núm 29 de juliol de 2016 29 de juliol de 20166independent.cat/gracia/Independent_633.pdf · anys....

núm

. 63

3

29 de juliol de 2016

núm

29 29 29 29 29 29 29 de de de de de de de juljuljuljuljuljuljuliolioliolioliolioliol de de de de de de de 20 20 20 20 20 20 20161616161616166666666666666666666666666

La Festa Major fa 199 anys amb 20 carrers, recupera la plaça del Poble Romaní amb els gitanos i redobla la campanya pels guarnits

Peret Reyes i Sabor de Gràcia, Les Sueques i Da

Souza, DiVersiones i Flamingo Tours, rumba,

pop, rock i soul per a la Festa Major 2016

Verdi recrea la Califòrnia surf, Fraternitat s’uneix amb Tordera per la mar salada i Travessia Sant Antoni honora Jules Verne

pàg. 2 i 4pàg. 2 i 4

pàg. 2, 4 i 16pàg. 2, 4 i 16

pàg. 6, 8 i 10pàg. 6, 8 i 10

2

29 de juliol de 2016l’independent

La Festa Major fa 199 anys amb 20 carrers, recupera els gitanos i reivindica els guarnitsPeret Reyes i Sabor de Gràcia, Les Sueques i Da Souza, DiVersiones i Flamingo Tours, rumba, pop, rock i soul per a l’edició 2016

Néstor NociAlbert Balanzà

Ara fa deu anys que la Festa Ma-jor de Gràcia va perdre psicològi-cament el número 2 en el primer dels dígits que indiquen el nom-bre de carrers guarnits. Perquè el guarnit, no cal dir-ho, és el que fa Gràcia diferent de la resta de fes-tes majors que es fan i es desfan. L’any 2006, amb 21 carrers, es va confirmar un lent declivi que va tocar fons el 2008 amb 15 carrers i que ja havia hagut de lamentar alguns incidents greus en les edici-ons de 2004 (un mort) i 2005 (for-tes destrosses als guarnits). Tam-bé el 2008 va ser el primer any que els gitanos van deixar de fer festa.

Any 199. Però Gràcia no es ren-deix com a festa de base i popu-lar i aquesta Festa Major número 199, lluny d’aquell 1817 en què va haver-hi un primer aplec festiu en honor a la Mare de Déu, arriba en un moment de moviments de con-fluència en la societat civil. La Grà-cia que volem es repensa per arri-bar a temps i evitar el monocultiu turístic i especulatiu que ja ha fet insostenible la vida quotidiana en algunes zones de Barcelona. A Gràcia tothom és benvingut, però respecteu-nos, i la Festa Major hi aporta els seus valors: torna al dígit 2 i suma enguany 20 carrers (amb Fraternitat de Dalt i Poble Romaní), hi ha dos carrers que per primer cop guar-neixen junts (Fraternitat de Baix i Tordera), tornen els gitanos amb els seus inconfusibles ves-tits empolainats i tots els festers es reivindiquen en l’essència al crit de Respectem el guarnit. Veurem el lema fins a la sopa.

“La rumba no l’ha inventat ningú”Peret Reyes actua el dijous 18 a les onze a la plaça del Poble Romaní

Xavi Tedó

Torna a Gràcia...Fa quatre anys que no hi toco i em fa il·lusió perquè hi tinc família i sempre hi he tingut contacte. Vaig començar la me-va carrera aquí fent de palme-ro dels Amaya amb el Chango. Després amb el Pescaílla vaig gravar alguns discos, també

amb la Lola Flores, fent les pal-mes i els cors. A Gràcia sóc a casa.

Se sent referent?Dels antics només quedo jo. Vaig tenir la sort de començar molt jo-ve i vaig viure amb els creadors de la rumba. Amb el Peret, que era el meu padrí, m’hi vaig estar 37 anys, des dels 16. Ara sóc jo qui fa rumba d‘arrel.

glaterra, tot i que llavors ningú la coneixia perquè no havia fet Grease encara. Nosaltres vam quedar entre els deu primers.

Quan en Peret es retira funda diferents grups. Vaig fundar Chipen amb Johnny Tarradellas. Al tercer disc, Johnny & Peret, li vam de-manar a en Peret que ens fes la producció, però ens va dir que no podia ni tocar la guitarra. Al final ens ho va fer i ens va po-sar la guitarra i els coros. Arran d’aquesta col·laboració va tor-nar a la música. És el meu gran mestre i tot el que sé és per ell. La rumba, però, no la va inven-tar ell ni ningú, es va anar ges-tant a les festes gitanes perquè el meu avi, en Toqui, ja en feia. En Peret l’actualitza.

I vostè l’ha fet tornar a les arrels. Anaven sorgint grups joves pe-rò cap feia rumba amb guitarra, bongo i palmes. Jo he reivin-dicat l’essència d’aquest estil. Ara he introduit la taula per-què a les festes al carrer de la Cera la juerga començava amb un de nosaltres fent ritmes a la taula i m’acompanya a tots els concerts. Això no ho fa ningú en rumba i és una tradició molt gitana que està agradant molt.

LES NOVETATS

Peret és el seu gran mestre?Era el seu fillol i a finals dels 60 vaig entrar a formar part de la se-va parella oficial de palmeros. Em va veure a tres o quatre festes gi-tanes i li va dir a mon pare si podia venir amb mi. Fèiem molt bolos i al 1974 vam anar al festival d’Eu-rovisió a Brighton, on va guanyar ABBA. També hi va actuar Olivia Newton Jones representant An-

Concurs de carrers. El podi del 2015 fa les seves apostes: Verdi pel surf californià, Fraternitat de Baix (amb Tordera) per la mar salada i Travessia Sant Antoni per les tra-vessies de Jules Verne. Entre la

resta hi haurà un Jocs de Trons (Fraternitat de Dalt), un Senyor dels Anells (Berga), uns Pirates del Carib (Progrés), una cala amb un far (Joan Blanques de Baix de Tot) o l’interior d’una balena (Mozart).

Programació. Només el fet del retorn de Poble Romaní, sota el lema Plaça de la Rumba Catala-na, ja suposa un decantament de la festa al ritme del ventilador. Exemples: Peret Reyes, Arrels de

Gràcia (amb Yumitus i Ramon del Pichón), els dos documen-tals sobre Triana i la rumba de Barcelona, i encara els Sabor de

segueix a la pàgina 4

Especial Festa MajorEspecial Festa Major


3

4


L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanarI

Gràcia a la plaça del Folk/plaça del Sol. El Festigàbal 2016, per segona vegada al miniexili de la Sedeta, atraurà al públic més modern amb grups com Les Su-eques, Da Souza, Los Ganglios o Futuro Terror. El pop indepen-dent, però, també es deixarà sen-tir als carrers amb l’Error Fest de plaça Rovira amb Chica Coyote eta Chico Tornado i Bullitt.Qui vulgui sortir d’aquests dos corrents principals també ho po-drà fer. Els més festers tindran la sort de viure l’espectacle de l’Or-questra DiVersiones, que salden un deute amb Gràcia després de recórrer tot Catalunya durant anys. Els amants del soul tam-bé han de repetir cita a la plaça Rovira amb una nova edició del Blackcelona Festival amb els Flamingo Tours, el supergrup de Myriam Swanson. Els qui vul-

1. Berga. L’Anell de Berga

2. Ciudad Real. Dones, una

història amagada

3. Fraternitat de Baix. La mar

salada

4. Fraternitat de Dalt. Joc de

Trons

5. Joan Blanques de Baix. Jo

estimo Joan Blanques

6. Joan Blanques de Baix de Tot. Cala de baix

7. Perla. Roller Disco Perla

8. Llibertat. L’espai vist pel

cinema

9. Mozart. Balena endins

10. Perill. La Vinàlia de la Venus

11. Plaça del Poble Romaní. Plaça de la Rumba Catalana

12. Plaça de la Vila. L’aigua és

vida, la Vila està viva

13. Plaça Rovira. Rovira, Temps

de Flors

14. Placeta Sant Miquel. Caramel Crush

15. Progrés. Pirates del Carib

16. Providència. Festa

d’aniversari

17. Puigmartí. Ball de màscares

18. Tordera. La mar salada

19. Travessia Sant Antoni. Les

travessies de Jules Verne

20. Verdi. California Dreams

Guarnits no federatsA. Plaça Raspall. Cap persona

és il·legal

B. Sant Pere Màrtir. Tanquem

els CIE i obrim el mur de la

UErgonya

Altres espais no federatsC. Espai Tres Lliris Plaça Nord.

Contra l’especulació

D. Festes John Lennon. Bruixes

els carrers i espais guarnits

ve de la pàgina 2

El Sobrino del Diablo, Gatibu i Insershow, reis de les alternativesEl Casal Tres Lliris i l’ANC pacten un ús comú de la plaça del Nord

Xavi Tedó

Les festes alternatives tornaran a ser part indestriable de la Festa Major de Gràcia amb quatre es-pais, només un dels quals canvia de lloc respecte de l’any passat: l’Espai Tres Lliris passa d’Abdó Terrades a la Plaça del Nord. La solució salomònica, en aquest úl-tim cas, s’ha adoptat gairebé per fets consumats al marge del Dis-tricte: Tres Lliris ha pactat amb l’ANC un ús compartit de l’espai, ja que l’entitat té l’aval de la Fun-dació Festa Major per programar a la plaça del Nord el dia 16. En-tre els actes més destacats d’uns i altres hi ha el concert 20 anys de

lluita juvenil (dia 18, 22.00h), en homenatge a la Plataforma d’En-titats Juvenils, amb grups com Zapato y Cordón, i el concert de Dijous Paella (dia 16, 22.00h). L’ANC no farà enguany cap assaig

de l’11 de setembre però ha pro-gramat un debat (dia 16, 19.30h) amb Isona Passola, Liz Castro, Jordi Turull, Anna Simó, Mireia Vehí i Xavier Domènech (p.c.).

La plaça del Raspall tornarà a acollir els actes que programa l’Esquerra Independentista i altre col·lectius de la Vila, que denun-ciaran el paper de la UE en la crisi dels refugiats. Els bascos Gatibu seran els caps de cartell d’una programació que defuig de nou de grups de masses. A Sant Pere Màrtir, el plat fort dels actes or-ganitzats per La Torna arriba dis-sabte amb el vermut musical de El Sobrino del Diablo i el concert d’Insershow a la nit, en un carrer que serà un clam pel tancament dels CIE. Les festes llibertàries engegaran dijous 18 amb el pre-gó dels poetes Martí Sales i Núria Martínez Vernís.

O.D

“Feia anys que volíem ser aquí”L’Orquestra DiVersiones debuta a la Festa Major

Xavi Tedó

Actuar a Gràcia era una as-signatura pendent?És un dels llocs on ens hem ofert per tocar els darrers anys i aquest any hem tingut la sort de poder-hi actuar rebaixant condicions perquè ens fa trem-pera ser-hi perquè són les fes-tes populars més importants de Barcelona. Normalment ac-

tuem per Girona i el Maresme i evitem anar a Tarragona o a Llei-da perquè tenim família i no som una banda de rock-roll que faci gires, però a Gràcia feia temps que hi volíem ser.

Com serà el debut?Serà un concert molt canalla i provocatiu amb un gran xou a l’escenari. L’objectiu és que el públic canti un himne darrera un

altre, que balli, que aixequi els braços amb l’al·licient que in-tentarem superar-nos perquè Gràcia és un repte i ho dona-rem tot. Aquí t’has de guanyar el públic. Personalment estic molt content perquè no hi he anat mai i la podré viure com a públic i com a grup.

Quins són aquests himnes?Són cançons que la gent se sap des dels deu segons. Temes dels anys setanta i noranta de Rafaella Carrá o Fórmula V i cançons més actuals dels Txa-rango o Els Catarres. Tenim públic jove però també vete-rans que se senten grans a les discoteques.

Tocar a la Festa Major de Gràcia demostra que esteu en un moment dolç?Des de l’abril fins a l’octubre fem una cinquantena de con-certs. Fa deu anys que actuem i sembla que no toquem sostre perquè cada any en fem més. Pensem que la gent se’n cansa-rà però anem cap amunt i en-guany hem incorporat secció de vents per enfortir l’orquestra. La Festa Major existirà sempre i la nostra proposta sempre hi tindrà un lloc.

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Man-

zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Cla-

ra Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric Lluent,

Helena Martín, Òscar Mejías, Paula Solanas i Joanna Chichelnit-

zky. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Conxa Garcia, Pau

Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé, Àngel Garreta,

Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí, Joan Millaret,

Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín, Tristram, Rafa-

el Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll, David Zorraqui-

no. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou. Disseny web: Maria

Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263) publicitat@

independent.cat. Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD

guin festa diürna, sempre crei-xent en els últims anys, també estaran d’estrena perquè els di-ables de la Vella estrenen bèstia amb l’Atzeries. Els Castellers, a la seva plaça forta i guarnida de plaça de la Vila, enguany canvien la diada de diumenge a dissabte a la tarda per estar més fresquets. I tornen a plaça els de Vilafranca...

Referència i solidaritat. A Gràcia tothom és benvingut, i en els últims anys la Fundació Festa Major ha convidat altres festers de Saint-Étienne o de Tolosa de Llenguadoc, i aquesta vegada els tocarà a la gent de Jerusalem. A Gràcia tothom és benvingut, i per això la Fundació promou-rà les polseres de Conquistando Escalones per recollir fons d’una malaltia minoritària de distrofia muscular. A Gràcia tothom és benvingut, menys els agressors sexistes. Cal dir-ho. Bona festa.

Les festes llibertàries

engeguen dijous 18 a la

plaça John Lennon amb

el pregó de Sales i Vernís

Especial Festa MajorEspecial Festa Major LES NOVETATS

Tanquem per vacances. Tornem el pròxim 9 de setembre. Informació 24h a www.independent.cat/gracia i @indepe_gracia

La Manolita, del carrer Providència, treballant en el guarnit

Helena Martín


5

Imma Sust: “Hi ha més demanda de ties bones que de ties divertides”

Clara Darder

Com et definiries?Dona feliç, optimista i alegre fent el que fa, però que li costa moltís-sim fer coses que no li agradin.

No hi entra el pessimisme?No. Com deia Audrey Hepburn a Desdejuni amb Diamants “avui tinc un dia marró” però li trobo la part positiva i la vida és alegria.

Per què hi ha poques dones que fan humor?Hi ha més demanda de ties bones que de ties divertides. Després algunes prefereixen gastar ener-gies cultivant el seu cos i les que cultiven la ment es posen molt

Xavi Tedó

serioses. És com si fer humor, no fos seriós, i ho és. Jo aposto per cultivar-ho tot: cos, ment, alegria i sentit de l’humor.

Ser reivindicativa fa que tin-guis molts enemics?No. Em tanco portes jo sola. Si alguna cosa no em sembla justa, m’aixeco i marxo. La gent no sap rebre una critica positiva, jo no opinaré si no m’ho demanen; pe-rò, si ho fan, seré súper sincera.

Al teu bloc crides molt...Jo crido sempre! M’agrada opi-nar i com tinc un mitjà per fer-ho doncs millor. Sóc pro a tot.

Encara està mal vist que les dones opinem?Si parlem de sexe, està molt mal vist. Hi ha gent que no li agrada la gent difícil per què pensen que posem problemes. Prefereixen avorrir-se amb gent que no pensa.

Ets superdona dels mitjans?Sóc addicta al mòbil, sempre estic connectada fent coses a les xar-xes. Sóc hiperactiva, nomes una hora a la setmana faig pilates i deixo el mòbil a casa.

Quan apareix Amantis?La Marta Molas i jo vam treballar juntes en un programa de sexe. Em va trucar i m’ho va proposar, i a Gràcia, i li vaig dir ràpid que sí.

Les dones estem poc potenci-ades en el porno?Hi ha dones potenciades com

Porta 20 anys dedicada a la co-municació fent de presentadora, reportera, monologuista y escrip-tora. Ha estat a Tele 5, Antena 3, La Sexta, Tv3, Canal Català, RNE, ComRàdio i Catalunya Radio. Està dirigint i presentant ‘Selfiematon’ a BTV i el programa Metrosexual a MetroFm.es. Col·labora a ‘Les 1001 Nits’ de Catalunya Ràdio i a Ràdio 3 ‘Todos somos sospechosos’. És l’encarregada de la botiga eròtica Amantis. La seva primera novel·la ‘Abrázame Fuerte’ amb el pseudò-nim Lof Yu s’ha traduït al francès.

xe dels sentiments. Si van units sóc molt fan, però el sexe pel sexe també mola.

Per què t’han fet pregonera?Vaig néixer i treballo a Gràcia, decoro el carrer cada any amb les noies de la botiga Oslo del davant. Sóc molt vergonyosa...

La recomanació eròtica de Festa Major seria...El trivial eròtic del carrer Perla.

Treballo a la botiga Amantis del carrer Torrent de l’Olla amb Astúries. Vaig a fer el cafè a Di-amant o a Virreina. També vaig al xinés Ramon de Torrent de l’Olla; no queda molt gracienc però es així. Amb les nenes de la botiga Oslo, també a Torrent, tenim bon rotllo; són una asso-ciació d’artistes que s’han unit per vendre les seves creacions. Per menjar vaig al Cafè Pagès: hi tenen unes hamburgueses boníssimes, i el porten l’Alberto

i en Pedro. Compro la fruita a Frucat, a Torrent. Vaig al cines Bosque, a veure Buscando a Do-ri en 3D; que no tot Gràcia som gafapastes, eh!!! Al Teatreneu vaig fer un monòleg i m’ho vaig passar súper bé. Copes al Vinilo i la Vermu, per plaça de la Vila. I la meva disco preferida, l’ALFA; pots ballar abans de les 3. Un desig... Acabem amb el masclisme, l’assetjament sexu-al i la violència domestica.

amb Gràcia

Sust, a la seva botiga de Torrent de l’Olla, moments abans de l’entrevista

l’Amarna Miller, molt reivindi-cativa. També l’Erica Lust, que fa porno per a dones i amb bon gust.

I en l’erotisme?Porno i erotisme cada cop estan més vinculats a l’activisme i al feminisme i això fa que el sexe si-gui una eina més de lluita social i d’apoderament femení.

Emocions i sexe van units?Hem d’aprendre a separar el se-

LA PREGONERA

Som i volem ser

barri d’acollida

A Gràcia som un barri d’aco-

llida, amb un teixit veïnal

extens i divers. Venim d’una

llarga tradició participativa.

Gràcia té vida i activitat, som

un veïnat solidari i que cerca

solucions per a la gent que

passa dificultats, que es pre-

ocupa per a la formació dels

joves. I això no ens és nou.

Entitats com els Lluïsos

desenvolupem una funció

social des de fa més de 160

anys, formant nens i joves en

l’esport i la cultura, som lloc

de trobada i de convivència.

Arran del desallotjament

del Banc Expropiat, ens hem

posicionat oferint un espai

de diàleg i mediació. Hem

volgut promoure un punt

d’inflexió per tal que, enlloc

de violència, hi hagi trobada

i discussió, i que això serveixi

per al futur. L’arrencada ha es-

tat molt encoratjadora. Hem

signat un manifest que vol ser

un punt de partida. Lluïsos

no defensem l’ocupació, però

recolzem l’activitat dels col-

lectius que treballem per qui

ho necessita. Volem promou-

re una taula d’entesa àmplia,

on moltes veus del barri que

avui no s’hi han sumat ho

puguin fer: només fent prou

diversa i inclusiva aquesta

taula, podem obtenir resultats

que construeixin el futur. I

això ha de ser també amb les

administracions públiques,

implicant-se en aquesta taula.

Som ambiciosos i ho volem

ser més. Cal aplegar més veus.

Cal integrar sensibilitats dife-

rents perquè la solució sigui

duradora i inclusiva.

Oriol Hosta,

president de Lluïsos


la Gràcia que volem

6


els principals actes

Dissabte 1319.30 h. Verdi somnis, de Jordi

Margarit, al programa Docs de

BTV.

Dimecres 17 23.00 h. Albert Malla Show Hasta

luego cocodrilo.

Diumenge 21 23.00 h. Aprèn a ballar Country

amb Ana Maria The Lucky One

Festa Major és sinònim de guarnit, l’esperit de la festa i la màxima de Verdi, el carrer que sorprèn any rere any amb els seus decorats preciosos, espectaculars, detallistes

i plens de llum. Del Japó de toriis i geis-hes de l’edició passada, enguany viatgen a la Califòrnia de les palmeres, els surfers, Malibú i Hollywood, un somni construït a

base de fusta, plàstic i tela de galliner. Amb molta imaginació i més precisió construeixen aquests dies un paisatge que impacta de dia i enlluerna de nit.

Silvia Manzanera

California dreams és el títol del guarnit del carrer Verdi per la Fes-ta Major 2016. Tot l’imaginari re-lacionat amb aquest concepte està agafant forma des de fa uns mesos en el local dels veïns d’aquest car-rer que ha posat el llistó molt alt en el concurs i que es pren molt seriosament la seva participació. Perquè guarnit, a Verdi, és Festa Major. Així, en majúscules. I per això s’ho creuen, s’hi esforcen i sumen moltes mans, com les del

Joan, el fuster oficial del carrer, responsable de cada una de les lletres que conformen la paraula Hollywood. O les del Manel, que cremen aquests dies el plàstic de les fulles de les palmeres perquè tingui la textura adequada. “El cap de setmana podem ser unes 30 persones treballant-hi, cadascú fent el que se li dóna millor, però totes les mans són necessàries, les més petites fins les més grans”, afegeix el Manel. El guarnit es divideix en dues parts: la Califòrnia de les platges, les palmeres i els surfistes, i la part de la indústria cinematogràfica. Així, en una de les portalades 13 palmeres de cinc metres d’alçada, una caseta dels vigilants i unes onades gegants donaran la ben-

Verdi imagina el somni californià amb platges de palmeres, surf i Hollywood

vinguda als visitants. La construc-ció de l’aigua està resultant una “feinada de por”, però el resultat s’espera espectacular, sobre tot de nit, quan els leds instal·lats a

sota del plàstic blau submergeixi la gent al Pacífic cap al capvespre. La fusta, igual que l’any passat, és un dels materials estrella. Amb ella s’han fet les taules de surf que

La construcció de l’aigua

està resultant una “feinada

de por”, però el resultat

s’espera espectacular

s’instal·laran als laterals del car-rer. De tela de galliner són les al-tres taules que suporten les cames dels surfistes (vestits amb banya-dor de tela surfer) o les gavines de la platja. El plàstic completa el trio majoritari del decorat; amb ell s’han fet uns simpàtics crancs. L’altre part del decorat està dedi-cat a Hollywood, amb el lleó més famós de la indústria, 400 rotlles de pel·lícula fets a partir de 800 bases de pizza, i 200 focus sorgits de la màgia del plàstic i la pintura que il·luminaran el carrer. Hi ha nombrosos detalls que es deixen entreveure a la seu dels veïns però que no volen revelar. “Si ho expli-quem tot, no hi haurà cap sorpre-sa”, diuen. A partir del 15 d’agost, el somni de Verdi fet realitat.

EL PRIMER PREMI DEL 2015

Lost in

translation

I si els visitants entengues-

sin la festa? I si el problema

fos que no ens acabem

d’explicar bé? I si tot es

pogués solucionar amb una

bona traducció? Tranquils,

que no sóc tan ben pensat.

La massa turística no té

remei. O s’acaba amb ella

(la sobreexplotació) o ella

acaba amb tu.

Però enmig d’aquesta

batalla que té molts fronts,

no hauríem de despreciar

la necessitat d’explicar la

festa als foranis, fins i tot

d’expressar-los els nostres

neguits, en la seva llengua,

esclar, perquè, si no, estem

perdent un aliat.

Fa un any que des de

l’empresa gracienca Tradel

Barcelona, amb la qual

col·laboro, vam impulsar

una acció de la mà de la

Fundació Festa Major per

tal d’oferir una pàgina del

programa oficial en castellà,

anglès i francès.

És un petit gest, acostar-se

al visitant en la seva llengua

-en les seves llengües-,

però penso que tots plegats

hauríem de ser conscients

que una bona comunicació

de cara a l’exterior és clau

perquè la Festa Major de

Gràcia no es converteixi

en el Magaluf del 2025. Fer

pintades de Tourists go home

està molt bé, però que tiri la

primera pedra qui no hagi

viatjat mai amb un vol low

cost per conèixer món i de-

dicar-se una bona farra. No

ens perdem en la traducció,

perquè ens hi va la Festa.

Èric Lluent



Silvia Manzanera

Veïns de Verdi treballant en el guarnit de Califòrnia, aquest dijous

S.M.


7

8




Benvinguda

global

Si us plau, deixi aquest barri

com li ha agradat trobar-lo.

Por favor, deje este barrio

como le ha gustado encon-

trarlo. Por favor, deixe o barrio

como lle compraceu atopalo.

Mesedez, utz ezazu auzo hau

aurkitu duzun bezain ondo.

S’il vous plaît, laissez ce quar-

tier comme il vous a plu de

le trouver. Si prega di lasciare

questo quartiere come amava

trovarlo. Por favor, deixe este

bairro como você gostava

dele encontrá-lo. Please, leave

this quarter as you would

wish to find it. Bittr verlassen

si dieses viertel so, wie sie es

vorgefunden haben. Xin vui

lòng, rời khỏi khu vực này

vì nó hài lòng bạn tìm thấy

nó. Пожалуйста, оставьте

эту область как угодно вам,

чтобы найти его. Tafadhali,

kuondoka eneo hili kama

ni radhi wewe kupata hiyo.

Bonvolu, lasu tiun areon kiel Vi

volas trovi ĝin. Vänligen lämna

detta område som det beha-

gade dig att hitta det. Jọwọ, fi

agbegbe yi bi o ti wù o lati ri

o. Prašome palikti šią sritį, nes

ji malonu jums jį rasti. Sore

wa sore o mitsukeru tame ni

anata o yorokon to shite, kono

ryōiki o nokoshite kudasai.

Prosím, nechajte túto oblasť,

pretože vám páčilo ju nájsť.

Kérjük, hagyja ezt a területet,

mert tetszett, hogy megtalálja

azt. Per piacè, Lasciate puru

stu spaziu comu si voi paria a

truvari lu. Vær så snill, la dette

området som det behaget

deg å finne den. Dubelmo-

Hchugh neighborhood mej

Hoch ‘oH rur ghaH...

Víctor Nubla

Dilluns 1523.30 h. Classe oberta de Lindy

Hop i Ball Clandestí amb

Swing Maníacs.

Dimecres 1723.30 h. Karaokes Band.

Dissabte 2023.00 h. Les Ghordettes presen-

tan Ellos las prefieren gordas.

Teatro-comedy-burlesque-clown.

Innovar, trencar motlles, tenir visió de futur, de conjunt o de barri... Aquestes poden ser algunes de les causes que han portat als carrers Fraternitat de Baix i Tordera a

protagonitzar el que és la novetat principal d’enguany pel que fa al guarnit: la unió de dos carrers per a realitzar un decorat conjunt. La mar salada és la carta de pre-

sentació d’aquesta participació binària que arrenca amb il·lusió i amb ganes de man-tenir el vincle en les properes edicions del concurs de guarnits.

Òscar Mejías

Tenien ganes d’anunciar-ho. La Marta i la Laia s’asseuen, es mi-ren i, sense necessitat de fer cap pregunta, elles soles s’arrenquen a parlar amb un somriure trape-lla als llavis. “El primer que has de saber és que fem un guarnit conjunt”, explica la Marta Sote-ras, portatveu de Fraternitat de Baix. És aquest el gir inesperat que tenien preparat.La idea ja els rondava pel cap ja feia temps, fins que va ser al final de la Festa Major de l’any passat

quan van decidir posar fil a l’agu-lla i engegar aquest projecte tan engrescador. “Teníem ganes de nous reptes, de noves il•lusions” comenta la Laia Martínez, por-tantveu de l’altra meitat del bi-nomi, Tordera. Com en qualsevol inici, no hi ha-via la seguretat que l’experiment funcionés: “Tant pot ser que ens estampem, com que això sigui un èxit”. I és que no només és enge-gar un projecte diferent, sinó que es tracta de posar en comú dues maneres de treballar que elles mateixes defineixen com a “anta-gòniques”. Però des dels dos carrers han aconseguit explotar la part més bona d’aquesta experiència: la

Ò.M

Fraternitat i Tordera se submergeixen en un mar que reflecteix el món de la pesca

de sumar habilitats, esforços, les idees o coneixements. “Tot és més ric”, diu la Laia. I aquesta riquesa els ha portat a

El guarnit dels dos carrers ens traslladarà al dia a dia dels pescadors

donar una volta més al tema que van imaginar: La mar salada. No van voler quedar-se en un fons marí, sinó que van afegir-li

l’element pescador. Així doncs, el seu guarnit voldrà mostrar l’es-cena de la vida de la pesca a vista de peix. Un dels factors que els van fer decantar-se per a aquesta temàtica va estar en que és molt modelable, és a dir, no hi ha la obligació d’arribar a uns mínims, sinó que, a partir de la idea con-ferida, es poden ampliar o reduir elements. I això era una ajuda per a l’inici d’un nou projecte que en-cara no sabien com funcionaria.Tot i aquesta unió de carrers, els actes festius sí que aniran per se-parat i seguiran la mateixa tònica dels anys anteriors, que és la de potenciar les activitats diürnes i platejades per al gaudi dels veïns del carrer.

Els dos carrers han posat

en comú dues maneres de

treballar antagòniques a

l’hora de decorar

Òscar Mejías

EL SEGON PREMI DEL 2015 Especial Festa MajorEspecial Festa Major


9

10



Dilluns 1519.00 h. Speed Dating: Troba-

da de cites ràpides per trobar

parella.

Dijous 1819.00 h. Havaneres amb Pirats

pel Mar.

Divendres 1923.00 h. Concert de La Casita del

Huerto (rumba catalana) i Funk

Tumaka (versions funky).

Jules Verne és el gran protagonista del guarnit de la Travessia de Sant Antoni. La Comissió de Festes d’aquest carrer s’en-dinsarà en quatre de les seves obres més

conegudes per reflectir l’univers literari de l’escriptor francès. Després de debutar fa dos anys i acabar en la tercera posició a les dues edicions, els autoanomenats ‘travessierus’

aspiren de nou a fer podi amb un guarnit que gaudirà de més continuïtat on han cuidat els petits detalls amb estructures menys grans que els feien perdre massa temps.

Xavi Tedó

“Volem plasmar les seves his-tòries, recopilar els espais més emblemàtics dels seus llibres”. Amb aquesta síntesi Nàdia Bes-tregui, presidenta de la comissió, descriu el viatge per un llibre de grans dimensions i diferents tin-ters, en el que serà la portalada principal i que conduirà els visi-tants al centre de la terra on s’hi amaguen animals misteriosos i pedres precioses. De terra ferma passem al fons marí per divisar peixos, nautilus i un pop de grans dimensions amb una única barra que s’inco-pora al guarnit. Una onada ge-gant tancarà la recreació de les Vint mil llegües del viatge sub-marí. El viatge prossegueix pel cel emulant les Cinc setmanes en globus amb la companyia de núvols, ocells, avions de l’època i d’altres objectes voladors fan-tàstics en homenatge a les en-certades prediccions que va fer l’autor. Al final del trajecte el cel s’enfosqueix per veure planetes i estrelles il·luminades i una llu-na gegant que ens convida a so-miar com el llibre De la terra a

Xavi Tedó

La Travessia de Sant Antoni reivindica l’univers literari i màgic de Jules Verne

La il·luminació jugarà un paper cabdal en el guarnit de la Travessia de Sant Antoni

la Lluna. “La il·luminació era la nostra assignatura pendent per-què l’any passat la Torre Eiffel no estava il·luminada en el conjunt perquè ho vam deixar per l’úl-tim moment, i enguany hi hem abocat molt esforços i de nit serà preciós perquè hi haurà un munt d’efectes amb moviment a tots

els espais”, diu la Nàdia. I l’aspi-ració és el podi: “Estem molt ben acostumats, ens agradaria aca-bar entre els tres primers, però si quedem més avall tampoc passa-rà res, aquest any hem començat abans per poder gaudir del pro-cés”, deixa clar. La clau de l’èxit, a parer seu, és “l’organització in-terna i que fem vida al carrer, la gent ens coneix i s’hi apunta, ara ja som una cinquantena”. La ma-joria són joves, però també hi ha gent gran com la Conxita, que als 93 anys es posa la bata cada tarda per ajudar amb el guarnit.

La comissió ha posat

l’accent en millorar la

il·luminació, una de les

assignatures pendents

X.T.

EL TERCER PREMI DEL 2015

Teixint guarnits

A Espanya, després de les

segones eleccions, ningú sap

quan ni com es podrà formar

un nou govern, i, malgrat totes

les expectatives, sembla que

ja no hi ha cap possibilitat de

canvi. A Catalunya, el govern

segueix pendent d’una moció

de confiança mentre el full

de ruta es desdibuixa. Europa

segueix ferma en les seves

polítiques d’austeritat i nega

l’asil a milers de refugiats, a

Gran Bretanya ja es fan notar

les conseqüències del Brexit i

França segueix commociona-

da per l’últim atemptat terro-

rista a Niça. Al barri, la mani-

festació contra l’especulació i

l’elitització concentra cente-

nars de persones. Pels racons

de moltes ciutats centenars

de persones cacen Pokemons

virtuals. Però al meu carrer,

entre tanta incertesa i descon-

cert global, tot continua igual

com sempre. Els veïns i veïnes

es troben per anar enllestint

el guarnits. La senyora Lluïsa,

la Marcela, i la Dolors no hi

falten mai. De mica en mica

comencen a agafar forma unes

figures grans, de guix. Al carrer

a l’estiu, es teixeixen minuci-

osament decorats, escenaris i

atmosferes, altres espais, altres

móns. Ei, els d’aquí i els d’allà:

RESPECTEU els GUARNITS.

Sara Reñé




11

12

l’independent

Les 50 recomanacion

22.00 h Triana pura y dura i La rufresca. Plaça del Poble Rom

22.00 h La Talvera i El Pont d’Arca23.00 h Son de l’Havana. Havaner

23.00 h Chica Coyote eta Chico TPlaça RoviraDI

DIJOU

20.00 h Pregó de les festes llibertà

Martínez Vernís, poetes. Pla

21.00 h Los Ganglios, Les Suequebal. Plaça de la Sedeta

Carrers i places guarnides Espais de Festa Major Espais guarnits no federats i altres espais

DIUMENGE 14

19.00 h Pregó de la Festa Major de Gràcia a càrrec d’Imma Sust,

periodista i actriu. Plaça de la Vila de Gràcia

DILLUNS 15

08.00 h Traques i Matinades amb grallers, tabalers, trabucaires i

grups de foc. Inici: Plaça Vila de Gràcia

13.00 h Matí de Festa Major amb la presentació d’Atzeries,

la nova figura de foc de la colla Vella. Des del pla d’en

Salmeron

18.00 h Cercavila de cultura popular amb les colles de Gràcia,

trabucaires del pla de Barcelona i del seguici festiu de

Sitges. Inici: carrer Gran/Santa Àgata

20.00 h Coral de iaioflautes. Carrer Ciudad Real

20.00 h La Revolució cantada. Cinema documental. Home-

natge de l’ANC al procés independentista d’Estònia.

Cinemes Texas

22.30 h Eskisos. Reggae. Carrer Mozart

23.00 h Gatibu. Rock. Plaça del Raspall

23.00 h Lina Lab dins Festival Art Sonor 44Perills. Experi-

mental. Carrer Perill

00.00 h La Banda del Panda. Rumba-reggae. Carrer Berga

DIMARTS 16

12.00 h Trobada d’Urban Sketchers i vermut amb Jules. Folk

alternatiu. Travessia Sant Antoni

19.30 h Debat a la fresca: Procés Constituent. Amb Isona Pas-

sola, Liz Castro, Jordi Turull, Anna Simó, Mireia Vehí i Xavi-

er Domènech (p.c). Festa ANC. Plaça del Nord

22.00 h Dijous paella. Rumba. Festa ANC. Plaça del Nord

23.00 h Arrels de Gràcia amb Yumitus i Ramón del Pichón.

Rumba. Plaça del Poble Romaní

23.00 h Orquestra DiVersiones. Rock. Plaça de la Vila

DIMECRES 17

18.00 h Lliurament de premis de guarniments de carrers. Pla-

ça de la Vila

19.30 h Tori Sparks. Folk-Rock. Carrer Joan Blanques Baix de Tot

21.00 h El principi d’Arquímedes. Teatre Casal Corpus dins l’Ar-

Teneu. Plaça Revolució

31 de juliol de 2015

13

ns de L’Independent

umba de Barcelona. Cinema a la

aní

alís. Plaça del Folk. Plaça del Sol

res i rom cremat. Fraternitat Baix

Tornado i Bullitt dins Error! Fest.

US 18

ries a càrrec de Martí Sales i Núria

aça John Lennon

es i Bigott. Pop. Dins del Festigà-

alternatius

22.00 h 20 anys de lluita juvenil. Espai Tres Lliris. Plaça del Nord

22.00 h Mars attacks. Cinema a la fresca. Carrer Llibertat

23.00 h Peret Reyes y sus rumberos. Rumba. Plaça del Poble

Romaní

DIVENDRES 19

13.00 h Vermut de Reus amb David Bages. Plaça Vila de Gràcia

19.30 h Baixada del pilar caminat. Castellers de la Vila de Gràcia.

De plaça del Sol a plaça Vila de Gràcia

21.00 h Los Mambo Jambo, Futuro Terror i Da Souza. Pop. Dins

del Festigàbal. Plaça de la Sedeta

21.30 h Sopar de l’Independent. Preu: 15 euros. Reserves: indepen-

[email protected]. Carrer Ciudad Real.

22.00 h Familea Miranda, Malamara i La VVitch. Rock, rap i

trap. Plaça John Lennon

23.00 h Flamingo Tours i Soweto dins Blackcelona-Rovira Expe-

rience 4.2. Soul. Plaça Rovira.

23.00 h Àlex Bass/King Horror. Singjay. Carrer Ciudad Real.

23.00 h Molly G, Biscuit i Aliment. Pop. Carrer Perla

23.00 h La Portàtil FM i El Pony Pisador. Folk. Carrer Progrés

23.30 h A Contrablues. Blues. Placeta Sant Miquel

DISSABTE 20

12.00 h El Sobrino del Diablo. Carrer Sant Pere Màrtir

14.30 h Botifarrada popular d’Invernàlia. Fraternitat de Dalt

18.00 h Diada Castellera. Castellers de Vilafranca, Xiquets de

Reus i Castellers de la Vila de Gràcia. Plaça de la Vila

22.00 h Sabor de Gràcia. Plaça del Folk. Plaça del Sol

22.30 h Insershow. Punk. Festes alternatives. Sant Pere Màrtir

23.00 h The Soultans. Pop-rock. Carrer Joan Blanques de Baix

23.00 h Xou Albert Malla ‘Hasta luego Cocodrilo’. Punxadiscos.

Carrer Providència

23.15 h Pastorets Rock i Nius de nit. Plaça de la Vila

DIUMENGE 21

20.00 h Tabalada i correfoc. Plaça de la Vila-plaça Trilla-Plaça Vila

23.00 h Las Bistecs, Ultraplayback, Mr. Andreu i sardanes fi de festa. Inclassificable. Carrer Perla

23.00 h Ball country amb Ana Maria The Lucky One. Carrer Verdi

23.00 h Reclam. Versions rock català. Carrer Puigmartí

23.00 h Chino & The Big Bet. Swing. Plaça del Swing (plaça Diamant)

14


LA RESTA DE CARRERS GUARNITS Especial Festa MajorEspecial Festa Major

Adopta un guiri

Pensant, pensant quina

solució podríem posar-hi als

estralls que causen als deco-

rats els forans durant la Festa

Major, m’ha sorgit el següent.

Proposar a les agències de

viatges que ofereixin als

estrangers un pack d’im-

mersió en la cultura popular

catalana que vivim a Gràcia

durant les festes. El programa

s’anomenaria Adopta un guiri.

Els estrangers que vénen a

Barcelona la setmana prèvia

a la Festa Major de Gràcia po-

drien ajudar en els decorats

dels carrers. Fent feina diària

en alguna associació de veïns

del carrer que hagin escollit o

els hi ha tocat, integrant-se en

el fet d’aixecar-se d’hora i pro-

duir material decoratiu durant

moltes hores. Intercanviant

amb els vilatans les seves pre-

ocupacions i angoixes sobre

com connectaran aquella

llum, acabaran les peces que

falten o penjaran la figura

més grossa.

D’aquesta manera les

persones que no viuen el

dia a dia de Gràcia podrien

implicar-se una mica en la

festa des de dintre. Seria un

bon mètode d’entendre com

ens passem un any sencer

pensant, projectant, produint

i construint decorats de gran

alçada i magnificència. Això

sí, després de deixar-se la pell

ajudant als carrers, els hi do-

naríem unes quants refrescos

per la seva participació no

etílica a la festa. I també de

record se’ls donaria una petita

peça, creada per ells, del de-

corat, evitant que l’arrenques-

sin posteriorment durant la

nit. Què us sembla?

Clara Darder


Silvia Manzanera

Veïnes de Fraternitat de Dalt s’afanyen amb les tasques de pintura del guarnit “del retorn”, després de tres anys

Les dones, Girona, l’aigua, Joc de Trons, Pirates del Carib o el Senyor dels AnellsEl vintè aniversari de Joan Blanques, una platja vintage o l’interior d’una balena a la resta de carrers

BergaL’anell de Berga. Tot i no ser elfs, els veïns que s’encarreguen del guarnit de Berga treballen com a tals. Són 5 persones, la ma-joria d’elles rondant les vuit dèca-des, i tenen la paciència suficient per fer 150.000 tires de plàstic i posar-les en una tela de galliner que es convertirà en un bosc tupit a l’estil de la Comarca. Golum i el reflex del llac estaran a l’entrada i una torre amb porticó tancarà el carrer i el món del Senyor dels Anells. Els veïns fan una crida a la col·laboració del guarnit, si no “quedarà en dubte el guarnit de l’any que ve”.Activitat recomanadaTitelles El petit secret de la Laia. Dv 19 a les 18 h

Ciudad RealDones, una història amaga-da. De famoses, de científiques, de guerreres però també d’anò-nimes. Sota un sostre de tires ple de noms de dones de tot tipus, aquest carrer fa un recorregut per diverses tasques invisibilitzades que han desenvolupat les dones en diferents èpoques. Des de la dona que treballava a la fàbrica en grans telers, fins a la figura de les trementinaires, encarregades de recollir herbes sanadores i acusa-des de bruixeria, aquest decorat es mostra més reivindicatiu que mai.Activitat recomanadaAlex Bass i King Horror. Dv 19. 23 h

Fraternitat de DaltJoc de Tronats. Retorn “a lo grande”. Així es com volen ree-ganxar-se Fraternitat de Dalt a la Festa Major, després d’una atura-da sabàtica. I què millor que amb un guarnit tan mediàtic com Joc

de Trons: amb els set regnes, el mur, la cúpula del Niu d’Àligues, el tron de Ferro o Altojardín. I, esclar, un drac. El teatre i les ac-tivitats infantils les altres grans protagonistes de la programació.Activitat recomanadaConcurs de disfresses de Joc de trons. Divendres 19. 18 h

Joan Blanques de BaixJo estimo Joan Blanques. Els veïns del carrer Joan Blanques celebren enguany 20 anys de par-ticipació en la Festa Major, que es diu aviat, i ho celebren amb un guarnit que inclou milers de cors vermells de totes les mides, o 365corones, una per cada dia de l’any, entre d’altres molts ele-ments. Constants i creatius, Joan Blanques està d’aniversari. Mol-tes felicitats.Activitat recomanadaCinema: Priscilla, reina del desier-to. Dijous 18. 23 h h

J. Blanques Baix de TotCala de baix. De la pista d’ater-ratge de l’edició passada a la re-presentació d’un poble de pesca-dors de finals de segle, amb tot l’imaginari de l’època fet a partir de material reciclat i tela de galli-ner. No hi falten les típiques cases blanques amb finestrals blaus, una barca de vela llatina o una xarxa plena de peixos. Activitat recomanadaConcert Bourbon, The Incorregi-bles Blues Band i Código Rock. Dis-sabte 20 d’agost 23 h

La PerlaRoller Disco Perla. La sub-cultura disco es farà visible amb una sala de ball dels anys setanta i vuitanta. Un guarnit que no es-catimarà les clàssiques boles de llums que giren, focus, altaveus, vinils i gent ballant. Tampoc fal-taran els pantalons acampanats, les plataformes i els patins en un

homenatge a la música funky que també es reflecteix en la seva pro-gramació. Activitat recomanadaConcert Rhythm Treasures amb Myriam Swanson i Roller Sarda-nes. Dilluns 15, 23 h

LlibertatL’espai vist pel cinema. Els vianants que s’hi acostin podran gaudir d’un viatge per l’espai a través de pel·lícules interestel·lars des del planeta Terra, que obrirà el carrer, fins a les profunditats del cosmos. Enmig, una nebulosa i l’Enterprise d’Star Trek acom-panyaran el viatger per un sostre monocolor i inquietant fet de bos-ses d’escombraries. Els guarni-dors de Llibertat asseguren anar justos com cada any però confir-men que cap intrèpid es quedarà sense la seva experiència còsmica.Activitat recomanada17è Concurs de puzzle. Dg 21. 18 h


15

LA RESTA DE CARRERS GUARNITS Especial Festa MajorEspecial Festa Major

Xavi Tedó

Veïnes de Perla amb les teles que formaran part de la seva disco particular

MozartBalena endins. Sempre un pas més, Mozart convida a fer un fan-tàstic viatge a l’interior d’una ba-lena, una metàfora creada a partir de peixos o un vaixell enfonsat. Sorpresa marca de la casa.Activitat recomanadaA Chant (reggae), Fiction park, Los electricos i Simone. Dijous 18. 22.30 h

PerillLa Vinàlia de la Venus. La inspiració ha sorgit d’un carrer proper: Venus. La deessa de la be-llesa, amb una altura de 3 metres a la cantonada de Lluís Vives, serà la protagonista del decorat de Perill, que ha fet una interpretació lliure de la famosa obrra de Botticelli. El decorat s’englobarà dins de la festivitat de Vinàlia, que a l’antiga Roma se celebrava per a demanar a Venus que la collita de raïm fos bona. Tenen clar que no guanyarà però els fa molta il·lusió preparar el guarnit perquè “fer festa és per conèixer els veïns i fer barri”. Activitat recomanadaFestival d’Art Sonor 44Perills. Naschla OS. Dimats 16. 23 h

Poble RomaníPlaça de la Rumba Catala-na. La plaça del Poble Romaní serà la plaça de la Rumba Cata-lana en un guarnit que recull els principals elements d’aquest estil

musical que va néixer a la Vila, com un caixó i una guitarra de vuit metres.Activitat recomanadaPeret Reyes. Dijous 18. 23 h

Plaça de la VilaL’aigua és vida, la plaça es-tà viva. Els Castellers de la Vila de Gràcia aposten per canviar els decorats figuratius i centrar-se aquest any en un guarnit més eteri. O compacte, depenent de la temperatura. Fent honor al color de la seva camisa, l’aigua n’és l’eix principal. En l’estat líquid, el guar-nit tindrà un molí i una cascada i una pluja que regalarà les plantes de l’hort que han confeccionat. Tot això amb la intenció de descobrir nous materials i tècniques, sobre-tot el plàstic.

Activitat recomanadaPastorets Rock. Dissabte 20. 23.15 h

Plaça RoviraGirona, temps de flors. Pla-ça Rovira aposta per la unitat de color i viatja a la capital gironina en l’esclat de la primavera. Les composicions de flors estaran repartides però burlaran la gra-vetat en forma de jardí invertit: al sostre hi haurà vegetació amb testos. També hi haurà el caracte-rístic Pont Eiffel del riu Onyar. La Maisa reconeix que són una mica freaks i que hi haurà un element desconcertant però justificat: un robot; inspirat en una pel·lícula de Hayao Miyazaki. Activitat recomanadaNit de rock: Imperial Jade + 77. Dissabte 20. 23 h

Placeta Sant MiquelCaramel Crash. La placeta es posa llaminera i decideix imitar el famós joc del Candy Crush. Els dolços estaran fets de paper de seda i el decorat comptarà amb el molí característic del joc, confeccionat amb 5.000 llaunes. En aquest cas, els mateixos per-sonatges sortiran de la pantalla per convidar els vianants a intro-duir-se al joc i fins i tot hi haurà una botiga al mig del carrer per a comprar caramels. Activitat recomanadaGospel amb el grup Sedeta Gospel Singers. Dv 19. 19 h

ProgrésPirates del Carib. A l’entrada, la Perla Negra de grans dimen-sions que hauran de construir a última hora per l’immens volum que ocuparà. L’Illa Tortuga, plena de pirates de la tripulació de l’ex-cèntric Jack Sparrow, un tresor ben amagat i una font amb mone-des seran els escenaris que envol-taran l’atmosfera. Progrés no tira un pas enrere, aposta per grans i complexes estructures, com ex-plica en Marc, que no dubta en afirmar que sempre intenten su-perar-se. Aquest any no se’ls esca-pen ni les estalactites del guarnit.Activitat recomanadaMatí solidari amb Plataforma Stop Mare Mortum. Dijous 18. 12 h

ProvidènciaFesta d’aniversari. Abans d’entrar es recomana demanar un desig; un pastís, màscares, caixes de regals... hi ha tot el ne-cessari per a una bona celebració. El pastís, que n’és la peça més desitjada, està fet de paper de diari i cola i presidirà el carrer. Per fer els últims retocs sempre reben ajudes perquè tot quedi enllestit a temps. L’Emma, una de les veïnes, afirma que és “ben senzillet” però que el resultat és encantador perquè han apostat per elements fàcils de confeccio-nar però amb molta energia. Activitat recomanadaBtifarrada. Dimarts 16. 21.30 h

PuigmartíBall de màscares. Puigmartí es posa exquisit amb un ball de màscares. Uns bidons de cervesa coberts de papers de colors seran el material de construcció d’unes delicades columnes de llum que il·luminaran el ball. El guarnit serà senzill però compta amb ac-tuacions imprescindibles com les Havaneres, que ja fa més de 30 anys que celebren i que els veïns esperen amb les màscares posa-des i l’elegància de la nit.Activitat recomanada Havaneres. Dimarts 16 a les 18 h

Text: Helena Martín / S. Manzanera

16


EL FESTIGÀBAL

Durant la gira de concerts que vam fer a Londres, la productora Margo Broom ens va veure, li va agradar la nostra proposta i es va oferir per gravar-nos el nou disc als Hermitage Works Studios a un preu simbòlic perquè nosaltres ens havíem de fer càrrec dels bit-llets de l’avió. Ara ella vindrà aquí a Catalunya per gravar la resta de cançons que falten per acabar el disc. Com és aquest nou treball?És un disc amb diferents regis-tres, més contundent i un punt més treballat, però ha sorgit de forma natural, tal com raja. Ens venia de gust pensar i gravar les

Les Sueques: “El Festigàbal és la cirereta d’una gran gira d’estiu”

El Festigàbal 2016 se celebra per segon any als jardins de la Sedeta

Tot i tenir la sala tancada, l’Heliogàbal no atura la seva activitat per Festa Major. Després de convertir la plaça Rovira en el seu fortí durant anys, el Festi-gàbal repeteix escenari als jardins de La Sedeta per

segon any seguit amb artistes com Da Souza o Les Sueques, que prometen nivell. La cantant d’aques-tes últimes, Blanca Lamar, explica com afronten el concert que el 18 faran després de Bigott.

Xavi Tedó

No és el primer cop que to-queu a la Festa Major de Grà-cia.Vam tocar al carrer Mozart fa tres anys. En Pau, el batería, vivía allà, i es va posar en contacte amb un membre de la comissió de festes i vam acordar actuar-hi. Va ser molt bonic, hi havia un munt de gent. La Festa Major de Gràcia ens agrada molt. La Raquel, la teclista, també viu a Gràcia, al carrer Astúries. La meitat de la banda és gracienca.

Al Festigàbal sí que ho fareu per primera vegada. A l’Heliogàbal hi hem tocat dos cops. El mes de febrer ens van dir de tornar-hi, però va ser just el moment en què van haver de tancar pel tema de la llicència i el concert es va suspendre. Fa uns mesos ens van comentar que els faria gràcia que toquéssim al Fes-tigàbal i vam dir que sí de seguida.

El vostre segon i últim disc, Educació Física és de l’any passat. Avançareu alguna cançó nova al Festigàbal?Estem gravant el tercer disc, que es titula Moviment, i ja tenim set cançons enregistrades. N’avança-rem alguna, segur dues. El disc sortirà el mes de gener, però ani-rem traient singles a partir de la tardor.

Aquest disc l’heu produit a Londres. Com ha anat això?

Les Sueques, en una imatge promocional

cançons de manera diferent, pe-rò fidel a la nostra manera de ser i fer.

És manté l’essència d’aquest rock de garatge, aquest post-punk que us dóna una identi-tat pròpia?Hi ha més diversitat, també hi ha distorsió, però sense abando-nar el que som, el punk, el so de garatge, aquest segell dels anys setanta que sempre ens ha acom-panyat.

Com està anant la gira aquest estiu?Estem fent concerts. Aquest juliol no hem parat! Hem estat a Moià, a la Festa Major del Poble-Sec, i també a Maó i a Ciutadella. A Ciutadella ja hi vam ser fa quatre anys, però bufava fort la tramun-tana i molta gent no va poder ve-nir. El Festigàbal serà la cirereta d’un gran estiu.

L.S


“Avançarem dues cançons

del nou disc que estem

gravant, ‘Moviment’”,

apunta Blanca Lamar


17

18


Turistes sense

moure’ns

A principis dels 80, quatre

habituals del Tastavins de

Ramón y Cajal, ens va agafar

per desembarassar vapors

proposant l’edició d’un diari,

fins i tot el vam batejar d’una

sola tacada: El Badall de

Gràcia. Crec que jo era l’únic

periodista. Però estàvem en

una autèntica societat líquida.

No quedava clar què era la

Transició, nosaltres, almenys,

no la governàvem. Volíem

explicar històries del nostre

entorn. Per això teníem una

ràdio al.legal, La Campana, i

un parell de mitjans escrits.

A José Luis, Evelio, Joan i qui

escriu, El Badall ens va sem-

blar una idea genial. Sobretot

perquè no hi havia això que

se’n deia pla de negoci. Millor

patir, que diria el senyor Kurtz.

En aquests darrers mesos he

pensat molt en com informa-

ríem des de El Badall els fets

del Banc Expropiat. Ni idea.

En aquella época no passaven

aquestes coses. Ara, Barcelona

és una marca. Gràcia és

part de la marca. I nosaltres,

també. Se suposa que hem de

portar-nos bé per no tacar-la.

La marca es deixarà sentir a la

festa. Aquells que vinguin pot-

ser ni sabran què va passar en

un banc buit (sona estrany...).

Però Colau&Co, Mossos, oku-

pes i veïns, pro o en contra,

van haver de pensar i negoci-

ar. Tenen raó els que demanen

debatre solucions al turisme

que tenim a Barcelona. Ens

estem convertint en turistes

de nosaltres mateixos. Sense

cap de les avantatges, perquè

seguim aquí, sense viatjar.

Luís Àngel

Fernández

Hermana

La Festa Major 2016 té enguany la particu-laritat que representa un autèntic compte enrere de la festa de l’any que ve: l’any 2017 farà 200 anys de la primera ressenya d’un

aplec pels volts del 15 d’agost en honor a la Mare de Déu. A la programació actual hi queden pocs elements de religiositat (la missa o l’homenatge a Sant Roc). No obstant això,

en homenatge a aquests 200 anys de dina-mització social, la Fundació Festa Major vol arrencar al maig un calendari d’un any sota un envelat permanent als Jardinets.

Albert Balanzà

La reconstrucció d’un envelat clàssic, amb alguns canvis de ma-terial per qüestions de seguretat, és el principal element simbòlic que s’està configurant amb vis-ta a la commemoració dels 200 anys de Festa Major. No hi haurà ni fusta ni tela, per exemple. Pe-rò l’acord entre la Fundació i el Districte, amb la possible partici-pació d’altres institucions com la Diputació de Barcelona, perme-trà visibilitzar aquesta estructu-ra inconfusiblement de festa que

la majoria d’assistents a la Festa Major de Gràcia només recorda-ran d’algunes pel·lícules ja anti-gues com La Plaça del Diamant.L’envelat als Jardinets, si tiren endavant unes negociacions que ara mateix recullen sís de mane-ra entusiasta -però que cal posar el fil a l’agulla final-, s’aixecarà entre el maig del 2017 i el maig del 2018 i concentrarà una pro-gramació especial que arrencarà amb la presentació del cartell de la Festa Major del Bicentenari. “Cal cuidar alguns detalls com el desnivell de l’espai i la voluntat és que sigui reutilitzable per a al-tres festes de Catalunya”, explica a aquest setmanari la presidenta de la Fundació Festa Major, Car-la Carbonell.

La Festa Major del Bicentenari projecta un envelat muntat tot l’any als Jardinets

L’envelat de Festa Major, en una imatge retrospectiva

tòriques com les que van prota-gonitzar als anys 70 Raimon o els Mustang. Però si hi ha un element que fa brillar els ulls als organitzadors és la recuperació del guarnit del carrer Gran de Gràcia. “Aquí els comerciants i les escoles hi han de tenir un paper essencial”, as-segura Carbonell i hi assenteix Mañà. El debat, òbviament per un tema de costos, se centra ara en el tram a guarnir: de Jardinets a Fontana, o més amunt.La Festa Major 2016 encara no ha començat a l’hora de redac-tar aquestes línies, però ja hi ha molta gent treballant en el Bi-centenari. L’any que ve, passi el que passi, la festa sí que serà re-alment grossa.

El primer acte es farà

el maig del 2017 amb la

presentació del cartell de la

Festa Major del Bicentenari


LA COMMEMORACIÓ

Tal com va explicar en una entre-vista recent el comissari del Bi-centenari, l’etnògraf Josep Mañà (vegeu L’Independent núm. 624), la Festa Major té “un deu-re de recuperació patrimonial dels envelats” i l’oportunitat del 2017 -i la implicació de les enti-tats públiques i privades- ha de permetre completar “una de les aportacions catalanes a la histò-ria de l’arquitectura”, com defen-sa Mañà.L’envelat també acollirà expo-sicions, col·loquis i tota mena d’actes durant aquest 2017-2018 especialment festiu, perquè la Fundació Festa Major té la vo-luntat d’estructurar la celebra-ció cada mes del Bicentenari al voltant d’una temàtica. També

s’hi vol fer, per exemple, un ball de carnaval. “Volem aprofitar al màxim un espai diàfan de 300 metres quadrats”, argumenta la presidenta de la Fundació.

El carrer Gran i 100 ideesLa crida cívica que Festa Major va fer el mes de febrer passat, amb urnes on es recollien idees, ha culminat aquest estiu amb un centenar de propostes que s’es-tan estudiant i a les quals encara s’hi afegiran algunes més a partir de l’urna que la Fundació dispo-sarà a la seva seu de l’Espai Mu-sons durant la Festa Major.Entre aquestes propostes destaca la possibilitat de fer guarnits co-muns entre tots els carrers l’any 2017 o recuperar actuacions his-


Arxiu


19

20


Gentrificació

És difícil negar que Gràcia ha

mutat. Com a espai urbà en

transformació ha foragitat

el veïnat de tota la vida amb

preus de lloguers impagables,

ha convidat a instal·lar-se a

comerços que fan les delícies

de hipsters, muppies i cooltu-

retes, i ha obert les portes a

les masses de turistes que tre-

pitgen la ciutat. Gràcia, sens

dubte, s’ha gentrificat. I si bé

habitualment els processos

de gentrificació vénen acom-

panyats d’una desintegració

del teixit social dels barris, la

bona notícia és que a la Vila

això no ha passat. Des de les

seves illes de resistència, les

colles de cultura popular, els

casals i ateneus, les associaci-

ons de veïns i altres col·lectius

segueixen dient la seva, reu-

nint-se per celebrar i també

per reivindicar. En l’espiral

de canvi, la Festa Major ha

hagut d’adaptar-se als nous

temps. Els festers i festeres

han après a reinventar-la

sense perdre l’essència, tot

mantenint-la al marge dels

processos de gentrifi cació. Per

als de tota la vida, la festa és

un front guanyat, on malgrat

no cal batallar, sí cal enviar un

missatge de guerra a tots els

qui hi decideixen venir: “Keep

calm and peacefully enjoy la

Festa Major”.

Meritxell Díaz


LA MEMÒRIA HISTÒRICA Especial Festa MajorEspecial Festa Major

A les portes de la celebració del bicentenari de la Festa Major de Gràcia el 2017 i de les diferents activitats que tindran lloc el proper any pensades per a tots els públics, aquesta

efemèride obre el camí a moltes preguntes tant per part dels veïns de Gràcia com de fora, sobretot en dos aspectes importants: un el que fa referència als seus guarniments i

estructura i l’altra en l’origen de patrocini de la festa. Sant Roc, protector de les pestes, era l’antic patró de la vila de Gràcia, però la Vila està sota el patrocini de la Mare de Déu.

Josep Maria Contel

Els inicis de la Festa Major van anar paral·lels a l’evolució urba-nística de la Vila, que es va iniciar en la darrera dècada de 1790 però va quedar aturada durant la Guer-ra del Francès entre 1808-1814. Recuperada la normalitat, el crei-xement va ser imparable: substitu-int els camps de conreus per car-rers, places i edificis, al temps que la seva població augmentava i que la va convertir el 1897 en la novena ciutat d’Espanya.En aquest creixement el 1817 hi va sortir el primer apunt d’un aplec (vegeu quadre) i el 1862 apareixia a la premsa la primera noticia d’un carrer guarnit, el carrer Ample (Verdi), sorgit d’una urbanització de 1850 i que els seus veïns van guarnir i il·luminar durant dos dies amb un ampli programa de festa. Els primers carrers guarnits s’aplegaven en els sectors de la Vi-la més poblats: a l’entorn dels car-rers Ample, Providència i Alzina, al volant del carrer de la Riera de Sant Miquel o aprop de la plaça de la Vila, com Estrella (Martínez de la Rosa), Culebra (Francisco Gi-ner), Aurora (Mozart), Fraternitat, Progrés, entre altres.Al llarg de la història la participa-

Arxiu Municipal del Districte

Dos-cents anys d’una festa que va néixer en l’aplec de 1817 a la masia de Can Trilla

El primer apunt

del bicentenari

El 1817, el propietari de la ma-sia de can Trilla, va cedir la ca-pella als frares franciscans del convent de Jesús, enderrocat per l’exercit francès, per guar-dar les coses que havien pogut salvar mentre es construïa el nou, on avui hi ha l’esglèsia de Santa Maria i Jesús. Amb motiu d’aquest trasllat a Grà-cia, el 15 d’agost de 1817, és va celebrar a can Trilla l’aplec de la Mare de Déu d’agost. Una celebració que cada any es feia a les portes de l’antic convent de Jesús ubicat a tocar el pas-seig de Gràcia entre els actuals carrers de Gran Via i Aragó. Se-gons Francesc Curet en el seu llibre Muralles enllà, cal retenir aquesta data, en els annals de Gràcia, perquè assenyala l’inici de la festa major gracienca en la diada de l’Assumpta.

ció dels carrers i places a la festa ha estat com les dents de la serra, amunt i avall, tot depenen de les circumstancies. Una d’aquestes fou el 1896, quan en plena Guerra de Cuba alguns carrers decidiren no celebrar la festa en tenir fami-liars lluitant a la guerra. Una altra fou la Guerra Civil, suspesa el 4

d’agost de 1936 i represa el 1939 amb molts graciencs morts, a la presó o en l’exili.El 1955 de fet i el 1956 oficialment, es va crear la Federación de Comi-siones y Asociaciones de la Fiesta Mayor de Gràcia, amb el suport del cap polític del districte i domi-ciliada a la seu de la Falange a la

plaça Lesseps. El 1978 la festa no-més tenia sis carrers i un envelat, ara n’hi ha 20 i una Fundació.

Carrer Culebra, l’actual Francisco Giner, l’any 1894. La foto més antiga que es coneix


21

22


LES ALTRES FESTES MAJORS DE GRÀCIA Especial Festa MajorEspecial Festa Major

Benvinguts

A la web de Le Routard,

el principal grup de guies

de viatge francès, hi ha un

fòrum de debat dedicat a la

festa major de Gràcia. És un

bon exemple de festa d’estil

mediterrani i popular. Pels

carrers de Gràcia m’he trobat

sovint turistes amb la guia i el

mapa a la mà. Si fa dècades

preguntaven només pel parc

Güell, ara tenen informació

més detallada i pregunten

pel carrer Verdi. Al fòrum de

la web de Routard n’hi ha que

pregunten directament pel

programa de la festa major.

Els temps han canviat.

Com en tot en això també

hi ha un joc de contrapesos,

però al meu entendre és

absurda la tendència anti-

turística que mostra sovint

l’Ajuntament. Avui dia és molt

fàcil viatjar i ningú no aturarà

que la gent vagi amunt i avall.

Gràcia no està massificada

turísticament i no ho estarà.

Lluís Bou


El futur casteller,

premi de la

festa a Grassot

El concurs de fotografia organit-zat per l’Associació Cultural l’In-dependent de Gràcia amb motiu de la Festa Major d’en Camp d’en Grassot ja té guanyadors. El pri-mer premi ha estat per a la imatge

de Jordi Flotats. El segon premi és per a Ferran Gil, i Mari Luz de la Cruz n’ha guanyat el tercer. Per conèixer més detalls podeu escriu-re un correu electrònic a [email protected].


23

núm 29 de juliol de 2016 29 de juliol de 20166independent.cat/gracia/Independent_633.pdf · anys....

Documents

Transcript of núm 29 de juliol de 2016 29 de juliol de 20166independent.cat/gracia/Independent_633.pdf · anys....