Les Urpes Del Diable

5

Click here to load reader

Transcript of Les Urpes Del Diable

Page 1: Les Urpes Del Diable

1. Fes un resum del text amb les teues paraules, capítol

per capítol.

Tot comença quan aparéix mort el papa Bonifaci VIII d'una manera molt extranaya. Al morir el papa, ix elegit Benet XI com a pontífex.

El papat decideix cridar a un metge molt famós anomenat Arnau de Vilanova, que treballava a Catalunya per al rei Jaume II, per a que investigue el cas.

Quan arriva a Roma, Arnau es trova que han assassinat a Pietro Savinola, cardenal de Viterbo, i se'l emporta al laboratori que li deixà Benet XI al seu palau per a intentar averiguar alguna cosa, perquè havia segut assassinat de la mateixa manera que l'antic papa. Els cadàvers tenien el cap mig penjant, l'estòmac destrosat i unes senyal a l'esquena amb unes marques que pareixien les urpes del diable, a més a més quan van trovar als cossos hi havia taques de sang al altar on els van trovar.

Quan Arnau ja estava a Roma, un barri dels suburvis es va vore infectat per la peste, per la culpa d'una rata i el famós metge rfecomanà cremar aquesta part de la ciutat i ho van fer. Mentre ho cremaven Arnau reconegué una olor que feien els cadàvers dels cardenals i va deduïr que l'assassí els cremava el grix.

Conrado Simone, comerciant de teles, quan arrivà de Florència fou a buscar a la seva dona que comita adulteria amb el cardenal De la Bressa, però es trovà amb el cardenal mort, açó va alçar sospites damunt d'ell i el cardenal De Lucca (un dels caps de la Inquisició) el comdenà a mort, es a dir, el cremaren per ser el presunt asáis.

Arnau de Vilanovano estava molt segur d'aquesta ulpavilitat i per molt que el papat volguera que tornara a Ctalunya es quedà per asegurar-se. Thotom li donà la raó quan aparegué mort el cardenal Colonna amb les mateixes circumstàncies dels altres cardenals, aleshores Arnau amb la ajuda Bernat Deliciós retornà les investigacions. Bernat fou el que descobrí el ritual que fei l'assassí, haches es trobava a la Bíblia. Arnau va descubrir que eren els sanyals que tenien a l'esquena els cadàvers, van resultar ser nombre romans que assenyalavenquin era el manament que el cardenal assassinat va incumplir en vida, ho va sabre per deducció quan aparegué mort el cardenal Colonna que tenia moltes riquesses per estafa i li va apáreixer a l'esquena VII.

Si la teoría d'Arnau era vàlida, encara faltaven tres cardenals per assassinar.

Quan Arnau i Bernat anigueren a la cambra d'Arnau per a parlar del problema, Bernat es va prendre una copa de vi que hi havia a una gerra i deixà que Arnau descasara. Mentre Arnau estava endormiscat, un dfesl soldats entrà a la cambra i li digué que fòra a vore a Deliciós perque estava molt malaat. Arnau anigué de seguida. Bernat tenia dolors abdominals i estava molt blan, aleshores fou quan Arnau recordà que Bernat s'havia prenut una copa de vi que podia haver estat enverinat per voler matar-lo.Arnau deman`que cremaren pa i amb pa cremat i cendra evitaria que el verí tocara l'estómac o la sang.

El cardenal De Lucca va ser detingut perque un criat del cardenal Colonna el va vore ixir del palau el día que aparegué mort Colonna, però De Lucca només va anar a parlar amb ell perquè volien desfer-se d'Arnau.

Quan De Lucca estava a la cel.la, una figura negra amb caputxa entrà i li donà un botxí a canvi de que confessara que havia sugut ell l'assassí, De Lucca va obedir. Arnau no estava molt convençut d'açò i amb Bertrand de Got van anar a vore a a De Lucca, però haches no estava a la cel.la perquè el papa s'havia compadit del cardenal i havia ordenat que el traslladaren, de nou, a la seua habiotació, així que van desidir demanara permís al papa per a poder parlar amb ell. Els rebé el cardenal Nuovo que els va informar de que el papa estava descançant i no podia ser estorvat i que no

Page 2: Les Urpes Del Diable

podien anar a vore a De Lucca. A Bertrand li paregué estrany i li ho va fer sabre a Arnau i mentre parlaven va eixir el tema de la mort de Bonifaci VIII i Arnau va arribar a la conclusió de que el antiu papa va se assassinat per incumplir el primer manament, però Bertrand no va vorte el cós i Arnau va voler parlar amb Nuovo que si el va vore. A la cambra del carmalenc no hi havia ningú,però la porta estava oberta i entraren. Quan ja estaven dins, entraren i descobriren a la capella que no hi havia creu i d'avall de la tela blanca de l'altar hi havia una altra negra. Quan van voler eixir els esperava a la porta el capità de la guàrdia i Nuovo.

Bernat, qui va ser visitat per Arnau i Bertrand abans d'anar a parlar amb Nuovo, dubtà que els seus amics li amagaren alguna cosa i va desidir seguir-los per molt dèbil que es trovés, així que quan arribà a l'habitació de Nuovo amb ajuda que demanà va vore que Nuovo volia matar als seus amics per descubrir que el carmalenc invocava al dimoni i gràcies a ell no va passar res.

Arnau ja sabía qui era l'assassí però volia demostrar-ho davant dels seus companys. Van anar per un passadñis a l'habitació de De Lucca i s'amagaren darrere d'una mena d'espill i esperaren a que entrara algú. De Lucca estava dormint quen entrà una figura negra i amb caputxa que el volia matar, de sopte van eixir els tres que estaven amagats i resoliren el duote sobre l'assassí que resultà ser el papa Benet XI qui dia que ho fea perque Deu li ho demanà perque els cardenals no compilen els manaments. Com no el podien cremar per ser el papa, Bertrand de Got li va donar de veure dúna copa que tenia vi enverinat sense que ningú ho sapiera.

La hist'oria s'acaba en el moment que trien al nou papa, Bertrand de Got amb el nom Climent V.

2.Fes una descripció (caràcter, treball, activitats...) de tres personatges principals de l'obra.

Arnau de Vilanova: Era un home de seixanta-cinc anys, amb una força i una vitalitat extraordinàries i amb barba. Era un home molt convençut de les seues idees i molt centrat al seu treball.

Benet XI: Era un home al que li agradava ser papa perque d'aquesta manera era el represant de Deu a lña Terra. Obedía a Deu en tot i fins i tot va ser capaç de matar.

Bernat Deliciós: Un home prim, bòna persona i sensat.

3.Busca informació sobre Arnau de Vilanova i explica la seua importància literària.

Silvestre Vilaplana i Barnés, nascut a Alcoi el 1969, llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant i en l'actualitat professor de secundària a l'institut La Foia d'Ibi. Ha conreat diversos gèneres, especialment la poesia i la novel·la. De la primera destaquen els poemaris La senda de les hores (Premi 25 d'abril, 1998), Aigües de clepsidra (Premi Paco Mollà, 1998), Calendari de silencis (Premi Nacional de Poesia Miguel Hernández, 1999), Deserts (Premi Josep Maria Ribelles, 2004), Els colors del vent (Premi Carme Guasch, 2005), Partitures perdudes (Premi de poesia Festa d'Elx 2006) o Bagatge de tenebres (Premi ciutat de Torrent 2007).

En narrativa destaquen les novel·les La mirada d'Al-Azraq (Premi Narrativa Jove, 1998), Els dimonis de Pandora (finalista Premi Bancaixa, 1999), Les urpes del diable (2001), i La frontera negra (2007) en literatura adreçada als joves, i Les cendres del cavaller (Premi ciutat d'Alzira, 2003), que narra la biografia de Joanot Martorell, l'autor del Tirant lo Blanc i L'anell del pescador (2005) en la literatura per a adults. Algunes de les seues novel·les han estat traduïdes a l'espanyol.

Page 3: Les Urpes Del Diable

A més d'haver sigut premiat i d'haver publicat alguns articles i contes en revistes i en reculls (Llibre d'escolaritat, 2004), ha participat en l'elaboració de diversos guions per a la televisió i en el 2006 rep el Premi de la Crítica Serra d'Or per la novel·la Les cendres del cavaller.

És soci de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

4.Conta el moment de la història que més t'ha agradat.

Explica per què.

El momento que me m’agradat ha sigut el final, es impredecible, no te pots imaginar

que l’assassi puguera ser algu tan importan. A més les deduccions finals d’Arnau son

magnifiques perque et resumeix tota l’obra en un parell de linies.

5. Busca informació sobre la corona Catalanoaragonesa al

segle en què es desenvolupen els fets.

6.Els assassinats responen a una lògica: la dels pecats

capitals. Quins són per a tu els pecats de la societat a

l'actualitat? Estan recollits en els set marcats per l'església?

Continue pensant que a l’actualitat es fan els mateixos pecats, els capitals.

7.Explica què és la Inquisició i el seu paper a l'època.

8.Què és l'Anticrist? Busca informació sobre la seua

significació a l'època.