La reforma de la llei d’hisendes locals: una ocasió perduda · (MAP), era del 67,7% per a...

XARXA DE MUNICIPIS

Revista de la Diputació de Barcelona | 121 | Febrer - Març 2003

La reforma de la llei d’hisendes locals: una ocasió perduda

La transformació de la Mina, el repte d’una ciutat

Manuela de Madre, una dona que mai no es retirarà

www.diba.es

03 | EditorialUna revista en xarxa

04 | A fonsLa reforma de la Llei d’hisendes locals: una ocasió perduda

10 | En xarxaLes TV locals una altra vegada a la cruïlla

14 | MunicipisLa transformació de la Mina, el repte d’una ciutat

18 | A debatAfrontar la seguretat ciutadana

20 | Ciutadania Espais i equipaments públics per a tothom

24 | L’entrevistaManuela de Madre, una dona que mai no es retirarà

28 | Instantànies

34 | L’opinióReinventar la família, reinventant les polítiques de suport

36 | Novetats

Fotografia de portada: Jaume Soler

SUMARI

2 | Diputació de Barcelona

10

14

20

04

28

24

Una revista en xarxa

Posem a la vostra disposició la nova revista de la Diputacióde Barcelona, una publicació que pretén tractar amb rigorles qüestions que afecten el govern local i ser útil a totsaquells que treballen i es preocupen per servir els ciutadansdes dels ajuntaments.

Aquesta revista, que neix amb la mateixa voluntat de suportals ajuntaments que guia tota l'actuació de la Diputació deBarcelona, vol ser testimoni de les inquietuds, els problemesi els reptes que dia a dia es plantegen o es resolen als muni-cipis. També s'ofereix com una plataforma d'expressió i de-bat d'idees.

Es tracta de parlar del que ens ocupa i del que ens preocupaen l'àmbit del govern local i de ser també una finestra per ales iniciatives innovadores i les bones pràctiques d'acció lo-cal, que puguin ser útils per trobar solucions adients als pro-blemes que tenim en comú.

La Diputació de Barcelona té una vocació de suport a la co-municació local, exercida al llarg de molts anys en tots elsseus àmbits –premsa, ràdio, TV i Internet–, perquè creiemque uns ciutadans ben informats fan uns pobles, viles i ciu-tats més habitables. Però, creiem que hi ha un espai en quèla Diputació pot fer encara una aportació important obrintnous espais d'informació i comunicació amb els responsa-bles del govern local. Aquesta és la intenció del nou DB, enforma de revista: volem que sigui un lloc de trobada, una fontd'informacions útils, perquè hi ha un punt en què la informa-ció local transcendeix l'àmbit localista per esdevenir un es-pai comú d'intercanvi d'experiències i propostes.

Xarxa de municipis és un concepte que defineix a la perfec-ció què és i com treballa la Diputació de Barcelona. Treba-llem per als municipis, però sobretot amb els municipis, iaquesta idea guiarà també el treballd'aquesta publicació. ■

Diputació de Barcelona | 3

EDITORIAL

Foto: Jordi Roviralta

Aquesta revista vol ser testimoni de les inquietuds, els problemes i els reptes que dia a dia es plantegen o es resolen als municipis

A FONSLa reforma de la Llei d'hisendes locals, una ocasió perduda


Foto: Jaume Soler

La reforma de la Llei d'hisendes locals impulsada pelgovern del Partit Popular i aprovada al parlament es-panyol amb caràcter d'urgència i sense el consens ne-cessari ha estat una ocasió perduda. No soluciona lacrítica situació financera en què es mouen la major partdels ajuntaments catalans i espanyols, i no aborda laqüestió essencial, la de dissenyar un millor model de fi-nançament per a l'Administració local.

Joan Rangel: «La forma erràtica com el govern del PP ha portat la reforma, redactadasense tenir en compte l'opinió del món local, és un engany per als ajuntaments i per al conjunt dels contribuents»

El projecte de reforma de la Llei d'hisendes locals, tot i laseva aprovació definitiva al Congrés i al Senat, ha continuatrebent fortes crítiques de tots els partits de l'oposició. I ésque a hores d'ara encara resulta difícil valorar amb exactitudles conseqüències econòmiques que tindrà per a les arqueslocals, entre altres coses perquè el Ministeri d'Hisenda noacaba d'aportar la informació necessària per calcular-ne l’abast, així com perquè els seus efectes no es notaran finsd'aquí a un parell d'anys.

Tot i així, càrrecs electes, tècnics locals i experts es mostrend'acord a pensar que la reforma no produirà un avanç signi-ficatiu pel que fa a l'obtenció de majors recursos per a l'Ad-ministració local, ni tampoc per incrementar substancial-ment la participació de les hisendes locals en la despesapública total espanyola. Una participació que l'any 1998, isegons dades del Ministeri d'Administracions Públiques(MAP), era del 67,7% per a l'Estat, el 25,5% per a les comu-nitats autònomes i un 13,8% per a l'Administració local, pertant molt diferent del que seria desitjable.

Una reforma que ha preocupat el món local La proposta de reforma del sistema de finançament localpresentada pel Govern central va provocar una preocupaciógeneral en tots els governs municipals, pel fet que creavauna gran incertesa entre les administracions locals i ame-naçava l'equilibri financer dels ajuntaments. Aquesta preo-cupació va veure's reflectida en l'aprovació per part de diver-ses associacions i corporacions locals de mocions contràriesal projecte. Així, tant la Diputació de Barcelona com la Fe-deració de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Ca-talana de Municipis (ACM) conjuntament, les dues organit-zacions municipalistes catalanes, van aprovar senglesmocions que exigien la modificació del projecte de llei, pertal que la reforma no suposés en cap cas una pèrdua d'in-gressos per als municipis. Les mocions demanaven l'actua-lització de les compensacions de l'Estat segons l'IPC, aixícom l'establiment d'una garantia de compensació als muni-cipis que s'integrés de forma definitiva i estable en el Fonsde Participació en els ingressos de l'Estat. Entre els acordstambé hi havia el requeriment a la Federación Española deMunicipios y Provincias (FEMP), perquè fes un pronuncia-ment clar i nítid en contra del projecte, i la possibilitat de ti-rar endavant un recurs d'inconstitucionalitat si el projecteactual es transformava en llei.

Cal un nou pacte localAquesta mobilització municipalista va situar els focus i lapressió política sobre la FEMP, cosa que va incentivar l'inicide negociacions entre el Govern central i l'organització mu-nicipalista espanyola, de tal manera que, després de duesreunions amb els ministres d'Hisenda i d'AdministracionsPúbliques, es va assolir un principi d'acord, que establia totun seguit de modificacions que havien de ser incorporadesen el tràmit parlamentari del projecte de llei. Un principi d'a-cord que segons un dels integrants de la comissió negocia-dora, l'alcalde de Lleida i vicepresident de la FEMP, AntoniSiurana, no va venir donat a partir d'una veritable negocia-ció, ja que la tramitació parlamentària estava molt avançada.Per a Siurana això demostra que no hi havia una voluntat po-lítica de diàleg per part del Govern central.

D’altra banda, segons el diputat de Règim Interior, Hisendai Planificació de la Diputació, i alcalde de Caldes d'Estrac,Joan Rangel, «la forma erràtica com el govern del PP ha


La participació dels ajuntaments en la despesa pública és només del 13%

Antoni Siurana: «En el millor dels casos, lesfinances locals quedaran com estaven»


Els serveis que donen els ajuntaments es veuran directament afectats per la reforma del finançament local

Finançament dels municipis de la província de Barcelona (any 2000)

Foto: Eco-Equip SAM

Foto: Jaume Soler

Font: Dades del Servei de Programació de la Diputació de Barcelona

Foto: Jaume Soler

El finançament dels ajuntaments

La Llei d'hisendes locals estableix el finançament dels ajun-taments pel que fa als ingressos corrents a partir dels in-gressos procedents del seu patrimoni, de les transferèn-cies corrents (participació en els ingressos de l'Estat i lessubvencions), taxes, preus públics i altres ingressos, im-postos indirectes (l'impost sobre construccions i instal·la-cions), i impostos directes, dels quals l'impost de béns im-mobles (IBI), l'impost d'activitats econòmiques (IAE) il'impost sobre vehicles de tracció mecànica (IVTM) sónobligatoris; el d'obres i l'impost sobre l'increment del va-lor dels terrenys de naturalesa urbana són voluntaris.

portat la reforma de la Llei d'hisendes locals, redactadasense tenir en compte l'opinió del món local, pactada a cor -re-cuita amb la FEMP i tramitada amb caràcter d'urgèn-cia al Parlament és un engany per als ajuntaments i per al conjunt dels contribuents, ja que no soluciona els proble-mes de les hisendes locals». Una opinió compartida tambéper Antoni Siurana, que creu que en el millor dels casos, lesfinances locals quedaran com estaven, perquè en el nou sis-tema els ingressos municipals pel fons de cooperació de-pendran no només del cicle econòmic, sinó també de la po-lítica fiscal del govern de torn.

Més competències i recursos per als ajuntamentsAixí, la reforma aprovada posa de nou sobre la taula unapolèmica vella i reincident sobre l'encaix de l'Administraciólocal dins l'actual model polític d'estat, així com el seu fi-nançament. Dos aspectes encara no resolts, malgrat elsvint-i-cinc anys que han transcorregut des de l'aprovació dela Constitució, i que cada cop és més urgent solucionar. Perfer-ho d'una vegada hauríem de remetre'ns a un nou pactelocal, segons Antoni Siurana. Un pacte local que possibilitésuna transferència de competències i de serveis de les admi-nistracions central i autonòmica cap als ajuntaments, ambels recursos econòmics adients. Proposta a la qual s'afegeixel president de la FMC i alcalde de Mataró, Manuel Mas, se-gons el qual «el finançament és només una part de les reformes que cal fer. Millor finançament, sí, però tambémés competències i més capacitat per resoldre els pro-blemes quotidians. Si volem que l'ajuntament, l'adminis-tració més propera i la primera referència política dels ciu-tadans, pugui continuar desenvolupant, amb la mateixaintensitat i força que fins ara, la seva tasca a favor del paísi de la qualitat de vida de les persones». ■ Jordi Navarro


Les modificacions introduïdes a la Llei d'hisendes locals

De forma molt breu i esquemàtica, els canvis introduïts ala Llei d'hisendes locals són els següents:

1.Se suprimeix el pagament de l'IAE per a totes les per-sones físiques i per a les empreses amb uns ingressosanuals inferiors al milió d'euros. 2.La compensació per la pèrdua d'ingressos locals com aconseqüència del nou règim d'exempcions de l'IAE es faràmunicipi per municipi. Per a l'any 2003 es faran pagamentsa compte, atenent els resultats de la liquidació del 2000,projectats a l'any vinent i, una vegada es coneguin les xifresdefinitives, es tancarà la liquidació. A partir de l'any 2004,aquesta quantitat quedarà consolidada per a cada municipi.3.Les ciutats que siguin capital de província, de comuni-tat autònoma o tinguin més de 75.000 habitants rebran depart de l'Estat la cessió d'una part de la recaptació de l'im-post de la renda, de l'IVA, i dels impostos sobre la cervesa,el vi, les begudes fermentades, sobre productes interme-dis, sobre l'alcohol i begudes derivades, sobre hidrocar-burs i sobre el tabac. Aquesta cessió serà operativa a par-tir de l'any 2005.4.Els municipis turístics amb una població superior als20.000 habitants i amb un nombre de segones residènciesque superi al de primeres rebran el 2,0454% de la recap-tació líquida imputable a cadascun pels impostos sobre hi-drocarburs i el tabac.5.Les empreses explotadores de serveis (aigua, gas, elec-tricitat, telefonia fixa, etc.) hauran de pagar als ajunta-ments per l'ús del domini públic l'1,5% dels seus ingressosbruts procedents de la facturació que obtinguin en cadaterme municipal. 6.Els ajuntaments podran establir tipus diferenciats a l'IBIsegons l'ús dels immobles, encara que amb limitacions.7.Es reconeixen més bonificacions potestatives de fins aun 5% per domiciliar o avançar el pagament de rebuts.8.Abans d'acabar-se l'any 2003, s'estudiarà i es propo-sarà un mecanisme d'anivellament entre municipis en laparticipació en els tributs estatals.


Entrevista amb Antoni Castells, catedr‡tic díhisenda p˙blica de la UAB

Antoni Castells és catedràtic d'hisenda pública de la Uni-versitat de Barcelona i exmembre del Tribunal de ComptesEuropeu. Castells és un dels experts que més ha reflexio-nat a Catalunya i Espanya sobre el federalisme fiscal i elsistema de finançament públic espanyol, per la qual cosali hem demanat la seva opinió sobre la reforma recent dela Llei d'hisendes locals, i sobre la situació financera de lesadministracions locals.

Com valora el procediment que el Govern central ha seguitper tirar endavant el seu projecte de reforma de la Llei d'hisendes locals?El procediment seguit pel Govern central per a la reforma del fi-nançament local mostra una gran falta de respecte envers elmón municipal espanyol. Durant més d'un any es va estar reu-nint una comissió d'experts designada pel Ministeri d'Hisenda iper la FEMP. Durant tot aquest temps, el Ministeri no va formu-lar ni una sola proposta ni va posar un sol paper sobre la taula.I després, de sobte, d'un dia per l'altre, va comunicar que en elsegüent Consell de Ministres s'aprovaria l'avantprojecte de lleide finances locals. De manera que una llei que hauria d'haverestat el resultat del consens i la negociació ha estat una impo-sició del Govern central.

Creu que aquest projecte millorarà realment les financesmunicipals?Aquesta reforma no millorarà les finances municipals. Ha estatuna gran ocasió perduda per fer les reformes de fons que caliadur a terme. Aquesta reforma queda pendent i caldrà fer-la enel futur, quan ho permeti una nova majoria parlamentària. No so-lament no ha estat un pas endavant, sinó que amb prou feiness'ha evitat que constituís un seriós pas endarrere, a conse-qüència de les repercussions financeres de la supressió de l'IAEper a una bona part dels contribuents. Afortunadament, la re-acció del món municipal, dins del qual el món municipal català

ha tingut un paper molt important, ha aconseguit obtenir unescompensacions raonables. A més, cal tenir en compte queaquest any 2003 serà el primer any d'aplicació de la Llei d'es-tabilitat pressupostària, i cal ser conscients que pot suposartambé un greu condicionament sobre la capacitat inversora delsajuntaments i, en definitiva, sobre el benestar dels ciutadans.

Creu que servirà per incrementar la participació de l'Admi-nistració local en la despesa pública i per arribar a l'objec-tiu del 40-30-30?Aquest continuarà essent un objectiu pendent. El pes de la des-pesa pública local dins del conjunt de la despesa pública totalse situa a Espanya entorn del 12-13% (i del 16% si no comp-tem les pensions). És un pes molt reduït si el comparem amb elque tenen els països del nostre entorn, on està en percentatgesde l'ordre del 20% en els països federals, i en d'altres, com araels nòrdics, pot arribar al 40% i el 50% del conjunt del sectorpúblic. Per això, s'ha establert l'objectiu del 40%-30%-30%(sense incloure les pensions), que s'hauria d'assolir eixamplantel marc de responsabilitats dels municipis en activitats com aral'educació, l'habitatge, les polítiques actives d'ocupació i lespolítiques de família, que en altres països són típicament muni-cipals.

Quines propostes, com a expert, faria per millorar de formadefinitiva el finançament local a Catalunya i Espanya?En qüestions com la del finançament no hi ha res definitiu. Encanvi, sí que hauríem d'aspirar a tenir un model estable, en quèels ajuntaments tinguin el pes que els correspon. Aquest models'ha de basar en cinc grans pilars: els impostos directes, entreels quals l'IBI ha de tenir el paper essencial; la participació delrendiment en cada municipi de les grans figures del nostre sis-tema tributari (IRPF, IVA i especials); les taxes; les subvencionsincondicionades de caràcter general, i les subvencions especí-fiques. En tots aquests camps, cal fer reformes molt de fons per

«La reforma de la llei ha estat una imposició del Govern central»


Vint-i-cinc anys de Constitució i encara està pendent dedesenvolupar un dels preceptes nuclears de l'organitza-ció de l'Estat, el que garanteix l'autonomia dels munici-pis, la personalitat jurídica pròpia i la dotació de recursosfinancers suficients per a l'exercici de les seves funcions.

Després de tants anys, hem de continuar reivindicant unfinançament suficient i un marc legal que reconegui la res-ponsabilitat local en serveis que, de fet, ja presten elsajuntaments sense tenir-ne les competències, sigui per-què les administracions responsables no s'hi dediquen,sigui senzillament perquè es constata que oferts des dela proximitat al ciutadà n'augmenta l'eficàcia. No es tractad'una qüestió menor en l'àmbit municipal, tal com de-mostra l'estudi de la Diputació de Barcelona, que quanti-fica que un 30% del pressupost dels ajuntaments es de-dica a aquestes tasques que, ara per ara, són de suplència.

El reconeixement i traspàs de competències en educació,habitatge, polítiques d'educació o de família, i una redis-tribució més justa de la despesa pública total de l'Estataportaria racionalitat, qualitat i eficàcia al sistema.

Lluny d'aquesta aspiració, la reforma parcial i precipitadade la Llei d'hisendes locals apareix com un pegat, unamaniobra estèril que treu d'aquí i posa allà per quedar-nossi fa o no fa i, si ens en descuidem, pitjor encara, seguintuna estricta filosofia neoliberal d'afebliment de la cosapública.

L'autèntica reforma, la de l'encaix del govern local en l'es-tructura de l'Estat, continua sent l'assignatura pendentque cap govern no podrà superar satisfactòriament si noés a partir del diàleg i el consens d'un gran pacte local,entès com a desenvolupament constitucional de l'auto-nomia local. ■

L'assignatura pendent

Manuel Royes. President

tenir un sistema que garanteixi la suficiència, la igualtat, l'auto-nomia i la responsabilitat fiscal.

Com situa el nostre sistema de finançament local, i la rela-ció entre administracions, comparativament amb els païsosdel nostre entorn més immediat?El nostre model d'hisendes locals es caracteritza, si el compa-rem amb el dels països del nostre entorn (no només geogràfic,sinó polític i socioeconòmic) per tres trets característics: pocpes dels governs locals dins del conjunt del sector públic; unatributació basada en excés en tributs propis molt rígids i massapoc en la participació en els impostos més flexibles i dinàmicsdel nostre sistema impositiu, i un sistema de subvencions decaràcter general, que no incorpora adequadament les neces-sitats i, sobretot, la capacitat fiscal. A part, caldria impulsar subvencions específiques per finançar les despeses de capita-litat, de suplència i de caràcter metropolità en les grans ciu-tats. ■ J. N.

EN XARXALes TV locals una altra vegada a la cruïlla




Després de molts anys sense ques’apliqués el marc regulador de lestelevisions locals a Catalunya, final-ment el govern de la Generalitat haobert el procés per legalitzar-les.Però la perspectiva d’aquesta nor-malització no acaba amb altres in-quietuds. La migració cap a la televi-sió digital afectarà de ple el modelcatalà de televisió local, fonamentatara sobre una forta presència delsector públic. Els ajuntaments hau-ran d’incloure aquesta qüestió a lesseves agendes municipals d’aquí al2004, si es vol mantenir aquest mo-del de televisió local de servei públic,en català i arrelada al territori.

Ves per on, les televisions locals tornena estar d'actualitat. La decisió del Go-vern del PP de fixar un règim d'incom-patibilitats als operadors i l'establimentd'un calendari, curt i precís, per a la mi-gració del sistema analògic al digitalhan posat en primer pla un sector que,per a molts, era considerat com la Ven-tafocs del sistema audiovisual.

Per aprovar les reformes, el Govern hautilitzat la Llei d'acompanyament delspressupostos de l'Estat; un instrumentpoc adequat, segons diversos especia-listes, ja que la decisió més important –la que limita la presència d'una ma-teixa societat en televisions locals i au-tonòmiques– hagués requerit, com amínim, una negociació, atès que afectael moll de l'os del negoci.

Encara que les propostes del Govern noincideixen de manera immediata en elmodel de televisió local que ha desen-volupat Catalunya, sinó que afecten ini-ciatives com ara les que impulsa PRISA,a través de Localia, i el grup Correo,mitjançant una societat amb el nomd'UNE, el desencadenant de mesuresque segueixen aquestes primeres pas-ses sí que afectaran de manera radicalel mapa audiovisual català.

Dues grans propostesJosep Piqué fa dues grans propostes.Fixa, en primer lloc, el calendari perquèles televisions locals evolucionin delsistema analògic al digital. Per això, l'e-xecutiu es compromet a tenir enllestit elPla tècnic de la televisió digital localabans de final de l'any 2003 i decideixque la convocatòria i la resolució dels

El 2003 serà clau per a la pervivència del model català de televisió local

A Catalunya, hi ha 120 emissores, algunes amb unaprogramació molt consolidada, que emeten, en el seuconjunt, unes 400.000 hores l'any


nous concursos es faci durant el primersemestre de 2004; això vol dir que elmapa d'ara no tindrà res a veure amb el que hi haurà d'aquí a un any i mig.

En aquesta recomposició del puzle, el PPja ha avançat que permetrà un canal múl-tiple (fins a quatre del actuals) en els mu-nicipis de 100.000 habitants, en àreessupramunicipals amb més de 25.000habitants i en les de cobertura superiora 25 quilòmetres quadrats. Fent unalectura ràpida, d'aquí un any i mig, a laciutat de Barcelona i en alguns munici-pis de l'àrea metropolitana podran ope-rar fins a quatre canals de TV. Per tant,més possibilitat de zàping, més opera-dors privats i trencament de l'equilibrique, en el cas de Catalunya, té com areferència un sector públic potent, quesuposa fins al 40% de l'oferta.

La segona gran proposta del Govern, ila més impactant per als grups de mit-jans de comunicació, és la d'establir unrègim d'incompatibilitats, de tal ma-nera que operadors que vulguin optarper una cadena digital d'àmbit autonò-mic no podran participar en el capitald'una televisió local, ni tampoc no ho

podran fer els que ja tinguin una ca-dena estatal. Si, en una primera lec-tura, la decisió té uns destinataris clars–PRISA i el Correo–, la limitació tambétindrà efecte en grups catalans que,fins ara, tenen o participen en televi-sions locals i es plantegen optar peruna emissora d'àmbit autonòmic. És elcas de Citytv, Flaix TV, Antena Local oMediapro, per esmentar els casos mésdestacats.

Recel de tothomEl meló que ha obert el PP té tantes im-plicacions que ningú que vulgui jugar lalliga dels mitjans audiovisuals no hi ésaliè. Fins al punt que ha provocat el recelde tothom. Dels grups privats, perquèveuen la intervenció del Govern com unaintromissió en el seu negoci; de les te-levisions municipals, perquè podenquedar reduïdes a un paper testimonial;de la Generalitat, que ja pensa en un re-curs d'inconstitucionalitat quan tot aixòtiri endavant, i dels qui defensen un mo-del de televisió per a Catalunya que tin-gui com a objectius essencials «la pro-moció social de la llengua i la cultura,la vertebració i la singularització delterritori». En altres paraules, i agafant la

definició de la Xarxa de Televisions Lo-cals de Catalunya, d'aquells que volengarantir «un model de televisió de pro-ximitat» capaç de fer front als intentsdels grans grups de traslladar a Cata-lunya el que ja fan a la resta de l'Estat.

ProfessionalitzacióEn l'informe sobre la revisió del modelde televisió local a Catalunya, elaboratpel Consell de l'Audiovisual (CAC), hi haunes xifres que posen de relleu que lesemissores locals no són una part resi-dual del sistema audiovisual. A Cata-lunya, hi ha 120 emissores, algunes ambuna programació molt consolidada, queemeten, en el seu conjunt, unes 400.000hores l'any, de les quals unes 100.000corresponen a programes pròpiamenttelevisius. Les dades mostren que hi hauna massa crítica prou consistent per-què el model de televisió local a Cata-lunya sigui viable i rendible econòmica-ment. La voluntat dels operadors,posada de manifest a través del CAC,és mantenir aquest actiu. «Com?», diuel director d'una televisió municipal del'àrea de Barcelona. I, automàticament,respon: «Amb més professionalitza-ció». I explica que atès que és absurd

Hi ha una massa crítica prou consistent perquè el model de televisió local a Catalunya sigui viable i rendible econòmicament. La voluntat dels operadors, posada de manifesta través del CAC, és mantenir aquest actiu



impedir que amb l'arribada de la televi-sió digital s'obri el mercat, el futur passaper crear mecanismes, amb criteris em-presarials, que li garanteixin la viabilitati li assegurin els continguts.

Un disseny perfecte, si no fos perquè laproposta del Govern encara té moltsinterrogants. Podrà aplicar la Generali-tat les mesures per regular el períodetransitori cap a la televisió digital local,per fixar uns mínims d'emissió en ca-talà, garantir els drets històrics delsoperadors i posar les bases mínimesper a la professionalització del sector?Hi podrà haver emissions en cadena,un fet del qual no es parla en la Llei d'a-companyament dels pressupostos peral 2003? Un recurs bàsic per a la ren -dibilitat i la comercialització de les te -le visions tant privades com públiques.Per posar un exemple: les cadenes de

l'àrea de Barcelona podran emetre uninformatiu metropolità conjuntament.El ministre ha dit, també, que s'ha deposar el comptador a zero. Què signi-fica això? Que vint anys d'història nohauran servit de res? I, d'altra banda, siarriben grups estrangers, cosa proba-ble, quin organisme serà l'encarregatd'exercir-ne el control? Uns interrogantsque el temps s'encarregarà d'aclarir.

En aquestes circumstàncies està clar,com diu Miquel Bonastre, director de laXarxa de Televisions Locals, que el Go-vern ha forçat molt la màquina, i altresespecialistes, com ara Fèlix Ortega, in-diquen que enmig de tanta confusiól'Executiu ha aconseguit situar-se en elcentre d'un debat en què anava a re-molc. En un sentit o en un altre, el 2003serà clau per a la pervivència del modelcatalà de televisió local. ■ Joan Barrera

Més de 2.000 persones mobilitzades

L'informe sobre les TV locals, elaboratpel CAC, revela que el sector mobilitzamés de 2.000 persones, entre profes-sionals contractats i col·laboradors. Totaquest moviment assegura, juntamentamb la premsa i la ràdio, la comunica-ció de proximitat a Catalunya i contri-bueix a la democratització del sistemacomunicatiu.

D'altra banda, la capacitat de produc-ció fa, a més, que les televisions localspuguin esdevenir un element importantper a la indústria audiovisual catalana;una producció amb un gran valor afegitsi es té en compte que l'arxiu d'imat-ges es pot incorporar al patrimoni au-diovisual de Catalunya. Tampoc nos'ha d'oblidar la tasca d'innovació id'experimentació en el camp dels gè-neres i dels formats televisius.

Les televisions locals també desenvo-lupen una funció d'escola, ja que per amolts estudiants de comunicació re-presenten la primera sortida professio-nal. A més, permeten formar especia-listes en els diversos sectors del campaudiovisual, com ara periodistes i tèc-nics d'imatge i de so.

Finalment, hi ha una altra raó que justi-fica la importància de les televisions lo-cals a Catalunya i que pot ser decisivaamb vista al futur: aquestes emissorespoden constituir un dels principalspuntals de la presència de les ciutats ide les comarques en la societat de lainformació. ■ J. B.

La XTVL, un model multipolar

La Xarxa de Televisions Locals (XTVL),com a promotora i distribuïdora de con-tinguts audiovisuals, dóna suport a 45televisions locals catalanes, amb ser-veis com ara l'intercanvi de programes il'Agència de Notícies. La XTVL aplica unmodel multipolar de coordinació de lestelevisions locals, alternatiu al de ca-dena. Entre els reptes de futur es plan-teja ajudar aquestes televisions a afron-tar els canvis substancials que suposaràla transició a la digitalització.

Foto: Televisions Locals de Catalunya (TLC)

La ciutat de Sant Adrià de Besòs, amb la col·laboracióde totes les administracions implicades, treballa en elrepte de fer del barri de la Mina un lloc on la gent vulguianar a viure. Urbanísticament, una gran rambla i elsnous espais públics canviaran el mapa del barri i l'obri-ran a la resta de la ciutat i al mar. En l'àmbit social,econòmic i cultural, un ambiciós pla de treball posa lesbases per combatre la marginació i donar resposta a les necessitats de promoció de les persones.

MUNICIPISLa transformació de la Mina, el repte d'una ciutat


Fotografies: Marta Jordi

Tot un teixit de professionals de

l'urbanisme, del camp social, econòmic,

educatiu i sanitari treballen junt amb les

entitats per fer que el 2004 la Mina sigui

un lloc on es vulgui anar a viure

La primera idea que hi ha darrere la transformació de la Minaés fer-ne desaparèixer l'estigma de marginal. A la Mina, hiviuen unes 10.000 persones de diferents ètnies i cultures,amb un nivell econòmic baix i, socialment, amb greus pro-blemes de desestructuració. En aquest sentit, els termesclau de la transformació són promoció de les persones, mi-llora de la convivència i acció comunitària.

El Consorci Barri de la Mina, en què participen la Generalitat,la Diputació i els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Bar-celona, aposta pel desenvolupament econòmic del barri i l'in-crement d'activitats productives i de serveis. Aquesta polí-tica està recollint ja els primers fruits: l'any 2001 es vanorientar i assessorar 10 projectes d'autoocupació de nousemprenedors per a la instal·lació de botigues noves i tallersde reparació. Durant el 2002 s'han assessorat 22 projectes,amb 17 entitats implicades.

La formació-educació de joves en risc d'exclusió, la integra-ció sociolaboral i el reforç de les habilitats personals, de re-lacions familiars i veïnals són els eixos d'actuació contra la marginalitat. L'aposta, com en altres àmbits, és també laparticipació i implicació de les entitats que ja hi treballen. Unexemple clar n'és el treball transversal dels professionals del'IES La Mina, el Casal de Joves i algun club esportiu, l'acti-vitat dels quals té un efecte multiplicador en la formació delsnois i noies.

L'educació primària i secundària és l'altre gran repte. La ins-tal·lació dels nous centres de primària i secundària aportarà,segons els responsables, més diversitat en la composició del'alumnat, i permetrà oferir una millor qualitat educativa atota la població. D'altra banda, s'ha fet un estudi sobre la si-tuació general per establir les mancances i marcar les líniesd'actuació presents i futures.

El Pla de transformació

● Inversió de més de 72 milions d'euros en el període2001-2010, procedents de les administracions i dels fonseuropeus.

● Actuació urbanística:–Creació d'una gran rambla com a eix de connexió,obertura del barri i centre d'activitat ciutadana. Nous carrers de connexió i obertura d'espais públics entre elsblocs existents.

–Construcció de 1.097 nous habitatges, un poliesportiu,centres d'educació primària i secundària, una bibliotecai un edifici que serà seu d'entitats.

–Rehabilitació i reforma de porteries, que passen d’ocu- par-se de 80 habitatges a fer-ho de 40. Instal·lació d’as-censors a 30 escales, millora de serveis (electricitat,aigua, etc.) i actuació sobre les normes de neteja i nivellsacústics.

● Actuació socioeconòmica:–Trencament de l'estigmatització del barri de la Mina. Desenvolupament econòmic i increment d'activitats productives i de serveis. Integració sociolaboral, forma-ció-educació de joves en risc d'exclusió, reforç d'habilitats personals i de relacions familiars i veïnals.

Els termes clau de la transformació sónpromoció de les persones, convivènciai acció comunitària


En l'àmbit de l'ocupació, un dels sectors més sensibles és elcol·lectiu d'ètnia gitana, i més concretament el de les donesjoves que busquen la seva primera ocupació. L'entitat SURTtreballa en la formació de les joves i en la negociació amb em-preses, en aquest cas les grans superfícies. El resultat és elreforç amb noves habilitats, la formació segons perfils i de-mandes professionals i, finalment, la incorporació al món la-boral. Fins al mes de setembre del 2002, 171 persones hanobtingut contractes fixos gràcies a la seva activitat.

A banda d'aquestes actuacions, que busquen normalitat iconvivència, el barri reclama seguretat ciutadana. Tot i queaquesta és una preocupació de tots els municipis, a la Minaés una assignatura de prioritat absoluta si es vol que la glo-balitat del projecte sigui un èxit. La nova comissaria delsMossos d'Esquadra, que ha entrat en servei el gener del2003, va en aquesta direcció. Una major presència de la Po-licia Local incidirà en la millora de les normes de convivèn-cia. ■ Ethel Paricio


Una aposta decidida per la participació i laimplicació de les entitats

Les dones, el col·lectiu més sensible, aconsegueixen una professió i una feina

L'IES prioritza millorar les capacitats dels joves

Senyor Canga, quines expectatives té la ciutat de Sant Adriàrespecte a la transformació de la Mina?Sens dubte, la transformació del barri de la Mina serà una delas fites més importants en la història del nostre municipi. Final-ment, s'haurà aconseguit fer justícia amb un barri oblidat durantmolt temps per les administracions. Sant Adrià ha estat sovintconegut per la marginalitat del barri de la Mina. Aquest estigmacanviarà amb el Pla de transformació, i espero que Sant Adriàes converteixi en un exemple de superació per a altres ciutatsd'arreu del món i passi a ser conegut en un futur pròxim comuna ciutat que ha sabut transformar una zona marginal i con-vertir-la en un lloc digne per viure-hi. Sant Adrià també guanyaun barri integrat a la ciutat i obert al seu entorn.

Urbanísticament, com canviarà el barri? El Pla especial de reordenació i millores urbanístiques del barride la Mina es basa en tres principis, que abasten tant l'aspectesocial com l'econòmic i l'urbanístic: centralitat, diversitat, inter-canvi. En l'àmbit urbanístic, la centralitat es concreta en la re-cuperació d'espais de relació, de comerç i d'oci; la diversitat estradueix arquitectònicament en una nova definició d'espais,equipaments i tipologies d'habitatges, i finalment, l'intercanvivol trencar el gueto que ha estat fins ara la Mina i convertir-lo enun barri obert al seu entorn més immediat.

Responen a aquesta filosofia la construcció d'una gran ramblacentral perquè serveixi, d'una banda, com a espai de relació in-terna per a tots els veïns i veïnes del barri i perquè, d'altrabanda, sigui un element clau de comunicació del barri amb elconjunt de la ciutat; el reequipament del barri amb espais cultu-rals com ara aules d'estudi, espais per a l'accés a les noves tec-nologies, espais per a les activitats de lleure infantil i juvenil, la re-modelació del centre cívic, el poliesportiu...; la reurbanització i

reordenació dels espais lliures, és a dir, la construcció de peti-tes places i espais amb arbres i bancs que millorin la qualitat devida dels ciutadans i ciutadanes. En definitiva, serà un barridigne i humà.

Quines són les actuacions en el camp social?En primer lloc, actuacions per reforçar les activitats en el camplúdic i educatiu, incidint especialment en la lluita contra l'ab-sentisme escolar, que és un dels nostres eixos principals. En se-gon lloc, la lluita contra l'atur al barri amb programes d'inserciólaboral, cursos de formació i projectes d'autoocupació. En ter-cer lloc, l'augment de la seguretat amb l'increment de la planti-lla de la Policia Local i la construcció de la comissaria dels Mos-sos, que ja ha començat a funcionar. Finalment, en l'àmbit delcivisme, amb suport tècnic i econòmic a les entitats, la dina-mització de les juntes d'escala i la recuperació dels espais pú-blics (reforç de la neteja viària, manteniment d'equipaments ur-bans...).

L'altra clau del Pla és la participació. Una de les característiques d'aquest barri és el seu fort i dinà-mic teixit associatiu, una característica que la gent de fora so-vint desconeix. La xarxa d'entitats és molt àmplia: entitats cul-turals, esportives, cíviques... Totes treballen diàriament en el seuàmbit amb un objectiu comú: la millora del barri. El tarannà par-ticipatiu i compromès dels veïns i veïnes de la Mina és un delsseus valors més importants. En aquest sentit, el pla és un document consensuat que ha integrat algunes de les propostesdels veïns, com ara el canvi d'ubicació del nou centre d'educa-ció infantil i primària del barri, talls verticals als blocs de pisosde Mart i Llevant per afavorir la connectivitat transversal...

La participació i la implicació de tothom és imprescindible, per-què la transformació del barri sigui una realitat. ■ E.P.

«Sant Adrià serà conegut per saber transformar una zonamarginal en un lloc digne»


Entrevista amb Jesús M. Canga Castaño, alcalde de Sant Adrià de Besòs

Mentre no acaba d'executar-se el desplegament totaldels Mossos d'Esquadra, els ajuntaments són els qui,en molts casos, han de fer un sobreesforç per dotar-sede més policia local. Tot i les diferents formes com elsalcaldes convidats afronten el problema de la insegure-tat ciutadana, en aquesta ocasió les conclusions sónforça semblants: calen més recursos i més coordinaciópolicial, però també un treball més eficaç dels instru-ments judicials i un acord en el qual cada administracióassumeixi la seva responsabilitat.

A DEBAT

Afrontar la seguretat ciutadana

Celestino Corbacho i ChavesAlcalde de l'Hospitalet de Llobregat

Montserrat Domènech i BorrullAlcaldessa de Caldes de Montbui

Als municipis catalans vivim la peculiar situació que, malgratla coexistència de diferents cossos de seguretat als nostrescarrers, la ciutadania percep en el dia a dia una sensaciód'inseguretat. Una sensació d'inseguretat que els alcaldesmetropolitans hem denunciat reiteradament i que obliga les nostres policies locals a desenvolupar plans i a assumirunes competències que no els corresponen.

Tot i això, algunes mesures ens indiquen que comencem afer les primeres passes en la direcció correcta. A l'Hospita-let, per exemple, i a l'espera del desplegament dels Mossosd'Esquadra, hem posat en marxa la primera central de co-mandament conjunta de la Guàrdia Urbana i la Policia Na-cional, un servei que millora la coordinació dels mitjans iefectius policials existents a la ciutat, i agilita la prestaciódels serveis a una ciutadania que troba resposta en un únicinterlocutor. Aquesta iniciativa també significa reconèixerimplícitament el paper de coordinació que li correspon a laJunta Local de Seguretat i, alhora, la figura de l'alcalde coma màxim responsable dels diferents cossos de seguretatque actuen al municipi.

La solució a l'actual situació d'inseguretat no és fàcil ni potser fruit de l'actuació unilateral de cap administració. Calque obrim un diàleg entre totes les administracions –central,autonòmica i local– fins arribar a propostes de consens quenecessàriament comportaran la coordinació dels efectiusdisponibles, l'increment de la dotació humana i pressu-postària i la revisió de l'actual marc legislatiu per tal d'ade-quar-los a les necessitats actuals de la societat.

La seguretat ciutadana és un servei tan essencial per a laciutadania com l'educació o la sanitat. I el deure de tota ad-ministració és garantir-lo. ■

La seguretat ciutadana és un dels grans reptes a què fa frontl'Ajuntament de Caldes de Montbui, perquè a més de ser undret per al ciutadà també es constata que és una de les pre-ocupacions principals. Des del consistori pensem que la se-guretat ciutadana s'ha d'abordar des de la prevenció, per-què està comprovat que a més de ser eficaç per disminuirels delictes, també ho és per propiciar polítiques integrado-res de ciutadans socialment desfavorits. Creiem que qual-sevol acció policíaca amb finalitat preventiva ha de buscarels mecanismes necessaris per establir contacte permanentamb els calderins, per obtenir la seva confiança i la sevacol·laboració. Això ho estem aconseguint amb la implanta-ció de la policia de barri. A més d'establir un contacte per-manent i personal amb el ciutadà, per fer una prevencióefectiva cal mantenir una estreta relació amb associacionsde veïns, de comerciants, juvenils, etc. Ells coneixen millorque ningú la realitat de la vila i són els primers a detectar dis-funcions socials. Els altres pilars són la col·laboració amb elsserveis socials, educatius i sanitaris, a més de la coordina-ció amb els Mossos d'Esquadra, ara que aquest cos de se-guretat s'està integrant al nostre municipi. ■


Lluís Tejedor Ballesteros Alcalde del Prat de Llobregat

Jacint Codina i PujolsAlcalde de Vic

La seguretat de la meva ciutat, del municipi del Prat de Llo-bregat, es traça a través de la dimensió territorial i només éspossible des de la responsabilitat, la proximitat i el coneixe-ment que ens proporciona l'apropament al ciutadà per sa-ber-ne les preocupacions i les percepcions. I amb el quesenten els ciutadans i el que objectivament succeeix s'ela-bora un diagnòstic que permet utilitzar els recursos localsdes de la transversalitat: serveis socials, urbanisme, civisme,educació, esports, manteniment i serveis…, serveis de pre-venció i, a més, amb la presència i l'exercici de l'autoritat alcarrer, la més visible, la Policia Local. Aquests són els nos-tres recursos. Les nostres mancances: la insuficiència d'e-fectius per part del Cos Nacional de Policia, la falta de sen-sibilitat de les dues administracions, l'autonòmica i l'estatal,respecte a les disfuncions que existeixen en l'adequació deles lleis, no ajustades a la realitat, el fracàs d'un sistema pe-nal molt debilitat, amb penes no rehabilitadores i falta d'agi-litat de la justícia. Per això, des del món local reclamem a lesadministracions competents la millora d'aquests dèficits, ique s'hi destinin els mitjans i recursos necessaris. ■

La Guàrdia Urbana de Vic afronta la seguretat com una deles prioritats de la seva actuació, sobretot des del punt devista preventiu. Pensem que garantir el lliure desenvolupa-ment de drets i llibertats dels ciutadans és l'arrel de la dig-nitat humana. El desplegament del cos mitjançant la figuradel guàrdia de barri, una persona que presta el servei a peui en contacte permanent amb els veïns, permet un coneixe-ment de primera mà del territori i de les persones, cosa quefacilita la ràpida detecció de qualsevol focus de delinqüèn-cia, sovint abans que el delicte es manifesti. L'assignaciód'efectius a guàrdia de barri representa el 60% de tot el cos.

No obstant això, els guàrdies de barri no només s'ocupende la seguretat ciutadana, sinó que atenen tot tipus de de-mandes en matèria policial, com les d'auxili o assistència ales persones i les que fan referència al trànsit i la seguretatviària. Això no pot ser d'una altra manera, perquè es pre-tén que sigui una policia integral, fidel a la seva idiosincrà-sia històrica: l'atenció universal a les persones que ho ne-cessiten, independentment de l'administració que tingui latitularitat de la competència. ■

La manca d'efectius policials no és un problema exclusiu deTerrassa. La solució hauria d'arribar amb el desplegamenttotal dels Mossos d'Esquadra, amb competències de segu-retat ciutadana. Estem passant per una fase transitòria, peròels ciutadans necessiten aquest servei cada dia, sigui quinsigui el desenvolupament del procés.

A Terrassa, la comissaria de la Policia Nacional, que comp-tava amb 130 agents els anys 90, n'ha perdut 40, i avui hiha només 90 agents. L'Ajuntament de Terrassa ha reclamatreiteradament al Govern central que incorpori més policiesa la plantilla de la comissaria de la nostra ciutat, però lessuccessives reunions amb la delegada del govern a Cata-lunya no han donat resultats positius.

Sortosament, però, els ciutadans no estan desprotegits. LaPolicia Municipal està fent un gran esforç per arribar finsallà on la Policia Nacional no pot fer-ho. Actualment, la Po-licia Municipal està formada per 172 agents. Això vol dirque, en una ciutat de 184.000 habitants com és Terrassa,ens trobem dins la proporció d'un policia municipal peraproximadament cada 1.000 habitants que recomana laUnió Europea. ■


Pere Navarro i MoreraAlcalde de Terrassa

CIUTADANIAEspais i equipaments públicsper a tothom


Foto: Francisco Rueda / Arxiu Municipal de Terrassa

Amb l'arribada dels ajuntaments democràtics es va ini-ciar una clara política de recuperació i adequació delsespais i equipaments públics. Superat aquest primerrepte, els municipis continuen treballant per convertir-los en espais i equipaments accessibles per a tothom.Però aquest «tothom» implica que, a més, s'obrin a laparticipació i a la diversitat i que siguin respectuososamb el medi ambient. En definitiva, espais i equipamentspúblics de qualitat amb expressió ciutadana.

L'urbanista Jordi Borja, en el llibre Els carrers de la de-mocràcia diu: «A la ciutat el primer són els carrers i les pla-ces, els espais col·lectius i les vies. L'espai públic defi-neix la qualitat de la ciutat, perquè indica la qualitat devida de la gent i la qualitat de la ciutadania dels seus ha-bitants». Una manera molt encertada per definir que, enaquests últims temps, ja hem entrat en l'etapa on el valorno són només les pedres, sinó també la seva funcionalitat.Un bon edifici i un bon espai públic han de ser accessiblesi sostenibles, però també han de desenvolupar activitatsobertes a la participació i a la diversitat ciutadanes.

Equipaments públics: per dins i per foraJosep Solé, cap de l'Oficina Tècnica de Cooperació de la Di-putació de Barcelona, afirma: «Un equipament de qualitatno només ha d'estar ben construït, sinó que ha d'estarpensat, des de bon començament, per al servei que had'oferir. La qualitat arquitectònica no ha d'estar renyidaamb una correcta adequació social de l'edifici». I afegeix:«No estem parlant només d'arquitectura, també parlem delque s’hi fa dintre». Clars exemples d'aquestes afirmacionssón la Casa dels Infants de Castelldefels i Can Massallera deSant Boi de Llobregat.

La Casa dels Infants de Castelldefels és un centre integralper a la petita infància (de 0 a 3 anys) amb una oferta de 150places, on es troben un seguit de serveis educatius. Hi haescola bressol, amb un total de 84 places distribuïdes en sisaules, i, repartits en diferents espais, s'hi desenvolupen pro-grames de suport a les famílies: l'espai nadó, que és un ser-vei adreçat a mares i pares que acaben de tenir un fill; l'es-pai familiar, pensat per compartir l'experiència d'educar elsfills; i un espai de joc on, a més de jugar, els petits tenen l'o-portunitat de relacionar-se amb altres famílies. «L'oferta ésplural, perquè atenem una diversitat d'infants i famílies,però, alhora, garantim la qualitat d'aquesta oferta», afirmaNúria Jiménez, responsable municipal del centre.

L’objectiu és formar o transformar un espai reflexionant primer com els ciutadans en faran ús

Foto: Paco Feria / Ajuntament Sant Boi de Llobregat


El Parc de Vallparadís de Terrassa i Can Massellera de Sant Boi de Llobregat ofereixen activitats molt variades pensades per a l’ús dels seus ciutadans

La Casa dels Infants va entrar en servei el curs passat. L'e-difici és obra de l'equip d'arquitectes Espinet-Ubach. El pro-jecte, segons Jiménez, «és fruit del treball conjunt entre elsserveis municipals d'educació i dels tècnics d'urbanisme.L'edifici va estar pensat per donar cabuda al projecte i, elcert és que la seva concepció ajuda molt a tirar-lo enda-vant».

Can Massallera, antiga fàbrica tèxtil d'estil modernista, ésl'equipament més emblemàtic de Sant Boi de Llobregat. Elseu disseny arquitectònic i el nivell d'activitats que s'hi desenvolupen el converteixen en un clar protagonista de lavida de la ciutat. De l'exterior, destaca la façana que l'equipd'arquitectes Gelabert i Associats ha conservat. L'interiors'ha remodelat completament, i han deixat uns grans patisinteriors i molta llum natural. És la seu de prop de setantaentitats, associacions i companyies teatrals de la població.Acull la Mostra de Teatre Amateur, representacions teatralsamb una programació mensual estable, una sala d'art i, finsi tot, actuacions musicals de l'Alta Veu, la Fira o de la FestaMajor.

Segons Etelvina Partido, regidora d'Equipaments Públics idel Consell del Barri, «amb Can Massallera hem aconseguitser promotors de la participació ciutadana. És el reflexd'una voluntat municipal d'implicar els ciutadans en les di-ferents activitats que s'hi porten a terme». Des de fa unstres anys disposa també d'un poliesportiu annex que aju-da a multiplicar les activitats d'aquest equipament urbà.

Espais públics: molt més que places i parcsD'uns anys ençà hem passat de la «moda» de les places du-res a uns espais públics molt més pensats per a les funcionsque han de complir. L'objectiu és formar o transformar un es-pai reflexionant primer sobre quin ús en faran els ciutadans.

La creació del Parc Fluvial del Besòs ha permès refondre to-tes aquestes possibilitats. La recuperació paisatgística i am-biental de la llera ha regenerat nous hàbitats –canyissos, ai-guamolls…– i ha afavorit l'increment de la biodiversitatd'espècies de flora i fauna del riu. Les grans extensions degespa del parc (comença a Montcada i Reixac i arriba fins ala desembocadura del riu Besòs, a Sant Adrià) ofereixen unasuperfície lliure d'obstacles, idònia com a zona de jocs lliu-res, sense necessitat d'instal·lacions complexes o de mate-rial sofisticat. També hi ha un carril bici que comença al parcEuropa, envolta el parc de Can Zam i entra a la llera del riu,amb un recorregut de més de dos quilòmetres dins del termemunicipal de Santa Coloma, però que es pot ampliar cap aSant Adrià i Badalona. En definitiva, s'ha passat de viured'esquena a un riu degradat a poder gaudir d'un gran espaiverd per a tots els ciutadans.

El maig de 1999, Terrassa va recuperar gran part del torrentde Vallparadís com una immensa zona verda i de lleure, aptaper a tota mena d'activitats socials, lúdiques i de relació ciu-tadana. El parc de Vallparadís està situat al centre de la ciu-tat i és un dels parcs urbans més grans de Catalunya. El seudisseny el fa apte per a múltiples usos i funcions. Un dels


A la Casa dels Infants de Castelldefels les famílies podencompartir l’experiència d’educar els fills

Foto: Ramon Josa / Arxiu Municipal Castelldefels

aspectes més difícils de resoldre va ser el de l'accessibilitat,ja que és un parc amb forts pendents. Però, la creació de ram -pes i la instal·lació d'un ascensor permeten eliminar barreresfísiques.

Tots aquests espais i equipaments tenen en comú haver estat guardonats amb els Premis d'Espais i Equipaments Municipals de Qualitat 2002, que atorga la Diputació de Barcelona. Però, més enllà d'això, cal reconèixer l'esforç delconjunt dels ajuntaments de la província que treballen per-què els espais i equipaments públics siguin una autènticaexpressió de ciutadania. ■ Glòria Santamaria


...conjugar, atendre, proposar, avançar, perdurar, facilitar,exemplificar... tot aquest conjunt d'infinitius i molts d'al-tres són d'aplicació, a parer meu, a l'hora dir perquè ac-ceptem que un espai o equipament públic, municipal enaquest cas, és de qualitat. Agafant-ne alguns al vol, po-dem dir, per exemple, que un espai de qualitat ha detransformar bé el seu emplaçament bé el seu entorn mésimmediat.

Un espai ha de funcionar: és a dir, ha de fer la funció perla qual ha estat projectat i executat. Un centre cultural ocívic, per exemple, ha de saber atendre els diferentsagents que actuen en un territori i oferir propostes al pú-blic i crear-ne de noves. Un parc ha d'estimular la ciuta-dania per al lleure, la conservació i el respecte per la na-tura, i procurar conjugar l'orografia i el clima amb elsusos i gustos dels ciutadans i ciutadanes. Una plaça hade fer d'àgora, principalment.

També crec que els espais han de dir, han de respondrea un projecte cívic, polític en el sentit més etimològic,noble i ampli del mot. Han de transmetre uns determi-nats valors i una determinada visió del que es considerael bé col·lectiu.

De manera, doncs, que entre moltes altres qualitats, elsespais han d'ajudar a transformar l'entorn físic i social,han de respondre funcionalment a l'objectiu o demandaperquè han estat dissenyats, i no s'han de deixar adot-zenar per una pretesa neutralitat, que no existeix. ■

• Punt de vista

Espais públics de quali-tat: transformar, funcio-nar, dir...

Jaume Badia Sots-director i gerent delCCCB

La llera del Besòs és ara un gran espai verd per a tots els ciutadans

Foto: Eva Garcia

Cal reconèixer l'esforç del conjunt delsajuntaments de la província que treballenperquè els espais i equipaments públics siguinuna autèntica expressió de ciutadania

Potser la imatge més recurrent que la gent té ara ma-teix de Manuela de Madre és la de la seva retirada del'alcaldia de Santa Coloma de Gramenet. A partir d'a-quest fet cert, però, s'arriba, després de parlar amb ella,a una conclusió absolutament antagònica. Perquèaquesta dona està feta per estar en primera línia de mol-tes trinxeres. Malgrat totes les contingències de salut,no s'ha retirat, ni ho farà, del combat a favor de les per-sones i de la societat.

L’ENTREVISTAManuela de Madre, una dona que mai no es retirarà


Fotografies: Marta Jordi

Es podria dir que aquesta dona, nascuda l'any 1954 a Huelva,té al seu disc dur una programació que la porta a ser ban-dera de moltes coses. De la reivindicació de la dona com avalor afegit. De la capacitat d'integració d'una immigracióque va arribar a Catalunya els anys 60 i 70. O de l'esperit desuperació que la va convertir en una de les alcaldesses im-portants del país. «No és que m'hagués fixat cap d'aquestsobjectius, ni tampoc considero que tingui cap mèrit espe-cial. Jo sóc així i la vida ha anat com ha anat».

Fins i tot de les febleses humanes n'ha fet virtut, bandera imotiu de lideratge. Quan el mes de juny passat va deixar l'al-caldia de Santa Coloma de Gramenet, Manuela de Madre vafer el que pocs saben fer: proclamar sense embuts i als qua-tre vents la seva malaltia, i anunciar públicament que el seucos no aguantava aquest ritme. Tal vegada sense saber-ho,abandonava un càrrec i quedava investida de facto com

l'abanderada d'uns malalts i d'una malaltia fins llavors rele-gada al món dels diagnòstics difícils i a la resignació do-lorosa.

Manuela no pot evitar un torrent de sensacions quan explicael procés que la va portar a abandonar l'alcaldia. «La fibro-miàlgia és un calvari horrorós. Durant molts anys he pas-sat per especialistes i més especialistes, m'han fet anàlisisi més anàlisis. I al dolor físic hi has d'afegir la impotènciatotal davant la incomprensió», tant de molta gent com demolts professionals davant una patologia encara força des-coneguda.

Els darrers temps d'alcaldessa van esdevenir un veritable in-fern per a ella. «Molts dies no podia ni signar, per impossi-bilitat física, i en moltes ocasions havia de suspendre elsactes previstos a l'agenda, i això em provocava culpabili-tats. Es feia difícil seguir un ritme com aquell, que et por-tava per exemple a no poder tenir ni un cap de setmana

lliure en tres mesos. Si ets alcaldessa ho ets 24 hores aldia, 365 dies l'any». Fins que va decidir-se a fer un pas im-portant. «Vaig decidir dir la veritat: que me n'anava perquèestava malalta». La gent, però, encara li diu «alcaldessa» ipensa que seguirà sent així, «potser perquè la ciutadaniano m'ha 'desvotat', i perquè hi ha molta relació d'afecteamb molts veïns». Uns ciutadans que li donen ànims pel car-rer, que li porten receptes i menjars a casa seva «perquè lianiran bé per a la malaltia» i que l'encoratgen a seguir en-davant.

Enyora aquella intensitat i aquell ritme frenètic, les agendesplenes de bon matí i les trucades pendents, «aquella vidillamunicipal». Però, és conscient de les seves limitacions iaprofita «la tranquil·litat mental per tenir cura de mi, perprioritzar i seleccionar les coses que vull i puc fer, tot i quese'm fa difícil, perquè no hi estic acostumada, a estar-me

tantes hores a casa». Perquè ella ha estat regidora, alcal-dessa, congressista i diputada al Parlament, un càrrec aquestúltim que després de set mesos torna a reprendre a poc apoc. Tota una carrera política que mai no ha pogut difuminarun perfil humà i un tarannà personal molt definits.

Però, en sentir-la és fàcil deduir que una de les coses que aral'estimulen més és la seva lluita al costat dels malalts de fi-bromiàlgia. Des que va fer pública la seva dolència, moltescoses han canviat en aquest país en relació amb aquestapatologia. Tessi Agustí, coordinadora de la Lliga Reumatolò-gica Catalana, ha dit: «Manuela de Madre ha estat molt va-lenta i honesta. En donar la cara ha contribuït a fer que lasocietat es consciencïi més sobre aquesta malaltia, i ques'escolti més els afectats». Fins al punt que els professio-nals reconeixen que hi ha un abans i un després del seu gest.La sensibilització social s'ha disparat i els serveis que ateneni diagnostiquen aquests casos s'han col·lapsat, segons re-coneixen els mateixos metges.


Enyora la intensitat i el ritme frenètic, aquelles agendesplenes de bon matí i les trucades pendents

La gent encara li diu «alcaldessa», i pensa queseguirà essent així, «potser perquè laciutadania no m’ha desvotat, i perquè hi hamolta relació d’afecte amb molts veïns»

Manuela de Madre també ha notat, i molt, aquesta veritablesotragada. «He rebut ja 2.353 cartes de gent d'arreu d'Es-panya, i les he contestades totes». Una veritable allau desolidaritat que la deixa aclaparada. «No sé si seré capaç detornar tot aquest afecte», diu sense poder evitar emocio-nar-se. És conscient del que ha suposat la seva actitud pú-blica i per això no defuig xerrades, conferències i viatges re-lacionats amb aquest tema.

Però la seva vida segueix encara lligada a la política, tant enl'ámbit local com nacional, tot i que el primer s'hagi de con-jugar més en temps passat, i el segon en clau de futur. I par-lar de món local, ara mateix, vol dir parlar de finançament,una creu que Manuela ha hagut de sofrir com a alcaldessad'un municipi com Santa Coloma. «Moltes vegades he sen-tit impotència, perquè és molt dur haver de governar sensegaires recursos. No pots explicar a la gent que no tens di-ners. Els ciutadans volen tenir serveis i equipaments, i te-nen raó». Per això s'indigna quan parla de la Llei d'hisendeslocals del govern Aznar. «La veritat és que Espanya mai no

ha resolt el tema del finançament local, ni abans ni ara. Niel Govern central, ni la Generalitat, que mai ha consideratels ajuntaments com a part del teixit del país. I ara nomésfaltava aquest decret, que és com organitzar una festa i dirque paguin els altres».

Esmentar el finançament local a Santa Coloma és, comdiuen en castellà, mentar la soga en casa del ahorcado, per-què aquesta ciutat té uns problemes estructurals que hi pro-voquen un problema endèmic de falta de recursos. «El sis-tema és molt injust amb els ajuntaments, perquè es basaen una política d'ingressos molt relacionada amb l'activi-tat econòmica de cada municipi». I això és greu en el casde Santa Coloma, una ciutat bàsicament residencial, ambpoca indústria i serveis. «Els ciutadans treballen en empreses

de fora i gasten els diners en equipaments d'oci de fora, demanera que aquests recursos en cap cas reverteixen a lesarques del municipi». Però, vol ressaltar un fet molt impor-tant. «La transformació de Santa Coloma s'ha produït, enbona part, gràcies a l'ajut de la Diputació de Barcelona,que ha complementat amb aportacions del 50% moltes in-versions subvencionades pels Fons Europeus». Sense això«no hauríem pogut tirar endavant la majoria d'inversionsque s'han fet a la ciutat».

Quan se li pregunta sobre el debat, sempre latent, en relacióamb la conveniència de la integració de la seva ciutat a Bar-celona per la qüestió dels recursos, salta a la palestra amb lesidees molt clares. «L'autoestima és una cosa molt impor-tant, i en aquests moments la gent d'aquí se sent molt deSanta Coloma, i està orgullosa de la seva ciutat. Abans esdeia allò de 'sóc de Barcelona', o 'd'un lloc al costat de Bar-celona', però ara diuen 'sóc de Santa Coloma, què passa?',per l'esperit rebel i inconformista que sempre hem tingut».En qualsevol cas, creu que aquest debat «està tancat, i que

és una qüestió que s'ha de plantejar, no per necessitat,sinó per convenciment». Això sí, està convençuda que persolucionar els problemes de ciutats com ara Santa Coloma«cal la implicació metropolitana».

Un altre tema que està en primera línia és el de la immigració.Santa Coloma n'és una receptora, com totes les poblacionsi barris de classe treballadora, «perquè a les zones obreresés on hi ha l'habitatge més barat. La immigració és undrama per als que hi arriben, i també per als que ja viuenaquí, ja que perceben que els que vénen poden restar-li re-cursos al barri, i perquè la pobresa no agrada. Si a això hiafegim les diferències culturals i la malèvola identificacióentre delinqüència i immigració, s'explica que sigui fàcilque hi hagi mal rotllo». Per a ella, aquest és un problema


«Espanya no ha resolt el tema del finançament local. Ni elGovern central, ni la Generalitat, que mai no ha considerat

els ajuntaments com a part del teixit del país»

que els ajuntaments no poden en cap cas afrontar sols. Peruna banda «cal que no es trenqui l'equilibri natural d'un bar-ri, i això vol dir que s'ha de planificar la distribució de lagent que ve. Cal pedagogia, cal participació, calen pro-grames i plans d'integració i cal, sobretot, la implicació dela societat civil i les administracions».

Una implicació que Manuela de Madre sempre ha tingut coma actitud vital davant totes les qüestions de la vida. És d'a-quelles persones que en tot s'hi fiquen a fons, «perquè no hosé fer d'una altra manera». Per això vivia tant intensamentel seu paper d'alcaldessa. «Jo sempre m'he sentit en l'obli-gació ètica d'escoltar tothom». I per això ha atès sempre lagent que l'aturava pel carrer, que trucava a la porta de casaseva un diumenge a la tarda per explicar-li un problema oque li telefonava per demanar un favor. «És molt diferent serdiputada que regidora o alcaldessa. Com a diputada ningúet ve a casa o et demana coses concretes pel carrer».

Tindrà Manuela de Madre un paper rellevant en la novaetapa política que s'obrirà a Catalunya després de la retiradade Jordi Pujol? Pregunta llarga i resposta concisa i clara:«Tot el paper que la meva salut em permeti». I afegeix: «Sócdona socialista i treballaré tot el que pugui perquè el pro-jecte del PSC pugui aplicar-se des del govern de la Gene-ralitat. M'hi penso implicar tant com em sigui possible».Una mostra més que Manuela de Madre no es resigna a es-tar a la rereguarda. Per prescripció facultativa s'ha donat uncert parèntesi laboral que li permet tenir cura de les sevesplantes, fer punt de creu, jugar amb el seu gos 1002 (Milú +1) i dedicar més temps a les seves filles Àmbar i Diana, de17 i 12 anys.

Ella, que va venir del sud («és difícil que t'arrenquin d'un lloci poder florir en un altre»). Ella, que venent al mercat vaaprendre la llengua del país. Ella, que va arribar a ser alcal-dessa de la seva ciutat. Ella, que coneix la moqueta del Con-grés i el Parlament. Ella, que fins i tot amb la invalidesa in-termitent es lliura en cos i ànima als que tenen el cos tocat il'ànima trista. Ella no es retira de res. ■ Carles Sabater


«Jo sempre m’he sentit en l’obligació ètica d’escoltar tothom»

El Centre de Documentació i Museu Tèxtilde Terrassa presenta els nous espais

Les reformes de l'equipament, inaugurades per Manuel Ro-yes, president de la Diputació de Barcelona, i Pere Navarro,alcalde de Terrassa, permeten un millor funcionament delsserveis del Museu Tèxtil, tant de les activitats que es fan decara al públic, com del desenvolupament les tasques inter-nes de conservació, documentació, recerca i restauració de teixits, pròpies d'aquest centre convertit en un referentinternacional dins del sector.

La transformació física del museu, que va començar el 1989,permet presentar simultàniament diverses exposicions temporals i amplia espais com ara la biblioteca, el vestíbul,les aules taller i les àrees de treball del Museu.

Millores als parcs

La Diputació de Barcelona ha obert una línia de crèdit perpromoure obres i activitats als parcs del Montseny, Sant Llo-renç del Munt, Garraf, Montnegre-Corredor i Montesquiu.

L'any 2002, el Servei de Parcs Naturals ha atorgat 280 sub-vencions destinades a fer diferents activitats als parcs, desd'entitats culturals, sectors professionals com ara l'agricultura,la ramaderia o l'acolliment turístic i explotacions agrícoles, forestals i de serveis, a més d’ajudes per millorar habi tatges i patrimoni arquitectònic i incentivar centres d'en senyamentals parcs.

INSTANTÀNIES


Foto: Jaume Soler

Foto: Servei de Parcs Naturals

Els parcs compten amb equipaments pedagògics on es poden fer estades

Manuel Royes i l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, observant un teler

Premi Yahoo a La Malla

El canal digital de comunicació i serveis en català laMalla.net(<www.lamalla.net>) ha estat guardonat per Yahoo en catalàcom el millor lloc web de l'any en la categoria d'Internet i or-dinadors. El bon disseny, l'acurada elaboració, els contin-guts interessants i la navegabilitat són les qualitats que havalorat el portal Yahoo per premiar La Malla.

laMalla.net va néixer l'any 1999 com una iniciativa impulsa -da per la Diputació de Barcelona, amb l'objectiu d'oferir in-formació i serveis municipals i, alhora, fomentar l'ús socialde les noves tecnologies. Els principals àmbits temàtics de La Malla són els canals Mèdia; les emissores adherides aCOMRàdio, i l'actualitat en general dels mitjans de comuni-cació.

El darrer pressupost del mandat puja a 495milions d'euros

La Diputació compta per a aquest any, el darrer del mandatde l'actual legislatura, amb un pressupost que puja a 495 mi-lions d'euros, xifra que representa una rebaixa respecte del'any passat del 4,6%. El pressupost consolidat (corporaciói organismes autònoms) és de 526,6 milions d'euros. Aquestdescens és conseqüència de l'acabament durant aquest anyde tots els projectes engegats en el mandat, i respon a la vo-luntat de no comprometre el futur econòmic de la Diputacióde propers exercicis, ja que en el moment de la seva elabo-ració planaven sobre les finances de la mateixa corporació,així com les del conjunt de l'Administració local, un seguitd'incerteses, algunes d'elles encara no resoltes, com ara l'a-plicació de la Llei d'estabilitat pressupostària, la desaparicióde l'impost d'activitats econòmiques (IAE) i la negociació d'unnou marc de finançament de les hisendes locals.

En tot cas, el pressupost del 2003 suposa la culminació delprocés de planificació que va iniciar-se fa gairebé quatreanys amb l'aprovació del Pla d'actuació del mandat 2000-2003. En aquest sentit, les xifres globals dels darrers quatreanys reflecteixen el compliment dels objectius previstos a l'i-nici del mandat, amb increments del 48,84% en govern lo-cal (finançament local, assistència integral al govern local);63,35% en acció territorial (prevenció d'incendis, gestiód'espais naturals, fluvials i costaners, i gestió urbana i terri-torial); 92,65% en acció ciutadana (biblioteques, difusió ar-tística, esports, atenció social primària, immigració, Pla d'i-gualtat i Pla jove), i 66,45% en desenvolupament econòmic(promoció econòmica, foment de l'ocupació, habitatge so-cial i turisme).


iPer a més informació sobre el pressupost, consulteu<www.diba.es>

Culmina el Pla de bibliobusos de la Diputació de Barcelona

El Montnegre és el novè bibliobús de la Xarxa i el que faltavaper completar el Pla de bibliobusos iniciat l'any 1995. Donaràservei a municipis del Vallès Oriental i el Maresme, visitarà cadaquinze dies els que tinguin menys de mil habitants i setma-nalment els que superin aquesta xifra. L'acord es va signarentre el president de la Diputació de Barcelona, Manuel Ro-yes, i els alcaldes de les poblacions de Cànoves i Samalús,Dosrius, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Cebrià de Vallalta,Sant Iscle de Vallalta, Sant Pere de Vilamajor, Vallgorguina iVilalba Saserra. El nou equipament acostarà la cultura a mésde 16.000 habitants. Ofereix 4.200 llibres de tot tipus, 300 vídeos, 200 discos i està equipat amb tres ordinadors.

La judicatura amb la Fundació Democràcia i Govern Local

La judicatura i l'Administració local han de col·laborar deforma més estreta. Aquest va ser el missatge principal queel president de la Diputació de Barcelona i de la FundacióDemocràcia i Govern Local, Manuel Royes, i el president delConsell General del Poder Judicial, Francisco José Her-nando, van transmetre al món local i judicial coincidint ambl'acte de signatura del conveni entre les dues institucions i l'Institut Nacional d'Administracions Públiques. Amb elconveni es vol incidir en l'àmbit de la formació, tant de fun-cionaris locals com de magistrats, homologant els cursos iles activitats formatives que porta a terme la Fundació.


Foto: Departament de Premsa

Foto: Jaume Soler

Intervenció de Manuel Royes al Consell General del Poder Judicial

El president de la Diputació i les autoritats locals durant l'entrega del bibliobús

Sabadell i Santa Coloma de Cervelló estrenen biblioteca

Vapor Badia és el nom de la biblioteca de Sabadell, ubicadaa l'antic edifici que acollia aquest vapor. Ara s'ha rehabilitattotalment per convertir-lo en una gran biblioteca de tres plan-tes. Compta amb un fons documental de 50.000 volums,gairebé 7.000 elements audiovisuals i dues àrees especifi-ques: una dedicada a la música, i l'altra, per poder-hi estudiar.

Actualment, la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Bar-celona té 150 centres i 9 bibliobusos que visiten 9 milionsd'usuaris anualment. A més, disposa de 4,5 milions de do-cuments consultables.

Els interessos del sector tèxtil a Brussel·les

Una delegació de l’Associació de Col·lectivitats Tèxtils Eu-ropees (ACTE), encapçalada pel president de la Diputació deBarcelona, Manuel Royes, va anar a Brussel·les per dema-nar al comissari de Política Comercial de la UE, Pascal Lamy,ajuda i suport de la Unió per protegir el sector tèxtil desprésde la liberalització total d'aquest mercat que es preveu per al'any 2005. Lamy va manifestar el seu total acord i va afirmarque la Comissió Europea defensaria les peticions d’ACTE enles seves relacions bilaterals i dins de l'Organització Mundialdel Comerç.

ACTE representa a 55 corporacions locals de set estats i vaser fundada l'any 1991. Actualment, la presideix Manuel Ro-yes, i l'objectiu és vetllar pels interessos del territori amb unaforta implantació dels sectors tèxtil i de la confecció.


Acte d’inauguració de la biblioteca Vapor Badia de Sabadell

La delegació d'ACTE s'entrevista amb el comissari Lamy

Foto: Jaume Soler

Foto: Oficina de la Diputació a Brussel·les

Terrassa acull la Sisena Festa de Prevenciód'Incendis Forestals

Pere Oller, de l'ADF de Castellar del Vallès, va guanyar elpremi Joaquim M. de Castellarnau de reconeixement pública persones per les seves iniciatives en la prevenció d'incen-dis. El premi Rossend Montaner de qualitat de les obres elva guanyar l'ADF Cingles de Castellterçol com a obra deprevenció d'incendis forestals millor adaptada al paisatge ial funcionament dels serveis naturals i, finalment, l'ADF BaixBerguedà va aconseguir el premi Palestra d'organització dela prevenció, que s'atorga a la millor organització local pera la prevenció d'incendis forestals. La Fira de Terrassa vaser l'escenari escollit per celebrar aquesta festa que orga-nitza la Diputació i que va reunir més de 700 persones delmón de la prevenció i la defensa forestal de la província. Entotal es van repartir 21.636,44 euros per fomentar i donar su-port al món de les ADF.

Castelldefels, després dels aiguats

Durant un recorregut per les zones afectades per les inun-dacions de la tardor, el president de la Diputació, Manuel Ro-yes, i l'alcalde de Castelldefels, Antonio Padilla, van podercomprovar l'estat de les obres de reparació que es porten aterme en punts concrets del municipi per pal·liar els efectesdels últims aiguats, com ara la instal·lació de diversoscol·lectors en urbanitzacions properes al litoral per poderbombejar l'aigua i, alhora, salvar la sorra i renovar les xarxessecundàries dels barris del centre. A banda d'aquestes ac-tuacions concretes, l'Ajuntament de Castelldefels té progra-mats projectes d'envergadura superior en un termini no su-perior a quatre anys. En aquesta ocasió, el president de laDiputació va aprofitar la visita a Castelldefels per veure elsterrenys on es farà la piscina coberta municipal, just al cos-tat de la piscina d'estiu que ja hi ha. En aquest projecte, laDiputació hi ha col·laborat en la redacció a través del proto-col general Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat inversions2000-2003 i amb una aportació econòmica de 30.000 euros.


Foto: Jaume Soler

Foto: Jaume Soler

Els guardonats l’any 2002

El president de la Diputació i l’alcalde de Castelldefels visiten les obres

Adoptar i trobar animals de companyia per Internet

La Diputació de Barcelona acaba de posar a l'abast de totala ciutadania el cercador GOSGAT (<www.diba.es/gosgat>).Aquest nova eina permet la recuperació d'un animal domès-tic perdut i ofereix informació sobre animals disponibles perser adoptats. Aquest és un dels eixos principals del Pro-grama d'atenció als animals domèstics de companyia, quel'Àrea de Salut Pública i Consum impulsa a la província.

La persona usuària disposa, a través del cercador GOSGAT,de totes les dades (raça, foto, mida, edat, etc.) dels animalsque es troben als dotze centres de la Xarxa de Centres d'A-collida distribuïts per tota la demarcació de Barcelona. GOS-GAT també informa sobre els tràmits per adoptar els animals,assessora sobre la tinença responsable i ofereix informa-cions sobre activitats relacionades.

Joves viatgers premiats a la tretzena edició del Tiramilles

El Premi Tiramilles es consolida amb la participació de 93 jo-ves de 34 municipis de la província. L'objectiu que es per-segueix des de l'Oficina del Pla Jove i l'Oficina Tècnica deTurisme és promoure l'esperit viatger entre els joves i creara partir dels seus treballs un fons documental al servei d'al-tres joves que vulguin seguir les seves passes pel món.

Els guardonats 2002 són: en la modalitat de Relat testimo-nial de viatge (Guia de Viatge), Daniel Moix de Montcada iReixac, pel seu treball Grècia, la terra dels Déus; i en cate-goria B, Imma Mestre d'Esparreguera per Polònia: viatge aun país de l'Est. El premi Fotografia de viatge se'l va empor-tar, en categoria A, Xavier Vila de Badalona per Impressionsdel Marroc, i en categoria B es va declarar desert. En la mo-dalitat de Guia digital de viatge, Edurne González de l'Hos-pitalet de Llobregat pel seu treball Yucatán, 12 dies. ■


Bombeta de Sílvia Culell, foto premiada

Foto: Sílvia Culell

Si volem aturar-nos en l'anàlisi dels canvis que sacsegen les nostres vides en els darrers anys, un dels més espec -taculars és el que afecta les famílies i tot el conjunt de sen-timents, emocions, llaços i vincles que envolta aquesta formaprimària de convivència. El model de família que al llarg deltemps va adquirir carta de naturalesa va ser el que establiauna clara divisió de rols, de drets i obligacions (incloses lesd'ordre sexual) entre home i dona. Mentre que, al mateixtemps, es formava una unitat econòmica i de treball que ge-nerava nombroses dependències, que afectaven sobretotl'autonomia de les dones i dels nens. D'altra banda, la dedi-cació de les dones a les tasques de la llar, a la cura dels in-fants i de la gent gran i a servir el marit caracteritzava bonapart de la divisió del treball intern en la institució familiar.

En els darrers anys al nostre país, i abans en altres llocs, lasituació ha canviat notablement en certes coses i molt pocen d'altres. Són una gran majoria les dones de menys de cin-quanta anys que treballen, també, fora de casa. La incorpo-ració massiva de la dona als recursos formatius de totamena ha estat encara més espectacular. D'altra banda, s'haincrementat de forma radical el nombre d'anys que viu la genti, per tant, el nombre de persones grans presents a les nos-tres ciutats. Si tots aquests poden ser considerats com acanvis indubtablement positius, no passa el mateix pel quefa a la (re)distribució de tasques a l'interior de la llar. Els ho-mes segueixen tenint, en general, una presència molt perifè-rica i episòdica en la feina domèstica, en l'atenció i el segui-ment dels fills i en la cura de les persones grans que formen

part del cercle familiar més proper. No és, doncs, estranyque la combinació d'una major independència (cultural ieconòmica) de les dones i la continuïtat de la desigualtat detasques entre la parella hagin provocat i provoquin un aug-ment molt significatiu de les separacions i una fluïdesa crei-xent en la construcció i reconstrucció dels lligams familiars.

Davant d'aquesta nova realitat, les polítiques de suport a lafamília que havien construït els estats de benestar, i de ma-nera més tardana i simplificada en el nostre país, no acabende coincidir amb les noves necessitats que van apareixent.La demanda de benestar avui ha deixat de ser una reivindi-cació global per convertir-se en una demanda personal i co-munitària, articulada al voltant de la vida quotidiana.

Autonomia, diferència i igualtat, tres vèrtexs d’un triangleCom podem abordar, des d'aquests supòsits, altres mane-res d'entendre les polítiques de suport a aquest món de no-ves i velles relacions familiars? El triangle que proposem enssuggereix que, d'entrada, haurien de ser polítiques que re-coneguessin l'enorme diversitat de situacions que existei-xen sota aquest rètol comú que anomenem família. Políti-ques que vulguin reforçar l'autonomia i evitar la dependència(sobretot la de les dones i fills amb relació als homes). Polí-tiques que procurin reforçar els aspectes d'igualtat i evitarles discriminacions. I polítiques que evitin un tractamentsectorialitzat i fragmentat de la situació a abordar. La figuraque presentem vol assenyalar les interdepèndencies entreaquests diferents aspectes i situar en el centre del triangle la

L’OPINIÓReinventant la família,reinventant les polítiques de suport


Joan Subirats

Catedràtic de ciència política de la UAB

tensió que eviti afavorir només un dels aspectes assenya-lats. Això té, evidentment, conseqüències significatives enla forma en què es concreten aquestes polítiques. No n'hihaurà prou, per exemple, a construir escoles bressol per atothom, que evitin la migradesa actual i la discriminacióeconòmica que significa. Caldrà també instrumentar meca-nismes operatius que assegurin la capacitat de resposta asituacions molt diverses de cada cas i garantir l'autonomiade les diferents persones involucrades. Això té conseqüèn-cies en els horaris, en el disseny de les instal·lacions, en la ca-pacitat de fer participar pares i mares en les activitats del cen-tre i, també, evidentment, en un règim de preus adequat quepermeti un accés igualitari i just dels diferents usuaris.

Solucions de proximitat per al benestar comunitariDes d'aquest punt de vista, entenem que els problemes i lesexpectatives viscudes a través de les organitzacions socialsprimàries requereixen solucions concretes, però sobretotsolucions de proximitat. En efecte, les polítiques de suport ala familia són un nou exemple de la importància de la proxi-mitat en la qualitat de resposta a les noves situacions plan-tejades. Cada cop es fa més difícil des d'àmbits centrals degovern donar respostes universals i de qualitat a les deman-des d'una població menys indiferenciada, més conscient deles seves necessitats específiques. I això fa que el focus de tensió es traslladi cap a nivells més propers al ciutadà, demanera que els governs locals assumeixen una nova dimen-sió com a distribuïdors de benestar comunitari. Com fer-ho?Els governs locals han de primar totes aquelles accions que

ajudin a garantir i reforçar l'autonomia i l'emancipació delsdiferents components de la familia. Aixó vol dir, evitar políti-ques que accentuin la dependència o que restringeixin la ca-pacitat de decidir el futur de cadascun dels components dela família. Cal avançar en una nova forma d'articular tempsfamiliar i la vida quotidiana. Amb desigualtats i exclusió nohi ha autonomia. Un objectiu central de les polítiques localsen l'àmbit familiar ha de ser lluitar contra els elements quegeneren precarietat i desestructuració familiar. Cal també se-guir incentivant la igualtat entre dones i homes en totes lesesferes de la vida. Concretant aquests aspectes generalspodríem dir que cal ajudar a fer possible la paternitat-ma-ternitat volguda amb serveis suficients i públics d'educacióinfantil (0-3); amb capacitat d'enfrontar-se als problemesdels infants i joves en situacions de vulnerabilitat; i amb ser-veis adequats per a persones grans amb dependència. Perenfrontar-se a aquests temes no cal imaginar només presèn-cia pública. Es poden fer servir diferents instruments: distri-bució del temps, permisos pensats per a cada situació otransferències de recursos quan sigui necessari. La diversi-tat de situacions i reptes a què ens enfrontem ens obliguena experimentar, provar i arriscar-nos. ■

«Els governs locals han de primar totes aquelles accions que ajudin a garantir i reforçar l'autonomia i l'emancipació dels diferents components de la família»


Amb aquest llibre es vol retre un homenatge a l'entorn natu-ral i el medi ambient. Són gairebé tres-centes pàgines de fo-togràfies dels dotze parcs naturals que integren la Xarxa deParcs Naturals de la Diputació, il·lustrades amb fragmentsde poemes d'autors catalans contemporanis, que ens reve-len la gran riquesa del nostre patrimoni natural. La seleccióde poemes i la redacció dels textos ha anat a càrrec deGonçal Luna. Les fotografies són de Kim Castells i Iñaki Re-lanzón, a més d'altres autors com ara Francesc Muntada,Pepa Àlvarez, Eva Bellapart, Robert Peña i Siqui Sánchez.

L'edició destaca per la complexitat de producció, ja que hacalgut compaginar disseny gràfic, tintes, vernissos i mate-rials, com el tipus de paper i enquadernació, per aconseguirreflectir les sensacions que ens aporten els parcs naturals.

Gairebé deu anys després de la seva creació per donar alsens locals suport tècnic per al foment del desenvolupamenturbanístic del territori, l'Institut de Gestió Urbanística i Acti-vitats Locals presenta un recull de les actuacions dutes aterme entre el 1995 i el 2002.

Aquest recull d'actuacions s'estructura en diferents apar-tats: estudis de viabilitat, modificacions de planejament,plans parcials, plans especials, plans de reparcel·lació i pro-jectes d'urbanització. Els treballs estan presentats en formade fitxes que consten de les dades d'identificació del treballefectuat, un plànol de situació de l'àrea estudiada en relacióamb el municipi, un text explicatiu, la documentació gràficaper fer entenedor el text i un recull de dades numèriques.

Des de l'any 1985 les polítiques locals de joventut, elabora-des dels ajuntaments amb el suport de la Diputació de Bar-celona, s'han renovat i estès a tot el territori de la provínciade Barcelona. Després de gairebé vint anys calia analitzar-ne els resultats i reflectir les necessitats i els reptes de futurd'aquestes polítiques.

L'objectiu d'aquest informe, dirigit per la UAB, és doble:d'una banda, conèixer i apuntar noves tendències de lespautes actitudinals i relacionals, els canals de sociabilitat, lapraxi ciutadana i les relacions amb el territori de la poblacióentre 16 i 29 anys. I de l'altra, elaborar propostes que hauriende recollir les polítiques municipals de joventut en el futur.

NOVETATSBIBLIOGRÀFIQUES


He mirat aquesta terraÀrea d'Espais Naturals Diversos autors26,5 x 29 cm; 288 pàg. PVP: 50,00 euros

IGUAL. Recull d'actuacionsurbanístiques 1995-2002Institut de Gestió Urbanísticai Activitats LocalsColl, Jaume; Comerma, Albert22 x 22 cm; 143 pàg.Gratuït

Joventut, territori i ciutadaniaÀrea de CulturaDiversos autors21 x 29,7 cm; 76 pàg.Gratuït

CONVOCATÒRIES febrer-març 2003

III Cicle de conferències tècniques en l'àmbit de l'activitat física

En aquest cicle es vol ampliar la formació delsresponsables de portar a terme el programad'activitat física per a gent adulta Surt, mou-te,que gestiona la Diputació de Barcelona. El cicleplanteja l'activitat física i grups de població,consciència corporal, esquena i activitat físicasaludable. La segona jornada serà el dia 22 defebrer i n'hi aurà tres més el 22 de març, el 10de maig i el 7 de juny. Les inscripcions es po-den fer al Servei d'Esports, tel. 934 020 660.

VIII Cros Gran Premi Diputació de Barcelona

El Club Atletisme Diputació de Barcelona orga-nitza el VIII Cros Gran Premi que se celebra el dia9 de febrer al circuit de Torre Marimon de Caldesde Montbui. Aquest cros és l'últi ma prova delCircuit Gran Premi Català de Cros 2002-2003.Les categories establertes són aleví, infantil, ju-venil, júnior, promesa, sènior i veterà. Cadascunaté establert un horari de sortida i una distànciadefinida.

iPer a més informació: <www.diba.es/cros>

L'interior del 1990. Fotografies d'Adolf Mas

En el remodelat Centre de Documentació i Mu-seu Tèxtil de Terrassa es pot visitar aquestamostra. L'exposició revela una visió inèdita delModernisme i s'emmarca dins el Programa per-manent sobre el tèxtil del Modernisme que acullel centre. La mostra ha estat organitzada con-juntament amb l'Institut Amatller d'Art Hispà-nic. Es pot veure fins al mes d'abril. C/ Salmeró,25, de Terrassa.

Tercera Jornada d'Activitats a la Natura pera Joves

Es farà al Baix Llobregat durant el mes de marçi està destinada a joves d'entre 14 i 18 anys. Elsequips han de ser de tres persones i mixtos ihan de realitzar proves a la natura. Aquesta jor-nada forma part d'un cicle que organitza la Di-putació de Barcelona, dins el programa adreçatals joves De marxa amb l'esport. La inscripcióper equips és de 6 euros per persona i es potformalitzar a l'ACET, a l'adreça electrònica:[email protected].

Fòrum local d'educació

Aquest projecte té els seus inicis en el Fòruml'Escola i la Ciutat que fa un temps es va cele-brar per reflexionar al voltant d'aquesta pre-missa. Ara, els ajuntaments participants i d'al-tres que s'hi han adherit han volgut conservarun espai comú de debat per reflexionar sobre lapolítica educativa local. Rotatòriament cadaajuntament s'encarrega d'organitzar un debatlocal. Els propers se celebraran a Sant Cugatdel Vallès i Cerdanyola durant el mes de febrer,i a Girona i Mataró el mes d'abril.

Cosmòpolis. Borges i Buenos Aires al CCCB

Aquesta és la quarta exposició del cicle «Lesciutats i els seus escriptors». Cosmòpolis. Bor-ges i Buenos Airesmostra l'evolució literària deBorges i la seva ciutat natal, des que mítica-ment la funda fins que la universalitza. Unatransformació atractiva de conèixer, que exi-geix una comprensió dels principals dilemesque defineixen la història argentina. Aquestaexposició es pot veure fins al 16 de febrer, alCCCB. C/ Montalegre, 5.

Jornades


Esports

Educació

Exposicions

WEBS

www.diba.es/espaiblau

www.a-diba.net

www.ajmartorell.org

www.montcada.org

www.borreda.net

Territori Espai Blau <www.diba.es/espaiblau>

El projecte Espai Blau és una estratègia territorial per recu-perar, promocionar i millorar la planificació i la gestió dels es-pais al voltant de l'aigua, espais vertebradors del territori,amb una visió global i una vocació integradora. El territori Es-pai Blau inclou la franja litoral, les conques fluvials, així comaltres recursos hídrics: rieres, pantans, aiguamolls, canals ipèlags de la província de Barcelona. L'aposta per la gestióterritorial sostenible és un dels objectius estratègics recollitsal Pla del mandat 2000-2003 de la Diputació de Barcelona.

El portal de la Diputació de Barcelona dedicat a l'acces-sibilitat dels continguts web <www.a-diba.net>

Des d'aquestes pàgines es pretén col·laborar amb la divul-gació de les bones pràctiques en el disseny web accessible.El seu objectiu fonamental és contribuir que la xarxa de mu-nicipis i la mateixa Diputació avancin cap a la programacióaccessible dels seus continguts web. Els intercanvis duts aterme, tant amb els tècnics municipals com amb els usuarisi professionals que van participar en l'elaboració del llibred'estil per a l'accessibilitat dels continguts web, han fet pa-lesa la necessitat de crear canals de participació, formació,assessoria i informació que permetin seguir avançant en elcamp de l'accessibilitat. Els continguts s'aniran actualitzanta través de la participació de tècnics, usuaris i professionals.

Nous webs a Martorell, Montcada i Reixac i Borredà<www.ajmartorell.org>

El web de l'Ajuntament de Martorell conté un extens catàlegdels serveis municipals i facilita informació sobre un impor-tant nombre de gestions municipals.

<www.montcada.org>Montcada i Reixac ha fet un gran esforç per dinamitzar laseva pàgina web i ha apostat per la instal·lació d'un potentmotor de gestió de pàgines, com a base per desenvoluparun lloc ben dissenyat, àgil, útil i atractiu. És un web moltequilibrat en els contiguts, tant pel que fa al material per do-nar a conèixer el municipi com per l'atenció ciutadana queofereix mitjançant un bon recull de serveis i actualitat.

<www.borreda.net>Al web de Borredà, hi trobareu tota l'activitat econòmica isocial d'aquest poble prepirenenc situat entre el Berguedà,Osona i el Ripollès. Hi trobareu les fondes i els establimentsde turisme rural, els productes artesans i altres informacionsd'interès. ■


La Seu de Manresa

DireccióCarme Roldán

Redacció Lola Mayenco, Jordi Navarro, Ethel Paricio, Beth Prat,Carles Sabater, Glòria Santamaria, Eva Viñals

Col·laboracionsJaume Badia, Joan Barrera, Carles Negredo, Josep Lluís Rodríguez, Joan Subirats

FotografiaMarta Jordi, Jordi Roviralta, Jaume Soler

MaquetacióLola Mayenco

Assessorament lingüístic i producció editorialInstitut d’Edicions

Consell editorialCarles Anglada, Toni Bisbal, Francesc Colomé, Juan Echániz, Antoni Fernández, Jordi Font, Anna Maria Miró, Carme Roldán, Miquel Salazar

Projecte gràficEumogràfic

FotocomposicióAnglofort

ImpressióSystem BCN

ISSN: 1133-2328DP: B-1069-1992

Departament de Premsa Diputació de BarcelonaRambla de Catalunya, 126, planta 2a08008 [email protected]

Publicació bimestral / Distribució gratuïta

Els articles de col·laboració que publica el DB expressenl’opinió dels seus autors, la qual no ha de ser necessària-ment compartida pels responsables de la revista.


La reforma de la llei d’hisendes locals: una ocasió perduda · (MAP), era del 67,7% per a...

Documents

Transcript of La reforma de la llei d’hisendes locals: una ocasió perduda · (MAP), era del 67,7% per a...