l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf ›...

52
14370 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075 Exemplar: Subscripció anual: Subscripció anual microfilmada: ISSN: 0212-8195 130PTA 20.000PTA 33.000PTA Ejemplar: Suscripción anual: Suscripción anual microfilmada: ISSN: 0212-8195 130PTA 20.000PTA 33.000PTA Dipósit legal: V. 1.556 - 1978 DE LA GENERALITAT VALENCIANA Depósito legal: V. 1.556 - 1978 Adminisació / Administración: Área de Publicacions Batlia, 1, Val€mcia-4600 1 Subscripcions/Suhscripciones (96) 386 3411 . Anuncis/Anuncios (96) 386 3441· Producció/Producción (96) 386 3418 Venda d'exemplars solts: Llibreria Llig (96) 386 61 70/Venta de ejemplares sueltos: Lihrería Llig (96) 3866i 70 Composició / Composición: Área de Publicacions de la Conselleria de Presidencia Impressió / impresión: ITEGRAF, SA - Pol. Ind. El Oliveral, Riba-roja de Túria (Valencia) 2988 l. DISPOSICIONS GENELS 1. PRESIDENCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA Conselleria de Medi Ambient DECRET 218/1997, de 30 de juliol, del Govern Valencia, pel qual s 'aprova el Pla d 'Ordenació deis Recursos Naturals de la Serra d 'Espada. [97/Ll0029] La Llei 1 1/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, ha confi- gurat, com a instrument fonamental per a un adequat planejament deIs recursos naturals, els anomenats plans d' ordenació deIs recur- sos natural s (PORN), i n'estableix, en els articles 32 i següents, el concepte, l'ambit, el contingut, els efectes i la tramitació. En compliment del que s'estableix en la normativa esmentada, s ' ha procedit a l'elaboració del Pla d'Ordenació deIs Recursos Naturals de la Serra d' Espada. Comenyat el procediment d'aprovació del PORN per mitja de l 'Ordre de 2 de desembre de 1 994, de la Conselleria de Medi Ambient, se n'ha finalitzat la tramitació, segons el que s'estableix en l' ticle 3 6 de la llei citada. Com s'estableix en l'article 36.2 de la Llei 1 1/1994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits a la Comunitat Valenciana, el PORN s 'ha sotmés a consulta del Consell Assessor i de Partici- pació del Medi Ambient. En virtut d'aixó, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació previa del Gove Valencia, en la reunió del dia 30 de juliol de 1 997, DECRETE Article únic 1 . En compliment del que es disposa en l'article 32 i següents de la Llei 1 1/1994, d'Espais Naturals Protegits a la Co munitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla d 'Ordenació deIs Recur- sos Naturals de la Serra d'Espada. 2. Com a annex a aquest decret, es recull la part normativa del pla. DISPOSICIÓ ADDICIONAL Es faculta el conseller de Medi Ambient, en l' ambit de les seues atribucions, perque dicte les disposicions i prenga les mesures necessaries per al compliment del que es disposa en aquest decret. 2988 l. DISPOSICIONES GENELES 1. PRESIDENCIA y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA Conselleria de Medio Ambiente DECRETO 218 /1997, de 30 de julio, del Gobieo Valenciano, por el que se aprueba el Plan de Orde- nación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán. [97/Ll0029] La Ley 1 1 /1 994, de 27 de diciembre, de la Generalitat Valen- ciana, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valen- ciana, ha configurado como instrumento ndamental pa un ade- cuado planeamiento de los recursos naturales, los denominados pla- nes de ordenación de los recursos naturales (PORN), y establece en los tículos 32 y siguiente s su concepto, ámbito, contenido, efectos y tramitación. En cumplimiento de lo establecido en la citada normativa, se ha procedido a la elaboración del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán. Iniciado el procedimiento de aprobación del PORN por Orden de 2 de diciembre de 1 994 de la Conselleria de Medio Ambiente, se ha finalizado la tramitación del mismo según lo establecido en el artículo 36 de la precitada ley. Tal y como establece el artículo 36.2 de la Ley 1 1/1994, de 27 d e diciembre, d e Espacios Naturales Protegidos e n l a Comunidad Valenciana, el PORN se ha sometido a consulta del Consejo Asesor y de Participación del Medio Ambiente En su virtud, a propuesta del conseller de Medio Ambiente y previa deliberación del Gobierno Valenciano, en la reunión del día 30 de julio de 1997, DISPONGO Artículo único l. En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 32 y siguien- tes de la Ley 1 1/ 1 994, de Espacios Naturales Protegidos en la Comunidad Valenciana, se aprueba definitivamente el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán. 2. Como anexo al presente decreto se recoge la pte normativa del plan. DISPOSICIÓN ADICIONAL Se faculta al conseller de Medio Ambiente, en el ámbito de sus aibuciones, pa dict las disposiciones y adapt las medidas pre- cisas para el cumplimiento de lo dispuesto en el presente decreto .

Transcript of l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf ›...

Page 1: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14370 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

Exemplar: Subscripció anual: Subscripció anual microfilmada:

ISSN: 0212-8195

130PTA 20.000PTA

33.000PTA

Ejemplar: Suscripción anual: Suscripción anual microfilmada:

ISSN: 0212-8195

130 PTA 20.000PTA

33.000PTA

Dipósit legal: V. 1.556 - 1978 DE LA GENERALITAT VALENCIANA Depósito legal: V. 1.556 - 1978

Administració / Administ ración: Área de Publicacions Batlia, 1, Val€mcia-4600 1

Subscripcions/Suhscripciones (96) 386 3411 . Anuncis/Anuncios (96) 386 34 41· Producció/Producción (96) 386 3418

Venda d'exemplars solts: Llibreria Llig (96) 386 61 70/Venta de ejemplares sueltos: Lihrería Llig (96) 3866i 70 Composició / Composición: Área de Publicacions de la Conselleria de Presidencia

Impressió / impresión: ITEGRAF, SA - Pol. Ind. El Oliveral, Riba-roja de Túria (Valencia)

2988

l. DISPOSICIONS GENERALS

1. PRESIDENCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria de Medi Ambient

DECRET 218/1997, de 30 de juliol, del Govern Valencia, pel qual s 'aprova el Pla d 'Ordenació deis Recursos Naturals de la Serra d 'Espada. [97/Ll0029]

La Llei 1 1/94, de 27 de desembre, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, ha confi­gurat, com a instrument fonamental per a un adequat planejament deIs recursos naturals, els anomenats plans d'ordenació deIs recur­sos natural s (PORN), i n'estableix, en els articles 32 i següents, el concepte, l 'ambit, el contingut, els efectes i la tramitació.

En compliment del que s'estableix en la normativa esmentada, s ' ha procedit a l'elaboració del Pla d'Ordenació deIs Recursos Naturals de la Serra d'Espada.

Comenyat el procediment d'aprovació del PORN per mitja de l 'Ordre de 2 de desembre de 1 994, de la Conselleria de Medi Ambient, se n'ha finalitzat la tramitació, segons el que s'estableix en l' article 3 6 de la llei citada.

Com s'estableix en l'article 36.2 de la Llei 1 1 / 1 994, de 27 de desembre, d'Espais Naturals Protegits a la Comunitat Valenciana, el PORN s 'ha sotmés a consulta del Consell Assessor i de Partici­pació del Medi Ambient.

En virtut d'aixó, a proposta del conseller de Medi Ambient i després de la deliberació previa del Govern Valencia, en la reunió del dia 30 de juliol de 1 997,

DECRETE

Article únic

1 . En compliment del que es disposa en l'article 32 i següents de la Llei 1 1 / 1 994, d'Espais Naturals Protegits a la Comunitat Valenciana, s'aprova definitivament el Pla d'Ordenació deIs Recur­sos Naturals de la Serra d'Espada.

2. Com a annex a aquest decret, es recull la part normativa del pla.

DISPOSICIÓ ADDICIONAL

Es faculta el conseller de Medi Ambient, en l'ambit de les seues atribucions, perque dicte les disposicions i prenga les mesures necessaries per al compliment del que es disposa en aquest decret.

2988

l. DISPOSICIONES GENERALES

1. PRESIDENCIA y CONSELLERIAS DE LA GENERALITAT VALENCIANA

Conselleria de Medio Ambiente

DECRETO 218 /1997, de 30 de julio, del Gobierno Valenciano, por el que se aprueba el Plan de Orde­nación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán. [97/Ll0029]

La Ley 1 1 /1 994, de 27 de diciembre, de la Generalitat Valen­ciana, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valen­ciana, ha configurado como instrumento fundamental para un ade­cuado planeamiento de los recursos naturales, los denominados pla­nes de ordenación de los recursos naturales (PORN), y establece en los artículos 32 y siguientes su concepto, ámbito, contenido, efectos y tramitación.

En cumplimiento de lo establecido en la citada normativa, se ha procedido a la elaboración del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán.

Iniciado el procedimiento de aprobación del PORN por Orden de 2 de diciembre de 1 994 de la Conselleria de Medio Ambiente, se ha finalizado la tramitación del mismo según lo establecido en el artículo 36 de la precitada ley.

Tal y como establece el artículo 36.2 de la Ley 1 1 / 1 994, de 2 7 d e diciembre, d e Espacios Naturales Protegidos e n l a Comunidad Valenciana, el PORN se ha sometido a consulta del Consejo Asesor y de Participación del Medio Ambiente

En su virtud, a propuesta del conseller de Medio Ambiente y previa deliberación del Gobierno Valenciano, en la reunión del día 30 de julio de 1 997,

DISPONGO

Artículo único

l. En cumplimiento de lo dispuesto en el artículo 32 y siguien­tes de la Ley 1 1 / 1 994, de Espacios Naturales Protegidos en la Comunidad Valenciana, se aprueba definitivamente el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán.

2. Como anexo al presente decreto se recoge la parte normativa del plan.

DISPOSICIÓN ADICIONAL

Se faculta al conseller de Medio Ambiente, en el ámbito de sus atribuciones, para dictar las disposiciones y adaptar las medidas pre­cisas para el cumplimiento de lo dispuesto en el presente decreto.

Page 2: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14371

DISPOSICIÓ FINAL

Aquest decret entrara en vigor l 'endema de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Valencia, 30 de juliol de 1 997

El president de la Generalitat Valenciana, EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO

El conseller de Medi Ambient, JOSÉ MANUEL CASTELLA ALMIÑANA

ANNEX

Part normativa del Pla d'Ordenació deIs Recursos Naturals de la Serra d'Espada

TÍTOL 1 Disposicions generals

Article 1. Naturalesa del pla

Aquest Pla d' Ordenament deIs Recursos Naturals de la Serra d'Espada es redacta a l'empara de l'article 4 de la Llei 4/1 989, de Conservació deIs Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre i del que es disposa en els articles 30 i 3 1 de la Llei 1 1/ 1 994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

Article 2. Finalitat

l. Aquest pla té com a finalitat l' ordenament deIs recursos natu­rals de la serra d'Espada.

2. Els objectius generics d'aquest pla són els que s 'indiquen en l'article 32.2 de la Llei 1 1 / 1 994, d'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana.

3 . Aquest pla s'haura d'ajustar al contingut previst en l'article 34 de la Llei 1 1/1 994.

Article 3. Ámbit

1 . L'ambit del Pla d'Ordenament deIs Recursos Naturals de la Serra d'Espada s'estén a la totalitat deIs terrenys compresos en els termes municipals d' Aín, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Algímia de Almonacid, Almedíjar, Arañuel, Artana, Ayódar, Azuébar, Betxí, Castellnovo, Caudiel, Chóvar, Cirat, Eslida, Espadilla, Fan­zara, Fuente de la Reina, Fuentes de Ayódar, Gaibiel, Higueras, Matet, Montán, Montanejos, Nules, Onda, Pavías, Pina de Montal­grao, Soneja, Sot de Ferrer, Suera, Tales, Toga, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat, Vall de Almonacid, la Vall d'Uixó, Villamalur, Villanueva de Viver i Villavieja, com apareix delimitat en la carto­grafia d' ordenament.

Article 4. Efectes

1 . D'acord amb el que es disposa en l'article 5 .2 de la Llei 4/1 989, de Conservació de la Natura i de la Flora i la Fauna Silves­tres, el pla d'ordenament deIs recursos natural s sera obligatori i executiu en les materies regulades per aquesta llei, i les seues di s­posicions constituiran un límit per a qualssevol altres instruments d'ordenament territorial o física, les determinacions deIs quals no podran alterar o modificar aquestes disposicions.

2. D'acord amb el que es disposa en l 'article 35 de la Llei 1 1 /1 994, de la Generalitat Valenciana, d'Espais Naturals Protegits, el pla d'ordenament deIs recursos natural s sera obligatori i executiu en tot alló que afecte la conservació, protecció o millora de la flora, la fauna, els ecosistemes, el paisatge o els recursos natural s, i pre­valdra sobre qualssevol altres instruments d'ordenament territorial o fisica.

3. El planejament urbanístic i territorial que s'aprove amb pos­terioritat a l'entrada en vigor d'aquest pla d'ordenament deIs recur­sos natural s s 'haura d'ajustar a les determinacions protectores que s'hi contenen.

DISPOSICIÓN FINAL

El presente decreto entrará en vigor el día siguiente al de su publicación en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.

Valencia, 30 de julio de 1 997

El president de la Generalitat Valenciana, EDUARDO ZAPLANA HERNÁNDEZ-SORO

El conseller de Medio Ambiente, JOSÉ MANUEL CASTELLÁ ALMIÑANA

ANEXO

Parte normativa del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán

TÍTULOI Disposiciones generales

Artículo 1. Naturaleza del plan

El presente Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán se redacta al amparo del artículo 4 de la Ley 4/1989, de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Sil­vestre y de lo dispuesto en los artículos 30 y 3 1 de la Ley 1 1/ 1 994, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana.

Artículo 2. Finalidad

l. El presente Plan tiene por finalidad la ordenación de los recursos naturales de la Sierra de Espadán.

2. Los objetivos genéricos de este Plan son los señalados en el artículo 32.2 de la Ley 1 1/1 994, de Espacios Katurales Protegidos de la Comunidad Valenciana.

3. El contenido a que deberá ajustarse este Plan es el previsto en el artículo 34 de la Ley 1 1/ 1 994.

Artículo 3. Ámbito

l. El ámbito del presente Plan de Ordenación de los Recursos Naturales de la Sierra de Espadán se extiende a la totalidad de los terrenos comprendidos en los términos municipales de Aín, Alcudia de Veo, Alfondeguilla, Algímia de Almonacid, Almedíjar, Arañuel, Artana, Ayódar, Azuebar, Betxí, Castellnovo, Caudiel, Cirat, Chó­var, Eslida, Espadilla, Fanzara, Fuente de la Reina, Fuentes de Ayó­dar, Gaibiel, Higueras, Matet, Montán, Montanejos, Nules, Onda, Pavías, Pina de Montalgrao, Soneja, Sot de Ferrer, Sueras, Tales, Toga, Torralba del Pinar, Torrechiva, Vallat, Vall de Almonacid, la Vall d'Uixó, Villamalur, Villanueva de Viver y Villavieja, tal como aparece delimitado en la cartografia de ordenación.

Artículo 4. Efectos

1 . De conformidad con lo dispuesto en el artículo 5 .2 de la Ley 4/1 989, de Conservación de la Naturaleza y de la Flora y la Fauna Silvestres, el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales será obligatorio y ejecutivo en las materias reguladas por dicha ley, constituyendo sus disposiciones un límite para cualesquiera otros instrumentos de ordenación territorial o fisica, cuyas determinacio­nes no podrán alterar o modificar dichas disposiciones.

2. De conformidad con lo dispuesto en el artículo 35 de la Ley 1 1 /1 994, de la Generalitat Valenciana, de espacios naturales prote­gidos, el Plan de Ordenación de los Recursos Naturales será obliga­torio y ejecutivo en lo que afecte a la conservación, protección o mejora de la flora, la fauna, los ecosistemas, el paisaje o los recur­sos naturales, prevaleciendo sobre cualesquiera otros instrumentos de ordenación territorial o fisica.

3. El planeamiento urbanístico y territorial que se apruebe con posterioridad a la entrada en vigor de este Plan de Ordenación de los Recursos Naturales deberá ajustarse a las determinaciones pro­tectoras contenidas en el mismo.

Page 3: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14372 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

4. Així mateix, tindra caracter indicatiu respecte de qualssevol altres actuacions, plans o programes sectorials, i les seues determi­nacions s 'aplicaran subsidü'iriament, sense perjudici de la preva­lenya d'aquest pla en les materies regulades per la Llei 4/1 989.

5. El pla inclou directrius i criteris per a l 'elaboració i execució deIs plans rectors d'ús i gestió i els altres instruments que regulen 1 'ús públic de l' espai, la utilització deIs recursos, la investigació, etc . , i assenyala, si escau, les activitats que cal regular necessaria­ment i els objectius concrets que s'han de recollir en aquests instru­ments.

6. El pla d'ordenament deIs recursos natural s concreta les acti­vitats, obres i instaHacions que hagen de sotmetre 's al regim d'ava­luació d'impacte ambiental, i s'hi podran incloure activitats per a les quals la legislació corresponent no preveu aquest requisit; caldra incloure-hi aquesta exigencia sempre que es preveja l'emis­sió d'informe per part de l 'organ ambiental. L'exigencia del tramit d'avaluació de l 'impacte ambiental podra realitzar-se per virtut del tipus d'activitat, obra o instaHació, o en aplicació de criteris terri­torials, i es podra estendre la necessitat d'aquest requisit a actua­cions expressament assenyalades en el pla que s'hagen de desenvo­lupar fora del seu ambit pero incidisquen directament sobre els recursos natural s i valors ambiental s objecte d'ordenament i protec­ció.

7. Per a la realització d'obres, usos o activitats de qualsevol tipus que, d'acord amb les normes d'aquest pla, necessiten d'infor­me de la Conselleria de Medi Ambient o de qualsevol altre organis­me, s 'entendra que aquest informe haura de ser favorable per a la seua realització, i aquest requisit sera imprescindible per a l 'obten­ció de la llicencia urbanística corresponent.

Article 5. Tramitació, vigencia i revisió

1 . El pla, una vegada tramitat d'acord amb el que es disposa en l ' article 3 6 de la Llei 1 1/1 994, haura de ser aprovat per mitja d'un decret del Govern Valencia per a la posterior entrada en vigor.

2. Les determinacions del pla d'ordenament deIs recursos natu­rals entraran en vigor l ' endema de la publicació de l'aprovació definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana, i conti­nuaran vigents mentrestant no es revise el pla, per haver canviat suficientment les circumstancies o els criteris que n'han determinat l 'aprovació, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient.

3. No es considerara revisió del PORN l'alteració deIs límits de les zones de protecció assenyalades en aquest que puga introduir el planejament urbanístic que s ' aprove posteriorment, sempre que aquesta alteració supose un augment de les condicions de protecció o un increment de la superficie protegida.

4. La revisió o modificació de les determinacions del PORN podra realitzar-se en qualsevol moment seguint els mateixos tramits que s'han seguit per a l'aprovació.

Article 6. Interpretació

1 . En la interpretació d'aquest pla d'ordenament deIs recursos natural s caldra ajustar-se a allo que resulte de la seua consideració com un tot unitari, i s 'utilitzara sempre la memoria informativa i justificativa com a document on es contenen els criteris i principis que han orientat la redacció del pla.

2. En cas de conflicte entre les normes de protecció i els docu­ments grafics del pla, prevaldran les primeres, excepte quan la interpretació derivada deIs planols es recolze també en la memoria de tal manera que siga palesa l 'existencia d'algun error material en les normes.

3 . En l'aplicació d'aquest pla d'ordenament deIs recursos natu­rals, prevaldra aquella interpretació que comporte un major grau de protecció deIs valors natural s de l'ambit del PORN.

4. En qualsevol actuació no prevista en aquest PORN, sera pre­ceptiu l 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient, sense perjudici de les competencies sectorials que hi puguen existir.

4. Asimismo, tendrá carácter indicativo respecto de cualesquie­ra otras actuaciones, planes o programas sectoriales y sus determi­naciones se aplicarán subsidiariamente, sin perjuicio de la preva­lencia de este plan en las materias reguladas por la Ley 4/1989.

5. El plan incluye directrices y criterios para la elaboración y ejecución de los planes rectores de uso y gestión y demás instru­mentos que regulen el uso público del espacio, la utilización de los recursos, la investigación, etc. , señalando, en su caso, las activida­des a regular necesariamente y los objetivos concretos que deben recogerse en dichos instrumentos.

6. El Plan de Ordenación de los Recursos Naturales viene a concretar las actividades, obras e instalaciones que deban someter­se al régimen de evaluación de impacto ambiental, pudiendo incluirse actividades para las que la legislación correspondiente no prevé este requisito; esta exigencia deberá incluirse siempre que se prevea la emisión de informe por parte del órgano ambiental. La exigencia del trámite de evaluación del impacto ambiental podrá realizarse en virtud del tipo de actividad, obra o instalación o en aplicación de criterios territoriales, pudiéndose extender la necesi­dad de este requisito a actuaciones expresamente señaladas en el plan que deban desarrollarse fuera de su ámbito pero incidan direc­tamente sobre los recursos naturales y valores ambientales objeto de ordenación y protección.

7. Para la realización de obras, usos o actividades de cualquier tipo que, de acuerdo con las normas de este plan, precisen de infor­me de la Conselleria de Medio Ambiente o de cualquier otro orga­nismo, se entenderá que dicho informe deberá ser favorable para su realización, siendo éste requisito imprescindible para la obtención de la correspondiente licencia urbanística.

Artículo 5. Tramitación, vigencia y revisión

l. El plan, una vez tramitado de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 3 6 de la Ley 1 1 / 1 994, deberá ser aprobado mediante Decreto del Gobierno Valenciano para su posterior entrada en vigor.

2. Las determinaciones del Plan de Ordenación de los Recursos Naturales entrarán en vigor al día siguiente de la publicación de su aprobación definitiva en el Diari Oficial de la Generalitat Valen­ciana, y seguirán vigentes hasta tanto no se revise el Plan, por haber cambiado suficientemente las circunstancias o los criterios que han determinado su aprobación, a propuesta de la Conselleria de Medio Ambiente.

3. No se considerará revisión del PORN la alteración de los límites de las zonas de protección señaladas en el mismo que pueda introducir el planeamiento urbanístico que se apruebe con posterio­ridad, siempre que dicha alteración suponga un aumento de las con­diciones de protección o un incremento de la superficie protegida.

4. La revisión o modificación de las determinaciones del PORN podrán realizarse en cualquier momento siguiendo los mismos trá­mites que se han seguido para su aprobación.

Artículo 6. Interpretación

l. En la interpretación de este Plan de Ordenación de los Recur­sos Naturales deberá atenderse a lo que resulte de su consideración como un todo unitario, utilizando siempre la Memoria Informativa y Justificativa como documento en el que se contienen los criterios y principios que han orientado la redacción del Plan.

2. En caso de conflicto entre las normas de protección y los documentos gráficos del Plan prevalecerán las primeras, salvo cuando la interpretación derivada de los planos venga apoyada tam­bién por la memoria de tal modo que se haga patente la existencia de algún error material en las normas.

3. En la aplicación de este Plan de Ordenación de los Recursos Naturales prevalecerá aquella interpretación que lleve aparejado un mayor grado de protección de los valores naturales del ámbito del PORN

4. En cualquier actuación no contemplada en el presente PORN, será preceptivo el informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente, sin perjuicio de las competencias sectoriales que puedan existir.

Page 4: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14373

TÍTOL 11 Normes generals de regulació d'usos i activitats i directrius orientadores de la política sectorial

CAPÍTOL 1 Normes sobre protecció de recursos i del domini públic

Secció primera Protecció de recursos hidrológics

Article 7. Qualitat de l 'aigua

l. Queden prohibits aquells usos i activitats que contribulsquen a deteriorar la qualitat de les aigües, com també aquelles actua­cions, obres i infraestructures que puguen dificultar el flux hídric o en suposen manifestament un ús no racional, llevat d'aquells específicament autoritzats per l 'organisme competent després de l 'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.

2. En aplicació de l 'article 15 de la Llei 1 1 / 1 994, d 'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana, les zones humides, siguen permanents o temporals, estancades o corrents i natural s o artificials, hauran de ser preservades d'activitats susceptibles de provocar-ne la recessió o degradació. Amb aquesta finalitat, la Conselleria de Medi Ambient proposara al Consell de la Generali­tat Valenciana, d'acord amb l'apartat 4 d'aquest article, l'aprovació d'un catateg de zones humides que inclounlla seua delimitació i les conques sobre les quals caldra prendre mesures de precaució espe­cials per garantir-ne la conservació i, si escau, la recuperació.

Article 8. Llits, riberes i marges deis cursos d'aigua

1 . Es mantindran les condicions natural s deis llits, i no se'n podra realitzar, en cap cas, la canalització o dragatge, llevat deis trams urbans o aquelles obres degudament autoritzades i justifica­des pel seu interés público

2. S 'instara a l 'organisme de conca a procedir a la iniciació deis tramits necessaris per a la realització de la delimitació i fitació deis llits públics, i la definició de les zones de servitud i policia i, prio­ritariament, als trams d'alt valor ecológic i llits amb regim intermi­tent de cabals.

3. A la zona de domini públic hidraulic, com també als marges inclosos a les zones de servitud i de policia definides en la Llei d' Aigües, es conservara la vegetació de ribera, i no es permetra la transformació a cultiu deis terrenys actualment erms o destinats a usos forestals. Es permetran les tasques de neteja i estassada selec­tives quan existisca risc per a la seguretat de les persones o deis béns en cas de crescuda.

4. Es prohibeix l 'ocupació del domini públic hidraulic i de la zona de servitud per instal'lacions o construccions de qualsevol tipus, permanents o temporals, llevat d'aquells degudament autorit­zats i justificats pel seu interés públic, com també l'extracció d'arids, llevat d'aquells casos necessaris per a obres autoritzades de condicionament o neteja deis llits.

5. Es defineixen com a zones d'alt valor ecológic, als efectes previstos en aquest pla i en el Pla Hidrológic de la Conca del Xúquer, la totalitat deis trams inclosos en l 'ambit del PORN corres­ponents als rius Millars, Palancia, Montant, Sonella i Veo, com també les rambles d' Aióder i Maimona. En aquests cursos fluvials, el Pla Hidrológic establira, amb caracter prioritari, els cabals mediambientals mínims; mentrestant, s ' estableix com a tal el natu­ral superat el 95% de l'any.

6. L'organisme de conca haura de realitzar un pla d'ordenament per a ús recreatiu deis cursos d'aigua que incloura, entre altres, els aspectes següents:

- Delimitació de trams que cal protegir, on es prohibiran els usos recreatius. El seu establiment es realitzara de manera coordi­nada amb la Conselleria de Medi Ambient.

- Definició d'usos compatibles i assignació d'aquests a cada tram on es puguen realitzar.

- Definició d'accessos i delimitació de zones d'ús recreatiu.

TÍTULO 11 Normas generales de regulación de usos y actividades

y directrices orientadoras de la política sectorial

CAPÍTULO 1 Normas sobre protección de recursos y del dominio público

Sección primera Protección de Recursos Hidrológicos

Artículo 7. Calidad del agua

l. Quedan prohibidos aquellos usos y actividades que contribu­yan a deteriorar la calidad de las aguas, así como aquellas actuacio­nes, obras e infraestructuras que puedan dificultar el flujo hídrico o supongan manifiestamente un manejo no racional del mismo, salvo los específicamente autorizados por el organismo competente pre­vio informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

2. En aplicación del artículo 1 5 de la Ley 1 1/1 994 de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, las zonas húme­das, ya sean permanente o temporales, estancadas o corrientes y naturales o artificiales, deberán ser preservadas de actividades sus­ceptibles de provocar su recesión o degradación. Para ello la Con­selleria de Medio Ambiente propondrá al Consell de la Generalitat Valenciana, de acuerdo con el apartado 4 de dicho artículo, la apro­bación de un catálogo de zonas húmedas que incluya su delimita­ción y las cuencas sobre las que deberán adoptarse especiales medi­das de precaución para garantizar su conservación y, en su caso, recuperación.

Artículo 8. Cauces, riberas y márgenes de los cursos de agua

l. Se mantendrán las condiciones naturales de los cauces, no pudiendo realizarse, en ningún caso, su canalización o dragado, a excepción de los tramos urbanos o aquellas obras debidamente autorizadas y justificadas por su interés público.

2. Se instará al organismo de cuenca a proceder a la iniciación de los trámites precisos para la realización del apeo y deslinde de los cauces públicos, definiéndose las zonas de servidumbre y policía y con prioridad en los tramos de alto valor ecológico y cau­ces con régimen intermitente de caudales.

3 . En la zona de dominio público hidráulico, así como en los márgenes incluidos en las zonas de servidumbre y de policía defini­das en la Ley de Aguas, se conservará la vegetación de ribera, no permitiéndose la transformación a cultivo de los terrenos actual­mente baldíos o destinados a usos forestales. Se permitirán las labores de limpieza y desbroce selectivos cuando exista riesgo para la seguridad de las personas o los bienes en caso de avenida.

4. Se prohíbe la ocupación del dominio público hidráulico y de la zona de servidumbre por instalaciones o construcciones de cual­quier tipo, permanentes o temporales, salvo los debidamente autori­zados y justificados por su interés público; así como la extracción de áridos, salvo en aquellos casos necesarios para obras autorizadas de acondicionamiento o limpieza de los cauces.

5. Se definen como zonas de alto valor ecológico, a los efectos previstos en este plan y en el Plan Hidrológico de la Cuenca del Júcar, la totalidad de los tramos incluidos en el ámbito del PORN correspondientes a los ríos Mijares, Palancia, Montán, Sonella y Veo, así como las ramblas de Ayódar y Maimona. En estos cursos fluviales se deberá establecer por el plan hidrológico, con carácter prioritario, los caudales medioambientales mínimos; mientras tanto, se establece como tal el natural superado el 95% del año.

6. Se deberá realizar por el organismo de cuenca un plan de ordenación para uso recreativo de los cursos de agua que incluya, entre otros, los siguientes aspectos:

- Delimitación de tramos a proteger, donde se prohíban los usos recreativos. Su establecimiento se realizará de manera coordi­nada con la Conselleria de Medio Ambiente.

- Definición de usos compatibles y su asignación a cada tramo en que puedan realizarse.

- Definición de accesos y delimitación de zonas de uso recreati-vO.

Page 5: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14374 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

- Establiment de períodes h<lbils en que podran realitzar-se les activitats recreatives previstes.

- Equipament i infraestructures necessaries per al desenvolupa­ment de les activitats previste s, els quals hauran de comptar amb la corresponent autorització de l 'organisme de conca i la Conselleria de Medi Ambient.

Article 9. Embassaments

1 . S 'establira una franja de protecció deIs embassaments que haura de preveure les necessitats de conservació de l'ecosistema constitult per l'embassament i el seu entom i el manteniment deIs seus processos ecológics essencials. L 'organisme de conca realit­zara aquesta delimitació d'acord amb les recomanacions i els crite­ris que propose la Conselleria de Medi Ambient.

2. Qualsevol tipus d'instaHació o infraestructura que es localit­ze en la franja de protecció de l'embassament haura de garantir l 'eliminació de residus i abocaments, de manera que s'assegure la maxima protecció de la qualitat de les aigües embassades.

3 . La franja de protecció incloura, almenys, les zones de servi­tud i po licia quan puga afectar terrenys agrícoles. Quan afecte terrenys forestals, la zona de po licia s'estendra fins una amplaria de 500 metres, d'acord amb el que es preveu en la legislació d'aigües.

4. En la franja de protecció es permetran únicament les instaHacions per a ús públic relacionades amb l'embassament que, després de l 'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient, autoritze l 'organisme de conca, com també totes aquelles actuacions que s'adrecen a millorar les condicions ecológiques d'aquest medi, com ara la plantació d'especies forestals própies d'ambients de ribera, neteja de materials aportats per les aigües, construcció de dics als llits próxims a l 'embassament que contri­bUlsquen a retenir sólids o a mantenir zones inundades en la perife­ria de l 'embassament, etc.

5. Queden prohibides, amb caracter general, totes aquelles acti­vitats que, pel seu caracter, resulten incompatibles amb el manteni­ment de l'adequat estat limnológic deIs embassaments segons la seua destinació.

6. L'organisme de conca realitzara un pla d'ordenament per a ús recreatiu deIs embassaments que incloura, entre altres, els aspec­tes següents:

- Delimitació de les zones que cal protegir, on es prohibiran els usos recreatius. El seu establiment es realitzara de manera coordi­nada amb la Conselleria de Medi Ambient.

- Definició d'usos compatibles i assignació d'aquests a cada zona on es puguen realitzar.

- Definició d'accessos i delimitació de zones d'ús recreatiu.

- Establiment de períodes habils en que podran realitzar-se les activitats recreatives previstes.

- Equipament i infraestructures necessaries per al desenvolupa­ment de les activitats previste s, els quals hauran de comptar amb la corresponent autorització de l 'organisme de conca i la Conselleria de Medi Ambient.

Article 10. Protecció d'aigües subterranies

1 . Queda prohibit l'establiment de pous, rases, galeries o qual­sevol dispositiu destinat a facilitar l'absorció pel terreny d'aigües residuals que puguen produir per la seua toxicitat o per la seua composició química i bacteriológica la contaminació de les aigües superficials o profundes.

2. La construcció de fosses septiques per al sanejament d'habi­tatges alllats només podra ser autoritzada quan es donen prou garanties del fet que no supo sen cap risc per a la qualitat de les aigües superficial s o subterranies i existisquen raons justificades que n'impedisquen la counexió a la xarxa de clavegueram.

3. En l'explotació deIs aqüífers es tendira a ajustar les extrac­cions total s en l'any mitja amb els recursos renovables estimats, a fi de mantenir el més estable possible el nivell piezometric.

- Establecimiento de períodos hábiles en que podrán realizarse las actividades recreativas previstas.

- Equipamiento e infraestructuras necesarias para el desarrollo de las actividades previstas, los cuales deberán contar con la corres­pondiente autorización del organismo de cuenca y la Conselleria de Medio Ambiente.

Artículo 9. Embalses

l. Se establecerá una franja de protección de los embalses, que deberá contemplar las necesidades de conservación del ecosistema constituido por el embalse y su entorno y el mantenimiento de sus procesos ecológicos esenciales. El organismo de cuenca realizará esta delimitación de acuerdo con las recomendaciones y criterios que proponga la Conselleria de Medio Ambiente .

2. Cualquier tipo de instalación o infraestructura que se localice en la franja de protección del embalse, deberá garantizar la elimina­ción de residuos y vertidos, de manera que se asegure la máxima protección de la calidad de las aguas embalsadas.

3. La franja de protección incluirá, al menos, las zonas de servi­dumbre y policía cuando pueda afectar a terrenos agrícolas. Cuando afecte a terrenos forestales, la zona de policía se extenderá hasta una anchura de 500 metros, de acuerdo con lo previsto en la legis­lación de aguas.

4. En la franja de protección se permitirán únicamente las insta­laciones para uso público relacionadas con el embalse que, previo informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente, autorice el organismo de cuenca, así como todas aquellas actuaciones que vayan dirigidas a mejorar las condiciones ecológicas de este medio, tales como plantación de especies forestales propias de ambientes de ribera, limpieza de materiales aportados por las aguas, construc­ción de diques en los cauces próximos al embalse que contribuyan a retener sólidos o a mantener zonas inundadas en la periferia del embalse, etc.

5. Quedan prohibidas con carácter general todas aquellas activi­dades que por su carácter resulten incompatibles con el manteni­miento del adecuado estado limnológico de los embalses según su destino.

6. Se deberá realizar por el organismo de cuenca un plan de ordenación para uso recreativo de los embalses que incluya, entre otros, los siguientes aspectos:

• Delimitación de las zonas a proteger, donde se prohíban los usos recreativos. Su establecimiento se realizará de manera coordi­nada con la Conselleria de Medio Ambiente.

• Definición de usos compatibles y su asignación a cada zona en que puedan realizarse.

• Definición de accesos y delimitación de zonas de uso recreati­vo.

• Establecimiento de períodos hábiles en que podrán realizarse las actividades recreativas previstas.

• Equipamiento e infraestructuras necesarias para el desarrollo de las actividades previstas, los cuales deberán contar con la corres­pondiente autorización del organismo de cuenca y la Conselleria de Medio Ambiente.

Artículo 10. Protección de aguas subterráneas

l. Queda prohibido, el establecimiento de pozos, zanjas, galerías o cualquier dispositivo destinado a facilitar la absorción por el terreno de aguas residuales que puedan producir por su toxi­cidad o por su composición química y bacteriológica, la contamina­ción de las aguas superficiales o profundas.

2. La construcción de fosas sépticas para el saneamiento de viviendas aisladas sólo podrá ser autorizada cuando se den las sufi­cientes garantías de que no suponen riesgo alguno para la calidad de las aguas superficiales o subterráneas y existan razones justifica­das que impidan su conexión a la red de alcantarillado.

3. En la explotación de los acuíferos se tenderá a ajustar las extracciones totales en el año medio con los recursos renovables estimados, con el objetivo de mantener lo más estable posible el nivel piezométrico.

Page 6: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14375

Article 11. Abocaments

1 . En aplicació de l'article 89 de la Llei d'Aigües, de 2 d'agost de 1 98 5 , es prohibeix, amb caracter general, l'abocament directe o indirecte en un llit públic, rec o aqüífer subterrani d'aigües resi­dual s la composició química o contaminació bacteriológica de les quals puga impurificar les aigües amb danys per a la salut pública o per als aprofitaments inferiors, tant comuns com especials.

2. Es prohibeix l'abocament sense depurar, directe o indirecte, d'aigües residuals d'origen urba al domini públic hidraulic, llevat del cas d'habitatges de tipus familiar alllats al camp, granges avíco­les o cuniculicultores de menys de 100 unitats i estabulacions de bestiar major amb menys de 1 0 caps. En qualsevol cas, l'aboca­ment no es podra realitzar mai en un radi inferior a 500 metres d'un punt de provei:ment d'aigua potable i haura de ser autoritzat per l' organisme de conca.

3. En el cas d'explotacions ramaderes alllades majors que les assenyalades en el paragraf anterior o d'explotacions menor s próxi­mes entre elles de manera que puga produir-se un efecte acumulatiu de l 'abocament i sumen en total un nombre de caps superior al límit establit en el paragraf anterior, hauran de comptar, necessariament, amb sistema de depuració de residus previament a l'abocament a un llit público La Conselleria de Medi Ambient haura d'autoritzar aquestes explotacions i les instal 'lacions de depuració necessaries per garantir-ne la innocultat respecte del medi aquatic, sense perju­dici del que es disposa en la legislació d'impacte ambiental.

4. Es considerara que dues o més explotacions tenen efecte acu­mulatiu quan l'abocament a domini públic hidraulic de cadascuna d'elles diste entre si menys de 500 metres.

5 . Per a la concessió de llicencia urbanística relacionada amb qualsevol activitat que puga generar abocaments de qualsevol natu­ralesa, llevat de les autoritzades per connectar directament amb la xarxa general de clavegueram, s 'exigira la justificació del tracta­ment que s 'hi hagen de donar per evitar la contaminació de les aigües superficials o subterranies. El tractament d'aigües residuals haura de ser tal que les aigües resultants no sobrepassen els límits establits en la legislació sectorial.

6. L'efectivitat de la llicencia quedara condicionada en tot cas a l 'obtenció i la validesa posterior de l'autorització d'abocament.

7. Per a l 'expedició de la llicencia de primera ocupació o la llicencia d'obertura referents a les activitats detallades en el para­graf 5 , caldra aportar l'autorització d'abocament, expedida per l 'organisme de conca, després de l 'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.

8. Els abocaments industrial s a les xarxes generals de saneja­ment s'autoritzaran quan aquests abocaments siguen assimilables als de naturalesa urbana pel que fa a la carrega contaminant. En cas que l 'efluent no siga assimilable pel tractament urba previst, s 'hau­ran d'adequar les característiques d'aquests efluents als objectius de qualitat establits mitjanyant les oportunes ordenances d'aboca­ment. En qualsevol cas, es prohibeix l'abocament directe o indirec­te d'efluents industrial s sense depuració al domini públic hidraulic.

9. En el domini públic hidraulic i les seues zones de servitud i po licia es prohibeix l'abocament o el dipósit permanent o temporal de tota mena de residus sólids, enderrocs o substancies, de qualse­vol naturalesa, que constitulsquen o puguen constituir un perill de contaminació de les aigües o de degradació de l 'entom, llevat deIs casos de neteja, d'acord amb el que es preveu en l'article 49 del Reglament del Domini Públic Hidraulic. A aquests efectes es pro­cedira a la clausura i el segellament deIs abocadors incontrolats existents a la zona, d'acord amb el Pla de Residus Sólids elaborat per la Conselleria de Medi Ambient.

Article 12. Captacions d'aigua

1 . Les obertures de pous o captacions d'aigua dins l 'ambit del PORN tendiran a efectuar-se de forma que no provoquen repercus­sions negatives sobre el sistema hidrológic i la resta deIs aprofita­ments.

Artículo 11. Vertidos

l. En aplicación del artículo 89 de la Ley de Aguas de 2 de agosto de 1 985 se prohíbe, con carácter general, el vertido directo o indirecto en un cauce público, canal de riego, o acuífero subterrá­neo, de aguas residuales cuya composición química o contamina­ción bacteriológica pueda impurificar las aguas con daños para la salud pública o para los aprovechamientos inferiores, tanto comu­nes como especiales.

2. Se prohíbe el vertido sin depurar, directo o indirecto, de aguas residuales de origen urbano al dominio público hidráulico, salvo en el caso de viviendas de tipo familiar aisladas en el campo, granjas avícolas o cunícolas de menos de 1 00 unidades y estabula­ciones de ganado mayor con menos de 10 cabezas. En cualquier caso, el vertido nunca podrá realizarse en un radio inferior a 500 metros de un punto de abastecimiento de agua potable y deberá ser autorizado por el Organismo de Cuenca.

3. En el caso de explotaciones ganaderas aisladas mayores que las señaladas en el párrafo anterior, o explotaciones menores próxi­mas entre sí de modo que pueda producirse un efecto acumulativo del vertido y sumen en total un número de cabezas superior al lími­te establecido en el párrafo anterior, deberán contar, necesariamen­te, con sistema de depuración de residuos previamente a su vertido a cauce público. La Conselleria de Medio Ambiente deberá autori­zar estas explotaciones y las instalaciones de depuración necesarias para garantizar su inocuidad respecto del medio acuático, sin per­juicio de lo dispuesto en la legislación de impacto ambiental.

4. Se considerará que dos o más explotaciones tienen efecto acumulativo cuando el vertido a dominio público hidráulico de cada una de ellas diste entre sí menos de 500 metros.

5. Para la concesión de licencia urbanística relacionada con cualquier actividad que pueda generar vertidos de cualquier natura­leza, exceptuando las autorizadas para conectar directamente con la red general de alcantarillado, se exigirá la justificación del trata­miento que hayan de darse a los mismos para evitar la contamina­ción de las aguas superficiales o subterráneas. El tratamiento de aguas residuales deberá ser tal que las aguas resultantes no sobrepa­sen los límites establecidos en la legislación sectorial .

6. La efectividad de la licencia quedará condicionada en todo caso a la obtención y validez posterior de la autorización de verti­do.

7. Para la expedición de licencia de primera ocupación o licen­cia de apertura relativas a actividades incursas en el párrafo 5 , deberá aportarse l a autorización de vertido, expedida por e l orga­nismo de cuenca, previo informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

8. Los vertidos industriales a las redes generales de saneamien­to serán autorizados cuando dichos vertidos sean asimilables a los de naturaleza urbana en lo referido a su carga contaminante. En el caso de que el efluente no sea asimilable por el tratamiento urbano previsto, deberán adecuarse las características de dichos efluentes a los objetivos de calidad establecidos mediante las oportunas orde­nanzas de vertido. En cualquier caso, se prohíbe el vertido directo o indirecto de efluentes industriales sin depuración al dominio públi­co hidráulico.

9. En el dominio público hidráulico y sus zonas de servidumbre y policía, queda prohibido el vertido o depósito permanente o tem­poral de todo tipo de residuos sólidos, escombros o sustancias, cual­quiera que sea su naturaleza, que constituyan o puedan constituir un peligro de contaminación de las aguas o de degradación de su entor­no; salvo en los casos de limpieza, de acuerdo con lo previsto en el artículo 49 del Reglamento del Dominio Público Hidráulico. A estos efectos se procederá a la clausura y sellado de los vertederos incon­trolados existentes en la zona, de acuerdo con el Plan de Residuos Sólidos elaborado por la Conselleria de Medio Ambiente.

Artículo 12. Captaciones de agua

l. Las aperturas de pozos o captaciones de agua dentro del ámbito del PORN tenderán a efectuarse de forma que no provoquen repercusiones negativas sobre el sistema hidrológico y el resto de los aprovechamientos.

Page 7: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14376 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

2. Per a l 'obtenció de llicencia urbanística o d'obertura corres­ponent a activitats industrial s o extractives i per a usos residencials en sol no urbanitzable, caldra justificar degudament l 'existencia de la dotació d'aigua necessaria, i també la falta d'impacte quantitatiu negatiu sobre els recursos hídrics de la zona.

3. Totes les captacions destinades a provelment públic disposa­ran del corresponent perímetre de protecció.

Directrius per a la conservació deis recursos hidrológics

Es recullen les directrius següents: • En relació amb l'inventari de recursos hídrics - Es realitzara un inventari deIs recursos superficials i subterra­

nis que incloura els estudis necessaris per a millorar el coneixement deIs retoms, amb especial atenció als aspectes de qualitat, volum, localització i forma de presentació, com també a la possibilitat de la utilització com a recurso

• En relació amb els usos i demandes existents i previsibles - Caldra determinar els cabals mínims de descarrega deIs aqüí­

fers en punts o zones d'especial interés mediambiental. - S'hi incloura una relació detallada d'aquelles zones on caIga

emprendre una modificació del sistema de reg, que s 'orientara basi­cament a l'estudi de la substitució del regadiu per gravetat al reg de degoteig en cultius de fruiter i la transformació a reg d'aspersió a les zones de farratgeres i herbacies.

- En els punts singulars de la conca s'han de mantenir uns flu­xos mínims tendents al manteniment del nivell actual de la vegeta­ció.

- Per assegurar l 'ús recreatiu a determinades zones (punts de bany, pesca, etc.) cal establir uns cabals mínims circulants, que sera un valor concret en percentatge de regulació del sistema d'explota­ció.

• En relació amb la prioritat i compatibilitat d'usos - En les normes concessionals s 'exigira el manteniment d'un

cabal residual al tram d'aigües avall de la presa, que permetra, si escau, els usos comuns habitual s a la zona d'aigües avall, especial­ment els cabals mínims de protecció mediambiental.

- Aquells efluents prohibits o concebuts en cicle tancat, com també les indústries que hi incloguen processos que siguen capayOS de provocar abocaments corrents o accidental s de substancies toxi­ques de mesurament no habitual, tindran obstacles fisics que impedi­ran l'abocament accidental o intencionat al sistema fluvial o aqüífer.

• En relació amb l'assignació i la reserva de recursos - Caldra establir les normes per a una adequada avaluació de

les necessitats d'aigua per a usos mediambientals. - L'increment de recursos regulats com a conseqüencia d'obres

com ara la construcció de l' embassament d' Assuévar i el recreixe­ment de l'embassament del Regajo, haura de servir per a disminuir les extraccions de l'aqüífer, no per a incrementar la superficie rega­ble.

- Tota concessió administrativa per a ús d'aigua que siga sus­ceptible de generar un abocament de caracter no difús s 'haura de tramitar de manera conjunta amb l'autorització d'aquest aboca­ment.

• En relació amb la qualitat de les aigües - El nivell de qualitat mínim per als rius ha de ser tal que en

permeta el tractament per a potabilització, i per a la totalitat deIs cursos fluvial s l 'objectiu sera l 'obtenció d'una qualitat que permeta el desenvolupament de ciprínids.

- En el cas deIs aqüífers, l'objectiu és el manteniment deIs nivells de qualitat en aquells on no s'han detectat problemes de contaminació, i en aquells on existeixen aquests problemes caldra prendre totes les mesures possibles destinades a eliminar els focus de contaminació.

- En relació amb la depuració de les aigües residuals, previa­ment a l'abocament als llits públics es prendran les mesures previs­tes en el Pla director de Sanejament.

• En relació amb la protecció i recuperació deIs recursos hídrics i el seu entom

2. Para la obtención de licencia urbanística o de apertura corres­pondiente a actividades industriales o extractivas y para usos resi­denciales en suelo no urbanizable, será necesario justificar debida­mente la existencia de la dotación de agua necesaria, así como la falta de impacto cuantitativo negativo sobre los recursos hídricos de la zona.

3. Todas las captaciones destinadas a abastecimiento público deberán disponer de su correspondiente perímetro de protección.

Directrices para la conservación de los recursos hidrológicos

Se recogen las directrices siguientes: • En relación con el inventario de recursos hídricos - Se realizará un inventario de los recursos superficiales y sub­

terráneos que incluirá los estudios necesarios para mejorar el cono­cimiento de los retornos, con especial atención a los aspectos de calidad, volumen, localización y forma de presentación, así como a la posibilidad de su utilización como recurso.

• En relación con los usos y demandas existentes y previsibles - Deberán determinarse los caudales mínimos de descarga de

los acuíferos en puntos o zonas de especial interés medioambiental. - Se incluirá una relación pormenorizada de aquellas zonas en

que deba acometerse una modificación del sistema de riego, que estará orientado básicamente al estudio de la sustitución del regadío por gravedad al riego por goteo en cultivos de frutal y la transfor­mación a riego por aspersión en las zonas de forrajeras y herbáceas.

- En los puntos singulares de la cuenca deben mantenerse unos flujos mínimos tendentes al mantenimiento del nivel actual de la vegetación.

- Para asegurar el uso recreativo en determinadas zonas (puntos de baño, pesca, . . . ) debe establecerse unos caudales mínimos circu­lantes, que será un valor concreto en porcentaje de regulación del Sistema de Explotación.

• En relación con la prioridad y compatibilidad de usos - Las normas concesionales deberán exigir el mantenimiento de

un caudal residual en el tramo de aguas abajo de la toma, que per­mitiera, en su caso, los usos comunes habituales en la zona de aguas abajo, especialmente los caudales mínimos de protección medioambiental.

- Aquellos efluentes prohibidos o concebidos en ciclo cerrado, así como las industrias que incluyan procesos que sean capaces de provocar vertidos corrientes o accidentales de sustancias tóxicas de medición no habitual, tendrán obstáculos físicos que impidan su vertido accidental o intencionado al sistema fluvial o acuífero.

• En relación con la asignación y reserva de recursos - Se deberán establecer las normas para una adecuada evalua­

ción de las necesidades de agua para usos medioambientales. - El incremento de recursos regulados como consecuencia de

obras tales como la construcción del embalse de Azuébar y el recrecimiento del embalse del Regajo, deberá servir para disminuir las extracciones del acuífero, no para incrementar la superficie regable.

- Toda concesión administrativa para uso de agua que fuera susceptible de generar un vertido de carácter no difuso, deberá tra­mitarse de manera conjunta con la autorización de dicho vertido.

• En relación con la calidad de las aguas - El nivel de calidad mínimo para los ríos debe ser tal que per­

mita su tratamiento para potabilización, y para la totalidad de los cursos fluviales el objetivo será la obtención de una calidad que permita el desarrollo de ciprínidos.

- En el caso de los acuíferos el objetivo es el mantenimiento de los niveles de calidad en aquellos en los que no se han detectado problemas de contaminación y, en aquellos que existen estos pro­blemas, se deberán adoptar todas las medidas posibles destinadas a eliminar los focos de contaminación.

- En relación con la depuración de las aguas residuales, previo a su vertido a los cauces públicos, se adoptarán las medidas previs­tas en el plan director de saneamiento .

• En relación con la protección y recuperación de los recursos hídricos y su entorno

Page 8: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14377

- Es creara una normativa encaminada a la protecció d'embas­saments i llacunes per mitja de la fixació d'uns nivells de qualitat d'aigua que cal mantenir i l'establiment d'un perímetre de protec­ció al voltant de la massa d'aigua; així mateix, s'establiran normes d'explotació i mecanismes de vigilancia i control necessaris per garantir la recuperació i el desenvolupament natural deis ecosiste­mes lligats a aquests espais hídrics.

- Als trams fluvial s de protecció especial es mantindra la quali­tat existent i es fixaran actuacions de protecció com ara l'avaluació deis cabals ecologics propis de cada tram i les mesures necessaries per assegurar els cabals ecologics mínims, s'establiran les franges de protecció i es redactaran els reglaments d'ús i explotació, com també els mecanismes per al control i la vigilancia d'aquests.

- Es concretaran els aqüífers o punts específics que hagen de ser objecte de protecció especial, que es dura a terme mitjanyant l'establiment de normes d'explotació i perímetre de protecció.

- Als embassaments amb possibilitat d'ús recreatiu s'establiran zones de protecció, en les quals es determinaran les limitacions d'actuació.

• En relació amb la conservació de sois i la correcció hidrologi­coforestal:

- S' establiran aquelles accions encaminades a la lluita contra l 'erosió que presenten un interés específic lligat amb el medi hidraulic.

- S 'identificaran les arees d'actuació prioritaria en materia de conservació de sois, com ara el cas de les conques deis tributaris del riu Millars emplayades sobre material s triasics.

- A fi de disposar de massa forestal adequada que minimitze els arrossegaments de solids a zones proximes a embassaments, s'esti­mularan les mesures agrosilvícoles en aquells terrenys aptes per a la regeneració arbustiva i arbória.

Secció segona Protecció deis sois

Article 13. Moviments de terres

1 . Queden sotmeses al procediment d'avaluació d'impacte ambiental les activitats que ocasionen moviments de terra previstes en el Decret 1 62/1 990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generali­tat Valenciana, i en l'article 1 62 del Reglament 98/1 995 de la Llei 3/1993, de 9 de desembre, Forestal de la Comunitat Valenciana.

2. No tindran consideració de moviments de terres les tasques de preparació i condicionament de terres de comeu, relacionades amb el desenvolupament normal de l 'activitat agrícola; sempre que se'n respecte l' estructura tradicional.

Article 14. Conservació de la coberta vegetal

1 . Es consideren prioritaries, en l'ambit del PORN, totes aque­lles actuacions que tendisquen a conservar la coberta vegetal com a mitja per a evitar els processos erosius.

2. Es prohibeix, en l ' ambit del PORN, llevat de l 'Area de Influencia Antropica (AlA), la tala i l 'arrancada o desarrelament de comeus llenyosos als camps de cultius, a fi d'evitar la perdua de sol, excepte per raons fitosanitaries, rejoveniment de la plantació, per substitució de l 'especie o varietat cultivada o per a la realització d'obres autoritzades segons la normativa d'aquest PORN. En qual­sevol cas, la tala i l'arrancada o desarrelament d'oliveres i garrofers haura de comptar amb l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient.

Article 15. Practiques de conservació de sois

l. Se'n prohibeix la destrucció de bancals i marges, i també les transformacions agrícoles i les tasques que en posen en perill l'esta­bilitat o en suposen l'eliminació.

2. D'acord amb el que es disposa en l 'article 28 de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, l 'administració s'ocupara de l'estabilització i la regeneració deis terrenys situats a

- Se creará una normativa encaminada a la protección de embalses y lagunas mediante la fijación de unos niveles de calidad de agua a mantener, establecimiento de un perímetro de protección alrededor de la masa de agua, asimismo se establecerán normas de explotación y mecanismos de vigilancia y control necesarios para garantizar la recuperación y el desarrollo natural de los ecosistemas ligados a estos espacios hídricos.

- En los tramos fluviales de protección especial se mantendrá la calidad existente y se fijarán actuaciones de protección como la evaluación de los caudales ecológicos propios de cada tramo y las medidas necesarias para asegurar los caudales ecológicos mínimos, se establecerán las franjas de protección y se redactarán los regla­mentos de uso y explotación así como los mecanismos para el con­trol y vigilancia de los mismos.

- Se concretarán los acuíferos o puntos específicos que deban ser objeto de protección especial, que se llevará a cabo mediante el establecimiento de normas de explotación y perímetro de protec­ción.

- En los embalses con posibilidad de uso recreativo se estable­cerán zonas de protección en las que se determinarán las limitacio­nes de actuación en dichas áreas.

• En relación con la conservación de suelos y la corrección hidrológico-forestal

- Se establecerán aquellas acciones encaminadas a la lucha contra la erosión que presenten un interés específico ligado con el medio hidráulico.

- Se identificarán las áreas de actuación prioritaria en materia de conservación de suelos, como es el caso de las cuencas de los tributarios del río Mijares emplazadas sobre materiales triásicos.

- Con objeto de disponer de masa forestal adecuada que mini­mice los arrastres de sólidos a zonas próximas a embalses, se esti­mularán las medidas agrosilvícolas en aquellos terrenos aptos para la regeneración arbustiva y arbórea.

Sección segunda Protección de los suelos

Artículo 13. Movimientos de tierras

l. Quedan sometidas al procedimiento de Evaluación de Impac­to Ambiental, las actividades que acarreen movimientos de tierra previstas en el Decreto 1 62/1 990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana, y en el artículo 1 62 del Reglamento 98/1995, de la Ley 3/1993, de 9 de diciembre, Forestal de la Comu­nidad Valenciana.

2. No tendrán consideración de movimientos de tierras las labo­res de preparación y acondicionamiento de tierras de cultivo, rela­cionadas con el normal desarrollo de la actividad agrícola; siempre que se respete la estructura tradicional de la misma.

Artículo 14. Conservación de la cubierta vegetal

1 . Se consideran prioritarias, en el ámbito del PORN, todas aquellas actuaciones que tiendan a conservar la cubierta vegetal como medio para evitar los procesos erosivos.

2. Se prohíbe en el ámbito del PORN, excepto en el Área de Influencia Antrópica (AlA), la tala y arranque o descuaje de culti­vos leñosos en los campos de cultivos a fin de evitar la pérdida de suelo; salvo por razones fitosanitarias, rejuvenecimiento de la plan­tación o por sustitución de la especie o variedad cultivada o para la realización de obras autorizadas según la normativa del presente PORN En cualquier caso, la tala y arranque o descuaje de olivos y algarrobos, deberá contar con la autorización de la Conselleria de Medio Ambiente.

Artículo 15. Prácticas de conservación de suelos

l. Se prohíbe la destrucción de bancales y márgenes de éstos; así como las transformaciones agrícolas y labores que pongan en peligro su estabilidad o supongan su eliminación.

2. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 28 de la Ley 3/1993, Forestal de la Comunidad Valenciana, la administración cuidará de la estabilización y regeneración de los terrenos situados

Page 9: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14378 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

vessants, amb terrasses o bancals que hagen deixat de ser conser­vats o s'abandonen com a sois agrícoles. L'estabilització i la rege­neració de terrenys es podra imposar als propietaris per raons ecologiques o de conservació de sois, i l 'administració actuara amb caracter subsidiari i a carrec d'aquests en cas que no complisquen amb aquesta obligació.

3. Es prohibeix, amb can'icter general, la rompuda de terrenys forestals per a l 'establiment de noves arees de cultiu, i també la rompuda de terrenys incultes per a repoblació forestal.

4. Es prohibeixen les adaptacions de sois a terrasses, llevat deis projectes de correcció de talussos.

5. L'ampliació o la modificació del trayat, com també la cons­trucció de vies d'accés de qualsevol naturales a, no podran realitzar­se quan es generen pendents superiors al 7% en sois molls o al 1 5% en sois durs.

6. Sempre que la realització d'una obra estiga acompanyada de la generació de talussos per desmunt o terraple, sera obligatoria la fixació d'aquests mitjanyant repoblació vegetal amb especies pro­pies de la zona o elements naturals. Excepcionalment, quan no hi existisquen altres solucions, es podra permetre les actuacions d'obra civil sempre que siguen tractades per mitja de tecniques d'integració paisatgística.

Secció tercera Protecció de la vegetació silvestre

Article 16. Formacions vegetals

Es consideren formacions vegetals subjectes a les determina­cions d'aquest pla totes aquelles no cultivades o resultants de l 'acti­vitat agrícola.

Article 1 7. Tala i recol-lecció

1. Es prohibeix la recol-lecció total o parcial de taxons vegetals per a finalitats comercial s sense autorització expressa de la Conse­lleria de Medi Ambient. Previament a l'autorització, caldra presen­tar una sol'licitud on constara: l 'especie que es recol'lectara, la quantitat d'exemplars o l 'equivalent en pes, el període i l'area de recol'lecció, les parts del vegetal que es recol-lectara, etc.

2. Es prohibeix la tala i recol'lecció total o parcial d'especies singulars en I'ambit del PORN. Es consideren especies singulars, entre altres: servers, teixos, grevols, oms, castanyers, aurons, frei­xes, roures de fulla petita i rebolls, i també les recollides en els annexos 1 i II de l 'Ordre de 20 de desembre de 1 985, de la Conse­lleria d'Agricultura i Pesca, sobre protecció d'especies endemiques i amenayades.

3. La tala d'arbres amb finalitats d'aprofitament forestal requerira I'autorització de la Conselleria de Medi Ambient, com a organisme sectorial competent en materia forestal. En tot cas, haura de comptar amb autorització previa de la Conselleria de Medi Ambient la tala o el desarrelament de les especies vegetals recolli­des en I'annex III de l 'Ordre de 20 de desembre de 1 985, de la Conselleria d' Agricultura i Pesca, sobre protecció d'especies ende­miques i amenayades la qual únicament podra atorgar-se per raons fitosanitaries o per ser necessari per a la millora de les formacions de l' especie a que es referisca la sol, licitud.

4. Es permet la recol-lecció consuetudinaria de fruits, llavors i plantes silvestres de consum tradicional, com ara bolets, castanyes, móres, etc. , sempre que existisca consentiment tacit del propietari i sense perjudici de les limitacions específiques que la Conselleria de Medi Ambient (Ordre de 1 6 de setembre de 1 996, per la qual es regula la recol-lecció de bolets i altres fongs a la Comunitat Valen­ciana) puga establir quan resulte perjudicial per la intensitat o altres causes per a la flora o fauna.

Article 18. Regeneracions i plantacions

1 . Els treballs de regeneració i recuperació de la coberta vegetal tindran com a objectiu la formació i potenciació de les comunitats vegetals natural s característiques de I 'ambit del PORN, en els dife­rents estadis de desenvolupament.

2. Queda prohibida la introducció i repoblació amb especies

en vertientes, con terrazas o bancales que hayan dejado de ser con­servados o se abandonen como suelos agrícolas. La estabilización y regeneración de terrenos podrá ser impuesta a los propietarios por razones ecológicas o de conservación de suelos, actuando la admi­nistración con carácter subsidiario y con cargo a éstos en caso de que no cumplan con esta obligación.

3. Se prohíbe con carácter general la roturación de terrenos forestales para establecimiento de nuevas áreas de cultivo; así como la roturación de terrenos incultos para repoblación forestal.

4. Se prohíben los aterrazamientos de suelos, salvo en proyec­tos de corrección de taludes.

5. La ampliación o modificación del trazado, así como la cons­trucción de vías de acceso de cualquier naturaleza, no podrá reali­zarse cuando se generen pendientes superiores al 7% en suelos blandos o 1 5% en suelos duros.

6. Siempre que la realización de una obra vaya acompañada de la generación de taludes por desmonte o terraplén, será obligatoria la fijación de éstos mediante repoblación vegetal con especies pro­pias de la zona o elementos naturales. Excepcionalmente, cuando no existan otras soluciones, se podrán permitir las actuaciones de obra civil siempre que sean tratadas mediante técnicas de integra­ción paisajística.

Sección tercera Protección de la vegetación silvestre

Artículo 16. Formaciones vegetales

Se consideran formaciones vegetales sujetas a las determinacio­nes del presente Plan, todas aquellas no cultivadas o resultantes de la actividad agrícola.

Artículo 1 7. Tala y recolección

l. Se prohíbe la recolección total o parcial de taxones vegetales para fines comerciales sin autorización expresa de la Conselleria de Medio Ambiente . Previa a la autorización deberá presentarse una solicitud en la que conste: especie a recolectar, cantidad de ejem­plares o su equivalente en peso, periodo y área de recolección, par­tes del vegetal a recolectar, etc.

2. Se prohíbe la tala y recolección total o parcial de especies singulares en el ámbito del PORN Se consideran especies singula­res entre otras: servales, tejos, acebos, olmos, castaños, arces, que­jigos, rebollos y fresnos; así como las recogidas en los anexos 1 y II de la Orden de la Conselleria de Agricultura y Pesca, de 20 de diciembre de 1 98 5 , sobre protección de especies endémicas y ame­nazadas.

3. La tala de árboles con fines de aprovechamiento forestal requerirá la autorización de la Conselleria de Medio Ambiente, como organismo sectorial competente en materia forestal . En todo caso deberá contar con autorización previa de la Conselleria de Medio Ambiente la tala o descuaje de las especies vegetales recogi­das en el anexo III de la Orden de la Conselleria de Agricultura y Pesca, de 20 de diciembre de 1 98 5 , sobre protección de especies endémicas y amenazadas; la cual, únicamente se podrá otorgar por razones fitosanitarias o por ser necesario para la mejora de las for­maciones de la especie a que se refiera la solicitud.

4. Se permite la recolección consuetudinaria de frutos, semillas y plantas silvestres de consumo tradicional, tales como setas, cas­tañas, moras, etc. , siempre que exista consentimiento tácito del pro­pietario y sin perjuicio de las limitaciones específicas que la Conse­lleria de Medio Ambiente (Orden de 1 6 de septiembre de 1 996, por la que se regula la recolección de setas y otros hongos en la Comu­nidad Valenciana) pueda establecer cuando resulte perjudicial por su intensidad u otras causas para la flora o fauna.

Artículo 18. Regeneraciones y plantaciones

l. Los trabajos de regeneración y recuperación de la cubierta vegetal tendrán por objetivo la formación y potenciación de las comunidades vegetales naturales características del ámbito del PORN, en sus distintos estadios de desarrollo.

2. Queda prohibida la introducción y repoblación con especies

Page 10: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14379

ex6tiques, enteses aquestes per tota especie, subespecie o varietat que no pertanya o no haja pertanyut historicament a la vegetació silvestre de l 'ambit del PORN. Quan aquestes especies es destinen a jardins públics o arees cultivades caldra garantir el control de l'especie evitant-ne la invasió en l'ambit del PORN. En qualsevol cas, es prohibeix la plantació d'especies de reconegut caracter inva­sor.

3. És obligatoria l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient per a realitzar qualsevol modificació substancial de l 'estructura vegetal natural d 'una finca forestal (artigues, tracta­ments fitosanitaris massius, repoblacions, introducció d'especies, tales a mata rasa, etc). És necessaria la presentació d'un document on s'especifiquen les accions que es pretén dur a terme i al qual s'hauran d'ajustar els treballs que s'han de realitzar.

4. La introducció i reintroducció d'especies autoctones que no existisquen actualment a la zona i la manera de realitzar-la reque­rira l 'autorització previa de la Conselleria de Medi Ambient, i que­dara subjecta al procediment d'estimació d'impacte ambiental d'acord amb la Llei 3/1 993, Forestal de la Comunitat Valenciana, i segons els continguts i procediment previst en el Decret 1 62/1990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana.

Secció quarta Protecció de la fauna

Article 19. Destrucció de la fauna silvestre

1 . En aplicació de l 'artiele 26.4 de la Llei de Conservació deIs Espais Naturals i de la Flora i Fauna silvestre, es prohibeixen, amb caracter general, les activitats que puguen comportar la destrucció o el deterioració irreversible de la fauna silvestre, com ara la destruc­ció de nius i caus, i el trafic, manipulació i comen,; de cries, ous i adults.

2. En aplicació del Decret 265/1 994, de 20 de desembre, pel qual es crea i regula el Cataleg Valencia d'Especies Amenayades de Fauna i s'estableixen categories i normes per a la protecció de la fauna, on s'estableixen quatre categories de protecció: especies catalogades (en perill d'extinció, sensibles, vulnerables i d'interés especial), especies protegides, especies tutelades i especies cinege­tiques i piscícoles. Es prohibeix causar la mort o deterioració de la fauna, com també la recoHecció, alliberament, comery, exposició per al comery, naturalització i possessió no autoritzades, captura, persecució, molesties i alteració deIs seus habitats respecte deIs exemplars, ous, larves, cries o restes de les especies catalogades i protegides (annexos I i n del Decret 265/1 994); així mateix, es prohibeix la mort, recoHecció o captura no autoritzada deIs exem­plars, ous, larves, cries o restes de les especies tutelades (annex nI del Decret 265/1 994).

3. Caldra respectar, en tot cas, la normativa que s'estableix en el Reial Decret 439/1 990, de 5 d'abril, el Reial Decret 1095/1 989, de 8 de setembre, i el Decret 265/1 994, de 20 de desembre, pel qual es crea i regula el Cataleg Valencia d'Especies Amenayades de Fauna i s 'estableixen categories i normes per a la protecció de la fauna, com també la resta de legislació per la qual es protegeixen determinades especies de fauna.

Article 20. Repoblació o amollada d'animals

1 . Es prohibeix la repoblació i l'amollada de qualsevol especie animal exotica, entesa com a tal tota especie, subespecie o varietat que no pertanya o no haja pertanyut historicament a la fauna de l 'ambit del PORN, excepte la utilització d'especies per al control biologic de plagues que realitze la Conselleria de Medi Ambient o que aquesta autoritze.

2. En relació amb les especies autoctones i d'acord amb el que es disposa en l'artiele 5 del Reial Decret 1095/1 989, de 8 de setem­bre, la introducció i reintroducció d'especies o el reforyament de poblacions i la manera de realitzar-les requerira l'autorització de la Conselleria de Medi Ambient. Així mateix, d'acord amb els artieles 8 i 9 del Decret 265/1 994, es prohibeix alliberament d'especies catalogades o protegides sense l'autorització expressa de la Conse­lleria de Medi Ambient.

exóticas, entendiéndose éstas por toda especie, subespecie o varie­dad que no pertenezca o haya pertenecido históricamente a la vege­tación silvestre del ámbito del PORN Cuando estas especies estén destinadas a jardines públicos o áreas cultivadas deberá garantizar­se el control de la especie evitando su invasión en el ámbito del PORN; en cualquier caso, se prohíbe la plantación de especies de reconocido carácter invasor.

3. Es obligatoria la autorización de la Conselleria de Medio Ambiente para realizar cualquier modificación sustancial de la estructura vegetal natural de una finca forestal (rozas, tratamientos fito sanitarios masivos, repoblaciones, introducción de especies, talas a matarrasa, etc). Siendo necesaria la presentación de un docu­mento en el que se especifiquen las acciones que se pretenden lle­var a cabo y al que deberán ajustarse los trabajos a realizar.

4. La introducción y re introducción de especies autóctonas que no existan actualmente en la zona y el modo de realizarla requerirá la autorización previa de la Conselleria de Medio Ambiente, quedando sujeta al procedimiento de estimación de Impacto Ambiental de acuerdo con la Ley 3/1 993 Forestal de la Comunidad Valenciana y según los contenidos y procedimiento previsto en el Decreto 1 62/1990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana.

Sección cuarta Protección de la fauna

Artículo 19. Destrucción de la fauna silvestre

l. En aplicación del artículo 26.4 de la Ley de Conservación de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna silvestre, se prohíben con carácter general las actividades que puedan comportar la des­trucción o deterioro irreversible de la fauna silvestre tales como la destrucción de nidos y madrigueras, tráfico, manipulación y comer­cio de crías, huevos y adultos.

2. En aplicación del Decreto 265/1 994, de 20 de diciembre, por el que se crea y regula el Catálogo Valenciano de Especies Amena­zadas de Fauna y se establecen categorías y normas para la protec­ción de la fauna, que establece cuatro categorías de protección: especies catalogadas (en peligro de extinción, sensibles, vulnera­bles y de interés especial), especies protegidas, especies tuteladas y especies cinegéticas y piscícolas. Se prohíbe causar la muerte o deterioro de la fauna, así como la recolección, liberación, comercio, exposición para el comercio, naturalización y tenencia no autoriza­das, captura, persecución, molestias y alteración de sus hábitats res­pecto de los ejemplares, huevos, larvas, crías o restos de las espe­cies catalogadas y protegidas (anexos I y n del Decreto 265/1 994); asimismo, se prohíbe la muerte, recolección o captura no autoriza­da de los ejemplares, huevos, larvas, crías o restos de las especies tuteladas (anexo III del Decreto 265/1 994).

3 . Se deberá respetar, en todo caso, la normativa establecida en el Real Decreto 439/1 990, de 5 de abril, Real Decreto 1 095/1 989, de 8 de septiembre, y el Decreto 265/1 994, de 20 de diciembre, por el que se crea y regula el Catálogo Valenciano de Especies Amena­zadas de Fauna y se establecen categorías y normas para la protec­ción de la fauna; así como la demás legislación por la que se prote­gen determinadas especies de fauna.

Artículo 20. Repoblación o suelta de animales

l. Se prohíbe la repoblación y suelta de cualquier especie ani­mal exótica, entendiéndose por tal toda especie, subespecie o varie­dad que no pertenezca o haya pertenecido históricamente a la fauna del ámbito del PORN, salvo la utilización de especies para el con­trol biológico de plagas que realice la Conselleria de Medio Ambiente o autorice ésta.

2. En relación con las especies autóctonas y de conformidad con lo dispuesto en el artículo 5 del Real Decreto 1 095/1 989, de 8 de septiembre, la introducción y reintroducción de especies o el reforzamiento de poblaciones y el modo de realizarlas, requerirá la autorización de la Conselleria de Medio Ambiente. Asimismo, de acuerdo con los artículos 8 y 9 del Decreto 265/1 994 se prohíbe la liberación de especies catalogadas o protegidas sin la autorización expresa de la Conselleria de Medio Ambiente.

Page 11: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14380 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

3. D'acord amb la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valen­ciana, la introducció de noves especies d'animals queda sotmesa al procediment d'estimació d'impacte ambiental, que es realitzara segons el contingut i procediment previst en el Decret 1 62/1 990, de 1 5 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana. L'estudi d'impacte ambiental contindra, com a mínim, un inventari ambien­tal de base i una justificació respecte de l'especie que s'ha d'intro­duir, on s'establiran les seues característiques, calendari d'introduc­ció, qualificació del personal encarregat de l 'execució i un progra­ma de seguiment.

Article 21. Tanques i closes

1 . La instal 'lació de tanques i closes de caracter cinegetic en l ' ambit del PORN requerira l'autorització previa de la Conselleria de Medi Ambient, i no es permetra en cap cas les tanques electrifi­cades. Aquesta autorització quedara supeditada a la presentació d'un pla d'aprofitament cinegetic que en justifique convenientment la necessitat de creació. Tot aixo, sense perjudici de l 'obtenció de la llicencia urbanística corresponent en els termes previstos per la llei.

2. Els criteris que defineixen les condicions que han de complir les tanques cinegetiques s'estableixen en la Resolució de 29 de mar« de 1 993, de la Direcció General del Medi Natural de la Con­selleria de Medi Ambient.

Secció cinquena Protecció del paisatge

Article 22. Impacte paisatgístic

l. Amb caracter general, es prohibeixen les construccions, els elements de propaganda i els abocadors o diposits de materials o ferralla que limiten el camp visual o trenquen l'harmonia del pai­satge. La implantació d'usos o activitats que, per les seues carac­terístiques, puguen generar un important impacte paisatgístic s 'hau­ran de realitzar de manera que se 'n minimitze l'efecte negatiu sobre el paisatge natural o edificat.

2. Amb aquesta finalitat s 'evitara especialment la seua ubicació a llocs de gran incidencia visual, com ara a les proximitats de las vies de comunicació, de monuments o d'edificis i construccions d'interés historicocultural, etc. En qualsevol cas, les instal -lacions i edificacions en el me di rural hauran d'incorporar les mesures de camuflament i mimetització necessaries per a la integració en el paisatge.

3. Les pistes i els camins forestals i rurals, les arees tallafocs, i la instal -lació d'infraestructures de qualsevol tipus que s'autoritzen es realitzaran atenent la maxima integració d'aquests en el paisatge i el mínim impacte ambiental.

4. Es protegira el paisatge al voltant d'aquelles fites i elements singulars de caracter natural com ara penyals, arbres exemplars, etc . , per a la qual cosa s'establiran perímetres de protecció prenent com a base conque s visuals que en garantiran la prominencia en l 'entorn. Amb aquesta finalitat, la Conselleria de Medi Ambient realitzara, en el termini de dos anys des de I 'aprovació d'aquest PORN, un cataleg de fites i elements singulars i n'assenyalara el perímetre de protecció. En el cas de les coves, en I'article 1 6 de la Llei 1 1 /1 994 se'n preveu I'adopció de mesures específiques per a la conservació.

Article 23. Publicitat estatica

1 . Es prohibeix, amb caracter general, la col-locació de retols informatius de propaganda, inscripcions o artefactes de qualsevol naturalesa amb finalitats publicitaries, inclosa la publicitat recolza­da directament o construida tant sobre elements natural s del territo­ri com sobre les edificacions. S'admetran únicament els indicadors de caracter institucional. S 'exceptua d'aquesta norma els que es troben col-locats dins deis límits del sol urba i urbanitzable progra­mat de I 'ambit del PORN.

2. El planejament urbanístic declarara fora d'ordenament els elements de publicitat actualment existents que contravinguen el

3. De conformidad con la Ley 3/1993, Forestal de la Comuni­dad Valenciana, la introducción de nuevas especies de animales queda sometida al procedimiento de Estimación de Impacto Ambiental, que se realizará según el contenido y procedimiento previsto en el Decreto 1 62/1 990, de 1 5 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana. El estudio de impacto ambiental deberá contener, como mínimo, un inventario ambiental de base y una jus­tificación respecto a la especie a introducir, en donde se estable­cerán sus caracterísicas, calendario de introducción, cualificación del personal encargado de su ejecución y un programa de segui­miento.

Artículo 21. Cercas y vallados

l. El levantamiento de cercas y vallados de carácter cinegético en el ámbito del PORN requerirá la previa autorización de la Con­selleria de Medio Ambiente, no permitiéndose en ningún caso las cercas electrificadas. Dicha autorización quedará supeditada a la presentación de un Plan de Aprovechamiento Cinegético que justi­fique convenientemente la necesidad de creación de éstos. Todo ello, sin perjuicio de la obtención de la correspondiente licencia urbanística en los términos previstos por la ley.

2. Los criterios que definen las condiciones que han de cumplir los cerramientos cinegéticos se establecen en la Resolución de 2 9 d e marzo de 1 993 d e l a Dirección General del Medio Natural, Con­selleria de Medio Ambiente.

Sección quinta Protección del paisaje

Artículo 22. Impacto paisajístico

l. Con carácter general, se prohíben las construcciones, ele­mentos de propaganda, vertederos o depósitos de materiales o cha­tarra que limiten el campo visual o rompan la armonía del paisaje. La implantación de usos o actividades que por sus características puedan generar un importante impacto paisajístico deberán reali­zarse de manera que se minimice su efecto negativo sobre el paisa­je natural o edificado.

2. A tal fin se evitará especialmente su ubicación en lugares de gran incidencia visual, tales como la proximidad a las vías de comunicación, vecindad de monumentos o edificios y construccio­nes de interés histórico-cultural, etc. En cualquier caso, las instala­ciones y edificaciones en el medio rural deberán incorporar las medidas de enmascaramiento y mimetización necesarias para su integración en el paisaje.

3 . Las pistas y caminos forestales y rurales, áreas cortafuegos, e instalación de infraestructuras de cualquier tipo que sean autoriza­das, se realizarán atendiendo a su máxima integración en el paisaje y su mínimo impacto ambiental.

4. Se protegerá el paisaje en torno a aquellos hitos y elementos singulares de carácter natural como roquedos, árboles ejemplares, etc., para la que se establecerán perímetros de protección sobre la base de cuencas visuales que garanticen su prominencia en el entor­no. Para lo cual, la Conselleria de Medio Ambiente realizará, en el plazo de dos años desde la aprobación de este PORN, un catálogo de hitos y elementos singulares, señalando su perímetro de protec­ción. En el caso de las cuevas, el artículo 1 6 de la Ley 1 1 /1 994 prevé la adopción de medidas específicas para su conservación.

Artículo 23. Publicidad estática

l. Se prohíbe con carácter general la colocación de carteles informativos de propaganda, inscripciones o artefactos de cualquier naturaleza con fines publicitarios, incluyendo la publicidad apoya­da directamente o construida tanto sobre elementos naturales del territorio, como sobre las edificaciones. Se admitirán, únicamente, los indicadores de carácter institucional. Se exceptúan de esta norma los colocados dentro de los límites del suelo urbano y urba­nizable programado del ámbito del PORN

2. El planeamiento urbanístico declarará fuera de ordenación los elementos de publicidad actualmente existentes que contraven-

Page 12: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14381

que es disposa en el paragraf anterior i, per tant, no podran renovar­se les autoritzacions actualment vigents i caldra procedir-ne al des­mantellament una vegada conclosos els terminis.

Article 24. Característiques estetiques de les edificacions en medi rural

l. Sense perjudici del que es disposa en la secció setena del capítol II d'aquestes normes, les edificacions s'efectuaran dins del respecte a les característiques estetiques i de materials tradicionals, s 'intentara la correcta integració en el paisatge d'aquestes evitant­ne el trencament, per mitja de l'aparició d'edificis o instal 'lacions que, por l 'alyada, el volum, el caracter o l 'aspecte exterior, siguen discordants amb la resta.

2. Els elements constructius tradicionals existents, com ara ermites, masies i neveres, seran objecte d'especial protecció a fi de garantir-ne la conservació i la recuperació deIs valors arquitecto­nics i tipologies relacionades amb les activitats tradicionalment desplegades al territorio Per a la restauració, els particular s podran demanar coHaboració tecnica i economica de l 'administració com­petent, que l'atorgara d'acord amb els mitjans humans i material s de que dispose.

Secció sisena Protecció del patrimoni cultural

Article 25. Patrimoni cultural

l. Tindran la consideració de béns cultural s especialment prote­gits, amb independencia de la localització, els inclosos en el Cata­leg de Patrimoni Arquitectonic i en el Cataleg de Jaciments Arque­ologics elaborat per la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia, i també els jaciments de restes paleontologiques d'interés científic existents en l 'ambit del PORN.

2. Tota modificació o actuació sobre un element catalogat com a bé cultural protegit requerira l 'informe favorable de la Conselle­ria de Cultura, que sera, a tots els efectes, vinculant.

3 . Els elements catalogats podran acollir usos turisticorecrea­tius, sempre que aquests usos no impliquen la perdua deIs valors científics i culturals.

4. Quan, en el transcurs de qualsevol obra o activitat, sorgis­quen vestigis de jaciments de caracter arqueologic, paleontologic o antropologic, es comunicara la troballa a la Conselleria de Cultura perque procedisca a l'avaluació i, si escau, prenga les mesures pro­tectores oportunes.

5 . Als efectes previstos en els paragrafs anteriors d'aquest arti­cle, la Conselleria de Cultura, Educació i Ciencia realitzara, en el termini de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, un cataleg d'elements d'interés historic, arquitectonic i cultural.

Secció setena Protecció de les vies pecuaries

Article 26. Vies pecuaries d'interés natural

1 . La Generalitat Valenciana realitzara la classificació, delimi­tació i fitació de les vies pecuaries existents en l'ambit del PORN, i vetlara pel seu manteniment com a espais d'ús públic i, especial­ment, com a corredors de connexió entre zones naturals.

2. Sense perjudici del que s 'estableix en l'article 17 de la Llei 1 1 /1 994, i en virtut del que s 'indica en la disposició addicional ter­cera de la Llei 3/1 995, de Vies Pecuaries, fins l 'elaboració i apro­vació del cataleg de vies pecuaries d'interés natural a que es fa referencia en l 'apartat següent d'aquest article, es consideren com a vies pecuaries d'interés natural, als efectes previstos en l 'article 1 7 .2 d'aquesta llei, la totalitat de les vies pecuaries de l 'ambit del pla que circulen per sol diferent del classificat com a urba o urba­nitzable programat.

3. La Conselleria de Medi Ambient elaborara un cataleg de vies pecuaries d'interés natural de l 'ambit del PORN en un termini infe­rior a dos anys des de l'aprovació d'aquest.

gan lo dispuesto en el párrafo anterior, por lo que no podrán reno­varse las autorizaciones actualmente vigentes y deberá procederse a su desmantelamiento una vez hayan concluido los plazos.

Artículo 24. Características estéticas de las edificaciones en medio rural

l. Sin perjuicio de lo dispuesto en la sección séptima del capítu­lo II de estas normas, las edificaciones se efectuarán dentro del res­peto a las características estéticas y de materiales tradicionales, pro­curando su correcta integración en el paisaje y evitando la ruptura del mismo mediante la aparición de edificios o instalaciones que por su altura, volumen, carácter o aspecto exterior sean discordan­tes con el resto.

2. Los elementos constructivos tradicionales existentes, tales como ermitas, masías y neveras, serán objeto de especial protec­ción a fin de garantizar la conservación, y recuperación de los valo­res arquitectónicos y tipologías relacionadas con las actividades tra­dicionalmente desarrolladas en el territorio. Para su restauración, los particulares podrán recabar colaboración técnica y económica de la administración competente, que la otorgará en función de los medios humanos y materiales de que disponga.

Sección sexta Protección del patrimonio cultural

Artículo 25. Patrimonio cultural

l. Tendrán consideración de bienes culturales especialmente protegidos, con independencia de su localización, los incluidos en el Catálogo de Patrimonio Arquitectónico y en el Catálogo de Yaci­mientos Arqueológicos elaborado por la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia. Así como los yacimientos de restos paleon­tológicos de interés científico existentes en el ámbito del PORN

2. Toda modificación o actuación sobre un elemento catalogado como bien cultural protegido requerirá el informe favorable de la Conselleria de Cultura, que será, a todos los efectos, vinculante.

3. Los elementos catalogados podrán acoger usos turístico­recreativos, siempre que éstos no impliquen la pérdida de sus valo­res científicos y culturales.

4. Cuando en el transcurso de cualquier obra o actividad surjan vestigios de yacimientos de carácter arqueológico, paleontológico o antropológico, se comunicará dicho hallazgo a la Conselleria de Cultura para que proceda a su evaluación y, en su caso, tome las medidas protectoras oportunas.

5. A los efectos previstos en los párrafos anteriores de este artí­culo, la Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia, realizará en el plazo de dos años desde la aprobación de este PORN un catálogo de elementos de interés histórico, arquitectónico y cultural.

Sección séptima. Protección de las vías pecuarias

Artículo 26. Vías pecuarias de interés natural

1 . La Generalitat Valenciana realizará la clasificación, deslinde y amojonamiento de las vías pecuarias existentes en el ámbito del PORN, debiendo velar por su mantenimiento como espacios de uso público y, especialmente, como corredores de conexión entre zona naturales.

2. Sin perjuicio de lo establecido en el artículo 1 7 de la Ley 1 1 /1 994, y en virtud de lo señalado en la disposición adicional ter­cera de la Ley 3/1 995 de Vías Pecuarias, hasta la elaboración y aprobación del catálogo de vías pecuarias de interés natural a que se refiere el apartado siguiente de este artículo, se consideran como vías pecuarias de interés natural, a los efectos previstos en el artícu­lo 17.2 de dicha ley, la totalidad de las vías pecuarias del ámbito del plan que discurran por suelo distinto del clasificado como urba­no o urbanizable programado.

3 . La Conselleria de Medio Ambiente elaborará un catálogo de vías pecuarias de interés natural del ámbito del PORN en un plazo inferior a dos años desde la aprobación de éste.

Page 13: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14382 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

CAPÍTOL II Normes sobre regulació d 'activitats i infraestructures

Secció primera Activitats extractives i mineres

Article 2 7. Activitats extractives i mineres

1 . Es prohibeix l'atorgament de concessions per a explotacions mineres realitzades a cel obert a les forests la titularitat de les quals corresponga a la Generalitat, i les declarades d'utilitat pública o protectores, d'acord amb els termes previstos en la legislació fores­tal.

2. Les explotacions mineres abandonades definitivament hauran de ser restaurades pels seus titulars d'acord amb el corresponent projecte de restauració, que haura de ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient. La restauració s 'entendra com a via per aconse­guir que el terreny tome a ser útil per a un ús determinat que pot ser diferent de l 'original, com ara l'ús agrícola, forestal, recreatiu, d'abocador controlat o de creació de estanys.

3 . Sense perjudici del que es disposa en la legislació sectorial i mediambiental, l 'atorgament de llicencia per a la realització d'acti­vitats extractives i mineres se sotmetra als tramits i requisits previs­tos en els articles 8 i 13 de la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitza­ble, modificada per la Llei 2/1 997, de 1 3 de juny, de modificació de la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitzable.

4. L'inici de qualsevol activitat extractiva o minera que afecte terrenys forestals haura de comptar, per ser autoritzada, amb la declaració d'interés comunitari, en els termes previstos en els arti­cles 1 6 i 1 7 de la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitzable.

Article 28. Avaluació d'impacte ambiental

Amb independencia de les autoritzacions exigides per la legis­lació específica, totes les activitats extractives queden subjectes al procediment d'avaluació d 'impacte ambiental previst en la Llei 2/1 989, d'Impacte Ambiental i el seu reglament, i caldra presentar el corresponent pla de restauració, redactat d'acord amb el Reial Decret 2994/1 982, de 15 d'octubre.

Article 29. Concepte

Secció segona Activitats agraries

Es consideraran agraries o agropecuaries les activitats relacio­nades directament amb l'explotació deIs recursos vegetals del sol i la cria, la reproducció i l'aprofitament d'especies animals.

Article 30. Tipus de cultius i incompatibilitats

1 . Es considera compatible, en l 'ambit del PORN, el manteni­ment de les activitats agraries tradicionals que es produeixen en l 'actualitat, tant en regim de seca com en regadiu.

2. Es prohibcix l'ampliació dc lcs arccs actualmcnt cxistcnts dedicades a l 'activitat agraria, com també de la superficie d'aques­tes quan afecten terrenys forestals. El cultiu d'especies forestals de caracter intensiu només podra efectuar-se sobre aquestes arees o a zones on es realitze en el moment de l'aprovació d'aquest PORN.

3. Als efectes previstos en l 'apartat anterior, i d'acord amb el que es preveu en l'article 2 de la Llei 3/1 993, no es consideren sot­mesos a l 'activitat agraria els terrenys el cultiu deIs quals haja estat abandonat per un termini superior a 10 anys, o que hagen adquirit signes inequívocs de vocació forestal; casos en els quals es podra autoritzar la posada en cultiu d'acord amb el que s'estableix en els articles 90 i 1 62 del Decret 1 8/ 1 995, pel qual s'aprova el reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.

4. L'autorització per a una nova practica agrícola, especialment la transformació de comeus i transformació de secans en regadius,

CAPÍTULO II Normas sobre regulación de actividades e infraestructuras

Sección primera Actividades extractivas y mineras

Artículo 27. Actividades extractivas y mineras

l. Se prohíbe el otorgamiento de concesiones para explotacio­nes mineras realizadas a cielo abierto en los montes públicos cuya titularidad corresponda a la Generalitat y los declarados de utilidad pública o protectores, de acuerdo con los términos previstos en la legislación forestal .

2. Las explotaciones mineras abandonadas definitivamente deberán ser restauradas por sus titulares de acuerdo con el corres­pondiente proyecto de restauración que deberá ser aprobado por la Conselleria de Medio Ambiente. Entendiendo la restauración como vía para conseguir que el terreno vuelva a ser útil para un determi­nado uso que puede ser distinto del original, tales como el uso agrí­cola, forestal, recreativo, vertedero controlado o creación de estan­ques.

3. Sin perjuicio de lo dispuesto en la legislación sectorial y medioambiental, el otorgamiento de licencia para la realización de actividades extractivas y mineras se someterá a los trámites y requi­sitos previstos en los artículos 8 y 1 3 de la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable, modificada por la Ley 2/1 997 de 13 de junio de modificación de la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable.

4. El inicio de cualquier actividad extractiva o minera que afec­te a terrenos forestales, deberá contar para su autorización con la declaración de interés comunitario en los términos previstos en los artículos 16 y 1 7 de la Ley 4/1 992, sobre Suelo No Urbanizable.

Artículo 28. Evaluación de impacto ambiental

Con independencia de las autorizaciones exigidas por su legis­lación específica, todas las actividades extractivas quedan sujetas al procedimiento de Evaluación de Impacto Ambiental previsto en la Ley 2/1 989, de Impacto Ambiental, y su reglamento, debiendo pre­sentar el correspondiente Plan de Restauración, redactado con arre­glo al Real Decreto 2.994/1 982, de 1 5 de octubre.

Artículo 29. Concepto

Sección segunda Actividades agrarias

Se considerarán agrarias o agropecuarias las actividades rela­cionadas directamente con la explotación de los recursos vegetales del suelo y la cría, reproducción y aprovechamiento de especies animales.

Artículo 30. Tipos de cultivos e incompatibilidades

l. Se considera compatible en el ámbito del PORN, el manteni­miento de las actividades agrarias tradicionales que se vienen regis­trando en la actualidad, tanto en régimen de secano como en regadío.

2. Se prohíbe la ampliación de las áreas actualmente existentes dedicadas a la actividad agraria, así como la superficie de las mis­mas cuando éstas afecten a terrenos forestales. El cultivo de espe­cies forestales de carácter intensivo, únicamente podrá efectuarse sobre estas áreas o en zonas en que se realice en el momento de la aprobación del presente PORN

3. A los efectos previstos en el apartado anterior, y de acuerdo con lo previsto en el artículo 2 de la Ley 3/1 993, no se consideran sometidos a la actividad agraria los terrenos cuyo cultivo haya sido abandonado por un plazo superior a 10 años o que hayan adquirido signos inequívocos de su vocación forestal; en estos casos se podrá autorizar la puesta en cultivo de conformidad con lo establecido en los artículos 90 y 1 62 del Decreto 1 8/ 1 995, por el que se aprueba el reglamento de la Ley 3/1 993, Forestal de la Comunidad Valencia­na.

4. La autorización para nueva práctica agrícola, especialmente la transformación de cultivos y transformación de secanos en

Page 14: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14383

se supeditara a la justificació tecnica de l 'existencia de recursos edatícs i hídrics, entre altres, que la facen economicament viable, i a la inexistencia d'afeccions directes, indirectes i sinergetiques al medi natural i seminatural que contacta amb la practica esmentada.

5. Es prohibeixen, amb caracter general, les practiques agríco­les sota la modalitat d'hivernacle o túnel, excepte a les arees agrí­coles intensives, regadiu, de la categoria AG i area d'influencia antropica AlA.

Article 31. Reforestació de terrenys agrícoles

Pel seu valor ecologic, paisatgístic i de protecció davant l'ero­sió i els incendis forestals, per als terrenys agrícoles enclavats a zones forestals que POsselsquen cultius llenyosos i, en particular, els que el Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals considere que actuen com a area tallafoc, la Conselleria de Medi Ambient habilitara els mecanismes oportuns d'ajuda per afavorir el manteni­ment d'aquests cultius en aquells casos en que no puguen acollir-se a les ajudes previste s per a la millora i el manteniment de superfi­cies reforestades.

Article 32. Construccions i instal'lacions relacionades amb les acti­vitats agropecuaries

1 . Les construccions i instal'lacions vinculades a l 'explotació agraria (magatzems de productes i maquinaries, quadres, estables, etc.), les instaHacions de primera transformació de productes (as se­cadors, serradores, etc.), i les infraestructures de serveis a l 'explota­ció, a les zones on es permeta, mantindran una relació de dependencia i proporció adequades a la tipologia deIs aprofitaments a que es dedique l 'explotació on s' hagen d'instaHar.

2. Sense perjudici del que es disposa en els articles 48 i 49 d'aquestes normes, la superficie mínima de parcel'la per a la cons­trucció d'habitatges unifamiliars de nova planta associades inexcu­sablement a les practiques agraries, sera de 10 .000 m2 . L'ocupació de la parcel'la per les construccions i els elements arquitectonics no podra superar els 200 m2 . Queda prohibida tota construcció que no mantinga relació amb la naturalesa o destinació de la finca.

3. La superficie per a la construcció de magatzems i instaHacions destinades a l 'explotació agrícola, ramadera o fores­tal, les quals hauran de ser estrictament indispensables a la seua finalitat, d'acord amb l'article 1 1 de la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitzable, sera de 10 .000 m2 , i la superficie de parcel'la ocupa­da per les construccions i els elements arquitectonics no podra ser superior al dos per cent del total de la parcel·la.

Article 33. Productes fitosanitaris

L 'ús de productes fitosanitaris s'ajustara a les normes i els plans sectorials que els siguen d'aplicació, d'acord amb els perío­des, les limitacions i els condicionaments establits pels organismes competents. En qualsevol cas, l 'ús de productes fitosanitaris en l 'ambit del PORN es limitara als inclosos en les categories toxi­cologiques A o B, com s'assenyala en l 'Ordre de 4 de desembre de 1 975, del Ministeri d'Agricultura (BOE de 19 de desembre de 1 975), per la qual es reglamenta l'ús de productes fitosanitaris per prevenir danys a la fauna.

Article 34. Ramaderia

1 . S'autoritza, amb caracter general, per considerar-se compati­ble amb els objectius de protecció d'aquest PORN, l 'activitat rama­dera, practicada de forma extensiva, i només se subjecta a les limi­tacions que s 'imposen en les normes particulars d'aquest pla i en la legislació sectorial que hi siga d'aplicació. Queden excloses d'aquesta norma aquelles zones que, en funció d'una especial pro­tecció a causa del fort índex d'erosió, siguen delimitades per la Conselleria de Medi Ambient.

2. L 'ordenament de la ramaderia extensiva sobre terrenys fores­tals s ' haura de realitzar a través d'un pla d'aprofitament ramader que haura de redactar i aprovar la Conselleria d' Agricultura, Pesca i Alimentació en un termini inferior a dos anys des de l'aprovació

regadíos estará supeditada a la justificación técnica de la existencia de recursos edáficos e hídricos, entre otros, que la hagan económi­camente viable y a la inexistencia de afecciones directas, indirectas y sinérgicas al medio natural y seminatural que contacta con la cita­da práctica

5. Se prohíbe con carácter general las prácticas agrícolas bajo la modalidad de invernadero o túnel; salvo en las áreas agrícolas intensivas, regadío, de la categoría AG y área de influencia antrópi­ca AlA.

Artículo 31. Forestación de terrenos agrícolas

Por su valor ecológico, paisajístico y de protección frente a la erosión y los incendios forestales, para los terrenos agrícolas encla­vados en zonas forestales que contengan cultivos leñosos y, en par­ticular, los que el Plan Sectorial de Prevención de Incendios Fores­tales considere que actúan como área cortafuegos, la Conselleria de Medio Ambiente habilitará los mecanismos oportunos de ayuda para favorecer el mantenimiento de dichos cultivos en aquellos casos en que no puedan acogerse a las ayudas previstas para la mejora y mantenimiento de superficies forestadas.

Artículo 32. Construcciones e instalaciones relacionadas con las actividades agropecuarias

l. Las construcciones e instalaciones vinculadas a la explota­ción agraria (almacenes de productos y maquinarias, cuadras, esta­blos, etc.), las instalaciones de primera transformación de produc­tos (secaderos, aserraderos, etc .), y las infraestructuras de servicios a la explotación, en las zonas en las que se permita, guardarán una relación de dependencia y proporción adecuadas a la tipología de los aprovechamientos a los que se dedique la explotación en que hayan de instalarse.

2. Sin perjuicio de lo dispuesto en los artículos 48 y 49 de estas normas, la superficie mínima de parcela para la construcción de viviendas unifamiliares de nueva planta asociadas inexcusablemen­te a las prácticas agrarias, será de 1 0.000 m2 . La ocupación de la parcela por las construcciones y elementos arquitectónicos no podrá exceder de 200 m2 . Queda prohibida toda construcción que no guarde relación con la naturaleza o destino de la finca.

3. La superficie para la construcción de almacenes e instalacio­nes destinados a la explotación agrícola, ganadera o forestal, las cuales deberán ser estrictamente indispensables a su fin, de confor­midad con el artículo 1 1 de la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbaniza­ble, será de 10 .000 m2 y la superficie de parcela ocupada por las construcciones y elementos arquitectónicos no podrá ser superior al dos por ciento del total de la parcela.

Artículo 33. Productos fitosanitarios

El uso de productos fitosanitarios deberá ajustarse a las normas y planes sectoriales que les sean de aplicación, con arreglo a los períodos, limitaciones y condicionamientos establecidos por los organismos competentes. En cualquier caso, el uso de productos fitosanitarios en el ámbito del PORN se limitará a los incluidos en las categorías toxicológicas A o B, tal y como señala la Orden del Ministerio de Agricultura, de 4 de diciembre de 1 975 (BOE de 1 9 de diciembre de 1 975), por la que se reglamenta el uso de produc­tos fitosanitarios para prevenir daños a la fauna.

Artículo 34. Ganadería

l. Se autoriza con carácter general, por considerarse compatible con los objetivos de protección de este PORN, la actividad ganade­ra, practicada de forma extensiva, estando sujetas sólo a las limita­ciones que se impongan en las normas particulares de este plan y en la legislación sectorial que le sea de aplicación. Quedan excluidas de esta norma aquellas zonas que, en orden a una especial protec­ción debido a su fuerte índice de erosión, sean delimitadas por la Conselleria de Medio Ambiente.

2. La ordenación de la ganadería extensiva sobre terrenos fores­tales deberá realizarse a través de un Plan de Aprovechamiento Ganadero que deberá redactar y aprobar la Conselleria de Agricul­tura, Pesca y Alimentación en un plazo inferior a dos años desde la

Page 15: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14384 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

d'aquest PORN. Aquest pla establinl, almenys, les condicions següents:

- Delimitació d'¡'irees vedades. - Programa de foment d'especies farratgeres. - Definició de la cimega ramadera aplicable a les diferents

zones. - Disseny d'un sistema de rotació per evitar el sobrepasturatge. - Disseny de les infraestructures i instaHacions necessaries per

a la ramaderia extensiva (abeuradors, instaHacions per a la guarda del bestiar, etc.).

3 . La implantació d'instaHacions vinculades als aprofitaments ramaders de caracter extensiu, com ara recintes per a la guarda de bestiar o tanques pecuaries, requerira l'autorització de la Conselle­ria de Medi Ambient.

4. La implantació o construcció d'instaHacions vinculades a explotacions ramaderes de caracter intensiu quedaran subjectes al procediment d'avaluació d'impacte ambiental, segons el que s'esta­bleix en la Llei 2/1 989, de 3 de mary, de la Generalitat Valenciana, d' Impacte Ambiental, i en el seu reglament. Per a aquelles cons­truccions que per les seues característiques queden excloses d'aquest procediment caldra, independentment del tipus de regim del sol on s'hagen d' instaHar, informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient, a més de les autoritzacions sectorials correspo­nents, i en particular, els requisits que s 'estableixen en els articles 8 i 12 de la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitzable.

5. Les instaHacions ramaderes s'ajustaran també a les determi­nacions següents:

- Hauran de comptar amb un sistema de depuració de residus i emlSSlOns.

- Compliran el que s 'especifica en la legislació d 'activitats molestes, insalubres, nocives i perilloses.

6. D'acord amb l'article 1 5 9.2 del Reglament de la Llei 3/1 993, Forestal de la Comunitat Valenciana, no es podran destinar al pas­turatge els terrenys forestals afectats per incendis en un període inferior a cinc anys, llevat d'autorització expressa i motivada de l 'administració forestal, després de l 'informe previ del Consell Forestal.

Directrius en relació amb l ' activitat agraria

A griClIJbJra i. Orientació de l 'agricultura cap a la millora i el manteniment

de pastius i plantació d'especies farratgeres a zones agrícoles mar­ginals com a suport al sector ramader i evitar així la sobrecarrega d'aquesta activitat a zones amb un risc d'erosió alto

ii. Desplegament de programes encaminats a afavorir el mante­niment de cultius d'arbres, com ara el cirerer, el nesprer, l 'ametler, el garrofer o l 'olivera, els dos últims d'alt valor ambiental, a través de la millora de la qualitat deis productes, creació de denomina­cions d'origen, ajudes al manteniment de cultius, cooperatives de comercialització de productes, etc.

iii. Incentius al cultiu d'especies aromatiques i recerca de canals de comercialització, inclosos la consolidació de les iniciatives exis­tents de creació d'una indústria basada en la destiHació, la transfor­mació i l 'envasament d'aquests productes.

iv. Realització de programes per a la millora d'infraestructures agrícoles existents, sobretot en relació amb la xarxa viaria i amb el reg per al suport al cultiu de fruiters (cirerer i nesprer, fonamental­ment).

V. Realització d'estudis de viabilitat per avaluar les possibilitats de producció i comercialització deis productes anteriorment esmen­tats.

vi. A causa de les característiques de dispersió de la propietat i el petit tamany mitja de les parcel'les, per facilitar l'aplicació en l ' ambit del PORN de la legislació d'ajudes a les inversions fores­tals en explotacions agraries (Reial Decret 2.086/1 994 i Ordre de 22 de novembre de 1 996, de la Conselleria d' Agricultura i Medi Ambient, DOGV de 18 de desembre) els ajuntaments i les coopera­tives haurien de fomentar l'agrupació de propietaris i terres per a la gestió i tramitació de les ajudes.

vii. L'establiment de programes de zona, previst en el Reial

aprobación de este PORN. Dicho Plan deberá establecer, al menos, las siguientes condiciones:

- Delimitación de áreas acotadas. - Programa de fomento de especies forrajeras. - Definición de la carga ganadera aplicable a las distintas

zonas. - Diseño de un sistema de rotación para evitar el sobrepastoreo. - Diseño de las infraestructuras e instalaciones necesarias para

la ganadería extensiva (abrevaderos, instalaciones para la guarda del ganado, etc.).

3 . La implantación de instalaciones vinculadas a los aprovecha­mientos ganaderos de carácter extensivo, tales como recintos para la guarda de ganado o vallados pecuarios, requerirá la autorización de la Conselleria de Medio Ambiente.

4. La implantación o construcción de instalaciones vinculadas a explotaciones ganaderas de carácter intensivo quedarán sujetas al procedimiento de Evaluación de Impacto Ambiental, según lo esta­blecido en la Ley 2/1 989, de 3 de marzo, de la Generalitat Valen­ciana de Impacto Ambiental y su Reglamento. Aquellas construc­ciones que por sus características queden excluidas de dicho proce­dimiento, será necesario, independientemente del tipo de régimen del suelo en que hayan de instalarse, informe favorable de la Con­selleria de Medio Ambiente, además de las autorizaciones sectoria­les correspondientes, en particular los requisitos establecidos en los artículos 8 y 1 2 de la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable.

5 . Las instalaciones ganaderas se ajustarán también a las siguientes determinaciones:

- Deberán contar con sistema de depuración de residuos y emi­siones.

- Cumplirán lo especificado en la legislación de Actividades Molestas, Insalubres, Nocivas y Peligrosas.

6. De conformidad con el artículo 1 59.2 del Reglamento de la Ley 3/1 993 Forestal de la Comunidad Valenciana, no se podrán destinar al pastoreo los terrenos forestales afectados por incendios en un periodo inferior a cinco años, salvo autorización expresa y motivada de la administración forestal, previo informe del Consejo Forestal.

Directrices en relación a la actividad agraria

I\griclIJbJra i. Orientación de la agricultura hacia la mejora y mantenimiento

de pastizales y plantación de especies forrajeras en zonas agrícolas marginales como apoyo al sector ganadero, evitando así la sobre­carga de esta actividad en zonas con elevado riesgo de erosión.

ii. Desarrollo de programas encaminados a favorecer el mante­nimiento de cultivos arbolados, como el cerezo, níspero, almendro, algarrobo u olivo, éstos dos últimos de alto valor ambiental, a través de la mejora de la calidad de los productos, creación de denominaciones de origen, ayudas al mantenimiento de cultivos, cooperativas de comercialización de productos, etc.

iii. Incentivación del cultivo de especies aromáticas y la bús­queda de canales de comercialización, incluyendo la consolidación de las iniciativas existentes de creación de una industria basada en la destilación, transformación y envasado de dichos productos.

iv. Realización de programas para la mejora de infraestructuras agrícolas existentes, sobre todo en relación con la red viaria y con el riego para el apoyo del cultivo de frutales (cerezo y níspero, fun­damentalmente)

V. Realización de estudios de viabilidad para evaluar las posibi­lidades e producción y comercialización de los productos anterior­mente reseñados.

vi. Dadas las características de dispersión de la propiedad y el pequeño tamaño medio de las parcelas, para facilitar la aplicación en el ámbito del PORN de la legislación de ayudas a las inversiones forestales en explotaciones agrarias (Real Decreto 2086/94 y Orden de 22 de noviembre de 1 996 de la Conselleria de Agricultura y Medio Ambiente (DOGV de 18 de diciembre) debería fomentarse por los ayuntamientos y cooperativas la agrupación de propietarios y tierras para la gestión y tramitación de las ayudas.

vii. El establecimiento de programas de zona, previsto en el

Page 16: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14385

Decret 2.086/1 994, amb la participació deis ajuntaments, permetria una major coordinació de les actuacions i una major integració ecológica i paisatgística d'aquestes.

Ramaderia i. Realització de programes per al foment de la ramaderia ovina

i cabruna, mitjanyant la creació de pastius i l'ordenament de la practica perque siga compatible amb la conservació de la forest, a més de potenciar l'elaboració de productes de qualitat, tant pel que fa als derivats lactis com carnis.

ii. Augmentar el grau d'interrelació entre el sector agrari i la indústria agro alimentaria. Suport a la subscripció de contractes de subministrament entre productors agraris i empreses agro alimenta­ries.

iii. Afavorir la introducció de races autóctones d'orientació car­nia, amb criteris d'adaptació a les condicions fisiques del territori, de qualitat i de rendibilitat económica en l 'elecció de les races.

iv. Potenciació de l'apicultura com a recurs tradicional de la zona.

v. Realitzar els estudis necessaris per concloure un pla d'aprofi­tament ramader que permeta l 'ordenament d'aquesta activitat de manera compatible amb el manteniment de la vegetació silvestre i, alhora, contribulsca al control de la vegetació per reduir els riscos d'incendi forestal.

Secció tercera Aprofitament forestal

Article 35. Terrenys forestals

1 . Als efectes d'aquest pla, es consideren terrenys forestals els previstos en l'article 1 del reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.

2. En el termini de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, el Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, declarara d'utilitat pública, als efectes previstos en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública inclo­sos en l 'ambit d'aquest PORN que no tinguen encara aquesta consi­deració.

3. En el termini de dos anys des de l'aprovació d'aquest PORN, el Consell de la Generalitat, a proposta de la Conselleria de Medi Ambient, declarara de do mini públic, als efectes previstos en la legislació forestal, els terrenys forestals de propietat pública que es troben inclosos en l ' ambit territorial que siga declarat com a espai natural protegit d'acord amb les previsions d'aquest pla.

4. En el termini de dos anys des de l'aprovació del Pla Forestal de la Serra d'Espada, i a proposta d'aquest, el Consell de la Gene­ralitat declarara com a forests protectores, als efectes previstos en la legislació forestal, aquells terrenys forestals de propietat privada que es troben inclosos en l'ambit territorial que siga declarat com a espai natural protegit d'acord amb les previsions d'aquest pla i complisquen amb els requisits que s ' estableixen en l'article 22 . 1 del reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valencia­na.

5. En el Cataleg de Forests de Domini Públic, Utilitat Pública i Protectores de la Comunitat Valenciana caldra fer constar l'afecció total o parcial deIs terrenys catalogats a l'ambit d'aquest PORN.

6. Sense perjudici del que es disposa en el títol III de la Llei 3/1993, la Conselleria de Medi Ambient haura de realitzar un pro­grama d'adquisició de terrenys forestals de propietat privada per incrementar la superficie de forest per mitja d'expropiació, compra­venda, permuta o qualsevol altre procediment, amb un criteri de prioritat quan concórreguen totes o alguna de les condicions següents:

- Terrenys sense vocació productiva peró d'alt valor ecológico - Terrenys inclosos en zones d'alt risc d'erosió. - Terrenys que actualment es troben en estat de degradació per

efecte d'incendis o inadequada gestió i compten amb un alt poten­cial ecológic per a la seua regeneració.

Real Decreto 2086/94, con la participación de los Ayuntamientos, permitiría una mayor coordinación de las actuaciones y una mayor integración ecológica y paisajística de éstas.

Ganadería i. Realización de programas para el fomento de la ganadería

ovina y caprina, mediante la creación de pastizales y ordenación de su práctica para que sea compatible con la conservación del monte y potenciando la elaboración de productos de calidad, tanto en rela­ción con los derivados lácteos como cárnicos.

ii. Aumentar el grado de interrelación entre el sector agrario y la industria agro alimentaria. Apoyando la suscripción de contratos de suministro entre productores agrarios y empresas agro alimenta­rias.

iii. Favorecer la introducción de razas autóctonas de orientación cárnica, con criterios de adaptación a las condiciones fisicas del territorio, de calidad y de rentabilidad económica en la elección de las razas.

iv. Potenciación de la apicultura, como recurso tradicional de la zona.

V. Realizar los estudios necesarios para concluir un Plan de Aprovechamiento Ganadero que permita la ordenación de esta acti­vidad de manera compatible con el mantenimiento de la vegetación silvestre y, al mismo tiempo, contribuya al control de la vegetación para reducir los riesgos de incendio forestal .

Sección tercera Aprovechamiento forestal

Artículo 35. Terrenos forestales

l. A los efectos del presente plan, se consideran terrenos fores­tales los contemplados en el artículo 1 del Reglamento de la Ley 3/1993, Forestal de la Comunidad Valenciana.

2. En el plazo de dos años desde la aprobación de este PORN, se declararán de utilidad pública por el Consell de la Generalitat, a propuesta de la Conselleria de Medio Ambiente, a los efectos pre­vistos en la legislación forestal, los terrenos forestales de propiedad pública incluidos en el ámbito de este PORN que no tengan todavía dicha consideración.

3. En el plazo de dos años desde la aprobación de este PORN, se declararán de dominio público por el Consell de la Generalitat, a propuesta de la Conselleria de Medio Ambiente, a los efectos pre­vistos en la legislación forestal, los terrenos forestales de propiedad pública que se hallen incluidos en el ámbito territorial que sea declarado como espacio natural protegido de acuerdo con las previ­siones de este Plan.

4. En el plazo de dos años desde la aprobación del Plan Forestal de la Sierra de Espadán y a propuesta de éste, se declararán como Montes Protectores por el Consell de la Generalitat, a los efectos previstos en la legislación forestal, aquellos terrenos forestales de propiedad privada que se hallen incluidos en el ámbito territorial que sea declarado como espacio natural protegido de acuerdo con las previsiones de este plan y cumplan con los requisitos estableci­dos en el artículo 22 . 1 del Reglamento de la Ley 3/1 993 Forestal de la Comunidad Valenciana.

5. En el Catálogo de Montes de Dominio Público, Utilidad Pública y Protectores de la Comunidad Valenciana se deberá hacer constar la afección total o parcial de los terrenos catalogados al ámbito del presente PORN.

6. Sin perjuicio de lo dispuesto en el título III de la Ley 3/1993, la Conselleria de Medio Ambiente deberá realizar un programa de adquisición de terrenos forestales de propiedad privada para incre­mentar la superficie de monte público mediante expropiación, com­praventa, permuta o cualquier otro procedimiento, con un criterio de prioridad cuando concurran todas o alguna de las siguientes con­diciones:

- Terrenos sin vocación productiva pero de alto valor ecológico. - Terrenos incluidos en zonas de alto riesgo de erosión. - Terrenos que actualmente se hallen en estado de degradación

por efecto de incendios o inadecuada gestión y cuenten con un ele­vado potencial ecológico para su regeneración.

Page 17: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14386 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

- Terrenys enclavats o confrontants amb terrenys de propietat de la Generalitat.

- Terrenys que continguen fauna o flora d'especial valor. - Terrenys inclosos en l'ambit que es declare espai natural pro-

tegit d'acord amb el que s 'assenyala en aquest pla. - Terrenys declarats com a forests protectores d'acord amb la

legislació forestal vigent. 7. D'acord amb l'article 103 del Reglament de la Llei 3/1993,

Forestal de la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient iniciara les accions oportunes per incorporar al patrimoni de la Generalitat els terrenys rústics, vacants o erms que no figuren inscrits en el Registre de la Propietat.

8. En l'ambit territorial que siga declarat com a espai natural protegit d'acord amb les previsions d'aquest pla, sense perjudici del que es disposa en l'article 1 9 de la Llei 1 1/1 994, d'Espais Naturals Protegits, l 'administració autonómica podra exercir els drets de tempteig i retracte sobre les transmissions inter vivos de béns immobles situats totalment o parcialment en l 'ambit de l 'espai natural protegit.

9. En un termini inferior a cinc anys des de l'aprovació d'aquest pla, caldra realitzar la delimitació i fitació deIs terrenys forestals de propietat pública existents en l 'ambit d'aquest PORN.

Article 36. Ordenament de forests

l. La Conselleria de Medi Ambient realitzara, en el termini maxim de dos anys des de l 'aprovació d'aquest PORN, un Pla Forestal de la Serra d'Espada que concretara les determinacions del Pla General d 'Ordenament Forestal i delimitara arees d'actuació constituldes per superfícies forestals homogenies susceptibles d'una gestió comuna. Per a cadascuna d'aquestes arees s'establiran les previsions i determinacions necessaries per potenciar-ne la con­servació i, si escau, l'aprofitament, com també la protecció contra incendis, aplicant el criteri de compatibilitat deIs diferents usos tra­dicionals i afavorint aquests usos d'acord amb les vocacions de les diferents superfícies que es defineixen en la zonificació d'aquest pla.

2. Els aprofitaments forestals es regularan en el Pla Forestal de la Serra d'Espada i les revisions corresponents, d'acord amb la legislació sectorial competent.

3. La Conselleria de Medi Ambient promoura, si així ho deter­mina el Pla Forestal de la Serra d'Espada, la concentració parceHaria o l'agrupació de propietaris per constituir unitats que en faciliten la gestió i els aprofitaments, amb prioritat a les forests pro­tectores considerades d'acord amb les condicions definides en els articles anteriors.

Article 3 7. Repoblació forestal

1 . Sense perjudici del que es disposa en la legislació d'impacte ambiental i en aplicació del que es preveu en l'article 65 del Regla­ment de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, la repoblació de terrenys forestals no catalogats a iniciativa deIs seus titulars haura de comptar amb l'autorització previa de la Conselle­ria de Medi Ambient.

2. En el cas de forests catalogades, d'acord amb l'article 64 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, caldra realitzar un projecte de repoblació que haura de ser aprovat per la Conselleria de Medi Ambient, quan no es realitze per inicia­tiva d'aquesta.

3. En el cas de forests protectores de propietat privada, el pro­jecte de repoblació podra ser redactat subsidiariament per l'admi­nistració forestal i a compte d'aquesta, com a ajuda al manteniment del valor protector d'aquests terrenys.

4. Els projectes de repoblació es redactaran seguint les direc­trius que s'estableixen en l 'Ordre de 3 de maig de 1 995, de la Con­selleria d' Agricultura i Medi Ambient.

Article 38. Aprofitaments forestals

1 . Els aprofitaments forestals en l 'ambit del PORN hauran d'ajustar-se a alló que es disposa en la Llei 3/1993, Forestal de la

- Terrenos enclavados o colindantes con terrenos de propiedad de la Generalitat.

- Terrenos que contengan fauna o flora de especial valor. - Terrenos incluidos en el ámbito que se declare espacio natural

protegido de acuerdo con lo señalado en este Plan. - Terrenos declarados como montes protectores de acuerdo a la

legislación forestal vigente. 7. De conformidad con el artículo 103 del reglamento de la Ley

3/1993, Forestal de la Comunidad Valenciana, la Conselleria de Medio Ambiente iniciará las acciones oportunas para incorporar al Patrimonio de la Generalitat los terrenos rústicos, vacantes o baldíos que no figuren inscritos en el Registro de la Propiedad.

8. En el ámbito territorial que sea declarado como espacio natu­ral protegido de acuerdo con las previsiones de este plan, sin perjui­cio de lo dispuesto en el artículo 19 de la Ley 1 1 /1994, de Espacios Naturales Protegidos, la administración autonómica podrá ejercer los derechos de tanteo y retracto sobre las transmisiones intervivos de bienes inmuebles situados total o parcialmente en el ámbito del espacio natural protegido,

9. En plazo inferior a cinco años desde la aprobación de este plan deberá realizarse el deslinde y amojonamiento de los terrenos forestales de propiedad pública existentes en el ámbito de este PORN

Artículo 36. Ordenación de montes

l. La Conselleria de Medio Ambiente realizará en el plazo máximo de dos años desde la aprobación de este PORN, un Plan Forestal de la Sierra de Espadán que concretará las determinaciones del Plan General de Ordenación Forestal, delimitando áreas de actuación constituidas por superficies forestales homogéneas sus­ceptibles de una gestión común. Para cada una de estas áreas se establecerán las previsiones y determinaciones precisas para poten­ciar su conservación y, en su caso, aprovechamiento, así como la protección contra incendios; aplicando el criterio de compatibilidad de los distintos usos tradicionales y primando dichos usos en fun­ción de las vocaciones de las distintas superficies que se definen en la zonificación de este plan.

2. Los aprovechamientos forestales se regularán en el Plan Forestal de la Sierra de Espadán y sus correspondientes revisiones, de acuerdo a la legislación sectorial competente.

3. La Conselleria de Medio Ambiente promoverá, si así lo determina el Plan Forestal de la Sierra de Espadán, la concentra­ción parcelaria o la agrupación de propietarios para constituir uni­dades que faciliten la gestión y los aprovechamientos, con prioridad en los montes protectores considerados de acuerdo a las condicio­nes definidas en los artículos anteriores.

Artículo 3 7. Repoblación forestal l. Sin perjuicio de lo dispuesto en la legislación de impacto

ambiental y en aplicación de lo dispuesto en el artículo 65 del Reglamento de la Ley 3/1 993 Forestal de la Comunidad Valencia­na, la repoblación de terrenos forestales no catalogados a iniciativa de sus titulares deberá contar con autorización previa de la Conse­lleria de Medio Ambiente.

2. En el caso de montes catalogados, de conformidad con el artículo 64 del Reglamento de la Ley 3/1 993 Forestal de la Comu­nidad Valenciana, será necesario realizar un proyecto de repobla­ción que deberá ser aprobado por la Conselleria de Medio Ambien­te, cuando no se realice por iniciativa de ésta.

3. En el caso de Montes Protectores de propiedad privada, el proyecto de repoblación podrá ser redactado subsidiariamente por la administración forestal y a expensas de ésta, como ayuda al man­tenimiento del valor protector de estos terrenos.

4. Los proyectos de repoblación se redactarán siguiendo las directrices establecidas en la Orden de 3 de mayo de 1 995 de la Conselleria de Agricultura y Medio Ambiente.

Artículo 38. Aprovechamientos forestales. l. Los aprovechamientos forestales en el ámbito del PORN

deberán ajustarse a lo dispuesto en la Ley 3/1993 Forestal de la

Page 18: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14387

Comunitat Valenciana, en el reglament que la desenvolupa i en el Pla Forestal de la Serra d'Espada.

2. Sense perjudici del que s 'estableix en l'article 30 d'aquest pla, es prohibeix, amb caracter general, la transformació a usos agrícoles deis terrenys forestals.

3. Es prohibeixen les tales a fet, excepte per raons fitosanitaries, la instaHació d'infraestructures o la realització d'arees tallafoc i les bandes de protecció sota línies electriques o de comunicacions. S 'exclouen d'aquesta prohibició els cultius de xops en ribera i els cultius forestals industrial s sobre sol agrícola inclos en les catego­ries AlA i AG definides en aquest pla.

4. L'aprofitament de pastures i recursos cinegetics podra limi­tar-se quan se'n puga derivar un risc per a la conservació deis sois o existisquen arbres joves, especialment en zones repoblades o en procés de regeneració.

5. D'acord amb el que es disposa en l'article 82 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, l'extracció de productes forestals es realitzara exclusivament a través de vies previament autoritzades per l'administració forestal.

6. D'acord amb l'article 83 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana, els aprofitaments en forests públiques hauran de realitzar-se de manera que els beneficis rever­tisquen en la població local, i es reservara almenys un 15% per a l 'ordenació i la millora de les masses forestals. Aquesta reserva s 'incrementara a un mínim del 30% en l 'ambit territorial que, d'acord amb el que es preveu en el PORN, siga declarat com a espai natural protegit.

7. L 'extracció de suro, com a aprofitament tradicional compati­ble amb la conservació de la sureda, haura de ser objecte de tracta­ment prioritari per part de l 'administració per a l 'atorgament d'aju­des i subvencions destinades a millorar-ne la producció, com ara aclarides, tales de millora, sanejament i recuperació, podes de for­mació i producció, eliminació de matoll, aclarides i clars i se lec ció d'arbratge per aconseguir una major producció i qualitat.

8. L'administració impulsara la modernització de les empreses de transformació i comercialització de productes forestals poten­ciant la creació de cooperatives o de qualsevol altre tipus d'entitat associativa entre productors i transformadors, particularment en el cas del suro.

9. Les restes de tales, podes o qualsevol altre tractament silvíco­la que supo se l 'extracció o eliminació de materia vegetal que puga incrementar el risc d'incendi o de transmissió de malalties i plagues hauran de ser eliminades pel propietari o concessionari en un termi­ni no superior a 30 die s després de realitzades aquestes.

10. D'acord amb l'article 154 del Reglament de la Llei 3/1 993, Forestal de la Comunitat Valenciana, les restes procedents de tre­balls silvícoles o d'aprofitaments forestals no podran dipositar-se en una franja de 10 metres a cada banda deis camins forestals; el propietari quedara obligat a l 'eliminació immediata de qualsevol diposit d'aquest tipus .

Article 39. Incendis forestals

l. La Conselleria de Medi Ambient redactara un Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals per a l'ambit del PORN en un termini inferior a dos anys des de l'aprovació d'aquest pla. El Pla Sectorial de Prevenció d'Incendis Forestals contindra, almenys, els aspectes següents:

• Inventari i planificació deis mitjans de defensa i lluita contra incendis forestals (arees tallafoc, punts d'aigua, vigilancia, xarxa viaria, etc.) .

• Zonificació del territori d'acord amb el risc d'incendi. • Criteris basics per als plans locals de cremes. • Assenyalament de les zones agrícoles enclavades o confron­

tants amb masses forestals el manteniment de les quals afavorisca la diversificació del paisatge rural i actue com a area tallafoc, amb indicació de les subvencions necessaries per al manteniment.

• Zones i camins en els quals es limita l'accés i el transit de vehicles i persones.

• Programació de les actuacions previste s i valoració economi-ca.

Comunidad Valenciana y Reglamento que la desarrolla y en el Plan Forestal de la Sierra de Espadán.

2. Sin perjuicio de los establecido en el artículo 30 del presente Plan, se prohíbe, con carácter general, la transformación a usos agrícolas de los terrenos forestales.

3. Se prohíben las cortas a hecho, salvo por razones fitosanita­rias, instalación de infraestructuras o realización de áreas cortafue­gos y bandas de protección bajo líneas eléctricas o de comunicacio­nes. Se excluyen de esta prohibición los cultivos de chopos en ribe­ra, así como los cultivos forestales industriales sobre suelo agrícola incluido en las categorías AlA y AG definidas en este Plan.

4. El aprovechamiento de pastos y recursos cinegéticos podrá limitarse cuando se pueda derivar un riesgo para la conservación de los suelos o existan árboles jóvenes, especialmente en zonas repo­bladas o en proceso de regeneración.

5. De acuerdo con lo dispuesto en el artículo 82 del Reglamento de la Ley 3/1 993 Forestal de la Comunidad Valenciana, la extrac­ción de productos forestales se realizará exclusivamente a través de vías previamente autorizadas por la administración forestal.

6. De conformidad con el artículo 83 del Reglamento de la Ley 3/1993 Forestal de la Comunidad Valenciana, los aprovechamien­tos en montes públicos deberán realizarse de modo que los benefi­cios reviertan en la población local, reservando al menos un 15% para la ordenación y mejora de las masas forestales. Esta reserva se incrementará a un mínimo del 30% en el ámbito territorial que de acuerdo con lo previsto en el PORN sea declarado como espacio natural protegido.

7. La extracción de corcho, como aprovechamiento tradicional compatible con la conservación del alcornocal, deberá ser objeto de tratamiento prioritario por parte de la administración para el otorga­miento de ayudas y subvenciones destinadas a mejorar su produc­ción, tales como entresacas, cortas de mejora, saneamiento y recu­peración, podas de formación y producción, eliminación de mato­rral, aclareos y claras y selección de arbolado para conseguir una mayor producción y calidad.

8. Se impulsará por la administración, la modernización de las empresas de transformación y comercialización de productos fores­tales, potenciándose la creación de cooperativas o cualquier otro tipo de entidad asociativa entre productores y transformadores, par­ticularmente en el caso del corcho.

9. Los restos de talas, podas o cualquier otro tratamiento selvíco­la que suponga la extracción o eliminación de materia vegetal que pueda incrementar el riesgo de incendio o de transmisión de enfer­medades y plagas, deberán ser eliminados por el propietario o conce­sionario en el plazo no superior a 30 días con posterioridad a éstas.

10 . De conformidad con el artículo 1 54 del Reglamento de la Ley 3/1 993 Forestal de la Comunidad Valenciana, los restos proce­dentes de trabajos selvícolas o aprovechamientos forestales no podrán depositarse en una franja de 1 0 metros a cada lado de los caminos forestales, quedando el propietario obligado a la elimina­ción inmediata de cualquier depósito de este tipo.

Artículo 39. Incendios forestales.

l. Se redactará por la Conselleria de Medio Ambiente un Plan Sectorial de Prevención de Incendios Forestales, para el ámbito del PORN, en plazo inferior a dos años desde la aprobación del presen­te Plan. El Plan Sectorial de Prevención de Incendios Forestales deberá contener, al menos, los siguientes aspectos:

• Inventario y planificación de los medios de defensa y lucha contra incendios forestales (áreas cortafuegos, puntos de agua, vigi­lancia, red viaria, etc .).

• Zonificación del territorio en función del riesgo de incendio. • Criterios básicos para los planes locales de quemas. • Señalamiento de las zonas agrícolas enclavadas o colindantes

con masas forestales cuyo mantenimiento favorezca la diversifica­ción del paisaje rural y actúe como área cortafuegos, contemplán­dose las subvenciones necesarias para su mantenimiento.

• Zonas y caminos en los que se limita el acceso y tránsito de vehículos y personas.

• Programación de las actuaciones previstas y su valoración económica.

Page 19: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14388 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

2. Sera obligatoria la redacció de plans locals de prevenció d'incendis per a totes les entitats locals incloses en l 'ambit del PORN, els quals quedaran elaborats i aprovats en un termini infe­rior a un any després de l'aprovació del pla sectorial, al qual estan subordinats.

3. En el Registre de Terrenys Forestals Incendiats previst en l ' article 59 de la Llei 3/1 993, es fara constar explícitament les superficies afectades per incendis incloses en l 'ambit del PORN.

4. A fi de reduir el risc d'incendis forestals, queda prohibida en els terrenys forestals i en els confrontants situats a menys de 500 metres d'aquests, sense l 'autorització explícita de la Conselleria de Medi Ambient, la realització de les activitats enumerades en l'arti­cle 145 del Reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comunitat Valenciana.

5. L'administració promoura la recuperació de la coberta vege­tal en els terrenys forestals incendiats mitjanyant convenis amb els titulars, subvencions o a iniciativa propia, quan no siga previsible la regeneració natural a mitja termini o existisca alt risc de pérdua de sois.

6. Sense perjudici del que es preveu en la Llei 4/1 992 sobre sol no urbanitzable, els terrenys forestal s que hagen patit els efectes d'un incendi no es podran destinar al pasturatge en els cinc anys següents, ni mantenir activitats extractives o mineres fins que no hagen transcorregut deu anys, excepte autorització expressa i moti­vada de l'administració forestal després de l 'informe previ del Con­sell Forestal.

Article 40. Avaluació d'impacte ambiental

A més deis suposits previstos en la legislació d 'impacte ambiental i en l'article 1 62 del Reglament de la Llei 3/1 993, Fores­tal de la Comunitat Valenciana, queden sotmesos al procediment d'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el Decret 1 62/1 990, les carreteres, camins i pistes forestals o les seues ampliacions quan no estiguen sotmesos al procediment d'avaluació d 'impacte ambiental, fins i tot les necessaries per a la defensa contra incendis forestals.

Directrius de la política sectorial de jiJrests

i. El matoll arbustiu es considera com a etapa de desenvolupa­ment de l 'ecosistema, i cal orientar-ne la gestió, sempre que siga possible, a la conversió en bosc.

ii. Fomentar la conversió deis boscos baixos de frondoses a bosc alt, sobretot pel que fa a la sureda.

iii. Protecció i ampliació de la coberta vegetal en el major nom­bre d'estrats possible, per millorar la conservació deis sois.

iv. Delimitació i potenciació de les arees de major interés fores­tal, pel que fa a la capacitat productora, orientació de la seua gestió i de I'aprofitament de manera harmonica amb la conservació de les masses boscoses.

v. Diversificació del paisatge rural per mitja de la conservació i recuperació d'enclavaments forestals en zones agrícoles.

vi. Definició de mecanismes agils i suficients de subvenció i ajuda a particulars per a la realització de treballs de conservació i millora.

vii. Promoció per I 'administració autonomica de la formació d'un voluntariat per a la cooperació en prevenció d'incendis fores­tals en I'ambit del PORN.

viii. Els instruments de planificació o gestió forestal previstos, tant en aquestes normes com en la legislació sectorial, incorporaran entre els seus criteris basics la consideració del territori des d'una perspectiva global davant els possibles efectes de grans incendis, de manera que s'aconseguisquen estructures amb un alt grau d'autode­fensa contra aquests.

ix. Realització d 'un pla de gestió forestal per a I 'ambit del PORN on es preveura, entre altres, els aspectes següents:

- Tractaments silvícoles necessaris per a la millora i conserva­ció de la massa forestal i la prevenció d'incendis forestals.

- Árees tallafoc i pistes forestals per a la prevenció i I 'extinció

2. Será obligatoria la redacción de Planes Locales de Preven­ción de Incendios para todas las entidades locales incluidas en el ámbito del PORN, debiendo quedar elaborados y aprobados en un plazo inferior a un año tras la aprobación del Plan Sectorial, al cual están subordinados.

3. En el Registro de Terrenos Forestales Incendiados previsto en el artículo 59 de la Ley 3/1993 se hará constar explícitamente las superficies afectadas por incendios incluidas en el ámbito del PORN

4. Con la finalidad de reducir el riesgo de incendios forestales, queda prohibida en los terrenos forestales y en los colindantes situados a menos de 500 metros de éstos, sin la autorización explí­cita de la Conselleria de Medio Ambiente, la realización de las acti­vidades enumeradas en el artículo 145 del Reglamento de la Ley 3/1 993 Forestal de la Comunidad Valenciana.

5. La Administración promoverá la recuperación de la cubierta vegetal en los terrenos forestales incendiados mediante convenios con los titulares, subvenciones o a iniciativa propia, cuando no sea previsible la regeneración natural a medio plazo o exista alto riesgo de pérdida de suelos.

6. Sin perjuicio de lo dispuesto en la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable, los terrenos forestales que hayan sufrido los efectos de un incendio no se podrán destinar al pastoreo en los cinco años siguientes, ni sustentar actividades extractivas o mineras hasta transcurridos diez años, salvo autorización expresa y motivada de la administración forestal previo informe del Consejo Forestal.

Artículo 40. Evaluación de impacto ambiental.

Además de los supuestos previstos en la legislación de impacto ambiental y en el artículo 1 62 del Reglamento de la Ley 3/1 993 Forestal de la Comunidad Valenciana, quedan sometidos al proce­dimiento de Estimación de Impacto Ambiental, de acuerdo con el Decreto 1 62/1 990, las carreteras, caminos y pistas forestales o sus ampliaciones, cuando no estén sometidas al procedimiento de Eva­luación de Impacto Ambiental, incluso las necesarias para la defen­sa contra incendios forestales.

Directrices de la política sectorial de montes

i. El matorral arbustivo se considera como etapa de desarrollo del ecosistema, orientando su gestión, siempre que sea posible, a su conversión en bosque.

ii. Fomentar la conversión de los montes bajos de frondosas a monte alto, principalmente en lo que respecta al alcornocal.

iii. Protección y ampliación de la cubierta vegetal en el mayor número de estratos posible para mejorar la conservación de los sue­los.

iv. Delimitación y potenciación de las áreas de mayor interés forestal, en cuanto a capacidad productora, orientando su gestión y aprovechamiento de manera armónica con la conservación de las masas boscosas.

v. Diversificación del paisaje rural mediante la conservación y recuperación de enclaves forestales en zonas agrícolas.

vi. Definición de mecanismos ágiles y suficientes de subven­ción y ayuda a particulares para la realización de trabajos de con­servación y mejora.

vii. Promoción por la administración autonómica de la forma­ción de un voluntariado para la cooperación en prevención de incendios forestales en el ámbito del PORN

viii. Los instrumentos de planificación o gestión forestal previs­tos, tanto en estas normas como en la legislación sectorial, deberán incorporar entre sus criterios básicos la consideración del territorio desde una perspectiva global frente a los posibles efectos de gran­des incendios, de modo que se consigan estructuras con una alto grado de autodefensa frente a estos últimos.

ix. Realización de un Plan de Gestión Forestal para el ámbito del PORN que contemple, entre otros, los siguientes aspectos:

- Tratamientos selvícolas necesarios para la mejora y conserva­ción de la masa forestal y la prevención de incendios forestales.

- Áreas cortafuegos y pistas forestales para prevención y extin-

Page 20: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14389

d'incendis, d'acord amb les directrius que es definiran en aquest pla.

- Potenciar l 'evolució progressiva cap a la vegetació climatica a les arees on aixó siga aconsellable per la localització i la falta d'adequació per a altres usos.

- Fomentar altres aprofitaments, com ara micológics, apícoles, pratícoles, etc.

- Ordenament del pasturatge sobre zones forestals. - Regulació deIs aprofitaments de fusta i llenya i establiment de

les directrius per a la realització, pels titulars de forests producto­res, deIs corresponents plans tecnics d'aprofitament i millora.

- Ordenar i promoure les actuacions necessaries per a millorar la productivitat de la sureda.

- Control de plagues i malalties mitjanvant la realització de tractaments adequats, no perjudicials per a les persones o el Medi Ambient.

- Assenyalament i delimitació deIs terrenys forestals conside­rats com a forests protectores als efectes d'aquest PORN.

Secció quarta Activitat cinegetica

Article 41. Normes generals

1 . L'activitat cinegetica es considera compatible en l 'ambit del PORN, i queda subjecta als períodes i les condicions que s'establei­xen en la legislació sectorial específica i en els articles següents.

2. Amb caracter general, són objecte de cava en l 'ambit del PORN les especies que es detallen en l'annex IV del Decret 265/1 994, de 20 de desembre, del Govern Valencia.

3. Queden prohibits, en l 'ambit del PORN, els procediments per a la captura d'especies que es detallen en l 'annex III del Reial Decret 1 .095/89.

Article 42. Ordenament cinegetic

1 . D'acord amb l'article 33 .3 de la Llei 4/89 i l'article 3 del Decret 50/1 994, els titulars deIs vedats hauran de presentar un pla tecnic d'aprofitament cinegetic o pla redult de cava, com a instru­ment de gestió per a l 'aprofitament de la riquesa cinegetica de manera compatible amb la seua capacitat biológica i potenciació de les especies existents. Aquests plans regularan l 'activitat cinegetica en els diferents vedats existents en l'ambit del PORN, i hauran de presentar-se i ser aprovats en el termini maxim previst en l'article 6 del decret esmentat.

2. L'ordenament cinegetic en l' ambit del PORN té com a finali­tat el manteniment de l'equilibri biológic de les diferents especies animals. Per aixó, i a fi de garantir la consecució d'aquesta finalitat, caldra establir en cada vedat una zona de reserva en la qual no es practicara la cava. Aquesta zona quedara definida en el correspo­nent pla tecnic d'aprofitament cinegetic o pla redult de cava, i cons­tituira una superficie contínua, no inferior al 10% de la superficie total del vedat. Com a criteri general, s 'intentara fer coincidir les zones de reserva de vedats contigus . Aquestes zones hauran de sen­yalitzar-se convenientment durant els sis mesos següents a l'apro­vació del pla tecnic d'aprofitament cinegetic. En el cas de vedats que compten amb plans cinegetics aprovats i que no complisquen aquest requisit, l'hauran de modificar i adaptar-se al compliment d'aquesta norma en un termini inferior a sis mesos des de l'aprova­ció d'aquest PORN.

3. En els vedats que no es complisquen en els terminis les determinacions assenyalades en els paragrafs anteriors d'aquest article o incomplisquen les especificacions del pla d'aprofitament cinegetic aprovat, quedara suspés qualsevol tipus d'aprofitament cinegetic fins que siguen reparats els defectes trobats.

4. La Conselleria de Medi Ambient procedira a establir com a refugi de cava els terrenys cinegetics d'aprofitament comú que no siguen declarats com a vedats en un termini inferior a dos anys des de l'aprovació d'aquest pla. Transcorregut aquest període, l'admi­nistració procedira a senyalitzar aquestes zones de refugi, i quedara totalment prohibida la practica cinegetica.

ción de incendios, de acuerdo con las directrices que se definan en este Plan.

- Potenciar la evolución progresiva hacia la vegetación climáci­ca en las áreas en que ello sea aconsejable por su localización y falta de adecuación para otros usos.

- Fomentar otros aprovechamientos como micológicos, apíco­las, pascícolas, etc.

- Ordenación del pastoreo sobre zonas forestales. - Regulación de los aprovechamientos de madera y leña, esta-

bleciendo las directrices para la realización por los titulares de montes productores de los correspondientes Planes Técnicos de Aprovechamiento y Mejora.

- Ordenar y promover las actuaciones necesarias para mejorar la productividad del alcornocal.

- Control de plagas y enfermedades mediante la realización de tratamientos adecuados, no perjudiciales para las personas o el medio ambiente .

- Señalamiento y delimitación de los terrenos forestales consi­derados como Montes Protectores a los efectos de este PORN.

Sección cuarta Actividad cinegética

Artículo 41. Normas generales

l. La actividad cinegética se considera compatible en el ámbito del PORN, quedando sujeta a los periodos y condiciones estableci­dos en la legislación sectorial específica y artículos siguientes.

2. Con carácter general, son objeto de caza en el ámbito del PORN las especies relacionadas en el Anexo IV del Decreto 265/1 994, de 20 de diciembre, del Gobierno Valenciano .

3. Quedan prohibidos, en el ámbito del PORN, los procedi­mientos para la captura de especies que se relacionan en el Anexo III del Real Decreto 1095/89

Artículo 42. Ordenación cinegética

1 . De acuerdo con el arto 33 .3 de la Ley 4/89 y el artículo 3 del Decreto 50/1 994, los titulares de los cotos deberán presentar un Plan Técnico de Aprovechamiento Cinegético o Plan Reducido de Caza, como instrumento de gestión para el aprovechamiento de la riqueza cinegética de modo compatible con su capacidad biológica y potenciación de las especies existentes. Estos planes regularán la actividad cinegética en los distintos cotos existentes en el ámbito del PORN y deberán ser presentados y aprobados en el plazo máxi­mo previsto en el artículo 6 del referido Decreto.

2. La ordenación cinegética en el ámbito del PORN tiene por finalidad el mantenimiento del equilibrio biológico de las diferentes especies animales, por ello y a fin de garantizar la consecución del mismo, se deberá establecer en cada coto una zona de reserva donde no se practicará la caza. Esta zona quedará definida en el correspondiente Plan Técnico de Aprovechamiento Cinegético o Plan Reducido de Caza, debiendo constituir una superficie conti­nua, no inferior al 10% de la superficie total del coto. Como criterio general, se procurará hacer coincidir las zonas de reserva de cotos contiguos. Estas zonas deberán ser convenientemente señalizadas en los seis meses siguientes a la aprobación del Plan Técnico de Aprovechamiento Cinegético. En el caso de cotos que cuenten con planes cinegéticos aprobados y no cumplan este requisito, deberán modificarlo adaptándose al cumplimiento de esta norma en un plazo inferior a seis meses desde la aprobación de este PORN

3. En aquellos cotos que no cumplan los plazos, las determina­ciones señaladas en los párrafos anteriores de este artículo o incum­plan las especificaciones del Plan de Aprovechamiento Cinegético aprobado, quedará suspendido cualquier tipo de aprovechamiento cinegético hasta que sean subsanados los defectos encontrados.

4. La Conselleria de Medio Ambiente procederá a establecer como refugio de caza los terrenos cinegéticos de aprovechamiento común que no sean declarados como cotos en un plazo inferior a dos años desde la aprobación de este Plan; transcurrido este perio­do, la administración procederá a señalizar estas zonas de refugio, prohibiéndose totalmente la práctica cinegética.

Page 21: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14390 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

5. La declaració de nous vedats de cava o 1 'ampliació deis exis­tents, una vegada finalitzat el procés de regulació previst en l'apar­tat anterior, no es podra realitzar afectant terrenys inclosos en l ' ambit territorial que, en virtut d'aquest PORN, siga declarat com a espai natural protegit.

6. Sense perjudici del que es preveu en la regulació sectorial sobre períodes de veda i especies cinegetiques a la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Medi Ambient podra determinar en l ' ambit del PORN, si així ho requereix l'estat deis recursos cinege­tics, limitacions específiques en les especies que poden ser facil­ment abatudes i en els períodes habils.

7. Als terrenys forestals que hagen patit els efectes d'un incendi no es permetra I'aprofitament cinegetic durant els dos anys següents. La Conselleria de Medi Ambient podra prorrogar aquest període si ho considera necessari per a una adequada protecció de la fauna de la zona o per evitar que es perjudique el procés de rege­neració de la forest.

8. Es realitzara un estricte control i seguiment sobre les autorit­zacions i batudes per a gossos assilvestrats, rabosa i porc senglar, i s 'evitara que la cava no selectiva afecte especies de major valor ecológic. En I'ambit territorial per al qual es proposa la declaració d 'espai natural protegit, únicament podra autoritzar-se aquesta practica per la Conselleria de Medi Ambient de manera excepcio­nal, quan raons de tipus biológic ho aconsellen, per a la qual cosa caldra que existisca una supervisió directa per personal d'aquesta conselleria.

Article 43. Localització

Secció cinquena Activitat industrial

1 . Sense perjudici del que es disposa en I'article 18 de la Llei 4/1 992, de la Generalitat Valenciana, sobre Sól no Urbanitzable, la implantació d 'activitats industrial s en I 'ambit d'aquest PORN s 'haura de realitzar en sóls classificats com a urbans o urbanitza­bies, llevat del cas en que siga ineludible la localització en sól no urbanitzable, cosa que caldra justificar raonadament en el propi projecte.

2. A I'efecte del que es preveu en el paragraf anterior, no es consideren activitats industrial s les instal 'lacions d'emmagatzemat­ge o primera transformació de productes primaris (assecaders, serradores, etc.), vinculats a I 'entom on es localitzen. No obstant aixó, previament a I 'obtenció de la llicencia urbanística, requeriran I 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient quan no estiguen sotmeses a estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el que es disposa en el Decret 1 62/1990.

3 . La insta¡ '¡ació d'indústries incompatibles amb el medi urM es podra autoritzar exclusivament a les zones corresponents a les categories AlA, RG i AG, delimitades en el planol d'ordenament, i únicament quan en el planejament no existisca sól qualificat per a ús industrial, per a la qual cosa caldra comptar previament amb la declaració d'interés comunitari en els termes previstos en la Llei 4/1 992, sobre Sól no Urbanitzable, i sense perjudici del que es pre­veu en I'article 1 8.4 d'aquesta llei.

4. La insta¡ '¡ació d' indústries en sól no urbanitzable, en I 'ambit del PORN, haura de comptar previament amb la declaració d'interés comunitari i, a rnés, caldra I'estimació d'impacte ambien­tal segons els continguts i el procediment previstos en el Decret 1 62/1 990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat.

5. Amb caracter general, en I'ambit territorial per al qual es proposa la declaració com a espai natural protegit, d'acord amb les previsions d'aquest pla, es prohibeix la implantació d'activitats industrial s de cap mena fora del sól classificat com a urM o urba­nitzable.

Criteris i directrius sectorials d 'activitat industrial

Cal dur a terme una política de creació de llocs de treball i dina­mització socioeconómica de la zona, a fi de fer front al risc perma­nent de I 'emigració, segons les orientacions següents:

5. La declaración de nuevos cotos de caza o la ampliación de los existentes, una vez finalizado el proceso de regulación previsto en el apartado anterior, no se podrá realizar afectando a terrenos incluidos en el ámbito territorial que, en virtud de este PORN, sea declarado como espacio natural protegido.

6. Sin perjuicio de lo dispuesto en la regulación sectorial sobre periodos de veda y especies cinegéticas en la Comunidad Valencia­na, la Conselleria de Medio Ambiente podrá determinar en el ámbi­to del PORN, si así lo requiere el estado de los recursos cinegéti­cos, limitaciones específicas en las especies abatibles y períodos hábiles.

7. En los terrenos forestales que hayan sufrido los efectos de un incendio no se permitirá el aprovechamiento cinegético en los dos años siguientes. La Conselleria de Medio Ambiente podrá prorro­gar este período si lo considera necesario para una adecuada protec­ción de la fauna de la zona o para evitar que se vea perjudicado el proceso de regeneración del monte.

8. Se realizará un estricto control y seguimiento sobre las auto­rizaciones y batidas para perros asilvestrados, zorro y jabalí, evitan­do que la caza no selectiva afecte a especies de mayor valor ecoló­gico. En el ámbito territorial para el que se propone la declaración de espacio natural protegido, únicamente podrá autorizarse esta práctica por la Conselleria de Medio Ambiente de manera excep­cional, cuando razones de orden biológico lo aconsejen, debiendo existir una supervisión directa por personal de dicha Conselleria.

Artículo 43. Localización

Sección quinta Actividad industrial

l. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 18 de la Ley 4/1 992 de la Generalitat Valenciana sobre suelo no urbanizable, la implantación de actividades industriales en el ámbito del presente PORN habrá de realizarse en suelos clasificados como urbanos o urbanizables, salvo en el caso de que sea ineludible su localización en suelo no urbanizable, lo que deberá ser justificado razonadamen­te en el propio Proyecto .

2. A los efectos de lo dispuesto en el párrafo anterior, no se consideran actividades industriales las instalaciones de almacenaje o primera transformación de productos primarios (secaderos, ase­rraderos, etc .), vinculados al entorno en que se localicen. No obs­tante, previamente a la obtención de la Licencia Urbanística reque­rirán de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente cuando no estén sometidas a Estimación de Impacto Ambiental, de acuerdo con lo dispuesto en el Decreto 162/1 990.

3 . La instalación de industrias incompatibles con el medio urba­no, se podrán autorizar exclusivamente en las zonas correspondien­tes a las categorías AlA, RG Y AG delimitados en el Plano de Ordenación, y únicamente cuando en el planeamiento no exista suelo calificado para uso industrial, debiendo contar previamente con la declaración de interés comunitario en los términos previstos en la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable y sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 18 .4 de esta Ley.

4. La instalación de industrias en suelo no urbanizable, en el ámbito del PORN, deberá contar previamente con la declaración de interés comunitario, necesitando además de Estimación de Impacto Ambiental según los contenidos y procedimiento previstos en el Decreto 1 62/1 990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat.

5. Con carácter general, en el ámbito territorial para el que se propone la declaración como espacio natural protegido, de acuerdo con las previsiones de este Plan, se prohíbe la implantación de acti­vidades industriales de cualquier tipo fuera del suelo clasificado como urbano o urbanizable.

Criterios y directrices sectoriales de la actividad industrial

Debe llevarse a cabo una política de creación de puestos de tra­bajo y dinamización socio-económica de la zona, con el fin de hacer frente al riesgo permanente de la emigración, según las orien­taciones siguientes:

Page 22: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14391

i. Fomentar la iniciativa de la població local amb vista a la crea­ció de cooperatives de treball o comercialització de productes forestals (suro); el qual sector és el que posseeix majors possibili­tats per al desenvolupament.

ii. Promoure i potenciar l'activitat agroindustrial, com ara plan­tes embotelladores d'aigua mineral, envasament d'oli d'oliva, embotits, conserves de fruites, destiHació i envasament de plantes aromatiques, medicinals i condimentaries, etc . , que valoren les pro­duccions de la zona.

iii. Millorar el comen,; detallista existent, amb vista a poder atendre la demanda del turisme de la zona. Aquests comer«os poden ser un bon instrument per a la venda de productes artesanals elaborats a la serra d'Espada.

iv. Fomentar el desplegament d'activitats artesanals i donar prioritat a les que ja existeixen a la zona, com ara la fabricació de bastons, el treball de l 'espart (cistelles, cabassos, alforges, etc.), ceramica, etc.

v. Promoció d'una marca comuna per a tots els productes de la serra.

Secció sisena Activitats turístiques i recreatives

Article 44. Circulació

l . Es prohibeix, amb caracter general, circular amb vehicles amb motor o sense fora de les carreteres i camins, inclosos els agrí­coles i els forestals.

2. Es prohibeix, amb caracter general, la realització de competi­cions esportives amb vehicles a motor, com ara ral'lis, curses de trial, etc., llevat de les que es desenvolupen a carreteres asfaltades pertanyents tant a la xarxa estatal com a l'autonómica i la local, en circuits autoritzats a l'efecte, o a les zones incloses en el cataleg esmentat en l 'article 7 del Decret 1 83/1 994, d ' l de setembre, pel qual es regula la circulació de vehicles per terrenys forestals.

3. A l'empara del que es disposa en l'article 38 de la Llei 3/1 993 i en l 'article 3 del Decret 1 83/1 994, es podra limitar la cir­culació en camins i pistes forestals de vehicles particular s i perso­nes que no hagen estat expressament autoritzats per l'administració forestal.

4. Sense perjudici del que es preveu en el paragraf anterior, el pla sectorial de prevenció d'incendis indicara els camins on es prohibeix la circulació de vehicles o persones, tant de manera per­manent com temporal.

Article 45. Acampament

1 . D'acord amb el Decret 233/1 994, de 8 de novembre, pel qual es regulen les acampades i l 'ús d'instaHacions recreatives a les forests de la Comunitat Valenciana, queda prohibit l'acampament i l'estada a forests o terrenys forestals, excepte a les zones autoritza­des a l'efecte per la Conselleria de Medi Ambient. Els acampa­ments itinerants hauran de ser autoritzats per aquesta conselleria.

2. En aplicació deIs articles 8 i 9 del Decret 233/1 994, les arees d'acampament requereixen l 'autorització de la Conselleria de Medi Ambient per al funcionament, de la mateixa manera que les arees recreatives, en les quals queda prohibit pernoctar.

3. A les zones a que es fa referencia en l'apartat anterior queda prohibit fer foc amb cap tipus de combustible, excepte a instaHacions degudament dissenyades i autoritzades per a aquest ús; així mateix, es prohibeix l 'ús d'elements o activitats producto­res de soroll.

4. D'acord amb l'article 6 del Decret 233/1 994, la recollida de residus sólids correspon al titular de l'area d'acampament o recrea­tiva.

5. En aplicació de l'article 1 1 del Decret 233/1 994, les zones d'acampament i les arees recreatives hauran de reunir, com a mínim, les característiques següents:

- Hauran d'estar delimitades i senyalitzades. - No s'utilitzaran tancaments artificials que donen lloc a una

pantalla contínua.

i. Fomentar la iniciativa de la población local de cara a la crea­ción de cooperativas de trabajos o comercialización de productos forestales (corcho); siendo este sector el que posee mayores posibi­lidades para su desarrollo.

ii. Promover y potenciar la actividad agro industrial, tales como plantas embotelladoras de agua mineral, envasado de aceite de oliva, embutidos, conservas de frutas, destilación y envasado de plantas aromáticas, medicinales y condimentarias, etc., que valori­cen las producciones de la zona.

iii. Mejorar el comercio minorista existente, con vistas a poder atender la demanda del turismo de la zona. Estos comercios pueden ser un buen instrumento para la venta de productos artesanales ela­borados en la Sierra de Espadán.

iv. Fomentar el desarrollo de actividades artesanales dando prioridad a aquellas existentes en la zona, tales como la fabricación de bastones, trabajo del esparto (cestas, capazos, alforjas, etc .), cerámica, etc.

v. Promoción de una marca común para todos los productos de la sierra.

Sección sexta Actividades turísticas y recreativas

Artículo 44. Circulación

l . Se prohíbe, con carácter general, circular con vehículos con o sin motor fuera de las carreteras y caminos, incluidos los agrícolas y forestales.

2. Se prohíbe, con carácter general, la realización de competi­ciones deportivas con vehículos a motor, como rallys, carreras de trial, etc., salvo las que se desarrollen en carreteras asfaltadas perte­necientes tanto a la red estatal como autonómica y local, en circui­tos autorizados al efecto, o en las zonas incluidas en el catálogo señalado en el artículo 7 del Decreto 1 83/1 994, de 1 de septiembre, por el que se regula la circulación de vehiculos por terrenos foresta­les.

3. Al amparo de lo dispuesto en el artículo 38 de la Ley 3/1 993 y en el artículo 3 del Decreto 1 83/1 994, se podrá limitar la circula­ción en caminos y pistas forestales de vehículos particulares y per­sonas, que no hayan sido expresamente autorizados por la adminis­tración forestal .

4. Sin perjuicio de lo dispuesto en el párrafo anterior, el Plan Sectorial de Prevención de Incendios señalará los caminos en los que se prohíbe la circulación de vehículos o personas, tanto de manera permanente como temporal.

Artículo 45. Acampada

1 . De acuerdo con el Decreto 233/1 994, de 8 de noviembre, por el que se regulan las acampadas y el uso de instalaciones recreativas en los montes de la Comunidad Valenciana, queda prohibida la acampa­da y estancia en montes o terrenos forestales, salvo en las zonas auto­rizadas al efecto por la Conselleria de Medio Ambiente. Las acampa­das itinerantes deberán ser autorizadas por esta Conselleria.

2. En aplicación de los artículos 8 y 9 del Decreto 233/1 994, las áreas de acampada precisan de autorización de la Conselleria de Medio Ambiente para su funcionamiento, de igual modo que las áreas recreativas, en las cuales queda prohibida la pernocta.

3. En las zonas referidas en el apartado anterior queda prohibi­do hacer fuego con cualquier tipo de combustible, salvo en instala­ciones debidamente diseñadas y autorizadas para ese uso; asimis­mo, se prohíbe el uso de elementos o actividades productoras de ruido.

4. De acuerdo con el artículo 6 del Decreto 233/1994, la recogi­da de residuos sólidos corresponde al titular del área de acampada o recreativa.

5. En aplicación del artículo 1 1 del Decreto 233/1 994, las zonas de acampada y áreas recreativas deberán reunir como mínimo las siguientes características:

- Deberán estar delimitadas y señalizadas . - No se utilizarán cerramientos artificiales que den lugar a una

pantalla continua.

Page 23: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14392 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

- S 'hi incorporaran les mínimes instaHacions, amb material s i estils d'acord amb el paisatge on se situen.

- L'emmagatzematge de residus s'efectuara en recipients de facil neteja i provelts de tapa.

- Hi haura una franja perimetrica de seguretat davant el risc d'incendis.

- Disposaran d'aigua potable i d'instaHacions sanitaries. 6. Per a la utilització d'arees d'acampament caldra la sol, licitud

i l 'obtenció d'autorització per la Conselleria de Medi Ambient, d'acord amb els requisits i les condicions assenyalades en els arti­cles 13 a 1 6 del Decret 233/1 994, igualment que per a l 'ús de cabanyes i refugis gestionats per aquesta conselleria.

7. Els acampaments itinerants, amb un maxim de 9 persones i tres tendes, podran pernoctar a 1Iocs no específicament previstos per a aquest ús, tot i que hauran de comptar amb l'autorització pre­via de la Conselleria de Medi Ambient i no pernoctar més d'una nit al mateix lloc.

Article 46. Ordenament de l'ús públic

1 . La Conselleria de Medi Ambient redactara un pla d'ordena­ment de l'ús públic per a l'ambit del PORN, en un termini inferior a dos anys des de l'aprovació d'aquest pla. El pla d'ús públic con­tindra, almenys, els aspectes següents:

o Analisi i tipificació de la demanda. o Inventari de recursos turístics, cultural s i recreatius. o Inventari d'infraestructures i equipaments existents per a ús

público o Tipificació i caracterització de les activitats i instal 'lacions

proposades. o Localització de les instaHacions i equipaments. o Directrius per a l 'elaboració deIs projectes. o Programació de les actuacions previstes. o Cost economic d'aplicació. o Fórmules de finanyament i gestió. 2. Fins a l'aprovació i entrada en vigor del corresponent pla

d'ordenament de l'ús públic, la localització i l 'equipament d'arees destinades a la realització d'activitats recreatives en sol no urbanit­zable comptara amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.

3. El pla d'ordenament de l 'ús públic determinara les instal­lacions i els equipaments recreatius, senderes, etc., actualment exis­tents, que siguen contradictoris amb els seus objectius o suposen un perjudici sobre els elements natural s que cal protegir. Una vegada aprovat el pla, aquestes instal'lacions seran eliminades i restaurada la zona.

4. El pla d'ordenament de l'ús públic definira, almenys, dos tipus d'arees d'ús recreatiu que hauran de ser localitzades i delimi­tades:

o ÚS recreatiu naturalístic. Es referiran a zones de les quals, per les seues característiques ecologicoambientals, es recomana la uti­lització amb finalitats didactiques, es promocionaran les activitats naturalístiques i l'ús públic basat en els recursos naturals, es fomentara el respecte cap al medi en que es basen. L'ús recreatiu en aquests espais s 'adreyara a la realització d'activitats de tipus pedagogic i naturalístic, com ara recorreguts per itineraris especí­fics o l'observació d'elements singulars, sense necessitat de la ins­tal'lació d'equipament o serveis que podrien alterar-ne les carac­terístiques naturals.

o ÚS recreatiu extensiu. Incloura un conjunt d'espais que desen­volupen una important funció social, com ara llocs d'ús recreatiu, que presenten, en l 'actualitat, unes condicions optimes per al des­plegament d'activitats recreatives ja que posseeixen una infraes­tructura mínima com a tals, o bé reuneixen condicions basiques per a desenvolupar-les (presencia d' aigua, accessibilitat, topografia relativament plana i paisatge d'interés, etc.).

5. A les zones que es definiran en el pla d'ordenament de l'ús públic com d'ús recreatiu naturalístic es permetran els usos següents:

o InstaHacions per facilitar l'ús naturalístic, com ara observato­ris i miradors, creació de senderes, senyalització d'itineraris i infor­mació sobre els valors natural s i paisatgístics de la zona, etc . ,

- Incorporarán las mínimas instalaciones, en materiales y esti­los acordes al paisaje en que se enclaven.

- El almancenamiento de residuos se efectuará en recipientes de fácil limpieza y provistos de tapa.

- Existirá una franja perimetral de seguridad frente al riesgo de incendios.

- Dispondrán de agua potable y de instalaciones sanitarias. 6. Para la utilización de áreas de acampada será necesaria la

solicitud y obtención de autorización por la Conselleria de Medio Ambiente, de acuerdo a los requisitos y condiciones señaladas en los artículos 1 3 a 16 del Decreto 233/1 994, igualmente que para el uso de cabañas y refugios gestionados por esta Conselleria.

7. Las acampadas itinerantes, con un máximo de 9 personas y tres tiendas, podrán pernoctar en lugares no específicamente previs­tos para ese uso, aunque deberán contar con autorización previa de la Conselleria de Medio Ambiente y no pernoctar más de una noche en el mismo lugar.

Artículo 46. Ordenación del uso público.

l. Se redactará por la Conselleria de Medio Ambiente un Plan de Ordenación del Uso Público para el ámbito del PORN, en plazo inferior a dos años desde la aprobación del presente Plan. El Plan de Uso Público deberá contener, al menos, los siguientes aspectos:

o Análisis y tipificación de la demanda. o Inventario de recursos turísticos, culturales y recreativos. o Inventario de infraestructuras y equipamientos existentes para

uso público. o Tipificación y caracterización de las actividades e instalacio-

nes propuestas. o Localización de las instalaciones y equipamientos. o Directrices para la elaboración de los proyectos. o Programación de las actuaciones previstas. o Coste económico de aplicación. o Fórmulas de financiación y gestión. 2. Hasta la aprobación y entrada en vigor del correspondiente

Plan de Ordenación del Uso Público, la localización y equipamien­to de áreas destinadas a la realización de actividades recreativas en suelo no urbanizable deberá contar con autorización de la Conselle­ria de Medio Ambiente.

3. El Plan de Ordenación del U so Público determinará las insta­laciones y equipamientos recreativos, senderos, etc . , actualmente existentes, que sean contradictorias con sus objetivos o supongan un perjuicio sobre los elementos naturales que hay que proteger. Una vez aprobado dicho Plan, estas instalaciones deberán ser elimi­nadas y restaurada la zona.

4. El Plan de Ordenación del Uso Público definirá, al menos, dos tipos de áreas de uso recreativo que deberán ser localizadas y delimitadas:

o Uso Recreativo-Naturalístico. Se referirán a zonas que, por sus características ecológico-ambientales, se recomienda su utiliza­ción con fines didácticos, promocionando las actividades naturalís­ticas y el uso público basado en los recursos naturales, fomentando el respeto hacia el medio en que se basan. El uso recreativo en estos espacios se dirigirá a la realización de actividades de tipo pedagógi­co y naturalístico, tales como recorridos por itinerarios específicos o la observación de elementos singulares, no precisando de la insta­lación de equipamiento o servicios que podrían alterar las carac­terísticas naturales de la zona.

o Uso Recreativo Extensivo. Incluirá un conjunto de espacios que desempeñan una importante función social como lugares de uso recreativo, presentando, en la actualidad, unas condiciones óptimas para el desarrollo de actividades recreativas por poseer una infraestructura mínima como tales, o bien, reúnen condiciones bási­cas para desarrollarlas (presencia de agua, accesibilidad, topografia relativamente llana y paisaje de interés, etc.) .

5. En las zonas que se definan en el Plan de Ordenación del Uso Público como de Uso Recreativo-Naturalístico, se permitirán los siguientes usos:

o Instalaciones para facilitar el uso naturalístico, tales como observatorios y miradores, creación de senderos, señalización de itinerarios e información sobre los valores naturales y paisajísticos

Page 24: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14393

després de l 'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.

• Usos turisticorecreatius en edificació existent, d'acord amb els criteris establits en les normes d'aquest pla.

6. A les zones que es definiran en el pla d'ordenament de l'ús públic com d'ús recreatiu extensiu, a més deis indicats en el para­graf anterior, es permetran els usos següents:

• Adequacions naturalístiques i recreatives i parcs rurals. • Tanques o closes per a delimitació. • Equipament i mobiliari adequat a la realització de les activi-

tats recreatives previstes. • Arees d'acampament controlat. • Campaments de turisme. • Establiments de restauració. 7. En aquestes zones es prohibiran tots els usos i activitats que

no mantinguen relació amb els usos permesos o els puguen dificul­tar i, en particular, quan perjudiquen el desenvolupament d'activi­tats de caracter recreatiu i naturalístic.

Article 4 7. InstaHacions, adequacions i parcs rurals

Sense perjudici del que es disposa en l ' article 1 9 de la Llei 4/1 992, de la Generalitat Valenciana, sobre Sol no Urbanitzable, les activitats i instaHacions turístiques, recreatives, esportives, d' oci i esplai queden subjectes, amb caracter general i d'acord amb les prohibicions i cauteles assenyalades en les normes particulars d'aquest PORN, a les determinacions següents:

1. La creació d'instaHacions esportives en sol no urbanitzable es podra realitzar quan el planejament municipal no haja efectuat la qualificació de sol per a aquest ús, la qual cosa haura de ser autorit­zada per la Comissió Territorial d'Urbanisme, després de I 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient. En aquest cas, única­ment es podran instaHar a terrenys inclosos en la categoria AlA, RG o AG, definides en aquest pla. Quan s'ubiquen a distancia superior a 500 metres de sol urba o urbanitzable, es requerira I'esti­mació d'impacte ambiental en els termes previstos en el Decret 1 62/1 990, del Consell de la Generalitat.

2. La construcció d'instaHacions o edificacions de qualsevol classe que hagen d'emplayar-se a I 'interior de zones esportives, parcs rural s o adequacions recreatives, estara, en tot cas, subjecta a I 'obtenció previa de llicencia urbanística, tot i que es tracte d'ins­tal'lacions desmuntables de caracter provisional. En tot cas, les construccions o edificacions seran d'una planta i no podran superar una alyaria de quatre metres.

3. La instaHació de campaments de turisme estara subjecta a I 'obtenció de la corresponent llicencia municipal, després de I'auto­rització previa de la Comissió Territorial d'Urbanisme i I 'informe favorable de l' Agencia Valenciana de Turisme i de la Conselleria de Medi Ambient. Quan s'instal 'len sobre sol no urbanitzable inclos en categories diferents d' AlA i AG, requeriran I'estimació d'impacte ambiental en els termes previstos en el Decret 1 62/1990, del Consell de la Generalitat.

4. Les instaHacions recreatives de caracter extensiu, com ara arees de picnic, o arees d'acampament controlat que s'instaHen sobre terrenys forestals o arees recreatives d'acord amb el que s'estableix en el Decret 233/1 994, de 8 de novembre, pel qual es regulen els acampaments i I'ús d'instaHacions recreatives en les forests de la Comunitat Valenciana, comptaran amb el corresponent projecte, I 'execució del qual requerira I'autorització previa de la Conselleria de Medi Ambient.

5. Tota instaHació recreativa situada a terrenys forestals, com ara arees d'acampament controlada, picnic o arees d'esplai, comp­tara amb sistemes de seguretat i prevenció d'incendis, i també garantira el tractament adequat de residus tant líquids com solids, de manera que no suposen un efecte negatiu sobre I 'ecosistema o el paisatge.

6. Als terrenys forestals es prohibeix la instaHació de paellers o qualsevol altre tipus d'estructura condicionada per encendre foc, i s 'hauran de suprimir els existents en el moment de I 'aprovació d'aquest PORN. Llevat del cas que s'incloguen en establiments de restauració que formen part de l' equipament d 'una area recreativa o una zona d' acampament, cas en el qual caldra garantir que no exis-

de la zona, etc . , previo informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

• U sos turístico-recreativos en edificación existente, de acuerdo con los criterios establecidos en las Normas de este Plan.

6. En las zonas que se definan en el Plan de Ordenación del Uso Público como de U so Recreativo Extensivo, además de los señala­dos en el párrafo anterior, se permitirán los siguientes usos:

• Adecuaciones naturalísticas, recreativas, y parques rurales. • Cercas o vallados para su delimitación. • Equipamiento y mobiliario adecuado a la realización de las

actividades recreativas previstas. • Áreas de acampada controlada. • Campamentos de turismo. • Establecimientos de restauración. 7. En estas zonas se prohibirán todos los usos y actividades que

no guarden relación con los usos permitidos o puedan dificultar éstos y, en particular, cuando perjudiquen el desarrollo de activida­des de carácter recreativo-naturalístico.

Artículo 47. Instalaciones, Adecuaciones y Parques Rurales.

Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 19 de la Ley 4/1 992 de la Generalitat Valenciana sobre suelo no urbanizable, las activi­dades e instalaciones turísticas, recreativas, deportivas, de ocio y esparcimiento quedan sujetas, con carácter general y conforme a las prohibiciones y cautelas señaladas en las Normas Particulares del presente PORN, a las siguientes determinaciones:

l. La creación de instalaciones deportivas en suelo no urbaniza­ble se podrá realizar cuando el planeamiento municipal no haya efectuado calificación de suelo para este uso, debiendo ser objeto de autorización por la Comisión Territorial de Urbanismo, previo informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente. En este caso, únicamente se podrán instalar en terrenos incluidos en la cate­goría AlA, RG o AG, definidas en este Plan. Cuando se ubiquen a distancia superior a 500 metros de suelo urbano o urbanizable pre­cisarán de Estimación de Impacto Ambiental en los términos pre­vistos por el Decreto 1 62/1 990 del Consell de la Generalitat.

2. La construcción de instalaciones o edificaciones de cualquier clase que hayan de emplazarse en el interior de zonas deportivas, parques rurales o adecuaciones recreativas, estará, en todo caso, sujeta a la previa obtención de licencia urbanística, aunque se trate de instalaciones desmontables de carácter provisional. En todo caso, las construcciones o edificaciones serán de una planta y no podrán superar una altura de cuatro metros.

3. La instalación de Campamentos de Turismo estará sujeta a la obtención de la correspondiente licencia municipal, previa autoriza­ción de la Comisión Territorial de Urbanismo e informe favorable de la Agencia Valenciana de Turismo y de la Conselleria de Medio Ambiente. Cuando se instalen sobre suelo no urbanizable incluido en categorías distintas de AlA y AG, precisarán de Estimación de Impacto Ambiental en los términos previstos por el Decreto 1 62/ 1 990 del Consell de la Generalitat.

4. Las instalaciones recreativas de carácter extensivo, tales como áreas de pic-nic, o áreas de acampada controlada que se ins­talen sobre terrenos forestales o áreas recreativas de conformidad con lo establecido en el Decreto 233/1 994, de 8 de noviembre, por el que se regulan las acampadas y el uso de instalaciones recreati­vas en los montes de la Comunidad Valenciana, deberán contar con el correspondiente proyecto, cuya ejecución precisará de la autori­zación previa de la Conselleria de Medio Ambiente.

5. Toda instalación recreativa situada en terrenos forestales, tales como áreas de acampada controlada, pic-nic o áreas de recreo, deberá contar con sistemas de seguridad y prevención de incendios, así como garantizar el tratamiento adecuado de residuos tanto líqui­dos como sólidos, de modo que no supongan un efecto negativo sobre el ecosistema o el paisaje.

6. En terrenos forestales se prohíbe la instalación de paelleros o cualquier otro tipo de estructura acondicionada para encender fuego, debiendo suprimirse los existentes en el momento de la aprobación de este PORN salvo en el caso de que se incluyan en establecimientos de restauración que formen parte del equipamien­to de un área recreativa o una zona de acampada, en cuyo caso

Page 25: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14394 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

te ix cap risc d 'incendi a causa d'estar convenientment tancats o molt allunyats de la vegetació.

7. S 'autoritza, en l'ambit del PORN, la instal 'lació d 'establi­ments d'allotjament i restauració quan es realitzen per mitja de la rehabilitació o restauració d'edificis preexistents. Quan es tracte de construccions de nova planta, únicament es podran autoritzar a les zones on així ho permeten les normes particulars. La superfície mínima de parcel'la sera de 10 .000 m2 i l 'ocupació maxima de la parcel'la no podra superar el 2%, amb una alyaria maxima de 7 m.

8. La concessió de llicencia urbanística per a la implantació d 'activitats d 'allotjament i restauració a sol no urbanitzable esta subjecta als requisits i procediment que s'estableixen en l'article 1 9 de la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitzable. En tot cas, previament a l 'obtenció de la llicencia urbanística, caldra comptar amb l' infor­me favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

9. L 'adaptació o transformació d'edificacions existents en sol no urbanitzable a l'ús turístic recreatiu sera, en tot cas, prioritaria sobre la nova construcció per al mateix tipus d'usos en el mateix entorno

Directrius per al desenvolupament d ' activitats turístiques i recreatives

i. Valorar els recursos turístics de la serra d'Espada i dotar-los de la necessaria infraestructura d'acompanyament, a fi d'atraure segments de la demanda de turisme de natura i cultural formatiu.

ii. Fomentar noves modalitats d'allotjament al medi rural i nous tipus d'oferta turística recreativa que recolzen en les infraestructu­res naturalístiques i d'ús públic existents o proposades i en els seus recursos ecologics i culturals.

iii. Orientació turística recreativa tova, o d'escassa edificació, a través de les modalitats que es desenvolupen habitualment (cam­ping, campaments juvenils, etc.) , o mitjanyant noves alternatives d'allotjament al medi rural, aprofitant les infraestructures existents als pobles.

iv. Caldra coordinar les actuacions que es preveuen en el des­plegament del Programa d'Ordenament i Promoció d'Agricultura de Muntanya de les ZAM Alt Millars i Alt Palancia i la Iniciativa comunitaria Leader II amb les previste s en aquest PORN, a fi d'evitar duplicitat d'actuacions.

V. El pla d'ordenament de l'ús públic haura de preveure els cri­teris general s següents:

- Com a criteri general, les zones recreatives s 'hauran de situar a zones de vora forestal, prop de les vies de comunicació i, sempre que siga possible, de poblacions, atenent de no alterar l'equilibri natural i amb mesures de prevenció d'incendis a les zones i la seua area d'influencia. En qualsevol cas, les zones d'alta capacitat han de situar-se en la franja perimetrica de la serra i evitar zones d'aco­llida massives a l 'interior. A l'entorn d'aquestes instaHacions es poden condicionar itineraris o senderes que permeten accedir a llocs d'interés per al visitant (restes historiques, vistes panorami­ques, fonts, etc.).

- Les zones considerades de major valor ambiental han de que­dar restringides a l 'ús públic, i s ' hi ha d'evitar la instaHació d'equipaments i limitar l'accés de visitants.

- Les arees recreatives, amb les adequacions i equipament necessaris per a l ' optima utilització tant per habitants de la zona com de visitants, s 'instal· laran preferentment a arees atractives (fonts, ermites, zones tradicional s d'esbargiment, etc .).

- Les zones d'ús públic intensiu han de ser convenientment dotades de l' equipament necessari: estacionament, senyalització, provei:ment d'aigua, sanitaris, contenidors de residus, taules i bancs, jocs infantils, etc. El manteniment de les instaHacions pot realitzar-se a través de concessions que apliquen el cobrament de taxes per a l'ús de determinats serveis (taules, aparcament, etc.).

- La vegetació de les arees perimetriques a les zones d'ús públic ha de ser convenientment tractada per evitar el risc d'incen-

deberá garantizarse que no existe riesgo alguno de incendio por estar convenientemente cerrados o muy alejados de la vegetación.

7. Se autoriza, en el ámbito del PORN, la instalación de estable­cimientos de alojamiento y restauración cuando se realicen median­te la rehabilitación o restauración de edificios preexistentes. Cuan­do se trate de construcciones de nueva planta, únicamente se podrán autorizar en las zonas en que así lo permitan las normas par­ticulares. La superficie mínima de parcela será de 10 .000 m2 y la ocupación máxima de la parcela no podrá superar el 2 %, con una altura máxima de 7 m.

8. La concesión de licencia urbanística para la implantación de actividades de alojamiento y restauración en Suelo No Urbanizable está sujeta a los requisitos y procedimiento establecidos en el artí­culo 1 9 de la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable. En todo caso, previamente a la obtención de la licencia urbanística deberá contar con informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

9. La adaptación o transformación de edificaciones existentes en suelo no urbanizable al uso turístico recreativo será en todo caso prioritaria sobre la nueva construcción para el mismo tipo de usos en el mismo entorno .

Directrices para el desarrollo de actividades turísticas y recreativas

i. Poner en valor los recursos turísticos de la Sierra de Espadán y dotarlos de la necesaria infraestructuras de acompañamiento, con el fin de atraer a segmentos de la demanda de turismo de naturaleza y cultural formativo.

ii. Fomentar nuevas modalidades de alojamiento en el medio rural y nuevos tipos de oferta turístico-recreativa que se apoyen en las infraestructuras naturalísticas y de uso público existentes o pro­puestas y en sus recursos ecológicos y culturales.

iii. Orientación turístico-recreativa blanda, o de escasa edifica­ción, a través de las modalidades que se vienen desarrollando (cam­ping, campamentos juveniles, etc.), o mediante nuevas alternativas de alojamiento en el medio rural, aprovechando las infraestructuras existentes en los pueblos.

iv. Deberán coordinarse las actuaciones que se prevén en el desarrollo del Programa de Ordenación y Promoción de Agricultura de Montaña de las Z.A.M. Alto Mijares y Alto Palancia y la Inicia­tiva Comunitaria LEADER II, con las previstas en el presente PORN, a fin de evitar duplicidad de actuaciones.

V. El Plan de Ordenación del Uso Público deberá contemplar los siguientes criterios generales:

- Como criterio general, las zonas recreativas deben situarse en zonas de borde forestal, cerca de las vías de comunicación y, siem­pre que sea posible, de poblaciones, cuidando de no alterar el equi­librio natural y con medidas de prevención de incendios en las zonas y su área de influencia. En cualquier caso, las zonas de alta capacidad deben situarse en la franja perimetral de la Sierra, evitan­do zonas de acogida masivas en el interior. En el entorno de estas instalaciones se pueden acondicionar itinerarios o senderos que per­mitan acceder a lugares de interés para el visitante (restos históri­cos, vistas panorámicas, fuentes, etc.).

- Las zonas consideradas de mayor valor ambiental deben que­dar restringidas al uso público, evitando la instalación de equipa­mientos y limitando el acceso de visitantes.

- Las áreas recreativas, con las adecuaciones y equipamiento necesarios para su óptima utilización tanto por habitantes de la zona como de visitantes, se instalarán preferentemente en áreas atractivas (fuentes, ermitas, zonas tradicionales de esparcimiento y recreo, etc.) .

- Las zonas de uso público intensivo deben estar conveniente­mente dotadas del equipamiento necesario: Estacionamiento, seña­lización, abastecimiento de agua, sanitarios, contenedores de resi­duos, mesas y bancos, juegos infantiles, etc. El mantenimiento de las instalaciones puede realizarse mediante concesiones que apli­quen el cobro de tasas para el uso de determinados servicios (mesas, aparcamiento, etc.).

- La vegetación de las áreas perimetrales a las zonas de uso público debe ser convenientemente tratada para evitar el riesgo de

Page 26: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14395

di, reduint-ne la combustibilitat (podes, estassades, etc.) . Igual­ment, cal prendre mesures de prevenció que inclouran informació als visitants i vigilancia.

- La realització i senyalització de senderes i itineraris per a recorreguts a peu, a cavall o amb bicicleta, recolzara en camins ja existents i vies pecuaries, s 'evitara el pas per zones sensibles i s 'articulara aquesta oferta amb les zones d'acampament i centres de restauració i allotjament de pobles (restaurants, hostals i albergs) .

- Les arees d'ús públic han de ser dotades de vigilancia i tro­bar-se convenientment senyalitzades; igualment, cal senyalitzar convenientment els itineraris i evitar l'accés deis visitants a zones fragils.

- El pla d'ordenament de l 'ús públic comenyara per un estudi de la demanda, basat en l 'analisi de la utilització de la xarxa viaria, la prospecció de les arees natural s utilitzades, enquestes, etc. Aixo permetra adequar l'oferta a la demanda real i potencial existent.

- El pla establira la distribució de les diferents arees d'ús públic i la tipo logia: intensives, extensives, arees d'acampament, etc. , i definira les condicions i característiques que serviran de base a l'elaboració deis corresponents projectes (capacitat, instaHacions i equipament necessari, itineraris, articulació entre les diferents arees, vigilancia, informació, senyalització, gestió, etc) .

- Per a la planificació deis itineraris i senderes, caldra comenyar per un inventari i caracterització de la xarxa viaria rural, es prestara especial consideració a les senderes i itineraris ja emprats (senyalitzats o no) i a les arees recreatives previstes o exis­tents. A partir d'aquesta informació i deis criteris establits en les primeres fases de la planificació, es realitzara una tipologia d'itine­raris després de considerar la seua finalitat, longitud, dificultat, mitja que cal utilitzar, com també les actuacions necessaries per posar-los en funcionament, inclosa la senyalització i, si escau, di s­seny de guies.

- Els projectes tindran en compte com a elements de partida, a més del que s 'assenyala en el pla d'ús públic, l 'adequació del di s­seny a les finalitats proposades pel que fa a la tipologia d'usos com la intensitat, compatible amb el paisatge i els usos de la zona. Els projectes preveuran, com a mínim, els aspectes següents:

- Tipologia i emplayament d'edificis i estructures. - Circulació: moviment de vehicles, accessos, aparcaments,

controls, senyalització, etc. - Tractament de superficies i tancaments. - Emplayament i característiques de les instaHacions per a les

diferents arees i usos previstos: acampament fix o temporal, picnic, descans, jocs infantil s, activitats esportives, etc.

- Plantacions. - Necessitats i previsions economiques per al funcionament,

manteniment, vigilancia, conservació i millora. - Pel que fa a l'ús científic i didacticonaturalístic, a més de les

instaHacions i equipament específic per al desenvolupament d'acti­vitats didactiques i educatives (senderes i itineraris ecologics i d'interpretació), aules de natura, centres d'informació i interpreta­ció, etc., amb que haura de comptar l'espai natural protegit; sempre que siga possible caldra apro fitar les instal 'lacions d'ús públic (arees recreatives, senderes, etc .) per a finalitats educatives i ambientals: cartells i fullets informatius sobre els valors natural s i cultural s i sobre normes de comportament deis visitants, etc.

Secció setena Urbanisme i activitats residencials

Article 48. Urbanisme

1 . El sol no urbanitzable inclos en les categories d' Arees Natu­rals (AN) i Predomini Forestal (PF) tindra la qualificació, a efectes urbanístics, de Sol no Urbanitzable de Protecció Especial.

2. En el planejament urbanístic es consideraran fora d'ordena-

incendio, reduciendo su combustibilidad (podas, limpias, etc.) . Igualmente, deben tomarse medidas de prevención que incluyan información a los visitantes y vigilancia.

- La realización y señalización de senderos e itinerarios para recorridos a pie, a caballo o en bicicleta, se apoyará en caminos ya existentes y vías pecuarias, evitando su paso por zonas sensibles y articulando esta oferta con las zonas de acampada y centros de res­tauración y alojamiento de pueblos (restaurantes, hostales y alber­gues).

- Las áreas de uso público deben ser dotadas de vigilancia y hallarse convenientemente señalizadas, del mismo modo que es necesario señalizar convenientemente los itinerarios, evitando el acceso de los visitantes a zonas frágiles.

- El Plan de Ordenación del Uso Público deberá comenzar por un estudio de la demanda, basado en el análisis de la utilización de la red viaria, prospección de las áreas naturales utilizadas, encues­tas, etc. Ello permitirá adecuar la oferta a la demanda real y poten­cial existente.

- El Plan deberá establecer la distribución de las distintas áreas de uso público y la tipología de éstas: intensivas, extensivas, áreas de acampada, etc., definiendo las condiciones y características que servirán de base a la elaboración de los correspondientes proyectos (capacidad, instalaciones y equipamiento necesario, itinerarios, articulación entre las distintas áreas, vigilancia, información, seña­lización, gestión, etc) .

- Para la planificación de los itinerarios y senderos, deberá comenzarse por un inventario y caracterización de la red viaria rural, considerando especialmente los senderos e itinerarios ya uti­lizados (señalizados o no) y las áreas recreativas previstas o exis­tentes. A partir de esta información y de los criterios establecidos en las primeras fases de la planificación, se realizará una tipología de itinerarios considerando su finalidad, longitud, dificultad, medio a utilizar, así como las actuaciones necesarias para su puesta en ser­vicio, incluyendo la señalización y, en su caso, diseño de guías .

- Los Proyectos deberán tener en cuenta como elementos de partida, además de lo señalado en el Plan de Uso Público, la ade­cuación del diseño a los fines propuestos en cuanto a tipología de usos como a intensidad, siendo compatible con el paisaje y los usos de la zona. Los proyectos deberán considerar, al menos, los siguientes aspectos:

- Tipología y emplazamiento de edificios y estructuras. - Circulación: Movimiento de vehículos, accesos, aparcamien-

tos, controles, señalización, etc. - Tratamiento de superficies y cerramientos. - Emplazamiento y características de las instalaciones para las

distintas áreas y usos previstos: acampada fija o temporal, pic-nic, descanso, juegos infantiles, actividades deportivas, etc.

- Plantaciones. - Necesidades y previsiones económicas para el funcionamien-

to, mantenimiento, vigilancia, conservación y mejora. - En relación con el uso científico y didáctico-naturalístico;

además de las instalaciones y equipamiento específico para el desa­rrollo de actividades didácticas y educativas (senderos e itinerarios ecológicos y de interpretación), aulas de naturaleza, centros de información e interpretación ,etc. con que deberá contar el espacio natural protegido; siempre que sea posible se deberán aprovechar las instalaciones de uso público (áreas recreativas, senderos, etc .) para fines educativo-ambientales: carteles y folletos informativos sobre los valores naturales y culturales y sobre normas de compor­tamiento de los visitantes, etc.

Sección séptima Urbanismo y actividades residenciales

Artículo 48. Urbanismo

l. El Suelo No Urbanizable incluido en las categorías de Áreas Naturales (AN) y Predominio Forestal (PF) tendrá la calificación, a efectos urbanísticos, como Suelo No Urbanizable de Protección Especial.

2. El planeamiento urbanístico considerará como fuera de orde-

Page 27: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14396 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

ment els habitatges dispersos existents en sol no urbanitzable, segons la classificació del sol existent en el planejament municipal en el moment d'aprovació d'aquest PORN, excloses les edifica­cions rurals tradicional s rehabilitades o no, constrlÜdes amb ante­rioritat a 1 960, i els habitatges principals en medi rural associades a l' activitat agraria.

3. No podra classificar-se nou sol urbanitzable en l 'ambit del PORN mentre existisquen al municipi urbanitzacions que no es tro­ben consolidades en, almenys, un 90%, i no siguen convenientment legalitzades i dotades de serveis urbans.

4. El sol classificat com a no urbanitzable d'especial protecció pel planejament municipal en el moment d'aprovació d'aquest PORN no podra perdre aquesta qualificació ni, per tant, ser classifi­cat en el futur com a sol urbanitzable.

5. Sense perjudici del que es disposa en la disposició addicional tercera de la Llei 4/1 992, les edificacions de nova planta que es construiran en l 'ambit del PORN després de l'aprovació del pla i no s'ajusten a les determinacions del planejament municipal i a les normes d'aquest pla no podran ser legalitzades, i caldra procedir a la demolició d'acord amb els tramits i terminis previstos en la legislació vigent en materia de procediment administratiu i discipli­na urbanística.

6. Als municipis amb un planejament que continga normes i qualificació de sol que suposen una major protecció deis recursos natural s que la prevista en aquest PORN es mantindran la qualifica­ció i les determinacions fixades en el planejament.

7. Al sol classificat com a urba o urbanitzable pel planejament municipal a l 'entrada en vigor d'aquestes normes es podran mante­nir els usos i aprofitaments que assenyale el planejament vigent, els quals no es podran incrementar en cap caso Sense perjudici de poder desclassificar-se en el futur, d'acord amb el que es preveu en la directriu ii de Política Urbanística.

8. Les futures revisions del planejament, a més de sotmetre 's a avaluació d'impacte ambiental, d'acord amb el que es disposa en la legislació d'impacte ambiental, quan preveuran la classificació de nou sol urbanitzable, únicament podra afectar terrenys inclosos en les categories AlA, RG i AG, excepte en cas de reclassificació de terrenys confrontants amb el sol urba de la població, sempre que es justifique suficientment la impossibilitat de realitzar-lo sobre sol pertanyent a les tres categories esmentades.

9. Pel que fa a les activitats, obres i construccions per a les quals s'exigisca informe previ o autorització per part de la Conse­lleria de Medi Ambient o de qualsevol altre organisme, s'entendra que aquest requisit és condició previa indispensable per a l 'obten­ció de la corresponent llicencia urbanística.

Article 49. Edificació en medi rural

1 . Sense perjudici del que s'estableix en la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitzable, es prohibeix la construcció d'edificacions de nova planta de cap tipus sobre sol no urbanitzable inclos en les categories d' Arees Naturals (AN) de la Zona d' Amortiment d'Impactes i de Predomini Forestal (PF) a la Zona de Protecció, lle­vat de les excepcions que explicitament s'assenyalen en les normes d' aquest pla.

2. En tot cas, la construcció d'edificacions de nova planta sobre sol no urbanitzable requerira l 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient amb caracter previ a la concessió de la llicencia urbanística.

3. Amb caracter general, es permet en l 'ambit del PORN la rehabilitació o reconstrucció d'edificacions preexistents, per a la qual cosa caldra respectar en el disseny i la composició les carac­terístiques arquitectoniques tradicionals; es posara especial cura d' harmonitzar els sistemes de coberta, comisa, posició de forges, ritmes, dimensions de buits i panys de paret, composició, materials, color i detalls constructius. A fi de garantir l'adequada adaptació paisatgística d'aquestes edificacions a l 'entom, podra exigir-se l 'aportació de les analisis d'impacte sobre el medi on es localitzen, inclosa la utilització de documents grafics.

nación, las viviendas dispersas existentes en suelo no urbanizable según la clasificación del suelo existente en el planeamiento muni­cipal en el momento de aprobación de este PORN, excluyendo las edificaciones rurales tradicionales rehabilitadas o no, construidas con anterioridad a 1 960, y las viviendas principales en medio rural asociadas a la actividad agraria.

3. No se podrá clasificar nuevo suelo urbanizable en el ámbito del P.O.R.N mientras que existan en el municipio urbanizaciones que no se hallen consolidadas en, al menos, un 90% y no estén con­venientemente legalizadas y dotadas de servicios urbanos.

4. El suelo clasificado como no urbanizable de especial protec­ción por el planeamiento municipal en el momento de aprobación de este PORN, no podrá perder esta calificación, ni, por tanto, ser clasificado en el futuro como suelo urbanizable.

5. Sin perjuicio de lo dispuesto en la Disposición Adicional Tercera de la Ley 4/1 992, las edificaciones de nueva planta que se construyan en el ámbito del PORN tras la aprobación de éste y no se ajusten a las determinaciones del planeamiento municipal y a las normas de este Plan, no podrán ser legalizadas, debiendo proceder­se a su demolición de acuerdo con los trámites y plazos previstos en la legislación vigente en materia de procedimiento administrati­vo y disciplina urbanística.

6. En los municipios cuyo planeamiento contenga normas y calificación de suelo que suponga una mayor protección de los recursos naturales que las previsiones de este PORN, se man­tendrán la calificación y determinaciones fijadas en el planeamien­too

7. En el suelo clasificado de urbano o urbanizable por el planea­miento municipal a la entrada en vigor de estas Normas, se podrán mantener los usos y aprovechamientos que señale el planeamiento vigente, no pudiendo incrementarse éstos en ningún caso. Sin per­juicio de poder desclasificarse en el futuro, de acuerdo con lo pre­visto en la Directriz ii de Política Urbanística.

8. Las futuras revisiones del planeamiento, además de someter­se a Evaluación de Impacto Ambiental de acuerdo con lo previsto en la legislación de Impacto Ambiental, cuando prevean la clasifi­cación de nuevo suelo urbanizable, únicamente podrá afectar a terrenos incluidos en las categorías AlA, RG Y AG, salvo en el caso de reclasificación de terrenos colindantes con el suelo urbano de la población, siempre que se justifique suficientemente la imposibili­dad de realizarlo sobre suelo perteneciente a las tres categorías cita­das.

9. En relación con las actividades, obras y construcciones para las cuales se exija informe previo o autorización por parte de la Conselleria de Medio Ambiente o de cualquier otro organismo, se entenderá que este requisito es condición previa indispensable para la obtención de la correspondiente Licencia Urbanística.

Artículo 49. Edificación en medio rural

l. Sin perjuicio de lo establecido en la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable, se prohíbe la construcción de edificaciones de nueva planta de cualquier tipo sobre suelo no urbanizable incluido en la categorías de Áreas Naturales (AN) de la Zona de Amortigua­ción de Impactos y de Predominio Forestal (PF) en la Zona de Pro­tección, salvo las excepciones que explicitamente se señalen en las Normas de este Plan.

2. En todo caso, la construcción de edificaciones de nueva plan­ta sobre suelo no urbanizable requerirá del informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente con carácter previo a la concesión de la licencia urbanística.

3. Con carácter general, se permite en el ámbito del PORN la rehabilitación o reconstrucción de edificaciones preexistentes, para lo cual se deberá respetar en su diseño y composición las carac­terísticas arquitectónicas tradicionales; poniendo especial cuídado en armonizar los sistemas de cubierta, cornisa, posición de forja­dos, ritmos, dimensiones de huecos y macizos, composición, mate­riales, color y detalles constructivos. A los fines de garantizar la debida adaptación paisajística de estas edificaciones a su entorno, podrá exigirse la aportación de los análisis de impacto sobre el medio en que se localicen, incluyendo la utilización de documentos gráficos.

Page 28: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14397

4. Es prohibeix la construcció d'habitatges en sol no urbanitza­ble fora de les zones de Predomini Agrícola (AG) i Arees d'lnfluencia Antropica (AlA) definides en aquest pla. La construc­ció d'habitatges unifamiliars de nova planta sobre sol no urbanitza­ble anira lligada, inexcusablement, a les practiques agn'rries, i no es permera en cap cas la construcció d'habitatges de segona residen­cia. La superficie mínima de parcel'la sera de 1 0 .000 m2 . La superficie maxima de parcel'la que pot ser ocupada per les cons­truccions i elements arquitectonics no podra excedir de 200 m2 i l 'alyaria maxima sera de 7 metres.

5. La construcció de magatzems i instal 'lacions destinats a l 'explotació agrícola i forestal, quan aquests siguen estrictament indispensables a la seua finalitat i depen�uen de la naturales a del sol, requerira una superficie de 10.000 m , i la superficie de par­cel-la ocupada per les construccions i elements arquitectonics no podra ser superior al dos per cent del total de la parcel·la. Les desti­nades a l'explotació ramadera només podran realitzar-se a les zones AlA, RG i AG, definides en aquest pla.

6. La construcció d' instal -lacions o edificacions relacionades amb les activitats turístiques i recreatives que s 'hagen d'emplayar en sol no urbanitzable queden sotmeses al que es disposa en els articles 46 i 47 d'aquest pla, sense perjudici del que es preveu en la Llei 4/1 992, de la Generalitat Valenciana, sobre Sol no Urbanitza­ble. En cas de construccions o edificacions de nova planta i de caracter permanent per a aquest tipus d'activitats, caldra realitzar­les sobre sol qualificat a I 'efecte pel planejament municipal o comptar amb I 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient, previament a I 'autorització de la Comissió Territorial d'Urbanisme.

7. La construcció d'habitatges unifamiliars alllats, magatzems i indústries d'emmagatzematge o de primera transformació de pro­ductes primaris i edificacions lligades a les activitats turístiques, recreatives i d'oci que, d'acord amb les normes d'aquest pla, i sense perjudici del que es disposa en la Llei 4/1 992, puguen emplayar-se al me di rural, s 'hauran de sotmetre a les condicions següents:

a) Les fayanes deis edificis públics o privats, com també les seues parets mitgeres i les parets unides al descobert, es conserva­ran en les condicions de seguretat, higiene i estetica adequades. Els propietaris estaran obligats a arrebossar-Ies, pintar-les o emblanqui­nar-Ies sempre que ho dispose I 'autoritat municipal.

b) Tots els parametres visibles des de I 'exterior es tractaran amb els mateixos materials qualitat que les fayanes, i se'n prohi­beix la impermeabilització amb materials bituminosos de colors foscos o qualssevol altres revestiments no adaptats a les caracterís­tiques del medi pel que fa a la incidencia visual, llevat que siguen recoberts o blanquejats. Les fayanes laterals i posteriors es tractaran amb condicions de composició i material s semblants als de la faya­na principal.

c) Els cossos constrults sobre la coberta de I 'edifici, com ara torrasses d'escala, torres de refrigeració, diposits d'aigua, xeme­neies, parmells de captació d'energia solar, etc. , quedaran integrats en la composició de I 'edifici o amagats. S 'intentara especialment la integració amagant-Ios o encastant-Ios en el parament. Caldra evi­tar, en la mesura que es puga, la visibilitat des de l 'exterior de les línies de conducció electrica i telefonica, com també les antenes de televisió i radio.

d) Queda prohibit el desmantellament o la demolició d'aquells edificis i instal -lacions tradicional s d'interés historicoarqueologic, per als quals es potenciaran les actuacions que en supo sen la millo­ra, restauració i conservació.

e) Les edificacions actualment existents que resulten incompati­bles amb els objectius i determinacions d'aquest pla quedaran qua­lificades com a fora d'ordenament als efectes previstos en la legis­lació urbanística.

Article 50. Construccions i edificacions públiques singulars

l. Podran ser autoritzables en sol no urbanitzable les construc­cions i edificacions públiques singulars, sempre que siga com a edi­fici alllat o singular, com ara construccions o edificacions vincula­des a la defensa nacional, centres sanitaris especials o centres de

4. Se prohíbe la construcción de viviendas en suelo no urbani­zable fuera de las zonas de Predominio Agrícola (AG) y Áreas de Influencia Antrópica (AlA) definidas en este Plan. La construcción de viviendas unifamiliares de nueva planta sobre suelo no urbaniza­ble deberá ir ligada, inexcusablemente, a las prácticas agrarias, no permitiéndose en ningún caso la construcción de viviendas de se2unda residencia. La superficie mínima de parcela será de 10 .000 m . La superficie máxima de parcela que puede ser ocupada por las construcciones y elementos arquitectónicos no podrá exceder de 200 m2 y la altura máxima será de 7 metros.

5. La construcción de almacenes e instalaciones destinados a la explotación agrícola y forestal, cuando éstos sean estrictamente indispensables a su fin y dependiendo de la naturaleza del suelo, requerirán, de una superficie de 1 0.000 m2 y la superficie de parce­la ocupada por las construcciones y elementos arquitectónicos no podrá ser superior al dos por ciento del total de la parcela. Las des­tinadas a la explotación ganadera sólo podrán realizarse en las zonas AlA, RG Y AG, definidas en este Plan.

6. La construcción de instalaciones o edificaciones relacionadas con las actividades turísticas y recreativas que deban emplazarse en suelo no urbanizable quedan sometidas a lo dispuesto en los artícu­los 46 y 47 de este Plan, sin perjuicio de lo previsto en la Ley 4/1 992 de la Generalitat Valenciana sobre suelo no urbanizable. En el caso de construcciones o edificaciones de nueva planta y de carácter permanente para este tipo de actividades, deberán realizar­se sobre suelo calificado al efecto por el planeamiento municipal o bien deberá contar con informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente previo a la autorización de la Comisión Territorial de Urbanismo.

7. La construcción de viviendas unifamiliares aisladas, almace­nes e industrias de almacenaje o primera transformación de produc­tos primarios y edificaciones ligadas a las actividades turísticas, recreativas y de ocio que de acuerdo con las Normas de este Plan y sin perjuicio de lo dispuesto en la Ley 4/1 992, puedan emplazarse en el medio rural, deberán someterse a las siguientes condiciones:

a. Las fachadas de los edificios públicos o privados, así como sus medianeras y paredes unidas al descubierto, deberán conservar­se en las debidas condiciones de seguridad, higiene y estética. Los propietarios estarán obligados a proceder a su revoco, pintura o blanqueo siempre que lo disponga la autoridad municipal.

b. Todos los parámetros visibles desde el exterior deberán tra­tarse con iguales materiales y calidad que las fachadas, prohibién­dose la impermeabilización de los mismos con materiales bitumi­nosos de colores oscuros o cualesquiera otros revestimientos no adaptados a las características del medio en cuanto a su incidencia visual, a menos que estos sean recubiertos o blanqueados. Las fachadas laterales y posteriores se tratarán con condiciones de com­posición y materiales similares a los de la fachada principal.

c. Los cuerpos construidos sobre la cubierta del edificio: torreo­nes de escalera, torres de refrigeración, depósitos de agua, chime­neas, paneles de captación de energía solar, etc., quedarán integra­dos en la composición del edificio u ocultos. Se procurará especial­mente la integración, ocultándolos o empotrándolos en los para­mentos. Deberá evitarse, en la medida de lo posible, la visibilidad desde el exterior de las líneas de conducción eléctrica y telefónica, así como las antenas de televisión y radio.

d. Queda prohibido el desmantelamiento o demolición de aque­llos edificios e instalaciones tradicionales de interés histórico­arqueológico, para los cuales se potenciarán las actuaciones que supongan su mejora, restauración y conservación.

e. Las edificaciones actualmente existentes que resulten incom­patibles con los objetivos y determinaciones de este Plan, quedarán calificadas como fuera de ordenación a los efectos previstos en la legislación urbanística.

Artículo 50. Construcciones y edificaciones públicas singulares

l. Podrán ser autorizables en Suelo No Urbanizable las cons­trucciones y edificaciones públicas singulares, siempre que sea como edificio aislado o singular, tales como construcciones o edifi­caciones vinculadas a la defensa nacional, centros sanitarios espe-

Page 29: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14398 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

ensenyament i cultural s lligats al medio Sense perjudici de les auto­ritzacions necessaries, d'acord amb la legislació vigent, es requerira l 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient i l'estima­ció d 'impacte ambiental en els termes previstos en el Decret 1 62/1 990, del Consell de la Generalitat Valenciana, quan s'ubiquen en categories diferents d' AlA, RG i AG.

2. En les normes particulars d'aquest pla es determinen les zones on aquestes construccions i edificacions públiques queden expressament prohibides.

Directrius de política sectorial d 'habitatge

i. És indispensable l'aplicació d'una disciplina urbanística estricta, per part deis ajuntaments, que evite que l 'edificació il-legal en sol no urbanitzable es mantinga en el futuro L 'administració autonomica ha de preveure mesures subsidiaries de control en cas d'incompliment per part de les entitats locals.

ii. Caldra revisar el sol classificat com a urbanitzable les obres d 'urbanització del qual no hagen estat executades i que es trobe situat en una zona d'alt interés ecologic, paisatgístic i cultural, i allunyat del nucli urba, per a la possible desclassificació. Igual­ment, en el cas d'urbanitzacions de segona residencia classificades com a sol urba en les quals, passat el termini previst en la legislació del sol, no s'hagen edificat els solars, s'exigira la cessió deis apro­fitaments en los termes previstos en la legislació urbanística.

iii. La política de I 'habitatge s'orientara a la resolució del defi­cit de I'oferta d'habitatges per a allotjament turístic als nuclis urbans; i a proporcionar els mitjans tecnics i economics per resol­dre les dificultats que plante gen els alts costos economics per a la rehabilitació d'habitatges, siga per a ús principal o secundari o

iv. S ' establiran condicions financers que permetran l' accés a l 'habitatge de la població jove.

V. La rehabilitació d'habitatges es readequara a les noves neces­sitats, sense que per aixo perden el caracter tradicional i les carac­terístiques constructives.

vi. Respecte de la rehabilitació d'habitatges, I 'assistencia tecni­ca i la dotació financera són dos instruments fonamentales per resoldre el problema existent en l' actualitat. La dotació d'una línia específica de rehabilitació pot ser un instrument important per a dur-Ia a terme.

vii. El planejament urbanístic vigent, com també el fet que s'aprove en el futur, incorporara en les ordenances els criteris i nor­mes assenyalades en aquest pla que hi siguen d'aplicació.

Article 51. Requisits

Secció vuitena Infraestructures

La realització d'actuacions infraestructurals autoritzades en aquest pla d'ordenament haura de preveure, a més de les disposi­cions que hi siguen propies pel que fa a la materia, els requisits següents:

a) Els trayats i emplayaments s 'hauran de realitzar tenint en compte les condicions ecologiques i paisatgístiques del territori, evitant la creació d'obstacles en la lliure circulació de les aigües o de reblum en aquestes, la degradació de la vegetació natural o els impactes paisatgístics.

b) Durant la realització de les obres, caldra prendre les precau­cions necessaries per evitar la destrucció de la coberta vegetal, i procedir a I 'acabament de les obres i a la restauració del terreny i de la coberta vegetal.

c) Les autoritzacions i els altres requisits que específicament s 'assenyalen per a la realització d'infraestructurs s 'hauran d'obte­nir, en tot cas, amb caracter previ a I 'atorgament de la llicencia urbanística, en el cas d'actuacions que la requiriran.

ciales, o centros de enseñanza y culturales ligados al medio. Sin perjuicio de las autorizaciones necesarias de acuerdo con la legisla­ción vigente, requerirán informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente y Estimación de Impacto Ambiental en los térmi­nos previstos por el Decreto 1 62/1 990 del Consell de la Generalitat Valenciana, cuando se ubiquen en categorías distintas de AlA, RG y AG.

2. Las Normas Particulares de este Plan determinan las zonas en que estas construcciones y edificaciones públicas quedan expre­samente prohibidas.

Directrices de política sectorial de vivienda

i. Es indispensable la aplicación de una disciplina urbanística estricta por parte de los ayuntamientos, evitando que la edificación ilegal en suelo no urbanizable se mantenga en el futuro . Debiendo preverse medidas subsidiarias de control por parte de la administra­ción Autonómica en caso de incumplimiento por parte de las enti­dades locales.

ii. El suelo clasificado como urbanizable, cuyas obras de urba­nización no hayan sido ejecutadas y se halle situado en una zona de alto interés ecológico, paisajístico y cultural, y alejado del núcleo urbano , deberá revisarse para su posible desclasificación. Igual­mente, en el caso de urbanizaciones de segunda residencia clasifi­cadas como suelo urbano en que pasado el plazo previsto en la legislación del suelo no se hayan edificado los solares se exigirá la cesión de los aprovechamiento s en los términos previstos por la legislación urbanística.

iii. La política de la vivienda deberá orientarse a resolver el déficit de la oferta de viviendas para alojamiento turístico en los núcleos urbanos; y a proporcionar los medios técnicos y económi­cos para resolver las dificultades que plantean los elevados costes económicos para la rehabilitación de viviendas, ya sea para uso principal o secundario.

iv. Se establecerán condiciones financieras, que permitan el acceso a la vivienda de la población jóven.

V. La rehabilitación de viviendas, se re adecuarán a las nuevas necesidades, sin que por ello pierdan su carácter tradicional y sus características constructivas.

vi. Respecto a la rehabilitación de viviendas, la asistencia técni­ca, y la dotación financiera son dos instrumentos fundamentales para resolver el problema existente en la actualidad. La dotación de una línea específica de rehabilitación puede ser un instrumento importante para llevarla a cabo.

vii. El planeamiento urbanístico vigente, así como el que se apruebe en el futuro, incorporará en sus ordenanzas los criterios y normas señalados en este Plan que les sean de aplicación.

Artículo 51. Requisitos

Sección octava Infraestructuras

La realización de actuaciones infraestructurales autorizadas por este Plan de Ordenación, deberá contemplar, además de las disposi­ciones que le sean propias en razón de la materia, los siguientes requisitos:

a. Los trazados y emplazamientos deberán realizarse teniendo en cuenta las condiciones ecológicas y paisajísticas del territorio, evitando la creación de obstáculos en la libre circulación de las aguas o rellenos en las mismas, degradación de la vegetación natu­ral o impactos paisajísticos.

b. Durante la realización de las obras, deberán tomarse las pre­cauciones necesarias para evitar la destrucción de la cubierta vege­tal, debiéndose proceder a la terminación de las obras, a la restaura­ción del terreno y de la cubierta vegetal.

C. Las autorizaciones y demás requisitos que específicamente se señalen para la realización de infraestructuras deberán obtenerse, en todo caso, con carácter previo al otorgamiento de Licencia Urbanística, en el caso de actuaciones que la requieran.

Page 30: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14399

Article 52. Corredors de localització d'infraestructures

Als efectes de la instaHació de noves infraestructures, la xarxa viaria estatal, autonómica o local tenen la consideració de «corre­dor de localització d' infraestructures», en una franja de 1 00 metres d'amph'iria a cada banda de la mitjana. La realització, si s 'escau, de futures actuacions infraestructurals de caracter lineal, com ara línies electriques i de comunicacions, gasoductes o conduccions, s'ha d'adreyar, amb caracter prioritari, cap a aquests «corredors».

Article 53. Xarxa viaria

1 . La construcció de noves vies d'accés, modificació de trayat, ampliació, operacions d'explotació i actuacions de seguretat vial en carreteres requerira la corresponent avaluació o, si escau, estimació d'impacte ambiental, en els termes previstos en la legislació vigent.

2. La construcció, ampliacions de plataforma i modificacions de trayat de camins rurals i camins o pistes forestals, quan no estiguen sotmesos a avaluació d'impacte ambiental, requeriran l'estimació d'impacte ambiental sempre que transiten per terrenys forestals.

Article 54. Provelment d'aigua

1 . Els nous dipósits de provei:ment d'aigu es construiran semienterrats; en cas que aixó siga inviable per condicions topogra­fiques o característiques físiques del terreny, s'escollira una ubica­ció que no provoque impacte paisatgístic.

2. La construcció de dipósits d'aigua requerira l'estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent i sense perjudici d'aquesta, i segons alló que s'estableix en la Llei 2/1 989, d'Impacte Ambiental, en el Decret 1 62/1 990, reglament que la desplega, i en la Llei 3/1993, Forestal.

Article 55. Sanejament

l. Es garantira, amb caracter prioritari la depuració de les aigües residuals deis nuclis de població, incloses les urbanitzacions de segona residencia. En tot cas, no es podra atorgar llicencia per a la realització d'instaHacions o edificacions, residencials o no, que no compten amb un sistema de recollida i depuració d'aigües re si­duals, de manera que la qualitat de les aigües resultants complisca les normes de qualitat exigibles per als usos a que es destinen d'acord amb la legislació d'aigües.

2. Es resoldra el problema deis abocaments urbans i industrial s d'acord amb el programa d'actuació i les directrius previstes en el Pla director de Sanejament de la Comunitat Valenciana.

3. Els projectes corresponents a infraestructures de sanejament comptaran amb l'avaluació o estimació d'impacte ambiental, d'acord amb alló que s 'estableix en la legislació vigent.

Article 56. Residus sólids urbans

l. Sense perjudici del que es disposa per a terrenys forestals en l'article 1 5 5 del reglament de la Llei 3/1993, Forestal de la Comu­nitat Valenciana, els abocadors incontrolats de qualsevol tipus exis­tents en l 'ambit d'aplicació d'aquest pla d'ordenament deis recur­sos natural s seran clausurats i restaurats els terrenys al seu estat ori­ginal en un termini maxim de dos anys des de l'aprovació d'aquest pla.

2. Els projectes corresponents a instaHacions de tractament ilo eliminació de residus sólids urbans comptara amb la corresponent avaluació d'impacte ambiental, de conformitat amb el que s'esta­bleix en la legislació vigent.

Article 57. Energia electrica

1 . S 'admetran les noves línies de subministrament d'energia electrica que estiguen vinculats a les actuacions que es consideren compatibles en el PORN, a les zones on es permeta explícitament. Sense perjudici del que es disposa en la legislació vigent d'impacte ambiental, quan es tracte de línies que circulen per terrenys fores­tals requeriran l'estimació d'impacte ambiental.

2. En cas que siga necessari el pas de línies electriques amb una finalitat externa a l 'ambit del PORN, hauran de transitar de manera

Artículo 52. Corredores de localización de infraestructuras

A efectos de instalación de nuevas infraestructuras, la red viaria estatal, autonómica o local tienen la consideración de «corredor de localización de infraestructuras», en una franja de 100 metros de anchura a cada lado de la mediana. La realización, en su caso, de futuras actuaciones infraestructurales de carácter lineal, tales como líneas eléctricas y de comunicaciones, gaseoducto s o conducciones, debe dirigirse, con carácter prioritario, hacia estos «corredores».

Artículo 53. Red viaria

l. La construcción de nuevas vías de acceso, modificación de trazado, ampliación, operaciones de explotación y actuaciones de seguridad vial en carreteras requerirá de la correspondiente Evalua­ción, o en su caso Estimación, de Impacto Ambiental en los térmi­nos previstos en la legislación vigente.

2. La construcción de caminos rurales y caminos o pistas fores­tales o sus ampliaciones de plataforma y modificaciones de trazado, cuando no estén sometidos a Evaluación de Impacto Ambiental, precisarán de Estimación de Impacto Ambiental siempre que discu­rran por terrenos forestales.

Artículo 54. Abastecimiento de Agua

l. Los nuevos depósitos de abastecimiento agua deberán cons­truirse semienterrados ; en el caso de que ello sea inviable por con­diciones topográficas o características físicas del terreno, se esco­gerá una ubicación que no provoque impacto paisajístico.

2. La construcción de depósitos de agua requerirán de Estima­ción de Impacto Ambiental, de acuerdo con el procedimiento pre­visto en la legislación vigente y sin perjuicio de ésta, y según lo establecido en la Ley 2/1 98 9 de Impacto Ambiental y Decreto 1 62/ 1 990 Reglamento que la desarrolla y Ley 3/1 993 Forestal.

Artículo 55. Saneamiento

l. Se garantizará con carácter prioritario la depuración de las aguas residuales de los núcleos de población, incluyendo las urba­nizaciones de segunda residencia. En todo caso, no se podrá otorgar licencia para la realización de instalaciones o edificaciones, resi­denciales o no, que no cuenten con sistema de recogida y depura­ción de aguas residuales, de modo que la calidad de las aguas resul­tantes cumpla las normas de calidad exigibles para los usos a que se destinen de acuerdo con la legislación de aguas.

2. Se resolverá el problema de los vertidos urbanos e industria­les de acuerdo al programa de actuación y directrices previstos en el Plan director de Saneamiento de la Comunidad Valenciana.

3. Los proyectos correspondientes a infraestructuras de sanea­miento deberán contar con Evaluación o Estimación de Impacto Ambiental de acuerdo con lo establecido en la legislación vigente.

Artículo 56. Residuos Sólidos Urbanos

l. Sin perjuicio de lo dispuesto para terrenos forestales en el artículo 1 5 5 del Reglamento de la Ley 3/1 993 Forestal de la Comu­nidad Valenciana, los vertederos incontrolados de cualquier tipo existentes en el ámbito de aplicación de este Plan de Ordenación de los Recursos Naturales, deberán ser clausurados y restaurados los terrenos a su estado original en un plazo máximo de dos año desde la aprobación de este Plan.

2. Los proyectos correspondientes a instalaciones de tratamien­to y/o eliminación de residuos sólidos urbanos deberán contar con la correspondiente Evaluación de Impacto Ambiental de acuerdo con lo establecido en la legislación vigente.

Artículo 57. Energía eléctrica

l. Se admitirán los nuevos tendidos de suministro de energía eléctrica que estén vinculados a las actuaciones que se consideran compatibles en el PORN, en las zonas en que se permita explícita­mente. Sin perjuicio de lo dispuesto en la legislación vigente de Impacto Ambiental, cuando se trate de líneas que discurran por terrenos forestales requerirán Estimación de Impacto Ambiental.

2. En caso de que sea necesario el paso de tendidos eléctricos con una finalidad externa al ámbito del PORN, deberán discurrir de

Page 31: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14400 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

prioritaria pels «corredors d 'infraestructures» definits en l'article 52, i en cap cas no podran travessar terrenys inclosos en la catego­ria de Predomini Forestal (PF) assenyalada en aquest pla.

3. La instaHació de línies aeries es realitzara amb la previsió de dispositius encaminats a impedir la col'lisió o l'electrocució d'aus (dispositius salvaocells, alllament de conductors, etc.) .

Article 58. Telecomunicacions

Es permet la instaHació de sistemes generals de telecomunica­cions. Quan coincidiran amb terrenys inclosos en la categoria d 'Arees Naturals (AN) , Predomini Forestal (PF) o Regeneració Natural (RG), caldra justificar la necessitat ineludible de l 'emplaya­ment proposat i sotmetre 'ls a estimació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent.

Article 59. Aeroports i heliports

Es podra permetre la construcció de petit heliports i aeródroms amb finalitats de protecció contra incendis i lluita contra plagues, i en aquest últim cas s'hauran de localitzar a la zona de Predomini Agrícola (AG) o d'Influencia Antrópica (AlA). Requerira, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent, d'avaluació d'impacte ambiental.

Article 60. Nous embassaments

Es permet la construcció de noves preses o assuts a fi d'embas­sar aigua o de derivar-la, com també en actuacions de restauració hidrologicoforestal, per a la qual cosa requeriran l'avaluació o esti­mació d'impacte ambiental, d'acord amb el procediment previst en la legislació vigent.

Article 61. Avaluació d'impacte ambiental

l. Sense perjudici del que es disposa en els articles anteriors, caldra sotmetre al procediment d'avaluació o, si escau, d'estimació d 'impacte ambiental, els projectes d' infraestructura a que es fa referencia en els armexos I i II del Reglament d'Impacte Ambiental (Decret 1 62/1 990, de 1 5 d'octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana).

2. Sense perjudici del que es disposa en l'article 1 62 del regla­ment de la Llei 3/1993, se sotmetran al procediment d'estimació d'impacte ambiental els projectes que es detallen tot seguit, quan afecten terrenys forestals, com també terrenys agrícoles quan aquests es troben inclosos en l 'ambit territorial per al qual es pro­posa la declaració d'espai natural protegit.

• Xarxes de comunicacions telefóniques i telegrafiques. • Xarxes de provei:ment d'aigües i sanejament. • Agrupació de finques forestals i parceHaries. • Carreteres, camins i pistes forestals i la seua ampliació quan

no estiguen sotmeses a declaració d'impacte. • Introducció de noves especies vegetals o animals, excepte en

el cas deIs cultius agrícoles. • Rompudcs dc tcrrcnys forcstals quan no s'haja dc sotmctrc a

avaluació d'impacte. • Xarxes i infraestructura de transport d'energia quan no esti­

guen sotmeses a avaluació d'impacte. • Canalització de barrancs i llits fluvial s i regeneració de ribe­

res, com també construcció de preses o dics.

Directrius rejáents a infraestructures

• Vies d'accés i. A més de les actuacions previste s de millora en les carreteres

CSx222, CSx223, CSx224 i CSx200, cal procedir a la construcció de la carretera entre Alcudia de Veo i Algimia de Almonacid que permeta configurar un eix interior Vila-real-Onda-Segorbe. Final­ment, cal completar l 'eix transversal Montanejos-Montán-Caudiel­Jérica, amb el tram entre Montanejos i Montán pendent d'execució.

manera prioritaria por los «corredores de infraestructuras» defini­dos en el artículo 52, no pudiendo en ningún caso atravesar terrenos incluidos en la categoría de Predominio Forestal (PF) señalada en este Plan.

3. La instalación de tendidos aéreos se realizará con la previ­sión de dispositivos encaminados a impedir la colisión o electrocu­ción de aves (dispositivos salvapájaros, aislamiento de conductores, etc.).

Artículo 58. Telecomunicaciones

Se permite la instalación de sistemas generales de telecomuni­caciones. Cuando coincidan con terrenos incluidos en la categoría de Áreas Naturales (AN), Predominio Forestal (PF) o Regeneración Natural (RG), se deberá justificar la necesidad ineludible del emplazamiento propuesto, debiendo someterse a Estimación de Impacto Ambiental de acuerdo con el procedimiento previsto en la legislación vigente.

Artículo 59. Aeropuertos/helipuertos

Se podrá permitir la construcción de pequeños helipuertos y aeródromos con fines de protección contra incendios y lucha contra plagas, en este último caso deberán localizarse en la zona de Predo­mino Agrícola (AG) o de Influencia Antrópica (AlA). Requerirá, de acuerdo con el procedimiento previsto en la legislación vigente, de Evaluación de Impacto Ambiental .

Artículo 60. Nuevos embalses

Se permite la construcción de nuevas presas o azudes con la finalidad de embalsar agua o bien de derivarla, así como en actua­ciones de restauración hidrológico-forestal, para lo cual requerirán de Evaluación o Estimación de Impacto Ambiental de acuerdo con el procedimiento previsto en la legislación vigente.

Artículo 61. Evaluación de Impacto Ambiental

l. Sin perjuicio de lo dispuesto en los artículos anteriores, deberán someterse al procedimiento de Evaluación o, en su caso, Estimación de Impacto Ambiental los proyectos de infraestructura a que se refieren los anexos I y II del Reglamento de Impacto Ambiental (Decreto 1 62/1 990, de 15 de octubre, del Consell de la Generalitat Valenciana) .

2. Sin perjuicio de lo dispuesto en el artículo 1 62 del Regla­mento de la Ley 3/1993, se someterán al procedimiento de Estima­ción de Impacto Ambiental los proyectos que se relacionan a conti­nuación, cuando afecten a terrenos forestales, así como a terrenos agrícolas cuando éstos se hallen incluidos en el ámbito territorial para el que se propone la declaración de espacio natural protegido.

• Redes de comunicaciones telefónicas y telegráficas. • Redes de abastecimiento de aguas y saneamiento. • Agrupación de fincas forestales y parcelarias. • Carreteras, caminos y pistas forestales y su ampliación cuando

no estén sometidas a declaración de impacto. • Introducción de nuevas especies vegetales o animales, salvo

en el caso de los cultivos agrícolas. • Roturaciones de terrenos forestales cuando no haya de some­

terse a evaluación de impacto . • Redes e infraestructura de transporte de energía cuando no

estén sometidas a evaluación de impacto. • Encauzamiento de barrancos y cauces fluviales y regeneración

de riberas, así como construcción de presas o diques.

Directrices relativas a infraestructuras

• Vías de acceso i. Además de las actuaciones previstas de mejora en las carrete­

ras CS x222, CSx223, CSx224 y CS x200, se debe proceder a la construcción de la carretera entre Alcudia de Veo y Algímia de Almonacid que permita configurar un eje interior Villarreal-Onda­Segorbe. Finalmente, es necesario completar el eje transversal Montanejos-Montán-Caudiel-Jérica, cuyo tramo entre Montanejos y Montán se halla pendiente de ejecución.

Page 32: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14401

ii. La deficient xarxa viaria a la serra d'Espadll fa necessari l'aprofitament de camins per millorar les comunicacions entre alguns nuclis de població. En aquest sentit, cal transformar en carreteres els camins que comuniquen poblacions relativament alllades com ara Villamalur, Torralba del Pinar, Fuentes de Ayódar, Higueras o Pavías, i completar les comunicacions vü'tries entre Matet-Pavías-Higueras i Matet-Villamalur, Villamalur-Torralba del Pinar i Higueras-Fuentes de Ayódar-Cirat.

• Sanejament iii. L'execució de les previsions del Pla director de Sanejament,

amb plantes de tractament d'aigües residuals a Caudiel, Soneja, Suera, Eslida, Artana, Villavieja, Nules, Onda-Betxí, Alfondeguilla i Montanejos, a més de les ja existents, resol en gran manera el pro­blema del sanejament. No obstant aixó, cal resoldre a mitja termini el problema de la depuració d'aigües residuals als nuclis que no tenen instal 'lacions o que es troben en mal estat i no han sigut incloses en el programa del pla esmentat, com és el caso de Villa­nueva de Viver, Montán, Arañuel, Cirat, Villamalur, Ayódar, Torralba del Pinar, Fuentes de Ayódar, Toga, Vallat, Fanzara, Tales, Aín, Pavías, Matet, Vall de Almonacid, Gaibiel, Algimia de Almonacid, Chóvar, Azuébar i Sot de Ferrer. L'objectiu ha de ser que, abans de l'any 2000, tots els municipis compten amb sistemes adequats de tractament d'aigües residuals.

iv. Les instaHacions industrials, agro industrial s i agropecuaries de l 'ambit del PORN hauran de tenir resolt el problema de la depu­ració de les seues aigües residuals.

• Residus sólids urbans v. L'administració ha de posar en marxa urgentment el pla de

residus sólids per a la zona, incloure la totalitat de municipis en les instaHacions existents o previstes de Tales, Cortes de Arenoso, la Vall d'Uixó, Onda i l 'Alt Palancia, i clausurar els abocadors incon­trolats existents, d'acord amb els terminis previstos en les normes d'aquest PORN.

vi. Mentrestant s'executa el pla de residus sólids, és prioritari clausurar i restaurar la zona en els abocadors incontrolats que cons­titulsquen un risc greu de contaminació per a les aigües superficials i subterranies o puguen suposar risc d'incendi forestal.

Article 62. Concepte

TÍTOL III Normes particulars

CAPÍTOL I Concepte i aspectes generals

1 . A l ' efecte de particularitzar les normes protectores que s'estableixen per mitja d'aquest pla, s'ha subdividit l 'ambit territo­rial del PORN en dues grans zones:

- Zona d'amortiment d 'impactes (ZAI): correspon a l 'ambit territorial del PORN per al qual no es proposa la declaració d'espai natural protegit.

- Zona de protecció (ZP): correspon a l'area per a la qual es proposa la declaració d'espai natural protegit.

2. Per a la descripció deIs límits de la zona de protecció, s 'ha pres com a origen el punt de contacte entre els límits deIs termes municipals de Caudiel, Montán i Higueras, en l 'extrem occidental, i seguint en direcció est en el sentit de les busques del rellotge. L'area que es proposa declarar com a parc quedaria delimitada com es descriu a continuació; s 'ha pres com a base per a la descripció la toponímia de la cartografia militar escala 1 :50.000:

- Límit municipal entre Higueras i Montán. - Límit municipal entre Torralba del Pinar i els municipis de

Montán i Cirat. - Límit municipal entre Fuentes de Ayódar i els municipis de

Cirat, Torrechiva, Espadilla i Ayódar, fins la intersecció amb la carretera que une ix Fuentes de Ayódar i Ayódar (C·223).

- Carretera C'223, des del punt d'intersecció anterior, en direc-

ii. La deficiente red viaria en la Sierra de Espadán hace necesa­rio el aprovechamiento de caminos para mejorar las comunicacio­nes entre algunos núcleos de población. En este sentido, deben transformarse en carreteras los caminos que comunican poblacio­nes relativamente aisladas como Villamalur, Torralba del Pinar, Fuentes de Ayódar, Higueras o Pavías, completando las comunica­ciones viarias entre Matet-Pavias-Higueras y Matet-Villamalur, Villamalur-Torralba del Pinar e Higueras-Fuentes de Ayódar-Cirat.

• Saneamiento iii. La ejecución de las previsiones del Plan director de Sanea­

miento, con plantas de tratamiento de aguas residuales en Caudiel, Soneja, Sueras, Eslida, Artana, Villavieja, Nules, Onda-Betxí, Alfondeguilla y Montanejos, además de las ya existentes, resuelve en gran medida el problema del saneamiento . No obstante, es nece­sarios a medio plazo resolver el problema de la depuración de aguas residuales en los núcleos que carecen de instalaciones o éstas se hallan en mal estado y no han sido incluidas en el programa del referido Plan, como es el caso de Villanueva de Viver, Montán, Arañuel, Cirat, Villamalur, Ayódar, Torralba del Pinar, Fuentes de Ayódar, Toga, Vallat, Fanzara, Tales, Ain, Pavias, Matet, Vall de Almonacid, Gaibiel, Algimia de Almonacid, Chóvar, Azuébar y Sot de Ferrer. El objetivo debe ser que antes del año 2000 todos los municipios cuenten con sistemas adecuados de tratamiento de aguas residuales.

iv. Las instalaciones industriales, agro industriales y agropecua­rias del ámbito del PORN deberán tener resuelto el problema de la depuración de sus aguas residuales.

• Residuos Sólidos Urbanos v. La Administración debe poner en marcha urgentemente el

Plan de Residuos Sólidos para la zona, incluyendo a la totalidad de municipios en las instalaciones existentes o previstas de Tales, Cor­tes de Arenoso, Vall d'Uixó, Onda y Alto Palancia, clausurando los vertederos incontrolados existentes de acuerdo con los plazos pre­vistos en las Normas de este PORN.

vi. Entre tanto se ejecuta el Plan de Residuos Sólidos, es priori­tario clausurar y restaurar la zona en los vertederos incontrolados que constituyan grave riesgo de contaminación para las aguas superficiales y subterráneas o puedan suponer riesgo de incendio forestal.

TÍTULO 111 Normas particulares

CAPÍTULO I Concepto y aspectos generales

Artículo 62. Concepto

1 . A los efectos de particularizar las Normas Protectoras esta­blecidas mediante este Plan, se ha subdividido el ámbito territorial del PORN en dos grandes zonas:

n Zona de Amortiguación de Impactos (ZAI): Corresponde al ámbito territorial del PORN para el que no se propone la declara­ción de espacio natural protegido.

n Zona de Protección (ZP): Corresponde al área para la que se propone la declaración de espacio natural protegido.

2. Para la descripción de los límites de la Zona de Protección, se ha tomado como origen el punto de contacto entre los límites de los términos municipales de Caudiel, Montán e Higueras, en el extremo occidental, y siguiendo en dirección este en el sentido de las agujas del reloj . El área que se propone declarar como Parque quedaría delimitada conforme se describe a continuación, habiendo tomado como base para ello la toponimia de la cartografia militar escala 1 : 50.000:

- Límite municipal entre Higueras y Montán. - Límite municipal entre Torralba del Pinar y los municipios

de Montán y Cirat. - Límite municipal entre Fuentes de Ayódar y los municipios

de Cirat, Torrechiva, Espadilla y Ayódar, hasta su intersección con la carretera que une Fuentes de Ayódar y Ayódar (C ·223).

- Carretera C'223, desde el punto de intersección anterior, en

Page 33: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14402 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

ció a Tales, passant pels termes municipal s d 'Ayódar, Suera i Tales, fins la intersecció amb el límit de terme municipal entre Tales i Onda.

- Des del punt d'intersecció anterior, i seguint en direcció SE, límit municipal entre Tales i els municipis d'Onda i Artana.

- Límit municipal entre Alcudia de Veo i Artana. - Límit municipal entre Eslida i Artana fins la intersecció amb

la línia de cota de 400 metres. - Des del punt d'intersecció anterior, i seguint en direcció E,

seguint la cota de 400 metres fins la intersecció amb el límit entre els termes municipals d' Artana i Nules.

- Des del punt d'intersecció anterior, segueix en direcció SO pel límit municipal entre Artana i els municipis de Nules i la Vall d'Uixó.

- Límit municipal entre Alfondeguilla i la Vall d'Uixó fins la intersecció amb la carretera C'225, entre Alfondeguilla i la Vall d'Uixó.

- Des del punt d'intersección anterior, segueix en direcció O, per la carretera C'225, fins la intersecció amb el límit municipal entre Alfondeguilla i Chóvar.

- Des del punt d'intersecció anterior, segueix en direcció SO pel límit municipal entre Chóvar i els municipis d' Alfondeguilla i Soneja.

- Límit municipal entre els termes d' Azuébar i Soneja. - Límit municipal entre Almedíjar i els termes de Soneja i Cas-

tellnovo . - Límit municipal entre Vall de Almonacid i els termes de Cas­

tellnovo i Navajas fins la intersecció amb la carretera CS-V-2303 (entre Segorbe i Vall de Almonacid) .

- Des del punt d'intersecció anterior, segueix en direcció N per la carretera CS'Y2303 i la seua continuació (CS-V-2304), passant pels municipis de Vall de Almonacid, AIgimia de Almonacid i Matet, fins aquesta última població.

- Des de la localitat de Matet, segueix pel camí rural que uneix aquesta població amb Gaibiel, fins la intersecció amb el límit entre aquests dos termes municipals.

- Des del punt d'intersecció anterior, segueix en direcció N pel límit municipal entre Matet i Gaibiel.

- Límit municipal entre Pavías i els termes de Gaibiel i Caudiel.

- Límit municipal entre Higueras i Caudiel fins coincidir amb el punt d'origen d'aquesta descripció, situat en la confluencia deIs límits municipal s de Higueras, Caudiel i Montán.

Els municipis inclosos totalment en l'ambit d'afectació del Parc de la Serra d'Espada, segons la delimitació anterior, són: Aín, Alcudia de Veo, Almedíjar, Azuébar, Chóvar, Eslida, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar i Villamalur.

Els municipis inclosos parcialment són: Alfondeguilla, AIgimia de Almonacid, Artana, Ayódar, Matet, Suera, Tales i Vall de Almonacid.

3. La zona d'amortiment d'impactes (ZAI) se subdivideix en les següents categories per a assolir els objectius de protecció i millora previstos en aquest pla:

- Arees natural s (AN) - Arees d'influencia antrópica (AlA) 4. La zona de protecció (ZP), se subdivideix, al seu tom, en les

següents categories per definir els tractaments específics més ajus­tats a les seues necessitats de protecció, conservació i millora:

- Arees de predomini forestal (PF) - Arees de regeneració (RG) - Arees de predomini agrícola (AG) Aquesta subdivisió servid, al seu tom, de referencia a l 'ordena­

ment que s 'efectuara en el pla rector d'ús i gestió de l 'espai prote­git.

Article 63. Interpretació

l. Les determinacions inherents a cadascuna de les categories de protecció indicades en l 'article anterior constitueixen la referen­cia normativa basica a l'hora d'establir-ne els usos i les activitats

dirección a Tales, pasando por los términos municipales de Ayódar, Sueras y Tales, hasta su intersección con el límite de término muni­cipal entre Tales y Onda.

- Desde el punto de intersección anterior, y siguiendo en direc­ción SE, límite municipal entre Tales y los municipios de Onda y Artana.

- Límite municipal entre Alcudia de Veo y Altana. - Límite municipal entre Eslida y Artana hasta su intersección

con la línea de cota de 400 metros. - Desde el punto de intersección anterior, y siguiendo en direc­

ción E, siguiendo la cota de 400 metros hasta su intersección con el límite entre los términos municipales de Artana y Nules.

- Desde el punto de intersección anterior, sigue en dirección SW por el límite municipal entre Artana y los municipios de Nules y Vall d'Uixó.

- Límite municipal entre Alfondeguilla y Vall d'Uixó hasta su intersección con la carretera C'225, entre Alfondeguilla y Vall d'Uixó.

- Desde el punto de intersección anterior, sigue en dirección W, por la carretera C'225, hasta su intersección con el límite muni­cipal entre Alfondeguilla y Chóvar.

- Desde el punto de intersección anterior, sigue en dirección SW por el límite municipal entre Chóvar y los municipios de Alfondeguilla y Soneja.

- Límite municipal entre los términos de Azuébar y Soneja. - Límite municipal entre Almedíjar y los términos de Soneja y

Castellnovo. - Límite municipal entre Vall d'Almonacid y los términos de

Castellnovo y Navajas hasta su intersección con la carretera CS'Y'2303 (entre Segorbe y Yall d'Almonacid).

- Desde el punto de intersección anterior, sigue en dirección N por la carretera CS'Y2303 y su continuación (CS'Y2304), pasan­do por los municipios de Yall d'Almonacid, Algímia de Almonacid y Matet, hasta esta última población.

- Desde la localidad de Matet, sigue por el camino rural que une esta población con Gaibiel, hasta su intersección con el límite entre estos dos términos municipales.

- Desde el punto de intersección anterior, sigue en dirección N por el límite municipal entre Matet y Gaibiel.

- Límite municipal entre Pavías y los términos de Gaibiel y Caudiel.

- Límite municipal entre Higueras y Caudiel hasta coincidir con el punto de origen de esta descripción, situado en la confluen­cia de los límites municipales de Higueras, Caudiel y Montán.

Los municipios incluidos en su totalidad en el ámbito de afec­ción del Parque de la Sierra de Espadán, según la delimitación ante­rior, son: Alcudia de Yeo, Ahín, Almedíjar, Azuébar, Chóvar, Esli­da, Fuentes de Ayódar, Higueras, Pavías, Torralba del Pinar y Yillamalur.

Los municipios incluidos parcialmente son: Alfondeguilla, Algímia de Almonacid, Artana, Ayódar, Matet, Sueras, Tales y Yall d'Almonacid.

3. La Zona de Amortiguación de Impactos (ZAI) se subdivide en las siguientes categorías para alcanzar los objetivos de protec­ción y mejora previstos en este Plan:

• Áreas Naturales (AN) • Áreas de Influencia Antrópica (AlA) 4. La Zona de Protección (ZP), se subdivide, a su vez, en las

siguientes categorías para definir los tratamientos específicos más ajustados a sus necesidades de protección, conservación y mejora:

• Áreas de Predominio Forestal (PF) • Áreas de Regeneración (RG) • Áreas de Predominio Agrícola (AG) Esta subdivisión servirá, a su vez, de referencia a la ordenación

que se efectuará en el Plan Rector de Uso y Gestión del espacio protegido.

Artículo 63. Interpretación.

l. Las determinaciones inherentes a cada una de las categorías de protección señaladas en el artículo anterior constituyen la refe­rencia normativa básica a la hora de establecer los usos y activida-

Page 34: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14403

permeses i prohibides en aguest pla d'ordenament deis recursos naturals.

2. En tot alló no regulat en aquestes normes particulars seran d'aplicació les disposicions previstes en les Normes Generals de Regulació d'Usos i Activitats.

3. En la interpretació de la normativa prevaldran les normes particulars sobre les generals.

CAPÍTOL II Zona d 'amortiment d 'impactes (ZAI)

Secció primera Árees natural s (AN)

Article 64. Caracterització

l. Queden incloses en aquesta unitat totes les masses forestals on predomina l'arbratge i les formacions de matoll amb presencia de dosser d'arbres. Aquestes masses presenten un alt valor natural i donen lloc a l'existencia d'habitats idonis i recer per a especies faunístiques de gran interés ecológico Compleixen una important funció protectora i paisatgística, sen se oblidar el seu potencial económic com a zona de producció forestal (suro, fusta, etc .). Així mateix, s 'hi inclouen els cursos i masses d'aigua i llacunes permanents i estacionals, d'alt valor ecológic per la seua riquesa faunistica i diversitat vegetal, com també per la seua qualitat pai­satgística.

2. El criteri d'intervenció en els nuclis existents de surera (Quercus suber) en aquesta zona és el de conservació de les masses existents, potenciació d'aquestes i regeneració i repoblació natu­rals, a fi de mantenir els processos ecológics essencials i la diversi­tat biológica, com també de millorar tant la qualitat com la quanti­tat de producció de surO. Cal potenciar una explotació forestal ordenada, tenint en compte la conservació i regeneració deis ecosis­temes i del seu potencial, com també les necessitats que requerei­xen els aprofitaments que s'efectuen en la forest.

3. El criteri d'intervenció en les masses de pineda, dominants en gran part del territori i on són presents dues especies, el pi blanc (Pinus halepensis) i el pinastre (Pinus pinaster), és potenciar la producció per a aquelles zones on es puga compaginar aquesta amb una adequada protecció, i que puga significar un element de millora en l'economia rural, tenint com a factors determinants les possibili­tats reals del mercat i la necessitat de protecció del sól. El manteni­ment de l'ecosistema s'aplicara amb caracter prioritari en aquelles masses que resulten especialment valuoses per la seua tasca de pro­tecció. Així mateix, s 'afavorira la introducció progressiva de l 'especie de Quercus més adequada a fi de diversificar i emiquir l ' ecosistema.

4. En aquelles pinedes que han comenyat a ser envaldes per especies frondoses del genere Quercus, el criteri d'intervenció és aconseguir formacions boscoses on els Quercus siguen l'especie principal, i permetre la presencia d'una massa forestal barrejada.

5. El criteri d'intervenció per a les formacions boscoses on la carrasca (Quercus rotundifiJlia) és dominant, és el de la conserva­ció i potenciació de les masses existents i la regeneració i repobla­ció naturals, amb especial insistencia en actuacions adreyades a afa­vorir-ne la repoblació natural per llavors i la producció de glans; com també el foment del seu ús amb finalitats científiques i didacti­conaturalístiques.

6. El criteri d'intervenció per a les riberes i masses d'aigua, de gran importancia pel fet de constituir corredors natural s, continus i intercomunicats que faciliten la mobilitat de la fauna i la migració de taxons, és el manteniment de les formacions singular s existents i la regeneració i repoblació d'aquests ecosistemes, preservant-ne l 'interés científic i ambiental, ja que sustenten especies i processos ecológics exclusius d'aquest medi, a més de complir una important funció complementaria amb els ecosistemes de l 'entom i de diver­sificació d 'habitats.

Article 65. Localització

des permitidas y prohibidas por este Plan de Ordenación de los Recursos Naturales.

2. En todo lo no regulado en estas Normas Particulares serán de aplicación las disposiciones contenidas en las Normas Generales de Regulación de Usos y Actividades.

3. En la interpretación de la normativa prevalecerán las Normas Particulares sobre las Generales.

CAPÍTULO II Zona de amortiguación de impactos (ZAI)

Sección primera. Áreas Naturales (AN)

Artículo 64. Caracterización

l. Quedan incluidas en esta unidad todas las masas forestales en las que predomina el arbolado y las formaciones de matorral con presencia de dosel arbolado. Estas masas presentan un alto valor natural y dan lugar a la existencia de hábitats idóneos y cobijo para especies faunísticas de gran interés ecológico. Cumplen una impor­tante función protectora y paisajística, sin olvidar su potencial económico como zona de producción forestal (corcho, madera, etc.). Asimismo, se incluyen los cursos y masas de agua y lagunas permanentes y estacionales, de elevado valor ecológico por su riqueza faunística y diversidad vegetal, así como por su calidad pai­sajística.

2. El criterio de intervención en los núcleos existentes de alcor­noque (Quercus suber) en esta zona es el de conservación de las masas existentes, potenciación de las mismas y regeneración y repoblación naturales, con la finalidad de mantener los procesos ecológicos esenciales y su diversidad biológica, así como de mejo­rar tanto la calidad como la cantidad de producción de corcho. Debe potenciarse una explotación forestal ordenada, teniendo en consideración la conservación y regeneración de los ecosistemas y de su potencial, así como las necesidades que requieren los aprove­chamientos que se efectúan en el monte.

3. El criterio de intervención en las masas de pinar, dominantes en gran parte del territorio y en las que están presentes dos espe­cies, pino carrasco (Pinus halepensis) y pino rodeno (Pinus pinas­ter), es potenciar la producción para aquellas zonas en que se pueda compaginar ésta con una adecuada protección y que pueda signifi­car un elemento de mejora en la economía rural, siendo factores determinantes las posibilidades reales del mercado y la necesidad de protección del suelo. El mantenimiento del ecosistema se apli­cará con carácter prioritario en aquellas masas que resultan espe­cialmente valiosas por su labor de protección. Asimismo, se deberá favorecer la introducción progresiva de la especie de Quercus más adecuada al objeto de diversificar y emiquecer el ecosistema.

4. En aquellos pinares que han empezado a ser invadidos por especies frondosas del género Quercus, el criterio de intervención es conseguir formaciones boscosas en que los Quercus sean la especie principal, permitiendo la presencia de una masa forestal mezclada.

5. El criterio de intervención para las formaciones boscosas en donde la carrasca (Quercus rotundifiJlia) es dominante, es el de conservación de las masas existentes, potenciación de las mismas y la regeneración y repoblación naturales, con especial hincapié en actuaciones dirigidas a favorecer la repoblación natural por semi­llas y la producción de bellotas; así como el fomento de su utiliza­ción con fines científicos y didácticos-naturalísticos.

6. El criterio de intervención para las riberas y masas de agua, de gran importancia por constituir corredores naturales, continuos e intercomunicados que facilitan la movilidad de la fauna y la migra­ción de taxones, es el mantenimiento de las formaciones singulares existentes y la regeneración y repoblación de estos ecosistemas, preservando su interés científico y ambiental, ya que sustentan especies y procesos ecológicos exclusivos de este medio, además de cumplir una importante función complementaria con los ecosis­temas del entorno y de diversificación de hábitats.

Artículo 65. Localización

Page 35: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14404 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

S 'estén per les zones de bose, matoll d'arbres i els cursos i mas­ses d'aigua, cas en el qual abasta la franja ocupada per la zona de policia que s'estableix en la legislació d'aigües, i en els casos en que la franja de vegetació silvestre lligada a aquests ambients humits siga de major amph'iria, també s 'incloura en aquesta catego­ria d'ordenament. L'llmbit territorial queda delimitat en el plimol d' ordenament.

Article 66. Usos permesos

1. Sense perjudici del que es preveu en les normes de regulació d'usos i activitats d'aquest pla, es consideren usos permesos, amb caracter general, tots aquells destinats al desenvolupament de l 'activitat forestal, ramadera i cinegetica i, en particular, les activi­tats destinades a la regeneració i potenciació de la sureda i el carrascar o del bosc mixt en el cas de la pineda.

2. Tractaments de millora i conservació de les masses forestals, com ara seleccions, tallades de millora i sanejament, podes de for­mació i producció, aclarides, estassades, eliminació selectiva de matoll i, en especial, mesures per aconseguir la regeneració natural, complementades amb programes de repoblació. En tot cas, necessi­taran l'autorització previa de la Conselleria de Medi Ambient.

3. Tala de pins i aprofitament fuster i del suro d'acord amb el que s'estableix en les normes general s d'aquest pla i segons es determine en el plan forestal que es redacte per a la serra d'Espada. En tot cas, necessitara l 'autorització previa de la Conselleria de Medi Ambient.

4. Obres de captació d'aigua, sempre que s'ajusten a les especi­ficacions assenyalades en les normes general s d'aquest pla. Comp­taran amb autorització de l 'organisme de conca, després de l' infor­me favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.

5. Infraestructura de defensa contra incendis forestals i, si escau, les obres de captació d'aigües que s'hi relacionen. Compta­ran amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.

6. Construcció i condicionament de pistes i camins forestals i rurals destinats a la lluita contra incendis forestals i a l'aprofitament forestal o agrícola. Comptaran amb estimació d'impacte ambiental quan no estiguen sotmeses a avaluació d'impacte ambiental.

7. Els usos i actuacions destinades a millorar les condicions natural s i paisatgístiques d' aquests espais o a facilitar la realització d 'activitats científiques, didactiques i recreativonaturalístiques, incloses actuacions i adequacions recreativonaturalístiques de caracter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itineraris i enclavaments singular s visitables, zones de descans que podran incorporar elements de suport sempre que no impliquen edificació, obra de fabrica o utilització d'elements no naturals. En tot cas, requeriran l 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient. Tot aixó, sense perjudici de les determinacions que en el futur rea­litze el pla d'ordenament de l'ús públic previst en l 'article 45 de les normes generals.

8. L'activitat ramadera, amb les condicions assenyalades en les normes general s d'aquest pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per garantir la conservació i rege­neració de la massa forestal. D'acord amb alló que s'assenyala en l ' article 34 d'aquestes normes, la Conselleria de Medi Ambient rea­litzara, en el termini maxim d'un any des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'aquesta activitat per evitar que puga perjudicar la regeneració vegetal.

9. Les instaHacions per a la guarda de bestiar en regim exten­siu. Sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, comptaran amb l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

10. Les línies electriques i de telecomunicacions, amb les con­dicions i requisits que s'estableixen en les normes general s d'aquest PORN. En qualsevol cas, necessitaran l'estimació d 'impacte ambiental quan no es troben sotmesos a avaluació d 'impacte ambiental, d'acord amb el que es preveu en el Decret 1 62/1 990.

Se extiende por las zonas de bosque, matorral arbolado y los cursos y masas de agua, en cuyo caso abarca la franja ocupada por la zona de policía establecida en la legislación de Aguas y en los casos en que la franja de vegetación silvestre ligada a estos ambien­tes húmedos sea de mayor anchura, también se incluirá en esta categoría de ordenación. Su ámbito territorial queda delimitado en el plano de ordenación.

Artículo 66. U sos permitidos

l. Sin perjuicio de lo dispuesto en las normas de regulación de usos y actividades de este Plan, se consideran usos permitidos, con carácter general, todos aquellos destinados al desarrollo de la acti­vidad forestal, ganadera y cinegética, y en particular, las activida­des destinadas a la regeneración y potenciación del alcornocal y el carrascal o del bosque mixto en el caso del pinar.

2. Tratamientos de mejora y conservación de las masas foresta­les, tales como entresacas, cortas de mejora y saneamiento, podas de formación y producción, aclareos y claras, limpias, eliminación selectiva de matorral y en especial medidas para conseguir la rege­neración natural, complementadas con programas de repoblación. En todo caso, precisará de previa autorización de la Conselleria de Medio Ambiente.

3. Tala de pinos y aprovechamiento maderero y del corcho de acuerdo con lo establecido en las normas generales de este Plan y según se determine en el Plan Forestal que se redacte de la Sierra de Espadán. En todo caso, precisará de previa autorización de la Conselleria de Medio Ambiente.

4. Obras de captación de agua, siempre que se ajusten a las especificaciones señaladas en las normas generales de este Plan. Deberán contar con autorización del Organismo de Cuenca, previo informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

5. Infraestructura de defensa contra incendios forestales, y, en su caso, las obras de captación de aguas ligadas a la misma. Deberán contar con autorización de la Conselleria de Medio Ambiente.

6. Construcción y acondicionamiento de pistas y caminos fores­tales y rurales destinados a la lucha contra incendios forestales y al aprovechamiento forestal o agrícola. Deberán contar con Estima­ción de Impacto Ambiental cuando no estén sometidos a Evalua­ción de Impacto Ambiental.

7. Los usos y actuaciones destinadas a mejorar las condiciones naturales y paisajísticas de estos espacios o a facilitar la realización de actividades científicas, didácticas y recreativo-naturalísticas. Incluyendo actuaciones y adecuaciones recreativo-naturalísticas de carácter extensivo, tales como marcaje y señalización de itinerarios y enclaves singulares visitables, zonas de descanso que podrán incorporar elementos de apoyo siempre que no conlleven edifica­ción, obra de fábrica o utilización de elementos no naturales. En todo caso, requerirán informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente. Todo ello, sin perjuicio de las determinaciones que en el futuro realice el Plan de Ordenación del Uso Público previsto en el artículo 45 de las Normas Generales.

8. La actividad ganadera, con las condiciones señaladas en las Normas Generales de este Plan o cualesquiera otras que pueda dis­poner la Conselleria de Medio Ambiente para garantizar la conser­vación y regeneración de la masa forestal. De acuerdo con lo seña­lado en el artículo 34 de estas Normas, la Conselleria de Medio Ambiente deberá realizar en el plazo máximo de un año desde la aprobación de este PORN, un plan de aprovechamiento de esta actividad en orden a evitar que pueda perjudicar la regeneración vegetal.

9. Las instalaciones para guarda de ganadería en régimen exten­sivo. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, contarán con informe favo­rable de la Conselleria de Medio Ambiente .

10. Los tendidos eléctricos y de telecomunicaciones, con las condiciones y requisitos establecidos en las Normas Generales del presente PORN En cualquier caso, precisarán de Estimación de Impacto Ambiental cuando no se hallen sometidos a Evaluación de Impacto Ambiental de acuerdo con lo previsto en el Decreto 1 62/1 990.

Page 36: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14405

1 1 . Obres, instaHacions i serveis públics, d'acord amb l'article 7 de la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitzable.

12. Construccions de cankter institucional o lligades a la gestió de l' espai protegit.

1 3 . L 'activitat cinegetica, d'acord amb les condicions i determi­nacions assenyalades en les normes general s d'aquest pla.

14 . Magatzems i instaHacions destinades a l 'explotació agríco­la. Sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

1 5 . InstaHacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes forestals. Sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

16 . Acampaments de turisme, sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, queden sotmesos a estimació d'impacte ambiental. Les seues carac­terístiques i ubicació s 'hauran d'ajustar al que es disposa en el pla d'ordenament de l'ús públic, i no es permetran noves instaHacions fins que aquest pla haja estat aprovat.

17 . Diposits d'aigua d'acord amb les condicions i requisits esta­blits en l 'article 54 de les normes generals d'aquest pla.

18 . Heliports o aerodroms destinats exclusivament a l 'extinció i la prevenció d'incendis forestals.

19 . Obres de restauració hidrologicoforestal. Comptaran amb estimació d'impacte ambiental.

20. Construcció, modificació de trayat, ampliació, operacions d'explotació i actuacions de seguretat vial en carreteres, d'acord amb el que s'assenyala en l'article 53 d'aquestes normes.

2 1 . Infraestructures de sanejament i depuració d'aigües resi­dual s , d'acord amb el que s'indica en l'article 55 d'aquestes nor­mes.

22. Actuacions de restauració a zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració apro­vat segons el que es preveu en les normes generals.

23. Abocadors de residus solids i instaHacions annexes, sempre que es justifique la inevitabilitat de la ubicació i es trobe a una distancia inferior a 500 metres d'una carretera. Comptara en qual­sevol cas amb avaluació d'impacte ambiental.

24. Sense perjudici de les limitacions imposades per la legisla­ció d'aigües, a les riberes de rambles i barrancs i en les masses d'aigua, les activitats i els usos no prohibits en aquest pla i que hagen de comptar amb autorització de l 'organisme de conca, neces­sitaran amb caracter previ a l 'autorització l 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

Article 67. Usos prohibits

l. Es consideren usos prohibits amb caracter general tots els que comporten una degradació del me di o dificulten el desenvolu­pament deIs usos permesos. En especial, es prohibeixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a l'explo­tació forestal, ramadera i cinegetica i d'aprofitaments de la forest o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques, i no siguen expressament permesos en l'article anterior.

2. Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'arids i terres o l'explotació deIs recursos miners.

3. Construccions i instal 'lacions industrial s i residencials de qualsevol tipus, llevat de les previste s en l' article anterior.

4. Actuacions i instaHacions de caracter esportiu i turisticore­creatiu, llevat de les adequacions naturalístiques i recreatives pre­vistes en l' article anterior. S ' admetran únicament establiments de restauració o allotjament quan es realitzen mitjanyant la rehabilita­ció o restauració d'edificacions preexistents; sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s'hauran d'ajustar segons la legislació sec­torial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

5. Construccions i edificacions públiques singulars, com ara construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, cen­tres sanitaris especials, centres d'ensenyament i cultural s i cemen­teris. Les existents en el moment d'aprovació d'aquest pla podran

1 1 . Obras, instalaciones y servicios públicos, de acuerdo con el artículo 7 de la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable.

12 . Construcciones de carácter institucional o ligadas a la ges­tión del espacio protegido.

1 3 . La actividad cinegética, de acuerdo con las condiciones y determinaciones señaladas en las normas generales de este Plan.

Almacenes e instalaciones destinadas a la explotación agrícola. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustar­se según la legislación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

1 5 . Instalaciones de almacenamiento o primera transformación de productos forestales. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente .

1 6 . Campamentos de turismo, sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación secto­rial, quedan sometidos a Estimación de Impacto Ambiental. Sus características y ubicación deberán ajustarse a lo dispuesto en el Plan de Ordenación del U so Público, no permitiéndose nuevas ins­talaciones hasta que dicho Plan haya sido aprobado.

17 . Depósitos de agua de acuerdo con las condiciones y requisi­tos establecidos en el artículo 54 de las Normas Generales de este Plan.

1 8 . Helipuertos o aeródromos destinados exclusivamente a la extinción y prevención de incendios forestales.

19 . Obras de restauración hidrológico-forestal. Deberá contar con Estimación de Impacto Ambiental.

20. Construcción, modificación de trazado, ampliación, opera­ciones de explotación y actuaciones de seguridad vial en carreteras, de acuerdo con lo señalado en el artículo 53 de estas Normas.

2 1 . Infraestructuras de saneamiento y depuración de aguas resi­duales, de acuerdo con lo señalado en el artículo 55 de estas Nor­mas.

22. Actuaciones de restauración en zonas afectadas por activi­dades extractivas y mineras, de acuerdo con el proyecto de restau­ración aprobado según lo previsto en las Normas Generales.

23. Vertederos de residuos sólidos e instalaciones anejas, siem­pre que se justifique lo ineludible de su ubicación y se encuentre a distancia inferior a 500 metros de una carretera, debiendo contar en cualquier caso con Evaluación de Impacto Ambiental.

24. Sin perjuicio de las limitaciones impuestas por la legisla­ción de aguas, en las riberas de ramblas y barrancos y en las masas de agua, las actividades y usos no prohibidos por este Plan y que deban contar con autorización del Organismo de Cuenca, preci­sarán con carácter previo a ésta de informe favorable de la Conse­lleria de Medio Ambiente .

Artículo 67. U sos prohibidos

l. Se consideran usos prohibidos con carácter general todos los que comporten una degradación del medio o dificulten el desarrollo de los usos permitidos. En especial, se prohíben aquellos usos y actuaciones que no se hallen directamente vinculadas a la explota­ción forestal, ganadera y cinegética y de aprovechamientos del monte, o al desarrollo de actividades científicas y naturalísticas y no se hallen expresamente permitidos en el artículo anterior.

2. Actuaciones o actividades relacionadas con la extracción de áridos y tierras o la explotación de los recursos mineros.

3. Construcciones e instalaciones industriales y residenciales de cualquier tipo, excepto las previstas en el artículo anterior.

4. Actuaciones e instalaciones de carácter deportivo y turístico­recreativo, excepto las adecuaciones naturalísticas y recreativas previstas en el artículo anterior. Se admitirán únicamente estableci­mientos de restauración o alojamiento cuando se realicen mediante la rehabilitación o restauración de edificación preexistente; sin per­juicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conse­lleria de Medio Ambiente .

5. Construcciones y edificaciones públicas singulares, tales como: construcciones y edificaciones vinculadas a la defensa nacional, centros sanitarios especiales, centros de enseñanza y cul­turales y cementerios. Las existentes en el momento de aprobación

Page 37: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14406 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

mantenir-se, i l 'ampliación de la seua superfície o del volum edifi­cat només s' admetra si és convenientment justificat.

6. La implantació o construcció d'instaHacions vinculades a explotacions ramaderes de caracter intensiu.

7. Publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, llevat d'indicadors de caracter institucional.

8. La tala o l'arrabassament de qualsevol especie vegetal de port arbori diferent del pi o especies exótiques que hagen de ser eli­minades, excepte per raons fitosanitaries, o que caIga per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de quercus o altres especies objecte de protecció. En tot cas, aquests tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que s'establiran en el Pla Forestal de la Serra d'Espada i, si escau, els plans tecnics d'aprofi­tament forestal.

9. Tanques i closes cinegetiques. 10. Obres, magatzems i instal 'lacions relacionades amb l'explo­

tació agrícola o ramadera, i infraestructura de serveis que s 'hi rela­cionen, excepte les expressament permeses en l'article anterior.

Secció segona Arees d'influencia antrópica (AlA)

Article 68. Caracterització

Queden incloses en aquesta categoria les zones dominades per formacions de matoll que presenten un estrat arbori escassament desenvolupat, predominen els coscollars, matolls i zones cultivades abandonades; terrenys agrícoles marginal s de cultius llenyosos com ara ametler, garrofer i alguns fruiters i les zones d'ús agrícola, tant de seca com de regadiu. El criteri general per a aquestes zones és la potenciació de cultius tradicionals i el manteniment de l'aprofita­ment agrícola intensiu, i la compatibilització del rendiment econó­mic amb el manteniment d'unitats paisatgístiques d'alt valor.

Article 69. Localització

Són formacions molt ben representades al territori i se situen en tot l'ambit del PORN, peró fonamentalment a les planes litorals, on es concentra la major part deIs cultius de regadiu. La seua distribu­ció es recull en el planol d'ordenament.

Article 70. Usos permesos

Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anteriors i, en general, les activitats compatibles amb el que s 'estableix en el planejament urbanístic per al sól no urbanitza­ble d'ús agrícola, sense perjudici del que es disposa en les normes generals d'aquest pla i en la Llei 4/1 992, sobre Sól no Urbanitza­ble.

Article 71. Usos prohibits

Amb caracter general, es prohibeixen els usos considerats no compatibles en el planejament urbanístic per al sól no urbanitzable d 'ús agrícola, scnsc pcrjudici del quc cs disposa cn lcs normcs generals d'aquest pla i en la Llei 4/1 992, sobre Sól no Urbanitza­ble.

CAPÍTOL III Zona de protecció (ZP)

Arees de predominijiJrestal (PF)

Article 72. Caracterització

1 . Correspon a aquells espais amb un rellevant valor ecológic, geomorfológic i/o paisatgístic i que constitueixen un exceHent exponent de la singularitat deIs diferents subsistemes de la serra d'Espada. El seu interés mediambiental exigeix una rigorosa limita­ció deIs aprofitaments i la potenciació de la riquesa ecológica.

2.Queden incloses en aquesta unitat totes les arees forestals de l 'espai protegit, i es destaquen:

de este Plan, podrán mantenerse y la ampliación de su superficie o del volumen edificado sólo se admitirá si está convenientemente justificado.

6. La implantación o construcción de instalaciones vinculadas a explotaciones ganaderas de carácter intensivo.

7. Publicidad exterior e imágenes y símbolos conmemorativos, salvo indicadores de carácter institucional.

8. La tala o descuaje de cualquier especie vegetal de porte arbó­reo distinta del pino o especies exóticas que deban ser eliminadas, salvo por razones fitosanitarias o que sea necesario para la mejora, saneamiento y recuperación de las formaciones de Quercineas u otras especies objeto de protección. En todo caso, dichos tratamien­tos se realizarán de acuerdo con las previsiones que establezca el Plan Forestal de la Sierra Espadán y, en su caso, los Planes Técni­cos de Aprovechamiento Forestal.

9. Cercas y vallados cinegéticos. 10. Obras, almacenes e instalaciones relacionadas con la explo­

tación agrícola o ganadera, e infraestructura de servicios ligada a las mismas, excepto las expresamente permitidas en el artículo anterior.

Sección segunda Áreas de Influencia Antrópica (AlA)

Artículo 68. Caracterización

Quedan incluidas en esta categoría las zonas dominadas por formaciones de matorral que presentan un estrato arbóreo escasa­mente desarrollado, predominan los coscojares, matorrales y zonas cultivadas abandonadas; terrenos agrícolas marginales de cultivos leñosos, como almendro, algarrobo y algunos frutales y las zonas de uso agrícola, tanto de secano como de regadío. El criterio gene­ral para estas zonas es la potenciación de cultivos tradicionales y el mantenimiento del aprovechamiento agrícola intensivo, compatibi­lizando el rendimiento económico con el mantenimiento de unida­des paisajísticas de alto valor.

Artículo 69. Localización

Son formaciones muy bien representadas en el territorio y se sitúan en todo el ámbito del PORN, pero fundamentalmente en las planas litorales en donde se concentra la mayor parte de los cultivos de regadío. Su distribución se recoge en el plano de ordenación.

Artículo 70. Usos permitidos

Se consideran compatibles todas las actividades permitidas en las categorías anteriores y, en general, las actividades compatibles con lo establecido en el planeamiento urbanístico para el suelo no urbanizable de uso agrícola, sin perjuicio de lo dispuesto en las Normas Generales de este Plan y en la Ley 4/1 992 sobre el suelo no urbanizable.

Artículo 71. Usos prohibidos

Con carácter general, se prohíben los usos considerados no compatibles por el planeamiento urbanístico para el suelo no urba­nizable de uso agrícola, sin perjuicio de lo dispuesto en las Normas Generales de este Plan y en la Ley 4/1 992 sobre el suelo no urbani­zable.

CAPÍTULO III Zona de Protección (ZP)

Areas de Predominio Forestal (PF)

Artículo 72. Caracterización.

l. Corresponde a aquellos espacios con un relevante valor ecológico, geomorfológico y/o paisajístico y que constituyen un excelente exponente de la singularidad de los diferentes subsiste­mas de la Sierra de Espadán. Su interés medioambiental exige una rigurosa limitación de los aprovechamientos y potenciación de la riqueza ecológica.

2. Quedan incluidas en esta unidad todas las áreas forestales del espacio protegido, destacando :

Page 38: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14407

a) Sureda o etapes de substitució en que aquesta especie es dominant sobre la pineda (Pinus halepensis o Pinus pinaster) . Aquesta massa forestal, condicionada per la presencia de material s silicis, constitueix una de les formacions més interessants de la Comunitat Valenciana, i representa la vegetació potencial de la zona silícia. Presenten un alt valor natural i dóna lloc a l 'existencia d'habitats idonis i recer per a especies faunístiques de gran interés ecológico Compleixen una funció protectora i paisatgística, sense oblidar el seu potencial económic com a zona de producció fores­tal, en particular del surO .

b) Pinedes, formacions que són dominants en gran part del territori i on es troben presents dues especies, el pi blanc (Pinus halepensis) i el pinastre (Pinus pinaster). Donen lloc a ecosistemes d'un alt valor natural i permeten l'existencia d'habitats idonis que donen recer a un ampli espectre d'especies faunístiques de gran interés ecológico S 'integren ací zones d'importancia económica des del punt de vista de l 'explotació forestal que compleixen, així mateix, una funció protectora i paisatgística. Dins d'aquesta catego­ria cal diferenciar dues subzones depenent de l'equilibri ecológic assolit per les diferents formacions.

c) Formacions boscoses constituldes per la carrasca (Quercus rotundifiJlia) com a especie dominant.

d) Cursos i masses d'aigua i llacunes permanents i estacionals, que presenten un alt valor ecológic per la riquesa faunística i la diversitat vegetal que inclou la presencia d'exemplars singulars, com també per la qualitat paisatgística. Aquests llits constitueixen una serie de corredors naturals, continus i intercomunicats que faci­liten la mobilitat de la fauna i la migració de taxons .

e) Singularitats botaniques i formacions boscoses de caracterís­tiques excepcionals per la diversitat i maduresa que han assolit; com també exemplars alllats d'especies vegetals endemiques, sin­gulars i monumentals. La seua presencia és, generalment, de carac­ter puntual, i cal protegir-la a causa de l'escassa representació tant a la zona com en el context regional. Caracteritzen aquest subsistema les formacions de roure reboll (Quercus pyrenaica), localitzades als aiguavessants nord del pic de la Rapita; les formacions de roure de fulla petita (Quercus jaginea), localitzades als aiguavessants del pic de la Rapita, pic d'Espada; nuclis de teixos (Taxus baccata) i gre­vols (llex aquifiJlium), localitzats als obacs de l 'Alt del Pinar; bos­quets mixtos amb la presencia de les especies anterior s amb pi o surera, a les quals s'uneixen exemplars caducifolis de gran interés, com ara Acer monspesulanum, Acer granatense, Sorbus torminalis, Fraxinus angustifiJlia, entre altres especies i nuclis de castanyers (Castanea sativa), localitzats al Jinquer i als aiguavessants nord del pic d'Espada.

f) Formacions de matoll, amb major o menor presencia d'un dosser d'arbres; es tracta d'etapes de substitució deIs boscos de carrasques i sureres que mantenen una cobertura vegetal acceptable i compleixen una important funció com a protectors del sól.

3. El criteri d 'intervenció per a cadascun deIs subsistemes inclosos en aquesta categoria és:

a) A les suredes és el de conservació i potenciació de les masses existents, i regeneració i repoblació naturals, a fi de mantenir els processos ecológics essencials i la seua diversitat biológica, com també de millorar tant la qualitat com la quantitat de producció de surO. Cal potenciar una explotació forestal ordenada, tenint en compte la conservació i regeneració deIs ecosistemes i del seu potencial, com també les necessitats que requereixen els aprofita­ments que s'efectuen al bosc.

b) El criteri d'intervenció en les pinedes sera, preferentment, la producció forestal per a aquelles zones on es puga compaginar amb una adequada protecció i que puga significar un element de millora en l 'economia rural; seran factors determinants les possibilitats reals del mercat i la necessitat de protecció del sól. El manteniment de l'ecosistema s'aplicara amb caracter prioritari en aquelles mas­ses que resulten especialment valuoses per la seua tasca de protec­ció. En formacions boscoss on els quercus siguen l'especie princi­pal, permetent la presencia d'una massa forestal barrejada que, pos-

a. Alcornocal o etapas de sustitución en que esta especie es dominante sobre el pinar (Pinus halepensis o Pinus pinaster) . Esta masa forestal, condicionada por la presencia de materiales silíceos, constituye una de las formaciones más interesantes de la Comuni­dad Valenciana, representando la vegetación potencial de la zona silícea. Presentan un alto valor natural y da lugar a la existencia de hábitats idóneos y cobijo para especies faunisticas de gran interés ecológico. Cumplen una función protectora y paisajística, sin olvi­dar su potencial económico como zona de producción forestal, en particular del corcho.

b. Pinares, formaciones que son dominantes en gran parte del territorio y en las que están presentes dos especies, pino carrasco (Pinus halepensis) y pino rodeno (Pinus pinaster). Dan lugar a eco­sistemas de un alto valor natural y permite la existencia de hábitats idóneos que dan cobijo a un amplio espectro de especies faunisticas de gran interés ecológico. Se integran aquí zonas de importancia económica desde el punto de vista de la explotación forestal que cumplen, asimismo, una función protectora y paisajística. Dentro de esta categoría deben diferenciarse dos subzonas dependiendo del equilibrio ecológico alcanzado por las diferentes formaciones.

C. Formaciones boscosas constituidas por la carrasca (Quercus rotundifiJlia) como especie dominante.

d. Cursos y masas de agua y lagunas permanentes y estaciona­les, que presentan un elevado valor ecológico por su riqueza faunís­tica y diversidad vegetal que incluye la presencia de ejemplares sin­gulares, así como por su calidad paisajística. Estos cauces constitu­yen una serie de corredores naturales, continuos e intercomunica­dos que facilitan la movilidad de la fauna y la migración de taxo­nes.

e. Singularidades botánicas y formaciones boscosas de carac­terísticas excepcionales por la diversidad y madurez que han alcan­zado; así como ejemplares aislados de especies vegetales endémi­cas, singulares y monumentales. Su presencia es, por lo general, de carácter puntual y su protección es necesaria debido a su escasa representación tanto en la zona como en el contexto regional. Caracterizan este subsistema: Las formaciones de rebollo (Quercus pyrenaica) localizadas en las laderas norte del Pico de la Rápita; las formaciones de quejigo (Quercus jaginea) localizadas en las lade­ras del Pico de la Rápita, Pico Espadán; núcleos de tejos ( Taxus baccata) y acebos (llex aquifiJlia) localizados en las umbrías del Alto del Pinar; bosquetes mixtos con la presencia de las especies anteriores con pino o alcornoque y a las que se unen ejemplares caducifolios de gran interés, como Acer monspesulanum, Acer gra­natense, Sorbus torminalis, Fraxinus angustifiJlia, entre otras espe­cies y núcleos de castaños (Castanea sativa) localizados en el Jin­quer y laderas norte del Pico Espadán.

f. Formaciones de matorral, con mayor o menor presencia de un dosel arbolado; se trata de etapas de sustitución de los bosques de carrascas y alcornoques que mantienen una cobertura vegetal acep­table, cumpliendo una importante función como protectores del suelo.

3. El criterio de intervención para cada una de los subsistemas incluidos en esta categoría es:

a. En los alcornocales es el de conservación de las masas exis­tentes, potenciación de las mismas y regeneración y repoblación naturales, con la finalidad de mantener los procesos ecológicos esenciales y su diversidad biológica, así como de mejorar tanto la calidad como la cantidad de producción de corcho. Debe potenciar­se una explotación forestal ordenada, teniendo en consideración la conservación y regeneración de los ecosistemas y de su potencial, así como las necesidades que requieren los aprovechamientos que se efectúan en el monte.

b. El criterio de intervención en los pinares será, preferente­mente, la producción forestal para aquellas zonas en que se pueda compaginar con una adecuada protección y que pueda significar un elemento de mejora en la economía rural, siendo factores determi­nantes las posibilidades reales del mercado y la necesidad de pro­tección del suelo. El mantenimiento del ecosistema se aplicará con carácter prioritario en aquellas masas que resultan especialmente valiosas por su labor de protección. En formaciones boscosas en que los Quercus sean la especie principal, permitiendo la presencia

Page 39: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14408 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

teriorment i segons les condicions del medi, puga arribar a formar una massa amb una presencia escassa de la pineda. Així mateix, caldra afavorir la introducció progressiva de l'especie de quercus més adequada a fi de diversificar i emiquir l'ecosistema.

c) Els criteris d'intervenció per a les formacions de carrascar són el de conservació i potenciació de les masses existents, i rege­neració i repoblació natural s, amb especial atenció en actuacions adreyades a afavorir-ne la repoblació natural per llavors i la produc­ció de glans; com també el foment de la utilització amb finalitats científiques i didacticonaturalístiques.

d) En els cursos d'aigua són criteris d'intervenció el manteni­ment de les formacions singulars existents i la regeneració i repo­blació d'aquests ecosistemes preservant-ne l 'interés científic i ambiental, ja que sustenten especies i processos ecológics exclusius d'aquest medi, a més de complir una important funció comple­mentaria amb els ecosistemes de l 'entorn i de diversificació d'habi­tats. D'aquesta manera, l'alt interés d'aquestes zones, a més del fet de ser un deIs ecosistemes cada vegada més escassos i amenayats, fan necessaria la protecció estricta.

e) A les masses boscoses singulars, el criteri general és la pro­tecció estricta i la gestió ha de ser orientada cap a la potenciació i el foment, i permetre únicament els usos destinats a finalitats científi­ques i didactiques.

f) El criteri d'intervenció per a les formacions de matoll n'és el manteniment per mitja d'una actuació adreyada a la conservació i a permetre 'n la regeneració natural, com a pas previ per realitzar actuacions encaminades a reforestar aquestes zones amb especies arbóries característiques de l'estació.

Article 73. Localització

S 'estén per les zones de bosc i agrupa les formacions forestals esmentades en els articles anteriors o les seues etapes de substitu­ció. L'ambit territorial queda delimitat en el mapa de zonificació, i coincideix en gran manera amb el nucli de la serra d'Espada.

Article 74. Usos permesos

l. Es consideren usos permesos, amb caracter general, tots aquells destinats al desenvolupament de l 'activitat forestal, ramade­ra i cinegetica i, en particular, les activitats destinades a la regene­ració i potenciació de la sureda, el carrascar, els boscos mixtos i les formacions singulars a fi de mantenir els processos ecológics essencials i la diversitat biológica.

2. Tractaments de millora i conservació de les masses forestals, com ara seleccions, tallades de millora i sanejament, podes de for­mació i producció, aclarides, estassades, eliminació selectiva de matoll i, en especial, mesures per aconseguir la regeneració natural, complementades amb programes de repoblació. En tot cas, requeri­ran l 'autorització previa de la Conselleria de Medi Ambient.

3. Tala de pins i aprofitament fuster i del suro d'acord amb el que s'estableix en les normes general s d'aquest pla i segons es determinara en el pla forestal que es redactara per a la serra d'Espada. En tot cas, requeriran l'autorització previa de la Conse­lleria de Medi Ambient.

4. Obres de captació d'aigua, sempre que s'ajusten a les especi­ficacions assenyalades en les normes general s d'aquest pla. Sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

5. Infraestructura de defensa contra incendis forestals i, si escau, les obres de captació d'aigües que s 'hi relacionen. Sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

6. Els usos i les actuacions destinades a millorar les condicions natural s i paisatgístiques d' aquests espais o a facilitar la realització d 'activitats científiques, didactiques i recreativonaturalístiques. S 'hi inclouen les actuacions i adequacions recreativonaturalístiques

de una masa forestal mezclada que, posteriormente y según las con­diciones del medio, pueda llegar a formar una masa con una pre­sencia escasa del pinar. Asimismo, se deberá favorecer la introduc­ción progresiva de la especie de Quercus más adecuada al objeto de diversificar y emiquecer el ecosistema.

c. Los criterios de intervención para las formaciones de carras­cal son el de conservación de las masas existentes, potenciación de las mismas y la regeneración y repoblación naturales, con especial hincapié en actuaciones dirigidas a favorecer la repoblación natural por semillas y la producción de bellotas; así como el fomento de su utilización con fines científicos y didácticos-naturalísticos.

d. En los cursos de agua son criterios de intervención, el mante­nimiento de las formaciones singulares existentes y la regeneración y repoblación de estos ecosistemas, preservando su interés científi­co y ambiental, ya que sustentan especies y procesos ecológicos exclusivos de este medio, además de cumplir una importante fun­ción complementaria con los ecosistemas del entorno y de diversi­ficación de hábitats. De este modo, el elevado interés de estas zonas unido al hecho de ser uno de los ecosistemas cada vez más escasos y amenazados, hacen necesaria su protección estricta.

e. En las masas boscosas singulares, el criterio general es su protección estricta y la gestión debe estar orientada hacia su poten­ciación y fomento, permitiendo únicamente usos destinados a fines científicos y didácticos.

f. El criterio de intervención para las formaciones de matorral es el mantenimiento de éstas mediante una actuación dirigida a su conservación, permitiendo su regeneración natural, como paso pre­vio para realizar actuaciones encaminadas a reforestar estas zonas con especies arbóreas características de la estación.

Artículo 73. Localización

Se extiende por las zonas de bosque, agrupando las formaciones forestales citadas en los artículos anteriores o sus etapas de sustitu­ción. Su ámbito territorial queda delimitado en el mapa de zonifica­ción, coincidiendo en gran medida con el núcleo de la Sierra de Espadán.

Artículo 74. U sos permitidos

l. Se consideran usos permitidos, con carácter general, todos aquellos destinados al desarrollo de la actividad forestal, ganadera y cinegética, y en particular, las actividades destinadas a la regene­ración y potenciación del alcornocal, el carrascal, los bosques mix­tos y las formaciones singulares con la finalidad de mantener los procesos ecológicos esenciales y la diversidad biológica.

2. Tratamientos de mejora y conservación de las masas foresta­les, tales como entresacas, cortas de mejora y saneamiento, podas de formación y producción, aclareos y claras, limpias, eliminación selectiva de matorral y en especial medidas para conseguir la rege­neración natural, complementadas con programas de repoblación. En todo caso, precisará de previa autorización de la Conselleria de Medio Ambiente.

3. Tala de pinos y aprovechamiento maderero y del corcho de acuerdo con lo establecido en las normas generales de este Plan y según se determine en el Plan Forestal que se redacte de la Sierra de Espadán. En todo caso, precisará de previa autorización de la Conselleria de Medio Ambiente.

4. Obras de captación de agua, siempre que se ajusten a las especificaciones señaladas en las normas generales de este Plan. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustar­se según la legislación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente .

5. Infraestructura de defensa contra incendios forestales, y, en su caso, las obras de captación de aguas ligadas a la misma. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

6. Los usos y actuaciones destinadas a mejorar las condiciones naturales y paisajísticas de estos espacios o a facilitar la realización de actividades científicas, didácticas y recreativo-naturalísticas. Incluyendo actuaciones y adecuaciones recreativo-naturalísticas de

Page 40: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14409

de caracter extensiu, com ara el marcatge i la senyalització d'itine­raris i enclavaments singulars visitables, zones de descans que podran incorporar elements de suport sempre que no impliquen edi­ficacions. En tot cas, requeriran l 'informe favorable de la Conselle­ria de Medi Ambient. Tot aixo, sense perjudici de les determina­cions que en el futur realitze el pla d'ordenament de l'ús públic pre­vist en l 'article 45 de les normes generals.

7. L'activitat ramadera amb les condicions assenyalades en les normes generals d'aquest pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per garantir la conservació i rege­neració de la massa forestal. D 'acord amb el que s 'assenyala en l'article 34 d'aquestes normes, la Conselleria de Medi Ambient rea­litzara, en el termini maxim d'un any des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'aquesta activitat per evitar que puga perjudicar la regeneració d'especies de frondoses.

8. Les instaHacions per a la guarda de bestiar en regim exten­siu. Sense perjudici deis tramits urbanístics a que s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

9. Les línies electriques i de telecomunicacions, amb les condi­cions i els requisits que s'estableixen en les normes general s d'aquest PORN. En qualsevol cas, requeriran l'estimació d'impacte ambiental quan no es troben sotmeses a avaluació d'impacte ambiental d'acord amb el que es preveu en el Decret 1 62/1 990.

10. Obres, instaHacions i serveis públics, d'acord amb l'article 7 de la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitzable.

1 1 . Construccions de caracter institucional o lligades a la gestió de l' espai protegit.

12. Els acampaments de turisme, sense perjudici deis tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, queden sotmesos a l'estimació d'impacte ambiental. Les caracterís­tiques i la ubicació s 'hauran d'ajustar al que es disposa en el pla d'ordenament de l'ús públic, i no es permetran noves instal 'lacions fins que aquest pla haja estat aprovat.

1 3 . Construcció i condicionament de pistes i camins forestals o rural s destinats a la lluita contra incendis forestals i a l'aprofitament forestal o agrícola. Comptara amb estimació d'impacte ambiental quando no estiguen sotmesos a avaluació d'impacte ambiental.

14. Obertura de corriols, senderes i camins de desemboscar per a l 'extracció de suro o fusta; previament a la realització caldra comptar amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.

1 5 . Repoblació forestal després de l'aprovació previa per la Conselleria de Medi Ambient del corresponent projecte de repobla­ció.

16 . Obres de restauració hidrologicoforestal. Caldra comptar amb estimació d'impacte ambiental, sense perjudici del que es di s­posa en la legislació vigent.

17 . InstaHacions d'emmagatzematge o primera transformació de productes forestals, sempre que no disten més de 500 metres de sol urba o urbanitzable i més de 100 metres d'una carretera; sense perjudici deis tramits urbanístics a que s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

1 8 . Magatzems i instaHacions destinades a l 'explotació agríco­la. Sense perjudici deis tramits urbanístics a que s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

19 . Establiments de restauració o allotjament quan es realitzen per mitja de rehabilitació o restauració d'edificacions preexistents; sense perjudici deis tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

20. Diposits d'aigua d'acord amb les condicions i els requisits que s'estableixen en l'article 54 de les normes generals d'aquest pla.

2 1 . Heliports o aerodroms destinats exclusivament a l 'extinció i la prevenció d'incendis forestals.

22. Construcció, modificació de trayat, ampliació, operacions

carácter extensivo, tales como marcaje y señalización de itinerarios y enclaves singulares visitables, zonas de descanso que podrán incorporar elementos de apoyo siempre que no conlleven edifica­ción. En todo caso, requerirán informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente. Todo ello, sin perjuicio de las determinacio­nes que en el futuro realice el Plan de Ordenación del Uso Público previsto en el artículo 45 de las Normas Generales.

7. La actividad ganadera con las condiciones señaladas en las Normas Generales de este Plan o cualesquiera otras que pueda dis­poner la Conselleria de Medio Ambiente para garantizar la conser­vación y regeneración de la masa forestal. De acuerdo con lo seña­lado en el artículo 34 de estas Normas, la Conselleria de Medio Ambiente deberá realizar en el plazo máximo de un año desde la aprobación de este PORN, un plan de aprovechamiento de esta actividad en orden a evitar que pueda perjudicar la regeneración de especies de frondosas.

8. Las instalaciones para guarda de ganadería en régimen exten­sivo. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favora­ble de la Conselleria de Medio Ambiente .

9. Los tendidos eléctricos y de telecomunicaciones, con las con­diciones y requisitos establecidos en las Normas Generales del pre­sente PORN en cualquier caso, precisarán de Estimación de Impac­to Ambiental cuando no se hallen sometidos a Evaluación de Impacto Ambiental de acuerdo con lo previsto en el Decreto 1 62/1 990.

10. Obras, instalaciones y servicios públicos, de acuerdo con el artículo 7 de la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable.

1 1 . Construcciones de carácter institucional o ligadas a la ges­tión del espacio protegido.

12 . Campamentos de turismo, sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación secto­rial, quedan sometidos a Estimación de Impacto Ambiental. Sus características y ubicación deberán ajustarse a lo dispuesto en el Plan de Ordenación del U so Público, no permitiéndose nuevas ins­talaciones hasta que dicho Plan haya sido aprobado.

1 3 . Construcción y acondicionamiento de pistas y caminos forestales o rurales destinados a la lucha contra incendios forestales y al aprovechamiento forestal o agrícola. Deberá contar con Esti­mación de Impacto Ambiental cuando no estén sometidos a Eva­luación de Impacto Ambiental.

14 . Apertura de ruedos, veredas y vías de saca para la extrac­ción de corcho o madera, previamente a su realización deberá con­tar con autorización de la Conselleria de Medio Ambiente .

1 5 . Repoblación forestal previa aprobación por la Conselleria de Medio Ambiente del correspondiente proyecto de repoblación.

16 . Obras de restauración hidrológico-forestal. Deberá contar con Estimación de Impacto Ambiental, sin perjuicio de lo dispuesto en la legislación vigente .

17 . Instalaciones de almacenamiento o primera transformación de productos forestales, siempre que no disten más de 500 metros de suelo urbano o urbanizable y más de 1 00 metros de una carrete­ra; sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajus­tarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

1 8 . Almacenes e instalaciones destinadas a la explotación agrí­cola. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favora­ble de la Conselleria de Medio Ambiente .

19 . Establecimientos de restauración o aloj amiento cuando se realicen mediante rehabilitación o restauración de edificación pree­xistente; sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favora­ble de la Conselleria de Medio Ambiente .

20. Depósitos de agua de acuerdo con las condiciones y requisi­tos establecidos en el artículo 54 de las Normas Generales de este Plan.

2 1 . Helipuertos o aeródromos destinados exclusivamente a la extinción y prevención de incendios forestales.

22. Construcción, modificación de trazado, ampliación, opera-

Page 41: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14410 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

d 'explotació i actuacions de seguretat vial en carreteres, d'acord amb el que s'assenyala en l 'article 53 d'aquestes normes.

23. Infraestructures de sanejament i depuració d'aigües resi­duals, d'acord amb el que s ' assenyala en l'article 55 d'aquestes normes.

24. Actuacions de restauració a zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració apro­vat segons el que es preveu en les normes generals.

25. Sense perjudici de les limitacions imposades per la legisla­ció d'aigües, a les riberes de rambles i barrancs i en les masses d'aigua, les activitats i els usos no prohibits en aquest pla i que hagen de comptar amb autorització de l 'organisme de conca, neces­sitaran previament a aquesta l 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

Article 75. Usos prohibits

l. Es consideren usos prohibits amb caracter general tots els que comporten una degradació del medi o dificulten el desenvolu­pament deis usos permesos. Especialment, es prohibeixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a l'explo­tació forestal, ramadera i cinegetica i d'aprofitaments de la forest, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques i no es troben exprexsament permesos en l'article anterior.

2. Actuacions o activitats relacionades amb l'extracció d'irrids i terres o l 'explotació deis recursos miners.

3. Construccions i instal-lacions industrials i residencials de qualsevol tipus, llevat de les previstes en l' article anterior.

4. Actuacions i instal -lacions de caracter esportiu i turisticore­creatiu, excepte les adequacions naturalístiques i recreatives previs­tes en l' article anterior.

5. Construccions, de caracter temporal o permanent, lligades a l ' activitat cinegetica.

6. Construccions i edificacions públiques singulars, com ara construccions i edificacions vinculades a la defensa nacional, cen­tres sanitaris especials, centres d'ensenyament i cultural s i cemen­teris. Les existents en el moment d'aprovació d'aquest pla podran mantenir-se, i l'ampliació de la superficie o del volum edificat només s'admetra si és convenientment justificat.

7. La implantació o construcció d'instal-lacions vinculades a explotacions ramaderes de caracter intensiu.

8. Abocadors de residus sólids i instal-lacions armexes. 9. Suport de publicitat exterior i imatges i símbols commemora­

tius, llevat deis indicadors de caracter institucional. 10. La tala o l 'arrabassament de qualsevol especie de port arbo­

ri diferent del pi o especies exótiques que hagen de ser eliminades, excepte per raons fitosanitaries o per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de quercus o altres especies objecte de protecció. En tot cas, aquests tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que s'establiran en el pla de gestió forestal i els plans tecnics d'aprofitament forestal .

1 1 . Tanques i closes cinegetiques. 12. Conduccions electriques i de telecomunicacions amb una

finalitat externa a l 'ambit del PORN 1 3 . Establiments d'allotjament o restauració, quan se'n tracte de

nova construcció.

CAPÍTOL IV Arees de regeneració

Article 76. Caracterització

1 . Integren aquesta categoria aquelles zones dominades per for­macions de matoll que presenten un estrat arbori poc desenvolupat i mantenen una baixa cobertura vegetal, per la qual cosa donen lloc a importants problemes erosius; hi predominen els coscollars, matolls i zones cultivades abandonades, fonamentalment a zones de ban­cals en pendents forts, i completen aquesta categoria aquells terrenys agrícoles marginal s de cultius llenyosos, com ara ametler, garrofer i alguns fruiters situats, generalment, a zones amb pen­dents forts.

ciones de explotación y actuaciones de seguridad vial en carreteras, de acuerdo con lo señalado en el artículo 53 de estas Normas.

23. Infraestructuras de saneamiento y depuración de aguas resi­duales, de acuerdo con lo señalado en el artículo 55 de estas Nor­mas.

24. Actuaciones de restauración en zonas afectadas por activi­dades extractivas y mineras, de acuerdo con el proyecto de restau­ración aprobado según lo previsto en las Normas Generales.

25. Sin perjuicio de las limitaciones impuestas por la legisla­ción de aguas, en las riberas de ramblas y barrancos y en las masas de agua, las actividades y usos no prohibidos por este Plan y que deban contar con autorización del Organismo de Cuenca, preci­sarán con carácter previo a ésta de informe favorable de la Conse­lleria de Medio Ambiente.

Artículo 75. Usos prohibidos

l. Se consideran usos prohibidos con carácter general todos los que comporten una degradación del medio o dificulten el desarrollo de los usos permitidos. En especial, se prohíben aquellos usos y actuaciones que no se hallen directamente vinculadas a la explota­ción forestal, ganadera y cinegética y de aprovechamientos del monte, o al desarrollo de actividades científicas y naturalísticas y no se hallen expresamente permitidos en el artículo anterior.

2. Actuaciones o actividades relacionadas con la extracción de áridos y tierras o la explotación de los recursos mineros.

3. Construcciones e instalaciones industriales y residenciales de cualquier tipo, excepto las previstas en el artículo anterior.

4. Actuaciones e instalaciones de carácter deportivo y turístico­recreativo, excepto las adecuaciones naturalísticas y recreativas previstas en el artículo anterior.

5. Construcciones, de carácter temporal o permanente, ligadas a la actividad cinegética.

6. Construcciones y edificaciones públicas singulares, tales como: construcciones y edificaciones vinculadas a la defensa nacional, centros sanitarios especiales, centros de enseñanza y cul­turales y cementerios. Las existentes en el momento de aprobación de este Plan, podrán mantenerse y la ampliación de su superficie o del volumen edificado solo se admitirá si está convenientemente justificado.

7. La implantación o construcción de instalaciones vinculadas a explotaciones ganaderas de carácter intensivo.

8. Vertederos de residuos sólidos e instalaciones anejas. 9. Soporte de publicidad exterior e imágenes y símbolos con­

memorativos, salvo indicadores de carácter institucional. 10. La tala o descuaje de cualquier especie de porte arbóreo dis­

tinta del pino o especies exóticas que deban ser eliminadas, salvo por razones fitosanitarias o para la mejora, saneamiento y recupera­ción de las formaciones de Quercineas u otras especies objeto de protección. En todo caso, estos tratamientos se realizarán de acuer­do con las previsiones que establezca el Plan de Gestión Forestal y los Planes Técnicos de Aprovechamiento Forestal.

1 1 . Cercas y vallados cinegéticos. 12. Conducciones eléctricas y de telecomunicaciones cuya fina­

lidad sea externa al ámbito del PORN 13 . Establecimientos de alojamiento o restauración, cuando se

traten de nueva construcción.

CAPÍTULO IV Areas de regeneración

Artículo 76. Caracterización

l. Integran esta categoría aquellas zonas dominadas por forma­ciones de matorral que presentan un estrato arbóreo poco desarro­llado y mantienen una baja cobertura vegetal dando lugar a impor­tantes problemas erosivos, predominan los coscojares, matorrales y zonas cultivadas abandonadas, fundamentalmente en zonas de ban­cales en fuertes pendientes; completan esta categoría aquellos terre­nos agrícolas marginales de cultivos leñosos, como almendro, alga­rrobo y algunos frutales, situados, por lo general, en zonas con fuertes pendientes.

Page 42: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14411

2. El criteri d'intervenóó per a aquesta categoria se centra en la potenciació d'una repoblació i regeneració actives, com també la conservació de la vegetació llenyosa residual del cultiu agrícola com a element fixador del sol, seguida d'una progressiva introduc­ció d'especies que, afavorides per les condicions propies del terreny agrícola, permeten una cobertura elevada del sol i el pro­gressiu pas a zones forestals poblades d'arbres.

Article 77. Localització

Són formacions molt esteses en l 'ambit del PORN i solen coin­cidir amb zones que han patit continus incendis forestals i on, gene­ralment, la cobertura vegetal es troba molt degradada, es troben proximes a zones agrícoles o enclavades a zones forestals. La di s­tribució es recull en el planol d'ordenament.

Article 78. Usos permesos

l. Es consideren usos permesos, amb caracter general, tots aquells destinats al desenvolupament de l'activitat forestal, ramade­ra i cinegetica i, en particular, tots aquells destinats a afavorir la regeneració natural d'aquests espais com a pas previ a la realització d'actuacions encaminades a la reforestació.

2. Tractaments de millora i conservació, com ara seleccions, tallades de millora i sanejament, podes de formació i producció, aclarides, afavoriment de la repoblació de frondoses per afavorir els criteris marcats en els punts precedents, amb autortizació previa de la Conselleria de Medi Ambient.

3. Tala de pins, aprofitament fuster i forestal, d'acord amb els requisits i les condicions assenyalades en les normes general s d'aquest pla.

4. La ramaderia i les activitats relacionades amb la millora de la capacitat pratícola i la producció ramadera de la zona, sempre que no siga incompatible amb la regeneració de la cobertura vegetal, amb les condicions assenyalades en les normes generals d'aquest pla o qualssevol altres que puga disposar la Conselleria de Medi Ambient per garantir la conservació i regeneració de la massa forestal. D'acord amb el que es preveu en l 'article 34 d'aquestes normes, la Conselleria de Agricultura, Pesca i Alimentació realit­zara, en el termini maxim d 'un any des de l'aprovació d'aquest PORN, un pla d'aprofitament d'aquesta activitat per evitar que puga perjudicar la regeneració d'especies de frondoses. L 'aprofita­ment pratícola s 'afavorira per mitja de la sembra d'especies farrat­geres.

5. Les instaHacions per a la guarda de bestiar en regim exten­siu. Sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

6. La implantació o construcció d'instal ·lacions vinculades a explotacions ramaderes de caracter intensiu, d'acord amb les nor­mes generals.

7. Els usos i les actuacions destinats a millorar les condicions natural s i paisatgístiques d'aquests espais o a facilitar la repoblació natural del matoll per colonitzar clarianes i augmentar-ne la densi­tat, com ara l'afavoriment de la nitrificació en arees crítiques, sem­bra d'especies característiques del matoll en arees d'escassa cober­tura o de dificil regeneració natural i amb problemes d'erosió.

8. Els usos i les actuacions destinats a facilitar la realització d'activitats científiques, didactiques i recreativonaturalístiques, incloses actuacions i adequacions recreativonaturalístiques de caracter extensiu, com ara marcatge i senyalització d'itineraris i enclavaments singulars visitables, zones de descans que podran incorporar elements de suport sempre que no comporten edificació. En tot cas, requeriran l 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

9. InstaHacions permanents de restauració, allotjament, albergs de caracter social, d'acord amb els requisits previstos en les normes generals d'aquest pla.

10. L 'activitat cinegetica, d'acord amb les condicions i determi­nacions assenyalades en les normes general s d'aquest pla.

2. El criterio de intervención para esta categoría, queda centra­do en potenciar una repoblación y regeneración activa , así como el de conservar la vegetación leñosa residual del cultivo agrícola, como elemento fijador del suelo, seguida de una progresiva intro­ducción de especies que, favorecidas por las condiciones propias del terreno agrícola, permitan una cobertura elevada del suelo y su progresivo paso a zonas forestales arboladas.

Artículo 77. Localización

Son formaciones muy extendidas en el ámbito del PORN y sue­len coincidir con zonas que han sufrido continuados incendios forestales y donde, en general, la cobertura vegetal se encuentra muy degradada, quedan próximas a zonas agrícolas o enclavadas en zonas forestales. Su distribución se recoge en el plano de ordena­ción.

Artículo 78. Usos permitidos

l. Se consideran usos permitidos, con carácter general, todos aquellos destinados al desarrollo de la actividad forestal, ganadera y cinegética y, en particular, todos aquellos destinados a favorecer la regeneración natural de estos espacios como paso previo para realizar actuaciones encaminadas a la reforestación.

2. Tratamientos de mejora y conservación, tales como entresa­cas, cortes de mejora y saneamiento, podas de formación y produc­ción, aclareos y claras, favorecimiento de la repoblación de frondo­sas para favorecer los criterios marcados en los puntos precedentes, previa autorización de la Conselleria de Medio Ambiente .

3. Tala de pinos, aprovechamiento maderero y forestal, de acuerdo con los requisitos y condiciones señalados en las Normas Generales de este Plan.

4. La ganadería y actividades relacionadas con la mejora de la capacidad pascícola y producción ganadera de la zona, siempre que no sea incompatible con la regeneración de la cobertura vegetal, con las condiciones señaladas en las Normas Generales de este Plan o cualesquiera otras que pueda disponer la Conselleria de Medio Ambiente para garantizar la conservación y regeneración de la masa forestal. De acuerdo con lo señalado en el artículo 34 de estas Normas, la Conselleria de Agricultura, Pesca y Alimentación deberá realizar en el plazo máximo de un año desde la aprobación de este PORN, un plan de aprovechamiento de esta actividad en orden a evitar que pueda perjudicar la regeneración de especies de frondosas. El aprovechamiento pascícola se favorecerá mediante la siembra de especies forrajeras.

5. Las instalaciones para guarda de ganadería en régimen exten­sivo. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favora­ble de la Conselleria de Medio Ambiente .

6. La implantación o construcción de instalaciones vinculadas a explotaciones ganaderas de carácter intensivo, de conformidad con las normas generales.

7. Los usos y actuaciones destinadas a mejorar las condiciones naturales y paisajísticas de estos espacios o a facilitar la repobla­ción natural del matorral en orden a colonizar claros y aumentar su densidad, tales como favorecimiento de la nitrificación en áreas crí­ticas, siembra de especies características del matorral en áreas de escasa cobertura o de dificil regeneración natural y con problemas de erosión.

8. Los usos y actuaciones destinadas a facilitar la realización de actividades científicas, didácticas y recreativo-naturalísticas. Inclu­yendo actuaciones y adecuaciones recreativo-naturalísticas de carácter extensivo, tales como marcaje y señalización de itinerarios y enclaves singulares visitables, zonas de descanso que podrán incorporar elementos de apoyo siempre que no conlleven edifica­ción. En todo caso, requerirán informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente .

9. Instalaciones permanentes de restauración, hospedaje, alber­gues de carácter social, de acuerdo con los requisitos previstos en las Normas Generales de este Plan.

10 . La actividad cinegética, de acuerdo con las condiciones y determinaciones señaladas en las normas generales de este Plan.

Page 43: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14412 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

1 1 . Les tanques o closes de caracter pecuari i cinegétic, sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

12. Obres de captació d'aigua, sempre que s'ajusten a les espe­cificacions assenyalades en les normes general s d'aquest pla. Comptaran amb autorització de l' organisme de conca, després de l 'informe favorable previ de la Conselleria de Medi Ambient.

1 3 . Construccions de caracter institucional o lligades a la gestió de l' espai protegit.

14. Magatzems i instaHacions destinats a l 'explotació agrícola, ramadera o forestal . Sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'infor­me favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

1 5 . Instal 'lacions d'emmagatzematge i indústries de primera transformació de productes primaris, sempre que s'ubiquen a una distancia inferior a 100 metres d'una carretera o camí rural. Sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

16 . Repoblació forestal amb l'aprovació previa por la Conselle­ria de Medi Ambient del corresponent projecte de repoblació.

1 7 . Infraestructura de defensa contra incendis forestals i, si escau, les obres de captació d'aigües que s'hi relacionen. Compta­ran amb autorització de la Conselleria de Medi Ambient.

1 8 . Els acampaments de turisme, sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, queden sotmesos a estimació d'impacte ambiental. Les característi­ques i la ubicació s 'hauran d'ajustar al que es disposa en el pla d'ordenament de l'ús públic, i no es permetran noves instaHacions fins que aquest pla haja estat aprovat.

19 . InstaHacions recreatives de caracter intensiu i instaHacions esportives en medi rural, d'acord amb les condicions previstes en les normes general s d'aquest pla.

20. Usos turisticorecreatius en edificacions existents, d'acord amb les condicions previstes en les normes general s d'aquest pla.

2 1 . InstaHacions provisionals per a obres i instaHacions reque­rides per les infraestructures i serveis públics. Sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s'hauran d'ajustar segons la legislació sec­torial, requeriran l'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

22. Les instaHacions de servei de la carretera, sense perjudici deIs tramits urbanístics a que s 'hauran d'ajustar segons la legislació sectorial, requeriran l 'informe favorable de la Conselleria de Medi Ambient.

23 . InstaHacions o construccions d'infraestructura energetica o vinculades al sistema general de telecomunicacions, d'acord amb les condicions previstes en les normes general s d'aquest pla. En qualsevol cas, comptaran amb estimació d'impacte ambiental quan no estiguen sotmeses a avaluació d'impacte ambiental.

24. Nous embassaments, d'acord amb les condicions previstes en l'article 60 de les normes general s d'aquest pla.

25. InstaHacions o construccions de sistemes general s de pro­vei:ment o sanejament, d'acord amb les condicions previste s en l ' article 54 de les normes general s d'aquest pla.

26. Abocadors de residus sólids i instaHacions armexes, sempre que es justifique la inevitabilitat de la ubicació i es troben a una distancia inferior a 500 metres d'una carretera; en qualsevol cas, comptaran amb avaluació d'impacte ambiental.

27. Viari de caracter general, inclosos camins rural s i camins o pistes forestals, d'acord amb les condicions previstes en l 'article 53 de les normes general s d'aquest pla.

28. Heliports i aeródroms, d'acord amb les condicions previstes en l'article 59 de les normes general s d'aquest pla.

29. Activitats extractives i mineres, d'acord amb el que es dis­posa en els articles 28 i 29 de les normes generals.

30. Obres de restauració hidrologicoforestal, que comptaran amb estimació d'impacte ambiental en els termes previstos en el Decret 1 62/1 990.

1 1 . Las cercas o vallados de carácter pecuario y cinegético, sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

12. Obras de captación de agua, siempre que se ajusten a las especificaciones señaladas en las normas generales de este Plan. Deberán contar con autorización del Organismo de Cuenca, previo informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

13 . Construcciones de carácter institucional o ligadas a la ges­tión del espacio protegido.

14. Almacenes e instalaciones destinadas a la explotación agrí­cola, ganadera o forestal. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

15 . Instalaciones de almacenamiento e industrias de primera transformación de productos primarios, siempre que se ubiquen a una distancia inferior a 100 metros de una carretera o camino rural. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustar­se según la legislación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente .

16. Repoblación forestal previa aprobación por la Conselleria de Medio Ambiente del correspondiente proyecto de repoblación.

17. Infraestructura de defensa contra incendios forestales, y, en su caso, las obras de captación de aguas ligadas a la misma. Deberán contar con autorización de la Conselleria de Medio Ambiente.

18 . Campamento s de turismo, sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legislación secto­rial, quedan sometidos a Estimación de Impacto Ambiental. Sus características y ubicación deberán ajustarse a lo dispuesto en el Plan de Ordenación del U so Público, no permitiéndose nuevas ins­talaciones hasta que dicho Plan haya sido aprobado.

19. Instalaciones recreativas de carácter intensivo e instalacio­nes deportivas en medio rural, de acuerdo con las condiciones pre­vistas en las Normas Generales de este Plan.

20. Usos turístico-recreativos en edificación existente, de acuerdo con las condiciones previstas en las Normas Generales de este Plan.

2 1 . Instalaciones provisionales para obras e instalaciones reque­ridas por las infraestructuras y servicios públicos. Sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legis­lación sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

22. Instalaciones de servicio de la carretera, sin perjuicio de los trámites urbanísticos a los que deberán ajustarse según la legisla­ción sectorial, requerirá de informe favorable de la Conselleria de Medio Ambiente.

23. Instalaciones o construcciones de infraestructura energética o vinculadas al sistema general de telecomunicaciones, de acuerdo con las condiciones previstas en las Normas Generales de este Plan. En cualquier caso, deberán contar con Estimación de Impacto Ambiental cuando no estén sometidos a Evaluación de Impacto Ambiental.

24. Nuevos embalses, de acuerdo con las condiciones previstas en el artículo 60 de las Normas Generales de este Plan.

25. Instalaciones o construcciones de sistemas generales de abastecimiento o saneamiento, de acuerdo con las condiciones pre­vistas en el artículo 54 de las Normas Generales de este Plan.

26. Vertederos de residuos sólidos e instalaciones anejas, siem­pre que se justifique lo ineludible de su ubicación y se encuentre a distancia inferior a 500 metros de una carretera, debiendo contar en cualquier caso con Evaluación de Impacto Ambiental.

27. Viario de carácter general, incluyendo caminos rurales y caminos o pistas forestales, de acuerdo con las condiciones previs­tas en el artículo 53 de las Normas Generales de este Plan.

28. Helipuertos y aeródromos, de acuerdo con las condiciones previstas en el artículo 59 de las Normas Generales de este Plan.

29. Actividades extractivas y mineras, de acuerdo con lo dis­puesto en los artículos 28 y 29 de las Normas Generales.

30. Obras de restauración hidrológico-forestal, deberán contar con Estimación de Impacto Ambiental en los términos previstos en el Decreto 1 62/1 990.

Page 44: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14413

3 1 . Indústries incompatibles amb el medi urM, d 'acord amb el que es disposa en l'artiele 43 de les normes general s d'aquest pla.

32. Cultiu intensiu d'especies forestals. 33 . Construccions i edificacions públiques singulars, com ara

centres sanitaris especials, centres d'ensenyament i culturals, cementeris; segons les condicions assenyalades en l'artiele 50 d'aquest pla.

34. Actuacions de restauració a zones afectades per activitats extractives i mineres, d'acord amb el projecte de restauració apro­vat segons el que es preveu en les normes generals.

35 . Abocadors de residus solids i instaHacions annexes, sempre que es justifique la inevitabilitat de la ubicació; en qualsevol cas, comptaran amb avaluació d'impacte ambiental.

Article 79. U sos prohibits

l. Es consideren usos prohibits amb caracter general tots els que comporten una degradació del me di o dificulten el desenvolu­pament deIs usos permesos. Especialment, es prohibeixen aquells usos i actuacions que no es troben directament vinculats a l'explo­tació forestal, ramadera i cinegetica i d'aprofitaments del bosc, o al desenvolupament d'activitats científiques i naturalístiques.

2. Construccions i instal 'lacions industrial s i residencials de qualsevol tipus, llevat de les expressament autoritzades en l 'artiele anterior.

3. Construccions i edificacions públiques singulars vinculades a la defensa nacional.

4. Publicitat exterior i imatges i símbols commemoratius, excepte indicadors de caracter institucional.

5. La tala o l 'arrabassament d'especies arbories, tret d'especies exotiques que hagen de ser eliminades, excepte per raons fitosanita­ries o que calguen per a la millora, sanejament i recuperació de les formacions de quercus o altres especies objecte de protecció. En tot cas, aquests tractaments es realitzaran d'acord amb les previsions que establira el pla de gestió forestal i els plans tecnics d'aprofita­ment forestal.

6. La tala o l'arrabassament de cultius llenyosos a les zones agrícoles abandonades d'acord amb el que s 'estableix en l'artiele 14 .

7. Construccions residencials d e qualsevol tipus, llevat de les expressament autoritzades en l'artiele anterior.

8. Construccions, de caracter temporal o permanent, lligades a l 'activitat cinegetica.

CAPÍTOL V Arees de predomini agrícola

Article 80. Caracterització

S 'engloben en aquesta categoria les zones on existeix un ús agrícola restringit, caracteritzat por cultius de seca d'escassa rendi­bilitat, tot i que localment configuren zones d'indubtable riquesa paisatgística, a més de contribuir a l 'economia local. El criteri general per a aquestes zones és la potenciació de cultius tradicio­nals que oferisquen un rendiment economic, com també el manteni­ment d'unitats paisatgístiques d'alt valor i de cultius agrícoles res­tringits en unitats on la preservació de bancals és essencial com a practica de conservació de soIs amb una erosivitat molt alta i com a arees tallafoc. Es completa aquesta unitat amb els cultius d'horta, fruiters en regadiu i cítrics.

Article 81. Localització

Formen unitats paisatgístiques d'indubtable valor, i cal destacar les formades per les rambls d' Algímia-Almedíjar-Azuébar i pels aiguavessants de valls cultivades de Villamalur-Alcudia de Veo­Aín-Chóvar.

Article 82. U sos permesos

Es consideren compatibles totes les activitats permeses en les categories anterior s i, en general, les activitats compatibles amb el que s'estableix en el planejament urbanístic per al sol no urbanitza-

3 1 . Industrias incompatibles con el medio urbano, de acuerdo con lo dispuesto en el artículo 43 de las Normas Generales de este Plan.

32. Cultivo intensivo de especies forestales. 33 . Construcciones y edificaciones públicas singulares, tales

como: centros sanitarios especiales, centros de enseñanza y cultura­les, cementerios; según las condiciones señaladas en el artículo 50 de este Plan.

34. Actuaciones de restauración en zonas afectadas por activi­dades extractivas y mineras, de acuerdo con el proyecto de restau­ración aprobado según lo previsto en las Normas Generales.

35. Vertederos de residuos sólidos e instalaciones anejas, siem­pre que se justifique lo ineludible de su ubicación, debiendo contar en cualquier caso con Evaluación de Impacto Ambiental.

Artículo 79. U sos prohibidos

l. Se consideran usos prohibidos con carácter general todos los que comporten una degradación del medio o dificulten el desarrollo de los usos permitidos. En especial, se prohiben aquellos usos y actuaciones que no se hallen directamente vinculadas a la explota­ción forestal, ganadera y cinegética y de aprovechamientos del monte, o al desarrollo de actividades científicas y naturalísticas.

2. Construcciones e instalaciones industriales y residenciales de cualquier tipo, salvo las expresamente autorizadas en el artículo anterior.

3. Construcciones y edificaciones públicas singulares vincula­das a la defensa nacional.

4. Publicidad exterior e imágenes y símbolos conmemorativos, salvo indicadores de carácter institucional.

5. La tala o descuaje de especies arbóreas, con excepción de especies exóticas que deban ser eliminadas, salvo por razones fito­sanitarias o que sea necesario para la mejora, saneamiento y recu­peración de las formaciones de Quercineas u otras especies objeto de protección. En todo caso, dichos tratamientos se realizarán de acuerdo con las previsiones que establezca el Plan de Gestión Forestal y los Planes Técnicos de Aprovechamiento Forestal.

6. La tala o descuaje de cultivos leñosos en las zonas agrícolas abandonadas de conformidad con lo establecido en el artículo 14.

7. Construcciones residenciales de cualquier tipo, salvo las expresamente autorizadas en el artículo anterior.

8. Construcciones, de carácter temporal o permanente, ligadas a la actividad cinegética.

CAPÍTULO V Areas de predominio agrícola

Artículo 80. Caracterización

Se engloban en esta categoría las zonas en las que existe un uso agrícola restringido, caracterizado por cultivos de secano de escasa rentabilidad aunque localmente configuran zonas de indudable riqueza paisajística, además de contribuir a la economía local. El criterio general para estas zonas es la potenciación de cultivos tra­dicionales que ofrezcan un rendimiento económico, así como el mantenimiento de unidades paisajísticas de alto valor y de cultivos agrícolas restringidos en unidades en que la preservación de banca­les es esencial, como práctica de conservación de suelos con una erosionabilidad muy alta y como áreas cortafuegos. Se completa esta unidad con los cultivos de huerta, frutales en regadío y cítricos.

Artículo 81. Localización

Forman unidades paisajísticas de indudable valor, cabe destacar las formadas por las ramblas de Algímia-Almedíjar-Azuébar y por las laderas de valles cultivados de Villamalur-Alcudia de Veo­Ahín-Chóvar.

Artículo 82. Usos permitidos

Se consideran compatibles todas las actividades permitidas en las categorías anteriores y, en general, las actividades compatibles con lo establecido en el planeamiento urbanístico para el suelo no

Page 45: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14414 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

ble d'ús agrícola, sense perj udici del que es disposa en les normes generals d'aquest pla i en la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitza­ble.

Article 83. Usos prohibits

l. Amb caracter general, es prohibeixen els usos considerats no compatibles en el planejament urbanístic per al sol no urbanitzable d 'ús agrícola, sense perjudici del que es disposa en les normes generals d'aquest pla i en la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitza­ble.

2. La tala o l'arrabassament d'oliveres i garrofers, excepte per ser substitults per rejoveniment de la plantació, raons fitosanitaries o canvi de l'especie o varietat a cultivar.

TÍTOL IV Disposicions addicionals

Primera. Declaració d'interés comunitari

Sense perjudici de la necessitat de declaració d'Interés Comuni­tari en les actuacions que ho requerisquen, d'acord amb la Llei 4/1 992, sobre Sol no Urbanitzable, les activitats en sol no urbanit­zable per a les quals s'exigeix aquesta declaració respecte de quan es realitzen en sol no urbanitzable són les següents:

- Activitats mineres i extractives. - Activitats industrials. - Albergs de caracter social. - Instal-lacions permanents de restauració. - Establiments hotelers i assimilats. - Centres esportius, recreatius i d'oci. - Acampaments de turismo - Tallers de reparació de vehicles. - Botigues d'artesania i productes agrícoles. - Activitats culturals, beneficoassistencials i religioses sense

anim de lucre . - Construcció o edificació vinculada a la defensa nacional. - Centres sanitaris i científics. - Centres funeraris i cementeris. - Diposits d'emmagatzematge de residus, sempre que complis-

quen el que s'estableix en l'article 1 8 .2 de la Llei 4/1992. - Obres i instal 'lacions propies de les xarxes de subministra­

ment i comunicacions de titularitat privada. - Activitats terciaries i industrials d'especial importancia,

d'acord amb el que s'estableix en l'article 20 de la Llei 4/1 992. - Centres d'ensenyament i cultural s lligats al medio La declaració d'interés comunitari, es realitzara en aplicació de

la legislació vigent per declaració formal de la comunitat autono­ma.

Segona. Infraccions i sancions

D'acord amb el que s 'estableix en la Llei 4/89, de Conservació deIs Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestre, i en la Llei 1 1 / 1994, d'Espais Naturals de la Comunitat Valenciana, tota infrac­ció del PORN generara responsabilitat de naturales a administrativa, sense perjudici de la que es puga exigir en via penal, civil o de qualsevol altre tipus en que es puga incórrer.

Primera

TÍTOL V Normes transitories

Els instruments d'ordenament territorial o físic existents que resulten contradictoris amb aquest PORN s'hi hauran d'adaptar en un termini de dos anys des que siga aprovat. Mentre que l 'adapta­ció no s'efectue, les determinacions del PORN s 'aplicaran, en tot cas, amb prevalenya sobre els instruments d'ordenament territorial o físic existents sempre que les seues determinacions signifiquen un major nivell de protecció sobre els valors i elements objecte d' aquest pla d' ordenament.

urbanizable de uso agrícola, sin perj uicio de lo dispuesto en las Normas Generales de este Plan y en la Ley 4/1992 sobre el suelo no urbanizable.

Artículo 83. Usos prohibidos

l. Con carácter general, se prohiben los usos considerados no compatibles por el planeamiento urbanístico para el suelo no urba­nizable de uso agrícola, sin perjuicio de lo dispuesto en las Normas Generales de este Plan y en la Ley 4/1 992 sobre el suelo no urbani­zable.

2. La tala o descuaje de olivos y algarrobos, salvo para su susti­tución por rejuvenecimiento de la plantación, razones fitosanitarias o cambio de la especie o variedad a cultivar.

TÍTULO IV Disposiciones adicionales

Primera. Declaración de Interés Comunitario.

Sin perjuicio de la necesidad de declaración de Interés Comuni­tario en las actuaciones que lo requieren de acuerdo con la Ley 4/1 992 sobre suelo no urbanizable, las actividades en suelo no urbanizable para las cuales se exige dicha declaración de cuando se realicen en suelo no urbanizable, son las siguientes:

- Actividades mineras y extractivas. - Actividades industriales. - Albergues de carácter social. - Instalaciones permanentes de restauración. - Establecimientos hoteleros y asimilados. - Centros deportivos, recreativos y de ocio. - Campamentos de turismo. - Talleres de reparación de vehículos. - Tiendas de artesanía y productos agrícolas. - Actividades culturales, benéfico-asistenciales y religiosas sin

ánimo de lucro . - Construcción o edificación vinculada a la defensa nacional. - Centros sanitarios y científicos. - Centros funerarios y cementerios. - Depósitos de almacenamiento de residuos, siempre que cum-

plan lo establecido en el artículo 18 .2 de la Ley 4/1 992. - Obras e instalaciones propias de las redes de suministro y

comunicaciones de titularidad privada. - Actividades terciarias e industriales de especial importancia

de acuerdo con lo establecido en el artículo 20 de la Ley 4/1 992. - Centros de enseñanza y culturales ligados al medio. La declaración de Interés Comunitario, se realizará en aplica­

ción de la legislación vigente por declaración formal de la Comuni­dad Autónoma.

Segunda. Infracciones y sanciones

De acuerdo a lo establecido en la Ley 4/89, de Conservación de los espacios naturales y de la flora y fauna silvestre y en la Ley 1 1/1 994 de Espacios Naturales de la Comunidad Valenciana, toda infracción del PORN generará responsabilidad de naturaleza admi­nistrativa, sin perjuicio de la exigible en vía penal, civil o de otro orden en que puedan incurrir.

Primera

TÍTULO V Normas transitorias

Los instrumentos de ordenación territorial o fisica existentes que resulten contradictorios con el presente PORN deberán adap­tarse a éste en un plazo de dos años, desde su aprobación. Entretan­to la adaptación no tenga lugar las determinaciones del PORN se aplicarán, en todo caso, prevaleciendo sobre los instrumentos de ordenación territorial o fisica existentes siempre que sus determina­ciones signifiquen un mayor nivel de protección sobre los valores y elementos objeto de este Plan de Ordenación.

Page 46: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14415

TÍTOL VI Directrius i criteris per a l'elaboració

del pla rector d'ús i gestió (PRUG)

El PRUG desenvolupara les directrius i actuacions que, per a l 'llmbit de l'espai protegit, s 'estableixen en aquest PORN, especial­ment pel que fa a la planificació d'activitats d'ús públic i a les acti­vitats d'investigació i conservació de la natura. En el PRUG s'efec­tuara un ordenament i regulació d'activitats a fi d'aconseguir-ne un desenvolupament racional i equilibrat, compatible amb els objec­tius de protecció d'aquest pla, i en prevenció de la possible genera­ció d'impactes sobre els ecosistemes de la serra d'Espada.

En el PRUG s 'establira, així mateix, l 'organ de gestió més ade­quat per a la gestió del parc natural i la seua zona d'influencia. Dins de les funcions que s 'hi as signen, es tindra en compte la possible concentració de competencias en aquest, per efectuar un seguiment conjunt del PORN i del PRUG, ja que cal tenir en compte que aquest pla constitueix la norma basica de regulació d'usos i aprofi­taments de l 'ambit de la serra d'Espada, espai que passara a ser, en part del seu territori, espai natural protegit, i la resta, zona d'influencia socioeconomica del parc o

Sense perjudici del que s 'assenyala en les normes particulars d'aquest PORN pel que fa a la regulació d'usos i activitats en l 'ambit de la zona de protecció (ZP), les determinacions que esta­blira el Pla Rector d'Ús i Gestió podran modificar el que es disposa en aquestes normes únicament quan suposen una major protecció deis valors ecologics i paisatgístics. En relació amb la planificació d'activitats d'ús públic i amb les activitats d'investigació i conser­vació de la natura, es tindran en compte les directrius i els criteris següents:

1 . En relació amb les activitats d 'ús públic Entre els objectius del PORN, ha quedat plantejada la necessitat

d'establir un conjunt integrat i coordinat d'infraestructures i equi­paments didactics, recreatius i d'ús públic en general, que siga capay d 'afrontar eficayment la creixent demanda social sobre aquesta area i servir d'instrument de desenvolupament d'aquesta zona de muntanya.

Sense perjudici de les determinacions assenyalades en els arti­eles 44 a 47 de les normes general s d'aquest PORN i les directrius per a l 'elaboració del pla d'ordenament de l'ús público L'ordena­ment de l'ús públic en l'ambito d'actuació del PRUG es planteja, a més, a través deis criteris d'actuació següents:

i. Sobre la base de l 'ordenament realitzat en el PORN per al desenvolupament de l'ús públic i deis criteris que, per a ell, s 'hi plantegen, el PRUG desenvolupara la zonificació i l 'ordenament de cada una de les arees proposades de forma detallada, i concretara l 'ordenament de les infraestructures i els equipaments destinats a facilitar el descobriment de la natura i les seues característiques, com també la localització: senderes, centre(s) d'acollida, refugis, arees d'acampament i campings, etc .

ii. El futur espai natural protegit comptara, siga al seu interior o a la zona d'influencia, almenys amb un centre d'interpretació i aco­llida i un alberg amb finalitat social.

iii. S 'intentara que la realització d'edificacions lligada a la ges­tió de l'espai natural protegit s'efectue sobre edificació existent, i que tinga en consideració que presten un servei a la coHectivitat deis pobles.

iv. En cas que es considere convenient incorporar noves arees d'adequació recreativa a les previste s, es fara seguint els criteris que s 'estableixen en el PORN i justificant-ho suficientment.

V. Desplegar un programa d'activitats per als amants de l'aire lliure i la natura, sempre amb les premisses de protecció i conserva­ció del patrimoni natural.

vi. A fi d'assolir una major rendibilitat i racionalització deis recursos, caldra tenir en compte els equipaments ja existents (sen­deres, arees recreatives, etc.) i les actuacions d'ús públic previste s (plans o projectes en elaboració o execució), a fi d'evitar duplicitats innecessaries i de buscar-ne la maxima complementarietat.

TÍTULO VI Directrices y criterios para la elaboración

del Plan Rector de Uso y Gestión

El P.R.D.G. deberá desarrollar las directrices y actuaciones que para el ámbito del espacio protegido se establecen en este PORN, especialmente en relación con la planificación de actividades de uso público y a las actividades de investigación y conservación de la naturaleza. El P.R.U.G. efectuará una ordenación y regulación de actividades al objeto de conseguir un desarrollo racional y equili­brado de las mismas, compatible con los objetivos de protección de este Plan, y en prevención de la posible generación de impactos sobre los ecosistemas de la Sierra de Espadán.

El P.R.D.G. establecerá, asimismo, el órgano de gestión más ade­cuado para la gestión del Parque Natural y su zona de influencia. Den­tro de las funciones que se le asignen, se tendrá en cuenta la posible concentración de competencias en el mismo para efectuar un segui­miento conjunto del PORN y del P.R.D.G., ya que hay que tener en cuenta que el presente Plan constituye la norma básica de regulación de usos y aprovechamientos del ámbito de la Sierra de Espadán, espa­cio que pasará a ser, en parte de su territorio, espacio natural protegi­do, y el resto Zona de Influencia Socioeconómica del Parque.

Sin perjuicio de lo señalado en las Normas Particulares de este PORN respecto de la regulación de usos y actividades en el ámbito de la Zona de Protección (ZP), las determinaciones que establezca el Plan Rector de Uso y Gestión podrán modificar lo dispuesto en estas Normas únicamente cuando supongan una mayor protección de los valores ecológicos y paisajísticos. En relación con la planifi­cación de actividades de uso público, y a las actividades de investi­gación y conservación de la naturaleza, se tendrán en cuenta las siguientes directrices y criterios:

l. En relación con las actividades de uso público. Entre los objetivos del PORN, ha quedado planteada la necesi­

dad de establecer un conjunto integrado y coordinado de infraes­tructuras y equipamientos didácticos, recreativos y de uso público en general, que sea capaz de hacer frente eficazmente a la creciente demanda social sobre este área, y servir de instrumento de desarro­llo a esta zona de montaña.

Sin perjuicio de las determinaciones señaladas en los artículos 44 a 47 de las Normas Generales de este PORN y las Directrices para la elaboración del Plan de Ordenación del Uso Público. La ordenación del uso público en el ámbito de actuación del P.R.U.G. se plantea, además, a través de los siguientes criterios de actuación:

i. Sobre la base de la ordenación realizada en el PORN para el desarrollo del uso público y de los criterios que, para él, se plante­an, el P.R.U.G. deberá desarrollar la zonificación y ordenación de cada una de las áreas propuestas de forma detallada, concretando la ordenación de las infraestructuras y los equipamientos destinados a facilitar el descubrimiento de la naturaleza, y las características de los mismos, así como su localización: senderos, centro(s) de acogi­da, refugios, áreas de acampada y campings, etc.

ii. El futuro espacio natural protegido deberá contar, ya sea en su interior o en la Zona de Influencia, al menos con un centro de interpretación y acogida y un albergue con finalidad social.

iii. Se procurará que la realización de edificaciones ligada a la gestión del espacio natural protegido, se efectúe sobre edificación existente, y que tenga en consideración que presten un servicio a la colectividad de los pueblos.

iv. En caso de que se considere conveniente incorporar nuevas áreas de adecuación recreativa a las previstas, se hará siguiendo los cri­terios establecidos en el PORN, debiendo justificarse suficientemente.

V. Desarrollar un programa de actividades para los amantes del aire libre y la naturaleza, siempre con la premisa de protección y conservación del patrimonio natural.

vi. A fin de lograr una mayor rentabilización y racionalización de los recursos, se deberán tener en cuenta los equipamientos ya existentes (senderos, áreas recreativas, etc.) y las actuaciones de uso público previstas (planes o proyectos en elaboración o ejecu­ción), con el objeto de evitar duplicidades innecesarias y de buscar la máxima complementariedad entre la mismas.

Page 47: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14416 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

vii. Preveure la posada en marxa i el manteniment de les infra­estructures i equipaments lligats a l'ús públic, com també el finanyament, i les fórmules de gestió més adequades a cada cas (concessió o arrendament d'instal'lacions, necessitats de personal, etc.) .

viii. Realitzar la programació inicial de la informació sobre el parc als visitants, (publicacions, fullets i material s diversos, audio­visuals, etc.).

ix. Disseny i senyalització d'una xarxa de senderes que intente combinar els usos tradicionals (forestal, ramader, etc .) amb la utili­tat als passejants, per descobrir-ne les zones de major interés. Cal preveure el manteniment regular de la xarxa de senderes.

x. La senyalització de les senderes es limitara a I 'essencial. Els punts principals d'accés s'han d'equipar amb pannells que inclou­ran un mapa de localització i descripció deis principals punts d'interés on s'explicaran les característiques més destacades deis ecosistemes i els usos tradicionals, com també la reglamentació de I 'espai natural protegit.

2. En relació amb les activitats d 'investigació i de conservació d ' ecosistemes

En el PRUG s 'incloura un pla d'investigació I 'orientació i els continguts del qual han d'anar determinats per aquelles materies que requerisquen estudi i aprofundiment, d'acord amb els objectius següents:

i. Superar llacunes importants de coneixement. ii. Complementar al maxim investigació i gestió ambiental i

donar prioritat a les materies que resulten de gran importancia per a la presa de decisions i la futura gestió d'aquest espai protegit.

iii. Independentment de les que posteriorment es puguen esta­blir, es consideren materies prioritaries d'investigació des d'aquest pla les següents:

- Situació actual, grau de conservació i perspectives de futur d'especies endemiques i formacions vegetals o especies singulars en I'ambit de la serra d'Espada.

- Situació i problematica de les especies faunístiques que es consideren singulars o especialment vulnerables.

- Defensa davant incendis forestals i regeneració de les zones afectades per aquests.

- Investigació sobre millora de pastius. - Investigació sobre les possibilitats de millora de I 'explotació

del suro o altres formes d'aprofitament forestal compatible amb la conservació.

- Ramaderia extensiva i sistemes de producció silvopratícola.

Ja que I'ambit territorial i administratiu d'algunes d'aquestes materies depassa ampliament I 'ambit de I 'espai natural protegit i de I 'administació mediambiental, una gran part de les actuacions d'investigació s'escometra mitjanyant fórmules de col'laboració i convenis amb altres entitats i organismes corresponsables i impli­cats, i s 'evitaran investigacions paraHeles.

TÍTOL VII Directrius generals encaminades al

desenvolupament de la Serra d'Espada

D'acord amb I'article 18 .2 de la Llei 4/1 989, de Conservació deis Espais Naturals i de la Flora i Fauna Silvestres, i els articles 21 i 22 de la Llei 1 1 / 1994, d e la Generalitat Valenciana, en I'article 62 de aquestes normes s'ha establit una area d'influencia socioecono­mica a fi de contribuir a la protecció del parc natural que es propo­sa en aquest pla, i s 'ha compensat socioeconomicament les pobla­cions afectades pel regim especial establit.

L'estrategia de desenvolupament que s ' ha plantejat al llarg del PORN esta vinculada fonamentalment a I'aprofitament deis recur­sos natural s existents, i se sustenta sobre les premisses següents:

l. Afavorir el manteniment i desplegament de les principal s activitats tradicionals, compatibles amb els objectius de conserva-

vii. Prever la puesta en marcha y el mantenimiento de las infra­estructuras y equipamientos ligados al uso público, así como su financiación, y las fórmulas de gestión más adecuadas a cada caso (concesión, o arrendamiento de instalaciones, necesidades de per­sonal, etc .)

viii. Realizar la programación inicial de la información sobre el Parque a los visitantes, (publicaciones, folletos y materiales diver­sos, audiovisuales, etc.).

ix. Diseño y señalización de una red de senderos que procure combinar los usos tradicionales (forestal, ganaderos, etc) con la uti­lidad a los paseantes, para descubrir las zonas de mayor interés. Hay que prevér el mantenimiento regular de la red de senderos.

x. La señalización de los senderos, se limitará a lo esencial. Los puntos principales de acceso deben equiparse con paneles que incluyan un mapa de localización, y descripción de los principales puntos de interés en donde se explique las características más des­tacadas de los ecosistemas y los usos tradicionales, así como la reglamentación del espacio natural protegido.

2. En relación con la actividad de investigación y de conserva­ción de ecosistemas.

El P.R.D.G. incluirá un Plan de Investigación cuya orientación y contenidos han de venir marcados por aquellas materias que pre­cisen estudio y profundización, de acuerdo con los siguientes obje­tivos:

i. Superar lagunas importantes de conocimiento. ii. Complementar al máximo investigación y gestión ambiental,

dando prioridad a las materias que resulten de gran importancia para la toma de decisiones y la futura gestión de este espacio prote­gido.

iii. Independientemente de las que posteriormente puedan esta­blecerse, se consideran materias prioritarias de investigación desde el presente Plan las siguientes:

- Situación actual, grado de conservación y perspectivas de futuro de especies endémicas y formaciones vegetales o especies singulares en el ámbito de la Sierra de Espadán.

- Situación y problemática de las especies faunísticas que se consideren singulares o especialmente vulnerables.

- Defensa frente a incendios forestales y la regeneración de las zonas afectadas por éstos.

- Investigación sobre mejora de pastizales. - Investigación sobre las posibilidades de mejora de la explota-

ción del corcho u otras formas de aprovechamiento forestal compa­tible con la conservación.

- Ganadería extensiva y sistemas de producción silvo-pascíco-la.

Dado que el ámbito territorial y administrativo de algunas de estas materias rebasa ampliamente el ámbito del espacio natural protegido y de la administación medioambiental, una gran parte de las actuaciones de investigación deberá abordarse mediante fórmu­las de colaboración y convenios con otras entidades y organismos corresponsables e implicados, evitándose investigaciones paralelas.

TÍTULO VII Directrices generales encaminadas al desarrollo

de la Sierra de Espadán

De acuerdo con el artículo 18 .2 de la Ley 4/1989 de Conserva­ción de los Espacios Naturales y de la Flora y Fauna Silvestres y los artículos 21 y 22 de la Ley 1 1/1 994 de la Generalitat Valencia­na, en el artículo 62 de estas Normas se ha establecido un Area de Influencia Socio económica con el fin de contribuir a la protección del Parque Natural que se propone en este Plan, compensando socioeconómicamente a las poblaciones afectadas por el régimen especial establecido.

La estrategia de desarrollo que se ha planteado a lo largo del PORN está vinculada fundamentalmente al aprovechamiento de los recursos naturales existentes, y reposa sobre la siguientes premisas:

1. Favorecer el mantenimiento y desarrollo de las principales actividades tradicionales, compatibles con los objetivos de conser-

Page 48: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14417

ció, per mitj<l de 1 'adopció de mesures de suport a la iunovació tec­nológica, transformació i comercialització deis productes, que n'asseguren la rendibilitat.

2. Desenvolupament autosostingut i manteniment de la pluriac­tivitat, entesa com a combinació habil d'activitats diferents al llarg de cicles diaris i estacionals. La pluriactivitat, especialment en una zona de muntanya rica en recursos com ara la serra d'Espada, s'ha de mantenir i fomentar. El desenvolupament autosostingut de la zona no s ' ha de polaritzar únicament en el turisme, fins i tot cultu­ral i controlat, ni en cap altre únic sector. Sobre aquesta base es planteja:

- El mantenimento i foment de 1 'agricultura, la ramaderia i l 'activitat forestal de manera ordenada, font d'ingressos municipal s i oferta de ma d'obra per a la població local, com a activitat que incide ix directament en el manteniment de la població. Aixó és especialment important en el sector occidental i nord-occidental de l 'ambit del PORN.

- El desenvolupament compatible de les activitats agraries, industrial i artesanal, comercial i turística, estretament comple­mentaries.

3. Aquesta diversificació es correspon amb la meta de la «pre­servació de la diversitat genetica» que planteja la Llei 4/89: preser­vació de la diversitat i singularitat vegetal i de la riquesa faunística, com també del patrimoni eco cultural.

4. La diversificació d'activitats es correspon, així mateix, amb un plantejament integrat de la protecció; les activitats d'esbargi­ment i l 'explotació agraria i silvícola, han d'arribar a ajudar-se mútuament.

5. Afavorir el reconeixement de la diversificació d'activitats i instrumentalitzar polítiques diferenciades, especialment en materia de formació i ocupació per a aquestes zones, que reculla aquest concepte de pluriactivitat.

6. Atorgar un reconeixement especial i preferencial als produc­tes derivats deis aprofitaments anteriors, i instrumentalitzar mesu­res de suport a la comercialització que recolzen en l'alta qualitat d'aquests productes, en la procedencia d'un espai natural singular com el de la serra d'Espada i la important tasca que compleixen per al manteniment deis ecosistemes.

7. El manteniment, la qualitat i l 'accessibilitat als serveis públics als municipis més desfavorits del sector occidental i de l 'interior de la serra, a un nivell equiparable al que posseeixen municipis del sector oriental.

8. Establir per als municipis afectats directament un sistema de dret preferent en l 'adjudicació de concessions de prestació de ser­veis amb que caiga dotar l'espai natural protegit i el seu entorno

9. D'acord amb l'estrategia de desenvolupament que s'ha per­seguit en l 'elaboració d'aquest PORN, es plantegen una serie de directrius general s complementaries a les de caracter sectorial, que tenen com a finalidad el suport al desenvolupament integral de la serra. Amb aquesta finalitat es planteja:

i. Creació d'una oficina d'animació sociocultural i económica

Tot i que existeixen aquest tipus d'iniciatives en l 'ambit comar­cal, la necessitat de coordinar activitats tant socioeconómiques com cultural s en l'ambit de la serra, fan recomanable la creació d'una institució d'aquestes característiques que s 'articule amb les ja exis­tents perque els municipis de la serra tinguen una gestió coherent en aquesta materia. Aixó reduiria les dificultats que es generen en dependre'n comarques diferents.

La modesta dinamica socioeconómica i empresarial existent en alguns deIs municipis aconsella la posada en marxa d'un instru­ment de dinamització i captació d'iniciatives locals amb funcions complementaries d'assessorament i gestió en la creació o ampliació d'empreses, explotacions agraries, organització de cursos de forma­ció, animació d'associacions, etc. Aquesta oficina hauria de tenir un ambit d'acció territorial que abastara el conjunt deIs municipis inclosos en l 'ambit del PORN. Aquesta oficina desenvoluparia les funcions següents:

. Informativa i receptora

. A valuadora

vación, mediante la adopción de medidas de apoyo a la iunovación tecnológica, transformación y comercialización de los productos, que aseguren la rentabilidad de las mismas.

2. Desarrollo autosostenido y mantenimiento de la pluriactivi­dad, en tanto que combinación hábil de actividades distintas a lo largo de ciclos diarios y estacionales. La pluriactividad, especial­mente en una zona de montaña rica en recursos como es la Sierra de Espadán, debe mantenerse y fomentarse. El desarrollo autososte­nido de la zona no debe polarizarse únicamente en el turismo, incluso cultural y controlado, ni en cualquier otro único sector. Sobre esta base se plantea:

- Mantenimiento y fomento de la agricultura, ganadería y de la actividad forestal de manera ordenada, fuente de ingresos munici­pales y ofertante de mano de obra para la población local, como actividad que incide directamente en el mantenimiento de la pobla­ción. Ello es especialmente importante en el sector occidental y noroccidental del ámbito del PORN

- Desarrollo compatible de las actividades agrarias, industrial­artesanal, comercial y turística, estrechamente complementarias.

3. Esta diversificación se corresponde con la meta de la «pre­servación de la diversidad genética» que plantea la Ley 4/8 9: pre­servación de la diversidad y singularidad vegetal, de la riqueza faunística, así como del patrimonio eco-cultural.

4. La diversificación de actividades se corresponde así mismo con un planteamiento integrado de la protección; las actividades de esparcimiento, y la explotación agraria y silvícola, deben llegar a ayudarse mutuamente.

5. Favorecer el reconocimiento de la diversificación de activi­dades e instrumentación de políticas diferenciadas, especialmente en materia de formación y empleo para estas zonas, que recoja ese concepto de pluriactividad.

6. Otorgar un reconocimiento especial y preferencial a los pro­ductos derivados de los aprovechamientos anteriores, instrumenta­lizando medidas de ayuda a la comercialización que se apoyen en su alta calidad, en su procedencia de un espacio natural singular como el de la Sierra de Espadán y la importante labor que cumplen para el mantenimiento de sus ecosistemas.

7. El mantenimiento, la calidad y la accesibilidad a los servicios públicos en los municipios más desfavorecidos del sector occiden­tal y del interior de la Sierra, a un nivel equiparable al que poseen municipios del sector oriental .

8. Establecer para los municipios afectados directamente un sis­tema de derecho preferente en la adjudicación de concesiones de prestación de servicios con que se haya de dotar al espacio natural protegido y su entorno.

9. En línea con la estrategia de desarrollo que se ha perseguido en la elaboración del presente PORN, se plantean una serie de directrices generales complementarias a las de carácter sectorial, que tienen como finalidad el apoyo al desarrollo integral de la Sie­rra. Para ello se plantea:

i. Creación de una oficina de animación socio-cultural y econó­mica.

Aunque existen este tipo de iniciativas en el ámbito comarcal, la necesidad de coordinar actividades tanto socioeconómicas como culturales en el ámbito de la Sierra, hacen recomendable la crea­ción de una institución de estas características que se articule con las ya existentes para que los municipios de la Sierra tengan una gestión coherente en esta materia. Ello reduciría las dificultades que se generan al depender comarcas diferentes.

La modesta dinámica socio-económica y empresarial existente en algunos de los municipios, aconseja la puesta en marcha de un instrumento de dinamización y captación de iniciativas locales con funciones complementarias de asesoramiento y gestión en la crea­ción o amplicación de empresas, explotaciones agrarias, organiza­ción de cursos de formación, animación de asociaciones, etc. Esta oficina debería tener un ámbito de acción territorial que abarcase el conjunto de los municipios incluidos en el ámbito del PORN Esta oficina desarrollaría las siguientes funciones:

. Informativa/receptora

. Evaluadora

Page 49: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14418 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

· Gestora · Coordinadora · Dinamitzadora La funció informativa i receptora inclouria les tasques de: - Recepció d'iniciatives i projectes i indicació de les dades que

cal tenir en compte per a l'estudi posterior. - Divulgació de les activitats i serveis prestats per l'Oficina

d' Animació Sociocultural i Económica. - Difusió deIs diferents mecanismes d'ajuda i incentius a la

inversió i creació d'ocupació. - Difusió deIs plantejaments financers per a la posada en marxa

deIs projectes. - Assessorament en materia de normativa reguladora de les

diferents activitats económiques, sectorials, etc. La funció avaluadora inclouria: - Completar la informació necessaria en relació amb les inicia­

tives rebudes. - Analitzar el mercat potencial deIs productes que es tracte. - Concretar el plantejament financer i comercial del projecte, i

avaluar els suports tecnicos i gerencials. - Valorar la viabilitat económica i financera de l'operació. La funció gestora es traduira en el paper de l'Oficina com a

«finestreta única», la qual s 'encarregara de tota mena de gestions referents a la constitució i posada en marxa de les empreses i asso­ciacions de treball en comú, (tramitació d'expedients, llicencies, permisos administratius, canalització d'ajudes i credits, etc.) .

La funció coordinadora és potser la més important, ja que per­metria articular les accions i funcions que despleguen altres entitats supramunicipals que afecten només parcialment l 'ambit del PORN (mancomunitats, oficines d'animació i dinamització, centres cultu­rals i d'estudis, etc.) . D'aquesta manera, es podria aprofitar en molts casos la pertinenya a un espai natural protegit per aconseguir majors avantatges i s 'evitarien accions que puguen repercutir nega­tivament sobre altres municipis de l'ambit del PORN.

La finalitat de la funció dinamitzadora sera la difusió deIs objectius perseguits en el pla i deIs treballs en curs, el desenvolupa­ment d'idees i l 'organització de cursos de formació, coHoquis, etc.

ii. Generació d'ocupació Ha de dur-se a terme una política de generació d'ocupació a la

zona i, especialment, als municipis més desfavorits o amb saldos migratoris negatius. Aquesta política hauria de preveure, entre altres, les qüestions següents:

- La situació particular deIs pluriactius en els reglaments de coordinació entre regims de protecció social i en els criteris que en defineixen l'activitat principal amb vista a aquests regims.

- Facilitats per a la introducció en els contractes de caracter estacional que s 'executen a la zona del caracter de treballadors «fixos discontinus».

- Creació de llocs de treball en relació amb activitats basades en els recursos naturals, en la gestió de l 'espai natural protegit i en el desenvolupament d'activitats d'ús públic: guardes, monitors, concessió de serveis, etc.

- Posada en marxa d'una política específica d'ocupació femeni­na, en relació amb el desplegament d'activitats turístiques i artesa­nals.

iii. Formació i ensenyament La premissa és la formació de recursos humans adaptada a les

necessitats de la zona, i amb aquesta finalitat es proposa dotar els habitants de la zona (extensible a altres zones próximes amb carac­terístiques semblants) d'una formació millor adaptada als oficis que exerciran, a través del foment de la formació polivalent i comple­mentaria, és a dir, orientada a la pluriactivitat, de manera que els habitants que desitgen quedar-se a la zona puguen tenir major faci­litat per a exercir diverses activitats simultaniament o successiva­ment.

Els aspectes que cal destacar en la seua formació podrien ser: - En relació amb l'activitat turística: programació de cursos de

formació sobre turisme a la zona (gastronomia, monitors, guies de la natura, gestió d'establiments d'allotjament i restauració, etc.).

· Gestora · Coordinadora · Dinamizadora - La función informativa/receptora incluiría las tareas de: · Recepción de iniciativas y proyectos e indicación de los datos

a tener en cuenta para su posterior estudio. · Divulgación de las actividades y servicios prestados por la

Oficina de Animación Socio-Cultural y Económica. · Difusión de los distintos mecanismos de ayuda e incentivos a

la inversión y creación de empleo. · Difusión de los planteamientos financieros para la puesta en

marcha de los proyectos. · Asesoramiento en materia de normativa reguladora de las dis­

tintas actividades económicas, sectoriales, etc. - La función evaluadora incluiría: · Completar la información necesaria en relación con las inicia­

tivas recibidas. · Analizar el mercado potencial de los productos que se trate. · Concretar el planteamiento financiero y comercial del proyec­

to, y evaluar los apoyos técnicos y gerenciales. · Valorar la viabilidad económica y financiera de la operación. - La función gestora se traducirá en el papel de la Oficina como

«ventanilla única», encargándose de todo tipo de gestiones relativas a la constitución y puesta en marcha de las empresas, y asociaciones de trabajo en común, (tramitación de expedientes, licencias, permisos administrativos, canalización de ayudas y créditos, etc.)

- La función coordinadora es, quizás, la más importante, por cuanto permitiría articular las acciones y funciones que desarrollan otras entidades supramunicipales que afectan sólo parcialmente al ámbito del PORN (Mancomunidades, oficinas de animación y dinamización, centros culturales y de estudios, etc.). De este modo, se podría aprovechar en muchos casos la pertenencia a un espacio natural protegido para conseguir mayores ventajas y se evitarían acciones que puedan repercutir negativamente sobre otros munici­pios del ámbito del PORN

- La función dinamizadora tendrá por objeto la difusión de los objetivos perseguidos por el Plan y de los trabajos en curso, el desarrollo de ideas y la organización de cursos de formación, colo­quios, etc.

ii. Generación de empleo. Debe llevarse a cabo una política de generación de empleo en la

zona y especialmente en los municipios más desfavorecidos o con saldos migratorios negativos. Esta política debería contemplar, entre otras, las siguientes cuestiones:

La situación particular de los pluriactivos en los reglamentos de coordinación entre regímenes de protección social y en los criterios que definen su actividad principal de cara a estos regímenes.

- Facilidades para la introducción en los contratos de carácter estacional que se ejecutan en la zona, del carácter de trabajadores «fijos discontinuos».

- Creación de puestos de trabajo en relación con actividades basadas en los recursos naturales, en la gestión del espacio natural protegido y en el desarrollo de actividades de uso público : guardas, monitores, concesión de servicios, etc.

- Puesta en marcha de una política específica de empleo feme­nino, en relación con el desarrollo de actividades turísticas y artesa­nales.

iii. Formación/enseñanza. La premisa es la formación de recursos humanos adaptada a las

necesidades de la zona para ello se propone el dotar a los habitantes de la zona (extensible a otras zonas próximas con características similares) de una formación mejor adaptada a los oficios que ejer­cerán. Fomentando la formación polivalente y complementaria, es decir orientada a la pluriactividad, de forma que los habitantes que deseen quedarse en la zona puedan tener mayor facilidad para ejer­cer diversas actividades simultánea o sucesivamente .

Los aspectos a destacar en su formación podrían ser: - En relación a la actividad turística: Programación de cursos

de formación sobre turismo en la zona (gastronomía, monitores, guias de la naturaleza, gestión de establecimientos de alojamiento y restauración, etc.).

Page 50: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

DOGV - Núm. 3.075 1997 09 10 14419

- Forestal: faena de guarda, orientació als aprofitaments del bosc (forestal, protecció de vida silvestre, cinegetica, etc.).

- Medi ambient. - Agrícola i ramadera. iv. Investigació i difusió tecnica La investigació aplicada sera un instrument clau per resoldre les

limitacions tecniques que dificulten l'optim desenvolupament deIs aprofitaments. Cal promoure programes específics d'investigació i de desenvolupament de les produccions i difusió tecnica, amb vista a un millor aprofitament i coneixement deIs recursos, que haurien d'incidir en la protecció, avaluació i aprofitament deIs recursos natural s, fonamentalment deIs més i millor representats a la serra.

- Medi fisic: estudi i aprofundiment del coneixement del medi natural (vegetació singular, fauna, processos ecologics basics, etc.) .

- Forestal: millora de la producció i tecniques de gestió deIs aprofitaments forestals. Aprofitament i millora de les produccions de bolets i fruits silvestres en el bosc.

- Ramaderia: millora de les explotacions ramaderes i de pas­tius. Estudi de la cimega ramadera i d'ordenament de pastius en polígons i rotacions.

- Cava: estudi de les poblacions de les especies cinegetiques. Tecniques de maneig i gestió de l 'aprofitament cinegetic.

APENDIX I A LA NORMA TlV A. REGIM D'ACTUACIONS

APENDIX I A LA NORMA TlV A. REGIM D'ACTUACIONS

A fi de facilitar l'aplicació del regim d'actuacions derivat de la normativa del pla, es recullen a continuació, de manera sintetica, els regims aplicables als diferents usos i activitas que poden desple­gar-se en l 'ambit del PORN:

1. Regim d'estimació d'impacte ambiental L'aplicació del regim d'avaluació o estimació, si escau,

d'impacte ambiental, d'acord amb els continguts i procediments previstos en la Llei 2/1 989, de 3 de marv, d'Impacte Ambiental, el seu reglament (Decret 1 62/1 990, de 15 d'octubre, del Consell de la Generalitat) i el Reial Decret Legislatiu 1 . 302/1 986, de 2 de juny, d'Avaluació d'Impacte Ambiental, sera obligatoria per a aquelles activitats i projectes que puguen incidir negativament sobre els valors ambientals, paisatgístics i ecologics de l'ambit del PORN, com també sobre alguns deIs recursos natural s en els quals se sus­tenten aquests valors.

A més de les obres, instal 'lacions o activitats previste s en l'annex II del Decret 1 62/1 990, queden sotmeses en l 'ambit del PORN a estimació d' impacte ambiental, quan no requerisquen ava­luació d'impacte ambiental, les actuacions següents:

1 .2 . 1 Actuacions relacionades amb l'explotació deIs recursos vius.

1 .2.2 Repoblacions forestals quan s 'utilitzen especies diferents del genere quercus i afecten una superficie superior a 25 hectarees.

• Introducció de noves especies vegetals o animals, excepte en el cas deIs cultius agrícoles.

1 .2.2 Construccions i edificacions industrials. • Indústries incompatibles amb el medi urba en sol no urbanit­

zable, com també infraestructures de serveis industrials o altres construccions o edificacions industrial s quan no es troben sotmeses a avaluació d'impacte ambienta!.

1 .2.3 Actuacions de caracter turisticorecreatiu. • Instal 'lacions esportives distants més de 500 metres de sol

urba o urbanitzable. • Campaments de turisme sobre sol no urbanitzable, quan s'ubi-

quen a zones diferents d' AlA i AG. 1 .2.4 Construccions i edificacions públiques singulars.

• Quan es realitzen en sol no urbanitzable. 1 .2.5 Actuacions de caracter infraestructura!.

• InstaHacions vinculades al sistema general de telecomunica­cions, quan transiten per categories diferents d'AIA i AG.

- Forestal: Guardería, orientación a los aprovechamientos del monte (forestal, protección de vida silvestre, cinegética, etc .)

- Medio ambiente . - Agrícola y ganadera. iv. Investigación y difusión técnica. La investigación aplicada debe ser un instrumento clave para

resolver las limitaciones técnicas que dificultan el óptimo desarro­llo de los aprovechamientos. Deben promoverse programas especí­ficos de investigación y de desarrollo de las producciones y difu­sión técnica, de cara a un mejor aprovechamiento y conocimiento de los recursos, que deberían incidir en la protección, evaluación y aprovechamiento de los recursos naturales, fundamentalmente de los más y mejor representados en la Sierra.

- Medio fisico: Estudio y profundización del conocimiento del medio natural (vegetación singular, fauna, procesos ecologicos básicos, etc.)

- Forestal: Mejora de la producción y técnicas de gestión de los aprovechamientos forestales. Aprovechamiento y mejora de las producciones de setas y frutos silvestres en el monte.

- Ganadería: Mejora de las explotaciones ganaderas y de pasti­zales. Estudio de la carga ganadera y de ordenación de pastizales, en polígonos y rotaciones.

Caza: Estudio de las poblaciones de las especies cinegéticas. Técnicas de manejo y gestión del aprovechamiento cinegético.

APÉNDICE I A LA NORMA TlV A. RÉGIMEN DE ACTUACIONES.

APÉNDICE I A LA NORMA TlV A. RÉGIMEN DE ACTUACIONES.

A fin de facilitar la aplicación del régimen de actuaciones deri­vado de la Normativa del Plan, se recogen a continuación, de manera sintética, los regímenes aplicables a los distinto s usos y actividades que pueden desarrollarse en el ámbito del PORN:

l. Régimen de Estimación de Impacto Ambiental La aplicación del régimen de Evaluación, o en su caso Estima­

ción, de Impacto Ambiental, de acuerdo con los contenidos y pro­cedimientos previstos en la Ley 2/1989, de 3 de marzo, de Impacto Ambiental y su Reglamento (Decreto 1 62/1 990, de 1 5 de octubre, del Consell de la Generalitat) y el RD Legislativo 1302/1 986, de 2 de junio de Evaluación de Impacto Ambiental, será obligatoria para aquellas actividades y proyectos que puedan incidir negativamente sobre los valores ambientales paisajísticos y ecológicos del ámbito del PORN, así como sobre algunos de los recursos naturales en los cuales se sustentan estos valores.

Además de las obras, instalaciones o actividades comprendidas en el Anexo II del Decreto 162/1990, quedan sometidas en el ámbito del PORN a Estimación de Impacto Ambiental, cuando no precisen de Evaluación de Impacto Ambiental, las siguientes actuaciones.

1 .2 . 1 . Actuaciones relacionadas con la explotación de los recur­sos vivos.

1 .2.2. Repoblaciones forestales cuando se utilicen especies dis­tintas del género Quercus y afecten a una superficie superior a 25 hectáreas.

• Introducción de nuevas especies vegetales o animales, salvo en el caso de los cultivos agrícolas.

1 .2.2. Construcciones y edificaciones industriales. • Industrias incompatibles con el medio urbano en suelo no

urbanizable, así como infraestructuras de servicios industriales u otras construcciones o edificaciones industriales cuando no se hallen sometidas a Evaluación de Impacto Ambienta!.

1 .2 .3 . Actuaciones de carácter turístico-recreativo. • Instalaciones deportivas distantes más de 500 metros de suelo

urbano o urbanizable. • Campamentos de turismo sobre suelo no urbanizable, cuando

se ubiquen en zonas distintas de AlA y AG. 1 .2.4. Construcciones y edificaciones públicas singulares. • Cuando se realicen en suelo no urbanizable. 1 .2.5 . Actuaciones de carácter infraestructura!. • Instalaciones vinculadas al sistema general de telecomunica­

ciones, cuando discurran por categorías distintas de AlA y AG.

Page 51: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

14420 1997 09 10 DOGV - Núm. 3.075

• Xarxes i infraestructura de transport d'energia quan no esti­guen sotmeses a avaluació d'impacte i transiten per terrenys fores­tals -arees natural s (AN) , predomini forestal (PF) i arees de rege­neració (RO).

• Canalització de barrancs i llits fluvial s i regeneració de ribe­res, com també construcció de preses o dics, incloses les actuacions de restauració hidrologicoforestal .

• Agrupació de finques forestals i parceHaries. • Carreteres, camins i pistes forestals i la seua ampliació quan

no estiguen sotmeses a avaluació d'impacte ambiental, llevat de les necessaries per a la defensa contra incendis.

• Xarxes de provei:ment d'aigües i sanejament. • Diposits d'aigua elevats en sol no urbanitzable quan la capaci­

tat supere els 5.000 m3 ; i diposits en superficie d'igual capacitat mínima, excepte els destinats a extinció d'incendis.

Criteris d ' avaluació d 'impacte ambiental En la valoració d'impactes i de la viabilitat deIs projectes, seran

criteris basics d'avaluació, entre altres, els següents:

i. La magnitud del projecte o de la superficie afectada mesurada en relació amb la superficie global de la zona definida en el PORN, o ecosistema sobre el qual es realitza la transformació.

ii. L'abast que puga tenir l'actuació en l'ambit del conjunt d'ecosistemes semblants o complementaris i els altres espais natu­rals de la serra Calderona i el seu entom amb els quals existeixen interrelacions significatives i que puguen ser afectats.

iii. El valor ecologic, pel que fa a la diversitat, singularitat o raresa deIs biotops, les especies florístiques ilo faunístiques i els altres elements i recursos sobre els quals incidisca l'actuació.

iv. La intensitat deIs impactes i la persistencia d'aquests una vegada escomesa l 'actuació, ja en la fase d'explotació.

v. La perdua de qualitat global, fins i tot tenint en compte l ' amortiment de les mesures correctores.

vi. El grau d'irreversibilitat de l'actuació.

• Redes e infraestructura de transporte de energía cuando no estén sometidas a evaluación de impacto y discurran por terrenos forestales -Áreas Naturales (AN), Predominio Forestal (PF) y Áreas de Regeneración (RO) .

• Encauzamiento de barrancos y cauces fluviales y regeneración de riberas, así como construcción de presas o diques, incluyendo las actuaciones de restauración hidrológico-forestal.

• Agrupación de fincas forestales y parcelarias. • Carreteras, caminos y pistas forestales y su ampliación cuando

no estén sometidas a Evaluación de Impacto Ambiental, excepto las necesarias para la defensa contra incendios.

• Redes de abastecimiento de aguas y saneamiento. • Depósitos de agua elevados en suelo no urbanizable cuando

su capacidad supere los 5 .000 m3 ; y depósitos en superficie de igual capacidad mínima, salvo los destinados a extinción de incen­dios.

Criterios de evaluación de impacto ambiental En la valoración de impactos y de la viabilidad de los proyec­

tos, serán criterios básicos de evaluación, entre otros, los siguien­tes:

i. La magnitud del proyecto o superficie afectada medida en relación con la superficie global de la zona definida en el PORN, o ecosistema sobre el que se realiza la transformación.

ii. El alcance que pueda tener la actuación a nivel de conjunto de ecosistemas similares o complementarios y demás espacios naturales de la Sierra Calderona y su entorno con los cuales existen interrelaciones significativas y que pudieran verse afectados.

iii. El valor ecológico, en razón de la diversidad, singularidad o rareza, de los biotopos, especies florísticas y/o faunisticas y otros elementos y recursos sobre los que incida la actuación.

iv. La intensidad de los impactos y su persistencia una vez aco­metida la actuación, ya en la fase de explotación.

v. La pérdida de calidad global, incluso teniendo en cuenta la amortiguación de las medidas correctoras .

vi. El grado de irreversibilidad de la actuación.

Page 52: l. DISPOSICIONES GENERALES DECRETO - Generalitat … › datos › 1997 › 09 › 10 › pdf › 1997_10029.pdfd'Espais Naturals Protegits de la Comunitat Valenciana. Article 2. Finalitat

�." , '," " �',', .. "''1'

'LEYENDA

IONÁDE� -DE IMMCTOS CZIIQ

��TUIAW

�Í?É.��

lONA DE PIOTtCCION ID')

� DE ftEDOIMNIO POIUSTAl.

'l'''':.''� �i:� .w.u DE REGENERACION

- MEAS CE PlUDC:»IUNIOAGaICOt.A

UMlTIS -L--UMlTf DEL PARQUE tlAT\JIW.

�DELAMIITO'"

_ _ _ _ _ _ .UMlTl1DMlt«> MUNICIPAL

• IIUCUOS DE POOU<K:>H

/ ............

� �EN��l��W�: y���Ngt��

PLAN DE ORDENACION DE LOS RECURSOS NATURALES (PORN) DE LA SIERRA DE ESPADAN

PIaIo tJe: Ordenación 1/1 50.000 año 1 997

EIICClIo: Fecha:

DIRECCION GENERAL PARA EL DESARROLLO SOSTEN IBLE

N

A

.:.

, .

1'" . J