1

LLIBRE 5 – NORMES ESPECÍFIQUES DE LES COMPETICIONS DE LA

MODALITAT DE PATINATGE DE VELOCITAT.

CAPÍTOL 1: De les disposicions generals

Secció primera: Calendari i llicències

Article 5.1

La Federació Catalana de Patinatge (en endavant FECAPA), fixarà i comunicarà a tots els clubs adscrits a la mateixa el calendari oficial de la temporada pel Comitè Català de Patinatge de Velocitat (en endavant

CCPV)

Tots els clubs tramitaran i comunicaran a la FECAPA totes les proves Internacionals, Nacionals, Autonòmiques o Escolars que desitgin organitzar per tal que es pugui donar tràmit a la RFEP per la seva

autorització si s’escau. Article 5.2

Per que una prova sigui admesa com a prova oficial del calendari català

de velocitat haurà d’aportar el major nombre de dades sobre la competició: lloc i dates de la competició, llargada de la pista o circuit, plaços d’inscripcions, possibilitat d’entrenaments, despeses de la

organització de viatges i estades de corredors, jutges i cronometradors que van a càrrec de la organització.

Un cop rebudes les sol·licituds la FECAPA remetrà aquesta a la RFEP per tal que doni la seva aprovació.

Article 5.3

El club que organitzi una prova Nacional haurà d’enviar al CCPV les normes de dita prova amb al menys 40 dies d’antelació de la mateixa per

tal que el CCPV pugui remetre en temps i forma dites normes al CNPV. Article 5.4

Les proves, segons la seva participació, s’anomenaran :

INTERNACIONALS: Proves en les que participen corredors d’altres països. És preceptiva tenir l’autorització de Consejo Superior de Deportes i de la

RFEP. NACIONALS: Són les proves en les que participen més de tres

Comunitats Autònomes.

2

INTERAUTONÒMIQUES: Són proves en les que participen un màxim de tres Comunitat Autònomes.

AUTONÒMIQUES:Són les que participen única i exclusivament clubs i corredors de la Comunitat on s’organitza.

Article 5.5

Les llicencies podran ser com a corredors afiliats a un club o bé com a corredors independents. Els independents podran fitxar per un club i els

corredors d’un club podran passar a independents, amb la baixa preceptiva per escrit del seu club d’origen, en el transcurs d’una temporada, però en cap cas un corredor podrà pertànyer a dos clubs

durant la mateixa temporada ni participar en cap prova amb el mallot d’un altre club.

Secció segona: Categories

Article 5.6 Existeixen les següents categories tant en masculí com en femení :

SÈNIOR, JÚNIOR, JUVENIL, INFANTIL, ALEVÍ, BENJAMÍ i MINI.

Totes les categories indicades són d’afiliació. Article 5.7

a) Seran de categoria SÈNIOR aquells corredors que compleixin vint

(20) o més anys, l’any que sol·licitin la llicència.

b) Seran de categoria JÚNIOR aquells corredors que compleixin entre

setze i dinou (19,17,18,19) anys, l’any que sol·licitin la llicencia.

c) Seran de categoria JUVENIL aquells corredors que compleixin

catorze i quinze (14 i 15) anys, l’any que sol·licitin la llicencia.

d) Seran de categoria INFANTIL aquells corredors que compleixin dotze i tretze (12 i 13) anys, l’any que sol·licitin la llicencia.

e) Seran de categoria ALEVÍ aquells corredors que compleixin deu i onze (10 i 11) anys, l’any que sol·licitin la llicencia.

f) Seran de categoria BENJAMÍ aquells corredors que compleixin vuit i nou (8 i 9) anys, l’any que sol·licitin la llicencia.

g) Seran de categoria MINI aquells corredors que compleixin entre sis

i set (6 i 7) anys, l’any que sol·licitin la llicencia.

3

h) Així mateix podran optar per sol·licitar llicencia amb categoria

MASTER, aquells corredors que compleixin trenta (30) anys o més anys, l’any en que sol·licitin la llicencia, amb les següents

subcategories:

1. MASTER 30: Aquells corredors que compleixin entre trenta i

trenta nou (30 i 39) anys, l’any que sol·licitin la llicencia.

2. MASTER 40: Aquells corredors que compleixin entre quaranta i

quaranta nou (40 i 49) anys, l’any que sol·licitin la llicencia.

3. MASTER 50: Aquells corredors que compleixin entre cinquanta

i cinquanta nou (50 i 59) anys, l’any que sol·licitin la llicencia.

4. MASTER 60: Aquells corredors que compleixin entre seixanta i

més anys (60) anys, l’any que sol·licitin la llicencia. Article 5.8

Qualsevol corredor comprès a les categories JÚNIOR, JUVENIL i INFANTIL, podrà participar amb els de la categoria immediatament

superior en Trofeus, Critèriums o proves puntuables sense pèrdua de categoria, però, en cap cas, podrà participar en més d’una categoria

dintre d’una mateixa competició, en proves de classificació individual.

CAPITOL 2: Dels Campionats de Catalunya

Secció primera : Forma de disputar-se Article 5.9

Tots els anys es disputaran, Campionats de Catalunya de les categories SÈNIOR, JÚNIOR, JUVENIL, INFANTIL, ALEVÍ, BENJAMÍ i MINI en la

modalitat de pista i de les categories MASTER, SÈNIOR, JÚNIOR, JUVENIL, INFANTIL, ALEVÍ, BENJAMÍ i MINI en la modalitat de circuit.

Es podran convocar Campionats de Catalunya Absoluts, Indoor, de Clubs, Fons en Carretera i Marató quan el CCPV així ho consideri, segons

les circumstancies de participació, inscripcions i peticions, pels quals el CCPV confeccionarà la Normativa que procedeixi en cada cas.

Tots els corredors estan obligats a participar al Campionats de Catalunya, excepte que estiguin participant en Campionats d’Europa o

del Món o per causa de força major degudament justificada. La vulneració d’aquest article suposarà la no inscripció d’aquest

corredors en els Campionats d’Espanya de la seva categoria.

4

Article 5.10

Els Campionats de Catalunya es disputaran amb classificació individual. Podran participar en la seva categoria tots els corredors que ho desitgin

i estiguin en possessió de la llicencia en vigor. Cada club haurà de indicar en la seva inscripció a quines proves inscriu

als seus corredors.

Per a cada Campionat de Catalunya el CCPV determinarà les bases per la que és regirà i les característiques que estimin necessàries per la competició.

Article 5.11

Serà obligatori la presentació de les llicències federatives acompanyades del DNI original o document anàleg suficient per part dels participants a

la reunió preparatòria que es farà abans del començament de la competició, d’acord amb el que preveu l’article 2.54 d’aquest Reglament.

Secció Segona: Corredors

Article 5.12 Tots els corredors hauran de presentar-se a la línia de sortida amb l’equip

complert, correctament amb el material de patinatge en perfecte estat, essent obligatori l’ús de casc protector model integral.

El casc protector amb protuberàncies aerodinàmiques no està autoritzat, excepte en proves unipersonals.

S’autoritza l’ús de proteccions per les articulacions, que no podran ser rígides o portar elements rígids.

No es permet la participació en les proves amb qualsevol tipus de guix o

fèrula. Article 5.13

Cada club està obligat a presentar a tots els corredors amb equipació, colors i escut propis.

Els corredors independents portaran obligatòriament pantaló negre i samarreta blanca. La FECAPA no autoritzarà la utilització d’aquesta

uniformitat a cap club. Article 5.14

5

Els corredors estan obligats a prendre part en les competicions

respectant la uniformitat del seu club. Amb temps fred es permet la utilització de malles sota la uniformitat.

A la uniformitat del clubs, la publicitat es lliure, sempre i quan no impedeixi la fàcil identificació dels colors oficials del equips.

A la cerimònia de lliurament de medalles i trofeus serà obligatòria la compareixença dels corredors que hi tinguessin dret, degudament

uniformats amb el seu equip de competició reglamentari. El corredors que es presentés en condicions diferents a les establertes en aquest

article, no podrà accedir a retirar els seus trofeus. Article 5.15

Els patins poden tenir dos parells de rodes pixades paral·lelament o en

sèrie amb un màxim d sis rodes fixades en línia. El patí no pot excedir dels 50 cm de llargada. El diàmetre màxim de les rodes no pot excedir el 110 mm, amb les següents delimitacions segons l’edat:

- Patinadors de les categories MINI i BENJAMÍ només podran utilitzar rodes de diàmetre màxim de 84 mm.

- Patinadors de la categoria ALEVI i INFANTIL, només podran utilitzar rodes de diàmetre màxim de 90 mm.

- Patinadors de la categoria JUVENIL, només podran utilitzar rodes

de diàmetre màxim de 100 mm.

- La resta de categories d' edat superior a la categoria JUVENIL, només podran utilitzar rodes de diàmetre màxim de 110 mm.

Els patins han d’estar sòlidament units a les sabates i els eixos no poden

sobresortir de les rodes. El fre no està permès. El jutge de sortida comprovarà l’estricte compliment d’aquestes normes,

comunicant al Jutge Àrbitre qualsevol deficiència, abans de donar la sortida.

Article 5.16

Tot participant està obligat a complir les més elementals normes de civisme, competint amb la màxima lleialtat i actuant amb el respecte amb que s’ha de regir les relacions entre esportistes.

CAPITOL 3: De les modalitats del Patinatge de Velocitat

Secció primera : Classificació pel lloc

Article 5.17

6

Les curses, pel lloc on es disputen, es classifiquen en cursa en pista,

curses en circuit tancat i curses en circuit obert o carretera.

Secció segona: Pista Article 5.18

a) S’anomena Pista la instal·lació a l’aire lliure o coberta que presenta

dos restes iguals, en connexió amb dos revolts simètrics que

tinguin el mateix diàmetre, i on la seva línia es troba sobre una horitzontal igual.

b) El recorregut total d’una Pista per competicions nacional i

Campionats de Catalunya, no ha de ser inferior a 125 metres ni

superior a 400 metres, havent de tenir una amplada mínima de 5 metres i un radi mínim de 6 metres als revolts.

c) El terra de la Pista pot ser de qualsevol material sempre que sigui

suficientment llis pel patinatge sobre rodes, però no podrà relliscar

per no comprometre la estabilitat dels corredors.

d) El recorregut total de les pistes amb revolts amb peralt no pot ser

inferior a 125 metres ni superior a 250 metres. La sobre elevació ha de fer-se de forma gradual i uniforme des de la vora interior cap

a l’exterior. Les rectes poden tenir recorreguts sobre elevats que permetin introduir la sobre elevació dels revolts; però, les rectes han de ser perfectament planes en sentit longitudinal i no poden

representar menys del 33% de la llargada total.

e) Les mesures del recorregut de competició es prendran a 30cm del seu límit intern. Aquesta línia imaginària es diu “corda”. Les columnes o qualsevol peça fixa a les vores immediats de la pista

estan prohibits; en cas d’impossibilitat de elevar-los o treure’ls hauran d’estar recoberts amb material esmorteïdor: goma escuma, mantes, etc…

f) La tanca exterior que delimita les pistes es protegirà amb materials

aptes per limitar el perill de les mateixes.

g) Si la vora interior no està delimitat per una vorada natural o tanca,

es delimitarà amb pivots col·locats cada deu metres. Aquest pivots, preferentment cònics, hauran de ser lleugers, amb una alçada màxima de 0.20 metres i col.locar-se a 0.30 metres de d’interior de

la corda.

h) Les línies de sortida i arribada es traçaran amb una amplada de 5 cm., de color blanc o d’un color diferent al de la pista. La sortida per les curses contrarellotge estarà assenyalada per dos línies

paral·leles de 5 cm d’amplada, separades 60 cm l’una de l’altra,

7

essent recomanable que la línia posterior sigui de traços

discontinus. La línia de sortida no podrà trobar-se mai sobre un revolt, excepte en els casos que no existeixi una altra possibilitat..

En aquest supòsit, el Jutge Àrbitre queda facultat per avançar-la o retrasar-la encara que s’alteri la distancia exacta de la prova.

i) la línia d’arribada es traçarà a través de la Pista, el més lluny possible de la sortida de l’últim revolt de forma que quedi una línia recta el més llarga possible.

j) Per les curses de persecució, les línies de sortida i arribada estaran

representades per una línia a través de la pista a la meitat exacta de les rectes.

k) El sentit de la cursa serà col·locant als corredors de forma que la seva mà esquerra es trobi a la part de la vora interna de la Pista;

és a dir, el sentit de la marxa serà el contrari al de les agulles del rellotge.

l) S’anomena Pista Indoor, quant el recorregut de competició es troba en una instal·lació tancada i presenta dues(2) rectes de la mateixa llargada i dos(2) revolts iguals.

El recorregut total no pot ser inferior a 80 metres ni superior a 100

metres i ha de tenir una amplada no inferior a quatre(4) metres. Secció tercera: Circuit

Article 5.19

a) S’anomena Circuit Tancat al recorregut traçat sobre un o més

carrers comunicats, al voltant d’una plaça, jardí o monument que

conformen un circuit tancat asimètric que els corredors han de recórrer una o més vegades segons la distancia de la prova.

El recorregut total dels Circuits Tancats no ha de ser inferior a 250 metres ni superior als 1.000 metres. La amplada mínima serà de 5

metres i el radi mínim dels revolts de 4 metres. La línia d’arribada ha de col.locar-se a no menys de 50 metres del revolt que condueix a la meta.

Hauran de ser del mateix nivell en tot el seu recorregut, per``o es tolerarà una pujada o una baixada amb un desnivell màxim del

5%, a condició que s’ocupi més del 25% del recorregut total.

b) S’anomena Circuit Obert al recorregut, per carrers o carretera, que pot anar d’una població a una altra passant per altres nuclis urbans. Per aquestes curses en Circuit Obert els organitzadors

hauran de preveure un servei d’ordre a càrrec de la Policia de

8

Trànsit, Mossos d’Esquadra o bé Policies Locals. A més és

imprescindible preveure un vehicle d’alta capacitat que segueixi l’últim corredor per fer-se càrrec dels participants que abandonin

la prova. També serà necessari un servei d’Assistencia Mèdica i una ambulància haurà de fer l’acompanyament durant tota la prova.

Article 5.20 En els circuits que tinguin revolts a dreta i esquerra, l’amidament es

prendrà al llarg d’una línia imaginària de 30 cm de les vores dels revolts. En els circuits oberts, l’amidament de la distancia es prendrà:

a) A la meitat de la carretera quan es pugui utilitzar l’amplada de

la calçada.

b) A la meitat del circuit quan només una part de l’amplada de la calçada pugui ser utilitzat.

Secció quarta : Classificació per la distància

Article 5.21 Ja sigui sobre Pista o Circuit, les distancies oficials són:200-300-500-

1.000-1.500-2.000-3.000-5.000-8.000-10.000-15.000-20.000-30.000-50.000 metres. En la cursa en Circuit també s’inclouen la Marató per les

categories MASTER,SÈNIOR, JÚNIOR i JUVENILS tant en masculí com a femení (42,195 Km).

Article 5.22

Les curses de velocitat podran ser disputades:

a) Contrarellotge

b) Per sèries eliminatòries Article 5.23

Per a les curses de velocitat contra rellotge, si no es disposa de

cronometratge electrònic, s’ha de preveure tres cronòmetres que registrin centèsimes de segon per corredors, essent el temps que assenyalin dos d’aquests el que es comptabilitzarà.

En cas de no coincidència de cap cronòmetre, el temps mitjà matemàtic dels tres serà el comptabilitzat, però s’exclourà d’aquest càlcul el temps

que es diferencií dels altres dos en +/- 50 centèsimes, i serà la mitjana d’aquests dos la vàlida.

El temps obtingut per a cada corredors, ha de ser donat a conèixer immediatament després de l’arribada i abans de la sortida del següent

corredor.

9

En els Campionats de Catalunya és obligatori el cronometratge electrònic o foto finish amb cèl·lula fotoelèctrica a la sortida i a la arribada (es pot

complementar amb control per chips). No obstant en cas de la utilització de chips, les deu primeres posicions a la arribada final les decidirà la foto finish.

La cèl·lula de sortida ha d’estar col·locada de 20 a 25 cm d’alçada de la superfície de la pista o circuit i a l’arribada a 10 cms d’alçada.

Article 5.24

Les sèries es confeccionaran amb un nombre de corredors adient a la amplada del circuit o pista. Si una vegada començada la prova es dones

la circumstancia de que es presentessin a la línia de sortida menys de tres (3) corredors, es podrà donar la sortida sense perjudici del estipulat

a l’article 29 del present Reglament. La confecció de les series vindrà determinada per la classificació obtinguda pels corredors en la prova prèvia de contar rellotge, col·locant als corredors en serpentó. En cas de

no existir proves de contra rellotge prèvies, les sèries es confeccionaran mitjançant sorteig pur. El resultat d’aquest sorteig donarà dret a corredor a escollir la seva col·locació a la línia de sortida.

Article 5.25

Als Critèriums, trofeus i competicions interclubs, escolars, interautonòmics, nacionals o internacionals, es podrà sota el criteri dels

organitzadors es podran programar proves no especificades en els articles anteriors com són: curses a l’americana, curses de persecució (individual

i per equips), curses amb handicap, curses d’eliminació. En aquest sentit el CCPV reglamentarà per les categories menors (MINI,

BENJAMÍ, ALEVÍ i POLULARS) les proves d’habilitats adients per aquest etapa d’aprenentatge.

A cada prova, el corredors seran puntuats d’acord al nombre de participants, essent aquest el nombre de punts atribuïts al primer

classificat, al segon un punt menys, al tercer dos punts menys i així successivament fins a arribar a l’últim classificat que obtindrà un punt.

La suma dels punts, de major a menor, donarà la classificació general. En cas d’empat, serà el guanyador el corredor que hagi ocupar millor lloc a la prova més llarga.

Quan es disputin tres, quatre o més curses d’una mateixa categoria, és

tindrà en compte, només a efectes de puntuació, dos terços o tres quarts de les mateixes, quedant la resta per determinar l’empat.

Secció cinquena: Classificació pel tipus de proves

10

Article 5.26

A la reunió preparatòria prèvia a les competicions, es realitzarà el sorteig de la corda, que determinarà l’ordre de sortida, iniciant-se des de la part interna de la pista o circuit, per a totes les proves excepte les de velocitat.

A totes les competicions, la classificació dels corredors es determina segons el moment el qual la part més avançada del conjunt patí-bota

creua la línia de meta, i estigui almenys una part del mateix en contacte amb el terra. Si el primer patí no es troba en contacte amb el terra es

comptabilitzarà la punta del segon patí. Les curses, pel tipus de competició, poden ser:

a) Curses contrarellotge

b) 500 mts. Sprint c) 1.000 mts. Sprint d) 1.500 mts. Sprint

e) 1.500 mts. c/r per equips f) Persecució per equips g) Proves en línia

h) Proves als punts i) Proves d’eliminació

j) Proves de punts + eliminació k) Proves de relleus l) Marató

m) Prova a temps n) Proves per etapes

Desenvolupament que cadascuna:

a) Curses contrarellotge Es correran de forma individualment, segons l’ordre que es decidirà

mitjançant sorteig pur entre tots els patinadors inscrits a la prova.

Es considerarà sortida falsa quan:

El patí o patins que es trobin situats entre les dues línies, toqui

la línia posterior o anterior.

Talli la cèl·lula fotoelèctrica de sortida sense realitzar la sortida

real.

Si un patinador realitza dues sortides falses serà desqualificat de la prova.

En les sortides de les proves contrarellotge es tindran en compte les següents consideracions:

11

Els dos patins o parts d’aquests hauran de toca terra i no poden estar en moviment. Es permet l’oscil·lació del cos del patinador.

El patinador haurà de tenir almenys un patí entre les dues línies marcades a la sortida (separades 60 cm l’una de l’altra).

El primer moviment del patí haurà de ser en direcció de la competició.

El jutge autoritzarà al corredors a sortir; aquest disposa de 10 segons per iniciar la prova i de no fer-ho en aquest temps es

considerarà sortida falsa.

Per poder establir quin atleta ha arribat el primer en les competicions contrarellotge, quan dos o més corredors aconsegueixin el mateix temps, s’haurà de repetir la prova per

definir l’ordre de classificació; aquest desempat es realitzarà únicament quan l’empat es produeixi en algun dels tres primers

llocs de la classificació, per la resta de la classificació es col·locarà a l’acta els empats com a ex –aequo.

El temps obtingut per cada corredors en les competicions individuals ha de ser comunicat públicament immediatament després de l’arribada a meta i abans de la sortida del següent

corredor.

Notes comuns per a les proves de 500 mts. Sprint, 1.000 mts. Sprint i 1.500 mts. Sprit:

A les curses de velocitat que es disputin per sèries serà necessari, per a la formació d’aquestes, impedir dintre del possible, que

s’enfrontin corredors del mateix Club, o d’una mateixa Federació Autonòmica, si es tracta d’una competició interclubs, interautonòmics o nacionals, i impedir en tot cas i preferentment

que s’enfrontin per segona vegada en eliminatòries corredors que s’hagin enfrontat en eliminatòries precedents.

Les sèries es conformaran d’acord amb els resultats de la prova contrarellotge, segons el sistema del serpentó, completant la

mateixa amb els corredors que haguessin participat en aquesta prova. Si no s’ha disputat aquesta prova, les series es conformaran mitjançant sorteig pur determinant caps de sèrie. El resultat del

sorteig donarà dret al corredor a escollir la seva posició a la línia de sortida.

Si una vegada començada la prova es donés la circumstància que es presentessin a la sortida menys de tres (3) corredors, es podrà

donar la sortida sense perjudici del que disposa l’article 29 del present Reglament.

12

Si degut a un error en el cronometratge durant la prova, un

corredor ha de tornar a disputar la mateixa, la repetirà sortint del mateix lloc i en qualsevol cas se li concediran deu (10) minuts de

descans. b) 500 mts. Sprint

Es tindran en compte les disposicions comunes per les proves de 500 mts. Sprint i 1.000 mts. Sprint indicades anteriorment.

El nombre màxim de participants serà aproximat als metres

d’amplada de la pista o circuit a la semifinals i finals, poguent ser superat aquest nombre en un patinador en les fases precedents..

Pasaran a les següents fases com a mínim els dos primers classificats de cada sèrie, totalitzant aproximadament un 50% dels

participants de la fase precedent. De la primera a la segona fase, podran completar-se els classificats amb algun temps, escollit d’entre els tercers classificats de cada sèrie amb l’objectiu de

facilitar la composició de les fases posteriors..

Les semifinals es conformaran pel sistema del serpentó, distribuint

als corredors segons la posició obtinguda en cadascuna de les series precedents (el guanyador de la primera sèrie competirà a la

primera semifinal, el guanyador de la segona sèrie ho farà en la segona semifinal i així successivament).

Els patinadors no classificats es classificaran d’acord a la ronda a la que quedin no classificats(series, quarts de final,semifinals) amb

la posició com a primer criteri i el temps com a segon criteri.(per exemple després de dos semifinals, els dos tercers classificats son 5è i 6è. El millor temps és el del 5è)

c) 1.000 mts. Sprint

Es tindran en compte les disposicions comunes per les proves de 500. Mts. Sprint i 1.000 mts. Sprint indicades anteriorment.

El nombre màxim de participants per sèrie serà aproximadament una vegada i mitja els metres d’amplada de la pista o circuit.

Es classificaran per les següents fases el guanyador de cada sèrie, més un nombre determinat de corredors en base als temps

obtinguts en les seves series,totalitzant aproximadament un 50% dels participants de la fase precedent.

Els guanyadors de cadascuna de les series es distribuiran a la fase següent d’acord amb el sistema del serpentó segons els temps

13

obtinguts en les seves series eliminatòries, situant-se a continuació

la resta de corredors repescats aplicant el mateix criteri anterior.

En el cas de constatar-se una errada en el cronometratge quan la sèrie hagi finalitzat, es repetirà aquesta sèrie amb l’excepció dels guanyadors, únicament a fi i a efecte d determinar el temps.

Si l’errada de cronometratge fa que el mateix s’hagi de fer manual, es repetiran totes les series, no participant en aquestes els

guanyadors de cadascuna d0elles, ja que la repetició serà únicament a efectes de determinar els temps de la resta de

participants amb cronometratge manual.

Els corredors que es classifiquin per a la següent fase, seran

col·locats a l’acta, a continuació de l’últim classificat de la fase posterior, ordenats pels temps obtinguts en les seves series

classificatòries.

Si es donés el cas de sancionar un corredor amb desclassificació,

el corredors desclassificat obtindrà el mateix temps que el corredor perjudicat més una mil·lèsima.

d) 1.500 mts. Sprint

El nombre màxim de corredors per sèrie serà aproximadament una vegada i mitja els metres d’amplada que tingui la pista o el circuit.

Les series es conformaran d’acord amb la classificació de la prova contrarellotge, si hi hagués, pel sistema del serpentó; si no hi

hagués, per sorteig pur, determinant caps de sèrie. Per la confecció de les series es tindrà en compte l’estipula’t a l’article 5.24

Classificaran per a la següent fase, els dos primers classificats de cada sèrie més un nombre determinat de corredors en base als temps obtinguts, essent classificats aproximadament el 50% del

total de participants a la fase precedent.

Els guanyadors de cadascuna de les series es distribuirà a la següents fase d’acord amb el sistema del serpentó en funció dels temps obtinguts en les seves series eliminatòries ( per temps entre

els primers, i posteriorment, per temps entre els segons), situant-se a continuació la resta de corredors repescats aplicant el mateix criteri anterior.

Els corredors que no es classifiquin per a la següent fase, seran

col·locats a l’acta, a continuació de l’últim classificat a la fase posterior, ordenats pels temps obtinguts a les seves fases classificatòries. Si no es disposessin dels temps obtinguts a les

sèries, els corredors que no passen a la final es classificaran ex

14

aequo entre els mateixos llocs a continuació de l’últim classificat a

la fase posterior.

Si es donés el cas de sancionar un corredor amb desclassificació, el corredors desclassificat obtindrà el mateix temps que el corredor perjudicat més una mil·lèsima.

e) 1.500 mts. c/r per equips

Els equips estaran compostos per un mínim de dos corredors i un màxim de tres. El temps obtingut per l’equip ho marcarà el primer

patí del corredor que entri en segon lloc.

L’ordre de sortida es decidirà mitjançant sorteig pur entre els

equips inscrits per aquesta prova.

f) Persecució per equips

Només podrà disputar-se aquesta prova en la modalitat de pista.

La distància màxima a cobrir seran 1.500 mtes.

Els equips estaran compostos per un mínim de dos corredors i màxim de tres. El temps obtingut per l’equip ho marcarà el primer

patí del corredor que entri en segon lloc.

Aquesta competició es disputarà per sèries entre dos equips que

parteixen de dos punts equidistants entre sí. La formació de les sèries es realitzarà per sorteig pur. En el cas que els equips

participants siguin un numero imparell, un d’ells correrà en solitari contra el crono. El sorteig determinarà a quin equip correspon.

La classificació serà per temps, passant a semifinals el quatre primers equips que hagin obtingut el millor temps, disputant la mateixa el primer classificat contra el quart i el segon contra el

tercer. Els guanyadors de les mateixes disputaran la final classificant el tercer i quart pels temps obtinguts a la semifinal.

g) Proves en línia

Aquestes proves es poden disputar en pista, circuit tancat o circuit obert.

Es tracte de competicions a las que poden participar un numero il·limitat de corredors. Les eliminatòries i el nombre de corredors

admesos a cada una d’elles serà establert pel CCPV, que podrà del.legar aquesta funció en el jutge àrbitre de la prova.

15

En el cas d’haver un numero major de participants, es realitzaran

sèries classificatòries, passat a disputar a la final un numero de corredors prèviament determinat. Les sèries es confeccionaran

distribuint equitativament els corredors d’una mateixa federació o club, hi ha de cobrir-se la mateixa distància que la final. No es realitzarà final de perdedors, classificant aquests pels temps

obtinguts a les seves sèries classificatòries. Si no es disposa de temps obtinguts a les sèries, els corredors quer no passen a la final es classificaran ex aequo entre les mateixos llocs a continuació de

l’últim classificat a la fase posterior.

h) Proves als punts

Aquesta competició preveu l' assignació d’una puntuació a cada

participant al passar per un punt determinat del recorregut. A la meta final s’assignarà, en tot cas, una puntuació major. Resulta

guanyador el corredor que aconsegueixi el major numero de punts havent arribat a la meta.

EL CCPV indicarà el numero màxim de participants per aquestes proves, podent del.legar aquesta funció al jutge àrbitre. En el cas d’haver un número major de participants es realitzaran sèries

classificatòries passant a disputar la final un número de corredors prèviament determinat. Les sèries es cobriran els punt i en les

mateixes distàncies que la final. Es confeccionaran distribuint equitativament els corredors d’una mateixa federació o club.

Els corredors que no s’hagin classificat per disputar la final, es col·locaran en l’acta a continuació de l’últim que hagi disputat la

final i en l’ordre que marquin pels punts que hagin obtingut a la classificatòria; a continuació per l’ordre de arribada a cadascuna de les seves sèries, i quant aquest ordre de arribada coincideixi a

les sèries es col·locaran ex aequo entre els coincidents de la mateixa posició.

Sempre sota el seu judici, el jutge àrbitre, en la reunió preparatòria de la competició indicarà cada quantes voltes es realitzaran

esprints.

. L’anunciador informarà de forma extra oficial els dorsals dels

patinadors que rebin punts a cada esprint. La comunicació serà anunciat desprès de confrontar les verificacions pertinents i amb la conformitat del jutge àrbitre.

. Prèviament a cada esprint i al pas per meta del cap de grup, la

volta anterior, es farà sonar la campana. En cas de que la puntuació es realitzi en totes les voltes, només es tocarà la campana en la volta anterior a la primera puntuació i l’ultima volta.

16

. Si un patinador per qualsevol circumstància no finalitza la prova,

perdrà els punts obtinguts prèviament.

. Si es presenta empat a punts entre dos o més patinadors, aquest decidirà a favor del patinador millor ubicat en la arribada final de la cursa.

. Si en opinió del jutge àrbitre, un patinador comet una falta durant un esprint, aquest podrà canviar l’ordre d’arribada i l’assignació de

punts. Si seguint el seu criteri, el jutge àrbitre observa que el mateix patinador comet una altra vegada una falta similar en altre

esprint posterior, la sanció serà desqualificació de la prova. i) Proves d’eliminació

Aquesta competició es desenvolupa amb eliminació directa d’un o

més corredors en un punt determinat del recorregut. El jutge àrbitre s’encarregarà de comunicar, abans de donar la sortida, la forma d’efectuar la eliminació, donant comunicació al jurat i als

corredors. El jutge àrbitre és el responsable de la correcta individualització del corredor que deu ser eliminat. Desprès de l’ultima eliminació que tenen que concloure la prova no deuen ser

ni més de cinc (5) ni menys de tres (3). Abans dels últims 400 metres es deurà efectuar l’ultima eliminació. Les eliminacions

deuran efectuar-se a intervals regulars i de mateixa distància durant la prova.

La eliminació es determinarà amb la última part de l’últim patí que creui la línia d’arribada.

Si el corredor eliminat no abandona la pista al tercer avís, serà desqualificat.

La CCPV indicarà el número màxim de participant per questes proves, podent delegar aquesta funció en el jutge àrbitre. En cas

d’haver un número major de participants, es realitzaran sèries classificatòries, passant a disputar la final un número de corredors

prèviament determinat. Aquestes sèries classificatòries seran d’eliminació i de la mateixa distància que la final. Es confeccionarà repartint equitativament els corredors d’una mateixa Federació o

club.

Els corredors que no s’hagin classificat per a disputar la final, es

col·locaran en l’acta a continuació de l’últim que hagi disputat la mateixa, en l’ordre que hagin aconseguit i ex aequo entre els

mateixos llocs.

17

Les sèries es plantejaran de forma que el nombre de patinadors de

passin a la final, es mantingui després de la última eliminació, que coincidirà amb el final de la sèrie.

El sistema d’eliminació es determinarà d’acord amb el nombre de patinadors, tant en les sèries com a la final, i tenint en compte la

llargada de la pista o circuit.

. Prèviament a cada sortint i al pas per meta del cap de cursa a la

volta anterior, es farà sonar la campana. En el cas que l’eliminació es faci en totes les voltes, només es farà sonar la campana a la volta

anterior a la primera eliminació i a la darrera volta.

. S’intentarà sempre que sigui possible no realitzar cap eliminació

a la primera volta, especialment en pistes petites. Les eliminacions hauran d’efectuar-se a intervals regulars i de mateixa distància

durant la prova. Abans dels darrers 400 metres s’haurà d’efectuar la darrera eliminació.

. Quan el desenvolupament de les series o de les finals algun patinador es retiri de la prova, ja sigui per cansament o caiguda, o bé si és doblat, aquest o aquests es comptabilitzaran com el o els

responsables eliminats.

. Així mateix, si durant l’esprint d’eliminació es produeix una falta, el Jutge Àrbitre podrà prendre la decisió d’eliminar-lo, en lloc d’aquell que ha passat la línia de meta en darrer lloc.

. En cas de suspensió temporal de la prova, reiniciaran la mateixa

els corredors que la van iniciar excloent els desqualificats.

j) Proves de punts + eliminació

El CCPV determinarà el nombre màxim de participants per aquestes proves, podent delegar aquesta funció en el Jutge Àrbitre.

En el cas d’haver un nombre major de participants, es realitzaran sèries classificatòries, passant a disputar la final el nombre de

corredors prèviament determinat. Per passar a disputar la final, els corredors han d’arribar a la meta en les seves respectives sèries classificatòries. Aquestes sèries classificatòries seran punts +

eliminació i la mateixa distancia que a la final. Es confeccionaran distribuint equitativament els corredors de la mateixa Federació o Club.

Els corredors que no s’hagin classificat per disputar la final, es

col·locaran a l’acta a continuació del darrer que hagi disputat la final, en l’ordre que van aconseguir i ex aequo entre els mateixos llocs.

18

Les sèries es plantejaran de forma que el nombre de patinadors de

passin a la final, es mantingui després de la última eliminació, que coincidirà amb el final de la sèrie.

La prova començarà amb un esprint per a la puntuació i s’eliminarà a la volta següent. A l’arribada a meta se li assignarà una puntuació

major. Es farà sonar la campana per indicar els esprints de puntuació.

Després de la darrera eliminació, els corredors que finalitzin la prova no poden ser mes de deu(10) ni menys de cinc (5).

Els corredors eliminats perdran els punts que hagin obtingut, classificant a l’acta per l’ordre d’eliminació. Els punts serviran per

determinar les posicions entre aquells corredors que arribin a la meta final.

Pel correcte arbitratge d’aquest tipus de proves es tindran en compte les puntualitzacions per les curses d’eliminació i de punts.

k) Proves de relleus

Aquetes proves es poden disputar en pista o circuit.

Es tracta de proves disputades per equips de tres (3) corredors que han de cobrir una distancia preestablerta i que es donen el relleu lliurement dintre d’un espai determinat prèviament.

Durant la cursa de relleus, a d’interior de la pista o circuit estaran

presents, únicament, els jutges i corredors.

En funció del tamany de la pista o circuit, el CCPV determinarà o

no la realització de series classificatòries, i si això fos determinarà quants equips de cada sèrie passen a la final;el CCPV podrà delegar aquesta funció en el Jutge Àrbitre de la prova. Les series, si s’escau,

es realitzaran per sorteig pur, en la mateixa distancia i forma que la final. Els equips no classificats es col·locaran a l’acta pels temps

obtingut. Pel correcte desenvolupament d’aquestes proves es tindrà en

compte les següents consideracions:

Els equips podran inscriure fins a quatre(4) patinadors per a la

prova però només un màxim de tres(3) podran disputar cada

fase.

Cada equip té la llibertat de decidir cada quantes voltes realitza

el relleu, essent obligatori que, al menys, cadascú dels components de l’equip rebi un relleu.

19

Es determinarà una zona de relleu a la recta de meta.

El relleu es donarà mitjançant el simple contacte o empenta del patinador que lliura el relleu al que el rep.

El Jutge Àrbitre assenyalarà la forma i via de tornada dels

patinadors que lliuren el relleu, sempre de forma que no entorpeixin en el desenvolupament de la prova.

Si un patinador rellevant ingressa a la zona de relleu i no aconsegueix rebre el contacte del seu company, l’equip quedarà

eliminat.

Una vegada realitzat el relleu, el corredor que l’hagi rebut ha de continuar la prova en qualsevol circumstància.

El darrer relleu es realitzarà abans de la darrera volta.

El relleu, i per tat el contacte, ha de començar i finalitzar dintre

de la zona delimitada com a zona de relleus.

Si un patinador comet una falta desqualificadora, tot l’equip

quedarà desqualificat.

Els jutges de relleu, si hi hagués, apuntaran els dorsals dels corredors de l’equip o equips que li sigui adjudicat pel Jutge

Àrbitre, en tots els relleus que aquest equip o equip realitzin.

l) Marató

Aquesta prova ha de realitzar-se en una única final i preferiblement

en una ruta oberta i amb bones condiciones d’amplada i seguretat.

Pel correcte funcionament de la prova es tindran en compte les

següents consideracions:

No estan permesos els vehicles acompanyants. Els únics vehicles autoritzats són el vehicle que guia la prova, un vehicle

amb capacitat suficient per recollir als patinadors que abandonin la prova, que estarà ubicat al darrera de l’últim corredor i on viatjarà necessariament un jutge, una o més

ambulàncies i un número de motocicletes o vehicles que el CCPV i el jurat estimi adient pel bon judici de la prova.

Els patinadors hauran d’utilitzar preferentment el costat dret de

les vies.

20

El CCPV indicarà a la reunió preparatòria el nombre de llocs

d’avituallament de líquids, la seva ubicació i el sistema previst per la seva distribució.

En el cas que aquestes proves s’hagin de desenvolupar en circuit

tancat, aquest no podrà tindre un recorregut menor de 2000 metres i els patinadors que siguin superats pel cap de la cursa

podran ser retirats de la cursa sota criteri del Jutge Àrbitre. El CCPV podrà autoritzar el recorregut amb una distancia inferior a la indicada, sempre que es pugui complir amb el

desenvolupament de la prova,

Durant el recorregut existirà una senyalització adient, especialment la que fa referència a la proximitat de la meta

(1km, 500 mts. I meta com a mínim).

En circuits oberts, s’establiran controls cada 3 km

aproximadament, per tal de controlar el pas del cap de cursa i retirar els corredors que portin un temps de retard que es

determinarà abans de l’inici de la prova. En cas d’escapada, el Jutge Àrbitre tindrà en consideració la mateixa per delimitar aquest temps.

m) Proves de temps

Aquestes curses poden disputar-se en pista, circuit tancat o circuit obert.

Es tracta de competicions en les que s’estableix un límit d temps i

els corredors són classificats en l’ordre que es trobin un cop finalitzat el temps, tenint en compte el recorregut efectuat.

n) Proves per etapes

Aquestes curses només poden efectuar-se en circuit obert.

Poden ser una combinació de curses de semi fons, ultra fons i

contrarellotge, combinades per un reglament adient.

La classificació general es determinarà sumant els temps o els

punts que cada corredor obté al recórrer les distàncies previstes que s’anomenen “etapes”.

A cada etapa es pot concedir una bonificació sobre els temps o els punts obtinguts pel primer, segon o més corredors classificats.

Aquestes bonificacions han d’estar determinades al reglament de la competició.

21

Si diversos corredors obtinguessin la mateixa sua de punts o

temps, la classificació es faria en base als millors resultats obtinguts a cada etapa.

La competició es pot desenvolupar en un sol dia o en dies successius segons el nombre i la llargària de les etapes. Es poden

incloure jornades de descans.

CAPÍTOL 4: De les normes tècniques

Secció primera: Normes generals Article 5.27

A la sortida es poden col·locar tots els corredors en una filera o be establir

diverses fileres, col·locant als corredors pels seus títols o categories, per sorteig o per línies de corredors de cada club o federació participant. La decisió correspon al Jutge Àrbitre. Per poder donar la sortida, els

corredors han d’estar situats darrera de la línia de sortida a una distància de 50 com l’un de l’altre. Si el nombre de participants aconsellés fer fileres per la sortida, aquestes hauran d’estar separades com a mínim 50 cms.

Les unes de les altres.

En les sortides , els dos patins del corredor o part d’ells han de tocar terra i no poden estar en moviment, es permet la oscil·lació del cos del corredor. L’incompliment d’aquesta norma es considerarà com a sortida falsa.

Artícle 5.28

En rebre l’ordre del Jutge Àrbitre, el jutge de sortida cridarà a tots els corredors inscrits per la prova i els concentrarà a les proximitats de la

línia de sortida, passant llista i comprovant dorsals, equipació i material. Els corredors que no es presentin en una segona crida seran eliminats de la llista de participants ( entre la primera i la segona crida haurà de

transcorre un minut de temps).

Article 5.29 La sortida es donarà amb un tret o un xiulet. El jutge de sortida

pronunciarà en veu alta i amb caràcter preventiu la paraula “ATENCIÓ” i un segon després dispararà la pistola o farà sonar el xiulet. Excepte a les proves que es puguin disputar unipersonalment, a la resta de les

mateixes no s’efectuarà la sortida si no hi hagués al menys tres(3) corredors a la línia de sortida.

Article 5.30

22

El senyal de sortida falsa es farà mitjançant un tret immediatament

després del que va donar el senyal de sortida o si no fos possible, mitjançant tocs ininterromputs de xiulet.

Article 5.31

El corredor que realitza la sortida abans del senyal, motivant la anulació de la mateixa per sortida falsa, obligant en conseqüència a repetir la mateixa, serà sancionat amb una AMONESTACIÓ.

Igualment serà sancionat el corredor que provoqui sortida falsa en cursa

contrarellotge. Si algun corredor realitza tres(3) sortides falses serà DESQUALIFICAT.

Les amonestacions provocades per sortida falsa no seran acumulatives

amb les provocades per altres motius pel cas de desqualificació per acumulació d’amonestacions.

Article 5.32 La sortida podrà ser anul·lada i repetir-la, si el jutge àrbitre així ho

considera, en els següents casos:

a) Quan en els primers 130 metres, la caiguda d’un o més corredors provoca la caiguda d’altres corredors o bé quan la caiguda d’un corredor hagi estat conseqüència d’una infracció rebuda. En

aquest últim cas, es penalitzarà al corredor que hagi comès la falta; si fos per falta lleu amb AMONESTACIÓ, podent arribar, en cas de

falta greu, a la DESQUALIFICACIÓ.

b) en les curses contrarellotge, tant en pista com en circuit, quan es

produeixi una caiguda en qualsevol part del recorregut, sempre que aquesta caiguda s’hagi produït per accident mecànic o causa aliena al corredor.

Article 5.33

El jutge àrbitre pot, en qualsevol moment del desenvolupament de la cursa, si alguna falta o accident greu ho aconsellés, declarar la cursa

nul·la i repetir-la; amb les sancions que s’estimin adients i convenients. Article 5.34

El jutge àrbitre autoritzat, i els oficials de competició titulats, són les

úniques persones autoritzades a restar a la pista o circuit durant el desenvolupament de les proves.

23

El jutge àrbitre autoritzarà si ho estima adient, la permanència a la pista

o circuit als corredors que hagin de participar, únicament en les proves de velocitat. Aquests no podran fer indicacions de cap tipus ni dirigir-se

a cap corredor que estigui competint. En cas d’incompliment d’aquest norma seran amonestats i expulsats.

Article 5.35 Tots els participants han de disputar les curses amb lleialtat i esforç.

Podran ser exclosos de la cursa aquells participants que es comportin sense esportivitat. En totes les curses individuals estarà prohibit:

a) Fer-se arrossegar o empènyer. b) Obstruir o empènyer els oponents.

c) Perjudicar intencionadament a un adversari amb ajuda o ajudant a d’altes companys d’equip o de equips contraris.

La infracció del disposat al present article pot donat lloc fins a la DESQUALIFICACIÓ tant del corredor infractor com del corredor

beneficiat. Article 5.36

Els corredors doblats durant la cursa, no podran en cap cas, molestar

als adversaris ni tampoc podran ajudar a cap corredors. La interpretació que ha de donar-se als doblatges es que aquests es

produeixen coma conseqüència de la llargària de la pista o circuit de mides redundes, en les que s’ha de donar diverses voltes per completar

la distancia marcada amb anterioritat. Si aquesta distancia s’efectués en línia recta, no serien mai doblats, sinó que continuarien amb un retard de tants metres com corda tingués el circuit o la pista, pel que, encara

que existeixi presencia física, els corredors que no estiguin efectuant la mateixa volta (doblats i dobladors) han d’actuar com si aquesta presencia no existís, no podent, per tant, formar un sol pilot ni posar-se a roda els

uns dels altres.

Article 5.37 El corredor o pilot que corredors que sigui atrapat per un altre corredor

o grup de corredors que estiguin a punt de guanya la volta, no hauran, en cap cas, destorbar ni ajudar, sinó apartar-se i deixar-los passar, sense col.locar-se a roda, podent seguir-los, intentar sortir per recuperar la

volta perduda, i actuar complint la filosofia de l’article anterior com millor convingui, però sempre mantenint una distancia mínima de tres(3)

metres entre corredors que no estiguin efectuant la mateixa volta. Article 5.38

24

El jutge àrbitre queda facultat per fer abandonar la pista o circuit als

corredors que vagin despenjats a fi i efecte que no destorben el bon desenvolupament de la prova o no dificultin l’esprint final. Per que un

corredor sigui classificat haurà d’avisar al jutge més proper al lloc on es produeixi la seva retirada.

Article 5.39 Un corredor, encara que quedi com a únic corredor en cursa, per

classificar-se ha de finalitzar el recorregut i travessar la línia d’arribada patinant frontalment.

Si un participant cau a prop de la línia d’arribada, per classificar-se haurà d’aixecar-se sol i sense ajuda de ningú, no considerant la seva

arribada fins que els patins travessin la línia d’arribada.

L’ordre d’arribada vindrà determinat pel moment en que cada corredor travessi la línia de meta amb la part més avançada del conjunt patí-bota que estigui en contacte amb el terra i que mai mesurarà més de 50 cm.

Article 5.40

Si en qualsevol prova es verifiqués una arribada de grup tancada, de forma que als jutges d’arribades els sigui impossible determinar amb

precisió la classificació alguns corredors, aquest dubte es solucionarà classificant aquest corredors en dubte, ex aequo, i col·locant-los a l’acta per ordre alfabètic.

Als corredors classificats ex aequo se’ls assignarà el mateix ordre

d’arribada i la mateixa puntuació. Aquesta serà la que resulti de dividir la suma de les puntuacions que els hi correspongui a aquestes posicions pel nombre de corredors. Es a dir, si arriben ex aequo 2on i 3er amb un

total de 20 corredors, se’ls classificarà en segon lloc amb 18,5 punts. Article 5.41

Si en qualsevol moment per les condicions del recorregut o atmosfèriques

no fos possible en normal desenvolupament de la prova o fos impossible continuar una de ja iniciada, es facultat del Jutge àrbitre, segons el cas, de suspendrà aquesta prova temporalment o bé anul·lar-la.

Aquesta cursa serà iniciada de nou o continuaran en cas de disputar-se per series, e el moment en que les condicions que van provocar la

suspensió cessin.

S’entén per prova suspesa temporalment aquella que es reprengui abans de 24 hores de la seva suspensió i per prova aplaçada, la que es reprengui amb posterioritat a les 24 hores de la seva suspensió.

25

En la repetició o el reanudament de la prova suspesa temporalment,

només podran participar els corredors que es trobin efectivament a la cursa en el moment de la interrupció, exclosos, per tant, els retirats, no

presentats i desqualificats. En cas d’aplaçament, podran participar tots els corredors, inclusos els inscrits amb posterioritat.

Article 5.42 Està prohibit als participants rebre avituallament durant el

desenvolupament de les proves, excepte en proves de distancia superior a 20.000 metres.

Els corredors podran ser avançats només pel costat dret, excepte que existeixi espai suficient per la seva esquerra, entre el corredor i la corda,

per que aquest pugui passar sense tocar-lo. En cas de xoc els jutges hauran de tenir molt present si existia o no aquest espai per determinar

qui ha estat el corredor infractor del reglament; ja que si el corredor que anava davant s’ha tirat de nou sobre la corda, impedint el pas del seu adversari, o sigui, tancant-lo, serà aquest el culpable, essent l’infractor

en la resta de casos el corredor que pretengui l’avançament. Els participants que estiguin a punt de ser doblats, han de deixar l’espai

lliure als dobladors, sense obstruir, empènyer, afavorir o perjudicar a ningú.

Els corredors no poden empènyer intencionadament als seus adversaris i barrar-li’n els pas.

La sortida voluntària del corredor en el recorregut de la cursa, es

considerarà retirada de la mateixa. El corredors que voluntàriament sobrepassi amb un patí els marges delimitats del circuit o pista, serà advertit la primera vegada, essent DESQUALIFICAT la segona.

En cas d’avaria dels patins, el corredor ha d’apropar-se al lloc d’assistència, sense abandonar el circuit de la cursa, evitant

obstaculitzar el desenvolupament de la prova. La avaria ha de ser reparada pel mateix corredor que pot rebre peces de recanvi i les eines

necessàries de la seva assistència. En cas de caiguda, el corredor que pugui seguir en cursa ha d’aixecar-se

i continuar sense ajudar de ningú. En les cursa de fons o gran fons sobre recorreguts oberts, els participants

hauran de circular per la dreta i no sobrepassar mai el centre de la via.

Article 5.43

26

Està totalment prohibit l’ús o administració i aplicació de mètodes

destinats a augmentar artificialment les capacitats físiques dels esportistes o a modificar els resultats de les competicions.

L’incumpliment d’aquest article comportarà la DESQUALIFICACIÓ AUTOMÀTICA i la exclusió de les actes de tota competició de l’esportista

infractor i la notificació al CNPV per tal que ho comuniqui al COMITÉ CATALÀ DE COMPETICIÓ I DISCIPLINA ESPORTIVA o òrgan competent en aquesta matèria, per la aplicació de la sanció que correspongui.

La mateixa consideració tindrà la negativa a sotmetre’s al controls exigits

o qualsevol acció o omissió que impedeixi o destorbi la correcta realització d’aquests controls.

La falta d’aquestes formalitats podrà conduir a la no classificació del corredor infractor.

Article 5.44

Tot corredor haurà de portar obligatòriament el número de dorsal que li hagi estat assignat. Els dorsal es col·locaran de forma perfectament visible en el lloc on determini el jutge àrbitre de la prova.

Els participants que es retirin voluntàriament, ho hauran de comunicar

immediatament al jutge àrbitre, o si no és possible a qualsevol oficial de la competició.

La falta d’aquestes formalitats podrà conduir a la no classificació del corredor infractor.

Article 5.45

En l’últim revolt, el corredor que sortir en primera posició haurà de seguir una línia recta paral·lela a la corda, estant obligat a mantindre’s Aixa fins a la línia de meta. Tota la resta de corredors hauran de seguir aquesta

norma.

Tota variació de trajectòria, barrada de pas, ziga-zaga, o acció que pertorbi el bon desenvolupament de l’esprint final serà penalitzada amb la DESCLASIFICACIÓ o DESQUALIFICACIÓ.

Article 5.46

En les cursa disputades per equips, els corredors del mateix club o federació, segons es tracti de curses interclubs o interautonòmics,

podran ajudar-se tècnicament Aixa com cedir-ne recanvis o avituallaments, restant prohibits els envasos de vidre.

Article 5.47

27

El Club que organitza un cursa haurà de posar a disposició dels clubs i corredors participants, un croquis de la pista o circuit on apareguin:

a) Mida exacta de la corda, rectes i radis dels revolts. b) Estat del ferm de la pista o circuit, desnivells si s’escau

c) Composició del material del terra de la pista o circuit. d) Programa amb el número de voltes de cada prova. e) Situació de les línies de sortida i arribada.

f) Característiques dels revolts.

A més haurà d’indicar-se els graus de percentatge en pujades i baixades en les carreteres i circuits oberts, així coma senyalitzar els trams perillosos, número i nom dels nuclis urbans per on pasa la cursa i parcial

del recorregut.

També indicar quins seran els premis amb indicació de la prova i el lloc a que correspongui cada un d’ells.

Article 5.48 Tota competició haurà d’estar provista d’instal·lacions i serveis varis

segons el tipus de prova, essent imprescindibles els següents:

a) Instal·lació microfònica o servei de megafonia. b) Un aparell indicador del número de voltes que queden per córrer. c) Campana o senyal acústic que indiqui la última volta

d) Un lloc pel primers auxilis. e) Un lloc reservat pels participants.

f) Un lloc reservat per la Secretaria amb taules i cadires. g) Tanques protectores per tenir al públic allunyat. h) Servei de seguretat.

i) Instal·lació adient per realitzar control anti dòping si s’escau j) Ambulància o servei mèdic

Article 5.49

No podran disputar-se proves nocturnes, excepte a pistes i circuits tancats, prèvia comprovació del CCPV i autorització del CNPV i on existeixi la suficient il·luminació per normal desenvolupament de les

mateixes.

CAPITOL 5: Dels jurats

Secció primera: Oficials de competició

Article 5.50

28

A les competicions que organitzi la FECAPA o bé necessitin el vist i plau

del CCPV correspon el nomenament al Comitè Català d’Àrbitres i Jutges.

Els jutges nomenats per constituir un jurat han de jutjar amb equitat i imparcialitat.

Si aquesta norma no s’apliqués de forma evident, el Jutge àrbitre podrà retirar de la competició a aquells jutges que segons la seva opinió no assumeixin plenament els seus deures.

Article 5.51

El CCPV redactarà un Reglament Intern del al Comitè Català d’Àrbitres i Jutges per organitzar el seu funcionament.

Article 5.52

Els oficials de competició necessaris pel desenvolupament de qualsevol prova oficial, seran un nombre variable de jutges, segons la importància

de la prova i el traçat del recorregut.

a) Per aquestes competicions el jurat estarà format al menys per:

Un jutge àrbitre

Un secretari

Tres jutges auxiliars

Tres cronometradors (si s’escau)

b) Pels Campionats de Catalunya

Un jutge àrbitre

Un secretari

Sis jutges auxiliars

- sortides - arribades

Tres cronometradors (si s’escau)

Un comissari de cursa

Un comptavoltes

Article 5.53

El Comissari de Cursa serà designat pel CCPV d’entre els seus membres i haurà de fer-se càrrec de la competició i responsabilitzar-se del compliment del programa.

Comprovarà que tots els jutges i serveis 8sanitaris i ordre públic)

s’hagin presentat per complir amb la seva funció i quan sigui necessari anomenarà substituts i prendrà mesures que consideri adients pel

29

bon funcionament de la competició, però un cop iniciades les proves

aquest declinarà tota responsabilitat de la competició al Jutge àrbitre.

Són competències específiques del comissari de cursa, abans de començar les proves :

Assegurar-se del correcte marcatge de les línies de sortida i arribada.

Comprovar la presencia del servei d’ordre públic, si s’escau,

Aixa com la persona responsable d’aquest tema al que el jutge àrbitre haurà d’adreçar-se.

Fer la comprovació oportuna de llicencies i DNI o passaports

individuals dels participants i recollir les credencials identificatives dels delegats.

Article 5.54 El jutge àrbitre té el control tècnic i disciplinari de les curses de la

competició. Per tant ha de:

a) Fer que tots els participants compleixin les normes del reglament i decidir sobre els problemes tècnics que sorgeixin durant la competició encara que aquests no estiguin previstos

en cap reglament. b) Assignar al membres del jurat les seves respectives funcions.

c) Dirigir la feina dels jutges, coordinar, controlar, i decidir sobre les divergències de criteri..

Article 5.55

El cronometrador en cap, en rebre les targetes de temps de la resta de

cronometradors, té la facultat de comprovar el temps enregistrat, en els diversos cronòmetres, si ho creu adient, i a la vista dels temps

controlats i enregistrats, en el seu cas, confeccionarà la llista oficial que establirà el temps aconseguits pels participants, que signarà i lliurarà al secretari.

Article 5.56

En totes les curses en línia es prendran el temps dels tres(3) primers classificats i si es possible la diferència de temps entre la resta de

corredors. Article 5.57

Els temps es prendran des de l’instant en que sigui donada la sortida

fins al moment en que els participants creuin la línia de meta amb la

30

part més avançada del conjunt patí-bota(punta) que estigui en

contacte amb el terra.

Article 5.58 Quan el jutge de cronometradors prevegi per ell mateix o per

indicacions d’un altre oficial de competició, que es pugui batre algun record, donarà les instruccions precises per a que tres(3) cronòmetres registrin el temps del primer corredor classificat per que sigui possible

la seva homologació.

Article 5.59 El jutge encarregat del comptador de voltes ha de :

a) Anotar el nombre de voltes completades.

b) Assenyalar el nombre de voltes que queden per fer amb ajuda del sistema de comptavoltes disponible.

c) Determinar qui es el cap de cursa.

d) Cancel·lar una volta cada cop que el cap de cursa passi per la línia d’arribada

e) Assegurar-se que la última volta sigui senyalada amb tocs de

campana o qualsevol altra senyal acústica al cap de la cursa. f) Avisar amb senyals acústiques la volta prèvia a les puntuacions

o eliminacions, segons les indicacions del Jutge àrbitre.

CAPITOL 6 : Dels rècords i temptatives de rècords

Secció primera: Normes generals

Article 5.60

Existeixen dues especialitats de rècords: a) Rècords en pista

b) Rècords en circuit

Els rècords de cada especialitat estan dividits en dues categories: a) Rècords de distància

b) Rècords per temps (durada) Article 5.61

Les distàncies i temps reconeguts oficialment són les que es citen en

els articles següents. Article 5.62

31

Ja sigui sobre pista o circuit, les distancies homologables són :

200 mts. 300 mts. 500 mts. 1.000 mts.

1.500mts 2.000 mts. 3000 mts. 5.000 mts. 8.000 mts. 10.000 mts. 15.000 mts. 20.000 mts. 30.000 mts. 50.000 mts.

A les curses de circuit s’afegeix la Marató (42.195 km).

Article 5.63

En pista o circuit, els temps oficials reconeguts i pels que es poden disputar proves en aquesta modalitat són:

½ hora 1 hora 2 hores 5 hores 10 hores 20 hores

24 hores Article 5.64

Dos mides de pista són reconegudes: les inferiors a 200 metres de corda i les que superen aquesta corda, però no arriben als 400 metres.

Es reconeixen dos categories de rècords:

a) Els establerts sobre pista amb corda inferior a 200 metres

b) Els establerts sobre pista superior a 200 metres de corda sense sobrepassar els 400 metres

Els rècords establerts sobre pistes superiors a 200 metres de corda hauran, per ser homologats, ser millors que els records establerts

sobre pista amb corda inferior a 200 metres, a cada distancia i temps respectiu.

Els rècords establerts sobre circuits tancats s’ha de tenir en compte que la longitud de la corda no ha de ser inferior a 250 metres, ni

superior a 1.000 metres, i per la seva homologació tindrà preferència de validesa per a cada distancia el de menor corda.

Article 5.65 Tot corredor que pretenent establir una marca o batre un rècord

establert sobre les distancies reconegudes haurà de comunicar-lo a la FECAPA, que ho posarà en coneixement del CNPV que autoritzarà o

no, segons l’inform emès pel CCPV. Article 5.66

32

Les condicions necessàries perquè una nova marca o tentativa sigui

homologable per la RFEP són:

a) Amidament de la pista o circuit per un arquitecte o aparellador oficial de la localitat on es facin les tentatives.

b) La pista o circuit serà mesurat a 30 cm de la vora interior, havent

de ser delimitada per pilones de plàstic o voreres naturals. c) El temps haurà de ser enregistrat per tres (3) cronometradors

oficials de la FECAPA.

CAPÍTOL 7: De les incompareixences. Comissió d’apel·lació.

Secció primera: Incompareixences. Comissió d’Apelació.

Article 5.67

Tot club o corredors que després d’haver efectuat la inscripció en una prova dels Campionat de Catalunya haurà d’informar al CCPV de la seva decisió al menys amb 96 hores d’antelació a l’inici de la

competició. Només s’acceptaran retirades amb motivacions excepcionals. Un cop examinats el motius, en cas que la retirada es consideri fos injustificat, el CCPV donarà trasllat de l’informe al

Comitè de competició per tal que resolgué.

Article 5.68 El CCPV podrà establir sancions econòmiques als clubs que retirin

sense causa de força major corredors dels Campionats de Catalunya un cop passades les 96 hores de plaç que estableix l’article anterior.

Aquestes sancions hauran de venir determinades a la corresponent convocatòria del Campionat de Catalunya.

El CCPV juntament amb el Comitè Català d’Àrbitres i Jutges valorarà la justificació de la retirada per tal de determinar o no la corresponent

sanció.

Article 5.69 Qualsevol reclamació haurà de ser presentada per escrit, amb segell

del club i serà presentada pel delegat designat per aquella competició que haurà de estar necessariament en possessió de la llicencia federativa en vigor.

En cap cas s’acceptarà cap reclamació que no compleixi els requisits

esmentats. Article 5.70

33

Les mesures disciplinàries que poden ser adoptades durant el

desenvolupament de la competició en relació al competidors que siguin responsables de violacions a les disposicions del jurat o

infraccions mes greus als principis de la moral esportiva, són:

a) AMONESTACIÓ

b) DESCLASIFICACIÓ (distanciament de l’ordre d’arribada) c) DESQUALIFICACIÓ de la competició d) DESQUALIFICACIÓ de totes les proves del programa

Article 5.71

Les AMONESTACIONS poden ser aplicades, a més del casos previstos en el Reglament de Patinatge de Velocitat, per a les infraccions no

greus.

Generalment, les amonestacions precedeixen a la DESQUALIFICACIÓ, excepte en casos d’infracció molt greu, s’acumulen i el responsable de diverses amonestacions, encara que

no siguin graus, ha de ser desqualificat de la competició. L’AMONESTACIÓ pot ser proposada per qualsevol jutge encarregat del

control de la prova; aquest haurà d’informar immediatament al Jutge Àrbitre.

Article 5.72

La DESCLASIFICACIÓ o distanciament s’aplica al competidor que, durant el desenvolupament de pla prova, particularment en el trams

finals, hagi comès una infracció perjudicant a un o més adversaris. En aquest cas podrà ser sota criteri del Jutge Àrbitre DESCLASSIFICAT, i el temps amb el que classificarà serà el mateix

del corredor al que ha perjudicat mes una mil·lèsima. Article 5.73

Les mesures de DESQUALIFICACIÓ poden ser aplicades:

a) Per acumulació de tres amonestacions. b) Per infracció greu.

c) En cas d’infracció molt greu el competidor pot ser desqualificat de totes les proves del programa.

d) En el cas que un competidor hagi utilitzat substàncies

considerades dòping.

Les mesures indicades en els punts a) i b) són aplicades pel Jutge Àrbitre i la sanció s’ha de fer pública.

34

Les mesures aplicades a l’apartat c) han de ser examinades pel jurat

de la prova a proposta del Comitè Esportiu.

Les conclusions han de ser comunicades verbalment. Les reclamacions sobre les decisions del Jurat han de ser

comunicades al Jutge Àrbitre dins dels 15 minuts posteriors al final de la prova o dins els 15 minuts següents a la comunicació de l’ordre d’arribada, amb referència exclusiva a l’ordre d’arribada.

Pel que fa referència a les reclamacions relatives als temps, serà

considerat vàlid el temps pres pels cronometradors. Article 5.74

Qualsevol membre del jurat que pateixi o hagi patit abans, durant o

després de la competició insults, amenaces o qualsevol tipus d’acte de violència física o verbal per part d’un competidor o d’una altra persona, ho comunicarà immediatament al jutge àrbitre o al

Comissari de la cursa per si s’escau tramitar el corresponent expedient sancionador.

Article 5.75

Els delegats dels clubs tenen el deure de mantindre una conducta conforme al principis de lleialtat i honradesa esportiva.

Segons la gravetat de la falta comesa, poden ser amonestats, allunyats de la pista o circuit, o denunciats al CCPV per tal que doni tràmit a

l’expedient disciplinari si s’escau.

Actualització: Juny 2013