PÀ G . 22 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

Í N D E X Descripció de la proposta educativa 3

Càpsules treballades 4

Continguts orientatius 5

Activitat 1 Teatre imatge: Què és per a mi la pau? 11

Activitat 2 Baròmetre de valors 13

Activitat 3 Caminem cap a la pau 19

Avaluació de les activitats 20

Annex 21

P R E S E N T A C I Ó “Què és la pau per a tu?” és el punt de partida d’aquesta proposta de treball, amb la qual es pretén d’aprofundir el significat de la pau positiva i els seus components, aprendre a identificar els tipus de violències, les seves causes i conseqüències, com també introduir els participants en la perspectiva positiva del conflicte. Aquesta proposta es basa en metodologies participatives i dinàmiques socioafectives que parteixen de l’autoreflexió individual, segons la pròpia vivència, per avançar cap a l’aprenentatge cooperatiu, i treballa capacitats com el diàleg, l’argumentació, l’escolta i l’anàlisi crítica de nosaltres mateixos i del nostre entorn Es propiciaran espais de reflexió individual i col·lectiva per crear propostes de treball per la pau al grup Aquestes propostes es poden compartir a les xarxes socials i a la web del projecte, i fer-ne el seguiment Els i les educadores poden adaptar les activitats proposades en temporalitat i continguts en funció de les característiques dels i les participants

+10 anys | 10-30 participants | Metodologies participatives i socioafectives Durada: 2 hores

O b j E C T I u S Reflexionar sobre el significat de la paraula pau (i la seva variació contextual, pau negativa vs pau positiva)

Identificar els diferents tipus de violència (directa, cultural i estructural) i analitzar les seves causes i conseqüències.

Identificar els components i les condicions necessàries per a la pau.

Proposar mecanismes de construcció de pau, maneres d’avançar cap a la pau.

PÀ G . 32 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

M E T O D O l O G I A Proposem una metodologia activa que entén l’aprenentatge com un procés de construcció del coneixement, basat en la pròpia vivència, i que té en compte les dimensions social, cognitiva i afectiva de les persones Un procés que implica la transformació positiva de la persona i les seves relacions amb l’entorn a través del desenvolupament del coneixement, dels valors, d’habilitats socials i d’anàlisi crítica de la realitat Tot plegat per construir un entorn més just i equitatiu

Aquest material de treball es basa en metodologies participatives i dialògiques1 Proposem de començar la sessió amb una primera reflexió sobre què entenem per pau A continuació aprofundirem en els continguts i debats sobre els conceptes pau, violència i conflicte a través de dinàmiques participatives i del visionament de les ‘Càpsules de Pau’, tractant de trobar una definició col·lectiva amb què tothom se senti reconegut Aquest moment, la cerca del consens, és clau per experimentar el valor de la cooperació i l’aprenentatge col·lectiu. Dedicarem el moment final de la sessió a parlar sobre què podem fer per crear condicions favorables a la pau en les nostres relacions personals i en el nostre entorn

1 Segons la classificació d’estratègies

didàctiques proposada pel Grup de

Treball Competències i EpD Disponible a:

http://competenciesiepd blog pangea org/

recursos/estrategies-didactiques (Última

consulta: 12-5-2013)

D E S C R I P C I ó D E L A P R O P O S T A

PÀ G . 42 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C À P S U L E S T R E B A L L A D E S

PA u N E G AT I vA v S . PA u P O S I T I vA

Kada Hotic (càpsula 12)

l A PA u C O M A C O N C E P T E D I N À M I C

Ricardo Sáenz (càpsula 14)

PA u C u lT u R A l

Francisco J Cortes (càpsula 35)

lA PAu COM A ACC IÓ TRANSfORMADORA DEl CONfl ICTE DE MANERA NOv IOlENTA

Julián Ovalle (càpsula 34)

l E S T R E S v I O l è N C I E S D E G A lT u N G

Pere Ortega (càpsula 7)

PA u E S T R u C T u R A l A M b v I S I Ó D E G è N E R E , C O N S T R u C C I Ó D E l ’ E S PA I I N D I v I D u A l A l ’ E S PA I S O C I A l

Yolanda Aguilar (càpsula 6)

Si ens preguntem què és la pau com a punt de partida, és provable que ens cos-ti trobar una resposta única i ben definida. Segurament la primera resposta serà “pau és quan no hi ha guerra” I a partir d’aquí sorgiran noves preguntes i dilemes Aquesta idea de pau, la més arrelada en la nostra societat (cultura occidental), parteix d’una visió de la pau contraposada a la guerra o, més ben dit, a la violència més extrema d’anul·lació de la persona. Aquesta visió és la que s’ha acabat anom-enant ‘pau negativa’ perquè defineix la pau a partir d’una negació, d’indicar què no és És cert que un primer pas cap a la pau és l’absència de guerra, que no hi hagi conflicte obert amb confrontació violenta, armada. El projecte ‘Càpsules de pau’ mostra com les persones que viuen enmig d’un conflicte armat obert defineixen la pau en primera instància justament com l’absència de conflicte. Per a unes altres persones que han viscut un conflicte armat, però que ja no s’hi troben, “la pau ho és tot” o s’associa amb la justícia social o les relacions personals positives (vegeu la càpsula 14 de Ricardo Sáenz). A continuació ens endinsem en algunes de les aporta-cions de la investigació per la pau en aquests debats

PA u P O S I T I vA v S . PA u N E G AT I vA

Ens centrarem en una perspectiva més àmplia que s’ha desenvolupat dins la investi-gació per la pau; una perspectiva des de la qual la pau s’ha entès com a “molt més que l’absència de guerra” perquè inclou aspectes com la cobertura de necessitats humanes bàsiques, el respecte pels drets humans, les relacions de poder equili-brades i justes, el fet de gaudir d’un entorn social i natural adequat, etc Segons John Paul Lederach2, aquesta perspectiva d’anàlisi intenta superar visions negatives que defineixen la pau com “l’absència de...” o com allò que no és, per exemple la pax romana referida als períodes d’entreguerres (d’aquí ve la definició de pau com si fos quelcom d’oposat a la guerra); o unes altres concepcions tradicionals com la pau entesa en relació amb la dimensió interior de les persones, amb l’equilibri i l’harmonia de l’ésser humà amb si mateix i amb el seu entorn (eirene, en la tradició grega); per arribar a incloure també les dimensions socials i polítiques de la pau, com també la definició dels elements necessaris.

En la investigació per la pau desenvolupada en gran mesura pel sociòleg i investi-gador Johan Galtung, aquesta concepció s’ha anomenat ‘pau positiva’, entesa de la manera següent: “És el procés de realització de la justícia en els diferents nivells de la relació humana. És un concepte dinàmic que ens porta a aflorar, afrontar i resoldre els conflictes de manera noviolenta i la finalitat de la qual és aconseguir l’harmonia de la persona amb si mateixa, amb la natura i amb les altres persones ” (Seminario de Educación para la Paz, traducció pròpia)3 Això necessàriament passa per reduir les violències presents en una determinada realitat

PÀ G . 52 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

C O N C E P T E SC l A u

2 Lederach, J. P. (2000) ‘El abecé de la

paz y los conflictos’, Madrid, Los Libros

de la Catarata, p 14-20

3 Seminario de Educación para la Paz

(2000) ‘Educar para la paz. Una pro-

puesta posible.’ Madrid, Los Libros de la

Catarata, p. 16.

PÀ G . 62 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N U A C I ó

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

l A v I O l è N C I A O l E S v I O l è N C I E S ?

Paco Cascón5, reconegut educador per la pau, proposa la següent definició del con-cepte violència com a base de treball:

Actitud o comportamiento que constituye una violación o un arrebato al ser humano de algo que le es esencial como persona (integridad física, psíquica o moral, derechos, libertades...). Puede provenir de personas o instituciones y puede realizarse por activa o por pasiva. A parte de la violencia directa, está la violencia estructural, de la cual es tal vez más difícil tomar conciencia, pero que es la más cotidiana en nuestra sociedad. (Cascón, 2001)

C u lT u R A D E l A G u E R R A I l A v I O l è N C I A C u lT u R A D E PA u I N O v I O l è N C I A

Els exèrcits i l’armament La pau i seguretat internacionals

El secretisme i la manipulació de la informació La lliure circulació d’informació i de coneixement

Les imatges de l’enemic La comprensió, tolerància i solidaritat

Les estructures autoritàries de poder La participació democràtica

La desigualtat entre homes i dones La igualtat entre dones i homes

Els valors, actituds i comportaments que beneficien exclusivament el clan, la comunitat o la nació

El respecte pels drets humans

El creixement econòmic que es beneficia de la supremacia militar i la violència estructural, tot plegat aconseguit a costa dels vençuts i dèbils

El desenvolupament econòmic i social sostenible

L’educació basada en la lògica de la força i la por L’educació per la cultura de pau

Font: Adams, D. en Barbeito, C. i Marina Caireta (2008). 4

4 Barbeito, C. i Marina Caireta (2008):

‘Jocs de pau Caixa d’eines per educar

per una cultura de pau’, Madrid, Los

Libros de la Catarata, p. 170

5 Cascón, P. (2001), disponible a: http://

pacoc pangea org/documentos/agresivi-

dad-completo pdf

Johan Galtung, un des principals referents de l’investigació per la pau, proposava la següent distinció entre tres tipus de violències interrelacionades:

E l T R I A N G l E D E l E S v I O l è N C I E S D E G A lT u N G

PÀ G . 72 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N U A C I ó

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

S’entén per violència directa l’agressió física i/o psicològica contra una persona, contra un grup o una comunitat, contra la natura o contra béns materials Alguns exemples són: les guerres, baralles, agressions, maltractament físic o psicològic, crits o insults, contaminació, danys en infraestructures públiques.

Per violència estructural entenem quan un conjunt d’estructures (socials, polítiques, econòmiques ) impedeixen la satisfacció de necessitats bàsiques de les persones; aquesta insatisfacció de necessitats pot generar situacions de desigualtat greus i acabar desembocant en violència directa Una segona manera d’entendre la violència estructural és fer-ho en termes relatius (Ortega, 2005): no basar-se tant en si cada persona pot satisfer les seves necessitats bàsiques, sinó veure si totes les persones poden satisfer les seves necessitats al mateix nivell Aquesta perspectiva té en compte el tracte desigual o la desigualtat d’oportunitats de les persones segons les estructures, l’organització social. En aquest cas, les estructures generades pel pa-triarcat, la jerarquització, el capitalisme, l’autoritarisme, l’apartheid, i en definitiva, tota discriminació normativa o de drets depenent del sexe, ètnia, religió, etc poden considerar-se formes de violència estructural

Per últim, la violència cultural o simbòlica fa referència a aspectes de l’àmbit simbòlic i discursiu (llengua, religió, cultura, ciència...) que es fan servir per justi-ficar, legitimar o normalitzar la violència directa i/o la violència estructural. Alguns exemples són els sistemes de creences i valors que reforcen o justifiquen les altres violències, així com els acudits, les cançons, els refranys populars, l’argot, etc. També té a veure amb la manipulació de la tasca dels mitjans de comunicació

Per últim, potser us pregunteu quina és la relació entre violència i agressivitat Cascón ho planteja de la següent manera i defineix l’agressivitat com:

Fuerza vital de cada persona, necesaria para superar los obstáculos y limita-ciones que se le presentan al individuo Su ausencia provoca la pasividad En principio es neutra, y al ser mediatizada por condicionamientos socio-culturales (educación, trabajo, historia, sistema social) provoca el comportamiento violen-to o noviolento. (Cascón, 2001).

l A P E R S P E C T I vA P O S I T I vA D E l C O N f l I C T E

Si entenem que el conflicte és connatural a les persones, perquè som diferents, i l’entenem com “la situació de disputa o divergència en què hi ha una contraposició d’interessos o de necessitats antagòniques entre dues parts o més”,6 deixarem pas a noves maneres d’afrontar els conflictes, per la via noviolenta, creativa i transfor-madora Si l’associem a la violència, voldrem evitar-lo; si aprenem a abordar-lo de manera noviolenta, podrem associar-lo a una experiència de transformació positiva, a l’aprenentatge i a la pràctica de noves formes de fer i de relacionar-nos de mane-ra més justa i equitativa

l A C O N S T R u C C I Ó D E l A PA u

Des del fet cultural creem un comportament, una manera de relacionar-nos i d’or-ganitzar-nos en el món. És des d’aquesta perspectiva que podem dir que la pau és un procés de construcció social de la realitat que va molt més enllà del fi de les guerres i els conflictes armats. Pensar la pau en positiu requereix aprendre a construir-la, implica aprendre a transformar les relacions que establim entre les persones i amb l’entorn que ens envolta, de manera que es basin en l’afecte i l’empatia, la dignitat d’una mateixa i de l’altre. També volt dir ser capaços de transformar les condicions estructurals actuals per buscar una major justícia social; garantir el respecte als drets humans i a la dignitat de les persones, treballar pel desarmament, i promoure un desenvolupament equitatiu i sostenible

PÀ G . 82 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N U A C I ó

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

6 Cascón, P. (2001): ‘Educar en y para el

conflicto’, Cátedra UNESCO sobre Paz y

Derechos Humanos

PÀ G . 92 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N U A C I ó

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

Font: Basat en la guia ‘La violència... un mal rotllo’ del Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs, Justícia i Pau.

C O N S T R u C C I Ó D E PA u

Violència contra les persones(assassinats, baralles, violacions, robatoris, vi-olència de gènere, familiar, verbal, psicològica )

Respecte i cura de les persones (no generar dany físic ni psicològic, generar relacions positives, de confiança i solidaritat entre les persones...)

Explotació econòmica(manca de treball, desigualtat econòmica, treball infantil )

Dignitat econòmica (condicions laborals justes, sistema econòmic equitatiu que iguala els pobres i els rics )

Símbols, llenguatge, ideologies, religions que legitimen les altres violències (masclisme, feixisme, fanatisme religiós o polític )

Impulsar accions o polítiques orientades a pro-moure valors com la interculturalitat, la solidari-tat, l’igualtat, Fomentar un llenguatge integrador i respectuós als mitjans de comunicació i institucions públiques

Violència contra la natura (danys a la biodiversitat, contaminació d’espais naturals )

Respecte per la natura (protecció i cura d’espais naturals, d’animals i d’espècies, eliminació de la contaminació, mínima generació de residus )

Repressió política (dictadures, lleis que no respecten les llibertats i els drets de les per-sones)

Llibertat política (democràcia participativa, lleis que asseguren les llibertats i els drets de les persones )

Violència contra els béns materials(danys en edificis, infraestructures, mobiliari...)

Respecte pels béns materials (no trencar, cremar o danyar edificis, infraestructures, mobiliari )

Alienació cultural (no poder desenvolupar la pròpia identitat, la llengua, la cultura, les tradicions )

Respecte per la diversitat cultural (llibertat d’expressió, d’associació, de llengua, i llibertat per desenvolupar la pròpia identitat, la cultura, les tradicions )

V I O L è N C I A

D I R E C T A

E S T R U C T U R A L

C U L T U R A L

P A U

P E R S A b E R -N E M é S - Barbeito, C.; Cairetea, M. (2008): ‘Jocs de Pau. Caixa d’eines per educar per una cultura de pau’,

Madrid, Los Libros de la Catarata.- Boal, A. (2002): ‘Juegos para actores y no actores’, Barcelona, Ed. Artes Escénicas. - Cascón, P. (2001): ‘Educar en y para el conflicto’, Cátedra UNESCO sobre Paz y Derechos

Humanos, Escola Cultura de Pau - Cascón, P.; Martín, C. (2000): ‘La alternativa del juego I’, Madrid, Los Libros de la Catarata.

DVD:Documental ‘Ahimsa Contra la guerra’, Barcelona, Centre d’Estudis per la Pau, Justícia i Pau

Webs:www.noviolencia.org i Escola de Cultura de Pau www.escolapau.uab.cat (Banc de recursos)

PÀ G . 1 02 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

C O N T I N U A C I ó

C O N T I N G U T S O R I E N T A T I U S

I N D I C A C I O N S

D I N À M I C A Primer de tot deixarem uns cinc minuts per reflexionar individualment sobre “què és per a mi la pau” Ens interessa treballar sobre els coneixements i concepcions de partida dels i les participants, indicadors alhora de les concepcions socials instaurades sobre aquest tema, per debatre’ls i incloure uns altres punts de vista i interpretacions S’aconsella d’escriure aquestes primeres idees en paper perquè després es puguin tornar a llegir i contrastar quan s’acabi la sessió

A C T I V I T A T 1 T E AT R E I M AT G E : Q u è é S P E R A M I l A PA u ?

Durada: 45 minuts

Espai: per a aquesta activitat es recomana tenir espai lliure per preparar i formar les imatges i prou espai per fer una rotllana que faciliti la visibilitat de tothom i afavoreixi el debat

Materials: paper i bolígrafs o retoladors.

El teatre imatge ens convida a explorar uns altres vehicles comunicatius com el llenguatge corporal o no verbal Aquesta tècnica consisteix a crear una imatge estàtica amb els nostres cossos per representar situacions o conceptes d’acord amb el nostre imaginari o l’imaginari col·lectiu. Les imat-ges ens serviran per saber les seves preconcepcions i obrir el debat sobre aquests conceptes com a base per introduir els continguts d’aprenentatge que volem treballar

C O N T I N U A ->

PÀ G . 1 12 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A continuació crearem un mínim de dos grups d’unes sis persones; assignarem un concepte a cada grup, el qual s’haurà de representar amb una imatge estàtica, a manera de fotografia, que es prepararà amb un màxim de deu minuts perquè l’es-pontaneïtat és determinant en aquesta fase Un grup representarà què entén per pau i un altre què entén per no-pau (si s’han fet més grups es poden introduir conceptes com violència, noviolència, conflicte, etc.).

Una vegada hagin acordat la imatge que representaran, un grup tancarà els ulls mentre l’altre prepararà la seva imatge; quan el grup que representi estigui prepa-rat, l’altre obrirà els ulls i començarà a compartir les seves impressions, emocions, sentiments, percepcions, etc Quines diferències troben sobre el mateix concepte representat? Diferents maneres d’entendre la pau? Proposem d’aprofundir-hi amb l’exercici d’imaginar-se quina seria la imatge immediatament anterior a la repre-sentada de no-pau7; després cercarem la imatge anterior a aquesta nova, i així suc-cessivament. En aquestes imatges és probable que s’arribi a identificar la violència estructural que genera la primera imatge creada (normalment, de violència directa), mentre que d’una altra banda costarà més trobar imatges anteriors en relació amb la pau

L’educadora o educador anirà recollint els comentaris que serviran de guia per posar en comú les impressions posteriors al visionament de les imatges amb la intenció de crear una definició col·lectiva sobre el concepte treballat i associar-ho a situacions, sentiments i emocions, etc. (mireu l’apartat Continguts orientatius).

PÀ G . 1 22 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 1 T E AT R E I M AT G E : Q u è é S P E R A M I l A PA u ?

C O N T I N U A C I ó

7 Basat en Vidal (2007), a partir d’Augus-

to Boal: http://www edualter org/materi-

al/actualitat/euskadi/activitat2 htm

I N D I C A C I O N S

A C T I V I T A T 2 b A R ò M E T R E D E vA l O R S 8

C O N T I N U A ->

PÀ G . 1 32 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

Durada: 45 minuts

Materials: ordinador, connexió a internet, projector i pantalla, un objecte que pugui simular un micròfon, paperògraf o pissarra i retoladors o guix

Espai: necessitem que els qui hi participin puguin visionar una càpsula còmodament i a continuació desplaçar-se per un espai que ha de ser prou gran per poder situar tothom al mig i després que puguin anar cap a les dues bandes laterals, des d’on parlaran a la resta de participants

8 Cascón, P. I Carlos Martín Beristain

(2000).

Dedicarem aquesta activitat a investigar i construir col·lectivament, a construir els coneixements aprofundint els conceptes que hem introduït prèviament L’activitat proposada és una eina especialment adequada per fomentar el debat entre els i les participants, potencia les seves capacitats d’argumentar, d’escoltar i de dialogar

PÀ G . 1 42 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 2 b A R ò M E T R E D E vA l O R S

C O N T I N U A C I ó

L’activitat consisteix a generar un debat sobre un concepte o una idea a partir d’una frase proposada En aquest cas plantegem tres rondes per debatre un concepte clau en cadascuna, incloent-hi les fases següents (no necessàriament en el mateix ordre):

1. Visualització d’una càpsula de pau.

2. Posicionament personal a favor (caminaran fins a situar-se a l’esquerra de l’espai) o en contra (caminaran fins a situar-se a la dreta) del contingut que s’expressa en aquesta càpsula o d’una afirmació proposada per treure una idea clau de la mateixa càpsula, la qual ens permetrà d’introduir un nou contingut d’aprenentatge En aquest primer moment no es podran quedar al mig ni més a prop d’un costat o d’un altre: adoptaran una posició radical És un aspecte important perquè es manifesten moltes dinàmiques relacionals del grup: ens pot parlar d’actituds, de mecanismes de presa de decisió, etc

3 Presentació d’arguments a favor o en contra i debat Comencem donant la paraula al grup minoritari, al qual demanem que expliqui a la resta per què s’ha posicionat d’aquella manera S’anirà passant el torn de paraula Una vegada escoltats uns quants arguments donarem l’opció de canviar de lloc cap a l’altre posicionament (escenificant el canvi d’opinió amb un moviment en l’espai cap al costat contrari) o de proposar noves opcions que cerquin acostar totes dues parts, els dos posicionaments inicials (s’escenificarà amb el desplaçament de la persona que fa la proposta cap a un nou espai on se senti més còmode, allà on senti que la seva proposta encaixa millor; aquesta opció representaria “els grisos” o els matisos que hi ha en moltes situacions) També és un moment important perquè mostra la flexibilitat o rigidesa predominants per al canvi de posicions, a escala individual i grupal

4. Per tancar cada ronda s’intentarà trobar una afirmació comuna on tothom senti representada la seva opinió: és a dir, s’intentarà arribar a una conclusió comuna cons- truïda col·lectivament per tal d’establir un marc de referència comú. Les conclusions a què s’arribi en cada ronda de debat s’apuntaran en un lloc visible on tothom pugui llegir-les i posteriorment es podran compartir a les xarxes socials i el Twitter del projecte (#capsulesdepau).

D I N À M I C A

C O N T I N U A ->

PÀ G . 1 52 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 2 b A R ò M E T R E D E vA l O R S

C O N T I N U A C I ó

Proposem el següent procés de visionament i debat a partir del treball de les càp-sules de pau:

1A RONDA:Utilitzarem el visionament de la càpsula 12, Què és la pau per a Kada Hotic, per introduir una explicació sobre els conceptes de pau negativa i pau positiva presentats en l’apartat de marc teòric

“Per mi, la pau significa la fi de les matances, és a dir, de la guerra. No obstant això, aquí encara no hi ha pau perquè hi ha una guerra psicològica, una guerra política que continua Perquè s’han aturat els obusos i els fusells, però els polítics continuen fent el mateix en contra del seu poble ” (Kada Hotic, Càpsules de Pau)

Afirmació: “La pau és l’absència de guerra ”

Posicionament i arguments a favor i en contra Es pot alimentar el debat amb pre-guntes com:

Hi ha diferents visions sobre la pau? Segons quins aspectes? Quins són els elements o les condicions necessàries per a la pau? Quina és la relació entre pau, violència i conflicte? Tenim cap idea coincident sobre què és la pau?

Conclusió: Com podem ara definir la pau de manera consensuada? Apuntarem aquesta conclusió en un lloc ben visible Recordem que des de la perspectiva treballada ente- nem que el conflicte representa una oportunitat pel canvi, no un obstacle per a la pau, i expliquem el concepte de ‘pau negativa’

Per tancar la primera ronda i donar pas a la següent, proposem el visionament de la càpsula 14, de Ricardo Sáenz, per complementar aquesta visió i reforçar el sentit dinàmic del concepte que intentem aprendre

C O N T I N U A ->

PÀ G . 1 62 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 2 b A R ò M E T R E D E vA l O R S

C O N T I N U A C I ó

“El concepto de paz va cambiando conforme la sociedad se va desarrollando. En el momento más álgido de la guerra, la paz era, en el sentido estricto, que terminaran las acciones militares Después de eso, sobre todo en el ámbito de las personas que sufrieron, ellos o sus familiares, violaciones de los derechos humanos, el concepto de paz estuvo asociado a la idea de justícia. Uno no puede imaginarse paz sin que haya justicia. Y actualmente, paz incluye tranquilidad, en la que la gente pueda vivir literalmente en paz y justicia social.” (Ricardo Sáenz, Càpsules de pau)

2A RONDA:Partirem del visionament de la càpsula 7, Què és la pau per a Pere Ortega, per intro-duir una visió positiva sobre la pau i abordar, alhora, un breu debat sobre la violència o, més ben dit, les violències que ens envolten (directa, estructural i cultural), a partir de les quals obtindrem algunes de les condicions necessàries per a la pau

“La pau és un bé de segona generació Per aconseguir la pau primer hem de tenir ple respecte dels drets humans, hem de tenir justícia social, desenvolupament, aprofundir la democràcia amb la participació de la majoria de la població Avui en dia, a casa nostra, la principal violència és la que desestructura la nostra societat amb la privatització de la sanitat, la privatització de l’educació... i per tant despro-tegeix els qui més necessitats tenen Aquesta és la veritable pau, eliminar totes les violències Tant l’estructural com la cultural, la física, que vol dir la guerra En els termes més actuals, no deixa de ser una utopia, tu camines dos passos i la utopia s’allunya dos passos més.” (Pere Ortega, Càpsules de pau)

Afirmació: “Avui en dia, a casa nostra, la principal violència és la que desestructura la nostra societat amb la privatització de la sanitat, la privatització de l’educació...”

C O N T I N U A ->

PÀ G . 1 72 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 2 b A R ò M E T R E D E vA l O R S

C O N T I N U A C I ó

Posicionament i debat: Segons Pere Ortega, que és necessari per aconseguir la pau? Coincideix amb el què hem dit en el debat anterior? També diu que “la veritable pau és eliminar totes les violències”, considereu que els casos esmentats es poden conside- rar una forma de violència? A quines violències es refereix? Sabríem definir-les? Què entenem per violència, doncs?

Conclusió: Podem trobar una definició comuna de violència? Com definiríem ara la pau? Hem detectat altres condicions necessàries per a la pau? Quines? Apuntem les conclusions en un lloc ben visible

En aquesta ocasió podem veure les càpsules 6 i 35 per reforçar la comprensió i el debat de les dimensions cultural i estructural, des d’una perspectiva de gènere, de la pau

Càpsula 6. Què és la pau per a Yolanda Aguilar? Pau estructural amb visió de gènere, construcció de l’espai individual a l’espai social

“Este sistema patriarcal se ha encargado de que los seres humanos nos con-formemos como seres llenos de miedo, llenos de prejuicios, de estereotipos y llenos de poderes sobre o bajo otros Creo que tenemos miedo a vivir más que miedo a morir. Una definición de paz para mí es la construcción que podamos hacer de lo individual a lo social con la certeza de que necesitamos salir del miedo.”

Càpsula 35. Què és la pau per a francisco j. Cortes? Pau cultural

“La paz es vivir dignamente de acuerdo a nuestros usos y costumbres y de acuerdo a la sociedad a la que pertenece cada ser humano Para nosotros es ser ingal awá Ingal awá en nuestro idioma es gente de la selva, gente de la montaña Y eso se traduce en vivir en harmonía con la naturaleza, con los ríos... en medio de toda la diversidad que tenemos en nuestro territorio. Eso es la paz para nosotros, volver a ser awá Y también es no más humillación, no más minas antipersona, no más desplazamiento. No más militarización en los territorios, no presencia de actores armados tanto legales como ilegales en nuestro territorio No más persecución Eso es la paz para nosotros.”

C O N T I N U A ->

PÀ G . 1 82 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 2 b A R ò M E T R E D E vA l O R S

C O N T I N U A C I ó

3A RONDA:La visió de la pau de Julián Ovalle, càpsula 34, ens permet d’incidir en el vessant compromès i transformador de l’acció per la pau i d’introduir el concepte de conflicte com també alguns dels processos necessaris per a una transformació positiva del conflicte (cooperació i negociació, construcció d’una història comuna del conflicte, reconeixement de responsabilitats dels actors involucrats i reparació del dany) i la construcció de pau (vegeu el marc teòric).

“La paz para mi es una palabra y un concepto que más que un estado de cosas es un referente para la acción Para la acción de construir posibilidades de reducir la desigualdad y promover la diversidad. La paz no es un estado que se pueda alcan-zar. Es la posibilidad de pensar en caminar hacia un lugar en donde se acepte el conflicto y se pueda pensar en abarcarlo de una manera noviolenta, donde se acepte la diferencia como una riqueza... La paz tiene que ver ahora, concretamente, para el contexto colombiano con el cual yo vivo el día a día en la construcción de una verdad histórica entorno a lo que pasó en este conflicto, las responsabilidades de los actores legales e ilegales, la construcción de una memoria colectiva para la no repetición a partir de esa construcción de la verdad y la reparación integral de las víctimas de los cinco o seis millones de víctimas que hay en Colombia.” (Julián Ovalle, Càpsules de pau)

Afirmació: “La pau és un estat on els conflictes no tenen cabuda.”

Posicionament i debat: Què entenem per conflicte? Quines propostes ha esmentat Julián Ovalle per abordar els conflictes? Sabem què volen dir? Quines altres maneres coneixem en el nostre entorn per transformar situacions de conflicte de manera constructiva? Què podem fer nosaltres per avançar en aquesta direcció?

Conclusió: Modificaríem la nostra definició de la pau? I de conflicte? Com? Arribats a aquest estadi, se’ns acudeixen ara coses que podem fer per avançar cap a una cultura de la pau? Quines? Apuntem les conclusions en un lloc visible

Per tancar aquesta dinàmica és recomanable de tornar a recollir el que s’ha dit i presentar-ho resumidament i clara Us recordem que podreu compartir les conclusions del vostre grup a les xarxes socials i al Twitter del projecte (#capsulesdepau).

PÀ G . 1 92 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A C T I V I T A T 3 C A M I N E M C A P A l A PA u

En aquest moment es proposa de generar una pluja d’idees sobre accions possibles i necessàries per construir situacions que afavoreixin crear un camí cap a la pau i hi contribueixin depenent del debat que hagi sorgit Podem recuperar el triangle de les violències de Galtung com a paral·lelisme de partida. Com podem defensar una pau positiva? Què podem fer per construir-la o afavorir-la? Intentem de pensar accions a escala individual, familiar, grupal i social

Intentem recollir les propostes i mostrar-les de manera gràfica perquè es puguin compartir amb tot el grup.

Si es vol aprofundir més en l’anàlisi i reflexionar sobre els tipus de violència que hi ha a les nostres realitats, aprendre a identificar-les i intentar definir què o qui les generen per pensar possibles solucions o alternatives, proposem de repartir fitxes amb el quadre següent perquè intentin omplir-les en grup, segons les situacions que s’hagin debatut o les que proposin, i també a partir dels continguts de les càpsules treballades

D I N À M I C A

Tipus de violènciaque es dóna

Situació i maneracom es manifesta

Actors Qui l’exerceixi qui la pateix

Possiblescauses

Propostes detransformació

Directa

Estructural

Cultural

Font: basat en Vidal, C. (2007)

a www edualter org

VIOLèNCIADIRECTA

PAUDIRECTA

VIOLèNCIACULTURAL

PAUCULTURAL

VIOLèNCIAESTRUCTURAL

PAUESTRUCTURAL

M AT E R I A l – Paper i bolígrafs– Annex 1: fitxa ‘Caminem cap a la pau’

- Ha canviat la vostra percepció de la pau, la violència i els conflictes? Penseu que ara podeu fer una definició més completa d’aquests conceptes?

- Us serà més fàcil ara identificar els diferents tipus de violència? I les seves causes i conseqüències?

- Exercim violència en les nostres relacions socials? De quina manera? I com po-dem reduir-la o eliminar-la?

- Coneixes ara més maneres d’abordar els conflictes constructivament? Quines?

- Penseu que podeu ser constructores i constructors de pau? Per què? Com?

Us recordem que podeu recollir algunes de les preguntes, respostes o propostes sorgides durant l’activitat i compartir-les a les xarxes socials i al Twitter del pro-jecte ‘Càpsules de pau’ (#capsulesdepau).

P R E G u N T E S

PÀ G . 2 02 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

A V A L U A C I ó D E L E S A C T I V I T A T S

A N N E x

PÀ G . 2 12 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U

Tipus de violènciaque es dóna

Situació i manera

com es m

anifestaActors Qui l’exerceixi qui la pateix

Possiblescauses

Propostes detransform

ació

Directa

Estructural

Cultural

Font: basat en Vidal, C. (2007) a ww

w.edualter.org

A C T I V I T A T 3 C A M I N E M C A P A l A PA u

E D I T A Institut Català Internacional per la PauGran Via de les Corts Catalanes, 658 baixos08010 BarcelonaTelèfon: 935.544.270www icip cat

E l A b O R A C I ÓM AT E R I A l

Camino Simarro Ortiz

M A Q u E T A C I Ó THINK. Creativitat On & Offlinewww think cat

Dipòsit legal: B 19772-2014

2 0 1 4 © I N S T I T U T C A T A L À I N T E R N A C I O N A L P E R L A P A U