Miguel Domingo Sánchez López

Alex Fontanals Grebol

Ana Pilar Muñoz Martín

David Rodríguez

Djoudjou Dhianka

ANIMALS INVERTEBRATS

Grups PORÍFERS CNIDARIS ANÈL·LIDS MOL·LUSCS ARTRÒPODES EQUINODERMS

Cara

cte

rístiques g

enera

ls

Són un

grup

aquáti

cs.

Són irregul

ars:

en

taman

y i

forma.

Són

un

grup

d’inver

tebrats que

viuen

fixes.

No es

poden bellug

ar.

Tenen

el cos tou

amb

porus.

Filtren

l’aigua,

s’alim

enten

de

protoc

tits.

Poden mesurar

des d’uns

pocs

mil·limetre

s de llarg

fins uns quants

metres.

Tots els

cnidaris

s’alimenten de petits

animals.

La majoria

dels

cnidaris presenten

el cos tou

i

amb una

gran

proporció

d’aigua.

Tenen

cel·lules

urticants

Presenten

fases

diferents

Són

terrestres

i aquatics

Són invert

ebrats

demid

a

petita

i cos allarga

t.

El cos

es tou

i està dividit

en

molts

segme

nts.

Presenten en

la

majori

a dels

seus

anells

uns

filaments

rígids.

Són

terrest

res i aquati

cs

Són d’un grup

d’inverte

-brats

tant de

vida

aquática com

terrestre

.

Tenen el

cos tou i per

regla

general

una

closca.

El peu dels

mol·lusc

s és una

massa

musculo

sa que

presente

n diverses

formes.

Pot

mesurar

desde milimetr

es i

altres

pode

arribar a

10

metres.

Són inverteb

rats tant

aquàtics

com

terrestre

s, general

ment de

pocs

mil·limet

res.

El esquelet

extern

es una

estructu

ra rígida

que

recobrei

x el cos d’aquest

animal.

Són un grup

d’inverte

brats

marins

d’aspect

e molt variable.

Es

caracteritzen

per tenir un

sistema

ambulacral,

que no

presenta cap

altre grup

d’animal.

Parts

Dibuix

Óscul

Cambr

a

intern

a

Coanò

cits Orificis

inhala

Cavitat

gastrovasc

ular

Tentacles

Boca

Cèlula urticant

Anells

Ulls

Boca

Quete

s

Cavitat

paleal

Ràdula

Boca

Peu

Tentacle

s tàctils Ulls

Ales

Abdome

n

Tórax

Ulls

Boca

Potes Antenes

Canal

circular

Esquelet

intern

Coduce

radial

Peu ambulac

ral

darrera

el full

nts

Grups PORÍFERS CNIDARIS ANÈL·LIDS MOL·LUSCS ARTRÒPODES EQUINODERMS

Grups

Esponges

Meduses

Polips

Poliquets

Oligoquets

Hirudinis

Gastrópodes

Cefalòpodes

Bivalves

Crustacis

Miràpodes

Aràcnids

Insectes

Estrelles

Eriçons de mar

Exemple

s

Callyspongia

plicifera

Oscarella lobularis

Clathrina

Clathrus

Paramuricea clavata

Lombricus

terrestris

Hirudinea

Helix aspersa

Nautilus

Harmonia axyridis

Apis mellifera

Odonaster

penicillatus

Astropecten

irregularis

Clavuralia viridis

Tridacna gigas

Lasius niger

Arbacia lixula

Porífers

1. Habitat

Viuen als mars i oceans

2. Caracteristicas

Són un grup aquátic.

Són irregulars: en tamany i forma.

Són un grup d’invertebrats que viuen fixes.

No es poden bellugar.

Tenen el cos tou amb porus.

Filtren l’aigua, s’alimenten de protoctits.

3. Parts

Òscul: Obertura principal que comunica el medi extern

amb la cavitat gastral en els porífers.

Orificis inhalants: els porus inhalants, per on

entra l'aigua dins l'esponja

4. Imatge amb parts

5. Exemples nom-foto

Callyspongia plicifera Oscarella lobularis Clathrina

Clathrus

Regne: Animal

Filum: Invertebrat

Classe: Porífers

Ordre: Porifera

Família: Porífera

Gènere: Oscarella

Espècie: Asturnatura

Hàbitat:

Viu al fons del mar

Reproducció:

Ovípar

Alimentació:

Partícula que hi ha a l’aigua

Vida social

Viuen soles

Característiques de l’animal

Esponja de consistència tova i carnosa, d'uns 10 cm de diàmetre i 0.5 cm de gruix, que forma

incrustacions amb lòbuls gruixuts.

Cnidaris 2.Hàbitat

Els cnidaris són un grup d’invertebrats de vida

marina.

2.1 Característiques Generals

Proveïts de cèl·lules urticants. S’alimenten de petits

animals. Cos tou i amb un gran proporció d’aigua.

Presenten dos fases: medusa i pòlip.

2.2 Parts

Cèl·lula urticantProdueixen substàncies tòxiques.

TentaclesÉs on tenen les cèl·lules urticants també

serveixen per moure’s. També serveixen per caar

Cavitat gastrovascular És un buit de forma senzilla on

es dirigeix l’aliment.

2.3Exemples

Pòlip

Astroides

calycularis

Medusa

Pelagia

noctiluca

Regne: animal

Filum: invertevrats

Classe:cnidaris

Ordre

Família:

Gènere:medusa

Espècie: Calabera portugesa

Hàbitat: ocea atlantic

Reproducció: sexual

Alimentació:psquivora peix

Vida social viu sola

Característiques de l’animal

està formada per una espelma gelatinosa d'entre 15 i 30 cm4 que li permet recórrer els oceans

impulsada pels vents, les marees i els corrents marins, mentre que del cos central pengen

nombrosos tentacles que li serveixen per atrapar a les seves preses i que estesos pot arribar a

mesurar fins a 50 metres, 5 encara que normalment tenen una extensió d'uns 10 metres.

Artrópodes

1. Habitat

Viuen gairabe en totes parts del món.

2. Caracteristicas

Són invertebrats tant aquàtics com

terrestres, generalment de pocs mil·limetres.

El esquelet extern es una estructura rígida

que recobreix el cos d’aquest animal.

3. Parts

Abdomen: el tronc dels animals

Ulls: els utilizen per veure el seu entorn

4. Imatge amb parts

5. Exemples nom-foto

Harmonia axyridis Lasius niger Apis mellifera

Regne: animal

Filum :invertebrats

Classeanelids

Ordre:

Família:

Gènere: tarantula

Espècie: Theraphosidae

Hàbitat: Per l’ hemisferi sud

Reproducció: ovípara

Alimentació: insectes com mosces

Vida social Sola

Característiques de l’animal

són aranyes migalomorfs de grans dimensions amb el cos cobert per pèls anomenats sedes.

Viuen des de regions tropicals fins a les temperada

Equinoderms

1. Hàbitat

Viuen als mars i oceans.

2. Característiques

Són un grup aquàtic.

Són d’aspecte molt variable.

Tenen un esquelet intern.

Tenen un sistema abulacral.

3. Parts

Canal circular: Parteixen diversos conductes radials.

Conducte radial: Format per plaques rígides de carbonat de

calci situades just per sota de la pell.

Peu ambulacral: Acaben en una ventosa.

Esquelet intern: Presenta orificis.

4. Imatge amb parts

5. Exemples nom-foto

Estrella de mar: Eriçó de mar:

Regne: Animalia

Filum: Echinodermata

Classe: Echinoidea

Ordre: Camarodonta

Família: Parechinidae

Gènere: Paracentrotus

Espècie: P. lividus

Hàbitat:

Fons costers rocosos.

Reproducció:

Sexual

Alimentació:

Herbívors.

Vida social

Característiques de l’animal

Presenta una closca aplanat ventralment, ocasionalment també al dors. La seva coloració sol

ser habitada encara que pot varíar i ser color cafè fosc, castany clar o verd d'olivera. Té un

diàmetre de fins a 7 centímetres. Les pues solen ser poc nombroses i arriben a ser tan llargues

com el diàmetre de la closca.

Regne: Animaliia

Filum: Echinodermata

Classe: Asteroidea

Ordre:

Família: Parechinidae

Gènere: Paracentrotus

Espècie:

Hàbitat:

Són animals marins.

Reproducció:

Es reprodueixen a partir de les potes, quan es cau una es forma una estrella d’ella.

Alimentació:

depredant sobretot a invertebrats bentònics

Vida social

Característiques de l’animal

Les estrelles de mar formen un dels grups d'animals marins més coneguts del fons marí. En

general tenen un disc central i cinc braços, encara que algunes espècies poden tenir molts

braços més. La superfície aboral o superior pot ser llisa, granular o espinosa, i està coberta

amb plaques superposades. Moltes espècies són de colors brillants en diversos tons de vermell

o taronja, mentre que altres són de color blau, gris, o marró. Tenen peus ambulacrals operats

per un sistema hidràulic i una boca al centre de la superfície ora

ANIMALS VERTEBRATS

Grups AUS MAMÍFERS RÈPTILS PEIXOS AMFIBIS

Característiques

generals

Son capaços

de controlar la seva

temperatura

interior

Pell

recoberta de

plomes

Es

distingeixen

el cap i el

tronc. El vol es la

caracteristic

a mes

definidora

de les aus

Els sacs

aeris són un

conjunt de

cameras d’aire

interconecta

des.

De vida terrestre i

acuática Presenten una

gran varietat de

formes i mides

Reben aquest nom

perquè durant el

primer perídoe de

la seva vida les

cries s’alimenten

de la llet que es

produeix a les mamelles de les

femelles.

Una caracteristica

important es la

presencia de pél.

La majoria dels

mamifers

presenten tres

parts cap tronc i cua.

La seva

mida es molt

variable.

Pell coberta

d’escates.

Els reptils

tenen tres

parts el cap

el tronc i la

cua.

Habiten en ambients

cálid i

temperats.

Es

troven especies

de mida

mol

variable.

Es

distingei

xen tres

parts el

cap el

tronc i la cua.

Els

peixos

están

presenta

ts en

tots els

mars i

oceans

Necessit

en viure a prop

de

l’aigua.

Tenen

la pell

nua.

Es

distingei

xen dos

parts el cap i el

tronc.

Parts

Bec

Escates Oberures

nasals

Obertures

auditives

Tronc

Cap Orelles

Nas

Boca

Mamelles

cua

Orifici nasal

Ulls Boca

Timpa

Opercle

Aletes dorsals

Cua

Cloaca

Aleta

anal

Aleta

pelviana

Aleta

pectoral

Timpà

Parpella Orifici

nasal

Cloaca

Dibuix

Grups AUS MAMÍFERS RÈPTILS PEIXOS AMFIBIS

Grups

Placenteris Marsupials

Monotrems

Quelonis Saures

Ofidis

Crocodilians

Osteïctis Condrict

is

Anurs Urodels

Apodes

Exemples

Gallus gallus

Haliaeetus leucocephalus

Poicephalus rueppellii

Panthera leo

Rhinoceros

sondaicus

Equus quagga

chapmani

Crocodylus acutus

Kinosternon

angustipons

Iguana iguana

Belone belone

Carcharodon

carcharias

Salmo salar

Hypsiboas

Alboniger

Hyloscirtus Armatus

Aus 5. Habitat

Molts ocells viuen a les vores de rius, de llacs i del mar.

6. Caracteristicques

Son capaços de controlar la seva temperatura interior Pell recoberta de plomes

Es distingeixen el cap i el tronc. El vol es la caracteristica mes definidora de les aus Els sacs aeris són un conjunt de cameras d’aire interconectades.

7. Parts

Bec: Serveix per menjar, la utitzen per endreçar-se, manipular objectes, matar preses, cercar menjar, fer la cort i alimentar a les cries.

Escates són petites plaques Oberures nasals

Obertures auditives

8. Imatge amb parts

9. Exemples nom-foto

Aguila imperial

Tuca

Regne: animal

Filum:

Classe:aus

Ordre: Sphenisciformes

Família: Spheniscidae

Gènere: pinguins

Espècie: humbolt

Hàbitat: mar

Reproducció: ovípara Incubació: 38-42 dies

Nombre d'ous: 2

Alimentació:psquivora

Vida socialGregària Amb altres pinguins

Característiques de l’animal

Plomatge negre al dors i blanc al pit i ventre, amb taques negres al pit. Cara rosada amb bec

negre.

Mamífers

1. Habitat

Viuen en terra menys algunes exepcions que viuen en

l’aigua.

2. Caracteristicas

De vida terrestre i acuática Presenten una gran varietat de formes i mides Reben aquest nom perquè durant el primer perídoe de

la seva vida les cries s’alimenten de la llet que es produeix a les mamelles de les femelles.

Una caracteristica important es la presencia de pél.

La majoria dels mamifers presenten tres parts cap

tronc i cua. 3. Parts

Tronc: es la part que uneix les extremitats Cap: part superior del cos Orelles: aparell que està en el cap per escoltar Nas:

Órgan de l'olfacte dels vertebrats que consta bàsicament de dues bosses situades a la part anterior del cap i obertes a

l'exterior per uns orificis.

Boca: aparell amb el que menja Mamelles: aparell per on s’alimenten les cries en

l’infantesa

Cua: aparell que caracteritza ells mamífers

4. Imatge amb parts

5. Exemple nom-foto Panthera leo

Rhinoceros

sondaicus

Equus quagga

chapmani

Regne: Animal

Filum: Vertebrados

Classe: Mamífers

Ordre: Carnivor

Família: Felins

Gènere: Panthera

Espècie: Una de les 5 espècies del gènere Panthera.

Hàbitat:

Viu a la sabana africana

Reproducció:

Es mamífer

Alimentació:

Es carnívor

Vida social

Viu en famílies on hi ha un mascle i moltes femelles

Característiques de l’animal

És gran i corpulent, pelatge curt de to ocre.

Regne: Animal

Filum: vertebrats

Classe :Mamífers

Ordre: Omnívor

Família:Hominidae

Gènere: Hominidae

Espècie: Especie dels primats

Hàbitat:

Els goril · les viuen tant en zones tropicals com subtropicals.

Reproducció:

Són mamífers

Alimentació:

Mengen frutas i herbes.

Vida social

Viuen en families

Característiques de l’animal

L'ADN dels goril · les és molt similar al dels éssers humans amb aproximadament un 98% de

similitud, aquest nombre és més gran que amb qualsevol altre animal al món.

Rèptils

1. Hàbitat

Habiten en ambients càlids i temperats.

2. Característiques

La seva mida és molt variable.

Tenen la pell coberta d’escates.

Tenen tres parts: el cap, el troc i la cua.

3. Parts

Orifici nasal

Ulls

Boca

Timpa

4. Imatge amb parts

5. Grups:

Quelonis

Saures

Ofidis

Crocodilians

6. Exemples nom-foto

Delta Mascota: Nekton Rep:

Regne:

Animalia

Filum: Chordata

Classe: Sauropsida

Ordre: Crocodilia

Família: Crocodylidae

Gènere:

Espècie:

Hàbitat:

Els cocodrils tendeixen a congregar-se en hàbitats d'aigua dolça com rius, llacs, aiguamolls i

algunes vegades en aigua salobre.

Reproducció:

La fecundació és interna i són ovíñpers.

Alimentació:

S'alimenten principalment de vertebrats (peixos, rèptils i mamífers), i algunes vegades

d'invertebrats (mol · luscs i crustacis), segons l'espècie.

Vida social

Característiques de l’animal

Posseeixen a més un cor format per quatre cavitats (dues aurícules i dos ventricles). Són

poiquiloterms i ectoterms; és a dir, que la seva temperatura corporal varia amb l'ambiental.

Respiren mitjançant els pulmons. Són els animals de respiració pulmonar que més temps

poden aguantar sota l'aigua; seus pulmons són tan grans que pot arribar a estar sis hores sota

l'aigua si estan en continu moviment; si es manté quiet, és a dir, consumint la quantitat

mínima d'oxigen, és capaç de romandre dos dies seguits sota l'aigua. L'abdomen i el tòrax

estan separats per un diafragma que usen per a respirar.

Regne: Animalia

Filum: Chordata

Classe: Sauropsida

Ordre: Squamata

Família: Acrochordidae

Gènere: Acrochordus

Espècie: Arafurae

Hàbitat:

Són animals completament aquàtics.

Reproducció:

Dimorfismo sexual, són ovípars i no necessiten anar a la terra a posar els ous.

Alimentació:

Són depredadors d’emboscada, mengen peixos.

Vida social

Característiques de l’animal

No tenen les àmplies escates ventrals trobades en la majoria de les altres serps i possessió

d'ulls dorsals. Els trets més notables estan en la seva pell i escates. La pell és fluixa i folgada

donant la impressió, de ser diverses mides més grans que la serp, i les escates, més que

traslapados, són petites projeccions piramidals que justifiquen el seu nom comú.

Paracanthurus hepatus

Regne: Animalia.

Filum: Chordata.

Classe: Actinopterygii

Ordre: Perciformes.

Família: Acanthuridae

Gènere: Paracanthurus.

Espècie: P. hepatus.

Hàbitat:

Viu en diferents llocs del planeta, encara que en cap és comú.

Reproducció:

Triguen molt de temps a aconseguir la maduresa sexual, prop de dos anys. No presenten dimorfisme sexual,

excepte la coloració dels mascles, que canvia de color a un to celeste quan es reprodueixen.

Alimentació:

Les larves requereixen durant diversos mesos d'una alimentació a força de plàncton. Els adults són omnívors i

s'alimenten de plàncton i principalment de macro algues.

Vida social

Espècie relativament pacífica amb altres peixos diferents als pertanyents a la seva família. Amb aquests últims

s'enganxarà en terribles baralles territorials que es veuran accentuades amb peixos de la mateixa espècie o altres

pertanyents la família.

Característiques de l’animal

És d'un intens blau i la seva llom presenta dues ratlles negres. En estat salvatge pot arribar als 30 cm. En aquaris i

depenent de la mida del mateix rarament superen els 15 cm. Aconsegueix una mida màxima entre els 25 i els 30

cm.