NACIONAL P6-8

Concentrats en la protesta davant de la seu del Consorci de Salut i Social de Catalunya ■ ACN

ENTESA · L’ICS i els metgesd’atenció primària arriben a unacord que posa fi a la vaga,excepte als centres concertats

UNITS · Metges, estudiants,professors i altres funcionarissurten al carrer per exigirmillores en la sanitat i l’educació

Clam del sector públiccontra les retallades

Petit pas peral pressupost

DIVENDRES · 30 de novembre del 2018. Any XLIII. Núm. 14836 - AVUI / Any XL. Núm. 13706 - EL PUNT

1,20€

1380

81-1

1713

42®

1515

27-1

1836

56L

NACIONAL P22,23CULTURA I ESPECTACLES P32,33

L’exposició de l’artista catalàmés internacional repassa laseva trajectòria des dels 80

Creix el nombre d’alumnesque assisteixen a cursos decatalà per a adults

L’immigrantadult, repteper al català

Gran mostrade Plensaal Macba

2 | EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 2018

ra que hi ha vagade metges i que

també estem en ple-na negociació delspressupostos, és unmoment propici per

als debats ideològics. L’espoli fiscalque pateix Catalunya i l’estrès de l’ad-ministració catalana, sotmesa a un in-frafinançament crònic, són un fet. Undels motors de l’independentisme ésla possibilitat d’imaginar un país mi-llor sense aquesta llosa que té conse-qüències reals i palpables molt greussobre el nostre dia a dia. Això no treuque partint d’aquesta realitat incon-testable hi hagi diferents punts de vis-ta sobre la redistribució de la riquesao sobre el pes que han de tenir el sec-tor públic i el privat. Passa en qualse-vol societat. Per entendre’ns amb unexemple ben gràfic: hi haurà qui potvoler-se desempallegar del dèficit fis-cal estrictament per abaixar impos-tos, mentre que hi haurà qui pot voleruna Catalunya independent per dotar-se d’un millor estat del benestar. Elpunt de partida és el mateix però el

destí difereix. Ara que els metgesbranden banderes amb unes tisoresratllades és moment de recordar queles retallades es van produir entre el2010 i el 2015 fruit d’unes circums-tàncies econòmiques, sí, però tambésota unes determinades conviccionsideològiques. No va ser fins que vacanviar de color la cartera de Salutque van començar a créixer les dota-cions pressupostàries en aquesta ma-tèria. Més enllà d’això, en la negocia-ció pressupostària amb els comunsha ressorgit un assumpte que ja vaser motiu de tensió en el govern du-rant la legislatura anterior. MentreJunqueras defensava apujar el tramd’IRPF de la Generalitat a les rendessuperiors als 90.000 euros –enten-guem-nos, són 7.500 euros al mes– iaplicar una rebaixa a les rendes mésminses, des de la branca postconver-gent van descartar-ho. Ara els co-muns demanen que es prengui exac-tament aquesta mesura –entre d’al-tres per poder aprovar els comptes iqui sap si això tornarà a revifar lesdiscrepàncies governamentals.

A

Keep calmAndreu Pujol

Bandera iideologia

La negociació pressupostàriaamb els comuns tornarà atractar la pujada d’impostosque ja va ser motiu de tensiódurant la legislatura anterior

ntoni Batista presenta el seu úl-tim llibre, Clandestins, al Col·le-gi de Periodistes de Barcelona.

Com que ho farà acompanyat de PerePortabella i de Raimon i sé que la salaon ens reunirem és petita, m’hi perso-no amb molta antelació. No hauria cal-gut. Les butaques no s’omplen. Hi sa-ludo l’Anna Sallés, vídua d’un protago-nista del llibre, Manuel Vázquez Mon-talbán, Lluís Foix, Jaquim M. Puyal,Julià de Jòdar, Salvador Mas, Josep M.Palà... Els tres camarades de la taulaevoquen prohibicions i persecucions.Com és sabut, l’origen de la cançó T’heconegut sempre igual es troba en lasalutació que Raimon i Gregorio LópezRaimundo no es van poder fer per nodelatar-se un dia que els dos homes esvan creuar al passeig Maragall, “aquellcarrer que no ens ha fet mai gràcia”.Analisa, la dona de Raimon, és a l’acte.Batista, biògraf també de Raimon, vaser un clandestí. Explica l’estranyasensació de no ser ben bé tu; d’usur-par un altre nom; de viure en domicilisque no són el teu; de passar per da-vant la casa on tens la família i haverde fer veure que no t’incumbeixen ni

A

l’edifici ni els que viuen dins; del ma-nual del bon clandestí, que indica queles cantonades no s’han de girar en es-caire sinó en cercle, per poder obser-var si algú et segueix. Els xamfrans deBarcelona faciliten la maniobra. OnCerdà no va actuar era més difícil. Hihavia també els infiltrats de la policia,clandestins dintre de la clandestinitat.Al llibre, Batista en parla. Va tenirconfiança plena amb un, el va arribara rebre a casa seva, tothom se’l creia.Pere Portabella, que també el va conèi-xer i se’n va refiar, menciona la Ca-putxinada, “l’origen de tot”. La tanca-da d’estudiants i intel·lectuals al con-

vent de Sarrià va comportar la deten-ció “dels 113”, i la detenció va fer pos-sible l’Assemblea de Catalunya, con-fluència de mentalitats i ideologies di-ferents unides per l’antifranquisme.Portabella és hàbil: una altra seqüèn-cia de fets manté ara gent a la presó il’exili. Quina nova “assemblea” farà depunt d’entesa? Els temps actuals nosón més difícils que aquells.

Al final se serveix una copa de xam-pany. Algú de la professió periodísticadeplora que la venda de diaris “de pa-per” vagi tan de baixa. Fa deu anysque ho lamentem, i la tendència nos’atura ni ho farà. El Col·legi de Perio-distes s’havia sufragat a base de llogaralguns quioscos de la Rambla i el pas-seig de Gràcia de la seva propietat. Sil’arrendament es manté, no és de ven-dre diaris que la corporació dels perio-distes es nodreix, sinó de postals, ca-lendaris i souvenirs. Al sortir passoper davant d’un quiosc. Els diaris hisón l’anècdota. Els fulls clandestinsque Batista imprimia tenien si fa no famés tirada. Hi veig un llibre: EstimatsLluc i Joana: contes des de la presó.L’autor, Oriol Junqueras.

“Antoni Batistapresenta el seu llibreamb Raimon i PerePortabella

Vuits i nous

ClandestinsManuel Cuyàs

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció) i Ricard Forcat.

La vinyetaFer

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 2018

El desembarcament als car-rers de les ciutats de vehicles

o ginys de propulsió elèctrica queacceleren la mobilitat de les perso-nes ha tingut efectes col·lateralsnegatius i planteja un repte per a laconvivència de les cada cop mésnombroses i variades fórmules demobilitat a l’espai públic. L’últimd’aparèixer, el patinet elèctric, vaprovocar una mort l’estiu passat aEsplugues de Llobregat, i fa un mes,va ser la conductora d’un d’aquestsvehicles la que va morir després deser envestida per un camió.

La proliferació de vehicles netsen termes de consum energètic i decontaminació és una molt bona no-tícia en la mesura que contribuei-xen a reduir l’ús d’altres mitjans detransport privat més cars i menyssostenibles, alhora que afavoreixenla mobilitat de les persones. Però latecnologia, la moda i el disseny cor-ren molt més que la capacitat delsgoverns municipals d’adaptar l’es-pai públic i les seves pròpies nor-matives per a la seva utilització aaquests canvis i a les noves proble-màtiques que generen.

És necessari actuar sense de-mora i amb determinació, poten-ciant el carril especial per a trànsit debicicletes, patinets, plataformeselèctriques, plataformes de manillari altres ginys propulsats, i regulant elseu ús fora d’aquests carrils, especi-ficant quins poden compartir calça-da amb els altres vehicles, quins i aquina velocitat màxima poden com-partir voreres amb els vianants, iquins no poden fer-ho en cap cas pertal garantir la seguretat.I més enllà de l’actuació a la via pú-blica i la normativa, també cal insistiren l’educació viària, tant a l’escolacom a través de campanyes infor-matives, com a mètode més eficaç ala llarga per aconseguir una convi-vència harmoniosa a l’espai públic.

Mobilitatsensecontrol

EDITORIAL

embla, diuen (tot i que a mi nom’ho sembla), que el ministreBorrell finalment ha rectificat i

que la independència dels EstatsUnits va passar per alguna més que“per haver matat quatre indis”. Hi haqui defensa, arran de les contínues re-lliscades del ministre (que a mi emsembla que com que són fetes a cons-ciència no són pas relliscades) queBorrell ha de dimitir. Aquests dies finsi tot algun digital n’ha fet una enques-ta, on el sí ha guanyat amb uns per-centatges dignes de democràcies so-viètiques. Borrell, els ho recordo, ésaquell ministre que ha estat multatper la Comissió del Mercat de Valorsespanyol (quina vergonya!) per haverutilitzat informació privilegiada a l’ho-ra de vendre accions d’Abengoa. Éstambé, els ho recordo, aquell ministreque un dia es va inventar que li havienescopit al Congrés quan ningú ho vaveure (excepte, és clar, Pablo Casado,

S “Hi ha moltsmotius, perdemanar la dimissióde Borrell, però a miem sembla queno ens convé

que ho hauria vist encara que haguésestat girat d’esquena). Borrell, no emvoldria allargar, és també aquell mi-nistre que va vetar el president Torraa la cimera de la Unió per a la Mediter-rània, i és aquell ministre que a princi-pi d’octubre passat va retirar les cre-dencials diplomàtiques al delegat deFlandes a l’Estat espanyol perquè no liva agradar el que deia sobre Espanya

(aquesta és la democràcia que tenim,senyors meus). Vull dir amb tot això:té motius, el ministre Borrell, per di-mitir? La llista és llarga, i d’argumentsno en falten. Els Pablos –Casado i Igle-sias– ja li han demanat que plegui, i hiha qui el vol reprovar al Congrés. Nopateixin. No dimitirà. Una ment privi-legiada com aquesta (“té una intel·li-gència fora del comú i és honrat”, Cu-nillera dixit) no la podem deixar esca-par. Independentment de si hi ha mo-tius o no, Sánchez no es pot permetrecap més dimissió d’un ministre (la llis-ta és llarga, en tan poc temps), i a miem sembla que ni a nosaltres ens con-vé. A Borrell l’hauríem de deixar quevoltés pel món, que doni lliçons al COIsobre Kosova, a Bèlgica sobre les sen-tències o als indis americans sobrehistòria. Ens convé un ministre des-acomplexat i sense vergonya (o ambpoca vergonya) voltant pel món i ex-plicant què és Espanya.

No pleguis, ministre!Xevi Xirgo / xxirgo@elpuntavui.cat

A la tres

Les cares de la notícia

Aterra a la cartellera l’última creació del guionistai director de cinema català, Durante la tormenta,basada en una història personal. Aquesta cintaque s’estrena aquesta setmana, segueix les ja co-negudes Contratiempo i El cuerpo (guionista i di-rector) i Secuestro i Los ojos de Julia (guionista).

REI EMÈRIT D’ESPANYA

Nova estrena

El rei emèrit ha contribuït a blanquejar la imatgedel príncep hereu de l’Aràbia Saudita, Mohamedbin Salman, a qui es responsabilitza de la tortura iassassinat del periodista saudita Khashoggi. Elcap de setmana passat es van trobar en públic aAbu Dhabi i van mantenir una reunió privada.

-+=

-+=

Una obra universalJaume Plensa

Trobada polèmicaJoan Carles de Borbó

-+=

Oriol Paulo

El Macba inaugura avui una gran exposició de l’es-cultor barceloní que recorre la seva trajectòria entreels anys vuitanta i l’actualitat. Després de triomfar atot el món, aquesta exposició –la més gran a Barce-lona– no només era necessària, sinó esperada. Unabona oportunitat per conèixer la seva obra.

ESCULTOR

GUIONISTA I DIRECTOR DE CINEMA

De reüllAdela Genís

Voxandalusos

a campanya per les presidencials andaluses arriba ala recta final. Una partida electoral –els comicis són

aquest diumenge– que ha estat marcada per la qüestiócatalana (suposem que de gran interès per a laciutadania andalusa) i per la irrupció de Vox, partitd’ultradreta que segons la majoria d’enquestes podriaaconseguir representació al Parlament andalús. Laformació, obertament xenòfoba, s’ha endinsat en lacampanya i ha agafat un protagonisme desbocat en elsmitjans de comunicació. Casualitat? L’operació sembla

calcada a la que es va utilitzar en elseu moment per presentarCiutadans com un partit liberaldisposat a posar fi al nacionalismecatalà. Sorprenentment, o no, lamés interessada a fer el joc a Vox ésl’actual presidenta andalusa,Susana Díaz, que sap que la irrupcióde la ultradreta en aquest punt del

joc debilita el partit d’Albert Rivera –i és que el partitd’un exultant Santiago Abascal ha guanyat enassistència per golejada en alguns actes de campanya –i també el PP de Pablo Casado, que continua desviant elseu discurs cap a la dreta en un intent desesperat derecuperar els vots perduts. Les eleccions de diumenge aAndalusia són una prova per desxifrar si la dreta mésdesacomplexada i ultra, dissimulada durant dècadessota la capa del PP, aconsegueix un lloc i pot navegarsola, ara que a Europa bufen vents populistes que elsvan a favor.

L

La formacióultra prenembranzidaen el tramfinal decampanya

http://epa.cat/c/ok28m4

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera,Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Jordi Molins (Disseny), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Produc-ció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

El magistrat del TribunalSuprem Pablo Llarena crida elsvuit consellers i els Jordis perveure si revoca la presóprovisional.

10anys

20anys

Les forces índies abaten elsúltims assaltants desprésde tres dies de setge. El balançfinal de l’atemptat és de 195morts.

El consell nacional de CDC vademanar ahir majoritàriamenta Jordi Pujol que reconsideri laseva decisió d’avançar leseleccions catalanes.

Divendres decisiu Bany de sang Avanç electoralTal diacomavui fa...

“Els metgestenen raó i elsmestres, si esmobilitzessin,també en tindrien

vegades sembla que ja no sigui lícitparlar de tot, que ja no queda espaiper a una mirada crítica amb qui va

gestionar el poder català abans que la fúriade l’estat es despertés i situés la lluita per lademocràcia i els drets més elementals comla primera de totes les trinxeres; que els re-trets a qui ara gestiona els fràgils, desmen-jats i magres pressupostos nostrats, o a quiels va gestionar abans que tot s’esdevin-gués, ja no siguin legítims. Diuen que nopodem multiplicar els fronts i que no enshem de mirar de reüll quan parlem del pas-sat o del futur perquè aquests són mals queno volen soroll i que ara ens hem de con-centrar en el combat essencial. Els que hodiuen, però, no s’adonen que si això fos ai-xí, Ciudadanos, que és la concreció orga-nitzada dels nostres pitjors dimonis, po-dria tenir raó en algun dels seus postulats ique déu em perdoni.

L’IMPULS que justificava la suspensió ol’ajornament de totes les causes, ens vaportar fins l’1 d’octubre, quan més de dosmilions de votants van emprendre amb es-perançada determinació el camí de la des-obediència que fins aleshores se’ns havia

A proposat d’un forma una mica vergonyo-sa. I després, ja saben, una repressió bru-tal, indigna i il·legítima va fer que el dia 3s’aplegués encara més gent i encara mésraons per a la ruptura. I finalment... tambéés sabut: la paràlisi generada per la pord’una reacció encara més sagnant de l’es-tat o per la por que el nostre destí quedésen mans dels carrers, d’una ciutadania mi-raculosament organitzada que ho podiasubvertir tot. La repressió senyoreja desin-hibida i rancuniosa però la desobediènciaque la va convocar s’ha desactivat. Podíemhaver intentat allò de la retroalimentació,de convertir-la en palanca com fan tots elsmoviments que opten per la desobedièn-cia, però els presos són a la presó i nosaltres

desconvocats. Es veu que ja arribarà el mo-mentum.

MENTRE NO ARRIBA, però, tenim tot el dretde dir que els metges tenen raó, que les re-tallades van ser també ideològiques, quel’austeritat, les reformes laborals, la neces-sitat de reduir la societat del benestar iaprimar el sector públic, són mesures polí-tiques amb pares i una determinada vo-luntat. La que animava les privatitzacionso les externalitzacions que allunyen elspressupostos públics del control públic i elsaproximen a la corrupció i als directiusamb nòmines d’escàndol. La que desconfiadels treballadors però mai pensa que quidirigeix pot ser pervers o arbitrari. Elsmetges tenen raó i els mestres, si es mobi-litzessin, també en tindrien. No serà fàcilperquè la de la identitat és una glàndulatan poderosa com manipulable, però si al-gun dia s’arriba a la conclusió general quela ruptura amb el règim del 78 i el camí capa la república ha d’incloure la ruptura ambel sistema de poder polític, econòmic i me-diàtic que, aquí i allà, han provocat la des-trossa que tenim a la vista, potser ens ensortirem.

Enric Ramionet. Periodista

Tot esperant el momentTribuna

ossiblement també cauré en el pa-rany de parlar de la mena de consi-

deracions històriques de Josep Borrellamb les quals presenta els EUA com unmodel d’integració. I és així que contri-buiré modestament a la cortina que, fetaamb un fum aberrant, se suposa que ta-pa el fet que la Comisión Nacional delMercado de Valores hagi posat una mul-ta de 30.000 euros al ministre desinfec-tant per haver-se aprofitat d’informacióprivilegiada en la venda d’accionsd’Abengoa, una de les empreses de lesquals ha estat conseller aquest mestrede les portes giratòries.

Potser hi estic caient perquè fa pocvaig visitar el Phoenix Art Museum, on hiha una col·lecció important de pecesrealitzades “abans de la història”, la quals’estableix que comença quan hi ha es-criptura i, per tant, textos que relaten elsfets. Tanmateix, aquelles mateixes pecesdemostren que, abans de la història queva arribar amb la colonització genocida,aquell territori estava habitat per perso-nes amb una cultura, unes formes d’ex-pressió i les seves històries. L’estada aPhoenix formava part d’un viatge en què,

travessant part dels estats d’Arizona,Utah i Colorado, pensava en aquellespel·lícules de l’Oest que demostren quela història l’escriuen (i la filmen) els ven-cedors. Tanmateix, fins i tot els westerns(molts dels quals sense voler i uns pocsamb intenció) són relats que deixenconstància que en aquells territoris no esvan matar només quatre indis, sinó quehi va haver un genocidi (els efectes delqual arriben al present) que, de fet, no ésanterior a la història. Aquesta hi comen-ça. Costa d’entendre que Borrell puguiser tan ignorant i que digui que els EUAtenen poca història: tenen la suficientper documentar la mateixa barbàrie quehauria volgut amagar. Que sigui capaç deparlar d’integració quan la història delsEUA és la del domini d’una minoria que,posem per cas un altre exemple signifi-catiu, va esclavitzar els “negres” i va ne-gar-los la igualtat pel que fa als drets ci-vils fins fa poques dècades. Integració enun país amb reserves, guetos i tota menade desigualtats? Potser sí que, sensevergonya, Borrell va crear una cortina defum. Que digués que només s’hi parlauna llengua (una mentida que voldria re-al a Catalunya?) mereixeria una altra co-lumna, però no l’escriuré.

P

Full de rutaImma Merino

Història ibarbàrie

Costa d’entendre que Borrellpugui ser tan ignorant per dirque els EUA tenen pocahistòria

El decret demenjadorsb La unilateralitat i la imposi-ció s’ha instal·lat al Departa-ment d’Ensenyament de laGeneralitat. La proposta dedecret de menjadors que volaprovar en breu el consellerBargalló ha creat el conflictemés gran que es recorda entreEnsenyament i les famílies.Persisteix l’excusa de la novaregulació sobre la contracta-ció pública i si el menjador es-colar és, segons quan i com in-teressa, un servei essencialque ha de controlar l’adminis-tració. Un servei que paguemles famílies de la nostra butxa-ca i que suposa un percentat-ge important del total de co-pagaments que fem a l’educa-ció pública, suposadamentgratuïta, i on també hi podemafegir llibres, materials, excur-sions, etc. Per què tanta tossu-deria? D’on surt l’interès deposar a licitació tots els men-jadors? Qui hi ha darrere

d’aquest botí econòmic valo-rat en molts milions d’euros?Des de les famílies i amb leseines que tenim, la gestió di-recta ha demostrat garantirmillor qualitat educativa i ali-mentària que qualsevol licita-ció pública. Parlem idiomes di-ferents, Ensenyament i la co-munitat educativa. No es potafavorir l’entrada massiva del’empresa privada als centreseducatius! El que cal és con-sensuar un nou marc regulatiuintegral d’aquest terç de la jor-nada escolar que té tantes po-tencialitats pedagògiques i ali-mentàries. Volem un espai demigdia públic, gratuït, inclusiu iequitatiu en tots els centrescatalans. Sr. Bargalló, posi elfre de mà!JORDI ESTARLICH COROMINASPremià de Mar (Maresme)

Panikkar: homede paub L’exposició Kosmos Panik-kar, que es pot visitar actual-

ment al Palau Robert de Bar-celona, m’inspira a parlard’aquest filòsof i intel·lectualque, juntament amb RamonLlull, configura culturalment elmés rellevant del pensamentcatalà tot posant en relleu larealitat de les tres dimensionsdel ser humà. La dimensiócòsmica, la dimensió humanai la dimensió divina. Panikkar, amés, com a teòleg tractaaquesta última de forma mésàmplia tot acceptant que to-tes tres no relacionades sónsimples abstraccions del nos-tre pensament. Una visió quecomparteixo totalment ambaquest il·lustre català d’origenindi, a qui recordar ara jutjomés necessari que mai.MARTÍ MANCILLA MUNTADAGranollers (Vallès Occidental)

Cyber Week

b Vaig evitar el Black Fridayamb dificultat, però espera’t,que no només ha arribat el Cy-ber Monday; la Cyber Week és

aquí per omplir-te la setmanade correus amb descomptesestratosfèrics. Abans era un,ara són set dies bombarde-jant-te de rebaixes, fent gairebéimpossible que el consumistaque portem dins es resisteixi acomprar alguna cosa.LAIA ARRIOLA RAJASant Adrià de Besòs (Barcelonès)

Mai, mai, mai!

b Mai podré oblidar els com-panys de la Via Catalana, que,en uns 400 km, van unir lesmans i els cors de tota menade gent pacífica i alegre en de-fensa de la llibertat del nostrepaís. Mai oblidaré els que vanrebre de valent per defensar lavotació de l’1 d’octubre i totsels que, injustament, són a lapresó o a l’exili per demanar laindependència. Mai tampocpodré oblidar els que hanmostrat la seva alegria en veu-re polítics catalans a la presó.JOSEP MITJANS I ROSBarcelona

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

| Punt de Vista | 5EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 2018

SísifJordiSoler

església de Sau-rí, al Pallars So-

birà, ha estrenat fapocs dies una excep-cional obra mural deSanti Moix, iniciativa

sobre la qual he publicat articles aquídes de fa quatre anys. Aquest topantde la vall d’Àssua enriqueix així el ma-pa del muralisme contemporani basaten la pintura al fresc que una nissagad’artistes de Tàrrega, els Minguell, haestès fa temps per terres de Ponent i elPirineu. El muralista Josep Minguell, unany més gran que Moix, ha treballat enmurs civils (Diputació i Universitat deLleida, Erill la Vall), religiosos (Tàrrega,Guimerà, Fondarella) i d’espais urbans

(Sort). Segueix la tradició del seu pare,Jaume Minguell, que també va interve-nir, sovint amb el seu fill, a les esglésiesde Bellpuig, Tornabous, Verdú, Vallbo-na de les Monges, tal com ho ha repor-tat Roser Banyeres a la revista Ara Llei-da. Pintar al fresc és un mètode querequereix genialitat i sabers específics.És una tècnica antiga basada en el pro-cés químic natural de la carbonatacióde l’hidrat de calci contingut en el llis-cat al fresc. Poc té a veure aquest pro-cediment amb el muralisme del Sertde la catedral de Vic, fet amb teles en-ganxades a les parets. Santi Moix hapogut treballar a Saurí amb operarisdel país, experts i entusiastes. La gentdel poble ha fet costat a l’artista, queha sublimat l’interior del petit templeamb colors i formes que evoquen llum,sons i olors d’un indret que amb la se-va obra esdevé un nou referent en laprojecció internacional de la catalani-tat cultural.

L’

De set en setJosep Maria Casasús

Muralistes

Pintar al fresc és un mètodeque requereix genialitat isabers específics

Jordi Pujol i Soley, EXPRESIDENT DE LA GENERALITAT

“Catalunya està millor ara que fa trenta anys”La frase del dia

“L’espanyolismeranci sap queCatalunya està ensituació de noretorn, en el mateixmoment en què lacatalanofòbia ésargument electorala qualsevol regióespanyola

a quedat clar que el règim au-tonòmic no ha resolt els dretsnacionals del poble català.

També ha quedat clar que la Consti-tució de 1978 no reconeix la nació ca-talana, malgrat parlar de nacionali-tats històriques.

LA LOAPA de 1982 va demostrar fins aquin punt dreta i esquerra espanyolaestaven disposades a buidar de con-tingut el règim autonòmic català.L’Estat va mostrar sempre una apa-rença de democràcia que s’ha quedaten aparença. L’hostilitat segueix.

LA NATURALESA autoritària de l’Estatespanyol, poc dissimulada, s’ha fetpalesa amb la reacció seguida des-prés de la convocatòria del referèn-dum d’autodeterminació a Catalu-nya. La violència i hostilitat verbalmanifestada per les forces de l’ordreel dia 1 d’octubre fou l’avançamentde com es produiria la repressió.

SEGUINT AMB EL ROL assignat per l’Es-tat de la política d’exclusió de Catalu-nya dels sectors estratègics i dificul-tats dels diputats republicans al Con-grés per assistir a les sessions sobresecrets oficials, és evident que es vaprovocar una pèrdua del poder finan-cer i industrial de Catalunya. Es trac-tava d’afeblir la capacitat d’adaptacióde Catalunya a la competència delmercat europeu i el global.

ENCARA NO S’HAN APAGAT les brases delfals miracle econòmic espanyol queva donar lloc a més de quatre milionsd’aturats. És va voler fer creure queeren dels països més beneficats de laUnió Europea. Les bombolles finan-ceres van fer la seva feina de la “febrede l’or”. Però l’or es va difuminar sotauna crisi que encara no ha acabat.

ESPANYA és l’únic país europeu, com

H recorda Josep Pinyol en el seu Decla-ració unilateral d’independència, enquè el feixisme implantat pel règimfranquista no ha sigut derrotat mili-tarment, i aquesta veritat pesa en lanostra història.

DURANT MOLTS ANYS un militar fou elcap d’estat, i no es va poder començara desenvolupar una democràcia for-mal fins a la seva mort. Però la mancade ruptura amb el passat i el confiarel naixement de la democràcia de

1977 a servidors de la dictadura, vafacilitar la creació d’una Constitucióque no permetia mirar més enllà de lalegalitat franquista. Tot era no provo-car els uniformats.

LA CONSTITUCIÓ DE 1978 es convertí enfont de legitimitat intocable i intangi-ble. Quaranta anys després de la sevapromulgació, ningú es proposa serio-sament modificar-la obrint-la a l’evo-lució del dret i de les democràcies.Negada legalment l’existència de Ca-talunya, seguia viva la tesi de cap pac-te amb Catalunya.

ÉS CERT que s’ha volgut fer fracassartota la legislació catalana. Tambéla llei de la memòria històrica. Morali política han viscut dissociades, i lasituació no ha canviat. Catalunyasegueix sent una província més d’Es-panya.

ELS CATALANS sabem que no ens po-dem refiar del govern de l’Estat, queens vol mantenir en un estat de sub-missió a la monarquia creada per ladictadura i ha perdut la seva vocaciórepublicana.

L’ESPANYOLISME ranci sap que Catalu-nya està en situació de no retorn, enel mateix moment en què la catalano-fòbia és argument electoral a qualse-vol regió espanyola. A la nova oligar-quia econòmica i política li convé queCatalunya sigui l’objectiu de la irrita-ció espanyola. Poc importa la indig-nació catalana.

EL CONFLICTE no s’apaga amb represà-lies ni atemorint la població amb pe-nes de presó per voler-se expressardemocràticament. Catalunya ha dedespertar de l’error dels pactes perno afrontar els reptes polítics. L’hos-tilitat de l’Estat i els partits espa-nyols no té res a fer a Catalunya.

Pau Miserachs. President del Grup d’Estudis Polítics

Hostilitat políticaTribuna

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 20188 | Nacional |

1854

92-1

1962

21Q

Valoracions ben diferentsdesprés de la primera tro-bada ahir entre el govern iels comuns per parlar delpressupost del 2019. Des-prés de més de dues horesde reunió, el vicepresident,Pere Aragonès, els va agrairla bona “predisposició” i esva mostrar optimista sobrela possibilitat d’un acord,perquè, segons ell, nou delsdeu punts que li plantegenja els recull la seva propos-ta. “Hi ha diferències en laintensitat, però creiem queés una bona base”, va dir,mentre assegurava que elsdepartaments continua-ran treballant per concre-tar partides abans de con-vocar una nova reunió, en-cara sense data. El govern,això sí, es trobarà abans, di-marts vinent, amb el PSC,per explorar també un pos-sible suport.

La manca de propostesconcretes, en canvi –ni tansols els van lliurar un docu-

ment de base–, va ser unade les principals raons perles quals la líder del grupdels comuns, Jèssica Al-biach, va tirar aigua al vi i vaqualificar la trobada de “po-sitiva en el to, però negativai decebedora pel contin-gut”. “Estem molt lluny, elque proposen són gestossimbòlics”, va dir, abans dedeclarar-se “pessimista” id’instar el govern a dir “aquè estan disposats a re-nunciar” de totes les de-mandes socials queaquests dies han sortit alcarrer. Albiach, a més, es-tava perplexa perquè el go-vern ha inclòs com a ingrés350 milions pel retorn dedeutes ja compromès perl’Estat (200 d’infraestruc-tures i 150 dels Mossos)sense que vulgui donar su-port als comptes al Congrésque garantirien els diners,tot i que Aragonès va recor-dar que aquesta és una obli-gació que s’ha de compliramb un pressupost aprovatallà o sense.

Pel que fa a coincidèn-

cies, el vicepresident vadestacar que la seva pro-posta inclou el finança-ment de les escoles bressol,el desplegament de l’escolainclusiva, la incorporacióde 750 mossos i 250 bom-bers i la conversió en bancpúblic de l’Institut Catalàde Finances, tot i que de-pèn d’una autorització es-tatal. De fet, l’única deman-da dels comuns en què noes va voler comprometre ésen l’increment del finança-ment del transport públic,perquè dependria de lesaportacions de l’Estat.

Motius de discrepànciaEls d’Albiach lamenten, encanvi, la llunyania en lesquantitats que caldria des-tinar als àmbits en què co-incideixen, i constatendesacords en altres qües-tions, com la creació deplaces de residència, la in-versió en habitatge i la re-baixa de taxes università-ries. A més, recelen que elgovern parla de “consoli-dar” despeses que s’estan

fent el 2018, és a dir, d’in-crementar-les sobre elsdarrers comptes aprovatsdel 2017, però no sobre elque ja s’hi està destinantenguany en la pràctica.

Reforma fiscal a estudiEls comuns reclamen quecreixin els ingressos de laGeneralitat via pressupostde l’Estat, via lluita contrael frau i via reforma fiscal.En aquest sentit, el governes va comprometre a tenirllest un estudi en la pròxi-ma reunió, per contrastarel que ells li van presentarahir, amb les estimacionsde nous ingressos quecomportaria un augmenten els trams alts de l’IRPF, ialtres mesures que recla-men en successions, patri-

moni i impostos verds. “Es-tem oberts a parlar enl’àmbit fiscal, però aquí jahi ha hagut moltes mesu-res els darrers anys”, vasostenir Aragonès, que varecordar, a més, que qual-sevol retoc en l’IRPF no esnotaria fins a la liquidació,dos anys després.

“Abocats” en les vaguesEl vicepresident va assegu-rar que el govern està “abo-cat” en les negociacionsamb els diversos col·lectiusen vaga i va assegurar ques’està fent un “esforç” perincorporar les seves de-mandes a la proposta delpressupost, fet que, juntamb la mateixa negocia-ció, va admetre que pot re-tardar l’entrada de la pro-

posta al Parlament, inicial-ment prevista a mitjan de-sembre. Això sí, va deixarclar que no faran volar co-loms. “Només arribarem aacords que puguem com-plir”, va assegurar alhoraque tornava a instar el go-vern espanyol que els deixiexcloure de la regla de ladespesa partides com lesinversions i el retorn de lespagues extra del 2013 o el2014, per poder satisfer lesdemandes.

Cs, entretant, va dema-nar la compareixença “ur-gent” del president, QuimTorra, al ple del Parlamentper donar explicacions so-bre les seves gestions ar-ran de les vagues de treba-lladors públics que hi estàhavent aquests dies. ■

a Els comuns estan “decebuts” i “molt lluny” per la falta deconcreció, però el govern diu que coincideix en la majoria depeticions a Faran un estudi fiscal abans de fer cap més reunió

Òscar PalauBARCELONA

Pocs avenços enla primeratrobada pelpressupost

Pere Aragonès i Jèssica Albiach van encapçalar les delegacions del govern i els comuns ■ EFE

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 201810 | Nacional |

1350

24-1

1990

75Q

Els expresidents del Parla-ment Núria de Gispert iErnest Benach van pre-sentar ahir l’Associació deFoment de la Caixa de laSolidaritat, que no serà di-rigida per l’ANC i Òmniumcom fins ara, sinó per DeGispert, que en serà la pre-sidenta, i Benach, que faràde vicepresident. Tambéhi haurà un notari jubilat idos economistes. ANC iÒmnium, tot i “donar su-port” a la iniciativa, queda-ran al marge de la seva ges-tió.

Segons l’agència ACN,l’associació es constitueix

per respondre a les despe-ses jurídiques de totes lespersones –siguin polítics ono- que haurien fet “ac-cions cíviques no violen-tes” emmarcades en elprocés cap a la indepen-dència. En aquest sentit,només cal que la personaafectada enviï un correuelectrònic a l’organització,que després analitzarà elcas i decidirà si s’accedeixa la donació. Segons va ex-plicar la direcció de la novaassociació, “d’entrada”només destinaran lesquantitats recollides en fa-vor dels afectats del pro-cés, posant d’exemple elsmembres dels CDR, tot ique es mostren oberts a

“analitzar” casos no rela-cionats com els de Valtò-nyc o Pablo Hasel. De Gis-pert i Benach van voler ferun “agraïment” a tots elsque han contribuït a la cai-xa en l’últim any i mig –lainiciativa va ser creada laprimavera del 2017 ambla primera declaració judi-cial de l’expresidenta delParlament Carme Forca-dell– i han situat en 9 mi-lions d’euros la quantitatrecollida fins ara. SegonsBenach, la caixa té actual-ment uns 3 milions.

La presidenta i el vice-president de l’entitat vanexplicar que preveuen quea partir del gener, ambl’inici del judici de l’ante-

rior govern de la Generali-tat i els Jordis, seran ne-cessaris més fons. Davantd’aquesta situació, el vice-president de l’associacióva subratllar que calen “re-forços permanents”, i queconfia que continuaranarribant ja que creu que“la solidaritat d’aquest po-ble no té aturadors”. L’en-titat ha posat en marxa unweb Caixadesolidari-tat.cat, on es poden feraportacions. ■

a És desvincula de l’ANC i Òmnium, serà dirigida per DeGispert i Benach i ajudarà tots els represaliats del procés

La Caixa de Solidaritates converteix en unaentitat pròpia

RedaccióBARCELONA

La direcció de la nova Associació de Foment de la Caixa de la Solidarita ■ MARC BLEDA

Omnium Cultural ha posat ala venda la Tassa de la Lliber-tat, la reproducció d’una peçafeta amb argila per Jordi Cui-xart a la presó de Lledoners .La tassa de ceràmica es potadquirir per 15 euros al webd’Omnium i els diners que esrecullin ajudaran a finançar lacampanya del Judici a la de-mocràcia i el dret a l’autode-

terminació, amb la qual Om-nium vol acusar l’Estat espa-nyol de vulnerar els drets fo-namentals. En una carta alceramista que ha reproduït latassa, Cuixart afirma que elcontacte amb l’argila li per-met “mantenir intacte” el seu“compromís polític” i “noperdre mai l’esperança ambels dies que vindran”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La Tassa de la Llibertat

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 201812 | Nacional |

1714

45-1

1334

13w

ou col·loqui dels membresde la plataforma Alcal-des.eu, aquesta vegadaper tractar la vocació polí-

tica i com es pot fomentar entre elsmés joves. I a la taula, un convidatd’excepció que no acostuma a ferintervencions públiques, l’expresi-dent de la Generalitat Jordi Pujol,que, a grans trets, va explicar la se-va immersió en el món de la políti-ca, a la qual va dedicar 24 anys de laseva vida. Acompanyant Pujol, l’al-calde de Breda, Dídac Manresa, queva ser regidor als 25 anys; el degàde Ciències Polítiques de la UPF,Miquel Salvador, i el secretari d’Ad-ministració Pública de la Generali-tat, Miquel Àngel Escobar.

I en tots ells, un pensament coin-cident: la política interessa perquèla realitat interpel·la la societat;una altra cosa, però, són els partitspolítics. “Des de la Transició la polí-tica no havia estat mai tan presenta les universitats, a les associa-cions, als llocs de treball, però araes busquen noves vies que s’apar-ten dels canals tradicionals”, expli-cava Escobar. Per Manresa, l’objec-tiu principal és canalitzar l’interèsdels joves per la política mitjançantaccions concretes i no pas “concep-tuals”, com ara la celebració de con-sultes o els pressupostos participa-tius. “Hem de comptar amb ellsperquè hi creiem i no pas perquèomplim la quota juvenil, els hemd’oferir responsabilitats reals”, vaafegir-hi. El procés independentis-ta i el 15-M són exemples reals demoviments que han esperonat l’in-terès per la política, segons el degàMiquel Salvador. “Hi ha molta re-

N

ivindicació avui en dia que ajuda aactivar la presa de decisions”, afir-ma. El degà, però, alerta que preci-sament arran d’aquestes reivindi-cacions caldria diferenciar entrepartits polítics i grups d’interès,una situació que pot donar lloc amoviments que “poden esdevenirun cert risc” perquè generen popu-lismes. “Cal estar atents a les reglesdel joc”, assenyala Salvador.

I Pujol? L’expresident va posarcom a exemple la seva entrada en lapolítica, fruit de les primeres moti-vacions que li va despertar l’àmbitfamiliar, sobretot el pare i l’oncle.Un profund sentiment de pàtria ar-ran de la lectura de llibres com lesObres completes de Joan Maragall o

La nacionalitat catalana de Pratde la Riba li va despertar la vocaciópolítica, així com el desig i la volun-tat de reconstrucció d’aquella imat-ge d’una Catalunya devastada queva començar a visualitzar des delcim del Tagamanent als onze anys.Autodidacte de la llengua catalana,la formació francoalemanya durantl’etapa escolar va dotar-lo de l’espe-rit europeu que ja no va abandonaral llarg dels anys. La política va serel canal per posar en pràctica totsaquests interessos i en la recons-trucció del país hi va posar cames.“No servirem el país si no respiremla pols dels camins”, recordava ahirun Pujol prudent que admetia “l’en-trebanc” que la seva carrera políti-

ca ha patit al final del trajecte, queassegura que el té “mortificat” i queassumeix “amb totes les conse-qüències”.

Convicció, compromís, empatia,voluntat de servei i credibilitat sónalgunes de les qualitats que els po-nents consideren que haurien detenir els joves que es proposen en-trar en el món de la política.“Carreri despatx”, recomanava l’alcalde deBreda. Per la seva banda, Pujol, enalguns moments incòmode amb al-guns preceptes, indicava que si béels partits són necessaris, cal no ce-dir a la seva pressió quan s’accedeixa un càrrec institucional. “Enaquest aspecte, el meu full de ser-veis és clar”, va afirmar Pujol. ■

FET · L’expresident Pujol reapareix en un col·loqui sobre la vocació política en els joves i recorda els seus inicis amarats d’unfort sentiment per la pàtria i la llengua MÉS · Reivindica el compromís col·lectiu que ha permès la reconstrucció de Catalunya

Emma AnsolaBARCELONA

24anys ha dedicat JordiPujol a la política insti-tucional, des que el1980 es va fer càrrecde la presidència de laGeneralitat, un títolque no va abandonarfins al 2003. El 2004va deixar la presidèn-cia de CiU.

A la recerca del bé comú

Jordi Pujol al costat de l’alcalde de Breda, Dídac Manresa, ahir, en un esmorzar de la plataforma Alcaldes.eu ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 2018 | Nacional | 13

1817

35-1

1977

86Q

DAVID BRUGUÉ

L’encara president de la Generalitat a l’exili, CarlesPuigdemont, presentarà una petició a la JuntaElectoral perquè se li permeti fer campanya a Cata-lunya com a cap de llista de la formació de Junts perCatalunya. Els consellers també a l’exili faran elmateix respecte a les seves candidatures. Conside-ren que tenen dret a actuar amb normalitat i igual-tat de condicions respecte de les altres candidatu-res que es presenten.

Els exiliats demanen poderparticipar en la campanya

MALEÏDA HEMEROTECAAVUI FA UN ANY 30 de novembre del 2017

Un país aturat per lasuspensió de l’autonomiaL’aplicació de l’article 155 de la Constitució quesuspèn l’autonomia de Catalunya es comença asentir al país. La dependència de la burocràcia deMadrid paralitza l’administració mentre l’Estatcontinua bloquejant partides vitals. Representantsdel tercer sector, del món de la cultura i de la funciópública denuncien que la intervenció perjudica ini-ciatives. ■ FOTO: DANI RÍOS

SERGI SABRIÀPortaveud’ERC

“Volem denunciarla repressió, el155 i el que suposatenir presospolítics”

Nou revés judicial per lesobres de SixenaL’Audiència d’Osca confirma la sentència que obli-ga a tornar a Aragó el conjunt de béns del monestirde Sixena que es conserven a Catalunya. La decisióarriba en un moment en què la Generalitat, contrà-ria al trasllat, està intervinguda per l’Estat.

XAVIERDOMÈNECHPortaveu delsComuns

“El PP hademostratque només actuaamb mesurescoercitives”

ALBANODANTE FACHINExsecretarigeneral dePodemCatalunya

“Marx i Leninhaurien donat elque fos per unaixecament com elde l’1-O”

JOSEP MARIAARGIMONSotsdirector delServei Català dela Salut

“Com que Madridno coneix el nostremodel sanitari, tots’ha de mirar deldret i del revés”

Un total de 48 jutges hanabandonat Catalunya en-guany, una xifra molt su-

perior a la dels 25 que vanmarxar durant el 2017.Bona part d’aquestes mar-xes es deuen, probable-ment, a la situació políticacatalana, i altres es deuen

a motius econòmics o alfet que la majoria de jutgesque arriben a Catalunyaprocedeixen d’altres llocsde l’Estat. Les dades les hadonades el president delTSJC, Jesús María Bar-rientos, a la comissió deJustícia del Parlament. Eldiputat d’ERC Marc San-glas li ha demanat la di-missió per no haver parlatde les causes judicials con-tra independentistes deri-vades de l’1-O. ■

Prop de 50 jutges hanmarxat de Catalunyaal llarg del 2018

RedaccióBARCELONA

El president del TribunalSuperior de Justícia, JesúsMaria Barrientos ■ ACN

EL PUNT AVUIDIVENDRES, 30 DE NOVEMBRE DEL 201844 | Apunts |

La graella

TV3

06.00 Notícies 3/24. 08.00 Els matins. Avui s’entrevista el conseller

d’Ensenyament, Josep Bargalló, després de la jornada de vaga al sector. El programa també està pendent de la negociació dels pressupostos, de la vaga a l’assistència primària, si continua, i de l’inici del Gran Recapte. A més, es fan connexions amb Andalusia per analitzar el fi nal de la campanya electoral, i amb Madrid per informar del tancament del centre a la circulació de cotxes privats.

12.00 12-14. 13.55 Telenotícies comarques. 14.30 Telenotícies migdia. 15.40 Cuines. Coca de castanyes i pinyons . 15.55 Com si fos ahir. El Bernat i l’Andreu estan al límit. Avui

es barallen en presència d’un pacient. I, per rematar-ho, el Bernat dona un medicament equivocat a la Paz, que ha anat a visitar-se. L’Andreu se n’adona, i pot decidir cobrir el seu amic o deixar-lo caure.

16.45 Tot es mou. 20.15 Està passant. 21.00 Telenotícies vespre. 22.00 Zona zàping . El programa fa un

homenatge a la trajectòria de Fernando Alonso a la Fórmula 1 i repassa les imatges més divertides d’aquests anys. També es mostra la perruca de Cristóbal Soria i l’emprenyada de Tomás Roncero amb la derrota del Madrid a Eibar.

22.45 La gran pel·lícula. Pacifi c Rim . Legions de criatures alienígenes monstruoses, denominades Kaiju, comencen a sortir del mar. Llavors s’inicia una guerra que posa fi a milions de vides i que consumeix els recursos de la humanitat durant anys.

01.00 Cine. Tres-cents . Xerxes, emperador de Pèrsia, intentava conquerir Grècia. Atenes va aconseguir convèncer Leònides I, rei d’Esparta, perquè participés en la guerra contra els perses per defensar la seva terra.

02.50 Ritmes a l’estudi. 03.50 Blues a l’estudi.

SUPER 3 / 33 06.36 Papawa . 07.04 Doraemon. 07.48 Les aventures del Gat amb

Botes . Massa gats / Salvem el poble. 08.40 El drac Digby . Una invitació nevada . 08.50 El Mic i els seus amics. 09.00 L’hora del Timmy . 09.47 Raa Raa, el lleó escandalós . 10.26 Noddy, un detectiu al País de

les Joguines . 11.14 Quatre amics i mig. 11.42 Els Croods: L’origen. 12.28 L’inspector Gadget. 12.42 Home: Aventures amb la Tip i

l’Oh. 13.06 Prodigiosa: Les aventures de

Ladybug i Gat Noir . 13.52 El detectiu Conan . 14.45 Bola de drac GT . 15.31 Pat, el carter: Servei

d’entregues especial . 16.14 El petit drac Coco . 16.40 La caleta de la Lily . 17.18 Loopdidoo . 17.45 El Mic i els seus amics. 18.10 Bola & Bill . 18.34 Pat, el gos . 19.15 En Miku i la Fant . 19.29 Una mà de contes . 19.48 Les Sisters. 20.02 Els germans Kratt . 20.52 El detectiu Conan. 21.25 Com si fos ahir. 22.00 Grans documentals 33 . 22.50 Els habitants de la fi del món . 00.25 Grans documentals 33 . 01.15 Els habitants de la fi del món . 02.40 Passió per caminar. www.elpuntavui.tv

La nostra graella

08.30 Notícies locals. 09.00 L’entrevista. Amb Mònica Hernández.

Convidat: Josep Mayoral, alcalde deGranollers .

10.00 Connexió Parlament. Comissió decontrol de l’actuació de la CCMA.

13.00 L’entrevista. Reemissió. 14.00 Notícies locals.

15.30 Notícies locals. 16.30 Teló de fons. Reemissió. 17.00 Notícies locals. 18.00 Paisatges encreuats. Les Gavarres.

Les Gavarres configuren un sector de relleumuntanyós que separa la plana de la Selva i laplana de l’Empordà.

18.30 Notícies locals. 19.00 Connecti.cat. 20.00 Notícies locals. 21.00 Torna-la a tocar, Sam. Reemissió. 21.30 Paisatges encreuats. Reemissió. 22.00 Notícies locals.

NOTA: Aquesta programació podria quedar alterada segons la durada de la comissió

de control de l’actuació de la CCMA alParlament

Transmissió de la comissió de control de l’actuacióde la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, enla qual Roger Loppacher, president del Consell del’Audiovisual de Catalunya, compareixerà en una ses-sió informativa sobre el compliment dels valors cons-titucionals i estatutaris en els mitjans de comunicaciópúblics, sobre l’aprovació de la nova directiva euro-pea de serveis de comunicació audiovisual i sobre lanecessitat d’actualitzar la llei de comunicació audiovi-sual de Catalunya. La comissió també debatrà i vota-rà una sol·licitud de compareixença.

Comissió de control del’actuació de la CCMA

10.00 CONNEXIÓ PARLAMENT

La televisió

Les estrenes de la setmana

15.00 TORNA-LA A TOCAR, SAM

Avui el programa comença amb un homenatge a Ber-nardo Bertolucci, que ens ha deixat recentment. Tam-bé repassem les estrenes cinematogràfiques, amb tí-tols com ara Cadáver, Durante la tormenta, Entre dosaguas, Viudas i Los fantasmas de Ismael, entre d’al-tres.

www.clubdelsubscriptor.cat

972 18 64 45

Atenció al client972 18 64 80 i també aatencioclient@elpuntavui.cat801175-1195915L

El Punt Avui no es fa responsable dels productes i serveis de tercers, responsabilitat que assumeixen íntegrament les empreses col·laboradores

SORTIDES FAMILIARSa diversos indrets vinculats

a l’exili del 1939MUSEU MEMORIAL

DE L’EXILIEls desplaçaments es realitzen entransport propi del participant,dinar inclòs. Es programaran lesvisites en diumenge. Durada: 4 h(de 10 del matí a 2 de la tarda)

OFERTA 2x1LIMITADA

Preu de l’entrada: 15 euros;nens/es de 7 a 12 anys, 8 euros

Per a més informació i inscripcions: info@museuexili.cat / Tel. 972 55 65 33

De dilluns a dijous,de 8 del matí a 3 de la tarda, i divendres de 8 del matí a 2 de la tarda

MIRA MIRÓ‘Un viatge al cosmos de la mà

de Joan Miró’Cia. Baal - Dansa

L’Ateneu de Celrà, dissabte 1 de desembre,

a les 6 de la tarda

OFERTA 2x1LMITADA

Preu de l’entrada: 8 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

Inscriu-t’hi a www.clubdelsubscriptor.cat o al 972 18 64 45

Tens temps fins al dijous 13 de desembre. Molta sort!

GRAN CIRC DE NADALDE GIRONA

Pavelló Municipal de GironaFontajau. Dijous 27 dedesembre, a 2/4 de 7.

Divendres 28 de desembre, a 2/4 de 5 i a 2/4 de 8

OFERTA 2x1IL·LIMITADA

Preu butaca Or: 24 eurosPreu butaca Plata: 19 euros

Per a reserves, cal trucar al 972 18 64 45

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

CASTELL TEMPLER

DE GARDENYTuró de Gardeny, s/n de

Lleida

Tots els caps de setmana i festius,

de 10 a 2/4 de 2 del migdia

Preu de l’entrada: 2,60 euros

2x1 LIMITADA

Cal presentar la targeta directament

a les taquilles

2x1 LIMITADA

Cal descarregar el val delnostre web i presentar-lo

juntament amb la targeta de subscriptor

EPICENTRECentre de Visitants del

Pallars Jussà

Passeig del Vall, 13de Tremp

Preu de l’entrada: 3 euros

CENTRE DEVISITANTS DE

L’ESTANY

Plaça del Monestir, 4 del’Estany (Moianès) Més informació:

www.viulestany.cat

Preu de l’entrada: 2 euros