MAPA 14. MODELS (15)

MAPA 14 (15 models)

GUERRA DEL MARROC

MAPES PAU HISTÒRIA D’ESPANYA

Illes Balears 2013-14 Història d’Espanya

IES Ramon Llull (Palma)

Maria Assumpció Granero Cueves

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (B3-T1)

ACTIVITAT PAU: Lectura de mapa sobre la guerra del Marroc (Barranco del Lobo, Annual, Alhucemas, Ceuta, Melilla). PAU: juny 2010, opció B; PAU: setembre 2012, opció A

(mateix mapa selectivitat 2012)

ALERTA!!! El comentari d’aquest MAPA 14 abasta diferents etapes de la crisi de la

Restauració, o sigui, del regnat d’Alfons XIII.

Feu una petita introducció del context en el canvi de segle, a continuació abordeu el

comentari a partir del punt: 10.2.8.- INICI DEL CONFLICTE COLONIAL, és a dir, quan

l’exèrcit espanyol fou derrotat a prop de Melilla, en el Barranco del Lobo (1909) per les

cabiles rifenyes, que va dur al govern d’Antoni Maura a mobilitzar els reservistes i, com a

conseqüència, a la SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (punt 10.4.1.- LA CRISI DE

1909), per continuar el comentari endinsant-vos en el punt 10.5.3.- EL CONFLICTE

COLONIAL DE LA GUERRA DEL MARROC: ANNUAL (el desastre d’Annual de 1921,

derrota de l’exèrcit espanyol del general Silvestre), que va aprofundir més en la

DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA (punt 10.5.), perquè el comentari d’aquest mapa és un

dels punts importants, que durà a la DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (punt 10.6.), i

dins el primer període de DICTADURA MILITAR de Miguel Primo de Rivera (setembre

1923-setembre 1925), durà a l’èxit francès i espanyol del desembarcament a la badia

d’Alhucemas (1925). Cinc anys després, i posterior al segon període de DICTADURA

CIVIL DE RIVERA (DIRECTORI CIVIL, setembre 1925-gener 1930), el rei Alfons XIII tracta

de salvar la monarquia (Damaso Berenguer, Almirall Aznar), però en abril de 1931,

esdevé la SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII

(feu un resum introductori d’aquest punt)

Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.


Vàries foren les causes que conduïren a la fi del regnat d’Alfons XIII.

1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII

El desastre de 1898 va produir una commoció general al país. Com a

conseqüència, el règim de la Restauració va entrar en una nova fase, que ve

marcada per l’arribada al tron d’Alfons XIII en complir la majoria d’edat (en

maig de l’any 1902 tenia 16 anys), i que va acabar en 1931 amb la caiguda de la

monarquia i la proclamació de la Segona República.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC

Antonio Cánovas del Castillo

(líder conservador)

Emilio Castelar Práxedes Mateo Sagasta

(líder liberal)

Francisco Silvela


En el context en què Alfons XIII fou coronat, entre 1897 i 1905, es va produir un canvi generacional

a la política espanyola, una renovació de lideratge dintre dels partits dinàstics, perquè moren els

protagonistes polítics de la primera etapa de la Restauració: Cànovas, Sagasta, Castelar i, després,

Silvela.

Antoni Maura

(Partit Conservador)

José Canalejas

(Partit Liberal)


Entre el 1898 i el 1912, els nous i principals dirigents del moment, el conservador Antoni Maura i el

liberal José Canajelas, van intentar una modernització del sistema des de dins (regeneracionisme).

José Canalejas

(Partit Liberal)

Antoni Maura

(Partit Conservador) Alfons XIII

1.- INTRODUCCIÓ. CRISI REGNAT ALFONS XIII

Però a partir de 1912, la contínua decadència i la fragmentació del règim van provocar un

enfortiment de l’oposició, dels nous moviments socials: republicanisme, obrerisme, nacionalisme,

que havien irromput en la vida política espanyola.



El problema colonial del Marroc i

l’impacte de la Gran Guerra (1914-1918)

van agreujar els conflictes, que van

esclatar amb els esdeveniments

revolucionaris de 1917. La incapacitat del

sistema de la Restauració per renovar-se i

democratitzar-se va propiciar la solució

militar i, en 1923, el cop d’Estat de Primo

de Rivera va originar una dictadura fins el

1930. El compromís de la monarquia amb

el nou règim va desembocar en la seva

caiguda l’abril de 1931.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIA (tot)

Perdudes les colònies ultramarines en 1898 (Cuba, Puerto Rico i Filipines), la política colonial

espanyola es va centrar al Marroc.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIAL

Al Marroc es va iniciar la crisi del sistema de la Restauració, que durà a la Setmana Tràgica de

Barcelona (1909), a la Guerra del Marroc i a la decadència (posterior desastre d’Annual en 1921).

2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ COLONIAL

Espanya tenia, al nord d’Àfrica, dues ciutats des de finals del segle XV (Melilla, 1497, i Ceuta, 1580)

i el problema no fa referència, en concret, a aquests ciutats, sinó al domini del territori del protectorat.


MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 1) (mateix mapa selectivitat 2012)

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 2)

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 2.- CONTEXT HISTÒRIC. EXPANSIÓ

COLONIAL

Durant el segle XIX, comencen les disputes

entre les potències europees per repartir-se

el territori africà, és el moment de la

segona Revolució Industrial i de l’etapa de

l’Imperialisme.


(model 4)


El Marroc s’havia de repartir entre Espanya i França i, l’any 1906, es va celebrar la Conferència

d’Algeciras (per acabar amb les apetències d’Alemanya, després que l’emperador Guillem II fes un

discurs a favor del soldà marroquí i la independència d’aquest territori).

Conferència d’Algeciras (1906) on es

va acordar l’establiment d’un

protectorat francoespanyol en el

Marroc, ratificat pel Tractat

hispanofrancés de 1912: la part

occidental seria el protectorat francès i

Espanya aconsegueix la part oriental, és

a dir, una franja al nord (el territori del

Rif), i la zona atlàntica com a

protectorat espanyol (Tarfaya).


El protectorat espanyol consistia en dos territoris de l’actual Marroc: la zona del nord de Marroc, que

inclou les regions del Rif i Yebala, que tenen com a frontera nord, les ciutats espanyoles (Ceuta i

Melilla) i el condomini internacional de la ciutat de Tánger; tant al sud com a l’est, limita amb el

protectorat francès de Marroc. A la zona sud estava Tarfaya, que limitava al sud-oest amb el Sahara i al

nord tenia el riu Draa com a frontera.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC (model 5) 2.- CONTEXT

HISTÒRIC.

EXPANSIÓ COLONIAL

A la zona sud estava

Tarfaya, que limitava al

sud-oest amb el Sahara i al

nord tenia el riu Draa com

a frontera.

Des de final segle XIX,

també controlava Sidi Ifni

i Rio de Oro, que era un

territori dintre del Sahara

espanyol, la capital del

qual era Villa Cisneros, tot

i que l’ocupació efectiva

de l’interior d’aquest

territori no es va realitzar

fins el 1934.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 3.- INICI DEL CONFLICTE. GUERRA DE MELILLA: BARRANCO DEL LOBO (1909) (tot)

L’objectiu era explotar econòmicament la zona (mines de ferro del Rif, inversions en ferrocarrils, etc.)

i restaurar el prestigi de l’exèrcit després del “desastre del 98” i, així, aconseguir que Espanya es

tornés a convertir en una potència colonial.

Però de moment l’ocupació

d’aquests territoris no es va

fer efectiva, tot i que a partir

de l’any 1909 el procés es va

accelerar, perquè les tribus

rifenyes de berbers de la zona

s’organitzaren militarment

en cabiles i feren front a la

invasió espanyola: un exèrcit

espanyol va ser atacat per

sorpresa i derrotat, a la batalla

del “Barranco del Lobo”,

mentre feia un reconeixement

del territori, cosa que posa en

perill Melilla.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 3.- INICI DEL CONFLICTE. GUERRA DE MELILLA: BARRANCO DEL LOBO (1909)

L’any 1909, les tribus rifenyes de berbers, organitzades militarment en cabiles, ataquen per sorpresa

i derroten a un exèrcit espanyol al “Barranco del Lobo”, mentre feia un reconeixement del territori,

cosa que posa en perill Melilla. Varen morir uns 1200 soldats espanyols.


3.- INICI DEL CONFLICTE. GUERRA DE MELILLA:

BARRANCO DEL LOBO (1909)

L’any 1909, les tribus rifenyes de berbers, organitzades

militarment en cabiles, ataquen per sorpresa i derroten a un

exèrcit espanyol al “Barranco del Lobo”, mentre feia un

reconeixement del territori, cosa que posa en perill Melilla.

Varen morir uns 1200 soldats espanyols.


Continua a l’apartat de la SETMANA TRÀGICA i en el punt de DESCOMPOSICIÓ DEL SISTEMA I

LA GUERRA DEL MARROC, perquè és un dels punts importants.

Fins aquí, he fet la introducció al comentari del MAPA 14: Lectura de mapa sobre la guerra del

Marroc: Barranco del Lobo (1909), Annual (1921), Alhucemas (1925). B3-T1. PAU: juny 2010,

opció B; PAU: setembre 2012, opció A.

Antoni Maura

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de

1909) (resum, esmenteu aquesta conseqüència)

Per fer front als avanços dels

rifenys, el president del govern,

Antoni Maura, va mobilitzar a

la guerra els reservistes, aquells

que ja havien fet el servei militar

i que no havien estat cridats per

l’exèrcit (molts d’ells ja casats i

amb fills), que havien

d’embarcar a Barcelona (1909).

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909)

Aquest fet agreuja l’antimilitarisme i l’anticlericalisme, i provoca una important protesta popular, que

va tenir el suport d’anarquistes, socialistes i republicans. Comença la revolució: és la Setmana Tràgica

de Barcelona (26-31 juliol – agost de 1909).


Comença la revolució: és la Setmana Tràgica de Barcelona (26-31 juliol – agost de 1909).


Tota Barcelona es va veure immersa en una revolta popular més o menys espontània.

Antoni Maura


La tasca de govern de Maura es va interrompre per la SETMANA TRÀGICA, el juliol 1909,

deguda a la derrota de l’exèrcit espanyol a la frontera de Melilla (Barranco del Lobo, 1909), que

provocà en el poble una vaga de protesta declarada el dia 26.


Reservistes i anarquistes fan barricades per tota la ciutat, incidents al carrer, enfrontament amb les

forces d’ordre públic, atacs i incendis d’entitats catòliques (esglésies i convents).

4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909)

L’exèrcit ha d’intervenir i el govern hi envià tropes de València i Saragossa, controlant la situació el

dia 31. La revolta acabà amb la declaració d’estat de guerra per part del govern i la duríssima

intervenció de l’exèrcit front a un moviment insurreccional radicalitzat i poc organitzat.



La repressió posterior fou extrema, sobretot contra el moviment anarquista, entre ells el famós

pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.


L’exèrcit ha d’intervenir i el govern hi

envià tropes de València i Saragossa,

controlant la situació el dia 31. La

revolta acabà amb la declaració d’estat

de guerra per part del govern i la

duríssima intervenció de l’exèrcit front

a un moviment insurreccional

radicalitzat i poc organitzat.

La repressió posterior fou

extrema, sobretot contra el

moviment anarquista, entre ells

el famós pedagog lliurepensador i

fundador de l’Escola Moderna

laica, Francesc Ferrer i

Guàrdia.


La repressió posterior fou extrema, sobretot contra el moviment anarquista, entre ells el famós

pedagog lliurepensador i fundador de l’Escola Moderna laica, Francesc Ferrer i Guàrdia.


Entre les CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES DE LA SETMANA TRÀGICA:

Es produeix el trencament del PACTE DEL PARDO (acord de 24-XI-1885, entre Cánovas i Sagasta,

per donar suport a la regent Maria Cristina, prenyada del futur Alfons XIII, i garantir la continuïtat de la

monarquia); ara els liberals de José Canalejas i Segismundo Moret s’uneixen als partits d’esquerres

no dinàstics, exigint la dimissió de Maura amb suport de la premsa.



Comença la campanya: “MAURA NO!” Que finalment acabarà amb la dimissió del polític mallorquí.

Francesc Ferrer i Guàrdia



Comença la campanya: “MAURA NO!” Que finalment acabarà amb la dimissió del polític mallorquí.

Antoni Maura

Segismundo Moret

José Canalejas


Davant les pressions exteriors i interiors, Alfons XIII dissol les Corts i crida als

liberals per a formar govern, primer Segismundo Moret i després Canalejas.



Canalejas destaca per una àmplia tasca legislativa. També impulsà l’ocupació del protectorat del

Marroc, que culmina l’any 1911 amb l’ocupació de Larache.


L’any 1912, Canalejas fou assassinat d’un tir en el clatell a la Puerta del Sol de Madrid per un

anarquista.

4.- SETMANA TRÀGICA DE BARCELONA (juliol - agost de 1909)


L’any 1912, Canalejas fou assassinat d’un tir en el clatell a la Puerta del Sol de Madrid per un

anarquista.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 5.- DE LA SETMANA TRÀGICA AL DESASTRE D’ANNUAL (1909-1021) (tot)

Després de la Setmana Tràgica (1909), sobretot a partir de 1911, Espanya i França decideixen

intervenir i ocupar el territori militarment; els francesos ocupen fins a la important ciutat de Fez i

els espanyols fins a Larache (ciutat portuària situada al nord-oest del Marroc, Canalejas), que eren

dues ciutats properes, quedant establerta la frontera entre els dos protectorats.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 5.- DE LA SETMANA TRÀGICA AL DESASTRE D’ANNUAL (1909-1021)

Així, l’exèrcit espanyol havia aconseguit assegurar les seves fortificacions i es posaren en explotació

les mines al Marroc: la situació serà més o menys estable i sense problemes greus fins acabar la

Primera Guerra Mundial.

Abd-el-Krim

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 5.- DE LA SETMANA TRÀGICA AL DESASTRE D’ANNUAL (1909-1021)

L’ocupació del territori va ser molt complicada per una raó: Abd-el-Krim, que amb els seus homes

feien incursions pels dos protectorats atacant-los, sobretot al d’Espanya.

Però en acabar la IGM, tres causes provocaran la tornada a una guerra oberta al Marroc:

1) La por espanyola a què França intentí ampliar el seu territori al Marroc.

2) L’augment del nacionalisme rifeny (amb Abd-el-Krim al cap de les cabiles). I...

3) La venda d’armes a baix preu en acabar el conflicte mundial.

Govern de concentració nacional presidit per Maura en 1918

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS (opcional)

La situació del moment és de crisi institucional, perquè en cinc

anys (1918-23) es van succeir 10 governs diferents.

Els partits dinàstics estan dividits (lluites pel poder). La

inestabilitat política (protestes socials i dels militars) du a la

suspensió de les garanties constitucionals i a formar governs de

concentració.

Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 6.- EL COLAPSE DEL GOVERNS

El fracàs dels governs de concentració suposà la tornada al torn: els conservadors van governar

entre 1919 i 1922 (assassinat d’Eduardo Dato en 1921 inclòs) i els liberals en 1923.


Davant la crisi institucional, l’exèrcit intervé cada vegada més en política, reprimeix els intents

revolucionaris i es presenta com l’únic capaç de salvar a la monarquia d’un sistema polític corrupte i

incapaç de solucionar els problemes (preparació de colps d’estat).

Intensa agitació social: Trienni Bolxevic a Andalusia (1918-21), pistolerisme a Catalunya (1917-23).


Intensa agitació social: Trienni Bolxevic a Andalusia (1918-21), pistolerisme a Catalunya (1917-23).


Intensa agitació social: Vaga a La Canadenca (1919),

a Barcelona, tancament d’empreses o lockout,

repressió i pistolerisme (1916-23).


Intensa agitació social: Pistolerisme (1916-23), més de 800 atemptats i 226 morts, entre ells dirigents

dels sindicats obrers com Salvador Seguí (el Noi del Sucre, 1923), i el president Eduardo Dato

assassinat per militants cenetistes el 1921.

Assassinat d’Eduardo Dato


Assassinat d’Eduardo Dato en 1921.

Assassinat d’Eduardo Dato



Espanya visqué fins 1922 en un permanent estat d’excepció (el govern ajuda a la patronal a reprimir

les protestes obreres). El govern nomena al general Martinez Anido governador civil de Barcelona:

protegeix els pistolers de la patronal, du a terme una duríssima repressió contra els sindicalistes i

posa en pràctica la Llei de fugues (la policia pot disparar contra els detinguts si intenten fugir).

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921) (tot)

En la GUERRA DEL MARROC cal destacar dos fets importants:

el DESASTRE D’ANNUAL (1921) i el DESEMBARCAMENT a la badia d’ALHUCEMAS (1925,

aquest segon durant el Directori militar de Primo de Rivera).

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921)

General Silvestre

A començament de 1920, a la zona oriental del protectorat espanyol del

Marroc, al voltant de Melilla, les tribus rifenyes hostilitzaven l’exèrcit

espanyol permanentment. En 1921, es van intentar unes quantes operacions

per controlar els rebels.

General Berenguer General Silvestre


El general Berenguer va aconseguir el seu objectiu (ocupar tota la zona occidental del Yebala), però

el general Silvestre, que havia d’ocupar, des de Melilla, tota la zona del Rif oriental, es va veure

sorprès a Annual per l’atac d’Abd-el-Krim.

7.- CONFLICTE COLONIAL DEL MARROC: ANNUAL (1921)

El govern i l’exèrcit dissenyaren una estratègia militar per ocupar de forma efectiva tot el nord del

Marroc i acabar amb les cabiles rifenyes; així, des de Tànger i Ceuta el general Berenguer

ocuparia tota la zona occidental (Yebala), mentre que per dirigir l’exèrcit de la zona oriental es va

nomenar al general Silvestre, relacionat amb el rei Alfons XIII i partidari d’atacar les cabiles

rifenyes.



El general Berenguer va aconseguir el seu objectiu (ocupar tota la zona occidental del Yebala), però

el general Silvestre, que havia d’ocupar, des de Melilla, tota la zona del Rif oriental, es va veure

sorprès a Annual per l’atac d’Abd-el-Krim.

És el que es coneix com el DESASTRE D’ANNUAL (1921).


El general Silvestre va iniciar una ofensiva cap a l’interior del territori, que

va acabar amb un veritable desastre; sortí amb 15.000 soldats de Melilla a

perseguir a Abd-el-Krim, que estava a pocs km de Melilla. Tot era una

trampa. Quan les tropes espanyoles, mal preparades, pitjor organitzades i

sense cap motivació, estaven a punt d’arribar fins on era Abd-el-Krim, foren

emboscades per les tribus rifenyes, que varen massacrar els espanyols i

aquests van haver de fugir en desbandada.

General Silvestre

Abd-el-Krim

General Silvestre

Abd-el-Krim


Es van produir més de 13.000 baixes (incloent la de Silvestre), la

major desfeta d’un exèrcit espanyol en segles.


L’enfrontament va anar així: Les tropes de les tribus del Rif es mostraren davant de l’exèrcit espanyol,

comanat pel general Silvestre, i aquest va manar seguir-les, i seguint i seguint, estirant i estirant, varen

perdre el contacte amb la reraguarda (amb Melilla), caient a la trampa dels africans.

General Silvestre

Abd-el-Krim


L’any 1921, es produeix el DESASTRE D’ANNUAL.


Abd-el-Krim General Silvestre


Es van produir més de 13.000 baixes (incloent la de Silvestre), la major desfeta d’un exèrcit espanyol

en segles.


El DESASTRE D’ANNUAL (1921) va tenir CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES a Espanya:

1.- El govern va dimitir i es va formar un govern de concentració presidit per Maura (1921).

Després vindrà la dictadura de Miguel Primo de Rivera (13 de setembre de 1923).

Presidents del Govern d’Espanya entre 1903 i 1922


1.- El govern va dimitir i es va formar un govern de concentració presidit per Maura (1921).

Després vindrà la dictadura de Miguel Primo de Rivera (13 de setembre de 1923).



2.- Espanya perd part del seu protectorat i queda molt reduïda la zona est del territori ocupat.



3.- Les notícies del desastre d’Annual van donar lloc a fortes protestes a la premsa i al carrer, exigint

responsabilitats, mentre els militars i els polítics es tiraven les culpes mútuament.



4.- Bona part de l’opinió pública demana la retirada del Marroc.



El general Juan Picasso.

Tot havia començat el 17

de juliol de l’any anterior,

quan les tropes rifenyes

de vàries “harkas”

comandades per Abd-el-

Krim atacaren i ...

General Silvestre

General Juan Picasso

5.- Es va obrir una investigació parlamentària per esbrinar que havia passat

i depurar les responsabilitats per aquest desastre. Els parlamentaris

elaboraren un informe, conegut com expedient Picasso.

General Silvestre Alfons XIII



5.- Durant l’elaboració de l’informe,

republicans i socialistes demanaren

que es castigui durament els

responsables, incloent la cúpula

militar al Marroc i el propi Alfons

XIII, el qual sembla que havia donat

personalment ordres d’avançar a

Silvestre, en contra de l’opinió

d’alguns caps militars de l’Estat Major.

General Juan Picasso

General Silvestre Alfons XIII



6.- Les responsabilitats esquitaven, fins i tot, a Alfons

XIII, perquè Silvestre va demanar permís per atacar i

el rei li donà el vist i plau, enviant-li un telegrama que

concisament deia: “Olé los hombres”, enviant a morir a

unes tropes encara no ben preparades. Sembla que

l’informe Picasso deia que l’expedició havia estat

demanada pel mateix Alfons XIII.

Alfons XIII i Primo de Rivera

Primo de Rivera



6.- La investigació parlamentària obrirà una enorme crisi política i militar i l’expedient Picasso no

arribarà mai a les Corts, ja que uns dies abans de ser presentat, els militars ho van impedir: Primo de

Rivera, amb el consentiment del rei Alfons XIII, donà un colp d’estat, es proclamà dictador (13 de

setembre de 1923) i acaba amb el sistema liberal canovista, les Corts es tancaren, l’expedient o

l’informe desaparegué misteriosament i mai es va saber res més.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925) (tot)

El DESEMBARCAMENT a la badia d’ALHUCEMAS (1925).

Un dels PRINCIPALS PROBLEMES de la dictadura de Primo de Rivera segueix sent MARROC.

La dictadura de

Primo es divideix

en DUES ETAPES:

El Directori militar (1923-1925). Tots els ministres d’aquest govern

són, exclusivament, militars.

El Directori civil (1925-1930). Ara el govern dictatorial va incloure

entre els ministres personalitats civils, com José Calvo Sotelo (a

Hisenda), i Eduardo Aunós (al Ministeri de Treball), tot i que el pes

dels militars va continuar sent important i el règim no va abandonar

el seu caràcter totalitari.

8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925)


Miguel Primo de Rivera


Durant la primera etapa de la dictadura (Directori militar) el

conflicte del Marroc va centrat l’interès de Primo de Rivera, que va

assumir personalment l’Alt Comissionat del Marroc el 1924.


Directori militar (de setembre de 1923 a setembre de 1925)


General Sanjurjo

La sublevació de les cabiles rifenyes continua i s’estén a la zona

del protectorat francès.

L’any següent, 1925, França i Espanya decideixen actuar

conjuntament i Primo de Rivera dissenya l’operatiu militar del

Desembarcament d'Alhucemas (1925), que dirigí el general

Sanjurjo.

MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 8.- OCUPACIÓ I PACIFICACIÓ DEL MARROC: ALHUCEMAS (1925)



L’operació fou brillant (gran victòria espanyola). Mai havia sortit tan bé una expedició com aquesta,

tot i que tenia com antecedent la batalla de Galípoli o dels Dardanels (durant 1GM, anglesos i

francesos contra turcs).



Després d’unes quantes derrotes, l’exèrcit d’Abd-el-Krim va fugir i aquest es va lliurar a les tropes

franceses i no als espanyols. Els francesos enviaren Abd-el-Krim a l’illa de Reunión (devora de

Madagascar) durant deu anys i després, mentre el tornaven al Marroc, es va escapar i va fugir cap a

Egipte, on morí de mort natural.


General Sanjurjo


El general Sanjurjo, que va dirigir l’expedició, va rebre el títol de marqués del Rif.




Després d’Alhucemas, el 1927, l’exèrcit espanyol va donar per acabada l’ocupació efectiva del territori,

el protectorat marroquí quedà una altra vegada en mans espanyoles i pacificat durant els 25 anys

següents.



Amb aquesta victòria de 1925, la posició del dictador es veu reforçada i decideix realitzar un canvi

de govern i introduir civils (Directori civil).


Directori civil (de setembre de 1925 a gener de 1930)


Primo de Rivera du a terme una política “africanista”: amnistia als oficials sancionats pel desastre

d’Annual, torna l’ascens per mèrits de guerra, millora la dotació a les tropes del Marroc i no paren

els homenatges als militars africans.

9.- CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA MILITAR (resum, qualque frase final d’acabament)


És una etapa d’avanços en la guerra del

Marroc: el desembarcament d’Alhucemas

(1925), junt a l’ajuda de l’exèrcit francès, va

suposar una victòria molt important i la

rendició d’Abd-el-Krim, liquidant la guerra

al Marroc durant un temps.

9.- CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA MILITAR


La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre

d’oficials va provocar revoltes dels militars

peninsulars, especialment els artillers: alguns militars

(Weyler, Aguilera, ...), junt a polítics liberals i

republicans, preparen un colp anomenat Sanjuanada

(1926), que serà detectat i aturat pel govern.


Francisco Aguilera y Egea (1857-1931). Militar i Ministre

de Defensa en el Directori de Primo de Rivera.

Valeriano Weyler (1838-1939)


La política “africanista” i l’intent de reduir el nombre d’oficials va provocar revoltes dels militars

peninsulars, especialment els artillers: alguns militars (Weyler, Aguilera, ...), junt a polítics liberals

i republicans, preparen un colp anomenat Sanjuanada (1926) que serà detectat i aturat pel govern.

Francisco Aguilera y Egea (1857-

1931). Militar i Ministre de

Defensa en el Directori de Primo

de Rivera.


MAPA 14.- GUERRA DEL MARROC 9.- CONSEQÜÈNCIES DE LA POLÍTICA MILITAR

En 1929 hi ha un nou intent de colp militar democràtic protagonitzat pels artillers (Sánchez Guerra

a València) i el quarter de Ciudad Real: Primo de Rivera atura l’intent i dissol el cos d’artilleria.

Malgrat que la major part de l’exèrcit recolza Primo, una part important comença a sentir-se traïda

pel govern i pel propi rei, i alguns militars s’apropen a postures republicanes.

José Sánchez Guerra

(1859-1935)

MAPA 14. MODELS (15)

Education

Transcript of MAPA 14. MODELS (15)