MEMÒRIA PLEC DE CONDICIONS MILLORES PLEC DE … · MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1. Objecte del projecte Es...

EXCM. AJUNTAMENTDE LA VILA DE SALLENT

EXCM. AJUNTAMENT DE LA VILA DE SALLENT promotors

MEMÒRIA

PLEC DE CONDICIONS

MILLORES PLEC DE CLÀUSULES

ESTUDI SEGURETAT I SALUT

AMIDAMENTS I PRESSUPOST

PRESSUPOST PER CONTRACTAR

PLÀNOLS

PROJECTE BÀSIC I EXECUTIU

ENDERROC I CONSTRUCCIÓ D'EDIFICI PER A VIVER D'EMPRESES "EL SALT" ENDERROC I CONSTRUCCIÓ D'EDIFICI PER A VIVER D'EMPRESES "EL SALT"

CARRER COS, 20 OCTUBRE 2011

08650 SALLENT ( BAGES ) ref. 11_02

GLÒRIA BOSCH I CANUDAS, arquitectanº col. 53050-6 Carrer Sant Cugat 75 - 77 3r - 2a 08670 Navàs tef. 686231334 [email protected]

Projecte Bàsic i Executiu – Enderroc i construcció d’edifici per a Viver d’Empreses “El Salt”. - Cos, 20 de Sallent ref. 11_02

Pàg. 1

ÍNDEX DE LA MEMÒRIA DADES GENERALS 1. Identificació i agents del projecte MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1. Objecte del projecte 2. Antecedents 2.1. Requisits normatius 2.2. Condicions de l’emplaçament i de l’entorn físic 2.3. Fotografies 3. Descripció del projecte 3.1. Descripció general 3.2. Justificació del compliment de la normativa urbanística 3.3. Descripció del programa funcional, usos i relació de superfícies 4. Prestacions de l’edifici 4.1. Funcionalitat: Accés als serveis de Telecomunicacions 4.2. Funcionalitat: Accessibilitat

4.3. Seguretat Estructural

4.4. Seguretat en cas d’incendi

4.5. Seguretat d’utilització

4.6. Salubritat

4.7. Protecció enfront del soroll

4.8. Estalvi d’energia

4.9. Ecoeficiència 4.10. Limitacions d'ús

MEMÒRIA ENDERROCS MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 1. Treballs previs 2. Sustentació de l’edifici 3. Sistema estructural 3.1. Resistència al sisme 4. Sistema envolvent, compartimentació interior i acabats 4.1. Soleres 4.2. Façanes 4.3. Coberta 4.4. Mitgeres 4.5. Compartimentacions interiors verticals 4.6. Elements de protecció 4.7. Acabats 4.8. Aïllaments 5. Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis 5.1. Recollida i evacuació de residus 5.2. Subministrament d’aigua freda i calenta 5.3. Evacuació d’aigües 5.4. Subministrament de gas 5.5. Subministrament elèctric i instal·lació d’il·luminació 5.6. Evacuació de productes de la combustió de les calderes i bafs de les cuines 5.7. Sistemes de ventilació


Pàg. 2

5.8. Instal·lacions tèrmiques 5.9. Instal·lacions de protecció contra incendi COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC 1. SE Seguretat Estructural – NCSE-02 (Construcció sismoresistent) 2. SI Seguretat en cas d’Incendi 3. SU Seguretat d’Utilització 4. HS Salubritat 5. HR Protecció enfront del soroll 6. HE Estalvi d’energia ANNEXES A LA MEMÒRIA 1. Relació de la normativa d’aplicació 2. Justificació del compliment del D 105/2008 Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició. D 201/1994 i D 161/2001 Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció . D 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis 3. Memòria de càlcul de l’estructura 4. Instruccions d’ús i manteniment 5. Control de Qualitat – Decret 375/88 6. Accés al serveis de Telecomunicacions PLEC DE CONDICONS MILLORES PLEC DE CÀUSULES

ESTUDI SEGURETAT I SALUT AMIDAMENT I PRESSUPOST PRESSUPOST PER CONTRACTAR AMIDAMENT I PRESSUPOST MILLORES PLÁNOLS PBE - 01. Emplaçament 1/200 – Situació 1/100 – Fotoplànol (A3) PBE - 02. Estat Actual / Enderroc – Planta soterrani, Planta baixa, Planta primera 1/100 (A3) PBE - 03. Estat Actual / Enderroc – Planta segona, Planta tercera, Planta sotacoberta 1/100 (A3) PBE - 04. Estat Actual / Enderroc – Planta coberta, Secció longitudinal 1/100 (A3) PBE - 05. Estat Actual / Enderroc – Façana Travessia Teatre, Façana Plaça de la Verdura 1/100 (A3) PBE - 06. Estat Actual / Enderroc – Paret Mitgera, Façana Plaça Anselm Calvé 1/100 (A3) PBE - 07. Distribució i Superfícies – Planta Soterrani, Planta Baixa, Planta Primera 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 08. Distribució i Superfícies – Planta Segona, Planta Tercera, Planta Coberta 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 09. Secció Longitudinal – Secció transversa 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 10. Façana Plaça de la Verdura - Façana Plaça Anselm Clavé 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 11. Façana Travessia Teatre 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 12. Cotes – Planta Soterrani, Planta Baixa 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 13. Cotes – Planta Primera, Planta Segona 1/100 (A3) - 1/50 (A1)


Pàg. 3

PBE - 14. Cotes – Planta Tercera, Planta Coberta 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 15. Instal·lacions – Planta Soterrani, Planta Baixa 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 16. Instal·lacions – Planta Primera, Planta Segona 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 17. Instal·lacions – Planta Tercera, Planta Coberta 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 18. Fusteria 1/50 (A3) - 1/25 (A1) PBE - 19. Serralleria, Detalls Contrucitus (I) 1/50 (A3) - 1/25 (A1) PBE - 20. Serralleria, Detalls Contrucitus (II) 1/50 (A3) - 1/25 (A1) PBE - 21. Replanteig i Sanejament – Fonamentació, Sostre Planta baixa 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 22. Replanteig i Sanejament – Sostre Planta primera, Sostre Planta segona 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 23. Replanteig i Sanejament – Sostre Planta tercera i coberta 1, Sostre Planta coberta 2 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 24. Estructura – Fonamentació 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 25. Estructura – Fonamentació 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 26. Estructura – Fonamentació 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 27. Estructura – Fonamentació 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 28. Estructura – Sostre Planta Baixa 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 29. Estructura – Sostre Planta Baixa 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 30. Estructura – Sostre Planta Baixa 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 31. Estructura – Sostre Planta Baixa 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 32. Estructura – Sostre Planta Primera 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 33. Estructura – Sostre Planta Primera 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 34. Estructura – Sostre Planta Primera 1/100 (A3) - 1/50 (A1)

PBE - 35. Estructura – Sostre Planta Segona 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 36. Estructura – Sostre Planta Segona 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 37. Estructura – Sostre Planta Segona 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 38. Estructura – Sostre Planta Tercera 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 39. Estructura – Sostre Planta Tercera 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 40. Estructura – Sostre Planta Tercera 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 41. Estructura – Sostre Planta Tercera 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 42. Estructura – Sostre Planta Tercera 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 43. Estructura – Mur ascensor 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 44. Estructura – Detalls escala 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 45. Estructura – Detalls escala 1/100 (A3) - 1/50 (A1) PBE - 46. Estructura – Quadre pilars i especificacions 1/100 (A3) - 1/50 (A1)


Pàg. 4


Pàg. 5

DADES GENERALS


Pàg. 6


Pàg. 7

DADES GENERALS 1. Identificació i agents del projecte Projecte: Projecte Executiu de l’edific “El Salt”, destinat a viver d’empreses. Tipus d’intervenció: Enderroc i obra de nova construcció Emplaçament: Carrer Cos, 20 del municipi de Sallent ( Bages ) Promotors: Arquitecta: El present document és còpia del seu original, del qual és autor Glòria Bosch i Canudas. La seva utilització total o parcial, així com qualsevol reproducció o cessió a tercers, requerirà la prèvia autorització expressa dels autors, restant en qualsevol cas prohibida qualsevol modificació unilateral del mateix Navàs, 7 d’octubre de 2011 Glòria Bosch i Canudas, arquitecta

Nom Ajuntament de Sallent N.I.F. P-0819000-A Adreça Plaça de la Vila, 1 - 08650 Sallent Telèfon 93 837 02 00

Nom Glòria Bosch i Canudas Núm col·legiada 53.050/6 D.N.I. 39378944-T Adreça Carrer Sant Cugat, 75-77 3r-2a - 08670 Navàs Telèfon 686.23.13.34


Pàg. 8


Pàg. 9

MEMÒRIA DESCRIPTIVA


Pàg. 10


Pàg. 11

MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1. Objecte del projecte Es tracta del projecte per l’enderroc de l’edifici exitent, i nova construcció d’un edifici d’equipaments municipals destinat a viver d’empreses, d’una planta baixa i tres plantes pis, situat al carrer Cos. 20 del municipi de Sallent, comarca del Bages. 2. Antecedents 2.1. Requisits normatius Urbanísticament, el projecte s’ha resolt seguint les directrius del Text Refós de les Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Pel que fa a les seves prestacions l’edifici compleix els requisits bàsics de qualitat establerts per la Llei d’Ordenació d’Edificació (LOE llei 38/1999) i desenvolupats principalment pel Codi Tècnic de l’Edificació (CTE RD. 314/2006). Igualment es dóna compliment a la resta de normativa tècnica, d’àmbit estatal, autonòmic i municipal que li sigui d’aplicació. 2.2. Condicions de l’emplaçament i de l’entorn físic El municipi, ubicat a la comarca del Bages, té una alçada topogràfica de 300m. Actualment en l’emplaçament on s’ubicarà el futur edifici d’equipaments hi ha una edificació de planta baixa i tres plantes pis. Aquesta finca ocupa 143,12 m2 en sol urbà consolidat, la geometria de la planta és trapezoidal, comparteix una mitgera amb l’edifici veí, i té tres façanes. La topografia del terreny presenta un lleuger desnivell cap al oest d’un 3% aproximadament. Davant la façana est existeix un passatge que comunica amb altres propietats veines.

2.3. Fotografies


Pàg. 12

3. Descripció del projecte 3.1. Descripció general En l’emplaçament existeix una antiga edificació que s’haurà d’enderrocar previament. Aquesta finca consta de planta baixa i tres plantes pis i actualment està destinada a albergar equipaments municipals, locals per entitas municipals, i habitatges. Les parets estan construïdes amb fàbrica de maçoneria i les obertures són irregulars a tota la edificació, la coberta està acabada amb teula àrab. La estructura és de parets de càrrega, i bigues de fusta i revoltons ceràmics. L’estat d’aquesta edificació és precari. Si bé no s’hi ha pogut accedir, les patologies de la coberta, produeixen greus humitats a tota la edificació, sobretot en l’habitatge de la planta tercera. L’arrebossat de les façanes es desprén en plaques cosa que ha fet imprescindible la col·locació d’una malla de seguretat a nivell del sostre de planta baixa. Pel que fa al nou edifici es projecta a tres vents, amb façanes cap al Carrer Cos i Plaça de la verdura, travessia del Teatre i Plaça Anselm Clavé a través d’un passatge. L’edifici serà de volum compacte rectangular, de planta baixa i tres plantes pis, coberta inclinada a tres aigües a les parts extremes de l’edificació i coberta plana enbeguda a la zona central. L’ús previst serà del de viver d’empreses, en planta baixa s’hi situarà l’accés, el vestíbul, una àula, el Servei Municipal d’Orientació Laboral (SMOL), i vestibul. A les plantes pis s’hi ubicaran els diferents espais i despatxos per allotjar les empreses i emprenedors, em planta segons hi haurà un espai de reprografia i office. La coberta serà a tres aigües, excepte a la part central, on es preveu una cobert enveguda per ubicar-hi les instal·lacions de telecomunicacions, col·lectors solars per a la producció d’aigua calenta sanitària i aparells d’aire acondicionat. L’accés a la mateixa es garantirà a través del distribuïdor en planta segona. 3.2. Justificació del compliment de la normativa urbanística Planejament: Text Refós del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de 19 de Maig de 2010 Zonificació: Sòl Urbà

Zona Nucli Antic (Clau 1). Subzona centre Urbà (Clau 1a). Usos admesos: Habitatge, hoteler, bars i restaurants, turístic, comercial a planta baixa, oficines, magatzems a planta baixa, sanitari-assistencial, educatiu, socio-cultural, religiós, recreatiu, esportiu i administratiu. L’ús industrial es ermet en la 1ª i 2ª categoria situat a les plantes baixes.

Paràmetres urbanístics Normativa Projecte Alçada reguladora PB + 3PP ( 13 m ) PB + 3PP ( 13 m ) Façana mínima ----- ------- Vol màx. cos sortint obert 10% vial ( 10 m ) – màx. 60 cm No existeixen. Profunditat edificable Total Total Alçada mín. lliure planta baixa 3,00 m. – 4.00 m. 3.00 m Alçada mín. lliure planta pis 2,50 m 2,80 m


Pàg. 13

3.3. Descripció del programa funcional, usos i relació de superfícies A l’interior de l’edifici l’alçada útil tindrà un valor mínim de 2,50 m, i a la zona d’accés a l’edifici en planta baixa de 2,80m. Planta baixa: zona d’accés a l’edifici, SMOL i aula. En aquesta planta hi ha l’accés general a l’edifici, que dona al vestibul general, l’espai de l’aula, també comtarà amb un accés i sortida d’emergència. L’accés general es produirá des de la travessia del Teatre, mentre que la srtida de l’aula s’efectuarà a través de la Plaça de la Verdura. En aquesta planta també hi haurà la zona de l’SMOL i un lavabo. Planta primera i tercera. En les plantes primera i tercera si ubica la zona per les empreses, i es disposen 6 despatxos i un aseo en cada una d’aquestes plantes. Planta segona. La planta segona té cinc despatxos i un aseo i una zona de reprografia i office. Relació de superfícies

Navàs, 7 d’octubre de 2011 Glòria Bosch i Canudas, arquitecta


Pàg. 14

4. Prestacions de l’edifici

L’edifici projectat proporciona les prestacions que li pertoquen segons el CTE i la normativa d’aplicació, per garantir les exigències bàsiques del CTE, en relació als requisits bàsics de la LOE.

Requisits bàsics LOE Condicions Funcionalitat Utilització Segons normativa específica

Telecomunicacions Segons normativa específica Accessibilitat Segons normativa específica

Requisits bàsics LOE Exigències bàsiques CTE Seguretat Estructural SE 1 i SE 2

En cas d’Incendi SI 1 a SI 6 D’utilització SU 1 a SU 8

Habitabilitat Salubritat HS 1 a HS 5 Estalvi d’energia HE 1 a HE 5 Protecció del soroll HR

4.1. Funcionalitat: Accés als serveis de Telecomunicacions. El projecte de l’edifici ha de garantir la previsió per a la implantació de les infrastructures de telecomuniciacions segons el Reial Decret Llei 1/1998 sobre “Infrastructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunciacion.”(BOE 28/02/1998) Els edificis han de disposar obligatòriament dels serveis de telefonia bàsica (TB) i televisió terrestre i radiodifusió sonora (RTV). Pel que fa a la televisió i radiodifusió sonora per satèl·lit (RTVSAT), la instal·lació ha de permetre la distribució dels senyals procedents de dos operadors, si bé no és obligatòria la col·locació d’antennes parabòliques . Quan als serveis de telecomunicacions per cable (TLCA), només cal prevere la canalització, fins als punts de presa dels usuaris una canalització, que possibiliti, en un moment donat, la col·locació del cablejat necessari, que serà a càrrec dels operadors. Pel que fa a la previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions, es complirà el Reial Decret 401/2003 pel qual s’aprova el “Reglamento regulador de la infrastructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los seervicions de telecomunicaciones en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones”, d’àmbit estatal d’aplicació. L’accés als serveis de telecomunicacions s’obtindrà a través de les connexions existents en el vial públic. 4.2. Funcionalitat: Accessibilitat El projecte de l’edifici incorpora unes condicions d’accessibilitat que compleixen la Llei 18/2007 del Dret de l’habitatge, el Codi d’Accessibilitat de Catalunya (D. 135/1995) i el DB SU Seguretat d’Utilització, de manera que es satisfà el requisit bàsic d’accessibilitat establert a la LOE. A l'apartat Compliment del Codi Tècnic i altres normatives, s’adjunta la fitxa justificativa del DB SUA 9 i el D. 135/1995, on es recullen les condicions que presenta aquest itinerari practicable.

4.3. Seguretat Estructural L’edifici projectat complirà el requisit de seguretat estructural donant compliment a les exigències bàsiques SE1: Resistència i estabilitat i SE2 Aptitud al servei, en els termes de l’article 10 del CTE. Les previsions tècniques considerades en el projecte pel que fa al sistema estructural es desenvoluparà en el corresponent projecte executiu. Les bases de càlcul, les característiques dels materials, els procediments emprats pel càlcul i la quantificació i justificació de les prestacions del sistema estructural es desenvoluparà en el corresponent projecte executiu. El període de servei previst pels elements de l’estructura principal és l’establert en el CTE i es seguiran les prescripcions de durabilitat que s’hi estableixen pels diferents materials estructurals emprats. Els elements estructurals reemplaçables (baranes, recolzament d’instal·lacions, etc), que no formen part de l’estructura principal, poden tenir una vida útil inferior que es valorarà segons les inspeccions prescrites en el manual d’ús i manteniment i el pla de manteniment. 4.4. Seguretat en cas d’incendi Les condicions de seguretat en cas d’incendi de l’edifici projectat compleixen les exigències bàsiques SI del CTE. Aquestes exigències es satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendi, DB SI. A més, es dona compliment al Decret 241/94 de “Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis complementaris de la NBE CPI/91”. 4.5. Seguretat d’utilització Les condicions de seguretat d’utilització de l’edifici projectat compleixen les exigències bàsiques SU del CTE per tal de garantir l’ús de l’edifici en condicions segures i evitar, el màxim possible, els accidents i danys als usuaris. Aquestes exigències es satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat d’utilització, DB SU, així com al Decret 55/2009 “ Condicions d’habitabilitat del habitatges i la cèdula d’habitabilitat “ i al D. 135/1995 “Codi d’Accessibilitat de Catalunya”. A continuació es relacionen els aspectes més importants, ordenats per exigències bàsiques del SU i als quals es dóna resposta des del disseny de l’edifici:

SUA 1 Risc de caigudes - A totes les zones de l’edifici es contempla les discontinuïtats dels paviments, els desnivells i la disposició de

barreres de protecció amb configuració de no escalable i alçada en funció de l’alçada del desnivell que s’està protegint. Es considera la configuració de les escales i la neteja dels vidres transparents exteriors al ser tots ells practicables o fàcilment desmuntables.

SUA 2 Impactes o enganxades - A totes les zones de l’edifici es contemplen els elements fixes i practicables susceptibles de produir impactes i

aquells elements fràgils susceptibles de rebre’ls –els quals garantiran el nivell de risc d’impacte que els hi és d’aplicació. També es considera, la protecció a enganxades amb elements d’obertures i tancaments automàtics.


Pàg. 15

SUA 3 Immobilització - Els diferents banys de l’edifici i despatxos, tenen portes amb sistemes de desbloqueig des de l’exterior. SUA 4 Il·luminació inadequada - Es fixen els nivells mínims d’il·luminació establerts

SUA 5 Situacions d’alta ocupació - Es limita el risc per situacions d’alta ocuapció facilitan la circulació de les persones i la sectorització amb

elements de protecció i contenció en previsió de ris d’esclafament. SUA 8 Acció del llamp - Un cop avaluada la necessitat i calculat el nivell d’eficiència de la instal·lació és necessàri disposar d’instal·lació

al llamp, la qual es contempla en aquest projecte. SUA 9 Accessibilitat. - Es facilitarà l’accés i la utilitació no discriminatòria, independent i segura de l’edifici a les persones amb

discapacitat.

4.6. Salubritat

L’edifici projectat satisfarà les exigències bàsiques de salubritat (HS) garantint la protecció enfront de la humitat (que afecta bàsicament al disseny dels tancaments), disposant d’espais per a la recollida adequada dels residus, garantint la qualitat de l’aire interior i de l’entorn exterior, i disposant de xarxes de subministrament d’aigua i d’evacuació d’aigües residuals i pluvials. A continuació es desenvolupen les exigències que afecten a conjunt de l’edifici:

HS 1 Protecció enfront de la humitat - L’edifici garanteix l’exigència bàsica HS 1 de protecció enfront de la humitat. Els seus sistemes s’han dissenyat

d’acord al document bàsic HS1, tenint en compte els següents paràmetres de l’edifici que condicionen la quantificació de l’exigència: disseny de les façanes i disseny de murs i terres

HS 2 Recollida i evacuació de residus - El sistema municipal de recollida d’escombraries és mitjançant contenidors de carrer. Es preveurà un espai

d’emmagatzematge immediat a cada plata per la recollida de les 5 fraccions de residus. HS 3 Qualitat de l’aire - L’edifici disposa de condicions de ventilació per assolir dos objectius: garantir les exigències bàsiques de qualitat

interior de l’aire, HS 3, i millorar el confort i l’estalvi d’energia. - Pel que fa a la ventilació com a millora del confort i l’estalvi d’energia, el disseny de l’edifici facilita la ventilació

creuada, de manera que es podran aconseguir les condicions de confort interior de forma natural en certes èpoques de any reduint el consum de les instal·lacions tèrmiques.

HS 4 Subministrament d’aigua i HS 5 Evacuació d’aigües - Les exigències de subministrament d’aigua i d’evacuació d’aigües del CTE es definiran al corresponent projecte

d’execució.

4.7. Protecció enfront del soroll Es garanteix l’exigència de protecció enfront del soroll mitjançant el DB HR. L’edifici garantirà l’aïllament acústic en el soroll aeri procedent de l’exterior en funció dels índex de soroll dia Ld: 4.8. Estalvi d’energia L’edifici projectat satisfarà les exigències bàsiques d’estalvi d’energia (HE) garantint la limitació de la demanda energètica, incorporant instal·lacions tèrmiques amb el rendiment adequat, disposant de sistemes d’il·luminació eficient i incorporant energia solar tèrmica per a la producció d’aigua calenta sanitària. A continuació es desenvolupen les exigències que afecten a conjunt de l’edifici:

HE 1 Limitació de la demanda energètica - L’edifici compleix amb l’exigència bàsica HE-1 del CTE: Limitació de la demanda energètica, en funció de la zona

climàtica on s’ubica l’edifici i els tancaments que conformen l’envolvent. HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques - L’edifici disposa d’instal·lacions tèrmiques (calefacció i producció d’ACS) apropiades per garantir el benestar dels

ocupants i regulant el rendiment de les mateixes i dels seus equips, donant compliment al Reglament d’instal·lacions tèrmiques, RITE. La definició de les instal·lacions es desenvoluparà al corresponent projecte executiu.

HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació - L’edifici complirà amb els valors d’eficiència energètica de la instal·lació d’il·luminació, els quals es

desenvoluparan al corresponent projecte executiu. HE 4 Contribució solar mínima per a la producció d’ACS - Tenint en compte que l’edifici té demanda d’ACS, una part d’ella es cobrirà mitjançant una instal·lació d’energia

solar. La contribució solar serà com a mínim la més desfavorable de la que resulta de l’aplicació del DB HE 4 i el Decret d’Ecoeficiència. La qual es definirà al corresponent projecte executiu.

4.9. Ecoeficiència El projecte incorpora els criteris d’ecoeficiència obligatoris pel Decret 21/2006 de la Generalitat de Catalunya relatius a l’aigua, l’energia, els materials i sistemes constructius i els residus. Cadascuna de les mesures adoptades es reflectiran en l’apartat de la Memòria Constructiva corresponent al sistema al qual es refereix (envolvent, instal·lacions, etc) i, en alguns casos, també en els Plànols i/o els Amidaments. També s’incorpora, com a annex al projecte, el Pla de gestió dels residus de construcció que es generaran durant l’obra. A més dels paràmetres obligatoris, s’han adoptat d’altres amb l’objecte de superar els 10 punts mínims establerts pel Decret. Al final d’aquest capítol s’ha incorporat una fitxa resum, justificativa del seu compliment.


Pàg. 16

4.10. Limitacions d’ús. L’edifici projectat, s’ha dissenyat per l’ús administratiu, segons els paràmetres del CTE, i els usos establerts a la normativa urbanistica.

DADES DE L'EDIFICI:

xUsuaris

98

AIGUA tots els usos P A

S x xS xS x

(5)

etiqueta ecològica tipus III (UNE 150.025/2005 IN) S

envasos lleugers, matèria orgànica, vidre, paper/cartró i rebuig

Reconversió d'antiga edificació

si es preveu la instal·lació d’aparell rentavaixelles: a l’espai previst, hi haurà una presa d’aigua freda i una d’aigua calenta

98

50%

RESIDUS. DOMÈSTICS tots els usos

al menys una família de productes de laconstrucció de l’edifici (productes destinats almateix ús), haurà de disposar d'un delssegüents :

etiqueta ecològica de la Unió Europea

distintiu de garantia de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya

marca AENOR Medioambiente

N

contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS

70%

Habitatge Unifamiliar, núm. Hab:Plurifamiliar, núm. Hab:

ENERGIA tots els usos

cal justificar-ho adequadament a la memòria

50%

III

S

l/dia

(4)

196

ALTRES USOS (sense perjudici d’altres normatives)

en edificis de nova planta per limitacions de la normativa urbanística que impossibilita la superfície de captacióen rehabilitació per la configuració prèvia de l’edifici o de la normativa urbanística

Sa un espai comunitari S

la zona no té servei de gas canalitzat ol’aportació energètica és cobreix amb altres fonts d’energies renovables

N

etiqueta ecològica tipus I (UNE-EN ISO 14024/2001)

HABITATGES (adaptant-se a les ordenances municipals)

al'interior de les unitats privatives

x

x

Centres de l'Administració pública, bancs i oficines

x

x

V3.1.0

l’edifici no compta amb suficient assolellament

per protecció patrimoni cultural català

les diferents unitats privatives disposen segons el seu ús un sistema d’emmagatzematge per separat dels diferents tipus de residu : x

x

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D’OBLIGAT COMPLIMENT

(JUSTIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

XAdministratiu (centres de l'Administració pública, bancs,oficines)

SANEJAMENT

PROTECCIÓ SOLAR

parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors, ponts tèrmics inclosos: Km 0,70 W/m2K (2)(3)obertures de cobertes i façanes d’espais habitables amb vidres dobles o similar: Km 3,30 W/m2K obertures de cobertes i façanes orientades a sud-oest (± 900), disposen d’element o tractament a l’exterior o entre els dos vidres tal que : factor solar de la part envidrada S 35%

xarxa de sanejament separada per aigües residuals i pluvials fins arqueta fora propietat o limit més proper

aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa: cabal Q 12 l/min; Q 9 l/min a 1 bar

AIXETES

x

x

Nova edificació

Bages

Gran rehabilitació

USOS DE L'EDIFICI:

Usuaris

S

S

Dec

ret 2

1/20

06 -

Ado

pció

de

crite

ris a

mbi

enta

ls i

d'ec

oefic

iènc

ia e

n el

s ed

ifici

s. O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

.Col

·legi

d'A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. D

epar

tam

ent d

e M

edi A

mbi

ent i

Hab

itatg

e. G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya.

v 2.

0.5-

Mai

g 20

07ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS.

DECRET 21/2006

PRODUCTES

MATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

Comarca:

l’aportació energètica solar és cobreix amb altres fonts d’energies renovables

ECOEFICIÈNCIAPROJECTE D'EXECUCIÓ

Viver d'empreses "el Salt"

Sallent

x

cisternes de vàters amb mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible

x

Residencial col·lectiu ( hotels, pensions, residències, albergs )

Docent (escoles infantils i centres de formació primària, secundària, universitària i professional)

Sanitari (hospitals, clíniques, ambulatoris i centres de salut)

Esportiu ( polisportius, piscines i gimnasos)

M

ús docent, sanitari o esportiu: aixetes lavabos i dutxes : temporitzadors o detectors de presència

S

si per la producció d’ACS s’utilitzen resistències elèctriques amb efecte Joule; a qualsevol zona climàtica:

zona climàtica

demanda ACS a 600

no és d’aplicació quan :

edificis amb demanda d’aigua calenta sanitària 50 l/dia a 600 han de disposar de sistema de

producció d’ACS amb energia solar tèrmica

USUARIS DE L'EDIFICI

contribució mínima d’energia solar en producció d’ACS

preveu un espai fàcilment accessible de 150 dm3 per separar les fraccions següents:

Situació:Municipi:

AILLAMENT TÈRMIC

PROJECTE (1)

RENTAVAIXELLES

PRODUCCIÓ D’AIGUA CALENTA SANITÀRIA AMB ENERGIA SOLAR

1/2

P A

S

P A

5

5

5

5

6

6

5

4

6

8 s

4

5

4

4 s x x

5

8 S x

7

320

(1)(2)(3)

(4)(5)

PARÀMETRES AMBIENTALS D’OBLIGAT COMPLIMENT

elements horitzontals i parets separadores entre propietaris o usuaris diferents: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA

en els edificis d’habitatges, els elements horitzontals de separació entre propietats i usuaris diferents,i també les cobertes transitables, tenen solucions constructives en les que el nivell d’impacte Ln enl’espai inferior sigui 74 dBA

M

PROJECTE

Dec

ret 2

1/20

06 -

Ado

pció

de

crite

ris a

mbi

enta

ls i

d'ec

oefic

iènc

ia e

n el

s ed

ifici

s. O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

.Col

·legi

d'A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

. D

epar

tam

ent d

e M

edi A

mbi

ent i

Hab

itatg

e. G

ener

alita

t de

Cat

alun

ya. v

1.1

- Ago

st 2

006

Contribució solar mínima d'energia solar en la producció d'ACSCal fer constar el mateix percentatge de contribució solar que a (4)

INSTAL·LACIONS

MATERIALS

AILLAMENT TÈRMIC

AILLAMENT ACÚSTIC

CONSTRUCCIÓ

DISSENY DE L'EDIFICI

ADOPCIÓ DE CRITERIS AMBIENTALS I D’ECOEFICIÈNCIA EN ELS EDIFICIS.

(JUSTIFICACIÓ DE LES DISPOSICIONS ADOPTADES)

AILLAMENT ACÚSTIC

DECRET 21/2006

x

en edificis d’habitatges, les obertures dels tancaments exteriors sobreexposats o exposats (NRE-AT/87), disposen de solucions de finestra, doble finestra o balconada, on el conjunt de bastiment ienvidrament tenen aïllament a so aeri R de 28 dBA

façana ventilada a orientació sud-oest (± 900)

reduir el coeficient mitjà de transmitància tèrmica Km dels tancaments verticals exteriors en un 20%de 0,70 W/m2K ; Km 0,56 W/m2K

x

en edificis d’habitatges que el 80% d’aquests rebin a l’obertura de la sala una hora d’assolellamentdirecte entres les 10 i les 12 hores solars, el solstici d’hivern

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície de l’estructura

sistemes preindustrialitzats, com a mínim al 80% de la superfície dels tancaments exteriors

que les diferents entitats privatives de l’edifici disposin de ventilació creuada natural

PROJECTE D'EXECUCIÓECOEFICIÈNCIA

entre interior d’habitatges i espais comunitaris: aïllament mínim a so aeri R de 48 dBA

S

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües pluvials de l’edifici

x

n

enllumenat d’espais comunitaris o d’accés amb detectors de presència, sense que afectinegativament al sistema d’enllumenat



PROJECTE

en cas de demolició prèvia, reutilitzar els residus petris generats en la construcció del nou edifici

utilitzar al menys un producte obtingut del reciclatge de productes (de la construcció, pneumàtics,residus d’escumes, etc)

coberta enjardinada

coberta ventilada

EDIFICIS D’HABITATGES exclusivament

PUNTS M

x

PROJECTE

x

PARÀMETRES D'ECOEFICIÈNCIA D'OBLIGAT COMPLIMENTMATERIALS I SISTEMES CONSTRUCTIUS tots els usos

en la construcció de l’edifici cal obtenir un mínim de 10 punts, utilitzant algunes de les solucions constructives següents:

disposar d’un sistema de reaprofitament de les aigües grises i pluvials de l’edifici

utilització d’energies renovables per obtenir la climatització (calefacció i/o refrigeració) de l’edifici

Per tal de no entrar en contradicció amb el Codi Tècnic de l’Edificació, a partir de la data d’aplicació obligatòria del Document Bàsic HE(29/09/2006) la Km s’assimilarà a la UMlim, és a dir, a la Transmitància límit mitjana dels murs de l’edifici (taule

RESIDUS D'OBRA tots els usos

El projecte d'execució incorpora un pla de residus de la construcció, quantificant els residus generats per tipòlogies ifases d'obra. Defineix les operacions de destriament o recollida selectiva que es preveuen realitzar a obra,especificant la reutilització in situ i/o identificant els gestors de residus autoritzats

Per algunes zones climàtiques, els requeriments del CTE, son més restrictius que els del decret de ecoeficienciaCal especificar a quin dels documents: memòria M, planols P o/i amidaments A es justifiquen les solucions adoptades

El codi de barres no és correcte. Han d'estar activades les macros i el programa ha d'estar correctament instal.lat.

Revisa la configuració de seguretat de excel: Menú Macro, Seguretat i posar Nivell de seguretat en 'Mig'.

2/2


Pàg. 17

MEMÒRIA ENDERROCS


Pàg. 18


Pàg. 19

MEMÒRIA ENDERROCS 1. Condicionaments constructius Descripció i sistema constructiu de la edificació: La edficació a enderrocar consta de planta baixa i tres plantes pis, en testera s’una superficie d’ocupació de 143,11 m2 de planta. És una construcció compacta sense cossos sortins i obertures irregular en la façana del carrer del Teatre. Les dimensions de la construcció en planta són les següents: Longitud façana C. del Teatre, 20,53 m2. Longitud façana Plaça Verdura, 6,32 m2. Longitud façana Plaça Anselm Clavé, 7,92 m2. Mitgera, 20,74 m2. L’alçada total de la edificació, 14.85 m. (a carener) L’alçada de la planta baixa, 3.20 m. L’alçada de les plantes pism 2.97 m. El sistema de fonamentació de l’edifici consisteix en la continuïtat de la mateixa paret estructural. Existeix un petit soterrani en la zona de l’actual Societat de Caçadors, que antigament serviria per enmagantzemar gra o altres elements. Per el desnivell del carrer la zona est de l’edifici està per sota de la rasat del carrer. El sistema constructiu està format per parets de pedra d’uns 55 cm. de gruix a tot el perímetre de l’edifici. El sostres es resolen amb bigues de fusta que cobreixen la llum entre la mitgera i la façana nord. Els entrebigats estan formats per revoltons ceràmics amb tres maons de pla que s’estampeixen contra les bigues. En la zona nord est, existeix la caixa d’escala que conforma un conjunt resistent i serveix per suportar l’embigat en aquesta zona, coincidenit amb la longitud de llum més llarga de la edificació, aquesta escala està executada amb la volta ceràmica tradicional i tota la caixa arriba fins a la planta sotacoberta o golfes. No s’ha pogut accedir a la coberta, però per el que s’observa, aquesta té dues aigües amb el carener situada en el punt mig de la façana nord i la mitgera, i les pendents cap a les façanes estretes. La estructura d’aquesta coberta, està formada per bigues de fusta i llata per canal, amb les teules tradicionals del tipus àrab. Pel que fa a les divisions interiors, estan formades per maons ceràmics de pla de 4 cm. Les tancaments pràcticables són de fusta. Els usos al que ha estat destinat l’edifici són diversos, actualment en la planta baixa i primera existeixen diferens locals per entitats municipals, mentre que en la planta segona i tercera estan destinades a habitatges, però actualment està ocupat el de panta tercera. Condicions constructives: La ubicació de la construcció en el centre urbà de la població farà necessari La mitgera és compartida amb la edificació veïna, cosa que farà pendre les màximes precaucions en el moment de l’enderroc. La edificació veina, a diferència de la que s’ha d’enderrocar, té planta baixa i dues plantes pis. Mentre que per la part de la Plaça de la Verdura té el cos d’habitatges, mentre que per la part de la plaça de la Plaça Anselm Clavé té una planta baixa i uns coberta en forma de porxo arrepenjada directament amb la mitgera dels dos edificis.

2. Aspectes generals a tenir en compte abans i durant l’enderroc. Inspecció i anàlisi de les escomeses i la comprovació de l’anul·lació de totes les xarxes d’instal·lacions i

corresponents subministraments. Cal tapar els desguassos, clavegueram afectat i la galeria de serveis. Inspecció i anàlisi de les possibles esquerdes i altres patologies de l’edifici. Instal·lació de tanques, mesures de seguretat, senyalitzacions y adaptació dels accessos. Abans de començar a enderrocar els edificis es protegiran els arbres colindants. Si els arbres estan dins l’àmbit de

perill Les portes i finestres, en general es desmuntaran sense trossejar, abans de procedir a l’enderrocament general. Els elements estructurals d’atirantament o travada no es trauran fins saber que no estan en tensió. Els elements en voladís o lloses d’escala, s’apuntalaran i s’enderrocaran per trams. Les grans jàsseres i murs estructurals s’enderrocaran despecejant-ho amb trossos manipulables, tallant-lo amb disc

o picant-ho amb mitjans mecànics i després tallant l’armament prèvia fixació, apuntalament i atirantament cap al lloc de bolcada.

Els trams enderrocats seran manejables per la maquinària de càrrega i transport. En alçades superiors als 2,00 m, els operaris aniran lligats amb cinturó treballant sempre des de la bastida de

tipologia adient a cadascuna de les feines. El tall de jàsseres bigues o elements de volum petit i no manipulables per una persona, s’enderrocaran suspesos de

grues mòbils o apuntalats. Les escales s’aniran enderrocant a mesura que s’enderroca l’edifici, previ apuntalament. Durant l’enderroc, no s’acumularan runes damunt dels trespols. En tot moment es protegiran i senyalitzaran tots els forats que es formin a cada nivell. Si fos necessari l’abatiment de qualsevol element (pilar, pantalla de formigó, mur, etc.) aquest es farà assegurant la

resistència del lloc de caiguda i prenent mesures per tal que només pugui girar sobre el punt de recolzament, amb els mitjans auxiliars adients.

La bolcada no es farà amb els elements encastats (estructures i altres). Abans d’enderrocar els sostres es trauran els paviments, graons i grades. Les grues no s’utilitzaran per sotmetre els diferents elements constructius a esforços horitzontals o inclinats. No es descendiran càrregues controlades per un sol fre mecànic. Quan l’edifici tingui més de dos nivells per enderrocar, la baixada de runes es farà mitjançant conductes per la

façana. (lloc de càrrega). L’espai on cauen runes restarà tancat i només s’obrirà per carregar-les mecànicament. L’enderroc de les divisòries interiors es farà amb bastides. No es dipositarà cap tipus de runa damunt la bastida. No s’acumularà runa ni es recolzaran elements contra tanques, murs i suports (propis o mitgeres). No es permet l’acumulació de runes damunt dels trespols, tot i que estiguin en bon estat. Al finalitzar la jornada no han de quedar elements de l’edifici en posició inestable en front al vent, les condicions

atmosfèriques o altres causes que poguessin provocar la seva caiguda. Si cal es protegiran amb tendals o plàstics. Abans de començar cada jornada es comprovarà que l’edifici romana deshabitat. S’utilitzaran els mitjans necessaris per tal de no generar polseguera en l’entorn. Es mantindran sempre en bon estat les tanques, els engolidors del pati, les arquetes i els apuntalaments necessaris. Pel que fa als fonaments es farà la demolició després de la retirada de runes del damunt, prèvia comprovació dels

passos soterrats d’instal·lacions, i altres, i els moviments de terres necessaris. Tot el mobiliari de cuina i els sanitaris, així com les particions prefabricades, mostradors i altres elements fixos seran

retirats, destriats correctament i portats a l’abocador corresponent. Tot el mobiliari que hi ha actualment en els edificis (bancs, cadires, taules, prestatgeries, etc) serà retirat, destriat

correctament i portat a l’abocador corresponent.


Pàg. 20

Nota: Cas de ser detectats residus de tipus especial segons el Catàleg de residus de Catalunya, especialment residus que continguin fibrociment, aquests seran gestionats de manera diferenciada perquè poden comprometre el tractament biològic o la recuperació d'altres fraccions, a més de comportar un risc per al medi o per a la salut de les persones. El mètode que es farà servir és el següent: Imprimació de les capes vistes de les peces per aspersió amb dissolució aquosa d’un copolímer d’acetat de polivinil, per tal d’evitar despreniments de pols i fibres. Desmuntatge de les peces des de l’interior de la nau, mitjançant la pertinent maquinària d’elevació i transport. El

desmuntatge consistirà en: Desenroscat de les femelles de subjecció dels ganxos. Desmuntatge de la peça. Dipòsit de la peça en la plataforma de treball per tal de ser recollida per una màquina elevadora tipus “toro”, disposades en un palet. Embalatge de les plaques amb plàstics marcats amb la marca internacional de l’amiant. Emmagatzematge dels palets en zona d’espera.

Les peces trencades existents es retiraran manualment tros a tros, procurant que no caiguin a terra i seran

dipositades en un sac i abans d’emmagatzemar-les es posaran en un segon sac convenientment assenyalat. En el cas que per causa del desmuntatge caigués a terra una planxa i es trenqués, es pararia el treball normal i es

faria el següent: S’humidificarien i imprimarien els trossos trencats, es recollirien manualment un per un els trossos i es posarien en sacs com s’ha descrit abans i es netejaria amb una aspiradora amb filtre absolut la zona afectada per la ruptura de la placa.

Un cop desmuntades les peces, es procedirà a la neteja, per absorció de filtres absoluts, de tota la perfileria

metàl·lica de recolzament de les peces. Una vegada acabats els treballs de desmuntatge, es procedirà a la neteja amb aspiradors industrials amb filtres absoluts. La pols recollida anirà directament en sacs situats en bidons de recollida. Aquests es posaran dins un altre sac. Tots dos portaran la indicació internacional que indica contingut d’amiant. 3. Ordre de l’enderroc. Com a criteris generals, hom proposa procedir a l’enderrocament dels edificis, amb mitjans manuals i mecànics, de dalt a baix, desmuntant i enderrocant els tancaments, paviments, coberta i distribucions primer i deixant pel final tot el referent a l’estructura de l’edifici. En tot moment romandran instal·lades les proteccions i senyalitzacions necessàries, els criteris de Seguretat i Salut que estableix la normativa vigent així com les directrius de la Direcció Facultativa i la Propietat. En l’enderroc de l’estructura s’utilitzarà eines manuals tenint especial cura durant la demolició per tal de minimitzar el soroll i les molèsties als edificis veïns. Important: Es farà acopi dels materials petris (maçoneria, llindes i brancals), les teules de coberta i altres elements constructius indicats per la Direcció Facultativa. El lloc de l’emplaçament de l’acopi, es farà d’acord amb l’Ajuntament. Aquest materials s’utilitzaran posteriorment en la construcció del nou edifici. 4. Feines a realitzar un cop acabay l’enderroc Els transvasaments de runes es realitzaran amb mitjans estancs i protegits per evitar pols i caigudes de materials en

el recorregut fins l’abocador legalitzat. Regularització general del terreny. Assegurar la fixació i l’estabilitat de totes les proteccions i senyalitzacions. Deixar neta l’obra i el seu entorn.

Apuntalament de la paret mitgera. Nota: Per les runes i residus de l’enderroc o bé altres residus que puguin aparèixer emmagatzemats a l’edifici i que puguin ser contaminants o generar qualsevol perillositat a la salubritat pública, s’informarà a la Direcció Facultativa i a la Propietat per tal de fer-ho saber als Serveis Tècnics Municipals i determinar l’abocador legalitzat adient. S’analitzaran les runes generades per l’enderroc per tal de procedir al seu reciclatge en la major quantitat possible i en general donar-li el tractament adient seguint la normativa vigent pel que fa al tractament de residus. 5. Procés constructiu per a realitzar l’enderroc dels diferents elements 5.1 Generalitats En tots els casos haurà de ser objecte d’estudi el terreny i l’estat dels diferents elements estructurals de l’edifici, així com les solucions adoptades de bastides, consolidacions i proteccions. Haurà de plantejar-se la neutralització de l’escomesa de les instal·lacions, la protecció o desviació de canalitzacions. 5.2 Tipus d’enderroc L’enderroc es farà element a element, el seu ordre es plantejarà eliminant prèviament de l’edifici els elements que puguin pertorbar-ne el desembaràs. Els elements resistents s’enderrocaran, en general, en l’ordre invers que va seguir-se en la seva construcció, baixant doncs planta per planta, alleugerint les plantes simètricament, alleugerint la càrrega que gravita en els elements abans de demolir-los, contrarestant i anul·lant les components horitzontals de forces en arcs i voltes, apuntalant –si fos necessari- els voladissos, demolint les estructures hiperestàtiques en l’ordre que impliqui menors fletxes i desplaçaments, i mantenint o introduint els travaments necessaris. En qualsevol cas, en demolir una zona element a element, el que resti dempeus en cada moment ho haurà de fer un estat d’equilibri. 5.3 Elements a enderrocar 5.3.1 Cobertes Els sortints de coberta es demoliran, en general, abans d’aixecar el material de cobriment, i això es farà per trossos de dalt cap a baix sense que mai es bolqui sobre la coberta. Totes les parts de la coberta s’aixecaran per zones de vessants oposats començant pel carener. Les teules es desmuntaran manualment una a una i es guardaran en palets per posterior acopi. Es desmuntaran llates i bigues de fusta. 5.3.2 Envans Els envans es demoliran de dalt a baix, en cada planta, abans d’enderrocar el sostre superior. Si aquest sostre ja hagués cedit, no es trauran els envans sense apuntalar-lo prèviament. 5.3.3 Revestiments de terres i escales S’aixecaran abans de procedir a l’enderroc de l’element resistent en el qual està col·locat. Això sense afectar ni debilitar els revoltons ceràmics ni les bigues de fusta 5.3.4 Sostres S’enderrocaran després d’haver suprimit tots els elements situats per damunt del sostre, fins i tot suport i murs. Els elements en voladís s’hauran apuntalat prèviament, i també s’apuntalarà el propi sostre si s’hi observa que ha cedit. Les càrregues que suporten els estintolaments es transmetran al terreny, a elements estructurals verticals o sostres inferiors en bon estat sense superar la seva sobrecàrrega admissible.


Pàg. 21

Es trauran els voladissos primerament, arran –exteriorment- de l’element en el qual recolzen, i els talls del sostre mai no deixaran elements volats sense apuntalar. S’observarà, especialment, l’estat del sostre dessota els aparells sanitaris, prop dels baixants i vora amb xemeneies. S’enderrocarà primer l’entrebigat a ambdós costats de la bigueta sense debilitar-la. Prèvia suspensió de la bigueta en els seus dos extrems, s’anul·laran els seus suports. El tros de biga de fusta empotrat a la paret mitgera es deixarà o bé es reomplerà segons la Direcció Facultativa. Els cel rasos es trauran prèviament a l’enderroc del sostre o element resistent que els suporta. 5.3.5 Murs S’enderrocaran previament tots els elements que es recolzen en els murs de càrrega, tals com sostres, encadenats, congrenys, etc. En cas de murs de tancament, s’enderrocaran els no resistents després d’haver enderrocat el sostre superior o coberta i abans d’enderrocar les bigues i pilars del nivell en el qual es treballa. Els xapats podran desmuntar-se prèviament en totes les plantes quan aquesta operació no afecti l’estabilitat del mur. A mida que avanci l’enderroc del mur s’aniran aixecant els marcs i ampits. En murs entramats amb fusta es desmuntaran els dorments abans de demolir el material de reomplenat. No es deixaran, en interrompre’s la jornada, murs cecs sense travar d’alçària superior a set vegades el seu gruix. 5.3.6 Bigues S’hauran enderrocat prèviament tots els elements de la planta superior, fins i tot murs, pilars i sostres, restant així lliure de càrregues. Se suspendrà prèviament la part de la biga que s’hagi d’aixecar, tallant o desmuntant de seguida els seus extrems. No es deixaran bigues o parts de bigues en voladís sense apuntalar. 5.3.7 Suports S’hauran enderrocat prèviament tots els elements que hi recolzin, com són bigues o sostres amb àbacs. Se suspendrà o atirantarà el suport i posteriorment es tallarà o desmuntarà inferiorment. No es permetrà bolcar-los sobre sostres, quan el suport sigui de formigó armat es permetrà abatre’l només quan s’hagin tallat les armadures longitudinals de la seva part inferior menys les d’una de les cares, les quals faran de ròtula i esclataran un cop abatut. 5.3.8 Fusteria i manyeria Els marcs es desmuntaran quan es vagi a demolir l’element estructural on són situats. Quan es retirin les fusteries i manyeries en plantes inferiors a la que s’està enderrocant, no s’afectarà l’estabilitat de l’element estructural on estiguin situades, i es disposaran proteccions provisionals en les obertures que donin al buit. 5.3.9 Soleres Es trossejarà la solera després d’haver enderrocat els murs i pilars de la planta baixa, excepte els elements que hagin de restar dempeus. Es protegirà el soterrani amb planxes d’acer que evitin l’entrada de runes. 5.3.10 Paret mitgera i estabilitat de les edificacions veïnes L’enderroc es farà sempre conservant la paret mitgera, fins el que ara és el nivell del sostre de la planta segona, i sense enderrocar ni tocar la edificiació veïna, atès que la paret mitgera és compartida. S’apuntalarà aquesta mitgera abans d’enderrocar tant les bigues del sostre de planta baixa com la façana corresponent a la planta primera de la edificació. Es mantindran com a contraforts les cantonades d’aquesta mitgera amb les façanes.

5.4 Condicions generals dels equips de demolició. Els equips de demolició seran els adients al pes i situació dels elements a enderrocar. 5.5 Condicions de seguretat en el treball. 5.5.1 Abans de l’enderroc L’edifici, abans de l’enderroc, estarà envoltat d’una tanca o mur d’alçària no menor de dos metres. Les tanques se situaran a una distància de l’edifici i de les bastides no inferior a un metre i mig. Es protegiran els elements de servei públic que puguin ésser afectats per l’enderroc, com ara boques de rec, tapes i desguassos de clavagueres, arbres, fanals, etc. A les façanes se situaran proteccions com xarxes i lones, així com una pantalla inclinada rígida que reculli la runa o les eines que puguin caure. Aquesta pantalla sobresortirà de la façana una distància no menor de dos metres. Aquestes proteccions es col·locaran, també, sobre els elements aliens a l’enderroc i més baixos del que s’enderroca. Es disposaran en obra, per tal de proporcionar en cada cas l’equip indispensable a l’operari, una provisió de palanques, falques, barres, puntals, pics, taulons, brides, cables amb terminals de fàbrica com ganxos, lones o plàstics, ulleres antifragments, caretes antiespurnes, botes de sola dura i altres mitjans que puguin servir per a eventualitats o per a socórrer els operaris que puguin accidentar-se. En llocs amb estructura de fusta o amb abundància de material combustible es disposarà, com a mínim, d’un extintor manual contra incendis. No es permetran fogueres dins l’edifici, i les fogueres exteriors estaran protegides del vent i vigilades. En cap cas s’utilitzarà el foc amb propagació de flama com a mitjà d’enderroc. Abans d’iniciar l’enderroc es neutralitzaran les escomeses de les instal·lacions, d’acord amb les companyies subministradores. Es taparà el clavegueram i es revisaran els locals de l’edifici, comprovant que no hi hagi emmagatzematge de materials combustibles o perillosos, ni altres derivacions d’instal·lacions que no provinguin de les preses generals de l’edifici, així com el buidatge de tots el dipòsits i canonades. Es deixaran previstes preses d’aigua per al rec per tal d’evitar la formació de pols, durant els treballs. En la instal·lació de grues o maquinària a emprar es mantindrà la distància de seguretat a les línies de conducció elèctrica i es consultaran les normes corresponents d’electricitat, baixa tensió i posta a terra. 5.5.2 Durant l’enderroc L’ordre d’enderroc s’efectuarà de dalt a baix, de manera que la demolició es realitzi pràcticament al mateix nivell, sense que hi hagi persones situades en la mateixa vertical ni en la proximitat d’elements a abatre o bolcar. Durant l’enderroc, si pareixen esquerdes en les edificacions adjacents que no s’enderroquen, es col·locaran testimonis a fi d’observar els possibles efectes de l’enderroc i d’efectuar el seu apuntalament o consolidació si fos necessari. Sempre que l’alçària de caiguda de l’operari sigui superior a tres metres serà obligatori l’ús de cinturons de seguretat ancorats en punts fixos o bé es disposaran bastides. Hi haurà passarel·les per a la circulació entre biguetes o nervis de sostres als quals s’hagi tret l’entrebigat. No se suprimiran els elements atirantats o de travament mentre no s’anul·lin o contrarestin les tensions que incideixen en ells. En elements metàl·lics en tensió es tindrà present l’efecte d’oscil·lació en realitzar el tall o en suprimir les tensions. S’apuntalaran els elements en voladís abans d’alleugerir els seus contrapesos. Es desmuntaran sense trossejar-los els elements que puguin produir talls o lesions, com són vidres i aparells sanitaris. Els trossejat d’un element es realitzarà per peces de mida manejable per una sola persona. El tall o desmuntatge d’un element no manejable per una sola persona es realitzarà mantenint-lo suspès o apuntalat, evitant caigudes sobtades i vibracions que es transmetin a la resta de l’edifici o als mecanismes de suspensió. L’abatiment d’un element es realitzarà permetent el gir però no el desplaçament dels seus suports, mitjançant mecanismes que treballin per damunt de la línia de suport de l’element i permetin el descens lent i controlat. La bolcada només podrà realitzar-se en elements divisibles en peces, no encastats, situats en façanes fins a una alçària de dues plantes i en tots els elements de la planta baixa. Serà necessari, prèviament, atirantar i apuntalar l’element, descalçar inferiorment un terç del seu espessor o anul·lar els ancoratges, aplicant la força per damunt del centre de


Pàg. 22

gravetat de l’element. Es disposarà en el lloc de caiguda de sòl consistent i d’una zona de costat no menor de l’alçària des de la qual es deixa caure. Els compressors, martells pneumàtics o similars s’utilitzaran prèvia autorització de la direcció facultativa. Durant la demolició d’elements de fusta s’arrencaran o doblegaran les puntes i els claus. Les grues no s’utilitzaran per a realitzar forces horitzontals o obliqües. En aplicar-se les càrregues de demolició, es començaran a incrementar de valor lentament, amb la finalitat d’observar si es produeixen anomalies, en el qual cas se solucionaran després d’haver baixat la càrrega al seu valor original. No es baixaran les càrregues amb només el control del fre. L’evacuació de runa es pot realitzar de les següents maneres:

Mitjançant la grua quan es disposi d’espai per a la seva instal·lació i zona de descàrrega de la runa. Mitjançant canals. El darrer tram del canal s’inclinarà de manera que es redueixi la velocitat de sortida del material i de manera que l’extrem quedi, com a màxim, a dos metres per damunt del terra o de la plataforma del camió que en realitzi el transport. El canal no anirà situat exteriorment en façanes que donin a espais públics, excepte el seu tram inclinat inferior, i la seva secció útil no serà superior a cinquanta per cinquanta centímetres. La seva boca superior estarà protegida contra caigudes accidentals. Per desenrunat mecanitzat. La màquina s’aproximarà a les edificacions veïnes sense depassar mai la distància d’un metre i treballant en direcció no perpendicular a cap mitgera. S’evitarà la formació de pols regant lleugerament els elements i runes. Es desinfectarà tot el que pugui transmetre malalties contagioses.

En tots els casos, l’espai on cau la runa estarà acotat i vigilat. No s’acumularan runes amb un pes superior a cent quilos per metre quadrat damunt dels sostres encara que estiguin en bon estat. No es dipositarà runa sobre les bastides. No s’acumularà runa ni es recolzaran elements en tanques, murs i suports propis que hagin de mantenir-se dempeus o d’edificacions i elements aliens a l’enderroc. En finalitzar la jornada no han de romandre elements de les edificacions en estat inestable que el vent, les condicions atmosfèriques o bé altres causes puguin esfondrar. Es protegiran de la pluja, mitjançant lones o plàstics, les zones o elements que puguin ésser afectats per l’aigua. 5.5.3 Després de l’enderroc Un cop assolida la cota zero, es farà una revisió general de les parts que hagin de romandre dempeus i de les edificacions veïnes per a observar les lesions que s’hagin pogut produir. Les tanques, desguassos, arquetes, pous i puntals quedaran en perfecte estat de servei. Mentre es dugui a terme la consolidació definitiva, en el lloc on s’hagi efectuat l’enderroc es conservaran les contencions, apuntalament i bastides realitzades per a la subjecció de les edificacions adjacents, així com les tanques i tancaments. En la superfície es mantindrà el desguàs necessari per a impedir l’acumulació d’aigua de pluja o neu que pugui perjudicar els locals o fonaments aliens a l’enderroc. Quan s’apreciï alguna anomalia en els elements col·locats o en el seu funcionament, es notificarà immediatament a la direcció facultativa. 6 Instal·lacions 6.1 Generalitats El present projecte d’enderrocs preveu l’anul·lació prèvia de totes les instal·lacions dels edificis a demolir. 6.2 Aspectes particulars de cada instal·lació. 6.2.1 Fontaneria L’actual instal·lació de fontaneria serà anul·lada a l’exterior de l’edifici. Es preveu que hi hagin conductes de diferents materials coure, pvc, etc...

6.2.3 Electricitat i Enllumenat Públic. Abans de les feines d’enderroc de l’edfici, serà anulada a nivell de l’escomesa. L’enllumenat públic serà modificat de manera que pugui donar servei. 6.2.4 Telefonia i veu i dades La instal·lació de telefonia general serà anul·lada per on passa la línia general urbana. 6.2.5 Evacuació L’actual instal·lació de sanejament serà anul·lada i obturades en la seves sortides 6.2.6 Observacions La desconnexió de totes les xarxes d’instal·lacions afectades serà sempre prèvia a l’inici dels enderrocs. Totes les actuacions realitzades en aquesta desconnexió es realitzaran d’acord amb les respectives companyies subministradores. La xarxa de desguàs anul·lada s’obturarà convenientment per tal d’evitar l’entrada de runa o altres materials en la xarxa de clavegueram urbana. L’estat de les instal·lacions anul·lades es revisarà diàriament durant l’enderroc. 7. Volum i superfícies a enderrocar. Volum total a enderrocar: 1.996,26 m3 Superficies: Superficie construïda a planta baixa: 131,21 m2 Superficie construïda a planta primera: 131,21 m2 Superficie construïda a planta segona: 131,21 m2 Superficie construïda en planta tercera: 131.21 m2 Superficie coberta: 174.72 m2


Pàg. 23

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA


Pàg. 24


Pàg. 25

MEMÒRIA CONSTRUCTIVA 1. Treballs previs La rasant del carrer a la Travessia del Teatre presenta un desnivell descendent d’un 3 % cap al oest. El clavegueram i la resta de xarxes de servei estan situades en aquesta travessia o bé a les places laterals. En conseqüència, no caldrà la realització de treballs previs especials. La desconnexió de les xarxes d’instal·lació s’hauran fet d’acord amb les companyies subministradores anteriorment abans de l’enderroc. S’ha realitzat un estudi geotècnic de la zona, els resultats s’adjunte annexos a aquesta memòria. S’haurà enderrocat la antiga edificació i s’haurà apuntalat la mitgera. Els materials petris, teules i altres que consideri la D.F., s’hauran acopiat en el solar, o bé en una zona adequada per l’Ajuntament. Es realitzarà un replanteig del perímetre, respectant els límits de la edificació anterior. Abans de començar l’excavació dels fonaments caldrà assegurar, apuntalar o enretirar qualsevol element que pugui generar inseguretat cap els treballadors, altres persones o propietats. 2. Sustentació de l’edifici Terreny de fonamentació: Segons l’estudi geotècnic i la informació prèvia disponible no es preveuen peculiaritats en el terreny de l’emplaçament ni problemes derivats d’inestabilitats, lliscaments, usos previs que hagin pogut contaminar el sòl, obstacles enterrats, modificacions prèvies de la topografia, etc. La programació de l’estudi geotècnic respon a les prescripcions del DB SE-C pel cas de l’edifici projectat i el tipus de terreny previst. Fonamentació: La fonamentació prevista respon a la tipologia de fonamentació directa de formigó armat, amb sabates aïllades. No es preveuen excavacions ni reblerts que no siguin els propis de la fonamentació de l’edifici i l’execució de les soleres. El requisit de seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei, dels elements de fonamentació i contenció es satisfà segons els paràmetres establerts en el DB SE-C i que s’especifiquen a la corresponent memòria de càlcul i plànols de projecte. 3. Sistema estructural L’estructura consta de planta soterrani, planta baixa i tres plantes pis. L’estructura horitzontal de totes les plantes, excepte la coberta, és un forjat reticular amb cassetons perduts de formigó, formant una retícula de nervis. L’estructura vertical esta composada per pilars metàl·lics. El requisit de seguretat estructural, capacitat portant i aptitud al servei, de l’estructura es satisfà segons els paràmetres establerts en els Documents Bàsics que li són d’aplicació: • DB SE Seguretat estructural • DB SE-AE Accions a l’edificació • DB SE-C Fonaments

• DB SE-A Acer • DB SE-F Fàbrica i per l’estructura de formigó en el que s’estableix a la: • EHE-08 Instrucció de formigó estructural i pel que fa a la sismicitat en el que s’estableix a la: • NCSE-02 Norma de construcció sismoresistent Igualment es dóna compliment a l’exigència bàsica SI6: Resistència estructural a l’incendi amb els paràmetres establerts a: • DB SI 6. Resistència al foc de l’estructura 4. Sistema envolvent, compartimentació interior i acabats

4.1. Soleres

La solera de l’edifici serà armada sobre emmacat de graves i làmina de polietilé, garanteix un grau d’impermeabilitat 1 (Ks=10-9 cm/s i presència d’aigua baixa ja que el nivell freàtic es troba 10m per sota del terra de l’edifici).

4.2. Façanes

Les façanes seran d’obra de fàbrica composta per dues fulles de maó ceràmic amb aïllament tèrmic entremig. Pel que fa als pisos superiors, i de maçoneria, aïllament i maó ceràmic pel que fa a la planta baixa. L’acabat exterior del pisos superiors serà monocapa de color. La fusteria exterior serà d’alumini lacat color amb trencament de pont tèrmic, envidrament amb cambra d’aire i persianes enrotllables d’alumini de color. Els tancaments verticals exteriors garantirà un coeficient de transmitància tèrmica de 0,49 W/m2 K, com a mínim.

4.3. Coberta

La coberta serà inclinada amb formada amb envanets de sostre mort, sobre l’ultim sostre, i acabades amb teules ceràmiques reciclades de l’antiga edificació, sobre entarnimat ceràmic i aïllament. En la zona central de la coberta aquesta serà plana invertida per permetre la introducció de les instal·lacions de l’edifici com bombes de calor, plaques solars, etc.

4.4. Mitgeres

Degut a que la mitgera és compartida amb la edificació veïna, aquesta es mantindrà i es suplemtnarà fins assolir el nivell final de la coberta. L’acabat final de la mitgera serà de la mateixa obra de maçaneria, i el suplement, es farà amb paret de maçoneria exterior, cambra d’aire i envans interiors. L’acabat interior de la mitgera serà de la mateixa pedra de que està feta, per això s’hauran de fer totes les feines necessaries per mantenir-la, reparar-la i netejar-la.


Pàg. 26

4.5. Compartimentacions interiors verticals

Els envans seran de aplacats de guix laminats amb estructura interior de perfils metàl·lics. Alguns dels tancament separadors dels despatxos seran mòbils. Tots els tancament garantiran un aïllament acústic de 33 dbA.

4.6. Elements de protecció

Els sistemes envolvent, compartimentació i acabats que el conformen l’edifici compliran amb les exigències definides a:

HS-1 del CTE: Protecció enfront la humitat HE-1 del CTE: Limitació de la demanda energètica HR del CTE: Protecció enfront del soroll. SUA del CTE: Seguretat d’utilització. SI del CTE: Seguretat en cas d’incendi. SE del CTE: Seguretat estructural.

Les obertures exteriors tindran un ampit fixe, de manera que faran de protecció per possibles caigudes.. L’alçada de protecció és d’1,10m quan el desnivell que protegeix és superior a 6m i de 0,95m quan aquest desnivell és superior a 0,55m i fins a 6m.

4.7. Acabats

De forma genèrica, els paviments i els acabats de sostres i paraments seran els següents: - Enguixat a bona vista pintat amb pintura plàstica en paraments verticals, a excepció de banys. - Enrajolats ceràmics en paraments verticals fins al sostre de banys, i zona de reserva de planta baixa. - Cel ras de cartró guix a totes les estances, i a la zona d’accés de la planta baixa. - Paviment de gres extrussionat - Fusteria interior xapada en fusta natural

4.8. Aïllaments

De manera genèrica els aïllaments utilitzats seran els següents: - En façanes i mitgera: Plafó de poliestirè expandit amb separadors 4cm gruix. - En cobertes: Plafó de poliestirè extrusionat, amb resistència a la compressió >300KPa, superfície estriada i encadellat 4+4cm gruix.

5. Sistema de condicionament, instal·lacions i serveis 5.1. Recollida i evacuació de residus

Els requisits dimensionals de l’espai de reserva per la recollida de residus de l’edifici s’han especificat a la justificació del DB HS (apartat 4.2 HS2, Recollida i evacuació de residus). L’acabat de les superfícies situades a menys de 30 cm dels límits de l’espai d’emmagatzematge estaran enrajolades amb rajola de valència de 0,20 x 0,20m.

5.2. Subministrament d’aigua freda i calenta

La instal·lació de fontaneria donarà servei a tot l’edifici. El subministrament serà directe de la xarxa pública amb comptadors ubicat a la planta baixa.

Es disposarà d’aigua freda i calenta que alimentaran els següent equips: rentamans. Els equips que s’alimentaran amb aigua freda seran, els inodors. La instal·lació es dissenyarà de forma que garanteixi les exigències bàsiques HS-4 del CTE i d’altres reglamentacions, en quant a: - qualitat de l’aigua - proteccions contra retorns - condicions mínimes de subministrament als punts de consum (cabal i pressió) - manteniment - estalvi d’aigua, en les següents condicions: Totes les instal·lacions s’executaran d’acord amb la normativa vigent CTE DB HS-4 “Subministrament d’aigua”, les especificacions fixades pel D. 21/2006 d’Ecoeficiència, així com les especificacions de la Companyia subministradora. El sistema de producció d’aigua calenta sanitària es desenvolupa a l’apartat corresponent al de les instal·lacions tèrmiques.

Qualitat de l’aigua

Els materials i el disseny de la instal·lació garantiran la qualitat de l’aigua subministrada, la seva compatibilitat amb el tipus d’aigua i amb els diferents elements de la instal·lació a més de no disminuir la vida útil de la instal·lació.

Protecció contra retorns

Es disposaran de sistemes antiretorn S’establiran discontinuïtats entre les instal·lacions de subministrament d’aigua i les d’evacuació, així com entre les primeres i l’arribada de l’aigua als aparells i equips de la instal·lació.

Condicions mínimes de subministrament als punts de consum

Cabals instantanis mínims:

Aigua Freda i Calenta q ≥ 0,10l/s rentamans, bidet, inodor q ≥ 0,15l/s rentavaixelles, aixeta aïllada

20l/s dutxa, banyera < 1,40m, aigüera i rentadora domèstica, safareig, abocador q ≥ 0,30l/s banyera ≥ 1,40m

Pressió:

Pressió mínima: Aixetes, en general P ≥ 100kPa Escalfadors P ≥ 150kPa Pressió màxima: Qualsevol punt de consum P ≤ 500kPa

Manteniment Es farà possible el buidat de qualsevol tram de la xarxa Els locals on s’instal·len els equips i elements de la instal·lació tindran les dimensions suficients Es garantirà l’accessibilitat de la instal·lació quan passi per zones comunes

Estalvi d’aigua Es disposaran de comptadors divisionaris per a cada unitat de consum individualitzable. Les cisternes dels inodors disposaran de mecanismes d’estalvi d’aigua


Pàg. 27

5.3. Evacuació d’aigües La instal·lació d’evacuació d’aigües recull de forma separativa les aigües residuals i les pluvials de l’edifici, conduint-les fins a una arqueta unitària a l’accés de l’edifici, on s’evacuaran cap a la xarxa d’evacuació general que passa pel Passatge del Teatre i evitant l’entrada dels gasos de la instal·lació als locals amb la col·locació de taps hidràulics. La instal·lació es dissenya de forma que garanteixi les exigències bàsiques HS-5 del CTE i d’altres reglamentacions en quant a: - ventilació - traçat - dimensionat - manteniment, en les següents condicions:

Ventilació Es disposa de sistema de ventilació que permet l’evacuació dels gasos i garanteix el correcte funcionament dels tancaments hidràulics

Traçat El traçat i el pendent de la instal·lació faciliten l’evacuació de les aigües residuals i dels residus evitant-ne la retenció.

Dimensionat La instal·lació es dimensiona per a transportar els cabals previsibles en condicions segures

Manteniment Es dissenya de forma que siguin accessible

5.5. Subministrament elèctric i instal·lació d'il·luminació

L’edifici disposarà de subministrament elèctric (amb una tensió d’alimentació de 230 volts en monofàsica i 230/400 volts en trifàsica) i s’adaptarà al que estableix el REBT “Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió” (RD 842/2002) i a les seves instruccions complementàries, garantint la seguretat de les persones i dels béns així com el normal funcionament d’altres instal·lacions i serveis. En general, la xarxa de distribució elèctrica de l’edifici estarà formada per l’escomesa, i la instal·lació d’enllaç, la instal·lació interior de l’habitatge, la xarxa de posta a terra de la instal·lació i els elements metàl·lics necessaris. Pels habitatges unifamiliars la instal·lació d’enllaç estarà formada per la Caixa General de Protecció i Mesura, la Derivació Individual, l’Interruptor de Control de Potència i els Dispositius Generals de Comandament i Protecció. La previsió d’espais per a la instal·lació elèctrica i les seves característiques així com l’equipament elèctric de l’interior dels habitatges es realitzarà segons les prescripcions establertes en el REBT i les seves Instruccions Tècniques Complementaries (ITC). Previsió de càrregues de l’edifici: La previsió de càrregues de l’edifici s’establirà segons el nombre d'entitats, considerant la càrrega del conjunt d’aquests (prèvia determinació del seu grau d’electrificació), dels serveis generals, dels locals comercials, oficines, garatges, així com de qualsevol altre equip que precisi de subministrament elèctric. (ITC-BT-10). En funció de la potència prevista caldrà fer previsió de local per a Centre de Transformació (RD. 1955/2000 “Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica”)

5.6. Evacuació de productes de la combustió de les calderes i bafs de les cuines

Per a l’evacuació dels productes de la combustió de les calderes estanques dels habitatges, es preveu una instal·lació de xemeneies individuals que es perllongaran fins a la coberta, satisfent l’exigència HS 3.1. Pel que fa a l’evacuació dels bafs dels aparells de cocció, es disposa d’un sistema d’extracció mecànica individual formada per extractor mecànic sobre cada cuina connectat amb un conducte que es perllongarà fins a la coberta de l’edifici. La instal·lació ha de satisfer l’exigència HS 3 de Qualitat de l’aire interior i el Decret 259/2003 “Requisits mínims d’habitabilitat en els edificis d’habitatges”.

5.7. Sistemes de ventilació

Segon el Codi Tècnic de l’edificació apartat HS3, s’observaran les condicions bàsiques establertes en el RITE. L’ambit d’aplicació del DB HS3, és en edificis d’habitatge i garatges i locals d’edificis d’latres usos.

5.8. Instal·lacions tèrmiques El projecte preveu instal·lacions tèrmiques amb aparells d'aire condicionat i bomba de calor, segons la maquinària relacionada a l'apartat d'amidaments i pressupost, i de producció d’aigua calenta sanitària amb energia solar tèrmica amb captadors centralitzats. Les instal·lacions es dissenyaran de forma que garanteixi les exigències bàsiques HE-2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques i HE-4 “Contribució solar mínima per a la producció d’aigua calenta sanitària” i el Decret d’Ecoeficiència. Les instal·lacions tèrmiques compliran les exigències tècniques de benestar i higiene, eficiència energètica i seguretat que estableix el RITE 07 (RD 1027/2007).

5.9. Instal·lacions de protecció contra incendi La dotació d’instal·lacions de protecció contra incendis que es preveu a l’edifici és la següent, és la prevista en el projecte segons el DB SI, i hauran de satisfer l’exigència bàsica SI 4 d’Instal·lacions de protecció en cas d’incendi. Es comprovarà que l’edifici estigui protegit amb un hidrant d’incendi, per a l’ús dels bombers, situat a la via pública a menys de 100 m de la façana accessible, donant compliment al D. 241/94 de Condicions urbanístiques i de protecció en cas d’incendi complementàries de la NBE-CPI/91.


Pàg. 28


Pàg. 29

COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC I ALTRES NORMATIVES


Pàg. 30


Pàg. 31

COMPLIMENT DEL CODI TÈCNIC I ALTRES NORMATIVES 1. SE Seguretat Estructural – NCSE-02 (Construcció sismoresistent)

APLICACIÓ DE LA NORMA DE CONSTRUCCIÓ SISMORESISTENT – NCSE-02 DADES DE L’EDIFICI: HABITATGE UNIFAMILIAR ENTRE MITGERES DE PB + 2PP

Municipi: SALLENT

Número de plantes sobre rasant: 4

Tipus d’estructura (1) (4) (5): Forjats reticulars amb pilars metal·lics

CARACTERÍSTIQUES DE LA CONSTRUCCIÓ

Classificació de l’edifici en funció de la seva importància: (Article 1.2.2)

Moderada Normal X Especial Edificis amb probabilitat menyspreable de què la seva destrucció per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics significatius a tercers.

Edificis amb probabilitat menyspreable de què la seva destrucció per un terratrèmol pugui ocasionar víctimes, interrompre un servei primari o produir danys econòmics significatius a tercers.

Edificis la destrucció dels quals per un terratrèmol pugui interrompre un servei imprescindible o donar lloc a efectes catastròfics. En aquest grup s’inclouen les construccions que així es considerin en el planejament urbanístic i documents públics anàlegs, així com en reglamentacions més específiques

Coeficient de risc, Coeficient de risc,

Acceleració bàsica ab: (1) (2)

En funció del municipi d’acord a l’annex I de l’NCSE-02 ab / g = 0.04

(Només en edificis d’importància normal o especial i amb ab 0,04g)

Coeficient del tipus de sòl, C: (3) S’adoptarà com a valor de C el valor mig dels 30 primers metres sota la superfície obtingut en ponderar els coeficients Ci de cada estrat del terreny amb el seu gruix ei, en metres.

C =30

e·C ii = 1.15

Coeficient d’amplificació del terreny, S

S = 0.92 Si · ab 0,1 g S = C / 1,25

Si 0,1 g < · ab < 0,4 g S = 25,1C + 3,33 · (· g

ab – 0,1) · (1 – 25,1C )

Si 0,4 g . ab S = 1,0

Acceleració de càlcul ac: (4) ac / g = S · · ab / g = 0.037

CRITERIS D ’ APLIC AC IÓ DE L A NORM A Edificis d’importància moderada: No cal aplicar l'NCSE-02

ab < 0,04g No cal aplicar l'NCSE-02

0,04 g ab < 0,08g(2)

Cal aplicar l'NCSE-02

Excepció: No és d’aplicació l’NCSE-02 en edificis de normal importància sempre que: x- Es disposi d’una estructura de pòrtics arriostrats (5), amb característiques de resistència i rigidesa similars en les dues

direccions, per resistir esforços horitzontals en qualsevol direcció i

- No es fonamenti l’edifici sobre terrenys potencialment inestables.

En cap cas aquesta excepció serà d’aplicació en edificis de més de 7 plantes si l’acceleració sísmica de càlcul ac 0,08g

ab� 0,08g (1) Cal aplicar l'NCSE-02 sense excepcions

Per tant, NO CAL APLICAR LA NORMA NCSE-02

Notes:

1) Les edificacions de fàbrica de maó, de blocs de morter, o similars, si 0,08g ab < 0,12g tindran 4 plantes com a màxim. I si ab ・ 0,12g en tindran, com a màxim, 2. (art. 1.2.3)

2) Quan ab 0,04g no s’executaran estructures de paredat, tàpia o tova.

3) Coeficient del terreny C: En funció del tipus de terreny: Terreny I (Roca compacta, sòl cimentat o granular molt dens): C= 1. Terreny II (Roca molt fracturada, sòls granulars densos o cohesius durs): C= 1,3. Terreny III (Sòl granular de compacitat mitja, o sòl cohesiu de consistència ferma o molt ferma): C= 1,6. Terreny IV (Sòl granular solt, o sòl cohesiu tou): C= 2.

4) Les estructures de murs de fàbrica, si 0,08g ac 0,12g, l’alçada màxima serà de 4 plantes. I si ac 0,12g l’alçada màxima serà de 2 plantes. (art. 4.4.1)

5) En el cas d’estructures de pòrtics és important fer constar si estan ben arriostrats. L’existència d’una capa superior armada, monolítica i enllaçada a l’estructura en la totalitat de la superfície de cada planta permet considerar els pòrtics com ben arriostrats entre sí en totes les direccions (d’acord als comentaris de l’NCSE-02 C.1.2.3).


Pàg. 32

2. SI Seguretat en cas d’Incendi El projecte ha de garantir el requisit bàsic de Seguretat en cas d’incendi i protegir els ocupants de l’edifici dels riescs originats per un incendi, complirà amb els paràmetres objectius i els procediments del Document bàsic DB SI, per a totes les exigències bàsiques. Aquestes exigències es satisfan adoptant solucions tècniques basades en el Document Bàsic de Seguretat en cas d’incendi, DB SI. A més, es dona compliment al Decret 241/94 de “Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis complementaris de la NBE CPI/91”. A continuació es desenvolupen les exigències que afecten al conjunt de l’edifici:

Característiques de l’edifici - L’ús de l’edifici és pot considerar com d’ús administratiu. SI 1 Propagació Interior - Compartimentació en sectors d’incendis: segons del DB-S1, tot l’edifici es considera com un únic sector d’incèndis

que no cal compartimentar, ja que la superfície construïda de tot l’edifici no supera els 2.500 m2.La ressitència al foc de parets i sostres d’una resistècnia al foc de parets, sostres i portes que delimiten aquest sector d’incèncis és de EI 60, ja que l’alçada d’evacuació és inferior a 15 m.

- Locals i zones de risc especial: es preveu la Instal·lació dels aparells de climatització a la coberta de l’edifici,

aquestes instal·lacions vindran regulades per el “Reglamento de Instalaciones Tèrmicas en los Edificions, (RITE). Aprovat per Reial Decret 1027/2007, de 20 de Juliol. En tot cas aquests recintes tindran consideració de Risc Baix.

Els locals de comptadors, i la sala de maquinaria d’ascenssor, seràn considerats com a locals de risc baix d’incendi.

La zona de repografia i magatzems, no superaran els 100 m3, per tant seran considerats locals de risc baix d’incendis.

Les zones de zones de risc baix d’incendi compliran el següent: Resistència al foc de l’estructura: R90 Resistència al foc de parets i sostres EI90 Portes: EI2 45-C5 El recorregut màxim d’evacuació: ≤ 25 m. - Reacció al foc dels materiales: La classe de reacció al foc dels elements constructius serà el següent: Els elements en zones ocupables: els revestiments de sostres i parets: C-s2,d0 i de terres EFL

Ens passadissos i escales protegides: els revestiments de sostres i parets b-s1,d0 i de terres CFL-s1 SI 2 Propagació exterior - Les parets mitgeres de l’edifici diposaràn d’una resistència mínima al foc EI 120. - Propagació horitzontal de façanes: El projecte preveu una separació més gran de 50cm entre els punts de la

façana de l’habitage amb veïns a 180º amb una resistència al foc inferior a EI 60, així com una separació més gran a 3m entre façanes enfrontades.

- Propagació a cobertes: El projecte preveu una franja amb resistència al foc igual o superior a EI 60 amb una amplada de 50cm des de l’edifici adjacent en la trobada de mitgera entre els dos edificis i la coberta.

SI 3 Evacuació dels ocupants - Compatibilitat dels elements d’evacuació: L’edifici és d’ús administratiu, i no supera els 1.500 m2. - Càlcul de la ocupació: La ocupació de plantes de la zona d’oficines serà de 10 m2/persona, mentre que en el

vestíbul, i les zones d’ús públic serà de 2 m2/ persona. En la zona de l’aula aurà de ser de 1,5 m2/ persona, així el total de la ocupació és considerarà:

La ocupació total de les plantes d’oficines no superarà els 100 ocupants. L’aula comptarà amb sortides de planta independents. - Número de sortides i longitud de recorreguts d’evacuació: Es considera la sortida de planta, l’arrencada de

l’escala no protegida que condueix a la planta baixa, de sortida al carrer. Es preveu una sortida d’evacuació per les plantes d’oficines, i un altre per l’aula. La longitud d’evacuació, no supera en cap cas els 25 m. des de qualsevol punt de la planta fins a l’arrencada de l’escala.

- Càlcul de la dimensió mitjans evaciació: La porta i passos d’evacuació seran de 80 cm. com a mínim. Els passadissos d’evacuació tindran com a mínim una amplada de 1,00 m. L’escala no protegida tindrà una amplada mínima d’1 m. - Protecció de les escales: L’alçada d’evacuació de l’escala és inferior als 14 m. per tant pot ser no protegida. - Portes situades en recorreguts d’evacuació: Les portes situades en els recorreguts d’evacuació seran abatibles amb l’eix de gir vertical i el dispositiu de tancament serà de fàcil obertura, sense utilitzar clau, conforme la UNE-EN 179:2009. Aquestes portes obriran sempre en el sentit de la evacuació. - Señalització dels medis d’evacuació: Es justificarà en els planols i memories. - Control de fum d’incendi: No es necessari la instal·lació d’un sistema de control del fum d’incendi. - Evacuació de persones amb discapacitat en cas d’incendi: L’alçada d’evacuació no és superior a 14 m., no és necessari pendre mesures excepcionals per l’evacuació de les persones amb discapacitat.

SI 4 Instal·lacions de protecció contra incendis El diseny, l’execució, la posta en funcionament i el manteniment de les instal·lacions contra incendis així com els

materials, componenets i equips, compleixen l’esablert en el “Reglamento de Instal·laciones de Protección contra Incendios”

- Dotacions d’instal·lacions: Es disposarà d’un extintor d’eficàcia mínima 21A-113B a cada planta i a menys de 15m

de qualsevol punt de les zones comuns de circulació i en les zones de risc. Es disposaràn a una alçada sobre el terra menor a 1,70m.

- Senyalització de les instal·lacions manuals de protecció contra incendis: Els dispositius de protecció contra

incendis es senyalitzen mitjançant senyals definides en la norma UNE 23033-1 amb unes dimensions 420x420 mm. Les senyals han de ser visibles en cas de fallada del subministrament de llum.


Pàg. 33

SI 5 Intervenció de Bombers - L’edifici permet ser accessible per als bombers, amb un espai de maniobra adecuat per una evacuació inferior a

9m d’alçada. La façana és accessible en tota la seva amplada, amb una altura mínima lliure de gàlib de 3,70m, pendent inferior al 15% i capacitat portant de 20KN/m2.

- Existeix una franja superior als 25m d’amplada, lliure de vegetació que pugui provocar un incendi forestal i

disposa de dues vies alternatives que compleixen les condicions dels vials d’aproximació. - Es disposa d’una façana completament accessible per a bombers, amb obertures a cada planta pis d’una

amplada mínima de 80cm i altura d’1,20m, amb ampit inferior a 1,20m.

SI 6 Resistència al foc de l’estructura - La resistència al foc dels elements estructurals principals de l’habitage serà R 60. - La resistència al foc dels elements estructurals en zones de risc especial baix és de R 90.

3. SUA Seguretat d’Utilització i accessibilitat

SUA 1 Seguretat en front al risc de caigudes. - Lliscament de terres El projecte compleix els següents paràmetres: Terres: Classe 1, Risc de lliscament 15 < Rd ≤ 35 R R Escales: Classe 2, Risc de lliscament 35 < Rd ≤ 45 Terrasses: Classe 2, Risc de lliscament 35 < Rd ≤ 45 Aseos: Classe 2, Risc de lliscament 35 < Rd ≤ 45 Accés: Classe 2, Risc de lliscament 35 < Rd ≤ 45 - Discontinuïtat en el paviment Condicions dels terres: No presenten discontinuïtats o irregularitats al paviment amb diferències de nivell superiors als 6 mm. No hi ha perforacions o forats en zones interiors per a circula·lacions de persones. Condicons de les zones de circulació: No hi ha desnivells en les zones de circulació. - Desnivells: Les àrees amb risc d’impacte de les superfícies de vidre i amb l’objectiu d’evitar-ne el trencament degut a un possible impacte, resstiran, sense trencar, un nivell d’impacte nivell 3 a un desnivell de menys de 0,55 m. i de nivell 2 a més de 0,55 i fins al 12 m, les superiors nivell 1. Barreres de protecció: En general: Si la diferència d’alçada és superior a 0,55 m. fins a 6 m., tindran un alçada de 0,90 m. Si la diferència d’alçada és superiorr a 6m., tindran un alçada de 0,90 m. En escales: Les barreres de protecció són superiors a 0,90 m. , no són escalables, la mida de les obertures són inferiors a 10 cm. La resistència de les barreres serà de 0,8 Kn/m. en general, i de 1,6 kn/m en les terrasses.

- Escales: Escala d’ús general: Graons: La mesura de la petja és inferior a 16 cm. i l’estesa serà de 30 cm. No existeixen trams corvats. Trams: L’amplada dels trams és superior a 1 m. Cada tram no salva una alçada superior a 3,20 m. Tots els graons tenen el mateix frontal i estesa. Replà: Els replans tenen una amplada superior a 1 m. Passamà: El passamà anirà només a un costat de la barana, l’escala no té una amplada superior a 1,20 m. L’alçada del passamà estarà entre 0,90 i 1,1 m. Serà continu al tot el llarg de l’escala, i estarà separat 0,04 m. del parament posterior. Escales de manteniment: L’amplada d’aquesta escala estarà entre 0,40 m. i 0,80 m. La distàcia entre graons serà menor de 30 cm. i la distància de la part posterior del graó i l’objecte fix més proper serà de 0,16 m. o superior. L’espai lliure davant de lescala serà superior a 0,75 m. i de 0,40 m. respecte a l’eix de l’escala. La barana es perllongarà 1 m. al tram final de l’escala. - Neteja de vidres. Totes les finestres i balconeres seran pràcticables i de fàcil neteja des de l’interior de l’edificiació. El vidres i vidrieres fixes es situen en planta baixa i són facilment netejables tant des de l’interior com des de l’exterior. SUA 2 Seguretat en front al risc d’impacte o enganxades. - Impacte amb elements fixes o practicables: L’alçada lliure de pas en les zones de circulació és de 2,20 m. o superios, i la de les portes és de 2,10 m. No sobresurten elements fixes en les façanes amb una altura de col·locació menor de 2,20 m. Es limiten els elements sortints de les parets de més de 15 cm. en alçades compreses entre 1,00 m. i 2,20 m. Els passadissos no són envaïts per la oberturea de les portes. - Impacte amb elements fràgils: Les àrees amb risc d’impacte de les superfícies de vidre i amb l’objectiu d’evitar-ne el trencament degut a un possible impacte, resstiran, sense trencar, un nivell d’impacte nivell 3 a un desnivell de menys de 0,55 m. i de nivell 2 a més de 0,55 i fins al 12 m, les superiors nivell 1. En portes i accés vidriat, les àrees amb risc d’impacte són les comprese des de els nivell del terra fins a 1,50 m. i l’amplada igual a la porta d’accés més 30 cm. En els paraments fixes és l’area compresa entre el nivell del terra i els 0,90 m. - Impacte amb elements insuficientment perceptibles: Es fixen paràmetres per a la identificació de les grans superfícies de vidre i les portes de vidre. Senyalització de grans superfícies de vidre, sempre situada en tota la seva longitud entre els 0,85 i els 1,70 m. Les portes corredisses d’accionament manual, han de separar-se de la paret o elements com a mínim 20 cm.


Pàg. 34

SUA 3 Seguretat enfront al risc d’immobilització en recintes tancats. - Recintes: La força d’obertura de les portes de sortida serà inferior a 150 N. Els banys i cambres higièniques disposaran d’un sistema de desbloqueig des de l’exterior, i tindran iluminació controlada des de l’interior. SUA 4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada. - Enllumenat normal: En zones de circulació: Factor d’uniformitat mig serà superior al 40 % en zones de circulació de 50 lux i en escales de 75 lux. Enllumenat d’emergència: Les lluminaries es col·locaran a 2 m. sobre el nivell de terra o superior. S’ubicaran a cada porta de sortida i per destacar equips de seguretat i l’existència d’algun perill. La ubicació s’ha garantit en portes exitents en els recorreguts d’evacuació, a les escales i en els canvis de direcció de interseccions i passadissos. Seran fises, amb una fornt pròpia d’energia, i entra en funcionament automàtic quan es produeixi una fallada d’alimentació. Es fixen el valors mínims d’il·luminància horitzontal es garantiran com a mínim 1 hora des del moment de fallada d’alimentació. Justificació en el projecte d’activitats i incendis. SUA 5 Alta ocupació. No és àmbit d’aplicació d’aquest projecte. SUA 6 Ofegament. No és àmbit d’aplicació d’aquest projecte. SUA 7 Vehicles en moviment. No és àmbit d’aplicació d’aquest projecte.

SUA 8 Acció del Llamp. No es obligatòria la instal·lació de sistemes de protecció contra l’impacte dels llamps. S’adjunta fitxa justificativa.

SUA 9 Accessibilitat. S’adjunta fitxa justificativa.

Justif icació de l ’accessibil i tat a l ’edif icació Ús públic i ús privat

(no habi tatge) DB SUA / D135/95

1/5

DE

CR

ET

13

5/1

99

5 “

Co

di

d’a

cce

ssib

ilit

at”

i C

TE

DB

SU

A “

Se

gu

reta

t d

’uti

litz

aci

ó i

acc

ess

ibil

ita

t”

julio

l de

2010

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. CO

AC

D. 135/1995 Codi d’accessibi l itat CTE DB SUA: SUA-9 Accessibil i tat

ACCESSIBILITAT EXTERIOR

Comunicació de l’edificació amb: - via pública - zones comunes ext, elements annexos.

EDIFICIS D’ÚS NO HABITATGE

Edificis o establiments d’ús públic:

�� Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l’edifici � taula d’usos públics

Edificis o establiments d’ús privat:

� Itinerari practicable * edificis � PB + 2PP * edificis amb obligatorietat de col·locació d’ascensor � Itinerari adaptat * edificis amb habitatges adaptats


� Itinerari accessible per a tots els edificis (s’exclouen els habitatges unifamiliars aïllats i adossats sense elements comuns)

ACCESSIBILITAT VERTICAL Mobilitat entre plantes (necessitat d’ascensor o previsió del mateix)

Comunicació de les entitats amb:

- planta accés (via pública)

- espais, instal·lacions i dependències d’ús comunitari



� Itinerari adaptat o practicable * segons ús de l’edifici � taula d’usos públics


� Itinerari practicable: * edificis � PB + 2PP que no disposin d’ascensor * edificis amb obligatorietat de col·locació d’ascensor * aparcaments > 40places


� Itinerari accessible amb ascensor accessible o rampa accessible, en els següents supòsits:

* edificis > PB + 2PP * edificis / establiments amb Su > 200 m2

(exclosa planta accés) * plantes amb zones d’ús públic amb Su > 100 m2

* plantes amb elements accessibles

ACCESSIBILITAT HORITZONTAL Mobilitat en una mateixa planta

Comunicació punt d’ accés a la planta amb: - les entitats o espais - instal·lacions i

dependències d’ús comunitari



� Itinerari adaptat o practicable que comuniqui el punt d’accés de la planta amb:

* elements adaptats � taula d’usos públics


� Itinerari practicable que comuniqui el punt d’accés de la planta amb:

* entitats o espais * dependències d’ús comunitari


� Itinerari accessible que comuniqui el punt d’accés de la planta amb:

* zones d’ús públic *origen d’evacuació de les zones d’ús privat * tots els elements accessibles

✔

✔

Referència de projecte Viver d'empreses "El Salt"

✔

✔

✔

✔

Just

ific

ació

de

l’ac

cess

ibil

itat

a l

’ed

ific

ació

Ú

s p

úb

lic

i ú

s p

riva

t (n

o ha

bita

tge)

D

B S

UA

/ D

135/

95 2/

5

DECRET 135/1995 “Codi d’accessibilitat” i CTE DB SUA “Seguretat d’utilització i accessibilitat” juliol de 2010 Oficina Consultora Tècnica. COAC

Itin

erar

is

AD

AP

TA

T (

D.1

35

/19

95

)

AC

CE

SS

IBL

E (D

B S

UA

)

PR

AC

TIC

AB

LE

(D

.13

5/1

99

5)

- Am

plad

a: �

1,2

0 m

S

’adm

et e

stre

tam

ents

pun

tual

s: A

� 1

,00m

per

a lo

ngitu

d �0

,50m

i se

para

t 0,6

5m d

e ca

nvis

dire

cció

/for

ats

de p

as

- Alç

ada:

� 2

,20

m e

n ge

nera

l (2,

10m

per

a ú

s re

strin

git)

- C

anvi

s de

dire

cció

: n

o es

con

tem

pla

(am

plad

a pa

s 1,

20 m

)

- Am

plad

a: �

0,9

0 m

- Alç

ada:

� 2

,10

m, l

liure

d’o

bsta

cles

en

tot e

l seu

reco

rregu

t

- Can

vis

de d

irecc

ió:

l’am

plad

a de

pas

ha

de p

erm

etre

in

scriu

re u

n ce

rcle

de �

1,2

0 m

.

PARÀ

MET

RES

GEN

ERA

LS

- Am

plad

a: �

0,9

0 m

- A

lçad

a: �

2,1

0 m

, lliu

re d

’obs

tacl

es e

n to

t el s

eu re

corre

gut

- Can

vis

de d

irecc

ió:

l’am

plad

a de

pas

ha

de p

erm

etre

in

scriu

re u

n �

1,20

m

- Esp

ai ll

iure

de

gir a

cad

a pl

anta

on

es p

ugui

insc

riure

un

cer

cle

de �

1,50

m.

- Esp

ai d

e gi

r: �

� 1

,50

m (l

liure

d’o

bsta

cles

) *

al v

estíb

ul d

’ent

rada

(o p

orta

l),

* al

fons

de

pass

adis

sos

de >

10m

, *

dava

nt a

scen

sors

acc

essi

bles

o e

spai

per

a p

revi

sió

-P

avim

ent:

és n

o llis

cant

- P

avim

ent:

gra

u de

llis

cam

ent s

egon

s ús

i ub

icac

ió (S

UA

-1)

* no

con

té e

lem

ents

ni p

eces

sol

tes

(gra

ves

i sor

res)

p

elfu

ts-m

oque

tes:

enc

asta

ts o

fixa

ts a

l ter

ra

* sol

s re

sist

ents

a la

def

orm

ació

(per

met

en c

ircul

ació

i

arra

stra

da d

’ele

men

ts p

esat

s, c

adire

s ro

da, e

tc,

- P

ende

nt: �

4%

(lon

gitu

dina

l) �

2% (t

rans

vers

al)

- S

enya

litza

ció

dels

itin

erar

is a

cces

sibl

es:

mitj

ança

nt s

ímbo

l int

erna

cion

al d

’acc

essi

bilit

at, S

IA i

fletx

es d

irecc

iona

ls, s

i es

fa n

eces

sari

en e

dific

is d

’ús

pr

ivat

qua

n hi

hag

i var

is re

corre

guts

alte

rnat

ius.

sem

pre

en e

dific

is d

’ús

públ

ic

amb

band

es d

e se

nyal

itzac

ió v

isua

ls i

tàct

il

sem

pre

en e

dific

is d

’ús

públ

ic p

er a

l’iti

nera

ri ac

cess

ible

que

com

unic

a la

via

púb

lica

amb

els

punt

s d’

aten

ció

o

“c

rida”

acc

essi

bles

. (c

arac

terís

tique

s se

gons

SU

A-9

2.2

)

- Am

plad

a: �

0,8

0 m

(mes

urad

a en

el m

arc

i apo

rtada

per

1 fu

lla)

(en

posi

ció

de m

àx. o

bertu

ra �

am

plad

a lli

ure

de p

as

redu

ït el

gru

ix d

e la

fulla

� 0

,78

m)

- Alç

ada:

� 2

,00

m

- Esp

ai d

e gi

r: a

les

dues

ban

des

d’un

a po

rta h

i ha

un e

spai

hor

itzon

tal

�1,

20 m

. (se

nse

ser e

scom

brat

per

l’ob

ertu

ra d

e la

po

rta)

- Am

plad

a: �

0,8

0 m

- A

lçad

a: �

2,0

0 m

- E

spai

lliu

re d

e gi

r, a

les

dues

ban

des

d’un

a po

rta e

s po

t ins

criu

re

un c

ercl

e de

� 1

,20

m, s

ense

ser

esc

ombr

at

per l

’obe

rtura

de

la p

orta

. (S

’exc

eptu

a a

l’inte

rior

de la

cab

ina

de l’a

scen

sor)

- Man

etes

: s’a

ccio

nen

mitj

ança

nt m

ecan

ism

es d

e pr

essi

ó o

pala

nca.

- Am

plad

a:

� 0,

80 m

les

porte

s de

2 o

més

fulle

s, u

na d

’elle

s se

rà �

0,8

0 m

- A

lçad

a: �

2,0

0 m

- E

spai

lliu

re d

e gi

r: a

les

dues

ban

des

d’un

a po

rta e

s po

t ins

criu

re u

n �

1,50

m.

(sen

se s

er e

scom

brat

per

l’ob

ertu

ra d

e la

por

ta).

S’

exce

ptua

a l’i

nter

ior d

e la

cabin

a de

l’asc

enso

r - M

anet

es: s

’acc

ione

n m

itjanç

ant m

ecan

ismes

de

pres

sió

o pa

lanc

a.

- Mec

anis

mes

d’o

bert

ura

i tan

cam

ent:

*

altu

ra d

e co

l·loc

ació

: 0,

80m

� 1

,20m

* f

unci

onam

ent a

pre

ssió

o p

alan

ca i

man

iobr

able

s am

b u

na s

ola

ma,

o b

é só

n au

tom

àtic

s *

dist

ànci

a de

l mec

anis

me

d’ob

ertu

ra a

can

tona

da �

0,30

m

PORT

ES

gara

ntira

n

- Por

tes

de v

idre

: * t

indr

an u

n sò

col i

nfer

ior �

0,3

0m d

’alç

ada,

llev

at d

e qu

e

el v

idre

sig

ui d

e se

gure

tat.

* vi

sual

men

t tin

dran

una

fran

ja h

oritz

onta

l d’a

mpl

ada

� 0

,05

m, a

1,5

0 m

d’a

lçad

a i a

mb

mar

cat c

ontra

st d

e co

lor.

- P

orte

s de

vid

re:

* cla

ssifi

caci

ó a

impa

cte,

com

a m

ínim

, (3

- B/C

- 3)

* s

i no

disp

osen

d’e

lem

ents

que

per

met

in la

sev

a i

dent

ifica

ció

(por

tes,

mar

cs) e

s se

nyal

itzar

an s

egon

s a

parta

t 1.4

(DB

SUA

-2)

- No

hi h

a d’

have

r cap

esc

ala

ni g

raó

aïlla

t. - N

o s’

adm

eten

gra

ons

- N

o in

clou

cap

tram

d’e

scal

a.

- A le

s du

es b

ande

s d’

un g

raó

hi h

a un

esp

ai lli

ure

pla

amb

una

fond

ària

m

ínim

a de

1,2

0 m

. L’a

lçada

d’a

ques

t gra

ó és

� 1

4 cm

.

GRA

ONS

- Acc

és a

l’ed

ifici

: S

’adm

et u

n de

sniv

ell �

2 c

m q

ue s

’arro

doni

rà o

s’

aixa

mfra

narà

el c

ante

ll a

un m

àxim

de

45º.

- Acc

és a

l’ed

ifici

: En

els

edifi

cis

amb

oblig

ator

ieta

t d’in

stal

·laci

ó d’

asce

nsor

, nom

és

s’adm

et l’e

xistè

ncia

d’u

n gr

aó, d

’alça

da � �

12c

m, a

l’ent

rada

de

l’edi

fici.

✔✔

✔

✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

✔

✔✔

✔ ✔ ✔ ✔ ✔ ✔

Ref

erèn

cia

de p

roje

cte

Viv

er d

'em

pres

es "E

l Sal

t"

Just

ific

ació

de

l’ac

cess

ibil

itat

a l

’ed

ific

ació

Ú

s p

úb

lic

i ú

s p

riva

t (n

o ha

bita

tge)

D

B S

UA

/ D

135/

95 3/

5


Itin

erar

is

AD

AP

TA

T (

D.1

35

/19

95

)

AC

CE

SS

IBL

E (D

B S

UA

)

PR

AC

TIC

AB

LE

(D

.13

5/1

99

5)

- lon

gitu

dina

l:�

12%

�

10%

�

8%

tram

s <

3m d

e lla

rgad

a tr

ams

entre

3 i 1

0m d

e lla

rgad

a tra

ms

> 10

m d

e lla

rgad

a

- lon

gitu

dina

l:�

10%

�

8%

4< p

� 6

%

tram

s <

3m d

e lla

rgad

a tr

ams

< 6m

de

llarg

ada

tram

s <

9m d

e lla

rgad

a

- Pen

dent

s

- tra

nsve

rsal

: S

’adm

et �

2%

en

ram

pes

exte

riors

- P

ende

nts

- tra

nsve

rsal

: �

2%

- Pen

dent

s - l

ongi

tudi

nal:

� 1

2% p

er a

tram

s �

10 m

de

llarg

ada

- tra

nsve

rsal

: s’a

dmet

� 2

% e

n ra

mpe

s ex

terio

rs

- Tra

ms:

- L

a lla

rgad

a de

cad

a tra

m é

s �

20 m

. - E

n la

uni

ó de

tram

s de

dife

rent

pen

dent

es

col

·loqu

en re

plan

s in

term

edis

. - A

l’in

ici i

al f

inal

de

cada

tram

de

ram

pa h

i ha

un

repl

à de

1,5

0 m

de

llarg

ada

mín

ima.

- T

ram

s:

- lla

rgad

a m

àxim

a tra

m �

9 m

. - a

mpl

ada

� 1,

20m

- r

ecte

s o

amb

radi

de

curv

atur

a �

30m

- a

l’in

ici i

al f

inal

de

cada

tram

hi h

a un

a su

perfí

cie

horit

zont

al �

1,2

0m d

e lo

ng. e

n la

dire

cció

de

la

ram

pa

- Tra

ms:

- E

n el

s do

s ex

trem

s d’

una

ram

pa h

i ha

un e

spai

lli

ure

amb

una

fond

ària

de

1,20

m.

- Rep

lans

: - E

ls re

plan

s in

term

edis

tind

ran

una

llarg

ada

m

ínim

a de

1,5

0 m

en

la d

irecc

ió d

e ci

rcul

ació

.

- R

epla

ns:

- ent

re tr

ams

d’un

a m

atei

xa d

irecc

ió:

am

plad

a �

la d

e la

ram

pa

lo

ngitu

d �

1,50

m (m

esur

ada

a l’e

ix)

- ent

re tr

ams

amb

canv

i de

dire

cció

:

l’am

plad

a de

la ra

mpa

no

es re

duirà

- e

ls p

assa

diss

os d

’am

plad

a <

1,20

m i

les

porte

s es

si

tuen

a >

1,5

0m d

e l’a

rren

cada

d’u

n tra

m

- Rep

lans

: (a

ls d

os e

xtre

ms

d’un

a ra

mpa

hi h

a un

esp

ai l

liure

am

b un

a fo

ndàr

ia d

e 1,

20 m

)

RAM

PES

- Bar

rere

s p

rote

cció

, P

assa

man

s i El

emen

ts

prot

ecto

rs:

- Bar

anes

: a a

mbd

ós c

osta

ts

- Pas

sam

ans:

si

tuat

s a

una

alça

da e

ntre

0,9

0 i 0

,95m

am

b

diss

eny

anat

òmic

(per

met

ada

ptar

la m

a) i

am

b un

a se

cció

igua

l o e

quiv

alen

t a la

d’u

n tu

b

rodó

de �

ent

re 3

i 5

cm, s

epar

at �

4 c

m d

els

pa

ram

ents

ver

tical

s.

- Ele

men

t de

prot

ecci

ó la

tera

l: es

dis

posa

lo

ngitu

dina

lmen

t am

b un

a al

çària

� 1

0 cm

per

so

bre

del t

erra

(evit

ar la

sor

tida

accid

enta

l de

rode

s i

bast

ons)

- B

arre

res

de

prot

ecci

ó,

Pass

aman

s i El

emen

ts

prot

ecto

rs:

- Bar

rera

pro

tecc

ió: d

esni

vell >

0,5

5m

- Pas

sam

ans:

per

a ra

mpe

s am

b:

p �

6% i

desn

ivel

l > 1

8,5c

m.

* c

ontin

us i

als

dos

cost

ats

a un

a al

tura

ent

re 0

,90m

-1,

10m

, i

*

un a

ltre

a un

a al

tura

ent

re 0

,65

- 0,7

5m

* t

ram

s de

ram

pa d

e l >

3m

� p

rolo

ngac

ió

horit

zont

al d

els

pass

aman

s >

0,30

m e

n el

s ex

trem

s

* ser

an c

ontin

us, f

erm

s i e

s po

dran

aga

far f

àcilm

ent,

sepa

rats

del

par

amen

t � 0

,04m

i el

sis

tem

a de

su

bjec

ció

no in

terfe

reix

el p

as c

ontin

u de

la m

a - E

lem

ents

de

prot

ecci

ó la

tera

l: pe

r als

cos

tats

ob

erts

de

les

ram

pes

amb

p �

6% i

desn

ivel

l >

18,5

cm i

amb

una

alçà

ria �

10

cm

- Bar

rere

s p

rote

cció

, P

assa

man

s i El

emen

ts

prot

ecto

rs:

- Pas

sam

à:

com

a m

ínim

a u

n co

stat

- E

l pas

sam

à e

stà

situ

at a

una

alç

ada

entre

0,

90 i

0,95

m.

✔

✔ ✔ ✔ ✔

✔

✔

✔

Ref

erèn

cia

de p

roje

cte

Viv

er d

'em

pres

es "E

l Sal

t"

Just

ific

ació

de

l’ac

cess

ibil

itat

a l

’ed

ific

ació

Ú

s p

úb

lic

i ú

s p

riva

t (n

o ha

bita

tge)

D

B S

UA

/ D

135/

95 4/

5


Itin

erar

is

AD

AP

TA

T (

D.1

35

/19

95

)

AC

CE

SS

IBL

E (D

B S

UA

)

PR

AC

TIC

AB

LE

(D

.13

5/1

99

5)

-Dim

ensi

ons

cabi

na

- sen

tit d

’acc

és �

1,4

0 m

- s

entit

per

pend

icul

ar �

1,1

0 m

- D

imen

sion

s ca

bina

: - S

u �

1000

m2 (e

xclo

sa p

lant

a ac

cés)

*

1 po

rta o

2 e

nfro

ntad

es �

1,0

0 x

1,25

m

*2

porte

s en

ang

le �

1,4

0 x

1,40

m

- Su

> 10

00m

2 (exc

losa

pla

nta

accé

s)

*1

porta

o 2

enf

ront

ades

� 1

,10

x 1,

40m

*

2 po

rtes

en a

ngle

� 1

,40

x 1,

40m

- D

imen

sion

s c

abin

a:

- sen

tit d

’acc

és �

1,2

0 m

- s

entit

per

pend

icul

ar �

0,9

0 m

- s

uper

fície

� 1

,20

m2

- Por

tes

- de

la c

abin

a: s

ón a

utom

àtiq

ues

- del

reci

nte:

són

aut

omàt

ique

s - a

mpl

ada:

� 0

,80

m.

- dav

ant d

e le

s po

rtes

es p

ot in

scriu

re u

n

�1,

50 m

.

- Par

àmet

res

gene

rals

: C

ompl

eix

la n

orm

a U

NE

EN 8

1-70

:200

4 “A

cces

ibilid

ad a

los

asce

nsor

es d

e pe

rson

as, in

cluye

ndo

pers

onas

con

disc

apac

idad

”.

- Por

tes:

- d

e la

cab

ina:

són

aut

omàt

ique

s - d

el re

cint

e: p

odes

ser

aut

omàt

ique

s o

man

uals

- a

mpl

ada:

� 0

,80

m.

- dav

ant d

e le

s po

rtes

es p

ot in

scriu

re u

n �

1,20

m

sens

e se

r esc

ombr

at p

er l’

ober

tura

de

la p

orta

- Bot

oner

es:

- Alç

ada

de c

ol·lo

caci

ó: e

ntre

1,0

0 i 1

,40

m

resp

ecte

al t

erra

. - H

an d

e te

nir l

a nu

mer

ació

en

Brai

lle o

en

relle

u.

- B

oton

eres

: - S

egon

s n

orm

a U

NE

EN 8

1-70

:200

4 “A

cces

ibilid

ad a

lo

s as

cens

ores

de

pers

onas

, inclu

yend

o pe

rson

as c

on

disc

apac

idad

”.

- B

oton

eres

: - A

lçad

a de

col

·loca

ció:

ent

re 1

,00

i 1,4

0 m

re

spec

te a

l ter

ra

- Pas

sam

ans:

- La

cabi

na e

n di

spos

a a

una

alça

da e

ntre

0,

90 i

0,95

m.

- Han

de

teni

r un

diss

eny

anat

òmic

(per

met

ad

apta

r la

ma)

am

b un

a se

cció

igua

l o

equi

vale

nt a

la d

’un

tub

rodó

de

diàm

etre

en

tre 3

i 5

cm, s

epar

at, c

om a

mín

im, 4

cm

de

ls p

aram

ents

ver

tical

s.

- P

assa

man

s:

- S

egon

s n

orm

a U

NE

EN 8

1-70

:200

4 “A

cces

ibilid

ad a

lo

s as

cens

ores

de

pers

onas

, inclu

yend

o pe

rson

as c

on

disc

apac

idad

”.

ASC

ENSO

R

- Sen

yalit

zaci

ó:- I

ndic

ació

del

nom

bre

de c

ada

plan

ta a

mb

nú

mer

o en

alt

relle

u (d

imen

sió

�10

x 10

cm

) i c

ol·lo

cat

a un

a al

çada

d’1

,40m

des

del

terr

a

(al c

osta

t de

la p

orta

de

l’asc

enso

r)

- S

enya

litza

ció:

- mitj

ança

nt s

ímbo

l int

erna

cion

al d

’acc

essi

bilit

at, S

IA

- ind

icac

ió d

el n

ombr

e de

la p

lant

a en

Bra

ille

i arà

bic

en a

lt re

lleu

col·l

ocat

a u

na a

lçad

a en

tre 0

,80m

i 1,

20m

(bra

ncal

dre

t en

el s

entit

de

sorti

da d

e la

ca

bina

)

✔

✔

✔

✔

✔ ✔ ✔ ✔

Ref

erèn

cia

de p

roje

cte

Viv

er d

'em

pres

es "E

l Sal

t"

Justif icació de l ’accessibil i tat a l ’edif icació Ús públic i ús privat

(no habi tatge) DB SUA / D135/95

5/5

DE

CR

ET

13

5/1

99

5 “

Co

di

d’a

cce

ssib

ilit

at”

i C

TE

DB

SU

A “

Se

gu

reta

t d

’uti

litz

aci

ó i

acc

ess

ibil

ita

t”

julio

l de

2010

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. CO

AC

Escales. Configuració

D’ÚS PÚBLIC (Adaptades) (D . 135 /1995) D’ÚS PÚBLIC (DB SUA-1)

- Amplada �� 1,00 m - Amplada - en funció de l’ús i del nombre de persones, taula 4.1 SUA-1 - � 1,00m si comunica amb una zona accessible

- Altura de pas � 2,10 m - Altura de pas � 2,20 m

- Graons: - frontal F � 0,16m

- estesa, E � 0,30m

(si la projecció en planta no és recta, l’estesa, E � 0,30m a 0,40m de la part interior)

- l’estesa no presenta discontinuïtats quan s’uneix amb l’alçària (no tenen ressalts)

- Graons: - frontal 0,13 � F � 0,175m

- estesa, E � 0,28m

- 0,54m � 2F +E � 0,70m (al llarg de tota l’escala)

- la mesura de l’estesa no inclou la projecció vertical de l’estesa del graó superior

- els graons no tenen ressalts (bocel)

- graons amb frontal , vertical o formant un angle � 15º amb la vertical, (per a edificis sense itinerari accessible alternatiu)

- Trams: - nombre de graons seguits � 12. - Trams:

- salvarà una altura � 2,25m

- podran ser rectes, corbats o mixtes (veure apartat 4.2.2 SUA-1, els usos pels quals només són rectes)

- entre dues plantes consecutives d’una mateixa escala tots els graons tindran el mateix frontal

- entre dos trams consecutius de plantes diferents el frontal podrà variar com a màxim ±10mm

- tots els graons dels trams rectes tindran la mateixa estesa

- Replans: - Els replans intermedis tindran una llargada � 1,20 m.

- Replans: - entre trams d’una mateixa direcció: amplada � la de l’escala longitud � 1,00 m (mesurada a l’eix)

- entre trams amb canvi de direcció: l’amplada de l’escala no es reduirà

- els passadissos d’amplada < 1,20m i les portes es situen a � 0,40m de l’arrencada d’un tram

- replans de planta:

* senyalització visual i tàctil amb franja de paviment en l’arrencada dels trams. (0,80m de longitud en el sentit de la marxa; amplada la de l’itinerari i gravat direccional perpendicular a l’eix de l’escala)

* portes i passadissos d’amplada < 1,20m, es situen a 0,40m del primer graó d’un tram.

ESCALES

- Barreres de protecció, Passamans i Elements protectors:

- Passamans: a ambdós costats a una altura entre 0,90 i 0,95m

* disseny anatòmic (permet adaptar la ma) i amb una secció igual o equivalent a la d’un tub rodó de � entre 3 i 5 cm, separat � 4 cm dels paraments verticals.

- Barreres de protecció, Passamans i Elements protectors:

- col·locació 1 costat escales amb desnivell > 0,55m i amplada � 1,20m

- col·locació 2 costat escales amb desnivell > 0,55m i amplada > 1,20m

- passamà intermedi: trams amplada > 4m

- altura de col·locació � 0,90m � 1,10m

- seran ferms i es podran agafar fàcilment, separats del parament � 0,04m i el sistema de subjecció no interferirà el pas continu de la ma.

✔ ✔

✔✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

Referència de projecte Viver d'empreses "El Salt"


Pàg. 35

4. HS Salubritat 4.1. HS1 Protecció enfront de la humitat El risc previsible de presència inadequada d'aigua o humitat a l'interior dels edificis i en els seus tancaments es limitarà d'acord amb el que estableix el DB HS 1. Segons aquests DB el grau d'impermeabilitat dels diferents tancaments en funció de les seves sol·licitacions serà el següent:

Murs

Coeficient de permeabilitat del terreny > 1 cm/s Preséncia d'aigua baixa Grau d'impermeabilitat exigit 1 Terres Coeficient de permeabilitat del terreny > 1 cm/s Presència d'aigua baixa Grau d'impermeabilitat exigit 2 Façanes Zona pluviomètrica de promitjos III Zona eòlica C Alçada de coronació de l'edifici < 15 cm/s Classe d'entorn de l'edifici E1 Grau d'impermeabilitat mínim 3

Al final d’aquest capítol s’ha incorporat una fitxa justificativa del seu compliment. 4.2. HS2 Recollida i evacuació de residus L’ús de l’edifici és administratiu, per tant s’aporta un estudi específic adaptant criteris anàlegs als establerts en el DB-HS2. La recollida municipal és basada en contenidors de carrer, que es recullen cada dia. per tant, l’edifici es preveu el dimensionat d’un espai de reserva. La superfície d’aquest espai de reserva es calcula de la següent fórmula Sr = P x ∑ (Ff x Mf) On Sr, és la superfície de reserva. P, és el número de persones que ocuparan habitualment l’edifici. Ff, és el factor de la fracció en m2/persona. Mf, factor de majoració. Prenem com a ocupació habitual el valor de 30 persones. Establim que per les fraccions de materies orgàniques, vidre i varis, es recollirà la metita que en un habitatge normal. D’aquest paràmetres obtenim una superfície de l’espai de reserva de 3,80 m2 S’ha situat aquest espai de reserva de manera que existix una amplada mínima d’1,2 m. fins a l’espai exterior de recollida, les portes en aquest recorregut s’obren cap a l’exterior.

4.3. HS3 Qualitat de l’aire interior L’edifici projectat té l’ús administratiu, per tant no és d’aplicació el DB-HSE. Ara bé l’edifici cumplirà les exigències bàsiques ja que compleix les condicions establertes en el RITE. 4.4. HS4 Subministrament d’aigua L'edifici disposarà de mitjans adequats per a subministrar aigua per al consum de forma sostenible a l'equipament higiènic previst, aportant cabals suficients per al seu funcionament, sense alteració de les propietats d'aptitud per al consum i impedint els possibles retorns que puguin contaminar la xarxa, incorporant mitjans que permetin l'estalvi i el control del cabal d'aigua. En conformitat amb el Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis, les cisternes dels vàters tindran mecanismes de doble descàrrega i en cas de la previsió d'instal·lació de rentavaixelles, aquesta serà amb aigua freda i calenta. D'acord amb el DB HS 4, la instal·lació podrà subministrar als aparells i equipament higiènic previst, el següent cabal instantani mínim en dm3 per segon:

Tipus d'aparell aigua freda ACS Rentamans 0,05 0,03 Lavabo 0,10 0,065 Dutxa 0,20 0,10 Banyera de 1,40 m o més 0,30 0,20 Banyera de menys de 1,40 m 0,20 0,15 Bidet 0,10 0,065 Vàter amb cisterna 0,10 - Vàter amb fluxor 1,25 - Urinaris amb aixeta temporitzada 0,15 - Urinaris amb cisterna 0,04 - Pica domèstica 0,30 0,10 Pica no domèstica 0,20 0,20 Rentavaixelles comèstic 0,15 0,10 Rentavaixelles industrial (20 serveis) 0,25 0,20 Safareig 0,20 0,10 Rentadora domèstica 0,20 0,15 Rentadora industrial (8kg) 0,60 0,40 Aixeta aïllada 0,15 0,10 Aixeta garatge 0,20 - Abocador 0,20 -

No obstant d'acord amb el Decret 21/2006, d'ecoeficiència en els edificis, totes les aixetes de lavabos, bidets, aigüeres i equips de dutxa tindran un cabal màxim de 0,20 dm3 per segon. 4.5. HS5 Evacuació d’aigües Les instal·lacions d'evacuació d'aigües residuals i pluvials compliran les condicions de disseny, dimensionament, execució i materials previstes al DB HS 5, així com els paràmetres de l'article 3 del Decret 21/2006 d'ecoeficiència en els edificis. D'acord amb el DB HS 5, els diàmetres de les canonades d'aigües residuals seran els apropiats per transportar les unitats d'evacuació següents:


Pàg. 36

Tipus d'aparell sanitari Unitats de desguàs Lavabo 1 Bidet 2 Dutxa 2 Banyera (amb o sense dutxa) 3 Vàter Amb cisterna 4 Amb fluxòmetre 8 Pica de cuina 3 Safareig 3 Abocador - Clavegueró sifònic 1 Rentavaixelles 3 Rentadora 3 Bany Vàter amb cisterna 7 (lavabo, vàter, banyera i bidet) Vàter amb fluxòmetre 8 Bany petit Vàter amb cisterna 6 (lavabo, vàter i dutxa) Vàter amb fluxòmetre 8

D'acord amb el DB HS 5 apèndix B, per a les dimensions de les canals i baixants es considerarà que en funció de la situació del municipi la zona pluviomètrica ès corresponent a la , el valor de la isoyeta és 50 pel que la intensitat pluviomètrica és de 110 mm/h.

5. HR Protecció enfront del soroll

S’adjunta fitxa justificativa.

HR K-1

Annex K Fitxes justificatives

K.1 Fitxes justificatives de l'opció simplificada d'aïllament acústic Les taules següents recullen les fitxes justificatives del compliment dels valors límit d'aïllament acústic mitjançant l'opció simplificada. Envans. (apartat 3.1.2.3.3)

Tipus Característiques de projecte exigides

Tipus 3: Entramat autoportant amb plaques de guix laminat Envà de plaques de guix laminat (PYL) guia 48mm amb una placa de guix laminat de 15mm a cada cara.

26

≥ 25

RA (dBA)= 43

≥ 43

Elements de separació verticals entre recintes (apartat 3.1.2.3.4) Deu comprovar-se que se satisfà l'opció simplificada per als elements de separació verticals situats entre:

a) un recinte d'una unitat d'ús i qualsevol altre de l'edifici; b) un recinte protegit o habitable i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat.

Ha d'omplir-se una fitxa com aquesta per a cada element de separació vertical diferent, projectats entre a) i b) Solució d'elements de separació verticals entre:Entre dues unitats d’ús diferenciades

Elements constructius Tipus Característiques de projecte exigides

Element de separació vertical Element base

Tipus 1 SV6: gruix total 22cm 1.Mur de fàbrica d maó foradat 7cm sense enguixar 2.Separació 1cm

m (kg/m2)=

73

≥

67

RA (dBA)= 35

≥ 33

Extradosat pels dos costats

3 Extradossat format per placa de guix laminat (1PYL 15mm) i llana mineral (5cm MW)

RA (dBA)= 16

≥ 16

Element de separació vertical amb portes i/o finestres

Porta o finestra Porta acústica RA (dBA)= 30

≥ 2030

Tancament Mur tipus 1 SV6 RA (dBA)= 50

≥ 50

Condicions de les façanes a les quals emprenen els elements de separació verticals Façana Tipus Característiques Façana F1 de projecte exigides 1.Fàbrica de maó

2. Revestiment interior de morter de ciment 3. Cambra d’aire 4. Aïllament 5. Envà interior de maó foradat (7cm) 6. Enguixat

m (kg/m2)=

247

≥

RA (dBA)= 47

≥ 30

Elements de separació horitzontals entre recintes (apartat 3.1.2.3.5) Deu comprovar-se que se satisfà l'opció simplificada per als elements de separació horitzontals situats entre:

a) un recinte d'una unitat d'ús i qualsevol altre de l'edifici; b) un recinte protegit o habitable i un recinte d'instal·lacions o un recinte d'activitat.

Ha d'omplir-se una fitxa com aquesta per a cada element de separació horitzontal diferent, projectats entre a) i b) Solució d'elements de separació horitzontals entre:Entre recintes de la mateixa unitat d’ús

Elements constructius Tipus Característiques de projecte exigides

Element de separació horitzontal Forjat SH6: Forjat reticular, entrebigat de formigó i cantell de 250mm m (kg/m2)= 335

≥

RA (dBA)= 54

≥ 50

Terra flotant 20mm EEPS + 5cm demorter RA (dBA)= 12

≥ 2

HR K-2

Lw (db)=

≥

Sostre suspès

RA (dBA)=

≥ 0

Mitgeres. (apartat 3.1.2.4)

Tipus M3 gruix total: 20cm Característiques de projecte exigides

1. Enguixat 2. Fàbrica ceràmica de maó clat de 9cm (LP9) 3. Llana mineral, 3cm (MW3) 4. Envà interior de maó foradat senzill sobre bandes elàstiques perimètri-

ques(LH5B) 5. Enguixat

RA (dBA)= 58

≥ 45

Façanes, cobertes i sòls en contacte amb l'aire exterior (apartat 3.1.2.5) Solució de façana, coberta o terra en contacte amb l'aire exterior:………….………………….…………………………………… Elements constructius Tipus Àrea (1)

(m2) % Buits Característiques de projecte exigides

Part cega Façana F1 425

=Sc

30

RA,tr(dBA) = 47 ≥ 40

Buits

Finestres practicables ba-tents amb permeabilitat a l’aire 3 o superior amb vidres amb càmera de 6 a 16mm de gruix i llunes de 4 i 6mm

125

=Sh

RA,tr(dBA)

= 29

≥ 28

(1) Àrea de la part cega o del forat vista des de l'interior del recinte considerat.

HR K-3

K.4 Fitxes justificatives del mètode simplificat del temps de reverberació La taula següent recull la fitxa justificativa del compliment dels valors límit de temps de reverberació mit-jançant el mètode simplificat.

Tractaments absorbents uniformes del sostre:

Tipus de recinte h

Altura lliure, (m) St

Àrea del sostre.

(m2)

m,t Coeficient d'absorció acústica mitjà

Aules (fins a 250 m3)

Sense butaques entapissades 2,65 47

tS12,023,0ht,m = 0,56

Amb butaques entapissades 26,0

tS12,032,0ht,m

=

Restaurants i menjadors

tS12,018,0ht,m =

Tractaments absorbents addicionals al del sostre:

Element Acabat S

Àrea, (m2)

m Coeficient d'absorció acústica

mitjà Absorció acús-

tica (m2) Sm

500 1000 2000 m Paviment Parquet flotant 47 Parets Enguixades 77 Sostre Sostre de guix laminat 47

tS·t,mn

1iiS·i,m

=


Pàg. 37

6. HE Estalvi d’energia 6.1. HE1 Limitació de la demanda energètica Al final d’aquest capítol s’ha incorporat una fitxa justificativa del seu compliment. 6.2. HE2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques Els edificis disposes d’instal.lacions termiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les mateixes i els seus equips. Això es desenvolupa en el vigent reglament de Instal.lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE y la seva aplicació quedarà definida en el projecte del edifici. 6.3. HE3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació L’edifici tindrà una instal·lació d’il·luminació adequada a les necessitats dels usuaris i, a la vegada, serà eficient enèrgicament disposant d’un sistema de control que permetrà ajustar l’encesa a l’ocupació real de cada zona, així com un sistema de regulació que optimitzi l’aprofitament de llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions. 6.4. HE4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària La instal·lació solar es dimensiona perquè garanteixi una Contribució solar mínima (CS) de la demanda d’energia anual necessària per a la producció d’ACS. Cal tenir en compte que la radiació solar rebuda és variable al llarg de l’any el que fa que en els mesos d’estiu es cobreixi, i fins hi tot es superi, la demanda energètica i que en els mesos d’hivern no s’assoleixi la mitjana. En aquest sentit , podrà ser necessari adoptar mesures per al control de sobreescalfament de la instal·lació en els mesos d’estiu. DEMANDA DIÀRIA D’ACS, Ddp Administratiu: 3 litres ACS/dia persona a 60ºC NOMBRE DE PERSONES, P 30 persones DEMANDA DIÀRIA D’ACS de l’edifici, Dd Dd = 3 x 30 = 90 litres/dia ZONA CLIMÀTICA Sallent: zona climàtica III CONTRIBUCIÓ SOLAR MÍNIMA, CS 50% DEMANDA ANUAL D’ACS DE L’EDIFICI, Da Da = 90 litres/dia x 365 dies/any = 32850 litres/any DEMANDA ENERGÈTICA ANUAL PER A L’ESCALFAMENT D’ACS, Eacs:

Eacs = 32850 l/any x 48,25 ºC x 0,001163 KW.h/ºC Kg x 1 Kg/l = 1.843,36 KWh/any DEMANDA ENERGÈTICA ANUAL A COBRIR AMB ENERGIA SOLAR, Eacssolar:

Eacssolar = 1.846,36 KWh/any x 50% = 921,68 KWh/any ÀREA DE CAPTADORS SOLARS, Acaptadors solars: Captadors solars = 921,68 KWh/any = 1,35 m2 ≈ 2 COL·LECTORS( 1 col·lector ≈ 1x2 m ) 1.511 Kw h/m2 any x 1 x 1 x 0,45 ( 4 m2 ) VOLUM D’ACUMULACIÓ ACS 50 < V/4 < 180 200 < V < 720 V = 300 LITRES (comarques centrals (menys

radiació) DIMENCIONS ORIENTATIVES DE L’ACUMULADOR Diàmetre = 660 mm Alçada = 1.600 mm Pes = 125 + 300 Kg

6.5. HE5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica L’edifici projectata està exclòs de la obligació d’incorporar sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia elèctrica per procediments fotovoltaics, per que és un edifici administratiu amb una superficie inferior a 4.000 m2 contruïts.


Pàg. 38

www.acosta-ing.com

ACOSTA INGENIEROS, S.L - B64426794 – Av. Bases de Manresa, 152 Entresol - 08243 Manresa (Barcelona)

Tel. / Fax. 938 74 54 30 mòbil. 646 58 58 05

E-mail: [email protected]

Tel. 938 74 54 30 Fax. 938 77 09 28

[email protected]

JUSTIFICACIONS DEL CTE HE-1 EDIFICI ÚS ADMINISTRATIU

AC-11.130

PROMOTOR:............................................ VIVER “EL SALT”

EMPLAÇAMENT:...................................... c/ Cos, núm. 30

POBLACIÓ:............................................... SALLENT C.P: 08650

PROVÍNCIA:............................................. BARCELONA

Pàgina 2 de 18

Telf. 938 74 54 30


ÍNDEX

1 MEMÒRIA ............................................................................................................................................. 3

1.1 OBJECTE DE LA MEMÒRIA. ......................................................................................................................... 4

1.2 REGLAMENTACIÓ UTILITZADA. .................................................................................................................. 4

1.3 ANTECEDENTS .............................................................................................................................................. 4

1.4 PETICIONARI .................................................................................................................................................. 5

1.5 EMPLAÇAMENT ............................................................................................................................................. 5

1.6 DIRECCIÓ PER NOTIFICACIONS .................................................................................................................. 5

1.7 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGETICA (CTE HE 1) ............................................................................ 6 1.7.1 DEMANDA ENERGÈTICA. .................................................................................................................... 6 1.7.2 ZONA CLIMÀTICA. ................................................................................................................................ 6 1.7.3 CLASSIFICACIÓ DELS ESPAIS DE L’EDIFICI. .................................................................................... 6 1.7.4 DEFINICIÓ DE ENVOLVENT TÈRMICA I TANCAMENTS. ................................................................... 6

1.7.4.1 FAÇANES. .................................................................................................................................... 7 1.7.4.2 MITJANERES. .............................................................................................................................. 8 1.7.4.3 PARTICIONS INTERIORS. .......................................................................................................... 8 1.7.4.4 TERRES. ...................................................................................................................................... 9 1.7.4.5 COBERTES. ............................................................................................................................... 10

2 ANNEX ................................................................................................................................................ 12

2.1 FITXA JUSTIFICATIVA CTE DB-HE-1 ......................................................................................................... 13

Pàgina 3 de 18

Telf. 938 74 54 30


1 MEMÒRIA

Pàgina 4 de 18

Telf. 938 74 54 30


1.1 OBJECTE DE LA MEMÒRIA. L’objecte del present document es el disseny i la justificació de les següents parts d’un edifici d’ús administratiu:

Limitació de la Demanada Energètica (CTE HE 1) 1.2 REGLAMENTACIÓ UTILITZADA.

Per a la redacció del present projecte s'han tingut en compte els següents documents: Normativa Estatal:

- Reial Decret 314/2006, de 17 de març, pel qual s’aprova el Codi Tècnic de l’Edificació - Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques

en els Edificis (RITE) i les seves Instruccions Tècniques Complementàries (ITE) i es crea la Comissió assessora per les instal·lacions tèrmiques dels edificis.

- Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, pel qual s’aprova el procediment bàsic per a la certificació eficiència energètica d’edificis de nova construcció.

- Correcció d’errors del Reial Decret 47/2007 Normativa autonòmica:

- Decret 21/2006, de 14 de febrer, pel qual es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis.

Normes UNE:

- Norma UNE 157001/2002 Criteris generals per a l’elaboració de projectes.

Altres normes:

- Directiva 2002/91/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de desembre de 2002, relativa a l’eficiència energètica dels edificis.

1.3 ANTECEDENTS

L’edifici es de nova construcció i consta de 12 despatxos.

Pàgina 5 de 18

Telf. 938 74 54 30


1.4 PETICIONARI

PROMOTOR:.................................. VIVER “EL SALT”

EMPLAÇAMENT:............................ c/ Cos, núm. 20

POBLACIÓ:..................................... SALLENT C.P: 08650

PROVÍNCIA:.................................... BARCELONA 1.5 EMPLAÇAMENT

EMPLAÇAMENT:........................... c/ Cos, núm. 20

POBLACIÓ:.................................... SALLENT C.P: 08650

PROVÍNCIA:.................................. BARCELONA 1.6 DIRECCIÓ PER NOTIFICACIONS

ATENCIÓ:...................................... ACOSTA INGENIEROS, S.L.

DIRECCIÓ:.................................... Av. Bases de Manresa, 152 entl.

POBLACIÓ:.................................... Manresa C.P: 08243

PROVÍNCIA:.................................. BARCELONA

Pàgina 6 de 18

Telf. 938 74 54 30


1.7 LIMITACIÓ DE LA DEMANDA ENERGETICA (CTE HE 1) Per la justificació de la demanda energètica s’ha utilitzat l’opció “simplificada” descrita en el CTE HE1. A continuació es descriuen les característiques del edifici i les característiques de l’evolvent tèrmica adoptada. Com a annex a la Memòria s’adjunten les fitxes justificatives del DB HE-1 “Limitació de la demanda energètica”. 1.7.1 DEMANDA ENERGÈTICA. La demanada energètica dels edificis es limita en funció del clima de la seva localitat en la que es troba i la carga interna en els seus espais. 1.7.2 ZONA CLIMÀTICA.

Del punt 3.1.1 del CTE HE 1 determinen que l’edifici es troba situat en la zona climàtica:

C1 Sallent

1.7.3 CLASSIFICACIÓ DELS ESPAIS DE L’EDIFICI.

Els espais d’un edifici es classifiques segon el CTE HE 1 en espais habitables i espais no habitables. Alhora els espais habitables es poden classificar en espais amb carga interior baixa o alta. En el cas d’un edifici d’ús administratiu tots els espais habitables seran amb carga interior alta. 1.7.4 DEFINICIÓ DE ENVOLVENT TÈRMICA I TANCAMENTS. La envolvent tèrmica del edifici, està composta per totes els tancaments que limiten espais habitables amb l’ambient exterior ( aire, terreny o un altre edifici ), i per totes les particions interiors que limiten els espais habitables amb els espais no habitables que a la vegada estan en contacte amb l’ambient exterior. Els tancaments i particions interiors dels espais habitables es classifiquen segons la seva situació en les següents categories:

a) Façanes

b) Cobertes c) Mitjaneres d) Particions Interiors e) Terres f) Tancaments en contacte amb el terreny

Pàgina 7 de 18

Telf. 938 74 54 30


1.7.4.1 FAÇANES. Paret Exterior Planta Baixa

Tancament doble, amb una fulla exterior de pedra, aïllament de llana mineral de 5 cm d’espessor ambcambra d’aire sense ventilar i barrera de vapor incorporada i fulla interior de tauló de DM 2 cm.

Llistat de capes: 1 - Pedra 30 cm

2 - MW Llana mineral [0.04 W/[mK]] 5 cm

3 - Cambra d’aire sense ventilar 5 cm

4 - Alumini 0.1 cm

5 - Tauló de DM 2 cm

Espessor total: 42.1 cm

Limitació de demanda energètica Um: 0.45 W/m²K

Protecció en vers el soroll Massa superficial: 458.30 kg / m²

Paret Exteriors Superiors

Tancament doble, amb una fulla exterior de totxana perforada de 11.5cm, aïllament de llana mineral de 5cm d’espessor amb cambra d’aire sense ventilar i barrera de vapor incorporada, fulla interior de totxana buida senzilla de 4 cm i fulla interior de tauló de DM 2 cm.

Llistat de capes: 1 - Arrebossat Exterior de Morter de Ciment 2 cm 2 - ½ Peu de LP mètric o català 11.5 cm 3 - Arrebossat Exterior de Morter de Ciment 2 cm 4 - MW Llana mineral [0.04 W/[mK]] 5 cm


6 - Alumini 0.1 cm 7 - Tàbic de LH senzill de gran format 4 cm 8 - Tauló de DM 2 cm Espessor total: 31.6 cm



Pàgina 8 de 18

Telf. 938 74 54 30


1.7.4.2 MITJANERES.

Paret Mitjanera de PedraParet macisa de pedra existent.

Llistat de capes: 1 - Pedra 55 cm

Espessor total: 55 cm



1.7.4.3 PARTICIONS INTERIORS.

Parets InteriorsPartició d’una fulla de totxana ceràmica buida doble de 9 cm, amb revestiment de guix de 2 cm en cada cara.

Llistat de capes: 1 - Enguixat de guix 2 cm 2 - Tàbic de LH doble 9 cm 3 - Enguixat de guix 2 cm




Pàgina 9 de 18

Telf. 938 74 54 30


Calaix Ascensor

Paret de Formigó armat

Llistat de capes: 1 - Formigó armat 20 cm




1.7.4.4 TERRES. Forjat

Forjat reticular de 30+5 cm d’ample.

Llistat de capes: 1 - Parquet o rajola ceràmica 3 cm

2 - Forjat reticular 35 cm


4 - Placa de guix laminat 1.5 cm


Limitació de demanda energètica U (flux descendent): 1.08 W/m²K / 1.27 W/m²K

U (flux ascendent): 1.28 W/m²K / 1.55 W/m²K

(forjat exposat a la intempèrie, U: 1.38 W/m²K / 1.71 W/m²K)

Protecció en vers el soroll Massa superficial: 595.68 kg/m² / 635.88 kg/m²

Pàgina 10 de 18

Telf. 938 74 54 30


SoleraLlosa de formigó de 30 cm amb parquet o rajola ceràmica com a acabat, sobre llit de grava.

Llistat de capes: 1 - Parquet o rajola ceràmica 3 cm 2 - Formigó 30 cm 3 - Polietilè Expandit 5 cm 4 - Àrids 20 cm


Limitació de demanda energètica Us: 0.49 W/m²K

1.7.4.5 COBERTES. Terrassa

Sostre amb placa de guix laminat. Coberta transitable composta de forjat reticular de 30+5 cm com element resistent, làmina bituminosa per a impermeabilització, poliestirè extruït de 50 mm d’espessor com aïllant tèrmic i acabat ceràmic.

Llistat de capes: 1 - Acabat ceràmic 2 cm 2 - XPS Expandit amb diòxid de carboni 5 cm 3 - Betum filtre o melamina. 1 cm 4 - Forjat reticular 35 cm 5 - Cambra d’aire sense ventilar 30 cm 6 - Placa de guix laminat 1.5 cm


Limitació de demanda energètica Uc refrigeració: 0.42 W/m²K

Uc calefacció: 0.43 W/m²K


Pàgina 11 de 18

Telf. 938 74 54 30


Teulada

Sostre amb placa de guix laminat. Coberta inclinada composta de forjat reticular de 30+5 cm com element resistent, làmina bituminosa per a impermeabilització, poliestirè extruït de 50 mm d’espessor com aïllant tèrmic i de teula d’argila cuita.

Llistat de capes: 1 - Teula d’argila cuita 2 cm

2 - XPS Expandit amb diòxid de carboni 5 cm

3 - Betum filtre o melamina. 1 cm

4 - Forjat reticular 35 cm

5 - Cambra d’aire sense ventilar 30 cm 6 - Placa de guix laminat 1.5 cm Espessor total: 74.5 cm

Limitació de demanda energètica Uc refrigeració: 0.42 W/m²K

Uc calefacció: 0.43 W/m²K


Pàgina 12 de 18

Telf. 938 74 54 30


2 ANNEX

Pàgina 13 de 18

Telf. 938 74 54 30


2.1 FITXA JUSTIFICATIVA CTE DB-HE-1

Pàgina 14 de 18

Telf. 938 74 54 30


Fichas justificativas de la opción simplificada Ficha 1: Cálculo de los parámetros característicos medios ZONA CLIMÁTICA C1 Zona de baja carga interna Zona de alta carga interna Muros (UMm) y (UTm)

Tipos A (m²)

U (W/m²K)

A · U (W/K) Resultados

N

Paret Mitjanera de Pedra 243.64 0.67 164.37 A = 316.72 m² Paret Exterior Planta Baixa 33.39 0.45 15.12 A · U = 196.55 W/K Parets Exteriors Superiors 39.70 0.43 17.05 UMm = A · U / A = 0.62 W/m²K

E A = A · U = UMm = A · U / A =

O A = A · U = UMm = A · U / A =

S A = A · U = UMm = A · U / A =

SE

Paret Exterior Planta Baixa 50.02 0.45 22.65 A = 179.18 m² Parets Exteriors Superiors 129.17 0.43 55.48 A · U = 78.13 W/K

UMm = A · U / A = 0.44 W/m²K

SO

Paret Exterior Planta Baixa 11.25 0.45 5.09 A = 35.76 m² Parets Exteriors Superiors 24.51 0.43 10.53 A · U = 15.62 W/K

UMm = A · U / A = 0.44 W/m²K

C-TER A = A · U = UTm = A · U / A =

Pàgina 15 de 18

Telf. 938 74 54 30


Suelos (USm)

Tipos A (m²) U (W/m²K) A · U (W/K) Resultados Solera - S.WD (B' = 4.9 m) 115.83 0.49 56.85 A = 115.83 m² A · U = 56.85 W/K USm = A · U / A = 0.49 W/m²K Cubiertas y lucernarios (UCm, FLm)

Tipos A (m²) U (W/m²K) A · U (W/K) Resultados T.C30.PYL - Terrassa 54.97 0.43 23.51 A = 104.41 m² T.C30.PYL - Teulada 49.44 0.25 12.16 A · U = 35.66 W/K UCm = A · U / A = 0.34 W/m²K Tipos A (m²) F A · F (m²) Resultados

A = A · F =

FLm = A · F / A =

Huecos (UHm, FHm)

Tipos A (m²)

U (W/m²K)

A · U (W/K) Resultados

N

Acristalamiento doble con cámara de aire (10/8/10 mm) 21.89 3.24 70.94 A = 21.89 m²

A · U = 70.94 W/K

UHm = A · U / A =

3.24 W/m²K

Tipos A (m²) U F A · U A · F

(m²) Resultados

E

A = A · U = A · F =

UHm = A · U / A =

FHm = A · F / A =

O

A =

Pàgina 16 de 18

Telf. 938 74 54 30


Tipos A (m²) U F A · U A · F

(m²) Resultados

A · U = A · F =

UHm = A · U / A =

FHm = A · F / A =

S

A = A · U = A · F =

UHm = A · U / A =

FHm = A · F / A =

SE

Acristalamiento doble con cámara de aire (10/8/10 mm) 51.47 3.24 0.40 166.75 20.59 A = 66.65 m²

A · U = 215.73 W/K

A · F = 27.08 m² UHm = A · U

/ A = 3.24 W/m²K

FHm = A · F / A = 0.41

Acristalamiento doble con cámara de aire (10/8/10 mm) 11.11 3.22 0.43 35.77 4.78 Acristalamiento doble con cámara de aire (10/8/10 mm) 4.08 3.24 0.42 13.21 1.71

SO

Acristalamiento doble con cámara de aire (10/8/10 mm) 26.10 3.24 0.40 84.55 10.44 A = 31.78 m²

A · U = 102.91 W/K

A · F = 12.88 m² UHm = A · U

/ A = 3.24 W/m²K

FHm = A · F / A 0.41

Acristalamiento doble con cámara de aire (10/8/10 mm) 5.69 3.23 0.43 18.36 2.44

Pàgina 17 de 18

Telf. 938 74 54 30


Ficha 2: Conformidad. Demanda energética ZONA CLIMÁTICA C1 Zona de baja carga interna Zona de alta carga interna Cerramientos y particiones interiores de la envolvente térmica Umáx(proyecto)

(1) Umáx(2)

Muros de fachada 0.45 W/m²K 0.95 W/m²K Primer metro del perímetro de suelos apoyados y muros en contacto con el terreno 0.74 W/m²K 0.95 W/m²K

Particiones interiores en contacto con espacios no habitables 0.95 W/m²K Suelos 0.49 W/m²K 0.65 W/m²K Cubiertas 0.43 W/m²K 0.53 W/m²K Vidrios y marcos de huecos y lucernarios 3.24 W/m²K 4.40 W/m²K Medianerías 0.67 W/m²K 1.00 W/m²K Particiones interiores (edificios de viviendas)(3) 1.20 W/m²K Muros de fachada Huecos UMm

(4) UMlim(5) UHm

(4) UHlim(5) FHm

(4) FHlim(5)

N 0.62 W/m²K 0.73 W/m²K 3.24 W/m²K 4.40 W/m²K

E 0.73 W/m²K 4.40 W/m²K O 0.73 W/m²K 4.40 W/m²K S 0.73 W/m²K 4.40 W/m²K SE 0.44 W/m²K 0.73 W/m²K 3.24 W/m²K 4.40 W/m²K SO 0.44 W/m²K 0.73 W/m²K 3.24 W/m²K 3.80 W/m²K 0.41 0.52

Cerr. contacto terreno Suelos Cubiertas y lucernarios Lucernarios

UTm(4) UMlim

(5) USm(4) USlim

(5) UCm(4) UClim

(5) FLm(4) FLlim

(5)

0.73 W/m²K 0.49 W/m²K 0.50 W/m²K 0.34 W/m²K 0.41 W/m²K 0.37 (1) Umáx(proyecto) corresponde al mayor valor de la transmitancia de los cerramientos o particiones interiores indicados en el proyecto. (2) Umáx corresponde a la transmitancia térmica máxima definida en la tabla 2.1 para cada tipo de cerramiento o partición interior. (3) En edificios de viviendas, Umáx(proyecto) de particiones interiores que limiten unidades de uso con un sistema de calefacción previsto desde proyecto con las zonas comunes no calefactadas. (4) Parámetros característicos medios obtenidos en la ficha 1. (5) Valores límite de los parámetros característicos medios definidos en la tabla 2.2.

Pàgina 18 de 18

Telf. 938 74 54 30


Ficha 3: Conformidad. Condensaciones Cerramientos, particiones interiores, puentes térmicos

Tipos C. superficiales C. intersticiales fRsi fRsmin Pn Psat,n Capa 1 Capa 2 Capa 3 Capa 4 Capa 5

Paret Mitjanera de Pedra

fRsi 0.83 Pn 1285.32 fRsmin 0.55 Psat,n 2174.64

Paret Exterior Planta Baixa

fRsi 0.89 Pn Elemento exento de comprobación (punto 4, apartado 3.2.3.2, CTE DB HE 1) fRsmin 0.55 Psat,n

Parets Exteriors Superiors

fRsi 0.89 Pn Elemento exento de comprobación (punto 4, apartado 3.2.3.2, CTE DB HE 1) fRsmin 0.55 Psat,n

T.C30.PYL - Terrassa fRsi 0.89 Pn Elemento exento de comprobación (punto 4,

apartado 3.2.3.2, CTE DB HE 1) fRsmin 0.55 Psat,n

T.C30.PYL - Teulada fRsi 0.94 Pn Elemento exento de comprobación (punto 4,

apartado 3.2.3.2, CTE DB HE 1) fRsmin 0.55 Psat,n Puente térmico en esquina saliente de cerramiento

fRsi 0.66 Pn fRsmin 0.55 Psat,n

Puente térmico en esquina entrante de cerramiento


Puente térmico entre cerramiento y cubierta


Puente térmico entre cerramiento y solera


Puente térmico entre cerramiento y forjado



Pàg. 39

ANNEXES A LA MEMÒRIA 1. Relació de la normativa d’aplicació


Pàg. 40


Pàg. 41

ANNEXES A LA MEMÒRIA 1. Relació de la normativa d’aplicació El Decret 462/71 del Ministerio de la Vivienda (BOE: 24/3/71): "Normas sobre redacción de proyectos y dirección de obras de edificación", estableix que en la memòria i en el plec de prescripcions tècniques particulars de qualsevol projecte d'edificació es faci constar expressament l'observança de les normas de la presidencia del gobierno i les del ministerio de la vivienda sobre la construcció vigents. És per això convenient que en la memòria figuri un paràgraf que faci al·lusió a l'esmentat decret i especifiqui que en el projecte s'han observat les normes vigents aplicables sobre construcció. Així mateix, en el plec de prescripcions tècniques particulars s'inclourà una relació de les normes vigents aplicables sobre construcció i es remarcarà que en l'execució de l'obra s'observaran les mateixes. A l’entrada en vigor del Codi Tècnic de l’Edificació, CTE, es deroguen diverses normatives i per donar compliment a les noves exigències bàsiques s’han d’aplicar els documents bàsics, DB, que composen la part II del CTE. Degut a l’ampli abast del CTE, aquest es referència tant en l’àmbit general com en cada tema indicant el document bàsic o la secció del mateix que li sigui d’aplicació A més, els productes de construcció (productes, equips i materials) que s’incorporin amb caràcter permanent als edificis, en funció de l’ús previst, duran el marcatge CE, de conformitat amb la Directiva 89/106/CEE de productes de construcció, transposada pel RD 1630/1992, de desembre, modificat pel RD 1329/1995. En aquest sentit, les reglamentacions recents, com és el cas del CTE, fan referència a normes UNE-EN, CEI, CEN, que en molts casos estableixen requisits concrets que s’han de complimentar en el projecte.

Àmbit general

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02) Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10; en vigor des del 12.03.10; aplicació voluntària fins al 11.09.10) Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D 462/71 (BOE: 24/3/71)modificat pel RD 129/85 (BOE: 7/2/85) Normas sobre el libro de Ordenes y asistencias en obras de edificación O. 9/6/71 (BOE: 17/6/71) correcció d’errors (BOE: 6/7/71) modificada per l’O. 14/6/71(BOE: 24/7/91) Libro de Ordenes y visitas D 461/1997, de 11 de març Certificado final de dirección de obras D. 462/71 (BOE: 24/3/71)

Llei de l’Obra pública

Llei 3/2007 (DOGC: 06.07.07) Ley de Contratos del sector público Ley 30/2007 (BOE: 31.10.07)

Requisits bàsics de qualitat

REQUISITS BÀSICS DE FUNCIONALITAT

Utilització (normativa en funció de l’ús)

Habitatge

Llei de l'habitatge Llei 18/2007 (DOGC: 9/1/2008) i correcció errades (DOGC 7/2/2008) Condicions d’habitabilitat dels habitatges i la cèdula d’habitabilitat D 55/2009 (DOGC 9/4/2009). Incorpora condicions d’accessibilitat per als edificis d’habitatge, tant elements comuns com a l’interior de l’habitatge. Acreditació de determinats requisits prèviament a l’inici de la construcció dels habitatges D 282/91 (DOGC:15/01/92) Requisits documentals per iniciar les obres.

Llocs de treball Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97). Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971)

Accessibilitat

Llei de promoció de l'accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques Llei 20/91 (DOGC: 25/11/91) Codi d'accessibilitat de Catalunya, de desplegament de la Llei 20/91 D 135/95 (DOGC: 24/3/95) Condiciones básicas de accesibilidad y no discriminación de las personas con discapacidad para el acceso y utilización de los espacios públicos urbanizados y edificaciones Reial Decret 505/2007 (BOE 113 de l'11/5/2007) CTE DB Document Bàsic SUA Seguretat d’utilització i accessibilitat RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10; en vigor des del 12.03.10; aplicació voluntària fins al 11.09.10; més exigent que el D. 135/95) CTE DB SU-1 Document Bàsic Seguretat enfront al risc de caigudes RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) (es pot aplicar en projectes que sol·licitin llicència fins a l’11.09.10)


Pàg. 42

Telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para le acceso a los servicios de telecomunicación, ICT RD Ley 1/98 de 27 de febrer (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005) Modificació de l’àmbit d’aplicació del RD Ley 1/98 en la modificació de la Ley de Ordenación de la Edificación Ley 38/1999 (BOE 6/11/99)

REQUISITS BÀSICS DE SEGURETAT

Seguretat estructural

CTE Part I Exigències bàsiques de Seguretat Estructural, SE CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Seguretat en cas d’incendi Prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. Llei 3/2010 del 18 de febrer (DOGC: 10.03.10) entra en vigor 10.05.10. CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10, introdueix la secció SI 3.8 Evacuació per a persones amb discapacitats; en vigor des del 12.03.10; aplicació voluntària fins al 11.09.10) CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat en cas d’incendi, SI CTE DB SI Document Bàsic Seguretat en cas d’Incendi RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) (es pot aplicar en projectes que sol·licitin llicència fins a l’11.09.10) Condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis complementaris de la NBE-CPI/91 D 241/94 (DOGC: 30/1/95) (derogat per la Llei d’incendis a partir de la seva entrada en vigor 10.05.10) Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008) Reglamento de seguridad en caso de incendio en establecimientos industriales, RSCIEI RD 2267/2004, (BOE: 17/12/2004)

eguretat d’utilització

CTE Part I Exigències bàsiques de seguretat d’utilització i accessibilitat, SUA CTE DB SUA Document Bàsic Seguretat d’Utilització i Accessibilitat

SUA-1 Seguretat enfront al risc de caigudes SUA-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades SUA-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament” SUA-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació SUA-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament SUA-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment SUA-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp SUA-8 Accessibilitat

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10, introdueix la secció SUA 9 Accessibilitat; en vigor des del 12.03.10; aplicació voluntària fins al 11.09.10)

CTE DB Part I Exigències bàsiques de Seguretat d’Utilització, SU CTE DB SU Document Bàsic Seguretat d’Utilització

SU-1 Seguretat enfront al risc de caigudes SU-2 Seguretat enfront al risc d’impacte o enganxades SU-3 Seguretat enfront al risc “d’aprisionament” SU-5 Seguretat enfront al risc causat per situacions d’alta ocupació SU-6 Seguretat enfront al risc d’ofegament SU-7 Seguretat enfront al risc causat per vehicles en moviment SU-8 Seguretat enfront al risc causat pel llamp

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). Es pot aplicar en projectes que sol·licitin llicència fins a l’11.09.10.

REQUISITS BÀSICS D’HABITABILITAT

Salubritat

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Salubritat, HS CTE DB HS Document Bàsic Salubritat HS 1 Protecció enfront de la humitat HS 2 Recollida i eacuació de residus


Pàg. 43

HS 3 Qualitat de l’aire interior HS 4 Subministrament d’aigua HS 5 Evacuació d’aigües RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Protecció enfront del soroll

CTE Part I Exigències bàsiques d’Habitabilitat Protecció davant del soroll, HR CTE DB HR Document Bàsic Protecció davant del soroll RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007) i correcció d’errades (BOe 20/12/2007 i 25/1/2008),RD 1675/2008(BOE 18/10/2008) i Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) Llei de protecció contra la contaminació acústica Llei 16/2002 (DOGC 3675, 11.07.2002) Ley del ruido Ley 37/2003 (BOE 276, 18.11.2003) Zonificación acústica, objetivos de calidad y emisiones acústicas RD 1367/2007 (BOE 23/10/2007) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Estalvi d’energia

CTE Part I Exigències bàsiques d’estalvi d’energia, HE CTE DB HE Document Bàsic Estalvi d’Energia

HE-1 Limitació de la demanda energètica HE-2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació HE-4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) i D 111/2009 (DOGC:16/7/2009)

Sistemes estructurals

CTE DB SE Document Bàsic Seguretat Estructural, Bases de càlcul CTE DB SE AE Document Bàsic Accions a l’edificació CTE DB SE C Document Bàsic Fonaments CTE DB SE A Document Bàsic Acer CTE DB SE M Document Bàsic Fusta CTE DB SE F Document Bàsic Fàbrica CTE DB SI 6 Resistència al foc de l’estructura i Annexes C, D, E, F RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) NCSE-02 Norma de Construcción Sismorresistente. Parte general y edificación RD 997/2002, de 27 de setembre (BOE: 11/10/02) NRE-AEOR-93. norma reglamentària d’edificació sobre accions en l’edificació en les obres de rehabilitació estructural dels sostres d’edificis d’habitatges O. 18/1/94 (DOGC: 28/1/94) EHE-08 Instrucción de hormigón estructural RD 1247/2008 , de 18 de juliol (BOE 22/08/2008)

Sistemes constructius

CTE DB HS 1 Protecció enfront de la humitat CTE DB HR Protecció davant del soroll CTE DB HE 1 Limitació de la demanda energètica CTE DB SE AE Accions en l’edificació i altres CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F CTE DB SUA Seguretat d’Utilització i Accessibilitat, SUA 1 i SUA 2 RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10). RD 173/2010 (BOE 11.03.10, introdueix la secció SUA 9 Accessibilitat; en vigor des del 12.03.10; aplicació voluntària fins al 11.09.10) CTE DB SI Seguretat en cas d’Incendi, SI 1 i SI 2, Annex F CTE DB SU Seguretat d’Utilització, SU 1 i SU 2 RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); (es pot aplicar en projectes que sol·licitin llicència fins a l’11.09.10) Condicionaments, instal·lacions i serveis

nstal·lacions d’ascensors


Pàg. 44

Disposiciones de aplicación de la Directiva del Parlamento Europeo y del Consejo, 95/16/CE, sobre ascensores RD 1314/97 (BOE: 30/9/97) (BOE 28/07/98) Aplicació del RD 1314/1997, de disposicions d’aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE, sobre ascensors O 31/06/99 (DOGC: 11/06/99)correcció d’errades (DOGC: 05/08/99) Reglamento de aparatos elevadores O 30/6/66 (BOE: 26/7/66)correcció d’errades (BOE: 20/9/66)modificacions (BOE: 28/11/73; 12/11/75; 10/8/76; 13/3/81; 21/4/81; 25/11/81) Aclariments de diferents articles del reglamento de aparatos elevadores O 23/12/81 (DOGC: 03/02/82) Reglamento de aparatos de elevación y su manutención. Instrucciones Técnicas Complementarias

RD 2291/85 (BOE: 11/12/85)regulació de l’aplicació (DOGC: 19/1/87)modificacions (DOGC: 7/2/90). Derogat pel RD 1314/1997, excepte els articles 10, 11, 12, 13, 14, 15, 19 i 23. ITC-MIE-AEM-1 Instrucción Técnica Complementaria referida a ascensores electromecánicos. O. 23/09/87 (BOE: 6/10/87, 12/05/88, 21/10/88, 17/09/91, 12/10/91). Derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats. Prescripciones Técnicas no previstas a la ITC-MIE-AEM-1 y aprobación de descripciones técnicas derogada pel RD 1314/1997 llevat dels articles que remeten als articles vigents del reglament anteriorment esmentats Resolució 27/04/92 (BOE: 15/05/92) Condiciones técnicas mínimas exigibles a los ascensores y normas para realizar las inspecciones periódicas O. 31/03/81 (BOE: 20/04/81) Condicions tècniques de seguretat als ascensors O. 9/4/84 (DOGC: 30/5/84)ampliació de terminis del DOGC: 4/2/87 i 7/2/90) Aplicació per entitats d’inspecció i control de condicions tècniques de seguretat i inspecció periòdica Resolució 22/06/87 (DOGC 20/07/87) Se autoriza la instalación de ascensores sin cuarto de máquinas Resolució 3/4/97 (BOE: 23/4/97) correcció d’errors (BOE: 23/5/97) Se autoriza la instalación de ascensores con máquinas en foso Resolució 10/09/98 (BOE: 25/9/98) Prescripciones para el incremento de la seguridad del parque de ascensores existentes RD 57/2005 (BOE: 4/2/2005) Plataformes elevadores verticals per a ús de persones amb mobilitat reduïda. Plataformes elevadores verticals (2006) Instrucció 6/2006 Normes per a la comercialització i posada en servei de les màquines RD 1644/08 de 10 d’octubre (BOE 11.10.08)

Instal·lacions de recollida i evacuació de residus

CTE DB HS 2 Recollida i evacuació de residus RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Instal·lacions d’aigua

CTE DB HS 4 Subministrament d’aigua RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) CTE DB HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Criterios sanitarios del agua de consumo humano RD 140/2003 (BOE 21/02/2003) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Criterios higiénico-sanitarios para la prevención y control de la legionelosis. RD 865/2003 (BOE 18/07/2003) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009) Mesures de foment per a l’estalvi d’aigua en determinats edificis i habitatges (d’aplicació obligatòria als edificis destinats a serveis públics de la Generalitat de Catalunya, així com en els habitatges finançats amb ajuts atorgats o gestionats per la Generalitat de Catalunya) D 202/98 (DOGC: 06/08/98) Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries RD 2060/08 (BOE: 05/02/09)

Instal·lacions d’evacuació

CTE DB HS 5 Evacuació d’aigües RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Es regula l’adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència en els edificis D 21/2006 (DOGC: 16/02/2006) I D111/2009 (DOGC:16/7/2009)


Pàg. 45

nstal·lacions tèrmiques

CTE DB HE 2 Rendiment de les Instal·lacions Tèrmiques (remet al RITE) RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) RITE Reglamento de Instal·laciones Térmicas en los Edificios RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008) Requisits de disseny ecològic aplicables als productes que utilitzen energia RD 1369/07 (BOE 23.10.07) Condicions higienicosanitàries per a la prevenció i el control de la legionel·losi D 352/2004 (DOGC 29/07/2004) Reglamento d’equips a pressió. Instruccions tècniques complementàries RD 2060/08 (BOE: 05/02/09)

nstal·lacions de ventilació

CTE DB HS 3 Qualitat de l’aire interior RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) RITE Reglamento de Instal·laciones Térmicas en los Edificios RD 1027/2008 (BOE: 29/8/2007 i les seves correccions d’errades (BOE 28/2/2008) CTE DB SI 3.7 Control de fums RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10).

Instal·lacions de combustibles

Gas natural i GLP Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias. ITC-ICG 03 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) en depósitos fijos ITC-ICG 06 Instalaciones de almacenamiento de gases licuados del petróleo (GLP) para uso propio ITC-ICG 07 Instalaciones receptoras de combustibles gaseosos RD 919/2006 (BOE: 4/9/2006) Reglamento general del servicio público de gases combustibles D 2913/73 (BOE: 21/11/73)modificació (BOE: 21/5/75; 20/2/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Reglamento de redes y acometidas de combustibles gaseosos e instrucciones O 18/11/74 (BOE: 6/12/74)modificació (BOE: 8/11/83; 23/7/84), derogat en tot allò que contradiguin o s’oposin al que es disposa al “Reglamento técnico de distribución y utilización de combustibles gaseosos y sus instrucciones técnicas complementarias”, aprovat pel RD 919/2006

Gas-oil

Instrucción Técnica Complementaria MI-IP-03 "Instalaciones Petrolíferas para uso propio"

RD 1523/99 (BOE: 22/10/99)

nstal·lacions d’electricitat

REBT Reglamento electrotécnico para baja tensión. Instrucciones Técnicas Complementarias RD 842/2002 (BOE 18/09/02) CTE DB HE-5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Normes Tècniques particulars de FECSA-ENDESA relatives a les instal·lacions de xarxa i a les instal·lacions d’enllaç Resolució ECF/45/2006 (DOGC 22/2/2007) Procediment administratiu per a l’aplicació del Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió D. 363/2004 (DOGC 26/8/2004) Condicions de seguretat en les instal·lacions elèctriques de baixa tensió d’habitatges Instrucció 9/2004, de 10 de maig Certificat sobre compliment de les distàncies reglamentàries d’obres i construccions a línies elèctriques Resolució 4/11/1988 (DOGC 30/11/1988) Actividades de transporte, distribución, comercialización, suministro y procedimientos de autorización de instalaciones de energía eléctrica RD 1955/2000 (BOE: 27/12/2000). Obligació de centre de transformació, distàncies línies elèctriques Reglamento sobre condiciones técnicas y garantías de seguridad en centrales eléctricas y centros de transformación RD 3275/82 (BOE: 1/12/82)correcció d’errors (BOE: 18/1/83) Normas sobre ventilación y acceso de ciertos centros de transformación Resolució 19/6/84 (BOE: 26/6/84) Reglamento de condiciones técnicas y garantías de seguridad en líneas eléctricas de alta tensión y sus instrucciones técnicas complementarias, ITC-LAT 01 a 09 RD 223/2008 (BOE: 19/3/2008). En vigor a partir del 19.03.2008.

Connexió d’instal·lacions fotovoltaiques a la xarxa de baixa tensió RD 1663/2000, de 29 de setembre (BOE: 30.09.00)


Pàg. 46

Procediment administratiu aplicable a les instal·lacions solars fotovoltaiques connectades a la xarxa elèctrica D 352/2001, de 18 de setembre (DOGC 02.01.02)

Exigències de seguretat del material elèctric destinat a ser utilitzat en determinats límits de tensió

RD 7/1988, de 8 de gener

nstal·lacions d’il·luminació

CTE DB HE-3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) CTE DB SU-4 Seguretat enfront al risc causat per il·luminació inadequada RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) REBT ITC-28 Instal·lacions en locals de pública concurrència RD 842/2002 (BOE 18/09/02)

nstal·lacions de telecomunicacions

Infraestructuras comunes en los edificios para el acceso a los servicios de telecomunicació RD Ley 1/98 de 27 de febrero (BOE: 28/02/98), modificació Ley 10/2005 (BOE 15/06/2005), modificació Ley 38/99 (BOE 6/11/99) Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones RD 401/2003 (BOE: 14/06/2003) Orden CTE/1296/2003, por la que se desarrolla el reglamento reguladors de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a los servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones, aprobado por el real decreto 401/2003. Orden CTE/1296/2003, de 14 de mayo. (BOE 27.06.2003) Procedimiento a seguir en las instalaciones colectivas de recepción de televisión en el proceso de su adecuación para la recepción de TDT y se modifican determinados aspectos administrativos y técnicos de las infraestructuras comunes de telecomunicación en el interior de los edificios Ordre ITC/1077/2006 (BOE: 13/4/2006) Norma tècnica de les infraestructures comunes de telecomunicacions als edificis per a l’accés al servei de telecomunicacions per cable D 116/2000 (DOGC: 27/03/00) Norma tècnica de les infraestructures comunes dels edificis per a la captació, adaptació i distribució dels senyals de radiodifusió, televisió i altres serveis de dades associats, procedents d’emissions terrestres i de satèl·lit. D 117/2000 (DOGC: 27/03/00)

nstal·lacions de protecció contra incendis

RIPCI Reglamento de Instalaciones de Protección Contra Incendios RD 1942/93 (BOE 14/12/93), modificacions per O. 16.04.98 (BOE 28.04.98) Normas de procedimiento y desarrollo del RD 1942/93 y es revisa el Anejo y sus apéndices O. 16.04.98 (BOE: 20.04.98) CTE DB SI 4 Instal·lacions de protecció en cas d’incendi RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008); RD 173/2010 (BOE 11.03.10).

nstal·lacions de protecció al llamp

CTE DB SU-8 i Annex B Seguretat enfront al risc causat per l’acció del llamp RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008)

Certificació energètica dels edificis

Procedimiento Básico para la certificación energética de los edificios de nueva construcción Real Decreto 47/2007 (BOE 31/1/2007)

Control de qualitat

Marc general Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008) Control de qualitat en l'edificació d’habitatges D 375/88 (DOGC: 28/12/88) correcció d'errades (DOGC: 24/2/89) desplegament (DOGC: 24/2/89, 11/10/89, 22/6/92 i 12/9/94) EHE-08 Instrucción de hormigón estructural. Capítulo 8. Control RD 1247/2008 , de 18 de julio (BOE 22/08/2008)

Normatives de productes, equips i sistemes (no exhaustiu) Disposiciones para la libre circulación de los productos de construcción RD 1630/1992, de 29 de desembre, de transposición de la Directiva 89/106/CEE, modificat pel RD 1329/1995. Clasificación de los productos de construcción y de los elementos constructivos en función de sus propiedades de reacción y de resistencia frente al fuego


Pàg. 47

RD 312/2005 (BOE: 2/04/2005) i modificació per RD 110/2008 (BOE: 12.02.2008) Obligatorietat de fer constar en el programa de control de qualitat les dades referents a l'autorització administrativa relativa als sostres i elements resistents O 18/3/97 (DOGC: 18/4/97) Actualización de las fichas de autorización de uso de sistemas de forjados R 30/1/97 (BOE: 6/3/97). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08. Autorización de uso de sistemas de forjados o estructuras para pisos y cubiertas

RD 1630/80 (BOE: 8/8/80). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08. Autorització administrativa per als fabricants de sistemes de sostres per a pisos i cobertes i d'elements resistents components de sistemes D 71/95 (DOGC: 24/3/95) desplegament (O. de 31/10/95, DOGC: 8/11/95). Sempre que no hagin de disposar de marcatge CE, segons estableix l’EHE-08. Criteris d’utilització en l’obra pública de determinats productes utilitzats en l’edificació R 22/6/98 (DOGC: 3/8/98) RC-92 Instrucción para la recepción de cales en obras de rehabilitación de suelos O 18/12/92 (BOE: 26/12/92) UC-85 recomanacions sobre l’ús de cendres volants en el formigó O 12/4/85 (DOGC: 3/5/85) RC-08 Instrucción para la recepción de cementos RD 956/2008 (BOE: 19/06/2008), correcció d’errades (BOE: 11/09/2008)

Gestió de residus de construcció i enderrocs

Regulador de la producción y gestión de los residuos de construcción y demolición RD 105/2008, d’1 de febrer (BOE: 13/02/2008) Residuos Ley 6/93, de 15 juliol , modificada per la Ley 15/2003, de 13 de juny i per la Ley 16/2003, de 13 de juny. Operaciones de valorización y eliminación de residuos y la lista europea de residuos O. MAM/304/2002, de 8 febrer Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció D. 201/1994, 26 juliol, (DOGC:08/08/94), modificat pel D. 161/2001, de 12 juny

Seguretat i salut en les obres de construcció

Disposiciones mínimas de seguridad y salud en las obras de construcción RD 1627/1997, 24 d’octubre (BOE: 25/10/97) Transposició de la Directiva 92/57/CEE. Modificació per RD 337/2010. Ley de prevención de riesgos laborales Ley 31/1995, de 8 de novembre (BOE:10/11/95) Reforma del marco normativo de la prevención de riesgos laborales Ley 54/2003, de 12 de diciembre (BOE:13/12/03)

Disposiciones mínimas de seguridad y salud para la utilización por los trabajadores de los equipos de trabajo en materias de trabajos temporales en altura RD 2177/2004, de 12 de noviembre (BOE: 13/11/04) Disposiciones mínimas en materia de señalización de seguridad y salud en el trabajo RD 485/1997, de 14 d’abril (BOE: 23/04/97) Disposiciones mínimas de seguridad y salud en los lugares de trabajo RD 486/1997, de 14 d’abril (BOE: 24/04/97) En el capítol 1 exclou les obres de construcció, però el RD 1627/97 l’esmenta en quant a escales de mà. Modifica i deroga alguns capítols de la “Ordenanza de Seguridad y Higiene en el trabajo”. (O. 09/03/1971) Ley reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción Ley 32/2006 (BOE: 19/10/06) Desarrollo de la Ley reguladora de la subcontratación en el sector de la construcción RD 1109/2007

Llibre de l’edifici

Ley de Ordenación de la Edificación, LOE Ley 38/1999 (BOE: 06/11/99),modificació: Ley 52/2002,(BOE 31/12/02). Modificada pels Pressupostos generals de l’estat per a l’any 2003. art. 105 Código Técnico de la Edificación, CTE RD 314/2006, de 17 de març de 2006 (BOE 28/03/2006) modificat per RD 1371/2007 (BOE 23/10/2007), Orden VIV 984/2009 (BOE 23/4/2009) i les seves correccions d’errades (BOE 20/12/2007 i 25/1/2008). RD 173/10 pel que es modifica el Codi tècnic de l’edificació, en matèria d’accessibilitat i no discriminació a persones con discapacitat. (BOE 11.03.10) Llibre de l'edifici per edificis d’habitatge D 206/92 (DOGC: 7/10/92)


Pàg. 48


Pàg. 49

ANNEXES A LA MEMÒRIA 2. Justificació del compliment del D 105/2008 Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i demolició. D 201/1994 i D 161/2001 Regulador dels enderrocs i altres residus de la construcció . D 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d’ecoeficiència als edificis


Pàg. 50

Obra:Situació:Municipi :

Codificació residus LER Pes Volum

Ordre MAM/304/2002grava i sorra compacta 0,00 0,00

grava i sorra solta 0,00 0,00argiles 0,00 0,00

terra vegetal 0,00 0,00pedraplè 0,00 0,00

terres contaminades 170503 0,00 0,00altres 27,00 27,00

totals d'excavació 27,00 t 27,00 m3

si si

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparent

Ordre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

obra de fàbrica 170102 0,542 0,00 0,512 0,00

formigó 170101 0,084 0,00 0,062 0,00

petris 170107 0,052 638,63 0,082 84,65

metalls 170407 0,004 0,00 0,0009 0,00

fustes 170201 0,023 26,62 0,0663 31,68

vidre 170202 0,0006 1,63 0,004 0,07

plàstics 170203 0,004 0,00 0,004 0,00

guixos 170802 0,027 21,99 0,004 18,71

betums 170302 0,009 0,00 0,0012 0,00

fibrociment 170605 0,01 0,00 0,018 0,00

……… - 0,00 - 0,00

................. 0,00 0,00 0,00 0,00

.................. 0,00 0,00 0,00 0,00

0,7556 688,861 t 0,7544 135,10 m3

Codificació res Pes/m2Pes Volum aparent/m2

Volum aparentOrdre MAM/304/20 (tones/m2) (tones) (m3/m2) (m3)

sobrants d'execució 0,05 0,000 0,045 0,00

obra de fàbrica 170102 0,015 0,000 0,018 0,00formigó 170101 0,032 0,000 0,0244 0,00

petris 170107 0,002 0,000 0,0018 0,00guixos 170802 0,003927 0,000 0,00972 0,00altres 0,001 0,000 0,0013 0,00

embalatges 0,038 0,000 0,08 0,00

fustes 170201 0,0285 0,000 0,067 0,00plàstics 170203 0,00608 0,000 0,008 0,00

paper i cartró 170904 0,00304 0,000 0,004 0,00metalls 170407 0,00038 0,000 0,001 0,00

totals de construcció 0,000 t 0,00 m3

- altres

---

-

especificarespecificar -

-Terres contaminadesResidus que contenen PCB

ENDERROC EDIFICI

AVALUACIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS RESIDUS

Destí de les terres i materials d'excavació

no es considera residureutilització

mateixa obra altra obra

Residus de construcció

abocador

Residus d'enderroc

CARRER COS, 20SALLENT

si

Comarca : BAGES

Materials d'excavació (es considerin o no residus, mesurats sense esponjament)

INVENTARI DE RESIDUS PERILLOSOS.

Dins l'obra s'han detectat aquests residus perillosos, els quals es separaran i gestionaran per separat per evitar que contamimin altres residus

Materials de construcció que contenen amiantResidus que contenen hidrocarburs

especificarespecificar -

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació,

REAL DECRETO 105/2008 , Regulador de la producció i gestió de residus de construcció i enderroctipus

quantitatsDECRET 89/2010, Regulador de la producció i gestió de residus de la construcció,i enderroc codificació

DECRET 21/2006 Adopció de criteris ambientals i d'ecoeficiència als edificis

IDENTIFICACIÓ DE L'EDIFICI

Els materials d'excavació que es reutilitzin a la mateixa obra o enuna altra d'autoritzada, no es consideren residu sempre que el seunou ús pugui ser acreditat. En una mateixa obra poden coexistirterres reutilitzades i terres portades a abocador

totals d'enderroc

és residu

1 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a f

ebre

r de

2011

. V4

( F

ont:

Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )

si-----

------

21,78 t 27,23 m3

4,83 t 4,45 m3

0,00 t 0,00 m3

altres : 0,00 t 0,00 m3

Total d'elements reutilitzables 26,62 t 31,68 m3

Excavació / Mov. terres Volum m3 (+20%) a altra autoritzada

terra vegetal 0graves/ sorres/ pedraplè 0argiles 0altres 32,4terres contaminades 0

Total 32,4

R.D. 105/2008 tones ProjecteFormigó 80 0,00Maons, teules i ceràmics 40 0,00Metalls 2 0,00Fusta 1 26,62Vidres 1 1,63Plàstics 0,50 0,00Paper i cartró 0,50 0,00Especials* inapreciable inapreciable

projecte*Contenidor per Formigó no si

Inerts Contenidor per Ceràmics (maons,teules...) no no

Contenidor per Metalls no noContenidor per Fustes si siContenidor per Plàstics no no

No especials Contenidor per Vidre si siContenidor per Paper i cartró no noContenidor per Guixos i altres no especials no no

Especials Perillosos (un contenidor per cada tipus de residu esp si si

Terres per a l'abocador

* A la cel·la projecte apareixen per defecte les dades del R.D. 105/2008. Es permet la posibilitat d'incrementar les fraccions que se separen, per poder-ne millorarla gestió, però en cap cas es permet no separar si el R.D. ho obliga.

Enderroc, Rehabilitació, minimització

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS

gestió dins obra

ELEMENTS DE CONSTRUCCIÓ REUTILITZABLES

MINIMITZACIÓ

PROJECTE. durant l'elaboració del projecte s'han près les següents mesures per tal de minimitzar els residus

3.- L'adequació de l'edifici al terreny, genera un equilibri de moviments de terres

5.-

5.-6.-

1.- S'ha previst reutilitzar en obra parts dels materials que es retiren

2.- Conservació de materials i productes dins el seu embalatge original fins al moment de la seva utilització

OBRA. a l'obra es duran a terme les accions següents

3.- Els materials granulars (graves, sorres, etc.) es dipositaran en contenidors rígids o sobre superfícies dures

1.- Emmagatzematge adient de materials i productes

4.-

4.- El sistema constructiu és industrialitzat i prefabricat, es munta en obra sense generar gairebé residus

2.- S'han optimitzat les seccions resistents de pilars, jàsseres, parets, fonaments, etc.

fusta en bigues reutilitzables

fusta en llates, tarimes, parquets reutilitzables o reciclables

acer en perfils reutilitzables

6.-

SEPARACIÓ DE RESIDUS A OBRA. Cal separar individualitzadament en les fraccions seguents si la generació per cadascú d'ells a l'obra supera les quantitats de ...

tipus de residucal separar

no inertno no especial

no inert

si no especialsi no especialno no especialno no especialsi especial

* Dins els residus especials hi ha inclosos els envasos que contenen restes de matèries perilloses, vernissos, pintures, disolvents, desencofrants, etc... i els materialsque hagin estat contaminats per aquests. Tot i ser dificilment quantificables, estan presents a l'obra i es separaran i tractaran a part de la resta de residus

Malgrat no ser obligada per tots els tipus de residus, s'han previst operacions de destria i recollida selectiva dels residus al'obra en contenidors o espais reservats pels següents residus

R.D. 105/2008

0,000,00

a la mateixa obra

Terres

reutilizació

GESTIÓ (obra)

0,000,00

(m3)0,000,00

0,000,00

0,000,00

32,400,00

0,00

2 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

feb

rer d

e 20

11. V

4 (

Fon

t: G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

)

0,00 32,400,00

-

-

-

tipus de residuA ADJUDICAR

S'ha considerat pel càlcul del pressupost estimatiu :

12,00 Un esponjament mig de tot tipus de residu del 35% 5,00 La distància mitjana al abocador : 15 Km 4,00 Els residus especials i perillosos en bidons de 200 l. 15,00 Contenidors de 5 m3 per cada tipus de residu 0 Lloguer de contenidors inclòs en el preu 5,00 La gestió de terres inclou la seva caracterització*** 70,00

RESIDU Volum

Excavació m3 (+20%) 12,00 €/m3 5,00 €/m3 5,00 €/m3 70,00 €/m3

Terres 32,40

Terres contaminades 0,00 0,00

runa bruta

Construcció m3 (+35%) 4,00 €/m3 15,00 €/m3

Formigó 0,00 -

Maons i ceràmics 0,00 0,00

Petris barrejats 114,27 1.714,10

Metalls 0,00 0,00

Fusta 42,76 -

Vidres 0,09 -

Plàstics 0,00 0,00

Paper i cartró 0,00 0,00

Guixos i no especials 25,25 378,82

Altres 0,00 -

Perillosos Especials 0,00

2.092,92

Elements Auxiliars0,000,000,000,000,000,00

El pressupost estimatiu de la gestió de residus és de : €

m3

euros

El volum dels residus és de : 167,50

El pressupost de la gestió de residus és de : 3.135,58

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc.)

4.243,91

pressupost

GESTIÓ (fora obra) els residus es gestionaran fora d'obra a:

Degut a la manca d'espai, les operacions de separació de residus lesrealitzarà fora de l'obra un gestor autoritzat

Matxucadora de petris

Casetes d'emmagatzematge

ESTUDI DE GESTIÓ DE RESIDUS Enderroc, Rehabilitació, gestió fora obra

514,23 1.173,46 463,30

Compactadores

- - -

-

- - -

- 126,27

Dipòsit autoritzat de terres,enderrocs i runes de la construcció

Instal·lacions de reciclatge i/o valorització

Tipus de residu i Nom, adreça i codi de gestor del residu (decret 161/2001)gestor adreça codi del gestor

-

Transport: entre 5-8 €/m3 (mínim 100 €)

Abocador: runa neta (separada): entre 4-10 €/m3

Abocador: runa bruta (barrejat): entre 15-25 €/m3

Especials**: num. transports a 200 €/ transport

-

Costos*Les previsions de separació de l'apartat de gestió i : Classificació a obra: entre 12-16 €/m3

** Malgrat ser de dificil quantificació, sempre hi haurà residus especials a obra, per tant sempre caldrà una previsió de nombre de transports per la seva correctagestió*** La caracterització de terres o de qualsevol residu, permet saber amb exactitut quins elements contaminants o no, i amb quines proporcions hi són presents(dins el cost s'ha previst una caracterització, independentment del volum de terres. Cost de cada caracterització 1.000 euros)

Transport

1700,54 162,00 291,89

Valoritzador / Abocador

-

0,00

runa neta

- -

- -

100,00

0,00

0,35

0,00

-

-

0,00 -

3 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

)

Gestor terres: entre 5-15 €/m3

Gestor terres contaminades: entre 70-90 €/m3

* Els preus recollits per l'OCT s'han obtingut dels abocadors i valoritzadors de Catalunya, que han subministrat dades (2008-2009)

PRESSUPOST

Classificació

0,00 - -

- 571,37

513,18 213,82 171,06

1,05

unitats 2

unitats -

unitats 1

Contenidor 1000 L . Apte per a paper i cartró, plàsticsunitats 1 unitats -

si-

A més dels elements descrits, tal i com consta al pressupost, a l'obra hi haurà altres instal·lacions com :

Casetes d'emmagatzematge

Compactadores

Matxucadora de petris

Altres tipus de contenidors (per contenir liquids, beurades de formigó, etc..)

--

----

El Reial Decret 105/2008, estableix que cal facilitar plànols de les instal·lacions previstes per a emmagatzematge, maneig, separació i altresoperacions de gestió dels residus dins l'obra, si s'escau.

Donada la tipologia del projecte i per tal de no duplicar informació, aquests plànols d'instal·lacions previstes són a:

documentació gràfica

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA. INSTAL.LACIONS PREVISTES : TIPUS I DIMENSIONS DE CONTENIDORS DE RESIDUS PER OBRES

Contenidor 9 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris i fusta

Annex 1 d'aquest Estudi de Gestió de Residus

Contenidor 5 m3 . Apte per a plàstics, paper i cartró, metalls i fusta

Contenidor 5 m3 . Apte per a formigó, ceràmics, petris, fusta i metalls

Bidó 200 L .Apte per a residus especials


Posteriorment aquests plànols poden ser objecte d'adaptació a les característiques particulars de l'obra i els seus sistemes d'execució, previacord de la direcció facultativa.

Estudi de Seguretat i Salut

4 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

fe

bre

r 201

1 V

4

( Fon

t: G

uia

d'a

plic

aci

ó d

el D

ecre

t 201

/199

4 - P

rogr

am

a L

IFE-

ITEC

)

CONTENIDOR 9 M 3

CONTENIDOR 5 M AMB TAPES3

CONTENIDOR 1000 L CONTENIDOR 200 L

CONTENIDOR 5 M 3

Aquest Pla ha estat elaborat en base a l'Estudi de Gestió de Residus, que s’inclou al projecte.Si degut a modificacions en l’execució de l’obra o d’altres, cal fer modificacions a la gestió en obra dels residus, aquestes modificacions es documentaran per escrit i seran aprovades si s’escau per la Direcció Facultativa i se’n donarà comunicació per a la seva acceptació a la Propietat.

plec de condicionstècniques

Les operacions destinades a la tria, classificació, transport i disposició dels residus generats a obra, s’ajustaran al

que determina el Pla de Gestió de Residus elaborat per el Contractista, aprovat per la Direcció Facultativa i

acceptat per la Propietat.


5 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reh

ab

ilita

ció

i Am

plia

ció

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Ca

talu

nya

feb

rer 2

011

V4

( F

ont:

Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )

T 32,40 TT 264,90 T

Càlcul de la fiançaResidus de excavació * 0 T 11 euros

Residus de construcció * 0 T 11 euros

Residus d'enderroc* 297,3 T 11 euros

Tones

euros

* Trasvassar les dades dels totals d' excavació i construcció de la Previssió final de L'Estudi (apartat superior)

%

Previsió final de l'Estudi

60,00

FIANÇA

fiança

Per les característiques del projecte, de com s'executarà l'obra i donades les operacions de minimització abans descrites, el càlcul inicial de generació de residus, a efectes del càlcul de la fiança, s'estima que es podrà reduir en un percentatge del:

662,24

Total excavació (tones)

PES TOTAL DELS RESIDUS 297

3270,30euros/T

Total construcció i enderroc (tones)

Total fiança

L'Ajuntament d'/de SALLENT

euros/T 0,00

Si per les previsions del Pla de gestió de residus (que ha d'elaborar el contractista), es modifiquen les previsions de generació de residus, per causa de modificació dels procediments de treball o en l'execució de les obres, aquest document s'actualizarà i les noves dades es faran arribar a :

3.270,30

euros/T 0,00


FIANÇA MUNICIPAL SEGONS DECRET 161/2001

Percentatge de reducció per minimització

Previsió inicial de l'Estudi

32,40

6 /

6 R

ESID

US E

nder

roc,

Reha

bilit

aci

ó i A

mp

liaci

ó

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

. Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

ata

luny

a

feb

rer 2

011

V4

( F

ont:

Gui

a d

'ap

lica

ció

del

Dec

ret 2

01/1

994

- Pro

gra

ma

LIF

E- IT

EC )


Pàg. 51

ANNEXES A LA MEMÒRIA 3. Memòria de càlcul de l’estructura.


Pàg. 52

www.acosta-ing.com


Tel. / Fax. 938 74 54 30 mòbil. 646 58 58 05

E-mail: [email protected]

Tel. 938 74 54 30 Fax. 938 77 09 28

[email protected]

MEMORIA DE CALCULO ESTRUCTURAL EDIFICIO USO ADMINISTRATIVO

AC-11.130

PROMOTOR:............................................ VIVER “EL SALT”

EMPLAÇAMENT:...................................... c/ Cos, núm. 30

POBLACIÓ:............................................... SALLENT C.P: 08650

PROVÍNCIA:............................................. BARCELONA

Pàgina 2 de 6

Telf. 938 74 54 30


ÍNDICE

1 LISTADO DE DATOS DE LA OBRA .................................................................................................... 3

2 LISTADO DE CIMENTACIÓN .............................................................................................................. 4

3 CUANTIAS DE OBRA .......................................................................................................................... 5

4 MEDICION DE SUPERFICIES Y VOLUMENES ................................................................................. 6

Pàgina 3 de 6

Telf. 938 74 54 30


1 LISTADO DE DATOS DE LA OBRA

ÍNDICE

1.- VERSIÓN DEL PROGRAMA Y NÚMERO DE LICENCIA .....................................................

2.- DATOS GENERALES DE LA ESTRUCTURA ......................................................................

3.- NORMAS CONSIDERADAS ............................................................................................

4.- ACCIONES CONSIDERADAS ..........................................................................................4.1.- Gravitatorias ...................................................................................................... 4.2.- Viento ................................................................................................................ 4.3.- Sismo ............................................................................................................... 4.4.- Hipótesis de carga ..............................................................................................4.5.- Empujes en muros ............................................................................................. 4.6.- Listado de cargas ...............................................................................................

5.- ESTADOS LÍMITE .........................................................................................................

6.- SITUACIONES DE PROYECTO ....................................................................................... 6.1.- Coeficientes parciales de seguridad ( ) y coeficientes de combinación ( ) ....... 6.2.- Combinaciones ...................................................................................................

7.- DATOS GEOMÉTRICOS DE GRUPOS Y PLANTAS ............................................................

8.- DATOS GEOMÉTRICOS DE PILARES, PANTALLAS Y MUROS .......................................... 8.1.- Pilares................................................................................................................8.2.- Muros .................................................................................................................

9.- DIMENSIONES, COEFICIENTES DE EMPOTRAMIENTO Y COEFICIENTES DE PANDEO PARA CADA PLANTA .....................................................................................................

10.- LISTADO DE PAÑOS .....................................................................................................

11.- LOSAS Y ELEMENTOS DE CIMENTACIÓN ......................................................................

12.- MATERIALES UTILIZADOS ...........................................................................................

12.1.- Hormigones ........................................................................................................12.2.- Aceros por elemento y posición .........................................................................

12.2.1.- Aceros en barras ....................................................................................... 12.2.2.- Aceros en perfiles ......................................................................................

Listado de datos de la obraVIVER SALLENT Fecha: 06/10/11

Página 2

1.- VERSIÓN DEL PROGRAMA Y NÚMERO DE LICENCIA

Versión: 2011

2.- DATOS GENERALES DE LA ESTRUCTURAProyecto: VIVER SALLENT

Clave: AC-11.130

3.- NORMAS CONSIDERADASHormigón: EHE-08

Aceros conformados: CTE DB-SE A

Aceros laminados y armados: CTE DB-SE A

Categoría de uso: B. Zonas administrativas

4.- ACCIONES CONSIDERADAS

4.1.- Gravitatorias

Planta S.C.U(t/m²) Cargas muertas(t/m²)

Techo P4 0.20 0.20 Techo P3 0.20 0.20 Techo P2 0.20 0.20 Techo P1 0.20 0.20 Techo PB 0.20 0.20 Cimentación 0.20 0.20

4.2.- VientoCTE DB SE-AE Código Técnico de la Edificación. Documento Básico Seguridad Estructural - Acciones en la Edificación

Zona eólica: C

Grado de aspereza: IV. Zona urbana, industrial o forestal

La acción del viento se calcula a partir de la presión estática qe que actúa en la dirección perpendicular a la superficie expuesta. El programa obtiene de forma automática dicha presión, conforme a los criterios del Código Técnico de la Edificación DB-SE AE, en función de la geometría del edificio, la zona eólica y grado de aspereza seleccionados, y la altura sobre el terreno del punto considerado:

qe = qb · ce · cp

Donde:

qb Es la presión dinámica del viento conforme al mapa eólico del Anejo D.

ce Es el coeficiente de exposición, determinado conforme a las especificaciones del Anejo D.2, en función del grado de aspereza del entorno y la altura sobre el terreno del punto considerado.


Página 3

cp Es el coeficiente eólico o de presión, calculado según la tabla 3.5 del apartado 3.3.4, en función de la esbeltez del edificio en el plano paralelo al viento.

Viento X Viento Y qb

(t/m²) esbeltez cp (presión) cp (succión) esbeltez cp (presión) cp (succión)

0.05 0.76 0.80 -0.41 2.18 0.80 -0.62

Anchos de banda

Plantas Ancho de banda Y(m) Ancho de banda X(m)

En todas las plantas 7.00 20.00

No se realiza análisis de los efectos de 2º orden

Coeficientes de Cargas

+X: 1.00 -X:1.00

+Y: 1.00 -Y:1.00

Cargas de viento

Planta Viento X(t) Viento Y(t)

Techo P4 1.161 3.923 Techo P3 2.464 8.324 Techo P2 2.473 8.353 Techo P1 2.106 7.113 Techo PB 1.927 6.509

Conforme al artículo 3.3.2., apartado 2 del Documento Básico AE, se ha considerado que las fuerzas de viento por planta, en cada dirección del análisis, actúan con una excentricidad de ±5% de la dimensión máxima del edificio.

4.3.- Sismo Norma de Construcción Sismorresistente NCSE-02

No se realiza análisis de los efectos de 2º orden

Acción sísmica según X

Acción sísmica según Y

Provincia:BARCELONA Término:SALLENT

Clasificación de la construcción: Construcciones de importancia normal

Aceleración sísmica básica (ab): 0.040 g, (siendo 'g' la aceleración de la gravedad)

Coeficiente de contribución (K): 1.00


Página 4

Coeficiente adimensional de riesgo ( ): 1

Coeficiente según el tipo de terreno (C): 1.30 (Tipo II)

Coeficiente de amplificación del terreno (S): 1.040

Aceleración sísmica de cálculo (ac = S x x ab): 0.042 g

Método de cálculo adoptado: Análisis modal espectral

Amortiguamiento: 5% (respecto del amortiguamiento crítico)

Fracción de la sobrecarga a considerar: 0.60

Número de modos: 6

Coeficiente de comportamiento por ductilidad: 2 (Ductilidad baja)

Criterio de armado a aplicar por ductilidad: Ductilidad alta

4.4.- Hipótesis de cargaAutomáticas Carga permanente

Sobrecarga de uso Sismo X Sismo Y

Viento +X exc.+ Viento +X exc.- Viento -X exc.+ Viento -X exc.- Viento +Y exc.+ Viento +Y exc.- Viento -Y exc.+ Viento -Y exc.-

4.5.- Empujes en muros

4.6.- Listado de cargasCargas especiales introducidas (en Tm, Tm/m y Tm/m2)

Grupo Hipótesis Tipo Valor Coordenadas 1 Carga permanente Lineal 0.80 ( 1.38, 1.33) ( 1.29, Carga permanente Lineal 0.80 ( 6.38, 0.91) ( 1.42, Carga permanente Lineal 0.80 ( 8.97, 0.70) ( 6.38, Carga permanente Lineal 0.80 ( 13.94, 0.32) ( 8.97, Carga permanente Lineal 0.80 ( 16.83, 0.09) ( 13.94, Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.45, -0.27) ( 16.83, 0.09) Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.50, -0.23) ( 21.57, 3.69) Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.57, 3.69) ( 21.62, Carga permanente Lineal 1.60 ( 12.83, 5.37) ( 12.83, Carga permanente Lineal 1.60 ( 20.33, 5.37) ( 20.33, Carga permanente Lineal 0.30 ( 11.63, 4.97) ( 11.63,


Página 5

Carga permanente Lineal 0.30 ( 9.03, 4.87) ( 9.03, Carga permanente Lineal 0.30 ( 9.03, 4.87) ( 9.68, 2 Carga permanente Lineal 0.30 ( 11.63, 4.97) ( 11.63, Carga permanente Lineal 0.30 ( 9.03, 5.02) ( 9.03, Carga permanente Lineal 0.30 ( 9.03, 5.02) ( 9.68, Carga permanente Lineal 1.60 ( 12.83, 5.37) ( 12.83, Carga permanente Lineal 1.60 ( 20.03, 5.37) ( 20.03, Carga permanente Lineal 0.80 ( 1.38, 1.33) ( 1.29, Carga permanente Lineal 0.80 ( 6.38, 0.91) ( 1.42, Carga permanente Lineal 0.80 ( 8.97, 0.70) ( 6.38, Carga permanente Lineal 0.80 ( 13.94, 0.32) ( 8.97, Carga permanente Lineal 0.80 ( 16.83, 0.09) ( 13.94, Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.45, -0.27) ( 16.83, 0.09) Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.50, -0.23) ( 21.57, 3.69) Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.57, 3.69) ( 21.62, 3 Carga permanente Lineal 0.80 ( 1.38, 1.33) ( 1.29, Carga permanente Lineal 0.80 ( 6.38, 0.91) ( 1.42, Carga permanente Lineal 0.80 ( 8.97, 0.70) ( 6.38, Carga permanente Lineal 0.80 ( 13.94, 0.32) ( 8.97, Carga permanente Lineal 0.80 ( 16.83, 0.09) ( 13.94, Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.45, -0.27) ( 16.83, 0.09) Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.50, -0.23) ( 21.57, 3.69) Carga permanente Lineal 0.80 ( 21.57, 3.69) ( 21.62, Carga permanente Lineal 0.30 ( 9.03, 5.02) ( 9.03, Carga permanente Lineal 0.30 ( 9.68, 5.02) ( 9.03, Carga permanente Lineal 0.30 ( 11.63, 4.97) ( 11.63, Carga permanente Lineal 1.60 ( 12.83, 5.37) ( 12.83, Carga permanente Lineal 1.60 ( 20.03, 5.37) ( 20.03, 4 Carga permanente Lineal 1.00 ( 8.03, 4.97) ( 9.68, Carga permanente Lineal 1.00 ( 8.00, 4.95) ( 7.00, Carga permanente Lineal 1.00 ( 6.95, 5.00) ( 7.00, Carga permanente Lineal 1.00 ( 11.70, 5.00) ( 13.65, Carga permanente Lineal 1.00 ( 13.65, 5.00) ( 13.65,

5.- ESTADOS LÍMITEE.L.U. de rotura. Hormigón E.L.U. de rotura. Hormigón en cimentacionesE.L.U. de rotura. Acero laminado

CTECota de nieve: Altitud inferior o igual a 1000 m

Tensiones sobre el terreno Desplazamientos

Acciones características

6.- SITUACIONES DE PROYECTOPara las distintas situaciones de proyecto, las combinaciones de acciones se definirán de acuerdo con los siguientes criterios:

Situaciones persistentes o transitoriasCon coeficientes de combinación


Página 6

Gj kj Q1 p1 k1 Qi ai kij 1 i >1

G Q Q

Sin coeficientes de combinación

Gj kj Qi kij 1 i 1

G Q

Situaciones sísmicasCon coeficientes de combinación

EGj kj A E Qi ai kij 1 i 1

G A Q

Sin coeficientes de combinación

EGj kj A E Qi kij 1 i 1

G A Q

Donde:

Gk Acción permanente Qk Acción variable AE Acción sísmica G Coeficiente parcial de seguridad de las acciones permanentes Q,1 Coeficiente parcial de seguridad de la acción variable principal Q,i Coeficiente parcial de seguridad de las acciones variables de acompañamiento AE Coeficiente parcial de seguridad de la acción sísmica p,1 Coeficiente de combinación de la acción variable principal a,i Coeficiente de combinación de las acciones variables de acompañamiento

6.1.- Coeficientes parciales de seguridad ( ) y coeficientes de combinación ( )Para cada situación de proyecto y estado límite los coeficientes a utilizar serán:

E.L.U. de rotura. Hormigón: EHE-08

Persistente o transitoriaCoeficientes parciales de

seguridad ( )Coeficientes de combinación ( )

Favorable Desfavorable Principal ( p) Acompañamiento ( a)Carga permanente (G) 1.000 1.350 - - Sobrecarga (Q) 0.000 1.500 1.000 0.700 Viento (Q) 0.000 1.500 1.000 0.600


Página 7

SísmicaCoeficientes parciales de


Favorable Desfavorable Principal ( p) Acompañamiento ( a)Carga permanente (G) 1.000 1.000 - - Sobrecarga (Q) 0.000 1.000 0.300 0.300 Viento (Q) 0.000 1.000 0.000 0.000 Sismo (E) -1.000 1.000 1.000 0.300(1)

Notas:(1) Fracción de las solicitaciones sísmicas a considerar en la dirección ortogonal: Las solicitaciones obtenidas de los resultados del análisis en cada una de las direcciones ortogonales se combinarán con el 30 % de los de la otra.

E.L.U. de rotura. Hormigón en cimentaciones: EHE-08 / CTE DB-SE C








E.L.U. de rotura. Acero laminado: CTE DB-SE A








Página 8


Tensiones sobre el terreno

Acciones variables sin sismoCoeficientes parciales de seguridad ( )

Favorable Desfavorable Carga permanente (G) 1.000 1.000 Sobrecarga (Q) 0.000 1.000 Viento (Q) 0.000 1.000

SísmicaCoeficientes parciales de seguridad ( )

Favorable Desfavorable Carga permanente (G) 1.000 1.000 Sobrecarga (Q) 0.000 1.000 Viento (Q) 0.000 0.000 Sismo (E) -1.000 1.000

Desplazamientos

Acciones variables sin sismoCoeficientes parciales de seguridad ( )

Favorable Desfavorable Carga permanente (G) 1.000 1.000 Sobrecarga (Q) 0.000 1.000 Viento (Q) 0.000 1.000

SísmicaCoeficientes parciales de seguridad ( )

Favorable Desfavorable Carga permanente (G) 1.000 1.000 Sobrecarga (Q) 0.000 1.000 Viento (Q) 0.000 0.000 Sismo (E) -1.000 1.000

6.2.- CombinacionesNombres de las hipótesis

G Carga permanente Qa Sobrecarga de uso V(+X exc.+) Viento +X exc.+ V(+X exc.-) Viento +X exc.- V(-X exc.+) Viento -X exc.+ V(-X exc.-) Viento -X exc.- V(+Y exc.+) Viento +Y exc.+ V(+Y exc.-) Viento +Y exc.- V(-Y exc.+) Viento -Y exc.+


Página 9

V(-Y exc.-) Viento -Y exc.- SX Sismo X SY Sismo Y

E.L.U. de rotura. Hormigón

Comb. G Qa V(+X exc.+) V(+X exc.-) V(-X exc.+) V(-X exc.-) V(+Y exc.+) V(+Y exc.-) V(-Y exc.+) V(-Y exc.-) SX SY

1 1.000

2 1.350

3 1.000 1.500

4 1.350 1.500

5 1.000 1.500

6 1.350 1.500

7 1.000 1.050 1.500

8 1.350 1.050 1.500

9 1.000 1.500 0.900

10 1.350 1.500 0.900

11 1.000 1.500

12 1.350 1.500

13 1.000 1.050 1.500

14 1.350 1.050 1.500

15 1.000 1.500 0.900

16 1.350 1.500 0.900

17 1.000 1.500

18 1.350 1.500

19 1.000 1.050 1.500

20 1.350 1.050 1.500

21 1.000 1.500 0.900

22 1.350 1.500 0.900

23 1.000 1.500

24 1.350 1.500

25 1.000 1.050 1.500

26 1.350 1.050 1.500

27 1.000 1.500 0.900

28 1.350 1.500 0.900

29 1.000 1.500

30 1.350 1.500

31 1.000 1.050 1.500

32 1.350 1.050 1.500

33 1.000 1.500 0.900

34 1.350 1.500 0.900

35 1.000 1.500

36 1.350 1.500

37 1.000 1.050 1.500

38 1.350 1.050 1.500

39 1.000 1.500 0.900

40 1.350 1.500 0.900

41 1.000 1.500

42 1.350 1.500

43 1.000 1.050 1.500

44 1.350 1.050 1.500

45 1.000 1.500 0.900

46 1.350 1.500 0.900

47 1.000 1.500

48 1.350 1.500

49 1.000 1.050 1.500

50 1.350 1.050 1.500

51 1.000 1.500 0.900

52 1.350 1.500 0.900

53 1.000 -0.300 -1.000

54 1.000 0.300 -0.300 -1.000

55 1.000 0.300 -1.000

56 1.000 0.300 0.300 -1.000

57 1.000 -0.300 1.000


Página 10

58 1.000 0.300 -0.300 1.000

59 1.000 0.300 1.000

60 1.000 0.300 0.300 1.000

61 1.000 -1.000 -0.300

62 1.000 0.300 -1.000 -0.300

63 1.000 1.000 -0.300

64 1.000 0.300 1.000 -0.300

65 1.000 -1.000 0.300

66 1.000 0.300 -1.000 0.300

67 1.000 1.000 0.300

68 1.000 0.300 1.000 0.300

E.L.U. de rotura. Hormigón en cimentaciones


1 1.000

2 1.600

3 1.000 1.600

4 1.600 1.600

5 1.000 1.600

6 1.600 1.600

7 1.000 1.120 1.600

8 1.600 1.120 1.600

9 1.000 1.600 0.960

10 1.600 1.600 0.960

11 1.000 1.600

12 1.600 1.600

13 1.000 1.120 1.600

14 1.600 1.120 1.600

15 1.000 1.600 0.960

16 1.600 1.600 0.960

17 1.000 1.600

18 1.600 1.600

19 1.000 1.120 1.600

20 1.600 1.120 1.600

21 1.000 1.600 0.960

22 1.600 1.600 0.960

23 1.000 1.600

24 1.600 1.600

25 1.000 1.120 1.600

26 1.600 1.120 1.600

27 1.000 1.600 0.960

28 1.600 1.600 0.960

29 1.000 1.600

30 1.600 1.600

31 1.000 1.120 1.600

32 1.600 1.120 1.600

33 1.000 1.600 0.960

34 1.600 1.600 0.960

35 1.000 1.600

36 1.600 1.600

37 1.000 1.120 1.600

38 1.600 1.120 1.600

39 1.000 1.600 0.960

40 1.600 1.600 0.960

41 1.000 1.600

42 1.600 1.600

43 1.000 1.120 1.600

44 1.600 1.120 1.600

45 1.000 1.600 0.960

46 1.600 1.600 0.960

47 1.000 1.600

48 1.600 1.600

49 1.000 1.120 1.600

50 1.600 1.120 1.600

51 1.000 1.600 0.960


Página 11

52 1.600 1.600 0.960

53 1.000 -0.300 -1.000

54 1.000 0.300 -0.300 -1.000

55 1.000 0.300 -1.000

56 1.000 0.300 0.300 -1.000

57 1.000 -0.300 1.000

58 1.000 0.300 -0.300 1.000

59 1.000 0.300 1.000

60 1.000 0.300 0.300 1.000

61 1.000 -1.000 -0.300

62 1.000 0.300 -1.000 -0.300

63 1.000 1.000 -0.300

64 1.000 0.300 1.000 -0.300

65 1.000 -1.000 0.300

66 1.000 0.300 -1.000 0.300

67 1.000 1.000 0.300

68 1.000 0.300 1.000 0.300

E.L.U. de rotura. Acero laminado


1 0.800

2 1.350

3 0.800 1.500

4 1.350 1.500

5 0.800 1.500

6 1.350 1.500

7 0.800 1.050 1.500

8 1.350 1.050 1.500

9 0.800 1.500 0.900

10 1.350 1.500 0.900

11 0.800 1.500

12 1.350 1.500

13 0.800 1.050 1.500

14 1.350 1.050 1.500

15 0.800 1.500 0.900

16 1.350 1.500 0.900

17 0.800 1.500

18 1.350 1.500

19 0.800 1.050 1.500

20 1.350 1.050 1.500

21 0.800 1.500 0.900

22 1.350 1.500 0.900

23 0.800 1.500

24 1.350 1.500

25 0.800 1.050 1.500

26 1.350 1.050 1.500

27 0.800 1.500 0.900

28 1.350 1.500 0.900

29 0.800 1.500

30 1.350 1.500

31 0.800 1.050 1.500

32 1.350 1.050 1.500

33 0.800 1.500 0.900

34 1.350 1.500 0.900

35 0.800 1.500

36 1.350 1.500

37 0.800 1.050 1.500

38 1.350 1.050 1.500

39 0.800 1.500 0.900

40 1.350 1.500 0.900

41 0.800 1.500

42 1.350 1.500

43 0.800 1.050 1.500

44 1.350 1.050 1.500

45 0.800 1.500 0.900


Página 12

46 1.350 1.500 0.900

47 0.800 1.500

48 1.350 1.500

49 0.800 1.050 1.500

50 1.350 1.050 1.500

51 0.800 1.500 0.900

52 1.350 1.500 0.900

53 1.000 -0.300 -1.000

54 1.000 0.300 -0.300 -1.000

55 1.000 0.300 -1.000

56 1.000 0.300 0.300 -1.000

57 1.000 -0.300 1.000

58 1.000 0.300 -0.300 1.000

59 1.000 0.300 1.000

60 1.000 0.300 0.300 1.000

61 1.000 -1.000 -0.300

62 1.000 0.300 -1.000 -0.300

63 1.000 1.000 -0.300

64 1.000 0.300 1.000 -0.300

65 1.000 -1.000 0.300

66 1.000 0.300 -1.000 0.300

67 1.000 1.000 0.300

68 1.000 0.300 1.000 0.300

Tensiones sobre el terreno

Desplazamientos


1 1.000

2 1.000 1.000

3 1.000 1.000

4 1.000 1.000 1.000

5 1.000 1.000

6 1.000 1.000 1.000

7 1.000 1.000

8 1.000 1.000 1.000

9 1.000 1.000

10 1.000 1.000 1.000

11 1.000 1.000

12 1.000 1.000 1.000

13 1.000 1.000

14 1.000 1.000 1.000

15 1.000 1.000

16 1.000 1.000 1.000

17 1.000 1.000

18 1.000 1.000 1.000

19 1.000 -1.000

20 1.000 1.000 -1.000

21 1.000 1.000

22 1.000 1.000 1.000

23 1.000 -1.000

24 1.000 1.000 -1.000

25 1.000 1.000

26 1.000 1.000 1.000

7.- DATOS GEOMÉTRICOS DE GRUPOS Y PLANTASGrupo Nombre del grupo Planta Nombre planta Altura Cota

5 Techo P4 5 Techo P4 2.50 15.254 Techo P3 4 Techo P3 3.15 12.753 Techo P2 3 Techo P2 3.15 9.602 Techo P1 2 Techo P1 3.15 6.451 Techo PB 1 Techo PB 3.30 3.30


Página 13

0 Cimentación 0.00

8.- DATOS GEOMÉTRICOS DE PILARES, PANTALLAS Y MUROS

8.1.- PilaresGI: grupo inicial

GF: grupo final

Ang: ángulo del pilar en grados sexagesimales

Datos de los pilares Referencia Coord(P.Fijo) GI- GF Vinculación exterior Ang. Punto fijo Canto de apoyoP1 ( 1.42, 1.33) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.90P2 ( 6.38, 0.95) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.65P3 ( 8.97, 0.74) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.65P4 ( 13.94, 0.36) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.60P5 ( 16.83, 0.13) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.60P6 ( 21.45, -0.23) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.75P7 ( 21.52, 3.69) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.75P8 ( 21.57, 6.77) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.75P9 ( 17.87, 5.24) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.90P10 ( 13.43, 5.24) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.40P11 ( 7.03, 6.64) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.55P12 ( 1.33, 6.78) 0-4 Con vinculación exterior 0.0 Centro 0.80

8.2.- Muros- Las coordenadas de los vértices inicial y final son absolutas.

- Las dimensiones están expresadas en metros.

Datos geométricos del muro Referencia Tipo muro GI- GF Vértices

Inicial FinalPlanta Dimensiones

Izquierda+Derecha=TotalM1 Muro de hormigón armado 0-5 ( 9.68, 4.97) ( 11.50, 4.97) 5

4321

0.1+0.1=0.2 0.1+0.1=0.2 0.1+0.1=0.2 0.1+0.1=0.2 0.1+0.1=0.2

M2 Muro de hormigón armado 0-5 ( 9.68, 4.97) ( 9.68, 6.65) 54321

0.1+0.1=0.2 0.1+0.1=0.2 0.1+0.1=0.2 0.1+0.1=0.2 0.1+0.1=0.2

Empujes y zapata del muro Referencia Empujes Zapata del muro


Página 14

M1 Empuje izquierdo:Sin empujes Empuje derecho: Sin empujes

Zapata corrida: 0.700 x 0.500 Vuelos: izq.:0.25 der.:0.25 canto:0.50

M2 Empuje izquierdo:Sin empujes Empuje derecho: Sin empujes

Zapata corrida: 0.700 x 0.500 Vuelos: izq.:0.25 der.:0.25 canto:0.50

9.- DIMENSIONES, COEFICIENTES DE EMPOTRAMIENTO Y COEFICIENTES DE PANDEO PARA CADA PLANTA

Referencia pilar Planta Dimensiones Coefs. empotramientoCabeza Pie

Coefs. pandeo Pandeo x Pandeo Y

P1 4 HE 120 B 1.00 1.00 1.00 1.00 3 HE 160 B 1.00 1.00 1.00 1.00 2 HE 180 B 1.00 1.00 1.00 1.00 1 HE 180 B 1.00 1.00 1.00 1.00

P2,P5 4 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00 3 HE 160 B 1.00 1.00 1.00 1.00 2 HE 180 B 1.00 1.00 1.00 1.00 1 HE 200 B 1.00 1.00 1.00 1.00

P3 4 HE 120 B 1.00 1.00 1.00 1.00 3 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00 2 HE 160 B 1.00 1.00 1.00 1.00 1 HE 160 B 1.00 1.00 1.00 1.00

P4,P6,P9 4 HE 120 B 1.00 1.00 1.00 1.00 3 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00 2 HE 160 B 1.00 1.00 1.00 1.00 1 HE 180 B 1.00 1.00 1.00 1.00

P7 4 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00 3 HE 180 B 1.00 1.00 1.00 1.00 2 HE 200 B 1.00 1.00 1.00 1.00 1 HE 200 B 1.00 1.00 1.00 1.00

P8 4 HE 100 B 1.00 1.00 1.00 1.00 3 HE 120 B 1.00 1.00 1.00 1.00 2 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00 1 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00

P10 4 HE 100 B 1.00 1.00 1.00 1.00 3 HE 120 B 1.00 1.00 1.00 1.00 2 HE 120 B 1.00 1.00 1.00 1.00 1 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00

P11 4 HE 120 B 1.00 1.00 1.00 1.00 3 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00 2 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00 1 HE 160 B 1.00 1.00 1.00 1.00

P12 4 HE 140 B 1.00 1.00 1.00 1.00 3 HE 160 B 1.00 1.00 1.00 1.00 2 HE 180 B 1.00 1.00 1.00 1.00 1 HE 180 B 1.00 1.00 1.00 1.00


Página 15

10.- LISTADO DE PAÑOSReticulares considerados

Nombre Descripción RETIBLOCK CANTO 32(82X82 NERVIO 12CM) POLISUR: RETIBLOCKcanto 32(82x82 nervio 12cm)

Casetón perdido Nº de piezas: 1 Peso propio: 0.315 t/m² Canto: 32 cm Capa de compresión: 5 cm Intereje: 82 cm Anchura del nervio: 12 cm

11.- LOSAS Y ELEMENTOS DE CIMENTACIÓN -Tensión admisible en situaciones persistentes: 2.00 kp/cm²

-Tensión admisible en situaciones accidentales: 3.00 kp/cm²

12.- MATERIALES UTILIZADOS

12.1.- HormigonesPara todos los elementos estructurales de la obra: HA-25; fck = 255 kp/cm²; c = 1.30 a 1.50

12.2.- Aceros por elemento y posición

12.2.1.- Aceros en barrasPara todos los elementos estructurales de la obra: B 500 S; fyk = 5097 kp/cm²; s = 1.00 a 1.15

12.2.2.- Aceros en perfiles

Tipo de acero para perfiles Acero Límite elástico(kp/cm

Módulo de elasticidad(kp/cm²)

Aceros conformados S235 2396 2140673 Aceros laminados S275 2803 2140673

Pàgina 4 de 6

Telf. 938 74 54 30


2 LISTADO DE CIMENTACIÓN

ÍNDICE

1.- LISTADO DE ELEMENTOS DE CIMENTACIÓN ................................................................ 1.1.- Descripción ........................................................................................................ 1.2.- Medición.............................................................................................................

2.- LISTADO DE VIGAS DE ATADO ..................................................................................... 2.1.- Descripción ........................................................................................................ 2.2.- Medición.............................................................................................................

Listado de cimentaciónVIVER SALLENT Fecha: 06/10/11

Página 2

1.- LISTADO DE ELEMENTOS DE CIMENTACIÓN1.1.- Descripción

Referencias Geometría Armado P1 Zapata rectangular excéntrica

Ancho inicial X: 15.0 cm Ancho inicial Y: 15.0 cm Ancho final X: 190.0 cm Ancho final Y: 190.0 cm Ancho zapata X: 205.0 cm Ancho zapata Y: 205.0 cm Canto: 90.0 cm

X: 10Ø16c/20 Y: 10Ø16c/21

P9 Zapata rectangular excéntricaAncho inicial X: 15.0 cm Ancho inicial Y: 15.0 cm Ancho final X: 190.0 cm Ancho final Y: 190.0 cm Ancho zapata X: 205.0 cm Ancho zapata Y: 205.0 cm Canto: 90.0 cm

X: 7Ø20c/29 Y: 11Ø16c/18


X: 6Ø12c/23 Y: 6Ø12c/22


Sup X: 6Ø12c/22 Sup Y: 14Ø12c/17 Inf X: 5Ø16c/24 Inf Y: 11Ø12c/22


Sup X: 7Ø16c/27 Sup Y: 9Ø16c/20 Inf X: 15Ø12c/12.5 Inf Y: 7Ø16c/27

(P2-P3) Zapata rectangular excéntricaAncho inicial X: 275.2 cm Ancho inicial Y: 18.8 cm Ancho final X: 269.8 cm Ancho final Y: 146.2 cm Ancho zapata X: 545.0 cm Ancho zapata Y: 165.0 cm Canto: 65.0 cm

X: 14Ø12c/11 Y: 18Ø16c/30


Página 3

(P4-P5) Zapata rectangular excéntricaAncho inicial X: 276.2 cm Ancho inicial Y: 18.8 cm Ancho final X: 278.8 cm Ancho final Y: 136.2 cm Ancho zapata X: 555.0 cm Ancho zapata Y: 155.0 cm Canto: 60.0 cm


(P6-P7-P8) Zapata rectangular excéntricaAncho inicial X: 456.3 cm Ancho inicial Y: 17.8 cm Ancho final X: 348.7 cm Ancho final Y: 97.2 cm Ancho zapata X: 805.0 cm Ancho zapata Y: 115.0 cm Canto: 75.0 cm


1.2.- MediciónReferencia: P1 B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø16Parrilla inferior - Armado X Longitud (m)

Peso (kg)10x2.3110x3.65

23.1036.46

Parrilla inferior - Armado Y Longitud (m)Peso (kg)

10x2.3110x3.65

23.1036.46

Totales Longitud (m)Peso (kg)

46.2072.92 72.92

Total con mermas (10.00%)

Longitud (m)Peso (kg)

50.8280.21 80.21

Referencia: P9 B 500 S, Ys=1.15

Total

Nombre de armado Ø16 Ø20Parrilla inferior - Armado X Longitud (m)

Peso (kg) 7x2.47

7x6.0917.2942.64


11x2.3111x3.65

25.4140.11


25.4140.11

17.2942.64 82.75



27.9544.12

19.0246.91 91.03

Referencia: P10 B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø12Parrilla inferior - Armado X Longitud (m)

Peso (kg)6x1.646x1.46

9.848.74


6x1.646x1.46

9.848.74


19.6817.48 17.48



21.6519.23 19.23


Total

Nombre de armado Ø12 Ø16


Página 4

Parrilla inferior - Armado X Longitud (m)Peso (kg)

5x2.715x4.28

13.5521.39


11x1.4411x1.28

15.8414.06

Parrilla superior - Armado X Longitud (m)Peso (kg)

6x2.706x2.40

16.2014.38

Parrilla superior - Armado Y Longitud (m)Peso (kg)

14x1.5014x1.33

21.0018.64


53.0447.08

13.5521.39 68.47



58.3451.79

14.9123.53 75.32


Total

Nombre de armado Ø12 Ø16Parrilla inferior - Armado X Longitud (m)

Peso (kg)15x2.0915x1.86

31.3527.83


7x2.167x3.41

15.1223.86


7x2.267x3.57

15.8224.97


9x2.279x3.58

20.4332.25


31.3527.83

51.3781.08 108.91



34.4930.61

56.5189.19 119.80

Referencia: (P2-P3) B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø12 Ø16Parrilla inferior - Armado X Longitud (m)

Peso (kg)14x5.6414x5.01

78.9670.10


18x1.9118x3.01

34.3854.26


78.9670.10

34.3854.26 124.36



86.8677.11

37.8259.69 136.80

Referencia: (P4-P5) B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø12Parrilla inferior - Armado X Longitud (m)

Peso (kg)11x5.7411x5.10

63.1456.06


31x1.7431x1.54

53.9447.89


8x5.808x5.15

46.4041.20


28x1.8028x1.60

50.4044.75


213.88189.90 189.90



235.27208.89 208.89


Página 5

Referencia: (P6-P7-P8) B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø16 Ø25Parrilla inferior - Armado X Longitud (m)

Peso (kg)4x8.31

4x13.12 33.24

52.46Parrilla inferior - Armado Y Longitud (m)

Peso (kg)28x1.4128x2.23

39.4862.31


4x9.584x36.92

38.32147.66


28x1.5128x2.38

42.2866.73


115.00181.50

38.32147.66 329.16



126.50199.65

42.15162.43 362.08

Resumen de medición (se incluyen mermas de acero)

B 500 S, Ys=1.15 (kg) Hormigón (m³)Elemento Ø12 Ø16 Ø20 Ø25 Total HA-25, Yc=1.5 Limpieza Referencia: P1 80.21 80.21 3.78 0.42Referencia: P9 44.13 46.90 91.03 3.78 0.42Referencia: P10 19.23 19.23 0.84 0.21Referencia: P11 51.79 23.53 75.32 1.68 0.31Referencia: P12 30.61 89.19 119.80 2.89 0.36Referencia: (P2-P3) 77.11 59.69 136.80 5.85 0.90Referencia: (P4-P5) 208.89 208.89 5.16 0.86Referencia: (P6-P7-P8) 199.65 162.43 362.08 6.94 0.93Totales 387.63 496.40 46.90 162.43 1093.36 30.93 4.40

2.- LISTADO DE VIGAS DE ATADO2.1.- Descripción

Referencias Tipo Geometría Armado [P11 - P12] C.3.1 Ancho: 40.0 cm

Canto: 40.0 cm Superior: 2 Ø20 Inferior: 2 Ø20 Estribos: 1xØ8c/25

[P1 - P12] C.3.1 Ancho: 40.0 cmCanto: 40.0 cm

Superior: 2 Ø20 Inferior: 2 Ø20 Estribos: 1xØ8c/25

[(P2-P3) - P11] C.3.1 Ancho: 40.0 cmCanto: 40.0 cm




[(P4-P5) - (P2-P3)] C.3.1 Ancho: 40.0 cmCanto: 40.0 cm





Página 6

[(P6-P7-P8) - (P4-P5)] C.3.1 Ancho: 40.0 cmCanto: 40.0 cm


[(P6-P7-P8) - P9] C.3.1 Ancho: 40.0 cmCanto: 40.0 cm


2.2.- MediciónReferencia: [P11 - P12] B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø8 Ø20Armado viga - Armado inferior Longitud (m)

Peso (kg) 2x6.27

2x15.4612.5430.93

Armado viga - Armado superior Longitud (m)Peso (kg)

2x6.352x15.66

12.7031.32

Armado viga - Estribo Longitud (m)Peso (kg)

12x1.4112x0.56

16.926.68


16.926.68

25.2462.25 68.93



18.617.35

27.7668.47 75.82

Referencia: [P1 - P12] B 500 S, Ys=1.15

Total

Nombre de armado Ø8 Ø20Armado viga - Armado inferior Longitud (m)

Peso (kg) 2x6.05

2x14.9212.1029.84


2x6.052x14.92

12.1029.84


9x1.419x0.56

12.695.01


12.695.01

24.2059.68 64.69



13.965.51

26.6265.65 71.16

Referencia: [(P2-P3) - P11] B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø8 Ø20Armado viga - Armado inferior Longitud (m)

Peso (kg) 2x6.33

2x15.6112.6631.22


2x6.332x15.61

12.6631.22


14x1.4114x0.56

19.747.79


19.747.79

25.3262.44 70.23



21.718.57

27.8568.68 77.25

Referencia: [(P2-P3) - P1] B 500 S, Ys=1.15

Total


Peso (kg) 2x5.55

2x13.6911.1027.37


Página 7


2x5.632x13.88

11.2627.77


8x1.418x0.56

11.284.45


11.284.45

22.3655.14 59.59



12.414.90

24.6060.65 65.55

Referencia: [(P4-P5) - (P2-P3)] B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø8 Ø20Armado viga - Armado inferior Longitud (m)

Peso (kg) 2x5.52

2x13.6111.0427.23


2x5.682x14.01

11.3628.02


11x1.4111x0.56

15.516.12


15.516.12

22.4055.25 61.37



17.066.73

24.6460.78 67.51

Referencia: [(P4-P5) - P10] B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø8 Ø20Armado viga - Armado inferior Longitud (m)

Peso (kg) 2x5.48

2x13.5110.9627.03


2x5.562x13.71

11.1227.42


13x1.4113x0.56

18.337.23


18.337.23

22.0854.45 61.68



20.167.95

24.2959.90 67.85

Referencia: [(P6-P7-P8) - (P4-P5)] B 500 S, Ys=1.15 TotalNombre de armado Ø8 Ø20Armado viga - Armado inferior Longitud (m)

Peso (kg) 2x5.20

2x12.8210.4025.65


2x5.282x13.02

10.5626.04


11x1.4111x0.56

15.516.12


15.516.12

20.9651.69 57.81



17.066.73

23.0656.86 63.59

Referencia: [(P6-P7-P8) - P9] B 500 S, Ys=1.15

Total


Peso (kg) 2x4.30

2x10.608.60

21.21


Página 8


2x4.322x10.65

8.6421.31


5x1.415x0.56

7.052.78


7.052.78

17.2442.52 45.30



7.763.06

18.9646.77 49.83

Resumen de medición (se incluyen mermas de acero)

B 500 S, Ys=1.15 (kg) Hormigón (m³)

Elemento Ø8 Ø20 Total HA-25, Yc=1.5 Limpieza Referencia: [P11 - P12] 7.34 68.48 75.82 0.44 0.11Referencia: [P1 - P12] 5.51 65.65 71.16 0.29 0.07Referencia: [(P2-P3) - P11] 8.57 68.68 77.25 0.50 0.13Referencia: [(P2-P3) - P1] 4.90 60.65 65.55 0.26 0.06Referencia: [(P4-P5) - (P2-P3)] 6.73 60.78 67.51 0.36 0.09Referencia: [(P4-P5) - P10] 7.95 59.90 67.85 0.45 0.11Referencia: [(P6-P7-P8) - (P4-P5)] 6.73 56.86 63.59 0.37 0.09Referencia: [(P6-P7-P8) - P9] 3.06 46.77 49.83 0.13 0.03Totales 50.79 487.77 538.56 2.79 0.70

Pàgina 5 de 6

Telf. 938 74 54 30


3 CUANTIAS DE OBRA

Cuantías de obraVIVER SALLENT Fecha: 06/10/11

Página 1

* No se miden: Elementos de cimentación, Zapatas corridas y Vigas de atado.

* La medición de la armadura base de losas, reticulares y ábacos es aproximada.

Cimentación - Superficie total: 2.71 m2

Elemento Superficie (m2)Vigas 2.71 Encofrado lateral 4.20

Total 6.91Índices (por m2) 2.550

Techo PB - Superficie total: 118.79 m2

Elemento Superficie (m2) Volumen (m3) Barras (Kg) Laminado (Kg)Forjados 101.14 19.33 1902 *Arm. base reticulares 176 *Arm. base ábacos 194Vigas 17.28 5.34 698 Encofrado lateral 19.03 Muros 24.40 2.44 707Pilares metálicos 1955

Total 161.85 27.11 3677 1955Índices (por m2) 1.362 0.228 30.95 16.46

Nº de bloques de reticular = 117 Uds.

Techo P1 - Superficie total: 119.23 m2

Elemento Superficie (m2) Volumen (m3) Barras (Kg) Laminado (Kg)Forjados 101.62 19.63 2081 *Arm. base reticulares 177 *Arm. base ábacos 200Vigas 17.28 5.33 695 Encofrado lateral 18.98 Muros 23.29 2.33 350Pilares metálicos 1673




Elemento Superficie (m2) Volumen (m3) Barras (Kg) Laminado (Kg)Forjados 101.63 19.63 2180 *Arm. base reticulares 177 *Arm. base ábacos 200Vigas 17.34 5.33 691


Página 2

Encofrado lateral 18.98 Muros 23.29 2.33 222Pilares metálicos 1398




Elemento Superficie (m2) Volumen (m3) Barras (Kg) Laminado (Kg) Losas macizas 39.97 6.00 *Arm. base losas 1094 Reticulares 108.22 21.18 1895 *Arm. base reticulares 188 *Arm. base ábacos 222Vigas 23.16 6.14 1141 Encofrado lateral 19.61 Muros 23.29 2.33 106Pilares metálicos 1058




Elemento Superficie (m2) Volumen (m3) Barras (Kg)Vigas 0.70Muros 18.48 1.85 113Pilares (Sup. Encofrado) 0.00

Total 19.18 1.85 113Índices (por m2) 27.400 2.643 161.43

Total obra - Superficie total: 532.19 m2

Elemento Superficie (m2) Volumen (m3) Barras (Kg) Laminado (Kg) Losas macizas 39.97 6.00 *Arm. base losas 1094 Reticulares 412.61 79.77 8058 *Arm. base reticulares 718 *Arm. base ábacos 816Vigas 78.47 22.14 3225 Encofrado lateral 80.80 Muros 112.75 11.28 1498Pilares metálicos 6084




Página 3

Pàgina 6 de 6

Telf. 938 74 54 30


4 MEDICION DE SUPERFICIES Y VOLUMENES

Medición de superficies y volúmenes Obra: VIVER SALLENT


Grupo de Plantas Número 0: Cimentación Número Plantas Iguales: 1

Superficie total: 2.71 m2

Superficie total forjados: 0.00 m2

Superficie en planta de vigas, zunchos y muros: 2.71 m2

Superficie lateral de vigas, zunchos y muros: 4.20 m2

Hormigón total en vigas: 0.00 m3

Volumen total forjados: 0.00 m3

Grupo de Plantas Número 1: Techo PB Número Plantas Iguales: 1



Reticulares: 101.14 m2

Ábacos: 33.95 m2

Aligerado: 67.19 m2




Vigas: 5.34 m3



Ábacos: 10.86 m3

Aligerado: 8.47 m3

Grupo de Plantas Número 2: Techo P1 Número Plantas Iguales: 1




Ábacos: 35.14 m2

Aligerado: 66.48 m2




Vigas: 5.33 m3



Ábacos: 11.25 m3

Aligerado: 8.38 m3





Ábacos: 35.15 m2

Aligerado: 66.48 m2




Vigas: 5.33 m3



Ábacos: 11.25 m3

Aligerado: 8.38 m3




Losas macizas: 39.97 m2


Ábacos: 38.89 m2

Aligerado: 69.33 m2




Vigas: 6.14 m3




Ábacos: 12.44 m3

Aligerado: 8.74 m3







Medición de superficies y volúmenes Obra: VIVER SALLENT


Resumen total obra





Ábacos: 143.13 m2

Aligerado: 269.48 m2




Vigas: 22.14 m3




Ábacos: 45.80 m3

Aligerado: 33.97 m3


Pàg. 53

ANNEXES A LA MEMÒRIA 4. Instruccions d’ús i manteniment


Pàg. 54


Pàg. 55

ANNEXES A LA MEMÒRIA 4. Instruccions d’ús i manteniment Detall Projecte: VIVER D’EMPRESES “EL SALT” Emplaçament Adreça: CARRER COS, 20 Codi Postal: 08650 Municipi:SALLENT Urbanització: Parcel·la: Promotor Nom: AJUNTAMENT DE SALLENT DNI/NIF: P-

0819000-A Adreça:PLAÇA DE LA VILA, 1 Codi Postal: 08650 Municipi: Autor/s projecte Nom: GLORIA BOSCH CANUDAS Núm. col.:53.050/6 L’arquitecte/es:

Signatura/es

Lloc i data:

SALLENT a 7 de OCTUBRE de 2011

Visats oficials

Introducció Amb la finalitat de garantir la seguretat de les persones, el benestar de la societat i la protecció del medi ambient, l'edificació ha de rebre un ús i un manteniment adequats per conservar i garantir les condicions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat exigides normativament. Cal per tant que els seus usuaris, siguin o no propietaris, respectin les instruccions d’ús i manteniment que s'especifiquen a continuació. L'ús incorrecte i/o la no realització de les operacions de manteniment previst a l’edifici pot comportar:

La pèrdua de les garanties i assegurances atorgades a l'edificació. L'envelliment prematur de l'edifici, amb la conseqüent depreciació del seu valor patrimonial, funcional i estètic. Aparicions de deficiències que poden generar situacions de risc als propis usuaris de l'edifici o a tercers amb la

corresponent responsabilitat civil. La reducció de les despeses en reparacions en ser molt menys costosa la intervenció sobre una deficiència

detectada a temps, mitjançant unes revisions periòdiques. Una davallada en el rendiment de les instal·lacions amb els conseqüents augments de consums d’energia i de

contaminació atmosfèrica. La pèrdua de seguretat de les instal·lacions que pot comportar la seva interrupció o clausura.

L'obligatorietat de conservar i mantenir els edificis està reflectida en diverses normatives, entre les que es destaquen:

Codi Civil. Codi Civil de Catalunya Llei d’Ordenació de l’edificació, Llei 38/1999 de 5 novembre. Codi Tècnic de l’Edificació, Reial Decret 314/2006 de 17 de març. Llei de l'Habitatge 24/1991 de 29 de novembre. Legislacions urbanístiques estatals i autonòmiques. Legislacions sobre els Règims de propietat. Ordenances municipals. Reglamentacions tècniques.

Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat horitzontal : La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Horitzontal mitjançant la Llei 49/1960 del 21 de juliol sobre Propietat Horitzontal (modificada per la Llei 8/1999 de 21 de juny) i pels Estatuts específics de la comunitat recollits en l'Escriptura de Divisió Horitzontal i, en el seu cas, pel Reglament de Règim Interior. Aquesta normativa fixa l'organització i el funcionament dels òrgans rectors de la comunitat de propietaris, i estableix els drets i obligacions de tots els propietaris. En aquest sentit destaca l'obligatorietat de mantenir en bon estat de conservació els elements constructius i les instal·lacions - siguin comunes o privatives - i contribuir a les despeses generals d'explotació i manteniment de l'edifici, segons el seu coeficient de participació contemplat en l'Escriptura de Compra-venda i l'Escriptura de Divisió Horitzontal de l'edifici. És molt recomanable encarregar la gestió del règim de la propietat o comunitat de propietaris a Administradors de Finques col·legiats. Sobre el Règim de propietat de l’edifici, Propietat vertical: La propietat de l'immoble és regeix pel Règim de Propietat Vertical mitjançant la Llei d'Arrendaments Urbans 29/1994 del 24 de novembre. Aquesta estableix els drets i els deures de l'arrendador i de l'arrendatari per a habitatges o locals de lloguer. És molt recomanable encarregar la gestió dels lloguers a Administradors de Finques col·legiats. Sobre les instruccions d'ús i manteniment Les instruccions d’ús i manteniment formaran part de la documentació de l’obra executada que, juntament amb el projecte – el qual incorporarà les modificacions degudament aprovades -, el Pla de manteniment, l’acta de recepció de l’obra i la relació dels agents que han intervingut en el procés edificatòri, conformaran el contingut bàsic del Llibre de l’Edifici. Aquest llibre serà lliurat pel promotor als propietaris i usuaris, els quals estaran obligats a rebre’l, conservar-lo i transmetre’l.

Instruccions d’ús:


Pàg. 56

Les instruccions d’ús inclouen totes aquelles normes que han de seguir els usuaris – siguin o no propietaris - per desenvolupar a l’edifici, o a les seves diverses zones, les activitats previstes per a les quals va ser projectat i construït. Els usos previstos a l’edifici són els següents: Ús principal: ADMINISTRATIU Situació: ÚNICA Usos subsidiaris: Situació: Instruccions de manteniment: Les instruccions de manteniment contenen les actuacions preventives bàsiques i genèriques que cal realitzar a l’edifici perquè conservi les seves prestacions inicials de seguretat, habitabilitat i funcionalitat. L’adaptació a l’edifici en concret de les instruccions de manteniment quedaran recollides en el Pla de manteniment. Aquest formarà part del Llibre de l’edifici i incorporarà la corresponent programació i concreció de les operacions preventives a executar, la seva periodicitat i els subjectes que les han de realitzar, tot d’acord amb les disposicions legals aplicables i les prescripcions dels tècnics redactors del mateix. Els propietaris i usuaris de l’edifici deuran portar a terme el Pla de manteniment de l’edifici encarregant a un tècnic competent les operacions programades pel seu manteniment. Al llarg de la vida útil de l’edifici s’anirà recollint tota la documentació relativa a les operacions efectuades pel seu manteniment així com totes les diferents intervencions realitzades, ja siguin de reparació, reforma o rehabilitació. Tota aquesta documentació esmentada s’anirà consignant al Llibre de l’Edifici.

A continuació es relacionen els diferents sistemes que composen l’edificació fent una relació de les seves instruccions d’ús i manteniment específiques. Fonaments – Elements de contenció I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La fonamentació de l'edifici pot transmetre al terreny una càrrega limitada. Per no alterar la seva seguretat estructural i la seva estanquitat cal que es mantinguin les condicions de càrrega i de salubritat previstes per a les quals s'ha construït l'edifici. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació dels fonaments i/o dels elements de contenció de terres, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Incidències extraordinàries:

Les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de clavegueram s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) o de terrenys veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar les condicions de treball dels fonaments i dels elements de contenció de terres.

Si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en algun element vist de la fonamentació, de contenció de terres, o element constructiu directament relacionat, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures adients.

II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la fonamentació tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques dels fonaments i dels elements de contenció. Revisions del correcte funcionament dels murs de contenció enterrats d’acord amb el grau de

impermeabilització exigit. Estructura I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: L’estructura pot resistir una càrrega limitada d’acord amb el seu ús previst en el projecte. Per no alterar el seu comportament i les seves prestacions de seguretat cal que no es facin modificacions, canvis d’ús i que es mantinguin les condicions previstes de càrrega i de protecció al foc per a les quals s'ha construït l'edifici. Aquesta prescripció inclou evitar, entre d’altres, la realització de regates o obertures de forats en parets de càrrega o en altres elements estructurals, la sobreposició de paviments pesants sobre els existents (augment de les càrregues permanents), la incorporació d’elements pesants (entre d'altres: caixes fortes, jardineres, piscines, dipòsits i escultures), i la creació d’altells o l'obertura de forats en sostres per intercomunicació entre plantes. Les sobrecàrregues d’ús dels sostres s’han calculat en funció de l’ús previst a les diferents zones de l’edifici i no poden superar els valors següents:

Categoria d’ús Subcategoria d’ús Càrrega

uniforme kN/m2–(Kg/m2)

Càrrega concentrada

kN - (Kg)

Càrrega lineal kN/m-(Kg/m)

A Zones residencials

A1

Habitatges i zones d’habitacions en hospitals i hotels 2 – (200) 2 – (200) –

Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

A2

Trasters 3 – (300) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 4 – (400) – –


– – 0,8 – (80)

B Zones administratives

Zones administratives 2 – (200) 2 – (200) – Zones d’accés i evacuació (escales, replans i portals) 3 – (300) – –


– – 0,8 – (80)

C

Zones de reunió (llevat les superfícies corresponents als usos A,B i D)

C1

Zones amb taules i cadires 3– (300) 4– (400) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

C2

Zones amb seients fixes 4 – (400) 4 – (400) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)


Pàg. 57

C3

Zones sense obstacles que impedeixin el lliure moviment de les persones com vestíbuls d’edificis públics, administratius, hotels, sales d’exposicions en museus, etc.

5 – (500) 4– (400) –


– – 1,6 - (160)

C4

Zones destinades a gimnàs o activitats físiques 5– (500) 7– (700)


– – 1,6 - (160)

C5

Zones d’aglomeració (sales de concert, estadis, etc.) 5– (500) 4 – (400)


– – 3 - (300)

D

Zones comercials

D1 Locals comercials 5– (500) 4 – (400) –

D2 Supermercats, hipermercats o grans superfícies 5– (700) 7 – (500) –

E

Zones tràfic i aparcament per a vehicles lleugers (pes total <30kN –3.000Kg) 2 – (200) 20 – (2.000) –

Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

F Cobertes accessibles d’ús solament privadament 1– (100) 2 – (200) Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura – – 1,6 - (160)

G Cobertes accessibles exclusives per conservació

G1 Cobertes amb inclinació inferior a 20º 1– (100) 2– (200) – G2 Cobertes amb inclinació superior a 40º 0 2 – (200) – Baranes, força horitzontal aplicada a 1,20m d’alçada o sobre la vora superior de l’element si està a menys altura

– – 0,8 – (80)

Balcons volats per tots els usos (s’especificarà la sobrecàrrega d’ús corresponent a la categoria d’ús amb la que es comuniqui i la càrrega vertical a la vora )

......... – 2 – (200)

Porxos, voreres i espais de trànsit sobre un element portant o un terreny que dona empentes sobre altres elements estructurals

zones privades 1– (100) – –

zones públiques 3 – (300) – –

Magatzem (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat)

........ – –

Biblioteca (s’haurà d’especificar la sobrecàrrega mitjana i, si s’escau, la distribució de la càrrega de les diferents zones i col·locar una placa amb el valor adoptat)

......... – –

S’han reduït sobrecàrregues d’acord amb els valors del Document Bàsic SE-AE del CTE ? SI NO

Característiques de vehicles especials: ........

Les accions permanents, les deformacions admeses - incloses, si s’escau, les del terreny - així com els coeficients de seguretat i, les reduccions de sobrecàrregues adoptades estan contemplades en la memòria d’estructures del projecte. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de l’estructura, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el projecte d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura (recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.) i amb la finalitat de no alterar les prestacions inicials s’utilitzaran productes d’iguals o similars característiques als originals.

Neteja: En cas de desenvolupar treballs de neteja o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes emprats sobre els elements estructurals afectats. En qualsevol cas, s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

Els degoters de les cobertes, les fuites de la xarxa d'aigua o de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament. L'acció continuada de l'aigua pot lesionar l’estructura.

S'avisarà als responsables del manteniment de l’edifici si es detecten lesions (oxidacions, despreniments, humitats, esquerdes, etc.) en els elements estructurals, en les seves proteccions o en els components que suporta (envans, paviments, obertures, entre d'altres) perquè prenguin les mesures oportunes.


Els diferents components de l’estructura tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de l’estructura. Revisions i/o reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia estructura

(recolzaments, juntes, drenatges, pintures, proteccions, etc.). Cobertes I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Tipus de coberta i ús : Situació:COBERTA INCLINADA COBERTA (PERÍMETRE)COBERTA PLANA TRANSITABLE COBERTA (CENTRAL)

Les cobertes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat especifiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les cobertes en general no està permesa la col·locació d’elements aliens que puguin representar una alteració del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua i del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Als terrats, les terrasses o balcons - tant comuns com privatius - no està permesa la formació de coberts, emmagatzematge de materials, grans jardineres, mobles, etc., que puguin representar una sobrecàrrega excessiva per a l’estructura. Les jardineres i torretes tindran per sota un espai de ventilació que pugui facilitar la correcta evacuació de les aigües pluvials i evitar l’acumulació de brutícia i d’humitats. No es premés l'abocament als desguassos de productes químics agressius com olis, dissolvents, lleixius, benzines, etc. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les cobertes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal. Aquesta prescripció inclou les cobertes d’ús privatiu dels habitatges o locals. Si a la coberta s'instal·len noves antenes, equips d'aire condicionat, tendals, tanques o, en general, aparells que requereixen ser fixats, caldrà consultar a un tècnic competent per tal que la subjecció no afecti al sistema d'impermeabilització, a les baranes o les xemeneies. Sí, a més a més, aquestes noves instal·lacions necessiten


Pàg. 58

un manteniment periòdic caldrà preveure, al seu voltant, els mitjans i les proteccions adequades per tal de garantir la seguretat i d'evitar desperfectes durant les operacions de manteniment. Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia coberta (juntes, proteccions, etc.), s’utilitzaran productes idèntics als existents o d’equivalents característiques que no alterin les seves prestacions inicials. Neteja: Les cobertes s’han de mantenir netes i lliures d’herbes. Incidències extraordinàries:

Si s'observen lesions (degoters i humitats) en els sostres sotacoberta caldrà avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin ràpidament les mesures oportunes. Els degoters afecten a curt termini a l’habitabilitat de la zona afectada i a mig termini poden afectar a la seguretat de l’estructura.

Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i nevades, etc. caldrà: - Comprovar que les ventilacions de la coberta no quedin obstruïdes i estiguin en bon estat. - Revisar i netejar la coberta i comprovar desguassos i morrions. - No llençar la neu de les cobertes al carrer. - Comprovar les fixacions dels elements ubicats a les cobertes (antena TV, tendals, xemeneies,

etc.) i l'estat dels elements singulars de la coberta (lluernes, claraboies, entre d'altres). II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les cobertes i els seus elements singulars (xemeneies, lluernes, badalots, etc.) tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de la coberta. Revisions de l’estat de conservació de la teulada o de la protecció de la impermeabilització. Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb paraments

verticals, buneres o canals, ràfecs, sobreexidors, ancoratges d'elements, elements passants, obertures i accessos, careners, aiguafons o claraboies, entre d'altres).

Façanes

I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les façanes s'utilitzaran exclusivament per a l'ús previst en el projecte, mantenint les prestacions de seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A aquest efecte les mitgeres i els tancaments dels patis tindran la mateixa consideració. A les façanes no està permès realitzar modificacions o col·locar elements aliens que puguin representar l’alteració de la seva configuració arquitectònica, del seu sistema d’estanquitat vers l’aigua, del seu comportament tèrmic o acústic, o una disminució de la seva seguretat enfront les caigudes. Així doncs no es poden efectuar noves obertures, ni col·locar elements aliens (tancaments de terrasses i porxos, tendals, aparells d’aire condicionat, rètols o antenes, etc.) o substituir elements de característiques diferents als originals (fusteries, reixes, tendals, etc.). Les terrasses o balcons tindran les mateixes condicions d’ús que les cobertes. Les plantes s'han de regar vigilant no crear regalims d'aigua que caiguin al carrer i evitant d’embrutar els revestiments de la façana o bé malmetre els seus elements metàl·lics. No es pot estendre roba a les façanes exteriors a no ser que hi hagi un lloc específic per fer-ho. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les façanes, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.

Per a les reposicions dels elements que tinguin una durada més curta que la pròpia façana (juntes, proteccions, etc.) o dels tancaments de vidre, s’utilitzaran productes idèntics als existents o de característiques equivalents que no alterin les seves prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Les fusteries, els bastiments i els vidres s'han de netejar amb aigua tèbia o amb productes específics, excloent els abrasius. Es cas de desenvolupar altres treballs de neteja i/o protecció, s’analitzarà l’efecte que puguin tenir els productes sobre els elements de la façana. En qualsevol cas sempre s’adoptaran les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. Incidències extraordinàries:

Els despreniments d'elements de la façana són un risc tant pels usuaris com pels vianants. És responsabilitat de l’usuari que quan hi hagi símptomes de degradacions, bufats i/o elements trencats a les façanes, avisar urgentment als responsables del manteniment de l’edifici perquè es prenguin les mesures oportunes. En cas de perill imminent cal avisar al Servei de Bombers.

Abans de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Tancar portes i finestres. - Plegar i desmuntar els tendals. - Treure de llocs exposats les torretes i altres objectes que puguin caure al buit. - Si s'escau, subjectar les persianes.

Desprès de grans xàfecs, vendavals, pedregades i/o nevades caldrà: - Inspeccionar i netejar les terrasses i comprovar desguassos i morrions. - Comprovar fixacions dels elements de les terrasses o balcons (torretes, tendals, persianes,

entre d'altres). - No llençar la neu de les terrasses o dels balcons al carrer.


Els diferents components de les façanes tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques de les façanes. Revisions de l’estat de conservació dels revestiments. Revisions de l’estat de conservació dels punts singulars (juntes de dilatació, trobades amb fonaments,

forjats, pilars, cambres ventilades, fusteries, ampits, baranes, remats, ancoratges, ràfecs o cornises, entre d’altres).

Zones interiors d’ús comú I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: A les zones interiors d’ús comú es desenvoluparan els usos definits en el projecte i en l’apartat d’Introducció de les presents instruccions, mantenint les prestacions de funcionalitat, seguretat i salubritat específiques per a les quals s’ha construït l’edifici. A les zones d’ús comú no estan permeses les modificacions o la col·locació d’elements aliens que puguin representar l’alteració del seu comportament tèrmic o acústic, de la seva seguretat en cas d’incendis, o una disminució de la seva accessibilitat i seguretat d’utilització (caigudes, impactes, enganxades, il·luminació inadequada, entre d’altres). Les zones d’ús comú han d'estar netes, lliures d’objectes que puguin dificultar la correcte circulació i evacuació de l’edifici i, llevat de les zones previstes per aquest fi, no han de fer-se servir com a magatzems. Els magatzems, garatges, sales de màquines, cambres de comptadors o d’altres zones d’accés restringit, s’han de mantenir nets i no pot haver-hi o emmagatzemar-hi cap element aliè. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’ intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les zones comuns, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, la supervisió d'un tècnic competent, el compliment de les normatives vigents i la corresponent llicència municipal.


Pàg. 59

Per a les substitucions de paviments, tancaments de vidre, lluminàries i els seus mecanismes, o pintures de senyalització horitzontal, s’utilitzaran productes similars als existents que no alterin les prestacions de seguretat i habitabilitat inicials. Neteja: Els elements de les zones d’ús comú (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar periòdicament per conservar el seu aspecte i assegurar les seves condicions de seguretat i salubritat. Sempre es vigilarà que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar, tot seguint les instruccions donades pel seu fabricant. Incidències extraordinàries:

Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.

En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques que es donen a continuació i, si s’escau, els protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici:

Accions:

- Si es detecta una emergència en la seva zona avisi al personal responsable de la propietat de l’edifici i, si es possible, alerti a persones properes. En cas que ho consideri necessari avisi al Servei de Bombers.

- Si s'intenta sortir d'un lloc, s’ha de temptejar les portes amb la mà per veure si són calentes. En cas afirmatiu no s'han d'obrir.

- Si la sortida està bloquejada, s’ha de cobrir les escletxes de les portes amb roba mullada, obrir les finestres i donar senyals de presència. Mai s’ha de saltar per la finestra ni despenjar-se per les façanes.

Evacuació:

- Si es troba en el lloc de l’emergència i aquesta ja ha sigut convenientment avisada, no s’entretingui i abandoni la zona i, si s’escau, l’edifici tot seguint les instruccions dels responsables de l’evacuació, les de megafonia o, en el seu defecte, de la senyalització d’evacuació.

- En el cas d’abandonar el seu lloc de treball desconnecti els equips, no s’entretingui recollint efectes personals i eviti deixar objectes que puguin dificultar la correcta evacuació. Si ha rebut una visita facis responsable de la mateixa fins que surti de l’edifici.

- No utilitzi mai els ascensors. - Si en el recorregut d’evacuació hi ha fum cal ajupir-se, caminar a quatre grapes, retenir la

respiració i tancar els ulls tant com es pugui. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de les zones comuns tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspeccions tècniques dels acabats dels diferents paviments, revestiments i tancaments interiors de les zones d’ús comú.

Les ferramentes de les portes, de les balconeres i de les finestres s'han de greixar periòdicament perquè funcionin amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de netejar.

Les baranes i altres elements metàl·lics d'acer es sanejaran i repintaran quan presentin signes d'oxidació.

Interiors d’habitatges i/o locals I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús:

A l’habitatge i/o local no es poden realitzar les activitats que no li son pròpies, estant prohibit desenvolupar activitats perjudicials, perilloses, incòmodes o insalubres que puguin afectar negativament a altres usuaris o als elements i les instal·lacions comuns i , per tant, a les prestacions d’habitabilitat, de funcionalitat i de seguretat de l’edifici. El penjat d'objectes en els envans s'ha de fer mitjançant tacs i cargols específics d’acord amb les característiques de la divisòria, i efectuar prèviament les comprovacions a l’abast per evitar afectar les instal·lacions encastades (xarxes d'electricitat, aigua, calefacció, desguàs, etc.). No és convenient fer regates als envans per fer-hi passar instal·lacions, especialment les de traçat horitzontal o inclinat ja que, a més de poder afectar a altres instal·lacions, pot perillar l’estabilitat de l’element. En els cels rasos no es penjaran objectes pesats si no es collen convenientment al sostre, ni s'anul·laran els registres i/o sistemes que possibilitin l’accessibilitat pel manteniment de l’edifici. En el cas de revestiments aplicats directament al sostre la subjecció es farà mitjançant tacs i cargols. No s’han de donar cops forts a les portes ni a les finestres, i cal utilitzar topalls per evitar, que al obrir-les, les manetes colpegin la paret i la facin malbé. Els aparells instal·lats s’han d’utilitzar d’acord amb les instruccions d’ús donades pel fabricant. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: Les obres a l'interior de l'habitatge o local es poden realitzar sempre que no afectin elements comuns de l'edifici. No s'iniciaran sense el permís de la propietat o comunitat de propietaris, hauran de complir la normativa vigent i disposar de la corresponent autorització municipal. En el cas que es modifiquin envans es necessitarà el projecte d'un tècnic competent. Neteja: Els elements interiors de l'habitatge o local (parets, sostres, paviments, fusteries, etc.) s'han de netejar per conservar el seu aspecte i les seves condicions d'ús i salubritat. Sempre s’ha de vigilar que els productes de neteja que ofereix el mercat siguin especialment indicats per al material que es vol netejar i seguir les instruccions donades pel seu fabricant. En general no es formaran tolls d’aigua, ni s’utilitzaran àcids ni productes abrasius. Abans de netejar aparells elèctrics cal desendollar-los tot seguint les instruccions donades pel fabricant. En el cas de l’existència d’encimeres de marbre no han d'entrar en contacte amb àcids (vinagre, llimona, etc.) que les puguin tacar irreversiblement. Cal netejar periòdicament els filtres de la campana d'extracció de fums de la cuina, ja que poden provocar incendis. S’ha evitar tenir llocs bruts o mal endreçats, acumular diaris vells, embalatges, envasos de matèries inflamables, etc., ja que són un risc d'incendi. Cal tenir cura amb l'emmagatzematge de productes inflamables (pintures, benzines, dissolvents, etc.), evitant que estiguin a prop de fonts de calor, no acumulant-ne grans quantitats i ventilant periòdicament. Els residus de cada habitatge o local s’han de separar i emmagatzemar en els dipòsits i/o cubells ubicats a la cuina o espais destinats a tal fi per a cada una de les cinc fraccions: envasos lleugers, matèria orgànica, paper/cartró, vidre, i varis. Els residus tòxics i perillosos (envasos de pintures, vernissos i dissolvents, piles elèctriques, restes d’olis, material informàtic, cartutxos de tinta o tòner, fluorescents, medicaments, aerosols, fluorescents, entre d’altres) s’han de portar a punts específics d’abocament. Incidències extraordinàries:

Si s'observen humitats, fissures, oxidacions, despreniments o altres lesions que puguin afectar a l’edifici o provocar situacions de risc s'haurà d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores oportunes.


A més del manteniment periòdic del elements comuns de l’edifici d’acord amb el Pla de manteniment, l'usuari està obligat a efectuar al seu càrrec les petites operacions de manteniment i reparació causades per l'ús ordinari de l'habitatge o local. Aquestes operacions sovint no tenen una periodicitat específica, caldrà fer-les segons l'ús que es fa, o bé si apareixen símptomes que alertin de la necessitat d'executar-les. En cas de dubte és convenient demanar consell a un professional.


Pàg. 60

Els balcons i les terrasses s’han de mantenir netes i lliures d’herbes, evitant, si s’escau, l’acumulació de

fulles o brossa en els desguassos. Les ferramentes de les portes, de les balconeres i des les finestres s'han de greixar perquè funcionin

amb suavitat. Els canals i forats de recollida i sortida d'aigua dels marcs de les finestres i de les balconeres s’han de

netejar. Les cintes de les persianes enrotllables s'han de revisar i canviar quan presentin signes de deteriorament.

En banys i cuines cal vigilar les juntures entre peces ceràmiques i en els carregaments entre els aparells sanitaris i els paviments i/o paraments, substituint-les per unes de noves quan presentin deficiències.

Els elements i superfícies pintades o envernissades, tenen una durada limitada i s'han de repintar d’acord amb el seu envelliment.

Els aparells instal·lats s’han de conservar d’acord amb les instruccions de manteniment donades pel fabricant.

Tanmateix els propietaris o usuaris han de permetre l’accés als seus habitatges o locals als operaris convenient acreditats per que es puguin efectuar les operacions de manteniment i les diferents intervencions que es requereixin per a la correcta conservació de l’edifici.

Instal·lació d'aigua I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació d’aigua s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat, de funcionalitat i d’estalvi específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de subministrament: XARXA GENERAL Situació clau general de l’edifici: ZONA D’ACCÉS Tipus comptadors: Situació: ÚNIC ZONA D’ACCÉS Local/habitatge: Situació clau de pas ASEOS INTERIOR LOCAL Els armaris o cambres de comptadors o les sales de màquines no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de netejar periòdicament i comprovar que no hi manqui aigua en els sifons dels desguassos. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament, a l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Es recomana tancar la clau de pas del local, habitatge o zona en cas d'absència prolongada. Els tubs d'aigua vistos no s'han de fer servir com a connexió a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. Els habitatges i/o locals tenen diferents circuits, sectoritzats mitjançant claus de pas, que alimenten les diferents zones humides (cuina, banys, safareig, etc.) i que permeten independitzar-los en cas d’avaria. A fi d’aconseguir el màxim estalvi d’aigua possible cal:

Evitar el degoteig de les aixetes, ja que poden suposar un malbaratament d'aigua diari de fins a 15 litres d'aigua per aixeta.

Racionalitzar el consum de l’aigua fent un bon ús d’ella i aprofitant, mantenint i millorant, si s’escau, els mecanismes i sistemes instal·lats per el seu estalvi: limitadors de cabals en aixetes, mecanismes de doble descàrrega o descàrrega interrompible a les cisternes dels inodors o, si s’escau, aixetes de lavabos i dutxes temporitzades.

No produir consums alts a les tasques de neteja personal prioritzant la dutxa a omplir la banyera. La rentadora i rentavaixelles s’han de fer funcionar a plena càrrega per optimitzar el consum d’aigua.

Intervencions durant la vida útil de l’edifici:

En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació que afectin les instal·lacions comunes d’aigua, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i l’execució d’un instal·lador especialitzat (o be una empresa autoritzada si la companyia d’aigües del municipi així ho especifica). Si es modifica la instal·lació privativa interior cal que es faci amb un instal·lador especialitzat i d’acord amb la normativa vigent. Neteja: Si una xarxa d’aigua pel consum humà queda fora de servei més de 6 mesos es tancarà la seva connexió i es procedirà al seu buidat. Per posar-la de nou en servei s’haurà de netejar. Incidències extraordinàries:

Si es detecten fuites d’aigua a la xarxa comunitària d’aigua s'ha d'avisar ràpidament als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients. Les fuites d'aigua s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura. Si aquestes afecten al subsòl poden lesionar la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del terreny.

En cas d’una fuita d’aigua o d' una inundació caldrà: - Tancar la clau de pas de l'aigua de la zona afectada. - Desconnectar l'electricitat. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a

les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers.

En cas de temperatures sota zero, cal fer córrer l'aigua per les canonades per evitar que es glacin.

II.- Instruccions de manteniment: Els diferents components de xarxa d’aigua tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió i neteja de cambres o armaris de comptadors i sales de màquines. Els grups de pressió dels sistemes de sobre-elevació d’aigua i/o els sistemes de tractament d’aigua es

mantindran segons les instruccions d’ús i manteniment donades pel fabricant. El manteniment de la instal·lació d’aigua situada des de la clau de pas general de l'edifici fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells d’aquests correspon a l'usuari.

Instal·lació de gas I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de gas s'utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de seguretat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de gas: Tipus de subministrament:NATURAL XARXA GENERAL Situació clau general de l’edifici:ZONA D’ACCÉSTipus comptadors: Situació:ÚNIC ZONA D’ACCÉSLocal/habitatge: Situació clau de pas Aparells instal·lats o a instal·lar :


Pàg. 61

Els armaris o cambres de comptadors de gas, les sales de màquines o les zones de dipòsits no han de tenir cap element aliè a la instal·lació. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de la companyia de subministrament i a l'empresa que faci el manteniment. Els tubs del gas no s'han de fer servir com a connexions a terra dels aparells elèctrics ni tampoc per a penjar-hi objectes. Els tubs flexibles de connexió del gas als aparells no han de ser més llargs d'1,50 metres. Han de dur imprès que acompleixen les exigències normatives i s'ha de vigilar que el seu període de vigència no hagi caducat. Cal assegurar-se que el tub flexible i els broquets de connexió estiguin ben acoblats i no ballin. No hi ha d'haver contacte amb cap superfície calenta com, per exemple, la part posterior del forn. Als espais on hi ha conduccions o aparells de gas no es poden tapar les reixetes de ventilació a l'exterior ja que modifiquen les condicions de seguretat de la instal·lació. En absències llargues cal tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació de gas de l'habitatge, local o zona. Durant la nit és millor fer el mateix si no ha de quedar cap aparell de gas en funcionament. Si hem d'absentar-nos, encara que només sigui un instant, no deixar mai els focs de la cuina encesos. Els aparells privatius connectats a la xarxa es manipularan seguint les instruccions d'ús proporcionades pels seus fabricants. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions comunes de gas, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, les prescripcions de la companyia de subministrament i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Si es modifica la instal·lació privativa interior cal que es faci d’acord amb la normativa vigent, amb la companyia subministradora i amb un instal·lador autoritzat. Neteja: Els cremadors dels aparells que funcionen amb gas han de mantenir-se nets Incidències extraordinàries:

Si es detecta una fuita de gas caldrà: - No encendre llumins, ni prémer timbres o mecanismes elèctrics ja que produeixen espurnes. - Tancar l'aixeta de pas general de la instal·lació del pis, local o zona. - En situació d’inici de foc – i si es possible - es pot intervenir amb un drap mullat o be amb un

extintor. - Ventilar l'espai obrint portes i finestres. - Avisar immediatament a una empresa instal·ladora de gas autoritzada o al servei d'urgències

de la companyia subministradora. Si la flama dels cremadors es sorollosa, inestable i presenta juntes groguenques o ennegrides, o

aquella s’apaga fàcilment, s’han de fer revisar per un instal·lador autoritzat. II.- Instruccions de manteniment:

Els diferents components de xarxa de gas tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió i neteja cambres o armaris de comptadors. Inspecció de la instal·lació comunitària de l’edifici. Inspecció de les instal·lacions privatives (habitatges i locals) de l’edifici.

Si no és fa el manteniment o la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa subministradora o la que desenvolupi les inspeccions de manteniment estan obligades a tallar el subministrament per la perillositat potencial de la instal·lació. El manteniment de la instal·lació de gas situada entre la clau de pas general de l'edifici i la clau de pas dels espais privatius correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació situada entre la clau de pas de l’habitatge o local i els aparells d’aquests correspon a l'usuari.

Instal·lació de desguàs I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de desguàs s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. L’inodor no es pot utilitzar com a abocador d'escombraries on llençar elements (bosses, plàstics, gomes, compreses, draps, fulles d'afaitar, bastonets, etc.) i líquids (greixos, olis, benzines, líquids inflamables, etc.) que puguin generar obstruccions i desperfectes en els tubs de la xarxa de desguàs. En general per desobstruir inodors i desguassos, en general, no es poden utilitzar àcids o productes que els perjudiquin ni objectes punxeguts que poden perforar-los. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la xarxa de desguàs, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents, i l’execució d’una empresa especialitzada. Si es modifica la instal·lació privativa interior, cal que es faci d’acord amb la normativa vigent i amb una empresa especialitzada. Neteja: Els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres sifòniques de les terrasses s’han de netejar i, per evitar mals olors, comprovar que no hi manca aigua. Incidències extraordinàries:

Si es detecten males olors (que no s’han pogut eliminar omplint d'aigua els sifons dels aparells sanitaris o de les buneres de les terrasses), o pèrdues en la xarxa de desguàs vertical i horitzontal, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè prenguin les mesures correctores adients. Les fuites de la xarxa de desguàs s'han de reparar immediatament per operaris competents, ja que l'acció continuada de l'aigua pot malmetre l'estructura, la fonamentació i/o modificar les condicions resistents del subsòl.

Quan s’observin obstruccions o una disminució apreciable del cabal d’evacuació es revisaran els sifons i les vàlvules.

Les alteracions dels terrenys propis (plantació d’arbres, moviments de terres, entre d’altres) i/o veïns (noves construccions, túnels i carreteres, entre d'altres) poden afectar els escorrentius del terreny i per tant el sistema de desguàs.


Els diferents components de xarxa de clavegueram tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió de la instal·lació. Neteja d’arquetes. Revisió i neteja d’elements especials: separadors de greix, separadors de fangs i/o pous i bombes d’elevació

El manteniment de la instal·lació de desguàs fins als espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació i aparells situats dins l’espai de l’habitatge o local correspon a l'usuari. Instal·lació de calefacció I.- Instruccions d’ús:


Pàg. 62

Condicions d’ús: La instal·lació de calefacció s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de calefacció: CALDERA ESTANCA GAS NATURAL Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a escalfar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. En el cas de que la calefacció consti de caldera i radiadors d’aigua calenta caldrà seguir les instruccions donades pel fabricant i les que es donen a continuació :

- Engegar la calefacció amb un nivell d'aigua del circuit correcte. - Si s'ha d'afegir aigua al circuit fer-ho en fred. - Si la temperatura de la caldera sobrepassa els 90ºC cal desconnectar la instal·lació i avisar

l'instal·lador. - Purgar periòdicament els radiadors d'aigua quan es sentin sorolls de l'aigua circulant pel seu

interior. Per purgar-los cal que la instal·lació estigui funcionant i es descargoli lleugerament els cargols de la part superior dels radiadors fins que notem que no surt aire i comença a sortir aigua.

- Els radiadors no es poden tapar amb objectes ja que decreix considerablement el seu rendiment.

- Les temperatures recomanables per regular els termòstats són 21ºC de dia i 18ºC de nit. En el cas d'utilitzar estufes portàtils o plaques no s’han de cobrir i s'han de mantenir lluny de qualsevol objecte que es pugui inflamar, com cortinatges, roba de llit, mobles, etc. Cal educar els infants en l'ús de les estufes ja que, en moure-les, poden apropar-les als objectes esmentats anteriorment. Si no es prenen precaucions d’una ventilació permanent no s'ha de deixar cap estufa de butà encesa a l'habitació mentre es dorm. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de calefacció comunitària, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Si es modifica la instal·lació de l’habitatge o local cal que es faci amb un instal·lador autoritzat i d’acord amb la normativa vigent. Neteja: La pols dels radiadors o estufes es netejaran amb aspirador o amb un raspall especial, sempre d’acord amb les instruccions del fabricant. Incidències extraordinàries:

Si s'observen fuites d'aigua als aparells o a la xarxa, o altres deficiències en el funcionament de la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.

En cas de poder actuar davant d’una fuita d’aigua caldrà: - Tancar la instal·lació. - Desconnectar l'electricitat de la zona afectada. - Recollir tota l'aigua. - Comprovar l'abast de les possibles lesions causades tant al propi habitatge, local o zona com a

les veïnes. - Fer reparar l'avaria. - Avisar a la companyia d'assegurances pels desperfectes ocasionats a propis i a tercers.


Els diferents components de la instal·lació de calefacció tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment.

De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspecció de les instal·lacions privatives de l’edifici.

El manteniment de la instal·lació de calefacció comunitària fins a la clau de pas dels espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació a partir de la clau de pas situada a l’interior de l’espai privatiu correspon a l'usuari.

Instal·lació de climatització I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de climatització s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de salubritat, de funcionalitat, de seguretat i d’estalvi energètic per a les quals s’han dissenyat les instal·lacions. Tipus de climatització:APARELLS D’AIRE CONDICIONAT Per optimitzar la despesa energètica de la instal·lació cal controlar amb programadors i termòstats les temperatures de l’ambient a climatitzar en funció de la seva ocupació, de l’ús previst i de la seva freqüència. No es poden fixar aparells d’aire condicionat a les façanes. Es col·locaran preferentment a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Per a la correcta utilització de la instal·lació de cada habitatge o local caldrà seguir les instruccions donades pel fabricant. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: Si es modifica la instal·lació de l’habitatge o local, cal que es faci amb una empresa especialitzada i d’acord amb la normativa vigent. Incidències extraordinàries:

Si s'observen fuites d'aigua als aparells o altres deficiències de funcionaments en la instal·lació comunitària s’ha d'avisar als responsables de manteniment de l’edifici perquè es facin urgentment les actuacions oportunes.


Els diferents components de la instal·lació de climatització tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspecció de les instal·lacions privatives de l’edifici.

El manteniment de la instal·lació de climatització comunitària fins els espais privatius (habitatge o local) correspon a la propietat o a la comunitat de propietaris de l'edifici. El manteniment de la instal·lació a partir del seu accés als espais privatius correspon a l'usuari.

Instal·lació de telecomunicacions I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de telecomunicacions s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Les instal·lacions de telecomunicacions permeten els serveis següents:


Pàg. 63

Servei de telefonia (també inclou la contractació del servei d’ADSL). Servei de televisió terrestre, tan analògica com digital. La instal·lació comuna també permet rebre la televisió per satèl·lit sempre i quan s’instal·li, entre

d’altres, una antena parabòlica comunitària i els corresponents codificadors. La instal·lació està prevista per poder col·locar una xarxa de distribució de dades per cable. No es poden fixar les antenes a les façanes. Es col·locaran preferent a les cobertes tot seguint les ordenances municipals i l’autorització de la propietat o comunitat de propietaris. Els armaris de les instal·lacions de telecomunicacions no han de tenir cap element aliè a la instal·lació i estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment o instal·ladors autoritzats. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de telecomunicacions, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Aquesta prescripció inclou les petites modificacions de la instal·lació en espais d’ús privatiu doncs poden perjudicar la qualitat del so o imatge d’altres usuaris. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat de la imatge o so, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, antenes el mal estat, etc.), s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici per tal de que es prenguin les actuacions oportunes.


Es molt recomanable subscriure un contracte de manteniment de la instal·lació amb una empresa especialitzada que pugui actualitzar periòdicament la instal·lació i donar resposta d’una manera ràpida i eficaç a les deficiències que puguin sorgir. A partir del registre d’enllaç situat al punt d’entrada general de l’edifici el manteniment de la instal·lació és a càrrec de la propietat. Abans d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’operadora contractada. El manteniment de la instal·lació a partir del registre d’enllaç, situat al punt d’entrada general de l’edifici, fins als Punts d’accés a l’usuari, situat a l’interior dels espais privatius, correspon a la propietat o comunitat de propietaris de l’edifici. A partir d’aquest punt el manteniment va a càrrec de l’usuari.

Instal·lació de porter electrònic I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: La instal·lació de porter electrònic s’utilitzarà exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació del porter electrònic, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries: Si s'observen deficiències en la qualitat del so, en la imatge en cas de video-porter, o en la xarxa (mecanismes i/o registres desprotegits, etc.) s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè es facin les actuacions oportunes.


Caldrà seguir les instruccions d'ús i manteniment de la instal·lació del porter electrònic proporcionades pels seus fabricants o instal·ladors.

Instal·lació d’aparells elevadors I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Els aparells elevadors s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions específiques de seguretat i funcionalitat per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Les càrregues màximes admeses dels aparells elevadors i el número màxim de persones estan especificades en la placa situada en un lloc visible de la cabina. Els ascensors no es poden utilitzar com a muntacàrregues i no es pot fumar al seu interior. Els nens que no vagin acompanyats de persones adultes no poden fer ús de l'ascensor. La sala de màquines no ha de tenir cap element aliè a la instal·lació i s'ha de netejar periòdicament. Aquests recintes estan tancats amb clau i són d'accés restringit al personal de l'empresa que faci el manteniment i, en cas d'urgència, al responsable designat per la propietat. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació dels aparells elevadors, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa autoritzada. Incidències extraordinàries:

Si s'observa que falla un mecanisme, s'ha d'aturar el servei, col·locar el rètol "No funciona" i avisar als responsables del manteniment de l’edifici.

Si l'ascensor es para entre dues plantes cal conservar la calma, no intentar sortir-ne, prémer el botó corresponent a l'alarma o, si n’hi ha, comunicar-se pel telèfon amb el conserge o amb l’empresa de manteniment, i esperar l'ajut. La majoria d’empreses de manteniment tenen servei d’urgència pel rescat i el seu telèfon és a la cabina. Davant la impossibilitat d’efectuar les operacions esmentades i en cas necessari cal trucar al Servei de Bombers.

En cas d'accident serà obligat posar-ho en coneixement d'un organisme territorial competent i de l'empresa encarregada del seu manteniment. L’aparell no tornarà a posar-se en marxa fins que, prèvia reparació i proves pertinents, l'organisme territorial competent ho autoritzi.


Els diferents components de la instal·lació dels aparells elevadors tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Inspecció i revisió dels aparells elevadors. Si la instal·lació presenta deficiències importants, l'empresa encarregada del seu manteniment està obligada a clausurar el servei per la perillositat potencial de la instal·lació.

Instal·lacions per a la recollida i evacuació de residus I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions per a la recollida de residus s'utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint-se les prestacions de salubritat i de funcionalitat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Tipus de recollida municipal:CONTENIDORS


Pàg. 64

En el cas del trasllat dels residus per baixants s’haurà de mantenir la prescripció de que cada fracció s’aboqui a la boca corresponent. No es podran abocar líquids, objectes tallants i/o vidres. Els envasos lleugers i la matèria orgànica s’abocaran dins d’envasos tancats, i els envasos de cartró que no entrin per la comporta s’introduiran trossejats i no plegats. El magatzem de contenidors o les estació de càrrega no han de tenir cap element aliè a la instal·lació, s'han de comprovar que estiguin nets i que no manqui aigua en els sifons dels desguassos. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de les instal·lacions per la recollida i evacuació de residus, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’una empresa especialitzada. Incidències extraordinàries:

Si es detecten deficiències de neteja i males olors, s'ha d'avisar als responsables del manteniment de l’edifici perquè facin les mesures correctores adients.

II. Instruccions de manteniment:

Els diferents components de la instal·lació d’eliminació de residus tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió, neteja, desinsectació, desinfecció i desratització dels recintes i de les instal·lacions. Instal·lació de protecció contra incendis I.- Instruccions d’ús:

Condicions d’ús: Les instal·lacions i aparells de protecció contra incendis s’utilitzaran exclusivament per a l'ús projectat, mantenint les prestacions de seguretat específiques per a les quals s’ha dissenyat la instal·lació. Sistema o aparells instal·lats:

Situació:

EXTINTORS ZONES DE PAS CADA PLANTA No es pot modificar la situació dels elements de protecció d'incendis ni dificultar la seva accessibilitat i visibilitat. En els espais d’evacuació no es col·locaran objectes que puguin obstaculitzar la sortida. En cas d’incendi – sempre que no posi en perill la seva integritat física i la de possibles tercers – es pot utilitzar els mitjans manuals de protecció contra incendis que estiguin a l’abast depenent del tipus d’edifici i l’ús previst . Aquests poden ser tant els d’alarma (polsadors d’alarma) com els d’extinció (extintors i manegues). Tots els extintors porten les seves instruccions d’ús impreses. Intervencions durant la vida útil de l’edifici: En el cas d’intervencions que impliquin la reforma, reparació o rehabilitació de la instal·lació de protecció contra incendis, caldrà el consentiment de la propietat o del seu representant, el compliment de les normatives vigents i la seva execució per part d’un instal·lador autoritzat. Incidències extraordinàries:

Després d’haver utilitzat els mitjans d’extinció caldrà avisar a l’empresa de manteniment perquè es facin les revisions corresponents als mitjans utilitzats i es restitueixin al seu correcte estat.

En cas d’una emergència (incendi, inundació, explosions, accidents, etc.) cal mantenir la calma i actuar en funció de les possibilitats personals i no efectuar accions que puguin posar en perill la integritat física de propis i tercers, tot adoptant les mesures genèriques donades en el punt 6 “Zones d’ús comú “ i, si s’escau, les dels protocols recollits en el Pla d’emergència de l’edifici.


Els diferents components de la instal·lació de protecció contra incendis tindran un manteniment periòdic d’acord amb el Pla de manteniment. De forma general, es tindran en consideració les següents operacions:

Revisió dels aparells o sistemes instal·lats. En cas d'incendi, la manca de manteniment de les instal·lacions de protecció contra incendis comportar tant la pèrdua de les garanties de l'assegurança així com la responsabilitat civil de la propietat pels possibles danys personals i materials causats pel sinistre.

.


Pàg. 65

ANNEXES A LA MEMÒRIA 5. Control de qualitat dels materials.


Pàg. 66


Pàg. 67

ANNEXES A LA MEMÒRIA 5. Control de qualitat dels materials. CONTINGUT DEL PLA DE CONTROL. TIPUS DE CONTROL. El contingut del Pla de Control segons el CTE és el següent:

1.- Prescripcions sobre els materials. (CONTROL DE RECEPCIÓ EN OBRA)

- Característiques tècniques que han de reunir els productes, equips i sistemes que s’utilitzin en les obres, així com els condicionants del seu subministrament, recepció i conservació, emmagatzematge i manipulació, les garanties de qualitat i el control de recepció que s’hagi de realitzar incloent el mostreig del producte, els assaigs a realitzar, els criteris d’acceptació i rebuig, i les accions a adoptar i els criteris d’ús, conservació i manteniment.

2.- Prescripcions en quan a l’execució per unitats d’obra. (CONTROL D’EXECUCIÓ)

- Característiques tècniques de cada unitat d’obra indicant el seu procés d’execució, normes d’aplicació, condicions que han de complir-se abans de la seva realització, toleràncies admissibles, condicions d’acabat, conservació i manteniment, control d’execució, assaigs i proves, garanties de qualitat, criteris d’acceptació i rebuig.

3.- Prescripcions sobre verificacions en l’edifici acabat. (CONTROL DE L’OBRA ACABADA)

- S’indicaran les verificacions i proves de servei que s’hagin de realitzar per comprovar les prestacions finals de l’edifici.

Així doncs, podem dir que el Pla de Control de Materials i Execució d’obra ha de generar diversos tipus de controls, que són els següents:

Pels materials. A1.- INSPECCIONS: Controls de recepció en obra de productes, equips i sistemes. Tenen per objecte comprovar que les característiques tècniques dels productes, equips i sistemes subministrats satisfan el que s’exigeix en projecte. Es faran a partir de:

- El control de la documentació dels subministrament, que com a mínim contindrà els següents documents: - Documents d’origen, full de subministrament i etiquetat. - Certificat de garantia del fabricant - Documents de conformitat o autoritzacions administratives, inclòs el marcat CE.

- El control mitjançant distintius de qualitat o avaluacions tècniques d’idoneïtat.

A2. ASSAIGS: Comprovació de característiques de materials segons el que estableix la reglamentació vigent. S’efectuarà d’acord amb els criteris establerts en el projecte o indicats per la DF. Unitats d’obra. B1. VERIFICACIONS. Operacions de control d’execució d’unitats d’obra. Es comprovarà l’adequació i conformitat amb el projecte.

B2. PROVES DE SERVEI. Assaigs de funcionament de sistemes complerts d’obra, un cop finalitzada aquesta. Seran les previstes en projecte o les ordenades per la DF i exigides per la legislació aplicable.

Passem tot seguit a enumerar les proves i controls mínimes que caldrà realitzar per tal de complir amb el que estableix el CTE en relació al Control de Materials i Execució, així com amb el Decret 375/88 de la Generalitat de Catalunya. En el Plec de Condicions es detallen amb més concreció els controls a realitzar. LLISTAT MÍNIM DE PROVES I CONTROLS A REALITZAR. 1. SUBSISTEMA MOVIMENT DE TERRES.

- Excavació: - Control de moviments de l’excavació. - Control del material de replè i del grau de compactat.

- Gestió de l’aigua: - Control del nivell freàtic. - Anàlisi de les inestabilitats de les estructures soterrades a causa trencaments hidràulics.

- Millora o reforç del terreny: - Control de las propietats del terreny posteriorment a la millora.

- Ancoratges al terreny: - Segons norma UNE EN 1537:2001

2. SUBSISTEMA SOTA-RASSANT FONAMENTS. 2.1.- DADES PREVIES I DE MATERIALS.

- Estudi geotècnic. - Anàlisi de les aigües, sempre que hi hagi indici que aquestes puguin ser àcides, salines o d’agressivitat potencial. - Control geomètric del replanteig i nivell de la fonamentació. Fixació de les toleràncies segons DB SE C “Seguridad Estructural Cimientos”. - Control del formigó armat segons EHE “EHE Instrucción de Hormigón Estructural y DB SE C Seguridad Estructural Cimientos”. (Veure apartat 3) - Control de fabricació i transport del formigó armat. (Veure apartat 3)

3. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT. EHE. 3.1 CONTROL DE MATERIALS

Control dels components del formigó segons EHE, la Instrucció per a la Recepció de Ciments, els Segells de Control o Marques de Qualitat i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:

- Ciment (Decret 375/88 de la Generalitat) - Aigua per pastar (Decret 375/88 de la Generalitat) - Àrids (Decret 375/88 de la Generalitat) - Altres components (abans de l’inici de l’obra)

o Additius per a formigó (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Cendres volants (Decret 375/88 de la Generalitat) o Addicions per elaborar formigó: Fum de sílice (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat del formigó segons EHE i el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars:


Pàg. 68

- Resistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Consistència (Decret 375/88 de la Generalitat) - Durabilitat (Decret 375/88 de la Generalitat) - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Assaigs de control del formigó:

(Decret 375/88 de la Generalitat) - Modalitat 1: Control a nivell reduït - Modalitat 2: Control al 100 % - Modalitat 3: Control estadístic del formigó - Assaigs d’informació complementaria (en els casos contemplats per la EHE en els articles 72º i

75º i en 88.5, o quan així s’indiqui en el Plec de Prescripcions Tècniques Particulars). - Pel formigó fet en obra (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de qualitat de l’acer: (Decret 375/88 de la Generalitat) - Control a nivell reduït:

- Només per armadures passives. - Control a nivell normal:

- S’ha de realitzar tant per armadures actives com a passives. - És l’únic vàlid per a formigó pretesat. - Tant per productes certificats com pels que no ho siguin, els resultats de control de l’acer

han de ser coneguts abans de formigonar. - Comprovació de soldabilitat:

- En el cas d’existir empalmes per soldadura

Altres controls: - Control de dispositius d’ancoratge i empalmes de soldadures posttesades. - Control de les beines i accessoris per les armadures de pretesat. - Control dels equips de tesat. - Control dels productes d’injecció.

3.2 CONTROL DE LA EXECUCIÓ

Nivells del control de l’execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control d’execució a nivell reduït:

- Una inspecció per cada lot en que s’ha dividit l’obra. - Control de recepció a nivell normal:

- Existència de control extern. - Dues inspeccions per cada lot en que s’ha dividit l’obra.

- Control d’execució a nivell intens: - Sistema de qualitat propi del constructor. - Existència de control extern. - Tres inspeccions per lot en que s’ha dividit l’obra.

Fixació de toleràncies d’execució.

Altres controls:

- Control del tesat de les armadures actives. - Control d’execució de la injecció. - Assaigs d’informació complementària de l’estructura (proves de càrrega i d’altres assaigs no

destructius)

4. SUBSISTEMA DE SOSTRES PREFABRICATS (Decret 375/88 de la Generalitat)

Control de la qualitat de la documentació del projecte: El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat de biguetes, entrebigat i del conjunt del sistema.

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de la correspondència entre la comanda i el subministrament mitjançant la comprovació

de l’albarà. - Comprovació de l’autorització d’ús per cada sistema de sostre. - Es sol·licitarà, per cada sistema de sostre, la justificació documental del fabricant que justifiqui

l’autorització d’ús. No caldrà fer aquesta comprovació si el sistema de sostre te un distintiu de qualitat oficialment reconegut.

- Control del gravat del codi d’identificació de cada bigueta. - Control del bon estat aparent de les peces d’entrebigat. - Verificacions de les característiques geomètriques reflectides en l’autorització d’ús. - Comprovació de la compatibilitat entre biguetes i peces d’entrebigat.

Control de qualitat de muntatge i execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de l’apuntalament - Control de col·locació de les biguetes i revoltons - Control de la col·locació de les armadures - Control de l’abocat, compactació i curat del formigó - Control del desapuntalament

Control de qualitat de l’obra acabada (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de nivells i replanteig - Control de fletxes, contrafletxes i toleràncies.

5. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’ACER. DB SE A.

Control de la qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució estructural aportada.

Control de qualitat dels materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Certificat de qualitat del material. - Procediment de control mitjançant assaigs per materials que presentin característiques no

avalades pel certificat de qualitat. - Procediment de control mitjançant l’aplicació de normes o recomanacions de prestigi reconegut

per materials singulars. Control de qualitat de la fabricació: (Decret 375/88 de la Generalitat)


Pàg. 69

- Control de la documentació de taller segons la documentació del projecte, que ha d’incloure: - Memòria de fabricació - Plànols de taller - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat de la fabricació: - Ordre de les operacions i utilització d’eines adequades - Qualificació del personal - Sistema de traçat adient

Control de qualitat de muntatge:

- Control de qualitat de la documentació de muntatge: - Memòria de muntatge - Plans de muntatge - Pla de punts d’inspecció

- Control de qualitat del muntatge 6. SUBSISTEMA ESTRUCTURES D’OBRA DE FÀBRICA

Recepció de materials: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Peces:

- Declaració del fabricant sobre la resistència i la categoria (categoria I o categoria II) de las peces.

- Sorres - Ciments i cal - Morters secs preparats i formigons preparats - Comprovació de dosificació y resistència

Control de fàbrica: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Tres categories d’execució:

- Categoria A: peces i morter amb certificació d’especificacions, fàbrica amb assaigs previs i control diari d’execució.

- Categoria B: peces (llevat succió, retracció i expansió per humitat) i morter amb certificació d’especificacions i control diari d’execució.

- Categoria C: no compleix algun dels requisits de B.

Morters i formigons de replè (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de dosificació, barreja i posada en obra

Armadura: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Control de recepció i posada en obra

Protecció de fàbriques en execució: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Protecció contra danys físics - Protecció de la coronació - Manteniment de la humitat - Protecció contra gelades - Trava temporal - Limitació de l’alçada d’execució per dia

7. SUBSISTEMA ESTRUCTURES DE FUSTA

Subministrament i recepció dels productes: - Identificació del subministrament amb caràcter general:

- Nom i adreça de l’empresa subministradora i del taller de serrat o fàbrica. - Data i quantitat del subministra - Certificat d’origen i distintiu de qualitat del producte

- Identificació del subministra amb caràcter específic: - Fusta serrada:

a) Espècie botànica i classe resistent. b) Dimensions nominals c) Contingut d’humitat

- Tauler: a) Tipus de tauler estructural. b) Dimensions nominals

- Element estructural de fusta encolada: a) Tipus d’element estructural i classe resistent b) Dimensions nominals c) Marcat

- Elements realitzats a taller: a) Tipus d’element estructural i declaració de capacitat portant, indicant condicions de

recolzament b) Dimensions nominals

- Fusta i productes de la fusta tractats amb elements protectors: a) Certificat del tractament aplicat, espècie de la fusta, protector emprat i núm. de registre,

mètode d’aplicació, categoria del risc cobert, data del tractament, precaucions en front a mecanitzacions posteriors i informacions complementàries.

- Elements mecànics de fixació: a) Tipus de fixació b) Resistència a tracció de l’acer c) Protecció front a la corrosió d) Dimensions nominals e) Declaració de valors característics de resistència a l’aixafament i moment plàstic per a

unions fusta-fusta, fusta-tauler i fusta-acer.

Control de recepció en obra: - Comprovacions amb caràcter general:

- Aspecte general del subministrament - Identificació del producte

- Comprovacions amb caràcter específic: - Fusta serrada

a) Espècie botànica b) Classe resistent c) Toleràncies en les dimensions d) Contingut d’humitat

- Taulers: a) Propietats de resistència, rigidesa y densitat b) Toleràncies en les dimensions

- Elements estructurals de fusta laminada encolada: a) Classe resistent b) Toleràncies en les dimensions

- Altres elements estructurals realitzats en taller: a) Tipus b) Propietats c) Toleràncies dimensionals d) Planeïtat e) Contrafletxes

- Fusta i productes derivats de la fusta tractats amb productes protectors: a) Certificació del tractament

- Elements mecànics de fixació:


Pàg. 70

a) Certificació del material b) Tractament de protecció

- Criteri de no acceptació del producte 8. TANCAMENTS I PARTICIONS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de l’aïllament aportada.

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.

Control d’execució en obra:

- Execució d’acord amb les especificacions de projecte. - Es tindrà cura en les trobades dels diferents elements i, especialment, a la execució dels

possibles ponts tèrmics integrats en els tancaments. - Posada en obra d’aïllaments tèrmics (posició, dimensions i tractament de punts singulars) - Posició i garantia de continuïtat en la col·locació de la barrera de vapor. - Fixació d’elements de fusteria per a garantir la estanqueïtat al pas d’aire i l’aigua.

9. INSTAL·LACIONS DE PROTECCIÓ I AÏLLAMENTS CONTRA INCENDIS

Control de qualitat de la documentació del projecte: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- El projecte defineix i justifica la solució de protecció contra incendis aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Documento Básico DB SI Seguridad en Caso de Incendio”.

Subministra i recepció de productes: (Decret 375/88 de la Generalitat)

- Es comprovarà la existència de marcat CE. - Els productes s’ajustaran a les especificacions del projecte que aplicarà el que es recull en el

“REAL DECRETO 312/2005”, de 18 de març, pel què s’aprova la classificació dels productes de construcció i dels elements constructius en funció de les seves propietats de reacció i de resistència front al foc.


(Decret 375/88 de la Generalitat) - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificació de les dades de la central de detecció d’incendis. - Comprovar característiques dels detectors, polsadors i elements de la instal·lació, així com la

seva ubicació i muntatge. - Comprovar instal·lació i traçat de línies elèctriques, comprovant la seva alineació i subjecció. - Verificar la xarxa de canonades d’alimentació als equips de manega i sprinklers:

característiques i muntatge. - Comprovar equips de manegues i sprinklers: característiques, ubicació y muntatge. - Prova hidràulica de la xarxa de manegues i sprinklers. - Prova de funcionament dels detectors i de la central. - Comprovar funcionament del bus de comunicació amb el lloc central.

10. SUBSISTEMES D’AILLAMENTS TÈRMICS I ACÚSTICS

(Decret 375/88 de la Generalitat)

Subministrament i recepció de productes: - Etiqueta identificativa indicant la classe de producte, el tipus i els espessors. - Els materials que vingui avalats per Segells o Marques de Qualitat haurien de tenir la garantia

per part del fabricant del compliment dels requisits i característiques mínimes exigides pel CTE.

- Les fibres minerals duran el segell INCE i ASTM-C-167 indicant les seves característiques dimensionals i la seva densitat aparent.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HE 1. - L’element haurà d’anar protegit. - Caldrà evitar el pont tèrmic/acústic. - Control de la ventilació de la cambra si n’hi hagués.

11. SUBSISTEMES DE PROTECCIÓ FRONT A LA HUMITAT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà l’existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Tots els elements s’ajustaran al descrit en el DB HS “Salubridad”, en la secció HS 1 “Protección

frente a la Humedad”. - Es realitzaran proves d’estanqueïtat en la coberta.

12. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS TÈRMIQUES DE CALEFACCIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte:

- El projecte defineix i justifica la solució d’aïllament aportada, justificant de manera expressa el compliment del “Reglamento de Instalaciones Térmicas (RITE)”.

Subministra i recepció de productes:

- Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Muntatge de canonada i passatubs segons especificacions. - Característiques i muntatge dels conductes d’evacuació de fums. - Característiques i muntatge de les calderes. - Característiques i muntatge dels terminals. - Característiques i muntatge dels termòstats. - Proves parcials d’estanqueïtat de zones ocultes. La pressió de prova no ha de variar, al menys,

en 4 hores. - Prova final d’estanqueïtat (caldera connexionada i connectada a la xarxa de fontaneria). La

pressió de prova no ha de variar, al menys, en 4 hores. 13. SUBSISTEMA DE CONTROL AMBIENTAL. INSTAL·LACIONS DE CLIMATITZACIÓ

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de climatització aportada.

Subministrament i recepció de productes:




Pàg. 71

- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Replanteig i ubicació de maquines. - Replanteig i traçat de canonades i conductes. - Verificar característiques de maquines climatitzadores, fan-coils i refredadores. - Comprovar muntatge de canonades i conductes, així com alineació i distància entre suports. - Verificar característiques i muntatge dels elements de control. - Proves de pressió hidràulica. - Aïllament en canonades, comprovació de gruixos i característiques del material d’aïllament. - Prova de xarxes de desguàs de climatitzadors i fan-coils. - Connexió a quadres elèctrics. - Proves de funcionament (hidràulica i aire). - Proves de funcionament elèctric.

14. SUBSISTEMA SUMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE FONTANERIA

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de fontaneria aportada.


- Es comprovarà l’existència de marcat CE.

Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Punt de connexió amb la xarxa general i escomesa - Instal·lació general interior: característiques de canonades i de vàlvules. - Protecció i aïllament de canonades tant encastades com vistes. - Proves de les instal·lacions:

- Prova de resistència mecànica i estanqueïtat parcial. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Prova d’estanqueïtat i de resistència mecànica global. La pressió de prova no ha variar en, al menys, 4 hores.

- Proves particulars en las instal·lacions de Aigua Calent Sanitària: a) Mesura de cabdal i temperatura en els punts d’aigua b) Obtenció del cabdal exigit a la temperatura fixada un cop obertes les aixetes estimades

en funcionament simultani. c) Temps de sortida de l’aigua a la temperatura de funcionament. d) Mesura de temperatures a la xarxa. e) Amb l’acumulador a regim comprovació de les temperatures del mateix, en la seva

sortida i en les aixetes. - Identificació d’aparells sanitaris i aixetes. - Col·locació d’aparells sanitaris (es comprovarà l’anivellació, la subjecció i la connexió). - Funcionament d’aparells sanitaris i aixetes (es comprovarà les aixetes, les cisternes i el

funcionament dels desguassos). - Prova final de tota la instal·lació durant 24 hores.

15. SUBSISTEMA SUMINISTRES. INSTAL·LACIONS DE GAS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de gas aportada.

Subministra i recepció de productes:


Control d’execució en obra: - Execució d’acord a las especificacions de projecte. - Canonada d’escomesa a l’armari de regulació (diàmetre i estanqueïtat). - Passos de murs y forjats (col·locació de passatubs i vaines). - Verificació de l’armari de comptadores (dimensiones, ventilació, etc.). - Distribució interior canonada.

- Distribució exterior canonada. - Vàlvules i característiques de muntatge. - Prova d’estanqueïtat i resistència mecànica.

16. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS DE SANEJAMENT

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de les instal·lacions d’evacuació d’aigües residuals.

Subministrament i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució de acord a las especificacions de projecte. - Comprovació de vàlvules de desguàs. - Comprovació de muntatge dels sifons individuals i pots sifònics. - Comprovació de muntatge de canals i embornals. - Comprovació del pendent dels canals. - Verificar execució de xarxes de petita evacuació. - Comprovació de baixants i xarxa de ventilació. - Verificació de la xarxa horitzontal penjada i la soterrada (arquetes i pous). - Verificació dels dipòsits de recepció i d’elevació i control. - Prova estanqueïtat parcial. - Prova d’estanquitat total. - Prova amb aigua. - Prova amb aire. - Prova amb fum.

17. SUBSISTEMA EVAQÜACIÓ. INSTAL·LACIONS D’EXTRACCIÓ DE FUMS I GASOS.

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució d’extracció aportada.



Control d’execució en obra: - Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Comprovació de ventiladors, característiques i ubicació. - Comprovació de muntatge de conductes i reixes. - Proves d’estanqueïtat d’unions de conductes. - Prova de mesura d’aire. - Proves afegides a realitzar en el sistema d’extracció de garatges:

- Ubicació de central de detecció de CO en el sistema de extracció dels garatges. - Comprovació de muntatge i accionament front la presència de fum.

- Proves i posada en marxa (manual i automàtica). 18. SUBSISTEMA CONNEXIONS. INSTAL·LACIONS ELÈCTRIQUES

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució elèctrica aportada, justificant de manera expressa el

compliment del “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión i de les Instruccions Tècniques Complementàries.





Pàg. 72

- Execució d’acord a les especificacions de projecte. - Verificar característiques de caixa transformador: envans, fonamentació-recolzaments, terres,

etc. - Traçat i muntatges de línies repartidores: secció del cable i muntatge de safates i suports. - Situació de punts i mecanismes. - Traçat de rases i caixes en la instal·lació encastada. - Subjecció de cables i senyalització de circuits. - Característiques i situació d’equips d’enllumenat i mecanismes (marca, model i potència). - Muntatge de mecanismes (verificació de fixació i anivellament) - Verificar la situació dels quadres i del muntatge de la xarxa de veu i dades. - Control de troncals i de mecanismes de la xarxa de veu i dades. - Quadres generals:

- Aspecte exterior i interior. - Dimensions. - Característiques tècniques dels components del quadre interruptors, automàtics,

diferencials, relès, etc.) - Fixació d’elements i connexionat.

- Identificació i senyalització o etiquetat de circuits i les seves proteccions. - Conexionat de circuits exteriors a quadres. - Proves de funcionament:

- Comprovació de la resistència de la xarxa de terra. - Comprovació d’automàtics. - Encès de l’enllumenat. - Circuit de força. - Comprovació de la resta de circuits de la instal·lació enllestida.

19. SUBSISTEMA D’ENERGIES RENOVABLES. INSTAL·LACIONS DE A.C.S. AMB PANNELLS SOLARS

Control de qualitat de la documentació del projecte: - El projecte defineix i justifica la solució de generació de aigua calent sanitària (ACS) amb

pannells solars.

Subministra i recepció de productes: - Es comprovarà la existència de marcat CE.


- Execució de acord a las especificacions de projecte. - La instal·lació s’ajustarà al que es descriu en la “Sección HE 4 Contribución Solar Mínima de

Agua Caliente Sanitaria”.


Pàg. 73

ANNEXES A LA MEMÒRIA 6. Previsió dels espais per a les infrastructures de telecomunicacions


Pàg. 74

ICT Previsió d’espais per a les infraestructures de telecomunicacions P. BÀSIC

Ref del projecte:

ICT,

Infra

estru

ctur

es c

omun

s de

tele

com

unic

acio

ns, R

D L

lei 1

/98

i RD

401

/200

4

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v

.2

oct

ubre

200

8

DADES DE L’EDIFICI: Situació:Municipi :

Promotor: Tipus d’edifici (ús principal): Nombre d’habitatges: Nombre d’oficines: Nombre de locals:

DADES GENERALS DE LA INSTAL·LACIÓ

El projecte de l’edifici ha de garantir la previsió d’espais per a la implantació de les infrastructures de telecomunicacions segons el R.D. Llei 1/98 “Infraestructuras comunes en los edificios par el acceso a los servicios de telecomunicación” (BOE 28/02/1998).

Els edificis han de disposar obligatòriament dels serveis de Telefonia bàsica (TB) i Televisió terrestre i radiodifusió sonora (RTV). Pel que fa a la Televisió i radiodifusió sonora per satèl·lit (RTVSAT), la instal·lació ha de permetre la distribució dels senyals procedents de dos operadors, encara que no és obligatori la col·locació de les antenes parabòliques. En quan als servei de Telecomunicacions per cable (TLCA) només cal preveure la canalització, fins als punts de presa de l’usuari, que possibiliti en un moment donat la col·locació del cablejat necessari que serà a càrrec dels operadors.

Per a fer les previsions d’espais es disposa del R.D. 401/2003 “Reglamento regulador de las infraestructuras comunes de telecomunicaciones para el acceso a les servicios de telecomunicación en el interior de los edificios y de la actividad de instalación de equipos y sistemas de telecomunicaciones” (BOE 14/05/2003).

CARRER COS, 20

AJUNTAMENT DE SALLENT

SALLENT

ADMINISTRATIU

núm. 17 1

Esquemes generals de les infraestructures de telecomunicacions ICT 2/12

ICT,

Infra

estru

ctur

es c

omun

s de

tele

com

unic

acio

ns, R

D L

lei 1

/98

i RD

401

/200

4

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v.2

o

ctub

re 2

008

E D I F I C I T I P U S

5

RITI

4ri

RITI

4ri

987

6

5

5

RITS

6

7

Accés al servei per planta baixa

Accés al servei pel soterrani

44 4ri 4ri 3 2 1

4 4ri 44ri 23 1

11r1110

12

3

1 Arqueta d’entrada 6 Canalització principal 2 Canalització exterior 7 Registres secundaris 3 Punt d’entrada general 8 Canalització secundària 4 Canalització d’enllaç 9 Registre de pas

4ri Registre d’enllaç inferior 10 Registres d’acabament de xarxa 4rs Registre d’enllaç superior 11 Canalització interior de l’usuari 5 Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions 11r Registre de pas de l’usuari

RITI Recinte inferior RITS Recinte superior

12 Registre de presa

RITU Recinte únic

Esquemes generals de les infraestructures de telecomunicacions ICT 3/12IC

T, In

fraes

truct

ures

com

uns

de te

leco

mun

icac

ions

, RD

Lle

i 1/9

8 i R

D 4

01/2

004

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.2

oct

ubre

200

8

E D I F I C I D ’ A L Ç AD A F I N S A P B + 3 P P i a m bu n M À X I M D E 1 0 P AU ( P u n t s d ’ a c c é s a l ’ u s u a r i )

Accés al servei pel soterrani

Accés al servei per planta baixa

RITU

4ri

5

4 4ri

4ri 4

123

13 2

10 11 11r7 8 9

RITU

6

5

12

7

6

3

4ri4ri

4ri





RITU Recinte únic


ICT,

Infra

estru

ctur

es c

omun

s de

tele

com

unic

acio

ns, R

D L

lei 1

/98

i RD

401

/200

4

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v.2

o

ctub

re 2

008

E D I F I C I AM B D I V E R S E S C AN AL I T Z A C I O N S P R I N C I P AL S

6

7

7

66 7

7

6

6

6

7

7 7

6

7

6

12

45

7

6

RITI

44ri 4ri 23 1

RITS

10

7

6

987

6

11r11

5 3





RITU Recinte únic

✔

Esquemes generals de les infraestructures de telecomunicacions ICT 5/12IC

T, In

fraes

truct

ures

com

uns

de te

leco

mun

icac

ions

, RD

Lle

i 1/9

8 i R

D 4

01/2

004

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.2

oct

ubre

200

8

E D I F I C I S I N D E P E N D E N T S AM B D I F E R E N T S C AN AL I T Z AC I O N S P R I N C I P A L S

7

6

7

66 7 67

8

6

7

6

7

12

11r9 10 11

6767

7

RITI

5

44ri 44ri34ri 2 1

111087

6

7

6

9

RITS

53

11r

12

1 Arqueta d’entrada 6 Canalització principal 2 Canalització exterior 7 Registres secundaris 3 Punt d’entrada general 8 Canalització secundària 4 Canalització d’enllaç 9 Registre de pas 4ri Registre d’enllaç inferior 10 Registres d’acabament de xarxa 4rs Registre d’enllaç superior 11 Canalització interior de l’usuari 5 Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions 11r Registre de pas de l’usuari



RITU Recinte únic


ICT,

Infra

estru

ctur

es c

omun

s de

tele

com

unic

acio

ns, R

D L

lei 1

/98

i RD

401

/200

4

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v.2

o

ctub

re 2

008

C O N J U N T D ’ H AB I T AT G E S U N I F AM I L I AR S AM B C O N T I N U Ï T AT D ’ E D I F I C AC I Ó

11r

31 2 4 4ri 76

RITU

5

7

10

8

11r11

6

12

11 11r

12

67

7

1 Arqueta d’entrada 6 Canalització principal 2 Canalització exterior 7 Registres secundaris 3 Punt d’entrada general 8 Canalització secundària 4 Canalització d’enllaç 9 Registre de pas 4ri Registre d’enllaç inferior 10 Registres d’acabament de xarxa 4rs Registre d’enllaç superior 11 Canalització interior de l’usuari 5 Recinte d’instal·lacions de telecomunicacions 11r Registre de pas de l’usuari



RITU Recinte únic

Previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions ICT 7/12IC

T, In

fraes

truct

ures

com

uns

de te

leco

mun

icac

ions

, RD

Lle

i 1/9

8 i R

D 4

01/2

004

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.2

mai

g 20

08

Projecte

1. ARQUETA D’ENTRADA Permet obtenir la unió entre les xarxes d’alimentació dels serveis de telecomunicació dels diferents operadors i la infraestructura comú de telecomunicacions de l’immoble Ubicació Arqueta única a l’exterior de l’immoble. Construcció A càrrec de la propietat de l’immoble Dimensions Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU)

Nombre de PAU longitud x amplada x profunditat (mm) Fins a 20 400 x 400 x 600

de 21 a 100 600 x 600 x 800 més de 100 800 x 700 x 820

Observacions En casos excepcionals, per manca d’espai a la vorera o prohibició de l’organisme competent, s’habilitarà un PUNT GENERAL D’ENTRADA:- Registre d’accés de 400 x 600 x 300 mm, o - Passamurs que admeti el pas de tota la canalització externa i que la part interna coincideixi amb el registre d’enllaç

2. CANALITZACIÓ EXTERNA Part de la instal·lació que va des de l’arqueta d’entrada fins al punt d’entrada general de l’immoble, a on pel costat interior s’ubica un registre d’enllaçConstrucció A càrrec de la propietat de l’immoble Dimensionat Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU)

núm. de PAU núm. tubs i TB+RDSI TLCA Reserva fins a 4 3 63mm 1 1 1 de 5 a 20 4 63mm 1 1 2 de 21 a 40 5 63mm 2 1 2

més de 40 6 63mm 3 1 2

3. PUNT D’ENTRADA GENERALElement passamurs que permet l’entrada a l’immoble de la canalització externa.

Per l’interior de l’immoble acabarà en un registre d’enllaç de les següents dimensions:

alçada x amplada x profunditat (mm) - armari 450 x 450 x 120 - arqueta 400 x 400 x 400

4. CANALITZACIÓ D’ENLLAÇ ENTRADA INFERIOR: Des del punt d’entrada general fins al registre principal ubicat en el RITI Característiques: Canalització amb tubs o canals encastats, superficials o soterrades

Nombre de tubs: el mateix que els de la canalització externaDimensionat: Segons el nombre de parells telefònics (Veure Annex: Comentaris)

núm. parells núm. tubs i TB+RDSI TLCA Reserva fins a 250 3 40mm 1 1 1

entre 250 i 525 3 50mm (1) 1 1 1 entre 525 i 800 3 63mm (1) 1 1 1

TUBS

Registres d’enllaç: poden ser - armaris 450 x 450 x 120 (alçada x amplada x profunditat, mm) - arquetes 400 x 400 x 400Col·locació: - cada 30 m en canalització encastada

- cada 50 m en canalització superficial o soterrada - en el punt d’intersecció de dos trams rectes no alineats - dins dels 60 cm abans de la intersecció, en un sol tram dels dos que es trobin. En aquest cas la corba tindrà un radi

de 350 mm. Observacions: quan part de la canalització d’enllaç sigui soterrada, serà perllongació de la canalització externa, eliminant-se el registre d’enllaç associat al punt d’entrada. (1) Pels tubs destinats a TLCA el pot ser 40mm

CANALS Disposició de 4 espais independents (en una o varies canals) repartits de la següent forma : - 2 espais per a TB+RDSI - 2 espais per a TLCA

Dimensions: La secció útil de cada espai es determinarà segons el nombre de parells, tipus de cable i la secció d’aquests.Accessoris: En els punts de trobada en trams no alineats es col·locaran accessoris de canvi de direcció amb un radi de 350 mm. Observacions: Les canals portaran únicament xarxes de telecomunicacions.

Es poden emprar safates o canals quan discorre pel sostre de planta soterrani.

ENTRADA SUPERIOR: Des dels sistemes de captació fins al RITSCaracterístiques: Canalització amb tubs o canals encastats o superficials TUBS 4 tubs Ø 40mm

Registres d’enllaç Dimensions 360 x 360 x 120 (alçada x amplada x profunditat, mm) Col·locació: - cada 30 m en canalització encastada

- cada 50 m en canalització superficial o soterrada - en el punt d’intersecció de dos trams rectes no alineats

CANALS Dimensions: secció de 6.000 mm2 amb 4 compartimentsAccessoris: En els punts de trobada en trams no alineats es col·locaran accessoris de canvi de direcció amb un radi de 350 mm.

✔

✔

✔

✔

Previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions ICT 8/12

ICT,

Infra

estru

ctur

es c

omun

s de

tele

com

unic

acio

ns, R

D L

lei 1

/98

i RD

401

/200

4

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v.2

m

aig

2008

Projecte

5. RECINTES D’INSTAL·LACIONS DE TELECOMUNICACIONS Recinte inferior on s’instal·len els equips de TB +RDSI, TLCA i SAFI Ubicació Sobre la rasant.

En cas d’estar a nivell inferior, cal bonera amb desguàs. Dimensionat (mm) Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU)

nombre de PAU alçada amplada fondària fins a 20 2000 1000 500De 21 a 30 2000 1500 500 De 31 a 45 2000 2000 500

RITI

Més de 45 2300 2000 2000

Recinte superior on s’instal·len els equips de RTV i SAFI Ubicació Preferentment en la coberta o terrat.

Mai per sota de l’última planta de l’immoble. Dimensionat (mm) Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU)

nombre de PAU alçada amplada fondària fins a 20 2000 1000 500De 21 a 30 2000 1500 500 De 31 a 45 2000 2000 500

RITS

Més de 45 2300 2000 2000 Recinte únic que acumula la funcionalitat del RITI i el RITS.

Per a: - conjunts unifamiliars i - edificis amb un màxim de 10 PAU i de fins a tres alçades i planta baixa. Ubicació Sobre la rasant.

En cas d’estar a nivell inferior, cal bonera amb desguàs Dimensionat (mm) Segons el nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU)

nombre de PAU alçada amplada fondària fins a 10 2000 1000 500

RITU

Més de 10 2300 2000 2000

RITM Recinte modular no propagadors de la flama. Per a edificis de menys de 45 PAU i conjunts unifamiliars de fins a 10 PAU, els RITI, RITS i RITU es podran realitzar per armaris de tipus modular.

CARACTERÍSTIQUES - Paviment rígid que dissipi càrregues electrostàtiques - Parets i sostres amb capacitat portant suficient - Separació 2 m respecte de centre de transformació, maquinària d’ascensors i maquinària d’aire condicionat, o el recinte estarà dotat de protecció contra camp electromagnètic. - Ventilació natural o forçada que garanteixi 2 renovacions/hora del volum del local. - Nivell d’enllumenat 300 lux. - Instal·lació elèctrica:- S’habilitarà una canalització elèctrica directa des del quadre de serveis generals de l’immoble fins a cada recinte de 2x6+T mm2.- El quadre de protecció situat a cada recinte tindrà un interruptor magnetotèrmic general de 25 A. - Previsió d’espai com a mínim, per a dos comptadors per a futurs operadors, en la centralització de comptadors elèctrics de l’edifici amb col·locació de tubs per a portar alimentació elèctrica als recintes de comptadors. - Posta a terra : anell tancat de coure amb una barra col·lectora intercalada fàcilment accessible. Estarà connectat al sistema general de terra de l’edifici que garantirà una resistència elèctrica no superior a 10

6. CANALITZACIÓ PRINCIPAL Canalització que connecta el RITI i el RITS entre sí i aquests amb els registres secundaris.

Ubicació En edificis d’habitatge: Passarà pròxima al forat d’ascensor o escala. En conjunts d’habitatges unifamiliars: Passarà sempre que sigui raonable, per zona comú, i en qualsevol cas, accessible

Característiques Pot estar formada per galeries, tubs o canals. En edificis d’habitatge: Ha de ser rectilínia, fonamentalment vertical. Cada vertical pot servir, com a màxim a 8 usuaris, PAU, per planta. En conjunts d’habitatges unifamiliars: Ha de ser el més rectilínia possible.

Casos singulars - Canalització principal composta de vàries verticals: parteixen totes elles des del registre principal únic.

- ICT comú a vàries escales: la canalització principal d’escales on no s’ubiqui el RITS finalitzaran en el registre secundari de planta.

Dimensionat En funció del nombre de punts d’accés a l’usuari (PAU)Tubs: núm. PAU núm. tubs i RTV TB + RDSI TLCA + SAFI reserva

Fins a 12 5 Ø 50 mm 1 1 2 1 de 13 a 20 6 Ø 50 mm 1 1 2 2 De 21 a 30 7 Ø 50 mm 1 1 3 2 Més de 30 10 Ø 50 mm 1 2 1c / 10 PAU,

mínim 4 1c / 15 PAU mínim 3

Canals o Galeries Segons nombre de PAU, tipus i secció dels cables

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔

✔


T, In

fraes

truct

ures

com

uns

de te

leco

mun

icac

ions

, RD

Lle

i 1/9

8 i R

D 4

01/2

004

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.2

mai

g 20

08

Projecte

7. REGISTRES SECUNDARIS

Connecta la canalització principal amb la secundària Ubicació En zona comunitària i de fàcil accés. Es col·locaran en:

- Punts de trobada entre la canalització principal i una secundària - Punts de segregació cap als habitatges unifamiliars - Canvi de direcció o bifurcació de la canalització principal. - Cada 30 m de canalització principal - Canvis de tipus de conducció.

Dimensionat Armaris núm. PAU de l’edifici

núm. PAU per planta núm. plantes alçada x amplada x fondària

(mm)fins a 3 - fins a 20 fins a 4 fins a 5 450 x 450 x 150

fins a 20 o més de 3 o més de 5 de 21 a 30 - - 500 x 700 x 150

més de 30 - - 550 x 1000 x 150

Arquetes Canalitzacions soterrades 400 x 400 x 400

Observacions El registre secundari de l’última planta de l’edifici es pot col·locar en l’espai del RITS quan aquest estigui situat en aquesta planta.

8. CANALITZACIONS SECUNDÀRIES Connecta els registres secundaris amb els registres d’acabament de xarxa on s’allotgen els PAU (punt d’accés a l’usuari). Ubicació Pot estar formada per tubs o canals.

Dimensionat En funció del nombre de PAU per planta Tubs Tram Habitatges

/ planta núm. tubs i RTV TB +

RDSITLCA + SAFI

reserva

comunitari 5 3 Ø 25 mm 1 1 1 -

> 5 4 Ø 25, 32 o 40mm (Ø segons nombre d’escomeses de cada servei)

1 1 1 1

accés a cada habitatge 3 Ø 25 mm 1 1 1 -

Canals o galeries

Tram Habitatges/ planta

Espais / canals

comunitari 5 3 espais independents

> 5 4 espais independents accés a cada habitatge 3 espais independents Dimensions: La secció útil de cada espai es determinarà segons el nombre de parells, tipus de cable i la secció d’aquests.

9. REGISTRES DE PAS Ubicació - En zona comunitària.

- Derivació del tram comunitari al tram l’accés als habitatges - Cada 15 m - Canvis de direcció de radi inferior a 120 mm en habitatges o 250 mm en oficines.

Tipus de registres Tipus A: trams comunitaris Tipus B: tram d’accés a l’habitatge

Dimensionat Tipus de registres

núm.d’entrades

Ø màxim del tub

alçada x amplada x fondària (mm)

A 6 40 360 x 360 x 120 B 3 25 100 x 100 x 40

Observacions Màxim de dues corbes de 90º entre dos registres de pas.

10. REGISTRES D’ACABAMENT DE XARXA Ubicació - En l’interior de l’habitatge, local u oficina.

En els registres s’hi allotgen els punts d’accés a l’usuari (PAU). - Podran ser subministrats pels operadors dels serveis. - Situats entre 200 i 2300 mm del terra.

Tipus de registres Independent per a cada servei Integrats per a 2 o 3 serveis.

Dimensionat Registres segons serveis alçada x amplada x fondària (mm) TB+RDSI 100 x 170 x 40 RTV 200 x 300 x 60 TLCA i SAFI 200 x 300 x 40 Integrat per a 2 serveis 300 x 400 x 60 Integrat per a 3 serveis 300 x 500 x 60

Observacions - Podran ser subministrats pels operadors dels serveis. - Disposaran de presa de corrent

✔ ✔

✔

✔

✔

✔

Previsió d’espais per a les instal·lacions de telecomunicacions ICT 10/12

ICT,

Infra

estru

ctur

es c

omun

s de

tele

com

unic

acio

ns, R

D L

lei 1

/98

i RD

401

/200

4

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca

· C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v.2

m

aig

2008

Projecte

11. CANALITZACIÓ INTERIOR D’USUARI Connecta els registres de terminació de xarxa i els registres de presa Característiques Pot estar formada per tubs o canals S’hi intercalen els registres de pas Dimensionat Tubs 3 tubs de Ø 20 mm.

Registres de pas: Tipus B per a canalitzacions de TB+RDSI Tipus C: per a canalitzacions de TLCA i SAFI, i RTV

Tipus de registres núm. d’entrades alçada x amplada x fondària (mm)B 3 100 x 100 x 40 C 3 100 x 160 x 40

Canals 3 espais independents, com a mínim Observacions - Utilitzarà configuració en estrella.

- En altres estances, excepte banys i trasters, en les que no s’instal·lin serveis bàsics de telecomunicacions, es disposarà d’una canalització adequada per a l’accés a la connexió d’almenys un dels esmentats serveis.

12. REGISTRES DE PRESA Ubicació Encastats a la paret.

Nombre de registres - Habitatges: 1 registre per a cada servei (TB+RDSI, RTV, TLCA i SAFI) cada 2 estances o fracció, exclosos banys i trasters,amb un mínim de 2 per a cada servei.

- Locals comercials i Oficines en edificis d’habitatges1 registre per a cada servei (TB+RDSI, RTV, TLCA i SAFI) per a cada local o oficina, com a mínim.

- Edificis destinats principalment a Oficines1 registre per a cada servei (TB+RDSI, RTV, TLCA i SAFI) per a cada 100 m2 o fracció

Dimensionat 64 x 64 x 42 (alçada x amplada x fondària, mm) Observacions - Es deixarà un registre de presa, com a mínim en aquelles estances, exclosos banys i trasters, en les que no s’instal·lin preses.

- Hi haurà una presa de corrent a 500 mm com a màxim del registre de presa.- Les preses de RTV, TLCA i SAFI de cada estança es posaran juntes

EQUIPS DE CAPTACIÓ, ADAPTACIÓ I DISTRIBUCIÓ DE SENYAL DE RTV I RTVSAT Ubicació A la part superior de l’immoble

Es reservarà un espai físic lliure d’obstacles, accessible des de l’interior de l’edifici, per a la instal·lació d’elements de captació de senyals de radiodifusió sonora i televisió per satèl·lit.

Equips de captació i adaptació

- Elements necessaris per a la captació i adaptació de les senyals de radiodifusió sonora i televisió terrenal - Obligatori l’element que realitzi la mescla per permetre la incorporació a la xarxa de distribució primària de senyals de

RTVSATPals d’antenes - Materials resistents a la corrosió- Distàncies de separació:

- a línies elèctriques 1,5 longitud del pal - a l’obstacle o pal més proper 5m

- Alçada màxima 6m (per alçades superiors s’utilitzaran torretes)

- Suportaran una velocitat de vent, segons l’alçada d’ubicació del sistema respecte el terra: - < 20m: 130 km/h - > 20m: 150 km/h

- Es fixaran a elements resistents i accessibles i allunyats de xemeneies i altres obstacles - Impediran o dificultaran l’entrada d’aigua o, com a mínim, garantiran la seva evacuació

POSTA A TERRA Antena Terrestre- El pal d’antena es connecta a la presa de terra de l’edifici a través del camí més curt possible - Cable: secció 25 mm2

Antena servei per satèl·lit- Totes les parts accessibles que hagin de ser manipulades o aquelles en les quals el cos humà pugui establir contacte hauran d’estar a potencial de terra o adequadament aïllades.

- L’equipament de captació permetrà la connexió d’un conductor de coure de secció 25 mm2 amb el sistema de protecció general de l’edifici.

✔

✔

✔


T, In

fraes

truct

ures

com

uns

de te

leco

mun

icac

ions

, RD

Lle

i 1/9

8 i R

D 4

01/2

004

O

ficin

a C

onsu

ltora

Tèc

nica

·

Col

·legi

d’A

rqui

tect

es d

e C

atal

unya

v

.2

mai

g 20

08

ANNEX: COMENTARIS

NOMENCLATURA

ICT Infrastructures comuns de Telecomunicacions PAU Punt d’accés a l’usuari (PAU = UP) UP Unitat Privativa (UP = PAU) RITI Recinte de Instal·lacions de Telecomunicacions inferior RITS Recinte de Instal.lacions de Telecomunicacions superior RITU Recinte de Instal.lacions de Telecomunicacions únic RITM Recinte de Instal.lacions de Telecomunicacions modular

SERVEIS DE TELECOMUNICACIONS

TB Telefonia Bàsica (obligatori) XDSI Xarxa Digital de Serveis Integrats

RTV Radio Televisió Terrenal (obligatori) RTVSAT Radio Televisió per Satèl·lit

TLCA Telecomunicacions per Cable Banda Ampla (Internet, Televisió, Vídeo sota comanda, etc.) SAFI Servei d’Accés Fix Innal·làmbric Banda Ampla LMDS Serveis de Telecomunicacions Banda Ampla via Radio

PREVISIÓ DE DEMANDA DE PARELLS TELEFÒNICS (R.D. 401/2003 Annex II, punt 3)

El dimensionat de les xarxes està en funció del nombre màxim de parells i cables que es prevegin que es necessitaran a llarg plaç. El nombre total de parells serà el resultat d’incrementar 1,4 vegades la demanda prevista

Demanda prevista: Habitatge: 2 línies per habitatge Local comercial o oficines en edifici d’habitatges - 1 línia / 5 llocs treball amb un mínim 3 línies, si es poden

estimar els llocs de treball. - 1 línia / 33m2 amb un mínim 3 línies, si només es coneix la

superfície de l’oficina: útils (a més cal preveure 1línia per cada despatx tancat, sala reunions...)

Edificis destinats principalment a Locals Comercials o Oficines

- 3 línies/100 m2 o fracció (quan no estigui definida la distribució i l’ocupació )

Esquemes generals de les instal·lacions de telecomunicacions ICT 12/12

ICT

Prev

isió

d’e

spai

s pe

r a le

s in

stal

·laci

ons

de te

leco

mun

icac

ions

als

edi

ficis

Ofic

ina

Con

sulto

ra T

ècni

ca. C

ol·le

gi d

’Arq

uite

ctes

de

Cat

alun

ya

v..2

o

ctub

re d

e 20

08

D I S T R I B U C I Ó A L ’ I N T E R I O R D E L ’ H AB I T AT G E

Nombre mínim de preses: - 1 registre de presa per a cada servei (TB+RDSI, RTV, TLCA i SAFI) cada 2 estances o fracció, exclosos banys i trasters,

amb un mínim de 2 per a cada servei. - 1 registre de presa de reserva, no específicament assignat a un servei en concret, en aquelles estances on no s’instal·lin

preses.

EXEMPLE:

Habitatge amb 6 estances: 4 dormitoris, sala i cuina.

Nombre i tipus de preses: 6 estances / 2 = 3 (>2)

3 preses de TB + XDSI 3 preses de RTV 3 preses de TLCA i SAFI

2 preses de reserva.

LLEGENDA ESQUEMA INSTAL·LACIÓ

Punt d’Accés a l’Usuari: PAU

Registre de presa de Telefonia Bàsica i Xarxa De Serveis Integrats: TB, XDSI

Registre de presa de Televisió Terrenal i Satèl·lit: RTV, RTVSAT

Registre de presa dels Serveis de banda ampla: Internet, TLCA, LMDS, SAFI

Presa de reserva

Presa de corrent (*) 16 A a 50 cm com a màxim del registre de presa

(*) Aquesta presa de corrent no incrementa necessàriament el nombre d’endolls mínims per estança que estableix el REBT 2002.

PAU

Cuina Sala Dormitori Dormitori Dormitori Dormitori

6, 7

9

10 10


Pàg. 75

PLEC DE CONDICIONS


Pàg. 76


Pàg. 77

PLEC DE CONDICIONS PLEC DE CONDICIONS GENERALS DE L'EDIFICACIÓ FACULTATIVES I ECONÒMIQUES Capítol Preliminar: Disposicions Generals Naturalesa i objecte del Plec General Article 1.- El present Plec General de Condicions té caràcter supletori del Plec de Condicions particulars del Projecte. Ambdós, com a part del projecte arquitectònic tenen com a finalitat regular l'execució de les obres fixant-ne els nivells tècnics i de qualitat exigibles i precisen les intervencions que corresponen, segons el contracte i d'acord amb la legislació aplicable, al Promotor o propietari de l'obra, al Contractista o constructor de l'obra, als seus tècnics i encarregats, a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, així com les relacions entre ells i les seves obligacions corresponents en ordre a l'acompliment del contracte d'obra. Documentació del Contracte d'Obra Article 2.- Integren el contracte els documents següents relacionats per ordre de relació pel que es refereix al valor de les seves especificacions en cas d'omissió o contradicció aparent: 1. Les condicions fixades en el mateix document de contracte d'empresa o arrendament d'obra si és que existeix. 2. El Plec de Condicions particulars. 3. El present Plec General de Condicions. 4. La resta de la documentació del Projecte (memòria, plànols, medicions i pressupost). Les ordres i instruccions de la Direcció facultativa de les obres s'incorporen al Projecte com a interpretació, complement o precisió de les seves determinacions. En cada document, les especificacions literals prevalen sobre les gràfiques i en els plànols, la cota preval sobre la mida a escala. Capítol I: Condicions Facultatives Epígraf 1: Delimitació General de Funcions Tècniques L'Arquitecte Director Article 3.- Correspon a l'Arquitecte Director: a) Comprovar l'adequació de la cimentació projectada a les característiques reals del sòl. b) Redactar els complements o rectificacions del projecte que calguin. c) Assistir a les obres, tantes vegades com ho requereixi la seva naturalesa i complexitat, per tal de resoldre les contingències que es produïssin i impartir les instruccions complementàries que calguin per aconseguir la solució arquitectònica correcta. d) Coordinar la intervenció en obra d'altres tècnics que, en el seu cas, concorrin a la direcció amb funció pròpia en aspectes parcials de la seva especialitat. e) Aprovar les certificacions parcials d'obra, la liquidació final i assessorar el promotor en l'acte de la recepció. f) Preparar la documentació final de l'obra i expedir i subscriure juntament amb l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, el certificat de final d'obra.

L'Aparellador o Arquitecte Tècnic Article 4.- Correspon a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Redactar el document d'estudi i anàlisi del Projecte d'acord amb el previst a l'article 1.4. de les Tarifes d'Honoraris aprovades per R.D. 314/1979, de 19 de gener. b) Planificar, a la vista del projecte arquitectònic, del contracte i de la normativa tècnica d'aplicació, el control de qualitat i econòmic de les obres. c) Efectuar el replanteig de l'obra i preparar l'acta corresponent subscribint-la juntament amb l'Arquitecte i amb el Constructor. d) Comprovar les instal.lacions provisionals, mitjans auxiliars i sistemes de seguretat i salut en el treball, controlant-ne la seva correcta execució. e) Ordenar i dirigir l'execució material d'acord amb el projecte, amb les normes tècniques i amb les regles de bona construcció. f) Elaborar un programa de control de qualitat i fer o disposar les proves i assaigs de materials, instal.lacions i altres unitats d'obra segons les freqüències de mostreig programades en el pla de control, així com efectuar les altres comprovacions que resultin necessàries per assegurar la qualitat constructiva d' acord amb el projecte i la normativa tècnica aplicable. Dels resultats n'informarà puntualment al Constructor, donant-li, en tot cas,les ordres oportunes;si la contingència no es resolgués s'adoptaran les mesures que calguin donant-ne compte a l'Arquitecte. g) Fer les medicions d'obra executada i donar conformitat, segons les relacions establertes,a les certificacions valorades i a la liquidació final de l'obra. h) Subscriure, juntament amb l'Arquitecte, el certificat final d'obra. El Constructor Article 5.- Correspon al Constructor: a) Organitzar els treballs de construcció, redactant els plans d'obra que calguin i projectant o autoritzant les instal.lacions provisionals i mitjans auxiliars de l'obra. b) Elaborar el Pla de Seguretat i Salut en el treball en el qual s'analitzin, estudiïn, desenvolupin i complementin les previsions contemplades a l'estudi o estudi bàsic, en funció del seu propi sistema d'execució de l'obra.. c) Subscriure amb l'Arquitecte i l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, l'acte de replanteig de l'obra. d) Ostentar la direcció de tot el personal que intervingui en l'obra i coordinar les intervencions dels subcontractistes. e) Assegurar la idoneïtat de tots i cadascun dels materials i elements constructius que s'utilitzen, comprovant-ne els preparats en obra i rebutjant, per iniciativa pròpia o per prescripció de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, els subministraments o prefabricats que no comptin amb les garanties o documents de idoneïtat requerits per les normes d'aplicació. f) Custodiar el Llibre d'ordres i seguiment de l'obra, i donar el vist i plau a les anotacions que s'hi practiquin. g) Facilitar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, amb temps suficient, els materials necessaris per l'acompliment de la seva comesa. h) Preparar les certificacions parcials d'obra i la proposta de liquidació final. i) Subscriure amb el Promotor les actes de recepció provisional i definitiva. j) Concertar les assegurances d'accidents de treball i de danys a tercers durant l'obra. Epígraf 2: De les obligacions i drets generals del Constructor o Contractista Verificació dels documents del projecte Article 6.- Abans de començar les obres, el Constructor consignarà per escrit que la documentació aportada li resulta suficient per a la comprensió de la totalitat de l'obra contractada, o en cas contrari, sol.licitarà els aclariments pertinents. Pla de Seguretat i Salut


Pàg. 78

Article 7.- El Constructor, a la vista del Projecte d'Execució que contingui l'Estudi de Seguretat i Salut o bé l'Estudi bàsic, presentarà el Pla de Seguretat i Salut que s'haurà d'aprovar, abans de l'inici de l'obra, pel coordinador en matèria de seguretat i salut o per la direcció facultativa en cas de no ser necessària la designació de coordinador. Serà obligatòria la designació, per part del promotor, d'un coordinador en matèria de seguretat i salut durant l'execució de l'obra sempre que a la mateixa intervingui més d'una empresa, o una empresa i treballadors autònoms o diversos treballadors autònoms. Els contractistes i subcontractistes seràn responsables de l'execució correcta de les mides preventives fixades en el pla de seguretat i salut, relatiu a les obligacions que els hi corresponguin a ells directament o, en tot cas, als treballadors autònoms contractats per ells. Els contractistes i subcontractistes respondràn solidàriament de les conseqüències que es derivin de l'incompliment de les mides previstes en el pla, en els termes de l'apartat 2 de l'article 42 de la Llei 31/1995 de Prevenció de Riscos Laborals. Oficina a l'obra Article 8.- El Constructor habilitarà a l'obra una oficina en la qual hi haurà una taula o taulell adequat, on s'hi puguin extendre i consultar els plànols. En l'esmentada oficina hi tindrà sempre el Contractista a disposició de la Direcció Facultativa: - El projecte d'Execució complet, inclosos els complements que en el seu cas, redacti l'Arquitecte. - La Llicència d'obres. - El Llibre d'Ordres i Assistències. - El Pla de Seguretat i Salut. - La documentació de les assegurances esmentades en l'article 5.j) Disposarà a més el Constructor una oficina per a la Direcció Facultativa, convenientment condicionada per treballar-hi amb normalitat a qualsevol hora de la jornada. El Llibre d'Incidències, que haurà de restar sempre a l'obra, es trobarà en poder del coordinador en matèria de seguretat i salut o, en el cas de no ésser necessària la designació de coordinador, en poder de la Direcció Facultativa. Representació del Contractista Article 9.- El Constructor està obligat a comunicar a la propietat la persona designada com a delegat seu a l'obra, que tindrà el caràcter de Cap de la mateixa, amb dedicació plena i amb facultats per representar-lo i adoptar en tot moment aquelles decisions que es refereixen a la Contracta. Les seves funcions seran les del Constructor segons s'especifica a l'article 5. Quan la importància de les obres ho requereixi i així es consigni en el Plec de "Condicions particulars d'índole facultativa" el Delegat del Contractista serà un facultatiu de grau superior o grau mig, segons els casos. El Plec de Condicions particulars determinarà el personal facultatiu o especialista que el Constructor s'obligui a mantenir en l'obra com a mínim, i el temps de dedicació compromesa. L'incompliment d'aquesta obligació o, en general, la manca de qualificació suficient per part del personal segons la naturalesa dels treballs, facultarà l'Arquitecte per ordenar la paralització de les obres, sense cap dret a reclamació, fins que sigui esmenada la deficiència. Presència del Constructor en l'obra Article 10.- El Cap d'obra, per ell mateix o mitjançant els seus tècnics o encarregats, estarà present durant la jornada legal de treball i acompanyarà l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic en les visites que facin a les obres, posant-se a la seva disposició per a la pràctica dels reconeixements que es considerin necessaris i subministrant-los les dades que calguin per a la comprovació de medicions i liquidacions.

Treballs no estipulats expressament Article 11.- Es obligació de la contracta executar tot el que sigui necessari per a la bona construcció i aspecte de les obres, encara que no es trobi expressament determinat als documents de Projecte, sempre que, sense separar-se del seu esperit i recta interpretació, ho disposi l'Arquitecte dins els límits de possibilitats que els pressupostos habilitin per a cada unitat d'obra i tipus d'execució. En cas de defecte d'especificació en el Plec de Condicions particulars, s'entendrà que cal un reformat de projecte requerint consentiment exprés de la propietat tota variació que suposi increment de preus d'alguna unitat d'obra en més del 20 per 100 o del total del pressupost en més d'un 10 per 100. Interpretacions, aclariments i modificacions dels documents del projecte Article 12.- Quan es tracti d'aclarir, interpretar o modificar preceptes dels Plecs de Condicions o indicacions dels plànols o croquis, les ordres i instruccions corresponents es comunicaran precisament per escrit al Constructor que estarà obligat a tornar els originals o les còpies subscribint amb la seva signatura el conforme que figurarà al peu de totes les ordres, avisos o instruccions que rebi, tant de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic com de l'Arquitecte. Qualsevol reclamació que en contra de les disposicions de la Direcció Facultativa vulgui fer el Constructor, haurà de dirigir-la, dins precisament del termini de tres dies, a aquell que l'hagués dictat, el qual donarà al Constructor el corresponent rebut si així ho sol.licités. Article 13.- El Constructor podrà requerir de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, segons les seves respectives comeses, les instruccions o aclariments que calguin per a la correcta interpretació i execució del projecte. Reclamacions contra les ordres de la Direcció Facultativa Article 14.- Les reclamacions que el Contractista vulgui fer contra les ordres o instruccions dimanades de la Direcció Facultativa, solament podrà presentar-les, a través de l'Arquitecte, davant la Propietat, si són d'ordre econòmic i d'acord amb les condicions estipulades en els Plecs de Condicions corresponents. Contra disposicions d'ordre tècnic de l'Arquitecte o de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, no s'admetrà cap reclamació, i el Contractista podrà salvar la seva responsabilitat, si ho estima oportú, mitjançant exposició raonada dirigida a l'Arquitecte, el qual podrà limitar la seva resposta a l'acusament de recepció que en tot cas serà obligatori per aquest tipus de reclamacions. Recusació pel Contractista del personal nomenat per l'Arquitecte Article 15.- El Constructor no podrà recusar als Arquitectes, Aparelladors, o personal encarregat per aquests de la vigilància de l'obra, ni demanar que per part de la propietat es designin altres facultatius per als reconeixements i medicions. Quan es cregui perjudicat per la seva tasca, procedirà d'acord amb allò estipulat a l'article precedent, però sense que per això no es puguin interrompre ni perturbar la marxa dels treballs. Faltes del personal Article 16.- L'Arquitecte, en el cas de desobediència a les seves instruccions, manifesta incompetència o negligència greu que comprometi o pertorbi la marxa dels treballs, podrà requerir el Contractista perquè aparti de l'obra als dependents o operaris causants de la pertorbació. Article 17.- El Contractista podrà subcontractar capítols o unitats d'obra a altres contractistes i industrials, subjectant-se en el seu cas, a allò estipulat en el Plec de Condicions particulars i sense perjudici de les seves obligacions com a Contractista general de l'obra. Epígraf 3: Prescripcions generals relatives als treballs, als materials i als mitjans auxiliars Camins i accessos Article 18.- El Constructor disposarà pel seu compte dels accessos a l'obra, la señalització i el seu tancament o vallat.


Pàg. 79

L'Aparellador o Arquitecte Tècnic podrà exigir la seva modificació o millora. Replanteig Article 19.- El Constructor iniciarà les obres replantejant-les en el terreny i assenyalant-ne les referències principals que mantindrà com a base d'ulteriors replanteigs parcials. Aquests treballs es consideraran a càrrec del Contractista i inclosos en la seva oferta. El Constructor sotmetrà el replanteig a l'aprovació de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic i una vegada aquest últim hagi donat la seva conformitat prepararà una acta acompanyada d'un plànol que haurà de ser aprovat per l'Arquitecte, i serà responsabilitat del Constructor l'omissió d'aquest tràmit. Començament de l'obra. Ritme d'execució dels treballs Article 20.- El Constructor començarà les obres en el termini marcat en el Plec de Condicions Particulars, desenvolupant-les en la forma necessària perquè dins dels períodes parcials assenyalats en el Plec esmentat quedin executats els treballs corresponents i, en conseqüència, l'execució total es dugui a terme dins del termini exigit en el Contracte. Obligatòriament i per escrit, el Contractista haurà de donar compte a l'Arquitecte i a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic del començament dels treballs al menys amb tres dies d'anticipació. Ordre dels treballs Article 21.- En general, la determinació de l'ordre dels treballs és facultat de la Contracta, excepte aquells casos en què, per circumstàncies d'ordre tècnic, la Direcció Facultativa estimi convenient variar. Facilitat per a altres Contractistes Article 22.- D'acord amb el que requereixi la Direcció Facultativa, el Contractista General haurà de donar totes les facilitats raonables per a la realització dels treballs que siguin encomenats a tots els altres Contractistes que intervinguin en l'obra. Això sense perjudici de les compensacions econòmiques que tinguin lloc entre Contractistes per utilització de mitjans auxiliars o subministraments d'energia o altres conceptes. En cas de litigi, ambdós Contractistes respectaran allò que resolgui la Direcció Facultativa. Ampliació del projecte per causes imprevisyes o de força major Article 23.- Quan sigui necessari per motiu imprevist o per qualsevol accident ampliar el Projecte, no s'interrompran els treballs i es continuaran segons les instruccions fetes per l'Arquitecte en tant es formula o tramita el Projecte Reformat. El Constructor està obligat a realitzar amb el seu personal i els seus materials allò que la Direcció de les obres disposi per fer calçats, apuntalaments, enderrocs, recalçaments o qualsevol obra de caràcter urgent, anticipant de moment aquest servei, l'import del qual li serà consignat en un pressupost addicional o abonat directament, d'acord amb el que s'estipuli. Prórroga per causa de força major Article 24.- Si per causa de força major i independent de la voluntat del Constructor, aquest no pogués començar les obres, o hagués de suspendre-les, o no li fos possible acabar-les en els terminis prefixats, se li atorgarà una pròrroga proporcionada per l'acompliment de la Contracta, previ informe favorable de l'Arquitecte. Per això, el Constructor exposarà, en un escrit dirigit a l'Arquitecte la causa que impedeix l'execució o la marxa dels treballs i el retard que degut a això s'originaria en els terminis acordats, raonant degudament la pròrroga que per l'esmentada causa sol.licita. Responsabilitat de la Direcció Facultativa en el retard de l'obra Article 25.- El Contractista no podrà excusar-se de no haver complert els terminis d'obres estipulats, al.legant com a causa la carència de plànols o ordres de la Direcció Facultativa, a excepció del cas en què havent-ho sol.licitat per escrit no se li hagués proporcionat.

Condicions generals d'execució dels treballs Article 26.- Tots els treballs s'executaran amb estricte subjecció al Projecte, a les modificacions que prèviament hagin estat aprovades i a les ordres i instruccions que sota la responsabilitat de la Direcció Facultativa i per escrit, entreguin l'Arquitecte o l'Aparellador o Arquitecte Tècnic al Constructor, dins de les limitacions pressupostàries i de conformitat amb allò especificat a l'article 11. Durant l'execució de l'obra es tindran en compte els principis d'acció preventiva de conformitat amb la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Obres ocultes Article 27.- De tots els treballs i unitats d'obra que hagin de quedar ocults a l'acabament de l'edifici, se n'aixecaran els plànols que calguin per tal que quedin perfectament definits; aquests documents s'extendran per triplicat i se n'entregaran: un a l'Arquitecte; l'altre a l'Aparellador; i el tercer, al Contractista. Aquests documents aniran firmats per tots tres. Els plànols, que hauran d'anar suficientment acotats, es consideraran documents indispensables i irrecusables per a efectuar les medicions. Treballs defectuosos Article 28.- El Constructor haurà d'emprar materials que acompleixin les condicions exigides en les "Condicions generals i particulars d'índole tècnica" del Plec de Condicions i realitzarà tots i cadascun dels treballs contractats d'acord amb allò especificat també en l'esmentat document. Per això, i fins que tingui lloc la recepció definitiva de l'edifici, és responsable de l'execució dels treballs que ha contractat i de les faltes i defectes que en els treballs hi poguessin existir per la seva mala execució o per la deficient qualitat dels materials emprats o aparells col.locats sense que li exoneri de responsabilitat el control que és competència de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, ni tampoc el fet que aquests treballs hagin estat valorats en les certificacions parcials d'obra, que sempre s'entendran exteses i abonades a bon compte. Com a conseqüència de l'expresat anteriorment, quan l'Aparellador o Arquitecte Tècnic detecti vicis o defectes en els treballs executats, o que els materials emprats o els aparells col.locats no reuneixin les condicions preceptuades, ja sigui en el decurs de l'execució dels treballs, o un cop finalitzats, i abans de ser verificada la recepció definitiva de l'obra, podrà disposar que les parts defectuoses siguin enderrocades i reconstruïdes d'acord amb el que s'hagi contractat, i tot això a càrrec de la Contracta. Si la Contracta no estimés justa la decisió i es negués a l'enderroc i reconstrucció ordenades, es plantejarà la qüestió davant l'Arquitecte de l'obra, que ho resoldrà. Vicis ocults Article 29.- Si l'Aparellador o Arquitecte Tècnic tingués raons de pes per creure en l'existència de vicis ocults de construcció en les obres executades, ordenarà efectuar a qualsevol moment, i abans de la recepció definitiva, els assaigs, destructius o no, que cregui necessaris per reconèixer els treballs que suposi que són defectuosos, donant compte de la circumstància a l'Arquitecte. Les despeses que ocasionin seran a compte del Constructor, sempre i quan els vicis existeixin realment, en cas contrari seran a càrrec de la Propietat. Dels materials i dels aparells. La seva procedència Article 30.- El Constructor té llibertat de proveir-se dels materials i aparells de totes classes en els punts que ell cregui convenient, excepte en els casos en què el Plec Particular de Condicions Tècniques preceptuï una procedència determinada. Obligatòriament, i abans de procedir a la seva utilització i aplec, el Constructor haurà de presentar a l'Aparellador o Arquitecte Tècnic una llista completa dels materials i aparells que hagi d'emprar en la qual s'hi especifiquin totes les indicacions sobre marques, qualitats, procedència i idoneïtat de cadascun. Presentació de mostres


Pàg. 80

Article 31.- A petició de l'Arquitecte, el Constructor li presentarà les mostres dels materials amb l'anticipació prevista en el Calendari de l'Obra. Materials no utilitzables Article 32.- El Constructor, a càrrec seu, transportarà i col.locarà, agrupant-los ordenadament i en el lloc adequat, els materials procedents de les excavacions, enderrocs, etc., que no siguin utilitzables en l'obra. Es retiraran de l'obra o es portarà a l'abocador, quan així sigui establert en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra. Si no s'hagués preceptuat res sobre el particular, es retiraran de l'obra quan així ho ordeni l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, però acordant prèviament amb el Constructor la seva justa tassació, tenint en compte el valor d'aquests materials i les despeses del seu transport. Materials i aparells defectuosos Article 33.- Quan els materials, elements d'instal.lacions o aparells no fossin de la qualitat prescrita en aquest Plec, o no tinguessin la preparació que s'hi exigeix o, en fi, quan la manca de prescripcions formals del Plec, es reconegués o es demostrés que no eren adequats per al seu objecte, l'Arquitecte, a instàncies de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic, donarà ordre al Constructor de substituir-los per altres que satisfacin les condicions o acompleixin l'objectiu al qual es destinen. Si el Constructor al cap de quinze (15) dies de rebre ordres que retiri els materials que no estiguin en condicions no ho ha fet, podrà fer-ho la Propietat carregant-ne les despeses a la Contracta. Si els materials, elements d'instal.lacions o aparells fossin defectuosos, però acceptables a criteri de l'Arquitecte, es rebran, però amb la rebaixa de preu que ell determini, a no ser que el Constructor prefereixi substituir-los per altres en condicions. Despeses ocasionades per proves i assaigs Article 34.- Totes les despeses dels assaigs, anàlisis i proves realitzats pel laboratori i, en general, per persones que no intervinguin directament a l'obra seran per compte del propietari o del promotor (art. 3.1. del Decret 375/1988. Generalitat de Catalunya) Neteja de les obres Article 35.- Es obligació del Constructor mantenir netes les obres i els seus voltants, tant de runa com de materials sobrants, fer desaparèixer les instal.lacions provisionals que no siguin necessàries, així com adoptar les mesures i executar tots els treballs que calguin perquè l'obra ofereixi bon aspecte. Obres sense prescripcions Article 36.- En l'execució de treballs que entren en la construcció de les obres i pels quals no existeixin prescripcions consignades explicitament en aquest Plec ni en la documentació restant del Projecte, el Constructor s'atendrà, en primer lloc, a les instruccions que dicti la Direcció Facultativa de les obres i, en segon lloc, a les regles i pràctiques de la bona construcció.

Epígraf 4: de les recepcions d'edificis i obres annexes De les recepcions provisionals

Article 37.- Trenta dies abans de finalitzar les obres, l'Arquitecte comunicarà a la Propietat la proximitat del seu acabament amb la finalitat de convenir la data per a l'acte de recepció provisional. Aquesta recepció es farà amb la intervenció de la Propietat, del Constructor, de l'Arquitecte i de l'Aparellador o Arquitecte Tècnic. Es convocarà també als tècnics restants que, en el seu cas, haguessin intervingut en la direcció amb funció pròpia en aspectes parcial o unitats especialitzades. Practicat un detingut reconeixement de les obres, s'extendrà un acta amb tants exemplars com intervinents i signats per tots ells. Des d'aquesta data començarà a córrer el termini de garantia, si les obres es trobessin en estat de ser admeses. Seguidament, els Tècnics de la Direcció Facultativa extendran el Certificat corresponent de final d'obra.

Quan les obres no es trobin en estat de ser rebudes, es farà constar en l'acta i es donarà al Constructor les oportunes instruccions per resoldre els defectes observats, fixant un termini per a subsanar-los, finalitzat el qual, s'efectuarà un nou reconeixement a fi de procedir a la recepció provisional de l'obra. Si el Constructor no hagués complert, podrà declarar-se rescindit el contracte amb pèrdua de la fiança. Documentació final d'obra Article 38.- L'Arquitecte Director facilitarà a la Propietat la documentació final de les obres, amb les especificacions i contingut disposats per la legislació vigent i, si es tracta d'habitatges, amb allò que s'estableix en els paràgrafs 2, 3, 4 i 5, de l'apartat 2 de l'article 4t. del Reial Decret 515/1989, de 21 d'abril. Medició definitiva dels treballs i liquidació provisional de l'obra Article 39.- Rebudes provisionalment les obres, es procedirà immediatament per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic a la seva medició definitiva, amb la assistència precisa del Constructor o del seu representant. S'extendrà l'oportuna certificació per triplicat que, aprovada per l'Arquitecte amb la seva signatura, servirà per l'abonament per part de la Propietat del saldo resultant excepte la quantitat retinguda en concepte de fiança. Termini de garantia Article 40.- El termini de garantia haurà d'estipular-se en el Plec de Condicions Particulars i en qualsevol cas mai no haurà de ser inferior a nou mesos. Conservació de les obres rebudes provisionalment Article 41.- Les despeses de conservació durant el termini de garantia comprès entre les recepcions provisional i definitiva, seran a càrrec del Contractista. Si l'edifici fos ocupat o emprat abans de la recepció definitiva, la vigilància, neteja i reparacions causades per l'ús seran a càrrec del propietari i les reparacions per vicis d'obra o per defectes en les instal.lacions, seran a càrrec de la Contracta. De la recepció definitiva Article 42.- La recepció definitiva es verificarà després de transcorregut el termini de garantia en igual forma i amb les mateixes formalitats que la provisional, a partir de la data del qual cessarà l'obligació del Constructor de reparar al seu càrrec aquells desperfectes inherents a la conservació normal dels edificis i quedaran només subsistents totes les responsabilitats que poguessin afectar-li per vicis de construcció. Prórroga del termini de garantia Article 43.- Si en procedir al reconeixement per a la recepció definitiva de l'obra, no es trobés en les condicions degudes, la recepció definitiva s'aplaçarà i l'Arquitecte-Director marcarà al Constructor els terminis i formes en què s'hauran de fer les obres necessàries i, si no s'efectuessin dins d'aquests terminis, podrà resoldre's el contracte amb pèrdua de la fiança. De les recepcions de treballs la contracta de les quals hagi estat rescindida Article 44.- En el cas de resolució del contracte, el Contractista estarà obligat a retirar, en el termini que es fixi en el Plec de Condicions Particulars, la maquinària, mitjans auxiliars, instal.lacions, etc., a resoldre els subcontractes que tingués concertats i a deixar l'obra en condicions de ser recomençada per una altra empresa. Les obres i treballs acabats per complet es rebran provisionalment amb els tràmits establerts en l'article 35. Transcorregut el termini de garantia es rebran definitivament segons allò que es disposà en els articles 39 i 40 d'aquest Plec. Per a les obres i treballs no acabats però acceptables a criteri de l'Arquitecte Director, s'efectuarà una sola i definitiva recepció.


Pàg. 81

Capítol II: Condicions Econòmiques Epígraf 1: Principi general Article 45.- Tots els que intervenen en el procés de construcció tenen dret a percebre puntualment les quantitats acreditades per la seva correcta actuació d'acord amb les condicions contractualment establertes. Article 46.- La propietat, el contractista i, en el seu cas, els tècnics poden exigir-se recíprocament les garanties adequades a l'acompliment puntual de les seves obligacions de pagament. Epígraf 2: Fiances

Article 47.- El Contractista prestarà fiança d'acord amb alguns dels procediments següents, segons que s'estipuli: a) Dipòsit previ, en metàl.lic o valors, o aval bancari, per import entre el 3 per 100 i 10 per 100 del preu total de contracta (art.53). b) Mitjançant retenció a les certificacions parcials o pagaments a compte en la mateixa proporció. Fiança provisional Article 48.- En el cas que l'obra s'adjudiqui per subhasta pública, el dipòsit provisional per a prendre-hi part s'especificarà en l'anunci de l'esmentada subhasta i la seva quantia serà d'ordinari, i exceptuant estipulació distinta en el Plec de Condicions particulars vigent en l'obra, d'un tres per cent (3 per 100) com a mínim, del total del pressupost de contracta. El Contractista al qual s'hagi adjudicat l'execució d'una obra o servei per la mateixa, haurà de dipositar en el punt i termini fixats a l'anunci de la subhasta o el que es determini en el Plec de Condicions particulars del Projecte, la fiança definitiva que s'assenyali i, en el seu defecte, el seu import serà del deu per cent (10 per 100) de la quantitat per la qual es faci l'adjudicació de l'obra, fiança que pot constituir-se en qualsevol de les formes especificades en l'apartat anterior. El termini assenyalat en el paràgraf anterior, i llevat condició expressa establerta en el Plec de Condicions Particulars, no excedirà de trenta dies naturals a partir de la data en què sigui comunicada l'adjudicació i en aquest termini haurà de presentar l'adjudicatari la carta de pagament o rebut que acrediti la constitució de la fiança a la qual es refereix el mateix paràgraf. L'incompliment d'aquest requisit donarà lloc a què es declari nul.la l'adjudicació, i l'adjudicatari perdrà el dipòsit provisional que hagués fet per prendre part en la subhasta. Execució de treballs amb càrrec a la fiança Article 49.- Si el Contractista es negués a fer pel seu compte els treballs necessaris per ultimar l'obra en les condicions contractades, l'Arquitecte-Director, en nom i representació del Propietari, els ordenarà executar a un tercer o, podrà realitzar-los directament per administració, abonant el seu import amb la fiança dipositada, sense perjudici de les accions a les quals tingui dret el propietari, en el cas que l'import de la fiança no fos suficient per cobrir l'import de les despeses efectuades en les unitats d'obra que no fossin de recepció. De la seva devolució en general Article 50.- La fiança retinguda serà retornada al Contractista en un termini que no excedeixi trenta (30) dies un cop signada l'Acta de Recepció Definitiva de l'obra. La propietat podrà exigir que el Contractista li acrediti la liquidació i saldo dels seus deutes causats per l'execució de l'obra, tals com salaris, subministraments, subcontractes... Devolució de la fiança en el cas que es facin recepcions parcials Article 51.- Si la propietat, amb la conformitat de l'Arquitecte Director, accedis a fer recepcions parcials, tindrà dret el Contractista a què li sigui retornada la part proporcional de la fiança. Epígraf 3: Dels preus

Composició dels preus unitaris

Article 52.- El càlcul dels preus de les distintes unitats d'obra és el resultat de sumar els costos directes, els indirectes, les despeses generals i el benefici industrial. Es consideran costos directes: a) La mà d'obra, amb els seus plusos, càrregues i assegurances socials, que intervinguin directament en l'execució de la unitat d'obra. b) Els materials, als preus resultants a peu d'obra, que quedin integrats en la unitat de què es tracti o que siguin necessaris per a la seva execució. c) Els equips i sistemes tècnics de seguretat i higiene per a la prevenció i protecció d'accidents i enfermetats professionals. d) Les despeses de personal, combustible, energia, etc. que tinguin lloc per l'accionament o funcionament de la maquinària i instal.lació utilitzades en l'execució de la unitat d'obra. e) Les despeses d'amortització i conservació de la maquinària, instal.lacions, sistemes i equips anteriorment citats. Es consideraran costos indirectes: Les despeses d'instal.lació d'oficines a peu d'obra, comunicacions, edificació de magatzems, tallers, pavellons temporals per a obrers, laboratoris, assegurances, etc., els del personal tècnic i administratiu adscrits exclusivament a l'obra i els imprevistos. Totes aquestes despeses, es xifraran en un percentatge dels costos directes. Es consideraran despeses generals: Les despeses generals d'empresa, despeses financeres, càrregues fiscals i taxes de l'administració, legalment establertes. Es xifraran com un percentatge de la suma dels costos directes i indirectes (en els contractes d'obres de l'Administració pública aquest percentatge s'estableix entre un 13 per 100 i un 17 per 100.) Benefici industrial El benefici industrial del Contractista s'estableix en el 6 per 100 sobre la suma de les partides anteriors. Preu d'Execució material S'anomenarà Preu d'Execució material el resultat obtingut per la suma dels anteriors conceptes excepte el Benefici Industrial. Preu de Contracta El preu de Contracta és la suma dels costos directes, els indirectes, les Despeses Generals i el Benefici Industrial. L'IVA gira sobre aquesta suma, però no n'integra el preu. Preus de contracta. Import de contracta Article 53.- En el cas que els treballs a fer en un edifici o obra aliena qualsevol es contractessin a risc i ventura, s'entén per Preu de Contracta el que importa el cost total de la unitat d'obra, es a dir, el preu d'execució material més el tant per cent (%) sobre aquest últim preu en concepte de Benefici Industrial de Contractista. El benefici s'estima normalment, en un 6 per 100, llevat que en les Condicions Particulars se n'estableixi un altre de diferent. Preus contradictoris Article 54.- Es produiran preus contradictoris només quan la Propietat mitjançant l'Arquitecte decideixi introduir unitats o canvis de qualitat en alguna de les previstes, o quan calgui afrontar alguna circumstància imprevista. El Contractista estarà obligat a efectuar els canvis. Si no hi ha acord, el preu es resoldrà contradictòriament entre l'Arquitecte i el Contractista abans de començar l'execució dels treballs i en el termini que determini el Plec de Condicions Particulars. Si subsisteix la diferència s'acudirà, en primer


Pàg. 82

lloc, al concepte més anàlog dins del quadre de preus del projecte, i en segon lloc al banc de preus d'utilització més freqüent en la localitat. Els contradictoris que hi haguessin es referiran sempre als preus unitaris de la data del contracte. Reclamacions d'augment de preus per causes diverses Article 55.- Si el Contractista abans de la signatura del contracte, no hagués fet la reclamació o observació oportuna, no podrà sota cap pretext d'error o omissió reclamar augment dels preus fixats en el quadre corresponent del pressupost que serveixi de base per a l'execució de les obres (amb referència a Facultatives). Formes tradicionals de medir o d'aplicar els preus Article 56.- En cap cas podrà al.legar el Contractiste els usos i costums del país respecte a l'aplicació dels preus o de la forma de medir les unitats d'obra executades, es respectarà allò previst en primer lloc, al Plec General de Condicions Tècniques, i en segon lloc, al Plec General de Condicions particulars. De la revisió dels preus contractats Article 57.- Si es contracten obres pel seu compte i risc, no s'admetrà la revisió dels preus en tant que l'increment no arribi, en la suma de les unitats que falten per realitzar d'acord amb el Calendari, a un muntant superior al tres per 100 (3 per 100) de l'import total del pressupost de Contracte. En cas de produir-se variacions en alça superiors a aquest percentatge, s'efectuarà la revisió corresponent d'acord amb la fòrmula establerta en el Plec de Condicions Particulars, percibint el Contractista la diferència en més que resulti per la variació de l'IPC superior al 3 per 100. No hi haurà revisió de preus de les unitats que puguin quedar fora dels terminis fixats en el Calendari de la oferta. Emmaguetzament de materials Article 58.- El Contractista està obligat a fer els emmaguetzaments de materials o aparells d'obra que la Propietat ordeni per escrit. Els materials emmagatzemats, una vegada abonats pel Propietari són, de l'exclusiva propietat d'aquest; de la seva cura i conservació en serà responsable el Contractista. Epígraf 4: Obres per administració

Administració Article 59.- Se'n diuen "Obres per Administració" aquelles en què les gestions que calgui per a la seva realització les porti directament el propietari, sigui ell personalment, sigui un representant seu o bé mitjançant un constructor. Les obres per administració es classifiquen en les dues modalitats següents: a) Obres per administració directa. b) Obres per administració delegada o indirecta. Obres per administració directa Article 60.- Se'n diuen "Obres per Administració directa" aquelles en què el Propietari per si mateix o mitjançant un representant seu, que pot ser el mateix Arquitecte-Director, autoritzat expressament per aquest tema, porti directament les gestions que calguin per a l'execució de l'obra, adquirint-ne els materials, contractant-ne el seu transport a l'obra i, en definitiva, intervenint directament en totes les operacions precises perquè el personal i els obrers contractats per ell puguin realitzar-la; en aquestes obres el constructor, si hi fos, o l'encarregat de la seva realització, és un simple dependent del propietari, ja sigui com empleat seu o com autònom contractat per ell, que és el que reuneix, per tant, la doble personalitat de Propietat i Contractista. Obres per administració delegada o indirecta

Article 61.- S'entén per "Obra per administració delegada o indirecta" la que convenen un Propietari i un Constructor perquè aquest últim, per comte d'aquell i com a delegat seu, realitzi les gestions i els treballs que calguin i es convinguin. Són, per tant, característiques peculiars de les "Obres per Administració delegada o indirecte" les següents: a) Per part del Propietari, l' obligació d'abonar directament o per mitjà del Constructor totes les despeses inherents a la realització dels treballs convinguts, reservant-se el Propietari la facultat de poder ordenar, bé per si mateix o mitjançant l'Arquitecte-Director en la seva representació, l'ordre i la marxa dels treballs, l'elecció dels materials i aparells que en els treballs han d'emprar-se i, a la fi, tots els elements que cregui necessaris per regular la realització dels treballs convinguts. b) Per part del Constructor, l'obligació de portar la gestió pràctica dels treballs, aportant els seus coneixements constructius, els mitjans auxiliars que calguin i, en definitiva, tot allò que, en harmonia amb la seva tasca, es requereixi per a l'execució dels treballs, percibint per això del Propietari un tant per cent (%) prefixat sobre l'import total de les despeses efectuades i abonades pel Constructor. Liquidació d'obres per administració Article 62.- Per a la liquidació dels treballs que s'executin per administració delegada o indirecta, regiran les normes que amb aquesta finalitat s'estableixin en les "Condicions particulars d'índole econòmica" vigents en l'obra; en cas que no n'hi haguessin, les despeses d'administració les presentarà el Constructor al Propietari, en relació valorada a la qual s'adjuntaran en l'ordre expressat més endavant els documents següents conformats tots ells per l'Aparellador o Arquitecte Tècnic: a) Les factures originals dels materials adquirits per als treballs i el document adequat que justifiqui el dipòsit o la utilització dels esmentats materials en l'obra. b) Les nómines dels jornals abonats, ajustades a allò que és establert en la legislació vigent, especificant el nombre d'hores treballades en l'obra pels operaris de cada ofici i la seva categoria, acompanyant les esmentades nòmines amb una relació numèrica dels encarregats, capataços, caps d'equip, oficials i ajudants de cada ofici, peons especialitzats i solts, llisters, guardians, etc., que hagin treballat en l'obra durant el termini de temps al qual corresponguin les nòmines que es presentin. c) Les factures originals dels transports de materials posats en l'obra o de retirada d'enderrocs. d) Els rebuts de llicències, impostos i altres càrregues inherents a l'obra que hagin pagat o en la gestió de la qual hagi intervingut el Constructor, ja que el seu abonament és sempre a compte del Propietari. A la suma de totes les despeses inherents a la pròpia obra en la gestió o pagament de la qual hagin intervingut el Constructor se li aplicarà, si no hi ha conveni especial, un quinze per cent (15 per 100), entenent-se que en aquest percentatge estan inclosos els mitjans auxiliars i els de seguretat preventius d'accidents, les despeses generals que originin al Constructor els treballs per administració que realitzi el Benefici Industrial del mateix. Abonament als constructor dels comptes d'administració delegada Article 63.- Llevat pacte distint, els abonaments al Constructor dels comptes d'Administració delegada, els realitzarà el Propietari mensualment segons els comunicats de treball realitzats aprovats pel propietari o pel seu delegat representant. Independentment, l'Aparellador o l'Arquitecte Tècnic redactarà, amb la mateixa periodicitat, la medició de l'obra realitzada, valorant-la d'acord amb el pressupost aprovat. Aquestes valoracions no tindran efectes per als abonaments al Constructor sinó que s'hagués pactat el contrari contractualment. Normes per a l'adquisició dels materials i aparells Article 64.- Això no obstant, les facultats que en aquests treballs per Administració delegada es reserva el Propietari per a l'adquisició dels materials i aparells, si al Constructor se li autoritza per gestionar-los i adquirir-los, haurà de presentar al Propietari, o en la seva representació a l'Arquitecte-Director, els preus i les mostres dels materials i aparells oferts, necessitant la seva prèvia aprovació abans d'adquirir-los. Responsabilitat del constructor en el baix rendiment dels obrers Article 65.- Si l'Arquitecte-Director advertís en els comunicats mensuals d'obra executada que preceptivament ha de presentar-li el Constructor, que els rendiments de la mà d'obra, en totes o en alguna de les unitats d'obra executades fossin notablement inferiors als rendiments normals admesos generalment per a unitats d'obra iguals o similars, li ho notificarà per escrit al Constructor, amb la finalitat que aquest faci les gestions precises per augmentar la producció en la quantia assenyalada per l'Arquitecte-Director.


Pàg. 83

Si un cop feta aquesta notificació al Constructor, en els mesos successius, els rendiments no arribessin als normals, el Propietari queda facultat per resercir-se de la diferència, rebaixant-ne el seu import del quinze per cent (15 per 100) que pels conceptes abans expressats correspondria abonar-li al Constructor en les liquidacions quinzenals que preceptivament s'hagin d'efectuar-li. En cas de no arribar ambdues parts a un acord pel que fa als rendiments de la mà d'obra, se sotmetrà el cas a arbitratge. Responsabilitats del constructor Article 66.- En els treballs d'"Obres per Administració delegada" el Constructor només serà responsable dels defectes constructius que poguessin tenir els treballs o unitats executades per ell i també els accidents o perjudicis que poguessin sobrevenir als obrers o a terceres persones per no haver pres les mesures necessàries i que en les disposicions legals vigents s'estableixen. En canvi, i exceptuant l'expressat a l'article 63 precedent, no serà responsable del mal resultat que poguessin donar els materials i aparells elegits segons les normes establertes en aquest article. En virtut del que s'ha consignat anteriorment, el Constructor està obligat a reparar pel seu compte els treballs defectuosos i a respondre també dels accidents o perjudicis expressats en el paràgraf anterior. Epígraf 5: De la valoració i abonament dels treballs

Formes diferents d'abonament de les obres Article 67.- Segons la modalitat elegida per a la contractació de les obres i exceptuant que en el Plec Particular de Condicions econòmiques s'hi preceptui una altra cosa, l'abonament dels treballs s'efectuarà així: 1r. Tipus fix o tant alçat total. S'abonarà la xifra prèviament fixada com a base de l'adjudicació, disminuïda en el seu cas a l'import de la baixa efectuada per l'adjudicatari. 2n. Tipus fix o tant alçat per unitat d'obra, el preu invariable del qual s'hagi fixat a la bestreta, podent-ne variar solament el nombre d'unitats executades. Prèvia medició i aplicant al total de les unitats diverses d'obra executades, del preu invariable estipulat a la bestreta per cadascuna d'elles, s'abonarà al Contractista l'import de les compreses en els treballs executats i ultimats d'acord amb els documents que constitueixen el Projecte, els quals serviran de base per a la medició i valoració de les diverses unitats. 3r. Tant variable per unitat d'obra, segons les condicions en què es realitzi i els materials diversos emprats en la seva execució d'acord amb les ordres de l'Arquitecte-Director. S'abonarà al Contractista en idèntiques condicions al cas anterior. 4t. Per llistes de jornals i rebuts de materials autoritzats en la forma que el present "Plec General de Condicions econòmiques" determina. 5è. Per hores de treball, executat en les condicions determinades en el contracte. Relacions valorades i certificacions Article 68.- En cada una de les èpoques o dates que es fixin en el contracte o en els "Plecs de Condicions Particulars" que regeixin en l'obra, formarà el Contractista una relació valorada de les obres executades durant els terminis previstos, segons la medició que haurà practicat l'Aparellador. El treball executat pel Contractista en les condicions preestablertes, es valorarà aplicant al resultat de la medició general, cúbica, superficial, lineal, ponderal o numeral corresponent per a cada unitat d'obra, els preus assenyalats en el pressupost per a cadascuna d'elles, tenint present a més allò establert en el present "Plec General de Condicions econòmiques" respecte a millores o substitucions de materials o a les obres accessòries i especials, etc. Al Contractista, que podrà presenciar les medicions necessàries per extendre aquesta relació, l'Aparellador li facilitarà les dades corresponents de la relació valorada, acompanyant-les d'una nota d'enviament, a l'objecte que, dins del termini de deu (10) dies a partir de la data de recepció d'aquesta nota, el Contractista pugui en examinar-les i tornar-les firmades amb

la seva conformitat o fer, en cas contrari, les observacions o reclamacions que consideri oportunes. Dins dels deu (10) dies següents a la seva recepció, l'Arquitecte-Director acceptarà o refusarà les reclamacions del Contractista si hi fossin, donant-li compte de la seva resolució i podent el Contractista, en el segon cas, acudir davant el Propietari contra la resolució de l'Arquitecte-Director en la forma prevista en els "Plecs Generals de Condicions Facultatives i Legals". Prenent com a base la relació valorada indicada en el paràgraf anterior, l'Arquitecte-Director expedirà la certificació de les obres executades. De l'import se'n deduirà el tant per cent que per a la constitució de la finança s'hagi preestablert. El material emmagatzemat a peu d'obra per indicació expressa i per escrit del Propietari, podrà certificar-se fins el noranta per cent (90 per 100) del seu import, als preus que figuren en els documents del Projecte, sense afectar-los del tant per cent de Contracta. Les certificacions es remetran al Propietari, dins del mes següent al període al qual es refereixen, i tindran el caràcter de document i entregues a bon compte, subjectes a les rectificacions i variacions que es deriven de la liquidació final, no suposant tampoc aquestes certificacions ni aprovació ni recepció de les obres que comprenen. Les relacions valorades contindran solament l'obra executada en el termini al qual la valoració es refereix. En cas que l'Arquitecte-Director ho exigís, les certificacions s'extendran a l'origen. Millores d'obres lliurament executades Article 69.- Quan el Contractista, inclòs amb autorització de l'Arquitecte-Director, utilitzés materials de preparació més acurada o de mides més grans que l'assenyalat en el Projecte o substituís una classe de fàbrica per una altra de preu més alt, o executés amb dimensions més grans qualsevol part de l'obra o, en general introduís en l'obra sense demanar-li, qualsevol altra modificació que sigui beneficiosa a criteri de l'Arquitecte-Director, no tindrà dret, no obstant, més que a l'abonament del que pogués correspondre en el cas que hagués construït l'obra amb estricte subjecció a la projectada i contractada o adjudicada. Abonament de treballs pressupostats amb partida alçada Article 70.- Exceptuant el preceptuat en el "Plec de Condicions Particulars d'índole econòmica", vigent en l'obra, l'abonament dels treballs pressupostats en partida alçada, s'efectuarà d'acord amb el procediment que correspongui entre els que a continuació s'expressen: a) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals, les pressupostades mitjançant partida alçada, s'abonaran prèvia medició i aplicació del preu establert. b) Si hi ha preus contractats per a unitats d'obra similars, s'establiran preus contradictoris per a les unitats amb partida alçada, deduïts dels similars contractats. c) Si no hi ha preus contractats per a unitats d'obra iguals o similars, la partida alçada s'abonarà íntegrament al Contractista, exceptuant el cas que en el Pressupost de l'obra s'expressi que l'import d'aquesta partida s'ha de justificar, en aquest cas, l'Arquitecte-Director indicarà al Contractista i amb anterioritat a l'execució, el procediment que s'ha de seguir per portar aquest compte que, en realitat serà d'administració, valorant-ne els materials i jornals als preus que figuren en el Pressupost aprovat o, en el seu defecte, als que anteriorment a l'execució convinguin ambdues parts, incrementant-se l'import total amb el percentatge que es fixi en el Plec de Condicions Particulars en concepte de Despeses Generals i Benefici Industrial del Contractista. Abonament d'esgotaments i altres treballs especials no contractats Article 71.- Quan calguessin efectuar esgotaments, injeccions o altres treballs de qualsevol índole especial o ordinària, que per no haver estat contractats no fossin per compte del Contractista, i si no fossin contractats amb tercera persona, el Contractista tindrà l'obligació de fer-los i de pagar les despeses de tota mena que ocasionin, i li seran abonats pel Propietari per separat de la Contracta. A més de reintegrar mensualment aquestes despeses al Contractista, se li abonarà juntament amb ells el tant per cent de l'import total que, en el seu cas, s'especifiqui en el Plec de Condicions Particulars. Pagaments


Pàg. 84

Article 72.- El Propietari pagarà en els terminis prèviament establerts. L'import d'aquests terminis correspondrà precisament al de les certificacions d'obra conformades per l'Arquitecte-Director, en virtut de les quals es verificaran els pagaments. Abonament de treballs executats durant el termini de garantia Article 73.- Efectuada la recepció provisional i si durant el termini de garantia s'haguessin executat treballs, per al seu abonament es procedirà així: 1r. Si els treballs que es fan estiguessin especificats en el Projecte i, sense causa justificada, no s'haguessin realitzat pel Contractista al seu temps, i l'Arquitecte-Director exigís la seva realització durant el termini de garantia, seran valorats els preus que figuren en el pressupost i abonats d'acord amb el que es va establir en els "Plecs Particulars" o en el seu defecte en els Generals, en el cas que aquests preus fossin inferiors als vigents en l'època de la seva realització; en cas contrari, s'aplicaran aquests últims. 2n. Si s'han fet treballs puntuals per a la reparació de desperfectes ocasionats per l'ús de l'edifici, degut a que aquest ha estat utilitzat durant aquest temps pel Propietari, es valoraran i abonaran els preus del dia, prèviament acordats. 3r. Si s'han fet treballs per a la reparació de desperfectes ocasionats per deficiència de la construcció o de la qualitat dels materials, no s'abonarà per aquests treballs res al Contractista. Epígraf 6: De les indemnitzacions mutues

Import de la indemnització per retard no justificat en el termini d'acabament de les obres Article 74.- La indemnització per retard en l'acabament s'establirà en un tant per mil (0/000) de l'import total dels treballs contractats, per cada dia natural de retard, comptats a partir del dia d'acabament fixat en el calendari d'obra. Les sumes resultants es descomptaran i retindran amb càrrec a la fiança. Demora dels pagaments Article 75.- Si el propietari no pagués les obres executades, dins del mes següent a què correspon el termini convingut, el Contractista tindrà a més el dret de percebre l'abonament d'un quatre i mig per cent (4,5 per 100) anual, en concepte d'interessos de demora, durant l'espai de temps de retard i sobre l'import de l'esmentada certificació. Si encara transcorreguessin dos mesos a partir de l'acabament d'aquest termini d'un mes sense realitzar-se aquest pagament, tindrà dret el Contractista a la resolució del contracte, procedint-se a la liquidació corresponent de les obres executades i dels materials emmagatzemats, sempre que aquests reuneixin les condicions preestablertes i que la seva quantitat no excedeixi de la necessària per a la finalització de l'obra contractada o adjudicada. Malgrat l'expressat anteriorment, es refusarà tota sol.licitud de resolució del contracte fundat en la demora de pagaments, quan el Contractista no justifiqui que en la data de l'esmentada sol.licitud ha invertit en obra o en materials emmagatzemats admissibles la part de pressupost corresponent al termini d'execució que tingui assenyalat al contracte. Epígraf 7: Varis Millores i augments d'obra. Casos contraris Article 76.- No s'admetran millores d'obra, només en el cas que l'Arquitecte-Director hagi manat per escrit l'execució de treballs nous o que millorin la qualitat dels contractats, així com la dels materials i aparells previstos en el contracte. Tampoc s'admetran augments d'obra en les unitats contractades, excepte en cas d'error en les medicions del Projecte, a no ser que l'Arquitecte-Director ordeni, també per escrit, l'ampliació de les contractades. En tots aquests casos serà condició indispensable que ambdues parts contractants, abans de la seva execució o utilització, convinguin per escrit els imports totals de les unitats millorades, els preus dels nous materials o aparells ordenants utilitzar i els augments que totes aquestes millores o augments d'obra suposin sobre l'import de les unitats contractades. Se seguirà el mateix criteri i procediment, quan l'Arquitecte-Director introdueixi innovacions que suposin una reducció apreciable en els imports de les unitats d'obra contractades.

Unitats d'obra defectuoses pero acceptables Article 77.- Quan per qualsevol causa calgués valorar obra defectuosa, però acceptable segons l'Arquitecte-Director de les obres, aquest determinarà el preu o partida d'abonament després de sentir al Contractista, el qual s'haurà de conformar amb l'esmentada resolució, excepte el cas en què, estant dins el termini d'execució, s'estimi més enderrocar l'obra i refer-la d'acord amb condicions, sense excedir l'esmentat termini. Assegurança de les obres Article 78.- El Contractista estarà obligat a assegurar l'obra contractada durant tot el temps que duri la seva execució fins la recepció definitiva; la quantia de l'assegurança coincidirà en cada moment amb el valor que tinguin per Contracta els objectes assegurats. L'import abonat per la Societat Asseguradora, en el cas de sinistre, s'ingressarà en compte a nom del Propietari, perquè amb càrrec al compte s'aboni l'obra que es construeixi, i a mesura que aquesta es vagi fent. El reintegrament d'aquesta quantitat al Contractista es farà per certificacions, com la resta dels treballs de la construcció. En cap cas, llevat conformitat expressa del Contractista, fet en document públic, el Propietari podrà disposar d'aquest import per menesters distints del de reconstrucció de la part sinistrada; la infracció del què anteriorment s'ha exposat serà motiu suficient perquè el Contractista pugui resoldre el contracte, amb devolució de fiança, abonament complet de despeses, materials emmagatzemats, etc., i una indemnització equivalent a l'import dels danys causats al Contractista pel sinistre i que no se li haguessin abonat, però sols en proporció equivalent a allò que representi la indemnització abonada per la Companyia Asseguradora, respecte a l'import dels danys causats pel sinistre, que seran tassats amb aquesta finalitat per l'Arquitecte-Director. En les obres de reforma o reparació, es fixarà prèviament la part d'edifici que hagi de ser assegurada i la seva quantia, i si res no es preveu, s'entendrà que l'assegurança ha de comprendre tota la part de l'edifici afectada per l'obra. Els riscs assegurats i les condicions que figuren a la pòlissa o pòlisses d'Assegurances, els posarà el Contractista, abans de contractar-los, en coneixement del Propietari, a l'objecte de recaptar d'aquest la seva prèvia conformitat o objeccions. Conservació de l'obra Article 79.- Si el Contractista, tot i sent la seva obligació, no atén la conservació de l'obra durant el termini de garantia, en el cas que l'edifici no hagi estat ocupat pel Propietari abans de la recepció definitiva, l'Arquitecte-Director, en representació del Propietari, podrà disposar tot el que calgui perquè s'atengui la vigilància, neteja i tot el que s'hagués de menester per la seva bona conservació, abonant-se tot per compte de la Contracta. En abandonar el Contractista l'edifici, tant per bon acabament de les obres, com en el cas de resolució del contracte, està obligat a deixar-ho desocupat i net en el termini que l'Arquitecte-Director fixi. Després de la recepció provisional de l'edifici i en el cas que la conservació de l'edifici sigui a càrrec del Contractista, no s'hi guardaran més eines, útils, materials, mobles, etc. que els indispensables per a la vigilància i neteja i pels treballs que fos necessari executar. En tot cas, tant si l'edifici està ocupat com si no, el Contractista està obligat a revisar i reparar l'obra, durant el termini expressat, procedint en la forma prevista en el present "Plec de Condicions Econòmiques". Utilització pel contractista d'edificis o bens del propietari Article 80.- Quan durant l'execució de les obres el Contractista ocupi, amb la necessària i prèvia autorització del Propietari, edificis o utilitzi materials o útils que pertanyin al Propietari, tindrà obligació de adobar-los i conservar-los per fer-ne entrega a l'acabament del contracte, en estat de perfecte conservació, reposant-ne els que s'haguessin inutilitzat, sense dret a indemnització per aquesta reposició ni per les millores fetes en els edificis, propietats o materials que hagi utilitzat. En el cas que en acabar el contracte i fer entrega del material, propietats o edificacions, no hagués acomplert el Contractista amb allò previst en el paràgraf anterior, ho realitzarà el Propietari a costa d'aquell i amb càrrec a la fiança.


Pàg. 85

signat: Glòria Bosch i Canudas, arquitecta

El present Plec General, es subscriu en prova de conformitat per la Propietat i el Contractista en quatriplicat exemplar, un per cada una de les parts, el tercer per l'Arquitecte-Director i el quart per l'expedient del Projecte dipositat en el Col.legi d'Arquitectes el qual es convé que donarà fe del seu contingut en cas de dubtes o discrepàncies. A Navàs, a 8 de febrer de 2011

LA PROPIETAT LA CONTRACTA


Pàg. 86


Pàg. 87

MILLORES PLEC CLAUSULES


Pàg. 88


Pàg. 89

MILLORES PLEC CLAUSULES

A continuació es fa una descripció de les principals millores que es proposen al projecte, les quals hauran de proposar-se en el posterior Plec de clàusules per a a la valoració dels licitadors. Es valora econòmicament les millores proposades al final de cada apartat. 1. SISTEMA D’APROFITAMENT DE LES AIGÜES GRISES Amb aquesta millora es preten la reutilitzar les aigües grises de les piques dels lavabos per reconduïr-les cap als inodors. Es proposa com a millora la instal·lació del sistema GREM 20 de Remosa, un sistema compacte que reutilitza l’aigua del rentamans. Aquest sistema és facilment adaptable i pot ocultar-se en un armari o buc sota el rentamans, per això també en la millora es proposa la instal·lació d’aquest armari. El sistema recull l’aigua usada del rentamans i la reutilitza a l’inodor. L’aigua es filtra i es desinfecta i s’enmagatzema en un dipòsit sota el rentamans, i en el moment d’accionar el sipòsit de WC, un senso fa que aquesta aigua es bombeji del dipòsit del GREM 20 cap a l’inodor. Per mantenir aquests aparells es suficient amb la neteja del filtre i la substitució de la pastilla desinfectant quan sigui necessari.

El pressupost d’execució material per executar aquest millora puja a 2.720 €

2. MILLORAR L’AÏLLAMENT TÈRMIC DE L’EDIFICI, REDUIR DEL COEFICIENT MITJÀ DE TRANSMITÀNCIA TÈRMICA KM DELS TANCAMENTS VERTICALS EXTERIORS Amb aquesta millora es pretèn dotar de més aíllament tèrmic als paraments vertical de tot l’edifici mitjançant la col·locació, sobre els panells de guix laminat que ja preveu el projecte, d’un revestiment de lames de taulers DM, d’un gruix d’1 cm. a tota la cara interior dels parament verticals de l’edifici. Així doncs la sol·lució constructiva general d’aquest paraments sera: Tancament d'obra de fàbrica ceràmica per a revestir de dos fulls, full principal exterior de paret recolzada de 14 cm de gruix de maó calat de 290x140x100 mm, col·locat amb morter elaborat a l'obra, cambra d'aire, aïllament amb plaques de llana de roca de 50 mm de gruix i 66 a 85 kg/m3 i full interior format per extradossat de plaques de guix laminat i finalment la millora del DM proposada. En la planta baixa el parament exterior serà o bé el formigó previst a l’obra o la pedra segons les millores proposades. El pressupost d’execució material per executar aquest millora puja a 9.324,91 € 3. OBTENCIÓ DE LA QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA, SEGONS CERTIFICAT D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA El projecte preveu la obtenció de la Classificació energètica Classe A de per si, és a dir que sense executar cap millora s’obtindrà la màxima qualificació pel que fa a la eficiència energètica, a continuació s’expliaca el procediment i metodologia per obtenir aquesta classificació. A) Establir com a mínim els paràmetres bàsics del CTE, DB HE, segons aquest mateix document, és a dir: Article 15. Exigències bàsiques d'estalvi d'energia (HE) 1. L'objectiu del requisit bàsic “Estalvi d'energia” consisteix a aconseguir un ús racional de l'energia necessària per a la utilització dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum i aconseguir així mateix que una part d'aquest consum procedeixi de fonts d'energia renovable, com a conseqüència de les característiques del seu projecte, construcció, ús i manteniment. 2. Per a satisfer aquest objectiu, l’edifici s’ha projectat, de manera que es compleixin les exigències bàsiques que s'estableixen en els apartats següents. 3. El Document Bàsic “DB HE Estalvi d'energia” especifica paràmetres objectius i procediments el compliment dels quals assegura la satisfacció de les exigències bàsiques i la superació dels nivells mínims de qualitat propis del requisit bàsic d'estalvi d'energia. 15.1 Exigència bàsica HE 1: Limitació de demanda energètica L’edifici s’ha projectat amb una envolupant de característiques tals que limiti adequadament la demanda energètica necessària per a arribar al benestar tèrmic en funció del clima de la localitat, de l'ús de l'edifici i del règim d'estiu i d'hivern, així com per les seves característiques d'aïllament i inèrcia, permeabilitat a l'aire i exposició a la radiació solar, reduint el risc d'aparició d'humitats de condensació superficials i intersticials que puguin perjudicar les seves característiques i tractant adequadament els ponts tèrmics per a limitar les pèrdues o guanys de calor i evitar problemes higrotèrmics en els mateixos.


Pàg. 90

15.2 Exigència bàsica HE 2: Rendiment de les instal·lacions tèrmiques L’edifici disposa d'instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants. Aquesta exigència es desenvolupa actualment en el vigent Reglament d'Instal·lacions Tèrmiques en els Edificis, RITE, i la seva aplicació quedarà definida en el projecte de l'edifici. 15.3 Exigència bàsica HE 3: Eficiència energètica de les instal·lacions d'il·luminació Es disposa d'instal·lacions d'il·luminació adequades a les necessitats dels seus usuaris i alhora eficaços energèticament disposant d'un sistema de control que permeti ajustar l'encès a l'ocupació real de la zona, així com d'un sistema de regulació que optimitzi l'aprofitament de la llum natural, en les zones que reuneixin unes determinades condicions. 15.4 Exigència bàsica HE 4: Contribució solar mínima d'aigua calenta sanitària La previsió de demanda d'aigua calenta sanitària o de climatització, en els quals així s'estableixi en el CTE, una part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades d'aquesta demanda es cobreixen mitjançant la incorporació d’un sistemes de captació, emmagatzematge i utilització d'energia solar de baixa temperatura, adequada a la radiació solar global del seu emplaçament i a la demanda d'aigua calenta de l'edifici. Els valors derivats d'aquesta exigència bàsica són considerats els mínims, atenent a les característiques pròpies de la seva localització i àmbit territorial. B) Certificació energètica Classe “A”. Certificat d’eficiència energètica d’edificis de nova construcció i Registre de certificats.

El Reial Decret 47/2007, de 19 de gener, mitjançant el qual s'aprova el procediment bàsic per a certificar l’eficiència energètica d'edificis de nova construcció, és la base normativa per tramitar l’esmentat certificat. Aquest certificat haurà d’incloure informació objectiva envers les característiques energètiques dels edificis, de tal manera que se’n pugui valorar i comparar el comportament energètic i també per tal d'afavorir la promoció d'edificis d'alta eficiència energètica i les inversions en estalvi d’energia a l’edificació.

El mateix RD 47/2007 estableix l’existència de dos tipus de certificat: un que es basa en la qualificació energètica que s’obté a partir del projecte executiu o de la rehabilitació del nou edifici, el Certificat d’eficiència energètica del projecte, i un que es basa en la qualificació de l’edifici acabat, el Certificat d’eficiència energètica d’edifici acabat. Així doncs, per tal de satisfer les necessitats esmentades, l’ICAEN crea el Registre de certificats d’eficiència energètica d’edificis. Aquest Registre té caràcter públic i informatiu exclusivament respecte a l’eficiència energètica de l’edifici i no implica haver d’acreditar que es compleix cap altre requisit exigible a l’edifici. Procediment general de qualificació energètica, certificació i sol·licitud d'inscripció al Registre de certificats. Per tal d’accedir correctament a qualificar i certificar energèticament un edifici, d’ús terciari, cal seguir el procediment que es detalla a continuació.

Metodologia emprada per la obtenció de la Classificació Energètica. El programa informàtic de referència que té la consideració de document reconegut, serà d’aplicació en tot el territori nacional, i la seva correcta aplicació és suficient per a acreditar el compliment dels requisits establerts en aquest Procediment bàsic. La versió oficial d'aquest programa informàtic de Referència és denomina CALENER. Així doncs es farà servir el programa denominat CALENER per executar i documentar la certificació energètica de l’edifici. Principals actuacions per obtenir la Classificació Energètica Classe “A”. Un cop estudiat l’avantprojecte podem proposar les següents millores que s’inclouran en els projecte bàsic i d’execució del Viver d’Empreses, i que són perfectament compatibles en l’edifici, per tal d’assolir la classificació energètica Classe “A”:

- Utilització d’equips de climatització Classe A, amb sistemes VRF, de Panasonic, amb instal·lació a 3 tubs i recuperació de calor, amb un COP de 3,45 en fred i 3,95 en calor:


Pàg. 91

- S’incrementà la col·locació de les plaques solars mínimes, amb dissipadors per l’estiu, per tal de cobrir pràcticament tota l’aportació amb energia solar.

- Il·luminació d’alta eficiència, que complirà el paràmetres mínims establerts pel CTE. I amb utilització de

fotocèl·lules en sales de reunions, passadissos, lavabos, etc.. Així doncs, podem justificar que assolint els requisits mínims establerts pel CTE DB HE, executant les actuacions proposades consistents en la utilització d’equips de climatització Classe A, amb sistemes VRF, incrementant la col·locació de les plaques solars amb dissipadors a l’estiu i utilitzant sistemes d’il·luminació d’alta eficiència amb fotocèl·lules, es pot obtenir una qualificació energètica classe “A”, justificada mitjançant els mètodes de càlcul Lider i Calener, els quals s'han utilitzat en la present redacció del projecte. Seguidament d'adjunta el càlcul de qualificació energètica.


Pàg. 92

Calificación Energética

Proyecto: Viver d'Empreses Fecha: 14/10/2011

CalificaciónEnergética

ProyectoViver d'Empreses

LocalidadSallent

ComunidadCatalunya

Fecha: 14/10/2011 Ref: 3CA7B182816D39C Página: 1

1. DATOS GENERALES

Nombre del Proyecto

Localidad Comunidad Autónoma

Dirección del Proyecto

Autor del Proyecto

Autor de la Calificación

E-mail de contacto Teléfono de contacto

Tipo de edificio

Viver d'Empreses

Sallent Catalunya

c/ Cos, núm. 30

Gaspar Acosta i Flaqué

ACOSTA INGENIEROS, SL

[email protected] 93.874.54.30

Terciario



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


2. DESCRIPCIÓN GEOMÉTRICA Y CONSTRUCTIVA

2.1. Espacios

Altura(m)

Área(m²)

Clasehigrometria

UsoPlantaNombre

P01_E02 P01 Intensidad Baja - 12h 3 39,56 2,50























LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Altura(m)

Área(m²)

Clasehigrometria

UsoPlantaNombre








2.2. Cerramientos opacos

2.2.1 Materiales

Z(m²sPa/kg)

R(m²K/W)

Cp(J/kgK)

e(kg/m³)

K(W/mK)

Nombre

Azulejo cerámico 1,300 2300,00 840,00 - 1e+30

EPS Poliestireno Expandido [ 0.029 W/[mK]] 0,029 30,00 1000,00 - 20

Betún fieltro o lámina 0,230 1100,00 1000,00 - 50000

FR Entrevigado cerámico -Canto 300 mm 1,678 1580,00 1000,00 - 10

Cámara de aire sin ventilar horizontal 10 cm - - - 0,18 -

MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,041 40,00 1000,00 - 1

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,250 825,00 1000,00 - 4

Frondosa de peso medio 565 < d < 750 0,180 660,00 1600,00 - 50

Hormigón armado 2300 < d < 2500 2,300 2400,00 1000,00 - 80

Arcilla Expandida [árido suelto] 0,148 537,50 1000,00 - 1

Plaqueta o baldosa cerámica 1,000 2000,00 800,00 - 30

Caliza muy blanda [d < 1590] 0,850 1500,00 1000,00 - 20



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Z(m²sPa/kg)

R(m²K/W)

Cp(J/kgK)

e(kg/m³)

K(W/mK)

Nombre

Cámara de aire sin ventilar vertical 5 cm - - - 0,18 -

Aluminio 230,000 2700,00 880,00 - 1e+30

Tableros de fibras incluyendo MDF d < 200 0,070 180,00 1700,00 - 2

Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,570 1150,00 1000,00 - 6

Tabicón de LH triple [100 mm < E < 110 mm] 0,427 920,00 1000,00 - 10

Teja de arcilla cocida 1,000 2000,00 800,00 - 30

Mortero de cemento o cal para albañilería y 0,550 1125,00 1000,00 - 10

1/2 pie LP métrico o catalán 80 mm< G < 10 0,512 900,00 1000,00 - 10

Tabique de LH sencillo [40 mm < Espesor < 0,445 1000,00 1000,00 - 10

2.2.2 Composición de Cerramientos

Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C02_Terrassa 0,35 Azulejo cerámico 0,020

EPS Poliestireno Expandido [ 0.029 W/[mK]] 0,050

Betún fieltro o lámina 0,010

FR Entrevigado cerámico -Canto 300 mm 0,300

Cámara de aire sin ventilar horizontal 10 cm 0,000

MW Lana mineral [0.04 W/[mK]] 0,020

Placa de yeso laminado [PYL] 750 < d < 900 0,015

C03_Forjat_Sanitari 0,28 Frondosa de peso medio 565 < d < 750 0,030

Hormigón armado 2300 < d < 2500 0,300


Arcilla Expandida [árido suelto] 0,200



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C04_Forjat_Sanitari 0,29 Plaqueta o baldosa cerámica 0,030

Hormigón armado 2300 < d < 2500 0,300


Arcilla Expandida [árido suelto] 0,200

C05_Forjat_entre_pisos 0,80 Frondosa de peso medio 565 < d < 750 0,030





C06_Forjat_entre_pisos 0,90 Plaqueta o baldosa cerámica 0,030





C07_Paret_Exterior 0,45 Caliza muy blanda [d < 1590] 0,300


Cámara de aire sin ventilar vertical 5 cm 0,000

Aluminio 0,001

Tableros de fibras incluyendo MDF d < 200 0,020

C08_Paret_Interior 2,11 Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,020

Tabicón de LH triple [100 mm < E < 110 mm] 0,100

Enlucido de yeso 1000 < d < 1300 0,020

C09_Teulada 0,35 Teja de arcilla cocida 0,020




LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Espesor(m)

MaterialU

(W/m²K)Nombre

C09_Teulada 0,35 Betún fieltro o lámina 0,010





C10_Paret_Mitjanera 1,22 Caliza muy blanda [d < 1590] 0,550

C11_Paret_Exterior_Superior 0,44 Mortero de cemento o cal para albañilería y para 0,020

1/2 pie LP métrico o catalán 80 mm< G < 100 mm 0,115

Mortero de cemento o cal para albañilería y para 0,020


Cámara de aire sin ventilar vertical 5 cm 0,000

Aluminio 0,001

Tabique de LH sencillo [40 mm < Espesor < 60 0,040

Tableros de fibras incluyendo MDF d < 200 0,020

2.3. Cerramientos semitransparentes

2.3.1 Vidrios

Factor solarU

(W/m²K)Nombre

V01_Acristalamiento_doble_co 3,20 0,66

2.3.2 Marcos

U(W/m²K)

Nombre

R01_Metalico 5,70



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


2.3.3 Huecos

Nombre H01_Ventana

Acristalamiento V01_Acristalamiento_doble_co

Marco R01_Metalico

% Hueco 3,99

Permeabilidad m³/hm² a 100Pa 27,00

U (W/m²K) 3,30

Factor solar 0,64



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


3. Sistemas

Nombre ACS Viver 1

Tipo agua caliente sanitaria

Nombre Equipo EQ_ED_AireAgua_BDC-ACS - Panasonic MDC09C3E5

Tipo Equipo Expansión directa bomba de calor aire-agua

Nombre demanda ACS ACS Viver

Nombre equipo acumulador Acumulador - Panasonic TD20B3E5

Porcentaje abastecido con energia solar 60,00

Temperatura impulsion (ºC) 60,0

Multiplicador 1

Nombre Climatitzacio Viver

Tipo Climaticación multizona por expansión directa2

Nombre Equipo EQ_ED_UnidadExterior - Panasonic U-10MF1E8

Tipo Equipo Unidad exterior en expansión directa

Nombre unidad terminal Panasonic 56MY1E5 - SalaAct

Zona asociada P01_E02

Nombre unidad terminal Panasonic 56MY1E5 - SalaAct2


Nombre unidad terminal Panasonic 36MY1E5 - SalaReunionsP1






LocalidadSallent

ComunidadCatalunya




Nombre unidad terminal Panasonic 45MY1E5 - Recepcio


Capacidad de recuperacion Si

de calor

Nombre Climatitzacio Viver 2

Tipo Climaticación multizona por expansión directa2

Nombre Equipo EQ_ED_UnidadExterior - Panasonic U-14MF1E8

Tipo Equipo Unidad exterior en expansión directa

Nombre unidad terminal Panasonic 22MY1E5 - Coworking


Nombre unidad terminal Panasonic 22MY1E5 - Coworking2


Nombre unidad terminal Panasonic 28MY1E5 - PromEcon


Nombre unidad terminal Panasonic 28MY1E5 - Smol


Nombre unidad terminal Panasonic 28MY1E5 - Despatx4








LocalidadSallent

ComunidadCatalunya




















Capacidad de recuperacion Si

de calor

4. Iluminacion

Nombre Pot. Iluminación VEEIObj VEEIRef

P01_E02 17 3 6



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


P01_E03 14 2,5 3,5

P01_E04 14 2,5 3,5

P01_E05 5 3 4,5

P01_E06 14 2,5 3,5

P01_E07 14 2,5 3,5

P01_E08 12 5 10

P02_E03 14 2,5 3,5

P02_E02 14 2,5 3,5

P02_E04 14 2,5 3,5

P02_E05 17 3 6

P02_E06 14 2,5 3,5

P02_E01 12 5 10

P02_E07 5 3 4,5

P03_E01 14 2,5 3,5

P03_E02 14 2,5 3,5

P03_E03 14 2,5 3,5

P03_E04 17 3 6

P03_E05 14 2,5 3,5

P03_E06 12 5 10

P03_E07 5 3 4,5

P04_E01 14 2,5 3,5

P04_E02 14 2,5 3,5

P04_E03 14 2,5 3,5

P04_E04 17 3 6

P04_E05 14 2,5 3,5



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


P04_E06 12 5 10

P04_E07 5 3 4,5

5. Equipos



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Nombre EQ_ED_UnidadExterior - Panasonic U-10MF1E8

Tipo Unidad exterior en expansión directa

Capacidad total máxima 28,00

refrigeración en condiciones

nominales (kW)

Consumo eléctrico del 8,12

equipo en condiciones

nominales de refrigeración (kW)

Capacidad calorífica 31,50

máxima en condiciones

nominales (kW)

Consumo eléctrico 8,12

en condiciones nominales

de calefacción (kW)

Capacidad total de conRef_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto

refrigeración nominal en

función de la temperatura

Capacidad total de conRef_FCP-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto


función del factor de carga

parcial en refrigeración

Capacidad sensible de refrigeración conCal_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto

nominal en función de las temperaturas

Consumo nominal de conCal_FCP-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto

refrigeración en función

de temperatura

Consumo nominal de capTotRef_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto


de la fracción de carga parcial



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Consumo nominal de capTotRef_FCP-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto

calefacción en función

de la temperatura

Consumo nominal de capSenRef_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto

calefacción en función de

la fracción de carga parcial

Tipo energía Electricidad



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Nombre EQ_ED_UnidadExterior - Panasonic U-14MF1E8

Tipo Unidad exterior en expansión directa


refrigeración en condiciones

nominales (kW)

Consumo eléctrico del 11,60

equipo en condiciones

nominales de refrigeración (kW)

Capacidad calorífica 45,00

máxima en condiciones

nominales (kW)

Consumo eléctrico 11,60

en condiciones nominales

de calefacción (kW)

Capacidad total de conRef_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto


función de la temperatura

Capacidad total de conRef_FCP-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto


función del factor de carga

parcial en refrigeración

Capacidad sensible de refrigeración conCal_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto

nominal en función de las temperaturas

Consumo nominal de conCal_FCP-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto


de temperatura

Consumo nominal de capTotRef_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto


de la fracción de carga parcial



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Consumo nominal de capTotRef_FCP-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto

calefacción en función

de la temperatura

Consumo nominal de capSenRef_T-EQ_ED_UnidadExterior-Defecto

calefacción en función de

la fracción de carga parcial




LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Nombre EQ_ED_AireAgua_BDC-ACS - Panasonic MDC09C3E5

Tipo Expansión directa bomba de calor aire-agua

Capacidad nominal 9,00

Consumo nominal 3,00

Capacidad en función cap_T-EQ_ED_AireAgua_BDC-ACS-Defecto

de las temperaturas

Consumo en función con_T-EQ_ED_AireAgua_BDC-ACS-Defecto

de las temperaturas

Consumo en función con_FCP-EQ_ED_AireAgua_BDC-ACS-Defecto

de la carga parcial


Nombre Acumulador - Panasonic TD20B3E5

Tipo Acumulador Agua Caliente

Volumen del depósito (L) 198,00

Coeficiente de pérdidas 1,00

global del depósito, UA

Temperatura de consigna 60,00

baja del depósito (ºC)

Temperatura de consigna 75,00

alta del depósito (ºC)

6. Unidades terminales

Nombre Panasonic 28MY1E5 - PromEcon

Tipo U.T. Unidad Interior



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


Zona abastecida P01_E07


de refrigeración en

condiciones nominales (kW)

Capacidad sensible máxima de 2,80

refrigeración condiciones nominales (kW)

Capacidad calorfica máxima 3,20

en condiciones nominales (kW)

Caudal nominal de 28800,00

aire impulsado por

la unidad interior (m³/h)

Caudal de aire exterior 28800,00

impulsado por la

unidad interior (m/h)

Ancho de banda del termostato (ºC) 1,00

Nombre Panasonic 45MY1E5 - Recepcio











aire impulsado por



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya




impulsado por la



Nombre Panasonic 56MY1E5 - SalaAct











aire impulsado por



impulsado por la



Nombre Panasonic 28MY1E5 - Smol






LocalidadSallent

ComunidadCatalunya









aire impulsado por



impulsado por la



Nombre Panasonic 28MY1E5 - Despatx8











aire impulsado por





LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


impulsado por la



Nombre Panasonic 56MY1E5 - SalaAct2











aire impulsado por



impulsado por la











LocalidadSallent

ComunidadCatalunya







aire impulsado por



impulsado por la














aire impulsado por



impulsado por la




LocalidadSallent

ComunidadCatalunya



Nombre Panasonic 36MY1E5 - SalaReunionsP1











aire impulsado por



impulsado por la



Nombre Panasonic 22MY1E5 - Coworking2









LocalidadSallent

ComunidadCatalunya






aire impulsado por



impulsado por la














aire impulsado por



impulsado por la





LocalidadSallent

ComunidadCatalunya













aire impulsado por



impulsado por la















LocalidadSallent

ComunidadCatalunya



aire impulsado por



impulsado por la














aire impulsado por



impulsado por la







LocalidadSallent

ComunidadCatalunya











aire impulsado por



impulsado por la














aire impulsado por



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya




impulsado por la














aire impulsado por



impulsado por la









LocalidadSallent

ComunidadCatalunya









aire impulsado por



impulsado por la



Nombre Panasonic 22MY1E5 - Coworking











aire impulsado por





LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


impulsado por la














aire impulsado por



impulsado por la











LocalidadSallent

ComunidadCatalunya







aire impulsado por



impulsado por la














aire impulsado por



impulsado por la




LocalidadSallent

ComunidadCatalunya



7. Justificación

7.1. Contribución solar

Nombre Contribución Solar Contribución Solar Mínima HE-4

ACS Viver 1 60,0 30,0



LocalidadSallent

ComunidadCatalunya


8. Resultados

Datos para la etiqueta de eficiencia energética

Edificio Objeto

por metro cuadrado anual

Consumo energía final (kWh) 100,6 62503,5

Consumo energía primaria (kWh) 261,9 162696,5

Emisiones CO2 (kgCO2) 65,3 40572,3


Pàg. 93

4. MATERIALS OBTINGUTS DEL RECICLATGE DE PRODUCTES A) Reciclatge i utilització de les teules que actualment formen la coberta de l’edifici a enderrocar. Un cop estudiades les possibilitat de la utilització de diferents materials procedents del reciclatge en la construcció del nou equipament, es proposa la utilització de les teules àrabs que actualment cobreixen la coberta de l’edifici a enderrocar. Per altre banda, les teules àrabs són els material més adequats per la formació de les cobertes, segons els paràmetres estètic del Centre Urbà segons el POUM. Per això prèviament a l’enderroc de la edificació, es farien les feines de triatge de les teules en més bon estat, neteja i emmagatzematge d’aquestes, i posterior reutilització en la nova coberta de l’edifici. Segons les demandes d’espai per les instal·lacions, s’ha de pensar en que en la coberta hauran d’instal·lar-s’hi els equips i maquinàries de climatització, ACS solar, etc., per això no totes les teules que formen l’actual coberta es podran utilitzar, però això en permetrà utilitzar les teules en més bon estat per la nova coberta. Per tant, podem dir que a més del reciclatge directe d’aquestes teules, això suposarà un estalvi en el pressupost de l’obra per la reutilització de materials de l’edifici antic. El pressupost d’execució material per executar aquest millora puja a 8.312,51 € Justificació de la possibilitat d’aprofitament d’aquestes teules:

B.- Reciclatge i utilització de les pedres procedents dels murs de càrrega, llindes, etc., que actualment formen les façanes de l’edifici a enderrocar. Es proposa la utilització del material petri procedent dels antics murs de que formen les façanes de la edificació a enderrocar. Per això, es farien les feines de triatge del material petri en més bon estat, neteja i emmagatzematge d’aquest, i posterior reutilització en la planta baixa de la nova façana de l’edifici. La utilització d’aquest material, creiem que pot ser molt beneficiosa pel que fa a la expressivitat plàstica de l’equipament ja sigui utilitzant-la en tot el seu parament, o bé en parts concretes. Per altre banda , la utilització d’aquests material petris està en consonància amb els paràmetres estètics del centre urbà segons el POUM. Per altre banda, es proposa la formació de les baranes de les obertures mitjançant calaixos de relliga metàl·lica que s’omplirien amb pedra, i donarien molta més expressivitat a les façanes. Per tant, podem dir que a més del reciclatge directe, degut a la formació dels murs amb aquests materials petris, més gruixuts que les fulles exteriors actuals, es preveu una millora del comportament tèrmic de l’edifici. El pressupost d’execució material d’aquestes millores puja: Façana de maçoneria, formació de paredar de pedra i tractament: 9.038,98 € Execució caixa metal·lica i baranes de pedra: 26.490,29 €


Pàg. 94

C.- Utilització Formigó reciclat per la formació de la base de pavimentació de Planta Baixa.

L’àrid reciclat i en aquest cas el formigó, és un material present al mercat des de ja fa alguns anys, si bé el coneixement quant a les seves característiques i aplicacions més idònies és encara limitat en el sector de la construcció.

Es proposa utilitzar aquest material per l’execució de la base de pavimentació de la planta baixa per els avantatges ambientals i econòmics que el seu ús reporta.

Diferents tipus d’àrid reciclat.

El formigó reciclat resulta del tractament dels residus de construcció i demolició i presenta una sèrie de característiques que el fan apte per a diverses aplicacions. Aquest tractament o procés de reciclatge del residu de la construcció inclou processos de neteja, trituració i posterior garbellat, que dependran del tipus de material que hom vulgui obtenir.

Mentre no es disposa d’una normativa especifica d’àrid reciclat, la garantia en la composició, característiques i comportament de l’àrid reciclat pren com a referència en l’àmbit de l’edificació: l’aprovació del Decret 21/2006, de 14 de

febrer empara la utilització dels productes obtinguts del reciclatge dels residus de la construcció en les obres d’edificació, així com considera el seu ús puntuant la seva utilització en l’àmbit dels paràmetres relatius als materials i sistemes constructius.

Entre les aplicacions més habituals de l’àrid reciclat s’hi troben:

· Reblert de canalitzacions d’instal·lacions i sanejament. Reblerts de voreres. · Camins rurals, pistes forestals i poliesportives. · Granulats per a bases de vies de circulació, d’aparcaments i paviments en general. · Capes drenants. Drenatge de murs. · Prefabricats de formigó, com llambordes i llosetes per a paviments.

En el nostre projecte es proposa la substitució de la sub base de graves de la solera de la planta baixa, per aquesta subbase de formigó reciclat.

El pressupost d’execució material per executar aquesta millora puja a 2.193,94 €

D. - Utilització de DM Reciclat per la formació del parament interior de façana. Es proposa la substitució de la placa rígida de llana de roca, present a la cambra d’aire de les façanes, per panells de DM reciclat del tipus Thermosafe-homogen de GUTEX, amb majors prestacions en matèria d’aïllament tèrmic (0,037 w/mK), i son ecològics i reciclables. Les seves avantatges donen com a resultat un agradable clima interior, la seva estructura porosa, facilita la difusió de vapor, evitant el efecte de paret freda. Gràcies a la seva estructura porosa son capaços d’absorbir les ones sonores. De la mateixa manera milloren considerablement la amortització del soroll d’impacte. La seva inèrcia tèrmica, o capacitat d’absorció de calor, es la mes alta de tots els materials aïllants. Els taulells de DM son totalment reciclables i compostables, per la qual cosa no produeixen residus. En la seva elaboració, la matèria prima utilitzada son retalls de fusta obtinguts de Silvicultura sostenible, i de retalls de fusta reciclats i estan fabricats sense cap tipus d’adherent

El pressupost d’execució material per executar aquesta millora puja a 10.366,01 €

S’adjunten característiques tècniques justificatives d’aquest material:


Pàg. 95


Pàg. 96


Pàg. 97


Pàg. 98


Pàg. 99

Així doncs, i tal com s’ha justificat anteriorment, aquesta construcció permet la utilització d’aquestes 4 tipologies de materials reciclats, corresponents a:

A) Reciclatge i utilització de les teules que actualment formen la coberta de l’edifici a enderrocar. B.- Reciclatge i utilització de les pedres procedents dels murs de càrrega, llindes, etc., que actualment formen les façanes de l’edifici a enderrocar. C.- Utilització graves reciclades per la formació de la base de pavimentació de Planta Baixa. D. - Utilització de DM Reciclat per la formació del parament interior de façana.

. 5. MILLORA DELS ESPAIS DE TREBALL AMB SEPARACIONS MODULARS, ADAPTABLES A DIFERENTS SITUACIONS Utilització de separacions modulars, adaptables a diferents situacions, assolint un índex ponderat de reducció sonora Rw de 51 dB, utilitzant les següents solucions justificades: Utilització d’envans mòbils acústics Roll ingWall ® per a la compartimentació física i acústica de superfícies multiusos i espais polivalents. Aquests estan constituïts per mòduls independents que es desplacen al llarg d’una guia superior d’alumini subjecte al forjat o estructura resistent, sense ser necessari la col·locació d’una guia inferior. Aquesta solució disposa de dues tipologies: els sistemes monodireccionals i els sistemes multidireccionals, ambdues adaptables per a la construcció d’envans en aquest edifici, objecte del concurs, i diferenciades per les següents característiques:

SISTEMES MONODIRECCIONALS: Es desplacen en una única direcció al llarg d’una guia monodireccional i es col·loquen suspesos des del seu centre mitjançant un “boggie” de quatre rodaments, permetent l’emmagatzematge en un dels extrems de la guia. SISTEMES MULTIDIRECCIONALS Mòduls que es deplacen al llarg de les guies, penjat cadascun amb suports de dos girs horitzontals, el que no permet el gir sobre ells mateixos. Són emmagatzemats a unes zones previstes, traslladant-se fins a aquestes mitjançant guies auxiliars.


Pàg. 100

Adjuntem probes d’assaig oficials d’aquests tipus de tancament, per tal de justificar que s’assoleix un índex ponderat de reducció sonora Rw de 51 dB.


Pàg. 101


Pàg. 102


Pàg. 103

Així doncs, i tal com s’ha justificat anteriorment, es pot garantir la col·locació de separacions modulars, adaptables a diferents situacions, assolint un índex ponderat de reducció sonora Rw de 51 dB, utilitzant algunes de les solucions proposades, les quals es tindran en compte alhora de redactar el projecte corresponent. El pressupost d’execució material d’aquesta millora puja a 39.181,77 €

Sallent, 07 d'Octubre del 2011 Glòria Bosch i Canudas, arquitecta


Pàg. 104


Pàg. 105

ESTUDI DE SEGURETAT I SALUT


Pàg. 106

arquitecte: Gloria Bosch Canudas projecte: Viver d'Empreses "El Salt"

estudi de seguretat i salutmemòria d’edificació

íNDEX DEMOLICIONS ................................................................................................................................. 5

DEMOLICIÓ MANUAL .................................................................................................................. 6 1.- Definició i descripció. .............................................................................................................................................. 6 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. .................................................................................................................... 7 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................... 8 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 10 5.- Relació d’Equips de protecció individual. ............................................................................................................. 11

MOVIMENT DE TERRES ................................................................................................................ 12 BUIDATS ...................................................................................................................................... 13

1.- Definició i descripció. ........................................................................................................................................... 13 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 14 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 15 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 17 5.- Relació d’Equips de protecció individual. .............................................................................................................. 18

RASES I POUS ........................................................................................................................... 19 1.- Definició i descripció. ............................................................................................................................................ 19 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 20 3.- Norma de Seguretat. ............................................................................................................................................ 21 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 24 5.- Relació d’Equips de protecció individual. ............................................................................................................. 25

FONAMENTS .................................................................................................................................. 26 SABATES ..................................................................................................................................... 27

1.- Definició i descripció. ............................................................................................................................................ 27 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 28 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 29 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. .............................................................................................. 30 5.- Relació d’Equips de protecció individual. ............................................................................................................. 31

ESTRUCTURES.............................................................................................................................. 32 ESTRUCTURES DE FORMIGÓ ARMAT IN SITU ....................................................................... 33

1.- Definició i descripció. ............................................................................................................................................ 33 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 34 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 35 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 38 5.- Relació d’Equips de protecció individual. .............................................................................................................. 39

ESTRUCTURES METÀL·LIQUES ............................................................................................... 40 1.- Definició i descripció. ............................................................................................................................................ 40 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 41 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 42 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 45 5.- Relació d'Equips de protecció individual. .............................................................................................................. 46

COBERTES .................................................................................................................................... 47 COBERTES PLANES ................................................................................................................... 48

1.- Definició i descripció ............................................................................................................................................. 48 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 49 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 50 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 52 5.- Relació d’Equips de protecció individual. .............................................................................................................. 53

COBERTES INCLINADES ........................................................................................................... 54 1.- Definició i descripció ............................................................................................................................................. 54 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 55 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 56 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. .............................................................................................. 58 5.- Relació d’Equips de protecció individual. ............................................................................................................. 59

TANCAMENTS EXTERIORS .......................................................................................................... 60 FÀBRICA DE MAÓ ...................................................................................................................... 61

1.- Definició i descripció. ............................................................................................................................................ 61 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 62 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 63 4. - Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. .............................................................................................. 64 5.- Relació d'Equips de protecció individual. ............................................................................................................. 65

TANCAMENTS INTERIORS ........................................................................................................... 66

TANCAMENTS INTERIORS DE TOTXO ..................................................................................... 67 1.- Definició i descripció. ............................................................................................................................................ 67 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................... 68 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 69 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 70 5.- Relació d’Equips de protecció individual. .............................................................................................................. 71

TANCAMENTS INTERIORS . PLAFONS PREFABRICATS ........................................................ 72 1.- Definició i descripció. ............................................................................................................................................ 72 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................... 73 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 74 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 75 5.- Relació d’Equips de protecció individual. .............................................................................................................. 76

REVESTIMENTS DE PARAMENTS ............................................................................................... 77 REVESTIMENTS EXTERIORS .................................................................................................... 78

1.- Definició i descripció ............................................................................................................................................. 78 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................... 79 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 80 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització ................................................................................................ 82 5.- Relació d’Equips de protecció individual............................................................................................................... 83

REVESTIMENTS INTERIORS ..................................................................................................... 84 1.- Definició i descripció. ............................................................................................................................................ 84 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................... 85 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 86 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 89 5.- Relació d’Equips de protecció individual. .............................................................................................................. 90

PAVIMENTS.................................................................................................................................... 91 PAVIMENTS ................................................................................................................................. 92

1.- Definició i descripció. ............................................................................................................................................ 92 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................... 93 3.- Norma de Seguretat ............................................................................................................................................. 94 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................... 97 5.- Relació d’Equips de protecció individual. .............................................................................................................. 98

RECOBRIMENTS DE SOSTRES ................................................................................................... 99 RAM DE FUSTER ......................................................................................................................... 100 INSTAL·LACIONS ........................................................................................................................ 101

INSTAL·LACIÓ ELÈCTRICA I ÀUDIO-VISUALS ....................................................................... 102 1.- Definició i descripció. .......................................................................................................................................... 102 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 103 3.- Norma de Seguretat ........................................................................................................................................... 104 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................. 106 5.- Relació d’Equips de protecció individual. ............................................................................................................ 107

INSTAL·LACIONS PER A FLUIDS (Aigua i Gas) ...................................................................... 108 1.- Definició i descripció. .......................................................................................................................................... 108 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 109 3.- Norma de Seguretat ........................................................................................................................................... 110 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................. 112 5.- Relació d’Equips de protecció individual. ............................................................................................................ 113

INSTAL·LACIÓ D’AIRE CONDICIONAT .................................................................................... 114 1.- Definició i descripció. .......................................................................................................................................... 114 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 115 3.- Norma de Seguretat ........................................................................................................................................... 116 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................. 119 5.- Relació d’Equips de protecció individual. ............................................................................................................ 120

INSTAL·LACIÓ D’ANTENES I PARALLAMPS ........................................................................... 121 1.- Definició i descripció. .......................................................................................................................................... 121 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 122 3.- Norma de Seguretat ........................................................................................................................................... 123 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................. 124 5.- Relació d’Equips de protecció individual. ............................................................................................................ 125

ASCENSORS I MUNTACÀRREGUES ...................................................................................... 126 1.- Definició i descripció. .......................................................................................................................................... 126 2.- Relació de riscos i la seva avaluació. ................................................................................................................. 127 3.- Norma de Seguretat ........................................................................................................................................... 128 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. ............................................................................................. 130

5.- Relació d’Equips de protecció individual. ............................................................................................................ 131 ELEMENTS AUXILIARS ............................................................................................................... 132

estudi de seguretat i salut memòria edificació 5/152

DEMOLICIONS 1.-Introducció.

1.1 Definició: La demolició consisteix en aconseguir la total desaparició de l’edifici a enderrocar.

1.2 Diferents mètodes de demolició: Demolició manual (mètode clàssic). Demolició per mètodes mecànics: - demolició per arrossegament. - demolició per empenta. - demolició per entibament. - demolició per bola. Demolició per explosius (voladura controlada). Altres sistemes: perforació tèrmica, perforació hidràulica, tascó hidràulic, tall, etc.

1.3 Observacions generals: Atenent a criteris de seguretat la demolició d’un edifici és una operació extremadament delicada, per aquest motiu necessita sempre un projecte de demolició, realitzat per un tècnic competent.

A la memòria d’aquest projecte, s’haurà de reflectir: Un examen previ del lloc, observació de l’entorn, fent referència a las vies de circulació, instal·lacions o

conduccions alienes a la demolició (serveis afectats), també s’haurà de fer referència a les preses de gas, electricitat i aigua que hi hagi en l’edifici a demolir i incidint de manera especial en els dipòsits de combustible, si els hagués.

La descripció de las operacions preliminars a la demolició, com per exemple, desinfectar i desinsectar l’edifici abans de demolir-lo, anul·lar totes les instal·lacions per evitar explosions de gas, inundacions per trencament de canonades d’aigua, electrocucions degudes a instal·lacions elèctriques i inclòs contaminació per aigües residuals.

La descripció minuciosa del mètode operatiu de la demolició. I un càlcul o anàlisi de la resistència i de la estabilitat dels diferents elements a demolir, així com, en el

cas d’una obra entre mitjaneres la influència que aquesta pot tenir en l’estabilitat dels edificis collindants.

Com a conseqüència de tot plegat el cap d’obra o el director tècnic de la demolició haurà de tenir: una programació exhaustiva de l’avançament de l’obra a demolir, atenent als paràmetres de seguretat,

temps i cost. una organització òptima de l’obra: accessos, camins d’evacuació cap a l’exterior sense cap dificultat,

àrees d´aplec de material reciclables i de material purament de runes, per poder realitzar de forma adequada i segura els treballs de demolició.

Finalment una previsió d’elements auxiliars com puntals, bastides, marquesines, tubs d’evacuació de runes, cabrestant, minipales mecàniques, traginadora de trabuc ”dúmper” etc; previsió dels Sistemes de Protecció col·lectiva, dels equips de Protecció Individual i de les instal·lacions d’higiene i benestar: tanmateix una previsió d’espais per poder moure adequadament la maquinària de transport de runes i la previsió de vies d’evacuació.


DEMOLICIÓ MANUAL 1.- Definició i descripció.

1.1 Definició: La demolició manual consisteix a realitzar treballs corresponents al desmuntatge de l’edifici auxiliat per eines manipulades manualment (pico, pala, martell pneumàtic, etc.). L’evacuació d’aquestes runes es realitza mitjançant l’ajuda de maquinària de moviment de terres (pala carregadora, traginadora de trabuc ”dumper”, etc.).

1.2 Descripció: La demolició s’ha de realitzar de manera inversa al procés de construcció, és a dir: Començant per la retirada d’instal·lacions: subministrament d’aigua, evacuació d’aigües fecals, Subministrament de gas, ventilació i aire condicionat, calefacció, dipòsits de combustibles, etc. Retirada de sanitaris, fusteria, lluernaris, manyeria, etc. Enderrocament de la coberta. Enderrocament pis a pis, de dalt a baix, dels envans interiors i dels tancaments exteriors. Enderrocament pis a pis, de dalt a baix, de pilars i forjats. S’ha de realitzar l’evacuació immediata de les runes, per evitar l’acumulació d’aquestes en el forjat inferior. Per realitzar l’evacuació de la manera més ràpida possible s’auxiliarà aquesta amb elements de transport horitzontal, que portarà les runes fins al punt d’evacuació vertical. L’evacuació vertical es realitzarà mitjançant conductes instal·lats per a aquesta finalitat, des de les diferents plantes fins a la cota rasant del carrer, per facilitar, alhora, l’evacuació exterior. Posat l’enderroc sota rasant, es farà planta a planta, de dalt a baix, procurant evacuar les runes amb l’ajuda del muntacàrregues o amb la grua mòbil que transportarà les runes en un contenidor. El transport horitzontal dintre de les plantes es realitzarà, si les característiques del forjat ho fan possible, mitjançant màquines de moviment de terres de petites dimensió (minipales mecàniques).

Per realitzar la demolició serà imprescindible considerar el següent equip humà, per a desenvolupar les subactivitats següents: operaris especialitzats en la realització d’enderrocs. conductors de maquinària per al transport horitzontal. Operadors de grua per a l’hissat de runes.

També serà necessari tenir presents els mitjans auxiliars necessaris per a dur a terme la demolició: Maquinària: compressor, traginadora de trabuc ”dumper”, minipala, camió bolquet, camió

portacontenidors, grua mòbil, etc. una organització òptima de l’obra: accessos, camins d’evacuació fins a l’exterior sense cap dificultat,

àrees d’ aplec de materials reciclables i de material purament de runes; per poder realitzar de forma acurada i segura els treballs de demolició., etc.

Eines manuals. Instal·lació elèctrica provisional d’obra per l’ il·luminació i l’alimentació de les màquines elèctriques. Instal·lació de boques d’aigua provisionals, distribuïdes estratègicament, pel rec de les runes.


DEMOLICIÓ MANUAL 2.- Relació de Riscos i la seva avaluació. Pel que fa a les causes dels accidents s'ha tingut present la guia d'avaluació de Riscos editada pel Departament de Treball de la Generalitat, considerant a cada activitat només els Riscos més importants. I en la seva avaluació s' han tingut en compte les consideracions constructives del Projecte d’Execució Material de l' obra, considerant: la probabilitat és la possibilitat que es materialitzi el Risc, i la Gravetat (severitat) és la conseqüència normalment esperada de la materialització del Risc. En la confecció del Pla de Seguretat i Condicions de Salut, aquesta avaluació podrà ser modificada en funció de la tecnologia que aporti l' empresa constructora o empreses que intervinguin en el procés constructiu, segons disposa l' Article 7 del R. D. 1627/1997, del 24 d' octubre. L'objectiu principal d'aquesta avaluació serà el d’establir un esglaonament de prioritats per anul·lar, o en el seu cas, controlar i reduir els citats Riscos, tenint en compte les mesures preventives que es desenvolupen a continuació.

Riscos Probabilitat Gravetat Avaluació del Risc

1.-Caigudes de persones a diferent nivell. ALTA MOLT GREU CRÍTIC 2.-Caigudes de persones al mateix nivell. ALTA GREU ELEVAT 3.-Caiguda d’objectes per desplom. MÈDIA MOLT GREU ELEVAT 5.-Caiguda d’objectes. ALTA GREU ELEVAT 6.-Trepitjades sobre objectes. ALTA GREU ELEVAT 7.-Cops contra objectes immòbils. ALTA LLEU MEDI 8.-Cops amb elements mòbils de màquines. BAIXA GREU BAIX 9.-Cops amb objectes o eines. MÈDIA LLEU BAIX 10.-Projecció de fragments o partícules. MÈDIA LLEU BAIX 13.-Sobreesforços. BAIXA LLEU ÍNFIM 15.-Contactes tèrmics. BAIXA GREU BAIX 16.-Contactes elèctrics. MÈDIA MOLT GREU ELEVAT 17.-Inhalació o ingestió de substàncies nocives. MÈDIA LLEU BAIX 19.-Exposició a radiacions. MÈDIA GREU MEDI 20.-Explosions. BAIXA MOLT GREU MEDI 21.-Incendis. BAIXA GREU BAIX 22.-Causats per éssers vius. BAIXA LLEU ÍNFIM 23.-Atropellaments, cops i topades contra vehicles. BAIXA GREU BAIX 26.-O.R.: manipulació de materials tallants. ALTA LLEU MEDI 27.-Malalties causades per agents químics. MÈDIA GREU MEDI 28.-Malalties causades per agents físics. MÈDIA GREU MEDI

OBSERVACIONS (8) Risc causat pel moviment d’elements mòbils de maquinària de moviment de terres. (15 i 19) Risc específic del treball de tall de metalls mitjançant bufador. (16) Risc degut al contacte directe amb cables aeris i contacte indirecte causat per errades d’aïllament a les màquines. (17 i 27) Risc causat per la presència de pols pneumoambiòtic. (28) Risc causat per vibracions de la traginadora de trabuc ”dúmper” i del martell rompedor i risc causat pel nivell de soroll.


DEMOLICIÓ MANUAL 3.- Norma de Seguretat El personal encarregat de la realització d’aquesta activitat caldrà que conegui els riscos específics, així com l’ús dels mitjans auxiliars necessaris pel desenvolupament d’aquestes tasques amb la major seguretat possible.

Abans de la demolició: L’edifici s’envoltarà amb una tanca segons les ordenances municipals; en el cas que envaeixi la calçada

s’haurà de demanar permís a l’Ajuntament, i serà senyalitzat convenientment amb els senyals de seguretat vial corresponents.

Sempre que sigui necessari, es complementarà la mesura anterior amb la col·locació de marquesines, xarxes o qualsevol altre dispositiu equivalent per evitar el risc de caiguda d’objectes cap a fora del solar.

S’establiran accessos obligatoris a la zona de treball, convenientment protegits amb marquesines, etc. S’anul·laran totes les preses de les instal·lacions existents en l’edifici a demolir. S’instal·laran preses d’aigua provisionals per al reg de les runes evitant d’aquesta manera la formació de

pols durant la realització dels treballs. S’instal·larà l’embrancament elèctric provisional, que disposarà de diferencials d’alta sensibilitat (30 m A)

per a l’alimentació de sortida de llum i dels diferencials de mitja sensibilitat (300 mm A) per a la maquinària elèctrica (muntacàrregues).

Si cal, s’instal·larà en tota la façana una bastida tubular coberta mitjançant una vela, per evitar la projecció d’enderrocs. En la part inferior de la bastida es col·locarà la marquesina. en cas que la bastida envaeixi la vorera s’haurà de construir un pòrtic per facilitar el pas als vianants.

Es lligaran als diferents forjats els conductes d’evacuació de runes, que evacuaran sobre dels respectius contenidors, que es retiraran periòdicament mitjançant camions.

Si a l’edifici confrontant, abans d’iniciar-se l’obra, hi hagués esquerdes, es posaran testimonis, per observar si aquestes progressen.

Es dotarà l’obra d’instal·lacions d’higiene i benestar pel personal de demolició, i de la senyalització de seguretat en el treball necessària.

Durant la demolició: L’ordre de la demolició es realitzarà, en general, de dalt a baix i de tal forma que la demolició es realitzi al

mateix nivell, sense que hi hagi persones situades a la mateixa vertical ni a la proximitat d’elements que s’abatin o es tombin.

Si apareixen esquerdes en l’edifici contigu s’apuntalarà i es consolidarà si calgués. En el cas que una edificació es trobés adossada a d’altres, en el procés de demolició, s’hauran de deixar

alguns murs perpendiculars en les edificacions confrontants a mena de contrafort, fins a comprovar que no ha estat afectada la seva estabilitat o fins que es restitueixi l’edificació.

En qualsevol treball que presenti un risc de caiguda a diferent nivell, de més de 2,5 metres, l’operari haurà d’utilitzar cinturons anticaiguda ancorats a punts fixes o a punts mòbils, guiats per sirgues o cables en posició horitzontal, adequadament ancorats en tots dos extrems.

Quan es treballi sobre un mur, que només tingui un pis a un costat i a l’altre costat l’alçada sigui superior a 6 metres, s’instal·larà en aquesta cara, una bastida o altre dispositiu equivalent per evitar la caiguda dels treballadors.

Si el mur es troba aïllat, sense sostre a cap de les dues cares, i l’alçada és superior als 6 metres, s’establirà la bastida per ambdues cares, encara que l’enderroc s’haurà de fer generalment llençant les runes cap a l’interior de l’edifici que s’estigui demolint.

Cap operari es col·locarà damunt d’un mur a enderrocar que tingui menys de 35 cm. de gruix. En el cas, de les zones de pas, fora de l’àrea de demolició es procurarà instal·lar les corresponents

baranes de seguretat als perímetres de buits tant a nivell horitzontal com a nivell vertical. Els productes de la demolició es conduiran, per a la seva evacuació, a lloc de càrrega mitjançant rampes,

tremuges, transport mecànic o a mà o altres mitjans que evitin llençar les runes des de dalt. En demolir els murs exteriors d’una alçada considerable, s’hauran de tenir instal·lades marquesines de

gran resistència, amb la finalitat de protegir a totes les persones que es trobin a nivells inferiors. L’abatiment d’un element es realitzarà tot i permetent el gir, però no així el desplaçament dels seus

punts de recolzament. Ajudat per mecanismes que treballen per sobre de la línia de recolzament de l’element que permeten el descens d’una manera lenta.

En cas de tall d’elements en tensió s’ha de vigilar l’efecte fuetada. Les zones de treball hauran d’estar suficientment il·luminades. S’evacuaran totes les runes generades en la mateixa jornada a través dels conductes d'evacuació o

altres sistemes instal·lats amb aquesta finalitat, procurant, en acabar la jornada, deixar l’obra neta i endreçada.

No es podran acumular runes ni tampoc es podran recolzar elements contra tanques, murs i suports, propis o mitgers, mentre aquests hagin d’estar dempeus, tampoc es dipositaran runes sobre de les bastides.


En finalitzar la jornada no podran quedar elements de l’edifici en un estat inestable que el vent, les condicions atmosfèriques o altres causes puguin provocar el seu esfondrament.

Es protegiran de la pluja mitjançant lones o plàstics, les zones o elements de l’edifici que puguin ser afectades per aquestes.

Per a la limitació de les zones d’aplec de runes s’empraran tanques per a vianants col·locades braç a braç, tancant la totalitat d’aquesta zona.

Tota la maquinària d’evacuació, en realitzar marxa enrere, haurà d’activar un senyal acústic. A causa de les característiques de treball a que s’exposen els operaris, aquests empraran en tot moment

casc, botes de seguretat i granota de treball. En el cas de la manipulació de materials que presentin risc de tall o que puguin erosionar al treballador,

aquest emprarà guants de cuir. En cas que es generi pols es regaran les runes. En cas que no sigui possible la reducció de la pols i fibres generat en el procés de demolició, els

treballadors hauran d’emprar mascaretes antipols adequades, per evitar que hi hagi problemes a les vies respiratòries.

En el cas d’utilització d’eines manuals que generin projecció de partícules, s’hauran d’utilitzar ulleres de protecció contraimpactes mecànics.

El grup compressor haurà d’estar insonoritzat, a l’igual que el martell pneumàtic. Si no fos possible, l’operari haurà d’utilitzar equip de protecció individual (auriculars o tampons).

En cas de tall de bigues metàl·liques mitjançant bufador, l’operari emprarà les corresponents proteccions oculars, guants de cuir amb màniga alta, botes de seguretat, polaines i davantal.

Després de la demolició: Un cop realitzada la demolició s’haurà de fer una revisió general de l’edificació adjacent per observar les

possibles lesions que s'hagin pogut produir durant l’enderrocament. S’ha de deixar el solar net, sense cap runa, podent així iniciar els treballs de construcció del nou edifici.

ELEMENTS AUXILIARS En aquest apartat considerarem els elements auxiliars que s’utilitzaran per realitzar els treballs d’aquesta activitat.

Escales de mà

Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 1627/1997)


DEMOLICIÓ MANUAL 4.- Sistemes de Protecció Col·lectiva i Senyalització. Les proteccions col·lectives esmentades en les normes de seguretat es troben constituïdes per: Baranes de seguretat formades per sistemes de subjecció, passamans, barra intermèdia i entornpeu.

L’alçada de la barana serà de 90 cm., i el passamà haurà de tenir com a mínim 2,5 cm de gruix i 10 cm d’alçada. Els guardacossos hauran d’estar situats a 2,5 metres entre ells com a màxim.

Xarxes de seguretat, horitzontal o verticals segons cada cas, que seran de poliamida amb un diàmetre mínim de la corda de mm. i un llum de xarxa màxima de 100x100 mm. La xarxa anirà proveïda de corda perimetral de poliamida de 12 mm. de diàmetre com a mínim, ancorada. L’ancoratge òptim de les xarxes, són els pilars, ja que així la xarxa pot romandre convenientment tensa de manera que pot suportar al seu centre un esforç de fins a 150 Kp..

Marquesines o viseres de protecció que volin entre 1,5 i 2 metres quallades amb taulons de 2,5 cm. de gruix i 20 cm. d’ample.

Tanques tubulars de peus drets de limitació i protecció, de 90 cm. d’alçada; o "palenques" de peus inclinats units a la part superior per un tauló de fusta.

Senyalització de seguretat vial, segons el codi de circulació, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: Senyal de perill indefinit. Cartell indicatiu d’entrada i sortida de camions. Senyalització de seguretat en el Treball, segons el RD 485/1997, del 14 d’abril, conforme a la normativa ressenyada en aquesta activitat: Senyal d’advertència de caiguda a diferent nivell. Senyal d’advertència de risc d’ensopegar. Senyal d’advertència de risc elèctric. Senyal d’advertència de perill en general. Senyal d’advertència de matèries explosives. Senyal de prohibit el pas als vianants. Senyal de no fumeu. Senyal de protecció obligatòria del cap. Senyal de protecció obligatòria de la cara. Senyal de protecció obligatòria de la vista Senyal de protecció obligatòria de l’oïda. Senyal de protecció obligatòria de les vies respiratòries. Senyal de protecció obligatòria dels peus. Senyal de protecció obligatòria de les mans. Senyal de protecció obligatòria del cos. Senyal de protecció individual obligatòria contra caigudes. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, es col·locaran en l’obra seguint els criteris establerts per la legislació vigent, reflectint-los al Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora. (Art. 7 RD 1627/1997)


DEMOLICIÓ MANUAL 5.- Relació d’Equips de protecció individual. Els Equips de Protecció Individual seran, segons els treballs a desenvolupar, els següents: Treball manual de demolició pels operaris especialitzats: - Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Cinturó de seguretat. - Ulleres panoràmiques (contra la pols). - Granota de treball. Pels treballs de demolició auxiliats amb el bufador: - Cascos. - Ulleres de vidre fumat per a la protecció de radiacions emeses per raigs d’infrarojos. - Guants de cuir. - Davantal de cuir. - Maniguets de cuir. - Granota de treball. - Botes de cuir amb polaines. - Cinturó de seguretat anticaiguda. Treball manual de demolició auxiliat amb el martell pneumàtic: - Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó de seguretat anticaiguda. - Protecció auditiva (auriculars o tampons). - Canelleres. Treballs de transport horitzontal (conductors): - Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball. - Cinturó antivibratori. Treballs de transport vertical (operadors de grua): - Cascos. - Guants de cuir. - Botes de seguretat. - Granota de treball. Sempre que les condicions de treball exigeixin d’altres elements de protecció, seran proporcionats als treballadors dels mateixos, reflectint-los en el Pla de Seguretat i condicions de Salut que ha de realitzar l’empresa constructora (Art. 7 RD 1627/1997). Els Equips de Protecció individual hauran de complir en tot moment els requisits establerts al RD 773/1997, del 30 de maig; RD 1407/1192, del 20 de novembre, i les corresponents Normes UNE.


MOVIMENT DE TERRES 1.- Introducció.

1.1 Definició: És el conjunt d’activitats que tenen com a objectiu preparar el solar per a la construcció del futur edifici.

1.2 Diferents tipus de moviment de terres: Esplanacions: - desmunts. - terraplens. Buidats. Excavacions de rases i pous.

1.3 Observacions generals: L’activitat de moviment de terres comporta, bàsicament, l’excavació, el transport i l’abocada de terres, per aquest motiu s’ha de: Planificar el moviment de terres considerant totes les activitats que s’han de desenvolupar amb tots els

recursos humans i tècnics. Coordinar les diferents activitats amb la finalitat d’optimitzar aquests recursos. Organitzar, per posar a la pràctica la planificació i la seva coordinació, amb aquesta finalitat s’establiran

els diferents camins de circulació de la maquinària de moviment de terres, així com les zones d’estacionament d’aquesta maquinària, si el solar ho permet.

Finalment, una previsió d’elements auxiliars com ara: bastides amb escales adossades, maquinària per al moviment de terres, maquinària per al transport horitzontal i vertical, etc.; previsió dels Sistemes de Protecció Col·lectiva, dels Equips de Protecció Individual i de les Instal·lacions d’Higiene i Benestar; així com una previsió d’espais per poder moure adequadament la maquinària.

Tot això amb l’objectiu de què es realitzi al temps prefixat en el Projecte d’Execució Material de l’obra amb els mínims riscos d’accidents possibles.

MEMÒRIA PLEC DE CONDICIONS MILLORES PLEC DE … · MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1. Objecte del projecte Es...

Documents

Transcript of MEMÒRIA PLEC DE CONDICIONS MILLORES PLEC DE … · MEMÒRIA DESCRIPTIVA 1. Objecte del projecte Es...