presències i absències de lesdones en els premis Nobelpresències i absències de lesdones en els premis Nobel

nobelsi els

dones

Des de l’any 1901 fins el 2004, els premis ahomes i a dones s’han distribuït de la manerasegüent:

Alfred Nobel (Estocolm, 1833 – San Remo,1896), químic I industrial suec, va ser l’inventorde la dinamita. Quan va morir tenia 355patents registrades i més de 90 fàbriques ilaboratoris en vint països. En el seu testamentva deixar escrit que els interessos de la sevaimmensa fortuna constituirien un fons quecada any seria distribuït com a premis entreles persones que l’any anterior haguessinaportat un benefici a la humanitat.

Els premis es reparteixen en cinc àmbits:

FísicaQuímicaFisiologia o medicinaLiteraturaPau

L’any 1968, el Banc Nacional de Suèciava crear el premi de Ciències Econòmi-ques en memòria d’Alfred Nobel.

Cada disciplina té un òrgan de selecciódiferent:

Física i QuímicaReal Acadèmia Sueca de Ciències

Fisiologia o medicinaKarolinska Institut

LiteraturaAcadèmia Sueca de les Lletres

PauComitè Nobel de Noruega

EconomiaReal Acadèmia Sueca de les Ciències

Premi Homes Dones

Física 172 2

Química 143 3

Fisiologia i medicina 175 7

Literatura 90 10

Pau 80 12

Economia 53 0

715 34

Els premis Nobel es van lliurar per primeravegada l’any 1901, i des de llavors s’hanconvertit en els guardons amb més prestigide la història contemporània, fins al punt deconvertir-se en el mirall de la producció culturali científica internacional, on predominen elsvalors tradicionals del món occidental i la sevavisió de la realitat.

Dels 749 guardons atorgats al llarg d’aquestsanys només 34 han estat concedits a dones,un exemple més de la desigualtat de gènerea la nostra societat. Amb aquesta exposicióvolem retre homenatge a les dones guardo-nades, però també volem posar de manifestque moltes altres dones haurien pogut optaral premi. El perquè no va ser així és unaevidència del llarg camí que encara quedaper aconseguir la igualtat entre dones i homes.Malgrat els avenços adquirits en l’àmbit jurídic,les absències femenines en els premis Nobelreflecteixen la manca de reconeixement socialdel treball que realitzen les dones dia a dia.

FISICADels174 premiats,2 són dones

FISIOLOGIA I MEDICINADels182 premiats,7 són dones.

QUÍMICADels 146premiats,3 són dones

Marie Sklodowska Curie(1867-1934)● 1903 França● 1911 França

Física d’origen polonès, va ser la pri-mera dona a rebre un Nobel i la pri-mera persona premiada dues vegades.Amb el seu marit, Pierre Curie, vainvestigar els diferents tipus de radia-ció. Marie fou la primera dona queva donar classes a la Sorbona.

Maria Goeppert-Mayer(1906-1972)● 1964 EE.UU

Física d’origen alemany, va treballaren el context dels nous descobrimentsde partícules, les reaccions atòmiquesi els primers acceleradors. Amb el seumarit, Joseph Mayer, es va traslladarals Estats Units. A partir de la grancrisi econòmica de 1929 va passar elsseus anys més productius treballantvoluntàriament a la docència i la in-vestigació.

Irène Curie Joliot(1897-1956)

● 1935 França

Filla de Pierre i Marie Curie. Gra-duada en física, es va casar ambFrédéric Joliot, amb qui va com-

partir el seu treball científic sobrefísica nuclear. Interessada en la

promoció intel·lectual i social dela dona, va ser membre del Comi-tè Nacional de la Unió de DonesFranceses i del Consell Mundial

de la Pau.

Dorothy Crowfoot Hodgkin(1910-1994)● 1964 G.B.

Bioquímica. Va establirl’estructura de la penicil·lina,molècula inestable de gran im-portància antibiòtica utilitzadadurant i després de la II GuerraMundial. També va establirl’estructura de la vitamina B-12i de la insulina; els detalls de laseva estructura van ajudar adesxifrar la funció d’aquestavital hormona.

Gerty Radnitz Cori(1896-1957)

● 1947 EE.UU

Bioquímica d’origen txec.Amb el seu marit, Carl Cori,va formar un brillant i sòlidequip d’investigació als Es-tats Units. Van ser pionersen la investigació dels enzi-ms, les proteïnes que perme-ten a les cèl·lules funcionar,

créixer i reproduir-se. Elsseus estudis d’hormones

van contribuir a la compren-sió dels desordres meta-

bòlics, com ara la diabetis.

Rosalyn Sussman Yalow(1921)

● 1977 EE.UU

Biofísica. Va treballar durantvint-i-dos anys amb el metgeSolomon Berson, amb qui vaformar un equip interdiscipli-

nari d’investigació i amb elqual va inventar la tècnica del

radioimmunoassaig (RIA).Aquesta tècnica té, entre al-tres aplicacions, la detecció

del virus de l’hepatitis en elsbancs de sang.

Barbara McClintock(1902-1992)● 1983 EE.UU

Genetista. L’any 1951 va presen-tar en un simposi la teoria sobrela transposició dels elementsgenètics que va passar inadver-tida fins als anys setanta. Al’edat de 81 anys li van concedirel Nobel per uns estudis realit-zats trenta anys abans. Les sevesaportacions van ajudar aconèixer la causa de certes malal-ties.

Rita Levi Montalcini(1909)

● 1986 Itàlia

Metgessa especialitzada enneurologia i psiquiatria. Per la seva

condició de jueva, la dictadurafeixista li va prohibir l’exercici dela medicina; tot i així, va muntar

un petit laboratori clandestí. El seutreball ha servit per avançar en elconeixement d’algunes malalties

neurològiques i en l’estudi delcàncer.

Gertrude Elion (1918-1999)● 1988 EE.UU

Química. Va treballar en el desen-volupament de fàrmacs que inte-rrompen el cicle reproductiu de lescèl·lules anormals sense alterar lessanes. Els seus medicaments vanfer possible el transplantamentd’òrgans, la reducció de la mortali-tat a causa de la leucèmia infantilo el descobriment de l’AZT, que,durant anys, va ser l’únic tracta-ment per combatre la sida.

Christiane Nüsslein-Volhard(1942)

● 1995 Alemanya

Va estudiar biologia, química i físicaa Frankfurt. Va rebre el Nobel pelsseus descobriments sobre el controlgenètic en el desenvolupament em-brionari. També ha descobert propde 120 gens. En l’actualitat continuatreballant a l’Institut Max Planck, a

Tübingen.

Al llarg de la història les dones han estat exclosesde la ciència oficial. Malgrat això si revisem elpassat ens trobarem amb dones que van desafiarels límits que la seva època els hi va imposar. Desdel segle IV amb Hipatia d’Alexandria fins elsnostres dies, químiques, matemàtiques, astròno-mes... han contribuït al desenvolupament de laciència amb les seves aportacions. Els seus noms,la majoria de vegades, resten en l’oblit.

Mai no van rebre el Nobel

Lise Meitner (1878-1968) que va explicar lafissió nuclear, treball pel qual el seu col·laborador,Otto Hahn, va rebre el Nobel de Química, l’any1944. Mileva Maric (1875-1948), primera donad’Albert Einstein i coautora del treball sobre lateoria general de la relativitat, se la va exclourequan el seu ex-marit va guanyar el Nobel deFísica, l’any 1921. Emy Noether (1882-1935)considerada la creadora de l’àlgebra moderna,va formular un teorema que porta el seu nom ique serà fonamental en els treballs sobre larelativitat. Chien-Shiung Wu (1912-97) va veurecom els seus dos col·legues, Tsung Dao Lee iChen Ning Yang recollien el guardó de Física,l’any 1957, per un treball en el que ella tambéhavia participat al mateix nivell. Jocelyn BellBurnell (1943) alumne d’Anthony Hewish, Nobelde Física l’any 1974, pel descobriment dels púlsarscom a cossos celests, investigació que havia estatrealitzada per la jove estudiant.

Les dones i la ciència

Linda B. Buck (1947)● 2004 EE.UU

Metgessa. Amb l’investigador Richard Axelha compartit el premi Nobel pels descobri-ments sobre el sistema olfactiu. L’any 1991,van presentar un treball conjunt en el quedescrivien una gran família d’un miler degens (3% dels gens humans) que donenlloc a un nombre equivalent de receptorsolfactius. Aquest treball mostra els principisbàsics que regeixen el reconeixement i lamemòria olfactiva de prop de 10.000 olorsdiferents.

Nadine Gordimer (1923)● 1991 Sudàfrica

Autora crítica amb la discriminacióracial del seu país. La seva obrareflecteix la injustícia del sistemade l’apartheid i els conflictes dela classe blanca liberal que viu enun sistema que no li agrada. Calremarcar les seves novel·les Lahistòria del meu fill, Mónd’estranys o Ocasió d’estimar.

Toni Morrison (1931)● 1993 EE.UU

Novel·lista. La seva obra descriula situació de la població negranord-americana, moltespecialment la de les dones. Vadonar classes a la universitat i,posteriorment, va ser editoraliterària. Els seus llibres mésconeguts són Sula, La cançó deSalomó, Beloved (premi Pulitzer1988) i Jazz.

En una societat on tradicionalment els homeshan dirigit la cultura, publicar un llibre essentdona ha estat difícil, per això, algunes autoresvan optar per utilitzar pseudònims masculins.Caterina Albert (Víctor Català) o Cecilia Böhl(Fernán Caballero) només són dos exemplespropers dels molts que n’hi ha.

Mai no van rebre el Nobel

Revisant la llista dels guardonats en aquestaespecialitat es fa difícil entendre l’oblitd’escriptores tan conegudes i que han aportattant a la història de la literatura contemporàniacom Virgínia Woolf, Marguerite Duras, Mar-guerite Yourcenar, Alfonsina Storni, AnaïsNin, Simone de Beauvoir, Isak Dinensen (KarenBlixen)...

Wislawa Szymborska (1923)● 1996 Polònia

Poetessa. A finals de la dècadadels cinquanta comença a desper-tar en el seu país un sentimentnacionalista que l’apartarà delrealisme socialista característic dela seva primera obra. Ella opta peruna reflexió personal i intimista.Ha publicat 16 llibres de poesia,entre els quals destaquen Cridaal Yeti, Un gran nombre i Fi i prin-cipi.

Elfriede Jelinek (1946)● 2004 Àustria

Escriptora polèmica al seu paísnatal: entre les seves preocupacio-ns figuren la crítica social i l’anàliside la condició de les dones. Femi-nista convençuda i defensora delsideals d’esquerra, les seves obresvan estar prohibides en els teatrespúblics austríacs durant el governd’ultradreta de Jörg Haider. Laseva obra més coneguda, La pia-nista, ha estat portada al cinemal’any 2001. Altres títols són Losexcluidos, El ansia i Las amantes.

Selma Lagerlof (1858-1940)● 1909 Suècia

Mestre d’escola. Deixàl’ensenyament a partir del granèxit que va obtenir amb La sagade Gösta Berling, una recopilacióde contes folklòrics. Les autoritatsescolars li van encarregar un llibrede text per a les escoles; el resultatva ser El meravellós viatge de NilsHolgersson per Suècia, el llibre del’Acadèmia Sueca.

Grazia Deledda (1871-1936)● 1926 Itàlia

Novel·lista. Les seves obresdescriuen els paisatges i elscostums de la seva illa natal,Sardenya, però també evoquenla duresa de la vida i els conflictesemocionals dels seus habitants.La Mare, Cendres i Cosima sónles més conegudes.

Sigrid Undset(1882-1949)● 1928 Noruega

Escriptora de ficció històrica, vapublicar Kristin Lavransdatter i Elsenyor de Hestviken, obresformades per tres i quatre volums,respectivament, i ambientades ala Noruega del s. XIV. Durantl’ocupació alemanya es va exiliarals Estats Units.

Les dones i la literaturaDels 100 premiats,10 són dones

Pearl S. Buck (1892-1973)● 1938 EE.UU

Novel·lista. Filla de missionerspresbiterians va viure a la Xinafins l’any 1933. La seva produccióliterària és molt àmplia: relat,teatre, poesia, literatura infantil,biografia... Les novel·les mésimportants són Vent de l’est, ventde l’oest i La bona terra (premiPulitzer de novel·la l’any 1932).

Gabriela Mistral (1889-1957)● 1945 Xile

Pseudònim de l’escriptora xilena,Lucilia Godoy. Va ser la primerapersona del continentllatinoamericà a rebre un premiNobel. Va treballar en la reformaeducativa al seu país i durant vintanys va ser cònsol a ciutats comMadrid, Lisboa o Los Ángeles. Laseva poesia ha estat traduïda amolts idiomes i escriptors comPablo Neruda i Octavio Paz hanreconegut la seva influència.Desolación i Ternurasón dos delsseus llibres més coneguts.

Nelly Sachs(1891-1970)● 1966 Suècia

Nascuda a Alemanya en el sid’una família jueva, des de moltjove va començar a escriurepoesia. Amb l’arribada dels nazisal poder, s’exilià a Suècia. La sevaobra s’inspira en la tradició literàriajueva. Un dels seus treballs mésconeguts és l’obra dramàtica Eli.

92 premiats,12 són dones

Bertha Kinsky Von Suttner(1843-1914)● 1905 Àustria

Pacifista i escriptora. La seva amis-tat amb Alfred Nobel sembla queva ser decisiva perquè l’inventorsuec establís el premi Nobel de lapau. Preocupada per viure en unasocietat militarista, va escriureAbaix les armes! i gràcies al seuèxit es va convertir en una líderdel moviment pacifista mundial.Assistí a congressos i conferències,va crear associacions pacifistes iva promoure diversos projectesde pau en el món.

Jane Addams (1860-1935)● 1931 EE.UU

Sociòloga I reformadora social. Ambuna amiga fundà a Chicago la HullHouse, que es convertí en el primercentre d’assistència social als EstatsUnits. Hi cuidaven nens i malalts. Amés, tenien escola nocturna, borsade treball, menjador públic, gimnàs...Va lluitar a favor dels drets de lesdones, els negres I els immigrants ien contra de l’entrada del seu país ala guerra. Va presidir l’Associació Fe-menina Internacional per a la Pau i laLlibertat.

Emily Greene Balch(1867-1961)● 1946 EE.UU.

Sociòloga i economista. Defensora deldret de vot per a les dones, va treballaractivament contra la segregació raciali el treball infantil. Amb motiu de la IGuerra Mundial va entrar en contacteamb la causa pacifista. Va ser presidentade la Lliga Internacional Femenina perla Pau i la Llibertat amb seu a Ginebra.

Mairead Corrigan-Magirre(1944)● 1976 G.B.

Pacifista. Nascuda a Belfast, pertanya la comunitat catòlica d’Irlanda delNord. Cofundadora de la Comunitatde la Gent de Pau, movimentpacifista de dones format percatòliques i protestants amb lafinalitat d’acabar amb la violènciaa Irlanda del Nord. Actualment,treballa amb altres premis Nobel enun programa de l’ONU.

Betty Williams (1943)● 1976 G.B.

Pacifista. Cofundadora de laComunitat de la Gent de Pau,

moviment pacifista de dones queaglutina catòliques i protestants

amb la finalitat d’aturar la violènciaque afecta les dues comunitats. Enels últims anys ha participat en les

cimeres dels Nobel de la Pauorganitzades per la fundació GreenCross International, presidida per

MIkhail Gorbatxov.

Mare Teresa de Calcuta(1910-1997)● 1979 Índia

Nascuda a Albània en el si d’una famíliacatòlica es va fer missionera i es vatraslladar a l’Índia. Va ser directora d’uncol·legi a Calcuta, càrrec que vaabandonar per dedicar-se a la cura demalalts i moribunds. Va obrir nombrososcentres d’acolliment i fundà lacongregació de les GermanesMissioneres de la Caritat formada,actualment, per 4.000 germanesrepartides en 95 països.

En un món en que, cada dia més, la poblaciócivil és la víctima innocent de les guerres i elsconflictes, apareixen dones i moviments col·lectiusque, amb la seva tasca mediadora, construeixendia a dia la pau, creant ponts de diàleg amb lavoluntat de fer realitat una societat més justa ien pau.

Mai no van rebre el Nobel

Les sufragistes i el moviment de dones negresvan “lluitar” per la pau i els drets humans. Lesdones del campament de Greenham Common(Anglaterra) que van estar acampades, des de1981 a 1991, al voltant d’una base militar nord-americana que disposava de míssils de creuerque apuntaven a l’URSS. Finalment, aquesta basees va tancar l’any 1997 i el seu terreny va retornaral poble. Les dones de Negre, moviment que vanéixer, l’any 1988, a Jerusalem i que aplega adones israelianes i palestines. Aquest moviments’ha anat estenent a altres conflictes com a l’ex-Iugoslàvia; a Txetxènia amb les mares dels soldatsrussos o a Colòmbia, amb les dones de la RutaPacífica. També cal assenyalar el paper que vanjugar Les mares i àvies de la Plaza de Mayo frontla dictadura feixista argentina.

Wangari Maathai (1940)● 2004 Kènia

Activista pel desenvolupament sos-tenible, els drets de les dones i lademocràcia al seu país. Va ser laprimera dona de l’Àfrica Orientali Central que, l’any 1964, va obte-nir un doctorat, concretament enbiologia. Membre activa del Con-sell Nacional de Dones de Kènia,va impulsar un projecte molt im-portant de reforestació ambl’objectiu de promoure la biodiver-sitat i alhora crear llocs de treballper a dones. Actualment és la Se-cretària d’Estat de Medi Ambient,Recursos Naturals i Vida Salvatge.

Les dones i la pau

Shirin Ebadi (1947)● 2003 Iran

Advocada i una de les primeres donesjutges de l’Iran fins que va haver de dimitira causa de la revolució de 1979. Treballacom a advocada a favor de la democràciai pels drets de la dona. Ha estatempresonada diverses vegades.Musulmana convençuda, representa elcorrent reformista partidari d’unainterpretació de la llei islàmica enharmonia amb els drets humansfonamentals.

Rigoberta Menchú Tum(1959)● 1992 Guatemala

Activista guatemalteca d’origenmaia-quítxua. Compromesa deple en la lluita pels drets delsindígenes a partir de la mort delseu pare i el seu germà, es vahaver d’exiliar a Mèxic. Des d’allàcontinua la seva lluita per ladefensa dels drets humans al seupaís i participa en molts fòrumsinternacionals per denunciar lasituació dels pobles indígenes.

Aung San Suu Kyi (1945)● 1991 Birmània

Filla del fundador de la república deBirmània, assassinat després d’haveraconseguit la independència. Va viureexiliada molts anys i a causa de lamalaltia de la seva mare va retornaral seu país. Conscient de la repressiódel règim militar, va fundar la LligaNacional per a la Democràcia (LND),que el 1990 va guanyar les eleccionspresidencials, una victòria que la JuntaMilitar es negà a reconèixer. Va estarsotmesa a arrest domiciliari fins al1995.

Alva Reimer Myrdal(1902-1986)● 1982 Suècia

Diplomàtica sueca. Ha lluitatcontra l’armamentisme I a favordels drets humans I la pau. Desde 1962 va representar el seu paísen les conferències dedesarmament de l’ONU. Ha escritEl joc del desarmament, en quèmostra la seva decepció davantl’actitud dels Estats Units i l’URSS.Va fundar l’Institut d’Investigacióper a la Pau a Estocolm.

Jody Williams (1950)● 1997 EE.UU

Advocada. Durant els anys vuitantava coordinar diversos projecteshumanitaris a Amèrica Centraldenunciant, reiteradament, la políticaexterior del seu país en aquesta zona. Ha estat coordinadora i portaveu dela campanya internacional contra lesmines antipersones fins que, l’any1997, es va signar el TractatInternacional d’Oslo, que les prohibeix.

55 premis,cap per a una dona

L’any 1968 el Banc Nacional de Suècia va crearel premi de Ciències Econòmiques en memòriad’Alfred Nobel. Des de llavors aquest guardó,que segueix les mateixes pautes de selecció,nominació i lliurament dels anteriors, ha estatatorgat només a homes.

El fet que les dones hagin fet aportacions méssocials en l’àmbit de l’economia podria explicarperquè, en aquesta disciplina, encara cap donaha rebut aquest guardó.

En aquest panel us proposem unes quantes donesmereixedores d’aquest premi.

Les dones il’economia

Sabies que la primera persona que va rebre dospremis Nobel va ser una dona: Marie Curie?

Sabies que desprès de rebre el premi Nobel, PierreCurie va ser nomenat professor de física a laUniversitat de París i membre de l’Acadèmia fran-cesa, honors que no va rebre Marie Curie?

Sabies que en l’edició de 2004, el 81% delsmembres del jurat eren homes?

Sabies que pel fet de ser dona i a causa de la crisieconòmica de 1929 Maria Goeppert Mayer, premiNobel de física l’any 1963, va passar els seus anysmés productius fent treball d’investigació voluntari?

Sabies que la mort per càncer del seu avi va ferque Gertrude Elion estudiés aquesta malaltia i que,avui, molts nens i nenes li deuen la vida per acon-seguir reduir la mortandat de la leucèmia infantil?

Sabies que Abaix les armes! novel·la pacifistaescrita per Berta von Suttner, premi Nobel de lapau l’any 1905, es va convertir en un best-sellertraduït a molts idiomes?

Sabies que a la moneda de 2 Euros d’Àustria hiha la imatge de la primera premi Nobel de la pau,Berta von Suttner?

Sabies que quasi el 80% de les premiades sónd’Europa i d’Amèrica del Nord?

Sabies que, fins ara, el 2004 ha estat l’any en quemés dones han rebut un guardó, en total 3 Nobel?

Sabies que les dones guardonades amb el Nobel,al llarg d’aquests cent tres anys d’història, nomésrepresenten el 4,5% del total de premiats?

Joan Maurice Robinson (1903-1983) considerada una de les economistes mésdestacades del s XX, va ser professora a la Universitat de Cambridge. El seu treballsobre competència imperfecta, teoria marxista o acumulació del capital, entre d’altres,ha marcat la teoria econòmica contemporània.

Vera Smith Lutz (1912-1976) escriu un tractat sobre bancs centrals i proposa unabanca lliure. El seu llibre és considerat com l’origen del modern moviment a favor dela banca lliure.

Gro Harlem Brundtland (1939) fou primera ministra de Noruega. El 1983 va organitzari dirigir la Comissió Mundial sobre Desenvolupament i Medi Ambient de l’ONU quepublicà l’Informe Brudtland, en el qual s’establí el concepte de desenvolupamentsostenible .

Alice Tepper Marlin (1945) a finals dels seixanta crea el Consell de PrioritatsEconòmiques (CEP) que treballa per la responsabilitat de les empreses i canalitza elpoder dels consumidors cap a prioritats justes i sostenibles. El 1990 obté el Nobelalternatiu, el Right Livelihood Award.

Irma Adelman (1930) ha fet notables aportacions sobre l’aplicació de modelsmatemàtics per a la planificació del desenvolupament.

Edith Elura Tilton Penrose (1914-1996) va crear el concepte de “empresa penrosiana”que suposava una ruptura amb la visió ortodoxa de l’empresa des d’un punt de vistadinàmic i evolutiu.

Graciela Chichilnisky, directora del Departament d’Informació, Recursos i Economiade l’Unesco va proposar la regulació de l’intercanvi d’emissions de carboni mitjançantl’International Bank for Environment Settlements (IBES) proposta que va ser aprovadaper 166 països en el Protocol de Kyoto.

Anne O. Krueger, experta en economia internacional i desenvolupament econòmic,actualment escriu sobre corrupció i reforma política en els països en vies de desenvo-lupament.

Sabiesque…

S