Portfoli de pràctiques Document 3: Planificació docent. Disseny

d’una SD en forma de projecte

Màster de professorat de secundària 2013-2014 (UAB).

Montserrat González, Maria Santacana, Alba López

2

Document 3.1. Preparació i justificació de la SD.

TÍTOL DE LA SD: El diari digital de l’INS Vallès

Nivell: 3r d’ESO

FASE DE PREPARACIÓ DEL PROJECTE

Formulació del projecte/tasca/producte

Tasca: què es farà

Un diari digital

Amb quina intenció (projecció

social):

Publicar-lo a través d’un blog

Qui en seran els destinataris:

El personal de l’INS Vallès i altres

usuaris d’internet

Formulació dels objectius

d’aprenentatge

Què s‘aprendrà:

- Reconèixer i identificar les característiques d’una

notícia digital.

- Saber-ne produir.

- Escriure la notícia correctament atenent a aspectes

gramaticals (connectors, organitzadors textuals, estil

directe/indirecte) i paratextuals (tamanys,

negretes...).

- Conèixer i utilitzar l’hipertext.

- Familiaritzar-se amb els diaris digitals.

- Formular síntesis dels aprenentatges de cada sessió a

partir de les activitats d’autoavaluació proposades.

- Avançar en la competència digital.

- Aprendre a esmenar i corregir un text a partir de

pautes.

3

Justificació

Plantegem aquesta seqüència didàctica reprenent la proposta de la nostra tutora de l’INS. Està

basada en la confecció de notícies digitals perquè els departaments de Llengua Catalana i

Literatura i Llengua Castellana i Literatura treballen de forma coordinada i paral·lela els

gèneres textuals. Així doncs, respectem el que a les reunions conjuntes varen decidir: que els

textos d’opinió els tractarien a Castellà i que els textos argumentatius els treballarien a quart

curs, atenent a la seva complexitat i a la necessitat de conèixer la descripció, la narració i

d’altres elements lingüístics per a poder argumentar.

Els alumnes de tercer d’ESO presenten força mancances d’expressió escrita i de comprensió

lectora, per això la SD que proposem té en compte especialment el millorar aquestes

competències. Més enllà, trobem necessari treballar a través d’activitats que incideixin en el

context social i siguin significatives per a ells. D’una banda, una manera de motivar-los i

d’implicar-los en la tasca proposada és tractar temes que sentin propers, i de l’altra, proposar

una activitat contextualitzada -en el nostre cas un diari digital- i el fet que esdevingui una

pràctica d’ús real, contribueix a que aquesta tasca sigui interessant i tingui sentit per l’alumnat.

A més a més, pretén que desenvolupin la capacitat crítica d’avaluar i millorar els propis textos

a partir de les eines que es faciliten.

Al llarg del procés de redacció, el conjunt d’activitats estan dirigides a estimular i orientar

l’escriptura del gènere periodístic; en aquest sentit, ens permeten treballar específicament els

aspectes gramaticals que posem en joc en la notícia. A més a més, la metodologia emprada

afavoreix el treball en petit grup (situa els alumnes al centre del procés d’aprenentatge) i

combina la pràctica de la modalitat escrita i oral des d’un enfocament comunicatiu.

4

Document 3.2. Desenvolupament de la SD

Cf: Itinerari de la SD (arxiu adjunt).

Cf: Taula sessions (arxiu adjunt).

5

Document 3.3. Guió amb fitxes incloses de la SD

Prèvies:

- Fer grups de cada grup-classe, que siguin el més heterogenis. - Tenir les llistes dels alumnes amb fotografies. - Caldrà portar un portàtil cada dues persones cada dia. - A partir del segon dia caldrà que seguin amb els grups de treball de les notícies.

DIA 1:

En arribar a l’aula, encendre l’ordinador i el canó per projectar. Obrir pestanyes

amb:

- Escurçador d’adreces http://scur.cat - Google (redaccio.ins.valles): documents Enllaços a les notícies seleccionades i Enllaços als

diaris digitals, ítems amb què s’han de fixar (ex2) i (ex4).

Pensar a penjar en un suro:

- Graella de tasques dels alumnes - Definició dels rols

Per si fallés internet, portar 15 còpies impreses del document d’enllaços als diaris digitals i

dels ítems amb què s’han de fixar (ex2) i 8 de les notícies seleccionades i de “notícies

digitals: ens fixem en...”.

ACTIVITAT 0: Presentació Montse, Maria i Alba. Demanar implicació i participació. Demanar que els documents impresos que repartim els duguin a totes les sessions, així com els ordinadors.

2 min

6

ACTIVITAT 1: Parlem sobre què són els diaris digitals i quina relació hi mantenen

5 min

Més intervencions a les subratllades. No limitar en les altres però intentar anar

al gra.

- Què és un diari digital?

a. Pot ser la versió electrònica més o menys extensa i completa d’un diari

d’edició convencional, un complement del diari imprès o una publicació

exclusivament en suport digital i difosa per internet.

- Quines diferències penseu que presenta en relació a un d’imprès?

a. Algunes característiques són: l’actualització immediata i constant de la

informació, la possibilitat d’interconnectar diferents aspectes d’una

notícia mitjançant els enllaços, la incorporació d’imatges, àudios i

vídeos, i la col·laboració dels lectors, entre d’altres.

- Quines possibles seccions penseu que poden tenir?

- A quines tipologies donen lloc?

Notícia, crònica, reportatge, editorial, articles d’opinió, cartes al director,

crítica...

- Quins diaris digitals coneixeu?

- En coneixeu algun d’escolar?

Els del Periódico, en forma de blog, el de l’Agustí Serra...

- En feu ús? Què soleu llegir-hi o consultar-hi?

- Per què penseu que ens poden ser útils?

ACTIVITAT 2: Analitzem un diari digital.

15 min (7 per ullar i 8 per posar en comú les respostes)

7

En parelles, tal com estan asseguts

Els donem uns quants enllaços i els demanem que, per parelles, es fixin en quines seccions

tenen, en quins elements es veuen a primer cop d’ull, per què pensen que estan situats en un

espai privilegiat, quants titulars de notícies hi ha aproximadament, si apareixen les notícies

senceres o un fragment o només el titular, si hi ha anuncis, si hi ha xarxes socials relacionades,

si sabem si s’editen també en paper... També quina és la notícia que destaquen (per donar

sentit a utilitzar els diaris digitals cal que experimentin que a) ajuda a estar al dia i b) permet

establir diferències entre el que destaquen els diaris estatals, nacionals i comarcals.

Enllaços:

iSabadell: http://www.isabadell.cat/

Nació Digital: http://www.naciodigital.cat/

El Singular: http://www.elsingulardigital.cat/

Catalunya Press: http://www.catalunyapress.cat/

e-Notícies: http://www.e-noticies.cat/

ABC: http://www.abc.es/

El País: http://elpais.com/

El Mundo:

http://www.elmundo.es/index.html?a=MER0e9a15b9ea201b0079e9d4298f7732c2&t=126996

5279

La Vanguardia: http://www.lavanguardia.com/index.html

El Periódico: http://www.elperiodico.cat/ca/

La Razón: http://www.larazon.es/

Avui/El Punt: http://www.elpuntavui.cat/sabadell/nacional.html

ACTIVITAT 3: Presentació de la tasca + tria del títol del blog i

imatge de capçalera.

8

5 min (1 per exposar, 2 per preguntes i explicitar quins són els grups i 2 per triar

títol i com volen que sigui la imatge de la capçalera del blog en una pluja d’idees)

Fotografies de deures pels grups El jurat (Maria, Montse i Alba) triarà la imatge guanyadora

i la inserirà al blog.

Esquema presentació:

- Dura 8 sessions. - Producte: entre tots farem un blog de notícies de l’institut. Cada grup farà una

notícia. - Procés: Ens convertirem en periodistes, haurem d’anar a buscar la notícia, caldrà

pensar què redactem i com ho fem, editar les entrades al blog i finalment publicitar als altres cursos que hem creat aquest diari entre tots els companys de 3r.

- Anomenar qui forma part de cadascun dels grups de les notícies. - Més endavant farem la tria de temes de les notícies, però si volen hi poden anar

pensant. - Dir els rols que hi ha d’haver assignats als grups. Que vagin pensant qui farà què.

Abans de la propera sessió s’hauran d’apuntar a la graella que quedarà penjada al suro de l’aula.

ACTIVITAT 4: Llegim notícies per identificar-ne les

característiques comunes.

20 min (5 min per la lectura en veu alta de la 1a notícia, 3 per la lectura en

grups, 4 per parlar les característiques i 4 per posar en comú).

!!! Si no tenim temps o si no la podem acabar, no cal que fem la pluja d’idees per la

pauta, la duem feta al dia següent i ja està. O bé, també podem fer la notícia en gran

grup i deixar menys marge perquè es mirin les dels grups i fer la pluja d’idees.

La primera notícia la projectem i la tractem en gran grup a mesura que la llegim

nosaltres en veu alta mentre ells tenen el text davant. L’activitat es desenvolupa en grups de 4

alumnes (s’ajunten tal com estan situats, només desplaçant les cadires). Hi ha 4 notícies, per

tant, els grups les repetiran.

Els repartim, per cada grup, una còpia de “notícies digitals: ens fixem en...”.

Els diem que s’han de fixar en:

9

a. Quin és l’objectiu comunicatiu de la notícia?

- Informar d’esdeveniments.

- De vegades contenen punts de vista subjectius, valoracions.

b. Quins apartats tenen les notícies? N’hi ha que presenten diferències de format amb la resta del text? Quines?

- Titular o títol (tamany + negreta)

- Entradeta (negreta, separació del cos del text...)

- Cos (dividit en paràgrafs, mateixa lletra i format)

c. Com distribueixen la informació aquestes tres parts?

Distribució de la informació: Majoritàriament, estructura de piràmide invertida (la

informació segueix l’ordre de rellevància i concreció).

- Títol: situa el tema, resumeix, capta l’interès per convidar a la lectura...

- Entradeta: amplia les idees més importants del que s’anuncia.

- Cos: desenvolupa amb detall els fets, conté enllaços, cada paràgraf

desenvolupa un aspecte. Quan és llarg sol haver-hi “titolets” que avancen el

contingut del paràgraf.

d. Sovint, el titular informa de qui protagonitza els fets o de què ha passat. A quines altres preguntes bàsiques respon la notícia?

Preguntes bàsiques:

- Què

- On

- Com

- Qui

- Quan

- Per què.

e. Quin tipus d’enllaços o d’informació no textual conté?

Vídeo, enllaços a altres notícies relacionades, relació amb les xarxes socials.

f. Hi ha declaracions en la notícia? Què aporten al text?

- Punts de vista, donar veracitat, posar en boca de...

Posar en comú les respostes.

Enllaços a notícies seleccionades:

Notícia que projectem i llegim tots junts:

http://www.vilaweb.cat/noticia/4169615/20140127/cents-contes-tricentenari-carrega-

lase.html curteta i amb un vídeo de 3.40 min.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4167741/20140117/pah-catalanes-bloquegen-bankia-mati-

pressionar-negociacions.html inclou declaracions.

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/691539-un-28-menys-

despectadors.html curta i correcta, declaracions dels responsables de l’SGAE.

10

http://www.324.cat/noticia/2296394/catalunya/El-TSJC-obliga-cinc-escoles-a-fer-un-25-de-

les-hores-de-classe-en-castella relació amb xarxes socials, curta, valoració subjectiva “Això

vol dir, per exemple, que nens de P5, que tenen cinc anys, hauran de fer dues assignatures en

castellà”, inclou comentaris. Com a aspecte negatiu hi ha frases que totes soles formen

paràgrafs. Entradeta sense format especial.

DIR QUE S’ASSEGUIN PER GRUPS EL SEGON DIA.

DIA 2:

En arribar a l’aula, encendre l’ordinador i el canó per projectar.

A partir del dia 2, cal que els alumnes s’asseguin en els grups de treball.

Obrir pestanyes amb:

- Google docs (redaccio.ins.valles): documents: pauta 0, activitat 1, activitat 3 llista de possibles notícies

Material:

- Pissarra per escriure la pluja d’idees

- Portar unes targetes per si els alumnes no es posen d’acord amb la tria dels temes

(activitat 3)

Portar imprès:

- El document de l’activitat 2: Explicació teòrica sobre els factors que determinen

que un fet sigui notícia. 1 per cada parella (total 15).

- El document de l’activitat 4, la graella de les 6w. 1 per grup (total 10).

- Avaluació tipus test: 1 per parella (total 15).

ACTIVITAT 0: Recordar què és una notícia digital

11

2 min (oral monologat)

La notícia digital respon a les preguntes bàsiques:

- Què

- On

- Com

- Qui

- Quan

- Per què

Estructura:

- Titular o títol

- Entradeta

- Cos de la notícia (fotografia i peu de fotografia)

- Els enllaços

ACTIVITAT 1: Analitzar dues notícies per tal de distingir què és noticiable i què no ho és.

15 min (10 per llegir les notícies en silenci + 5 per respondre les preguntes

en veu alta).

En parelles, tal com estan asseguts.

Es reparteixen les notícies i se’ls demana que les llegeixin i responguin a les 6W, cal també que

responguin: què fa que una notícia sigui rellevant? És important el que explica? Us interessa el

que narra?

Especificar bé la diferència entre què és publicable i què és noticiable. Entenem, doncs, que

qualsevol text pot ser publicable i això no significa que no sigui pas noticiable, és a dir, per un

12

montblanquí la segona notícia sí que és noticiable però per als sabadellencs no ho és ja que

depèn força del context geogràfic en què s’inscriu el fet que es narra. Per tant, dependrà del

context que una notícia a més a més de ser publicable sigui noticiable, i en conseqüència

aporti informació nova i transcendent per al lector. En el nostre cas, el lector prototípic serà de

l’INS.

Notícia 1

Què passa amb els vàters aparellats de Sotxi (i 'rodalia')?

Fotos que mostren tasses de vàter de dues en dues o fins i tot cinc de juntes en un mateix

lavabo públic, sense cap separació, recorren el món i el sorprenen.

¿Si vas als Jocs Olímpics d'Hivern de Sotxi et pots veure obligat a compartir lavabo, en

el sentit extrem d'haver d'utilitzar una tassa de vàter al costat d'algú altre, sense cap

envà? Fa dies que la pregunta recorre Europa i el món i no se n'ha acabat de treure

l'aigua clara.

Tot plegat va començar quan el periodista de la BBC Steve Rosenberg va tuitejar una

imatge de dues tasses de vàter aparellades. Era d'un lavabo d'unes instal·lacions

olímpiques. L'endemà va piular una imatge d'un càmera de la BBC presa a Kazan durant

els jocs universitaris de l'estiu passat, i s'hi veuen fins a cinc vàters en una mateixa sala.

Fonts de l'organització dels Jocs de Sotxi van assegurar que Rosenberg havia fet la foto

que havia 'destapat' el cas just abans que els vàters fossin retirats per destinar l'espai a

un petit magatzem i just després que haguessin tirat a terra l'envà que els separava fins

aleshores. I després va aparèixer una imatge on s'hi veia, en la mateixa petita sala, ara

suposat mini magatzem, tres calaixeres en lloc dels dos vàters.

Però des d’aleshores no han parat d'aparèixer a la xarxa imatges de tasses de vàter

aparellades o agrupades en diversos indrets de Rússia. Se'n poden veure en blogs de

mitjans europeus com 'The Guardian', o del 'Washington Post' i també, com no podia ser

d'altra manera, en portals russos.

13

http://www.ara.cat/mon/Que-passa-vaters-aparellats-otxi_0_1079292312.html#rlabs=1

- Què ha passat → hi ha fotografies que mostren una disposició estranya dels lavabos

- On ha passat → Als Jocs Olímpics de Sotxi (Rússia)

- Com ha succeït → ho veiem a partir d’unes fotografies però desconeixem com ha

passat

- Qui ha protagonitzat els fets → ho explica un reporter de la BBC, Steve Rosenberg

- Quan ha tingut lloc → des de l’estiu passat

- Per què ha passat → No ho sabem

És un fet noticiable?

Proximitat → NO. És una notícia llunyana al nostre àmbit geogràfic.

Novetat → SÍ. No és normal que en un espai públic (ni privat) es col·loquin 2 o més vàters junts

i sense cap separació física.

Actualitat→ NO. Aquest fet passa des de l’estiu passat.

Notorietat → NO. No afecta a la vida de cap persona important.

Rellevància → NO. És un fet aïllat que no tindrà cap conseqüència que pugui modificar la

realitat ni tampoc afectarà en el transcurs dels JJOO.

Suspens → NO. Aquesta notícia no requereix cap continuïtat informativa com sí la podria tenir,

per exemple, unes eleccions.

Notícia 2

Montblanc vol la concessió gratuïta d'un mas de les muntanyes de Prades per reconvertir-lo en

centre d'interpretació de l'art rupestre

06/11/2013 - 15.30h.

Montblanc (ACN).- L'Ajuntament de Montblanc ha demanat a la Generalitat la concessió del

Mas d'en Llort. La Generalitat és propietària d'aquesta casa ubicada a la falda de les

muntanyes de Prades, que ha agafat rellevància des que es van fer visitables les pintures

rupestres de l'indret. El consistori vol que la concessió administrativa per fer d'us d'aquest

recinte sigui gratuïta i a 30 anys. L'objectiu és donar més valor al mas, on només s'hi van fer

14

uns serveis, i reconvertir-lo en centre d'acollida i d'interpretació de l'art rupestre. L'entorn es

va adaptar per rebre visitants el passat mes de maig. Des d'aleshores ha rebut més de 200

persones en visites guiades, a més de grups de docents i universitaris de la URV.

http://www.324.cat/noticia/2209413/concadebarbera/Montblanc-vol-la-concessio-gratuita-

dun-mas-de-les-muntanyes-de-Prades-per-reconvertir-lo-en-centre-dinterpretacio-de-lart-

rupestre

Què ha passat → l’ajuntament de Montblanc demana a la Generalitat la concessió del Mas

d’en Llort

- On ha passat → a Montblanc (Conca de Barberà)

- Com ha succeït → no se’ns detalla

- Qui ha protagonitzat els fets → el consistori

- Quan ha tingut lloc → el passat novembre

- Per què ha passat → perquè l’ajuntament vol convertir el mas en un centre

d’interpretació de l’art rupestre

És un fet noticiable?

Proximitat → NO. És una notícia referent a un mas que es troba al peu de les muntanyes de

Prades.

Novetat → NO. És molt habitual que els ajuntaments demanin a la Generalitat de Catalunya

que els cedeixi alguns espais per tal de fer-hi equipaments municipals.

Actualitat→ NO. És una notícia del passat novembre.

Notorietat → NO. No afecta a la vida de cap persona important.

Rellevància → NO. No és rellevant per a un ciutadà de Sabadell i podria no ser-ho tampoc per a

un montblanquí.

Suspens → NO. Aquesta notícia no requereix cap continuïtat informativa.

ACTIVITAT 2: Explicació teòrica sobre els factors que determinen que un fet sigui notícia

15

10 minuts (oral monologat)

Segurament trigarem menys, en el cas que no tinguéssim prou temps perquè el primer

dia em fet curt, podem canviar l’ordre del segon dia i fer abans la part teòrica i desprès

la pràctica.

On és la notícia?

La notícia és la base de la comunicació periodística. Ara bé, al món cada dia s’esdevenen una

gran quantitat de fets que no sempre mereixen l’atenció dels diaris i, per tant, no són notícia.

Què fa que un fet sigui notícia i un altre no?

Tradicionalment, s’ha considerat que els factors que determinen que un fet sigui notícia són

sis:

Proximitat. En general, allò que és proper acostuma a desvetllar més l’interès al lector.

Aquest principi vincula el lector amb el seu espai geogràfic més immediat. És, doncs,

alguna cosa que afecta el seu destinatari, el públic, alguna cosa en què el lector se sent

implicat. Exemple: “ Els Mossos investiguen la mort d’un jove de 19 anys davant d’una

escola de Sabadell”.

Novetat. Una notícia ha d’informar sobre algun esdeveniment que surti de la normalitat,

d’allò previsible. Exemple: “El zoo de Copenhaguen mata una girafa de 18 mesos i

l’esquartera en públic per alimentar els lleons”.

Actualitat. La vida de les notícies és efímera i en la majoria dels casos no va més enllà

d’un dia. Com que, en aquest cas, la immediatesa és un tret essencial, hi ha mitjans de

comunicació que s’adeqüen millor que la premsa escrita a aquesta exigència: ràdio,

Internet, TV. Exemple: “El vent sacseja el sud de Catalunya”.

Notorietat. Una notícia ha d’interessar un conjunt ampli de la població. Per això, de vegades es

considera notícia tot allò que afecta la vida de les persones que gaudeixen d’una certa

notorietat. Aquest és l’esplai que ocupa l’anomenada premsa groga. Exemple: “El fiscal

demanarà 17 anys de presó per a Urdangarin”.

16

Rellevància. La significació o les conseqüències que un esdeveniment o actuació pot tenir per

als lectors és també un element determinant perquè sigui notícia. Així, canvis en els impostos,

noves lleis, sentències, etc., són notícies que habitualment podem trobar en els mitjans de

comunicació. Exemple: “Wert revisarà la pujada de l’Iva cultural”.

Suspens. Hi ha notícies que exigeixen una continuïtat informativa perquè la successió

d’esdeveniments pot modificar la resolució final: eleccions, negociacions, catàstrofes,

competicions esportives... per tant són fets importants, capaços de modificar la realitat,

de tenir conseqüències. Exemple: “ El Barça recupera el liderat de la Lliga amb un

victòria més efectiva que convincent al Sánchez Pizjuán (1-4)”.

ACTIVITAT 3: Pluja d’idees per tal d’escollir els temes de les notícies + distribució dels temes en un mural

15 min (oral)

en gran grup

Cal que els alumnes participin en la pluja d’idees i distribueixin els temes en diferents

seccions. Cal dir-los que si no es posen d’acord assignarem nosaltres la notícia, cal tenir

preparades unes targetes per repartir-les si no es posen d’acord.

A continuació tenim una llista de possibles temes que ens poden servir com a guia, en el

cas que no surtin prou ítems per realitzar la notícia.

Possibles notícies

Esportives

- Ultimate

- Campionats esportius

- Futbol

- Ping-pong

Sortides culturals

17

- Al teatre

- De museus

- Rutes literàries

- Activitats de dansa

- La visita d’un escriptor

Socials

- La recollida d’aliments

Organitzatives

- Com s’organitza la sortida de fi de curs

- Sant Jordi

Fets insòlits

Personatges

Successos

Altres

- El taller de cuina

- L’hora de lectura setmanal

- El quadern d’escriptura

- Activitats dels dimecres a la tarima

ACTIVITAT 4: graella 6w

Un cop hagin triat el tema, cal que els diferents grups es plantegin la recerca d’informació

sobre el centre. Cal preveure com aniran a buscar la notícia i què han de saber per fer-la.

Els expliquem i donem una fitxa sobre els punts rellevants que ha d’incloure la notícia que han

de redactar.

18

2 min (oral monologat)

Integrants del grup: Grup núm:

FET NOTICIABLE:

SECCIÓ:

Pregunta Resposta

Qui ha protagonitzat els fets?

Què ha passat?

Quan ha tingut lloc?

On ha passat?

Com ha succeït?

Per què ha passat?

19

Què en pensa una persona

implicada en aquest fet?

Afegir obligatòriament una cita

literal.

Altres

Cal que penseu en la fotografia que heu d’incloure a la notícia, podeu fer-la vosaltres o cercar-

la per internet. Vigileu, ha de ser lliure de drets d’imatge! Per exemple, podeu buscar-ne als

webs http://www.flickr.com/ o http://search.creativecommons.org/.

ACTIVITAT 5: Avaluació tipus test

6 min

En parelles, tal com estan asseguts.

Pauta d’avaluació

1- Després de la teoria que hem vist sobre els factors que determinen que un fet sigui

notícia, creus que aquesta és rellevant? Indica amb una creu l’opció que consideris

encertada i explica’n, si cal, el motiu.

Descobreixen l'estrella més antiga de l'univers, formada poc després del Big Bang

Un grup de científics australians ha localitzat a la nostra galàxia l'estrella més

antiga coneguda fins ara. L'estrella té uns 13.600 milions d'anys d'antiguitat, es troba

a 6.000 anys llum de la Terra i s'hauria format poc després del Big Bang. El

descobriment permetrà estudiar per primera vegada la composició química dels

primers cossos celestes i obre la porta a saber més detalls sobre els orígens de l'univers.

Per calcular l'edat d'una estrella, els científics han de determinar la quantitat de ferro

del seu espectre de llum perquè les estrelles més joves són les que acumulen més

quantitat d'aquest mineral. En el cas de l'estrella descoberta -anomenada "SMSS

20

J031300.36-670839.3"- els nivells de ferro són 60 vegades inferiors que qualsevol

altra estrella coneguda.

http://www.324.cat/noticia/2305093/ciencia/Descobreixen-lestrella-mes-antiga-de-

lunivers-formada-poc-despres-del-Big-Bang`

Sí No Per què?

Proximitat X No forma part del nostre espai geogràfic més immediat.

Novetat X Sí, és un fet insòlit.

Actualitat X Quan els la donem a ells no ho serà.

Notorietat X No afecta a cap persona famosa o rellevant.

Rellevància X No és important per a un ciutadà corrent.

Suspens X No és una notícia que canviï la realitat quotidiana d’una

persona.

DIA 3:

En arribar a l’aula els demanem que s’asseguin ja en els grups de treball. Caldrà

dur retallat un joc de graelles de formes de titulars per cada grup. Tenir obert el document de

les proposicions de l’entradeta i la pauta d’autoavaluació de l’entradeta i el titular.

Portar impreses: 30 còpies per grup-classe de la pauta de la notícia digital, 9 jocs de graelles de

formes de titulars retallades (cadascun dins d’un sobre perquè no es barregin), 9 còpies per

grup-classe de “Creem una entradeta” i 9 pautes d’autoavaluació.

7 min per respondre preguntes.

ACTIVITAT 1: Recordem quin contingut i quina estructura tenen les notícies digitals.

21

Mentre repartim la pauta de la notícia digital, els diem que farem

preguntes i que els demanem que participin: una participació mínima per grup i que

alternin els portaveus.

Els fem preguntes sobre el contingut de la pauta per a refrescar com són, què contenen i com

estructuren la informació les notícies digitals.

Per ex:

- A quines preguntes respon la notícia? - Es diferencia l’entradeta del cos del text? En cas afirmatiu, com? - Quina informació conté el cos de la notícia? - On trobem resumida la informació més important de la notícia? - A banda de text, què més pot contenir una notícia digital? - Quins apartats del text podem distingir? - Quantes idees hi ha a cada paràgraf del cos de la notícia?

Pauta v0: (caldrà refer-la perquè haurà d’incloure les conclusions de la pluja d’idees de la 1a

sessió).

La notícia digital

Tipus de text: narratiu, oral o escrit.

Objectiu: Informar, relatar un fet d’actualitat. De vegades conté punts de vista subjectius

(valoracions).

Contingut:

Respon a les preguntes bàsiques:

- Què

- On

- Com

- Qui

- Quan

- Per què

Pot contenir enllaços i informació no textual:

- Vídeo, fotografies, enllaços a altres notícies relacionades, relació amb les

xarxes socials, vincles per ampliar informacions concretes...

22

Pot contenir declaracions de persones implicades o testimonis que donen

credibilitat a la notícia i que ofereixen punts de vista.

Estructura:

Apartats i organització i distribució de la informació

Majoritàriament, estructura de piràmide invertida (la informació segueix l’ordre de rellevància i concreció).

Titular o títol: situa el tema, resumeix, capta l’interès per convidar a la lectura...

Sovint es presenta destacat amb la mida més gran i negreta.

Entradeta: amplia les idees més importants del que s’anuncia, aporta més

informació al titular. Va situada sota del titular. Normalment destaca.

Cos de la notícia: desenvolupa amb detall els fets, conté enllaços, cada

paràgraf desenvolupa un aspecte. Quan és llarg sol haver-hi “titolets” que

avancen el contingut del paràgraf.

Els enllaços: amplien informació relacionada amb el tema. Poden aparèixer en el text a través de paraules clau i/o al marge del text.

ACTIVITAT 2: Classifiquem els titulars segons la seva forma.

17 min (5 min per organitzar els titulars i discutir en grups el per què, 5 per

posar en comú la classificació i 7 per respondre les preguntes)

Repartim un joc de titulars a cada grup. Els demanem que organitzin els titulars segons la

forma que presenten. Un cop ho han fet, han d’explicar en gran grup on els han situat i per

què.

Algú fa alguna cosa

7,5 milions de joves no treballen ni estudien

Catalunya redueix un 50% el consum de bosses de plàstic des del 2007

CIU i Esquerra eviten que Espadaler expliqui l’ús de canons de so

Un home armat reté desenes d’ostatges en una escola de Moscou

Joan Carles I assigna per primer cop un sou fix a Sofia i Letícia

23

Rigau coordinarà el recurs al TSJC amb els directors afectats pel 25% de castellà

Fabra ataca el diccionari de l’Acadèmia Valenciana

El jutge del cas Nóos dóna cinc dies a les parts per fer més preguntes a l’expresident Camps

Cinc immigrants expliquen la seva experiència en un llibre

Mor als 83 anys Maximilian Schell

Mor la poetessa i novel·lista Joana Raspall

A algú li passa alguna cosa

Segrestat a Síria el periodista Marc Marginedas

Ian Thorpe, detingut quan deambulava pels carrers de Sydney

Alguna cosa és la causa que en succeeixi una altra

Els problemes econòmics i familiars són la causa de la majoria d’avortaments

La contaminació i el pas d’embarcacions erosionen el fons marí de les Medes

El gir a la dreta accelera la caiguda del PP

Un fort temporal posa en alerta les costes de Galícia i el País Basc

Cloem l’exercici amb preguntes:

- Quin esquema semàntic penseu que és més freqüent? “algú fa alguna cosa”. - Quin és el subjecte dels titulars “algú fa alguna cosa”? qui fa l’acció - L’acció la denota un verb. Quins complements del verb apareixen als titulars

agrupats a “algú fa alguna cosa”? CC Negació CC Temps, CC Companyia, CD, CI. - Quines són les dues preguntes bàsiques a les quals responen aquests titulars? Qui i

què. - Com heu distingit entre els titulars “a algú li passa alguna cosa” i “alguna cosa és la

causa que en succeeixi una altra”? animat i inanimat. - Les persones que apareixen als titulars “a algú li passa alguna cosa” cometen

l’acció del verb? No, reben l’acció. - En “alguna cosa és la causa que en succeeixi una altra” quins elements es

destaquen? El que va al principi és el que es vol remarcar.

ACTIVITAT 3: Redactem el titular de la notícia

8 min

24

Se’ls comenta que al final de la sessió respondran a una pauta d’avaluació grupal i que

per a fer-la hauran de tenir redactada com a mínim l’entradeta o bé el titular (els

exercicis que ara farem). Si no es posen d’acord en el titular, una altra opció és que en

tinguin uns quants i que l’escullin més endavant.

Els recordem que cal tenir en compte:

- Els tipus de titulars que hem vist. - Que el titular recull la informació més rellevant de la notícia (normalment el qui i el

què). - Que l’ordre en què situem els elements del titular té a veure amb el que pretenem

remarcar.

ACTIVITAT 4: Creem una entradeta.

5 min

Es reparteix una còpia del document “Creem una entradeta” a cada grup.

En grups han d’afegir unes proposicions a un enunciat de partida per crear una entradeta que

correspongui al contingut d’un titular.

Titular: Un arbre en mig de la via, a punt d’ocasionar un descarrilament.

Enunciat de partida: “Un arbre va ser envestit per un tren¨”

Proposicions:

- L’arbre havia caigut en mig de la via - El fet es va produir ahir al vespre - El fet es va produir a l’alçada de Montcada i Reixach - El tren era un Rodalies - El tren feia el recorregut Manresa-Sant Vicenç de Calders

Resultat: Un arbre caigut al mig de la via va ser envestit ahir al vespre a l’alçada de Montcada i

Reixach per un tren Rodalies que feia el recorregut Manresa-Sant Vicenç de Calders.

ACTIVITAT 5: Creem la nostra entradeta.

8 min

25

Cal dir-los que tinguin en compte:

- Que es tracta, preferiblement, de fer una frase complexa. - Que es tracta d’inserir informació rellevant. - Que el cos del text haurà de desenvolupar aquesta informació.

Si hi ha qui no se’n surt en fer una sola oració complexa per al titular, els podem dir que el

facin en dues.

ACTIVITAT 6: Autoavaluació.

5 min

Se’ls recorda que o bé l’entradeta o bé el titular l’han de tenir fet abans de redactar la

pauta d’autoavaluació.

A continuació se’ls reparteix una pauta per grup.

Integrants del grup: Grup núm.

Pauta d’autoavaluació grupal:

- Copieu el/s vostre/s titular/s:

- Marqueu amb una creu quin esquema semàntic té (forma):

__ “algú fa alguna cosa”

__ “a algú li passa alguna cosa”

__ “alguna cosa és la causa que en succeeixi una altra”

- Recull la informació més rellevant de la notícia? _______

- A quines preguntes respon?

__________________________________________________

- L’ordre dels elements del titular remarca alguna cosa? Quina?

- Copieu la vostra entradeta:

26

- És una oració complexa?

- A quines preguntes respon?

- Conté informació rellevant?

- És un resum de la informació que desenvoluparà el cos de la notícia?

DIA 4:

En arribar a l’aula, encendre l’ordinador i el canó per projectar.

Obrir pestanyes amb:

- Google docs (redaccio.ins.valles): documents: pauta 0, activitat 1, activitat 4 peu de foto, dia 4 activitat 5 avaluació.

Portar imprès:

- El document de l’activitat 1: Analitzar dues notícies per tal de distingir què és

noticiable i què no ho és. Portar una còpia per parella (15 en total).

- El document de l’activitat 3: els connectors i la pauta d’escriptura. Portar una

còpia per grup (10 en total).

ACTIVITAT 0: Reconèixer l’estructura d’una notícia digital

3 min (oral monologat)

Contingut de la notícia

Perquè una notícia sigui completa ha de donar resposta a les sis preguntes:

Qui?

Què?

Per què?

Quan?

On?

Com?

Evidentment, no sempre es disposa de prou informació per respondre totes aquestes

preguntes. La informació s’ha d’ordenar fent que la més important aparegui al principi i que els

paràgrafs següents la vagin ampliant amb detalls secundaris.

Piràmide invertida

Es tracta d’una estructura contrària a la del text narratiu, en què la informació més important

es reserva per al desenllaç.

ACTIVITAT 1: Analitzar dos textos per identificar l’estructura de la notícia i de la narració.

Portar una fitxa per parella.

18 min (11 per llegir les notícies en silenci + 7 per respondre les preguntes

en veu alta).

En parelles, tal com estan asseguts. Llegiu els textos següents i comproveu

que ambdós contenen la mateixa història, però el discurs és diferent.

28

NOTÍCIA

NARRACIÓ Titular (desenllaç)

Plantejament Entradeta / primer paràgraf (resum)

Nus Cos (Nus)

Desenllaç

Text 1

Hi havia una vegada el director de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), en

Brauli Duart, que anava a treballar com cada dia a Sant Joan Despí. De sobte, ell i els seus

companys, directius de Tv3, van trobar que no podien sortir de la sala de reunions. De dins

estant sentien com un centenar de treballadors de la televisió pública catalana els

escridassaven i els barraven el pas. Finalment, al cap de dotze hores de confinament, els

directius de la CCMA van poder sortir sense problemes tot i que molts dels vaguistes es

mostraven amb una certa actitud amenaçant.

Text 2

Brauli Duart i els altres directius surten de TV3 i són escridassats

Havien estat tancats a la sala de reunions des de les dotze del migdia

El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Brauli Duart, i el director de

TV3, Eugeni Sallent, juntament amb els altres directius que encara romanien tancats dins de la

sala de reunions han sortit finalment de TV3. El centenar de treballadors que encara hi havia

concentrats els han escridassat una vegada més amb crits com 'Volem conveni' i 'Brauli

dimissió'. En total, aquest darrer grup de directius ha estat tancat a la sala durant quasi dotze

hores. Duart arribava a TV3 al migdia per a reunir-se amb l'equip directiu de TV3. Ha estat

escridassat mentre era dins d'una sala i els treballadors que es manifestaven li han barrat el

29

pas amb crits de 'pocavergonya' i 'Brauli Corleone'. Entorn a les 20.00 la major part dels

directius de TV3 han abandonat la reunió, amb un passadís dels treballadors, que els han

facilitat la sortida i fins i tot aplaudit. No ha estat fins a mitjanit que la resta de directius ha

sortit, sense aldarulls, però entomant una nova escridassada.

http://www.vilaweb.cat/noticia/4171291/20140205/brauli-duart-directius-surten-tv3-

escridassats.html

Respon les preguntes següents a partir de la lectura del text 1 i del text 2:

a) Quin tipus de text és?

El text 1 és narratiu i el text 2 és una notícia.

b) Quins elements permeten identificar-los?

Podem identificar-los a partir de l’estructura que segueixen els textos. El primer

presenta l’evolució d’un succés de forma lineal i desenvolupa els fets a partir del

desenllaç.

c) On es troben el plantejament, el nus i el desenllaç?

Text 1:

PLANTEJAMENT: Hi havia una vegada el director de la Corporació Catalana de Mitjans

Audiovisuals (CCMA), en Brauli Duart, que anava a treballar com cada dia a la seva feina

situada a Sant Joan Despí.

NUS: De sobte ell i els seus companys, directius de Tv3, van trobar que no podien sortir de la

sala de reunions. De dins estant sentien com un centenar de treballadors de la televisió pública

catalana els escridassaven i els barraven el pas.

DESENLLAÇ: Finalment, al cap de dotze hores de confinament els directius de la CCMA van

poder sortir sense problemes tot i que molts dels vaguistes es mostraven amb una certa

actitud amenaçant.

Text 2

DESENLLAÇ: Brauli Duart i els altres directius surten de TV3 i són escridassats

30

ENTRADETA / PLANTEJAMENT: Havien estat tancats a la sala de reunions des de les dotze del

migdia

NUS: El president de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), Brauli Duart, i el

director de TV3, Eugeni Sallent, juntament amb els altres directius que encara romanien

tancats dins de la sala de reunions han sortit finalment de TV3. El centenar de treballadors que

encara hi havia concentrats els han escridassat una vegada més amb crits com 'Volem conveni'

i 'Brauli dimissió'. En total, aquest darrer grup de directius ha estat tancat a la sala durant quasi

dotze hores. Duart arribava a TV3 al migdia per a reunir-se amb l'equip directiu de TV3. Ha

estat escridassat mentre era dins d'una sala i els treballadors que es manifestaven li han barrat

el pas amb crits de 'pocavergonya' i 'Brauli Corleone'. Entorn a les 20.00 la major part dels

directius de TV3 han abandonat la reunió, amb un passadís dels treballadors, que els han

facilitat la sortida i fins i tot aplaudit. No ha estat fins a mitjanit que la resta de directius ha

sortit, sense aldarulls, però entomant una nova escridassada.

d) On es contesten les 6W? Marcat en vermell

En el text 1 la informació es distribueix al llarg del text narratiu, mentre que en la

notícia les 6W queda concentrada a l’inici del text.

e) La narració és objectiva o subjectiva?

El text 1 és subjectiu mentre que el text 2 és objectiu.

f) Quina és la finalitat del text?

La del text 1 és entretenir, mentre que la del text 2 és informar.

ACTIVITAT 2: Realitzar un esquema sobre la notícia a partir de la fitxa que els vam passar el dia 2. Fitxa de les 6w.

7 min (2 contextualització + 5 realitzar l’esquema).

En els grups de treball.

31

Què hem fet fins ara?

1. Seleccionar un fet o esdeveniment d’interès sobre un tema de l’Institut Vallès.

Què hem de fer ara?

2. Informar-nos de forma exhaustiva sobre el tema a tractar. Per fer-ho, cal anotar tots

els aspectes rellevants i d’interès. Per assegurar-nos que la informació recollida és la

necessària caldrà que omplim la “fitxa 6W”.

Cal que a partir de la “fitxa 6w” realitzem un esquema.

ACTIVITAT 3: Redactar el cos de la notícia ja al blog

Cal comentar i donar als alumnes la pauta d’escriptura, la llista de connectors i els

enllaços per a la correcció.

25 min.

En els grups de treball.

ACTIVITAT 4: Redactar el peu de la fotografia

2 min.

En els grups de treball.

Peu de foto

És un text breu explicatiu situat a la part inferior d’una fotografia.

Pot tenir dues estructures:

- Una frase nominal, quan el motiu central és un personatge.

Exemple: Lady Gaga al Palau Sant Jordi.

32

- Una oració simple, quan el motiu central és l’acció.

Exemple: Els fans fan cues quilomètriques per veure el concert.

També cal que afegiu la font de la fotografia.

ACTIVITAT 5: autoavaluació

5 min.

Individual i per escrit.

Pregunta a desenvolupar:

Digues un aspecte que haguem treballat avui que t’hagi sorprès, una dificultat que t’hagis

trobat i com l’has solucionat. Mínim 5 línies.

DIA 5

Cal tenir preparat el dia abans:

- Entrar a la pàgina padlet: http://es.padlet.com/ . Inserir un títol del mur (amb la data

del dia). Copiar la URL a l’entrada d’un post nou.

- Fer 9 fotocòpies del document “passos a seguir per fer un hipervincle”.

- Fer 87 fotocòpies del document “El discurs directe i indirecte”.

- Una contrasenya nova del wordpress.

33

Pàgines que cal tenir obertes:

- El blog del Wordpress.

- Per treballar l’hipervincle, el document del dia 5 a Google Docs “links hipervincles”.

- Per fer el mur d’aprenentatges: clicar el post “mur d’aprenentatges” del Wordpress.

TEMPORITZACIÓ I ACTIVITATS:

- (Gran grup i individual) ACTIVITAT 1

10 minuts

S’explica que ara aprendran a inserir dins de la notícia les declaracions dels testimonis

o implicats (han d’agafar la graella 6w i mirar en la casella “Què en pensa una persona

implicada en aquest fet? Afegir obligatòriament una cita literal.”. Aquesta és la

informació que afegiran a la notícia). Per tal de fer-ho adequadament, hauran de

seguir un protocol que els servirà per la notícia però també per altres tipus de text en

els quals vulguin incorporar les veus d’altres persones.

Es reparteix a cada alumne el document “El discurs directe i indirecte”. Es segueix

l’explicació del document i de forma individual es fa l’exercici proposat en el mateix

foli. Es corregeix entre tots oralment.

EL DISCURS DIRECTE I INDIRECTE

L’estil directe

L’estil directe és la reproducció exacta de les paraules o pensaments d’allò que algú ha

dit. En un escrit formal s’utilitzen les cometes o la lletra cursiva. Exemples:

1) El dimecres passat, el noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc".

34

Fixeu-vos que després del verb introductori sempre hi ha d’haver els dos punts i tota la

declaració de l’altra persona ha d’aparèixer entre cometes.

2) El dimecres passat, el noi va respondre: si en Pere no hi va, jo tampoc.

Fixeu-vos que després del verb introductori sempre hi ha d’haver dos punts i tota la

declaració de l’altra persona ha d’aparèixer en lletra cursiva.

L’estil indirecte

L’estil indirecte s’usa per explicar aproximadament allò que algú ha dit. Normalment

s’utilitza la conjunció “que” després del verb introductori, però hem de tenir en compte

altres canvis. Exemple:

1) El dimecres passat, el noi va respondre que si en Pere no hi anava, ell tampoc.

Canvis que cal tenir en compte:

Temps verbals:

Normalment estem explicant una conversa que ja ha tingut lloc, per tant, ja ha passat per qui

la narra. Hem de passar la conversa al passat, és per això que els temps verbals canvien. Estil

directe: va. Estil indirecte: anava.

Persones verbals:

Potser cap de les persones que protagonitzaven la conversa cara a cara no hi són presents o

potser només n'hi ha una. Aleshores, la tercera persona, ell o ella, substitueix la segona, tu, o

la primera, jo. Estil directe: jo. Estil indirecte: ell.

Un altre aspecte que cal recordar a l’hora d’incloure declaracions d’altres persones en

un text és que podem utilitzar molts verbs introductoris, no cal que sempre utilitzem el

mateix. Per exemple: explicar, declarar, aclarir, manifestar, respondre, demanar,

preguntar, suplicar, avisar, advertir, aconsellar, proposar, etc.

Activitat

35

Canvieu les frases següents. Les que estiguin en estil directe a indirecte i a

l’inrevés. No us oblideu d’indicar en quin estil estan escrites.

1. La Núria m'ha dit que demà no vindrà. (estil indirecte)

La Núria m’ha dit: “Demà no vindré”.

2. Ens han comentat que portéssim roba d'abric. (estil indirecte)

Ens han comentat: “Porteu roba d’abric”

3. Li van contestar que havia de sortir a les quatre de la tarda. (estil indirecte)

Li van contestar: "has de sortir a les quatre de la tarda". (estil directe)

4. El noi va respondre: "si en Pere no hi va, jo tampoc". (estil directe)

El noi va respondre que si en Pere no hi anava, ell tampoc. (estil indirecte)

5. L'altre dia va afirmar: "aquest any guanyem el campionat". (estil directe)

L'altre dia va afirmar que aquest any guanyarien el campionat. (estil indirecte)

6. Aleshores ens vas dir: "calleu, si us plau". (estil directe)

Aleshores ens vas dir que si us plau calléssim. (estil indirecte)

- (Gran grup) ACTIVITAT 2

15 minuts (projectarem les notícies i en gran grup comentarem on

ens duen els hipervincles).

Presentació de l’activitat del dia:

Recordem que una notícia digital no és una notícia normal, bàsicament perquè està

penjada a internet. Normalment, els textos que estan penjats a internet no segueixen

una lectura lineal com en un llibre o un escrit sobre paper. Podem clicar a diferents

llocs que ens portaran a altres pàgines o fotografies. Aquest tipus de text que està a

internet i que ens permet anar obrint finestres a altres pàgines s’anomena hipertext. I

en concret, els llocs on cliquem que ens porten a altres pàgines s’anomenen

36

hipervincles. El dia d’avui treballarem l’hipervincle sobre un text digital (direm quins

tipus hi ha i com funcionen) i després l’aplicarem a la notícia que hem redactat.

D’hipervincles n’hi ha de molts tipus. Aquests es distingeixen per la pàgina a la qual

remeten. Citarem ràpidament els més utilitzats:

1) a una altra pàgina web (és a dir, quan cliques apareix una pàgina d’un altre lloc).

2) a una foto (és a dir, quan cliques apareix una imatge).

3) a un arxiu PDF (és a dir, quan cliques apareix un text que no pertany a cap web).

4) a un altre lloc de la mateixa pàgina web (és a dir, quan cliques apareix la mateixa

web a la que estaves, però amb una altra informació d’un altre apartat).

Nosaltres ens centrarem a aprendre a fer un hipervincle que remet a una altra pàgina

web. Però primer observarem de prop un hipervincle.

-Entrar a les pàgines (del Google Docs):

(empresa de taüts) http://www.ara.cat/estils_i_gent/taut-funeral-

urnes_0_1087091544.html

(escriptora de Harry Potter) http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-

cultura/rowling-publiques-segona-novella-pseudonimo-robert-galbraith-3111136

(només llegir els dos primers paràgrafs).

(futbolista multat) http://www.ara.cat/esports/futbol/2a_divisio/futbolista-Jaen-

missatge-solidari-infantil_0_1087691486.html

Primer s’estableix un debat sobre quin ús poden tenir aquests hipervincles.

Fer preguntes direccionades i obertes:

Com podem identificar un hipervincle? Perquè està ressaltat en un altre color i

el ratolí canvia d’aspecte quan el poses a sobre de la paraula.

A on us porten els hipervincles (un text, una imatge, una altra pàgina de la

mateixa web, una altra pàgina web)? A una altra pàgina d’una altra web en el

cas de les dues primeres notícies i a una altra pàgina de la mateixa web en la

tercera notícia (del futbolista multat).

37

Per a què serveixen? Per ampliar la informació o per verificar-la. En el primer cas (la

notícia de l’agència de taüts), perquè els lectors puguin veure la pàgina web de

l’empresa. En el segon cas (la notícia de l’escriptora de Harry Potter), en el primer

hipervincle, perquè el lector pugui verificar que el diari anglès ha publicat la notícia; en

el segon hipervincle, perquè el lector pugui visitar el blog de l’escriptor fictici. En el

tercer cas (la notícia del futbolista multat), perquè el lector pugui llegir una notícia

passada a la qual es fa referència.

Per últim, parlar sobre el nombre d’hipervincles que han trobat a les notícies digitals.

Eren molts o pocs? D’aquí deduïm que a la nostra notícia no cal abusar dels

hipervincles perquè no es podria llegir.

Explicació dels passos a seguir per crear els diferents hipervincles (donar el full

explicatiu següent).

Passos a seguir per fer un hipervincle

- Primer es decideix la paraula sobre la qual volem ampliar la informació.

- Seguidament es busca la pàgina a la qual volem remetre i seleccionem la URL.

- Prémer la tecla Ctrl (control) + c.

- Després anar al text i seleccionar la paraula en qüestió.

- Es clica la icona (insereix/edita un enllaç).

- A la pestanya URL prémer la tecla Ctrl + v.

- Es pot decidir “Obre l’enllaç en una finestra o pestanya nova”.

- Clicar “afegeix un enllaç”.

- (PG) ACTIVITAT 3

20 minuts

Ara us centrareu en la vostra notícia. Primer de tot heu de decidir quina informació

voleu ampliar (localitzacions, història, biografies, etc). Us basareu en les paraules de la

38

vostra notícia, ja que heu de triar quines faran d’hipervincle. A l’hora de buscar

informació, heu de recordar que no totes les pàgines que surten a internet ofereixen

bona informació. Oblideu-vos de vikipèdies (ja que qualsevol persona hi pot escriure) i

seleccioneu les pàgines que poden oferir veracitat (ajuntaments, la Generalitat, altres

diaris digitals, etc).

(GG) (Pensar a donar la contrasenya del dia)

Obriu els ordinadors i entreu al blog wordpress. Ara podeu crear els hipervincles.

Recordeu que cada cop que feu un canvi al text (inserir un hipervincle,

per exemple) haureu de clicar la icona “Actualitza”. Si no, els canvis no es desaran.

- (individual) Avaluació:

5 minuts

Entreu al link de l’entrada del post i a la pàgina que us remetrà heu d’escriure els

aprenentatges que heu obtingut al llarg del dia.

DIA 6

Cal tenir preparat del dia abans:

- Una contrasenya nova del wordpress.

- Penjar al mail del grup corresponent la pauta de coavaluació.

39

Pàgines que cal tenir obertes:

- Wordpress

Cal que treguin del dia 3...

- Les fotocòpies de la pauta de continguts i estructura de la notícia (Google Docs dia 3

“pauta notícia digital_contingut i estructura” ).

TEMPORITZACIÓ I ACTIVITATS:

- (PG) Activitat 1:

20 minuts

Treure la pauta de continguts i estructura de la notícia (google docs dia 1). S’explica als

alumnes que ara actuaran de professors, és a dir, avaluaran als seus companys. És per

això que caldrà que siguin rigorosos, ja que és una part molt important d’aquesta SD.

Cada grup obre el correu de la seva classe (A,B o C). Entren al Google Docs i allà

trobaran el document que es titula “pauta de coavaluació”. Se’l descarreguen.

Treballaran en aquest document.

Se’ls explica que cada grup llegirà la notícia del grup que tindrà al costat i escriuran les

respostes a la pauta descarregada. Un cop hagin acabat, l’enviaran al correu amb el

nom del grup que hagin avaluat (NO EL PROPI). Signaran l’informe de correcció amb el

nom del seu grup i dels alumnes.

Se’ls deixen cinc minuts perquè llegeixin la notícia.

Després, per tal de fer-ho més dinàmic, entre tots (de forma oral i dirigit per nosaltres)

respondrem a dues parts de la pauta i després els deixarem que segueixin ells. Per a

cada apartat, els direm que els deixarem tres minuts. Encara que no hagin acabat,

hauran de passar a un altre apartat. Els que no hagin acabat amb el temps marcat,

quan s’hagi esgotat, se’ls deixaran uns minuts perquè l’acabin.

40

Pauta de coavaluació

ENTRE TOTS (PERÒ ELLS HAURAN D’ESCRIURE LES ANOTACIONS

PERTINENTS AL DOCUMENT):

Estructura del text:

- Conté un titular, una entradeta i un cos? Es diferencien de manera gràfica?

- Conté hipervincles? Quins? Amplien la informació de la notícia? Trobeu a

faltar algun hipervincle que faciliti la lectura? Quin?

- Conté una o diverses fotos? Són adequades per al text? Les fotos tenen peu

de foto? El peu de foto explica la imatge?

L’entradeta:

- On està situada? Per què?

- Podeu identificar-la fàcilment? Per què?

- Amplia les idees més importants del títol? Creieu que li falta alguna

informació? Creieu que hi ha alguna informació irrellevant?

EN PETIT GRUP

Objectiu de la notícia:

- Sobre quin esdeveniment informa la notícia?

- Queda clara la idea que vol transmetre? Per què?

- És una notícia objectiva? Per què (poseu algun exemple)?

- Responeu a

Què?

41

On?

Com?

Qui?

Quan?

Per què?

El titular:

- Podeu identificar-lo fàcilment? Per què?

- A partir del titular podeu deduir la informació que aportarà la notícia?

- És el titular un resum del que explica el cos de la notícia?

- El titular és prou interessant com per tenir ganes de seguir llegint? Per què?

Cos de la notícia:

- Està dividit en paràgrafs? Quants? Creieu que n’hi ha massa, massa pocs o

els justos i necessaris?

- Tot el cos de la notícia té la mateixa lletra i format? Considereu que és

correcte? Per què?

- Observeu la distribució de la informació en el cos de la notícia. Resumiu en

una frase el contingut de cada paràgraf.

- Us ha sigut fàcil fer-ho? La informació segueix l’ordre de rellevància (de més

important i general a menys important i detallat)? Té coherència la distribució

dels paràgrafs o trobeu que podrien tenir un ordre diferent? Quin?

Gramàtica:

- Hi ha frases o paraules repetitives? Quines? Com creieu que es podria

solucionar en cada cas?

- Hi ha connectors que faciliten el lligam entre els diferents paràgrafs?

Escriviu-los.

42

- Els signes de puntuació són correctes? En quin cas no ho són?

- Hi ha alguna oració de difícil comprensió? Quina?

- Hi ha faltes d’ortografia? Quines?

- (PG) Activitat 2:

20 minuts

Si dóna temps... (si no, passa al dia següent)

Cada grup obre al correu la pauta de coavaluació que es refereix a la seva notícia. Es

refà l’escrit tenint en compte la pauta.

(individual) Activitat 3: Avaluació

10 minuts

Mural dels aprenentatges.

S’entra al padlet i escriuen individualment els aprenentatges a destacar de la sessió.

DIA 7:

En arribar, obrir en una pestanya la pauta de revisió final, el document de les

eines de suport i el blog.

Per si falla l’internet, dur 9 còpies de la pauta de revisió final. Les eines de suport ja les tenen

repartides del dia 4 i 9 del dia 4. Demanar-los que el tinguin sobre la taula.

43

ACTIVITAT 1: Revisem el producte final

20 minuts (per rebre l’informe fet pels companys sobre la pròpia notícia, per

omplir la pauta i anar revisant el text final amb l’ajuda del material de suport d’eines per la

correcció gramatical).

Se’ls reparteix la pauta de revisió final i posen sobre la taula el material d’eines de suport a la

correcció. Se’ls recorden breument les eines que poden utilitzar i se’ls demana que mentre

vagin responent la pauta facin la correcció. Cal que mirin si estan d’acord o no amb les

observacions que els han fet els companys de cara a respondre la pauta de revisió final.

És important que explicitem que la segona revisió és imprescindible: una notícia perd veracitat

si hi ha errades.

Pauta de revisió final:

Producte:

- Conté fotografies o vídeos relacionats amb el tema de la notícia?

- Tenen un petit peu de fotografia/vídeo on s’explicita què és i d’on l’hem extret?

- Té enllaços?

- Serveixen per aportar més informació sobre alguns aspectes de la notícia?

Text:

- El titular recull informació rellevant?

- L’entradeta amplia la informació del titular? Conté, com a expansions,

complements del nom i del verb?

- El cos està dividit entre paràgrafs?

- Els paràgrafs estan lligats entre ells? (cohesió: sobretot connectors temporals i

d’ordre)

- I les frases? Comencen fent referència a informacions aparegudes anteriorment?

- Té coherència la distribució de la informació?

- S’entén o cal buscar informació per entendre-la?

- Es repeteixen les paraules o hem buscat sinònims o d’altres estratègies?

- El llenguatge que heu utilitzat és formal?

- Heu utilitzat diccionaris o heu consultat fonts per fer la correcció ortogràfica,

lèxica, gramatical i sintàctica del text?

- Heu revisat la puntuació?

- Hi ha declaracions intercalades amb el text?

- Heu revisat la utilització de les negretes i/o cursives del text i les mides de lletra?

Material de suport: Enllaços per a la correcció

Diccionaris:

44

- http://dlc.iec.cat/

- http://dcvb.iecat.net/ (Català-Valencià-Balear)

- http://www.diccionaris.cat/ (diccionari castellà-català, sinònims...)

Conjugador de verbs:

- http://www.verbix.com/languages/catalan.shtml

Consultes lingüístiques a l’Optimot (de la Direcció General de Política Lingüística):

- http://www14.gencat.cat/llc/AppJava/index.html (conté una barra per poder

consultar dubtes)

Consultes lingüístiques a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals:

- http://esadir.cat/ (conté una barra per poder consultar dubtes)

Correctors:

No n’hi ha cap d’infal·lible, no podem delegar la correcció a la tecnologia!

- El corrector del processador de textos

- http://www.elcorrector.cat/ (ortogràfic i gramatical)

- https://www.languagetool.org/ca/ (ortogràfic, gramatical, puntuació, paraules

errònies segons el context, estil...)

- http://www.softcatala.org/corrector (ortogràfic i gramatical)

ACTIVITAT 2: Redactem una carta/nota per a publicitar el blog.

Màxim 15 minuts.

Fem una llista d’ítems del que pensem que han de saber els nostres companys d’institut sobre

el blog perquè el visitin.

- Què hi trobaran? - Quin tipus de notícies? - Per què hem fet aquest blog? (Treball cooperatiu de tot 3r d’ESO) - Què poden fer-hi? (Deixar-hi comentaris) - Quina és l’adreça del blog?

45

- Ens agradaria que d’altres cursos també el fessin servir?

ACTIVITAT 3: Autoavaluació

15 min.

Caldrà que cada alumne expliqui una dificultat amb què s’ha trobat el grup en la fase de

correcció i com l’ha resolt o bé que destaqui un aprenentatge del dia. Hauran de fer una

entrada al blog anomenada “Aspectes relacionats amb la correcció. Grup XXXX” i hi aniran

entrant un paràgraf per persona (signat).

DIA 8:

Al arribar a l’aula, encendre l’ordinador i el canó per projectar.

Obrir pestanyes amb:

- Blog de la classe.

Material:

- Dur paper per fer la lectura de les notícies a l’atzar.

- Projector per veure el vídeo de com ha avançat la seqüència.

ACTIVITAT 1: Reflexió general dels aprenentatges realitzats

10 min.

En gran grup.

46

Primerament, es realitza una pluja d’idees sobre els aprenentatges que

consideren més importants. Cal realitzar una pauta prèvia a partir de tota la SD i les pautes

d’avaluació que recollim.

ACTIVITAT 2: Breu reflexió individual per a penjar al blog

10 min.

individual

1. Què en penses de la teva notícia?

2. Digues un aspecte positiu.

3. Digues un aspecte negatiu.

4. T’ho has passat bé?

5. Has trobat algun exercici pesat però necessari alhora?

6. Què milloraries del procés de confecció de la notícia?

7. Altres:

ACTIVITAT 3: Lectura d’algunes notícies.

A l’atzar escollirem notícies del nostre blog i les llegirem per compartir-les amb tota la classe. A

més a més, visionarem el vídeo de fragments del procés de producció de les notícies.

30 min.

47

En gran grup.

48

Document 3.4. Avaluació de la SD.

Cf: Taula d’avaluació (arxiu adjunt).