APRENDRE CIÈNCIES TOT APRENDRE CIÈNCIES TOT APRENENT A ESCRIURE I APRENENT A ESCRIURE I

LLEGIR CIÈNCIESLLEGIR CIÈNCIES

APRENDRE CIÈNCIES TOT APRENDRE CIÈNCIES TOT APRENENT A ESCRIURE I APRENENT A ESCRIURE I

LLEGIR CIÈNCIESLLEGIR CIÈNCIES

Neus Sanmartí Abril, 2011

“El llenguatge no és només vocabulari i gramàtica: és un sistema

de recursos per a construir significats. El nostre llenguatge ens

proporciona una semàntica. (...). Necessitem la semàntica perquè

qualsevol concepte o idea només té sentit en funció de les relacions que

té amb altres conceptes i idees”

LEMKE, J.L. (1997). Aprender a hablar ciencia. Lenguaje, aprendizaje y valores. Barcelona: Paidós.

L’alumnat no entén els textos i no sap L’alumnat no entén els textos i no sap escriure perquè no sap llegir i escriure o escriure perquè no sap llegir i escriure o perquè no coneix els continguts? perquè no coneix els continguts?

Els diferents tipus de text -descriptiu, Els diferents tipus de text -descriptiu, explicatiu, argumentatiu...- s’escriuen amb les explicatiu, argumentatiu...- s’escriuen amb les mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees?mateixes ‘regles del joc’ a totes les àrees?

Cal ensenyar a escriure ciències per aprendre Cal ensenyar a escriure ciències per aprendre ciències?ciències?

PREGUNTES PER A LA REFLEXIÓPREGUNTES PER A LA REFLEXIÓ

El llenguatge és l’instrument mediador de El llenguatge és l’instrument mediador de l’aprenentatge per excel·lència. l’aprenentatge per excel·lència.

Cada disciplina té el seu propi “patró lingüístic”Cada disciplina té el seu propi “patró lingüístic”

El patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen al El patró lingüístic i el patró temàtic s’aprenen al mateix temps (si l’aprenentatge és significatiu)mateix temps (si l’aprenentatge és significatiu)

La finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les classes de La finalitat no és aprendre ‘llengua’ a les classes de ciències, sinó la d’aprendre els coneixements propis ciències, sinó la d’aprendre els coneixements propis de les ciències… però no hi ha dubte que també de les ciències… però no hi ha dubte que també s’aprèn llengua. s’aprèn llengua.

Per què ens plantegem aquestes Per què ens plantegem aquestes preguntes? Amb quina finalitat?preguntes? Amb quina finalitat?

• Imagina’t que ets un Imagina’t que ets un poetapoeta: : Descriu aquest boscDescriu aquest bosc

• Imagina’t que ets una Imagina’t que ets una ecòlogaecòloga: : Descriu aquest Descriu aquest boscbosc

Cada disciplina té el seu Cada disciplina té el seu “patr“patró lingüístic”ó lingüístic”

Dificultats de l’alumnat: Dificultats de l’alumnat: Diferenciar contextosDiferenciar contextos

Amb els amics (context quotidià):Amb els amics (context quotidià):

““Aquest matí he agafat molt fred!”Aquest matí he agafat molt fred!”

Quan parlem cientQuan parlem científicamentíficament (context (context científic): científic):

““He transferit energHe transferit energia ia en forma de calor en forma de calor del meu cos a l’entorn del meu cos a l’entorn ””

El ferro El ferro té té òxid, òxid, tinctinc força, força, tété un color blau… un color blau…

He He agafatagafat fred, la llet ha fred, la llet ha agafatagafat el gust dolç el gust dolç del sucre, el sucre ha del sucre, el sucre ha passatpassat el gust dolç a la el gust dolç a la llet…llet…

En la digestió se En la digestió se separenseparen els aliments útils els aliments útils dels que no ens serveixendels que no ens serveixen

Dificultats de l’alumnat: Dificultats de l’alumnat: Els verbsEls verbs

Només canviant la forma verbal canvia Només canviant la forma verbal canvia el model interpretatiu del fenomenel model interpretatiu del fenomen

Els cactusEls cactus estan adaptatsestan adaptats a a viure en llocs amb poca aiguaviure en llocs amb poca aigua..

Els cactusEls cactus s’han adaptats’han adaptat

a viure en a viure en llocs amb llocs amb

poca poca aigua.aigua.

Llavors...., llavorsLlavors...., llavors pensament linealpensament linealreforçareforça

pensament hipotèticpensament hipotèticafavoreixafavoreix

Ja que ........, Ja que ........, Perquè .......Perquè .......

Si ........., Si ........., aleshores .....aleshores .....

(Ús del subjuntiu i del condicional)

pensament causalpensament causalafavoreixafavoreix

(confonen causes i conseqüències…)

Dificultats de l’alumnat: Dificultats de l’alumnat: Els connectorsEls connectors

agafo una provetaagafo una proveta poso aigua a la provetaposo aigua a la proveta miro a quina ratlla arriba l’aiguamiro a quina ratlla arriba l’aigua llegeixo quants ml sónllegeixo quants ml són tiro el sòlid dins la proveta ...tiro el sòlid dins la proveta ... torno a mirar el nivelltorno a mirar el nivell resto els ml d’ara als d’abansresto els ml d’ara als d’abans el resultat és el volum del sòlidel resultat és el volum del sòlid

MESURAR UN VOLUMMESURAR UN VOLUM

Com dir-ho en només tres ‘accions’?

REDACCIÓ FINALREDACCIÓ FINAL

Dificultats de l’alumnat: Dificultats de l’alumnat: SintetitzarSintetitzar

‘Explica’ per què un arbre que ara pesa 250 kg fa 20 anys només pesava 1kg

Dificultats de l’alumnat: Dificultats de l’alumnat: Diferenciar nivells d’explicacionsDiferenciar nivells d’explicacions

Perquè ha crescut, s’ha fet mésPerquè ha crescut, s’ha fet més gran, gran, han han passat els anyspassat els anys…… (tautologia)(tautologia)

Perquè té més branques, més fulles, el tronc Perquè té més branques, més fulles, el tronc és més gruixutés més gruixut…… (no explica, només nomena (no explica, només nomena conseqüències)conseqüències)

Perquè absorbeix aigua, adobs, CO2…Perquè absorbeix aigua, adobs, CO2… (explicaci(explicació que ó que relaciona fets)relaciona fets)

Perquè fabrica els seus aliments Perquè fabrica els seus aliments a partir de a partir de l’aigua, el l’aigua, el CO2 i la energCO2 i la energia del Sol fent la ia del Sol fent la fotosíntesi i els transforma en parts de l’arbrefotosíntesi i els transforma en parts de l’arbre (justificació)(justificació)

Tipus de respostesTipus de respostes

Enunciar qualitats, propietats, Enunciar qualitats, propietats, característiques, etc., de característiques, etc., de l’objecte o del fenomenl’objecte o del fenomen

DESCRIUREDESCRIURE

Produir raons o arguments... en Produir raons o arguments... en relació al corpus de relació al corpus de coneixement (teoria)coneixement (teoria)

Produir raons o arguments... Produir raons o arguments... amb la finalitat de convènceramb la finalitat de convèncer

JUSTIFICARJUSTIFICAR

ARGUMENTARARGUMENTAR

EXPLICAREXPLICAR

Produir raons o arguments... Produir raons o arguments... Establint relacions entre Establint relacions entre

raons i arguments...raons i arguments...

Habilitats cognitivolingHabilitats cognitivolingüístiques (1)üístiques (1)

Expressar les característiques Expressar les característiques necessàries i suficients perquè necessàries i suficients perquè un concepte no es pugui un concepte no es pugui confondre amb un altreconfondre amb un altre

DEFINIRDEFINIR

Seleccionar i condensar idees o Seleccionar i condensar idees o accions d’acord amb la finalitat accions d’acord amb la finalitat

de la tascade la tasca

RESUMIRRESUMIR

Narrar, demostrar, comparar, exposar, hipotetitzar…

Habilitats cognitivolingHabilitats cognitivolingüístiques (2)üístiques (2)

JORBA, J; GÓMEZ, I; PRAT, A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE UAB.

Ensenyar a justificar: Ensenyar a justificar: Explicar el perquExplicar el perquè del perquèè del perquè

Per què quan l’aire s’escalfa es dilata?

Aprendre a justificarAprendre a justificar

El globus El globus s’inflas’infla

Allò que l’alumne Allò que l’alumne observa i expressa observa i expressa

en el context en el context quotidiàquotidià

Allò que Allò que l’alumne l’alumne

desconeix i ha desconeix i ha de conèixer per de conèixer per poder parlar en poder parlar en

el context el context científiccientífic

Cal aprendre Cal aprendre a traduira traduir

Ha de parlar de:Ha de parlar de:L’aire, un gas, L’aire, un gas, augment de augment de temperatura i de temperatura i de volum, de volum, de dilatació, de dilatació, de partícules, del partícules, del seu moviment, seu moviment, distribució…distribució…

peròperò

Una justificació científica és com un icebergUna justificació científica és com un iceberg

L’aire quan s’escalfa es dilata Per què?L’aire quan s’escalfa es dilata Per què?

Material format Material format per partícules per partícules que es mouen que es mouen en totes en totes direccionsdireccions

Escalfa = Escalfa = augmenta la Taugmenta la T

Dilata = augmenta Dilata = augmenta el volumel volum

Què Què sabem?sabem?

És un gasÉs un gas

A l’augmentar A l’augmentar la T, la T, augmenta la augmenta la velocitat de velocitat de les partículesles partícules

Augmenta el volum Augmenta el volum perquè augmenta la perquè augmenta la separació entre les separació entre les partícules partícules

Comencem per traduirComencem per traduir

L’aire quan s’escalfa es dilataL’aire quan s’escalfa es dilata

L’aire quan s’escalfa augmenta la seva L’aire quan s’escalfa augmenta la seva temperatura temperatura ja queja que les seves molècules es mouen les seves molècules es mouen a més velocitat; a més velocitat; per tant,per tant, augmenta la distància augmenta la distància entre elles i ocupen més espai. entre elles i ocupen més espai. Conseqüentment,Conseqüentment, l’aire es dilatal’aire es dilata

perquèperquè

com que com que

ja que ja que

Arguments teòricsArguments teòrics

per tantper tant

conseqüentmentconseqüentment

Organitzem les idees amb ajuda de connectorsOrganitzem les idees amb ajuda de connectors

Per què la temperatura de l’aigua no Per què la temperatura de l’aigua no canvia mentre s’està congelant?canvia mentre s’està congelant?

En petit grupEn petit grup

TraduccióTraducció

4 Com utilitzar la lectura per aprendre?

4 Per què no té massa sentit llegir llibres de text?

4 Però, què comporta llegir textos no “validats”?

I la lectura?I la lectura?

Llegir no és conèixer les paraules, no és un procés

lineal ni una simple acumulació de significats, i

tampoc es redueix a la localització de la informació.

Ja saps que els lacumols de la matèria estan units Ja saps que els lacumols de la matèria estan units en sòlids i líquids i cal donar energia per separar-en sòlids i líquids i cal donar energia per separar-los. Els lacumols estan formats per lacus units los. Els lacumols estan formats per lacus units fortament i també cal donar energia per separar-los.fortament i també cal donar energia per separar-los.També saps que tot està format per lacumols; o per També saps que tot està format per lacumols; o per cums o per grans estructures de molts lacus units cums o per grans estructures de molts lacus units fortament entre ells. I per separar les seves fortament entre ells. I per separar les seves càrregues, també cal energia.càrregues, també cal energia.Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs Si relaciones totes aquestes afirmacions entendràs com es produeix la unió entre els lacus, és a dir, com es produeix la unió entre els lacus, és a dir, l’enllaç.l’enllaç.

COM S’UNEIXEN ELS LACUS?COM S’UNEIXEN ELS LACUS?

Llegir i entendre un text

√ Per construir-abstreure coneixements√ Identificant les idees principals que recull el text

√ Relacionant-les amb els coneixements previs

√ Interpretant, inferint, analitzant…

√ Per aplicar-los a l’anàlisi de noves situacions

√ Valorant, criticant, proposant…

Per què la lectura és important en l’aprenentatge?

Normalment plantegem Normalment plantegem preguntes per afavorir la preguntes per afavorir la

comprensió d’un textcomprensió d’un text

Però, atenció a com es Però, atenció a com es formulen les preguntes i al formulen les preguntes i al

nombre!nombre!

De cranta, un brosqui pidró las grascas y una murolla nascró filotudamente. No lo ligaron lligamente, pero no le sarretaron tan plam. Cuando el brosqui manijó las grascas, la murolla drinó priscamente.

1- ¿Qué pidró el brosqui?

2- ¿Cómo nascó la murolla?

3- ¿Cómo lo sarretaron?

4- ¿Quién drinó?

Quin interès té aquest tipus de Quin interès té aquest tipus de preguntes?preguntes?

2º ESO IES Dr. Puigvert, B. Oliveras

Com convenceriem a un amic sobre Com convenceriem a un amic sobre si un abric escalfa o no? si un abric escalfa o no?

Exemple d’altres preguntesExemple d’altres preguntes

Quines raons dóna?

Quins arguments poden ser útils per als que no

hi estiguin d’acord?

Quines evidències aporta? Són creíbles?

Quina és la idea que defensa el text?

Lectura cooperativa

Test amb 76% d’eficàcia reafirmant provat amb 136 dones (i millora el bon humor, I la vida és més bonica!).

I per afavorir la I per afavorir la lectura crlectura críticaítica??

Grup de recerca LIEC de la UAB

Qüestionari C.R.I.T.I.C.

C Consigna o afirmació que exposa el text

R Rol del que fa l'afirmació. Qui pot estar escrivint aquesta notícia? Quins interessos hi pot tenir?

I Idees. Quines idees o creences hi ha darrera l'afirmació?

T Test. Es podria fer un test o experiment per comprovar-ho?

I Informació. Quines evidències o proves s’exposen o podrien exposar-se per donar suport a l’afirmació?

C Conclusions. Les idees o creences que hi ha darrera d’aquesta afirmació estan d'acord amb el coneixement científic actual ?

“No llegim ni comprenem significats neutres; llegim

discursos del nostre entorn i comprenem dades i

informacions que ens permeten interactuar i modificar la

nostra vida” Paulo Freire

Menjo la sopa a la forçaMenjo la sopa a la força

Força Barça Força Barça

Menjar dóna forçaMenjar dóna força

Anar al cine m’agrada forçaAnar al cine m’agrada força

Tinc forçaTinc força

Com més gran més força pots ferCom més gran més força pots fer

Faig forçaFaig força

Dificultats de l’alumnat: Dificultats de l’alumnat: PolisèmiaPolisèmia

Descriu flors.Descriu flors.

Defineix què és Defineix què és una flor.una flor.

Argumenta si Argumenta si una pinya, una una pinya, una carxofa…, és una carxofa…, és una flor.flor.

Relacions entre la descripciRelacions entre la descripció, la ó, la definició i la justificació (o la definició i la justificació (o la

argumentació) argumentació)

Sistematitza, Sistematitza, quantifica, quantifica,

utilitza termes utilitza termes científics...científics...

Identifica Identifica aspectesaspectes

necessaris necessaris i suficientsi suficients

Es refereix alsEs refereix alsaspectes aspectes

recollits en recollits en la definicióla definició

No...No...No...No...No...No...

No...No...

Copia del llibre Copia del llibre sense comprendresense comprendre

En argumentar, En argumentar, no es refereix a no es refereix a

aspectes aspectes rellevantsrellevants

Pensar en:

• A quin grup pertany -d’objectes, materials, éssers vius…, o de parts- (per exemple, la flor és una part d’una planta).

• Quines parts, propietats o característiques són imprescindibles (ex. totes les flors tenen pistil i/o estams, però no totes tenen pètals).

• En quina és la seva funció o aplicacions, és a dir, perquè serveix (per exemple, la flor serveix perquè la planta es pugui reproduir).

QuQuè hem de fer per definir?è hem de fer per definir?

Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil Una flor és una part d’una planta que sempre té un pistil (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta (òvuls) i/o estams (pol·len) i que serveix perquè la planta es pugui reproduir”.es pugui reproduir”.

4t ESO, IES Dr. PuigvertOliveras, B.; Sanmartí, N. (2008). Treballant les competències a

la classe de Química, Educació Química, 1, 17-23. http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000052/00000008.pdf

La Vanguardia, 10.09.2007. Ll. Serra

Treball previ a la lectura

Identificacióde la finalitatde la lectura

Coneixementscientífics

sobre el tema

Activació deconeixements

previs

Estructuradel text

Autor / Diari

Títol / Imatges

Per què llegim aquest artícle a la classe de ciències?

Amb quina finalitat vaescriure aquest artícle?

Creus que és científic a mésde periodista?

Lectura cooperativa

Es podrien borrar aquestes pintades? Quins coneixements

creus que es necessitenper poder resoldre

el problema?

Quin problema planteja l’autor de l’article?

Creus que té solució? Quina?

Quina és la vostra opinió sobre els

grafitis i els grafiters?Com l’argumenteu?

Com es plantejaria el problema una persona científica?

Com planificaria la recerca d’una solució al problema?

Aprofundiment en el rol científic

Treball després de la lectura

Avaluació crítica del contingut científic de l’article

Identificació de paraules-clau per a la recercaa INTERNET d’informació complementària.

Planificació de l’acció

Activació del model

teòric

Quin tipus de text escriurem? A qui? Per què?

Sobre què volem convèncer, quins arguments podem aportar…?

Avaluació-regulació de la redacció

Rol escriptor

Treball després de la lectura

Arguments en contra de la meva idea poden ser…

La meva idea és que…

Les meves raons són…

Convenceria a algú que no em creu amb…

L’evidència que donaria per convèncer els altres és…

Planificació d’un text argumentatiu

Criteris d’avaluació Sí R No Què aconsellaries per millorar-lo

1. La idea o idees que es defensen són rellevants en relació al problema plantejat?

3. Es fa referència a totes les idees possibles?

3. Les raons o arguments tenen fonament científic?

3. Tenen en compte els punts de vista contraris?

4. Dóna evidències que convencen?

5. Està escrit d’una manera que s’entén?

Co-evaluació dels escrits