LA MORT I EL DOL ESO i Batxillerat

Tant a l’ESO com a Batxillerat es va utilitzar el mateix recurs, molt més directe i

explícit.

Consistia en dues cançons, la primera de la qual tracta la mort des d’una perspectiva

més humana, dels sentiments i emocions que es desprenen davant la inevitable

realitat d’aquesta. La segona explica la història d’una noia jove la qual s’ha mort i els

sentiments i pensaments que es desperten.

Així doncs, amb la primera cançó es podia saber què sentien ells en pensar en la

mort, les seves angoixes, dubtes, pensaments... i a la vegada el seu concepte, el seu

significat i allò què més els preocupa del tema.

La segona cançó donava l’oportunitat de parlar d’una realitat present en la vida

quotidiana tot i que molts cops sembla que en siguem inconscients: la mort d’una

persona jove. Així, es podia introduir aquest aspecte també real dins les defuncions i

apropar-los molt més al tema, ja que es podien sentir molt més identificats.

Per últim, es va intentar aprofundir més i se’ls va preguntar si parlaven de la mort amb

els familiars, amics... si creien que se n’hauria de parlar més, tant a l’escola com en

d’altres àmbits, així com si notaven que la mort encara ara és un tema tabú.

Finalment se’ls va passar exactament la mateixa activitat de reflexió completa (escrita

més imatges) que als adults.

El vocabulari i preguntes utilitzades en aquest cas i durant tota l’activitat eren molt més

directes ja que s’entén que en aquesta edat ja tenen més o menys el concepte del que

és la mort i són prou madurs com per poder-ne parlar clarament i amb naturalitat.

L’activitat es va dur a terme amb un grup reduït d’unes vuit o deu persones.

Primera part: activitat de reflexió escrita, llistats de paraules1

Se’ls donaven tres llistats de paraules:

-A la primera relació de mots, havien d’assenyalar les que, segons ells, definien millor

el seu concepte de mort, què és per a ells morir.

- A la segona relació de paraules havien d’assenyalar les que més definien els

sentiments que els sorgeix quan pensen en la pròpia mort;

- Per últim, a la tercera llista havien de marcar les emocions que creien que se’ls

despertarien o se’ls havien despertat amb la mort d’algú proper.

1

En cada grup de paraules, també hi havia la possibilitat d’afegir-ne d’altres que la

persona trobés a faltar o que per ella descrivís millor el que sentia. Es podien marcar

totes les paraules que l’enquestat trobés convenient.

Segona part: activitat de reflexió a partir d’imatges

Per portar-lo a la pràctica s’utilitzaven 47 imatges aparentment relacionades, o no,

amb la mort. L’objectiu era saber quin concepte visual de mort tenia cada persona o

quines imatges relacionaven més amb el tema. En podien escollir fins a tres i, tot

seguit, havien d’argumentar el perquè de la seva elecció.

En aquest cas, s’ha intentat analitzar com evoluciona el concepte de mort segons

l’edat. Per tal d’estudiar els resultats, s’ha anat observant si els diferents comentaris de

cada imatge tenien alguna relació amb l’edat i, també s’ha comprovat quines havien

estat les més escollides.

ESO i Batxillerat

No vaig triar- Lax’n’BustoAzabache- Lucas Masciano

Escull les paraules que relacionaries amb el concepte de mort (pots afegir-ne de noves):Eternitat ResInfinit FoscorDescans LlumSort ÀnimaPrincipi FantasmesFinal El buitVida nova GrandesaIncertesa Cel Misteri AlbadaReencarnació CrepuscleEsperançaMón Supralunar Altres:DestíAprenentatgeRetrobamentReligió

DéuInfernPauAcomiadament

Assenyala els sentiments que se’t desperten en pensar en la teva pròpia mort (pots afegir-ne de nous).

Tristesa AlegriaDolor AcceptacióDescans DubtePatiment IncredulitatIntranquil·litat AgraïmentPorIndiferènciaIncertesa Altres:MisteriLlunyaniaEsperançaAngoixaTranquil·litatResignacióMaduresaIncomprensióNegacióInjustíciaImpotènciaRàbia

Marca amb una creu els sentiments que t’ha provocat o creus que et provocaria la mort d’una persona propera (pots afegir-ne de nous).Tristesa AlegriaDolor CulpabilitatBuidor DubtePatiment SolitudIntranquil·litat SortIncredulitat ForçaIndiferència AgraïmentAcomiadament InestabilitatRecançaLlunyaniaEsperança Altres:AngoixaTranquil·litatAprenentatge

MaduresaIncomprensióUnió amb altres personesInjustíciaImpotènciaRàbia

ESO i Batxillerat

No vaig triar- Lax’n’BustoQuan la claror vingui a buscar-mequan tanquin aquests ulls humans potser en tindré uns de més granspotser, qui ho sap, s’aturaran.

D’on vens, on vas, qui ets i qui seràs?aquesta nit m’ho he preguntati és que d’aquí no vull marxarm’agrada més que el més enllà.

Diuen que t’han posat a provaque per això tens la llibertatque has d’escollir entre el bé i el malperò ets com vas néixer i ho seràs.

No vaig triar ser tal com sóc ni ser humài és que tampoc puc explicartot el que he fet o faré demà.

I no sé pas què m’esperaperò ha de ser millor, ha de ser millor,voldria tornar enrereperò ha de ser millor, ha de ser millor.

Diuen que potser és per feblesadiuen que és per manca de feno em fa vergonya confessarque hi ha coses que em fan por.

Doncs no perdrà la meva adreçani la d’aquells que jo he estimatni esclaus, reis, bojos, ni malaltstant li fa, que li és igual.

No vaig triar néixer com sóc ni néixer humài és que tampoc puc explicar

tot el que he fet o faré demà.

I no sé pas què m’esperaperò ha de ser millor, ha de ser millorvoldria tornar enrereperò ha de ser millor, ha de ser millor.

I com volen que jo em creguique en un llibre hi puc trobarla gran diferència entre el bé i el mali el passaport cap al paradíssi jo mateix estic condemnatper no creure el que no veigper voler tenir moltes cosesper ser tal com em van fer.

No, jo no puc canviar-memai ho he desitjat, mai ho he desitjatno puc pas ser un altremai ho he desitjat,mai ho he desitjat.

Azabache- Lucas MascianoMuy cerca de este lugar, donde Azabache creó a su serdio a su vida libertad, cumplió sus fines al crecervivió historias de amor, ternura y de amistadsin saber que el anochecerse llevaría su alma.

En primavera según dicen las flores van a nacer,llenan el mundo de colores y ternura a la vez.Pero esta flor se marchitó en esta época especialy soportó hasta que calló muy lejos de este lugar.

Hacia donde nadie sabe nadie sabe donde ni por quépero Azabache ya no está, se fue sin parar de crecerdejó historias por la mitad y ríos llenos de sed.Su voz no se puede escuchar, pero puedo sentir su ser.

La nueva clase empezó pero ella nunca entrómiré hacia atrás y vi un vacío total.Se fue de aquí, no se por qué, estará bien o estará malo algún ángel se la llevó, porque haría falta allá.

Hacia donde nadie sabe nadie sabe donde ni por quépero Azabache ya no está, se fue sin parar de crecerdejó historias por la mitad y ríos llenos de sed.Su voz no se puede escuchar, pero puedo sentir su ser.