Les competències cognitivolingüístiques

Aprendre a escriure ciències humanes i socials

Segons la tesi de Roser Canals UAB 2005

Aprenents

Llenguatge

El coneixement social

Competències cognitivolingüístiques

Com funciona el procés d’aprenentatge

Per entendrePer interpretarPer valorarPer transformar

La realitat

A traves del

Reconstrueixen

Mitjançant el desenvolupament de les

Roser Canals UAB 2005

Tipologia de competències cognitivolingüístiques en la formació del coneixement humanístic i social

CAPACITAT D’OBTENIR

I ORGANITZAR LA INFORMACIÓ

CAPACITAT D’ELABORAR

LA INFORMACIÓ PER COMPRENDRE

CAPACITAT D’INTERPRETAR PER DOTAR EL CONEIXEMENT DE SIGNIFICAT

CAPACITAT DECONTRASTAR

INTERPRETACIONSPER POSAR A PROVA

EL CONEIXEMENT

DESCRIURE NARRAR INTERPRETARJUSTIFICAR ARGUMENTAR

Roser Canals UAB 2005

DISCURS DIDACTICACCIONS QUE AFAVOREIXEN

HABILITATS COGNITIVOLINGÜÍSTIQUESCAPACITATS COGNITIVES

Capacitats, habilitats i accions cognitivolingüístiques / Discurs didàctic (En el discurs oral o textual sovint les trobem combinades) Roser Canals UAB 2005

DISCURS ARGUMENTATIU:

Tracta d’examinar els propis arguments i els arguments contraris per comprovar si una interpretació és vàlida o bé té excepcions tot acceptant que el coneixement és relatiu. Permet entendre diferents punts de vista. Fa ús del diàleg i debat per arribar a acords.

Argumentar, valorar, opinar, creure, pensar, dubtar, demostrar, rebatre, persuadir, convèncer,...

f) Argumentar: Consisteix en donar arguments per defensar un punt de vista/ hipòtesi o tesi davant dels altres amb la intenció de convèncer. També permet enriquir, matisar, dubtar, fins i tot modificar el propi coneixement.

4. CONTRASTAR INTERPRETACIONS DIVERSES:

Desenvolupa la capacitat de confrontar interpretacions mitjançant arguments que permetin defensar i/o rebatre posicionaments per posar a prova el coneixement

DISCURS INTERPRETATIU:

Expressa la pròpia visió de la realitat de manera justificada mitjançant raons fortes i suficients, del coneixement, de la pròpia experiència o ideologia i sistema de valors.

Interpretar, justificar, formular hipòtesis, elaborar punts de vista, establir conclusions,...

d) Interpretar: Consisteix en posicionar-se en relació amb els fets i fenòmens, valorant críticament la informació, i en vistes a l’acció.

e) Justificar: Dóna raons , arguments per defensar un punt de vista recorrent al coneixement científic . Estableix el perquè o la causa última que explica els fets i fenòmens.

3. INTERPRETAR LA INFORMACIÓ:

Desenvolupa la capacitat de dotar de significació pròpia el coneixement, explicitant el propi punt de vista i justificant-lo amb raons de pes.

DISCURS EXPLICATIU: Dóna raons per comprendre els fets i els fenòmens, les seves causes i conseqüències, sense posar en dubte l’objecte de l’explicació. Com més estructurada i completa hi haurà més elements per aprofundir la comprensió.

Explicar, relacionar conceptes, comprendre, establir causes i conseqüències,...

c) Explicar: Incorpora a la descripció i a la narració raons que completen les qualitats o característiques de manera ordenada per fer comprensible un fet o esdeveniment. Estableix relacions causals o raons que expliquen el perquè dels fets, fenòmens o esdeveniments.

2. COMPRENDRE I ELABORAR LA INFROMACIÓ:

Desenvolupa la capacitat de reorganitzar la informació i establir relacions de diferents tipus fonamentalment de causa efecte per fer comprensible un fet o situació.

DISCURS INFORMATIU: Exposa i caracteritza fets i esdeveniments de forma lineal sense establir relacions entre ells, per situar quin és el tema i en què consisteix. Les idees es coordinen de manera ordenada sense jerarquització.

Observar, enumerar, caracteritzar, comparar, classificar,...

a) Descriure: Consisteix en enumerar i enunciar qualitats, propietats o característiques de fets fenòmens, esdeveniments...

b) Narrar: Consisteix en contar fets, esdeveniments,... en una successió temporal ordenada.

1. OBTENIR I ORGANITZAR LA INFORMACIÓ:

Desenvolupa la capacitat d’aprenentatge factual (dates, noms, dades, conceptes, característiques...) de forma completa i ordenada

ORIENTACIONS PER FER TEXTOS DESCRIPTIUS

Com es fa un discurs o un text descriptiu?• Escriure un títol que indiqui amb claredat i precisió: El tema que tracta On passa? Situar-lo en l’espai. Quant passa? Situar-lo en el temps.• Fer una descripció general o aproximació del què s’observa com a introducció.

• Fer una descripció detallada seguint un ordre Trio de què parlaré i ordeno abans de parlar o escriure les idees en categories perquè la descripció

sigui clara i sistemàtica. La tria depèn del què he de descriure. Ordenar del què és més general al què és més concret, de dalt a baix, del més proper al més llunyà...

Enumerar els trets o característiques de cada categoria de manera precisa i completa. Utilitzar frases curtes que solen ser coordinades o juxtaposades. El mar que banya la costa és el Mediterrani, la costa és retallada...

Fer servir el vocabulari propi del què s’està descrivint : de medi urbà, de relleu, d’art,...

• Conclusió. Acabar amb una frase que tanca el text. Que resumeix una idea principal o opinió.

• Revisió. Comprovar que el text l'entén algú que no sap de què parlo, que té títol i una descripció general primer i detallada després; i que acabo amb una frase de tanca el text.

Text adaptat a partir de la tesi Roser Canals UAB 2005

Descriure, consisteix a enumerar qualitats, propietats o característiques essencials d’un objecte, d’un fet o fenomen, generalment, mitjançant l’observació.

En ciències socials fem descripcions de diverses fonts d’informació: una obra d’art, un gràfic, un personatge, un paisatge, un mapa, un edifici, ...

ORIENTACIONS PER FER UN TEXT EXPLICATIU

Com es fa un discurs o text explicatiu?• Títol de presentació. Ha d’indicar amb claredat i amb precisió de que tracta el text.2 Fer una introducció. Si ha de dir breument quin és l’objecte de l’explicació.• Exposar les raons que ajuden a comprendre els fets i els fenòmens, o bé els motius o les accions per

actuar davant de fets determinats posant-se en el lloc dels protagonistes (empatia) Abans de començar a parlar o redactar s’han d’ordenar les idees i classificar-les en un esquema esborrany

atenent a què: Es donen raons adequades i suficients Cal ordenar les raons per categories d’un mateix tipus, exemple: raons

econòmiques, socials, històriques, de medi físic,... O bé per ordre d’importància, per exemple causes més llunyanes o properes, causes puntuals...

Mirar de relacionar les diverses raons entre si. No es tracta de fer una llista de causes i conseqüències, si no que cal relacionar-les d’ acord a una lògica en l’explicació que es fa.

Utilitzar el vocabulari precís del tema o matèria après.• Conclusió, per sintetitzar, la idea o idees fonamental que es desprenen de l’explicació.5. Revisar, mirar que estigui ben escrit, que el text el pugui entendre algú que no sap res del tema. Les

frases s’han de construir com oracions subordinades amb conjuncions com: perquè, ja que, a causa de... i coordinades amb conjuncions que indiquin conseqüència (il·latives) com: ja que, per tant, de manera que, en conseqüència...

Explicar, consisteix a donar raons que ajuden a comprendre el perquè dels fets i fenòmens, a través de les seves causes i conseqüències. En les ciències socials, per comprendre els fets i els fenòmens s’estableixen relacions de causa i conseqüència i també es donen raons que ajuden a comprendre les motivacions de les persones implicades.

Text adaptat a partir tesi Roser Canals UAB 2007

ORIENTACIONS PER FER UN TEXT INTERPRETATIU I JUSTIFICATIU

Com es fa un discurs o un text interpretatiu1. Escriure un títol, que indiqui amb claredat i precisió de què tracta el text.2. Fer una introducció per identificar la finalitat del text. Ha d’exposar-s’hi breument quin és l’estat de la

qüestió des del punt de vista de la comunitat científica. Pot haver-hi diverses teories. 3. Formular el posicionament o tesi objecte de justificació.• Exposar ordenadament les raons, i les propostes, que justifiquen la tesi o posicionament tenint en

compte que la redacció ha de ser clara i utilitzar el vocabulari propi de la matèria. S’organitza per ordre d’importància o per categories, per exemple: socials, econòmiques, ideològiques... També s’ha de mirar que les raons o propostes siguin::

Pertinents (venir al cas), ser adequades i fer referència al tema que volem justificar Formulades amb fonament científic. Resistents a les objeccions i a la crítica. Suficients per validar o modificar l’estat del coneixement.• Redactar una Conclusió que resumeixi la idea central o idees fonamentals de l’argumentació.6. Revisar el text final mirant de no haver oblidat cap dels passos anteriors. Les frases han de ser

subordinades causals amb conjuncions del tipus: perquè, ja que, atès que, a causa de..; o bé coordinades amb conjuncions o locucions que indiquen conseqüència com ara: ja que, per tant, de manera que,...

Interpretar, consisteix a atribuir un significat personal a un coneixement a través de la formulació de punts de vista propis.

Justificar, consisteix a donar raons que estableixin la validesa d’un punt de vista o d’una tesi que explica un fet o un fenòmen. Les raons de la justificació es basen en el coneixement científic o amb l’experiència personal i han de ser fortes i convincents per resistir les objeccions i la crítica. La justificació va més enllà de l’explicació perquè permet explicitar el perquè del perquè, de manera que arriba a un nivell més elevat de coneixement.

Text adaptat a partir tesi Roser Canals UAB 2007

ORIENTACIONS PER FER UN TEXT INTERPRETATIU I JUSTIFICATIU. Roser Canals 2005

Com es fa un discurs o un text argumentatiu?1. Escriure un títol que indiqui amb claredat i precisió de què tracta el text argumentatiu.• Fer una introducció per identificar el problema o situació que es discuteix. Si poden resumir els

diferents punts de vista sobre el tema.• Exposar la pròpia interpretació, posicionament personal sobre la qüestió, punt de vista que es

defensarà en la discussió. Exposar ordenadament les raons o arguments que la justifiquen i els contraarguments, per defensar-la. S’ha de tenir en compte que les raons i arguments han de ser:

a) Pertinents, es a dir adequades i fer referència a l’objecte de l’argumentació. b) Estar fonamentades en el coneixement científic. En el cas de ser conviccions pròpies en l’ètica

universal dels drets humans o en valors democràtics. c) Forts per resistir les objeccions i la crítica dels altres. Cal preveure quins poden ser els

arguments contraris i preparar contraarguments. d) Suficients arguments i contraarguments per mantenir la defensa de la pròpia visió. e) Preparar : exemples pràctics, dades,...per completar i reforçar l’argumentació. f) Incorporar propostes d’actuació que facin viable el propi posicionament i per reforçar la

persuasió.• Redactar la conclusió. Exposar-hi la raó fonamental o evidència que recolza i resumeix el punt de

vista que es defensa.5. Utilitzar un llenguatge precís propi de l’area de coneixement.• Utilitzar enllaços sintàctics adequats del tipus: locucions : malgrat que, no obstant això, de tota

manera; Conjuncions subordinades condicionals: si...; consecutives: per tant..; adversatives: encara que, però..; finals: a fi de, amb la finalitat de ...

7. Revisar la claredat del text i els punts de l’argumentació exposats.

Argumentar, consisteix a contrastar diverses interpretacions de la realitat mitjançant arguments que justifiquen una tesi o punt de vista. Amb l’argumentació, el coneixement és posat a prova a través del debat i la contrastació d‘opinions, de manera que és possible la reformulació del coneixement d’un tema.