Joana Sense Por - Anaya Infantil y Juvenil · 5 Materials de ... 5 L a col·lecció PESSIGUET dE...

PropostadidàcticaÀrea de Coneixementdel mediPrimàriaPrimer cicle

Ana Alonso

JoanaSense Por

PropostadidàcticaÀrea de Coneixement

Primer cicle

Aquesta Proposta didàctica forma part dels materials complementaris del Pla lector de la col·lecció PESSIGUET dE SAl

per al títol Joana Sense Por.

© del text: Ana Alonso, 2011© Grupo Anaya, S.A., Madrid, 2013

Juan Ignacio luca de Tena, 15. 28027 Madridwww.anayainfantilyjuvenil.com

e-mail: [email protected]

Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la Llei, que establix penes de presó i/o multes, a més de les corresponents indemnitzacions per danys i perjuís, per als qui reproduïren, plagiaren, distribuïren

o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada a través de qualsevol medi, sense la preceptiva autorització.

Sumari

La col·lecció PESSIGUET dE SaL ........................ 5

Materials de PESSIGUET dE SaL ....................... 6

Proposta didàctica ............................................... 9

1. Competències bàsiques ...................................... 9

2. Objectius per àrees ............................................. 11

3. Continguts curriculars ........................................ 14

4. Metodologia ......................................................... 15

5. Ús de les fi txes ..................................................... 19

6. Els valors en el llibre ........................................... 26

7. Prova de diagnòstic ............................................. 26

dramatitzacions ................................................... 27

Vocabulari de Kapek ............................................ 37

5

La col·lecció PESSIGUET dE SaL

Anaya, per demostrar el seu compromís amb el foment de la lectura i de la innovació didàctica, presenta la col·lecció PESSIGUET dE SaL com a resposta als reptes nous del sistema educatiu. dirigida a l’Educació Primària, aquesta col·lecció combina la literatura amb els continguts de diferents matèries del currículum: cada llibre tracta aquests continguts mitjançant una història de ficció que presenta una trama seductora i di-vertida i un llenguatge adequat a l’edat dels lectors. Els llibres, amb un disseny atractiu i profusament il·lustrats, van acompanyats de deu fitxes d’activitats amb propostes per a fer individualment o en equip, ja siga a casa o a l’aula.

L’autora, Ana Alonso, és escriptora, poetessa i professora. Amb una llarga trajectòria literària, els últims anys ha publicat nombrosos llibres infantils i juvenils, entre d’altres la prestigiosa sèrie en castellà «la llave del tiempo» i Versos piratas, piratas en verso, en Anaya, i ha rebut guardons importants, entre els quals destaquen el Premio Hiperión de Poesia i el Premio Barco de Vapor de literatura Infantil.

El Pla lector de PESSIGUET dE SaL presenta un enfocament nou que es basa en els estudis més recents sobre l’adquisició dels hàbits lectors en les edats primerenques, així com en l’experiència de nombrosos do-cents. A més de ser suggestiu i dinamitzador (amb dramatitzacions i mate-rials complementaris escrits per l’autora), s’ha dissenyat acuradament per a aconseguir una animació a la lectura eficaç en tots els nivells d’Educació Primària.

Confiem que tant l’alumnat com el personal educador trobeu en aquests llibres el «pessiguet de sal» tan necessari per a estimular la creati-vitat i transmetre la il·lusió a la tasca diària.

6

Materials de PESSIGUET dE SaLPer a l’alumnat

Nom:

2 El linx ibèric és un dels mamífers mes amenaçats al nostre país. Ací en tens algunes causes. Per a cada una d’aquestes causes, pensa una solució possible, i anota-la al costat.

Causa Solució

La caça

Els atropellaments

L’escassetat d’aliment (com ara els conills salvatges)

Els incendis forestals

Els atropellaments

PESS

IGUE

T DE

SAL

Continguts

Mamífers en perill

Tipus de mamífers

Activitats

Ampliació: 1

Complementària: 2

Interdisciplinàries amb Llengua: 1 i 2

7 Per a expressar-se per escrit

1 Aquests són mamífers que estan en perill d’extinció. Tria entre les paraules següents: golós, intel·ligent, enorme i ferotge la que creus que de� nix millor cada un d’ells i anota-la.

© Grupo Anaya

Mamífers en perill

Tipus de mamífers

Activitats

Ampliació: 1

Complementària: 2

Interdisciplinàries amb Llengua: 1 i 2

PESS

IGUE

T DE

SALPer a estimular la creativitat3

Contingut

Tipus de mamífers

Activitats

Complementàries i interdisciplinàries amb Plàstica: 1 i 2

Per a fer en equip: 2

1 Fabrica un titella de tija.

• Dibuixa un ximpanzé en una cartolina (pots copiar aquesta imatge que hi ha en la pàgina 38 del llibre).

• Per a fabricar un titella, retalla el dibuix i enganxa’l en un pal de fusta com el que tenen els gelats.

• En acabant, representa una conversa entre el titella d’un company o companya i el teu.

© Grupo Anaya

El llibre de lecturaMitjançant la recreació en clau humorís-tica del conte Pere sense por, l’alumnat de primer cicle de Primària podrà refl exionar sobre la importància dels animals mamí-fers en el seu medi natural i la necessitat de valorar i respectar els animals. Alhora, reforçaran l’hàbit de lectura, adquiriran vocabulari nou i milloraran la comprensió de la llengua escrita.

Les fi txes de PESSIGUET dE SaL

El llibre conté deu fi txes en color perquè els xiquets i les xiquetes facen activitats, tant dins com fora de l’aula. Aquestes ac-tivitats complementen la lectura i reforcen els continguts curriculars treballats en el conte. També s’hi inclou una postal (que pot servir de «Prova de diagnòstic») perquè l’alumnat hi escriga al revers.

7

La Proposta didàcticaPlanteja una metodologia i nombroses estratègies per a ajudar els docents a trau-re el màxim partit de la lectura del llibre i de les activitats de les fi txes. Així, us oferim orientacions per al seu ús organitzades en quadres pràctics. Conté, a més, altres materials complementaris (dramatit-zacions, resums en vers, vocabulari).

Els BiblionautesSón els quatre personatges que acom-panyaran els xiquets i les xiquetes en el viatge a l’interior dels llibres i que perme-tran que us enfronteu a l’animació de la lectura d’una manera original i divertida, bé a través de les dramatitzacions que s’oferixen en aquesta Proposta didàctica, bé a través de les improvisacions.

Per al professorat

Els BiblionautesEls Biblionautes que acom- que acom-

panyaran els xiquets i les xiquetes en el panyaran els xiquets i les xiquetes en el viatge a l’interior dels llibres i que perme-viatge a l’interior dels llibres i que perme-

8

així són els recursos de «Pessiguet» per al professorat

Proposta didàctica• Competències bàsiques

• Objectius per àrees

• Continguts curriculars

• Metodologia

• Ús de les fi txes (Inclouquadres pràctics i solucions)

• Els valors en el llibre

• Prova de diagnòstic

dramatitzacions

24

Continguts que es treballen amb les fi txes

Característiques dels mamífers

Fitxa 2: activitats 1 i 2


Tipus de mamífers

Fitxa 2: activitats 1 a 3

Fitxa 3: activitat 2




Animals domèstics i salvatges



Mamífers en perill




Alimentació dels mamífers Fitxa 1: activitat 2

14

3 Continguts curriculars

Continguts de Coneixement del medi I(Primer de Primària)• La contaminació i l’atenció a la natura.

• Identifi cació i classifi cació dels éssers vius i de les característiques prin-cipals.

• Els mamífers.

• Mamífers domèstics i salvatges.

• L’atenció als animals.

Continguts de Coneixement del medi II(Segon de Primària)• Accions correctes i incorrectes per a cuidar la natura.

• Defensa de la natura.

• Mamífers: característiques.


• Animals herbívors.

• Animals carnívors.

• Animals omnívors.

• Animals: letargia hivernal i refugi.

24


Mamífers en perillMamífers en perill





3 Continguts curriculars Continguts curriculars

Continguts de Coneixement del medi I(Primer de Primària)• La contaminació i l’atenció a la natura.

• Identifi cació i classifi cació dels éssers vius i de les característiques prin-cipals.

• Els mamífers.


• L’atenció als animals.

Continguts de Coneixement del medi II(Segon de Primària)• Accions correctes i incorrectes per a cuidar la natura.

• Defensa de la natura.



26

6 Els valors en el llibre

Valors principals desenvolupats a Joana Sense Por

Curiositat intel·lectual

Esperit de superació

Perseverança

Valor

Respecte pels animals

7 Prova de diagnòstic

L’alumnat escriurà el que més li ha agradat del llibre en el revers de la postal inclosa en «Les fi txes de PESSIGUET DE SAL».la postal inclosa en

Ana Alonso

Joana Sense Por

Il·lustracions d’Ester García

Vocabulari

35

En veure aquests animalsen els llibres dibuixats,Molta gent pensavaque eren monstres inventats.que eren monstres inventats.

En canvi, Joana, no.Ella sabia que un diaa tots podria demostrarque l’elefant sí que existia.

Quan a classe va saberque al castell hi havia monstresva agafar una maletai hi posà roba i sabates.

Volia demanar-li al reique li donara el seu permísper a passar quatre nitsanant de pis en pis.

D’aquesta manera voliadesfer la maldició,veure els monstres del castellli feia molta il·lusió.

Hi havia tres cavallersque només volien ser famososi també anaren al castella trobar monstres espantosos.

La primera nit, en veureles vaques i les ovelles,un d’ells fugí correntstapant-se les orelles.

La segona nit van trobarximpanzés i una pantera.I un altre d’ells va fugir,perquè mal no li’n fera.

37

Vocabulari de Kapekocabulari de Kapek

Per a aclarir els dubtes de vocabulari amb l’alumnat, us suggerim l’ús del ninot del robot Kapek.

Amarres: Corda o cable amb què se subjecta o assegura una embarcació mitjançant l’àncora o bé lligada al moll.

Exemple: El capità va donar l’ordre d’amallar anar amarres.

Paraules relacionades: amarrar, amarratge, amarrador.

Amenaçar: Ficar por a algú.

Exemple: El lladre va amenaçar el joier amb una pistola.

Paraules relacionades: amenaça, amenaçador.

Brànquies: Òrgans que permeten que els peixos i altres animals aquàtics respiren en l’aigua.

Exemple: Les brànquies de la truita eren de color rosa.

Paraules relacionades: branquial.

Brisa: Vent suau.

Exemple: Al costat de la mar bufava una brisa agradable.

Caravana: Remolc d’un vehicle preparat com a casa per a poder viure al l’interior.

Exemple: Les caravanes del circ han arribat a la ciutat.

Carnívor: Que s’alimenta de carn.

Exemple: El llop és un animal carnívor.

Cas perdut: Es diu d’alguna cosa o d’algú que no té solució.

Exemple: No intentes convéncer Jordi. És un cas perdut.

Cleda: Zona tancada on es guarda el bestiar.

Exemple: Una nit, l’ovella es va escapar de la cleda.

9

Proposta didàctica

1 Competències bàsiques

les competències bàsiques que poden treballar-se amb la lectura de Joana Sense Por són les següents:

Competència en comunicació lingüística• llegir i comprendre un text informatiu senzill.

• Expressar adequadament pensaments, idees i emocions.

• llegir, comprendre i interpretar instruccions.

• Adquirir vocabulari referent als mamífers.

• Obtindre i interpretar informació.

• Escoltar, exposar i dialogar.

Competència en el coneixementi la interacció amb el món físic• Mostrar actituds de respecte pels altres i per un mateix.

• Contribuir a conservar un entorn físic agradable i saludable.

• Fer observacions.

• Obtindre i interpretar informació sobre el medi físic que ens envolta.

10

• Valorar la importància de conservar el medi ambient.

• Fomentar la importància de conservar l’hàbitat dels animals.

Competència matemàtica• Usar taules de doble entrada per a treballar els conceptes apresos.

• Posar en pràctica processos de raonament.

Tractament de la informació i competència digital• Iniciar-se en l’ús de l’ordinador.

Competència social i ciutadana• Conéixer sentiments i emocions en relació amb els altres.

• Acceptar normes de convivència.

• Usar la llengua com a destresa per a la convivència, el respecte i l’en- teniment.

• Comprendre la realitat social en què vivim.

• desenvolupar uns hàbits de comportament responsables.

• desenvolupar actituds de diàleg i de resolució de conflictes.

Competència per a aprendre a aprendre• Verbalitzar el procés seguit en l’aprenentatge: reflexionar sobre què i com

s’ha aprés.

autonomia i iniciativa personal• desenvolupar habilitats socials de respecte pels altres, cooperació i tre-

ball en equip.

• Usar el llenguatge com un medi de representació del món.

• Usar la llengua per a triar amb criteri propi entre dues opcions.

• Afavorir la creativitat amb el llenguatge.

• Expressar gustos i preferències.

11

2 Objectius per àrees

Objectius de l’àrea de Coneixement del medi per a primer cicle de Primària• Identificar els elements principals de l’entorn natural, des del que està

a prop fins al que está lluny.

• Identificar els elements principals de l’entorn natural de la comunitat (paisatge, fenòmens atmosfèrics, i animals i plantes més comunes).

• Iniciar-se en l’observació guiada dels elements destacats de l’entorn natural.

• Iniciar-se en la recollida d’informació de dades de l’entorn natural.

• Participar en activitats grupals respectant les normes establides (torns de paraula, atenció en les intervencions, aportació d’idees i considera-ció de les decisions i els acords presos).

• Participar en la conservació i la millora de l’entorn: mantindre net l’àmbit espacial, cuidar els objectes materials (personals i comuns) i respectar els animals i les plantes.

• Ordenar cronològicament alguns fets rellevants de la vida personal i usar per a això les unitats de temps bàsiques: hora, dia, mes i any, així com conéixer l’evolució que, amb el pas del temps, es produïx en alguns aspec-tes de la seua vida (canvis corporals, roba, escola, jocs, vacances, etc.).

• Usar les nocions temporals que expressen durada, successió i simulta-neïtat i observar les manifestacions més palpables d’aquests canvis.

• Manifestar la capacitat d’observació i l’ús que fem de tots els sentits per a identificar formes i mides d’objectes i per a diferenciar els éssers vius dels inerts, reconeixent-ne les funcions bàsiques i superant els precon-ceptes amb què identifiquem cada ésser viu.

12

Objectius de l’àrea de Valencià: llengua i literatura per a primer cicle de Primària• Comprendre les idees expressades en textos orals (contes, llegendes,

poemes, endevinalles, etc.), relacionant-les amb les idees i les experièn-cies pròpies.

• Comprendre un text adequat a l’edat.

• Escoltar i comprendre l’expressió oral dels altres.

• Comprendre i usar adequadament el vocabulari apropiat per a la seua edat en situacions diferents.

• distingir i pronunciar tots els sons correctament.

• Representar i recitar textos orals amb l’articulació, l’entonació i el ritme adequats, de manera comprensiva i expressiva i d’acord amb els usos i les normes de la modalitat lingüística de la comunitat autònoma.

• Usar correctament les estructures lingüístiques bàsiques.

• Escriure textos senzills i breus fent servir oracions curtes i usant parau-les del vocabulari propi de l’edat.

• Expressar-se oralment de manera clara, narrant experiències pròpies, idees, situacions reals i imaginàries, etc.

• Acceptar les aportacions dels altres, respectant les normes de l’intercanvi.

• Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informa-ció i la comunicació per a obtindre, interpretar i valorar informacions i opinions diferents.

• Usar el llenguatge com a instrument d’aprenentatge per a memoritzar, anotar, preguntar, comprendre, respondre.

• Redactar textos breus (narracions, notes...) amb les grafies adequades, els signes de puntuació corresponents, les paraules separades, etc., i presentant l’escrit de manera clara i neta.

• Expressar-se per escrit i dominar l’ortografia natural i les normes bàsi-ques de la llengua escrita.

• Iniciar-se en l’adquisició de l’hàbit i el gust per la lectura.

13

• llegir textos amb l’articulació, el ritme, la fluïdesa, l’expressivitat i la se-guretat necessaris i ser capaç d’extraure’n alguna informació específica: identificar personatges, explicar-ne l’argument, interpretar les instruc-cions de les activitats, etc.

• Usar els coneixements de lectoescriptura per a la comprensió de textos i l’intercanvi d’experiències i sentiments.

• Usar indicadors senzills en la lectura de textos (il·lustracions, títols, etc.) per a formular conjectures sobre el contingut.

• Comprendre el sentit global de textos amb un nivell adequat i res-pondre, oralment i per escrit, les preguntes que demostren aquesta comprensió.

14

3 Continguts curriculars

Continguts de Coneixement del medi I (Primer de Primària)• la contaminació i l’atenció a la natura.

• Identificació i classificació dels éssers vius i de les característiques prin-cipals.

• Els mamífers.


• l’atenció als animals.

Continguts de Coneixement del medi II (Segon de Primària)• Accions correctes i incorrectes per a cuidar la natura.

• defensa de la natura.



• Animals herbívors.

• Animals carnívors.

• Animals omnívors.

• Animals: letargia hivernal i refugi.

15

4 Metodologia

IntroduccióEl Pla lector de PESSIGUET dE SaL té l’objectiu d’enfocar la lec-

tura de cada llibre com un joc. Per a això, hem creat uns personatges, Els Biblionautes, que viatgen a l’interior dels llibres i convertixen la lectura en una aventura divertida i estimulant. El paper del professorat és donar vida a aquests personatges a través dels ninos que acompanyen la Propos-ta didàctica, i usar-los per a animar els xiquets i xiquetes a llegir, evitant que rebutgen l’esforç davant d’obstacles previsibles, com ara l’aparició de paraules noves o la falta de fluïdesa lectora.

Cada un dels Biblionautes té una personalitat definida, que es pot resumir així:

Pessiguet: És el protagonista principal, un saler astut i alegre. Es fa el despistat per a provocar les intervencions dels altres personatges i dóna lloc a situacions divertides. A més, amb una gràcia especial, Pessiguet sempre té poemes per a recitar.

La capitana Lunila: la cap de la nau, té el paper d’intervindre i de recon-duir les situacions que es donen entre la resta dels personatges.

Magnus: És un ratolí de biblioteca molt acostumat a puntualitzar les qüestions plantejades pels altres personatges.

Kapek: És el robot de la nau, un personatge molt quadriculat que s’ho pren tot al peu de la lletra; és l’encarregat de presentar el vocabulari als xiquets i les xiquetes.

A continuació, us proposem algunes pautes per a obtindre el màxim partit a aquest enfocament; podem adaptar-les a la pràctica docent com creiem necessari, d’acord amb les necessitats educatives de l’alumnat.

16

abans de la lectura: dramatització prèvia

Abans de començar a llegir Joana Sense Por, podem represen-tar el text de la «dramatització» prèvia amb els ninos dels «Biblionautes». Aquest text està concebut per a animar l’alumnat a veure la lectura com un viatge, és a dir, com una experiència divertida i sorprenent, eliminant, d’aquesta manera, els prejudicis que, des de ben menuts, fan que alguns xiquets i xiquetes rebutgen la lectura perquè pensen que és una tasca es-colar avorrida i mecànica.

El text de la «dramatització prèvia» és orientatiu. Podem abreu-jar-lo o allargar-lo en funció de la reacció de l’alumnat, ja que la idea és convertir-lo en un text interactiu. També es pot inventar un text sem-blant o improvisar, en funció del temps i les condicions materials de què disposem.

Una altra opció és convidar l’alumnat a donar vida als «Biblionau-tes», adaptant la dramatització perquè puguen representar-la ells ma-teixos, o permetent que improvisen després de donar-los unes pautes generals sobre els personatges. En síntesi, recordem que: La capitana Lunila és la cap del grup i, per tant, la que els recorda el que han de fer en cada moment. El robot Kapek té una gran memòria, però és molt quadri-culat. El ratolí Magnus relaciona els continguts del llibre amb els coneixe-ments previs i, finalment, Pessiguet posa el toc divertit als diàlegs amb una sèrie de distraccions.

durant la lectura: dues alternatives possibles

Una vegada «els Biblionautes» han preparat l’alumnat per a submer-gir-se en el llibre, arriba el moment de llegir-lo. la lectura pot fer-se de dues maneres, en funció de la disponibilitat de temps i de l’ús educatiu del text que en vulguem fer.

Lectura a l’aula: El llibre pot llegir-se directament a classe, usant per a això tres o quatre sessions de cinquanta minuts de durada cada un. Per a fomentar l’hàbit lector en l’alumnat, el millor seria combinar tres estratègies durant aquestes sessions:

17

• lectura en veu alta per part de l’alumnat, per a fomentar la fluïdesa lec-tora i treballar l’entonació.

• lectura en veu alta per part del professorat, en forma de contacontes.

• lectura silenciosa.

durant les sessions de lectura, podem usar els ninos dels «Biblio-nautes» per a donar els torns de paraula, intercanviar preguntes sobre el text o fer observacions divertides. També podem delegar aquesta tasca en alguns dels xiquets i xiquetes. Així mateix, usarem els materials i els recur-sos de la Proposta didàctica per a treballar aquells aspectes del currículum de Coneixement del medi que apareixen en el text i per a solucionar els dubtes de vocabulari.

Lectura individual a casa: després de presentar el llibre a l’aula, podem recomanar-ne la lectura com a activitat complementària per a fer a casa. d’aquesta manera es fomenten l’hàbit lector continuat, la incorpo-ració de la lectura a les activitats d’oci i la responsabilitat individual. Per a donar suport a l’alumnat en aquesta tasca, seria bo de proporcionar-li foto-còpies del Vocabulari de Kapek que hi ha al final d’aquesta Proposta di-dàctica, i fer un seguiment individualitzat del procés de lectura mitjançant preguntes informals.

Podem establir un mes de termini per a concloure la lectura del llibre, després del qual treballarem alguns aspectes del text a classe mit-jançant les fitxes de treball. Una altra alternativa és donar a tota l’activitat un caràcter voluntari i permetre que l’alumnat trie les activitats que pre-ferisca dur a terme.

després de la lectura: dramatització final i fitxes d’activitats

Tant si fem la lectura a l’aula com a casa, una vegada finalitzada, organitzarem una sessió de recapitulació i d’avaluació de la comprensió lectora dels xiquets i xiquetes usant, per a això, el text proposat en la «dra-matització final». En aquest text els «Biblionautes» conversen sobre el lli-bre d’una manera relaxada. la idea és usar la falta de memòria d’un dels personatges (Pessiguet) per a encoratjar l’alumnat que li recorde en veu alta el contingut del llibre. d’aquesta manera, els animarem a sintetitzar

18

el que han llegit sense la pressió d’un control o d’una prova de diagnòs-tic convencional. d’altra banda, el personatge de Pessiguet els brindarà resums versificats del relat que contribuiran a refrescar-los la memòria d’una manera lúdica i atractiva.

El text dramatitzat és orientatiu. Igual com passava amb la «dra-matització prèvia», podem allargar-lo, abreujar-lo o usar-lo només com a guia per a adaptar-lo a les necessitats de l’alumnat i a les seues preferèn-cies personals. També podem substituir-lo per una improvisació nostra o dels infants, tenint sempre en ment que l’objectiu d’aquesta fase del Pla lector consistix a recapitular els continguts del llibre d’una manera ame-na i preparar l’alumnat per a treballar-los individualment o en equip.

Quan acabem la «dramatització», podem seleccionar les fitxes de treball i usar-les com creiem convenient per a fer activitats de caràcter obligatori o voluntari. En l’apartat següent donem algunes indicacions so-bre l’ús d’aquestes.

19

5 Ús de les fitxes

Cada títol de PESSIGUET dE SaL va acompanyat de deu fitxes amb diverses activitats per a treballar els continguts del llibre tant dins com fora de l’àula. A més, en cada fitxa figura la informació sobre el con-tingut curricular, les competències i els tipus d’activitats que s’hi poden treballar. les activitats estan dissenyades per a incloure una gamma àm-plia d’usos i, en funció d’aquests, les hem classificades de la manera se-güent:

activitats de reforç: Per a consolidar els continguts curriculars i contribuir a una millor assimilació per part de l’alumnat. Podem usar-les també com activitats d’avaluació i com activitats de repàs per a aquells que no hagen assolit els objectius d’etapa.

activitats d’ampliació: Per a aprofundir en els continguts del currículum, o per a atendre les necessitats especials d’aquell alumnat que ja haja assimilat els continguts curriculars bàsics.

activitats complementàries: Activitats extracurriculars que es desenvolupen dins de l’àmbit escolar o bé a casa, amb caràcter voluntari.

activitats extraescolars: Activitats extracurriculars que es desen-volupen fora de l’àmbit escolar i que requerixen de monitoratge per part d’un adult.

activitats per a fer en equip: Per a formar grups de treball i fo-mentar la col·laboració i la distribució de tasques dins del grup.

activitats interdisciplinàries: Permeten tractar simultàniament continguts curriculars de dues àrees diferents.

activitats d’Educació en valors: Activitats de caràcter transver-sal que, partint dels continguts d’una àrea determinada, permeten treba-llar aspectes formatius relacionats amb l’adquisició d’hàbits saludables i d’actituds de cooperació, integració i solidaritat.

20

Estructura de les fi txes d’activitats

Informació sobre les competènciesi les capacitats que es treballen

Informació sobre el contingut

Informació sobre el mode d’ús

21

Orientacions per a l’ús de les fitxes d’activitats

Els quadres que presentem a continuació permeten obtindre una informació ràpida sobre la manera d’usar les fitxes, ja que indiquen els tipus d’activitats, les competències i els continguts que es poden treballar amb cada una de les deu fitxes del llibre.

Resum de competències, continguts i tipus d’activitats

Número de fitxa Competències Continguts activitats

Fitxa 1 Per a aplicar el que has aprés

Alimentació dels mamífers


1 i 2: reforç

2: interdisciplinària amb Plàstica

Fitxa 2 Per a pensar i relacionarTipus de mamífers

Característiques dels mamífers1 i 2: reforç

Fitxa 3 Per a estimular la creativitat Tipus de mamífers

1 i 2: complementàries i interdisciplinàries

amb Plàstica

2: per a fer en equip

Fitxa 4 Per a aprendre a aprendre Tipus de mamífers1: ampliació

2 i 3: complementàries

Fitxa 5 Per a comprendre el que has llegit Mamífers en perill 1 a 4: reforç

Fitxa 6 Per a expressar-se per escrit Tipus de mamífers

1 i 2: reforç

3: ampliació i interdisciplinària amb llengua

Fitxa 7 Per a expressar-se per escrit

Mamífers en perill

Tipus de mamífers

1: ampliació

2: complementària

1 i 2: interdisciplinàries amb llengua

Fitxa 8 Per a aprendre a aprendre Característiques dels mamífers 1 i 2: extraescolars

Fitxa 9 Per a expressar-se oralment Animals domèstics i salvatges

1 a 3: per a fer en equip

3: interdisciplinària amb Plàstica

Fitxa 10 Per a pensar i relacionar Mamífers en perill 1 i 2: ampliació

22

Tipus d’activitats que es treballen en les fitxes

Activitats interdisciplinàries amb Valencià: llengua i literatura



Activitats extraescolars Fitxa 8: activitats 1 i 2

Activitats complementàries




Activitats per a fer en equip



Activitats interdisciplinàries amb Educació plàstica




Activitats d’ampliació





Activitats de reforç





23

Competències que es treballen amb les fitxes

Búqueda d’informació Fitxa 4: activitat 2

Observació Fitxa 8: activitats 1 i 2

Comprensió lectora



Expressió oral Fitxa 9: activitats 1 i 3

Expressió escrita



Raonament i relació de conceptes



Aplicació del que s’ha aprés Fitxa 1: activitats 1 i 2

Creativitat






24

Continguts que es treballen amb les fitxes

Característiques dels mamífers



Tipus de mamífers









Mamífers en perill





25

Solucions de «Les fitxes de PESSIGUET dE SaL» (Joana Sense Por)Fitxa 1 1: Domèstics: porc, vaca i gat. Salvatges: lleó, antílop i senglar.

2 a) i 2 b): Respostes obertes.

Fitxa 2 1 a): S’assemblen perquè els dos viuen a la mar. Es diferencien perquè el tauró és un peix i la balena és un mamífer (també en la mida, alimentació, reproducció, etc). 1 b): S’assemblen perquè els dos tenen ales i volen. Es diferencien perquè un ocell és una au i una rata penada és un mamífer. 2: F V F V

Fitxa 3 1 i 2: Respostes obertes.

Fitxa 4 1: Resposta oberta. 2: Els ornitorincs viuen a Austràlia, a la vora dels rius. 3: Resposta oberta.

Fitxa 5 1: Perquè els caçadors havien acabat amb ells. 2: la maledicció del Castell Negre. 3: Per a oferir-los a una pantera i que aquesta no es menjara els companys, els guerrers. 4: El cavaller els havia tirat un pollastre, però com que els elefants no mengen carn, van reaccionar com si els hagueren tirat una pedra.

Fitxa 6 1: Vaques, cavalls, ovelles, porcs, panteres, ximpanzés, girafes, zebres, lleons, elefants, gaseles, antílops, hienes, rates penades, foques, dofins, balenes (Posem els que apareixen directament, no els que només s’hi anomenen). 2: S’assemblen que donen de mamar les cries, són vivípars (porten dins les cries fins el moment del naixement, i no ponen ous), i tenen el cos totalment o parcialment cobert de cabells (excepte els aquàtics). 3: Resposta oberta.

Fitxa 7: 1: Balena - intel·ligent; panda - golós; goril·la - enorme; tigre - ferotge. 2: Resposta oberta.

Fitxa 8 1 i 2: Respostes obertes.

Fitxa 9 1 i 2: Respostes obertes. 3: Resposta oberta.

Fitxa 10: 1: la resposta correcta és c). 2: Respostes obertes.

26

6 Els valors en el llibre

Valors principals desenvolupats a Joana Sense Por

Curiositat intel·lectual

Esperit de superació

Perseverança

Valor

Respecte pels animals

7 Prova de diagnòstic

l’alumnat escriurà el que més li ha agradat del llibre en el revers de la postal inclosa en «Les fi txes de PESSIGUET dE SaL».la postal inclosa en

Ana Alonso

Joana Sense Por

Il·lustracions d’Ester García

27

dramatitzacions

Els textos que oferim a continuació són una guia orientativa, que podem modifi car i ampliar o reduir en funció de les necessitats del grup.

dramatització prèvia a la lectura

LuniLa: Va, Pessiguet... Fas tard una altra vegada! T’estàvem esperant...

Pessiguet: Ah, hola... Aneu a algun lloc? És que jo hui he pensat que no tinc ganes de viatjar. Em quedaré a casa i miraré la tele.

LuniLa: de veritat, Pessiguet? doncs et perdràs una experiència molt inte-ressant. Justament hui viatjarem a un llibre que tracta d’un tema que t’encanta.

Pessiguet: Que m’encanta? Ui, no sé què deu ser... els aliments salats?

LuniLa: No, no tracta dels aliments salats. Mira la coberta del llibre, home. A veure si ho endevines...

Pessiguet: Mmm... a veure... ah, ja ho sé: tracta d’un circ!

LuniLa: (Mirant els xiquets i xiquetes) Vosaltres creieu que tracta d’un circ?

(Els xiquets i xiquetes contesten.)

LuniLa: Sí, és veritat, podria ser-ho, però en realitat tracta d’una altra cosa... de quina?

(Els xiquets i xiquetes contesten.)

Pessiguet: d’animals, dieu? de quina classe d’animals? A veure... Tu què has dit? (Un xiquet o xiqueta contesta). d’elefants, dius? Per cert, et diuen...

(El xiquet o xiqueta respon.)

Pessiguet: Hola, encantat. A mi, em diuen Pessiguet. Em diuen així perquè sóc molt salat. Clar, com que sóc un saler... El meu nom complet és «Pessiguet de sal», però, com que és un poc llarg, els meus amics em diuen «Pessiguet» a seques. Veritat que és bonic? I els amics que m’acompanyen són...

28

Magnus: Espera, espera, espera. Sempre ets tu el que ens presenta. doncs aquesta vegada vull fer jo les presentacions. (Mirant els infant). Tot i que em pense que ja ens coneixeu... Nosaltres som els Biblionautes. Veritat que això us sona? Es pareix a...

(Respostes dels xiquets i xiquetes.)

LuniLa: Molt bé, a astronautes! I és que els Biblionautes som pareguts als astronautes, però un poc diferents. Perquè, en comptes de viatjar per l’espai, viatgem per l’interior dels llibres. I això és exactament el que farem hui!

Magnus: Sí, sí, molt bé, però aquesta vegada em tocava, a mi, fer les pre-sentacions. Havíem quedat en això, no?

LuniLa: d’acord. Au va, presenta’t ja...

Magnus: Està bé. Hola, xiquets i xiquetes, és un plaer conéixer-vos. A mi, em diuen Magnus. Sóc un ratolí de biblioteca. Sabeu què és un ra-tolí de biblioteca?


Magnus: Un ratolí de biblioteca és un ratolí molt, molt, savi. Això vol dir que sé moltes coses. Moltíssimes...

LuniLa: Vinga, Magnus, deixa de donar-te importància i continua presen-tant-nos...

Magnus: d’acord. Com us deia, jo sóc Magnus; ella és la capitana lunila i aquest del meu costat és el robot Kapek. Viajarà amb nosaltres perquè se’n recorda de tot. Té una memòria d’elefant...

Pessiguet: Ah, això és perfecte! Kapek té memòria d’elefant i viatjarem a l’interior d’un conte que tracta d’elefants. Tot quadra!

LuniLa: Espera, espera, Pessiguet, no t’embales. És de veres que el conte tracta d’elefants, però també hi ha altres animals. Segons els ma-pes, hi ha vaques, cavalls, zebres, ximpanzés i, fins i tot, dofins!

Pessiguet: I mosques? També hi ha mosques?

LuniLa: No, Pessiguet, no hi ha mosques. Ni tampoc caragols, ni polps... Els protagonistes d’aquesta història són els animals mamífers.

Pessiguet: Ah... Ja ho entenc. I quin de tots aquests animals es diu «Joana»? Perquè estic mirant el llibre i veig que es titula «Joana Sense Por».

29

Magnus: Potser l’elefant que de la coberta no és un elefant, sinó una elefan-ta. Una femella molt valenta. I per això el llibre es diu «Joana Sense Por». (Satisfet, mira els xiquets i xiquetes.) Veritat que tinc raó?


Magnus: No? I tu què dius, que Joana no és l’elefant? I qui és Joana?


LuniLa: Clar, home. T’ho estan dient... Joana és la xiqueta que apareix en la il·lustració, la veus?

Pessiguet: És veritat, capitana, tens raó. Ja deia jo que, a mi, això de Joa-na Sense Por em sonava. És una història molt coneguda, veritat? d’una xiqueta que es punxa amb el fus s’una màquina de fer fil i es queda adormida... És aquesta?


Pessiguet: Ah, sí! És veritat. Aquesta és la Bella dorment i no Joana Sense Por. Aleshores... Joana era aquella altra xiqueta que es va trobar un llop al bosc i va parlar amb ell. Cal ser molt valent per a posar-se a parlar amb un llop! Com? Què dieu? Que aquella era Caputxeta? Ui! Aleshores ja no m’aclarisc... Qui era Joana Sense Por?

LuniLa: Es referix al conte de «Joan Sense Por» o també es coneix com «Pere Sense Por».

Kapek: És que en el conte clàssic el protagonista és un xic, i no una xica. I li diuen Joan, no Joana.

Pessiguet: Sí, crec que ja me’n recorde. Joan Sense Por i el seu fantàstic ele-fant, veritat? (Mirant els infants.) Què, què dieu? Que en el conte tradicional no hi ha elefants? Ostres, quin embolic! Si en Joan Sense Por no hi ha xiques ni elefants, què hi ha?

LuniLa: (Consultant els mapes.) Un castell encantat. En això s’assemblen els dos contes. Bé, i en més coses, crec... Però, per a saber-ho amb seguretat, serà millor que viatgem com més prompte millor a l’interior d’aquest llibre. Preparats, xiquets i xiquetes? Pessiguet, tu et quedes a mirar la tele, no?

Pessiguet: Jo? la tele? Estàs de broma? Creus que em perdré un conte que tracta d’una xiqueta molt valenta, un castell i un elefant? No me’l perd per res del món!

30

LuniLa: (Somrient.) Ja sabia jo que al final t’animaries... Au va, si ja estem tots, ha arribat l’hora de començar el viatge. Esteu preparats? (Res-postes dels xiquets i xiquetes.) de segur que ho teniu tot a punt? Teniu tots el llibre? (Respostes dels xiquets i xiquetes.) Bé, doncs, en aquest cas, ja podem començar el compte arrere. A veure, tots a comptar:

Tots: deu, nou, huit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, u, zero... a llegiiiiiiiiiiiir!

dramatització posterior a la lectura, amb els «versos de Pessiguet»

LuniLa: A veure, va, tots al seu lloc! Ha arribat el moment d’aterrar. Pessiguet, Kapek, Magnus, esteu als vostres llocs? Preparats per a tancar el llibre? doncs comencem el compte arrere. Vinga, tots junts:

Tots: deu, nou, huit, set, sis, cinc, quatre, tres, dos, u.

LuniLa: llibres tancats! A veure... Esteu tots bé? Algú ha resultat ferit? Algú s’ha marejat? Pareix que tu estigues un poc marejat… Ja veuràs que et passa de seguida. Bé, xics, què tal ha anat el viatge? Bé? Us ha agradat la història?


Magnus: Què és el que més us ha agradat?


Magnus: I el que menys?


LuniLa: Atén, Pessiguet, a tu, què és el que més t’ha agradat?

Pessiguet: doncs... a veure si me’n recorde. Com que sempre se m’oblida tot. Ah, sí! Quan Joana va tirar un pollastre a un cocodril. Quin bony que li va fer...

Magnus: Al cocodril? Però Pessiguet...

Kapek: En el llibre no apareix cap cocodril. Ni serps, ni cap altre rèptil.

Pessiguet: Espereu, que potser m’he confós. Sí, sí, teniu raó... Joana no va tirar el pollastre rostit a un cocodril. El va tirar a un dels cavallers fanfar-rons, veritat? Com? Què diueu? Que no?


31

Pessiguet: Aleshores, a qui el va tirar?


Pessiguet: Ah, és veritat. El va tirar a la pantera i la pantera se’l va menjar. I, després, el cavaller va voler fer el mateix, i va tirar un altre pollastre a una girafa...

Magnus: Però què dius! No el va tirar a cap girafa, veritat?


Magnus: A quin animal el cavaller va tirar un pollastre?

Tots: A un elefant!

Pessiguet: Un elefant! clar que sí, ja me’n recorde! Però l’elefant no se’l va men-jar perquè li feia mal l’estómac, no? Com que no li feia mal l’estómac?


Pessiguet: No ho entenc; aleshores, per què no volia menjar-se el pollastre? Si els pollastres rostitst estan molt bons...

(Els xiquets i xiquetes alcen la mà i contesten quan els donen la paraula.)

Pessiguet: Clar, és veritat. És que sóc un despistat! l’elefant és herbívor i no menja carn. Com els lleons, que també són herbívors.

(Silenci per a escoltar les reaccions dels xiquets i xiquetes.)

Kapek: Els nostres amics tenen raó. Els lleons no són animals herbívors. Són carnívors i s’alimenten d’altres animals que cacen.

Pessiguet: Bé, d’acord, el que tu vulgues. El cas és que no sé què feia Joana en aquell zoològic tan perillós. Perquè els animals estaven solts i això sempre és un perill. Sobretot amb els lleons. Clar que aquest zoo tenia una cosa molt bona, que no cobraven entrada.

LuniLa: Com vols que cobraren entrada? No era cap zoo, Pessiguet. El lloc on estaven tots aquests animals era... dieu-li-ho vosaltres, xiquets.

Xiquets: Un castell!

LuniLa: Molt bé, un castell encantat! I Joana havia de passar quatre nits dins del castell per a trencar-ne el malefici. Era l’única manera de desen-cantar el castell. Ella ho va voler intentar i, també, els tres cavallers.

Magnus: Clar que sí. Però els cavallers no van aconseguir res perquè tenien por dels animals del castell, es pensaven que eren monstres.

32

Pessiguet: Que estrany. Per què es pensaven que els animals eren monstres? És que els seus pares no els havien portat al zoo quan eren menuts?

LuniLa: No, Pessiguet. És que al regne de Nadir, on té lloc la història, no hi havia zoològics. I només això...

Magnus: Tampoc hi havia vaques, ni ovelles, ni cavalls... Quins altres animals no hi havia, xiquets?


Pessiguet: Com? Que no hi havia cap d’aquests animals? Que estrany... I coco-drils? Hi havia cocodrils?

LuniLa: Segurament sí. Els únics animals que havien desaparegut del regne eren els mamífers.

Pessiguet: (Pensatiu.) Ah. Els mamífers... I els cocodrils no són mamífers?


Pessiguet: És de veres? Aquests xiquets i xiquetes són molt espavilats. A veure, a veure, que no em fie molt: per què esteu tan segurs que els cocodrils no són mamífers?

Magnus: Els nostres amics tenen raó. Els cocodrils ponen ous i, a més, no tenen pèl. Això, entre altres coses més.

Pessiguet: d’acord. És a dir que al regne de Nadir hi havia tot tipus d’animals, excepte mamífers... (Silenci, es queda pensant.) I per què no hi havia mamífers? Espereu, espereu, no m’ho dieu, que crec que me’n re-corde. No hi havia mamífers perquè... perquè... perquè havia caigut un meteorit i se’ls havia carregat tots!

(Reaccions dels xiquets i xiquetes.)

Pessiguet: Un meteorit no. Bé... Aleshores què havia passat? Per què no hi ha-via mamífers?


Magnus: Fes cas al que t’estan dient, Pessiguet. Primer, la gent caçava molt i això va fer que una gran quantitat d’espècies emigraren a altres ter-ritoris. I, després, una fada va fer un encanteri sobre el regne per a protegir els pocs mamífers que quedaven.

LuniLa: I els va posar a tots dins del castell encantat perquè ningú els poguera fer mal.

33

Kapek: I després va acudir Joana i va trencar l’encanteri. I tot va tornar a estar com al principi.

LuniLa: No, Kapek. Com al principi no, perquè el fada va demanar a Joana que protegira els mamífers. I Joana li ho va dir al rei, que es va comprome-tre a dictar lleis perquè ningú poguera fer-los mal.

Pessiguet: d’acord. I, aleshores, Joana es va casar amb un dels cavallers fan-farrons i conte contat...

Magnus: (Sospirant.) Para, para, para. Com que es va casar amb un dels ca-vallers? d’això res. Veritat que no?

(Els xiquets i xiquetes responen.)

Pessiguet: (Enfadat) Ah, no? doncs amb qui es va casar?


Pessiguet: (Confús.) Ah, amb el príncep? de totes maneres, era un poc menu-da per a casar-se...

Magnus: No es va casar quan va eixir del castell. Va haver d’esperar a ser ma-jor. Ai, Pessiguet, no en papes ni una...

Pessiguet: No és veritat. Ho he comprés tot. I me’n recorde de moltes coses. Per exemple, aquella part tan divertida en què Joana ensenya els xim-panzés a jugar als videojocs... Com? Que no eren videojocs?


LuniLa: No els va ensenyar a jugar a videojocs, els va posar música.

Pessiguet: És veritat. Els va posar... «Joan petit quan balla». I els ximpanzés la ballaven.

LuniLa: Joan petit quan balla? No, home; els va posar música de Mozart, que és molt bonica.

Magnus: (Somiador.) Sí. A mi, m’encanta la música de Mozart. Aquesta part dels ximpanzés és una de les que més m’han agradat del llibre.

LuniLa: I, a tu, què és el que més t’ha agradat de la història, Kapek?

Kapek: A mi, el que més m’ha agradat ha sigut el final, quan els mamífers tornen al regne de Nadir i la gent s’acostuma una altra vegada a ells. Tot i que no he entés bé els versets que es van inventar... como feien?

Magnus: «Si existixen els dofins / i també els elefants, / al món en què vivim / de tot pot passar». Repetiu tots amb mi!

(Repetixen tots els versets.)

34

Kapek: doncs no entenc el que volen dir. Que els elefants existisquen no vol dir que també existisquen els ases voladors.

LuniLa: No sigues quadriculat, home... dic, robot. El que vol dir és que, després de la sorpresa que van tindre els habitants de Nadir quan van veure que els mamífers eren reals, ja no hi haviar res que els pareguera massa estrany. Havien aprés a obrir la ment a la imaginació i a accep-tar que les coses no sempre són com nosaltres pensem!

Magnus: És com si, a tu, Kapek, de sobte t’instal·len un programa nou i saps coses que abans no sabies. Més o menys, això és el que els va passar, als habitants de Nadir, amb els mamífers.

Pessiguet: doncs a mi, el que més m’ha agradat del conte ha sigut també el final. Quan Joana es va acomiadar del rei i va tornar a casa dels pares i els va dir que volia anar-se’n a explorar la selva amazònica...

Magnus: Pessiguet! El conte s’acaba quan els mamífers tornen al regne de Na-dir. Això de la selva t’ho has inventat tu.

Pessiguet: I què? Això és el millor dels contes, que sempre ens podem imagi-nar què passa quan ja s’han acaben. A veure, algú té una idea de què més li va poder passar a Joana després?

(Els xiquets i xiquetes diuen les seues propostes.)

Pessiguet: Ah, molt bé. Quina idea més bona! I la teua també... Que bonic! les heu d’escriure totes, perquè no se’ns obliden. I jo també escriuré un resum de la història, perquè no se’m torne a oblidar. A veure. A veure... a veure... Ja el tinc. l’he escrit en vers, perquè així és més fàcil de recordar-se’n. Voleu que us el llija? Sí?

(Aclarint-se la veu, llig.)

Al regne de Nadirno hi havia vaques ni porcs,dels mamífers jano quedava ni el record.

Una fada els va encantarper a protegir la seua vidai els va ficar en un castellque no tenia eixida.

35

En veure aquests animalsen els llibres dibuixats,molta gent pensavaque eren monstres inventats.

En canvi, Joana, no.Ella sabia que un diaa tots podria demostrarque l’elefant sí que existia.

Quan a classe va saberque al castell hi havia monstresva agafar una maletai hi posà roba i sabates.

Volia demanar-li al reique li donara el seu permísper a passar quatre nitsanant de pis en pis.

d’aquesta manera voliadesfer la maldició,veure els monstres del castellli feia molta il·lusió.

Hi havia tres cavallersque només volien ser famososi també anaren al castella trobar monstres espantosos.

la primera nit, en veureles vaques i les ovelles,un d’ells fugí correntstapant-se les orelles.

la segona nit van trobarximpanzés i una pantera.I un altre d’ells va fugir,perquè mal no li’n fera.

36

la tercera nit va serel torn de l’elefant.I ja el tercer cavallertampoc continuà avant.

Joana es quedà solai va observar els jardins.Passà allà la quarta nit,amb les foques i els dofins.

descobrí que el peix dauraten realitat era una fadaque gràcies a Joanadeixà d’estar enfadada.

la fada desféu l’encanteri,els mamífers va alliberar,i al regne de Nadires van tornar a apreciar.

Els animals i les personesamb respecte tornaren a viure.I Joana i el príncepcontents es van somriure.Fi!

(La resta dels Biblionautes aplaudix)

Magnus: Molt bé, Pessiguet.

Kapek: Molt bé.

luniLa: Molt bé! I, ara que tu ens has resumit tan bé tota la història, crec que ja podem dir la frase que pronunciem sempre al final dels nostres vi-atges. Voleu dir-la amb nosaltres! És molt fàcil: «I conte, contat, aquest conte s’ha acabat». Ara, vosaltres:

ELs xiquets i xiquetes: I conte, contat, aquest conte s’ha acabat!

ELs bibLionautes: Adéééééééu!

37

Vocabulari de Kapek

Per a aclarir els dubtes de vocabulari amb l’alumnat, us suggerim l’ús del ninot del robot Kapek.

amarres: Corda o cable amb què se subjecta o assegura una embarcació mitjançant l’àncora o bé lligada al moll.

Exemple: El capità va donar l’ordre d’amallar anar amarres.

Paraules relacionades: amarrar, amarratge, amarrador.

amenaçar: Ficar por a algú.

Exemple: El lladre va amenaçar el joier amb una pistola.

Paraules relacionades: amenaça, amenaçador.

Brànquies: Òrgans que permeten que els peixos i altres animals aquàtics respiren en l’aigua.

Exemple: Les brànquies de la truita eren de color rosa.

Paraules relacionades: branquial.

Brisa: Vent suau.

Exemple: Al costat de la mar bufava una brisa agradable.

Caravana: Remolc d’un vehicle preparat com a casa per a poder viure al l’interior.

Exemple: Les caravanes del circ han arribat a la ciutat.

Carnívor: Que s’alimenta de carn.

Exemple: El llop és un animal carnívor.

Cas perdut: Es diu d’alguna cosa o d’algú que no té solució.

Exemple: No intentes convéncer Jordi. És un cas perdut.

Cleda: Zona tancada on es guarda el bestiar.

Exemple: Una nit, l’ovella es va escapar de la cleda.

38

Competir: Intentar superar les altres persones en alguna activitat.

Exemple: Per a competir a la lliga de futbol, cal entrenar molt.

Paraules relacionades: competidor, competència, competició, competitiu.

Cort: Conjunt de persones que solien envoltar els reis.

Exemple: Les dames de la Cort duien uns vestits llargs i elegants.

Paraules relacionades: cortesà.

desnodrit: Mal nodrit, mal alimentat.

Exemple: Al món, hi ha molts xiquets desnodrits per la falta de men-jar als seus països.

Paraules relacionades: desnutrició.

despectivament: Amb menyspreu.

Exemple: El cavaller contestava despectivament les preguntes.

Paraules relacionades: despectiu.

domèstic: Animal que està habituat a viure amb les persones o que és criat per l’ésser humà.

Exemple: Els gossos i els gats són animals domèstics.

Paraules relacionades: domesticar.

Esplendor: Brillantor, importància i bellesa.

Exemple: En l’antiguitat, Roma va ser famosa per la seua esplendor.

Paraules relacionades: esplendorós, esplèndid.

Esquivar: Apartar-se amb un moviment ràpid, per a evitar un colp o xocar contra alguna cosa.

Exemple: El futbolista va esquivar la puntada de peu del rival i va llançar la pilota.

Paraules relacionades: esquívol.

Estable: lloc cobert on es tanca el bestiar.

Exemple: El xic va portar les vaques a l’estable.

Fermesa: Seguretat a l’hora de defensar una idea o una decisió.

Exemple: La fermesa de la professora va fer que els seus alumnes, a poc a poc, s’acostumaren a treballar més.

Paraules relacionades: ferm.

39

Herbívor: Que s’alimenta de vegetals.

Exemple: Els conills són animals herbívors.

Indiscriminat: Sense establir cap selecció o distinció.

Exemple: La cacera indiscriminada de llops posa en perill aquesta es-pècie.

Paraules relacionades: discriminar, discriminació.

Lluentons: Ornaments xicotets en forma de disc brillant.

Exemple: Els lluentons de la camiseta brillaven molt.

Paraules relacionades: lluentor.

Majestat: Manera de dirigir-se als reis i a les reines quan es parla amb ells o quan se’n parla. S’escriu en majúscula.

Exemple: Ha arribat una carta de la Sa Majestat la Reina.

Maleït: Que ha patit una maledicció o malefici (encanteri perjudicial). També s’usa per a expressar una mala opinió sobre alguna cosa.

Exemple: Aquest maleït llavaplats no para d’espatlar-se.

Paraules relacionades: maledicció.

Mamífers: Animals generalment coberts de pèl, que donen de mamar les cries, les quals viuen protegides a l’interior del cos de la mare fins al moment de nàixer.

Exemple: Els goril·les i els orangutans són animals mamífers.

Melodia: Sèrie de sons que, en sentir-los, resulten agradables, i que for-men la part principal d’una cançó o d’una peça musical.

Exemple: Estava cantant una melodia molt alegre.

Paraules relacionades: melòdic.

Membranós: Format per membranes (teixits molt fins i elàstics que em-boliquen o limiten alguns òrgans).

Exemple: Les rates penades tenen unes ales membranoses.

Paraules relacionades: membrana.

Microscòpic: Tan xicotet, que no pot veure’s a simple vista, només es veu amb un microscopi.

Exemple: Els bacteris són uns éssers microscòpics que poden causar malalties.

40

Pícnic: Menjada campestre.

Exemple: A l’estiu, a la meua família i a mi, ens encanta anar de pícnic.

Plana: Extensió de terreny pla, sense turons ni muntanyes.

Exemple: Al seu voltant s’estenia una gran plana.

Paraules relacionades: pla.

Ramat: Conjunt d’animals que viuen junts.

Exemple: Un ramat de búfals es va llançar sobre els viatgers.

Refrany: dita popular, que expressa un pensament o consell.

Exemple: Ja ho diu el refrany: A la voradel riu, no faces el niu.

Paraules relacionades: refranyer.

Revetla: Festa popular amb balls que té lloc a la nit, a l’aire lliure.

Exemple: Al carrer havien posat fanalets per a la revetla.

Truja: Femella del porc.

Exemple: La truja estava cuidava els seus porquets.

Ulleres: Taques fosques a la pell davall dels ulls.

Exemple: Tenia ulleres de no haver dormit en tota la nit.

Paraules relacionades: ullerós.

www.anayainfantilyjuvenil.com

Àrea

de

Con

eixe

men

t del

med

i

Per a fer més gustosa la lectura!

A partir de 6 anys

Joana Sense Por - Anaya Infantil y Juvenil · 5 Materials de ... 5 L a col·lecció PESSIGUET dE...

Documents

Transcript of Joana Sense Por - Anaya Infantil y Juvenil · 5 Materials de ... 5 L a col·lecció PESSIGUET dE...