Llibertaria/La Tramontana/18… · estich veyent alló mateix de 1·eina t1·an quilidad en toda la...
Transcript of Llibertaria/La Tramontana/18… · estich veyent alló mateix de 1·eina t1·an quilidad en toda la...
, . -- .. ....
ANY Ill
. .
:: SALUT PÚBLICA
PREUS DE VENTA , s5 c1emrl..rs. . . • . . . . . . . f.l na pesseta (.ada número. . . . . . . • • . • 2 quartos
Surt d llum ab tota rt'~ufaritat d lo '"enol una Vt'!(ada cada sttmana
ACTUALITATS -... _ .......
Agafn la plo ma; pe ro am ich lec tor, aYans de ~u ca ria r n h e retjo tinta, hi ting ut b pn•ca lll'i ú <l <• pa . . ~ria per aygua be neyta.
Podrú aixü rer tan ga llina com Yulguin, pero <' ll aqtu•stos temps d' c. tal de s iti y d e s 11 s pr 11 ~ iú d e un as garantías qur may la c;; hi rc·¡únadas es tant de cos prc~r nt, jo crec h q uc In cosa n o e t .\ per dcm<··s , puig , com òiu lo re tran, mandando Sar;asta no r cmuuliquis, y s i no h o diu lo r e fran ho dic h jo. q un pe r nii es igu :l l.
Dnnc h s º" lo cas que m' ha passa l pe r la barr<'tlllê} parlar de subl"Ya c ion~ , de tiros, d e ord n• pú bl i eh, cle pron u 11cia men t. 011
fí, d e totas ~qu csta s trir¡uinyue.las qn c formau u na part intrgrant-srgons un rliari mon:\rqnich-clc la Yida de ls es panyol s .
Vcg-in, don chs, si vole nt tocar tals assumpto~, que an1y son mes perillosos que tocar ab los dits un fe rro ruhent, non' hi ha per be n eh ir la ploma y fins lo Deu quo l' ha feta.
• -· . Jo hi reparat que 'ls periódich~ llibe
rals-mon~rquichs d' avuy fan lo mateix que 'Js moderats en 186G y 67, y 'm venen ganas de posarho de rellé u; jo he vist que manant en Sagasta se fusellan sargentos del mateix modo y per la mateixa causa que de~prés d~l célebre 22 de Juny en que 'l mateix Sagasta hi prengué tanta part, y tinrh desitj de rlirne quatre de frescas; jo estich veyent alló mateix de 1·eina t1·anquilidad en toda la península ~els temps de
'
·~ ...
BARCELONA 1¡ DE AGOST DE 1883
Vf:RMELL
;.
INTERESSOS POPULARS :.
RECACCIÓ Y AOMil\ISTRACIÓ
6 - ROND.i\ DE LA ÜNIYERSITAT- 6 8ARCBLONA
. eterna memoria, y vull ficarhi cu lla rada ; jo he ensopegat ah bapdoa pe 'Js diaris en que 's recomana salvar la patria del mate ix m odo qu e ' l Cheste r ecomanaYa los Peres y ' Is Jau mes de no sé quina família, y \"Ull analisar las parcntc las; j o h o vi s t rejl ubli ca ns que sempre 's fan c.l e ls que guanyan, y Yull tira t losh o e n cara; y fin a lment, jo he tingut ti ~a la vis ta e n h omes <¡ne r r negan de ls pr n nn ciame11ts y s uble ,·acionts , y SO)S a SUO)C'YaCÍ011S y pronun c ia me u ts deuhe n qu<' ' s fo ss i c3s d' ells, y ,.,dl cantarlos las quaranta e n ca ra qu' e lls tingan lo rey de trunfo.
• • • Fe m primet un anflli s is 11,atcrial de la
subl eYació, y des prés parlarém de las sevas conseqüencias. Prime r~ part: Su bl evac ió a Badajoz.
U nas quan tas horas de jarana, algun ¡vi\a jo! ¡Yi\a aqºnest altre! y d esprés ... res, cap a Portugal falta gent. Ye taquí una bomba d e dinamita que ha esplotalcom una bambolla de sav6.
Segona part: Un reg·iment de cavallería se subleva prop de Logronyo. La Providcncia fa que 'Is cavalls perdin la gana y ·no vulgan lo pienso. Un periódich conservador diu que aixó ve a ser com una protes ta d'aquells animalons contra 'Is revolucionats. ¡Sa.uta Rita gloriosa! ¡No hi ha por que 'ls sublevats pros perin, puig fins los aniL1als del exércit apoyan las altas institucions! ¡Alabat.siga Deu! La ~egona part ha acabat mes tr~gicament que la primera, puig quatre sa1·gentos han sigut fusellats. Be es veritat que per quatre no val la pena;
•
Nl'M. 113
ARTS Y LLETRAS ::
PREUS DE SU. CRIPCIÓ Tot E:ipanya, portat Ít d')tnicili. . . ~ raia trimestre Paissos de la Unió Posta l. . . . . 10 1J. id .
Donti números txtr.tordi11.J1·is u"'P' t qut ho derflau• las cfrc1mst.rnc1as
to t jus t ha arribat a se r nua r~rodia del Juny del 66.
Te rce ra part: La-Sou <lo Urflell ta m he se s u bleYa. ¡Di mon i de Seu! A"ª n s los carlins, a ra ' Is repuh!icans: v1'taq1.í p~rqne -diuhen qu e 'l~ extrem:-; ~" tocau. P1•ro allí lo qu e \arcn toca r "ª ~rr lo dt1~ cap ~ Fran sa . Re. pirl•m, <Jll'' t:rn1p0rh '"ª~"r rPs.
Qu a rta par t di\·l·lida rn \':nio~ quadros: Yin ticinch tara mban:-is vo l"n fpr lo m:-ico, y e n di . tints punt" d e Catnl11nya s~ posan a fe r los so ldats . P r ro r o m ~"111hla qu e no cran d r l o fi c i. n o pogu"n•n "'' 'ist ir la compe te n c i:-i, y a ,·iat plrµar"n lo r:im. R<'s, de porc h y d 2 se nyor se ' n te de venir d~ me na.
Ta-l es lo res u l ta t malc"»ial clr las ú lli mas s u Ll eYacio11s <l e aq nc~tos rl i as, iu ~ pi r~ ntsc en lo sa y lliberal criteri dels partidaris del ordre.
• • • Ara aném a fer un estudi y un judici de
las co nseqüencias a que pot donar Jloch aquest moviment.
A~ arribar aqní agafo per casualitat un diari y llegeixo:
«Ha sid" m n ltado y rlPn u nciado el periód ico El Pallete1· de Val"ucia.
»La iYUel;a Alion:a ha si<lo sequrstrada y llevada a 0 los triuu11ales.•
¡Alto! ¡¡Alto!! ¡Denuncia! ¡multa! ¡tribunals! Santís~i
ma trinitat de paraulas per obrirme las potencias.
R enun cio generosament a dir res mes, per por de que las conscqüenc1as me aor; tissen en t re cap y coll.
t'ag., 2
De lo que he dit vostés estudihin tan com vulgau y tréguiutne las consequencias que tingan per convenient, jo no m' embolico ...
Perque aix6 fa persona de seny. Eu fí, visca en ¡Sagasta! qu' es lo mes
sa, y c.leixemnos de actualitats que son perillosas.
Val mes ocupa rnos del po1'renir.
GIMN.\STICR
LO CO~GRÍ~ FE~1E~Í DE MALLORCA
C:onformo prometerem a nostres lJegi.lors, publiquém avuy los principals acorts prPsos prr la Junta de Senyo ras organ isadora del Congrés femen! nacional que oportunament se celebrara a Palma de )falh1rca.
l'rinl'ipalcs acucnlos que has/a la (cena ha lo11wdo la Junta de Seño1Yls oí'[Jmzi=adora del CunJre:w F'e11zenino Sacional:
t. 0 P11 bl ica r u na Circn lar-ma nifif!sto expou it'ndo (11 objc'to del Congreso.
2. º Oportunameutc anu11ciar la época do sn ct>lebración y fiestas públicas que l o lrnyan dC' ~ol<•m111za r.
3.0 Or·gar1izar en toda España numerosas asociac.:ioncs que respondan 3 la gran<l<'za do la idra inicia<!a, prrsci udiendo por complrto de la política, euidando de que 110 St' susciteu prevcncio11e ~ ó au tagonismns qu<' p1a•da 11 malqui ~ t ::i 1 · con creenc.:ia~ r<'ligio.,.;1s, ~oc\a les 6 tilo ~ óficas.
4. 0 .lu~titkar que el CongTPso debe ser obra de todos y no con testa r a provocacioDC!'\, haei(1 11do siempre exposición de Jos fih<'S llOliks. g raudes, Útilcs y generosos a que aspira la muj er.
il. 0 Asociar ~ todas l:ls señoras que gust«'n tomar parte en tan ~Joriosa empresa, para lo cual podran dirigirso verbalmeu te ó por esc rilo ~ Ja Presidenta de la Junta, D.ª ~lag-<laleua Bonet de Rico: Cuesta de Arub.11-13. 6a las Secrot<iri¡,¡s D.ª Francisra Vidal de M a tr u: y seü ori ta D.ª Isabel Vidal y Tons: Rubl-ï.
ü. 0 luvi tar a las señoras hoy asociadas a reunir·sc coll Ja mayor fr.-cuencia posible: a<lq u i rir un local y practicar deberes para COil la beueficencia.
i.° Clasiticar y distribuir los trabajos de propag-élndtt y robustecer los principios 1
solidarioi;; qne han de presidir toda resolución "iuiciativa, en l~ seguri<lad <le que la opini0n pública har~ justícia a Jos propósitoi;; tir la~ scñoras que directa 6 indirectamPnto Cooperen a Jas gestiones de la asociación.
8.0 Por.erse en contacto por medio de aten tas com un icaciones con to<f os los centros cieutíticos, Jiterariol'. políticos, religiosos, de i nrl u s tria, comercio, agricu ltura, artes y olicios, instructivos, económicos, sociedades obreras y demas de esta provincrn y con cuantas personas se encuentren en actitud y disposición de favorecer el pensamiento de la celebración del Congre~o.
9.0 Hacer consta.r en acta y declarar miembros honorarios y de mérito de la asociacion ~ las personas que han dcdicado sus trababajos para que la mujer ocupe en la sociedad actual el rango que le corresponde por las conquistas de Ja cultura 1 moralidad de la edad moderna.
fO. Consignar también el haber oido eon satisfacción la lectura de Jas comuni-
- -· ;J •
LA TRAMONTANA
cacioncs y cartas que se han rcc iòido de person as de 11 no y o tro ~exo en ofrecimiento <fe apoyo incondicional al Congreso.
1 i. ull voto de gracia s a todos los que h asta el presente han colaborado a su realización.
' 12. Solicitar el concurso de la prensa de todos ma tices.
13. Abrir una ~uscrición en loscentros de propag~nda que se organ icen para sob\enir a los gastos que origine el Congreso.
14. Iniciar otra entre e~te ' 'eci<ldario enrabezandola las SC'ñoras que componen la Junta, entregando a Jos dooantes un documento que acred ite su genero idad.
15. Solicitar los Teatros y locales de socieòades que se den funcioues que puodan facilitar recursos pecun iarios.
16. Dirigirsc a Jas empre~as de líneas fêrreas, marítimas y íluviales de torlo cl terri tori o español, pidiéndoles que faci li ten al~unos billetes de circulación gratuitos para las person as que viajen en comisión de la Junta.
17. In\•itar personalmentey previa circular fl Jo literatos y litera ta s. poetas y poeti as de las Baleares a suscribir sus tirmas en un album estampando cl pensam ien to q uc crea u sin te li ce las aspi racioues de la m ujer.
18. Roga r a todos los escri tores y escri tora s <f e E~paña y del Extranjcro que proporcionen dos ejem plarcs de lét s obras que hayan publicado ó se propougan pul>Ji ca r, siem.,re que tengan el objctivo de Ja enseñanza de la mujer.
1ü. Ofrecer · en el primer cert~men rientífico litera ~io que se celebre en Espa· ña li n premio g ue sera a<ij ud ica do a la nwjor memoria que se presente para demo"trar la necesidad <ie que la mujer ocupe cl pucsto que mpral, iutelectual y material men te le corresponde den tro de Ja ei vi l izarión moderna .
20. Hacer conocer a estas islas los beneficios q ne habra de repo rtarl cs la celebración del Con~Teso en esta ca pi ta l y el prestigio y respeto que por ello mereceran ~n el coucepto nacional y extranjero.»
ALS CARCA.S DE MANRESA
Poesia composta ¡;era obtar al premi d' una boina de caua m y llana ah incrustaci<ms d' aufals en Iu Certamen litt' rari qtte celebranín ÚJs carcas d' aquella ciutat m la Cvt:a de Sant lynaci l' any 188.J.
¡Salut, carcas de Cristo! De l' arpa ja s' cstiran las ronlu per cantan·os Jas glorias que 'us ,·indr:ín. ne dintre una banyera, gdosos, ja m1 inspirau lo ,·il rcy dd Às d' urus, las sotas de Milao.
A\•uy ali \'Ostres garras, sedents tots de carnatjc, trinxèu l' honra mt-s pura dels manresans, sens fré; y ah crits y udols de rabia, y ab hrams de vil salvatje grHeu en l' escut noble lo rey Carlos seté.
Ycniu ... Jo vos saludo. Sou braus. Aix6 m'agrada; y ailds tot Catalunya grans llors vos teixira que naixen en las tombas dels martirs d'Igualada, d' Olot, Ripoll y Berga, Vendrell y TorteUa.
Demunt las fredas llosas dels braus de Vallfogon1, de Cardedéu, de Cuenca y fins dels de Llayers, hi ban clavells y rosas per ferne una corona laa verge:; mes simpaticas de Vich y Granollers.
En terra manresana ne aJséu una bandera que flota per vergonya, tenyida dels grana crim1 de Santa Cruz, prebéfe, Guerxo de Ja Ratera, de Nu-ratat lo sabi, del braM Caga-rehim ..
Seréu de Catalunya, los homes memorables, 1eréune de Manresa los 8llbis CG"'P«'f'8j
J í. dintre de la Cova de Sant Ignasi, afablea, fondréu lo plom per balaa y 'l coure per canom.
Per honra y profit vostre y adorno de Manresa alseune a cada plassa preuhats y alts monument.; que '• ngin loa retrat.oi ab tnta pnlideaa de Rosa Samaniego, Saballs y altres Nkn'8.
- . ...
Núm. 113
Ja 'm DÚrO IÍ \"OSlrCS Caras l' ardur qu' en \0 altre1 nia, bravesa sols s' hi gral'a ... Ja mes cantar no pu<'h. Donaume, ¡per Deu! carcas, per mes gran valentia, un' ostia, una medalla, un Cristo ó bé un trabuch.
N o som ja en temps de guerra per corre en Ja montanya, cremant, deshonrant sempre, sens fré y ab cor malvat. Avuy ne sou los amos.,. Per xó canto ah bassanya perque sé que us feu héroes en Tostra gran ci&&tat.
Valor, doncbs, br<í ris carcundas. La sanch de "rOttras vcque hulli ben ardenta , puig snnch ardenta tinch; (nati. y fou que jamay torni per no tres dols y penu la fctxa de Sant Jaume d el trist any trenta cinch.'
Rcséu. Prou teniu cocas de famolencas feru que sants y santas miran en contra 'Is lliberals, (pte amagan ah sas capas, de C'arlos las banderas y boinas y medalJas, y Cristos y punyals.
Manresa a \°Ostres gnrras arny C!o!Ul sotmesa, Manresa arny se trol'a sufrint un fer doló' per harharos é infames que cri<lan ah ,·ilesa en temps de pau y gloria la SA~VTA. Inqllisicw.
¡Salut, carcas de Cristo! Lo toch de las <'nmpana!I del11 vostres agrat!I temples aixordan los meus cants. Mes ¡ny! ... sempre las arpns y liras catalanu ne cantar:in las glorias deli carcaa manresans.
Juanito CAT.t.LA.
Ha reaparescut a Sabadell lo periódich Los Deshe1·edados que tan brillant campanya feu en favor del~ huèlguistas de dita ciutat, s~n-t també víctima do Ja porra y de las arbitrarietats y atropPlls de que 's valgueren los fabricants pera venccr la resis tcncia pacífica del jornaler.
Després de la experiencia passada, creyém que L os Desheredados sera un radical defensor de la .cJasse obrera, sens preocupa rs~ dels termes mitjos que tan be 's pres tan al contí nuo pasteleig a que alguns que 's diuhen obrers nos tenen tan acostumats. ... .....
Lo senyor ministre de Gracia y J11sticia, quan torni dels ·banys, <liuhen que portar4 fam de reforrnas.
Donchs se las menjar~ ell tot sol y ni una u' arreph:garém nosa ltres.
Aixís preferiria- que vingués dt!sganat.
•• .... .. .
Sembla que El Reformista de Sabadell tinga pressa per coneixe Ja contesta qne Ji deu LA TRAMO~TANA a propósit de una casi-polémica sostinguda pe Is dos aludits periódichs.
Nosaltres creyem que durant la huelga y mentres las cendras estessin encara rojas y obertas las llagas que la mateixa ha deixat, convenia un.i trPgua entre 'Is periódichs que l'han defensada. Baix aquest concepte escribirem un suelto dihent 4 nostre company y con trin can t que EO)l>Ortés pressa' que ja ho trobaria m a son temps.
Tal volta El Reformista no vejé 'J motiu, y en son últim .número publica un sueltet fentnos memoria.
No passi cuidado El Reformista, que si no se agrava cap circunstancia 4 Sabadell, com per ara no es d' esperar, aviat lo deixarém plenament satisfet.
** ......
•
-.
q
di
oc B pa
VO
' l
•
,.~ -
Núm. 11 3
Al director de La Broma l' han condemnat A sis anys de presó, tres de desterro, multa de 6,750 pesse tas, accessorias y pago de cos tas.
Es tota una bromada.
A Fransa se ha aprobat una lley per la qu al se decla ra incompatible lo ser diputa t y conseller de ferro-carril.
A Espanya s ucceheix tot al r evés. Las empresas de ferro-carrils bnscan
diputats per ronsellers y 'Is diputa ts busca n ac:.., nsellm· em presas.
Y mol las vegadas va tan be a uns y altres ... que ni a Xauxa.
En ca1t1bi ja porta la creu lo poble.
•• ... ... Altre vegada torna El Ob1·ero A volerse
ocupar de assumptos de ls tipógrafos de Barcelona, y altre vegada torna a fer lo pal lasso.
Un artic le firmat ab unas inicial s, tal volta pera demostrar que alló no ptlrteneix A la redacció, e n q ue no mes s' h i llegeixen insults y tontería~, ha dedicat e n son ú ltim número pera demostrar uha Vt'gada mes lo que ja fa tem ps li tenim <lit:-Quc sempre e¡ ue vol fi carse eu ti pógratos li amagan l' ou.
tOn a u arribara 'l dia, senyor Obre1·0, que fara algun a cosa seria y forma l, trac tan tse de sos an tich s a michs y correligionaris?
iTanta es la tírria que ' ls te, que pert lo coneixement fin s al punt de insertar barbaritats, vingan d' ahont vulgan, com las del articlo a que fe m referencia1
Vaja, home, que ja es prou grandassot, pera no fer semblants criaturadas.
Llegeixo en El Pallete1· de Valencia:
«Per así corre la veu quo D. Al fon so anira a visitar algunes provinsies . May esta tan segur un camí com cuant acabe n de r obar; y Sagasta que deu saber asó molt be, li haura dit: «Hara ú may,» y l' haurA desidi t a fer el viache.'.\)
P odrA tenir El J>alleter tanta rah6 com vulga, pero aix6 no priva de que l , enga rjolin, lo mullin, lo <lenuncihin y demés futesas del credo fusionista .
** .... ... Al llegir lo primer suelto de la crónica
local de l últim número de El Reformista, nos h em fet tal panxó de riure, que de ficso si ho veu algun redactor del citat periódich o l'autor del suelto, apreta a corre y s' amaga y trenca la ploma a fí d'evitar que may més puga escriure tants disbarats en tan pocas ratllas. .
Diu lo tal suelto que un tal «L. Gili, edi>tor de la Crdnica de los trabojadores, ha >sigut metje, y que no volent traballar de >sa carrera, se teu metje militar, que des>prés en temps de.la república va fer po>lítica propia, y va ferse oficial primer del >ministeri de la Guerra, y COM A. TAL, co-
LA TRAMONTANA
> bra avuy rint mil 1·als de 'renda de cesan>tia del Estat y d nom del Estat.»
Y com la malehida casualitat fa que ' l ta l Llu is Gili, ed itor legal de dita Crónica, qu, es un a p1~opietat colectiva, traba ll a de son o fi ci de caix ista en la lipogratía a hor.t se co nfecc iona LA TRAMONTANA, varem ensenya r li ï s u el lo del Ref0111ústa, y no ca l dir quin a broma"ª a rmarso <le descubri1· qu e traba ll a,·a tot lo san t dia pera guanyar qu a tre 6 cinch duros' a la setmana un trario que cob raYa ¡¡mi l naps!! de renda del Esta t.
Adornés lo tal Gili queda o~peterra t de saber que es metjP., y advoca t, y tan tas altras co~as de h ome sabi. quan no ha passa t .mes qu e ' l Narro ni ha freqüentat mes estudis que lo del .Aj unta me n t 6 casa s de Asilo, ni ha s ig ut mes e mpleat del ministerïc.J e l~. Gu erra, que quan fou so rgo ah la renda d'3 quatre qua rtos diaris .
Si a ix6 no es tocar lo vio lon a quatre mans, SE>nyor Reformista, que vingui en Viralta y ho vegi.
Sabém per la mateixa boca del interessat que li enviara un r emitit fentli notar la ta rambanada comesa .
A veure com esplicart\ El Reformista quin móvil l' ha g uia t a caure e n semblan t ridiculesa·, qu e no te igual en los anals de la prempsa , a pesar de las moltas que a cada pas hi fan niú .
** .-. ...... A Vil a nova y Geltrú ha aparescut un
periódich setmana l escrit en ca ta la, que porta pe·r t í tol L' A ngel del Canipanm·.
Li desitj ém molta vida y bona sort.
•• ... .. La Taca indeleble.-Drama biling üe en
tres actes y en vers, orig inal de J. Gu inart y Moncerda.
Tal es lo títol de la primera ob ra dramatica escrita per nos tre apreciat colabor ador, y, que per tenir· son autor ta l caracter, suprimim fer un judici crítich detallat de dita obra, pe ra que no puga semblar que la parcialitat nos fes moure. Ne dirém, no obstant, algo, pera correspondre a la galante ría de habernos remés lo prime r manuscrit original.
L' argument esta basat en una de las preocupacions socials que per desgracia encara abundan, qual es la de coIJsiderarse mal a un fill per los defectes 6 vicis de sos pares.
Una filla de una dona . de mal viure so veu acusada y menyspreada per las fa ltas de sa mare, determinant un fi:ial altament tr~gich.
La obra pot classitlcarse de regular y passadora, sens adulació y sens ser fata-lista. ·
L' argument en general esta bas tan t ben desarrollat, pero en alguns detalls s' hi nota la mA del que tot just comen sa a cultivar lo género dramitich. Los bons efectes escénichs, que tan realsan una obra , no abundan. Los finals d'acte pecan: lo primer
1 de pocl.' es pon taneo; lo segon de
exagerat y un s1 es no es repugnant, y 'l
•
..
Pafl.ª 3
últim a lgo fr ... t; a ixú severamen t judicatQ. La versificaci ó, ~ens se r molt no table, es bona, y s i no fos la tc nd c ncia ~ catalanisar a lg un mot cas tel la q uc de v~gada forma c~ nsonant , faria millor efec te. No obstant, h1 ha a lg un a escena recomana ble.
Resúmen: Argument, bo; dcsa r rollo , regular; efectes cscénichs, a lgo dcsc uitl ats; detalls, un x ich pobre~~ Ye rsificació, ben passadora, per ni> d ir bona.
Si la obra es e trenada en teatro de pr('tensions, crcyém que passar~, y si es portada per son es treno :i un teatro de pocas exigencias, agradara mol t y fins pot entussiasmar. Ta l r es ulta t, per via d' ensaig, n o pot menos que sa ti ~ fe r a l a utor.
Tal es nostra Il ea l o pinió, com ja habém dit, sens adul acio11 s ni fatalismes.
¿ .. .••. . . .. ... . t
(RECORT)
- ¡Sí!. .. t' estimo,-'m dt.>ya ahi, - ~'e_ vull, ~t'pct,-r<'JH'tÍa ... y aix1s finwnt ra1la dia creya que 'm volia a mi y jo tamhé la v1llía.
-¡No 'm t.h•ixi-,!... i;igaq ronqtant jo fi<lcl sc•mprc 't 1<C'rl•. ' per tu hat mon {'or nymant no ho duhtiQ, sufn·ixo f:trit .~. que si 'm d<·ixa" ... morirí•.-
_-Jo vull viu re al <'Ostat teu ma alegria \'Cstt•ix dol: ' si t' enganyo ... jn ho sah Dl'u ets tu 'l mC's rid1 h"l'"lor meu·' ets tu mon 1'rni<"h romol.- ' . . . . . . .
Y això dit que po«·h ~v~ns. mil V('~ndas nturmurelta, porb dt•8prés tamht'• ho juraha a altres dos ó trC''! l\Ymant!I ... Oy qu' es cert que nÍ' c.11tltnal>a ..... (?)
PEPY.T DEL CABILIL
Ç~j ~" . ';f'l.,...,.,//V'~.. .-.,,,>.. '* ·r,·' ,~·.-~·~·· o.:->~:;~:. ... :z~~~.t:".r~.;;· 1 ~ t ...-" -~ / ~/..~{~·~·> /////~/, '! ~ ....
• , fY /~ / ,, t / / / / , 'l , .... ~ f\t -~ J? ~M)P~¡,;:/ :l f·
rl . ~y~~.~~~~~~ll~1.~· Tots nostres lectors ja estar~n enterats
de la h orrorosa ca t~stro f f" de l sch ia bon ica isla italiana de prop do N~pols., ah~nt han mort unas cin ch mil pcrsonas soterradas per un terremoto.
Donchs aixís que ' Is católichs italians tin g ueren noticia de la desgracia, pensaren treuren lo seu profit- per re pugnant qu e fos lo medi-y comensaren a fer corre que all6 era un castich de .De u contra Italia, y que aquella prilT'era desgracia era tan sols com un prólech de las altres molt mes te rribles y espantosas que seguirian a la de l schia .
Pero ~esulta que 's van desenterrant ' morts y mes morts, y entre ells s' hi trova tot Jo mes granat dels papistas, comensant pe ' l bi~be, canonjes, ca pellan~ y tots los culs de sagristía, y a~abant per gran número de jesuitas laichs y partidaris delpapa-rey. . Tenim, donchs, que aceptada la teoría
del castich diví , r esulta que Deu coneix molt be als que ,s diuhen sos partidaris, y non' ha deixat escapar ni un.
¡Vaya si es sabiesa la de Ja Providencia d. . ' 1v1na ....
Si no fos pe· 'J demés mal que ha fet, casi mereixeria un aplauso.
(
-
Pag.• 4
Du ran t tot l' any passat, los tribunals francesos han portat a presi r i setcents vint
· capellans per aten tats al pudor de noys y
noyas. Aquest dato es sobradament eloqüent
pera fer l' 3pología del ce libati sme ca-
tólich. •* •• ••
A Jnglaterra acaban de aprobar una lley p<'r Ja qual se castiga ah 1a pena de vint assots. ademés de la presó corre~ponen t, a tol in<livid uo que atcnti al pudor de criaturas menors de dotze anys.
¡Ay senyor! si aquesta lley fos vigent a Espanya y Fransa, ahont tan hi abundan los catolicidas, aviat no qu edari:i un capell:i per remey que no hagués sig ut assotat.
¡Son tan ll épols!
** •• •• Per haber mort l' a rcalde primer de
Santiago sens habcr rebut los auxilis espí ritu als lo rector va negarse a donarli S(\pu ltura.
Y jo trobo que 'l rector obra molt santa-ment.
Men tres se 'Is hi consenti per part de las autoritats, ell s fan ben fet en portar l' ~ygua al seu molí.
Sino que algun dia succehirú alló de tan t V!l 'l canti a la font ...
** ..... ... Un c:lpell a de Quintanillas ha t\rat al
ca rrer a sa velleta mare pera complaure a sa tc·nd ra majordona, de disset anys, que molt 3 gust del sotana li presta tota classe de serveya.
Vctaquí un cas prúc ti ch de com practica u lo quart manament los ensotanats .
En lloch de honrar parA y marc, prefereixen ... fabricar pares y marc~.
Aixó no deix3 pas de sr r ca tólich. Den també dcya: crcixéu y multipli-
queuvos. Aquest es lo prccrpte diYÍ que mi llor
sab cumplir lo c lero,~ prsa r del celibat.
•* .. . .. A Treio (Italia) ha sigut portat a la caga
menja lo capP.llA Pacífich Ycrdolini, acusat de cón'!plice de un infanticidi co mês per una noya que ell mateix habia deshonrat.
Veus' aquí pe ,1 que son bons.
tt ..... Los preberes de Igua lada han citat al
director del P01·venir de aquella ciutat, perqne s' han cregut aludits parlant de
carcas. Tenen moltíssima rahó. ¡Pobre Porvenir si algun dia tornan a
agafar lo trabuchl
** ... .. Un periódich alemany nos fa saber que'ls
jesuitas tenen mes de 2,000 accions de la Companyía del ferro-carril de Hamburgo i Berlin, qu' es una de las societats mes ricas de Alemania.
. ..,.
LA TRAMONTANA Núm . 113
Lo valor efectiu de aquestas accions as- r Lo mir.istre del Interior de Italia ha tin-cendeix a mes de set .milions y mitj de
1 gut de ordena r lo tancame• t dt~ I cul(\gi
marchs (105 milions de ral s). y estan con- bisba l de Drcscia, fl causa de a•entats-al signadas a t: n g ran bancb suís ahont tam- 1 pudor dels deixebles. bé 'js jesu itas ne so n casi ' Is únichs amos.
1 Varios eclesiastichs. acusats de sodo-
Al a rribar aqu í me ve a mans un perió- mi tas, han s igut e ntregats al~ tribunals. dich carca que diu lo següen t: Decididament lo remat del Senyor se 'n
«La Iglesia ha hecho la apoteosis de la va cap~ Sodoma. pobrrza en tod os los tonos a l través de diPz Si a lo menos fes l' anada del fum ... y nueve siglos; ha dicho con su fundador di vi no: Bienai:enturados los pob1·es, ha exci tado el desprendimiento de las riquezas ... »
Just; y bona mostra ' n son los jesuitas de Alemania ... y 'Is de tot arreu.
•• •• •• La Fé, periódich mestís de Madrit, pu
blica un article fi rmat per un tal Urquij o -(no sabém si sera parent del arcalde)en lo qual demana a Deu qu e envihi lo cólera a E8panya com~ remey radical contra ' Is pecats que 's cometen.
Ben xafat. Aquest senyor deu tenir coneixement de totas las malifetas dels capellans. ... ... ...
A Fransa també hi ha u n carca que demana que hi vagi 'l cólera per acabar ah la República.
Las calors sempre han s igut dolentas pe ' Is propensos ~ la rabia.
¡Pobres bestiolas!
** .. ... Alla va un retrato al natural , copiat de
un periódich heretje:
«Hostigados por csa turba de farsan tes, ma l llamados ministros de Dios; anatematizados por esa multitud de bandidos <lc sota ua y de Lonetc, parti<larios del oscurantismo y las tinieblas, acé rri mos défensores de aq uel inícuo, an tih umaui tario y sacríl<'go tribuna l de l Santo Oficio; esos varnpiros, que pervi erten la niñez con sus palabras, deshonran la juveutud con sus acciones ó insultan la anciauidad co n su asqucrosa hi storia; esa multitud de vagos que, e ntregadosa los asq u e rosos vici os sodomi tas, co nsumen y no producen; materialistas que no creen, ni buscan sino el din ero y los mundanos de leitcs; Ju<las del cris tianismo, rPptiles i11mundos òe todas las gf-lneraciones, que, con su conducta vituperable y reprensible, llevan la perturbacion a todos los hogares y a todas las conciencias ... »
Vaja, que la pintura es de ma de mestre. Mereix un premi.
•* ... •"' En lo poble de AgAn"(Fransa) , un fervo
rós católich se' n portava cada tarde una nena de vuyt anys a passeig y de~prés se ficavan tots dos dintre certa casa .
Avisada l' autoritat, prengué sas precaucions, y descoberts infraganti, lo reverent ha passat A fer companyia a las ratas de la presó.
Abundan tant aquestas noticias, que ja no quedan comentaris per anyadirhi.
** ""
... ,.. .. A conse1üencia dels abusos clericals,
un periódich proposa la publicació del se
gücn t bando:
«En vista de habersc declarado la hidrofobia en los pe1.,·os de l Senyor, se les propinara morcilla 3 cua n tos se encuentren si n bozal, sic11do adem~~ impuesta una multa a sus respecti vas amtlS.»
Animo, senyor Rius y Taulct: aquí te una bona ocasió per lluhirse.
... •• ••
A Tafalla "ª à f undarse un colegi dirigit per j esu itas.
¡Quants noys hi haurà que no tindrA• may ~es n ecessitat de purgarse!
EPIGHAMA
Una nena molt pitera, deya a un pollo militar, que h deixl·s una vayna per l' cspa ... a del papa.
ï 'l nulilnr molt J.(U!llÚ8:
y en mostra de !'crhi atent, sense fer <'ap complinwnt n' hi Ya Jonar llit:" 1k do9.
Nor PrnP.T UR LA Dr~s.u.
rJ)
7. i=: r:l ~
o ó
A;\AGíl.A~L\
La t11t a n' en Pau mala .,. a 110 rot lo \ ' 80 enterra.
LL. MILÚ.
** ... .. G EROG LI FICll
FISCALS Jan
T M
FIN flN
K IX K IX FISCA LS
SOLUCIO~S
Ul
z ex: ~
'° o o
M. GilD6
A LAS CABORUS DEL NÚUKllO PASSA.T
'rm..UoUL DB p.A..UUUB:-T. Fe. Pau. Fall. Teula. GnooLiP1cn;-Lu islas son al mar.
TipocraGa U 1.CADBMU. a..la .. la Ulllww.w.t, t. a.ul•r
• '
•