DOSSIER DE RECUPERACIÓ PER 1r ESO

EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA

CURS 2009-2010

TEMA 1: LA IMATGE I EL LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC

LA IMATGE: és la representació de la realitat, en forma de dibuix, pintura o fotografia.

No s’ha de confondre la realitat amb una imatge. La paraula REPRESENTACIÓ ens dona

tota la informació per entendre que no és real.

TIPUS D’IMATGES: podem classificar les imatges en diferents categories, però

nosaltres estudiarem quatre:

Imatges figuratives: les que relaciono amb alguna cosa de la realitat. Entenc

perfectament el que hi ha representat encara que no estigui molt ben dibuixat. Però si

em preguntessin que hi reconec, podria dir perfectament el que hi ha en la imatge.

Observa el quadre d’en Vincent van Gogh, un pintor holandès del segle XIX, qui

representa la seva habitació amb un estil molt personal però on es poden reconèixer

perfectament tots els elements que hi surten.

Imatges abstractes: són les imatges les que no reconec res de la meva realitat. De fet,

cadascú de nosaltres podria veure una cosa diferent. Aquestes imatges són , a nivell

interpretatiu, molt més riques que les anteriors, perquè a l’explicar-nos que hi veiem,

ens enriquim en l’experiència.

Imatges simbòliques: són imatges que no entendria si prèviament no me les han

explicat. És un consens cultural i social i provenen molts cops de la tradició. Per

exemple el colom que porta una branqueta d’olivera al bec pertany a la tradició

cristiana que explica que quan Noé volia saber si Déu els havia perdonat mentre

viatjava a la deriva, va fer enviar un colom a sobrevolar la terra. Aquest al tornar amb

la branqueta va donar a entendre que Déu els havia perdonat i començava a baixar el

nivell de les aigües.

Símbol de la pau

Imatges digitals: són les que estan fetes mitjançant medis tècnics com ara la càmera

fotogràfica digital o l’ordinador.

Hi ha uns altres tipus d’imatges que són d’alguna manera especials. Són les il·lusions

òptiques, les imatges ambigües i les imatges impossibles. Serien una altra tipologia

d’imatges, però diferents de les que hem explicat.

IL·LUSIONS ÒPTIQUES: són imatges que per la seva construcció ens enganyen

visualment. En aquesta categoria entraria la PERSPECTIVA CÒNICA, que deforma el

dibuix per representar la realitat tal i com nosaltres la veiem.

Les línies paral·leles amb els quadrats negres donen sensació de que són corbes. Però

és un efecte degut a la disposició de les línies en el dibuix.

En aquesta il·lusió òptica les circumferències sembla que girin. És totalment incert. No

es poden moure, però la disposició d’aquestes de la manera en que estan, donen la

sensació de que es mouen.

IMATGES AMBIGÜES:

Són imatges que tenen doble lectura. És a dir, que poden ser al mateix temps un dibuix

i un altre. La percepció juga aquí un paper important. Hi ha alumnes que veuen primer

una imatge i després l’altra i n’hi ha que no aconsegueixen veure una de les dues

imatges. Són lleis de la percepció.

Aquesta és una de les imatges ambigües més famoses. Si mires el fons blanc és un

gerro i si mires la part negra, són dues cares una davant de l’altra.

FIGURES IMPOSSIBLES: són figures que es poden dibuixar sense tenir en compte les

lleis de la perspectiva però que a la realitat no es podrien arribar a construir. Per tant,

es poden dibuixar però no construir.

Un dels artistes més coneguts creador d’una gran quantitat de figures impossibles és

en Marc Escher. Aquí tens una de les seves obres.

Una imatge té tres components: EL SIGNIFICAT, ELS ELEMENTS VISUALS I PLÀSTICS I

ELS MATERIALS I LES TÈCNIQUES.

SIGNIFICAT: el que vol dir. El seu significat.

ELEMENTS VISUALS: punts, línies, plans, textures i colors. Amb el que dibuixo quan

agafo un llapis. Aquests elements em serveixen tant per imatges figuratives com

abstractes. Per tant les podré analitzar tant si reconec el que hi ha dibuixat com si no.

EL PUNT: dibuix fet amb punts LÍNIA: dibuix fet amb línies

EL PLA: dibuix fet amb plans (taques). Els plans són geomètrics i les taques són

orgàniques.

EL COLOR: dibuix fet amb colors.

LA TEXTURA: dibuix fet amb textures

MATERIALS I TÈCNIQUES: què els materials fa referència a allò que utilitzo per dibuixar

i pintar. Les tècniques fan referència a com ho faig servir. Amb què pinto i com pinto,

per simplificar.

Llapis de fusta: és un material conegut des que érem petits. Tothom ha pintat amb

colors de fusta però això no vol dir que ho facin bé. Aquí explicarem com fer-ho

correctament.

Dibuixos amb llapis de fusta, seria la tècnica. Hi ha diferents tècniques per pintar amb

el llapis de fusta. Aquí posem un parell d’exemples. Es considera una tècnica seca.

Dibuix fet a aquarel·la: L’aquarel·la és un material diferent del llapis de fusta i

requereix una tècnica diferent. Per exemple s’utilitza molt l’aigua i es considera una

tècnica humida (ja que s’utilitza pinzell).

Caixa d’aquarel·les

Pintura a l’oli: caballet, bastidor,

pinzells, tubs de pintura i paleta. Es tracta

d’un material fet a partir de pigment i oli

de lli o de cascall. És una tècnica molt

antiga que feien servir els pintors del

Renaixament. Es tracta d’una tècnica

humida també perquè de vegades es mulla

el pinzell amb aiguarràs.

Caixa de retoladors

Dibuix amb retoladors: Es tracta també d’una tècnica seca. Pintar amb retoladors

requereix una tècnica que no tothom domina i els resultats són molt més expressius

del que podem pensar en un principi.

Ceres de colors: es tracta d’una tècnica seca també (no s’utilitza aigua) i molt utilitzada

en les escoles de primària.

TEMA 2: ELEMENTS DEL LLENGUATGE VISUAL I PLÀSTIC

Com ja hem comentat en el primer tema, tenim cinc elements visuals i plàstics.

Aquests són amb els que dibuixem, tant imatges figuratives com imatges abstractes.

Fem servir en ambdós casos tots aquests elements.

EL PUNT: es defineix com a un element que no té dimensions però si que té posició.

Aquests ensenyaments provenen del llibre “Punto, línia y plano” d’en Vassilij

Kandinsky, pintor holandès del segle XIX I de les seves teories prové la definició de

punt.

Un dels artistes que treballa amb imatges fetes de punts va ser en Roy Linchestein, qui

a partir de dibuixos de còmic, els ampliava i dibuixava les trames de punts dels

dibuixos exageradament grans. Ampliats a propòsit per treballar amb imatges fetes a

partir de molts punts.

LA LÍNIA: es defineix com a una successió de punts. Té sentit si fent un punt darrera

d’un altre, si al final els juntes, obtens una línia. El símil es pot fer també amb el

bolígraf BIC. Aquesta boleta que té a la punta, el que fa són punts que al girar gràcies a

la boleta es converteixen en una línia.

Les línies també les podem classificar en línies geomètriques (fetes amb eines de

precisió com els escaires) i línies orgàniques (fetes a mà alçada).

Tant si les fem a mà com amb eines, podem classificar-les com:

LÍNIES RECTES

LÍNIES CORBES

LÍNIES CONTÍNUES

LÍNIES DISCONTÍNUES

LÍNIES EN ESPIRAL

LÍNIA HORITZONTAL

LÍNIA VERTICAL

LÍNIA OBLÍCUA

LÍNIA DIAGONAL

LÍNIES PARAL·LELA

LÍNIES PERPENDICULAR

LÍNIES SECANTS...

Amb les línies també podem expressar sentiments: per exemple, la línia horitzontal

dona sensació d’estabilitat i tranquilitat. D’equilibri. La línia vertical dona sensació

d’elevació, d’esveltesa, d’alçada. També d’estabilitat, al igual que l’horitzontal.

La línia diagonal dona sensació de moviment i de desequilibri. Al igual que les línies en

espiral o corbes, també donen sensació de movimentg.

A l’hora de voler expressar una sensació o una altra escollirem un tipus de línia o una

altra.

EL PLA: és una superfície plana i tancada. En tenim de plans geomètrics, fets amb eines

de precisió (joc d’escaires i compàs) i en tenim de plans orgànics (fets a mà).

Els primers els podem classificar en plans regulars(si tenen els costats iguals) i

irregulars (si els seus costats són diferents).

Als plans geomètrics també els coneixem amb el nom de POLÍGONS . Poli:vol dir molts

i ígon: vol dir costats.

Per tant parlarem de Polígons regulars i irregulars. Els que treballarem i construirem

en cursos posteriors són els polígons regulats. Però ara els podríem classificar:

-el més petit: TRIANGLE (3 costats)

-QUADRAT (de 4 costats)

- PENTÀGON (de 5 costats)

- HEXÀGON (de 6 costats)

-HEPTÀGON (de 7 costats)

-OCTÒGON O OCTÀGON (de 8 costats)

- ENNEÀGON (de 9 costats)

- DECÀGON (de 10 costats)

-ENNEÀGON ( de 11 costats)

-DODECÀGON ( de 12 costats)

- PENTADECÀGON (de 15 costats).

- LA CIRCUMFERÈNCIA també és un pla d’infinits costats.

També es poden classificar els triangles segons els costats i segons els angles, al igual

que el quadrat estaria dins d’un gran grup anomenat QUADRILÀTERS. Però tot això

s’estudiarà en els temes finals o en cursos posteriors.

Ara ens interessen els plans com a element visual i plàstic, per dibuixar, i fins i tot el

podríem dibuixar a mà alçada en alguna composició perquè el dibuix artístic ens

permet fer-ho sense regla, a mà alçada.

LA TACA: seria la versió del pla però feta a mà i amb formes orgàniques. No es poden

classificar perquè hi ha infinites formes de taques. Saber que és un element amb el que

dibuixem i també fem ombres.

Dibuix d’en Vassilij Kandinsky a base de plans (triangles, rectangles) i taques (la taca

negra de dalt).

LA TEXTURA: la definim com l’acabament superficial dels objectes. És la capa més

exterior dels objectes, la pell més externa. Amb les textures acabem de donar més

realisme al dibuix intentant reproduir el màxim de bé la realitat i també ajuda a donar

més expressivitat al dibuix. Pensem sobre tot en els còmics, els quals utilitzen una gran

gamma de textures, sobretot si són a una sola tinta (en blanc i negre).

EL COLOR: el definim aquí com una sensació produïda per dos factors: la llum i el

nostre sistema òptic. Sense llum no podríem veure el color, perquè aquest no existeix

per si mateix. (Ho explicarem àmpliament en el TEMA 3: EL COLOR).

Obra d’en Vassily Kandisnky aplicant el color en les seves teories de que qualsevol

imatge està formada pels elements visuals i plàstics (sigui figurativa o abstracte).

Algunes activitats per treballar el tema:

TEMA 3: EL COLOR

Que és el color? El color és una sensació. Diem això perquè el color en sí mateix no

existeix, és una il·lusió podríem dir, produïda per dos factors. És un efecte produït per

dos factors: la llum i els nostres ulls.

Com funciona el color i perquè veiem les coses del color que són?

La llum blanca arriba als objectes. Aquests, depenent de la seva naturalesa i

composició, absorbiran unes determinades longituds d’ona i en reflectiran unes altres,

que són les que ens arribaran al nostre ull.

Isaac Newton al 1666 (experiment la llum)

Va demostrar que la llum blanca al passar per un prisma de vidre transparent es

descompon en un fleix de raigs de llums de colors ordenats com l’Arc de Sant Martí.

Colors de l’Arc de Sant Martí: Groc, taronja, vermell, verd, blau, anyil i violeta.

Els colors segons la seva naturalesa es poden classificar en COLORS LLUM I COLORS

PIGMENT.

El color pigment.

Un pigment és un material que canvia el color de la llum que reflecteix com resultat de

l'absorció selectiva del color. Els pigments són utilitzats per a tenyir pintura, tinta,

plàstic, tèxtils, cosmètics, aliments i altres productes.

Els colors primaris pigment són el groc, el cian i el magenta. Barrejant-los de dos

en dos, obtenim els pigment secundaris. Són els que hem comprat per pintar.

Color Pigment secundari.

És la barreja de dos colors primaris :

groc+magenta: taronja o vermell groc + cian: verd i cian + magenta: blau

Per tant, els colors pigment secundaris són el verd, el vermell (o taronja)

i el violeta (blau-violeta).

Barreja (mescla) subtractiva.

És quan la mescla dels 3 colors llum (groc, magenta i cian) dóna

el negre.

Què són colors complementaris?

Són parells de colors oposats en el cercle cromàtic. Parlem de colors pigments.

violeta-groc

magenta-verd i

cian i taronja o vermel.

Què és la saturació en un color?

És quan un color és pur. No té ni blanc ni negre afegit.

Colors càlids.

S’associa amb tonalitats relatives al sol, al foc, a la terra, etc...sensació de calor

Els colors càlids tenen la propietat de expandir la llum.

Els colors càlids són: groc, taronja, vermell i magenta.

Colors freds.

Els colors freds són els que donen sensació de fred. Són: el verd, el blau, el violeta i el

cian.

Gamma harmònica.

Un conjunt de colors que estan propers en el cercle cromàtic. Estan tocant-se i no

mostren cap contrast . Per exemple, els colors que van del groc al magenta (passant

per taronges i vermells) són colors de gamma harmònica.

Gamma contrastada.

Un conjunt de colors que estan oposats en el cercle cromàtic. Per exemple, pintar un

dibuix amb colors grocs (tots els que vulguis) amb els violetes (color oposat al groc en

el cercle cromàtic) és una gamma contrastada.

TEMA 4: ESPAI I VOLUM

4.1. La llum i el clarobscur

4.2. El pas del pla a la tridimensionalitat

EXPLIQUEM LES PARAULES DEL TÍTOL

Què significa ESPAI?

És el fragment de realitat on situem els objectes. Aquest espai pot ser un lloc

recollit i mínim, o pot ser una gran extensió.

Què significa VOLUM?

És l’espai que ocupen els objectes. Nosaltres pertanyem a un espai

tridimensional on tot ocupa un volum. I aquest volum el volem representar en un

dibuix o paper. Per tant haurem de passar d’un objecte tridimensional a un objecte

bidimensional i això suposa fer una abstracció una mica complicada. Alguns recursos

que explicarem en aquest tema ens ajudaran a representar aquests objectes

tridimensionals amb més realisme.

4.1. LA LLUM I EL CLAROBSCRU

Gràcies a la llum i a com insereix aquesta en els objectes podem percebre amb més o

menys detall el contorn i textura dels objectes.

La llum ve de la dreta i il·lumina els dos objectes donant-nos informació del seu volum i

textura.

Com treballa la llum?

La llum pot expressar idees, emocions, sensacions…

Podem tenir llum dura-forta= valor dramàtic o llum suau-difusa= efectes de confusió i

misteri

Obra de Caravaggio. Pintor italià del s. XVI

Obra d’Ingres. Pintor francès del s. XVIII

Direcció de la llum

La llum pot tenir diferents direccions i atenent a quest factor dóna una sensació o una

altra i a més es visualitzen millor els objectes.

Què és el clarobscur?

És una tècnica que consisteix en treballar les ombres dels objectes per donar sensació de

profunditat i volum. Imitant el pas gradual de la llum a l’ombra. Aquesta tècnica es pot

treballar aplicant el que vam explicar en el tema núm 2: podem dibuixar i fer ombres utilitzant:

el llapis per difuminar, punts, línies, taques, textures i colors.

Aquí tenim alguns exemples de dibuixos treballats amb punts, línies, plans i textures.

Ombra pròpia i ombra projectada dels objectes.

L’ombra pròpia és la del propi objecte.

L’ombra projectada és la que queda fora de l’objecte i ocupa un espai més enllà del

propi objecte.

Aquest dibuix ens explica com una llum afecta a un objecte, depenent de la seva

situació.

Parlem de direccions de les llums, al igual que les cares que hem analitzat abans.

4.2. Passar del pla a la tridimensió

Peter Callesen, artista del paper

Peter Callesen és un artista nascut a Dinamarca que treballa amb paper blanc fent

curioses escultures. La majoria de les seves obres estan fetes a partir de fulls mida DIN-

A4. El que més crida l’atenció és que aquestes escultures de paper estan fetes amb

només un full.

La manera més directa de passar d’un format pla a un format tridimensional és a partir

d’un full de paper. Fer talls en aquest i aixecar una figura que prengui volum.

Si vols veure més escultures d’aquest artista aquí tens la plana web:

http://www.petercallesen.com/index/index2.html

Algunes activitats per fer a casa: