Uns dies abans per adaptar-m'hi

Uns dies abans i també

després

Aprofito per veure la zona

8. On dorms els dies que ets allà?

Hotel

Càmping

Casa/Pis

Roulotte

9. Hi vas acompanyat?

Sí No

10. De quants persones?

11. Despeses diàries aproximades (menjar, compres…)

Fins a 30€

De 31€ a 55€

De 55€ a 70€

De 70€ a 100€

Més de 100€

12. Aprofites la fira esportiva per comprar material? (Roba, sabatilles, gels, begudes

isotòniques...)

Sí No

13. Trobes adequat el preu de la prova? (Respecte el que s’ofereix)

Sí No

14. Valora el treball dels voluntaris (en la prova)

1. Poc important 5. Molt important

15. Quins aspectes valores més de la zona?

Preus

Medis de transport

Bon tracte

Neteja

Clima

Qualitat-preu del menjar

Impacte econòmic de l'ironman a Calella

Documents

Transcript of Impacte econòmic de l'ironman a Calella