1

El Sistema de Serveis Socials està integrat pel con-junt de recursos, equipaments, programes i presta-cions destinats a assegurar a les persones el dret a viure dignament durant totes les etapes de la seva vida, mitjançant la cobertura de llurs necessitats personals bàsiques i llurs necessitats socials en el marc de la justícia social.

És el més descentralitzat dels grans Sistemes de Benestar, la seva gestió i responsabilitat és com-partida entre diferents nivells de l’Administració. Aquest tret diferencial fa que els ajuntaments, i al-tres ens locals, tinguin competència en els aspectes més immediats i propers de la resposta a les neces-sitats socials de la ciutadania.

Per tant, en un moment de crisi econòmica, de transformació de les estructures familiars i d’enve-lliment de la població, els ens locals juguen un rol imprescindible en l’atenció a les persones, són el referent més pròxim a la ciutadania i la primera veu d’alerta i actuació.

Per desenvolupar aquestes competències, cal estu-diar quines són les necessitats del serveis, dels seus professionals i de les persones usuàries, per dimen-sionar uns espais i equipaments adequats per a la prestació del servei a la ciutadania. En aquest sen-tit, la Diputació de Barcelona ha elaborat la guia “Model d’equipament de centre de serveis socials bàsics” com una eina de suport als ens locals per al disseny dels equipaments de primera línia d’ac-tuació.

Les competències municipals sobre la gestió dels Serveis Socials a Catalunya es remunten a la res-tauració de la Generalitat i dels Ajuntaments de-mocràtics. El marc legal que les regula i que s’ha anat desenvolupant durant els darrers 30 anys, ha

donat lloc a la creació del Sistema Català de Ser-veis Socials.

Cal destacar l’impuls legal que s’ha donat entre els anys 2007-2011 amb l’aprovació de diferents texts: Llei 39/2006, d’autonomia personal i atenció a la dependència (LAPAD), Llei 12/2007 de serveis so-cials, Llei 14/2010 dels drets i oportunitats en la infància i l’adolescència, Decret 142/2010, d’apro-vació de la cartera de serveis 2010 - 2011, que es-tableixen un conjunt de drets garantits per a tota la ciutadania en matèria de benestar social i han generat un nou paradigma d’atenció que es fona-menta en un dret subjectiu de caràcter universal. El Sistema s’estructura en serveis socials bàsics i ser-veis especialitzats.

També el Pla Estratègic de serveis socials de Cata-lunya 2010 – 2013 i el Pla de Qualitat de serveis socials de Catalunya 2010 – 2013 desenvolupen els eixos estratègics i les línies d’actuació i emmarquen el Model de Serveis Socials bàsics de Catalunya. Un dels objectius estratègics del model és millorar la qualitat dels serveis socials bàsics, i amb relació als equipaments i infraestructures contempla la ne-cessitat de definir les característiques dels seus es-pais, per tal de potenciar la seva imatge i contribuir a la creació d’una identitat pròpia i específica.

Els serveis socials bàsics, primer nivell d’atenció del sistema, s’organitzen territorialment en àrees bàsi-ques de serveis socials sobre una població mínima de 20.000 habitants. Els municipis menors, que han d’agrupar-se per constituir Àrees bàsiques, han de facilitar espais municipals per desenvolupar l’acció dels serveis socials.

Des d’un punt de vista organitzatiu, els serveis so-cials bàsics tenen un caràcter polivalent, atenen

Butlletí Territori i Ciutat, núm. 51 (2013)

L’organització de l’Àrea Bàsica de Serveis SocialsM. Assumpció Pujol, Miquel Àngel Manzano i Eloi Juvillà Ballester

Diputació de Barcelona

2

diverses situacions de necessitats, la seva acció professional té un gran component de relació per-sonal, ja sigui individual, en forma d’entrevista o en forma grupal. També s’ha de tenir en consideració la gestió de la intervenció social que es concreta en l’atorgament de serveis i prestacions econòmiques.

Els serveis socials bàsics són al mateix temps part d’altres serveis municipals amb els quals poden compartir elements organitzatius i espais. Per tant, el seu disseny ha de facilitar el desenvolupament de les funcions clau que els hi encomana el sistema i alhora aconseguir un equilibri entre la seva iden-titat pròpia de primer nivell d’atenció i principal porta d’entrada al sistema, amb la seva pertinença als serveis a les persones del municipi.

Els espais funcionals han de tenir en consideració un conjunt de característiques i condicions per ga-rantir una atenció de qualitat, que respecti la digni-tat i la confidencialitat, que garanteixi una atenció personalitzada, àgil, flexible i integral, han de ser espais segurs i confortables, tenint en compte la ventilació, la il·luminació, el mobiliari i l’equipa-ment informàtic.

Del resultat de l’estudi i de l’anàlisi dels equipa-ments de serveis socials municipals seleccionats podem avançar unes conclusions que, sense ànim d’establir-les com a càtedra, sí que són vàlides en la majoria de les ocasions:

1. En una aproximació podem dir que una àrea bà-sica de serveis socials sobre una població de 20.000 habitants, necessita uns 240 m2 útils (270 m2 cons-truïts), amb una previsió de 13-14 llocs de treball.

El servei necessita també poder disposar d’un espai d’atenció per a grups, tot i que per la seva utilitza-ció puntual no sembla adient que sigui un espai ex-clusiu del servei, i d’una sala de descans del perso-nal, que també es pot compartir amb altres serveis. En total uns 50 m2 útils.

2. El Model proposa una àrea d’ús públic on aten-dre la gent, i una àrea de treball intern on desenvo-lupar les tasques de gestió, organització i de suport.

La nostra societat ha evolucionat força en els úl-tims 25 anys, si en fem un símil amb el món de la física, podríem dir que hem passat d’un sistema es-

Àrees funcionals del serveis socials bàsics

3

tàtic i uniforme a un sistema més dinàmic i divers, i a més, ho hem fet amb una relativa rapidesa.

Aquest enriquiment de la nostra societat, va as-sociat amb un increment de la pluralitat del perfil de les persones usuàries dels serveis socials i de la complexitat de les situacions que han de tractar els professionals de l’atenció social.

Per tant, la gestió del cas social no pot ser entesa actualment com l’actuació individual del professi-onal de referència sinó com la conseqüència d’un treball d’equip pluridisciplinar, i requereix espais d’intercanvi, de treball en equip i de gestió trans-versal i cooperativa.

Especialitzar o separar els ambients laborals permet compartir els espais d’atenció individual o grupal amb altres serveis municipals i, per tant, optimitzar els recursos públics i disposar dels espais interns d’intercanvi necessaris.

3. Compartir l’espai de treball. L’estudi ha constatat la millora que es produeix en l’equip humà pel fet de compartir la zona de treball amb els altres com-panys i companyes, la “xarxa” que es crea i el suport mutu és un element preventiu per a l’efecte “d’aï-llament i soledat” en què sovint es troben aquests professionals.

Les àrees de treball obertes, amb connexió visual dels llocs de treball, faciliten la posada en comú dels casos concrets de cada professional i l’obten-ció de punts de vista diferents sobre el mateix cas, així com la transmissió de l’experiència pròpia a la resta de companys i, per tant, l’enriquiment general de l’equip.

4. L’element de filtre. El servei necessita una per-sona o equip encarregada d’informar i orientar, o en el seu cas derivar a un altre servei municipal, les persones que accedeixen a l’equipament.

Sovint, els usuaris i usuàries dels serveis socials vi-uen moments complicats, que a vegades compor-ten situacions d’angoixa personal que poden difi-cultar la comunicació entre el personal del servei i la persona atesa.

Les situacions poden passar des del desconeixe-ment de com i on demanar els serveis o prestaci-ons, de la necessitat de confidencialitat o intimitat a comportaments i manifestacions d’agressivitat vers la institució o els treballadors i treballadores del servei.

En aquests casos, disposar de professionals d’in-formació i orientació facilita i agilitza la tasca del servei, alhora que incrementa la sensació d’acollida

Recepció i informació Treball intern i sala de reunions

4

a les persones usuàries i esdevé una mesura de segu-retat per les treballadores i els treballadors.

El model d’organització dels serveis socials bàsics en un territori ve determinat per un conjunt de variables que tenen en compte les característiques

del municipi i el model organitzatiu territorial del govern municipal.

La primera variable és el model d’intervenció social, que pot optar per un servei d’atenció a la ciutada-nia amb unitats d’atenció polivalents o una atenció més segmentada amb unitats d’atenció més espe-cialitzades. També cal tenir present les polítiques transversals amb altres agents públics o privats que poden modificar l’estructura del servei.

La segona variable és la diversitat territorial i els tipus d’ens local titular de l’àrea bàsica, no és el ma-teix estar en entorns urbans que en entorns d’urba-nització de baixa densitat o rural, ni el fet de pres-tar servei a un únic municipi que a una comarca o una agrupació de municipis.

Per últim, la variable de la gestió, el volum i perfil de persones ateses i la freqüència de l’atenció, així com la disponibilitat de recursos humans i econò-mics de l’Administració.

En funció de les variables anteriors, el document proposa tres models d’equipaments que s’adaptin a diversos models organitzatius. El model centralit-zat, que s’adequa més als municipis de 20.000 ha-bitants o més, el model descentralitzat per a àrees bàsiques d’agrupacions de municipis o plurimuni-cipals i el model mixt més adient per a nuclis amb poblacions superiors a uns 40.000 habitants. I tam-bé agrupacions de municipis. El model mixt, en un exercici de racionalització i optimització, tendeix a

Espai de treball intern compartit

Despatx d’atenció i treball intern

5

centralitzar el servei d’informació i descentralitzar l’acollida i el tractament o seguiment.

L’Àrea d’Atenció a les Persones i l’Àrea de Terri-tori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona proposen als ens locals un model d’equipament de serveis socials bàsics, que alhora contempla dife-rents models d’implantació de les àrees bàsiques de serveis socials en funció de les variables descrites anteriorment.

La guia “Model d’equipament de centre de ser-veis socials bàsics”, redactada amb la col·laboració de diversos municipis de la província, vol aportar elements que facilitin l’ordenament d’uns espais de treball que responguin a les necessitats de les persones usuàries i dels professionals, prenent en consideració les especificitats de cada realitat mu-ni-cipal, per millorar entre tots la qualitat de vida dels ciutadans i la cohesió social dels nostres mu-nicipis.

Models d’organització territorial dels centres de serveis socials bàsics