Afinals de l’any 1993, un capvespre, un company de la colla de Cornellà, em fa saber quea Esplugues de Llobregat, s’està gestant una colla castellera.

I no era d’estranyar. Ja feia temps que a Esplugues, en David, tot un mestre de la cultura popularespluguenca, removia les entranyes culturals de la seva vila per fer realitat un somni, que emconfessava, després del tres de set que la meva colla descarregava en solitari, gràcies alsgeganters que formaven la cercavila de la Festa Major del setembre de l’any 1992.Ho recordaré sempre: “Buti, això, d’aquí no gaire, ja ho farem els d’aquí” em va dir en DavidCarreras.Una formació castellera, de la qual tothom parlava i que prenia cos finalment l’any següent, enun any pletòric per a la comarca, ja que tres colles més feien la seva primera aparició castellera.Passàvem de cop i volta a tenir sis colles en lloc de dues, fet que vulguis o no va arribar apreocupar les dues colles benestants: Castelldefels, la degana, de la qual jo n’era cap de colla iCornellà.Haig de confessar, que des del primer dia no em van agradar els padrins triats per a l’ocasió, i

en una xerrada a Sants, vaig pronosticar poca vida a la colla d’Esplugues, ja que els pocs assaigs que n’havia pogut veurem’havien deixat males vibracions. El temps i la il·lusió pels castells de la gent d’Esplugues, ja es va encarregar de treure’m la raó,per sort. Evidentment, però, també me l’ha donat amb el tema dels padrins. Ja m’enteneu...El que si és cert, és que la meva relació amb els Castellers d’Esplugues, va anar i va, més enllà d’una relació purament castellera.També amb la ciutat m’uneix un vincle afectiu, ja que la meva parella és fill d’Esplugues.El nom i la història d’aquesta colla anirà sempre lligat al llegat que l’amic David Carreras ens va deixar.En aquests moments, què voleu que us digui. Un home excepcional, que va saber escoltar i aprendre. Que va saber deixar-seorientar per la gent que ell sabia que hi podia confiar. Amic d’amics, que sempre, sempre, duré al cor dels sentiments castellers.De ben segur, ara, per allí dalt, la xerrada la deu petar amb el meu pare, un altre d’aquells castellers excepcionals. Moltes han estat les hores que ens vàrem passar penjats del telèfon, prenent una cervesa o sopant plegats. Moltes van ser leshores de conversa; com has d’aixecar el tres, com has de quadrar el quatre amb l’agulla, com has de fer pujar més aviat lacanalla... Un llegat que, evidentment, s’ha de seguir engrandint, però que ningú podrà esborrar-ne els millors records.Qui no es recorda del primer quatre de set carregat el maig del 95 al barri del Gall!. Mira que em va costar de fer entendre que,després de l’intent del tres de set per Sant Jordi, era més prudent començar pel quatre. I el que em va costar convèncer el Davidde la millor forma de fer-lo. O la memorable Festa Major del 95 amb els primers quatre i tres de set. I com no del quatre de setamb l’agulla de la trobada del Baix a Sant Feliu del 2002, on la colla va tocar el seu cel particular. Uns companys de la collaamb els quals he pogut compartir moltes diades, de les que m’agradaria destacar el viatge a Torre Pacheco, a terres murcianes.Jo si que ho recordo, perquè hi era. Molts cops algú m’ha dit que sé més coses de la Colla d’Esplugues que molts membres de lapròpia colla. Potser sí.Uns Castellers d’Esplugues que sempre em tindran a seu costat, per que també cal dir-ho, m’han tractat de manera excel·lent im’he sentit atès.Una de les colles amb més sentiment i autoestima que he conegut, però que com bé ja sabeu, no heu d’abaixar la guàrdia. Noés fàcil fer castells i menys mantenir-se en un nivell òptim. I menys ara que anem cap a la “normalitat” castellera.Una colla que sent com ningú les seves arrels, amb pinzellades de la tradicionalitat i també sentiment de comarca. Segur quemolts ni s’han adonat que els Castellers d’Esplugues són l’única colla del Baix Llobregat que porta en el seu escut el nom de laseva comarca.Per molts anys Castellers d’Esplugues, ja sabeu on em podeu trobar i que sempre estaré amb vosaltres.

Pep Ribes i Garassa“Buti”

Durant el temps que he estat en aquesta colla, he pogut copsar amb escreix unfenomen ben curiós. Cada situació, ja sigui fent un castell, o bé una festa, o unasortida o un assaig, cada company casteller la sent i valora d’una forma

diferent. En un mateix moment i lloc, hi ha companys emprenyats, contents, tristos,indiferents o eufòrics. I és que cada persona és un món.Així, per respecte a la nostra història i a tots els punts de vista que l’han fet possible, al’hora de fer el llibre que tens a les mans, hem triat la fórmula de fer un recull defotografies que, acompanyades d’algun petit comentari personal de castellers que hanocupat càrrecs de responsabilitat a la colla, donen la llibertat de recordar o imaginar lanostra història sense restringir-la a una versió escrita que, sens dubte, fóra molt méslimitada, feixuga i subjectiva.Seguint la mateixa filosofia que el llibre, al DVD, hi trobaràs tot un seguit d’imatgessense cap comentari, que complementades amb les fotografies, seran com unes clausmàgiques per obrir les portes del record o per entrellucar el que han estat aquests deuanys.Per més que els castells són l’objectiu principal de la colla, també hi ha una part devivències col·lectives, que provoquen el caliu necessari per mantenir unit un grup depersones tan ampli i variat com el nostre. En intentar reflectir aquest caliu hem dedicatforca espai tant al llibre com al DVD, conscients, però, que és una tasca impossible,perquè estem parlant d’un sentiment col·lectiu tan complex que s’ha de viure perentendre’l.Ara, però, ja hem començat a escriure la història dels segons deu anys, amb nous reptes,amb noves esperances, amb noves il·lusions. Seny, força i equilibri a tots.

Josep Mª Tarrés iCampreciós

Després de portar gairebé deu anys a la colla, potser t’adones que l’alçada delscastells que hem assolit no és el més important de la nostra història. Potser aratambé ets conscient que fer que una colla sigui respectada per la resta d’entitats

i institucions del poble, i alhora per la resta del món casteller, no és una empresa fàcil.Durant aquests anys, hem assolit fites importants gràcies a l’esforç i la dedicació decentenars de persones que, en un moment donat de les seves vides, han volgut abocar-se en aquesta manifestació de cultura, tradició i esforç que ens ha unit per sempre.En el record de tots els que ho han viscut, quedaran moments inoblidables com el primerquatre de set, el primer tres de set, el primer pilar de cinc, el magnífic intent desmuntatde cinc de set a Gavà o aquell increïble quatre de set amb l’agulla, parat a segons delpilar pel mestre David Carreras.També en el record quedaran moments durs com l’intent de torre de set que encararessona a la plaça Pare Miquel d’Esplugues, o el primer intent de cinc de set, l’any 1998,al mateix escenari.D’una manera o d’una altra, aquesta colla ha aixecat el cap més d’un cop per donarpassos endavant, quan això era el més difícil de fer. Aquesta força és el nostre tresor isabem que continuarem pujant amunt i lluitant-hi sempre. En això no ens guanyaningú.Gràcies a tots vosaltres fem el que fem i som el que som...,i gràcies al mestre Carreras.

Jaume Verge

Primers intents. Trinitàries, maig 1994

Els origens

Que lluny es veu aquell 4 de febrer de1994. Recordo perfectament aquelldia, havíem posat molta il·lusió i

sobretot molt treball perquè tot anés rodat. Ellloc de presentació: el Casal de Cultura RobertBrillas. Només hi havia la incertesa per saberquina seria la reacció del poble. La resposta dela gent i la seva implicació va ser tan bona iencoratjadora que ja no quedava cap mena dedubte, la Colla de Castellers d’Esplugues deLlobregat ja era una realitat.Una realitat que ens fa celebrar aquestsprimers 10 anys de vida, plens de momentsincreïbles i de moltes emocions. No seriapossible parlar dels orígens de la colla sense ferreferència al David Carreras, amb qui vaigpoder treballar des dels inicis. Amb ell vaigaprendre moltes coses gràcies a la sevacapacitat de treball i la seva manera detransmetre il·lusió. Ell va ser l’ànima i motord’aquesta colla. Gran persona, gran casteller isobretot un gran amic.

Assaig pista de L'Avenç. 1994

QuiqueHernández

Diada Sant Jordi. 1994

Primers assaigs. Gimnàs de Les Moreres. 1994

Llenya tres de sis. Primera Diada Festa Major. 1994

Intent de quatre de cinc. C/ Àngel Guimerà. 1994

Pilars. Esplugues. 1994

La canalla i el David. Generalitat. 1995

La canalla

Quan em van proposar entrar a l’equip de mainada, el meu primer pensamentva ser que no. No em veia jugant amb ells, ensenyant-los a pujar, convivint-hi,sobretot perquè mai ho havia fet dins d’una colla castellera ni dins de cap altre

lloc. Però desprès vaig pensar per que no? Per què no intentar-ho? Ningú neix ensenyati si les coses no s’intenten no s’aconsegueix mai res i, la veritat, no em penedeixo de res.Durant aquests tres anys he après moltes coses, tant de la resta dels components del’equip com dels mateixos nens i, encara que alguna vegada els “escanyaria”, per unaabraçada seva, per la pinya que fan entre ells o pel somriure quan fan l’aleta, val lapena formar part de l’equip. Moltes gràcies a tots.

Jocs de canalla. 1994

Sílvia Lozano

Concentració. L'Edgard i l'Àlex

Pom de dalt. Nervis?

Colònies. Jocs de canalla?. 1998

Colònies. Tot esperant el tren. 1999

Pom de dalt. Més nervis?

La Marta i la Susana

Canalla i el Joan, al bosc

Colònies

Sempre m´han meravellat els nenscastellers, sobretot els que pugen alscastells, perquè tenen alguna cosa molt

especial. Des del primer moment, quan els diusque han de pujar, sents com el cor els fa unsalt, la brillantor dels seus ulls, un neguitestrany... Tot d´una, quan el cap de colla elsmira i diu: “AMUNT!”, una estranya força elssurt de dins i comencen a pujar. En aquestsmoments és quan entenc el que és l´esperitcasteller.Canalla, seguiu així, sou els millors!

Esperant l'ordre

Joan Castany

La canalla. Excursió a la pila del greix

A punt de coronar

Jocs de canalla després de la Diada

Peu de pinya. Toc de gralles. El cor a cent. Última mirada de complicitat. Totscol·locats i...només queden ells. Els sents per darrere teu en un moment en què lesparaules no calen per transmetre’ns tot el que sentim. Ja ho han fet altres

vegades, però cada castell és diferent. Seran només uns segons però reflectiran molteshores tancats dins Les Moreres, tornant a casa quan la Lluna ja fa estona que dorm.De nou, de peus a terra. Els busques. Celebrant-ho saps que ha valgut la pena, que allòquè ens uneix és més que un castell. És per això que la Lluna seguirà guanyant-nos lacursa al llit moltes nits més.

El decorat del sopar de Nadal

Gemma Casellas i Marta Cirach

Mirant el castell

Festa infantil. Esplugues. 2004

1r. Concurs de grallers. Esplugues. 2001

Músics

Un cop algú em va dir: << “Saps, hi ha una cosa pitjor que una gralla sonant”,“Què?” vaig contestar, “Dues gralles sonant” >>. Bé, aquesta és una opiniómés. Jo només puc dir que un dels millors moments de la diada castellera és

quan hem acabat el Toc de Castells i tot ha anat rodat. Les notes han sonat afinades,no han tremolat i no hi ha hagut cap gall; els picats han estat picats i els lligats, al seulloc; el redoble s’ha sentit fort i clar, cops definits i sense titubejos. S’ha diferenciat cadapart de la peça i ha estat emocionant tocar l’aleta i encara més donar la sortida.Encara que el so d’una gralla us pugui causar esgarrifor, no em negareu que un Toc beninterpretat és una peça que fa posar els pèls de punta a tothom. I tampoc, que unadiada castellera sense banda sonora coixeja. D’opinions sobre els grups de grallers itimbalers n’hi ha moltes... Jo em quedo amb la meva... M’agrada com sonen. A tots elsmúsics de la Colla de Castellers gràcies per haver-me deixat ser amb vosaltres icompartir alegries i decepcions.

Músics a l'Espluga Calba. 1995

Meritxell Carreras

Sopar de Nadal. Fent gresca. 1995

Toc de castells

Tocant l'aleta. 1998

Cercavila

Sopar 10è Aniversari. 2004

El tronc per dins

Castells

“Jaume, quan vulguis“, “GràciesQuique!“ “Que tal, Beitia, Ramón?... Béi no el tanquem, d’acord? ... Oscar,

compte amb aquestes mides... Pedro, com vaaixò? tot bé?... Terços amunt!”.I comença de nou el repte de descarregar uncastell...pura passió!.“Sílvia, aquest cul que no passi d’aqui... VigilaMònica, no et tanquis més... Aleix, estira’lquan entrin dosos... Ja els teniu aquí... Tothomapretant que carreguem... Bé, bé, bé, senseafluixar... Aleta!... Va, va, va, que això acabade començar... Dosos avall, quarts, terços... Iara sí, un altre castell al sarró.Que bons que sou tots!... I que feliços que usveig... I que me’n feu.

Festejant el primer quatre de set descarregat. Esplugues. Diada 1995

Jaume Verge

Tronc

Pis de quarts

Les mans i els segons

Anècdota

Tres de sis. l’Espluga Calba. 1995

La pinya

Quatre de sis. 1997

Esplugues. Robert Brillas

Cinc de sis. Esplugues. Diada 2003

Cinc de sis. Esplugues. Diada 2002

Llenya. Intent torre de set. Esplugues. Diada 1998

Llenya. Intent cinc de set. Esplugues. Diada 1996

Torre de sis. Robert Brillas. 2003

Torre de sis. Montserrat. 1997

Quatre de sis amb l'agulla

Cantant la pinya

Quatre de set. Esplugues. Diada 1996

Primer quatre de set carregat. Esplugues. Diada 1995

Quatre de set. Esplugues. Diada 2003

Quatre de set. Esplugues. Diada 2000

Quatre de set amb l'agulla. Sant Feliu. 2002

Quatre de set amb l'agulla. Sant Feliu. 2002

Quatre de set amb l'agulla. Sant Feliu. 2002

Quatre de set amb l'agulla. Sant Feliu. 2002

Tres de set. Sant Feliu. 2002

Pujant al balcó de l'Ajuntament. Esplugues

Dins la pinya

Tres de set. Esplugues. Diada 2003

Pilar de quatre. Sant Feliu. 2002

Pilar a la Flama. Esplugues. 2003

Pilars simultanis al balcó. Esplugues. 2003

Llenya pilar de cinc. La Jonquera. 1997

Pilar de cinc. Esplugues. Diada 1997

Pilar de cinc. Esplugues. Diada 2002

Tancant pinya

David Carreras Joan Alcañiz

Joan Castany i Sergi Puig Jaume Verge

Caps de colla

Entrega del premi " El Pont " a l'entitat més dinàmica. 1999

Activitats “culturals”

Karaoke a l'antic local social

Campionat de futbolí al local social

Calçotada al local social

Calçotada al local social

Festa al local. La dansa del ventre

Fent l'escudella per al sopar de Nadal

Festa al local. Sense comentaris

Festa al local. Sense comentaris

Aniversari del Gaspar. Sopar sorpresa allocal

Festa al local. " Meneando la cintura "

No comment

Sopar de Nadal. Abans, entretant i després

Carnestoltes " popurri ". 1997

Carnestoltes cafè. 1998

Carnestoltes parxís. 1999

Preparant la festa. Carnestoltes 2004

Carnestoltes 2002

Preparant la festa. Carnestoltes 2004

Carnestoltes 10è aniversari. 2004

Botifarrada a Can Tinturé. 1995

Fent el bar del local. 1997

Dinar a l'Espluga Calba. 1998

Campionat de futbol sala casteller a Tarragona. 2004

Festa al local

Festa al local. 2003

Paradeta Fira d'entitats. 2003

Després dels castells. L'Escala. 2003

Pilar a l'església. 2000

T’enrecordes de…

Pilar a l'església. 1996

Piromusical de Barcelona. 1997

Andorra. 2000

Torre Pacheco. 2000

Torre Pacheco. 2000

Peñarroya. 2002

Peñarroya. 2002

Valls

Legazpi. 2002

Gravant l'espot publicitari. 2002

Pilar al cim del Bastiments. 1996

Pilars al cim

Ermita de Sant Antoni. Camprodon. 1999

Ermita de Sant Antoni. Camprodon. 1999

Pilar al cim del Taga. 1997

Matagalls

Pilar al cim del Puig d'Ossa. 1997

Núria. 2001

Pilar al cim del Perafita. 2004

Gent de la Colla

Gent de la colla

Brindem pels 10 anys i perquè tant de bo puguem continuar fent-ho durant molts més