Javi Gombao

L 'ADORACIÓ DE VELÁZQUEZ AL PRADO

L'Adoració  dels  Reis Mags  de Diego  Velázquez  és  una obra de  joventut, de  l'etapa sevillana, pintada amb  tot just 20 anys. Els Reis Mags són Pacheco‐sogre i mestre‐i el propi pintor. Se sol citar que el nen podria ser la filla de Velázquez. 

Davant Les Meninas és una obra menor, encara que el pintor  sevillà  ja  done mostres  del  nivell  que  anava  a assolir:  ser  l'indiscutible  número  “u”  de  la  nostra pintura. 

Aquest  quadre  te  una  l'abundància  de  tractats geomètrics  i de perspectiva.  El barroc no  renuncia  als èxits matemàtics de l'art renaixentista. 

Assenyalem  està  pintura  perquè  les  dimensions  de  la tela són àuries (204 cm × 126,5 cm), però a més, el nen, on es concentren  les mirades està situat a  la cruïlla de les divisòries per construir els subrectangles auris. Llum i simetria s'uneixen perquè  l'espectador centrin  la seva visió en un punt. 

Són àuries les raons de l'altura a l'ample de la tela, d'aquest ample amb la distància de la cara del nen al marc superior, i d'aquesta última al marc esquerre. Tres raons àuries per conduir la mirada de l'espectador al Nen.