1

MONTSERRAT COSTA _ MARC PADROSA

DUETS DE LA FUNDACIÓ VALVI

2 3

A la dreta,Sèrie “UR”Acrílic / tela 150 x 150 cm2013

Pàgina 2Sèrie AutopoiesisMides 9 x 17,5 cmTècnica mixta sobre seda2012

Sèrie AutopoiesisCeràmica refractari negre alta temperatura7 peces de 70 x 40 cm2012

Pàgina 3Camp d’Higgs3 panells superposats de seda dibuixada i retallada (fragment)Mides 140 x 60 cm2013

Sèrie Camp d’HiggsCub de metacrilat amb retalls de seda dibuixadaMides 11,5 x 11,5 cmAny 2012

Pàgines 4-5Sèrie Ur Dibuix a rotring/paper200 x 150 cm2013

Pàgina 6Sèrie URDibuix grafit/paperMides: 103 x 65 cm2013

Pàgina 76 peces sèrie UR32 x 36 cmTècnica mixta/fusta2013

Montserrat Costa

Neix a Barcelona. Des de 1966 viu i treballa a Girona. A l’any 1976 participa activament en la vida artística de la ciutat com a membre de l’ADAG i des de altres iniciatives col·lectives. A l´any 1977 realitza la primera exposició individual a la Galeria 3 i 5 de Giro-na. Des de 1980 a 1988 realitza la seva obra en exclusiva per la galeria Espais de Girona.Ha compaginat la pràctica artística amb la docència.

Exposicions individuals (Selecció d’una trentena)

1989 Galeria Emilio Navarro. Madrid. Maison des Jeunes et de la cultura Bastia. Còrsega.1990 Galeria Altair, Palma de Mallorca.1992 Sales Municipals. Girona Galeria Mercè Ettinghausen. La Pera. Girona.1995 Galeria d’art Horizon. Colera. Sala del Roser. Lleida.1998 Galeria Punto. Valencia Centre d’art Contemporani. Saint Cyprien. 2004 Marges U- Cadaqués 2006 Sales Municipals. Girona. Sala Sant Domènec. La Seu d’Urgell. Lleida 2007 Fundació Niebla. Casavells. 2012 Beca de creació en ceràmica. Centre Cultural La Mercè. Girona

Exposicions col·lectives (Selecció d’una centena)

1981 Seleccionada al Saló de Tardor. Saló del Tinell. Barcelona. Mostra d’art Gironí actual. Palau de Congressos, Perpinyà (França).1983 Seleccionada IV Certàmen de pintura Eusebio Sempere Onil, Alacant. Barcelona/Museus. Un nou patrimoni. Palau de la Virreina, Barcelona.1985 Música i pintura Claustre Wöltingerode. Alemanya.1986 11 artistes de Girona. Edifici de la C.E.E. Brussel-les (Bèlgica). 1987 Trànsit. Galeria Actual, Barcelona. “Camins“. Caixa de Barcelona. Girona.1986 Seleccionada 7ª convocàtoria arts Plàstiques Alacant1988 Talaia Trajecte. Terrassa. Nueve Más. Galeria Emilio Navarro. Madrid. Col.lecció Testimoni. Caixa Barcelona.1989 Seu Cultural. Caixa de Pensions. Barcelona. Llibre objecte Trade Art. Barcelona. Seleccionada I Biennal de Girona. Casa de Cultura, Girona.1990 Art Contemporani Català. Claustre WOLTIGERODE. Hannover.1991 Seleccionada per la Biennal de Tarragona. Premi Tapiró.1992 Col·lecció Testimoni “La Caixa“. Barcelona. Biennal d’art Casa de Cultura. Girona.1993 Catalònia incògnita, Barcelona. Galeria JohnHansard Southampton (Anglaterra).1994 5 anys d’art Contemporani. Museu d’Història de la ciutat. Girona. Col.lecció del Diari Avui. Centre de Cultura Contemporània. Barcelona. Col.lecció Testimoni. Caixa d´Estalvis i Pensions de Barcelona. 2003 Art Contemporani Catalunya relació Ancienne Chapelle du Ruhann. Luxemburg.2004 El llegat del Pop Art a Catalunya. Museu d’art de Girona.2006 Sales Municipals. Girona. 2008 “Laberints “ Galeria NO + ART 3.14. Girona.2009 Primera Rèplica Arqueologia de la Contemporaneïtat. Casa de Cultura. Girona.2010 Autoretrats i Màscares, Fundació Atrium-Artis2011 Temps Fugit. Palau Moja Barcelona. Work in Progress fundació Atrium Artis 2012 Seda i creació. Marges-U. Cadaqués.2013 De Bios a Zoe, Espai Mas d’en Dorra.

La seva obra està en diferents col·leccions públiques: fons del Museo de arte abstracto de Cuenca. MACBA de Barcelona. Museu d’Història de Girona. Fons d’art del diari Avui Fundació Espais. Col·lecció Testimoni La Caixa. Museu d´Art de Girona. Xarxa Cultural.

4 5

6 7

8 9

10 11

12 13

menon seria una mena de regla o model fonamental del qual deriva-

rien la multiplicitat de formes (en tant que «proto-forma», o model de

totes les formes orgàniques, seria també l’objecte central d’estudi per

part de la morfologia). O, ja en el segle XX, Oswald Spengler, que a La

decadència d’Occident va fer extensible el concepte goethià a la història

(el seu objectiu era establir una morfologia general de les estructures

històriques); o Husserl, que parla de «proto-opinions» o «proto-creen-

ces» (Urdoxa, Urglaube) i de proto-impressions (Ur-impression); o Max

Scheler, en darrera instància, que es va referir a un «proto-fenomen

psíquic de la vida» (psychisches Urphänomen des Lebens) i a una mena

de «proto-fenomen de l’expressió» (Urphänomen des Ausdrucks) que es

trobaria, fins i tot, a les plantes...

UR, justament per això, no és tant el títol d’una exposició com l’origen

de totes les exposicions possibles, el de les que ja s’han fet i, encara

més, el de les que resta per fer: Montserrat Costa i Marc Padrosa coin-

cideixen en aquesta voluntat d’obertura, en aquesta íntima convicció

de saber-se immergits dins un procés que s’expressa periòdicament en

forma d’obra —i d’exposició— però que segueix avançant fidel tan sols

als seus ritmes interns, a les necessitats que la dinàmica «autopoiètica»

—per fer servir un terme emprat per Costa en una de les seves darreres

mostres— decideix dictar-se.

Amb tot, i aquesta seria possiblement la característica més remarcable

del recorregut realitzat pel binomi Costa/Padrosa, el que ambdós autors

han volgut expressar no és tant un punt d’arribada com un punt de par-

tida, essencialment diferent i complementari. És a dir: Costa cedeix tot

el protagonisme a unes formes que, des del pur dinamisme, es desple-

guen en l’espai, sempre parcial, de l’obra d’art; Padrosa, en canvi, parla

d’aquella llum quasi fantasmagòrica i estàtica que ens revela les formes

gràcies als processos que l’artista-alquimista custodia. «Dinamisme

orgànic» vs. «Estatisme fantasmal»: dues cares de la mateix moneda

que coincideixen a la galeria superant, a més, tota divisió generacional o

estilística en virtut d’un principi d’unitat dialògica que només és possi-

ble, per descomptat, quan els interlocutors comparteixen un coneixe-

ment íntim del fet creatiu que es recolza, com no podria ser de cap altra

manera, en les intuïcions més poderoses. Com s’arriba, sinó, a expres-

sar l’Urphänomenon?

No dir ni escriure res. No escriure, però sobretot no dir: retornar el

llenguatge al silenci del que prové o, encara millor, desunir les paraules

i les coses amb l’objectiu de refundar —des del no-res / no-ser— la

seva relació: la poesia ens va ser donada, segons Fray Luis de León,

«para que las palabras y las cosas fuesen conformes». D’això es tracta:

que les paraules i les coses siguin «conformes»; que la seva forma es

confongui amb el seu significat; que el seu significat sigui la seva forma;

que el seu so sigui idèntic a la seva grafia; que el fonema i la veu tinguin

el perfil dels llavis en el moment de la pronúncia (o que la buidor dels

flatus vocis pugui ser, en contra del parer de Sant Anselm, continent

d’universals). Aleshores, si això fos possible, tots els poemes estarien

escrits en la mateixa llengua: traduir-los hauria de ser tan innecessari

—i absurd— com traduir una melodia («traduir» implicaria, en aquest

sentit, violar aquella «conformitat» reclamada per Luis de León: com

s’explica, sinó, que Thorstein Veblen aconseguís estudiar les llengües

estrangeres «mirant fixament» cada paraula fins que en descobria el

significat?).

Instal·lats en el silenci, doncs, podríem inaugurar aquesta nova existèn-

cia transfigurada intentant pronunciar —encara estem lluny de poder

escriure— algunes paraules nuclears, algun mot seminal («Lógos

spermatikós»): OM (origen de tots els mantres), RA (divinitat genera-

tiva), TAO (camí que porta a la saviesa), ALEF (« » és la primera lletra

de l’alfabet hebreu)... o UR, que és el títol de la proposta expositiva de

Montserrat Costa i Marc Padrosa. Però, per què UR? En primer lloc —i

potser aquesta és la única explicació que cal tenir en compte— perquè

es tracta, com dèiem, d’un mot seminal que fa possible tot un univers

de «germinacions», un so —més que no pas una paraula— que ens

remet a les profunditats magmàtiques del llenguatge, una vibració

d’aire que ens trasllada a aquell paisatge de verbs incontaminats on els

significats són indestriables dels seus significants.

UR, també —i només en segon lloc—, per l’accepció que la literatura

filosòfica alemanya va reservar a aquesta partícula. Goethe va ser el

primer a parlar d’Urphänomenon a la seva Teoria dels colors (Farben-

lehre, 1808) entès com a «proto-fenomen» o «fenomen originari»:

segons l’autor del Faust, hi ha certs fenòmens que es produeixen en la

intuïció i que expressen certes maneres de ser bàsiques; un Urphäno-

UR (o l’Urphänomenon de l’art)

Eudald Camps

«Todas las lenguas, en lo poético, son a fin de cuentas

la misma lengua. ¿La lengua de los pájaros?»

J. A. Valente, La experiencia abisal

14 15

Marc Padrosa Mateu, Girona 1978.

Exposició col·lectiva Música per a una arquitectura anònimaC. C. La Mercè, Girona, 2006

Exposició col·lectiva De porta a portaGaleria N.O.+A.R.T. Girona, 2006

1+1=1 Escenografia pel concert de música clàssica IbèriaAuditori Palau de Congressos, Girona, 2007

Exposició Exercicis PreliminarsSoterrani d’Art Banyoles, 2007

Exposició col·lectiva LaberínticaMuseu d’Art de Girona, Fundació Fita, Casa de la Cultura de Girona, 2009

1:1 Instal·lació al Llac de Banyoles2009

Exposició col·lectiva L’Ignot d’un mateix2ºFestival Surpàs a Portbou, 2009

Exposició col·lectiva Projectes i avantprojectes apunts d’obra no realitzadaFundació Atrium Artis ERAM Universitat de Girona, Salt, 2009

Beques-ajudes per a joves artistesFundació Fita Girona, 2010

Exposició col·lectiva Apunts, notes... i alguna obraFundació Atrium Artis Girona, 2010

Instal·lació Cartes a un amic desconegutClaustre de l’Arxiu Històric de Girona, 2010

Instal·lació Secret dels SecretsEsglésia romànica de Vilafresser , 2010

Exposició col·lectiva Autoretrats i altres màscaresFundació Atrium Artis, Girona, 2010

Exposició Tabula RasaC.C. La Mercè i U.P.C. Girona, 2011

Exposició Fi de dominiFundació Fita, Girona, 2011

Exposició Seqüències VIBiblioteca pública Coma-Cros de SaltFundació Atrium Artis 2011

Exposició col·lectiva Work in ProgressCasa de Cultura Les Bernardes de SaltFundació Atrium Artis 2012

Instal.lació Fràgil CosturaCasa de Cultura Les Bernardes de SaltFundació Atrium Artis 2012

Beca per a recerca i creació “Saltus”Salt, 2012

Beca per a recerca i creació O.S.I.C Generalitat de Catalunya 2012

16 17

Ars magnaCianotípia 30 x 40 cm

Solve et coagulaFotografia 30 x 40 cm

18 19

Melencolia.1Fotografia 30 x 40 cm

PhosDibuix a plom

20 21

UrSinopia per a cianotípia 30 x 40 cm

22 23

24 25

Il corpo ombrosoSèrie de 21 fotografiesPer a volums de guix i paper 30 x 21 cm

26

UR. MONTSERRAT COSTA _ MARC PADROSADEL 9 DE MAIG AL 22 DE JUNY DE 2013

ESPAI D’ART I SALA MIQUEL MARTÍ I POL · FUNDACIÓ VALVI

Gran Via Jaume I, 42 bis · 17001 Girona · Tel. 972 22 65 27 · www.fundaciovalvi.catHORARI: · DE DILLUNS A DIVENDRES DE 6 A 2/4 DE 9 DEL VESPRE · DISSABTE DE 2/4 DE 12 A 2/4 DE 2, I DE 6 A 2/4 DE 9 DEL VESPRE · FESTIUS TANCAT

EDITA Fundació Valvi / DIRECCIÓ Maguí NoguerDISSENY GRÀFIC Jaume Geli FOTOGRAFIA Morillo (M. Costa)PORTADA Lletres de plom de Marc PadrosaIMPRESSIÓ Palahí / Dip. Leg. Gi-326-2013

DARRERES EXPOSICIONS:

50. DUET: CAMPS I BALLARINES, MIM JUNCÀ / JOSEP MASDEVALL51. DUET: L’OMBRA DE BABEL, EVDOKIM PEREVALSKY / SEBI SUBIRÓS52. DUET: PEP AYMERICH / QUICO ESTIVILL53. EXPOSICIONS DE MADURESA: JAKOB ENGLER54. EXPOSICIONS DE MADURESA: DE VERD... A MADUR, BONAVENTURA ANSON55. DUET: PROVINENCES, IGNASI ESTEVE / MERCÈ IBARZ56. EXPOSICIONS DE MADURESA: LA CALMA, CLAUDI CASANOVAS57. DUET: BIARNÈS / CURTO58. EXPOSICIONS DE MADURESA: DE LA TERRA AL CEL, G. CARBÓ BERTHOLD59. EXPOSICIONS DE MADURESA: ICTUSTRANSFORMACIÓ, MIQUEL RUÍZ AVILÉS

Fundació Valvi