LLIBRE DIGITAL VALENCIÀ 6é

Col·legi Fundacio Ribera

Treball realitzat per: Xavi S., Elena B. I Mª Admirable.

1. COMPANYIA: relació propia dels bons companys o dels bons amics.2. CONEGUT: que es coneix d’abans.3. CONCIUTADANS: persna que viu en la mateixa ciutat que altres

persones.4. VEÍ: que es trova a molt poca distancia.5. VEÏNA: (femení de la paraula veí).6. CONCIUTADA: (singular de la paraula conciutadans).7. QUEVIURES: conjunt d’aliments necessaris per a un grup de persones.8. MAMPENDRE: referit a una activitat, fent inici a una ejecució: ma ha va

mampendre el camí de Villena.

ELS PRONOMS FEBLES: van sempre davant o darrere del verb. Si van darrere, s’hi uneixen mitjançant guionet o s’apostrofen.

Son aqueills que es fan servir per substituir un complement o una expressió . Tots són monosil-labs.

Sigui com sigui tots els clítics no tenen mai accent: per aixó diem, doncs, que són febles o àtons. El que més s’utilitza és: el complement directe, el complement indirecte, l’atribut, el predicatiu, el complement circusmtancial i preposicional.

Llibre digital el·laborat pels alumnes 1


L’acció del verb la podem fer diferent persones gramaticals:

1. -La primera: jo, nosaltres.2. -La segona: tu, vosaltres.3. -La tercera: ell, ella, ells, elles.

Les persones poden aparéixer en singular o plural, segons si realitza l’acció una persona o més.

-Singular: ja, tu, ell, ella.

-Plural: nosaltres, vosaltres, ells, elles.

Conjugar és l’acte de comparar diverses coses entre si. En gramática s’anomena així a l’acte de combinar les terminacions o morfemes verbals per a conseguir una parraula que implique una acció i que tinga un sentit complet.



-¿De totes aquestes paraules , com et consideres tu?

-impulsiu

-passiu

-nerviós-indiferent-dócil

-actiu

-amigable

-sentimental

-Explica i raona oralment quins són els teus amics I quin character creus que tenen.

-¿Qué t’agradaria canviar del teu carácter? Explica perquè.

-Respon a aquestes preguntes:

-Quan estàs en presió per a un examen quin carácter tens?

-Quan ja has acabat l’examen quin carácter tens?

-I quan tens molts deures?

-I quan et donen un regal?

-Quin carácter consideres que tenen els teus pares? Contesta respetuosament.

-Pensa i respon:

-Tu creus que quan la lluna és plena el carácter de les persones canvia? Perquè?



Fet per:

-Lidia B.

-Joan G.

-Mª del Pilar R.

-Lorena T.

Vocabulari i expressions fetes.Llibre digital el·laborat pels alumnes 4


1. Clau de fa: un signe de la notació musical usat per a representar una nota en el sentit anterior.

2. Clau de sol: un signe de la notació musical usat per a representar una nota en el sentit anterior.

3. Pentagrama: és un conjunt de cinc línies en què s’inscriuen les notes musicals.

4. Orquestra simfònica: és una agrupació instrumental.

5. Banda: és un grup de música format per músics de vent i percussió am la possibilitat d’incorporar instruments de corda.

6. Quintet de vent: és un grup de cic intrumentistes d’intruments de vent fusta.

7. Tossal: elevació del terreny no massa alt en una plana aïllada d’altres muntanyes.

8. Indagar: preguntar i investigar per procurar assabentar.se de dades o informacions, espercilament si són referents a un asssumpte ocult o secret.

9. Rastre:Vestigi.

10. Dolent: sinònim de arriscat, insegur, mal, inclement ,nefast etc.

11. Xafar la guitarra:trencar-li la marxa a algú.

12. Cada ball vol la seua música: cada problema té la seua solució.



Ortografia: Els pronoms febles (II)

Les normes de combinació quan en una oració hi ha més d’un pronom feble:

- Quan els dos pronoms s’apostrofn, cal posar l’apòstrof tan a la dreta com siga posible. Eemple:Te’n vendré quatre.

- Davant del verb es poden escriure separats o apostrofats .Exemple:Te la portaré.



Gramàtica: El verb tems i mode.

Les formes verbals indiquen temps en el qual succeeix una acció.

-Present: lácció succeeix en el moment en què es parla.Ej:jo cante.

-Passat: lácció s´ha dut a terme abans del moment en què es parla.Ej:jo vaig cantar.

-Futur: lácció es farà después del moment en que es parla.Ej:jo cantaré.



Expressió oral: Les professions.

Les preguntes sobre aquest debat són:

-Quina és la professió de ta mare?

-Quina és la professió de ton pare?

-On van estudiar els teus pares?

-Quina és la professió que t´agradaria ser de major?

-Què opines sobre les professions?

-Voldries estudiar fora del teu païs? On?

-A quants anys començaren a treballar els teus avis?



Expressió escrita: La narració de ciencia-ficció

Les narracions de ciencia-ficció conten històries basades en avenços científics o tecnològics.Aquestes narracions solen estar acompanyades de situacions emocionants i aventures increïbles,tot i que els autors tracten de contar-les com si foren reals.


- Vocabulari i expresions fetes .- Ortografía: g,j,tg,tj.- Gramàtica: els adverbis i

locucions adverbials.- Expressió Oral : Una experiencia

familiar .- Expressió Escrita : la resenya

d’un llibre .





Besavi: el pare de la mare dels nostres pares .

Gendre: home de la filla .

Nora : la muller del fill.

Nebot : fill d’un germà o germana .

Sogre : el pare , la mare , del marit o la muller respecte a l’altre cònjugue.

Padrí : el qui presenta un infant al baptisme.

Comare : padrina d’un infant en relació al padri , al pare o la mare .

Esclafí : fer un soroll sec com de cosa que esclata.

Palmellades: colp que es dóna amb la mà oberta.

Tremolí : sinónim de : escalfred o esgorrifança . Sensació semblant a la del fred que es produix de forma rápida i només dura un momento.

Tamborinà : Plutja forta que dura poc temps i que sol anar acompanyada de vent .

“ A caramull’’: abundancia, d’una manera abundosa .

Mare

Pare

Bebé

Gos

Gat

Fill

Filla


S’ESCRIU G I TG :- S’escriu g i tj davant de les vocals e, i . Ejemples : gendre, giran, metge…

S’ESCRIU J I TJ :- S’escriu j i tj davant de les vocals a , o , u . Ejemples : japonés, jupetí,

platja …- També s’escriuen amb j paraules com : Jesús , jersei …

1. ADVERBI: són paraules que donen información sobre les circumstàncies en qué es fa l’acció d’un verb.

2. LOCUCIONS ADVERBIALS: són grups de paraules que funcionen con els adverbis .

ELS ADVERBIS I LOCUCIONS ADVERBIALS MÉS FREQUENTS :

3. DE LLOC: baix , dalt, pertot arreu …

4. DE TEMPS: ahir, gens, massa …

5. DE QUANTITAT: més,gens,massa…

6. DE MANERA: millor,pitjor,així …

7. D’AFIRMACIÓ: sí …

8. DE NEGACIÓ: no …

9. DE DUBTE: potser , tal vegada …

RESUM ADVERBIS I LOCUCIONS ADVERBIALS Llibre digital el·laborat pels alumnes 12


Una experiencia familiar ès com per exemple un dinar tota la familia i que passen coses inolvidables .

- Has viscut algún dia una experiencia familiar?- Com teu vas pasar?- T’han passat cosses inolvidables?

ANEM A MOSTRAR-VOS LA INCREIBLE EXPERIENCIA D’AQUESTA XIQUETA AMB LA SEUA FAMILIA .



La resenya es un text que presenta información i valoració crítica de llibres,articles,treballs o altre tipus de creacions (investigacions, cinema , teatre…) En l ‘ àmbit acadèmic , el procediment de ressenyar obres persegueix tres objectius fonamentals :

Comprendre el text , analitzar-lo en profunditat i valorar-ne la importancia en relació amb una producción bibliográfica àmplia. La resenya es una eina de comunicación.

CONTRAPORTADA DEL LLIBRE.

Valencià: tema 13, viatges exòtics.


Aquesta xiqueta o xiquet a tingut una experiencia única amb la seua familia . Esta experiencia respon a les questions d’abans . – Ella per el que sembla això és una experiència familiar innolvidable i tot el món diu que seu deu haver-ho passat de meravella.

Aquesta es la resenya d’un llibre infantil ..


Índex: - Pàgina 1: vocabulari.

-Pàgina 2: b i v . Ortografía.

-Pàgina 3: les preposicions i les conjuncions. Gramàtica.

-Pàgina 4: les aficions. Expressió oral.

-Pàgina 5: el cal·ligrama. Expressió escrita.

-Pàgina 6: el final.

Treball realitzat per:

- Raquel P.

- Antonio M.

- Vicent F.



1. Escorça: capa exterior i dura d’alguna casa.

2. Vaca: femella adulta del vau.

3. Liana: planta de la selva que te les tiges llargues i primes que s’enfila per els arbres.

4. Baca: part superior dels cotxes.

5. Lòtofag: el nom donat en la literatura clàssica grega a un poble de la costa nord del continent Africà.

6. Cornamussa: instrument compost d’un sac.

7. Biosistema: sistema constituit per tots els èssers vius.

8. Guacamai: ocell americà del gènere Ara, semblant al papagai, de cua molt llarga i de colors brillants vermell, verd i blau.

9. Lotus: planta nimfàcia que es cria als païssos càlids d’Asia i Oceània. És una planta decorativa per les seues fulles peltades i flors rosades.



B i VLes grafies B I V representen el so [b] en la majoria del domini lingüístic.

La qüestió de triar una o altra respon usualment a l'ortografía arbitràrea és a dir, s'ha de conèixer la paraula per saber com s'escriu, ja que la seva forma depèn de motius etimològics.

Hi ha, però, algunes normes útils:

Quan una paraula conté P, s'escriurà amb B i quan contingui U, es posarà V, així llop - lloba però neu – nevar.

La terminació de pretèrit imperfet dels verbs de la primera conjugació s'escriu amb V, com cantava.

Després de M es posa B i després de N, V, com a canvi o ambulància, excepte en els mots triumvir, diumvir, tramvia, circumval·lació i els seus derivats.

Davant de L i R sempre s'escriu B (amable), amb excepció del nom propi Vladimir.

Quan una paraula s'escriu amb B o amb V, els seus derivats mantenen la mateixa grafia, excepte els anomenats pseudoderivats, que són cultismes evolutius que prenen directament la seva forma del llatí en comptes d'haver patit l'evolució de les altres paraules del català, com per exemple mòbil, que porta B malgrat vinui de moure.



CONJUNCIONS I PREPOSICIONS.CONJUNCIONS: s’utilitzen per a relacionar dues paraules que tenen la mateixa funció dins d’una oració : i, però, perque, si, sino…

La conjunció és la categoria gramatical que enllaça oracions o bé membres o elements d'una mateixa oració. Segons el tipus de relació que establixen entre els termes enllaçats, les conjuncions es classifiquen en coordinants i subordinants.Sobre el canvi i caiguda de preposicions en català, vegeu Complement de règim verbal.

LES PREPOSICIONS: és una categoria gramatical que s'encarrega de relacionar un element sintàctic, per exemple, un verb amb els seus complements. La preposició roman inalterada en nombre i gènere. El seu nom ve donat perquè es col·loca davant de la paraula que vol subordinar, per distingir-la de les postposicions existents en altres idiomes, com el basc.

Una preposició encapçala un sintagma preposicional. En determinades llengües aquests sintagmes es marquen amb la declinació dels noms o adjectius. Una locució preposicional és un grup de paraules que funciona com una preposició.

En els idiomes que usen preposicions, acostumen a estar regides, és a dir, cada element lèxic selecciona una determinada preposició. S'acostuma a dir que les preposicions són elements buits del lèxic, que no tenen significat propi sinó que només uneixen elements.

Això no és del tot cert, perquè sí que es pot detectar una càrrega semàntica, si bé aquesta és més petita que la dels elements anomenats plens

:categoría de paraules que serveixen per a cordinar i subordinar

oracions.

Ejemples: no viu ací, sinó que viu allà.

:categoría de paraules que serveix per a subordin un nom a un

altre nom.


http://ca.wikipedia.org/wiki/Complement_de_r%C3%A8gim_verbal#El_complement_de_r.C3.A8gim_verbal_en_catal.C3.A0:_el_canvi_i_caiguda_de_preposicions

http://ca.wikipedia.org/wiki/Complement_de_r%C3%A8gim_verbal#El_complement_de_r.C3.A8gim_verbal_en_catal.C3.A0:_el_canvi_i_caiguda_de_preposicions

http://ca.wikipedia.org/wiki/L%C3%A8xic

http://ca.wikipedia.org/wiki/Declinaci%C3%B3_gramatical

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sintagma

http://ca.wikipedia.org/wiki/Verb


LES AFICIONSUna afició (també cridat hobby o hobbie, i a vegades també

passatemps) és una activitat el valor de la qual residix en l'entreteniment d'aquell que ho executa, que algunes vegades no busca una finalitat productiva concreta i es realitza en forma habitual. Generalment, el terme aficionat o amateur s'aplica a tot allò que es realitza sense un caràcter d'exercici professional, per afició personal. Així, per exemple, un esportista amateur és aquell que, en contrast amb un professional, practica un esport per afició, és a dir, sense que això tinga una motivació econòmica. Bàsicament, es tracta de la persona que fa quelcom només per vocació.

L'altre significat de la paraula, tal vegada un poc oblidat, deriva de la llengua francesa, al seu torn derivada de l'arrel de la paraula en llatí, la qual significa 'amar a' o 'el amador de'. En este sentit un amateur pot ser tan hàbil com un professional, no obstant això la seua motivació és l'amor o la passió per una certa activitat.



El cal·ligrama.El cal·ligrama és un poema en que la col·lecció de les paraules o dels

versos té una relació directa amb el contingut del poema.

Devem al poeta vanguandista Guillaume Apollinaire la moda de la creació d'este tipus de poemes visuals en el segle XX. La influència d'Apollinaire en la poesia posterior a 1918 va suposar la creació de nombrosos exemples de poemes visuals en diverses llengües i cultures. Cal recordar no obtante que els orígens del cal·ligrama es remunten a l'antiguitat, i es conserven en forma escrita des del període hel·lenístic grec"

Per a crear un cal·ligrama caldrà partir d'una idea : una paraula, una expressió , un objecte que caldrà transformar primer en imatge i després en poesia."

El punt de partida serà perquè un dibuix sobre paper que represente la idea original. Després s'escriurà el poema seguint el contorn del mateix o omplint el seu perfil de manera que els versos no sobrepassen els bords fixats pel dibuix.

L'última operació consistirà a esborrar els traços de llapis amb el el que es van fixar els contorns del dibuix per a deixar visibles les paraules i els versos que conformen el cal·ligrama.


LLIBRE DIGITAL VALENCIÀ 6é

Documents

Transcript of LLIBRE DIGITAL VALENCIÀ 6é