L'hora del pati PROJECTE DE TRANSFORMACIÓ DELS PATIS

DE L'ESCOLA PAU CASALS – GRÀCIA AMPA Escola Pau Casals – Gràcia

Per on comencem?

La nostra font d'inspiració en aquest projecte ha estat l'estudi "Els patis de les escoles: espais d'oportunitats educatives", publicat per la Fundació Jaume Bofill i dirigit per Imma Marín, directora de Marinva i especialista en educació i comunicació a través del joc, que ens va venir recomanada per Sr. Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill.

El nostre projecte "L'hora del pati" es va endegar en el curs 2014-15. A dia d'avui ja hem desenvolupat les dues primeres fases del projecte:

1. Fase 1: Diagnosi del Pati, quin pati tenim.

2. Fase 2: Disseny del pati que volem.

Actualment, ens trobem en la fase 3, el Pla d'acció per la reconstrucció del pati, i ens hem tornat a retrobar amb la Fundació Jaume Bofill gràcies a l'oportunitat que ens han donat amb el projecte Hack the school. Tot i que el nostre projecte ja està avançat vam creure que Hack the School ens obria una nova porta per aconseguir recursos, però sobretot vam considerar que era una bona eina per posar en valor el treball que hem fet, una forma de donar major visibilitat al nostre projecte, gràcies a la notorietat i reconeixement de la Fundació Bofill com a entitat capdavantera en temes educatius.

El projecte Hack the school ha representat una onada d’energia a la comunitat per seguir el camí. La seva guia ens a possibilitat veure els aspectes claus del nostre projecte, tant allò que són punts forts com febles i identificar potencialitats.

Hem centrat el treball del Hack the School en fer viable el nostre prototip, en planificar i estructurar millor el nostre pla d’acció. A més ens ha ajudat a identificar i potenciar el procés d’aprenentatge i de participació que anem realitzant al llarg de tot el procés.

Sentir-nos part de la comunitat d’escoles Hack the School ens reforça el sentiment que anem per bon camí, la importància de repensar els nostres espais per millorar les relacions d’aprenentatge i de convivència que s’hi donen.

2

D'on va sorgir la necessitat de canvi?

La necessitat sorgeix des de diferents confluències i interessos:

Un pati gran, però poc confortable i estimulador, fred i gris amb molt de ciment, on la pista esportiva té un paper dominant, un espai expulsiu i generador de conflictes.

Un patí que fomenta un tipus de joc poc diversificat per les seves condicions estructurals:

- La supremacia de la pista condiciona el tipus i estil de joc que segrega per gènere...

- I la manca de materials i altres zones de joc que promoguin i afavoreixin activitats alternatives a la pilota.

L'Escola Pau Casals – Gràcia ha mostrat una marcada sensibilitat per la millora i atenció dels seus patis. Així ho demostren els diversos projectes i accions dutes a terme els darrers anys, realitzats amb la participació de l'AMPA, alumnat i equip docent:

- Els projectes «Millorem els nostres patis» i «Fem l'escola més verda» (de 2006 a 2011), que van articular-se a través de la Comissió Agenda 21 i giraven entorn a l'educació ambiental. Es van dur a terme les següents actuacions: compra i posada en marxa de taules d'hort urbà i jardineres als patis, així com el treball a l'aula.

- El curs 2011-2012, va sorgir la petició de dotar el pati d'Educació Infantil de més recursos de joc. Les millores van ser: instal·lació de dues estructures de joc (una caseta i un pont) i la realització de les pintures murals.

La creació de la Comissió Impulsa (curs 2012-13), que va nàixer del desig de les famílies per trobar projectes comuns, que estimulessin la participació de tota la comunitat educativa.

El pati es configura com una oportunitat per la reflexió pedagògica i de participació, com a espai de trobada de tots: l'espai d'esbarjo dels infants, l'àgora de l'escola, l'espai de trobada i convivència de les famílies i l'escola...

En aquest procés de canvi volem implicar a tots, perquè tots, pares, mares, alumnes, mestres, monitors, l'entorn del barri i, fins i tot, l'administració hi estem implicats, tots hi tenim alguna cosa a dir, tots en som experts.

I volem, així, poder trobar punts de consens i trobada, d'aprenentatge i d'intercanvi.

Pau Casals-Gràcia és una escola amb inquietuds per la millora educativa, per buscar projectes que ens interpel·lin a reflexions pedagògiques.

El pati el vam percebre com un espai ideal, perquè, tal com diu l'estudi Els patis de les escoles: espais d'oportunitats educatives, el temps que els infants passen al pati és molt important en la seva formació dins l'àmbit de l'educació formal i una gran oportunitat educativa, el joc com a eina d'aprenentatge.

3

Dues preguntes clau

Com ha estat el procés viscut?

En aquest procés hem implicat a tota la comunitat educativa i això ha generat que ens poséssim en contacte persones diferents, d'àmbits diversos, amb inquietuds heterogènies. Un procés viscut amb il·lusió i ganes de col·laboració, que ens ha portat a reinventar les pràctiques i trobar noves maneres de conviure, contribuint de forma positiva a la millora del pati, però, sobretot, reforçant el sentit de pertinença a l'escola, un lloc on tothom pot trobar el seu espai i sentir-se representat perquè se l’escolta i se li reconeix el seu saber. El nostre projecte és una proposta de canvi d'ús del patí i de la seva configuració per millorar la convivència i la qualitat dels aprenentatges que s'hi donen...

• Fent un pati que generi més benestar, on hi hagi diferents racons de joc, on cada infant trobi el seu espai de confort i de satisfacció.

• Millorant l'ambient, creant un pati més amable i agradable pel que fa als colors, la temperatura, la presència de natura...

• Fomentant un ambient més complex i més ric que generi aprenentatges significatius, que tingui en compte les diferències individuals i les diferents necessitats dels infants segons l'etapa evolutiva en que es trobin.

Reflexió pedagògica sobre l’ús del pati, què hi fem, cóm ens hi relacionem (els infants amb els infants, els adults amb els infants), és a dir, la relació educativa que promou el pati.

"què volem que passi al pati?"

per definir i dissenyar "com ha de ser el pati?"

4

Quin és el nostre repte?

■ Entendre l’hora del pati com una activitat educativa integrada en l’horari lectiu dels alumnes, el pati entès com a extensió de l’aula, que ens ofereix múltiples oportunitats educatives .

■ El joc com a eina educativa, entendre i aprofitar les potencialitats educatives del joc en el desenvolupament i creixement dels infants, i per crear el millor clima de convivència escolar.

■ Els tipus de materials, la distribució de l’espai, la programació de les activitats i el paper de l’educador fomenten un tipus de jocs, uns tipus d’aprenentatges (tant cognitius com relacionals), i un tipus de clima i cultura d’escola.

■ Com més diversificades siguin les possibilitats de joc que té un pati, més probable és que cada infant pugui trobar un lloc i un rol afí als seus interessos i les seves necessitats.

■ Canviar la distribució del pati i incorporar nous jocs per influir en les relacions que s’hi donen, per millorar la convivència.

Un nou pati com a espai i temps de joc, de convivència i d'aprenentatge

El pati com a oportunitat educativa

Implicant a tota la comunitat educativa per respondre en aquestes qüestions

5

Metodologia: Les fases del procés

DIAGNOSI DEL PATI DISSENY DEL PATI PLA D’ACCIO DE CONSTRUCCIÓ

FASE 1. QUIN PATI TENIM

Fem un diagnòstic del pati que tenim i

del què hi passa.

FASE 2. QUIN PATI VOLEM

Fem proposta del què volem que passi al

pati i de com volem que sigui.

FASE 3. RECONSTUIM EL PATI

Construïm el nostre pati.

Incorporem noves pràctiques.

La metodologia inclou dues línies principals tal i com s’ha descrit anteriorment. Per una banda una línia eminentment participativa i una altra de reflexió pedagògica sobre el pati com espai educatiu i el joc com a principal eina educativa. Aquestes dues línies han estat presents en les diferents fases del projecte com a línies transversals que tenyien tot el projecte.

El projecte s’ha inspirat en la metodologia suggerida a l’informe de la Fundació Jaume Bofill "Els patis de les escoles: espais d'oportunitats educatives".

Fase 4 – Celebrem el nou pati

L'última fase de celebració, inauguració i reconeixement de la feina feta.

6

Qui configura l'equip de treball?

La configuració de l’equip i la seva metodologia de treball a respòs a l’objectiu de participació i treball col·lectiu. Així hem iniciat el treball a partir de persones motivades i interessades per anar ampliant l’equip generant sinergies de treball conjunt.

Originalment, l'equip de «L'hora del pati» érem un conjunt de pares i mares de diferents cursos d'Infantil, Cicle Inicial i Cicle Mitjà. Alguns d'ells formaven part de la Comissió Agenda 21 per fer una escola més verda i d'altres de la Comissió Impulsa

Aquest primer grup, poc a poc, s'ha fusionat i convertit en Comissió Pati – AMPA. Aquesta comissió de pati de l’AMPA es constitueix com a grup motor i és el grup que va liderant tot el procés convocant la incorporació d’altres persones i definint l’estructura de procés, sempre amb la col·laboració de la direcció de l’escola.

Comissió Mixta Pati: A la comissió de pares i mares s'hi han afegit mestres i la direcció del centre, i les coordinadores de l’Espai de Migdia. Aquesta comissió es reuneix en moments claus per definir les línies generals del projecte i de cada fase. És un grup de reflexió i decisió, deixant la part més executiva a la comissió pati- AMPA.

Paral·lelament, s'ha buscat l'assessorament extern per l’orientació i guia del projecte, tal i com hem comentat anteriorment ha estat Imma Marín.

A mesura que ha anat avançant el procés s’han anat incorporant equips de treball adequant-se a les necessitats de les tasques a desenvolupar.

De tal manera que s’ha creat l’Equip Tècnic, format per 6 arquitectes pares i mares de l’escola que han tingut l’encàrrec de transformar la proposta col·lectiva en un projecte arquitectònic.

S’hi han sumat la Comissió Manetes formada per pares i mares experts en muntatge i bricolatge que han anat muntant els petits racons que ja hem iniciat. Està formada per un total de 15 persones.

Finalment, en la fase de Reconstruïm el nostre pati s'han creat subcomissions de treball, on tots els membres ens hem repartit les tasques en grups de treball mixtes (mares i mares, tècnics i no tècnics, mestres...), per tirar endavant els petits projectes que anem prioritzant.

7

COMISSIÓ PATI. GRUP MOTOR

(8 persones)

COMISSIÓ MIXTE PATI

AMPA: pares i mares (8 p.)

Direcció i Mestres (6p.)

Coordinadores espai de migdia (2p)

EQUIP TÈCNIC.

ARTIQUITECTES

(6P)

COMISSIÓ MANETES

(15P)

GRUP DE TREBALL BENVINGUDA

GRUP DE TREBALL MATERIALS

GRUP DE TREBALL COMUNICACIÓ

RELACIONS INSTITUCIONALS

GRUP DE TREBALL ROCODROM

GRUP DE TREBALL

CUINETA/EXPERIMENTACIÓ

GRUP DE TREBALL RECERCA

RECURSOS

Qui configura l'equip de treball?

8

QUIN PATI TENIM Diagnosi del nostre pati

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Diagnosi del nostre pati.

Objectius

• Obtenir un dibuix de com són els patis de l’escola.

• Saber què hi passa als patis de l’escola.

• Conèixer el joc com a eina educativa.

Activitats

• Observació de què passa al pati.

• Enquestes a tota la comunitat educativa: on s’hi preguntava quin pati tenim.

• Buidat de documents tècnics i normatius.

• El testimoni d'altres escoles. Recerca d’altres experiències.

• Formació: el joc com a eina educativa.

• Jornada participativa famílies.

Participants Alumnat, mestres, educadors de l’espai de migdia, famílies.

Resultat esperat

Diagnòstic del pati.

10

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Observació de què passa al pati

Activitats realitzades :

S’observa l’hora del pati dels infants.

Mestres, educadors de migdia i pares i mares observen, a partir d’una graella, què hi passa al pati, a què juguen, a on juguen, com juguen...

Dades:

Equip d’observadors/es: - 4 mestres - 4 educadors/es de migdia - 5 mares

30 0bservacions.

Fitxa observació primària

11

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Observació de què passa al pati

PATI D'INFANTIL

Reportatge fotogràfic tant del què hi passa al pati, com de la situació actual dels espais i les instal·lacions.

PATI DE PRIMÀRIA

12

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Buidat de documents i el testimoni d'altres escoles

Buidat de documents tècnics i normatius

Es va fer un buidat de documentació diversa de l'escola (PEC, Normativa, etc.) per veure en quins termes hi apareixia el pati.

Vam constatar que el pati apareixia citat en molt poques ocasions, ja sigui a nivell tècnic, normatiu… i, no cal dir-ho, formatiu.

Podem afirmar que el pati de l'escola «és un gran oblidat». Això ens referma en la seva reivindicació com espai educatiu.

El testimoni d'altres escoles: recerca d'altres experiències

Vam fer una recerca i vam contactar amb escoles (ja siguin del mateix perfil que la nostra o no) que havien desenvolupat o estiguessin duent a terme projectes similars, o relacionats amb els usos i morfologia del seu pati.

Vam recollir el seu testimoni i això ens va permetre documentar-nos de com dur a terme tot el procés de transformació: parts implicades, lideratge del projectes, pressupost, fases…

Enquestes a tota la Comunitat Educativa

Els infants les van treballar a l’aula amb els seus mestres. Les famílies les van contestar a casa.

Educació Infantil: Es va fer treball a l'aula i es va recollir en una enquesta única.

Educació Primària: Es va recollir un total de 302 enquestes.

Mestres i monitors: Es van recollir 32 enquestes.

Famílies: Es van recollir 152 enquestes.

13

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Formació: el joc com a eina educativa

Total participants: 100 pares i mares.

Jornada participativa de pares i mares

Punt de llibre convidant a la participació.

■ La comissió pati fa un retorn de les observacions i de les enquestes, amb una exposició extensa i detallada sobre les característiques del pati actual i les opinions de tota la comunitat educativa.

■ Imma Marín, directora de Marinva, experta en joc, fa una sessió per reflexionar, a partir de jocs i d'una metodologia participativa, sobre la importància del joc i els seus valors.

14

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Formació: el joc com a eina educativa

Les formacions han anat a càrrec també de de l'Imma Marín.

La formació té per objectiu treballar els aspectes següents:

■ Importància del joc en el desenvolupament.

■ Diferència entre joc i jocs.

■ Aspectes bàsics del desenvolupament de la capacitat de jugar.

■ Joc lliure i joc dirigit.

■ Paper de l'educador.

■ Escollir jocs per a cada moment.

En les formacions es va començar fent una reflexió sobre els resultats de la fase d'observació dels patis, es va treballar sobre què s'entén per pati educatiu i què vol dir joc lliure.

Formació als mestres i monitors

Dades:

Mestres: 2 hores de taller formatiu. Total participants: tot el claustre.

Educadors/es temps de migdia: 11 hores de formació. Total participants: 21 de 24.

15

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Resultat del diagnòstic: Pati d' Infantil

Aquest pati està dotat de tres estructures de joc que compleixen tots els requisits pel que fa a la normativa vigent en matèria de seguretat. Són una caseta, un vaixell i un pont de fusta, instal·lats tots tres sobre llosetes de cautxú.

També hi ha jardineres amb plantes, motos i tricicles, i una sèrie de columnes estructurals pintades de colors.

Les parets d'aquest pati estan decorades amb pintures murals que recreen ambients diferents: una selva, una platja, un mar amb un vaixell pirata, el cosmos…

Plànol del pati d'Infantil.

Característiques tècniques i descripció:

Al matí Al migdia

Usuaris 151 alumnes (83 nens / 68 nenes) 4 mestres

84 alumnes (49 nens / 35 nenes) 6 monitors

Durada 30 minuts 2 hores i 15 minuts

Activitats No dirigides. Les motos estan reservades als alumnes d'EI 3.

Dilluns: joc lliure De dimarts a dijous: joc lliure,

tallers i racó de contes Divendres: joc lliure i jocs

dirigits Un dia o dos a la setmana, nens i nenes de 5è i 6è pugen a jugar amb els alumnes d'Infantil.

Superfície total del pati: 707 m2

Superfície sota coberta: 94 m2 (ocupa el 13,3% del pati)

Superfície sota tendals: 103 m2 (ocupa el 14,6% del pati)

16

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Resultat del diagnòstic: Pati d'Infantil

EL PATI D'INFANTIL

■ Als nens i nenes d'Educació Infantil els agradaria que el pati tingués un sorral. Moltes famílies i la

majoria de mestres i monitors d'Educació Infantil també proposen un sorral al pati d'Infantil.

■ D'aquest pati es valora molt positivament que hi hagi ombra, la presència de plantes, els murals

de colors, la diversificació de les zones de joc i la varietat de racons, així com els grans elements de

joc, la caseta, el vaixell i el pont de fusta.

■ Es tracta, en conjunt, d'un pati prou ben valorat, però que cal vetllar per mantenir-lo en bones

condicions i per anar-hi implementant millores, nous recursos i noves propostes per assolir

encara una millor qualitat de joc i convivència.

17

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Resultat del diagnòstic: Pati de Primària

Plànol del pati de Primària

Aquest pati, de forma rectangular, que ocupa tota l'amplada de la façana posterior de l'edifici, consisteix bàsicament en una pista esportiva i els espais que es generen al seu voltant. Cal destacar l'àmplia zona porxada que pertany a l'edifici, també en tota la seva amplada, i també la zona elevada i arbrada a la banda externa, la que dóna al carrer. Deixant de banda les porteries (2), les cistelles de bàsquet (4) i els bancs (3), no hi ha cap altre equipament fix al pati. Alguns murals decoren els murs interiors.

Superfície total del pati 1.582 m2

Superfície pista 589 m2 (ocupa el 37% del pati)

Superfície porxo 206 m2 (ocupa el 13% del pati)

Superfície addicional* 316 m2

*Menjador Educació Infantil i gimnàs, que s’utilitzen per fer tallers de manualitats, de dansa, de jocs de taula i altres durant el pati del migdia.

Característiques tècniques i descripció:

Al matí Al migdia

Usuaris 325 alumnes (177 nens / 148

nenes)

6 o 7 mestres

284 alumnes (158 nens / 126 nenes),

de forma esglaonada

9 monitors

Durada 30 minuts 2 hores i 15 minuts

Activitats No dirigides.

Repartiment esportiva per dia i

cicle amb dues pilotes per curs.

Dimarts i dijous no hi ha pilota.

No dirigides i tallers.

Divendres jocs preparats pels monitors.

Repartiment pista esportiva per dia i

cicle.

18

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Resultat del diagnòstic: Pati de Primària

EL PATI DE PRIMÀRIA

■ La meitat dels pares i mares de l'escola i dos terços dels mestres i monitors diuen que el pati hauria de

tenir més arbres, zones verdes i menys ciment. Els infants de Cicle Inicial, Cicle Mitjà i Cicle Superior

demanen més arbres o que hi hagi més ombra. També reclamen que un pati amb més color.

■ A la meitat de les famílies no els agrada que la pista esportiva sigui l'espai dominant del pati de baix.

Només un 25% dels nens i nenes fan servir la pista central a l'hora del pati, mentre que l'altre 75% es

distribueix per la resta d'espais (voltants, porxo…). 9 de cada 10 infants que fan servir la pista són nens,

una tercera part de les nenes de Cicle Mitjà diuen que no els agrada la pista per l'ús que es fa de la

pilota: reben xuts, pilotades...

■ La intervenció més freqüent de mestres i monitors al pati és per resoldre conflictes. Segons els

mestres i monitors, el futbol i les pilotes en general són la primera font de conflicte al pati de Primària.

La percepció és que les principals coses negatives del pati passen a la pista. Ho expressen així: «No puc

passar pel mig de la pista perquè puc rebre una pilotada», «Em prenen la pilota», etc.

■ A grans trets, les principals conclusions que en podem extreure és que aquest pati està mancat de verd

i que pateix per l'excés de ciment. Concretament pel protagonisme de la pista esportiva, que és de

ciment, a l'espai central, que condiciona la resta d'espais. Aquest protagonisme de la pista condiciona

el joc d'una manera sexista, potenciada per la manca d'alternatives en els laterals i altres zones de joc.

19

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Reflexions i idees clau.

■ Tenim un pati poc agradable, que no afavoreix el benestar dels nostres infants, degut a la manca de verd i l'excés de ciment.

■ La supremacia de la pista esportiva, a l'espai central, condiciona la resta d'espais i les relacions de joc que s’hi realitzen. La pista actua com a factor expulsiu i discriminatori: només connecta amb els gustos i preferències d'un part dels alumnes, promou la distinció per gènere (agrada més als nens que a les nenes), als més petits els fa sentir insegurs per por als "pilotassos"...

■ La distribució actual del pati potencia l'homogeneïtzació d’accions i de pràctiques. Això genera malestar ja que no s'atén a la diversitat d’interessos i necessitats.

■ A les enquestes, els infants evidencien la necessitat de canvi amb propostes creatives i diverses: una de les més repetides és tenir zones de joc diverses, on hi on hi hagi espais de descoberta amb estructures per trepar o amagar-se.

■ Les principals intervencions dels adults a l’hora del pati són per resoldre conflictes, els adults no sembla que prenguin un rol actiu, participatiu i dinàmic en el joc dels infants .

20

Fase 1: QUIN PATI TENIM. Col.lectius implicats i Reptes

Col·lectius implicats i la col·laboració entre ells:

procés de cocreació

En aquesta primera fase és on, per primera vegada, comencem a fer junts. Fins ara havíem dissenyat a grans trets el projecte, havíem definit equips de treball i les funcions de cada equip. Havíem decidit qui participava, quan i en què, però en aquesta fase és on es posa en pràctica el treball conjunt.

És a dir, aprendre a fer fent junts.

Reptes de la implicació i la col·laboració entre els col·lectius implicats

Treball conjunt entre membres de diferents àmbits: mestres, educadors, i pares i mares.

Diferents jerarquies, poders i sentiments de pertinença a l’escola.

Ens cal fer un previ d’allò que necessitem per poder treballar junts, decidim que necessitem:

confiança, generositat, implicació, il·lusió, compromís; amb aquestes elements sobre la taula comencem.

Implicar en l’elaboració del

diagnòstic a tota la comunitat,

diferents edats, interessos i

compromisos. Pensar eines,

materials didàctics, activitats.

Aglutinar, filtrar i crear un diagnòstic conjunt a partir de moltes aportacions

individuals o de petits grups.

Acabar fent un diagnòstic que la

comunitat reconegui com a

propi.

Difondre a tota la col·lectivitat el resultat final de

diagnòstic. Què el conegui i que se’l faci seu per tal de

poder iniciar la segona fase.

21

QUIN PATI VOLEM Disseny del nostre pati

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Disseny del nostre pati.

Objectius

• Somiar i imaginar quin pati voldríem.

• Descobrir diferents oportunitats que ens ofereix el nostre pati.

• Proposar i decidir quin pati volem.

• Elaborar un disseny del nostre futur pati.

Activitats

1) Activitats d’obertura de ment:

• Sessions de treball i formació amb mestres, educadors de temps de migdia i Comissió mixta amb dinàmiques d’obertura de la ment sobre quin pati volem.

• Programació de jocs i de materials a l’hora del pati de migdia durant dues setmanes per “obrir la ment”.

• Exposició a l’escola de patis i jocs diversos.

• Visionats de vídeos d’altres experiències.

Participants Alumnat, mestres, educadors de l’espai de migdia, famílies.

Resultat esperat

Viure un procés imaginatiu i creatiu, identificar les possibilitats del joc i del pati, elaborar un projecte de disseny del pati.

2) Proposem quin pati volem:

• Jornada creativa on infants i les seves famílies van poder expressar (i crear) el pati que els agradaria tenir.

• Infants: treball a l'aula i a l'espai de migdia: “el pati que volen els nens i nenes”. Es van realitzar diferents activitats per respondre en aquest repte.

•Sessió de treball equip de migdia i personal docent per elaborar una proposta del pati que volem.

•Anàlisi i filtratge de totes les propostes. Elaboració d’un primer esborrany a presentar als tècnics.

3) Elaboració d’un disseny.

• Creació de l’equip tècnic.

• Elaboració de la proposta final.

• Jornades de retorn i explicació de la proposta final a les famílies, a l’equip de migdia i al personal docent.

23

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Obertura de la ment

Participants: Tota la comunitat va visionar vídeos d’altres experiències, així com l’Exposició a l’escola de patis i jocs diversos.

Imaginem el Millor Pati

Per arribar a proposar quin pati voldríem, en un primer moment vam plantejar activitats d’obertura de

ment amb la finalitat d’imaginar i somiar "el millor pati". Vam permetre’ns obrir la ment a allò que no

hem vist o no hem sentit encara. Obrir totes les possibilitats que desitgem.

A partir del repte IMAGINEM EL MILLOR PATI tota la comunitat va desenvolupar diferents activitats.

Programació especial de jocs i materials a l’hora del pati de migdia durant dues setmanes per “obrir la

ment”: A l’espai de migdia els nens i nenes van viure la "setmana de transformació del pati”, una setmana

en què es van fer coses completament diferents a les habituals: un dia de guixos, un altre de música, un

altre de construccions, un altre d’experimentació amb diferents materials... Tot això sense activitats

dirigides i sense poder ocupar la pista amb jocs de pilota.

24

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Jornada Creativa Quin Pati Volem

Participants: 150 famílies

Jornada Creativa de Famílies

A partir de les experiències viscudes al moment d’ Imaginem el millor pati, vam

reflexionar i parlar de tot el què va sorgint per començar a realitzar propostes.

Jornada creativa de famílies, infants i les seves famílies van poder expressar (i crear) el

pati que els agradaria tenir.

Una gran jornada participativa oberta a totes les famílies, tenia l'objectiu de fer

reflexionar de manera lúdica i divertida sobre aquelles qüestions o temes clau que

havien anat sortint a la diagnosi: el verd i la natura, els racons, les activitats i el color. I,

alhora, poder fer propostes sobre què voldríem que hi passés al pati.

Per engrescar i mobilitzar les famílies vam transformar el pati un divendres a la sortida de

l’escola: posar música al pati, vam oferir material per dur a terme jocs diversos i vam

repartir punts de llibre informant sobre la jornada.

Punt de llibre convidant a la participació.

25

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Jornada Creativa Quin Pati Volem

Cada una de les activitats tenia un doble objectiu: fer reflexionar sobre un tema de forma lúdica i amena entre pares i fills i, en segon lloc, recollir propostes dels alumnes i de les seves famílies al voltant d'aquell tema. Per això, els participants tenien a l'abast unes butlletes de participació i unes urnes, que vam anomenar «caixes dels desitjos».

Cadascun dels 8 grups van fer 5 activitats simultàniament, a les quals vam anomenar «estacions»:

ESTACIÓ DELS COLORS

Activitats Pati Infantil

Distribució activitats Pati Primària

ESTACIÓ DELS RACONS

ESTACIÓ DE LA NATURA

ESTA

CIÓ

D'U

NA

N

OV

A M

IRA

DA

DEL

PA

TI

26

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Jornada Creativa Quin pati Volem

A què t'agradaria jugar al pati?

ESTACIÓ DE LES CABANES

Espai amb diferents materials per construir cabanes amb l'objectiu de

reflexionar i fer propostes sobre a què els agradaria jugar al pati

(diferents elements, construccions, instal·lacions de joc amb què els

agradaria jugar).

Com faries el patí més verd?

ESTACIÓ DE LA NATURA

Espai d'experimentació amb elements naturals posats dins de safates

tapades, per ficar-hi les mans sense mirar i jugar a tocar els diferents

materials i endevinar què són. Paral·lelament, es feia un petit taller de

jardineria, amb gots, terra i llavors, per endur-se una planta de record

de la jornada. L'objectiu de l'activitat era reflexionar i fer propostes per

fer un pati més verd, un espai més natural, on el ciment no sigui el

protagonista. Quins espais/ ambients diferents voldries al pati? ESTACIÓ DEL RACONS

Espai amb diferents racons o ambients, on es podia gaudir de jocs

diversos i d'experiències diferents: un racó de lectura, un de descans i

relaxació, un de jocs de taula i un de música. Es deixava que la gent es

pogués moure lliurement per tots els racons i estar-s'hi el temps que

volgués. L'experiència servia per reflexionar i fer propostes sobre

quins espais o ambients diferents podria tenir el pati, sobre com

distribuir el pati en diferents propostes d'espais (de joc, de lectura, de

construccions, de descans, de fer manualitats, d'estudi…).

Com t'imaginaries el pati de...?

ESTACIÓ D'UNA NOVA MIRADA DEL PATI

Espai amb fotos de diferents personatges (Spiderman, Doraemon, Lila,

James Bond, Jedi o Dora l'Exploradora). S'havia de triar un personatge i

imaginar-se el pati ideal per a aquell personatge: quins jocs hi hauria,

com estaria decorat, què hi hauria a cada racó o paret del pati… El joc

servia per imaginar-se i fer propostes del pati des d'un altre punt de

vista.

Que vols sentir al pati? ESTACIÓ DELS COLORS

Per fer aquesta estació, s'havia de pujar al pati d'Infantil, de manera que totes les famílies podien veure com és el pati de dalt, (per cert, un gran

desconegut). S'hi van posar quatre cartolines de colors (blau, groc, vermell i verd) per tal que tothom hi escrivís o dibuixés sentiments, sensacions,

vivències que els evoqués aquell color. L'experiència servia per reflexionar i fer propostes sobre com es voldrien sentir al pati, quins sentiments,

quines vivències, quines sensacions… voldrien experimentar al pati.

27

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Jornada Creativa Quin pati Volem

Un cop acabades les activitats vam passar a «dissenyar» el pati. Tots els grups tenien un plànol gran dels dos patis de l'escola i disposaven de diferent material per construir el pati que volguessin vam acabar la jornada amb 29 maquetes del pati que volem i amb la proposta de grans idees. Aquestes maquetes van estar exposades per l’escola.

28

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Activitats a l'Aula

Participants: Tots els nens i nenes.

Com m'imagino el Pati de l'Escola?

Infants a l'aula: Els nens i nenes van treballar a l’aula sobre el pati que volien. A Infantil es va treballar oralment i a través de dibuixos, posteriorment els i les mestres en van fer un resum. A Primària es va treballar en tutoria cada classe i després una assemblea de delegats de tots els grups.

Infants a l’espai de migdia: Després de la setmana de de transformació de pati on va variar l’ús i les activitats al pati es van posposar diferents activitats:

• Taller de maquetes del pati.

• Dibuix col·lectiu del pati que volem.

• Mural gran on tots els infants apuntaven les seves propostes per al pati.

Autora: Ariana Rivas, P5 A

29

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Activitats Mestres i Educadors migdia

Participants: Tot l'equip docent i l'equip d'educadors de migdia.

Equip docent :

En una sessió formativa dinamitzada per l’Imma Marín, els mestres van treballar també quin pati volien i en van fer un resum.

Equip d’educadors de migdia:

I també els educadors i educadores de l’espai de migdia van pensar, en una sessió de treball amb l’Imma Marín, què voldrien que hi passés al pati i, per tant, les seves propostes de transformació del pati.

PATI INFANTIL

• Eliminar les columnes que no siguin estructurals o protegir-les.

• Pati antilliscant i tou per protegir als infants.

• Redistribuir l’espai, deixant el jardí concentrat en una part.

• Col·locar un sorral i estris per jugar.

• Repintar els jocs de terra i fer-ne de nous.

• Crear un espai de tranquil·litat i relax (amb el material adequat).

• Estructures de joc de fusta per enfilar-se, per motricitat...

• Ens agradaria més color al pati. Eliminar els grisos!.

PATI PRIMÀRIA

• Volem un pati que no llisqui i que la pista no sigui al centre.

• Recuperar els arbres que es van morir i omplir el pati de color.

• Convertir-la en un espai agradable amb plantes, tendals...

• Volem una aixeta que porti l’aigua prop les jardineres.

• Crear un espai de joc tranquil (jocs de taula; lectura; dibuix...).

• Un rocòdrom horitzontal.

• Heura a la reixa.

• Volem zones d’ombra.

• Dissenyar una estructura que servís tant de joc com de grades.

Què volem que hi puguin fer?

• Moviment: saltar, pujar, baixar, escalar, fer tombarelles, ballar, perdre’s, etc.

• Tranquil·litat: xerrar, estirar-se, prendre el sol, llegir, etc.

• Experimentar: amb sorra, aigua, gespa, pedres, etc.

• Imaginar: inventar històries i representar-les, amagar-se, etc.

Quins espais imaginem?

• Espai tranquil: amb una xarxa per estirar-se, una mica d’ombra, hamaques.

• Espai motriu: tobogan, rocòdrom, laberint.

• Espai d’experimentació: sorral, font.

• Espai de joc simbòlic: escenari, cuineta.

• Espai refugi: caseta o espai recollit, amb sostre.

• Zona de pícnic: amb taules per esmorzar o jugar a jocs de taula

• Espai musical: amb objectes varis per poder fer sons i jugar amb els ritmes. Pista de ball amb mirall i música.

• Espai artístic: pissarra i guixos per expressar-se.

• Presència d’animals: font estancada amb peixos i tortugues,

En general: un pati més verd, amb arbres, gespa, flors i sorra.

30

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Anàlisi i filtratge de les propostes

Anàlisi i filtratge de totes les propostes per l'elaboració d’un primer esborrany a presentar als tècnics.

La comissió pati - AMPA va llegir i recollir totes les propostes. Només amb la jornada creativa ja vam recollir 1.172 propostes i reflexions de les famílies, a les quals calia sumar totes les que s’havien fet a l’escola entre alumnes, mestres i monitors/es.

Aquesta fase, per tant, era de sistematització i síntesi. Fins aleshores, s’havia obert al màxim, però calia veure quines idees coincidien, posar-les en ordre, veure quines eren possibles i donaven solució als problemes que s'havien identificat en la diagnosi, i com es podien implementar al pati.

Es van fer servir diversos criteris de filtratge: per temàtica, per necessitats de jocs segons edats, per àrees de joc, per criteris pressupostaris, de seguretat, de legalitat, d'espai, de compatibilitat...

D'aquest filtratge, van sorgir un conjunt de propostes agrupades per àrees, i aquest resultat es presenta a l'equip de tècnics per l'elaboració d'una proposta de disseny del nou pati.

Propostes per al Pati d’Infantil Propostes per al Pati de Primària

31

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Línies generals de millora

■ Uns patis que proposin diferents accions de joc, de moviment i d’interessos. Que permeti que la diversitat d’infants i la diversitat de situacions vitals d’aquests infants hi puguin trobar el seu lloc i s’hi sentin bé.

■ Uns patis amb més verd, més color i més ombra.

■ Treure la centralitat de la pista del pati de baix.

■ Proposar una nova distribució d’espais.

■ Definir racons de joc fixos i també mòbils. Pel pati de baix quan es necessiti ha de quedar un espai ampli al mig.

■ Possibilitat que pugui ser una extensió de l'aula, un espai còmode on poder anar a fer classe.

■ Definir espais i/o estructures multifuncions.

Línies generals de millora dels dos patis

M o v i m e n t saltar, pujar, baixar, escalar,

fer tombarelles, ballar, perdre’s, etc.

T r a n q u i l · l i t a t xerrar, estirar-se, prendre el

sol, llegir, amagar-se, etc.

E x p e r i m e n t a c i ó amb sorra, aigua, gespa,

pedres, música, llocs secrets, etc.

I m a g i n a c i ó inventar històries i

representar-les, amagar-se, descobrir, etc.

C o n t a c t e a m b l a n a t u r a

poder trobar i gaudir d'elements naturals.

C o n v i v è n c i a Un espai de tots, facilitador

de la convivència i la participació de nens i nenes

Què volem que hi puguin fer?

Què volem que hi sentin al pati?

Llibertat, tranquil·litat, alegria, entusiasme, descoberta, diversió, complicitat, seguretat...

32

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Resultat: Elaboració d'un disseny

■ Creació de l’equip tècnic.

Es fa una crida d’arquitectes entre tots els pares i mares de l’escola. És crea un grup d’arquitectes que anomenem comissió d’arquitectes, per 6 pares i mares de l’escola.

■ Elaboració de la proposta final.

La comissió de pati explica a l’equip d’arquitectes les propostes de la comunitat educativa sobre el pati que volem.

La comissió d’arquitectes ha valorat i treballat amb les propostes i criteris del pati per elaborar un projecte arquitectònic que faci possible les propostes de tota l’escola.

Es fan jornades de retorn i explicació de la proposta final als infants, a les famílies, a l’equip de migdia i al personal docent.

I també s’explica el projecte mitjançant recursos digitals de difusió: blog de l’AMPA; Notes (revista de l’escola) i comunicacions per mail.

El nou projecte arquitectònic preveu els canvis que es concreten a les següent pàgines.

33

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Directrius per dissenyar el nou Pati d'Infantil

34

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Directrius per dissenyar el nou Pati de Primària

35

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Avantprojecte arquitectònic Pati de Primària

36

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Avantprojecte arquitectònic Pati de Primària

37

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Avantprojecte arquitectònic Pati de Primària

38

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Avantprojecte arquitectònic Pati d'Infantil

39

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Avantprojecte arquitectònic Pati d'Infantil

40

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Reflexions i idees clau.

Experimentar en el pati, com si fos un nou pati:

■ Hem viscut situacions de molta creativitat i de benestar.

■ Hem vist aflorar les nostres pors: quins límits tenim en relació al joc que permetem als nostres infants.

■ Hem vist les potencialitats dels petits canvis: introduir un element de joc canvia molt les dinàmiques de relació. Per exemple, fomenta relacions de col·laboració entre els infants, potencia un joc no tan separat entre nens i nenes...

■ Canviar la programació i invitar a fer noves activitats en aquells infants que tendeixen a fer sempre el mateix.

Els criteris dels nous patis van en la línia de fer una espai més complex i divers, no tan homogeni. D’aquesta manera afavorim que més persones s’hi puguin sentir identificades.

Van en la línia també d’augmentar el benestar emocional, cognitiu i social dels infants i tots els que en gaudim.

En definitiva, que el pati suposi un repte per l’aprenentatge i, a més, millori la convivència, que tots ens hi sentim millor, més còmodes i més reconeguts.

41

Fase 2: QUIN PATI VOLEM. Col.lectius implicats i Reptes

Col·lectius implicats i la col·laboració entre ells:

procés de cocreació

En aquesta segona fase ens trobem els mateixos col·lectius que en la primera fase. Ja comença haver-hi una metodologia de treball, de saber com hem de dissenyar cada part, de com i quan participar. Partim de l’experiència viscuda en la fase de diagnòstic.

El treball conjunt creatiu és molt ric i produeix moments de gaudi, tant entre famílies, com infants, mestres i educadors de migdia. Ens permetem somiar junts i anar més enllà dels límits. Vivim experiències que creen molta cohesió.

Hi ha un sentiment que estem fent bona feina, i augmenta la confiança i el reconeixement de les parts.

Reptes de la implicació i la col·laboració entre els col·lectius implicats

Agafem l’opció de crear sense límits seguint uns criteris

pedagògics sobre el joc i els patis com espais educatius.

De cara a definir el projecte arquitectònic decidim fer-lo

de màxims, aprofitant les ganes i l'empenta del grup de

pares i mares arquitectes. Tenim clar que hi haurà d’haver un pla de treball

realista segons les possibilitats.

Tornem a obrir la participació a tota la comunitat. Cal fer un esforç

per adaptar-nos als temps dels diferents col·lectius, per incorporar activitats a la programació de l’aula i a l’espai de migdia. Trobar punts

d’acord tenint en compte les necessitats diverses.

S’incorpora un grup de treball nou: la comissió d’arquitectes. Això suposa un nou repte de cara al

treball conjunt, a crear llenguatges comuns.

La complexitat en el procés de filtratge

de propostes: entendre quina és la

tendència de les propostes, més enllà

d’allò concret, per poder definir una proposta amb la

que la comunitat se senti identificada. I

després saber-la comunicar.

Convertir la proposta del pati en un projecte arquitectònic és un punt fort de la morfologia de la

nostra AMPA.

El treball conjunt de la comissió d'arquitectes i la comissió pati ha estat profund i intens. Que varis arquitectes ja formessin part de la comissió pati ha ajudat molt a

una comunicació més fluida i rica, perquè ja coneixien molt bé el procés de reflexió pedagògica.

42

RECONSTRUïM EL PATI Pla d’acció: La construcció del

nostre pati

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Incorporem noves pràctiques.

Objectius • Elaborar un pla d’acció per reconstruir el pati a curt, mig i llarg termini.

• Incorporar noves pràctiques educatives basades en el joc a l’hora del pati.

Activitats

• Planificar la reconstrucció.

• Creació de subcomissions de treball: manetes, materials de joc...

• Jornada de retorn i 1a construcció col·lectiva.

• Incorporació de jocs i nous materials de joc per l’hora del pati.

• Tallers de construcció col·lectiva de petites parts del projecte.

• Difusió del projecte.

• Crear aliances entre administracions i entitats per la realització del projecte.

• Recerca de finançament.

• Realització d’obres.

Participants Alumnat, mestres, educadors de l’espai de migdia, famílies.

Resultat esperat

Un pla d’acció pel pati. Viure un procés de reconstrucció col·lectiva. Estrenar espais de jocs. Incorporar materials lúdics. Aconseguir finançament a curt, mig i llarg termini.

44

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Planificar la reconstrucció.

Un cop tenim el disseny final de com serà el pati, que hem decidit entre tots, hem de construir aquesta proposta.

Hem planificat la reconstrucció atenent a diferents criteris:

■ Actuacions que necessitem de permisos i col·laboracions del Consorci, atès que els patis són competència del Consorci d’Educació de Barcelona, i aquelles que podem fer pel nostre compte. Com la incorporació de materials petits de joc.

■ Accions que es poden realitzar amb recursos econòmics propis i accions que requereixen finançament extern.

Obres Accions

Obres o construccions a petita escala

Requereixen del permís i col·laboració

del Consorci d’Educació de

Barcelona a més de finançament extern.

Obres de major envergadura

construcció de nous racons de joc i millora de l’ambient, que amb

el vistiplau del Consorci d’Educació de Barcelona podem

executar amb recursos propis tan econòmics com del know how de la comunitat educativa

Pau Casals –Gràcia.

45

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Obres de major envergadura.

Com ja hem comentat són aquelles obres que requereixen del permís i col·laboració del Consorci d’Educació de Barcelona a més de finançament extern.

Les activitats clau a dur a terme són:

Pati de primària

– Gir de la pista esportiva perquè deixi de ser l'element protagonista.

– Tractament del paviment i incorporació de nous materials per al paviment (gespa, cautxú...).

– Canvi d’ubicació de la porta.

– Col·locació de tendals.

Pati d’infantil

– Reordenar estructures existents.

– Col·locació de tendals.

46

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Obres o construccions a petita escala.

Construccions que, amb el vistiplau del Consorci d’Educació de Barcelona, podem tirar endavant amb recursos propis S’organitzaran diferents jornades de «construcció col·lectiva», és a dir, sessions de «bricolatge» on s'aprofitaran les habilitats i expertesa de les persones que formen l'escola: pares, mares, infants, mestres i monitors per construir, entre tots, determinats elements que es posaran al pati.

Les activitats clau a dur a terme són:

Pati de primària

Construcció de rocòdrom.

Estructures d’equilibri i moviment del mur d’exploradors.

Espai de Benvinguda.

Racó d’experimentació.

Estructures d’emmagatzematge per a jocs.

Pati d’infantil

Nova distribució de Jardineres.

Construcció de caseta.

Construcció de cuineta.

Racó d’experimentació, sorral.

Estructures d’emmagatzematge per a jocs.

Pati de primària

Construcció de grades.

Incorporació de plantes de diverses espècies.

Taules amb taulell abatible.

Pati d’infantil

Grades/ teatret

Tòtem columna.

Estructura de cordes.

Seient multifuncions de joc.

Primera fase de reconstrucció Segona fase de reconstrucció

47

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Micro projecte Mur d'exploradors pati de primària

Mur amb diferents àrees de joc i lleure: espai de moviment, espai d'exploració, que ens transporti a un entorn natural

48

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Micro projecte Espai de Benvinguda

L'actual entrada a l'escola dels infants de primària es realitza per una porta que antigament només tenia la funció de porta d'emergència o de sortida del pati cap a l'escola.

L'objectiu és crear un espai acollidor, càlid, amb color, una entrada que rebi als nens amb alegria i benestar.

49

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Micro projecte grades del pati de primària

Estructures mòbils esglaonades amb funció polivalent de grades, zones de joc, aula exterior, teatre....

50

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Micro projecte Cuineta pati d'infantil

Diferents racons que promoguin el joc simbòlic i la experimentació

51

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Micro projecte raco experimentació, sorral pati d'Infantil

Sorral on els petits puguin jugar i experimentar amb allò que més els hi agrada: la sorra

Estructura sorral de 2,5 x 2,5m Quantitat de sorra amb 1/2 ple: 0,875 m³ / 1312 kg Al sorral faltaria afegir: Set de 4 cantonades de protecció Tela per sota el sorral per aguantar la sorra. Lona protectora del sorral a mida + fixacions per lliga-la fàcilment

Tarima per sota el sorral: Palets de plàstic mida 120 x 0.80 m. (12 unitats)

52

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Micro projecte d'altres racons del pati d'infantil

Cabanes construïdes amb roba, amb materials reciclats diversos (fusta, plàstic...) i/o amb caixes de fruita de plàstic.

Grades/ teatret, una estructura polivalent que permet el joc simbòlic, de moviment, i portar l'aula al pati

53

Activitat 20: Canvas

Materials

Materials que hi ha disponibles al centre:

• El centre disposa de un bon equip de professionals de l’àmbit educatiu i també d’un ampli equip de famílies que hi col·laboren. • Des de l’AMPA s’han recollit recursos que han permès iniciar el projecte:

Materials per als jocs al pati(cordes, pilotes, gomes...) Materials per al joc a les noves ludoteques (jocs educatius)

Materials que cal comprar:

Materials per a la re-construcció del pati (per microprojectes/ fases) Pati de primària

• Benvinguda (pintura i material per pintar, tensors) • Gir de la pista (paviment nou de formigó lliscat, pintura de pk) • Reubicació de l’accés (feina de serralleria, d'obra de paleta, construcció de pèrgola i taulell) • Mur d’exploradors (jocs d’exploració i aventura, paviment de cautxú) • Grades mòbils (serralleria, fusta reciclada i tendals de roba reciclada) • Tendals (tendals de lona) • Sorral (fusta, palets i sauló) • Hort (taulells d’hort) • Jardineria i re-vegetació (trasllat dels arbres, plantació de fruiters i jardí vertical).

Pati d’infantil • Teatret/aula a l’aire lliure (caixes reciclades, tendal) • Cuineta (taulell de dm) • Sorral (fusta, palets i sauló) • Ombres (tendals de lona i tensors) • Caseta (caixes reciclades)

Necessitats

54

Activitat 20: Canvas

Recursos necessaris

Recursos que tenim: • Diners obtinguts del romanent de l'AMPA (20.000€) i de subvencions concedides/ partides de l'adminstració (50.000€) • Equip d'experts, arquitectes i "manetes" voluntaris (pares i mares de l'escola) que ens permet dur a terme algunes de les

intervencions de menor envergadura a cost econòmic zero perquè surt de la bona voluntat i la il·lusió de les famílies per tenir un pati millor.

Recursos que no tenim: • Diners: Es busquen recursos presentant-nos a subvencions i concursos (Concurs Junta residus està previst pel proper curs) , fent

difusió del projecte (reunions amb districte i consorci, entrevistes a radio, articles en premsa...)

Necessitats

PATI DE PRIMÀRIA Concepte

Opció 1 Opció 2

Pressupost obra Enderrocs Moviment de terres Gestió de residus Desmuntatge de porta d’accés actual Paviments (base + acabat)

Nova pista de formigó Sobre pista actual

Reparació sanejament Recol·locació enllumenat Jardineria (reg + vegetació) Grades Tendals Jocs del Mur exploradors Total

9.900€

650€ 7.000€

480€

80.000€

6.000€ 2.000€ 5.800€ 6.200€ 2.000€

14.000€

134.030€

9.900€

650€ 7.000€

480€

25.000€ 6.000€ 2.000€ 5.800€ 6.200€ 2.000€

14.000€

79.030€

PATI D'INFANTIL Concepte

Opció 1 Opció 2

Pressupost obra Cuineta Sorral Teatret Paviment tou i segur

Reparació zones ja existents Incorporar paviment tou a tot el pati

Tendals Total

300€ 450€ 330€

14.000€ 1.000€

16.080€

300€ 450€ 330€

3.000€

1.000€

5.080€

55

Activitat 20: Canvas

Persones i socis • Mestres i equip docent Àrea pedagògica. • Famílies actuals i antigues famílies Àrea d'actuació (Arquitectes, dissenyadors, "manetes"); àrea de dinamització, participació,

comunicació i difusió del projecte. • Alumnat Delegats de classe, assemblees... • Administració Pública: Consorci d'Educació, responsables del Districte de Gracia

Cost total del desenvolupament de la transformació • Oscil.larà entre 70.000€ i 140.000€ depenent de l'opció adoptada pel gir de la pista

Necessitats

Pla d'acció Veure quadre annex a pàgina següent

Concepte Opció 1 Opció 2

Pressupost total Recursos dels quals disposa l'AMPA Destinació pressupost Consorci 2017 Recursos necessaris

140.000€ -20.000€ -50.000€

70.000€

84.110€ -20.000€ -50.000€

14.110€

Terminis • Preveiem que el desenvolupament del projecte serà en dos temps, a partir d'ara es preveu...

• Accions a l'abast de l'escola: curs 2016-17 i 2017-18. • Accions que dependran dels permisos de l'Administració Pública:

• Canviar la ubicació de la porta d'accés a l'escola: estiu 2017 • Paviment: difícil delimitar terminis.

56

Activitat 20: Canvas

CURS TASQUES

2014 - 2015

• Definició del projecte L'hora del pati

• Realització de la 1º fase: Quin pati tenim. Diagnosi

Contacte i reunions amb Imma Marin

Disseny i execució del procés d'observació dels patis

Realització de les enquestes i explotació de resultats

JORNADA PARTICIPATIVA FAMILIES Sessió formativa: el joc com a eina educativa, dirigida per Inma Marín

Formació a mestres i educadors de temps de migdia

2015-2016 • Realització de la 2ª fase: Quin

pati volem. Disseny del pati • Inici de la 3ª fase

Activitats d’obertura de ment:

JORNADA CREATIVA AMB FAMÍLIES, MESTRES, MONITORS I INFANTS. Per definir el pati que volem

Elaboració de l'avantprojecte arquitectònic

JORNADES DE CONSTRUCCIÓ COL·LECTIVA

Divulgació de l'avantprojecte arquitectònic a la comunitat educativa

2016-2017 • Realització de la 3ª fase:

Reconstruïm el nou pati

Planificar la reconstrucció i creació de subcomissions Incorporació de jocs i nous materials de joc per l’hora del pati Redacció del projecte executiu de cada microprojecte Tallers de construcció col·lectiva de petites parts del projecte Difusió del projecte Crear aliances entre administracions i entitats per la realització del projecte Recerca de finançament Realització d’obres

2017-2018

• Continuació de la 3ª fase: Reconstruïm el nou pati

• Realització de la 4a fase: Celebrem el nou pati. Inauguració

Tallers de construcció col·lectiva de petites parts del projecte Manteniment del treball conjunt entre administracions i entitats Recerca de finançament Realització d'obres majors: canvi d'ubicació de la porta Festa d'inauguració del nou pati

Pla d'acció

57

Activitat 20: Canvas

Pla d’acció

2014-2015: Definició del projecte L'hora del pati i realització de la 1º fase ( Quin pati tenim. Diagnosi)

2015-2016: Realització de la 2ª fase (Quin pati volem. Disseny del pati) i inici 3ª fase

2016-2018: Realització de la 3ª fase (Reconstruïm el pati) i 4ª fase (Celebrem el nou pati. Inauguració)

Col·laboradors

• Mestres i equip docent

• Famílies actuals i antigues famílies: Arquitectes, dissenyadors, "manetes", tasques de dinamització, participació, comunicació i difusió

• Administració Pública

Temporalització

Preveiem que el desenvolupament del projecte serà en dos temps:

• Accions a l'abast de l'escola: curs 2016-17 i 2017-18.

• Accions que dependran dels permisos de l'Administració Pública:

• Canviar la ubicació de la porta d'accés a l'escola: estiu 2017

• Paviment: difícil delimitar terminis.

Beneficiaris de la comunitat educativa

• Adaptació del pati a les demandes actuals de la comunitat educativa.

• Millora de les relacions , disminució de conflictes.

• Ús flexible del pati com a espai clau de l'escola (aula, àgora...).

Elements de millora en l'aprenentatge i convivència

• Diversificació de joc.

• Ampliar els aprenentatges

• Experimentacions

• Facilitar interrelacions: relacions col.laboratives, noves relacions (entre infants EI i primària, nens i adults, diferents sexes...)

Activitats clau

• Gir de la pista

• Espai de Benvinguda

• Dotació de noves possibilitats per al joc dels infants

• Dotació d'equipament per us flexible del pati (joc, aula, àgora)

• Planificació i reflexió sobre la programació de les activitats

Materials clau

Els necessaris per a la construcció dels elements que configuren l’eix vertebrador del projecte i les activitats clau (veure punt Materials a la primera pàgina del Canvàs)

Valors vinculats

• Responsabilitat i autogestió del pati: cuidar els materials, encarregar-se de treure i recollir de materials...

• Respecte, col·laboració i comunicació: fer assemblees per valorar les millores, detectar necessitats no cobertes...

Difusió

Web de l'AMPA Revista de l'escola (Notes) Assemblees, reunions temàtiques Jornades de treball/ execució

Recursos necessaris

Recursos que tenim: • Econòmics: Romanent de l'AMPA (20.000€) i de subvencions concedides/

partides de l'administració (50.000€) • Humans: Equip de professionals.

Recursos que no tenim: • Econòmics: Obtenir recursos presentant-nos a subvencions i concursos.

Inversió total

Oscil·larà entre 70.000€ i 140.000€ depenent de l'opció de projecte final

58

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Creació subcomissió "manetes".

Un cop la Comissió Pati i la Comissió d'arquitectes han identificant aquells elements que volem construir, s’ha fet una crida col·lectiva a aquells pares i mares voluntaris i voluntàries aficionats al bricolatge perquè ens ajudin a construir determinats elements i a liderar els tallers de muntatge.

Els “manetes”, a part de guiar-nos per a la celebració de les jornades, seran els encarregats de donar continuïtat al projecte de construcció i preveiem que sigui una tasca que es vagi fent mes a mes.

La Subcomissió “manetes” preparant la jornada de construcció col·lectiva, 9 de maig de 2016

59

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Jornada de retorn i 1ª construcció col.letiva.

El divendres 27 de maig de 2016, un cop acabada l’activitat docent, es va dur a terme la primera de les jornades de construcció col·lectiva, on van ser convidades les famílies, els infants, els mestres i els educadors de migdia.

L’objectiu de la jornada era doble: d’una banda, “posar la primera pedra”, amb la construcció o instal·lació d’alguns elements de joc de forma conjunta; i, de l’altra, presentar el projecte a tota la comunitat educativa.

Al menjador de primària es va dur a terme la presentació orientada als pares i mares, se’ls va explicar el projecte arquitectònic, així com tot el treball fet per l’equip de l’espai de migdia, i la situació actual del projecte. Les famílies, que van assistir-hi van mostrar el seu interès i aprovació amb preguntes i aportacions.

Al pati de primària s’hi va fer la presentació als infants, a través d’un joc de pistes amb diferents estacions de joc:

Els més de 100 nens que van participar-hi es van repartir en 10 grups (es va intentar que fossin equilibrats d’edat i gènere). Cada grup tenia un acompanyant o guia adult, ja fos mare, pare, o bé monitor. A cada estació hi havia també un adult responsable de l’organització de la prova.

Cada grup havia de passar per totes les estacions, on després de realitzar una petita prova o joc, aconseguia uns determinats fragments d’imatges del futur pati, tant d’infantil com de primària.

L’objectiu a la prova o estació final era construir els trencaclosques amb aquests fragments d’imatges, de manera que els infants veiessin aparèixer gradualment davant dels seus ulls com es planteja el nou pati.

Un cop reconstruïdes les imatges, cada nen hi va posar una figura de Playmòbil que havia dut de casa, a petició de la comissió, i també construccions fetes amb Lego, imitant estructures de joc o grades, dotant així les imatges de volum.

60

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Jornada de retorn i 1ª construcció col.letiva.

El joc va incloure diferents elements i possibilitats de joc previstos en el futur pati:

Una estació de cordes de saltar de diferents mides i colors (possibilitant el joc individual o col·lectiu, jocs coneguts o inventar-ne de nous…).

Una estació amb cèrcols de colors (que van servir per fer un joc d’expressió teatral relacionat amb les emocions),.

Una altra estació amb capses de cartró i elements constructius.

Una altra de jocs tradicionals.

I una relacionada amb les mesures del pati (on els nens havien d’explorar o inventar noves unitats de mesura).

En definitiva, es va intentar plantejar el joc com una sessió per a que els infants prenguessin consciència, ja des de la pràctica, de les possibilitats del pati.

Un cop finalitzades les dues presentacions, tots plegats vam reunir-nos al pati per començar uns tallers per elaborar unes manualitats que van servir per decorar la zona de benvinguda, mentre els i les “manetes” construïen tant al pati de dalt com al de baix.

Un berenar de germanor va cloure l’activitat.

61

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Jornada de retorn i 1ª construcció col.letiva.

Primer taller de construcció col·lectiva de petites parts del projecte:

Pati de primària

Col·locació d’un rocòdrom horitzontal i un laberint de cordes que s’han d’integrar dins de l’anomenat mur d’exploració.

Col·locació de tensors que permeten penjar decoracions diverses a la zona anomenada de benvinguda.

Pati d’infantil

Construcció de caseta a partir de caixes de plàstic de fruita.

Reorganitzar les jardineres.

62

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Incorporació de materials petits de joc i Creació de la comissió de nous materials de joc.

Tant a l’hora del pati de mestres com a l’espai de migdia s’han incorporat materials de jocs. Anteriorment al projecte tenien només pilotes, i ara s'ha incorporat, a més de les pilotes, cordes de saltar, gomes, frisbis, xapes, indiaques.

S’han decidit materials de joc pel pati d’infantil i de primària de manera col·lectiva: mestres, equip d’educadors de migdia, infants i mares de la comissió de pati.

S’ha creat una nova comissió de treball formada per les coordinadores de cicle, les coordinadores de l’espai de migdia i 3 membres de la comissió de pati. Aquesta comissió ha tingut l’encàrrec d’elaborar una proposta final a partir de totes les aportacions. També s’ha encarregat de la compra, l’organització, seguiment i manteniment del material.

S’ha creat també una ludoteca de jocs de taula per primària per l’hora de pati de mig dia.

63

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Jornada de pintura de l'Espai de Benvinguda.

64

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Organització dels tallers de construcció col.lectiva i difusió del projecte

Organització de tallers de construcció col·lectiva

Un cop decidit el Pla de reconstrucció aquest ens guia en l’organització de tallers de construcció.

La metodologia per tal d’endegar aquests microprojectes pren diferents formes:

Per una banda: la comissió de pati amb la comissió d’arquitectes s’organitza en petits grups de

treball segons l’acció a realitzar. Aquest grup de treball acabava de dissenyar i fer el projecte

d’execució. Una vegada el té es consensua a les reunions conjuntes de la comissió de pati. Després

es valida amb direcció, es demana el vistiplau al consorci i finalment s’organitza el taller de

construcció amb la comissió manetes. La jornada de participació s’obre a totes les famílies.

Una altra via és incorporar el treball a l’aula en la fase del disseny o de construcció del petit racó:

com per exemple una cuineta, una cabana...

65

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Organització dels tallers de construcció col.lectiva i difusió del projecte

Difusió del projecte

Durant tot el projecte s'ha fet l'esforç important

de comunicació, a nivell intern utilitzant els

mitjans dels que disposa l'escola...

Web Escola Pau Casals-Gracia

Butlletí del "Notes"

i buscant fórmules imaginatives per atraure

l'atenció i l'interès de tota la comunitat.

També hem donat a conèixer el projecte a nivell

extern...

als mitjans de comunicació;

a mestres, pedagogs, responsables polítics i

tècnics d'administracions públiques;

membres d'AMPAs;

I públic en general.

Vídeo «Benvinguda a L'hora del pati»: https://www.youtube.com/watch?v=sf5VDFUE1bM

Vídeo «Ells opinen»: https://www.youtube.com/watch?v=Jh4GY2hcznA

Vídeo «Junta temàtica del pati»: https://www.youtube.com/watch?v=qQrqAPRbtHE

Vídeo «Obrim la ment»: https://www.youtube.com/watch?time_continue=1&v=t47BJWMrSA0

Articles al butlletí Notes de l’AMPA del Pau Casals – Gràcia

2015: https://drive.google.com/drive/folders/0B5Qwp82KIwxmflVvazNveWtTMWkyWVhKN0o4Nkc5NS1PbVV4TjlRbUV1ekJrM2h1MHZxYzg

«L'hora del pati juga», dins el butlletí Notes, juny de 2015

2016: https://drive.google.com/drive/folders/0B5Qwp82KIwxmLU9OYmpjWFZOOVU

«L'hora del pati: creem», dins el butlletí Notes, gener de 2016

«Entre tots, Comissió pati: L’hora dels arquitectes», dins el butlletí Notes, febrer de 2016

«Entre tots, Comissió pati: L’equip tècnic», dins el butlletí Notes, març de 2016

«Entre tots, Decidim Barcelona», dins el butlletí Notes, abril de 2016

«Reportatge fotogràfic: Construïm el pati», dins el butlletí Notes, maig de 2016

Web de l'escola Pau Casals-Gràcia: «L'hora del pati»: https://ampapauca.wordpress.com/lhora-del-pati

Visualització del projecte en mitjans de comunicació

«L'ofici d'educar: el millor pati del món», Catalunya Ràdio, gener 2016: http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/lofici-deducar/lofici-deducar-el-millor-pati-del-mon/audio/906564

«Pau Casals aprova una reforma del pati escolar que el Districte avala aplicar arreu», Diari l'Independent de Gracia, octubre 2016: http://independent.cat/nova/societat/2016/10/28/la-pau-casals-aprova-una-reforma-del-pati-escolar-que-el-districte-avala-aplicar-arreu

66

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Creació d'aliances entre administracions i finançament del projecte

Crear aliances entre administracions i entitats per la realització del projecte

Aquest projecte és un procés d’aprenentatge d’una

comunitat que vol millorar la convivència i els

aprenentatges que es realitzen al pati.

Creiem que és un projecte d’interès, de bones pràctiques i

d’oportunitat tant per les administracions públiques com

per a entitats educatives i/o de participació.

Per això des de l’inici del projecte s’ha propiciat el diàleg

amb les administracions properes com són el districte de

Gràcia i el Consorci d’Educació.

S’ha visualitzat el projecte presentant-nos a diversos

premis també com a forma de recerca de finançament.

Finançament del projecte

El projecte de pati compte amb un romanent de l’AMPA de

l’escola i que de manera participada es va decidir invertir en

el pati.

Aquest romanent és una petita part del finançament que

necessitem per això es plantegen altres vies de

finançament:

Per una banda l’administració pública, mitjançant

reunions de treball directes, presentació a subvencions

i premis.

Entitats privades del sector educatiu i social

presentant-nos a premis i subvencions.

Co-mecenatge, a través d’alguna plataforma online,

com pot ser Verkami.

67

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Reflexions i idees claus

Reconstruïm el nostre pati. Incorporem noves pràctiques

■ Sentiment d’orgull del projecte de l’Hora del pati.

■ Superar els moments de dificultat per passar del projecte a la planificació i a l’execució.

■ Implicació, il·lusió i entusiasme per superar el moment de quedar-nos al món de les idees i poder desenvolupar una proposta real.

■ Identificar allò prioritari o per on començar la realització del projecte després de les expectatives creades.

■ Mantenir el criteri “de què volem que passi al pati” per sobre de “què hi volem posar”, és en aquesta fase on ens hem d’esforçar més per seguir amb les directrius acordades entre tots, sobretot perquè som un grup de treball nombrós i de diferents disciplines.

68

Fase 3: RECONSTRUÏM EL PATI. Col.lectius implicats i Reptes de la implicació

Col·lectius implicats i la col·laboració

entre ells: procés de cocreació

En un primer moment, dificultat i complexitat per compartir llenguatges, visions, prioritats i criteris. El grup s’amplia i hi conviuen diferents sabers de diferents disciplines.

Creiem que el procés de reflexió pedagògica anterior i la participació facilita trobar el camí i la direcció alhora de compartir criteris, de prioritzar i d'establir un pla d’acció..

El projecte és ambiciós i costa en un primer moment trobar per on començar l’execució, en el sentit de fer-la viable i realista....

La dedicació voluntària de les famílies determina el temps de dedicació. Tenint clara la idea global d’execució i els diferents passos, hi ha moments de més o menys productivitat depenent de les possibilitats de dedicació dels pares i mares.

Reptes de la implicació i la col·laboració entre els col·lectius implicats

Augmenten les persones

implicades en el treball

executiu, les tasques i els

grups de treball.

Cal més que mai un

lideratge compartit, costa

en alguns moments veure

com, qui i quan s’exerceixen

aquests lideratges, que

sempre són des de

l’horitzontal.

Hi ha diferents nivells de

decisió clarament visibles

que depenen de normatives,

permisos i de competències

tècniques.

Els temps de les diferents parts implicades és diferent

(administracions, pares i mares voluntaris, del curs

escolar...) i cal trobar confluències, tenir-ho

present buscant l’oportunitat i els punts

comuns.

69

CELEBREM EL NOU PATI Inauguració del nou pati

Fase 4: CELEBREM EL NOU PATI. Inauguració del nou pati

Objectius

• Celebrar la feina feta.

• Visualitzar els nous espais i les seves possibilitats educatives.

• Incorporar noves persones al projecte.

• Que la comunitat es senti seus els nous espais i recursos.

Activitats • Festes de final de curs o de trimestre per inaugurar els nous espais.

• Jornades de presentació, recordatori de l’estat del projecte “L’Hora del pati”.

Participants Alumnat, mestres, educadors de l’espai de migdia, famílies. Amb implicació de les persones noves a l’escola: noves, famílies, nous mestres o nous educadors de migdia.

Resultat esperat

activitats festives, lúdiques i d’informació

L'última fase, i no menys important, és la de celebració, inauguració i reconeixement de la feina feta que, evidentment, es farà amb una festa.

La intenció serà donar a conèixer el nou espai; informar i difondre les possibilitats d'aquest; crear consciència que és un triomf de tots i que tots ens podem permetre, a partir d'ara, gaudir-lo; crear consciència que és un bé comú que roman en el temps i que també en gaudiran properes generacions.

Com que la fase de construcció es preveu llarga, les festes de celebració seran per les petites parts de projecte aconseguides. Ens aquestes festes s’aprofitarà per explicar i difondre el projecte a les persones noves a l’escola, famílies, mestres i educadors de migdia, també per incorporar persones al projecte i per visualitzar les noves oportunitats educatives del projecte.

71

Fase 4: CELEBREM EL NOU PATI. Resultat final. Seguiment del projecte

Es preveu realitzar una avaluació de les novetats que es vagin introduint al pati, similar a la diagnosi que es va realitzar per començar aquest projecte i que inclourà el següent:

Enquestes a alumnes, educadors i docents, i famílies.

Observació dels dos patis i de les dinàmiques que s'hi generen.

.

Resultats esperats:

1. Tenir un pati que permeti diferents propostes d'activitat de joc i d'aprenentatge, més enllà del joc de pilota.

2. Generar un joc més inclusiu entre nens i nenes.

3. Incorporació del pati al projecte educatiu de centre: potenciar el pati com a extensió de l'aula.

4. Tenir un pati visualment agradable que incorpori el color i els elements naturals.

5. Millora del clima del pati.

6. Generar un clima de treball conjunt i cohesionar la comunitat educativa al voltant d'aquest projecte.

72

Fase 4: CELEBREM EL NOU PATI. Resultat final. Indicadors de seguiment

Tenir un pati que permeti diferents propostes d'activitat de joc i d'aprenentatge, més enllà del joc de pilota. Nombre de dies a la setmana sense jocs de pilota al pati. Nombre de diferents propostes de joc introduïdes a l'espai de pati. Nombre d'estructures noves incorporades.

Generar un joc més inclusiu entre nens i nenes. Nombre de grups mixtos jugant (observació participant).

Incorporació del pati al projecte educatiu de centre: potenciar el pati com a extensió de l'aula.

Nombre d'activitats curriculars, més enllà de les d'educació física, realitzades al pati. Nombre de participants en aquestes activitats educatives.

Tenir un pati visualment agradable que incorpori el color i els elements naturals. Nombre d'elements naturals incorporats al pati. Valoració entre la comunitat educativa de la proposta visual (qüestionari)

Millora del clima del pati. Valoració del clima al pati entre educadors i alumnes. Disminució dels conflictes.

Generar un clima de treball conjunt i cohesionar la comunitat educativa al voltant d'aquest projecte.

La il·lusió i la implicació de la comunitat per generar nous projectes de canvi i millora de la nostra escola.

73

Activitat 22: Recollim vivències i aprenentatges

Com i per què vàreu decidir participar? Quina era la vostra motivació?

• Un pati que generava sensació de malestar (calor, no ombres...), d'incomoditat i fredor (excés de ciment, molt gris, poc càlid...).

• Les inquietuds i el desig de millorar els espais de l'escola, la convivència i la qualitat dels aprenentatges que s'hi donen.

• Les ganes de reforçar la cohesió entre la comunitat educativa, desenvolupant accions i projectes tots junts.

Quines persones de la comunitat educativa han participat? Hi ha algun col·lectiu que no hagi interactuat amb el procés?

• En aquest projecte ha participat tota la comunitat educativa: equip docent (mestres i educadors de l'espai de migdia), AMPA (famílies actuals i antigues famílies), l'alumnat i el Consorci d'Educació.

• Tot i que amb el Consorci ens està resultant complicada la interacció, hem tingut certes dificultats de relació, està sent complexa establir punts de trobada per poder realitzar el treball de forma conjunta.

Què és el que més us ha sorprès del procés?

• L'elevada implicació i participació de tots els qui formem part de la comunitat educativa de l'Escola Pau Casals-Gracia.

• La millora progressiva del treball conjunt i la comunicació entre els diferents actors que conformem la comunitat educativa, arribant a quotes de complicitat i entesa molt satisfactòries. Tenint en compte que les relacions dins la nostra comunitat sempre han estat bones i fluides, aquest projecte ha contribuït positivament com a element que ha reforçat vincles i la cohesió entre les diferents parts implicades.

• La dificultat de comunicació i trobada amb el Consorci.

Les vivències

Heu visualitzat algun nou repte de futur després d’haver acabat aquest procés?

• Seguir en la mateixa línia de treball conjunt com a eina idònia per assolir millores, nous reptes.

• Nous espais on poder implementar millores com la terrassa d'EI o els passadissos, per tal d'adequar-lo com a espais que actuïn com una extensió de l'aula.

75

Activitat 22: Recollim vivències i aprenentatges

Sobre el disseny i el seu impacte:

Quin aspecte del prototip ha sigut més valorat per la comunitat educativa? • Canviar la pista d'ubicació i la redistribució dels espais • Afavorir la diversificació del joc, equilibrant diferents tipus de jocs, com a recurs per millorar la convivència i les relacions.

Què significa l’èxit d’aquest procés per a vosaltres? • La força del treball cooperatiu: tenir un objectiu comú i unir esforços afavoreix l'assoliment de reptes i reforça els vincles de cohesió

entre els diferents partícips de la comunitat educativa, a la vegada que motiva a les noves generacions a seguir el mateix camí. • Hem après a trobar punts de consens i trobada, i també hem intercanviat aprenentatges. • Han estat moments de descoberta de persones, de la tasca que fan, de la seva visió i punt de vista • Ha reforçat el projecte educatiu i l'esperit i orgull de formar part de l'Escola Pau Casals-Gràcia.

Què t’agradaria que passés en relació a la convivència i a l’aprenentatge un cop implementat el prototip? • Millora continua de les relacions per minimitzar conflictes, com a objectiu comú a preservar i cuidar en el temps. • Implementar la mateixa metodologia en altres projectes de l'escola, per repensar i optimitzar altres espais. • Promoure el pati com una extensió de l'aula, com un espai d'aprenentatge on el joc pugui ser el protagonista

Documenteu el progrés (un cop implementat el prototip):

Quins canvis heu notat des que s’ha produït el canvi? • Diversificar el tipus de joc, incorporar nous jocs en els que fins ara no hi jugaven, impulsar noves il·lusions i crear noves relacions

entre infants de diferents edats i sexe.

Com ha afectat a l’aprenentatge i a la convivència del centre educatiu? • S'han evidenciat el treball col.laboratiu com una eina molt potent per assolir reptes comuns, ha millorat la convivència a l'hora del

pati, han disminuint els conflictes, s'han establert nous ponts que han aproximat a grans i petits i han creat nous vincles de relació...

Heu projectat altres canvis de futur? • Aplicar la mateixa metodologia per la millora de la terrassa d'EI i dels passadissos.

Indica alguna frase o cita que destacaries el procés:

Els processos participatius milloren el resultat final d'allò que es crea, creen noves il·lusions i fomenten el sentit de pertinença a una comunitat i el respecte, cura i responsabilitat en relació al que és nostre i al que hem creat conjuntament.

Els aprenentatges

76

REFLEXIONS SOBRE... EL RESULTAT DEL PROJECTE

El nostre projecte "L'hora del pati" ha definit ...

Un prototip de pati gran i ambiciós, però que engloba i es nodreix de petits microprojetes que ens permeten avançar a poc a poc, que fan del nostre projecte un repte assumible.

Un prototip que reflecteix l'ànima i el tarannà de la comunitat de l'Escola Pau Casals-Gràcia, una comunitat que s'enriqueix de la diversitat, que treballa des de la humilitat i la senzillesa, amb exigència i rigor, on la implicació i participació de tots ens permet assolir grans objectius.

Un projecte gran que conté petits projectes com un joc de les nines russes, el nostre projecte vol fer d’un gran pati molts petits patis, on tots els infants hi trobin el seu lloc.

Un projecte màgic, on amb una única acció, el gir de la pista esportiva, produeix un gir de 180 graus en la forma de concebre el pati i les seves possibilitats de joc.

En el procés de reflexió de l’espai pati hem tingut present tres elements que es vinculen directament amb els aprenentatges i la convivència, com són el benestar, l’entorn i les pedagogies (tal i com indicàveu en la guia pràctica del projecte Hack the school).

El projecte "L'hora del pati" ha fomentat el benestar de la comunitat educativa, ha volgut crear un pati que fomenti el potencial de tots els infants, que reconegui la diversitat d’interessos i de necessitats i que, mitjançant el procés de participació, tingui en compte les diferents opinions i perspectives de tota la comunitat educativa.

En el projecte pati hem identificat elements que milloren l’entorn per fer-lo més saludable i amable, tant en l’ambient com en les relacions que s'hi donen: incorporació d'elements de joc, revisió de la programació d'activitats per tal d’afavorir relacions de cooperació, una distribució del pati més flexible que s’adapti a les diferents necessitats de la comunitat i depenen dels objectius d’aprenentatge. També incorpora un proposta per fer del pati un espai més amable en el sentit estètic, amb més color i més natura.

Així mateix tenint en compte l’element de les pedagogies, el projecte "L’hora del pati" ha volgut definir un prototip que fomenta l’infant com a centre dels aprenentatges i el joc com a eina essencial. A més de crear un espai on l'infant pugui aprendre des de les relacions horitzontals, que aquestes siguin el nucli principal de l’aprenentatge.

77

REFLEXIONS SOBRE... APRENENTATGES DEL PROCÉS L‘HORA DEL PATI

Ha estat clau preguntar-nos què volem que passi al pati, enlloc de què volem posar o què volem canviar. Això ha fet que reflexionéssim directament sobre els aprenentatge, sobre les relacions humanes i educatives.

L’atenció ha estat centrada en les oportunitats pedagògiques del pati:

■ Hem parlat dels aprenentatges segons cada etapa evolutiva, i com la distribució dels espais i els materials de joc contribueixen a la millora dels aprenentatges.

■ Hem parlat del rol de l’adult a l’hora del pati. La feina educativa en el pati requereix d’una part de reflexió i planificació dels objectius, activitats i recursos necessaris abans de l’hora del pati, i també d’una tasca educativa en el moment del pati. Aquesta és una feina més d’acompanyament i motivació dels infants, una feina més indirecta i secundària per tal que l’infant experimenti lliurement la seva hora de pati.

Tal i com s’ha descrit en el document d’anàlisi i la definició del nou pati el procés de participació ha consensuat diferents criteris que volem tenir en compte pel nostre pati...

És un espai d’acollida perquè és el lloc on les famílies acompanyen i recullen als infants, perquè l’hora del pati és l’espai relacional per excel·lència de l’escola, entre infants, i entre infants i adults. És un moment clau que ofereix moltes possibilitats per fomentar la cooperació entre infants de diferents edats i entre infants i adults des d’una activitat de gaudi. És l'àgora de l’escola, on ens reunim en diferents ocasions per fer celebracions de la comunitat educativa.

El pati volem que sigui l’extensió de l’aula o l’aula l’extensió del pati. Volem que sigui un espai d’aprenentatge a través del joc.

És un espai que volem que afavoreixi la comunicació, el foment del treball col.laboratiu, l’ aprenentatge entre iguals, els grups flexibles, atenent a la diversitat.

Que permeti el moviment respectant l’edat, les diferents necessitats del cos, tant de moviment com de descans.

78

REFLEXIONS SOBRE... EL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ

Reflexionar i experimentar amb la reorganització dels espais escolars ha estat, com proposeu a la guia, un element catalitzador d’un canvi més profund, tant a nivell educatiu com a nivell comunitari.

Un procés democràtic, on tothom s'ha sentit escoltat. On ha pogut participar en un procés de construcció col·lectiva on la seva comunitat li ha donat veu i vot des d’allò positiu. Creiem que les comunitats que generen espais de participació constructiva són comunitats de cura ja que reconèixer el saber dels seus individus és una gran marea de cuidar.

Ha esdevingut un espai de benestar, tant pel que suposa la implicació en el procés de participació com perquè ens ha fet sentir part d’un grup, d’un lloc, generant cohesió i sentiment de pertinença.

La reinterpretació del espais del pati de manera vivencial en el procés de participació ens ha permès gaudir de noves maneres de jugar, en definitiva, noves maneres d’aprendre i de relacionar-nos.

El treball col·lectiu realitzat ha implicat un procés d'aprenentatge on destaquem els següents aspectes claus:

■ Generositat de totes les parts i confiança mútua. En el sentit que en el treball conjunt hem participat diferents persones que provenen de diferents realitats, amb diferents experiències i diverses formes de concebre el valor del pati. Així com persones amb diferents poders i estatus dins una escola, on hem hagut de fer l'esforç de trobar allò que ens uneix.

■ Lideratges compartits. Hem mantingut un grup motor, format per equip directiu, mares i pares i equip de migdia. Compartir el lideratge ha fet possible establir aliances, crear confiances i generar sinèrgies per anar avançant.

■ Flexibilitat en l’organització, per tal que es vagin mantenint nuclis forts de persones implicades que assegurin la continuïtat del projecte, alhora que es va incorporant gent nova segons les necessitats. Assegurant arribar al màxim de persones.

■ Identificar el valor de cadascú i allò què pot aportar. Requereix que els grups de lideratge facin un esforç per buscar i pensar qui, com i en què pot participar. En aquest aspecte ha estat clau la implicació de membres de l'AMPA expertes en participació.

79

REFLEXIONS SOBRE... CANVIS I FUTUR

Després de participar a HACK THE SCHOOL podem dir que ...

■ Els mestres expressen les ganes de reflexionar sobre més espais de l’escola. Ja parlen de dos espais en concret: els passadissos i una terrassa petita d’educació infantil.

■ El procés participatiu i la metodologia l’emprada en aquest projecte ens ha donat una experiència de treball que ens pot servir per nous projectes.

■ Augment de confiança entre els diferents col·lectius pares i mestres, i educadors de migdia: ens coneixem i reconeixem. Ens el sentit que durant el treball conjunt hem aprés a reconèixer els nostres sabers i els nostres límits.

■ Quan parlem ens entenem: el treball col·lectiu ha implicat la construcció de llenguatges comuns i de prioritats comunes.

■ La força del treball cooperatiu: tenir un objectiu comú i unir esforços afavoreix l'assoliment de reptes i reforça els vincles de cohesió entre els diferents partícips de la comunitat educativa, a la vegada que motiva a les noves generacions a seguir el mateix camí.

També s’han observat canvis en les relacions i els aprenentatges en el pati, destaquem:

■ S’ha observat un joc més ric, un joc més cooperatiu entre diferents edats i gènere.

■ S’ha observat mestres i educadors de migdia ensenyant jocs i jugant.

■ La programació del pati i l'ús dels materials es parla a l’aula i a les assembles de l’espai de migdia.

■ S’ha potenciat la diversificació del joc, equilibrant diferents tipus, com a recurs per millorar la convivència i les relacions.

Tot això ha millorat la convivència a l’hora del pati, han disminuint els conflictes, s'han establert nous ponts que han aproximat a grans i petits i han creat nous vincles de relació...

80