Jornada preparatòria de la S etmana de la M obilitat S ostenible i S egura 2004

Jornada preparatòria de la SMSS 2004Jornada preparatòria de la SMSS 2004

Jornada preparatòria de la Jornada preparatòria de la SSetmana de la etmana de la MMobilitat obilitat

SSostenible i ostenible i SSegura egura 20042004

Girona, 22 de setembre de 2004

Pau Noy SerranoAssociació per a la Promoció del Transport Públic

(www.laptp.org)


Trajectòria del Dia sense CotxesTrajectòria del Dia sense Cotxes

1999

20002000

2001

2002

2003

Dia de l’auto-reflexió. Mirall d’EuropaDia de l’auto-reflexió. Mirall d’Europa

Controls policialsControls policials

DissabteDissabte

DiumengeDiumenge

Dilluns. Toca fons, però 100 Dilluns. Toca fons, però 100 ajuntaments s’hi adhereixenajuntaments s’hi adhereixen


AVUI, 23 de setembre 2002

Cap de les institucions catalanes que donaven suport a la iniciativa s'ha esforçat per mantenir l'acte

Barcelona menysprea la celebració del Dia Europeu Sense Cotxes

El trànsit privat va augmentar i el transport públic va ser ineficaç

Algunes notícies 2002Algunes notícies 2002


AVUI, 23 de setembre 2003

JORNADA DE CONSCIENCIACIÓ

L'Ajuntament aposta per tallar el passeig de Gràcia els dies festius

El Dia Sense Cotxes se salda amb un 4% menys de trànsitBarcelona estrena tres autobusos que funcionen amb hidrogen, que no contamina ni fa soroll

Algunes notícies 2003Algunes notícies 2003


1. Per transmetre valors de canvi en mobilitat és millor una setmana que un dia

2. Les mesures permanents tenen limitacions perquè es poden fer qualsevol altre dia de l’any

3. Des del punt de vista pedagògic és més efectiu fer proves

Les lliçons apreses (1/2)Les lliçons apreses (1/2)


4. Socialment s’ha guanyat la batalla de les idees, però no la voluntat individual dels conductors

5. El producte DSC o SMSS es transmet de forma diferent a Barcelona que a la resta de ciutats.

6. El setembre és una mala època per fer aquest tipus de convocatòria.

Les lliçons apreses (2/2)Les lliçons apreses (2/2)


1. L’aposta pel TP és clara, però fora de BCN només es notarà en els propres anys si es deixa de pensar només en ferrocarril

2. A Barcelona, l’èxit de la integració tarifària s’ha menjat el marge de maniobra de què disposava el TP

3. Cada cop és més clar que una política basada únicament en la millora de les infraestructures no és eficaç si no va acompanyada de mesures de gestió

Set idees sobre el progrés de la mobilitat sostenible (1/3)Set idees sobre el progrés de la mobilitat sostenible (1/3)


4. Hi ha una intensa relació entre urbanisme i transport. La Llei de Mobilitat ofereix un bon marc per abordar aquesta relació



5. Nou marc de reflexió

•Crisi del petroli

•Protocol de Kioto

•Canvi climàtic

•Accidentalitat (reducció 38% a Girona)

•Contaminació (doble de morts que en accidents)

•Equitat Social



6. A l’àrea de Barcelona, el 50% dels viatges en cotxe es podrien fer sense gaire esforços en TP o a peu. El 50% de conductors tenen en l’ús del cotxe un estil de vida. “El cotxe castell”.

7. Els usuaris del cotxe l’associen amb rapidesa i comoditat. El cost i la seguretat són els seus punts febles ==> Fer que el cotxe sigui menys ràpid i menys còmode. Restringir els aparments. (EMQ 2001. ATM)



1. Integració tarifària ús del transport públic s’incrementà un 20%. A Madrid el 1987 i a Barcelona el 2001. Resultats espectaculars en l'increment del nombre de viatgers. Sens dubte les dues mesures han estat les més rendibles. Es va aconseguir que la infrastructura de transport públic fos usada d'una forma més intensa.

2. Gestió de l’aparcament de rotació i de l’aparcament lliure: primer factor d’ús del cotxe Barcelona, p. ex., és la ciutat d'Europa amb més aparcament de rotació

Gestió de la demanda: 10 exemples (1/7)Gestió de la demanda: 10 exemples (1/7)


3. Carrils BUS-VAO a les entrades a les ciutats Potenciar el TP i afavorir l'agrupament d’usuaris de cotxe.Donant més espai a l'autobús en l’accés a la ciutat, es potenciarà el TP davant el VP. Oferint la possibilitat als vehicles amb tres passatgers de circular per un carril sense retencions, s'afavorirà l'agrupació de conductors. Cal recordar, per exemple, que el 80% de cotxes que entren en una gran ciutat estan ocupats per una sola persona. Només el 2% porten tres passatgers o més.

4. Carsharing i carpooling ús racional de l’automòbilwww.compartir.orgwww.catalunyacarsharing.com



5. Increment de la velocitat de la flota d’autobusos Més servei --fins a un 25% més de servei-- amb la mateixa flota i cost,.De mitjana, la velocitat comercial dels autobusos a les ciutats és de 12 km/h. Aconsegunt incrementar la velocitat fins a 15 km/h --inferior a la velocitat de l'autobús nocturn- es podria donar aquest servei .

6. Increment del servei de rodalies, de Renfe i FGC Més servei amb la mateixa infraestructura.



7. Extensió de les xarxes de Tramvies nova divisió de l'espai públic favorable a l'ecomobilitat. L'extensió de les xarxes de tramvia que ofereixen més qualitat i més espai al transport públic i al vianant. Avui són tretze les ciutats espanyoles amb projectes de tramvia en marxa.



8.Transvasament del mercaderies al ferrocarril i vaixell Menys accidents, menys contaminació, menys congestió, menys despesa pública.

El 96% del trànsit terrestre de mercaderies es realitza amb camió. Només el 4% s'efectua en ferrocarril. Els costos socioambientals de la carretera suposen uns 30.000 milions d'euros l’any.Només per mantenir el nivell de càrregues de 2001, 1.000 milions de tones, s'hauria de multiplicar per 18 el volum actual de càrregues transportades per Renfe. El repte és, doncs, formidable. La forma de reequilibrar els fluxos és començar a fer pagar a cada sector les externalitats del transport per aconseguir un sistema de preus justos sobre el qual s'organitzi un veritable sistema competitiu. La competitivitat s'ha d'organitzar sobre la fase de l'eficiència no sobre el dúmping soci-ambiental.



9. Taxa de congestió de Londres èxit de funcionament i èxit polític (reelecció de Livingstone).

a) Una reducció del trànsit en un 18%.b) Una reducció de la congestió en un 35%.c) La recaptació neta de 300 M€ que es destina al TP, amb el qual...d) ... s'han incorporat 200 nous autobusos.e) Un transvasament al TP. Increment d'un 20% en l'ús del bus i el taxi.f) Un increment en la velocitat comercial bus, fins a 17 km/hg) Millora de la regularitat: només 1 min de retard mig als busos.h) Una transferència neta de rendes de les classes altes a les populars .



10. Canvi en el sistema de peatges. Substituir el peatge financer per una taxa de gestió de la mobilitat, per afavorir els desplaçaments compatibles amb la mobilitat sostenible

En els trajectes d'accés a les grans urbs, on les autopistes es col·lapsen, un canvi en la filosofia del principi de pagament racionalitzaria la forma en la qual s'usen les autopistes.



1. Recuperar la tradició de les activitats centrals

2. Situar les activitats en un període adequat: novembre

3. Tema central: carrers segurs per als infants

4. Els ajuntaments són els autèntics protagonistes

5. Setmana on es fan proves de nous models de mobilitat

Què ens proposem en aquesta SMSS 2004?Què ens proposem en aquesta SMSS 2004?


1. Estimular un comportament ciutadà en relació a l’ús més responsable del vehicle

2. Sensibilitzar la ciutadania sobre els impactes ambientals del transport i informar-lo sobre els avantatges de les diferents modalitats

3. Incrementar les oportunitats perquè la ciutadania pugui utilitzar mitjans de transport alternatius al cotxe

4. Oferir a la ciutadania la possibilitat de redescobrir la ciutat, la seva gent i el seu patrimoni cultural en un entorn saludable i relaxat

Objectius de la SMSS 2004Objectius de la SMSS 2004


1. Campanya informativa i de difusió, explicant els objectius i el canvi al novembre

2. Accions de publicity

3. Premis Mobilitat Sostenible i Segura. Convocatòria per al 2005

4. Actualització de la web de mobilitat. www.mobilitat.org

Accions d’informació i promocióAccions d’informació i promoció


1. Distribució de títols de transport urbà a través d’establiments comercials a l’àmbit de Barcelona

2. Presentació d’estudisSobre transport i medi ambientTrens per a escolars de FGC

3. Exposició a Barcelona de material mòbil d’època

Activitats centrals anunciades (1/2)Activitats centrals anunciades (1/2)


4. Jornades• sobre camins segur (Diputació de BCN)• sobre mobilitat, congestió i organització del territori (DPTOP)• sobre tramvies (PTP) , 9 i 10 de novembre• sobre seguretat viària (SCT)

5. Implantació d’un carril bus VAO a una entrada a Barcelona

Activitats centrals anunciades (2/2)Activitats centrals anunciades (2/2)


1. Campanya central de suport

2. Demanar als mitjans públics de comunicació la seva implicació a la SMSS. Inserir el tema en la seva programació durant la setmana: noticiaris, tertúlies, magazines,...

Estratègia comunicativa (1/3)Estratègia comunicativa (1/3)


3. Emprar les TV i ràdios locals i demanar als mitjans locals de comunicació (diaris, sobretot) la seva col·laboració

• Debats

• Cobertura d’actes

• Concurs de mitjans de transport (bici, TP, moto, cotxe, a peu, minusvàlids)

• Tribunes

• Fòrums, presencials o virtual

• Publicació d’enquestes



4. Introduir temes de debat a partir de l’elaboració de dossiers d’àmbit local, si hi ha informació disponible, o sinó d’àmbit nacional o internacional. Per ex.

1. Energies alternatives

2. Accidentalitat

3. Dificultats per a l’ús del TP

4. Ús racional del VP

5. Mesures de pacificació del trànsit6. Molt material als webs www.laptp.org i www.tramvia.org


Jornada preparatòria de la S etmana de la M obilitat S ostenible i S egura 2004

Documents

Transcript of Jornada preparatòria de la S etmana de la M obilitat S ostenible i S egura 2004