INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU -...

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS

2011

2

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears

(IAQSE) Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2011 Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears

Redacció de l’informe, anàlisi i explotació de dades Mateu F. Ambrós Toledo Joan Borràs Seguí Bartomeu Cañellas Roca Heracli Portas Fuentespina Suport estadístic Javier Gámez Bauzà

Manuel Valín Rodríguez Assessorament lingüístic Catalina Noguera Nicolau

Edita:

Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) Primera edició: juny de 2012 Nombre d’exemplars: 100 ISBN: 978-84-15029-30-4 Dipòsit legal: PM 577-2012

3

ÍNDEX

GLOSSARI DE SIGLES ............................................................................................. 4 FONTS .................................................................................................................... 5 INTRODUCCIÓ ....................................................................................................... 7

INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ

E.1. Escolarització i població E1.1. Escolarització i població escolaritzable .............................................................10 E1.2. Escolarització de l’ensenyament (segons titularitat del centre) ............................13 E1.3. Esperança de permanència en el sistema escolar als 6 anys .................................16 E.2. Taxes d’escolarització en les edats teòriques dels nivells no obligatoris E2.1. Taxes netes d’escolarització a l’educació infantil ................................................18 E2.2. Taxes netes d’escolarització a l’educació secundària postobligatòria ...................22 E2.3. Taxes netes d’escolarització a l’educació superior ..............................................27 E3. Alumnat estranger .............................................................................................32 E4. Alumnat per grup i per professor E4.1. Alumnat per grup ............................................................................................36 E4.2. Alumnat per professor .....................................................................................39

INDICADORS DE DESPESA EN EDUCACIÓ

F1. Despesa total en educació F1.1. Despesa total en educació, en relació amb el PIB ...............................................42 F1.2. Despesa pública total en educació ....................................................................43 F1.3. Despesa pública destinada a concerts ...............................................................45 F2. Despesa en educació per alumne .........................................................................47

INDICADORS DE RESULTATS

R.1. Competències bàsiques a 4t curs d’educació primària R1.1. CB en comunicació lingüística (4t EP) ..............................................................50 R1.2. CB en matemàtiques (4t EP) ............................................................................59 R1.3. CB en el coneixement i interacció amb el món físic (4t EP) .................................63 R1.4. CB social i ciutadana (4t EP) ...........................................................................67 R.2. Competències bàsiques a 2n d’ESO R2.1. CB en comunicació lingüística (2n d’ESO) ........................................................70 R2.2. CB en matemàtiques (2n ESO) ........................................................................79 R2.3. CB en el coneixement i la interacció amb el món físic (2n d’ESO) .......................83 R2.4. CB social i ciutadana (2n ESO)........................................................................87 R3. Competències clau als 15 anys (PISA) R3.1. Competències clau als 15 anys en lectura ..........................................................90 R3.2. Competències clau als 15 anys en matemàtiques ...............................................94 R3.3. Competències clau en ciències .........................................................................98 R4. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat R4.1. Idoneïtat en l’edat de l’alumnat d’educació obligatòria ................................... 102 R4.2. Alumnat repetidor ........................................................................................ 106 R5. Abandonament escolar prematur ..................................................................... 109 R6. Taxes de graduació R6.1. Taxa bruta de graduació a l’educació secundària obligatòria ........................... 111 R6.2. Taxes brutes de graduació als estudis postobligatoris ...................................... 114 R6.3. Taxes brutes de graduació als estudis superiors ............................................... 117 R6.4. Taxes brutes de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia .................... 120

4

GLOSSARI DE SIGLES

CB: competència bàsica CEE: centre d’educació especial CEIP: centre d’educació infantil i primària CINE (ISCED): Classificació Internacional Normalitzada d’Educació (UNESCO)

CINE 0: educació infantil CINE 1: educació primària

CINE 2: educació secundària, primera etapa (ESO) CINE 3: educació secundària, segona etapa (ed. Secundària

postobligatòria) CINE 4: educació postsecundària, no superior CINE 5B: ensenyament superior no universitari CINE 5A: ensenyament superior universitari de primer i segon cicle CINE 6: doctorat

CFGM: cicles formatius de grau mitjà CFGS: cicles formatius de grau superior

EE: educació especial EI: educació infantil EP: educació primària EPA: enquesta de població activa ES: educació secundària ESO: educació secundària obligatòria ESPA: educació secundària per a persones adultes EUROSTAT: Oficina Estadística de la Comissió Europea

FP: formació professional IBESTAT: Institut d’Estadística de les Illes Balears IES: institut d’educació secundària INE: Institut Nacional d’Estadística INEE: Institut Nacional d’Avaluació Educativa GS: programes de garantia social MECD: Ministeri d’Educació, Cultura i Esport OCDE: Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics

PIB: producte interior brut PISA: Programa per a l’Avaluació Internacional d’Alumnes PQPI: programes de qualificació professional inicial TRI: teoria de resposta a l’ítem UE: Unió Europea ________________

Nota 1: quan es fa referència a centres de titularitat privada es consideren els privats concertats i els

privats no concertats.

Nota 2: excepte en aquells casos en què es digui expressament el contrari, la paraula nins es refereix tant a nins com a nines; alumnes, tant a alumne com a alumna; professors, tant a professors com a

professores; pares, tant a pares com a mares, i directors, tant a directors com a directores.

5

FONTS

Ensenyaments no universitaris

Curs 2010-2011: Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives. Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears.

Curs 2008-2009: Las cifras de la educación en España. Estadísticas e indicadores. Edición 2011

http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=3131&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/cee/Edicion2011/cee-2011.html

Sèries per comunitat autònoma. Estadística de las Enseñanzas no

universitarias. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.

http://www.educacion.gob.es/horizontales/estadisticas/no-

universitaria/alumnado/matriculado/series.html

Datos y Cifras. Curso escolar 2011/2012. Ministeri d’Educació.

http://www.educacion.gob.es/dctm/ministerio/horizontales/estadisticas/indicadores-publicaciones/datos-cifras/datoscifrasweb.pdf?documentId=0901e72b8053c5a2

Ensenyaments universitaris

Cursos 2008-2009 i 2009-2010: Avance de la Estadística de Estudiantes Universitarios.

http://www.educacion.es/educacion/universidades/estadisticas-

informes/estadisticas/alumnado.html

Despesa pública en educació

Estadísticas de los recursos económicos destinados a la educación. Estadística del Gasto Público en Educación. Oficina de Estadística del Ministerio de Educación.

http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=311&area=estadisticas&contenido=/estadisticas/educativas/gasto/2008/gastos2008.html

Estimacions de població: INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Producte interior brut (PIB): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es




http://www.educacion.gob.es/horizontales/estadisticas/no-universitaria/alumnado/matriculado/series.html

http://www.educacion.gob.es/horizontales/estadisticas/no-universitaria/alumnado/matriculado/series.html




http://www.educacion.es/educacion/universidades/estadisticas-informes/estadisticas/alumnado.html

http://www.educacion.es/educacion/universidades/estadisticas-informes/estadisticas/alumnado.html

http://www.educacion.es/mecd/jsp/plantilla.jsp?id=311&area=estadisticas






http://www.ine.es/

http://www.ine.es/

6

Enquesta de població activa (EPA): INE. Instituto Nacional de Estadística.

http://www.ine.es

Pressuposts liquidats del Govern de les Illes Balears: IBESTAT. Institut d’Estadística de les Illes Balears.

http://ibestat.caib.es

Resultats proves de diagnòstic (competències bàsiques)

Avaluació de diagnòstic 2009-2010 i Avaluació de diagnòstic 2010-2011. Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears. IAQSE.

http://iaqse.caib.es

Evaluación general de diagnóstico 2009. Educación Primaria. 4ºcurso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

Evaluación general de diagnóstico 2010. Educación Secundaria Obligatoria. Segundo curso. Informe de resultados. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

http://www.institutodeevaluacion.mec.es/ievaluacion/publicaciones/evaluacion-diagnostico.html

Competències clau als 15 anys

PISA 2009 Programa para la Evaluación Internacional de los Alumnos OCDE INFORME ESPAÑOL. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

http://www.institutodeevaluacion.mec.es/dctm/ievaluacion/internacional/pisa-2009-con-escudo.pdf?documentId=0901e72b808ee4fd

Indicadors del sistema educatiu

Indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears 2010. ISEIB 2010. Govern de les Illes Balears. Conselleria d’Educació i Cultura. IAQSE.

http://iaqse.caib.es

Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2010. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación.

Sistema estatal de indicadores de la educación. Edición 2011. Instituto de Evaluación del Ministerio de Educación

http://www.institutodeevaluacion.mec.es/ievaluacion/sistema-indicadores.html

http://www.ine.es/

http://ibestat.caib.es/

http://iaqse.caib.es/






7

INTRODUCCIÓ

Els indicadors del sistema educatiu de les Illes Balears (ISEIB), elaborats per

l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE) de la Conselleria

d’Educació, Cultura i Universitats, mostren els aspectes més significatius de

l’educació a la nostra comunitat autònoma, a través de la informació

estadística provinent de diferents fonts, i presentada mitjançant taules i gràfics.

Aquesta línia de treball de caràcter estable i permanent de l’IAQSE té com a

objectiu proporcionar una visió sintètica i clara sobre l’estat de l’educació a les

Illes Balears, que pugui ser utilitzada fàcilment, tant pels responsables de

l’Administració educativa, pels professionals de l’educació, com per totes les

persones interessades en el tema.

Es presenten trenta indicadors agrupats en tres grans blocs o categories:

indicadors d’escolarització, indicadors de despesa en educació i indicadors de

resultats educatius.

L’àmbit d’aquesta publicació abasta des de l’educació infantil fins a l’educació

superior, tal com es defineix en la Classificació Internacional Normalitzada de

l’Educació (CINE).

Per tal de facilitar l’anàlisi comparativa, la informació es presenta en diferents

nivells de desagregació: la titularitat dels centres, el sexe de l’alumnat i les

comunitats autònomes. Quan s’ha disposat de dades, també s’ha desagregat

la informació per illes.

A partir d’enguany, es modifica la presentació dels indicadors. En lloc de

realitzar només la publicació puntual d’una edició amb tots els indicadors —tal

com es feia fins ara—, cada un dels indicadors s’anirà publicant al web de

l’IAQSE al llarg de l’any a mesura que es vagin actualitzant les dades que

publiquen les diferents fonts d’informació, a partir de les quals l’IAQSE elabora

8

els indicadors. D’aquesta manera, s’avança el procés i les dades poden estar a

l’abast general més aviat. De totes maneres, en tenir complets tots els

indicadors, es mantendrà l’edició conjunta anual de tots aquests per obtenir

una ―fotografia‖ periòdica. Quan un any no es puguin actualitzar

determinades dades (per exemple, les proves PISA es realitzen cada tres anys),

se’n publicaran les darreres disponibles.

La Direcció General de Planificació, Inspecció i Infraestructures Educatives de

la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats ha facilitat la informació

estadística referida al curs escolar 2010-2011.

Per poder comparar i identificar les diverses situacions en què es troben les

comunitats autònomes de l’Estat espanyol, es proporcionen les dades

elaborades per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació, Cultura i

Esport que, per norma general, corresponen a un curs o dos cursos anteriors

segons la data d’actualització anual.

En aquest informe, també es presenten sèries referides a l’evolució dels

indicadors a les Illes Balears en els darrers anys o cursos escolars.

La presentació de cada indicador s’organitza segons un esquema similar, que

inclou la definició de l’indicador, la desagregació de les dades segons diferents

categories, l’evolució de l’indicador o sèries temporals i la comparació entre

diferents comunitats autònomes. La informació sobre cada indicador es

presenta mitjançant taules i gràfics que en representen les dades més

significatives.

Esperam que tota aquesta informació ajudi a entendre millor la complexitat

polièdrica de la nostra realitat educativa i a mostrar els camins possibles per

anar avançant dia a dia en el seu millorament.

Bartomeu Cañellas Roca Director de l’IAQSE

9

INDICADORS D’ESCOLARITZACIÓ

10

E1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ

E1.1. ESCOLARITZACIÓ I POBLACIÓ ESCOLARITZABLE

Definició: percentatge de població de 0 a 24 anys escolaritzada.

Desagregacions: nivells educatius, edat i sexe.

Informació complementària: taxa neta d’escolarització per edat i taxes brutes d’escolarització en els estudis: EI, EP, ESO, PQPI, batxillerat i cicles formatius.

Especificacions tècniques:

La taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb els estudis

que cursa, respecte del total de la població de la mateixa edat.

La taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle d’educació infantil, és la relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.

La taxa bruta d’escolarització en un ensenyament és la relació entre el total de l’alumnat de qualsevol edat matriculat en aquest ensenyament, i el del total de la població de l’edat amb què correspon cursar-lo.

La taxa bruta d’escolarització en educació primària, educació

secundària obligatòria i postobligatòria és la relació percentual entre l’alumnat que cursa aquests ensenyaments i la població amb l’edat de cursar-los (6-11 anys a EP; 12-15 anys a ESO; 16-17 anys a batxillerat, CFGM i PQPI, i 18-19 anys a CFGS).

Es recorda que les dades de població són estimacions i que hi pot haver

discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.

11

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

Ed. infantil Ed. primària Ed. secundària obligatòria Ed. secundària postobligatòria Ed. superior no universitària Ed. universitària i equivalent Població no escolaritzada

Gràfic E1.1.1. Taxes netes d'escolarització per edat. Illes Balears. Curs 2010-2011

5,6

21,1

31,1

94,0 90,987,0 88,9

91,8 90,8 93,1 91,9 93,8 91,893,3 90,8 90,1

83,8

72,4

46,1

34,7

26,821,5

16,713,2

10,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

* Les dades de l’ensenyament universitari corresponen al curs 2009-2010 ** Una taxa inferior a 100% en edats d’escolarització obligatòria pot ser deguda a discrepàncies entre les estimacions amb què

es realitzen els càlculs i les xifres reals de població

Gràfic E1.1.2. Població i escolarització per edat, sexe i etapa educativa. Illes Balears. Curs 2010-2011

Dones Homes

Població escolaritzada Edat

1425

1773

2123

2601

3116

3906

5037

7726

8789

9339

9461

9704

9721

10009

10353

10381

10598

10719

11046

10923

11415

11337

3812

2661

673

24

23

22

21

20

19

18

17

16

15

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

4

3

2

1

0

12

Gràfic E1.1.3. Taxes brutes d’escolarització per etapes educatives. Ensenyament no universitari. Illes Balears. Curs 2010-2011

19,9

90,495,1 96,9 101,5

17,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r cicle ed. infantil

(0-2)

2n cicle ed. infantil

(3-5)

Ed. primària ESO Estudis secundaris

postobligatoris (*)

CF grau superior

* Batxillerat, CF Grau Mitjà, PQPI

Gràfic E1.1.4. Taxes brutes d’escolarització en estudis secundaris postobligatoris. Illes Balears. Curs 2010-2011

101,5

61,4

29,7

10,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Estudis secundaris

postobligatoris (*)

Batxillerat CF grau mitjà PQPI

* Inclou EE transició vida adulta amb un 0,5%

total components

13

E1.2. ESCOLARITZACIÓ SEGONS LA TITULARITAT DEL CENTRE

Definició: percentatge d’alumnes escolaritzats a l’ensenyament públic, a l’ensenyament privat concertat i a l’ensenyament privat no concertat.

Desagregacions: comunitat autònoma. Titularitat del centre. Nivells educatius. Evolució de l’indicador: del curs 2000-2001 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: es recorda que les dades de població són

estimacions i que hi pot haver discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.

Gràfic E1.2.1. Escolarització segons titularitat per estudis. Illes Balears. Curs 2010-2011

* No es comptabilitzen els ensenyament d’educació a distància. Sí que es comptabilitzen els ensenyaments d’educació de

persones adultes a: batxillerat, CFGM i CFGS.

14

Gràfic E1.2.2. Escolarització segons titularitat per estudis universitaris. Illes Balears. Curs 2010-2011

100,0

88,0

12,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

total públic c. propis c. adscrits

Taula E1.2.1. Evolució del percentatge de l’alumnat matriculat en centres públics no universitaris. Illes Balears. Del curs 2000-2001al 2010-2011

2000-01

01-02 02-03 03-04 04-05 05-06 06-07 07-08 08-09 09-10 10-11

Total règim

general 61,3 61,5 62,1 62,4 63,0 63,4 63,7 64,1 64,5 65,7 65,1

EI 57,2 58,0 58,6 59,4 60,2 60,1 60,3 60,9 62,2 66,9 64,6

EP 59,7 60,5 61,3 61,4 61,7 62,1 62,8 63,2 63,3 63,1 62,3

ESO 57,5 57,5 58,2 58,8 59,2 59,7 60,4 60,8 61,1 61,2 60,9

Batx* 82,4 75,1 73,2 73,6 74,6 74,6 73,5 72,5 71,7 70,9 72,3

GFGM* 85,3 83,0 82,8 83,8 84,3 85,5 84,6 83,8 83,8 84,7 82,7

CFGS* 90,8 89,7 89,6 89,9 90,0 90,5 89,8 89,6 90,8 91,6 90,3

PQPI/ GS 68,4 68,9 90,4 69,1 90,0 88,7 86,5 88,5 90,6 88,2 78,7

Ed. especial 11,2 16,2 20,2 25,0 21,3 20,6 24,1 24,9 35,0 27,8 27,2

15

Taula E1.2.2. Percentatge d’alumnat matriculat per ensenyament en centres públics per comunitats autònomes. Curs 2010-2011 (avanç)

TOTAL REG.

GRAL. EI EP ESO

Batxillerat

*

CF GM*

CF GS*

PQPI GS Ed.

Espe-cial

Ed. univ. 1r i 2n Cicle /

grau**

Ed. univ. màsters

oficials**

ESTAT 67,9 64,4 67,5 65,9 74,3 75,6 77,6 77,0 84,0 56,1 80,6

Andalusia 75,1 70,1 76,1 75,1 82,4 73,7 81,1 77,2 57,7 100

Aragó 67,2 65,1 68,0 64,5 72,7 71,5 69,9 67,8 59,1 51,0 96,6

Astúries 70,5 70,7 68,8 65,0 76,3 75,3 82,3 94,1 59,1 100 100

Illes Balears 65,1 64,6 62,3 60,9 72,3 82,7 90,3 78,7 27,2 100 100

Canàries 77,5 72,7 74,8 75,4 85,5 92,5 94,6 99,2 72,9 100 100

Cantàbria 68,2 70,1 65,1 63,8 82,4 67,7 72,4 56,8 42,4 87,8 100

Castella i Lleó 67,4 65,0 67,0 63,3 75,6 69,6 74,7 63,2 58,1 100 73,6

Castella-La Manxa 81,9 77,4 82,3 80,8 89,2 87,7 90,0 85,4 0,0 61,8 96,1 100

Catalunya 65,4 65,1 65,8 61,3 64,7 75,1 70,2 64,5 42,3 87,2 88,1

C. Valenciana 67,8 63,1 67,4 65,5 74,7 73,5 83,4 92,0 79,4 89,9 87,7

Extremadura 79,2 75,5 78,5 76,9 85,9 88,1 93,0 92,0 46,7 100 100

Galícia 72,9 71,3 69,2 69,4 85,6 80,4 84,9 85,3 62,5 100 100

C. de Madrid 54,2 50,8 53,1 51,4 59,0 72,1 72,6 71,6 52,3 78,3 70,0

R. de Murcia 72,4 67,0 70,8 71,1 88,0 75,7 87,2 79,7 66,5 81,7 85,1

Navarra 64,4 64,9 63,6 61,1 65,1 76,4 77,4 65,8 89,9 62,6 46,2 47,0

País Basc 50,6 51,8 50,1 45,6 51,5 61,7 53,6 51,9 45,9 80,9 64,9

La Rioja 67,1 60,8 65,8 64,2 78,8 70,6 91,0 77,2 73,1 100 100

Ceuta 77,0 73,5 73,5 72,0 93,5 100 100 62,7 100

Melilla 84,2 73,7 79,1 89,9 97,1 100 100 100 100 * No es comptabilitza l’educació a distància, però sí que es comptabilitza l’educació de persones adultes (batxillerat, CFGM i CFGS) ** Inclou estudis universitaris presencials i a distància

16

E1.3. ESPERANÇA DE PERMANÈNCIA EN EL SISTEMA ESCOLAR (VIDA ESCOLAR) ALS 6 ANYS

Definició: nombre mitjà d’anys de permanència previsible en el sistema educatiu d’un infant de sis anys, inclosos els estudis universitaris. Desagregacions: ensenyaments no universitaris i ensenyaments universitaris.

Evolució de l'indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques:

L’esperança de vida escolar es calcula dividint per 100 la suma de les

taxes netes d’escolarització de l’alumnat d’entre 6 i 29 anys d’edat en els ensenyaments de règim general (universitari i no universitari) i de règim especial.


discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent o que aquest percentatge se superi.

Gràfic E1.3.1. Esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears. Curs 2010-2011

12,4 11,7

0,7

0

5

10

15

20

Total Ed. NO universitària Ed. universitària

17

Gràfic E1.3.2. Evolució de l’esperança de vida escolar als 6 anys. Illes Balears.

De 2001-2002 a 2010-2011

12,2 12,0 12,0 11,7 11,6 11,5 11,4 11,5 11,6 11,7

0,7 0,8 0,80,8 0,8 0,7 0,7 0,7 0,7 0,7

12,9 12,8 12,712,5 12,3 12,3 12,1 12,2 12,3 12,4

0

5

10

15

20

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

Ed. universitària Ed. no universitària Total

Gràfic E1.3.3. Esperança de vida escolar als 6 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010

11,6 12,9 12,9 12,5 12,9 13,2 13,0 12,9 12,5 12,8 13,1 12,9 12,8 13,0 13,1 13,3 13,0 12,5

13,5 13,4

0,7

1,8 0,6

1,1 0,9 0,8 1,0 1,3 1,8 1,6 1,4 1,6 1,8 1,8 1,9 1,8 2,2 2,7 2,3 2,3

12,3

14,6

13,6 13,7 13,8 14,0 14,1 14,1 14,3 14,4 14,5 14,5 14,7 14,8 15,0 15,0 15,1 15,2 15,7 15,7

0

5

10

15

20

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ca

nà

rie

s

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ce

uta

La

Rio

ja

Extr

em

ad

ura

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ntà

bria

An

da

lusia

Ca

talu

nya

Ara

gó

Astú

rie

s

Ga

lícia

Na

va

rra

C. d

e M

ad

rid

Pa

ís B

asc

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ed. universitària Ed. no universitària Total

18

E2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES

DELS NIVELLS NO OBLIGATORIS

E2.1. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ INFANTIL

Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització dels 0 als 5 anys d’edat i

del nombre mitjà d’anys d’escolarització a l’educació infantil.

Desagregacions: edat. Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes


Taxa neta d’escolarització en el primer cicle i en el segon cicle

d’educació infantil: relació percentual entre l’alumnat de 0 a 2 anys (primer cicle) i de 3 a 5 anys (2n cicle) escolaritzat en aquesta etapa i la població de 0 a 2 anys i de 3 a 5 anys, respectivament.

El nombre mitjà d’anys d’escolarització es calcula dividint per 100 la

suma de les taxes netes d’escolarització de l’alumnat de 0 a 5 anys.


discrepàncies amb les xifres reals de població. Aquest fet pot explicar que el percentatge d’alumnes escolaritzats en ensenyaments obligatoris no sigui del cent per cent, que aquest percentatge se superi o, com en el gràfic següent, que la taxa neta disminueixi dels 3 als 5 anys.

Gràfic E2.1.1. Taxes netes d’escolarització d’educació infantil. Illes Balears. Curs 2010-2011.

5,6

21,1

31,1

94,090,9

87,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

19

Taula E2.1.1. Evolució del nombre mitjà d’anys en educació infantil. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

3,2 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,1 3,0 3,2 3,3

Gràfic E2.1.2. Percentatge d’escolarització en educació infantil 0-2 anys per comunitats autònomes.

Curs 2009-2010

17,1

26,5

3,3 5,3 5,6 6,5

12,6 13,5 16,3 17,1 18,5 21,3 21,9

26,8 30,6 32,9 33,3

39,3

51,6

0,0 0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Extr

em

ad

ura

Na

va

rra

(1

)

Ce

uta

La

Rio

ja

Astú

rie

s

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Me

lilla

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Ca

ntà

bria

Ga

lícia

An

da

lusia

Ara

gó

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

talu

nya

C. d

e M

ad

rid

Pa

ís B

asc

Ca

nà

rie

s (*)

(*) no aporta dades

Gràfic E2.1.3. Percentatge d’escolarització en educació infantil als 3 anys per comunitats autònomes.

Curs 2009-2010

89,5

99,1

90,2 91,0 92,2 93,696,4 96,9

99,4 99,6 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ca

nà

rie

s

C. d

e M

ad

rid

Me

lilla

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

R. d

e M

úrc

ia

Na

va

rra

Ga

lícia

Ca

ste

lla i

Lle

ó

La

Rio

ja

Ca

talu

nya

Ara

gó

Pa

ís B

asc

Astú

rie

s

Ca

ntà

bria

An

da

lusia

Ce

uta

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

20


Curs 2009-2010

86,4

99,0

87,7 89,1 91,596,8 97,2 97,2 98,3 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ca

nà

rie

s

C. d

e M

ad

rid

Na

va

rra

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

Ga

lícia

Ara

gó

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

talu

nya

An

da

lusia

Pa

ís B

asc

Astú

rie

s

La

Rio

ja

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

ntà

bria

Ce

uta


Curs 2009-2010

88,1

99,7

88,091,5 95,2 96,9 98,7 98,7 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ca

nà

rie

s

C. d

e M

ad

rid

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Extr

em

ad

ura

Ga

lícia

Na

va

rra

Astú

rie

s

An

da

lusia

Ca

talu

nya

Ara

gó

Ca

ntà

bria

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Pa

ís B

asc

La

Rio

ja

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ce

uta

21

Gràfic E2.1.6. Evolució de les taxes netes d’escolarització d’educació infantil.

Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

0 anys 1 any 2 anys 3 anys 4 anys 5 anys

22

E2.2. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ EN LES EDATS TEÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA

Definició: taxes netes d’escolarització en les edats de 16, 17 i 18 en els

ensenyaments corresponents.

Desagregacions: edat. Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes


La taxa neta d’escolarització dels 16 als 18 anys és la relació entre

l’alumnat d’aquesta edat, respecte del total de la població de la mateixa edat.


discrepàncies amb les xifres reals de població.

Gràfic E2.2.1. Taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys a les Illes Balears. Curs 2010-2011

83,8

72,4

46,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

16 anys 17 anys 18 anys

23

Gràfic E2.2.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 16 als 18 anys. Illes Balears.

Curs 2010-2011

82,878,6

81,8 81,483,8

64,661,2 63,2

69,8 72,4

42,238,3

41,4 42,2 46,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

16 anys 17 anys 18 anys

Gràfic E2.2.3. Taxes netes d’escolarització als 16 anys per comunitats autònomes. Curs 2009-2010

33,1 34,2 32,4 32,9 36,5 32,837,4 38,4 39,2

31,7 31,4 30,035,0

29,734,2 36,1

23,8

38,8 35,841,1

48,2

59,556,7 56,3

55,9 60,155,6 55,2 54,5

62,4 63,3 64,759,8

65,262,6 61,2

75,8

60,8 64,258,9

81,4

93,7

89,1 89,2 92,4 93,0 93,0 93,7 93,7 94,2 94,7 94,8 94,8 94,9 96,9 97,299,5 99,6 100 100

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. V

ale

ncia

na

Astú

ries

Extr

em

ad

ura

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Can

àri

es

An

dalu

sia

Ara

gó

La R

ioja

Cata

lun

ya

Caste

lla-la M

an

xa

Navarr

a

Galícia

Can

tàbri

a

País

Basc

Melilla

Caste

lla i

Lle

ó

Ceuta

ES postobligatori ESO Total

24


11,8 12,4 10,115,1 14,4 13,8

7,315,3 14,7

10,0 12,7 14,3 9,8 12,67,8

16,8 15,6 15,1 16,38,4

57,9

71,267,9

65,5 66,9 68,475,4

67,6 68,973,6 71,4 71,5 76,8 74,4

79,371,0 72,3 74,1 75,3 90,1

69,7

83,6

78,0 80,7 81,4 82,3 82,7 82,9 83,8 83,8 84,1 86,0 86,7 87,1 87,2 87,8 87,989,2

91,798,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

C. V

ale

ncia

na

Extr

em

ad

ura

An

dalu

sia

Caste

lla-la M

an

xa

Cata

lun

ya

R. d

e M

úrc

ia

Can

àri

es

La R

ioja

Melilla

C. d

e M

ad

rid

Ara

gó

Galícia

Navarr

a

Ceuta

Can

tàbri

a

Astú

ries

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total


1,0 1,2 1,0 1,3 0,9 1,6 0,5 0,9 0,6 1,1 2,0 1,2 1,4 1,2 0,7 0,8 0,6 0,9 1,4 0,8

29,335,0 33,9 35,2 35,3 34,6 35,7 38,3

32,2 33,435,9

33,241,2 38,0 35,9 32,6 36,7

43,0 42,335,0

1,4

3,6 2,54,7 3,0 1,7 3,6

2,8

3,1 2,03,1

4,3

4,64,8

4,13,5

5,3

5,0 4,0

7,110,5

27,4

11,3 8,1 13,0 17,0 15,217,1 25,7 27,2

23,8 29,420,9 25,5 29,2

41,436,5

30,1 31,9 40,6

42,2

67,1

48,8 49,3 52,354,9 54,9

59,261,5 63,7 64,7

68,0 68,1 69,5 69,9

78,2 79,0 79,1 79,683,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ceuta

Melilla

Caste

lla-la M

an

xa

Extr

em

ad

ura

La R

ioja

Can

àri

es

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

An

dalu

sia

Cata

lun

ya

Can

tàbri

a

Galícia

Ara

gó

C. d

e M

ad

rid

Navarr

a

Astú

ries

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

25

Gràfic E2.2.6. Evolució de les taxes netes d’escolarització als 16 anys. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011

37,8 37,7 37,5 34,2 33,5 33,2 33,7 34,5 33,1 33,4

44,8 43,2 45,1 44,4 44,6 45,3 44,9

47,3 48,2 50,4

82,6 80,9

82,7

78,6 78,1 78,5 78,6 81,8 81,3 83,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

ES postobligatori ESO Total


11,5 10,6 9,7 9,3 10,1 10,3 9,8 11,9 11,8 11,6

53,9 52,5 53,6 51,9 51,0 50,8 51,0 51,3

57,9 60,8

0,1

0,0 0,0

65,4 63,1 63,4

61,2 61,1 61,2 61,2 63,2

69,7 72,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

26


0,7 0,6 0,5 0,7 0,5 0,6 0,6 1,2 1,0 0,7

30,6 30,3 30,3 30,8 28,6 28,4 26,9 28,3 29,3 33,4

1,6 1,6 1,4 1,2 1,2 1 1,3

2 1,41,2

9,8 10,1 9,8 9,79,2 9,5 9,5

9,9 10,510,7

42,7 42,6 42,0 42,4 39,5 39,5 38,3

41,4 42,2 46,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

Ed. superior universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

27

E2.3. TAXES NETES D’ESCOLARITZACIÓ A L’EDUCACIÓ SUPERIOR

Definició: evolució de les taxes netes d’escolarització en les edats teòriques de

l’educació superior universitària (dels 18 als 24 anys).

Desagregacions: edat. Evolució de l’indicador: del curs 2005-2006 al 2010-2011.

Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: la taxa neta d’escolarització en una edat i en un ensenyament és la relació entre l’alumnat que té l’edat que es correspon amb l’ensenyament considerat que cursa i el del total de la població de la mateixa edat.

Gràfic E2.3.1. Taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2010-2011

0,7 0,3

33,4

17,4

8,54,4 3,3 2,4 1,4

1,2

4,2

5,2

4,23,0

1,8 1,5

10,7

12,8

13,1

12,8

10,3

9,07,2

46,1

34,7

26,8

21,5

16,7

13,210,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

18 19 20 21 22 23 24

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total

28

Gràfic E2.3.2. Evolució de les taxes netes d’escolarització dels 18 als 24 anys. Illes Balears. Curs 2005-2006 i 2010-2011

0,5 0,7 0,3

28,8

33,4

15,517,4

7,0 8,5

4,0 4,42,3 3,3 2,4 1,4

1,0

1,2

2,5

4,2

3,2

5,2

2,84,2

2,23,0

1,81,5

9,5

10,7

12,5

12,8

13,5

13,1

12,712,8

11,410,3

9,0

7,2

39,8

46,1

30,5

34,7

23,7

26,8

19,5

21,5

15,9 16,7

13,2

10,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

18 18 19 19 20 20 21 21 22 22 23 24

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatòria ESO Total

20

05

-20

06

18 19 20 21 22

20

10

-20

11

20

05

-20

06

20

05

-20

06

20

05

-20

06

20

05

-20

06

20

10

-20

11

20

10

-20

11

20

10

-20

11

20

10

-20

11

20

10

-20

11

20

10

-20

11


1,0 1,2 1,0 1,3 0,9 1,6 0,5 0,9 0,6 1,1 2,0 1,2 1,4 1,2 0,7 0,8 0,6 0,9 1,4 0,8

29,335,0 33,9 35,2 35,3 34,6 35,7 38,3

32,2 33,435,9

33,241,2 38,0 35,9 32,6 36,7

43,0 42,335,0

1,4

3,6 2,54,7 3,0 1,7 3,6

2,8

3,1 2,03,1

4,3

4,64,8

4,13,5

5,3

5,0 4,0

7,110,5

27,4

11,3 8,1 13,0 17,0 15,217,1 25,7 27,2

23,8 29,420,9 25,5 29,2

41,436,5

30,1 31,9 40,6

42,2

67,1

48,8 49,3 52,354,9 54,9

59,261,5 63,7 64,7

68,0 68,1 69,5 69,9

78,2 79,0 79,1 79,683,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ceuta

Melilla

Caste

lla-la M

an

xa

Extr

em

ad

ura

La R

ioja

Can

àri

es

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

An

dalu

sia

Cata

lun

ya

Can

tàbri

a

Galícia

Ara

gó

C. d

e M

ad

rid

Navarr

a

Astú

ries

Caste

lla i

Lle

ó

País

Basc

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori ESO Total

29


14,418,8 16,6

21,5 18,2 19,0 20,1 22,9 19,615,4

20,1 22,614,9 17,9

22,4 20,216,0 19,0 20,3

26,03,9

8,6 11,3 5,07,4 8,8 6,7

6,77,1

8,35,9

11,0

11,29,7

10,39,9

11,2 7,8

15,29,8

12,7

30,0

11,3 14,2 15,916,8 19,6

18,5 26,4 29,8 28,3

23,030,8 30,7

28,6 32,2 37,244,6

37,7 37,9

31,0

57,4

39,3 40,8 41,544,6 46,5 48,1

53,2 53,554,3

56,5 56,958,3

61,3 62,264,4

71,4 73,2 73,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Melilla

Ceuta

Caste

lla

-la M

an

xa

La R

ioja

Extr

em

ad

ura

Can

àri

es

An

dalu

sia

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

Can

tàbri

a

Cata

lun

ya

Ara

gó

Galícia

Astú

ries

Navarr

a

C. d

e M

ad

rid

País

Basc

Caste

lla i

Lle

ó

Ed. universitària i equivalents Ed. superior no universitària ES postobligatori Total


7,1 10,5 9,0 9,4 12,4 10,1 10,2 13,7 12,9 10,1 11,3 10,1 8,5 8,3 10,7 13,47,4 10,4 11,8

15,74,6

9,4 8,9 7,77,5 11,0 8,3

7,1 9,78,3 6,4 9,5 11,1 12,0 10,2

11,0

12,3 8,4

15,0 10,113,0

30,9

11,116,7

14,918,4 21,2 19,1

22,6 27,5 28,330,1 30,5 32,0 32,4

30,5 40,1 45,0

38,0 39,2

24,6

50,8

29,1

33,9 34,8

39,5 39,7 39,9

45,1 45,9 45,949,7 50,1

52,2 53,4 54,9

59,8

63,8 64,8 65,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Melilla

Caste

lla

-la M

an

xa

Ceuta

La R

ioja

Extr

em

ad

ura

Can

àri

es

Can

tàbri

a

An

dalu

sia

R. d

e M

úrc

ia

C. V

ale

ncia

na

Ara

gó

Cata

lun

ya

Astú

ries

Galícia

Navarr

a

C. d

e M

ad

rid

País

Basc

Caste

lla i

Lle

ó


30


4,0 5,9 7,2 5,4 5,39,6 8,6 7,4 6,5 7,2 6,3 4,2 4,7 3,8 7,0 8,6

3,1 6,3 5,9 9,23,47,3 4,4 5,6 8,6

8,75,8 6,2 4,9

7,8 6,1 7,2 7,9 9,58,8 8,9

9,0

12,56,6

8,612,6

29,1

11,3 15,015,9

12,5 17,7 20,4 25,321,8 26,0 28,7 28,6 29,0

28,228,4 36,6

35,742,4

37,6

19,9

42,3

22,926,1

29,830,8 32,1 34,0

36,7 36,738,3 40,1 41,3 42,3 44,0

45,948,7

54,5 55,0 55,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Melilla

Caste

lla

-la M

an

xa

La R

ioja

Ceuta

Can

àri

es

Extr

em

ad

ura

R. d

e M

úrc

ia

Can

tàbri

a

An

dalu

sia

C. V

ale

ncia

na

Ara

gó

Cata

lun

ya

Astú

ries

Galícia

Navarr

a

País

Basc

C. d

e M

ad

rid

Caste

lla i

Lle

ó



2,7 3,6 5,1 3,2 5,4 3,3 6,0 3,6 4,3 4,4 3,6 3,1 2,1 2,6 1,7 4,7 4,3 3,8 5,5 4,02,2 5,1 4,1 3,9

6,05,3

3,94,2 5,9 3,5

4,2 4,7 6,5 5,1 4,36,2

6,1 8,3 5,84,9

10,0

26,5

8,3 12,510,6 14,8 15,6 18,4

19,1 22,4 24,1 24,2 25,5 27,3 29,425,5 26,9

31,1 33,7 38,6

14,8

35,2

17,419,7

22,023,4 25,4 26,3

29,3 30,331,9 32,1 34,1 35,0 35,4 36,4 37,3

43,245,1

47,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Melilla

Caste

lla

-la M

an

xa

Ceuta

La R

ioja

Can

àri

es

Extr

em

ad

ura

Can

tàbri

a

R. d

e M

úrc

ia

An

dalu

sia

Ara

gó

Cata

lun

ya

C. V

ale

ncia

na

Navarr

a

Galícia

Astú

ries

País

Basc

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

ad

rid


31


1,8 2,5 2,4 3,9 2,2 3,5 2,34,6 2,9 2,9 2,1 1,4 2,4 1,4 3,2 2,5

2,1 2,8 3,5 2,81,8

3,7 2,73,7

2,94,6

3,0

2,93,7 2,5 3,3 4,4 2,9

2,7

4,0 4,15,5 5,9 3,9

3,1

8,9

22,7

9,97,6 11,7

9,0 16,013,8 16,2 18,9

20,8 20,8 21,6 23,320,9 22,5

23,524,7 28,6 31,7

12,4

28,8

15,0 15,116,8 17,1

21,3 21,422,8 24,3

26,2 26,6 26,9 27,5 28,129,1

31,2

33,3

36,037,6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Caste

lla

-la M

an

xa

Melilla

La R

ioja

Ceuta

Extr

em

ad

ura

Can

àri

es

Can

tàbri

a

R. d

e M

úrc

ia

Ara

gó

Cata

lun

ya

An

dalu

sia

Navarr

a

Galícia

Astú

ries

C. V

ale

ncia

na

País

Basc

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

ad

rid



1,3 1,7 1,7 3,3 1,6 2,8 1,6 3,3 2,0 0,9 2,0 1,6 1,8 0,9 2,4 2,2 1,3 1,7 2,4 1,8

1,2 2,5 1,7 2,01,8

5,1

2,72,2

2,1 1,6 1,6 2,0 2,4 3,12,7 2,8

3,24,0

2,4 2,3

6,9

17,6

7,57,1 12,5

8,111,8 11,0 13,0 14,8

14,6 15,7 15,4 16,016,7 17,4 19,0 18,3 21,6 23,6

9,4

21,8

10,912,4

15,9 16,0 16,1 16,5 17,0 17,418,2

19,3 19,5 20,021,8 22,4

23,5 23,9

26,427,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Caste

lla

-la M

an

xa

Melilla

Extr

em

ad

ura

Ceuta

La R

ioja

Can

àri

es

Can

tàbri

a

Navarr

a

R. d

e M

úrc

ia

An

dalu

sia

Ara

gó

Cata

lun

ya

Galícia

Astú

ries

C. V

ale

ncia

na

País

Basc

Caste

lla i

Lle

ó

C. d

e M

ad

rid


32

E3. ALUMNAT ESTRANGER

Definició: nombre d’alumnes que no tenen nacionalitat espanyola per cada mil

alumnes en ensenyaments no universitaris.

Desagregacions: etapa educativa, titularitat del centre i continent de procedència. Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011. Comparació entre comunitats autònomes Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat estranger del curs 2010-2011 són un avanç.

Gràfic E3.1. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa.

Illes Balears. Curs 2010-2011

15,6

11,9

15,716,7

19,5

10,6

18,1

27,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Total EI EP EE ESO Batxillerat FP PQPI

33

Gràfic E3.2. Percentatge d’alumnat estranger en cada etapa educativa desagregat per titularitat.


18,9

14,7

19,6

17,1

24,4

11,8

18,5

28,8

9,5

6,8

9,2

16,5

12,0

7,1

15,2

22,8

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

Total EI EP EE ESO Batxillerat FP PQPI

públics privats

Gràfic E3.3. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de

règim general. Illes Balears. Curs 2010-2011

18,9%

81,1%

Alumnat estranger

Alumnat no estranger

34

Gràfic E3.4. Evolució del percentatge d’alumnat estranger escolaritzat en els ensenyaments de règim

general. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-2011

5,8

8,2

10,1 11,1

12,3 13,5

14,4

15,5 16,2

15,6

0%

5%

10%

15%

20%

2001-02 2002-03 2003-04 2004-05 2005-06 2006-07 2007-08 2008-09 2009-10 2010-11 (a)

Gràfic E3.5. Percentatge d’alumnat estranger per procedència en els ensenyaments no universitaris a les


U.E.(27)8.669 (31%)

Resta d'Europa 696 (2%)

Àfrica6.093 (22%)

Amèrica del Nord197 (1%)

Amèrica Central716 (2%)

Amèrica del Sud10.387 (37%)

Àsia1.282 (5%)

Oceania24 (0%) No consta

26 (0%)

U.E.(27)

Resta d'Europa

Àfrica

Amèrica del Nord

Amèrica Central

Amèrica del Sud

Àsia

Oceania

No consta

35

Gràfic E3.6. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de

règim general per comunitats autònomes. Curs 2010-2011

18,9

11,5

3,9 4,0 4,1

5,86,4

8,08,8 9,2 9,2 9,3

10,2

12,613,9 14,4 14,7

16,6

18,819,5

0%

5%

10%

15%

20%Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Extr

em

ad

ura

Ce

uta

Ga

lícia

Astú

rie

s

An

da

lusia

Ca

ntà

bria

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Me

lilla

Pa

ís B

asc

Ca

nà

rie

s

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Na

va

rra

C. V

ale

ncia

na

Ara

gó

R. d

e M

úrc

ia

Ca

talu

nya

C. d

e M

ad

rid

La

Rio

ja

Taula E3.1. Percentatge d’alumnat estranger escolaritzat als centres públics en els ensenyaments de

règim general per comunitats autònomes. Curs 2010-2011

% alumnat estranger

Total EI EP EE ESO Batxi-llerat

FP PQPI

ESTAT 11,5 9,0 12,9 13,9 14,7 7,2 7,9 18,0

Andalusia 6,4 4,7 7,1 7,4 8,4 4,2 4,2 7,5

Aragó 14,4 13,7 17,5 14,0 14,6 6,7 8,6 32,6

Astúries 5,8 2,8 7,0 7,1 8,6 3,9 3,8 17,5

Illes Balears 18,9 14,7 19,6 17,1 24,4 11,8 18,5 28,8

Canàries 9,3 5,2 9,3 8,0 13,0 8,7 7,3 14,2

Cantàbria 8,0 3,5 9,2 8,8 12,3 5,9 6,8 20,9

Castella i Lleó 8,8 7,8 10,6 10,6 10,2 3,6 5,3 22,7

Castella-la Manxa 10,2 8,3 12,0 12,3 12,1 5,4 6,0 14,7

Catalunya 16,6 12,3 17,9 24,2 23,3 11,6 13,3

C. Valenciana 13,9 9,7 14,9 10,6 19,3 10,4 9,3 20,6

Extremadura 3,9 3,7 4,8 4,3 4,2 1,8 1,5 4,8

Galícia 4,1 1,9 5,2 7,9 5,7 2,5 2,9 9,3

C. de Madrid 18,8 15,4 21,6 22,7 23,7 12,2 10,8 35,2

R. de Múrcia 14,7 11,6 17,0 18,2 18,2 8,1 8,7 19,2

Navarra 12,6 7,7 15,8 20,8 15,7 5,6 7,6 25,1

País Basc 9,2 7,6 10,3 12,9 10,6 5,9 6,8 39,2

La Rioja 19,5 21,0 21,7 24,8 22,0 7,8 10,4 36,4

Ceuta 4,0 3,6 3,9 0,0 3,2 2,9 5,9 10,0

Melilla 9,2 13,4 11,0 11,4 8,5 3,5 3,2 5,7

36

E4. ALUMNAT PER GRUP I PER PROFESSOR

E4.1. ALUMNES PER GRUP

Definició: nombre mitjà d’alumnes per grup en l’ensenyament no universitari.

Desagregacions: nivells educatius i titularitat del centre. Evolució de l'indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011.

Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes. Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per grup del curs 2010-2011 són un avanç (a).

Gràfic E4.1.1. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament. Illes Balears. Curs 2010-2011

12,4

22,4 22,5

4,8

24,5

27,6

17,4 17,6

12,2

0%

10%

20%

30%

EI 1r cicle EI 2n cicle EP EE ESO Batx CFGM CFGS PQPI

Batxillerat: règim ordinari. CFGM i CFGS: règim ordinari i règim d’educació de persones adultes/nocturn.

Gràfic E4.1.2. Nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament i per titularitat. Illes Balears. Curs 2010-2011

12,6

22,0 21,3

4,4

23,6

28,0

16,717,5

12,311,9

23,224,8

5,0

26,0 26,6

22,2

18,5

11,8

0%

10%

20%

30%


centres públics centres privats

37

Gràfic E4.1.3. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació infantil.


19,8

17,5

20,7 20,5 20,5 20,4 20,3 20,4

19,6 19,3 23,2 23,1 23,4

23,6

23,3 23,4 23,5 22,3

21,5 20,1

21,1 19,5

21,7 21,6 21,5 21,5 21,4 21,1 20,2

19,6

0

5

10

15

20

25

30

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)

centres públics centres privats tots els centres

Gràfic E4.1.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’educació primària.


22,1 22,0 21,8 21,4 21,4

18,5

21,7 22,0 21,8 21,3

27,0 26,7 26,7 26,4 26,2

26,1 26,0

25,9 25,6 24,8

23,8 23,6 23,4 23,1 23,0

20,7 23,1 23,3 23,1 22,5

0

5

10

15

20

25

30

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)


Gràfic E4.1.5. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per grup, per titularitat a l’ESO.


24,1 23,9 23,5

23,3 22,9 22,4 21,6 21,9

23,3 23,6

29,1 28,7

28,3 27,7 27,6

27,0 26,3 25,5 26,1

26,0

26,0 25,7 25,3 24,9 24,6 24,0 23,2 23,2 24,3 24,5

0

5

10

15

20

25

30

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)


38

Gràfic E4.1.6. Comparació del nombre mitjà d’alumnes per grup, per ensenyament.

Illes Balears / Estat. Curs 2010-2011

12,4

22,4 22,5

4,8

24,5

27,6

17,4 17,6

12,213,4

21,7 21,2

5,0

24,4

26,3

20,521,5

13,5

0

5

10

15

20

25

30


Illes Balears Estat

Taula E4.1. Nombre mitjà d’alumnes per ensenyament i per comunitats autònomes.

Curs 2010-2011

EI 1r

cicle(1) EI 2n

cicle(2) EP(3) EE(4) ESO Batx(5)

CF GM(6)

CFGS(6) PQPI(7)

Illes Balears 12,4 22,4 22,5 4,8 24,5 27,6 17,4 17,6 12,2

Estat 13,4 21,7 21,2 5,0 24,4 26,3 20,5 21,5 13,5

Andalusia 13,1 22,5 21,8 4,7 25,6 29,4 20,8 22,7 15,2

Aragó 12,6 20,8 18,2 3,2 23,8 23,9 19,5 20,2 12,4

Astúries 13,2 19,3 19,2 4,5 22,9 23,2 15,0 17,3 8,5

Canàries 13,6 21,4 21,7 5,3 23,8 28,5 20,1 22,6 14,1

Cantàbria 15,9 20,3 19,8 4,9 21,0 22,9 22,7 18,4 11,6

Castella i Lleó 14,0 19,6 17,9 4,7 22,4 21,9 17,6 19,6 14,2

Castella-la Manxa

12,8 19,7 19,1 4,5 22,7 24,1 17,5 18,0 12,4

Catalunya 13,7 22,7 22,8 6,3 27,7 29,1 26,1 25,5 15,0

C. Valenciana 14,1 21,8 21,6 4,6 23,6 25,3 21,2 22,4 12,8

Extremadura 14,6 18,9 18,0 5,6 21,4 21,8 15,4 16,7 11,5

Galícia 18,8 18,6 4,1 21,1 23,1 18,6 19,7 9,0

C. de Madrid 13,2 23,3 23,2 6,0 25,6 26,2 23,3 23,5 16,1

R. de Múrcia 13,9 22,4 22,1 4,7 26,6 29,6 17,5 20,9 12,6

Navarra 11,2 19,6 19,4 4,6 22,8 25,4 17,2 17,8 9,8

País Basc 13,1 20,1 20,5 4,4 20,4 23,6 17,1 17,8 12,3

La Rioja 11,4 22,3 22,0 5,0 23,8 27,1 20,6 20,9 16,2

Ceuta 14,7 25,3 25,4 5,5 24,9 22,1 21,3 20,8 13,0

Melilla 16,7 25,4 25,5 5,8 28,6 26,1 23,5 25,1 22,3

(1) En centres autoritzats per l’Administració educativa. (2) Unitats amb alumnat d’educació infantil de segon cicle i mixtes d’ambdós cicles.

(3) Unitats amb alumnat d’infantil i primària. També inclou unitats de primària amb alumnat de primer cicle d’ESO.

(4) Inclou les unitats de centres específics i les aules d’educació especial en centres ordinaris.

(5) Règim ordinari.

(6) Règim ordinari i règim d’educació de persones adultes/nocturn. (7) S’inclou l’alumnat i les unitats d’aquests programes en centres i actuacions.

39

E4.2. ALUMNES PER PROFESSOR

Definició: nombre mitjà d’alumnes per professor en l’ensenyament no universitari

Desagregacions: nivell educatiu i titularitat del centre.

Evolució de l’indicador: del curs 2001-2002 al 2010-2011.

Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat i entre comunitats autònomes.

Especificacions tècniques: les dades sobre alumnat per professor del curs 2010-2011 són un avanç (a).

Gràfic E4.2.1. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament. Illes Balears.

Curs 2009-2010

10,6

8,9

11,9 12,7

7,8

14,5

3,0

0

5

10

15

20

25

Global Centres

ed. infantil

Centres

ed. primària

Centres

ed. primària

i ESO

Centres ESO i/o

batxillerats i/o CF

Centres ed.

primària, ESO i

batxillerats/ CF

Centres

específics ed.

especial

Gràfic E4.2.2. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per titularitat.


9,6

8,1

11,8

7,7

3,7

12,9

10,5

14,3

12,7

11,3

14,5

2,8

0

5

10

15

20

25

Global Centres

ed. infantil

Centres

ed. primària

Centres

ed. primària

i ESO

Centres ESO i/o

batxillerats i/o CF

Centres ed.

primària, ESO i

batxillerats/ CF

Centres específics

ed. especial

públics privats

40

Gràfic E4.2.3. Nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament.

Illes Balears / Estat. Curs 2009-2010

Gràfic E4.2.4. Evolució del nombre mitjà d’alumnes per professor, per centres/ensenyament i per

titularitat. Illes Balears. De 2001-2002 a 2010-1011

11,0 10,9 10,5

10,3 10,1 10,0 9,7 9,7 9,6

9,9

15,0 14,6 14,3 14,2

13,8 13,6 13,4 13,1 12,9 12,5

12,3 12,1 11,7 11,5 11,2 11,0 10,8 10,7 10,6 10,7

0

5

10

15

20

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 (a)


Gràfic E4.2.5. Nombre mitjà d’alumnes per professor en ensenyaments no universitaris per

comunitats autònomes. Curs 2010-2011

10,7 11,4

9,5 9,6 9,7 9,8 9,9 10,3 10,5 10,8 10,8 11,1 11,4 11,5 11,7 12,1 12,3 12,4 12,8 12,8

0

5

10

15

20

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ca

ntà

bria

Astú

rie

s

Ga

lícia

Na

va

rra

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Pa

ís B

asc

Extr

em

ad

ura

Ara

gó

R. d

e M

úrc

ia

Ca

talu

nya

La

Rio

ja

C. V

ale

ncia

na

Ce

uta

An

da

lusia

C. d

e M

ad

rid

Ca

nà

rie

s

Me

lilla

41

INDICADORS DE DESPESA

EN EDUCACIÓ

42

F1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ

F1.1. DESPESA TOTAL EN EDUCACIÓ EN RELACIÓ AMB EL PIB

Definició: percentatge del producte interior brut (PIB) destinat a educació.

Evolució de l’indicador: de l’any 2000 al 2009. Comparació entre comunitats autònomes

Gràfic F1.1. Evolució del percentatge de despesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats respecte del PIB. Illes Balears. De 2000 a 2009

2,52,6

2,7 2,8 2,8 2,82,9 2,9

3,1

3,4

0%

1%

2%

3%

4%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007(p) 2008 (p) 2009(a)

(p): dades provisionals; (a) avanç

Gràfic F1.2. Percentatge de despesa de les conselleries d’Educació respecte del PIB per comunitats autònomes. Any 2009

3,4

0,2

2,9

3,5 3,6 3,7 3,84,1 4,2 4,3 4,3 4,4

4,85,0

5,5 5,5 5,66,0

0%

2%

4%

6%

8%

Ille

s B

ale

ars

ME

C

C. d

e M

ad

rid

Ca

talu

nya

La

Rio

ja

Na

va

rra

Ara

gó

Astú

rie

s

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Pa

ís B

asc

Ca

ntà

bria

Ca

nà

rie

s

Ga

lícia

C. V

ale

ncia

na

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Extr

em

ad

ura

43

F1.2. DESPESA PÚBLICA TOTAL EN EDUCACIÓ

Definició: percentatge de la despesa pública destinada a educació.

Evolució de l’indicador: de l’any 2002 al 2008.

Desagregacions: ensenyament universitari i no universitari, formació ocupacional i beques i ajudes.

Comparació entre comunitats autònomes

Gràfic F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació, Cultura i

Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Any 2009

22,0

19,6

2,3

0,4 0,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. Ocupacional* Beques i ajudes totals

* Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d’aturats, escoles taller i cases d’oficis

Gràfic F1.2.2. Evolució de la distribució de la despesa pública en educació de la Conselleria d’Educació,

Cultura i Universitats respecte dels pressuposts liquidats de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

2002-2009

30,2

24,8 24,9

20,9

23,522,1 22,5 22,0

0%

10%

20%

30%

40%

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 (a)

(a)Avanç

44

Gràfic F1.2.3. Distribució de la despesa pública en educació per activitat educativa. Illes Balears. 2009

22,0

19,6

2,3

0,4 0,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Total Ed. no universitàira Ed. universitària Form. Ocupacional* Beques i ajudes totals

* Incorpora les partides transferides pel SEPE per a formació d’aturats, escoles taller i cases d’oficis

Taula F1.2.1. Distribució de la despesa pública en educació per comunitats autònomes. Any 2009

Despesa pe CA Ed. no universitària

Ed. universitària

Formació ocupacional

Beques i ajudes

MEC i adm. educatives 73,2 20,6 3,3 3,5

MEC 26,5 20,2 0,0 63,3

Andalusia 75,7 23,3 0,0 1,0

Aragó 73,5 25,4 0,2 0,9

Astúries 74,4 23,5 1,3 0,9

Illes Balears 89,2 10,5 0,0 0,4

Canàries 81,2 17,7 0,0 1,2

Cantàbria 78,3 21,6 0,0 0,1

Castella i Lleó 75,0 24,3 0,0 0,8

Castella-la Manxa 86,5 13,5 0,0 0,0

Catalunya 77,3 22,2 0,0 0,5

C. Valenciana 73,2 26,8 0,0 0,0

Extremadura 84,1 14,8 0,0 1,1

Galícia 76,5 23,1 0,0 0,5

C. de Madrid 65,5 32,6 0,0 1,9

R. de Múrcia 79,2 19,9 0,0 0,9

Navarra 86,7 12,6 0,0 0,7

País Basc 81,4 16,4 0,0 2,6

La Rioja 83,0 16,5 0,0 0,5

45

F1.3. DESPESA PÚBLICA DESTINADA A CONCERTS

Definició: proporció de la despesa pública en educació destinada a concerts. Desagregacions: etapes educatives d’ensenyament no universitari. Evolució de l’indicador: de l’any 2000 al 2009.


Gràfic F1.3.1. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la

Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. Any 2009

18,2

3,8

5,25,8

1,00,4

1,9

0%

5%

10%

15%

20%

Total EI EP ESO Batxillerat CFGM i CFGS EE

Gràfic F1.3.2. Evolució de la despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa de la Conselleria d’Educació i Cultura. Illes Balears. De 2000 a 2009

20,619,8 20,1

19,619,1 19,2

18,0

19,2

18,1 18,2

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008(p) 2009

(p): dades provisionals

46

Gràfic F1.3.3. Despesa en concerts i subvencions respecte de la despesa en educació de les Conselleries

d’Educació per comunitats autònomes. Any 2008

18,2

7,1 7,37,9

9,2 9,610,3

11,8 12,112,7

13,2 13,3

14,7

15,9 16,3

18,5

23,3

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Ille

s B

ale

ars

Ca

nà

rie

s

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Extr

em

ad

ura

Astú

rie

s

Ga

lícia

An

da

lusia

R. d

e M

úrc

ia

Ara

gó

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ntà

bria

C. V

ale

ncia

na

La

Rio

ja

C. d

e M

ad

rid

Ca

talu

nya

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

47

F2. DESPESA EN EDUCACIÓ PER ALUMNE

Definició: despesa mitjana per alumnes en euros. Desagregacions: titularitat del centre. Evolució de l’indicador: de l’any 2004 al 2009. Comparació entre comunitats autònomes

Gràfic F2.1. Despesa pública per alumne. Illes Balears. De 2004 a 2009

4.391

4.7055.103

5.3065.721

6.051

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

Gràfic F2.2. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics.

Illes Balears. De 2004 a 2009

5.446

5.8176.339 6.463

7.0277.359

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009

48

Gràfic F2.3. Despesa pública per alumne per comunitats autònomes. Any 2009

6.0515.692

4.838 4.9315.430 5.461

5.600 5.695 5.828 5.914 6.053 6.1106.169

6.4636.747 6.787 6.900

7.595

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

da

lusia

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Ca

nà

rie

s

Ca

talu

nya

Ara

gó

C. V

ale

ncia

na

La

Rio

ja

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ntà

bria

Astú

rie

s

Ga

lícia

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

Gràfic F2.4. Despesa pública per alumne escolaritzat en centres públics

per comunitats autònomes. Any 2009

7.359

6.703

5.427

5.990 6.201 6.262

6.640 6.741 6.765 6.826 6.9657.298

7.5627.943 8.041 8.208

8.590

10.964

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

An

da

lusia

C. d

e M

ad

rid

Ca

nà

rie

s

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

talu

nya

C. V

ale

ncia

na

Ara

gó

Extr

em

ad

ura

La

Rio

ja

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ca

ntà

bria

Ga

lícia

Astú

rie

s

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

49

INDICADORS DE RESULTATS

50

R1. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 4t CURS D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article

21, que en finalitzar el segon cicle de l’educació primària, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.

En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d’aquestes avaluacions.

Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es

poden consultar a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) (http://iaqse.caib.es). Igualment, durant el curs 2008-2009, a 4t d’EP, i el 2009-2010, a 2n d’ESO, es realitzaren, en l’àmbit estatal, avaluacions generals de diagnòstic, els resultats de les quals es poden consultar a la web de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. (http://www.institutodeevaluacion.mec.es).

R1.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (4t EP)

Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2010-2011 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes

(Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic. Evolució de l’indicador: curs 2008-2009 i 2010-2011. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixa en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició de cada centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’Estat.


http://www.institutodeevaluacion.mec.es/

51

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA

(4t EP)

RESULTATS DE L’AVALUACIÓ DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT AUTONÒMIC

Gràfic R1.1.1. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA,

per titularitat i per illes (4t EP)

Avaluació de diagnòstic 2010-2011

500 497500

518

497504

400

450

500

550

600

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

iss

a-

Fo

rme

nte

ra

púb

lics

pri

va

ts

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

Gràfic R1.1.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en comunicació

lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (4t EP)


52

Gràfic R1.1.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència en comunicació lingüística en

LLENGUA ANGLESA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)

Avaluacions de diagnòstic 2008-2009 i 2010-2011

45,0

53,1

44,3

52,7

48,9

51,3

46,9

57,6

33,0

52,4

65,9

54,4

30,2

30,5

29,6

30,6

37,1

33,4

28,3

27,1

35,0

30,3

21,7

30,7

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

|--| interval de confiança del 95% per als percentatesc. consolidada c. en procés de consolidació

global

Mallorca

Menorca

Eivissa -Formentera

públics

privats

53

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA

(4t EP)

Gràfic R1.1.4. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA

CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP)


500 501 486

504

497506

400

450

500

550

600

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

iss

a-

Fo

rme

nte

ra

pú

blic

s

pri

va

ts



lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (4t EP)


0

0

1

0

0

0

11

11

15

9

12

9

27

26

27

28

27

26

42

42

39

43

41

44

14

14

15

16

14

15

5

6

3

4

5

6

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats

% de grau d'assoliment de la competència: molt baix baix intermedi baix intermedi intermedi alt alt

54


LLENGUA CASTELLANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)


55,6

61,9

57,4

62,2

56,9

57,8

41,3

62,7

45,8

60,5

72,6

64,3

26,7

26,6

25,8

26,4

28,8

26,6

32,0

27,9

30,1

26,7

20,9

26,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

|--| interval de confiança del 95% per als percentatgesc. consolidada c. en procés de consolidació

global

Mallorca

Menorca

Eivissa -Formentera

públics

privats

55

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA (4t EP)

Gràfic R1.1.7. Puntuacions TRI en la competència en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA,



500 501

510

485 505492

400

450

500

550

600

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

iss

a-

Fo

rme

nte

ra

pú

blic

s

pri

va

ts



lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (4t EP)


1

0

1

0

1

9

8

8

10

8

9

29

29

27

31

29

29

40

41

38

40

39

43

16

16

19

13

17

14

6

6

7

4

7

4

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


56


LLENGUA CATALANA consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)


59,0

62,0

59,0

62,5

75,1

64,6

45,4

57,2

54,8

62,8

66,2

60,7

25,7

28,9

25,7

28,8

18,4

26,6

31,7

31,2

27,5

28,6

22,6

29,5

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011


global

Mallorca

Menorca

Eivissa -Formentera

públics

privats

57

Astúries

Castella i Lleó

La Rioja

C. de Madrid

Aragó

Navarra

Cantàbria

Castella- la Manxa

Catalunya

Andalusia

C. de Múrcia

País Basc

Exrtemadura

C. Valenciana

Galícia

Canàries

Illes Balears

Ceuta

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya

RESULTATS DE L’AVALUACIÓ GENERAL DE DIAGNÒSTIC D’ÀMBIT ESTATAL

Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

(en llengua castellana) (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 2009

Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears

% alumnat nivells baixos

% alumnat nivells mitjans

% alumnat nivells alts

C. lingüística 500 470 25% 70% 5%

Gràfic R1.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP)

Avaluació general de diagnòstic 2009 *

* Escala referida al global de l’Estat (mitjana 500 i desviació típica 100)

58

Gràfic R1.1.11. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 2009

6

3

1

1

1

1

2

2

2

2

3

3

3

4

3

4

4

6

9

17

19

12

7

7

7

7

8

9

9

11

13

13

13

13

14

14

14

18

22

28

31

28

24

23

22

23

22

23

22

26

29

28

30

29

32

30

30

33

31

30

26

30

33

32

31

32

31

34

30

31

31

29

31

29

30

29

28

26

23

17

13

19

24

25

26

25

24

23

24

22

17

18

17

18

16

17

17

13

12

6

5

8

11

12

13

12

13

9

13

8

7

9

6

7

5

6

7

4

3

2

Illes Balears

Estat

Navarra

Castella i Lleó

Astúries

La Rioja

C. de Madrid

Cantàbria

Aragó

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Catalunya

País Basc

Andalusia

Galícia

C. Valenciana

Extremadura

Canàries

Ceuta

Melilla

% de grau d'assoliment de la competència: nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5

59

R1.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (4t EP)

Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2010-2011 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic).

Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009.

Evolució de l’indicador: curs 2008-2009 i 2010-2011.

Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100). En les dades referides a les Illes Balears, la mitjana del conjunt de les illes es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeteren conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de

les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat. En les comparacions entre comunitats autònomes, l’escala es refereix al conjunt de l’Estat.


Gràfic R1.2.1. Puntuacions TRI en la competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (4t EP)


500502 492 494

493

512

400

450

500

550

600

glo

bal

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa

-F

orm

ente

ra

pú

blic

s

priv

ats


60

Gràfic R1.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència MATEMÀTICA,



2

2

1

1

3

1

17

17

20

17

18

16

36

35

37

39

36

36

31

31

29

32

31

30

13

13

11

10

11

16

1

1

0

1

1

1

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


Gràfic R1.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada i en

procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)


43,8

44,6

44,8

45,2

41,1

40,9

39,1%

42,5

37,2%

43,0

55,4%

47,2

22,9

36,0

22,3

35,4

28,2

37,5

23,1

38,7

21,7

35,9

25,0

36,1

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011

2008-2009

2010-2011


global

Mallorca

Menorca

Eivissa -Formentera

públics

privats

61

La Rioja

Navarra

Castella i Lleó

Cantàbria

Astúries

Aragó

C. de Madrid

Castella– la Manxa

País Basc

Catalunya

Galícia

Extremadura

C. de Múrcia

Illes Balears

Andalusia

C. Valenciana

Canàries

Ceuta

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya


Taula R1.2.1. Resultats en competència MATEMÀTICA (4t EP)

Avaluació general de diagnòstic 2009

Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears % alumnat nivells baixos



C. matemàtica 500 490 19% 75% 6%

Gràfic R1.2.4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (4t EP)

Avaluació general de diagnòstic 2009*


62


per comunitats autònomes (4t EP)


3

3

1

1

2

1

2

2

2

2

2

2

3

3

3

4

3

5

6

12

16

13

7

8

9

10

9

9

10

13

13

13

13

14

14

15

16

21

22

28

33

31

24

21

26

27

26

26

26

32

30

31

31

32

33

34

35

38

38

36

27

29

31

30

30

30

31

30

30

29

32

31

30

29

27

27

28

23

23

16

15

17

23

25

21

20

21

21

20

17

17

16

16

15

16

15

13

10

8

6

6

7

14

15

12

12

11

12

12

7

6

7

7

7

7

5

5

3

3

2

Illes Balears

Estat

Navarra

La Rioja

Castella i Lleó

Cantàbria

Astúries

Aragó

C. de Madrid

Castella-la Manxa

País Basc

Catalunya

Galícia

Extremadura

R. de Múrcia

Andalusia

C. Valenciana

Canàries

Ceuta

Melilla


63

R1.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP)

Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació de diagnòstic 2010-2011 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal).

Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).


Gràfic R1.3.1. Puntuacions TRI en la competència

CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP)


500502

485499

496507

400

450

500

550

600

glo

bal

Ma

llorc

a

Me

no

rca

Eiv

issa

-F

orm

ente

ra

pú

blic

s

priv

ats


64

Gràfic R1.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència CONEIXEMENT I

INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (4t EP)


2

2

4

0

2

1

21

21

27

21

22

20

37

38

35

35

39

34

30

29

26

37

28

33

9

10

9

6

9

10

1

1

0

1

1

1

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


Gràfic R1.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB

EL MÓN FÍSIC consolidada i en procés de consolidació, per titularitat i per illes (4t EP)


40,0

40,2

34,5

43,1

37,4

44,5

37,2

37,8

34,8

35,1

39,0

34,1

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


65

La Rioja

Astúries

Castella i Lleó

Aragó

C. de Madrid

Cantàbria

Navarra

Galícia

Castella- la Manxa

C. de Múrcia

Exrtemadura

Andalusia

Catalunya

Canàries

Ceuta

Illes Balears

C. Valenciana

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya


Taula R1.3.1. Resultats en puntuacions TRI en la competència en

EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC (4t EP)


Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears % alumnat nivells baixos



C. i I. món físic 500 459 27% 71% 2%

Gràfic R.1.3.4. Resultats en la competència en

EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP)

Avaluació general de diagnòstic 2009*


País Basc

66

Gràfic R1.3.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en EL CONEIXEMENT I

LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (4t EP)


6

4

1

1

2

2

2

2

2

2

3

3

3

4

4

5

9

9

16

20

12

5

5

6

7

7

8

9

8

10

10

11

11

15

16

21

20

27

36

28

18

20

18

21

21

21

23

25

26

26

26

28

32

31

32

34

28

26

30

33

32

30

31

34

30

33

32

31

32

30

32

31

29

24

25

18

9

19

30

28

29

28

25

26

23

23

23

21

22

18

15

15

12

10

9

2

7

13

14

15

11

11

13

10

10

7

8

8

7

3

4

3

1

2

Illes Balears

Estat

La Rioja

Castella i Lleó

Astúries

Aragó

Cantàbria

C. de Madrid

Navarra

Galícia

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Extremadura

Andalusia

Catalunya

Canàries

Ceuta

C. Valenciana

Melilla


67

R1.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (4t EP)

Definició: resultats globals assolits en la competència social i ciutadana per l’alumnat de 4t d’educació primària en l’Avaluació general de diagnòstic 2009 (àmbit estatal). Desagregacions: per comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic 2009).

Comparació entre comunitats autònomes: resultats de l’Avaluació general de diagnòstic 2009. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).


Taula R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA (4t EP)


Puntuacions TRI Mitjana Espanya

Mitjana Balears




C. social i ciutadana 500 479 23% 71% 6%

68

La Rioja

Castella i Lleó

Astúries

C. de Madrid

Aragó

Navarra

Cantàbria

Castella- la Manxa

Extremadura

Galícia

C. de Múrcia

Catalunya

Andalusia

Canàries

Illes Balears

C. Valenciana

Ceuta

Melilla

Mitjana Espanya

Total Espanya

Gràfic R1.4.1. Resultats en competència SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP) Avaluació general de diagnòstic 2009


País Basc

69

Gràfic R1.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment en la competència

SOCIAL I CIUTADANA, per comunitats autònomes (4t EP)


6

4

1

2

2

1

2

2

3

3

4

4

4

4

5

5

9

9

17

17

12

7

6

7

8

8

8

10

10

11

10

11

12

13

13

18

19

26

29

24

19

19

18

20

18

23

22

22

23

25

24

25

27

27

29

31

29

27

31

31

34

33

32

30

33

30

32

34

32

31

30

30

32

26

26

18

15

21

28

27

28

27

28

24

24

25

21

21

22

21

29

28

14

12

8

6

8

14

12

12

12

14

10

11

8

7

8

8

8

6

5

4

3

2

Illes Balears

Estat

La Rioja

C. de Madrid

Castella i Lleó

Aragó

Astúries

Navarra

Cantàbria

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Galícia

Extremadura

Catalunya

Andalusia

Canàries

C. Valenciana

Ceuta

Melilla


70

R2. COMPETÈNCIES BÀSIQUES A 2n CURS D’ESO

La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE), estableix en l’article 29, que en finalitzar el segon curs de l’educació secundària obligatòria, tots els centres han de fer una avaluació de diagnòstic de les competències bàsiques assolides pels seus alumnes.

En termes semblants, la disposició addicional tercera del Decret 67/2008, de 6

de juny de 2008, pel qual s’estableix l’ordenació general dels ensenyaments de l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria a les Illes Balears, preveu la realització d’aquestes avaluacions.

Els resultats de les avaluacions de diagnòstic realitzades a les Illes Balears es poden consultar a la web de l’Institut d'Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE) (http://iaqse.caib.es). Igualment, durant el curs 2008-2009, a 4t d’EP, i el 2009-2010, a 2n d’ESO, es realitzaren, en l’àmbit estatal, avaluacions generals de diagnòstic, els resultats de les quals es

poden consultar a la web de l’Institut Nacional d’Avaluació Educativa (INEE) del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. (http://www.institutodeevaluacion.mec.es).

R2.1. COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (2n ESO)

Definició: resultats globals assolits en la competència en comunicació lingüística per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic 2009-2010 (àmbit autonòmic).

Desagregacions: en llengua anglesa, llengua castellana i llengua catalana, per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), per comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Evolució de l’indicador: curs 2008-2009 i 2009-2010. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.


http://www.institutodeevaluacion.mec.es/

71

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA ANGLESA

(2n ESO)

Gràfic R2.1.1. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA ANGLESA,

per titularitat i per illes (2n ESO)


500 499

528

484

482

528

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Fo

rme

nte

ra

pú

blic

s

pri

va

ts



lingüística en LLENGUA ANGLESA, per titularitat i per illes (2n d’ESO)


4

4

2

7

5

2

21

21

17

24

28

11

30

30

26

34

31

30

28

28

33

22

23

37

11

11

14

9

9

14

5

5

10

4

5

6

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats

% de grau d'assoliment de la competència: molt deficient deficient insuficient suficient notable excel·lent

72


LLENGUA ANGLESA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO)


50,9

44,2

50,1

44,2

58,4

56,4

51,0

35,0

47,2

36,2

57,0

57,2

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

global

Mallorca

Mallorca

Menorca

Menorca

Eivissa-Formentera

Eivissa-Formentera

públics

públics

privats

privats


Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públic

privat

2008-2009 2009-2010

73

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CASTELLANA

(2n ESO)

Gràfic R2.1.4. Puntuacions TRI en comunicació lingüística

en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (2n ESO)


500 503501

477 483

528

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Mallo

rca

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Form

ente

ra

púb

lics

pri

va

ts


Gràfic R2.1.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència TRI en comunicació

lingüística en LLENGUA CASTELLANA, per titularitat i per illes (2n ESO)


3

2

2

3

4

1

6

6

4

7

8

2

23

22

27

28

27

17

36

35

34

42

35

38

27

29

26

19

23

35

5

6

7

1

4

7

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


74


LLENGUA CASTELLANA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO)


70,9

68,2

73,5

69,4

57,1

66,6

77,0

61,9

70,0

61,0

72,5

79,9

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

global

Mallorca

Mallorca

Menorca

Menorca

Eivissa-Formentera

Eivissa-Formentera

públics

públics

privats

privats


Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públic

privat

2008-2009 2009-2010

global

75

COMPETÈNCIA EN COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA EN LLENGUA CATALANA

(2n ESO)

Gràfic R2.1.7. Puntuacions TRI en comunicació lingüística en LLENGUA CATALANA,

per titularitat i per illes (2n ESO)


500505 494

473 485

524

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Mallo

rca

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Form

ente

ra

púb

lics

pri

va

ts



lingüística en LLENGUA CATALANA, per titularitat i per illes (2n d’ESO)


4

4

3

7

6

0

9

9

7

12

12

5

19

17

25

25

20

17

37

37

39

35

34

42

28

30

24

21

25

33

3

3

2

2

3

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


76


LLENGUA CATALANA consolidada, per titularitat i per illes (2n ESO)


73,6

67,9

74,6

70,0

76,8

65,2

64,5

55,7

71,1

61,6

77,8

78,1

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

global

Mallorca

Mallorca

Menorca

Menorca

Eivissa-Formentera

Eivissa-Formentera

públics

públics

privats

privats


Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públic

privat

2008-2009 2009-2010

global

77


Taula R1.1.1. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

(en llengua castellana) (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010

Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears



% alumnat nivell alt

C. lingüística 500 497 17% 77% 6%

Gràfic R2.1.10. Resultats en la competència en COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010

An

dal

usi

a

Ara

gó

Ast

úri

es

Ille

s B

ale

ars

Can

àrie

s

Can

tàb

ria

Cas

tella

-la

Man

xa

Cas

tella

i Ll

eó

Cat

alu

nya

C. V

ale

nci

ana

Extr

em

adu

ra

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrc

ia

Nav

arra

Paí

s B

asc

La R

ioja

Ce

uta

Me

lilla

Esta

t

78

Gràfic R2.1.11. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA (en llengua castellana), per comunitats autònomes (2n ESO)


5

6

2

2

2

3

2

2

3

4

3

4

4

4

5

6

6

8

16

21

12

12

7

7

8

8

9

10

10

10

11

10

11

14

15

15

15

15

25

24

29

26

22

23

23

22

26

22

25

26

26

25

27

33

28

29

30

27

27

26

30

29

33

33

30

31

31

32

30

30

31

31

32

32

30

28

27

28

20

16

18

19

25

24

25

24

22

24

23

21

21

21

20

14

16

16

16

16

9

9

6

8

11

11

12

12

10

10

9

9

8

9

6

3

6

6

6

6

3

4

Illes Balears

Estat

Navarra

Castella i Lleó

C. de Madrid

Astúries

Cantàbria

La Rioja

Aragó

País Basc

Castella-la Manxa

R. de Múrcia

Catalunya

Galícia

C. Valenciana

Canàries

Extremadura

Andalusia

Melilla

Ceuta


79

R2.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA (2n ESO)

Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic (AD) 2009-2010 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal).

Desagregacions: per titularitat i illa (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes (Avaluació general de diagnòstic). Evolució de l’indicador: curs 2008-2009 i 2009-2010. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les

competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

Gràfic R2.2.1. Puntuacions TRI en competència MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (2n ESO)


500500

520

488

482

529

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Fo

rme

nte

ra

pú

blic

s

pri

va

ts


80

Gràfic R2.2.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència

MATEMÀTICA, per titularitat i per illes (2n ESO)


7

7

4

7

10

2

14

14

10

16

18

8

38

37

39

42

38

38

30

30

33

28

25

39

9

9

13

7

8

12

2

2

2

1

2

2

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


Gràfic R2.2.3. Evolució del percentatge d’alumnat amb la competència MATEMÀTICA consolidada, per

titularitat i per illes (2n ESO)


41,1

41,5

40,7

41,7

53,6

47,3

34,4

35,7

36,1

34,7

49,3

52,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

global

Mallorca

Mallorca

Menorca

Menorca

Eivissa-Formentera

Eivissa-Formentera

públics

públics

privats

privats


Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públic

privat

2008-2009 2009-2010

global

81


Taula R2.1.1. Resultats en la competència MATEMÀTICA (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010

Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears

% alumnat

nivells baixos


% alumnat

nivell alt

C. matemàtica 500 494 18% 76 6%

Gràfic R2.2.4. Resultats en la competència MATEMÀTICA, per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010

An

dal

usi

a

Ara

gó

Ast

úri

es

Ille

s B

ale

ars

Can

àrie

s

Can

tàb

ria

Cas

tella

-la

Man

xa

Cas

tella

i Ll

eó

Cat

alu

nya

C. V

ale

nci

ana

Extr

em

adu

ra

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrc

ia

Nav

arra

Paí

s B

asc

La R

ioja

Ce

uta

Me

lilla

Esta

t

82


per comunitats autònomes (2n ESO)


4

4

2

2

3

3

3

3

3

3

3

4

4

5

5

5

5

7

9

9

14

14

7

9

9

9

10

10

12

13

13

13

13

13

14

15

16

19

22

23

32

30

20

25

25

26

26

26

29

28

30

31

32

33

32

34

33

35

36

36

29

28

29

32

30

29

30

30

29

28

29

29

29

30

30

27

27

25

22

22

15

16

25

21

20

20

19

20

17

18

18

16

15

14

14

13

13

11

9

8

6

8

17

11

13

13

12

11

10

10

7

7

7

5

5

6

6

3

2

2

Illes Balears

Estat

Navarra

Castella i Lleó

País Basc

La Rioja

C. de Madrid

Aragó

Cantàbria

Astúries

Galícia

R. de Múrcia

Castella-la Manxa

C. Valenciana

Catalunya

Extremadura

Andalusia

Canàries

Melilla

Ceuta


83

R2.3. COMPETÈNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ AMB

EL MÓN FÍSIC (2n ESO)

Definició: resultats globals assolits en la competència matemàtica per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació de diagnòstic (AD) 2009-2010 (àmbit autonòmic) i en l’Avaluació general de diagnòstic (AGD) (àmbit estatal).

Desagregacions: per titularitat i illes (Avaluació de diagnòstic. Illes Balears), comunitats autònomes i nivells TRI (Avaluació general de diagnòstic). Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).

La mitjana del conjunt de les Illes Balears es fixà en 500 punts per a totes les competències. Aquests resultats permeten conèixer la posició del centre —curs

avaluat— respecte del conjunt de centres de les Illes Balears, dels de la mateixa illa i dels de la mateixa titularitat.

Gràfic R2.3.1. Puntuacions TRI en competència en el CONEIXEMENT I LA INTERACCIÓ

AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO)


500504

503

471 480

532

350

400

450

500

550

600

650

glo

ba

l

Ma

llorc

a

Menorc

a

Eiv

iss

a-

Fo

rme

nte

ra

pú

blic

s

pri

va

ts


84

Gràfic R2.3.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència en el CONEIXEMENT I

LA INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO)


6

6

3

11

8

2

18

18

17

22

23

11

36

35

45

35

36

36

27

28

23

27

24

32

11

12

12

4

8

16

2

2

1

1

3

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats


Gràfic R2.3.3. Percentatge d’alumnat amb la competència consolidada, en el CONEIXEMENT I LA

INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per titularitat i per illes (2n ESO)


39,8

41,5

35,3

31,9

41,9

37,6

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

públics

privats

|--| interval de confiança del 95% per als percentatges

85


Taula R2.3.1. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MON FÍSIC (2n ESO)


Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears




C. i I. amb el

món físic 500 504 17% 74% 9%

Gràfic R2.3.4. Resultats en la competència CONEIXEMENT I INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010

An

dal

usi

a

Ara

gó

Ast

úri

es

Ille

s B

ale

ars

Can

àrie

s

Can

tàb

ria

Cas

tella

-la

Man

xa

Cas

tella

i Ll

eó

Cat

alu

nya

C. V

ale

nci

ana

Extr

em

adu

ra

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrc

ia

Nav

arra

Paí

s B

asc

La R

ioja

Ce

uta

Me

lilla

Esta

t

86

Gràfic R2.3.5. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència EL CONEIXEMENT I LA

INTERACCIÓ AMB EL MÓN FÍSIC, per comunitats autònomes (2n ESO)


5

5

2

2

2

2

2

3

3

3

4

4

5

4

5

5

6

6

15

15

12

13

7

7

9

9

9

11

11

12

11

11

11

13

12

13

15

16

26

26

27

27

22

24

24

24

26

27

28

29

24

27

25

30

26

31

30

33

32

31

28

29

31

32

32

31

33

30

32

31

30

31

27

32

29

27

29

28

18

18

19

18

26

24

22

23

21

21

19

18

20

19

21

15

20

17

15

13

7

7

9

8

12

11

11

11

9

8

7

7

11

8

11

6

8

7

5

4

2

3

Illes Balears

Estat

Navarra

Castella i Lleó

C. de Madrid

La Rioja

Cantàbria

Aragó

Galícia

R. de Múrcia

Astúries

Castella-la Manxa

Catalunya

C. Valenciana

País Basc

Extremadura

Andalusia

Canàries

Ceuta

Melilla


87

R2.4. COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA (2n ESO)

Definició: resultats globals assolits en la competència en el coneixement i la

interacció amb el món físic per l’alumnat de 2n d’educació secundària obligatòria en l’Avaluació general de diagnòstic 2010 (àmbit estatal). Desagregacions: per comunitats autònomes. Especificacions tècniques: els resultats s’expressen en puntuacions TRI (escala amb mitjana 500 i desviació típica 100).


Taula R2.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA (2n ESO)


Puntuacions TRI

Mitjana Espanya

Mitjana Balears




C. social i

ciutadana 500 491 20% 73% 7%

88

Gràfic R2.4.1. Resultats en la competència SOCIAL I CIUTADANA,

per comunitats autònomes (2n ESO) Avaluació general de diagnòstic 2010

An

dal

usi

a

Ara

gó

Ast

úri

es

Ille

s B

ale

ars

Can

àrie

s

Can

tàb

ria

Cas

tella

-la

Man

xa

Cas

tella

i Ll

eó

Cat

alu

nya

C. V

ale

nci

ana

Extr

em

adu

ra

Gal

ícia

C. d

e M

adri

d

R. d

e M

úrc

ia

Nav

arra

Paí

s B

asc

La R

ioja

Ce

uta

Me

lilla

Esta

t

89

Gràfic R2.4.2. Percentatge d’alumnat per graus d’assoliment de la competència SOCIAL I CIUTADANA,

per comunitats autònomes (2n ESO)


6

6

3

2

3

3

4

4

4

4

4

5

5

5

5

6

7

6

15

16

14

12

7

8

8

9

10

10

10

11

11

10

12

13

14

14

14

15

22

22

26

24

21

21

19

23

23

21

24

25

23

23

27

25

28

24

27

28

28

26

30

30

31

32

33

31

31

32

32

31

32

30

30

30

30

30

30

29

22

21

17

20

25

25

25

23

22

23

22

21

22

22

19

19

17

19

17

16

10

11

7

8

13

12

12

11

10

10

8

8

8

10

7

8

6

7

5

6

3

4

Illes Balears

Estat

C. de Madrid

Castella i Lleó

La Rioja

Navarra

Castella-la Manxa

Galícia

Aragó

R. de Múrcia

Cantàbria

Astúries

C. Valenciana

País Basc

Canàries

Catalunya

Andalusia

Extremadura

Ceuta

Melilla


90

R3. COMPETÈNCIES CLAU ALS 15 ANYS (PISA)

Aquestes competències s’avaluen a partir del Programa per a l’Avaluació Internacional dels Alumnes (PISA) de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

PISA és un estudi comparatiu que cada tres anys analitza el rendiment educatiu dels alumnes de 15 anys, a partir de l’avaluació de tres competències clau:

comprensió lectora, competència matemàtica i competència científica.

En la darrera edició, realitzada l’any 2009, hi han participat seixanta-cinc països i devuit comunitats autònomes de l’Estat espanyol. En aquest estudi, les Illes Balears han participat en una mostra ampliada per primera vegada.

D’altra banda, en els gràfics que es presenten a continuació, sols es comparen els resultats amb els de països representatius de zones socials, econòmiques i culturals i models educatius més rellevants des de la perspectiva espanyola. Aquests països corresponen a la zona mediterrània (França, Grècia, Itàlia i Portugal), centreeuropeus (Alemanya i Països Baixos), nòrdics (Finlàndia i Suècia), d’Europa de l’Est (Federació Russa), anglosaxons (Estats Units i Regne Unit), asiàtics (Corea del Sud i Japó) i llatinoamericans (Argentina, Brasil, Xile,

Colòmbia, Mèxic, Panamà, Perú i Uruguai).

R3.1. COMPRENSIÓ LECTORA PISA 2009

Definició: nivell mitjà en lectura assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i

percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.

Desagregacions: per illes i titularitat. Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants


En el marc de PISA 2009, la competència lectora comporta comprendre,

utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per assolir els

objectius, per desenvolupar el coneixement i els potencials personals i

per participar en la societat.

Els resultats es presenten en una escala de rendiment que té per mitjana

500 i desviació típica 100.

91

Corea del Sud

Finlàndia

Canadà

Japó

Països Baixos

C. de Madrid

Castella i Lleó

EEUU

Catalunya

La Rioja

Suècia

Alemanya

Navarra

França

Aragó

País Basc

Regne Unit

Astúries

Portugal

Cantàbria

Itàlia

Galícia

Grècia

Espanya

C. de Múrcia

Àustria

Andalusia

Federació Russa

Illes Balears

Xile

Canàries

Uruguay

Mèxic

Ceuta

Colòmbia

Brasil

Melilla

Argentina

Panamà

Perú

Total OCDE

Mitjana OCDE

Taula R3.1.1. Resultats comprensió lectora Illes Balears/Espanya/OCDE

Mitjana OCDE Espanya Balears

493 481 457

Balears Mallorca Menorca Eivissa i Formentera públics privats

457 463 441 436 442 480

Gràfic R3.1.1. Resultats en comprensió lectora per països i comunitats autònomes

350 375 400 425 450 475 500 525 550

92

Corea del Sud

Finlàndia

Canadà

C. de Madrid

Castella i Lleó

Catalunya

Japó

Països Baixos

Navarra

País Basc

Aragó

La Rioja

Suècia

EEUU

Portugal

Cantàbria

Astúries

Galícia

Regne Unit

Alemanya

C. de Múrcia

Espanya

França

Italia

Grècia

Andalusia

Federació Russa

Àustria

Illes Balears

Xile

Canàries

Mèxic

Uruguay

Ceuta

Colòmbia

Brasil

Argentina

Melilla

Perú

Panamà

Total OCDE

Mitjana OCDE

Gràfic R3.1.2. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora

per països i comunitats autònomes

Nivell 6 Nivell 5 Nivell 4 Nivell 3 Nivell 2 Nivell 1a Nivell 1b Nivell <1b

93

Gràfic R3.1.3. Percentatge d’alumnat per nivells de comprensió lectora, titularitat i illes

Illes Balears (any 2009)

3

3

2

3

5

1

1

1

7

9

4

7

10

9

5

5

18

22

12

16

16

31

14

14

30

31

28

29

32

31

24

27

28

24

33

29

27

20

28

33

13

9

18

15

9

7

20

18

2

1

2

2

1

1

7

3

0

0

0

0

0

0

1

0

global Illes Balears

públics

privats

Mallorca

Menorca

Eivissa i Formentera

total OCDE

mitjana Espanya

nivell <1b nivell 1b nivell 1a nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

94

R3.2. COMPETÈNCIA MATEMÀTICA PISA 2009

Definició: nivell mitjà en matemàtiques assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.

Desagregacions: per illes i titularitat.

Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants a les proves

Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment

que té per mitjana 500 i desviació típica 100.

Taula R3.2.1. Resultats en competència matemàtica


496 483 464


464 466 467 451 451 484

95

Corea del Sud

Finlàndia

Japó

Canadà

Països Baixos

Castella i Lleó

Alemanya

Navarra

País Basc

Aragó

La Rioja

França

C.de Madrid

Àustria

Catalunya

Cantàbria

Suècia

Astúries

Regne Unit

Galícia

EEUU

Portugal

Espanya

Itàlia

C. de Múrcia

Federació Russa

Grècia

Illes Balears

Andalusia

Canàries

Uruguay

Ceuta

Xile

Mèxic

Melilla

Argentina

Brasil

Colòmbia

Perú

Panamà

Total OCDE

Mitjana OCDE

Gràfic R3.2.1. Resultats en competència matemàtica per països i comunitats autònomes

325 350 375 400 425 450 475 500 525 550 575

96

Finlàndia

Corea del Sud

Canadà

Japó

Països Baixos

País Basc

Navarra

Castella i Lleó

Aragó

Alemanya

Catalunya

C. de Madrid

La Rioja

Regne Unit

Galícia

Astúries

Suècia

Cantàbria

França

Àustria

EEUU

Portugal

Espanya

C. de Múrcia

Itàlia

Federació Russa

Illes Balears

Grècia

Andalusia

Canàries

Urugay

Ceuta

Mèxic

Xile

Melilla

Argentina

Brasil

Colòmbia

Perú

Panamà

Total OCDE

Mitjana OCDE

Gràfic R3.2.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per països i comunitats autònomes


97

Gràfic R3.2.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència matemàtica per titularitat i illes

Illes Balears (any 2009)

13

16

9

13

15

11

9

9

17

20

14

17

14

25

16

15

25

26

24

25

23

30

23

24

25

22

28

25

28

20

24

27

15

13

18

16

16

12

17

18

4

3

6

5

4

2

9

7

0

0

1

1

0

0

3

1


públics

privats

Mallorca

Menorca


total OCDE

mitjana Espanya

nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

98

R3.3. COMPETÈNCIA CIENTÍFICA PISA 2009

Definició: nivell mitjà en ciències assolit pels joves de 15 anys en l’estudi PISA i percentatge d’alumnes que se situen en cada nivell de competència.

Desagregacions: per illes i titularitat.

Comparació entre països i comunitats autònomes de l’Estat espanyol participants a les proves

Especificacions tècniques: els resultats es presenten en una escala de rendiment

que té per mitjana 500 i desviació típica 100.

Taula R3.3.1. Resultats competència científica


501 488 461 1


461 466 448 443 448 480

99

Finlàndia

Japó Corea del Sud

Canadà Països Baixos

Alemanya Castella i Lleó

Regne Unit La Rioja Navarra

C. de Madrid Galícia

Aragó EEUU

Astúries Cantàbria

França Catalunya

Suècia

País Basc Àustria

Portugal Itàlia

Espanya Múrcia

Federació Russa Grècia

Andalusia Illes Balears

Canàries

Xile Uruguay

Ceuta Mèxic

Brasil Melilla

Colòmbia Argentina

Panamà Perú

Total OCDE

Mitjana OCDE

Gràfic R3.3.1. Resultats en competència científica per països i comunitats autònomes

325 350 375 400 425 450 475 500 525 550 575

100

Finlàndia

Corea del Sud

Canadà

Japó

Castella i Lleó

Navarra

C. de Madrid

Països Baixos

Galícia

Aragó

País Basc

La Rioja

Alemanya

Regne Unit

Cantàbria

Catalunya

Astúries

Portugal

EEUU

Espanya

Suècia

França

C. de Múrcia

Itàlia

Àustria

Federació Russa

Andalusia

Grècia

Illes Balears

Canàries

Xile

Uruguay

Ceuta

Mèxic

Melilla

Argentina

Colòmbia

Brasil

Panamà

Perú

Total OCDE

Mitjana OCDE

Gràfic R3.3.2. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica per països i comunitats autònomes


101

Gràfic R3.3.3. Percentatge d’alumnat per nivells de competència científica, per illes i titularitat. Illes Balears (any 2009)

8

11

4

8

10

9

5

5

19

21

15

17

21

28

15

14

32

32

31

32

32

31

25

28

27

24

32

28

29

21

27

32

12

10

16

13

7

9

20

18

2

1

2

2

1

1

7

4

0

0

0

0

0

0

1

0


públics

privats

Mallorca

Menorca


total OCDE

mitjana Espanya

nivell <1 nivell 1 nivell 2 nivell 3 nivell 4 nivell 5 nivell 6

102

R4. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT

R4.1. IDONEÏTAT EN L’EDAT DE L’ALUMNAT D’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA

Definició: percentatge d’alumnat que es troba matriculat en el curs que teòricament li correspon per edat.

Desagregacions: per edat i sexe.

Comparació Illes Balears amb el conjunt de l’Estat

Especificacions tècniques: s’han elegit les edats de 8 i 10 anys a l’educació primària i les de 12, 14 i 15 anys a l’educació secundària obligatòria.

Gràfic R4.1.1. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears. Curs 2010-2011

90,2

83,2

75,8

61,5

54,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

8 anys 10 anys 12 anys 14 anys 15 anys

103

Gràfic R4.1.2. Taxes d’idoneïtat a les Illes Balears desagregades per sexe. Curs 2010-2011

89,6

80,5

72,8

55,8

48,8

91,086,3

79,0

67,6

60,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%


al·lots al·lotes

Gràfic R4.1.3. Evolució de les taxes d’idoneïtat a l’edat de 8 anys. De 2001-2002 a 2010-2011

90,8 90,289,4 90,2 90,0 90,2 89,4

89,4 89,5 89,6

93,8 93,1 92,5 92,2 92,4 93,6 91,8 92,6 92,0 91,0

92,3 91,6 90,9 91,2 91,2 91,890,6 90,9 90,7 90,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

nins nines ambdós sexes


83,8 83,182,9

82,5 81,7 82,4 81,581,4 81,4 80,5

90,087,1

87,986,2 87,3 87,2 84,8 84,8 84,5 86,3

86,8 85,1 85,484,3 84,4 84,7

83,1 83,1 82,9 83,2

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

nins nines ambdós sexes

104


75,573,0

72,4 72,172,9

74,7 71,7

71,9 71,1 72,8

81,9 81,7 81,4 80,8 79,5 78,1 80,0 78,4 77,2 79,0

78,6 77,2 76,7 76,4 76,1 76,2 75,7 75,0 74,075,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

al·lots al·lotes ambdós sexes


58,4 59,557,1 57,4

53,856,0

54,256,5 56,2 55,8

71,8 70,9 69,4 68,5 67,0 68,3 67,1 65,667,6 67,6

64,9 65,0 63,2 62,860,2 62,1 60,4 60,7

61,8 61,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011



45,8 46,6 45,7 45,9 44,7 44,948,0

44,3

48,3 48,860,4 59,3 58,3 57,9 58,3

59,9 60,3 59,7 59,6 60,8

53,0 52,8 51,8 51,7 51,3 52,2 54,0 51,8 53,6 54,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011


105

Gràfic R4.1.8. Comparació de les taxes d’idoneïtat Illes Balears – Estat. Curs 2009-2010

90,7

82,9

74,0

61,8

53,6

93,488,3

83,0

67,8

59,6

0%

20%

40%

60%

80%

100%


Illes Balears Estat

106

R4.2. ALUMNAT REPETIDOR

Definició: percentatge d’alumnat que repeteix curs en educació obligatòria.

Desagregacions: per curs, titularitat i sexe.

Evolució de l’indicador: del curs 2006-2007 al 2010-2011

Comparació Illes Balears amb l’Estat

Especificacions tècniques: el percentatge de repetidors es calcula dividint el

nombre de repetidors d’un curs concret entre la matrícula del curs acadèmic anterior i multiplicant el resultat per 100.

Gràfic R4.2.1. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears. Curs 2010-2011

6,85,9 5,9

15,0

12,313,2

10,4

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2n EP 4t EP 6è EP 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

107

Gràfic R4.2.2. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per titularitat. Curs 2010-2011

8,4

6,9 6,2

16,8

14,515,7

12,2

4,1 4,05,4

11,9

8,8 9,5

7,7

0%

5%

10%

15%

20%

25%


centres públics centres privats

Gràfic R4.2.3. Percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO, per sexe. Curs 2010-2011

7,26,8 6,8

17,8

13,314,7

12,2

6,34,9 4,9

11,6 11,2 11,7

8,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%


nins nines

Gràfic R4.2.4. Evolució del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO a les Illes Balears.

Cursos de 2006-2007a 2010-2011

6,8 7,27,9

17,015,7

15,1

12,6

7,1 7,28,2

16,8

14,2 14,0

11,4

6,7 6,9

9,1

16,3

12,4

13,9

11,5

6,6 6,4 6,9

16,0

12,413,4

11,6

6,85,9 5,9

15,0

12,313,2

10,4

0%

5%

10%

15%

20%

25%


2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011

108

Gràfic R4.2.5. Comparació del percentatge d’alumnat repetidor a EP i ESO Estat–Illes Balears.

Curs 2009-2010

6,66,4

6,9

16,0

12,413,4

11,6

4,6 4,65,4

14,713,7 13,5

11,0

0%

5%

10%

15%

20%

25%


Illes Balears Estat

109

R5. ABANDONAMENT ESCOLAR PREMATUR

Definició: percentatge de persones de 18 a 24 anys que no estan escolaritzades i que tenen com a estudis màxims educació secundària obligatòria o nivells educatius inferiors.

Desagregacions: per illa, titularitat i sexe.


Evolució de l’indicador: de l’any 2001 al 2010.


Es considera el percentatge de persones de 18 a 24 anys que tenen com a estudis màxims l’ESO o anteriors nivells educatius d’acord amb els nivells CINE següents: educació infantil (CINE 0); educació primària (CINE 1) i educació secundària 1a etapa (CINE 2).

Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del Ministeri d’Educació amb dades de l’Enquesta de Població Activa. INE (elaborada amb la metodologia establerta per EUROSTAT, a partir de les mitjanes anuals de dades trimestrals).

Gràfic R5.1. Abandonament escolar a les Illes Balears. Any 2010

36,7 42,6

30,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

global homes dones

110

Gràfic R5.2. Evolució de l’abandonament escolar a les Illes Balears. De l’any 2001 a 2010

47,9 45,5

51,6 49,8

46,5 44,7 49,1 49,2 46,0

42,6

29,5 29,5 30,7 34,6

31,7 24,3

39,2 37,0 35,1

30,7

38,9 37,9

41,4 42,5 39,3 34,9

44,2 43,2 40,8

36,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

homes dones ambdós sexes

Gràfic R5.3. Abandonament escolar, per comunitats autònomes. Any 2010.

36,7

28,4

12,6

16,8

22,3 22,3 23,1 23,3 23,7 23,9

28,1 29,0 29,2 30,4 31,7 33,2

34,7 35,5

40,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Pa

ís B

asc

Na

va

rra

Astú

rie

s

C. d

e M

ad

rid

Ga

licia

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ara

gó

Ca

ntà

bria

La

Rio

ja

Ca

talu

nya

C. V

ale

ncia

na

Ca

nà

rie

s

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

An

da

lusia

R. d

e M

úrc

ia

Ce

uta

i M

elil

la

111

R6. TAXES DE GRADUACIÓ

R6.1. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ A L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Definició: relació entre el nombre de graduats en ESO, independentment de la

seva edat, respecte del total de la població a l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquest ensenyament (15 anys).

Percentatge d’alumnat que es gradua a l’ESO a les Illes Balears. Curs 2009-10.

Desagregacions: per titularitat i sexe, i promoció per cada curs de l’ESO


Comparació entre comunitats autònomes: curs 2008-2009.


No es consideren els titulats a través de l’Educació Secundària per a Persones Adultes (ESPA), ni a través de proves lliures.

Percentatges de promoció: relació entre els alumnes avaluats en cada un dels cursos d’educació secundària obligatòria i el nombre d’alumnes que promocionen en cada curs.

Gràfic R6.1.1. Taxa bruta de població de les Illes Balears que gradua en ESO, per sexe. Curs 2009-2010

64,5 60,5

68,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

global al.lots al.lotes

112

Gràfic R6.1.2. Evolució de la taxa bruta de població de les Illes Balears gradua en ESO, per sexe.

De 2000-2001 a 2009-2010

57,9 59,256,6 55,7 56,1 55,2

51,754,2 53,4

60,5

71,474,3

70,2 70,2 68,3 69,3 67,8

65,6

68,9 68,7

64,566,5

63,2 62,8 62,0 62,0 59,5 59,7 61,064,5

0%

20%

40%

60%

80%

100%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010


Gràfic R6.1.3. Taxa bruta de població gradua en ESO, per comunitats autònomes.

Curs 2008-2009

61,0

74,1

61,8 63,1 63,468,8 70,0 71,8 72,7 73,7 74,3 76,2 76,3 77,2 78,2 80,4 82,1

86,5 87,8 89,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Ce

uta

C. V

ale

ncia

na

Me

lilla

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

R. d

e M

úrc

ia

La

Rio

ja

An

da

lusia

Ca

nà

rie

s

Ara

gó

C. d

e M

ad

rid

Extr

em

ad

ura

Ca

talu

nya

Ga

lícia

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Na

va

rra

Ca

ntà

bria

Pa

ís B

asc

Astú

rie

s

113

Gràfic R6.1.4. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears. Curs 2009-2010

81,7 78,6 79,8 79,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

Gràfic R6.1.5. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per sexe.

Curs 2009-2010

79,2 75,0 76,8 76,3

84,8 82,5 82,7 83,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%


al.lots al.lotes

Gràfic R6.1.6. Alumnat que promociona en cada curs de l’ ESO a les Illes Balears, per titularitat. Curs

2009-2010

79,7 74,0 76,0 76,8

85,3 86,1 85,3 84,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%


públic privat

114

R6.2. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SECUNDARIS

POSTOBLIGATORIS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments secundaris postobligatoris considerat respecte del total de la població de ―l’edat teòrica‖ de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.

Desagregacions: per sexe.




Estudis secundaris postobligatoris: batxillerat i cicles formatius de grau mitjà de FP (GFGM).

En la categoria de tècnic (abans tècnic auxiliar) es considera l’alumnat graduat en CFGM de FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau mitjà.

Edat teòrica de començament del darrer curs de batxillerat i CFGM: 17 anys.

Gràfic R6.2.1. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe.

Curs 2009-2010

34,4

29,3

39,8

0%

10%

20%

30%

40%

50%


115

Gràfic R6.2.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe.

De 2000-2001a 2009-2010

28,7 27,6

25,2 25,3 25,3 26,4

24,7 26,4

26,7 29,3

42,0 43,0

39,8 39,1

35,2

39,0 37,9

35,6

37,7 39,8

35,2 35,1 32,3 32,0

30,1 32,5

31,1

30,9

32,1 34,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010


Gràfic R6.2.3. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes.

Curs 2008-2009

32,1

45,6

28,4

40,2 40,4 40,5 41,5 41,9 42,7 44,3 44,3 44,8 45,8 46,5

51,6 51,7 52,4 53,3

58,7

66,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ce

uta

Me

lilla

Ca

nà

rie

s

C. V

ale

ncia

na

An

da

lusia

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

talu

nya

Extr

em

ad

ura

Ca

ntà

bria

Ara

gó

La

Rio

ja

C. d

e M

ad

rid

Ga

lícia

Na

va

rra

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Astú

rie

s

Pa

ís B

asc

Gràfic R6.2.4. Taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.

Curs 2009-2010

13,0 12,3 13,8

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%


116

Gràfic R6.2.5. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe.

1999-2000/2009-2010

8,1

10,7

10,6

11,4 11,1

11,9

9,8

11,7 12,6 12,3

8,7

11,1 11,4

12,8 13,9 13,9

12,6 13,4

15,6

13,88,4

10,9 11,0 12,1 12,5 12,8

11,2

12,5

14,0 13,0

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010


Gràfic R6.2.6. Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes.

Curs 2008-2009

12,5

16,8

9,0

10,8 11,312,6

13,514,4

15,2

17,2 17,718,7 18,8 19,1 19,4 19,9 20,0 20,1 20,3

21,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Ce

uta

C. d

e M

ad

rid

Me

lilla

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

rie

s

Extr

em

ad

ura

C. V

ale

ncia

na

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Ga

lícia

Ca

talu

nya

Na

va

rra

An

da

lusia

Ara

gó

La

Rio

ja

Pa

ís B

asc

Astú

rie

s

Ca

ntà

bria

117

R6.3. TAXA BRUTA DE GRADUACIÓ EN ELS ESTUDIS SUPERIORS

Definició: relació entre el nombre de graduats en cada un dels ensenyaments de règim superior (no universitaris i universitaris) considerats respecte del total de la població de l’edat teòrica de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments.

Desagregacions: per sexe.


Evolució de l’indicador: del curs 2000-2001al 2009-2010


Estudis superiors: cicles formatius de grau superior d’FP (GFGS) i estudis universitaris.

Edats teòriques de començament del darrer curs d’aquests ensenyaments:

Tècnic superior: 19 anys.

Diplomatures universitàries, arquitectura i enginyeria tècnica: 20 anys.

Llicenciatura universitària, arquitectura i enginyeria: 22 anys.

En la categoria de tècnic superior (abans tècnic especialista) es considera l’alumnat graduat en CFGM d’FP, d’arts plàstiques i disseny i ensenyaments esportius de grau superior.

Gràfic R6.3.1. Taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears.

Curs 2009-2010

9,6 9,0

10,2

0%

5%

10%

15%

20%

global homes dones

118

Gràfic R6.3.2. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per sexe

De 2000-2001 a 2009-2010

5,4

6,9

7,07,1

6,06,1

5,76,0

8,09,0

7,48,5

7,8

8,8

7,9 7,9 7,5

9,09,7 10,2

6,4

7,7 7,4 7,9

6,9 7,0 6,6

7,58,8

9,6

0%

5%

10%

15%

20%

2000-2001 2001-2002 2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010

homes dones ambdós sexes

Gràfic R6.3.3. Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes.

Curs 2008-2009

8,8

17,6

12,3 13,3 13,3 13,3 14,3 14,7 15,0 15,9 16,7 16,7 16,8 18,3 18,7

20,7 22,2 22,5 23,6

33,2

0%

10%

20%

30%

40%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Extr

em

ad

ura

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Me

lilla

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

Ce

uta

Ca

nà

rie

s

La

Rio

ja

Ca

ntà

bria

C. d

e M

ad

rid

C. V

ale

ncia

na

Ara

gó

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Na

va

rra

Ca

talu

nya

Astú

rie

s

Ga

lícia

Pa

ís B

asc

Gràfic R6.3.4. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, a les Illes Balears.

Curs 2009-2010

9,9

4,1

0%

5%

10%

15%

20%

Diplomat universitari, arquitecte i enginyer

tècnic

Llicenciat universitari, arquitecte i enginyer

119

Gràfic R6.3.5. Evolució de la taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris a les Illes Balears.

Curs 2002-2003 i del curs 2007-2008 al 2009-2010

6,8

10,0 9,7 9,9

6,8

3,8 4,1 4,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2002-2003 2007-2008 2008-2009 2009-2010

Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer

Gràfic R6.3.6. Taxa bruta de població que es gradua en estudis universitaris, per comunitats autònomes.

Curs 2008-2009

9,7

18,4

12,211,2

18,3

16,2 16,4 16,7 17,318,8

16,318,0

17,2

22,5

19,5

25,0

20,1

29,0

4,0

18,5

5,6

9,0 8,9

11,212,4

14,4 14,813,6

17,017,2

19,3

15,9

27,4

24,2

30,9

22,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

rie

s

Extr

em

ad

ura

Ca

ntà

bria

R. d

e M

úrc

ia

An

da

lusia

La

Rio

ja

Ara

gó

Ga

lícia

C. V

ale

ncia

na

Ca

talu

nya

Astú

rie

s

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Diplomat universitari i arquitecte i enginer tècnic Llicenciat universitari i arquitecte i enginer

120

R6.4. TAXES BRUTES DE GRADUACIÓ EN CIÈNCIES, MATEMÀTIQUES I TECNOLOGIA

Definició: nombre de graduats de qualsevol edat (CINE 5B, 5A i 6) en ciències,

matemàtiques i tecnologia per cada 1000 habitants amb edats compreses entre 20 i 29 anys.

Desagregacions: per illa, titularitat i sexe.




La taxa bruta de graduats en ciències, matemàtiques i tecnologia s’obté dividint el nombre d’alumnat que acaba aquests ensenyaments en l’àmbit de formació professional superior i d’ensenyaments universitaris (CINE 5B, 5A i 6) entre la població total de 20 a 29 anys, i el resultat es multiplica per mil.

Càlculs proporcionats per l’Oficina d’Estadística del ME.

Gràfic R6.4.1. Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia de les Illes Balears, per sexe. Curs 2008-2009

3,7

1,62,1

5,4

2,8 2,6

1,8

0,3

1,5

0%

2%

4%

6%

8%

10%

Ed. superior CFGS Ed. universitària

global homes dones

121

Gràfic R6.4.2. Evolució de la taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia

a les Illes Balears. De 2002-2003 a 2008-2009

1,4 1,51,2 1,2 1,3 1,1

1,6

2,62,0

1,7

2,51,9

1,5

2,1

3,9

3,5

2,9

3,7

3,2

2,6

3,7

0%

1%

2%

3%

4%

5%

2002-2003 2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009

Ed. universitària CFGS Ed. superior

Gràfic R6.4.3. Taxa bruta de graduació en ciències, matemàtiques i tecnologia, per

comunitats autònomes. Curs 2008-2009

1,63,8

2,42,5

3,2 2,2 2,7 2,6 3,4 4,4 3,5 3,3 4,2 4,45,8

3,04,5 5,1 5,8

10,8

2,1

8,7

0,3

3,0 4,1

5,8 6,25,7

5,9 8,4 9,18,8

9,78,8

11,6

11,4 11,211,1

13,5

3,7

11,6

2,4 2,7

6,2 6,4

8,5 8,8 9,010,2

11,912,5 13,0

14,1 14,6 14,615,9

16,3 16,9

24,3

0%

5%

10%

15%

20%

25%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Me

lilla

Ce

uta

Ca

ste

lla-la

Ma

nxa

Ca

nà

rie

s

An

da

lusia

R. d

e M

úrc

ia

Extr

em

ad

ura

La

Rio

ja

C. V

ale

ncia

na

Ca

ntà

bria

Ara

gó

Ca

talu

nya

Ga

lícia

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla i

Lle

ó

Astú

rie

s

Na

va

rra

Pa

ís B

asc

Ed. universitària CFGS Ed. superior

INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU -...

Documents

Transcript of INDICADORS DEL SISTEMA EDUCATIU -...