aprovarPERLlengua catalana i literatura

2 ESO

Direcció editorial: Dolors Rius

Cap d’edicions: Oriol González

Redacció: Josep M. Foix

Edició: Guida Planes

Correcció: Laia Fidalgo

Disseny gràfic interior i de la coberta: Imma Hernández

Maquetació: Carme Guiral, Angeles Rodríguez i Montse López

Fotografies interiors: Arxiu Hermes

Primera edició: juny de 2013

ISBN: 978-84-9804-947-3

Dipòsit legal: B-13.410-2013

Printed in spain

© Hermes Editora General, S. A. U. - Castellnou Edicions, 2013

Castellnou EdicionsPau Claris, 184 08037 Barcelonawww.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducció o la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocò-pia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de l’editorial.

Hermes Editora General, S. A. U. ha fet una selecció acurada de les pàgines web que s’esmenten en aquesta obra, però no es pot fer responsable de cap reclamació derivada de la visualització o dels continguts de les que no són de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprès en paper provinent d’una gestió forestal sostenible, i és fruit d’un procés productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecològic i 100 % reciclable

Telèfon d’atenció al professorat: 902 90 36 46

3

El text de divulgació humanística 1

El text de divulgació humanística

◗ El text de divulgació humanística tracta de l’ésser humà i les seves manifestacions cul-turals, i va dirigit a un públic no especialitzat. La filosofia, la geografia, la història, la lingüís-tica, la pedagogia i la sociologia són disciplines humanístiques.

◗ Té un to didàctic i pretén ser objectiu; per això, s’hi solen combinar els discursos expo-sitiu i argumentatiu, hi predominen les oracions enunciatives i utilitza vocabulari específic del tema.

Expressions i dites llatines

El llatí és una llengua indoeuropea originària de la regió del Laci (al centre de la penín-sula Itàlica). En temps de l’Imperi romà el llatí es parlava a tota la Mediterrània i en una bona part d’Europa (fins a les ribes dels rius Danubi i Rin).De l’evolució del llatí parlat pels romans, dit vulgar, en van sorgir les llengües romàniques: català, occità, francoprovençal, cors, dàlmata (desaparegut a la fi del segle xix), castellà, francès, galaicoportuguès, italià, retoromànic, romanès i sard.El llatí vulgar era diferent del llatí clàssic, de gran prestigi gràcies als grans escriptors, historiadors i filòsofs de l’època. De fet, si bé l’Imperi romà d’Occident va caure el 476 dC, el llatí continuà essent la llengua principal de cultura durant molts segles, i al començament de l’edat moderna va ser reivindicat i emprat pels humanistes del Re-naixement.Per tot plegat, no fa gens estrany que hagin arribat fins als nostres dies un gavadal d’expres-sions i dites llatines, a vegades immortalitzades per personalitats de la política i la cultura.Hi ha expressions lligades a episodis de la història de Roma: Vae victis (‘Ai dels vençuts!’), atribuïda a Brennus, cap dels gals que van saquejar Roma pels volts del 390 aC; Delenda est Carthago (‘Cal destruir Cartago’), que Cató el Vell repetia contínuament per alertar de l’amenaça d’aquesta ciutat, gran rival de Roma; Alea iacta est (‘Els daus ja s’han tirat’), pronunciada per Juli Cèsar quan va travessar el riu Rubicó, cosa prohibida, i que va mar-car el principi de la guerra contra Pompeu; Veni, vidi, vici (‘Va ser arribar, veure i vèncer’), també de Cèsar, dita després d’una campanya militar reeixida. Per temperar la vanitat dels militars que tornaven victoriosos de la guerra, els romans tenien una sentència lapidària: Memento mori (‘Recorda que ets mortal’).Naturalment, hi ha moltes dites cèlebres que no estan lligades a cap esdeveniment histò-ric concret: Ars longa, vita brevis (‘L’ofici és llarg i la vida, curta’), adaptació d’un aforisme del metge grec Hipòcrates; Carpe diem (‘Aprofita el moment’), popularitzada pel poeta Horaci; Mens sana in corpore sano (‘Un esperit sa en un cos sa’), avui convertida en ideal de vida sana; Ave Caesar, morituri te salutant (‘Ave Cèsar, els damnats a morir et salu-den’), salutació dels gladiadors abans d’entrar en combat; Panem et circenses (‘Pa i jocs’), que al·ludia al costum de repartir blat i organitzar jocs a fi de tenir content el poble...També tenim un munt de llatinismes, és a dir, d’expressions, locucions i girs llatins em-prats en la llengua escrita. Heus-ne ací una petita mostra: alter ego (‘un altre jo’), conditio sine qua non (‘condició imprescindible’), curriculum vitae (‘breu repàs professional’); et cetera (‘i la resta’), in situ (‘aquí mateix’), cum laude (‘amb elogi’), mea culpa (‘per culpa meva’), persona non grata (‘individu indesitjable’), sine die (‘sense data’), statu quo (‘situa-ció vigent’), vox populi (‘veu del poble’)...

Diari de l’escola, Vilaweb (fragment adaptat)

4

COMUNICACIÓ – Comprensió lectora

4

1 Respon aquestes qüestions:

a Com s’anomena el llatí que parlaven els romans?

b Antigament, quina ciutat era la gran rival de Roma?

c Quins dos rius feien de frontera natural de l’Imperi romà pel nord?

d A qui va oposar-se Juli Cèsar després de travessar el Rubicó?

2 Situa en el mapa aquestes llengües romàniques:

a catalàb occitàc castellà

d portuguès e corsf retoromànic

g francèsh romanèsi italià

j sardk gallec

3 Busca el significat d’aquests mots en el Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (http://dlc.iec.cat/):

a gavadal: b gir: c damnat:

4 Què deu voler dir l’expressió passar el Rubicó?

5

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA – Gramàtica 1

5

Les preposicions i les conjuncions

◗ Les preposicions són mots invariables que enllacen un verb, un substantiu o un adjectiu amb els seus complements. N’hi ha de febles (o àtones) i de fortes (o tòniques).

◗ Les conjuncions són mots invariables que enllacen mots, sintagmes o oracions indepen-dents. N’hi ha de diversos tipus i es classifiquen en dos grans grups: de coordinació i de subordinació.

◗ Les locucions prepositives i les locucions conjuntives són grups de mots que equi-valen a una preposició i a una conjunció, respectivament.

1 Encercla les preposicions d’aquestes oracions:

a Les majúscules i minúscules van començar a barrejar-se cap al segle IX. b En alemany, els substantius s’escriuen amb la lletra inicial en majúscula. c Entre els alfabets que no fan servir la majúscula hi ha l’àrab i l’hebreu. d Els termes versal, capital i caixa alta són sinònims de lletra majúscula. e El llatí vulgar fou la llengua parlada pel poble romà.

2 Relaciona cada preposició amb l’arrel llatina corresponent:

3 Completa les oracions següents amb la locució prepositiva adequada. (Quan calgui, apos-trofa la preposició o fes la contracció amb l’article.)

a còpia de, a causa de, a tall de, a despit de, a mitjan, a fi de

a Els alpinistes van poder fer el cim, la boira. b Ho va dir únicament exemple.c Els parcs naturals són regulats per la llei, preservar-ne la biodiversitat. d Es van estar tot el dia a casa el mal temps. e insistir-hi, va aconseguir el seu propòsit. f febrer se n’anirà a Anglaterra.

4 Completa aquestes oracions amb les preposicions a, amb o en:

a Eixuga’t la tovallola. b Es miraven l’un l’altre.c Has de pensar una mica més ella. d Pensa posar el peix a la nevera. e Van dinar un dels millors restaurants de la comarca. f Li ho va dir ell. g mi, no hi comptis.

a sobreb ac sensed entree enf per

1 ad2 per3 in4 inter5 super6 sine

6

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA – Gramàtica

5 Relaciona el tipus de conjunció de coordinació amb la definició i l’exemple corresponents:

a b c d e

a copulatives b disjuntives c adversatives d il·latives e distributives

1 Indiquen distribució o alternativa. 2 Expressen unió. 3 Denoten una conseqüència.

4 Indiquen que la tria d’un element exclou l’altre.

5 Expressen oposició.

A doncs, per tantB no solament... sinó també; ni... niC o, o bé

D i, niE però, tanmateix

6 Relaciona el tipus de conjunció de subordinació amb la definició i l’exemple corresponents:

a c e g i

b d f h j

a temporalsb finalsc completives

d locativese causalsf condicionals

g concessivesh comparativesi consecutives

j modals

1 Introdueixen una oració que fa de complement del verb principal.2 Indiquen que l’acció expressada pel verb principal es realitza malgrat l’objecció o la dificultat

que exposa l’oració subordinada introduïda per la conjunció.3 Introdueixen una oració que denota la causa de l’acció de l’oració principal.4 Introdueixen una oració temporal.5 Indiquen la conseqüència d’una intensificació.6 Encapçalen una oració de la qual depèn que es realitzi l’acció expressada en l’oració principal.7 Introdueixen oracions locatives.8 Introdueixen una oració que expressa com es desenvolupa l’acció del verb principal.9 Expressen una finalitat.

10 Expressen una relació d’igualtat o desigualtat entre dos termes, per comparació a un element.

A que, siB a condició que, llevat queC com, com si, segons comD perquè, com queE tal… que, tant… que

F malgrat que, encara queG quan, mentreH perquè, per tal queI menys… que, tan… comJ on, allà on

7 Omple els buits de les oracions següents amb sinó o si no:

a hi vas tu, hi aniré jo. b Aquest llibre no és pas de la Júlia, de la Laura. c No solament vull que endrecis l’habitació, també que paris taula. d Com vols arribar puntual, surts amb prou temps?

7

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA – Lèxic 1

1 Escriu la forma adaptada dels neologismes següents, quan convingui. Si cal, pots consultar el Termcat (http://www.termcat.cat/) i el Diccionari de la llengua catalana (http://dlc.iec.cat/).

a on line: b lífting: c master: d banner: e tablet:

f hardware: g e-mail: h windsurfing: i laser: j gospel:

2 Subratlla el barbarisme de cada oració i substitueix-lo per la forma correcta:

a Tants dies seguits de pluja el fastidiaven. → b No s’ho esperava pas, que el despedissin. → c Ull! Aquest tram té molt de pendent. → d Vindré més tard: ara he de fer un parell de recados. → e Enxufa l’ordinador, que l’he de fer servir. → f S’hi va enfilar fins al capdamunt, tot i que tenia vèrtig. → g Posa-t’hi una tirita, damunt el tall. → h En Joan és bon xicot, per bé que una mica mandón. →

3 Classifica aquests manlleus a la taula de sota:

croissant, clown, au-pair, jazz, amateur, cicerone, adagio, handicap, armadillo, jeep, boutique, soprano, bravo, tabasco, fondue, grappa

anglicismes castellanismes gal·licismes italianismes

4 Indica quins d’aquests mots castellans són manlleus del català:

a capicúa b chef c añorar

d castillo e mercader f clavel

g coheteh treni chalet

Neologismes, manlleus i barbarismes

◗ Un neologisme és un mot nou introduït en una llengua per designar un objecte o un concepte d’aparició recent.

◗ Un manlleu és una paraula que passa d’una llengua a una altra i s’hi integra, bé conservant la grafia original de la pa-raula (whisky, pizza), bé adaptant la grafia de la paraula al català (futbol, de l’anglès football; espagueti, de l’italià spaghetti).

◗ Un barbarisme és un mot d’origen estranger no assimilat a la llengua pròpia.

8

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA – Lèxic

5 Escriu l’adaptació catalana d’aquests manlleus, si en tenen:

a copyright: b paparazzi: c hooligan: d ravioli:

e mousse: f stop: g zoom: h brie:

6 Escriu el significat dels llatinismes següents:

a inter nos: b ipso facto: c in albis: d Cogito, ergo sum: e Errare humanum est: f verbi gratia: g ídem:

7 Escriu el nom científic, és a dir, el nom en llatí, dels mamífers següents:

a tigre: b gos: c hipopòtam: d cavall: e orangutan:

8 Escriu el nom científic d’aquests arbres:

a xiprer: b olivera: c llorer: d avet: e magraner:

9 Escriu la forma correcta dels barbarismes següents:

10 Substitueix el castellanisme algo per la forma catalana més adequada:

res, una mica, alguna cosa, algun motiu

a Haurà de menjar algo abans de sortir. → b Per algo ho deu haver fet. → c Voleu algo més? → d Doneu-li algo de pa. →

a tetxo: b tiet: c acondicionar: d parking: e tejanos: f suero: g juerga: h munyeca (part del braç):

i robo: j reanudar: k jabalí: l cansanci:

m estutx: n averiguar: o varilla: p reflexar:

9

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA – Ortografia 1

Tipus de lletra i escriptura numèrica

◗ La lletra rodona és la que s’usa habitualment en la composició de textos. La lletra cur-siva, de traç inclinat, s’utilitza en la citació dels títols d’obres de creació, de diaris i revistes, i en els mots estrangers no adaptats al català. La negreta, de traç més gruixut, és, per exemple, el tipus de lletra que es fa servir per destacar les entrades dels diccionaris i les enciclopèdies.

◗ Escrivim amb majúscula la primera lletra d’un text i la primera després de punt (.), la lletra inicial dels noms propis i les sigles. En general, després de dos punts (:) s’escriu minús-cula.

◗ Les sigles són les lletres inicials d’un o més mots, usades per comoditat en substitució del nom sencer: ONU, DIEC, UAB.

◗ Pel que fa als nombres: – Els milers, milions..., se separen amb un punt: 3.524, 632.875; els decimals se separen dels enters amb una coma: 0,50; 248,92.

– Els anys s’escriuen sense cap signe de separació: 1968, 2013. – Les hores se separen dels minuts amb un punt: 10.30 h, 17.50 h.

◗ Anomenem xifres romanes el sistema de numeració que es feia servir a l’antiga Roma i que encara s’usa avui dia: III, V, XI, CXXVII.

1 Indica quins dels mots destacats haurien d’anar en cursiva:

a El moviment hippy va aparèixer als Estats Units a mitjan dècada de 1960. b Què et sembla el new look de la Mariona?c En Lluís és un xef de primera categoria. d Ja has actualitzat el teu currículum?e El nom científic de l’olivera és Olea europaea.

2 Indica quines parts d’aquest l’article enciclopèdic haurien d’anar en cursiva i quines en negreta:

Springsteen, Bruce (Freehold, Nova Jersey, 1949) Cantant de rock nord-americà. Començà a cantar l’any 1965 al Greenwich Village, a l’ombra de les tendències representades per Bob Dylan; evolucio-nà després cap al gènere del rock, en el qual a la fi dels anys setan-ta assolí un gran reconeixement popular. De la seva discografia cal esmentar Born to Run (1975), The River (1981), Born in the USA (1984), la recopilació Bruce Springsteen & the E. Street Band Live/1975-85 (1986), Tunnel of Love (1987) i, publicats ambdós el 1992, Human Touch i Lucky Town. El 2002 publicà The Rising, inspirat en els atemptats a les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York l’11 de setembre de 2001. El 2005 publicà Devils & Dust, i el 2009 Working on a Dream. Ha obtingut dos premis Grammy (1984 i 1987) i un Oscar a la millor cançó (Streets of Philadelphia) el 1992.

Gran Enciclopèdia Catalana (fragment adaptat)

10

CONEIXEMENT DE LA LLENGUA – Ortografia

3 Corregeix l’ús inadequat de majúscules i minúscules en les oracions següents:

a Entesos: Vindré dilluns a les set.

b Onu és la sigla d’Organització de les nacions unides.

c La manifestació de l’onze de Setembre va aplegar una multitud al centre de Barcelona.

d El museu Nacional d’Art de Catalunya té la seu al palau nacional de Montjuïc.

e La seva novel·la preferida és La Plaça del Diamant, de mercè rodoreda.

f Alerta! risc d’allau.

4 Completa la taula següent (si cal, consulta Internet):

sigla llatina mot sencer traducció catalana

RIP requiescat in pace

AD

INRI

SPQR

5 Corregeix, si cal, les expressions numèriques:

a La Revolució Francesa va començar el 1.789.

b L’examen de matemàtiques serà a les 15.30 h.

c L’entrada del concert costa 30.20 euros.

d El llibre ha estat un veritable fenomen editorial, amb més d’1.500.000 exemplars venuts.

6 Escriu els nombres següents amb xifres romanes (et pot ser útil consultar, per exemple, la Viquipèdia):

a 15: b 27: c 68: d 145: e 239: f 400: g 524:

11

COMUNICACIÓ – Expressió escrita 1

Redactar un text de divulgació humanística

El text de divulgació humanística pot integrar els discursos expositiu i argumentatiu. El dis-curs expositiu té com a objectiu explicar un tema de manera clara, directa i entenedora. El discurs argumentatiu té com a finalitat explicar les raons, els arguments, en favor d’una idea, d’una tesi.

1 Llegeix aquest text i respon les preguntes que hi ha a continuació:

La colònia de Barcino

Els romans van arribar al territori català el 218 aC, quan un exèrcit co-mandat per Gneu Corneli Escipió, que actuava com a llegat del seu germà Publi, va desembarcar a Empúries amb la finalitat de convertir-la en una base de suport militar en la llarga lluita que Roma sostenia amb els cartaginesos pel domini de la Mediterrània. Va ser l’inici d’un llarg període de colonització romana, cridat a tenir conseqüències de primer ordre en la història de Catalunya. Cap al 100 aC, es va produir la fun-dació de les primeres ciutats romanes de l’àrea catalana, entre les quals Baetulo (Badalona) i Iluro (Mataró). La segona fase de fundació de ciutats romanes va ser iniciada per Cèsar i completada per August. En aquesta s’emmarca la fundació de Barcino.

Així doncs, entre els segles ii i i aC es va produir un canvi radical en l’estructura de pobla-ment, que va passar d’estar concentrat en poblats encastellats, dalt de turons, amb poc po-blament rural dispers, a ocupar les ciutats romanes, que són l’origen de les ciutats actuals de Catalunya. La finalitat de les colònies era establir un grup de colons agraris en un lloc estra-tègic per al domini militar, per bé que amb possibilitats agrícoles remarcables. Aquest és el cas de Barcino, al costat del port de la desembocadura del Llobregat, i sobre l’eix de penetra-ció del país que representa aquest riu, així com sobre la rica plana agrària del pla de Barcelona. El fet d’estar en un enclavament òptim de comunicacions en va potenciar també les possibi-litats comercials.

Jaume Sobrequés i Callicó, Història de Barcelona (fragment adaptat)

a A quina disciplina humanística pertany aquest escrit i de quin tema tracta?

b És un text expositiu, argumentatiu o totes dues coses? Justifica la resposta.

c S’hi veuen reflectides les opinions de l’autor?

d En un text de divulgació humanística s’hi poden veure reflectides les opinions de l’autor? Explica per què.

e Et sembla un text ben estructurat? Indica-hi la introducció, el desenvolupament i la conclusió.

12

COMUNICACIÓ – Expressió escrita

2 Torna a llegir el text i marca-hi les preposicions i locucions prepositives.

3 Escull un d’aquests tres temes per escriure un text de divulgació humanística:

a Empúries, colònia grega i romanab Els primers escrits en catalàc La diversitat lingüística d’Europa

4 Recull informació sobre el tema que hagis triat. Consulta diverses fonts, tant en paper com digitals.

5 Distribueix en l’esquema següent les idees principals que vols exposar:

desenvolupament

introducció

conclusió

6 Escriu una oració amb cada una de les conjuncions o locucions conjuntives ni, així com, per tant, perquè, mentre, si bé, però.

7 Utilitza algunes de les conjuncions de l’activitat anterior per enllaçar les idees en el text.

8 Escriu el significat d’aquests llatinismes. Mira d’incorporar-ne com a mínim un dins el text.

a lingua: b Mare Nostrum: c a priori: d a posteriori:

e grosso modo: f mapa mundi: g lapsus linguae: h in fraganti:

9 Pensa detingudament com redactaràs la introducció, a fi de captar l’atenció del lector des d’un primer moment.

10 En el desenvolupament hi ha d’haver el gruix principal del text. Hi pots combinar els dis-cursos expositiu i argumentatiu o bé fer-ne servir un de sol.

11 La conclusió ha d’exposar breument la idea principal del text, o bé la que t’interessa més remarcar, i s’ha de desprendre d’una manera natural del que s’explica en el desenvolupament.

12 Subratlla en vermell les parts del text que haurien d’anar en cursiva.

13 Llegeix el text i posa-hi el títol que consideris més adequat.

14 Revisa el text i comprova que no tingui errades ortogràfiques ni de cap altra mena.