Tema 7 llenguatge visual
-
Upload
maria-vila-lopez -
Category
Art & Photos
-
view
43 -
download
1
Transcript of Tema 7 llenguatge visual
ICONICITAT
És la semblança de la imatge amb la realitat exterior. Té la capacitat de representar quelcom per a produir en nosaltres un efecte visual similar al que ens produiria la realitat representada.
ABSTRACCIÓ
Suposa que la imatge no manté semblança amb una realitat correcta, pot ser un producte de la fantasia o relacions arbitràries.
GRAU D’ICONICITAT
Dependrà del valor d’identitat d’allò representat respecte la realitat concreta. Pot ser:
-Fantàstic
-Relacions arbitràries
SENZILLESA O COMPLEXITAT
Depèn de l’estructura de l’objecte, la quantitat d’elements que conté, la manera en què es plantegen les relacions entre ells i la comprensibilitat de la significació de les relacions establertes.
DENOTACIÓ
És el significat objectiu d’un mot o expressió, aquell que la majoria de parlants d’una llengua li atorguen per convenció i que es recull en obres normatives com diccionaris.
CONNOTACIÓ
Associació de la imatge amb determinats sentiments. S’han elaborat escales tancades per a la valoració de les connotacions seguint la tècnica d’Osgood.
POLISÈMIA
Neix de les connotacions que provoquen les relacions entre els diferents elements de la imatge, de la interpretació, interpretació de les figures en els seus contextos, interacció entre formes i significats.
ESTEREOTIP
Insistencia den estímuls coneguts i redundants de manera que ja no ens criden la atenció. Han de ser originals.
ORIGINALITAT
Quan una imatge té un toc diferent (innovació) en allò que representen o en la forma gràfica de representar-ho.
IMATGE GRÀFICA
Informació elaborada per un emissor amb un material(elements gràfics) que s’ordena segons una estructura i un punt de vista, fent ús d’un codi i recursos expressius, per dirigir-se a un receptor.
COMPOSICIÓ
Organització dels seus elements en un espai determinat. La relació entre els elements i l’espai haurà de ser equilibrada.
TIPUS DE COMPOSICIONS
Horitzontal: Equilibri, calma…
Vertical: Acció, força…
Diagonal: Desequilibri, originalitat…
Cíclica: Complicació, dinamisme…
TIPUS DE PLANS
Plans llargs: Gran pla general, Pla general, pla de conjunt.
Plans mitjos:Equilibri entre espais i objectes
Plans curts:Mostren més objectes que espais.
COMPARACIÓ
Consisteix en exposar dos elements per tal que puguin establir-se semblances i diferències entre les seves qualitats.
METÀFORA
Consisteix en substituir allò que es vol mostrar per una altra cosa amb la que guarda una relació.
SINÈCDOQUE
Es tracta de mostrar un objecte presentant-ne només una part de manera que el receptor pugui imaginar el que falta.
FUNCIONS DE LA IMATGE
Informativa o referencial
Expressiva o emotiva
Poètica o estètica
Suggestiva o connotativa
REFERENCIAL O INFORMATIVA
Funció del llenguatge orientada al context. Tracta només successos reals i comprovables. Present en tots els actes comunicatius.
EMOTIVA O EXPRESSIVA
Funció orientada a l’autor de la imatge, expressió directe del subjecte enunciador davant d’allò sobre el que està informant.
POÈTICA O ESTÈTICA
Funció centrada en la fotografia mateixa orientada al missatge. També és la funció que atrau l’atenció sobre la seva forma.
SUGGESTIVA O CONNOTATIVA
Funció dirigida a convencer l’espectador i la que domina les imatges publicitàries.
CODIFICACIÓ VISUAL
Les imatges són signes de quelcom aliè que incorporen diversos codis comunicatius. Comuniquen de forma global i emotiva. Per comprendre una imatge n’has de saber els codis.
CODI ESPACIAL
Anomenem enquadrament quan es plasma una parcel·la i dóna una idea de la nostra posició física.
CODI GESTUAL
Importància al analitzar la sensació que produeix l’actitud i la gestualitat de les figures d’una imatge. Els gestos tenen una significació clara i directa en la comunicació humana.
CODI ESCENOGRÀFIC
L’escenografia és un instrument per a la creació de matisos significatius. Els protagonistes estan envoltats d’uns elements afegits que ambienten i adjectiven la seva presència.
CODI LUMÍNIC
La llum pot variar-se en la quantitat i en la varietat i repercuteix en el significat i bellesa de la imatge.
-La varietat lumínica: llum frontal, posterior, lateral, zenital, de baix a dalt…
-Participació dels colors en la il·luminació (càlids i freds)
CODI SIMBÒLIC
Procés comunicatiu en el qual hi ha la representació visual d’una persona o objecte entesa com la representació de quelcom més ampli que la cosa o persona concreta. Implicació d’un procés d’abstracció en la comunicació simbòlica.
CODI GRÀFIC
Codi vinculat als instruments tècnics amb els quals s’elabora el missatge visual, i aquests instruments determinen particularitats formals que matisen el sentit total, identifiquen el missatge i influeixen en l’exactitud de la representació i la manera de percebre-la.
CODI DE RELACIÓ
Disposició d’elements parcials que constitueixen el conjunt d’una imatge, dins d’un espai determinat pels límits del quadre, on s’estableix relacions espacials entre ells.
LECTURA D’IMATGES
Per a descriure una imatge, hem d’analitzar minuciosament cadascun dels detalls gràfics rellevants d’aquesta imatge, cosa que resulta difícil.
TIPUS DE LECTURES
Tipogràfica: Segueix un mètode similar a l’utilitzat en la lectura d’un text des de l’angle superior esquerre i baixant fins a l’angle inferior dret.
Gelstàtica: Analitza els diferents nuclis d’atenció; la impressió global obtinguda a primer cop d’ull destaca el tema principal i a continuació es localitzen els centres d’interès menors.
FACTORS D’ANÀLISI
Elements: Dades observades.Estructures: Relació entre els elements
gràfics.Significats: Coses que suggereix la
imatge, sentiments, etc.