MEMRIA DE PRCTIQUESESCOLA EL RODONELLCURS 2010-2011

EXEMPLE DE PROGRAMACI D'EDUCACI ARTSTICA: ARTIS VISUALS I PLSTICA DE CICLE INICIAL.

PROJECTE DE TREBALL COLLABORATIU D'ARTS VISUALS I PLSTICA ENTRE MESTRES DE DIFERENTS CICLES

MSTER ARTS VISUALS I EDUCACI UN ENFOCAMENT CONSTRUCCIONISTAUNIVERSITAT DE GIRONA.IMMA GISPERT FITA

NDEX

1. Introducci................................................................................................................1

2. L'escola Rodonell de Cor.....................................................................................4

3. Breu descripci dels grup-classe..........................................................................5

4.Educaci artstica a l'escola ,el currculum d'educaci artsticai les competncies bsiques.....................................................................................6

5. La importncia d'organitzar una programaci adaptadaa l'edat dels nens i nenes...........................................................................................8

6. Exemple de programaci d'Educaci artstica, visual i plstica.........................9

7. Treballar plegats a l'escola: naixement del blog d'Educaci artstica: visual i plstica.........................................................................9

8. Conclusions .............................................................................................................10

9. Bibliografia ...............................................................................................................11

1. Introducci

1.1 Els inicis

Des de sempre a casa hem estat molt motivats per l'educaci artstica. Podria dir que tot va comenar amb la meva mare, amb les seves pintures i les seves petites histries i contes illustrats que ens feien passar les millors estones a mi i a la meva germana. Tamb podria comentar el dia que vaig entrar dins l'aula de msica de l'escola de msica del meu poble i vaig aprendre a tocar el piano, i ms tard el viol. Fins i tot abans que a les escoles tinguessin un especialista de msica, a casa trobaven que era molt important l'educaci artstica, com a desenvolupament psicolgic, mental i acadmic.Els meus anys com estudiants a l'escola del Cor de Maria de la Bisbal d'Empord, encara no hi havia especialista de msica. Recordo que noms cantvem les canons relacionades amb l'any litrgic: Nadales, Canons de setmana santa, etc... ms endavant a l'institut tan sols vam fer histria de la msica, i l'rea de visual i plstica es reduiria tant, que fins i tot fent un exercici de memria no aconsegueixo recordar-les.Desprs del Batxillerat vaig anar a estudiar Histria de l'art a la Universitat de Girona, van ser cinc anys de descobrir tot un mn artstic, sempre des de la basant terica, histrica i musestica. Per poder exercir de professora vaig haver de fer el Curs d'adaptaci pedaggica, el qual noms donava unes poques directrius de com havia de ser ensenyar histria, geografia i histria de l'art a l'institut. Dins la carrera no estava previst cap assignatura de caire pedaggic. Per aquesta ra, al acabar Histria de l'art vaig decidir continuar la meva formaci, per encarada a l'educaci i vaig entrar a a fer Magisteri d'Educaci musical, ja que l'especialitat d'educaci visual i plstica no existia. A partir d'aqu al finalitzar la carrera de magisteri, va comenar la meva aventura dins el mn educatiu, en aquest cas educaci infantil i primria, com a especialista de Educaci musical.Ms endavant em decidiria a fer aquest mster del qual ara faig el treball de prctiques per tal de poder enriquir la meva formaci com a mestra d'educaci artstica a l'escola de primaria.

1.2 L'Educaci musical a les escoles, o la importncia dels especialistes.

Amb la gran reforma educativa LOGSE1http://www.boe.es/aeboe/consultas/bases_datos/doc.php?coleccion=iberlex&id=1990/24172

es va fer efectiu el que des de molt temps s'havia demanat, l'entrada d'especialistes a les aules de primria. Una remodelaci de les metodologies i un clar impuls per les especialitzacions de magisteri: Especialitat de llengua estrangera, Especialitat d'educaci especial, Especialitat d'educaci Fsica. Finalment Especialitat d'educaci Musical. Tot i que moltes escoles ja disposaven d'especialistes, sovint mestres contractats etc, l'aparici de les especialitats com a diploma universitari va fer que totes les escoles disposessin per llei de docents capacitats per poder fer les matries ms especifiques. L'aparici de l'Especialista de msica a les escoles (especialitat que vaig estudiar a la Universitat de Girona), va donar un impuls molt necessari a l'ensenyament d'aquesta matria. La figura d'una mestra o d'un mestre que s'havia preparat per poder donar les classes de msica, va fer que dins els claustres de les escoles de primria augments la importncia de l'ensenyament musical. Alg capacitat per fer una programaci adequada a les edats de les nenes i els nens de primria va fer elevar la msica com quelcom important i rellevant per l'educaci global dels nostres infants. Malauradament, no va ser previst una especialitat per la part visual i plstica de l'educaci artstica. Pel que he pogut experimentar en els meus anys com a mestra normalment aquesta matria recau sovint al mateix tutor/a del grup, l'especialista de msica o b a alguna persona que s'ofereix a fer la programaci. Evidentment la meva experincia es basa en les escoles on he exercit com a mestra, no voldria generalitzar-ho. Per el que s que puc dir amb certesa, s que el fet que no existeixi un especialista de visual i plstica definit fa que aquesta assignatura navegui sense rumb, sovint sense una programaci clara, sense un seguiment en els diferents cursos. Considero que no se li dna la importncia que hauria de tenir. Segurament amb un especialista al davant faria que aquesta prengus ms importncia dins de les matries generals de l'escola primria.

1.3 Educaci artstica a l'escola.

Al no haver-hi una persona, o grup de persones concretes per realitzar la matria d'educaci artstica la part de visual i plstica concretament, em vaig proposar intentar fer una programaci d'educaci visual i plstica a les escoles on em permetessin fer-ho. I no noms aix, sin intentar engrescar a altres mestres interessants en l'educaci artstica, per tal de potenciar-la. Al mateix temps intentar crear un dileg entre els tutors o mestres que impartien l'assignatura de visual i plstica, per tal de compartir experincies, materials i ancdotes relacionades amb l'assignatura.

Per tant les prctiques realitzades per el Mster d'arts visuals i educaci, un enfocament construccionista, van tenir com objectiu :

Profunditzar en la idea de fer una programaci d'arts visuals i plstica, i portar-la a terme amb els meus alumnes.

Dinamitzar i implicar a la resta de mestres de l'escola que imparteixen l'assignatura d'educaci artstica visual i plstica per tal de fer un treball conjunt..

Aix doncs, finalment es va poder aconseguir, que des de Cicle Infantil fins a Cicle Superior, hi haguessin un grup de persones dedicades a programar i fer un projecte d'art visuals i plstica adaptat per cada etapa educativa. Per tal de coordinar-nos, es va decidir reunir-se una vegada cada trimestre, i a ms a ms realitzar un blog per penjar i presentar els diferents treballs.

En aquest treball surten recollides les diferents experincies, aix com la meva reflexi com a coordinadora del projecte portat a terme el curs 2010-2011 a l'escola El Rodonell de Cor.

2. L' Escola El Rodonell de Cor.

L'escola El Rodonell de Cor s una escola d'una lnia situada al poble de Cor, de la comarca del Baix Empord.

Cor s un poble d'unes 1200 persones, amb un ndex de nouvinguts molt baix. El municipi de Cor inclou tamb altres pobles: Casavells, Matajudaica i Cass de Pelrs-Planils.2http://corca.cat/municipi/corca/http://www.idescat.cat/emex/?id=170577

Fins el curs 2006-2007 l'escola El Rodonell de Cor formava part de la ZER3Zona escolar rural.

Empordanet, la qual compartia especialistes amb les diverses escoles que formaven part de la zona: La Pera, Crulles i Sant Sadurn, Ullastret i Esclanny. Per amb un augment d'alumnat i les necessitats especfiques que suposava, l'escola El Rodonell de Cor es va independitzar de l'agrupaci d'escoles rurals i per tant, a partir d'aleshores es va esdevenir en una escola d'una lnia, amb una plantilla de mestres complerta amb els propis especialistes.

Encara que actualment sigui una escola d'una lnia, continua sent una escola petita on els mestre, els alumnes, mares i pares treballen conjuntament i amb molta proximitat.L'escola en l'actualitat consta de 150 alumnes repartits en els diferents nivells educatius, des de l'etapa d'educaci infantil i d'educaci primaria.

Les prctiques les vaig realitzar en el Cicle Inicial d'educaci primaria: primer i segon.A continuaci explicar les caracterstiques especifiques dels dos grups.

3. Breu descripci dels grups-classe.

Aquestes prctiques les vaig realitzar concretament amb els grups de Cicle Inicial: primer i segon. Considero que s important fer un breu resum de les caracterstiques generals dels dos grups.

La programaci general de l'assignatura d'arts plstiques i visual la vaig fer per el cicle inicial en general, tot i aix vaig adaptar els objectius i els continguts als dos grups ja que, aquests tenien caracterstiques molt diferenciades.

3.1 Primer de cicle Inicial.

Es tractava d'un grup de 16 alumnes, 8 nens i 8 nenes. Un grup molt heterogeni tan de comportament com a nivell d'aprenentatges. Trobvem un grup de ms o menys la mentat de la classe 8 nens i nenes que seguien sense cap problema el curs de primer de cicle inicial. Un segon grup d'uns 4 nens que seguien amb ms dificultats, per que amb l'esfor i l'ajuda podien treballar normalment, i finalment un altre grup de 4 nens i nenes amb necessitats educatives especials. Dos dels quals era per un retard maduratiu, un altre alumne per una inestabilitat emocional amb un seguiment psicopedaggic diagnosticat com alumne talents, i finalment una alumna nouvinguda, la qual la dificultat principal era la comunicaci i entendre el que se li demanava.

3.2 Segon de cicle inicial.

Es tractava d'un grup de 14 nens i nenes: 7 nenes i 7 nens. Un grup bastant homogeni, amb pocs nivells d'aprenentatges diferenciats. Solament destacar dos alumnes amb necessitats educatives especials, per que podien seguir les classes amb bastanta normalitat.

Educaci artstica a l'escola , el currculum d'educaci artstica i les competncies bsiques.

Com comentava al principi d'aquest treball a les escoles tenim l'especialista d'educaci musical per no existeix la figura de l'especialista en educaci artstica visual i plstica. Aleshores la programaci d'educaci artstica visual i plstica, sovint no t continuaci d'un curs a un altre ni un desenvolupament clar.

Per aquesta ra, el primer que em vaig proposar va ser realitzar una programaci d'educaci visual i plstica per el Cicle Inicial (cicle on feia les prctiques), intentant posar-me en contacte amb les altres mestres dels altres Cicles per poder comenar a estructurar la programaci visual i plstica de l'escola.

Primerament em vaig centrar en el currculum actual publicat d'educaci artstica. Centrant-me en l'apartat de visual i plstica, aix com tenint en compte les competncies bsiques.

4.1 El currculum d'educaci artstica.

El currculum de primria4http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf

, deixa molt clares des d'un principi la importncia de l'educaci artstica dins l'educaci global de la nena i el nen: Leducaci artstica afavoreix lestructuraci del pensament de lalumnat en tant que analitza la realitat, ajuda a comprendre i respondre, a sentir i a distingir, a pensar i a construir. Per tant noms amb aquesta frase, extreta directament del currculum de primria vigent actualment, ens est dient que l'educaci artstica s fonamental per l'educaci dels nostres infants, i les mestres i els mestres estem obligats a ensenyar i transmetre-ho correctament, a la mesura del possible, als nostres alumnes. A ms a ms, i tamb extraient-ho directament del currculum, continua dient : Laprenentatge de lart i a travs de lart, genera coneixement i transferncia a altres situacions i contextos tot desenvolupant un pensament crtic, obert i flexible. Per tant hem d'ajudar als nostres alumnes que a travs de l'art generin aquest coneixement, i aix contribuir en el pensament crtic dels nostres alumnes.

L'apartat d'educaci artstica engloba l'educaci musical i l'educaci visual i plstica, compartint alguns objectius ms generals, i d'altres ms especfics de cada rea. El que s que deixa clar el currculum de primria s els dos diferents apartats dels continguts: : Explorar i percebre, i l'apartat de Interpretar i crear:

El bloc explorar i percebre inclou aquells aspectes relacionats amb el desenvolupament de capacitats de reconeixement visual, auditiu i corporal, que ajuden a entendre les diferents manifestacions artstiques, aix com el coneixement i gaudi de produccions plstiques i musicals diverses. El bloc interpretar i crear es refereix a lexpressi didees i sentiments per mitj del coneixement i ls de diferents codis i tcniques artstics. Per facilitar laplicaci duna perspectiva integrada, els conceptes i actituds a treballar quedenexplicitats en la major part de procediments de cada bloc.5Extret tamb del currculum d'educaci primria http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf

El currculum desenvolupa i exposa els continguts especfics repartits entre aquests dos grans blocs, els quals tamb es converteixen els dos grans eixos de la programaci de l'educaci artstica.

4.2 Les competncies bsiques

Finalment trobem esmentades i citades les competncies bsiques i com a travs de l'educaci artstica es poden arribar a assolir. La finalitat de l'educaci primria, com esmenten en les competncies bsiques s: aconseguir que els nois i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent i que els guin en el seu actuar; posar les bases perqu esdevinguin persones capaces d'intervenir activament i crtica en la societat plural, diversa, i en continu canvi, que els ha tocat viure. A ms de desenvolupar els coneixements, capacitats, habilitats i actituds (el saber, saber fer, saber ser i saber estar) necessaris, els nois i les noies han d'aprendre a mobilitzar tots aquests recursos personals (saber actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i integrades socialment, per exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactria i ser capaos d'adaptar-se a noves situacions i de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.6http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.php?file=docs/primaria/competencies_pri.pdf

5. La importncia d'organitzar una programaci adaptada a l'edat dels nens i nenes.

El currculum de primria marca els objectius generals els quals han d'assolir al final de l'etapa de l'educaci primria. Per no indica de quina manera, ni en quines edats han d'assolir cada un dels objectius, aquest criteri el deixa a mans dels docents que imparteixen la matria. El que s que exemplifica sn els continguts de cada cicle, dividits entre msica i dansa i educaci visual i plstica. El que el docent ha de fer s adaptar els continguts per tal de que cada grup de nens i nenes arribin als objectius marcats per, en aquest cas, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Tinguent en compte tot aix, em vaig veure en la necessitat de realitzar una programaci que fos adequada per els grups d'alumnes a les quals anava dirigida, i a ms a ms acompls els continguts marcats per lleis, ja que les prctiques eren fetes en una escola pblica d'educaci primaria.

Els alumnes a les quals va dirigida la programaci sn de Cicle Inicial, edats compreses entre els 5 anys (un 30% dels alumnes eren nascuts al desempre per tant no tenien encara 6 anys en el moment que es va comenar el curs el setembre de 2010) i 8 anys. Segons Holloway7G.E.T HOLLOWAY Concepcin del espacio en el nio segun Piaget.

ens trobarem en l'etapa anomenada del realisme intellectual, o l'estadi 3 (etapa operacional concreta), segons la qual els dibuixos mostren tot el que est all no noms el que s visible des d'un punt de vista en concret. Els nens encara no sn capaos de dibuixar i entendre la prespectiva, i sovint tampoc la relaci de tamanys etc. Aix tamb estaria relacionat en el desenvolupament cognitiu, que no noms varia en funci de l'edat sin en la capacitat de cada alumne i el seu propi context.8L. HOFFMAN, S.PARIS, E.HALL; Psicologa del desarrollo hoy.

Per aquestes raons la programaci ha de tenir en compte en el moment on est cada alumne, per tal de poder realitzar un bon ensenyament-aprenentatge, i al mateix temps poder tenir les eines suficients per l'avaluaci.

La programaci tampoc es tracta d'un document tancat i hermtic, sin que durant tot el curs i les prctiques va ser revisat i modificat. Aix doncs, l'esbs del principi de curs sobre el que havia de ser la programaci d'arts visuals i plstica va anar variant al llarg del procs de les prctiques. El fet de documentar en fotografies va poder ajudar-me a veure quins eren els treballs

6 . Exemple de programaci d'Educaci artstica, visual i plstica.

Al final d'aquest treball i com annex 1, trobarem l'exemple de programaci d'educaci artstica, visual i plstica portada a terme durant el curs 2010-2011 a l'escola el Rodonell de Cor. La programaci est feta a partir d'Unitats didctiques, les quals van ser revisades i modificades al llalrg de tot el curs escolar. Les fotos del projecte estan totes penjades i es poden visitar al blog de plstica de l'escola http://artiidees.blogspot.com/

7. Treballar plegats a l'escola: naixement del blog d'Educaci artstica: visual i plstica.

El segon objectiu del projecte de prctiques del mster d'arts visuals i educaci un enfocament construccionista, era la de motivar a la resta de professorat que impartia l'assignatura d'art visuals i plstica, per tal de poder fer un treball en equip. Tenint en compte les caracterstiques ja descrites en el treball, de com s'organitzaca l'escola el Rodonell, no va ser difcil obtenir el concetiment de direcci per tal d'establir unes reunions trimestrals per organtizar l'assignatura d'arts visuals i plstica.

La primera reuni va ser de posada en com de les diferents concepcions sobre com fer l'educaci artstica a l'escola. El cicle infantil tenia molt clar la gran importancia de la manipulaci i la creaci a travs i a partir de l'art. Sense tenir una programaci molt marcada ni definida, tenien molt clares com motivar els alumnes en les hores d'educaci artstiques, aix com involuclar-ho en totes les altres matries i crear un eix vertebrador, on l'educaci artstica no adquiria un caire marginal, sin bastant principal. L'educaci artstica a l'educaci infantil de l'escola el Rodonell significava un llenguatge d'aprenentatge important. Aquest aspecte ens va motivar i el vam prendre per exemple. A cicle inicial es va pensar una continutat de cicle infantil, i es va quedar que a mesura del possible integrarem l'assignatura d'arts visuals i plstica a les altres matries. A cicle mitj i superior van optar per fer una programaci tamb tenint en comptes les noves tecnologies, com la fotografia digital i el vdeo.

A partir de la primera reuni, va sorgir la necessitat de poder tenir una comunicaci ms fluda, no noms a travs de els reunions, sin tamb del dia a dia de l'hora d'educaci artstica. Per aquesta ra, va sortir la idea de crear un blog 9http://es.wikipedia.org/wiki/Blog

, un lloc web on recopilar cronolgicament els treballs fets pels alumnes, amb explicacions didctiques. On ms endavant els alumnes de cicle mitj i superior poguessin a la lalrga participar i documentar ells mateixos tot el que s'estava fent. Aix va nixer el blog d'educacia rtstica de l'escola El Rodonell de Cor, ja sitat en aquest treball http://artiidees.blogspot.com/ . Aquest espai d'internet va servir, no noms per la comunicaci gaireb inmediata de les classes de plstica, sin tamb per tenir un recull de tot el que s'anava fent, una memria visual i amb text. A travs del blog, tamb ens vam posar en contacte amb altres mestres d'altres escoles que tamb estaven treballan l'educaci visual i plstica i recollien els seus treballs, creant aix una comunicaci, una xarxa social que anava ms enll de les parets de l'escola.

8. Conclusions

En els primers moments de les prctiques del mster d'educaci artstica em donava la sensaci que a l'escola no se li donava la importncia necessria a l'educaci artstica, sobretot a la part de visual i plstica. Per a mesura que anava avanant amb el projecte, vaig comprovar que si hi ha alguna persona que motivi i incentivi, que pugui trasmetre les ganes de treballar en un projecte a la resta de l'equip, es poden comenar a canviar molt els enfocaments de l'educaci artstica en general.

El primer trimestre, i coincidint en la primera reuni que vam tenir amb el grup de mestres implicats en l'assignatura d'educaci artstica, em vaig adonar que coordinant un grup de gent i plantejant-nos des d'un principi la necessitat de tirar endavant el mateix projecte, sorgien idees i plantejaments, que potser no haguessin sorgit sense la coordinaci en equip. Cada mestra tenia la seva prpia idea de com ensenyar i com programar l'educaci artstica, visual i plstica. Les reunions ens van poder anar enriquint, no tan sols com a educadores de l'rea d'educacia artstica visual i plstica, sin tamb com a equip que treballa conjuntament.

A ms a ms, els alumnes van poder gaudir d'una programaci feta per ells respectant els seus ritmes de treball. Vinculant altres rees de l'educaci primria i compartint amb els altres alumnes d'altres nivells un projecte d'educaci artstica i visual similar.

9. Bibliografia.

GARDNER, H. (1994). Educacin artstica y desarrollo humano. Barcelona: Paids.

HOLLOWAY, G.E.T. (1982) Concepcin del espacio en el nio segun Piaget, Barcelona, Paids.

MARN VIADEL, R. (2003), Didctica de la educacin artstica, Ed. Person. Prentice Hall.

HOFFMAN.L , PARIS. S, HALL . E (1995) ; Psicologa del desarrollo hoy, Esitoral Mc. Grawhill.

10. Adreces webhttp://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.phpfile=docs/primaria/ed_artistica_pri.pdf

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/file.phpfile=docs/primaria/competencies_pri.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Blog

http://www.xtec.cat/~mbardera/index.htm

http://www.oei.es/artistica/experiencia_estetica_artistica.pdf

http://es.wikipedia.org/wiki/Blog

http://artsmarts4kids.blogspot.com/

http://www.deepspacesparkle.com/

http://artiidees.blogspot.com/