mel i sucre

Notícies locals reDaCCió

Reflexions municipals JoaN sasTre

L’hort des padrí aNToNi sasTre

Converses amb els amics aNToNi sasTre

Entrevista amb Lluïsa Febrer eleNa Vallès

Veus de dona Col·leCTiu TeraNyiNes

Feim un pensament... GuilleM serra

Dalt del turó CliMeNT PiCorNell

Notes musicals Julià PiCorNell

Meteorologia JoseP roiG

Imatges per al record aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Passatemps arNau MoraTiNos

Cuina d’aquí i d’allà saCraMeNT Ferrer

Agenda reDaCCió

octubre 2015. Núm. 424revista d’in formació general

Editaassociació Mel i sucre sant Joan

Local socialCarrer de ramon llull, 48, 07240 sant Joan (Mallorca)

Consell de redaccióJoan Font, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,

Joan Moratinos, Joan sastre, antònia Bauzà

Col·laboradors 2015antoni sastre, Joan sastre, Francesc X. Moratinos, Mateu sastre,Joan Mo ratinos, Joan Font, antònia Bauzà, Cli ment Picornell,amador de sa Plaça, amador Passol, Josep roig, sacramentFerrer, arnau Moratinos, Francesc Canuto, Pep Gayà, JuliàPicornell.

Tirada actual 500 exemplars

Dipòsit legal PM 49/1983

Disseny de la capçalera Jaume Falconer

Idea i muntatge de la coberta i contracobertaMateu sastre / Joan Font

Coberta...

els articles originals s’han d’entregar abans de dia 10 delmes en curs.

Nota: s’adverteix als possibles lectors de mel i sucre queaquesta revista, amb els seus escrits i comentaris, pot ferirla sensibilitat dels esperits no acostumats.

mel i sucre només es fa responsable dels articles signats per lareDaCCió. els altres, són responsa bi litat exclusiva dels autors.

sumari

Totes les persones o entitats que se sentin al·ludides pel con-tingut d’aquesta revista, tenen a la seva dis posició una seccióde Car Tes al DireCTor que ad met escrits que com ples quinles següents condi cions:• l’extensió màxima és 1 foli meca no grafiat a 2 espais.• les cartes han d’anar signades per l’au tor, que ha de seridentificable.

http://melisucre.cat/melisucre@premsaforana.cat

2

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 2

� el primer cap de setmanad’octubre, amb l’organització del’entitat fundadora, la PenyaMotorista de sant Joan, es vacelebrar una nova edició de laFesta de Botifarró que, amb alts ibaixos i diferents organitzadors,es fa des de 1966. si hi haguéshagut continuïtat, enguany hauriaestat l’edició número 50.

els actes començaren el diven-dres 2 d’octubre amb la presenta-ció del llibre Art de conró, que hapublicat el Gall editor. l’acte fouorganitzat per la Casa Museu Parerafel Ginard. el llibre conté l’o-breta sobre agricultura que vaescriure el pagès il·lustrat lloritàMontserrat Fontanet l’any 1747, amés de diversos estudis que es pre-sentaren durant unes jornades quese li varen dedicar a lloret l’any2013. la presentació va anar a càr-rec dels coordinadors de l’edició,andreu ramis Puig-gròs i antoniGinard Bujosa, a més de l’editor,el santjoaner Gracià sánchez.

el dissabte 3 va ser el torn dela Festa revival, amb música delsanys 60, 70, 80 i 90, a la carpa ques’havia instal·lat a la plaça de laConstitució. el Deejay andriu vapunxar les músiques.

el diumenge 4, coincidint ambla Fira, es varen encendre les torra-dores a migdia i es va començar adespatxar menjar i beure a la plaçade la Constitució. Molta gent vaanar a dinar de porquim, a l’ombrade la carpa. a mitjan horabaixasortiren els capgrossos acompany-ats dels Xeremiers de sant Joan.Després, hi va haver ballada po -pular a càrrec d’aires de Pagesia.Ja el vespre, molta gent aprofitàper anar a sopar de torrada, ame-nitzada per ball de saló.

l’ajuntament ha col·laboratamb la Festa “amb les mateixes

mel i sucre

notícies locals

3

condicions que l’any passat” fent-se càrrec d’algunes despeses comel lloguer de la carpa o el ball debot. aires de Pagesia va actuarper la Festa des Botifarró, en llocde l’actuació que fa cada any perles festes patronals perquè el 29d’agost va caure en dissabte.l’any 2014 el ball de bot haviaanat a compte dels organitzadors.al ple municipal del 30 de setem-bre l’equip de govern va exposarles seves intencions respecte de laFesta des Botifarró i la Penya

Motorista. es va dir que la Festa“és de la Penya, no de l’ajun ta -ment” i que l’ajuntament l’orga-nitzaria només quan la Penya noho pogués fer, però que la “Penyaha de decidir” (ho podeu veure ahttp://melisucre.cat/?p=2425, al’apartat “respostes de la corpo-ració”, devers el minut 1.30). Va -ren dir que l’ajuntament “nego-ciaria” amb la Penya per veurequines ajudes o incentius se lidonarien a canvi que organitzàs laFesta. això representa un canvi

Felip Munar fou el protagonista de la Diada del Pare Ginard 2015 que es va fer ala sala multiús de la tercera edat. Va fer una conferència sobre glosadors des delPare Ginard fins a l’actualitat, i a més a més va presentar el seu llibre Els glosa-

dors de picat de Mallorca, editat per Edicions Documenta Balear (foto facebookAj. Sant Joan).

Gracià Sànchez, Andreu Ramis i Antoni Ginard en un moment de la presentaciódel llibre Art de Conró, acte que organitzà la Casa Museu Pare Rafel Ginard en elmarc de la Fira i la Festa del Botifarró.

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 3

mel i sucre

respecte d’anys anteriors, quanl’ajuntament decidia qui haviad’organitzar la Festa i únicamenten cas que l’oferta de la Penya fosla millor o s’avengués a fer-hoamb les mateixes condicions quela millor oferta, se li donaria.

� la XXiV Fira industrial, agrí -cola i ramadera de sant Joan hatornat coincidir enguany amb laFesta des Botifarró, seguramentper darrera vegada si els partitsque governen a l’ajuntamentcom pleixen el seu propòsit de tor-nar-la moure a la primavera, propdel Quart Diumenge. Com elsdarrers temps (tant en la versiótardoral com primaveral), no hi hahagut gaire embossos de públicpels carrers ni problemes per alsvenedors per aconseguir un trast.a la minimostra de bestiar agríco-la tradicional vàrem poder veureanimals de l’associació d’amicsde les Bísties. aquesta associacióestà molt activa: els darrers mesoshan organitzat la carrera de postesi la primera Concentració deBísties de sant Joan, per les festesde l’estiu. Varen dur a la fira tresanimals representatius de la sevaafició: un cavall, un mul i un poni.Coincidint amb la Fira es vapoder visitar una exposició defotografies a la Casa de la Vila.eren imatges de natura, terrestresi subaquàtiques, de lisa roca i elsantjoaner Pep Gayà.

� el diumenge 11 d’octubre esva disputar la tercera edició de laCursa de sant Nofre, que organit-za el grup Peus Grossos. enguanyhi prengueren part un centenarmés de corredors que l’any pas-sat. Dels més de 300 inscrits, 230aconseguiren acabar la prova. elguanyador absolut va ser el petrerToni Nicolau Martí, amb untemps de 33’20’’ (un poc més demitja hora), seguit del santjoanerBiel Company rubio (35’35’’) iTomeu riera Pascual (36’34’’). el

Guanyadores locals de la cursa de muntanya III Pujada a Sant Nofre. JoanaGayà, primera, Immaculada Gayà, segona, i Xisca Gomis, tercera (foto face-book Peus Grossos).

4

Joan Barceló “des Pujol” i Josep Bauçà “Bossa” formaren part del reportage queel periodista de Diario de Mallorca Tomeu Obrador realitzà sobre la figura de fraLluís Jaume.

quart i el cinquè varen ser tambésantjoaners, Tomeu Nicolau Ca -talà (37’01’’) i Toni Joan Gayàsansó (37’09’’). les tres primeresdones varen ser Mavi Garcia Ca -ñellas, Magdalena Vicens oliver iàngela Puig servera, amb naMavi ocupant el lloc 10 de la ge -neral. les tres millors corredoressantjoaneres varen ser JoanaGayà Bujosa, immaculada GayàMayol i Maria Francisca GomisDalmau. el premi extra que s’ofe-ria a qui batés el rècord actual de

la cursa no es va poder donar.la Cursa de sant Nofre és una

prova popular de 8 km amb sortidai arribada al carrer Mestre Mas(entre Fra lluís Jaume i Princesa)fins al cim del puig (254 m) i tor-nar. el circuit era espectacular,passava per dins pinar, camins deterra i fins i tot coves. Hi havia zo -nes per camí privat per on noméses podia passar el dia de la prova.

la segona posició de BielCompany rubio és una prova mésdel seu bon nivell: va aconseguir

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 4

� la festa de Halloween, que fauna sèrie d’anys es va posar demoda entre els infants del poble,que la celebraven informalment,ha estat organitzada enguany perl’aPiMa de l’escola. Per al dis-sabte 31 d’octubre està convoca-da una concentració a la plaça,seguit per un recorregut pels barsdel poble (que donaran llepoliesals infants) i tornada a la plaça permenjar un tros de pizza (gratuïtaper als socis de l’aPiMa i 1’50 €per als altres). la festa és possiblegràcies a la col·laboració de totsels bars de la vila (Centro, CanCovent, M46, Can Tronca, Tres-Dos, Can Jordi, Ca sa Tia i Ca NaMates) i de l’ajuntament.

� el Bar Centro començarà eldia 1 de novembre les “Tardes derock a nes Centro”, amb un con-cert del grup montuïrer indiGests.Toni rocketa a la veu i la guitar-ra, albert Martorell, guitarristasolista, Bil al baix i Tomeu llegata la bateria tocaran els millorscovers de la música rock delsanys 70 i 80.

� s’han desbrossat una sèrie decamins rurals. la feina l’ha fetauna de les empreses que fa feinaen l’adequació del camí del puigde sant Nofre. al ple municipales va discutir sobre les queixes

mel i sucre

5

el segon lloc de la seva categoria(M23) a una cursa disputada aPetra el 4 d’octubre, amb motiude la canonització de Juníperserra. altres santjoaners que cor-regueren a Petra varen ser arnauPicornell Company, Pedro Fiol iJordi Mesquida.

� el rector de sant Joan, MiquelMartínez almiñana, i el seu pre-decessor, Joan Martí Gandia, for-maren part de la delegació mallor-quina que assistí a Washington a lacanonització del frare de PetraJuníper serra, ell mateix franciscàcom els pares Miquel i Joan.s’afegí a l’expedició d’una sei xan -tena de mallorquins el matrimonisantjoaner format per Joan Bausà“Bossa” i Joana roig “d’Horta”.Justament, el seu fill és un historia-dor que s’ha dedicat a estudiar lafigura d’un frare que va estar a lesordres del pare serra durant lacolonització de l’alta Califòrnia,el santjoaner lluís Jaume.

� l’associació de Persones Ma -jors va celebrar al seu local lafesta de les Verges (vespre del 20d’octubre) amb panades, xocolatai bunyols. les serenates, varenestar a càrrec de la coral de l’as -so ciació de la Gent Gran de sessalines.

d’alguns veïnats que han trobatuns metres endins dels seus tros-sos pedres i peces de marès queestaven a la vorera. el batle va dirque, sobretot, havia rebut felicita-cions per la feina, i que s’arregla-rien els eventuals errors. Tambéva aprofitar per retreure a l’ante-rior equip de govern (un delsmembres del qual forma part del’actual) no haver fet el que toca-va els darrers anys.

� la instal·lació d’aigua potablea sant Joan segueix amb els pro-blemes puntuals que l’han afecta-da pràcticament d’ençà que es vaposar en marxa fa dècades. el 3d’octubre hi va haver una greufuita d’aigua a l’entrada del poblevenint de Vilafranca, que va obli-gar a tallar el servei. es va resta-blir l’horabaixa del mateix dia,després de rebre i col·locar la peçade recanvi.

� la Diada del Pare Ginard es vacelebrar enguany amb la presen-tació del llibre Els glosadors de

picat a Mallorca, en el marc de laconferència “els glosadors deMallorca: del pare Ginard a l’ac-tualitat”, que va pronunciarl’auto r del llibre, Felip Munar. Vaparlar dels beneficis de la glosa,tant per a la vida de la llenguacom per a l’agilitat mental dels

La madona de Son Cucuí (a dalt) va fer 102 anys. Aquí lapodeu veure voltada de néts i renéts a la sala de ca seva (fotoDiario de Mallorca). Una altra santjoanera, Francesca Bauçài Bonet “Cotaneta” (al costat) va complir 100 anys. Ara resi-deix a Vilafranca amb la seva filla Antònia.

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 5

mel i sucre

6

� el mes de setembre es va tan-car amb una pluja generosa, queposava fi a molts de mesos eixuts.en algunes parts del poble esvaren recollir fins a 80 litres.això va fer reverdir els camps,calcinats de l’estiu i ajudarà adonar qualque alegria als cerca-dors de bolets.

� el 29 de setembre, el presidentdel Consell de Mallorca, Miquelensenyat, acompanyat de moltsdels seus consellers, va visitarsant Joan, a més de Vilafranca iManacor. la comitiva es reuníamb associacions i empresaris perinteressar-se per les seves activi-tats i recollir les seves necessitatsi inquietuds.

� el dissabte dia 31 d’octubre,l’aPiMa de sant Joan i l’asso -ciació espais Familiars tenen pre-vist dur a terme el taller “límitseducatius”. l’objectiu és experi-mentar amb els límits de cadascúcom a adults, per tal de poder aco-llir i respectar els altres (adults,joves i nins) des de la consciènciai la coherència. im partirà el tallerainhoa anso leaga, pedagoga, i esfarà a l’escola de son Juny, de les10:00 h a les 14.00 h.

casada amb en Miquel Florit“Marió”. Fa anys que viu amb laseva filla antònia, que és casadaamb el ferrer sansó, de Vila -franca. Tenia 2 fills més, Guillemi Francisca, tots dos morts de bas-tant joves.

� l’ajuntament de sant Joaninstal·larà un punt de recàrrega devehicles elèctrics, devora la pisci-na municipal. Ho farà amb unasubvenció que ha obtengut, demanera que no tendrà cost per ales arques municipals.

practicants. una activitat moltaconsellable, per tant, per a lesescoles, com es fa, per exemple, aCuba o a les ikastoles basques.També va explicar com s’ha acon-seguit reprendre la tradició d’ex-cel·lents glosadors, que havia arri-bat fins al segle XX. Va dir que lageneració que va rellevar elsmítics glosadors del segle XX(com llo renç Capellà “Batle” isebastià Vidal “sostre”) no vatenir relleu al seu torn, però dar-rerament ha sortit una fornada deglosadors joves que asseguren lacontinuïtat de la glosa. Justa -ment, el llibre és un recull dels 23millors glosadors del momentactual, segons Felip Munar.

� Margalida Jaume Bauzà, “lamadona de son Cucuí”, ha com-plit 102 anys. amb aquest motiu,la visitaren el batle de sant Joan,Pablo Pascual, i la presidenta del’associació de Persones Majors,Catalina lluïsa Gayà, a més de laseva nombrosa descendència.

una altra dona santjoanera haarribat també a la retxa dels 100anys. es tracta de FrancescaBauçà i Bonet “Cotaneta”, que vanéixer l’any 1915 a sant Joan. Vafer feina a la Matança i més tardfou la majorala de son Gil. era

Com cada any, l’Associació de la Tercera Edat organitzà una vetlada per la vigí-lia del dia de les Verges. Enguany, a més de menjua, bunyols i mistela, hi convida-ren la Coral de ses Salines (foto facebook Aj. de Sant Joan).

l’associació de Persones Majors de sant Joan ha organitzat un cursd’entrenament cerebral per a majors de 50 anys, anomenat BrainFactory. l’obra social de la Caixa, que destina 500.000 euros anualsa activitats de caràcter social, subvenciona la meitat d’aquest curs.

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 6

mel i sucre

Sessió extraordinària de dia 30de setembre de 2015

la sessió va començar puntu-alment amb l’assistència d’onzepersones de públic, i la primeraintervenció del batle va ser perdemanar disculpes al consistoriper no haver aconseguint encarala incorporació de les dues cadiresque fan falta a la taula presiden-cial per encabir els 2 regidors mésque té l’ajuntament des de l’inicid’aquesta legislatura, en la qualha passat a 11 regidors quan enl’anterior eren 9.

en els tres primers punts esvaren aprovar per unanimitat lesactes de les sessions anteriors ies va donar compte als assistentsdels decrets de batlia i de la mit-jana del termini de pagament defactures del segon trimestre de2015, que va ser de 27,4 dies, osigui menys d’un mes a partir dela recepció de la factura.

acte seguit es va acordar perunanimitat la devolució del26,23% de la paga extra dedesembre de 2012 que el GovernCentral va trobar que no havia depagar als funcionaris per poder-los aportar a altres bandes, bàsica-ment als bancs, per lo que se vaveure amb el pas del temps. elbatle va informar que el governmunicipal planteja aquesta devo-lució en la nòmina del mes d’oc-tubre perquè compta amb un petitexcedent de 4.592 euros de la par-tida corresponent del pressupost,la qual cosa fa possible fer-la. laportaveu d’axsJ, Catalina Gayà,va opinar que és lícit i obligat elcomençar a tornar aquest deuteque es té amb els funcionaris desde desembre de 2012, i quedarcabals com més aviat millor.

el punt cinquè, que plantejaval’adhesió a la tarifa simplifi -cada creada dins el conveniFEMP-SGAE, va ser retirada del’ordre del dia, ja que segons elscomptes de l’ajuntament durant el2014 s’havien pagat per aquestconcepte uns 800 o 900 €, mentreque el conveni a subscriure per2015 parlava d’uns 1.688 €. si lainformació de l’ajuntament éscorrecte, el poble firmaria un con-veni “a pèrdues”, la qual cosa noté cap sentit ni un. segons pareixes tracta d’un conveni entre laFederació de Municipis i lasocietat General d’autors per

Una bona notícia pels fun-

cionaris municipals locals:

aviat cobraran una part de

la paga de Nadal que el

Govern Central els va con-

gelar per desembre de 2012.

facilitar a aquesta societat elcobrament dels drets d’autor deles actuacions musicals que es fana les berbenes i altres actes muni-cipals dins el poble. si se torna apresentar més ajustat a la realitates tornarà a posar a un nou ordredel dia, si convé. la meva opinió:avui en dia tothom s’espavila pertreure doblers d’allà on sigui... ifinalment la font d’aquestsdoblers és sempre la mateixa: lesnostres butxaques. en aquest cascrec que és ben aplicable la ditaque resa que davant el vici dedemanar hi ha la virtut de nodonar, i és feina dels nostresrepresentants públics el vigilarque no se destini ni un euro més

del que sigui estrictament legal inecessari a pagar aquestes cosesque no reporten cap rendiment alpoble ni a noltros, els seus habi-tants. No puc entendre com potarribar a la consideració del ple-nari un conveni d’aquestes carac-terístiques per a la seva aprova-ció. Just m’ho explic per lacircumstància de ser un equip degovern novell, i que en la sevainexperiència ningú s’havia pre-ocupat de que el conveni proposatfos repassat i contrastat. Menosmal que ho varen aturar, ja que sis’hagués arribat a passar a vota-ció, segons la meva opinió hauriaestat un acte de pura negligència.

el punt sisè plantejava unamodificació de crèdit de6.479,55 € per poder fer front alshonoraris de direcció d’obra delprojecte de la primera fase de lesobres de drenatge de la zona deponent del poble. en aquest punthi va haver una forta controvèrsiaentre l’equip de govern i la oposi-ció en tenir importants discrepàn-cies tècniques sobre si era neces-sari o no fer la modificació decrèdit abans fins i tot de licitar lesobres. la portaveu d’axsJ man-tenia que la direcció d’obra no sepaga fins que no està acabadal’obr a, i en aquells momentsencara no estava ni contractada,de manera que considerava preci-pitat fer la reserva de crèdit perpoder-la pagar. Per part de l’equipde govern el regidor d’urbanismeva exposar els seus arguments perfer la reserva i es va mantenir enla seva intenció d’executar lamodificació de crèdit. CatalinaGayà va demanar la mediació delsecretari que va intervenir per dirque era una qüestió merament

ajuntamentReflexions municipals

JoaN sasTre JoaN

7

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 7

mel i sucre

8

el Consell de Mallorca haconcedit 2 de les 4 actuacions quese li havien demanat. es tractad’unes escenificacions de lesron dalles Mallorquines, per in -fants i gent major.

informant de les gestions fetesen referència a una notícia sortidaals mitjans de comunicació sobrela nova orientació del Fogaiba eltema de la propietat i usdefruitdels antics edificis de les cambresagràries, uns dels quals està ubi-cat a sant Joan.

i finalment, el darrer punt,precs i preguntes.

Catalina Gayà, d’axsJ: Pun -tua litzant que en cap mo ment el tode les preguntes que es varen fersobre el cost de les ca misetes d’a-questes festes d’estiu va ser des-pectiu ni violent, sinó amb l’únicobjectiu de tenir informació deprimera mà.

Quants de vehicles elèctrics hiha a sant Joan que puguin apro -fitar el nou punt de recàrrega dedevora la piscina municipal?

en quines condicions s’hadonat la Festa des Botifarró a laPenya Motorista i qui va posaraquestes condicions?

l’autocar que va posar l’ajun -tament per davallar els camina-dors que pujaren “a lluc a peu”va partir d’allà 30 minuts abansde l’hora anunciada, deixant almenys 5 menors desemparats allàdalt. Tenint en compte queaquests menors estaven apuntats auna llista en la qual també hi figu-rava el seu telèfon mòbil i que nise’ls va telefonar ni se’ls va cer-car ni se’ls va esperar, això podriaser considerat una falta d’abando-nament de menors. s’ha investi-gat per què va passar, això?

sobre el desbrossament devoreres de camins: està bé que sedesbrossin les voreres, però ja noestà tan bé que s’arrabassin lespedres de les voreres, i qualquepeça de marès, i que quedin perenmig de les finques. Què ha cos-

bre s’ha tractat ja el tema de l’a-colliment de refugiats. el Consellde Mallorca i el Govern Baleartam bé hi ha pres part i han disse-nyat un pla d’actuació.

s’ha decidit instal·lar un punt derecàrrega de vehicles elèctrics dinsel casc urbà del poble, concreta-ment devora la piscina municipal.

s’ha iniciat la tramitació delPla especial d’ajudes 2015-2016

Josué Gayá: el 27/09 hi vahaver una reunió per concretarl’oferta d’activitats de Consell deMallorca.

enguany s’han ajuntat les duesassociacions esportives que con-vivien a sant Joan, de manera ques’ha constituït una associació méspotent.

al poliesportiu de son Junys’han habilitat dues pistes allà onabans n’hi havia una, per poderdoblar l’espai d’entrenament.

Donant l’enhorabona a laPenya Motorista per l’organitzacióa sant Joan de la prova de Trial.

agraint la col·laboració de lesassociacions locals i de particu-lars a les festes locals.

Donant informació sobre laFesta des Botifarró, a celebrar elcap de setmana vinent.

Contestant una intervenció deCatalina Gayà al plenari anteriorsobre l’augment de 2 € per unitaten el preu de venda de les camise-tes de les festes.

Donant explicacions sobre laplanificació econòmica de les fes-tes d’estiu i demanant disculpesper algunes males interpretacions.

Francisco Mestre: agraint elsesforços fets pen Josué, na Noèliai tota la gent que va fer feina en laorganització i realització de lesfestes patronals.

s’està fent un estudi d’eficièn-cia energètica dels edificis i pro-pietats municipals.

D’aquí a 2020 s’ha d’haver fetaquest estudi i aplicat els correc -tius necessaris a tots els edificismunicipals.

tècni ca que no influiria ni en el costfinal de l’obra ni en els terminis depagament. Passada a votació, lamodificació va ser aprovada per 6vots a favor (3 Pi + 3 PP) i 4 abs-tencions (3 axsJ + 1 PsiB-Psoe).

els setè i vuitè punts eren sen-gles mocions d’AxSJ i del PPsobre l’admissió humanitàriadels refugiats i assumir l’aten-ció als refugiats com a qüestiód’estat, referint-se a l’allau depersones que cerquen fugir de lafam i de la mort en el conflictesbèl·lics de líbia, síria i voltants.ambdues mocions estaven adre-çades al Govern espanyol ireflectien el sentiment general dela societat civil que els governsdels estats europeus han de fer totel que sigui humanament possibleper ajudar aquestes persones asuperar la delicada situació queestan passant i a poder encarar elfutur amb les garanties que sepugui. Tots els portaveus munici-pals varen intervenir i es mostra-ren d’acord en que és una empre-sa que requerirà dels esforçosaltruistes de molta gent, a mes delsuport econòmic i logístic de totesles institucions que s’hi puguinimplicar, tant públiques compriva des. ambdues mocions esvaren aprovar per unanimitat.

en el proper punt es va tractaruna altra moció d’AxSJ, aquestavegada sobre la marxa estatalcontra la violència masclista,centrada sobre tot en l’assetjamenta la víctima a través de les xarxessocials: whatsapp, face book, twee-ter, i altres. les propostes de lamoció, explicades per la portaveud’axsJ Catalina Gayà, varen sercomplementades per unes infor-macions en el mateix sentit de laregidora d’afers socials, Noèliallull, i passat el punt a votació vaser aprovat per unanimitat.

en l’apartat d’informacionshi va haver les següents:

Batle: a l’assemblea de batlescelebrada el mateix 30 de setem-

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 8

mel i sucre

9

l’hort

des padrí

El mes de novembreaNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

És temps de collir olives, éspreferible collir-les abansde la completa maduració.

s’acaba la temporada de leshortalisses d’estiu. Tomatigueres,pebrers, alberginieres..., que tantbé aguanten les altes temperatu-res, quan arriba el fred van per-dent vigor i qualitat.

s’han de collir les nous i tambés’han de treure els moiatos, perquèsi estan massa temps davall terra lahumitat els perju dica.

la primera quinzena d’aquestmes és bon temps per fer el planterde ceba mallorquina. També ésbon temps per sembrar xítxeros ifaves calentes, i gran part de leshortalisses de cara a l’hivern i laprimavera, com la pastanaga mo -rada, els raves mallorquins, rave-

nets, bledes, espinacs, cols d’acopi floris, lletugues, endívies, allsforasters per collir tendre, cebesper fer grells i per llavor... Tambées poden sembrar esqueixos decarxofera de la varietat carxofamorada, si no hi ha molta saó con-vendrà dar-los una regada o duesper afavorir que aviat posin arrels.

amb la lluna plena i minvantja es poden esmotxar els ametlersi altres arbres dels que perden lafulla. També és bon temps perplantar arbres joves, ja que la fre-dor i la humitat fan que tenguin lasaba endormiscada i resisteixenmés bé el canvi.

Quant a la vinya, es podenespodeguessar o acurçar les sar-ments inútils, per tal de facilitar eltreball de cuidar-la.

les taronges ja agafen color iés quan són més vulnerables alsatacs de la mosca de la fruita, quesi pica la taronja la fa malbé. Percontrolar aquesta plaga s’han depenjar trampes als tarongers os’han d’esquitar contra la mosca.

s’acosta el ltemps de la sembrade cereals, anirà més bé si durantl’estiu s’ha fet una passada alsementer per tal que el rostoll il’herbei quedin un poc mesclatsamb la terra; així, la humitat afavo-reix la descomposisió i és un bonaliment per a la propera anyada.

Diuen que si el novembre tro -na, l’anyada serà bona. la humi-tat fa despertar les garrigues que amés d’agafar lluentor per davallde la fullaca humida, hi neixentota classe de bolets.

tat, aquesta feina? a qui se vaencarregar? Qui s’ha cuidat derevisar la qualitat de la feina feta?

Com funciona actualment eltema de la reserva d’espais a edi-ficis públics per utilitzar les asso-ciacions locals?

sobre les festes patronals, hihavia uns acords presos per plena-ris anteriors que no se varen res-pectar. Per què va passar això?

Quan es va posar en marxa elPla leader 2013-2014 hi havia unasèrie de petits empresaris autò-noms santjoaners els serveis delsquals figuraven a aquest pla, i quecobrien les necessitats d’aquest plaen temes de marges de pedra, jar-dineria, i altres oficis que feien deltot innecessari in cloure a aquestpla empreses com “Promovias” o“Grupo solados” per fer aquestesfeines que po drien perfectamentfer autònoms santjoaners.

Pedro Galmés, d’axsJ: Do -nant l’enhorabona als organitza-dors de les festes pels actes que seferen, però incidint en que va tro-bar a faltar alguns actes impor-tants.

sobre les obres del camí delpuig de sant Nofre, a veure si jas’han donat per acabades, i si ésaixí, a veure si el propietari delscostats del camí hi està d’acord.

Què ha fet a sant Nofre l’em-presa “Promovias” per costar allòque ha costat?

Josep Bauzà d’axsJ: Haventobservat que s’ha instaurat unfacebook municipal, i que s’hamig abandonat la web institucio-nal, prega que se reac tivi aquestapàgina aportant-hi informacióactualitzada.

s’ha pensat en reinstal·lar elservei de wifi a s’escorxador i alPoliesportiu?

José Bauzá, de PsiB-Psoe:Cada dia horabaixa compa reixenuns cotxes al poliesportiu ambpersones desconegudes que hipassen llargues estones, i hi hausuaris d’aquest espai que estanpreocupats. l’ajuntament té cons-tància de qui són aquestes perso-nes desconegudes?

esta previst fer qualque cosaen referència a la possible con trac -tació d’un segon policia local?

Perquè a la web institucionalde l’ajuntament de sant Joans’informa dels actes d’uns partitspolítics concrets que precisamentestan en el govern municipal?

si esteu interessats en conèixerles respostes de l’equip de govern,les podeu veure i escoltar al webmelisucre.cat, on ja vos avís que,tot i que encara som als inicis de lalegislatura, ja podreu gaudir dequalque moment “calent”.

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 9

mel i sucre

converses

amb els amics

en aquest capítol parlaremdels ciclistes de sant Joandels quals tenim constàn-

cia que prengueren part en carre-res ciclistes de la dècada dels anystrenta i part del quaranta del pas-sat segle XX.

encapçalarem la llista amb enPep Nicolau, natural de lloritoperò criat a sant Joan. en Nicolauera un corredor professional que

El corredor de la dreta és en Pep Nicolau.

10

El ciclisme a Sant Joan (III)aNToNi sasTre “De sa BoTiGueTa”

aMB la Col·laBoraCió D’aMaDor Bauçà Bauçà “Passol”

En Pep Nicolau arribant a meta al velòdrom de Tirador de Ciutat.

practicava aquest esport tant percarretera com dins la pista o velò-drom. a sant Joan va obrir unpetit taller al carrer de Petra, 32, itenia la seva penya al casino d’enCambuix. Va morir d’una caigudaal velòdrom de Tirador, de Palma,el 18 de novembre de l’any 1934.

un altre corredor va ser en enMateu Paulo, que es va casaramb na Francinaina de son

Cucuí. en Mateu va morir jove. També hi havia en Mateu Pons,

casat amb una filla del ferrerPuput. en Pons va obrir un tallerde bicicletes a una portassa de casCapità, al carrer de Palma, 38. alvoltant dels anys seixanta elmatrimoni emigrà a l’argen tina.

en Guillem serral era barberd’ofici i de jovenent va provarsort amb la bibicleta, tant en pistacom en carretera. es va casar ambna Maria Timoner, de Manacor, ipassats uns anys varen passar aviure a Palma. Tengueren duesfilles, na Margalida i na Maria.

sebastià Bover Gelabert, Nu -viet, amb motiu d’entregar-se alservei militar, la seva tia, naCatalina Teca, li va regalar unabicicleta nova que potser fos deles primeres que hi va haver asant Joan que duia incorporat uncanvi de marxes. els amics s’hienvoltaven perquè els explicàscom funcionava aquell invent. ensebastià va prendre part en algu-nes carreres, però prest es va reti-rar de corredor perquè trobavaque era massa pesat.

arnau Munar Bauzà, Bronder,de fadrí va provar de córrer, peròquan es va casar va penjar la bici-cleta a una estaca i es va dedicar al’agricultura. Va morir a l’edat de33 anys i la família va conservarla bicicleta penjada a l’estacadurant molts d’anys.

en Francesc alzamora de saPlaça també va ser un dels jovescorredors ciclistes que prenguépart en algunes carreres que s’or-ganitzaven pels pobles del Plaamb motiu de les festes patronals.

Joan Mesquida Florit, de canJordi, era un gran aficionat al

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 10

mel i sucre

ciclisme i de fet prenia part en lescarreres de fondo en carretera.Però en Joan Jordi també era unespecialista en les pistes o voltado-res de terra que aleshores s’impro-visaven després de segar el blat delsementer de Gossalba, on es dispu-taven carreres durant l’estiu.

Josep Gayà Florit, Perdut,tenia 18 anys quan va ingressar demosso a la fàbrica de ses Gomes.en Pep Perdut tenia molta d’afi-ció a les bicicletes i de fet va

En Guillem Serral al velòdrom de Palma, després de córrerun centenar de voltes a meitat dels anys trenta.

AGÈNCIA DE  SANT  JOAN

Carrer Bellavista, 38 • Tel: 971 80 98 80

11

Joan Matas Mas, de Son Gorgut, en plena carrera.

cap de poc temps, el matrimoni vaanar a viure a Peguera.

Joan Matas Mas, de sonGorgut, nascut l’any 1930, va sercontemporani dels tres corredorssantjoaners més reconeguts, enGual, en Company i en Karmany.fins i tot va córrer amb ells algunacarrera important, com la Volta aandalusia. Professionalment vacórrer amb l’equip Minaco-Peu -geot. També va córrer a les festesde diferents pobles de Mallorca

prendre part en unes quantescarreres. Més tard li pegà la curo-lla dels coloms i fou un dels colo-mistes de més prestigi de lasocietat Columbòfila.

en Biel Palmer, a sant Joan, elconeixem com a corredor ciclista.era d’andratx i es va casar ambn’antònia de sa Pleta. Varen viureuns quants anys a sant Joan itenia un petit taller de bicicletes alcarrer de ses Trinxes, a una por-tassa de l’amo en Mateu Foc. al

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 11

mel i sucre

(andratx, artà, Cala rajada, elGran Premi de la Fira de Maig desineu, el Gran Premi del Comerçde Palma, el Gran Premi Gacciade Palma...). Va córrer des del’any 1952 fins al 1957. Després,es va dedicar a mecànic de bicicle-tes amb un taller que muntar alcarrer Major. Va morir l’any 1987.

Josep Bauzà Vaquer, de Gos -salba, va néixer l’any 1930. Vaparticipar a la Volta a andalusiaon va fer segon a la general des-prés de guanyar una etapa ambfinal a sevilla. aquest dia, l’amoen Pep conta que es varen dutxaral Benito Villamarín (camp defutbol del Betis). Va córrer duesvoltes a Catalunya, tot i que a lase va segona participació es vahaver de retirar el primer dia per-què els varen imposar una etapade 360 quilòmetres que va fer quemolts corredors es retirassin. Vaparticiar en dues voltes a Mallor -ca i va fer desè a la general. Tam -bé va córrer amb altres corredorsmallorquins a la inauguració de lavoltadora d’algemesí (València).

suposam que durant aquellsanys hi va haver bastants mésd’aficionats que provaren sortamb la bicicleta, però no n’hemtrobat notícies. s’ha de tenir encompte que en aquella època esfeien poques proves o competi-cions ciclistes a Mallorca, entreelles, una de les més anomenadesera la Volta al Pla de Mallorca, itambé es feien algunes provesmilitars.

Carrer de Petra • 07240 Sant JoanTel. 971 52 60 22

12

Els dos corredors ciclistes són en Joan Jordi i en Sebastià de can Nuviet.Devora ells hi ha l’amo Antoni Carlos, que va tenir un talleret de bicicletes.La fotografia està feta a un circuit provisional de fora vila, al pla de Gossalba.

Josep Bauzà amb la seva bicicleta davant les cases de Gossalba.

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 12

mel i sucre

13

retalls

Lluïsa Febrer, porno vs. selfies

eleNa VallÉs (http://www.40putes.com/)

Entrevista publicada a internet, al

blog 40 Putes, que es un web d’ac-

tualitat musical i cultural fet a

Mallorca

els professors de Belles artsla putegen amb la tècnica i eldibuix al natural. ella respon

amb bones idees i un dibuix de líniaclara i colors rotunds que fa equili-bris entre l’estil urbà, certa abstrac-ció tribal i el simbolisme. Com ares posta a la rigidesa i beatitudd’una mestra, va començar lesil·lustracions pornogràfiques deBoixar or die, que després es con-vertí en un fanzine que ara pul·lulaper l’illa. la religió i el sexe són elsseus temes predilectes, així com lareinterpretació d’imatges emblemà-tiques de la història de l’art o iconesde la cultura popular illenca com eldimoni o el porc. Prové de “la

Mallorca profunda”, sant Joan, i té20 anys. Ha exposat a la galeriasacma de Manacor i aquest estiu aCan Timoner de santanyí. a partdel dibuix i la pintura, practica unafotografia performativa on el sub-jecte és ella mateixa. els elementsdissonants que introdueix elevenels seus autorretrats a la categoriad’antiselfies. se’n fot dels “megusta” que marquen la pauta a laseva generació. Fa colla amb Peresalvà, Pere Banek i Tomeu Cabotde Taller llunàtic, el seu valedor.l’artista reconeix que fa petitesperformances privades que algundia veuran la llum. Cal quedar-seamb el seu nom, lluïsa Febrer. ensentireu parlar.

40Putes: El teu darrer projec-te és el fanzine eròtic  Boixar or

die. Com va ser l’origen?lluïsa Febrer: Molt absurd. en

realitat és un projecte que no s’ha-via de vendre mai. És un projecte

de l’escola, de la universitat. Ha -víem de fer alguna cosa amb aqua-rel·la per Nadal i jo a la meva pro-fessora mai li he caigut bé, sempreem posa notes molt baixes, és moltbeata. De fet a la revista posa “no

apte per a beates”. i em vaig dir,“no faré el que fan tots els altres.

M’ho curraré molt però faré el que

voldré per provocar-la”. i, clar, no

la vaig ni acabar. li vaig dur sispàgines i ho vaig deixar allà perquètothom ho miràs i realment a tot-hom li va agradar manco a ella, queva fer com si no ho veiés. i ara m’a-gradaria anar allà i dir-li: “Mira,

està acabat, i ha tengut èxit i tal”.Però aquesta dona m’ho va tirar pelcap pràcticament. i al final vaigarribar aquí i…

I vares aprovar?Vaig aprovar l’assignatura, però

no sé si aquest treball el vaig apro-var o no. No li va fer cap gràcia. Joho sabia que no li faria cap gràcia.Però no em mereixia suspendre.ells [els professors] ho valoren totmolt subjectivament, i això maim’ha agradat. Quan vaig arribaraquí, vaig mostrar-ho a algunes

persones. Per exemple, a Pere sal -và, que l’he conegut aquest estiu, ialtra gent que es relaciona amb ell.em varen animar que l’acabés. i lavaig acabar. la vaig dur a impremtai la vaig començar a distribuir. irealment ha estat el meu primer fan-zine i he vist que això té molta orti-da. No per guanyar doblers, però síper difondre a les totes. i trob que hatengut molt bona resposta.

Et planteges un segon númerode Boixar or die? El faries sola oamb més gent?

No, si fes una segona part elfaria jo sola. o deixaria aparcataquest i en faria un altre. Peròtambé amb la mateixa temàtica. Hepensat que el pròxim siguiVerrim ocoses així.

El sexe habitualment és unaqüestió molt masculina en el mónde l’art. Emperò la dona és la quesobretot gaudeix als teus dibui-xos. En això et diferencies d’ells?

Trob que m’ha quedat molthetero sexual el fanzine. i jo real-ment si fes un segon número m’a-gradaria fer-ho un poc més mesclat.De totes maneres, és cert que a larevista és finalment la dona qui éssúper viciosa, amb els ulls guerxos.Normalment al porno sempre dei-xen a la dona súper objecte. aquíella també és molt activa coml’hom e. És a dir, trob que les femi-nistes no s’haurien d’enfadar ambjo (rialles).

Te sents deutora de les donesdibuixants del moviment Riotgrrrl?

Fa poc he sentit parlar del movi-ment, i no en sé gaire. el dolent dejo és que no tenc referents.

Però estudies Belles Arts.sí. a Belles arts not que m’he

contaminat perquè em fan tenirreferents. Trob que sí és necessari

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 13

mel i sucre

14

tenir-los, però et contaminen unpoc. Potser alguna cosa que t’hagu-és sortit de manera pròpia, ja agafaalgun detall d’aquest o d’aquestaltre autor.

Reinterpretes moltes imatgesemblemàtiques de la història del’art. Per exemple, a la lloba capi-tolina la transformes en truja.

sí. M’agrada fer-ho. sobretotles tres Gràcies [de rubens]. És elque més interpret. No sé si n’hasvist un que és a un McDonald’s onhi ha tres porquetes. De vegades,

quan no sé què he de fer, seguesc enaquesta línia perquè sempre trobuna idea.

Encara és possible la irreve-rència?

la gent està com a adormida. ami m’agrada fer imatges impac-tants. Ja sé que tot està fet, però toti així totes les imatges que ensbombardegen diàriament són quasiiguals o similars. en el moment quehi fiques un element o un tematabú, com el sexe per exemple lagent, ja s’atura i diu “ui”.

En el tema del sexe hi ha moltde camí per explorar?

És ver que tot s’ha fet, però trobque hi ha una involució en tot això.i la gent està tan saturada d’imat-ges! Jo ho not això. sobretot ambles meves fotografies. sempreintent fer imatges que pareguin nor-mals. Per exemple, me’n vaig fer

una amb espaguetis pel cap. És latípica foto  fashion, “mira aquestarossa”, però realment du espaguetispel cap. i és canviar aquestes coses.la gent està avesada a fer-se fotosper les xarxes socials. es fan fotosrient, a la muntanya, a la platja, iquan te trobes una imatge d’aques-tes a les xarxes, t’atures sorprès ipenses: “Què passa? aquesta no ésla plataforma ideal perquè aquestapersona posi aquestes coses”. somuna provocadora amb aquestescoses, m’agrada riure’n. i trob que

el públic ha respost bé també. Totd’una la gent diu “aquesta estàboja”, però jo no m’hi consider.realment, sóc totalment conscientdel que faig. i he de dir que ho faigper riure. M’ho pas bé. la gents’escandalitza un poc, però la res-posta ha estat bona. si t’ho prensamb gràcia, està bé.

Què li deuen els teus dibuixosd’homenets blancs a Keith Ha -ring?

li deuen bastant. això formapart del primer any de carrera o elsegon. un professor estava fins alsous de mi, em deia que jo sempreanava a la meva, que feia el quevolia, i que agafés un referent i fesalguna cosa. i vaig agafar KeithHaring. i vaig començar fent temesd’aquí, tipus Magaluf, o temes d’a-vui en dia, les cookies, les selfies…i vaig començar a fer una sèrie

[Societat contaminada] en la qualva parar atenció la sala sacma deManacor. em varen dir que seguísamb ella i que per setembre enfarien una exposició. De fet, era unprojecte que estava dins la iniciati-va Noves Presències del Consell. Jodiria que aquest va ser el bot mésgros que he fet en qüestió de gale-ries. Va ser una gran oportunitatperò no em va acabar d’agradarperquè vaig trobar que els preuseren molt alts, per a un públic ambcert poder adquisitiu. Fins i tot vaighaver de fer els meus contracartells,tots posats per Manacor. Va estarbé, em va servir d’experiència, peròa mi m’agrada vendre la meva obraa un preu més popular. a veure,algun dia m’agradaria estar a unagaleria i vendre quadres cars, carsen el sentit que em donessin perviure més que res, però per unaaltra banda m’agradaria continuarfent aquestes coses [fanzines] quesé que no són per treure diners nires. M’agradaria jugar a les duesbandes. Però mai essent comercial,haurien d’acceptar el que faig tal icom és. Però sé que és molt difícil.T’ho has de guanyar molt a pols.

Amb la teva manera de ferfeina, et veus abocada al circuitunderground?

un poc sí. No m’interessa elcorrent en què va tothom. M’estimmés fer el que jo vull, que no emdiguin què he de fer. en el momentque em posen ordre em pos nervio-sa. Quan m’imposes un projecte, elmeu cap ho nega. i ja no tenc capmotivació per a fer-ho. Per això, aValència, enguany ho he passat unpoc malament. Perquè a Barcelonaen segons què sí et donaven untema, però et deien que ho fessiscom volguessis. i així quasi acaba-ves presentant el que volies. elnivell allà era més baixet. en canvi,a València, com que havien fetmolta tècnica, jo hi anava amb zerotècnica. Però jo el que tenc sónmoltes idees. i notava que allàm’havien tallat una mica les ales. ala professora no li anava bé que jotengués la meva línia personal, que

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 14

mel i sucre

és ver que sóc un poc tancada peruna part, però m’agradaria que ellaveiés que jo ho tenc molt clar. Quem’agrada fer això i que funciona.Però em tallaven les ales. i per aixòles meves notes són molt xereques.i com que tampoc anava de fer lapilota… He surat el curs, però si emfan pintar alguna cosa realista hosabré fer però amb moltes dificul-tats. Tardaré molt més temps.Tampoc és una cosa que mai m’ha-gi interessat aprendre.

Penses que no és necessariaprendre a dibuixar un cos hu -mà, per exemple?

És necessari si la teva inquietudés fer allò. Però si la meva inquie-tud és fer coses més abstractes, laqüestió canvia. Jo el que faig ésmolt primari, s’entén amb una línia.a mi m’interessa més fer línia. a lagent que va perduda li obris moltesportes amb la meva carrera. Però lagent que ja ve amb una idea moltdeterminada, trob que s’hauria deconcentrar en allò que vol fer. No lifacis fer vídeos, escultura, quan ellja ho ha eliminat. Potencia’l en allòque és bo. el cas és que al final etfan fer tantes coses que et maregen,jo estic desanimada…

L’ensenyament academicistano t’interessa.

No. Trob que hauria de ser méspersonalitzat. Perquè hi ha gentmolt bona fent realisme i que et potfer filigranes. Però jo crec que sócmés partidària de les idees que de latècnica. Quan jo tengui una idea irealment per fer aquesta idea hagide saber fer alguna cosa que no sé,

realment és quan espavilaràs. Hi hagent a la meva classe que li agradafer vídeo i són uns cracs, i realmentestan fins al collons de fer escultu-ra, pintura i dibuix. a mi em passael mateix però amb tot allò que noés dibuix o pintura.

Fas autorretrats, a les tevespintures el teu nom “Lluïsa” apa-reix per tot. Per què fas una obratan autorreferencial?

o tenc un ego descomunal od’alguna manera m’intent conèixera mi mateixa. No ho sé. Crec que ésperquè sóc una persona amb moltaràbia a dins i m’intent conèixer més.

Ràbia a què?ràbia a tot. D’alguna manera,

ma mare sempre em diu que quandibuix és quan estic tranquil·la i noembós a ningú. i és veritat. esticentretinguda. Jo que sé, quan veiguna notícia al diari ja em pos histè-rica. i alguna crítica he de fer. i maiem conform que una notícia tenguiuna lectura. Ho has de reflexionarmolt i tu posar el teu punt de vista.l’exemple més clar d’això és quanva surtit tot això de l’estat islàmic.Tothom carregava contra l’estatislàmic. i jo pensava, ara carregamcontra l’estat islàmic, però fa 50anys estava el Klu Klux Klan. ivaig fer una quadre on vaig posar“Busca las siete diferencias”. i eraun del Klu Klux Klan amb elmateix posat que un de l’estat islà-mic. i això ho vaig penjar del meubalcó, i tothom s’ho mirava. i moltagent es demanava què volia dir. ipens que jo tenia raó amb aquestaanalogia. si es volgués reconèixer

l’estat islàmic, occident fariacoses… són aquest tipus de qües-tions que jo reflexion. M’agrada fercrítiques de tot el que està passant.avui en dia s’ha de ser crític. Peraixò tampoc no m’agrada Bellesarts. Fer coses maques avui en diaestà molt bé, val, t’aplaudiran, peròperquè s’ha de donar l’esquena alque realment està passant? estamen una societat en què hi ha pau,però en realitat oblidam tot el quepassa. No m’agrada que la gentestigui tan atordida. i d’algunamanera se’ls ha de despertar, ambimatges fortes. o almenys fer imat-ges que els facin pensar una mica.

Keith Haring també era unactivista social.

Per això tot d’una em va agra-dar. Tan simple i amb una frase. i eltema de les figuretes també em vainteressar, perquè d’alguna maneratanta gent i tan igual; es com un ra -mat d’ovelles. i tan simple. enHaring m’ha fet simplificar encaramés el meu estil. i també ara fa pocm’ha començat a agradar molt elsimbolisme. Que era un poc totaaquesta simplicitat d’aquesta gent.Que amb un símbol pots fer moltescoses.

N’utilitzes molts. Per quinmotiu?

sempre m’ha agradat més arri-bar a un públic com més amplimillor. M’és igual si tenen més cul-tura o manco, però el que cerc ésque més o menys tothom ho puguientendre. Per això aquests quadresque vaig fer l’any passat pelscolors, pens que tothom els podia

15

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 15

mel i sucre

16

comprendre. Vaig veure gent quemirava el quadre dos minuts i gentque es va tirar deu cercant tot elmissatge. i em vaig adonar quepodia arribar a tot tipus de gent.Fins i tot em vaig adonar que alsnins petits els agradava i que alsmeu padrins també. si uneixescolors, segons què arriba a unpúblic més ampli i segons què, no.Jo pens que l’ideal seria condensar-ho tot. Però això ja seria la mevapart més pictòrica.

A l’hora de fer un quadre, fasdibuixos preparatoris?

Depèn del projecte. si he de ferquelcom més seriós, puc estar unasetmana fent idees fins que no tencl’esbós definitiu i no em veig ambcoratge de posar-m’hi. si dic, d’a-vui per a demà vull tenir un dibuix,agaf una imatge, dibuix, i vaig afe-gint coses, són improvisacioneselaborades. N’hi ha alguns de méssurrealistes.

La religió també està presenta la teva obra. Treus les imatges

religioses de context. Dibuixar éstreure de context?

sí, en certa manera ho és.També ho faig perquè trob que lareligió és un element molt potentavui en dia. estira molt. i tambéperquè jo he nascut en una famíliamolt religiosa; els meus padrins hosón. i d’alguna manera em va cos-tar molt dir que ja no volia anar mésa missa. als deu anys ja no hi podia

anar, em feia por. No entenia res. ivaig haver de suplicar molt a mamare perquè ja no hi volia anar pus.estic pensant d’enviar-li una cartaal Papa dient-li que vull dimitir(rialles). sempre tenc moltes dis-cussions amb els padrins. Peròtambé pens que ells han nascut enaixò, que ja no els canviaré i queells no em canviaran a mi. Formapart dels temps que hem viscut i del’ensenyament que hem rebut.

Et veus exposant a algunagaleria de Palma?

són burgeses. Però m’agradaria.segons el que faci, hi podria arri-bar. Però d’alguna manera hauriade censurar aquestes coses que a mim’agraden més. o intentar-lescolar, però no fetes de la mateixamanera que ara. o, simplement,també puc arribar-hi aconseguintque acceptin aquestes coses. Quecrec que és possible. si ets bona, alfinal el tema que sigui crec que hipot arribar. si està ben presentat, siés a llenços, etc., hi pot arribar.

Què en penses de la Nit del’Art?

Vaig exposar a  Noves Presèn -

cies a la Misericòrdia. està bé, peròés molt postureo també. No és quediguis que hi hagi molta cosa bona.s’hauria de mirar un poc més laqualitat que no tant la festa. És méscom una festa. Per passejar, perdonar a conèixer la ciutat, que hi hacultura, d’acord, però hi haviamolts artistes de fora. No m’acabade convèncer. Hi hauria d’haver unaltre circuit més underground i mésfort que crec que no  haurien detenir res a veure ni amb l’ajunta -ment ni amb les galeries.

Què hauries de millorar comartista?

De vegades, no hauria de ser tanimpulsiva amb les idees. algunscops veig una idea molt clara peròal final ja coixeja. i també ser devegades molt més professional ambles coses. Per exemple: fer un dibu-ix petit si la idea és bona. “idòpensa-t’ho un poc més i fes-hogros, dona”, m’hauria de dir. o ambles fotos. Hauria de tenir molta més

tècnica. en realitat les faig perriure. i n’hi ha que són molt bones,però com que no m’he interessatgaire en la tècnica… les podria fermés de qualitat, amb millor llum,

cercar-me un bon espai per fer-les.en realitat, les faig a casa meva.Trob que podria pujar un poc mésla qualitat de tot. i també aprendrephotoshop, etc. saber més sobrenoves tecnologies.

També t’interessen les iconesde la cultura popular mallorqui-na: dimonis, porcs, etc.

Vénc de la Mallorca profunda.i això es el que hi ha. Trob que lanostra cultura està una mica ataca-da, d’alguna manera m’agrada treu-re-la i reivindicar-la. a més m’a-grada treure el més fort: el que és elporc, etc.

Coneixes Albert Pinya?sí. També juga amb això.Et sents propera a ell?en aquest sentit, sí. la gent se

sent molt identificada amb aquestselements de la cultura pròpia.

Quines tècniques fas servir?Tinta xinesa, molt d’acrílic,

aquarel·les… el més bàsic.Cap on va la teva feina?Tenc dues línies que seguesc. la

fotografia n’és una. Fotografia demi mateixa. i l’altre és la pintura, eldibuix, que també van de la mà. lafotografia l’utilitz quan me cans deldibuix i he de fer alguna cosa per

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 16

mel i sucre

riure. la fotografia és un art quecrec que arriba a més gent. i eldibuix m’agradaria seguir amb eltema dels fanzines, que m’ha agra-dat molt. i realment ara m’agrada-ria canviar. els meus dibuixos sem-pre tenen elements de l’anterior quehe fet. És una cosa que mir molt.Van evolucionant però sempre vaquedant un rastre del que he fetabans, ja siguin colors, símbols queels costa molt desaparèixer fins queja n’he ficat de nous. Ho mir molt,això. si agafes un dibuix d’ara i unde fa tres anys, en aquest també hitrobaràs la línia forta, els colors…el que passa és que els d’abans notenien tants de símbols i els d’arasí. D’alguna manera m’he de reafir-mar sempre en la meva obra, ha detenir ics coses que són meves. sócmolt gelosa del que és meu.

Un cop estiguis molt segurapotser et deixes de reafirmar tanten les teves obres. I deixes enrereel color.

Ufffff. No ho sé, el color… elsque ara tenc són bastant psicodè-lics, però el blanc i negre semprem’ha funcionat. Potser algun diapassaré a tons més apagats, no sesap mai.

També tenen un punt tribal.Tothom em diu que ara seguesc

tocant els mateixos temes però queel meu estil és més depurat. Que senota que sóc més conscient del quefaig. Fa tres anys que estava a l’a-dolescència forta i realment feiacoses molt brutes. De vegades éremmon pare, ma mare i jo, i ella emtallava el coll. eren les mateixes

coses però molt més brutes, moltmés fortes. es notava més l’adoles-cència, que estava amb el zel oalguna cosa em passava.

Quins són els teus pròximsprojectes?

Partesc cap a Madrid, a continu-ar estudiant. Me’n vaig a sobreviu-re allà. M’han dit també que sónmolt acadèmics. No sé què farem.em fa moltes ganes d’anar aMadrid per la part de la ciutat, peròdesprés me trob dins la mateixa ins-titució sempre i això és el que mésem desmotiva. les ciutats m’hanaportat molt. Conéixer gent dedefora de la universitat, algunscompanys que també són moltbons. Per això sempre em canviï deciutat cada any de carrera. som unpoc nòmada, s’ha de dir. Però odiïtant la carrera que necessit conèixerciutats. Però sí que el darrer anytornaré a València per centrar-me afer el projecte de final de carrera. irealment jo crec que faig tanta feinapel meu compte perquè sé que tenirara un projecte de vídeo, ara und’escultura, si després et vols ficardins una galeria no diràs: he fetaixò, això i això. ells voldran veureuna trajectòria d’alguna cosa mésconcreta, ells voldran veure que tufas allò. Jo això els ho dic als meuscompanys. Teniu projectes moltbons de vídeo o una altra cosa, peròcentrau-vos en alguna cosa. Comque ara hi ha un culte a la juventutsúper important, si no fas via aespavilar i paresqui que tens i fasuna cosa diferent als altres, no ani-ràs enlloc.

D’on treus aquestes idees tanclares?

Ho he anat veient. Com quesempre del que faig a classe emdonen pals, m’adon que hi ha algu-na cosa que no quadra quan jo hotrec pel meu compte i té tant d’èxit.o ells tenen la raó o jo la tenc. elfet és que he vist que fent les mevesputes merdes he arribat més enforaque si els cregués. Que hi ha pro-fessors molt bons, d’acord, però alsque em varen fer la vida impossiblem’agradaria mostrar-los que lameva feina agrada fora de la insti-tució. M’han duit pel camí de l’a-margura. Tampoc vull ser un flipa-da, però m’han donat molta canya.

Il·lustradora eròtica, en quinsmitjans penses que pots donarsortida als dibuixos porno?

en còmic i il·lustració. Precisa -ment, un dels nous projectes quetenc és fer un còmic. realment henascut amb còmic, mirant la tele,dibuixos. Vaig començar amb elmanga, però tot d’una em vaig pas-sar a còmic europeu. i sobretot henascut amb El Jueves i tot això.

Tens alguna lectura de còmicque t’hagi marcat?

M’agrada molt en Charles Burns,que fa còmic de terror. Hi va haveruns anys que vaig abandonar el cò -mic, i ara em torna a interessar molt.

Tens guies  espirituals en eldibuix eròtic?

sí, Taller llunàtic. Tot d’unavaig començar fent dibuix al natu-ral on tot era molt porno. i el meuprofessor de dibuix em va demanarsi coneixia Taller llunàtic. i a par-

17

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 17

mel i sucre

18

totes aquestes organitzacions. Peròdesprés està la part que passa de tot,però supòs que això passa a totesles generacions, no?

Feis colla els artistes més jovesde Mallorca?

sí, alguns. ara hem començat afer grup amb en Pere salvà, PereBanek i tots aquests, a més deTomeu Cabot. en realitat ha estatell qui ens ha ajuntat perquè ha vistque hi ha molts de jovenets comnosaltres que feim coses. ell deutenir uns 65 anys, tothom li hadonat l’esquena, però ell ho ha tretsempre endavant fent un renouer, iencara continua fent coses per albloc de Taller llunàtic. Però ell jaanava endarrer de conèixer-nos. Vacoincidir amb la meva exposició. iés ell qui ens ha ajuntat i ens ha dit:“Jo veig que vosaltres vos assem-

blau”. i ens hem arribat a juntaraquest estiu. Pere salvà crec que ésel qui dóna més canya amb el grup.ell mai ha davallat la guàrdia. Nocanviarà mai en Pere. És molt bo.

I d’al·lotes, n’hi ha moltes?Hem dit de fer un fanzine ple-

gats i sóc l’única representaciófemenina. realment, les dones novan tant de fer aquests temes. síque tenen aquests pensaments, elsagrada i tenc alguna amiga que sí,però som jo la que sempre ha d’es-tirar del carro. i si em trob que hi hamés homes que m’ajuden, idòendavant. Pens que jo també pucdonar una visió diferent a la d’ells,l’altra cara. està bé perquè m’hanacceptat com un d’ells. No em tallel pèl en segons què. Jo vull donarmolta tralla.

Als teus quadres no hi hablanc. Et fa por el buit?

Te n’has adonat! Bé. Jo cadaany faig un repte absurd. i fa dosanys que he començat. ara engua-ny és l’any d’anar vestida cada diade color blanc. i clar: m’he adonatque m’ha canviat molt psicològica-ment. M’he tornat més tranquil·la,ma mare em diu que estic més cen-trada. No don tants de problemes.M’he tornat més innocent. lapsico logia del color funciona per-

de la manera que volgués. enaquell moment, ja havia conegutTomeu Cabot i vaig pensar que ellfa tacons i tenia una obsessió ambels tacons i que sempre diu que aldarrere hi ha una dona. ell teniatota una sèrie de tacons amb idees iem vaig demanar què podia fer queencara ell no hagués dibuixat.Perquè ha fet tots els tacons delmón. i al final em vaig demanar pelque estava passant en aquellmoment al món i vaig optar peltema de les pateres. i va néixer d’a-quí. És una cosa que fas molt ràpi-da. en realitat, cada dia podria ferun dibuixet.

La meva generació no és tancrítica com la teva, filla de la crisii de situacions més extremes. Hoveus així?

Jo diferencii dos sectors dins lameva generació: gent adormida queno vol sentir res i es vol evadir depolítics i de tot perquè ja no confienen res. Hi ha molta gent deprimidaen la meva generació que pensa queja no es pot fer res. i jo sempre elsdic que tenim petites armes comés  l’art per fer canviar almenys elteu redolet. sí pot haver un altremodel al món, però la gent estàmolt atordida avui en dia. Despréssí que hi ha  la part més crítica enquè es junten feminismes amb totsaquests altres moviments. i torna ahaver-hi manifestacions i es tornena enrabiar. sobretot en el món uni-versitari. i fan molts de fanzines

tir d’aquell moment ja me vaigenamorar de la feina de TomeuCabot. i vaig dir, “jo vull ser comell”. aquest estiu l’he pogut conèi-xer. i ha estat un dels qui m’haimpulsat a treure el fanzine. i ell ésel que sempre em va dir que nohauríem de voler anar devora lesinstitucions. Fora tot això. Però jopens que no s’ha de ser tan radicalen aquesta vida. Per una part, sícrec que no s’ha d’anar amb allòinstitucional: sobretot per treure elmés sincer de tu, per fer mal, perrealment provocar de veres; peròper una altra part, sí el que vols éssobreviure mínimament en aquestmón, pens que sí has de fer una partuna mica més comercial. Nocomercial del tot, però sí mirar mésels formats, que no siguin rusticots.Pens que el fanzine mai podriahaver estat a una galeria, però si laportada l’hagués feta en un llençgros i funcional, potser sí hi podriahaver entrat. els grans formats icoses més elaborades hi peguen

més dins una galeria que no quatredibuixos. són els projectes grossosels que interessen a les galeries,amb els quals podrien fer doblers.

Trobes a faltar suport  alsjoves artistes?

sí. Hi ha molt poques oportuni-tats per als joves. Jo també m’hebarallat amb gent que diu que elque fa bo a un artista és la trajectò-ria, i jo no hi estic del tot d’acord.Dóna més confiança a l’hora decomprar, però trob que hi ha artistesjoves molt bons que no tenen tra-jectòria i que per aquesta regla detres no invertiràs mai en ells. Peraixò m’esforç molt a fer una línia idesenvolupar-la.

També tens dibuixos que enrealitat són idees desbaratades,estil Miguel Noguera. Em referei-xo al tacó patera.

sí, són idees molt directes. a lagent li agrada que uneixis dos con-ceptes dispars. això del tacó pate-

ra va sorgir perquè vaig fer en elstallers de la Fundació Miró un cursi em varen demanar que fes unhomenatge a algú que m’agradés i

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 18

mel i sucre

fectament. i d’alguna manera m’headonat que a dibuixos en elmoment que veig blanc, veig quehe fer un altre color. el blanc hafugit. No sé què em passa a nivellde pintura.

Són quadres molt bigarratstambé.

Tenc un horror vacui important.Quan veig un espai buit, jo em posnerviosa. Per això fic símbols.M’agrada acabar d’omplir sensedonar més informació, perquètambé tenen una cosa més neutra idecorativa, com a còsmica, els sím-bols. amb ells no espenyes el signi-ficat que et dóna la imatge mésgrossa.

Aquesta superposició d’ele-ments té a veure amb la granquantitat de missatges que ensarriben en l’anomenada societatde la informació?

Potser sí. la meva generacióestà saturada d’informació.T’aixeques i al mòbil ja t’ha arribatun whatsapp, ja llegeixes les prime-res informacions, obris elFacebook, el diari, surts al carrer;passa de tot i arriba un punt que jano vols saber res de res. ens con-formam perquè ja passam de tot.estam tan saturats… a mi tot aixòse’m fica dins el cap i jo mai seréoriginal perquè me n’adon quequan dibuix improvisant faig el queem va passar ahir, faig això perquèavui he vist aquesta imatge. estictan contaminada que de vegadesem demano fins a quin punt em vullcontaminar més.

T’has plantejat alguna vegada

intervenir al carrer?M’agradaria més que fer grans

murals treballar amb plantilles. Durdibuixos fets que només els hasd’aferrar. una cosa molt efímera.D’aquests en pots escampar molts.He pensat sobretot per Madridcomençar. Que serien d’aquestsdibuixos que faig mig improvisats,on la línia ja és una punyetera boge-ria, cares rares i aferrats a lesparets. en pots posar molts d’a-quests. em vaig fixar molt aValència. al centre hi havia un dela meva classe que havia fet moixosnegres. i també eren plantilles. in’hi havia per tot el centre. Hi haviaun moix assegut, altres que semovien. la gent ja sap que allò ésde la mateixa persona i els fas par-tíceps. És el que més valor.

Quina sortida  li vols donar ala fotografia?

la gent es pensa que me les currmolt i jo ho dic: tenc un trípode,tenc la càmara, pos l’automàtic ime les faig. si necessit que algúpitji el botó de la càmara, algunamic, la meva germana o ma mare,els ho deman. la darrera que he fetés amb mon pare. Vaig descobrir unàlbum amb fotos de quan es varencasar. i vaig veure que s’havien fetfotos a una taula que tenim a canostra. Vaig anar a l’armari de mamare a cercar el vestit de quan s’ha-via casat i em vaig fer les fotos. ivaig fer 20 fotos contades. sónidees  tontes que tenc però fun -cionen.

Les fas per conèixer-te a tumateixa?

No ho sé. les meves amiguestambé saben el que m’agrada. emvaren regalar un abeller, tenc ossosper casa meva, cranis. la gent emdemana què signifiquen. i no signi-fiquen res. M’he triat a mi com asubjecte com vosaltres feis amb lesvostres selfies. No veig a ningú mésposant-se a les meves fotos. Com amolt la meva germana, però perquèveig que és molt semblant a mi.Però amb ella costa molt, li he detreure moltes per aconseguir el quevull. i jo tenc molt clar la cara quehe de posar, per això sempre m’a-grada ser jo la que surt a les fotos.

Són antiselfies?sí. Molta gent per Facebook em

diu: i tu, per què et fas aquestesfotos? estàs boja? i jo contest: i totsvosaltres, per què vos feis lesmateixes fotos? No vols dir que elproblema potser el teniu vosaltresque tots vos feis la mateixa foto? Jono sóc una boja ni sóc rara. Jo sócmolt conscient del que hi ha. i crecque la meva generació tots van comovelles, molts se n’adonen, peròtenen molta por a ser jutjats. Perquèen el Facebook mateix tot és “megusta”. en el moment que tu notens “me gustas”, s’aixeca l’alarma,sembla que ha passat alguna cosa,no m’han acceptat i es posen ner-viosos.    i tot el que fan ho han depublicar, tot ho han de compartir.Vivim en la generació de les xarxessocials. si no t’agrada el reggaeton,ets un puta  raro. Cercam estaracceptats i reafirmats dins la nostrageneració, quan la nostra generaciófa puta oi.

Ferreteria de Sant Joan

de 8:30h a 13h i de 15h a 20h

dissabtes horabaixa OBERT

c/ ramon llull, 12 • 07240 sant Joan

Tel: 971 52 65 33

19

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 19

mel i sucre

20

patents les seves característiques:la universalitat en el temps i l’es-pai en més o menys intensitatsegons el tipus d’organitzaciósocial i econòmica. Cèlia amorósdiu que és un sistema mil·lenarique es va adaptant a cada estruc-tura econòmica i política és a dirés “metaestable”.

6. Quan parlàvem de l’origendel patriarcat hem mencionat elsdoble espai, públic i privat. sóndues esferes jerarquitzades;

idò aquesta ideologia de lesdues esferes va permetre l’ assi-gnació de les dones a l’àmbit pri-vat i les ha fet responsables de lavida familiar (tasques domès-tiques, de cura dels infants, delsgrans, dels malats...).

realitzada aquesta assignacióa aquest àmbit, s’han fomentat unsmecanismes i estratègies es pe -cialitzades i molt específiques entemes d’ identitat per dirigir lavida quotidiana. es predicaren perla dona uns valors determinatscom la suavitat, la paciència, ladolçor, la comprensió que “ca sual -ment“ eren els idonis per rea litzarles tasques prèviament assignades.

sabem que els valors domi-nants en l’organització social dela nostra societat són el de la com-petició, la jerarquia, l’especia -lització i la formalització.

si, en canvi, ens fixam amb leshabilitats típicament desenvolu-pades per les dones en el seus rolsdomèstics, emergeix la integraciócom a característica definitòria,juntament amb la cooperació i lainformalitat, així com la prio -

sigui. i per què passa això? Per -què aquest model de conducta i elconsegüent malestar, no és per-sonal ni individual, és el que diuel títol: una construcció social.

una de les més importantsconstruccions socials és la refer-ent a la identitat sexual, què voldir ser dona.

3. No hi ha res biològic ni nat-ural que expliqui aquesta subordi-nació de les dones, sinó que és laconseqüència d’un determinatsiste ma o condició social: el pa -triarcat.

4. etimològicament patriarcatsignifica “govern dels pares” pa -cífic i savi governs dels ancians.

Des de els anys 70 i generadaper la teoria feminista, aquestaoriginària significació ha canviat iha passat a significar l’ hegemo-nia masculina en les societatsantigues i modernes, un correntde dominació i d’ explotació. eldomini masculí va suposar lacreació d’una idea de la naturale-sa femenina en clara asimetriaamb la masculina.

5. Malgrat les diferències entrecultures, les dones, per la sevacapacitat reproductiva i lestasques de criança, es veren rele-gades a l’àmbit domèstic i elshomes es reserven l’àmbit públic,essent dues esferes jerarquitzadesja que allò públic és consideratsuperior i a les seves institucionsés prenen decisions que afecten aallò privat.

amb tot l’anterior queden

acontinuació teniu un re -sum de la conferència queva fer Francisca Mas el

passat dis sab te 3 d’octubre, com apresen tació dels tallers “auto exi -gèn cies: aliades o enemigues?”,organitzats per les dones delCol·lectiu Teranyines i dels qualses passaran extractes a mesuraque es vagin realitzant. l’activitatha tengut 42 inscripcions.

Auto exi gèn cies: aliades o ene-migues?

1. el qüestionament profund icrític del concepte d’autoexigèn-cia, les dones el començam a fer auna certa edat, quan ja patim ohem patit, els efectes negatiusd’aquesta actitud.

Mentre som més joves ensquedam a vegades en la superfí-cie: falta de temps, problemes deconciliació, mals horaris..., és adir pensam que és un problemad’organització nostra o d’incom-prensió. amb els tallers quefarem volem anar més enllà,volem aclarir si també és un prob-lema de poder i de justícia on lesdamnificades som les dones engran proporció.

aquesta conferència com aprimera activitat vol donar unsmarcs d’interpretació a les cosesque ens passen i que aniran sortintals quatre tallers. la voluntat ésexposar unes pautes per entendre-ho més bé.

2. l’autoexigència és un patróde comportament, per tant parlamd’una conducta apresa, que ja estàinterioritzada i per això mateix latrobam natural, encara que no ho

Veus de Dona

Francesca Mas: “La donacasada era una eterna

menor d’edat”Col·leCTiu TeraNyiNes

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 20

mel i sucre

rització de les persones i elsefectes per sobre de les coses i deles idees, i sovint també per sobred’elles mateixes.

7. aquesta generalitzada for made ser femenina, que tendrà en lestasques de la cura el seu centreneu ràlgic, en general, és desval-oritzada, infravalorada o, com amínim, invisible. així que, mal-grat es pugui argumentar que no hiha res de dolent en el fet de repar-tir-se de manera funcional, la fei -na, el que hem dit és evident per:

– la falta de consideraciód’aquesta feina té com a conse-

qüència la falta de remuneració iper tant en molts de casos, la faltad’independència econòmica.

– el fet que sigui un treballsocialment devaluat, crea avuigreus problemes d’autoestima ales dones i no perquè no tingui unvalor i importància essencials peral benestar de les persones.

– la condició que aquest tre-ball estigui exclòs de la regulaciólegal, implica invisibilitzar la pos-sibilitat d’interessos enfrontatsdins la pròpia família i fa tancarels ulls davant la dominació quees produeix en aquest àmbit privat.

– i la causa que és un treball

que coarta les potencialitats d’ac-tuació i realització personals.

en definitiva és clar que aque-sta assumpció de responsabilitatsa l’àmbit privat és injusta quansabem que no es tria, sinó que esva condicionant des de nines, capaquesta esfera.

8. les assignacions a un delsdos espais, amb les seves virtutscorresponents és el que s’anome-na en psicologia “rols de gènere”.les dones han interioritzat hàbitsi rutines que conformen el ques’espera d’elles, s’apropien desentiments i pensaments que

organitzen les seves vides diàriescom si sortissin exclusivament deles seves pròpies decisions i elec-cions. el primordial és registrarcom a natural allò que és un pro-ducte social fruit de la divisió irepartiment de responsabilitatsentre dones i homes.

9. si coneixem d’on venim,com ens ha tractat la legislació,també tendrem més elements perentendre el que hem dit fins ara:que aquesta pressió a la que enssotmetem de manera que semblavoluntària, no ho és tant, sinó queés una forma apresa al llarg dels

temps per compensar aquestaconsideració de la dona com a serinferior o poc de fiar.

Primer de tot, al segle XiX ipart del XX el discurs de ladomesticitat va crear l’arquetip dela dona com a àngel de la llar,basat en el culte a la maternitatcom a màxim horitzó de real-ització femenina. sobre la difer-ència natural, biològica de lamaternitat, la dona mare, es vaconstruir un ideal de dona, el de laPerfecta Casada. una dona haviade ser perfecta mare i esposa. Nohi havia lloc per a les dones solesja que les fadrines no encaixavengens en el model de feminitat, queconsiderava el matrimoni l’únicaopció vital per a les dones.

Però a més, en casar-se la donaquedava absolutament discrimi-nada des de el punt de vista legal:la dona havia d’obeir al marit. elmarit fixava el domicili familiar.la dona casada perdia la sevanacionalitat. la dona necessitavala llicència marital per actuar enl’esfera dels seus propis drets. elmarit administrava els bens famil-iars. el pare tenia la potestat sobreels fills comuns i les vídues que estornaven a casar perdien la pàtriapotestat. el paper de la dona eracontribuir a la direcció de la casa.

en definitiva la dona casadaera una eterna menor d’edatjurídicament de tal manera quealguns articles del Codi Civil, lasituaven entre els menors, elsdements o els sordmuts que nosabien llegir ni escriure.

10. Després vengué el modelde dona promogut per la seccióFemenina i l’església catòlica.l’any 34 es va constituir la pri -mera secció femenina de laFalange española i de las JoNs(Juntas de ofensiva Nacionalsindicalista), va existir fins a l’1d’abril de 1977. Ja des del prin-cipi queda clar que el model dedona que proposa és el mateix que

21

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 21

mel i sucre

estat una relació asimètrica querarament contempla la reciproci-tat; la compensació que la donapodia trobar era la felicitat derespondre a les necessitats del’home que estimava. amor isacri fici eren inseparables i a ve -gades ha estat difícil diferenciarl’amor del poder; totes som cons -cients que el mal amor mata.

Per voler estimar amb gen-erositat i llibertat les dones d’aravivim conflictes molt profunds,sortirà el tema als tallers bensegur. es tracta de construir unavisió de l’amor alternativa, difer-ent que pugui donar més felicitat.

Hem de tenir les ulleres benposades per identificar i criticarl’amor que sotmet, que s’imposa,que devasta, que aprofundeix iperpetua les desigualtats. Per aixòhem d’anar construint una novaètica de l’amor.

12. És evident que la utopiafeminista té l’anhel de relacionssolidàries, de cooperació, nojeràrquiques, de treball amb grupi responsabilitat individual, d’ac-cés als recursos necessaris per a lavida i de desenvolupament de lescapacitats humanes de formademocràtica.

Per fer camí, hem de tenircons ciència que les dones repro-duïm el domini patriarcal i que ésnecessari reeducar-nos, des-aprendre per aprendre, no justactivitats i coneixements sinó isobretot, una nova mirada.

mentalització i instrucció de lesdones en la doctrina falangista,que li permetia trametre-la alsfills i en segon lloc un objectiuideològic-cultural, formant unmodel de dona que es caracteritzaper la seva submissió a l’home i laseva preparació per complir lesseves missions bàsiques, esposa i

mare. Per aquest objectiu li do -naran una formació bàsicamentpràctica.

11. el sistema patriarcal preténdefinir l’existència de les donesentorn a l’amor, a les diversesformes d’amor, fa de les dones lesgrans especialistes en l’amor, leseduca per això.

realment l’amor és un pilar dela dominació masculina, ja queestadísticament, la inversió amo -rosa de la dona és major: dónamés del que sol rebre. l’amor ha

el proposat per altres règims total-itaris de l’època, per reorientar lesdones cap a la llar, i a més aquís’enllaçava amb la tradició catòli-ca més conservadora. s’exalta lamaternitat, la feminitat entesacom a fragilitat, submissió i es -perit de sacrifici, desapareixentota menció a la capacitat intel-

lec tual, creativa i crítica de ladona, convertida ara en una om -bra de l’home.

a partir de la victòria fran-quista del 39 i en un Decret de 28de desembre d’aquest any, esreglamenten les seves funcions iaquesta organització ja forma partde l’aparell de l’estat com inte-grant del Movimiento com aòrgan del partit i se li confia laformació política i social de lesdones espanyoles.

les seves funcions tenien dosobjectius bàsics: un polític de

Cooperativa Agrícola

SANT JOANTota casta de productesper al camp a bon preu

Carrer de Petra, s/n • Tel: 971 52 63 24

22

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 22

mel i sucre

23

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 23

mel i sucre

avui en dia estem en unMón cada dia més globa-litzat. Per tant, les merca-

deries es mouen a més distància ila interacció entre països és cadavegada més gran. una de les con-seqüències son les aliances entreestats lliures que decideixen quefer amb les seves fronteres i lesseves mercaderies. sabeu comens afecta això? Té conseqüèn-cies directes per a nosaltres? idòconvindria fer un pensament...geogràfic!

Què és un Tractat de lliure co -merç?

És un acord entre dos o méspaïsos que té com a objectiu prin-cipal establir regles comunes pernormativitzar la relació comercialentre ells. són instruments bilate-rals o multilaterals de políticaexterior que els països utilitzenper consolidar i ampliar l’accésdels seus productes i eliminarbarre res entre si. Per aconseguiraixò tenen diversos objectius queno sempre es compleixen.

Objectius dels tractats de lliurecomerç

aquests són alguns dels objec-tius, no sempre es compleixentots i a vegades en tenen d’altresd’implicats.

• Promoure les condicions pera una competència justa (tot i quea vegades es produeix l’efectecontrari, ja que la part més pobraté menys opcions de competèn-cia).

• incrementar les oportunitatsde inversió (on la part més pobraté menys oportunitats d’inver-sió).

Feim un pensament

... geogràfic

Tractas de lliurecomerç

GuilleM serra Bou, GeòGraF

24

• Proporcionar la proteccióadequada als drets de propietatintel·lectual.

• establir procediments efica-ços per l’aplicació del TlC i per ala solució de controvèrsies.

• Fomentar la cooperació trila-teral, regional i multilateral, entred’altres països.

• eliminar barreres que afectino minvin el comerç.

• oferir una solució a contro-vèrsies.

• establir processos efectiusper a l’estimulació de la produc-ció nacional.

Temes addicionals al TLC

un TlC constitueix un acordintegral, que inclou temes clau dela relació econòmica entre lesparts. en el cas de l’accés al mer-cat de béns, aborda aspectes rela-cionats amb barreres aranzelàriesi no aranzelàries, salvaguardes,normes d’origen, obstacles tèc-nics, mesures sanitàries i fitosani-tàries i mecanismes de defensacomercial. el TlC incorporatambé assumptes relatius alcomerç de serveis (telecomunica-cions, financers, professionals,

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 24

mel i sucre

construcció, programari, entred’altres), al comerç electrònic iles compres governamentals, lapromoció i protecció recíprocad’inversions i la protecció delsdrets de propietat intel·lectual, elcompliment de les normes labo-rals i mediambientals i l’aplicacióde mecanismes de solució de con-trovèrsies. les negociacions d’unTlC transcendeixen l’esfera delcomerç i abasten altres àmbitsrelacionats a una visió desenvolu-pament més comprensiva, pel quesuposen la generació d’espais dediàleg en les diverses societatsque conformen el TlC per arribar

25

a propostes consensuades i social-ment acceptades.

Conseqüències dels TLC

així mateix, l’obertura comer-cial genera una major integraciódels països a l’economia mundial,el que fa possible reduir la volati-litat del seu creixement, el nivellde risc del mercat intern i el costde finançament de l’activitat pri-vada en general.

No obstant això, no tots elssectors de l’economia es benefi-cien de la mateixa manera amb elstractats de lliure comerç. Hi ha

sens dubte productes de majorsensibilitat en el procés de nego-ciació que s’han de protegir ambdeterminats mecanismes de de -fensa comercial. També cal teniren compte que els efectes negati-us sobre certs productes també espoden atenuar si es prenen lesmesures adequades per impulsarla seva competitivitat o en tot casincentivar la seva reconversió capa activitats amb un major poten-cial de creixement.

Exemples de tractats de lliurecomerç

Tot i que es parla recentmentde tractats en negociació com elTTiP (atlàntic) i el TPP (Pacífic)existeix de fa uns anys una sèriede Tractats en vigents a tenir encompte. son tots d’escala conti-nental i no inclouen països foradel seu continent, cosa que els famolt estables.

Unió Europea (UE): Des del1956 (ampliada múltiples vega-des i reformulada al 1992) hadesen volupat un mercat únic mit-jançant un sistema de lleis estan-darditzades vigents en tots elsestats membres i que garanteixenles quatre llibertats de la unió: lallibertat de moviment de les per-sones, dels béns, dels serveis i delcapital. la unió europea també téuna política comercial única, po -lítiques agrícoles i pesquerescomunes, i una política de desen-volupament regional.

Associació Europea de Lliu reComerç  (EFTA): (Euro pean

Free Trade Association), establer-ta al 1960  alternatiu pels estatseuropeus que no podien o prefe-rien no unir-se a la Comu nitateconòmica europea  (Cee) (enl’actualitat la  unió europea).avui dia està formada per islàn -dia, Noruega, suïssa i liechtens -tein (i abans també per regne

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 25

mel i sucre

Aliança Transpacífica (TPP):Trans-Pacific Partnership. ideatal 2005 i en plena negociació.està conformat per austràlia,Brunei, Canadà, estats units,Japó, Malàisia, Mèxic, NovaZelanda, Perú, singapur, Vietnami Xile. Pretén fomentar el comerçi la inversió entre els països socisde la TPP, per promoure la inno-vació, el creixement econòmic i eldesenvolupament, i per donarsuport a la creació i preservacióde llocs de treball. es fortamentcriticat i protestat per les negocia-cions, en gran part a causa delsecret del procediment, l’abastexpansiu d’aquest acord, i lesclàusules controvertides d’esbor-ranys filtrades al públic.

Com podeu veure les relacionsinternacionals son molt compli -cades i es poden superposar dife-rents associacions al mateixtemps complint molts propòsits,però aquests temes i sobretot aeuropa, els tractarem un altre dia.

* * * * * * * * * * * *

* * * * * *

* * *

*

d’un aranzel extern comú i l’a-dopció d’una política comercialcomuna, la coordinació de políti-ques macroeconòmiques i secto-rials entre els estats parts i l’har-monització de les legislacions peraconseguir l’enfortiment del pro-cés d’integració. Bolívia, Xile,Colòmbia, equador i Perú hitenen estatus d’associat, confor-mant el Mercosur ampliat.

actualment hi ha dos Tractatsen negociació que estan provo-cant moltes tensions a nivellmundi al. una de les principalscaracterístiques es que sónintercontinentals, cosa que desdel punt de vista de la geografiasuposa certs problemes de logísti-ca i mobilitat. una altra curiositates que totes dues estan promogu-des per estats units d’amèrica.

Associació Transatlàntica pelComerç i la Inversió (TTIP):(Trade and Investment Partner -

ship) o Transatlantic Free Tradearea (TAFTA). Proposat als anys90, reiniciat al 2006 i actualmenten negociacions, és un acord delliure comerç proposat entre launió europea i els estats units.els defensors diuen que l’acorddonaria lloc a un creixement eco-nòmic multilateral, mentre que elscrítics diuen que augmentaria elpoder empresarial i faria més difí-cil que els governs poguessinregular els mercats per al beneficipúblic.

unit, Portugal, Dinamarca, àus-tria, suècia i Finlàndia). De totesmaneres tenen molta interrelacióamb la unió europea, però hoveurem en altres articles.Àrea de Lliure Comerç d’Amè -rica del Nord (NAFTA): (North

American Free Trade Agreement)

Creada al 1994 és el bloc comer-cial integrat pel Canadà, els estatsunits i Mèxic estableixen unaàrea de lliure comerç així comestàndards ambientals i laboralsper a tots tres països. a diferènciade la unió europea el trànsit lliu-re no inclou persones.

Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN): (Associa -

tion of Southeast Asian Nations)

Fundada al 1967, inclou indonè -sia, Malàisia, Filipines, singapur,Tailàndia, Brunei, Myanmar,Cambodja, laos i Vietnam; sovintinclou Xina. Té per objectiu acce-lerar el creixement econòmic, elprogrés social, el desenvolupa-ment cultural entre els seus mem-bres, fomentar la pau i l’estabilitatregional i proporcionar als païsosmembres un marc on puguin dis-cutir les seves diferències demanera pacífica.

Mercado Común del Sur (MER -COSUR): Fundada al 1991 i estàformada per Brasil, argentina,uruguai, Paraguai i Veneçuela.Promou la lliure circulació debéns, serveis i factors productiusentre els països, l’establiment

26

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 26

mel i sucre

27

Quan la tardor s’acosta no hiha manera d’avesar-s’hi. acostu -mat a l’estiu, ara, la claror curte-jant, els dies de vent i un poc fredo-lencs costen d’agradar, tot i quetenen el seu encant. això i l’oblitde determinades sensacions del coset fan sentir estrany i nou al mateixtemps. un vertader canvi d’estat.No tant però com el que pregona elpremi Nobel de Física r. Feynmanque diu que “es requereix un esforçmajor de la imaginació per a dis -tingir el que existeix del que noexisteix”.

Vaja, sense anar tan enfora –oenfilar-se tan amunt–, som a latemporada en què menjam gínjols,els codonys ja tornen grocs, les nes-ples encara són grenyals, els caquisja es passen de madurs –els nostres,no aquests groguencs i forts quevenen als supermercats i no tenengust de res–, les magranes que ja sebaden mostrant els grans i enyorantquan les nostres mares les feienamb suc de taronja i una mica demistela o moscatell, les serves decada pic més males de trobar... i almateix temps les Verges, els buny-ols i les orellanes –i no en parlemd’aquells rosaris que es regalavenper Tots sants amb la patena de car-bassat– en definitiva tot ens enviamissatges de què l’estació canviamalgrat el fret de bon de veres nohagi arribat encara. No sé per quèhe pensat amb el que Karl Marx iFriedrich engels escrigueren alManifest Comunista l’any 1848:“....tot el que era sòlid ara s’esva-neix dins l’aire”. No els sona? Noés reiterativa amb els canvi delstemps actuals? Ja sé que no es refe-rien al canvi d’estació però hiqueda bé, no és ver?

Coment el meu estat d’ànimdins el cafè. i ja de tot d’una m’a-taquen: “res homo, no serveixes niper aigo-cuita...” “Passa que has

tornat més vago que un cucui...”“Cucui?” Dic jo. “sí, és un ocellque no fa niu, de vago que és. encerca un d’un altre ocell, que jaestigui fet i amb els ous dins elnieró, li fot els ous defora i hi ponels seus, així la mare –que no ho és-cova i cria els descendents de l’al-tre, que solen ser molts més gros-sos; mira tu si és vago i a qui enta-ferra la feinada!” “Has de fer es capmés viu, has de ser com mestresion Bonastre. Vos ne recordaud’a quell sermó des Quart Diumen -ge en què es predicador s’errà idigué que el Bon Jesús amb 5.000pans i 2.000 peixos donà menjar a 5persones... Davant s’erro fenome-nal el sen sion, que sempre seiaprop de sa trona i pareixia que dor-mia, va dir fortet: ‘Bono, jo tambého sé fer en això!’. es predicadorse’n temé i rectificà sa multiplica-ció i ho deixà en cinc pans i dospeixos. s’any de davant, es mateixdia, arribà es moment des sermó ide sa multiplicació. es predicadoraquest pic ho digué bé i girant-secap al sen sion li digué: ‘que hohaguéssiu fet en això vos? Ha -guéssiu donat menjar a cinc milpersones afamagades amb cincpans i dos peixos? eh?’. el sension li respongué fort: ‘i ves?’ ‘icom?’ Demanà es capellà. “idòamb tot lo que va sobrar de l’anypassat”. Tota l’església es posà ariure.

Però un servidor no en podiasortir del seu desànim: “el sexe ila mort són l’entrada i la sortidad’aquest món” digué W. Faulkner.“No te posis transcendental” diu enTià renou “jo la sortida d’aquestmón l’havia sentida contar a lameva padrina com que s’ànima,que és com un aucellet petit, surtper sa boca i se’n va per amunt capal cel”. “sí”, respongué l’amo ensebastià Braulio, “ això passava als

que havien estat bons al·lots, alsdolents com l’amo en Toni llofris,de dolent que era, l’ànima li sortípes cul, fent una bufa!” “No siguisordinari!” l’envesteix en Colausiba.

Tot parlant de la mort surt eltema dels cementeris i dels dies deTots sants i el dia dels Morts ambels cementeris nets, els ajuntamentsés de les coses que hi tenen mésesment, tots. Perquè després a lagent els hi reti més la guapura deles flors i... coses com aquestes.

No cal parlar de les inscrip-cions a les làpides dels cementeri,que solen anar entre el majestuós“He llaurat dins la mar i sembrat alvent” diuen que posa la d’en simónBolívar, el llibertador sud-americà,diu en Pep Nyoclis que va estar unsanys per ‘ses Bones aires’ i la méslacònica, diu un servidor: “avui jo,demà tu”. Curtet i alegret. “ara nosé que t’he de dir...” “idò digues sí,o no! i acabarem aviat!”.

M’aixec a pagar i surt del ca -sino, i pensant amb els rosaris deTots sants.... em ve al cap el poe -ma –que no me’n record de qui és–:Les ulleres del mestre, / la cartera

dels rics, / la butxaca dels pobres /

i una mà sense dits. / Els didals de

les monges, / els capells dels pene-

dits. / I un rosari amb creu de plata

/ i un rosari amb creu de guix / i un,

amb creu de pa rostit. “

Pujant cap al turó, no passa niun alè d’aire, però encara hi arribal’aroma d’una dama de noche quees resisteix a desaparèixer. Mail’havia sentida per aquí, pot sertenc l’olfacte més reposat i hi halloc per aquestes sensacions, quesón –i ho sé perquè un temps, permor d’una malaltia, no vaig sentircap olor ni una– i ho puc assegurar,les olors són una cosa important ala vida... Me’n vaig a jeure ambaquesta bona sensació, tardoral.

dalt

del turó

Aromes de tardorCliMeNT PiCorNell

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 27

mel i sucre

el pensador xinès Confuci(551-479 aC) ja deia alsseus deixebles: “Fills meus,

¿perquè no apreneu les cançons?les cançons poden servir-vosd’estímul, afavoreixen les facul-tats d’observació, ajunten elshomes en grups, serveixen perqueixar-se, desperten sentimentscontra la opressió i la injustícia,exciten els sentiments d’amor alssemblants...”. i tenia tota la raódel món. Tots aquests elementsfan de la música un instrumentde persuasió molt eficaç i això béque ho saben els polítics, quel’empren en el seu favor des defa anys i panys.

Reforçar el missatgeels polítics sempre han cercat

eslògans i sintonies aferradissesper a les seves campanyes electo-rals. Ja fos amb la utilització detonades populars com amb la decançons fetes per a l’ocasió. si ala música hi sumam la lletra, quepermet transmetre missatges oreferències al tema desitjat (lli-bertat, canvi, esperança, unitat,futur...), reforçam la idea esmen-tada notablement. Però això no éstot, sinó que, a més, l’ús de lamúsica pot facilitar que elsvotants s’identifiquin amb un par-tit o un candidat de forma mésefectiva, mitjançant una connexióemocional amb els mateixos.

als eua, a principis del segleXiX s’empraven cançons com alema dels candidats i, normal-ment, les campanyes incloïencantants i bandes de músicaambulants que acompanyaven elscandidats en els seus discursos.les cançons eren una raó peracostar-se als candidats i tambéper a reconèixer-los. Normalmentversaven sobre les bondats delscandidats o criticaven satírica-ment a l’opositor.

a la dècada de 1930, FranklinD. roosevelt feia sonar Happy

Days are Here Again (els diesfeliços són aquí una altra vegada).Cal recordar que la crisi del 29acabava d’esclatar i rooseveltvolia representar, mitjançant elNew Deal del seu programa, elretorn als feliços anys vint. elcandidat a la presidència delousia na, Jimmie Davis, escriví ien re gistrà la mítica You are my

sunshine, i després guanyà leseleccions. Kennedy emprà High

Hopes, de sinatra, però amb unalletra canviada, que convidava avotar per J.F.K; McGovern usà

notes

musicals

Música de campanyaJulià PiCorNell

http://melisucre.cat/l’actualitat al dia

28

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 28

mel i sucre

Bridge Over Troubled Water;Walter Mondale la cançó de lapel·lícula Rocky; George H. BushThis Land is Your Land, de WoodyGuthrie; i Dukakis Ame rica deNeil Diamond.

i aquí ve quan grinyola lacosa. George H. Bush, conserva-dor i republicà fins a la medul·la,fent-se propaganda amb WoodyGuthrie, comunista i abanderat del’anti bel·licisme. Guthrie ja eramort, però no altres autors, que enuna tessitura similar, han denun-ciat els fets.

Fins aquí hem arribatel cas més recent és el de

Donald Trump. el magnat delsector de les comunicacions i haemprat en la seva campanya lacançó Rockin in the Free World

de Neil young. young la vaescriure el 1989 com un himnecontra l’administració de Bush(pare) i les seves polítiquessocials; i ja ha informat quedenunciarà a Trump per fer-ne ússense autorització.

Però n’hi ha més casos. el2008 el grup Foo Fighters demanàal candidat John McCain quedeixàs d’emprar la seva cançó My

Hero. rere ells, Jackson Browne,John Mellencamp, Van Halen iabba varen fer el mateix. a sarahPalin li passà una cosa similar ambBon Jovi, Gretchen Peters, i Heart.

un dels casos més sonats fouel de ronald reagan quan, llui-tant per la seva reelecció el 1984,

que tampoc acabà gaire con-vençut de l’ús partidista de laseva música.

Yes We Can

Diferents són els casos en quèels músics s’impliquen directa-ment en la campanya. Va passaramb la PaZ (Plataforma de apo -yo a Zapatero), formada per Bosé,sabina, serrat, ana Belén i VíctorManuel, entre d’altres; que musi-caren un poema de Benedetti.

el discurs d’obama seduí ellíder dels Black eyed Peas,Will.i.am, que produí en untemps rècord les cançons Yes We

Can i We are the ones, amb lacol·laboració de Herbie Hancocko alicia Keys.

la música és un generadord’emo cions i els seus elements –melodia, harmonia, lletra, ritme–ens predisposen a uns estats queacaben tenint una gran importàn-cia en la nostra conducta. els polí-tics i assessors ho saben, i per aixòintenten triar bé el que ha d’acom-panyar els seus missatges.Tanmateix, de vegades els factorsque fan d’una cançó un èxit són unmisteri, i sinó, ja em direu quinsentit tenia La Macarena en lacampanya de Clinton, i l’èxit queva tenir.

posà Born in the U.S.A de Brucespringsteen com un exemple delsomni americà. a springsteen noli va fer gaire gràcia i reaganaconseguí amb això que el mateixBoss passàs d’ésser un artistarelativament apolític, a un actiudefensor dels drets de la classetreballadora.

a espanya també ha passataixò. el PP emprà la cançó La

Trampa de Manu Chao en la pri-mera campanya de rajoy; l’artis-ta condemnà l’ús partidista isense autorització, a més dedeclarar-se contrari a la ideologiadel partit: “Vull fer una crida per-què diumenge votem a qualsevolpartit que no sigui el PP”, digué.el mateix partit també provocàuna polèmica amb el cantantCoti, després de canviar la lletrade la cançó Nada de esto fue un

error per Zapatero fue un error,sense l’autorització correspo-nent. Però a pesar d’aquests con-flictes, els polítics continuenconsiderant la música com undels seus pilars a l’hora de pro-mocionar-se. Ho de mostra el fetque, el 2003, durant la campanyaa Madrid, PP i Psoe es disputa-ren la cançó de Diego TorresColor Esperanza. Tant l’equi pd’espe ranza aguirre com el derafael simancas s’ho varenprendre com una qüestió cabdali, finalment, la cosa es resolgué,per la via econòmica, en favordel PP. simancas acabà utilitzantNo es lo mismo, d’alejan dro sanz,

PLANTERS

ORNAMENTALS

NICOLAU Producció i comercialitza-

ció de plantes i plantersornamentals i hortícoles

e-mail: plant.nicolau@teleline.esTel.: 971 56 03 46Fax: 971 56 07 19Cra. de Vilafranca, km 3

29

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 29

mel i sucre

Comentari al mes de setembreel setembre ha romput amb la

tendència imperant, des del passatmaig fins a l’agost, amb tempera -tures mitjanes superiors a les d’a-quests mateixos mesos de l’anypassat. la mitjana del setembred’enguany ha experimentat un des-cens de 2,6 ºC respecte al setembrede 2014. De fet, ha assolit el valormés baix de la sèrie que duim regis-trada des de l’any 2008. De totesformes, la temperatura ha sofertoscil·lacions importants. Tots elsvalors, màximes, mínimes i mitja-nes han anotat diferències de 7 ò 8ºC entre les cotes més altes i lesmés baixes. el temps ha refrescatbastant a partir del darrer terç delmes, on les mitjanes, en molts dedies, ja s’han situat per sota dels 20ºC. el descens de les mínimes hafet que la nit refrescàs i hem hagutde posar mà a la jaqueta per estar ala fresca o a la manta per dormir.Han estat pocs els dies en què lamàxima s’hagi apropat als 30 ºC;de fet la més alta del període haestat de 29,4 ºC. en els dies lliuresde núvols ha el sol ha brillat i laseva escalfor afegida a la humitatde l’ambient ha generat jornades dexafogor, de vegades molesta.

Podem dir que el setembre de2015 s’ha comportat, des del puntde vista meteorològic, com un mestípic de tardor. Ja que, a més derefredar-se de l’ambient, les plugeshan fet acte de presència de formadestacada, sobretot a inici i final demes en el nostre observatori. entotal hem sumat 114,3 mm, quasila meitat provinent de la precipita-ció del dia 30. Ha estat un mes d’i-nestabilitat atmosfèrica però a lanostra contrada no ens arribaren lesintenses precipitacions que ferendestrossa a altres indrets de l’illa.

l’aigua acumulada al sòl hagenerat les condicions ideals periniciar les tasques de llaurar la terra.

meteorologia

Dades de l’estació meteorològica del CP Son Juny

JoseP roiG

OCTUBRE 2015 (fins a dia 23)

Temperatura mitjana 18,7 ºCTemperatura més alta 29,4 ºC (dia 5)Temperatura més baixa 11,8 ºC (dia 12)Pluviometria 26,1 mm Velocitat mitjana del vent 5,6 Km/hVelocitat màxima del vent 51,5 Km/h (dia 16 )Direcció del vent predominant NEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3 ml/dia

MES DE SETEMBRE 2015 2014

Temperatura mitjana 21,3 ºC 23,9 ºCTemperatura més alta 29,4 ºC (dia 13) 34,1 ºC (dia 8)Temperatura més baixa 14,9 ºC (dia 24) 15,6 ºC (dia 27)Pluviometria 114,3 mm 32,9 mmVelocitat mitjana del vent 5,6 Km/h 2,5 Km/hVelocitat màxima del vent 43,2 Km/h (dia 16) 48,3 Km/h (dia 2)Direcció del vent predominant N S-SEHumitat mitjana 77 % 77 %Pressió mitjana 1014 mb 1013 mbEvaporació mitjana (evaporímetre Piché) 3,4 ml/dia 4 ml/dia

EVOLUCIÓ PERÍODE 2008-2015

Temperatura mitjana

2015 2014 2013 2012 2011 2010 2009 2008

GENER 9,9 12 10,7 10,6 10 9,7 9,8 11,8FEBRER 9 11,9 9 7,8 10,7 10,4 9,9 11,4MARÇ 12,2 12,5 12,9 13,2 11,8 11,2 11,7 12,3ABRIL 14,6 16,6 14,4 14,9 16,2 14,1 13,6 14,9MAIG 19,5 17,5 16 19,2 19 16,9 19,7 17,3JUNY 23,5 22,8 21,2 24,3 21,2 21,3 23,3 22,6JULIOL 27,1 24,3 25,6 24,7 23,9 25,7 25,9 24,6AGOST 25,2 24,7 24,9 27 25,6 24,9 25,9 25,2SETEMBRE 21,3 23,9 22 22,2 23,2 21,5 21,6 21,7

30

Radiació solar Energia generada Radiació/ Tª mitjana Diòxid de carboni Petroli que es

(Wh/m2) (kWh) Energia plaques (ºC) no emès (Kg) necessitaria (litres)

2015 GEN. 64410 5548 11,61 10,84 4494 13872015 FEBRER 75532 6288 12,01 10,02 5093 15722015 MARÇ 117872 9507 12,4 15,58 7701 23772015 ABRIL 162389 12791 12,7 20,27 10361 31982015 MAIG 212789 15502 13,73 26,22 12557 38762015 JUNY 209452 15373 13,62 31,26 12452 38432015 JULIOL 214599 15420 13,92 35,37 12490 38552015 AGOST 173048 12512 13,83 31,66 10135 31282015 SETEMB. 123514 9414 13,12 25,3 7625 2354

2014 SETEMB. 130515 9828 13,28 28,53 7961 2457

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 30

mel i sucre

així els pagesos, quan la saó ha estatadequada, han tret les màquines pergirar o obrir la terra de cara a prepa-rar el substrat per a un nou cicle.s’ha de dir que entre l’agost i elsetembre hem recollit quasi bé elsmateixos litres per metre quadratque del gener al juliol.

la humitat mitjana de l’aire,conseqüència d’aquest temps méshumit, ha pujat al 77%, superant en7 punts la de l’agost, que fou del72%. Paral·lelament ha baixat l’eva-poració que s’ha situat en la mitjanade 3,4 ml/dia. la humitat ambiental,que ens ha duit rosades i alguna boi-rada, afegida a les pluges ha fet quepoguéssim disminuir fortament elrec dels cultius que ho necessiten.

el vent s’ha deixat sentir algunsdies, sense ser un meteor rellevant .la mitjana s’ha establert en els 5,6Km/h, pràcticament igual que aljuny, al juliol i a l’agost. el dia 16,anotàrem la velocitat més alta, de43,2 Km/h. el vent ha bufat demanera predominant de la direccióde tramuntana (N) que ha contribuïta la baixada de la temperatura.

Comentari al mes d’octubrea l’octubre, fins a la data actual,

hem continuat amb l’ambientatmosfèric típic de la tardor: tempsinestable, amb canvis fins i tot dinsun mateix dia, amb variacionsimportants de la temperatura i per-torbacions que ens han aportatnoves pluges. les temperaturesglobalment han sofert un descensen relació al setembre com erad’esperar. especialment van bai-xant les mínimes i per això a la nitja es nota certa fredor i en algunmoment s’ha hagut, sobretot perpart d’aquells que perceben més elfred, de recórrer a algun sistema decalefacció o a incrementar el tapa-ment per dormir.

Per les nostres terres no ha plo-gut molt en el que duim de mes, encontrast amb altres indrets peninsu-lars. s’han recollit 26,11 mm, la ma -jor part de la pluja caiguda el dia 14.

Fins ara, en el que duim d’any,hem acumulat 362,1 mm de pluja.Per arribar als 500-525 mm anuals,que és la xifra habitual a la nostrazona, d’aquí a final d’any hauria deploure uns 150-200 mm més.

estam a mitjan tardor, en l’estaciómés plujosa del nostre clima. i al’octubre únicament li queden pocsdies per augmentar el total acumu-lat. De totes maneres, en els darrersquatre anys, el novembre ha estatun mes molt plover amb quantitatsque han superat els 100 mm. si esmanté la tendència, es podria arri-bar a la mitjana anual de precipita-ció que solem tenir al nostre terme.

la natura ens mostra la sevacara de tardor, amb els dies cadavegada més curts. els camps agrí-coles amb la seva superfície pràcti-cament llaurada i, allà on l’arada noha pogut arribar, amb una prolifera-ció de l’herba, que dóna un to verdi fresc a l’ambient. el bosc i lavegetació salvatge, que ha reviscutdesprés de la fase de resistència del’estiu, llueix en moltes de les sevesplantes el fruits de tardor: mata,aritja, rotgeta, esparreguera, arbo-cera, ullastre, alzina, lledoner,... ien els fruiters cultivats tenim sobre-tot els magraners, codonyers, nes-pleres, oliveres i les primeres cle-mentines dels tarongers. la humitattambé ha permès trobar els primersesclata-sangs a qui coneix els agreson es fan.

És temps en què la natura vaposant rumb a un nou cicle vital iuna bona part de la societat, a unnou curs.

Parc solar fotovoltaicseguim un nou mes amb un des-

cens de la radiació solar, com eraprevisible. Durant el setembre hemtengut bastant d'inestabilitat atmos -fèrica amb forta presència de núvolsdurant molts de dies del mes que hanafectat a la recepció de la radiació;per altra banda, el dia ja s'ha acurçatmés (la mitjana de duració d'aquestha passat de 13 h 34 min de l'agost a12 h 25 min del setembre). la dis-minució de radiació, respecte a l'a-gost, ha estat de 49534 Wh/m2; enconseqüència, la generació d'energiaha sofert una baixada important,concretament de 3098 Kwh en com-paració al mes anterior. el rendi-ment de les plaques ha millorat acausa de la caiguda acusada de latemperatura mitjana, en més de 6 ºC,a què han estat exposades les pla-ques. aquest rendiment ha passatde 13,83 Wh/m2 per generar 1 Kwha 13,12 Wh/m2.

si comparam el setembre d'en-guany amb el setembre de 2014,observam que la generació d'energiaelèctrica ha disminuït en 414 Kwh.,a causa de la menor quantitat laradiació captada, que ha disminuïten 7001 Wh/m2. ara bé, el rendi-ment del setembre d'enguany tambéha estat millor que el de 2014, atri-buïble al fet que la temperatura en elsetembre de l'any passat fou un pocmés elevada.

31

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 31

mel i sucre

Sant Joan i els santjoaners

Imatges per al record

aMaDor De sa Plaça, aMaDor Passol

Fotografia 1: edifici parroquial del Centre Catòlic de sant Joan.

Fotografia 2: Camí de Consolació, amb l’escalonada i el santuari al fons.

Fotograif a 3: Panoràmica del poble de sant Joan des del carrer Mirador, al turó.

les tres fotografies estan fetes als anys 1960 i 1970.

aportació fotogràfica: arxiu fotogràfic d’amador Bauçà Bauçà “Passol”.

Tots els productes

per a ca vostra

Carrer de Petra, s/nSant Joan (devora la Cooperativa)

Tel: 971 52 63 24

32

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 32

mel i sucre

33

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

Horitzontals: 1. Actes de la compra concisa departs d’una societat anonima. Planta perennifoliadel genere Abia; si vols pot ser teva. 2. Pansia l’ex-traterrestre. Maquinacio que figura a l’argument.3. Existia una etapa. Amb la tasca de fer opera-cions. 4. Que no arriben a tots els botons de l’as-censor. Arreglas un arbre per fer-lo mes fructıfer.5. Que nomes pot estar buit o ple. Part posteri-or d’un cotxe. Renou per aturar un cavall a l’O-est. 6. Immens, dit especialment d’un terreny. Au-tenticar, assegurar que es cert. 7. Isis en te dues.Omplim d’ira (o d’aire). Paraula que en aquestsmoments frequenta els Mots. 8. Com que tenc elsossos grossos quan tusso qued capgirat. Que te elsorıgens a les mamelles d’un mamıfer. 9. Nota deLos Angeles. Polıtic i pensador rus que fou el pri-mer dirigent de la URSS. Faci servir nomes tres lle-tres. 10. Compas amb bigotera obert. Beu llet delpit de sa mare. Exclamacio capicua. Flotador vistdes d’un helicopter. 11. Obligacio a la pena quecorrespon al pecat adhuc despres de perdonat. Ti-raren endavant l’embarcacio. 12. Fare dels colors del’iris. Membranes fines. 13. Estima en totes direc-cions. Unitat de conductancia, per exemple la del’empresa alemanya.

Verticals: 1. Estimen; que aixı sigui pels seglesde segles. Abusaria sexualment i sense consenti-ment. 2. Fruit dels que no lliguen gaire. Esteril, in-habitat excepte per un mer rem. 3. Plens de pensa-

ments rancis. Encapcala i clou el numero seixanta-sis. Civilitzacio que establia la fi del mon al 2012.4. A dins la pica. Establerts, per exemple a unataula. 5. Amb tantes vocals resulta nauseabunda.Si reordenam el mite podrem trobar l’objecte enquestio. Carta mes habitual de la seccio. 6. Arrelcomestible de la fotografia. Estrany seria: ja hi somtots! Expliqui fets ficticis. 7. Ratllat es el sımboldel dolar. Teixit que recobreix les superfıcies in-ternes i externes del cos. Vocal triplicada. 8. Maiha guanyat cap cursa al llamp. Provenim (com elParlament de les urnes). Massa. 9. Desara els ins-truments per llaurar. Quart minvant. Pasta decarn que guarneix la taula dels dinars suculents.10. Atorga la batlia (juntament amb els escons iels pactes electorals). Gravaren de forma indeleble.11. Que emeten el missatge que els es encomanat,per exemple una missa. Articles masculins. 12. ElTribunal Arbitral du Sport es insistent com un mallsobre una encruia. Frases, anem a dir de caracterreligios.

El podeu resoldre a:

melisucre.cat/?p=2439Solucio al numero 72:

E N T R O P I A E S TG U I A R E R E T I AO C A S I O N A L U CC A C O N I L L E R AE P A L A T I R E SN A R R R I E R O LT R I A R D S G L AR E M E T E B A S CI N A P R E S O T LS G R E L A C I O N IM A N E C A A R O NE D I T O R E S I L I

A L E R O T I S I C

passatempsMots enquadrats núm. 73

arNau MoraTiNos i BorDoy

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 33

mel i sucre

m CUINA D’AQUÍ I D’ALLÀmCoquetes de poma amb iogurt

saCraMeNT Ferrer

la poma ha estat sempre una fruita moltapreciada. així, es considera una de lesfruites més completes des del punt de vista

nutritiu. Conté gran quantitat de sals minerals compotassi, sodi, calci i magnesi, i vitamines: a, B iC. També activa la secreció de les glàndules sali-vals i gàstriques i això facilita la digestió. l’altcontingut en fòsfor d’aquesta fruita fortifica el sis-tema nerviós, estimula el treball cerebral. la pomaes caracteritza pel seu alt contingut en pectina, queajuda a l’organisme a eliminar el colesterol de lasang. ajuda a desfer-se dels metalls perillosos,com el mercuri i el plom, dipositats en el nostreorganisme per la contaminació atmosfèrica demoltes ciutats.

IngredientsPer a 24 coquetes:- 200 g de pomes- 125 g de farina- 55 g de sucre- 50 g de mantega- 8 g de llevat en pols- 2 g de sal- 125 ml de llet- 2 llimones

- 1 c/p d’oli d’oliva 0,4°- 1 ou- 1 iogurt natural- mel

Preparació- Pelar les pomes i tallar-les a trossos, ens han dequedar 125 g.- Dins el bol de la batedora triturar la poma, abo-car-hi la llet i la cullerada petita d’oli d’oliva i,sense deixar de batre, anar afegint: la farina, el lle-vat, 30 g de sucre, la sal i l’ou, fins a aconseguiruna massa homogènia.- Deixar reposar uns 45 minuts dins la gelera.- anar abocant cullerades soperes de pasta dinsuna paella antiadherent, lleugerament untada ambmantega, a foc fluix.- Daurar-les durant 2 o 3 minuts per cada cara igirar-les amb l’ajut d’una espàtula.

Per fer la salsa:- ratllar la pell de les llimones.- Mesclar el iogurt natural amb la ratlladura i 25 gde sucre.- servir les coquetes calentes amb la salsa deliogurt i mel a gust.

34

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 34

mel i sucre

35

agenda

Horaris de bus

(per tornar de Palma, s’ha d’agafar elbus a l’estació intermodal de Palma,direcció Montuïri; dàrsenes 14 a 17;els horaris marcats amb ☎ requerei-xen re serva prèvia, al 617 365 365 (9-18/19 h))

sant Joan - Palma (per Montuïri)Dilluns a divendres: 6.50, 7.50, 14.45,16.05

Palma - sant Joan (per Montuïri)Dilluns a divendres: 12.00, 13.15,15.45, 18.30, 19.15

sant Joan - Manacor (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 6.50, 8.45,11.30☎, 13.30☎, 16.00☎

Manacor - sant Joan (per Vilafranca)Dilluns a divendres: 11.00☎, 13.00☎,15.35☎, 19.30☎

Horaris de tren(en negreta, trens combinats ambautocar; entre parèntesis, hora de parti-da de l’autocar des de sant Joan; l’au-tocar va a sineu, on el tren passa endirecció Palma a .40)

sineu - PalmaDies feiners: 6.40, 7.40, 8.40 (8.25),9.40, 10.40 (10.25), 11.40, 12.40,13.40, 14.40, 15.40, 16.40, 17.40,18.40 (18.25), 19.40, 20.40, 21.40,22.40.Dissabtes, diumenges i festius: 6.41,7.41, 8.41 (8.25), 9.41, 10.41, 11.41,12.41, 13.41, 14.41, 15.41 (15.25),16.41, 17.41, 18.41, 19.41, 20.41(20.25), 21.41, 22.41.

Palma - sineuDies feiners: 6.15, 7.15, 8.15, 9.15,10.15, 11.15, 12.15, 13.15, 14.15,15.15, 16.15, 17.15, 18.15, 19.15,20.15, 21.15, 22.15.Dissabtes, diumenges i festius: 6.10,7.10, 8.10, 9.10, 10.10, 11.10, 12.10,13.10, 14.10, 15.10, 16.10, 17.10,18.10, 19.10, 20.10, 21.10, 22.10.

sineu - ManacorDies feiners: 7.00, 8.00, 9.00 (8.25),10.00, 11.00 (10.25), 12.00, 13.00,14.00, 15.00, 16.00, 17.00, 18.00,19.00 (18.25), 20.00, 21.00, 22.00,23.03.Dissabtes, diumenges i festius: 7.00,8.00, 9.00 (8.25), 10.00, 11.00, 12.00,13.00, 14.00, 15.00, 16.00 (15.25),17.00, 18.00, 19.00, 20.00, 21.00(20.25), 22.00, 23.03.

Assistència mèdica

Centre sanitariCita prèvia:

902 079 079 - 971 437 079dilluns horabaixes

de dimarts a divendres8:00 h a 13:00 h

resta d’hores i de diesPaC de Vilafranca

Apotecaria

de 9:30 h a 13:30 hde 17:00 h a 20:00 h

diumengesdia 1 de nov. Montuïridia 8 Petradia 15 Porreresdia 22 sant Joandia 29 Vilafrancadia 6 de des. ariany

el sol

surt es pon

1 nov. 07.16 17.48

15 07.31 17.33

30 07.48 17.25

15 des. 08.01 17.24

Telèfons d’interèsTelèfon d’emergència 112Bombers 085 / 971 550 080urgències uVi 061PaC (Vilafranca) 971 560 750Centre sanitari 971 526 508apotecaria 971 526 252Policia local 630 983 592Guàrdia Civil 971 560 027Policia Nacional 091ajuntament 971 526 003Gesa 971 554 111Centre meteor. 971 264 610oCB 971 723 299

Dies assenyalats

Novembre: Tots sants (1), els Morts (2), sant Carles (4),santa Cecília (22), sant Climent (23), santa Catalina(25), el beat ramon llull (27), sant andreu (30).

El mes

“Mata el porc en creixent si no vols que torni dolent”.Com veieu ja començarà a fer més fred i és temps dematances, encara que pel desembre encara sentireu gri-nyolar molt més els porcs a la sortida del sol. És hora dela recollida de l’oliva i molt bon temps si heu de sembrarametlers joves. si voleu recollir patates cal que les plan-teu per la lluna vella. al secà és temps també de fer gua-ret i sembrar (ordi, civada, faves i blat), cultivar i ester-rossar. si plou, hi haurà esclata-sangs. i recordau que perTots sants bunyols i rosaris amb carabassat.

(Notes preses del Pronòstic 2000, de La terra i el temps d’a. Gi nard i a. ramis, a més d’al tres informacions orals.)

Ajuntament

De dilluns a di ven dres: de 8 h a 14 h

Biblioteca

De dilluns a divendres: de les 17h a les 23h

Dissabtes: de 10h a 12:30h

Casa del pare Ginard

Dilluns, dimecres i divendres: de 10 h a 14 h Dimarts i dijous: de 10 h a 14 h i de 16 h a 20 h

Efemèrides

Novembre de 1995• el rector de sant Joan, NofreTorres, va decidir canviar el sistemaper donar el condol als funerals.Fins llavors, els homes només dona-ven el condol als homes i passava elmateix amb les dones. el rector vadecidir fer una fila única i que tot-hom passàs per davant tots els endo-lats. Hi va haver queixes d’una partdels feligresos i Nofre Torres vadecidir sotmetre la qüestió a referèn-dum... i el va perdre. Com que no éshabitual que l’església organitzireferèndums, el tema va ser notíciafins i tot fora de Mallorca. el rectorque va venir després no va tenirtants de miraments i va decidir can-viar el sistema “per decret”, i adap-tar-se als nous temps.• el poeta santjoaner Miquel sitjarva ser entrevistat al setmanariBrisas. Va dir que ja no escrivia per-què “no li quedava res per dir”.

Novembre de 2005• el Consell de Mallorca va anun-ciar novament la seva intenciód’arre glar la carretera de sineu. elprimer intent, alguns anys abans, nohavia anat bé.• el santjoaner Joan Jaume Bauzà“Gorreta” estava a punt de procla-mar-se campió de Balears en la sevacategoria, clàssica a.• el santjoaner antoni Galmés“sobrassada” va morir inesperada-ment. un veïnat el va veure estès aun bocí que en Toni tenia a foravila,però ja no es va poder fer res per sal-var-lo.• a l’ajuntament es va celebrar elsegon matrimoni homosexual,aquesta vegada entre dos homes deCiutat. el primer havia estat moltcomentat, ja que el va oficiar elbatle del PP, quan el seu partit voliaque els seus representants fessinobjecció i es negassin a oficiaraquest tipus de matrimonis.

la lluna

27 octubre plena

3 novembre quart minvant

11 nova

19 quart creixent

25 plena

3 desembre quart minvant

mel424_mis298 26/10/15 12.00 Página 35